4 0 I'l2^^| * - ISa^.VrSTA DG G l I t O N A -» N Ú M . 2Üy NI JVÜMUlJL-lJÍÍSli jMllHL lOOl •> •r- ARTS

.í:^x'Ay- ^H;

L'escultor JUliquel Blay, becari de la Diputació de Girona J. Víctor Cay

MiqueIBlayiFábrega (1866-1936).

L'Obra Cultural de la Caixa de Girona va

presentaría uns mesos a la Fontana d'Or

de la capital una exceMent exposició de

l'escultorolotí Miquel Blay i Fábrega. En el

65é aniversari de la seva morta Madrid,

envoltat del respecte i la projecció de la

seva obra -esdevinguda referentd'aquesta

técnica artística en el període compres

entre les acaballes del segle XIX i elstrenta

primers anys de la darrera centuria-,

l'entitat promotora de la mostra va editar

una magnífica publicació que dona

testimoni d'aquesta iniciativa i on es

recullen les imatges de les peces

exposades acompanyades d'uns escrits

que ens ajuden a situar l 'artista i el

personatge en el seu entorn, en el qual les

institucions gironines tingueren un paper

important En primer lloc cal assenyalar la

condició de becari de la Diputació de

Girona de Tescuitor.

ARTS -Y •e- 1Í,I2V¡STA Dli GllUlNA •* NÚM. 209 NUYI -MHUIL - I Í I ^S IAUÍ IU : 20 I , Í | f - l í i 2 l l 4 ]

Lexpedient que es conserva permet seguir f i l per randa el suport que Biay va rebre en els

anys ciau de la seva formació artística.

Rlldepaietaicosidora

Mique] B k y i Fábrega va néjxer rany ISCió a Olot, d'on cambé eren els seus parts, en el si d'una taniilia nienestnü; el pare paleta i la mare c o s i d o r a . La seva tamí l ia aviat s'adona que el pedt Miquel (únic noi supcrvivenc deis vuit filis que infanta el n ia t r imoni) cenia unes apriaids singulai-s, ja de molt jove, per modelar pecites figures de fang. A l'edat de 14 anys s'inicia, amb esfor^ i sacrifici económic per part de la faniíliaj la seva formació a l'Escola Pública de Dibub:, que feia seguir amb el treb;iÍJ al taller d'imat-geria religiosa El Arte Cristiano, que dirigien tres reconeguts artistes olotins: Josep Berga (que també era el director de TEscüla) i els germans Joaquim i Maria Vayreda.

Prec isament els seus mestres s 'adonaren que aqiiell jove havia d^impliar els seus hor i t zom crea-tius i fonnat ius , i van p romoure que la Diputació de Girona con­v o q u e s u n a b e c a d ' a m p l i a c i ó d'estudis artístics a l'estranger. En aquest preces cal teñir present el fet q u e Joaqu i jn Vayreda, j a u n reconegut pintor, també era una persona de gran influencia política a la Garrotxa; Tany 1891 esdeviii-gué diputat provincial, i precisa­ment la seva tasca a la corporació es va centrar a potenciar les activi-tats artístiques i culturals{l).

f-a Diputació convoca la beca

A PArxiu Historie de la Diputació de Girona es conserva el gruix de l 'expedient (quasi un centenar de documents) que pe rmet seguir fil per randa aquesc suport permanent que Miquel Bíay en els anvs clau de la seva formació artística defini­tiva a les capitals de Franca i Italia,

va teñir en tot n ioment per part de la Diputació gironina. Veurem que Fescultor va correspondre també amb generositat ais ajuts rebuts de la corporació.

A m b data 29 d ' o c t u b r e de 1887 (Blay tenia 21 anys), ádrela, des d'Olot, la següent instancia a la Diputació; «Deseando pasar a París c o n el o b j e t o de c o n t i n u a r la carrera artística que ha empezado, y no hallándose con recursos, por carecer de ellos, lo propio que su familia, a VE, acude pidiendo pro­tección para tan noble fin, desean­do que examine VE. los trabajos que tiene expuestos en una de las salas de esa Excnia. Diputación y se entere al propio t iempo de su conducta y de sus antecedentes , por medio del limo. Ayuntamien­to de esta villa y profesores de la Escuela de Dibujo de la misma».

C o m veieni, Blay, segurament pe r consell de J o a q u i m Vayreda. p o r t a a G i rona dues peces : Ld limod'iiciií i La iiwri de Saiit Nairk.

La resposta de la Dipu tac ió , sempre per Tacció del diputat Vay­reda, va ser i m m e d i a t a . El mes s e g ü e n t s ' a c o r d a c o n v o c a r el corresponent concurs d'adjudica-ció de la beca, dotada amb 2.500 pessetes anuals . Es n o n i e n a un jurat integrar per Gabriel Gómez —que tenia un taller d'escultura a la pla^a de Sant Agustí, 11, de Giro­na— i els a r t i s t e s b a r c e l o n i n s M i q u e l C a s t e l l a n o s i R o s s e n d Nabas. El concurs era oberc i en el decurs del mes de febrer de 1888 es registraren les instancies de par-t jc ipació p resen tades pe r Jo sep S o l e r i iVlontaner . a l u m n e de PEscola de Dibu ix de la Bisbal d'Emporda, el gíroní Artur Murtra i Viiaplana, a l u m n e de PEscola Menor de Belles Arts de la ciutat, i, naturalment, Miquel Blay.

Les proves van teñir Uoc el 4 d'abril de 1888 a les dependéncies de THospici de Gi rona (l 'actual Casa de Cultura). Ets participants havien de portar-se el fang, el cava-Uet i les eines de modelar. En un terniini de vuit dies havien d'exe-cutar dues peces escoUidcs per sor-teig: una al-legoria de la industria i una a!tra de la caritat. Una vegada fi[talitzats els exercicis, el jurat faria públic el seu veredicte, amb convo­catoria expressa ais representants de la premsa q u e es detal len en la documentació: els directors de La Lii(i¡d. B¡ Couííilucioficjlf La Nueva Ludia, Lti Pivi'iiicia i E! ¡t¡re^rista.

El jurat valora el priiner exerci-ei (industria) sense esmentar els n o m s deis au to r s . R e s p e c t e de l'obra de Blay deia el següent: «Esta figura está tratada con cariño, son elegantes y verdaderos los pliegues de su ropage y hay corrección en e! desnudo y produce una agradable impresión en t odo su con jun to . Esto no obstante se observ'a alguna desproporción en las extremidades inferiores». R e s p e c t e del segon (caritat), ja anib el nom de Fautor, el jurat va escriure el següent: «Es tratado con cariño, nene originali­dad, son elegantes y verdaderos los pliegues de su ropage, están muy bien interpretados y hay una verda­dera corrección en su conjunto , demostrando en su autor condicio­nes especialísimas de artista, que le hacen merecedor del premio ofi-e-cido por la Diputación, pues, augu­ran en el mismo un por\'enÍr br i ­llante en el arte si continua culti­vándolo con la afición y el estudio que en la actualidad». Cal dir també que les obres executades per la má de Miquel Blay van ser fotografía-des peí proíessional giroiií Una!, que va percebre 70 pessetes per les deu plaques i I pesseta per copia.

42 \6Z2\ *- REVISTA Dl£ GlHUKA •* NÚM. IQij NOVL.VUlKl;—iJliSUMBHl. iüUl •* *-ARTS

A l 'octubre de 1888, Blay va marxar a París. SViicarregá de per-cebre els diners de la beca Joan Montsalvatge, d'Oloc. La Diputa-ció l'havia recomanat a Tanibaixada d'Espanya a la capital francesa. Els representants diplomatics van ter saber que el becari ja sMiavia pre-sentat i hi afegiren: «|La legació] tratará de prestar al joven escultor todos los au.xilios que pueda nece­sitar, para contribuir a que el buen n o m b r e español q u e d e una vez más acreditado en esta capital entre los amantes de las Bellas Artes^>. De totes nianeres, com assenyala Pilar Ferrés(2), Blay ho va passar prou magre en els primers temps d'esta-da a París, des d 'on ajudava a casa seva amb una part de la beca de la Diputació. La primera carca des de París a la corporació en qué comu­nica el seu do]iTÍcilÍ {«53, R u é Jean - Jacques Rousseau») , po r t a data del 16 de novembre.

ÉxitaParís

In ic ia lment , M i q u e l Blay va ser a lumne de TAcadémia Julián, on seguía les classes d 'escul tura del r econegu t artista francés H e n r i -Michel-Antoine Chapu, president de l'Académia de Belles Arts de la capital francesa. Chapu recomaná Taccés a aquesta inscitució de Blay, el qual, per cert, el mes de gener de 1889 ádrela una nova carta a la D i p u t a c i ó en q u é lamentava el retard a rebre els diners de la beca. A l'Académia fou guardonat amb el p r i m e r p r e m i del c o n c u r s d'escultura entre els alunines, com es fa constar en el seu expedient conservat a la Diputació. En una nova carta, de data lÜ de mar^ de 1889, comunicava a la corporació que havia estat admés com a a lum­ne de l 'esnientada escola oficial.

la /nf70cénc/a. un cjeistreballsque presenta Miquel Blaya la Diputació per mostrar les seves possibilitats creatives ¡ aconseguir un ajut.

amb el número sis: «lo que me ha valido el ser fehcitado por mi pro­fesor M. Chapu que ]iie dice estar bien encaminado». A fexpedien t figura un document de l'Escola de Belles Arts que certifica la condi-ció d 'alumne del jove olotí.

Blay, e n e fec te , t reha l la va intensamenc, i comenta a enviar a la D i p u t a c i ó a lgunes obres que havia realitzat a París (com s'obli-gava en la beca). El seu professor elogia la feina i els guardons obtin-guts peí seu deixeble en diferents cartes enviades a la Diputació,

A les acabal les de 1889 , la Diputació va decidir augmentar en mil pessetes l'any la dotació de la beca. Blay, q u e j a treballava inten­samenc perqué enviava escultures a diferents exposicions, va sol-licitar i obcenir alguns ajornaments en el lliurament de les obres que s'havia compromés a donar a la Diputa­ció, pero complí amb escreix tots els seus compromisos.

Estada a Roma

El 1891 Chapu nioria a París. Blay es considera alliberat de la seva

permanencia a la capital fi-ancesa i demana continuar els seus esfudis a R o m a . El seu n o m ja era cone-guc en els anibiencs artíscics. Tot Pany següent l 'escul tor olotí va con t inuar el seu intens creball a R o m a . Es va relaciona]- amb els artisces espanyols res idents a la capital italiana, especialmenc els alumnes de PAcadémia Espanyola de Belles Arts. A final de 1892, el director d'aquest centre, el piíitor F ranc i sco Prad i l l a , adreijia una carta a la D i p u t a c i ó en la qual r e c o m a n a v a q u e M i q u e l Blay niant ingués la beca: «He visto y admirado los dos grupos que el señor Blay ha modelado en R o m a y enviado a la actual exposición de Bellas Ar tes de M a d r i d . El joven artista que ayer m e era com­p l e t a m e n t e d e s c o n o c i d o , en su dob le t rabajo ha revelado estar do tado de exqiñsico, del icado y vigoroso sen t imien to de Arte , a m e d i d a de las n e c e s i d a d e s de expresión de su obra y lo que a mis ojos es más importante tratán­dose de los primeros pasos de un artista: en su obra y en sus dibujos demuestra poseer sólidos estudios fundamenta les m u y dificiles de obtener en escuelas españolas».

U n a de les o b r e s q u e Blay havia enviat a Tesnientada exposició va obtenir ei primer premi: es cracta á'Ek primers freds. L'éxit assolit va p e r m c t r e q u e la coni i ss ió de Fon^ent de la Diputació concedís una nova prórroga al seu ja ildusti'e becari. Darrere d'aquestes gestions sempre hi hem de veure la niá de Partista i aleshores diputat pi-ovincial JoaqLiim Vayreda. El triomf del jove olotí que e!l havia recomanat va ser una legítima satisfácelo. El dipucat va m o r i r el 1894, quan Mique l Blay ja s'havia consolidat com un escultor de gran prestigi.

ARTS -> *• IÍ.IÍV1STA DI-: CilROKA >* NLIM. ZO'J Nt IVIiMJHU^-DI'SI.Mlim-. 2001 -f- | ( H í l 43

Blay no oblida la DíputacJó

Formalnient. b beca concedidci per ia Dipiicació de Giroiia a Miquel Blay hnalitzava Tany 1893. El 31 de mart; adrecá una carca a la cor-poració on detallava les peces que t r amet ia en c o n i p l i m e n t de les seves obligación^ coni a pensionad «dos buscos en yeso, un grupo y u]i boceto del niismo y tres bocetos niás. que forman parte de un pro­vecto que pienso desarrollar más ade lan te q u e p o d r í a c o r o n a r la grandiosa epopeya del centenario q u e d e b e r á c e l e b r a r s e en esa inmortal ciudad en ]9(]9». Hi Afe-gia que acojiipanyava quatre dibui-xos mes, amb una intenció clara: «al objeto que esta dignísima cor­poración tenga pai"a las venideras oposiciones un ejemplo para obli­gar a los jóvenes escultores a dibu­jar i 'ompiendo de una vez con la rutinaria idea, de que el escultor n o necesita el dibujo, idea por des­gracia nues t ra d e n m s i a d a m e n t e arraigada en nuestra Patria, siendo por el contrario el dibujo la más severa e infalible base del Arte». El becari, ja artista consolidat, es pcr-nietia donar consells assenyats.

La D i p u t a d o acusa rebut del gest de Blay i li encomaná la reaÜt-zació d \ in bust del bisbe Lorenza-na; i.cuya piedad fecundó los Esta-l^leciniientos de Beneficencia de i sta Ciudad y de Olot». La corpo-ració abonarla a l'artista 1.500 pes-setes per aquest encárrec: «qne le 5eran satisfechas con cargo al capí­tulo de imprevistos». Les peces de Blay s'integrarien, el mes de maig, < n els fo]is del Musen Provincial.

En una coniunícació de Blay a la Diputado que també es conserva •^ ai:KÍus histtjrics de la corporació i que porta data del 28 d'octubre de l'any 1900, Tartista agraia Tacord de

Detall de La Caritat, un deis treballs que realitzá Blay en les oposicions per obtenif la beca de la Diputado.

la corporació després de féxit que suposá Tobtenció d'un Gran Premi a f Exposició Universal de París per un conjunt de set obres, «Les Vír-cuts Teologals», un encárrec per un sepulcre del c o n e g u t c e m e n t i r i parisenc del Pere Lachaise. Blay ja era tota una personalitat en el m ó n artístic eu ropeu , casat d 'enfá de cinc anys amb lierthe Pichard. El matrinioni vivía a Neully, a la roda-lia de la capital francesa. Pero tor-nem a aquesta carta, on Tescultor repetía el seu agrai'ment a la Dipu-cació de G i rona : «Yo n o dejaré nunca de recordiir que el principa aliciente al cual yo debo personal­mente el perfeccionamiento de mi labor en la carrera artística por mí emprendida lo obtuve, desde los albores de ella, de esa M.Y. C o r p o ­ración de la provincia donde vi la luz primera. A esa Excma. Diputa­ción Provincial que VE. dignamen­te r e p r e s e n t a c o r r e s p o n d e p o r tanto, una gran parte del triuiito por mi obtenido, y con tal ocasión envióle de nuevo el tesrimonio de mí gratitud y de mí píxjtlindo res­peto, asegurándole que sus felicita­ciones habrán de servirme siempre

de estímulo para ganar, sí es posible, Jiuevos lauros en mi carrera».

La darrera carta signada per Blay en aquest exped i en t p o r t a daca 28 d'octubi'c de 1902, prové de NaulIy-sur-Seine i acompanya-va un seguic de models en guix i peces de marbre i bronze. LVscul-tor no oblidava la seva condició de becari —«el apoyo moral y material que recibí de esa m a g n á n i m a y liberal corporación»!—, com tampoc la seva voluncat d'ajudar els joves artístes. Referínc-se a tes peces que cedía, va escriure: ''creo podrán ser de algima utilidad para los jóvenes que a la difícil y hermosa Escultura se dediquen». Aquesta nova dona-ció d'escultures s'integrá també en els fons del Museu.

Seria arr iscat af i rmar qu ina hauría estat la trajectória creativa de Miquel Blay sense el suport de la Diputado de Girona. Es evident que la forinació rebuda a París i R o m a va ser determinant. També és cert que Tartista tenia unes con-dicions innates que el predisposa-ven per a l'escultura. Recotxlem les intantils figures de fang que m o d e -lava. Pero sembla ciar també que la seva carrera es definí en el període compres entre 18S8 i 1893. La for­m a d o rebuda mercés a la beca de la Diputació va fer de Miquel Blay un referenc en Tesculnira catalana de tots els temps. El suport decidit de la corporac ió gironina va ser determinant , com el mateix Blay reconeixia. Amb motiu d'aquesta mostra exceblent de la seva obra calía fer memoria de tot plegat.

J.VíctorGayí'j;)cn<irf[iT¡i.

1) Vt'jicu ün'islti de (.liwiiii. iiiim. Ifiñ, "Dossier;

El pr(.)iiíJci;iqLiini V;iyrL'díi".

2) Pilar Fcrr¿s, «Esbós biitprürif ile MiquL'l

Ulay.'. a: XUqwl Bhiy i Ki/)ri;|.,! IÍI66-I936,

Fuiídatió Caixa tic Girona, 2000.