les víctimes de la guerra civil a mollet del vallès · tat la base d’aquest treball; i,...

Guanyadora del Premi Argó 2010

Les víctimes de la Guerra Civil a Mollet del Vallès

Laia Fortuny Capdevila

VictimesMollet.indd 1 08/06/11 11:11

Premi Argó 2010Institut de Ciències de l’Educació de la UAB

amb la col·laboració de

©dels textos, Laia Fortuny Capdevila©d’aquesta edició, Servei de Publicacions de la UAB

Imatge de la cobertaCarta de comiat de Josep Fortuny©Família Fortuny

Edició i impressióUniversitat Autònoma de BarcelonaServei de PublicacionsEdifici A. 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). SpainTel. 93 581 10 22. Fax 93 581 32 [email protected]://publicacions.uab.cat/

Imprès a Espanya. Printed in SpainISBN 978-84-490-2683-6Dipòsit legal: B-24.720-2011

La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, compre-sos la reprografia, el tractament informàtic i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer, és rigorosament prohibida sense l’autorització escrita dels titutlars del copyright, i estarà sotmesa a les sancions establertes a la Llei.


Agraïments

Al professor Francesc Vilanova, per l’orientació rebuda des del Programa Argó; a l’Hble. Sra. Montserrat Tura; a tots els familiars de les víctimes entrevistats, per concedir-me el pri-vilegi de compartir les seves vivències personals, que han es-tat la base d’aquest treball; i, sobretot, a la meva tutora, Con-sol Cid, per l’ajuda i l’orientació rebudes, i al meu avi, Pere Fortuny, inspirador d’aquest treball.

Mollet del Vallès, 3 de març de 2011

Nota: Aquesta investigació està basada en un Treball de Recerca del mateix títol desenvolupat en el marc de segon de Batxillerat. La versió original d’aquesta recerca va ser desenvolupada dins del Programa Argó de la UAB, en l’edició del curs 2009-2010. Posteriorment va guanyar un primer premi en el VII Premi Argó a treballs de recerca de Batxillerat.


5

Índex general

Presentació de la Universitat Autònoma de Barcelona . . 7

Presentació de l’Ajuntament de Mollet del Vallès . . . . . 9

Pròleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11

1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 1.1. Justificació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 1.2. Desenvolupament del treball . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 1.3. Hipòtesis i objectius plantejats . . . . . . . . . . . . . . . 15 1.4. Metodologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

2. La Guerra Civil a Mollet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 2.1. Demografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 2.2. Economia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 2.3. Política . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

3. Estudi de les víctimes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 3.1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 3.2. Motius o situacions que els van conduir a la mort . 28 3.2.1. Generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 3.2.2. Com va viure els fets la família . . . . . . . . . 33 3.2.3. Contacte de la víctima amb la família . . . . 34 3.3. Estat psicològic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 3.3.1. Estat psicològic de les víctimes

envers la mort . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 3.3.2. Estat psicològic de les famílies

envers la situació del familiar . . . . . . . . . . . 39 3.4. Records dels familiars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 3.4.1. Records psicològics . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 3.4.2. Records materials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 3.4.2.1. Cartes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 3.4.2.2. Fotografies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44


6

3.4.2.3. Sentències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 3.4.2.4. Altres documents . . . . . . . . . . . . . . 47 3.4.2.5. Altres objectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 3.5. Conseqüències de la mort de la víctima

per a la família . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 3.5.1. Conseqüències econòmiques i socials . . . . 50 3.5.2. Suport a la família després de la

pèrdua del familiar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54 3.5.3. Conseqüències quant a sentiments

i emocions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 3.5.3.1. De les famílies cap a les víctimes. . 55 3.5.3.2. De les famílies envers els

culpables de la mort . . . . . . . . . . . . 56 3.5.3.3. El que manifesten les persones

entrevistades durant l’entrevista . . 57 3.6. Allò que les famílies voldrien transmetre

a les noves generacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58

4. Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

5. Valoració crítica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

6. Bibliografiaialtresfontsdocumentals . . . . . . . . . . . 71 6.1. Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71 6.2. Premsa consultada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72 6.3. Webs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73

7. Llistad’imatgesigràfics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77


7

Presentació de la Universitat Autònomade Barcelona

Per cloure el batxillerat i els cicles formatius de grau superior, a Catalunya és preceptiu fer un treball de recerca que suposa la investigació sobre un tema, fer un projecte o un treball de síntesi que permeti valorar la maduresa intel·lectual assoli-da pels estudiants. Per a la gran majoria dels nostres joves, aquesta és la primera vegada que s’enfronten a un treball d’una certa complexitat on han d’investigar, aplicar els conei-xements adquirits i arribar a uns resultats.

El procés de realització d’aquests treballs sovint és llarg i complex, cal triar un tema interessant i accessible, fer-se bo-nes preguntes que donin sentit a l’estudi, delimitar l’objecte d’anàlisi de manera realista, fer un bon tractament de la infor-mació, ser crític amb les fonts d’informació, saber sistematit-zar allò que és clau i extreure’n la informació rellevant, però també anar més enllà fent una aportació pròpia. Sense oblidar la dificultat que suposa l’ús de la metodologia adequada en cada cas, la capacitat per no dispersar-se, la cerca d’ajuts i consells de les persones expertes, el bon ús dels recursos que ofereixen les diverses institucions i, finalment, saber respon-dre les preguntes inicials per arribar a conclusions. En el cas dels treballs de síntesi, han de fer un bon recull dels aprenen-tatges fets, però de manera contextualitzada en un àmbit o cas específic i concret.

El 2004, la Universitat Autònoma de Barcelona va establir el Premi Argó per tal de reconèixer l’esforç que fan els estudi-ants de batxillerat i dels cicles formatius de grau superior en aquest treball de recerca, projecte o treball de síntesi, ja que és el primer cop que s’acosten intel·lectualment al camp de la recerca o a l’elaboració crítica i personal del pensament.


8

Des de la primera convocatòria fins al 2010, els diversos ju-rats han valorat més de dos mil treballs procedents de centres educatius d’arreu de Catalunya. Molts d’aquests treballs són recerques originals, ben documentades, fetes amb rigor i entu-siasme pels seus joves autors. El nivell d’originalitat i el grau d’excel·lència d’algunes propostes premiades ens van fer con-siderar que, de manera excepcional i quan fos especialment recomanat pel jurat respectiu, determinats treballs podrien ser susceptibles de ser publicats, ja que constitueixen veritables aportacions al coneixement en el seu àmbit específic. Aquest ha estat el cas de la Laia Fortuny, que va ser guardonada amb el Primer Premi Argó el 2010 per l’estudi Les víctimes de la Guerra Civil a Mollet del Vallès, que és el treball que ara pre-sentem. Com podreu comprovar, es tracta d’una investigació original que rescata la memòria d’uns temps terribles que no-més podrem superar mitjançant el coneixement i l’estudi, mai amb l’oblit o la indiferència.

Bonaventura BassegodaVicerector de Transferència Social i Cultural

Universitat Autònoma de BarcelonaPresident del Jurat del Premi Argó


9

Presentació de l’Ajuntament de Mollet del Vallès

Laia Fortuny Capdevila Les víctimes de la Guerra Civil a Mollet del Vallès

Com diu un dels protagonistes de l’últim documental d’Al-bert Solé, Al final de l’escapada, no es pot girar el full de la història sense haver-lo llegit abans. I més si parlem de la nostra història recent, de la qual encara queden testimonis, en molts casos víctimes d’uns fets que potser no s’han de-nunciat prou. Parlo, en paraules de la Laia Fortuny, l’autora d’aquesta publicació, de les víctimes que van patir la perse-cució, l’exili, la repressió i la mort durant la Guerra Civil i la postguerra.

No podem passar pàgina a la història sense conèixer els fets, aprendre d’errors, condemnar tot allò que va significar una repressió duríssima, amb afusellaments indiscriminats i judi-cis farsa, i sense restituir la memòria de les víctimes d’aquests actes.

Per aquestes raons, em sembla tan important i tan esperança-dor que els joves, la quarta generació dels que van viure i pro-tagonitzar aquells anys, vulguin conèixer què va passar i es plantegin d’estudiar-los, de saber per què va passar. I si aquest plantejament es converteix en un bon treball, en un treball que ha merescut el primer premi d’una de les categories del premi Argó de treballs de recerca de batxillerat, és una gran notícia.

Mollet del Vallès ha estat sempre un poble al costat de les per-sones que van defensar la República i que, per aquesta raó, en van patir greument les conseqüències. Per això tenim el mo-nument als immolats per la llibertat a Catalunya, i ciutadans i ciutadanes de Mollet són uns referents dins l’Associació


10

Amical Mathausen. Per això no és estrany que una molletana, descendent d’una de les víctimes més simbòliques d’aquella guerra, Josep Fortuny, l’últim alcalde republicà, sigui l’autora d’aquest treball. Això demostra que l’educació i, sobretot, la voluntat de no girar encara full són fonamentals per a la me-mòria de la democràcia i per a la justícia.

Josep Monràs i GalindoAlcalde de Mollet del Vallès


11

Pròleg

Aquesta és una publicació poc habitual, gairebé excepcio-nal. És la primera qüestió que s’ha de posar sobre la taula en la presentació del llibre de Laia Fortuny, un recorregut per la memòria de ciutadans de Mollet de Vallès que van viure i patir la guerra i la postguerra.

I no és habitual per dues raons. En primer lloc, perquè és una recerca primerenca, de joventut, una primera mostra —d’altra banda, molt significativa— que les possibilitats i capacitats dels joves que s’incorporen al món universitari i, per tant, a l’alta recerca en tots els àmbits són pràcticament il·limitades si disposen dels mitjans i els suports adequats. La segona raó està directament vinculada amb aquests suports. La Universi-tat Autònoma de Barcelona, mitjançant el Programa Argó, ha fet una aposta arriscada a favor d’aquests joves valors donant suport a les recerques dels estudiants de Batxillerat. Si, en els primers anys, el suport ha estat el Premi Argó, ara s’ha fet un segon pas molt important: impulsar la publicació de les recer-ques guanyadores.

I el cas de Laia Fortuny és paradigmàtic. S’ajunten les ca-pacitats intel·lectuals i de treball de l’estudiant, l’impuls del Programa Argó i l’inici de les publicacions d’aquesta mena de treballs. Tot plegat, com deia al principi, és força insòlit en el panorama actual. Per tant, no només cal aplaudir aquesta mena d’iniciatives, sinó que cal assegurar-ne la continuïtat.Laia Fortuny ens ofereix un treball aparentment senzill, però d’una notable profunditat. En uns anys en què la «memòria històrica» s’ha convertit en una mena de Sant Graal que és a punt de substituir la recerca històrica, l’autora d’aquest tre-ball ha sabut utilitzar les eines que li dóna la ciència històrica —documentació privada, bibliografia, contextualització, etc.— i, per complementar-ho, ha anat a buscar els relats personals,


12

els testimonis. Tots sabem que la memòria personal, biogrà-fica o autobiogràfica, no és la Història (en majúscula) d’allò que va passar. És una altra cosa, complementària de la prime-ra, que ajuda a aprofundir, matisar i entendre els processos històrics. En aquests darrers anys, s’ha tendit a imposar una cosa sobre l’altra, a substituir la recerca per la memòria, i això ha generat molta més confusió que no pas altra cosa.

Sense estridències, sense sortir del marc de referència dibui-xat ni dels cànons metodològics i interpretatius establerts, el lector podrà conèixer com es van viure la guerra i la postguer-ra en una vila concreta, i podrà comparar les dades que apor-ta Laia Fortuny amb dades d’altres recerques a l’hora d’anar completant el trencaclosques de la història, sobretot allò que va succeir a peu de territori.

No és una feina fàcil. Cal esmerçar-hi hores, anar a veure gent, preparar les entrevistes, contrastar els resultats obtin-guts i construir una narració a partir de les dades de la recer-ca. Però Laia Fortuny se’n surt prou bé i ens ofereix un bon exemple que la recerca ben feta no és una qüestió vinculada només als títols acadèmics o a l’edat. Amb ganes de fer-ho, voluntat i una bona preparació, es poden fer treballs tan dig-nes com el que presentem. L’enhorabona.

Francesc VilanovaProfessor d’Història Contemporània (UAB)

Bellaterra, març de 2011


13

1. Introducció

1.1. Justificació

El tema de la present recerca és l’estudi de les víctimes de la Guerra Civil a Mollet del Vallès. En primer lloc, aquesta te-màtica, situada dins el marc de la recuperació de la memòria històrica, sempre m’ha captivat perquè l’he viscuda a casa des de ben petita, per motius familiars. El meu besavi va morir un cop acabada la Guerra Civil per les seves idees polítiques i pel fet d’haver estat alcalde de Mollet del Vallès durant la Guerra Civil; és per això que, en el meu nucli familiar, sempre s’ha lluitat per aconseguir la recuperació de la memòria de totes aquelles persones que van morir durant aquell període tan tràgic de la nostra història. Aquest esperit de lluita, que he vist palès en moltes altres persones que van patir situacions similars, ha estat un valor que sempre he admirat. Per aquest motiu, m’agradaria que aquest treball servís com a granet de sorra per tal de mantenir viu el record de totes aquelles per-sones que van perdre la vida a la guerra, independentment de quines fossin les seves idees polítiques, tant si eren partidaris de l’alçament militar com dels defensors de la República.

D’aquesta manera, crec que les noves generacions hem de ser conscients del que va passar, perquè una societat no pot mirar el futur sense saber d’on ve: cal recuperar la memò-ria i l’honor de totes aquelles víctimes; però, tal com diu Montserrat Tura, consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya:1

No és tant per quedar-nos tota l’estona dient: quina brutalitat, quina barbaritat. El franquisme, com tot el feixisme, com to-tes les dictadures, va aniquilar els dissidents, va sembrar el

1 Entrevista realitzada el 30 d’octubre de 2009, quan Montserrat Tura era conse-llera de Justícia de la Generalitat de Catalunya.


les víctimes de la guerra civil a mollet del vallès · tat la base d’aquest treball; i,...

Documents