les tres gràcies resum j_alfred
TRANSCRIPT
LES TRES GRÀCIES
Peter Paulus Rubens
DOCUMENTACIÓ GENERAL• Títol: Les tres gràcies
• Autor: Peter Paulus Rubens (1577-1640)
BIOGRAFIA DE L’AUTOR
• Neix a Alemanya
• Es trasllada a Flandes– Mestres flamencs
ANVERS
• (1600-1608) Estudia a Itàlia
– Contractat pel Duc de Màntua
ROMA
GÈNOVA
MÀNTUA
MESTRES RENAIXEMENTMATEGNA
TICIÀ
TINTORETTO
IL VERONESE
LEONARDO DA VINCI
RAFAEL
MIQUEL ÀNGEL
CARAVAGGIO
CORREGGIO
VELÀZQUEZ
ESCOLA VENEZIANA TIZIÀ (1490–1576)
TINTORETTO (1518–1594)
IL VERONESE (1528–1588)
Les bodes de Cana ( 1562)
ESCOLA BOLONYESA (CLASSICISME BARROC):
CARRACCI
Annibale Carracci: El triomf de Baco i Ariadna.
Venus, Adonis i CupidoAnnibale Carracci, Museu del Prado, Madrid
LEONARDO DA VINCI (1452-1519)
RAFAEL (1483-1520)
Sagrada famíliaRafael Sanzio
MIQUEL ÀNGEL• Estudis anatòmics• Monumentalitat i opulència de les figures
CARAVAGGIO (1571-1610) (naturalisme)• Il·luminació: -tenebrisme
-clarobscur
Decapitació d'Holofernes. Caravaggio
Adoració dels pastorsc. 1608
Viatge a Italia (1600-1608)
Rubens rendeix homenatge als mestres tenebristescom Caravaggio i Correggio amb aquesta obra que pinta a Roma.
Rubens, Adoració dels pastors1608
Oli sobre llenç
Correggio, Nativitat1528-30
Oli sobre llenç
VELÁZQUEZ
Reclamat per la cort espanyola (Felip IV)
Alçament de la creu (detall), 1610Oli sobre taula
Tornada a Flandes (1608)
- Principal artista d' Anvers.
- Ascens social
- Redecoració dels temples despres de l'Iconoclàstia Calvinista. 1566-1585.
- Un dels primers grans retaules.
• Fructífera carrera: gran taller amb 200 col·laboradors– Anton Van Dyk– Brueghel
• Diplomàtic
• Al servei de noblesa i reis: – Duc de Màntua– Maria de Mèdici– Carles I d'Anglaterra– Felip IV d'Espanya
• Cronologia de l'obra: 1639
• Context històric: s XVII
Oposició
Política
EUROPA CATÒLICACorona CastellaPortugalItàlia
EUROPA PROTESTANTAnglaterraHolanda
ABSOLUTISME-Burocràcia numerossísima-Règim fiscal desigual-Crisi agricultura-Fronts militars
MONARQUIA PARLAMENTÀRIA
GUERRA DELS 30 ANYSFlandes i Holanda
• Colonialisme espanyol: -Nou món
-Flandes
-Nàpols
-Llombardia
• Ideològic
- Contrareforma: Concili de Trento
• Cultural: Revolució científica
- Galileo Galilei (1564-1642)
- René Descartes (1596-1637)
- Johannes Kepler (1571-1630)
- Isaac Newton ( 1642-1727)
• Mecenes: Rubens. Subastada (1640) Felip IV
• Tècnica: oli
• Suport: tela
• Mides: 2,21x1,81m
• Descripció pre-iconogràfica
• Lloc d'ubicació
– Casa de Rubens/Sales
de l'Alcázar
– Museu del Prado, Madrid
Anàlisi formal
a) Composició
• Equilibrada/desequilibrada
- Equilibrada.
• Esquema compositiu
– Disposició de les figures: model antiguitat clàssica
– Ritme de la roba
• Simetria/asimetria
- Simetria: eix de simetria
• Tractament del volum i l'espai
- poc tractament profunditat
- escena enmarcada
-paisatge de fons
• Tancada/oberta
- tancada
Línia de l'horitzó baixa
b) ELEMENTS PLÀSTICS
• Predomini de la línia/predomini del color
-predomini color
-gran qualitat del dibuix
• Línia
- corbes, curtes, ràpides
- vida, energia, sensualitat
• Cromatisme- tret diferencial estil autor
- gamma rica
- crontast fons grana/ pell humana
- tonalitats pàlides
- color pell: colors primaris
- pinzellada: perspectiva atmosfèrica
Nàcar
Blau anyil
Grana
• Llum- Natural i envoltant
- Clar-obscur
• Ritme/dinamisme- Moviment corporal
- Interacció entre els personatges
• Forma d'expressió- Figurativa, naturalista, realista.
- Cànon bellesa època
Estil
De l'autor - Rubens fou el gran mestre de l' Escola
Flamenca del Barroc- Un dels més importants pintors de la història
de l'art.
Las principales características de la pintura de Rubens son:
1) Representació cos humà-cromatisme-diferència fig. masculines/femenines
El rapte de les filles
de Leucipo
2) Cromatisme
3) Llum4) Crítica. Manca de profunditat psicològica5) ComposicionsAutorretrat amb la seua esposa Isabel Brant
• Temàtica més usual– Religiosa: el davallament (1612, Catedral d'Anvers)
- Exuberant en detalls i colorit
- Sensació de moviment
- Influències tenebristes.
– Mitològica: El rapte de les filles de Leucipo
– Colors– Estructura
compositiva– Anatomia
– Mitològica: La Via Làctia
Autorretrat amb la seua esposa Isabel Brant
Autorretrat
– Retrats
APROXIMACIÓN AL ESTILO DE RUBENS
“El impulso vital que emana de su prolífica obra, su extrema fecundidad, la energía de su trabajo y la rapidez con la que ejecuta sus cuadros, le valieron a Rubens la denominación de “Homero de la pintura”, por parte de Delacroix. En efecto, Rubens aborda todos los temas con entusiasmo. Alentados por una misma inspiración, lienzos profanos y religiosos, temas mitológicos y retratos se suceden en una rápida cadena. Su carácter barroco queda claramente reflejado en la forma, el movimiento, el ritmo, la exuberancia del color y la sobrefiguración de los efectos, unas veces patéticos y otras dramáticos, enfáticos, apasionados... Sin embargo, Rubens se somete a las exigencias decorativas impuestas por los inmensos formatos de sus composiciones. En ellas da muestras de un extraño sentido de la escenificación, poblándolas de magníficos efectos de carácter dramático o triunfal. Este estilo único, para el cual nos vemos obligados a inventar el término de “rubeniano”, se basa en una exaltación sistemática de la energía, el culto apasionado al movimiento y la búsqueda de efectos dinámicos. Rubens realiza composiciones en diagonal o en espiral, crea movimientos ascensionales y turbulentos, muestra preferencia por las poses inestables y concede a los rostros una expresión animada. (...) La síntesis que Rubens logra realizar entre su estilo clásico y su estilo barroco, le permite obtener un resultado más entusiasta que una composición clásica y, al mismo tiempo, más equilibrado que una obra barroca”.
Gilles Néret. RUBENS. Ed. Taschen.
Corrent Flamenca Influència escola dels Primitius Flamencs (s.XV) (Van Eyck, Van der
Weyden...) Territori catòlic ( Corona Espanyola) Església i burgesia demandes obres d'art. Pintura barroca a Flandes:
_Importancia del color_Realisme_Expressió de moviment_Llum_Profunditat_Asimetría..._Temes: religiosos, mitològics, de gènere i retrats.
De l'època1) Taller
2) Estil Rubens
INTERPRETACIÓ
• Iconografia– Mitologia grecoromana:
Aglae, Eufrósine i Talia
Bellesa, Alegria i Passió
Filles de Zeus i Eurínome
Mitologia grega, Aglaia oAglae : Ἀγλαΐα
La que brilla, l’esplendorosa, l’esplèndida
La més jove i bella
Simbolitza la intel·ligència, el poder creatiu i la intuïció
Representa la bellesa
Damon i Aglae, Simeon Solomon, 1866.
AGLAE
Eufrosine amb la Fantasia i la SerenitatJohann Heinrich Füssli, 1799-1800
Mitologia grega Eufrósine: Ευφροσυνη
Diuen que és la gràcia entre Talia i Aglae.
Simbolitza el plaer i l’ alegría.
EUFRÓSINE
Talia
Mitologia grega Talía: Θάλεια del verb θάλλεω ‘florèixer’
Representa l ‘ardor, la passió.
Musa de la comedia i de la poesía bucòlica o pastoril.
La major de les tres Gracies
Talia de Jean-Marc Nattier (1739)Musa de la comèdia y de la poesia bucòlica , representada amb una màscara i una corona d’heura
Cova d’Angles sur Anglin, Vienne (Poitou-Charentes, França).
Fris Grec de les tres gràcies s. V a.d.c
Relleu grec aprox. Any 100 adC
Del Louvre. Copia romana d’un original grec.
Mosaic romà. Villa Fuente Álamo a Puente Genil.
Fresc de Pompeia
Relleus romans. 200 a 150 A. d. C.
Relleus romans, 200 a 150 adC
Relleu romà. Museu del Bardo. Tunissia.
Les tres Gràcies,a La Primavera de Botticelli Florència 1445 - Florència 1510.
Albert Durero1491
Les tres Gràcies.Rafael Sanzio1504-1505
Correggio (1489-1534). Las tres gracias
Les Tres Gràcies i Mercuri (1564-65) Tintoretto.Palau Ducal –Venècia.
Peter Paul Rubens.Las tres gracias. 1628-1630.
Rubens-Brueghelel vell.
Rubens, L’educació de Maria de Médicis
Rubens,El desembarcamentde María deMedicis a Marsella
Judici a Paris. Peter Paul Rubens. National Gallery, Londres, 1925.
Judici a Paris. Peter Paul Rubens.1639
Les Tres GràciesJean Baptiste van Loo(1684-1745)
Les Tres Gràcies. 1763.Charles van Loo (1705-1765)
Les Tres Gràcies.François Boucher. 1765.
Marte Desarmado por Venus y las Tres Gracias Jacques-Louis David1822-24.
Antonio Canova. 1816
El juicio de Paris. Paul Cèzanne. 1862.
El juicio de Paris. Pierre Auguste Renoir (1841-1919)
Les tres banyistes.Paul Cezanne. 1839-1906
El juicio de Paris. Pintura de Enrique Simonet de 1904
Tres mujeres en la fuente.1921. Picasso.
Aristide Maillol (1861-1944)
Salvador Dalí. 1973
El Juicio de Paris.Antonio Mingote
Antonio Saura
Las tres Gracias. Jan Saudek
Las tres Gracias (inspirades en Rafael)Joel-Peter Witkin
Tres monjas contemplan el cuadroLas Tres Graciasde Jean-Baptiste Regnaulten el Museo del Louvre, París (Francia).Fotografía de Alecio de Andrade en 1970.
Fotografía deDella GRACEtitulada ThreeGraces(1992)
Mariano Vargas
Las tres gracias con cuchillo.Natalie Shau.
Iconologia-Referència a les fonts clàssiques-Ideals estètics de l’època-identificació amb persones de l’entorn-El quadre en la vida de l’autor-Després de mortAntecedents i transcendència
- Influències: 1) Miquel Ángel2) Venecians3) Bolonyesos
Trascendència:1)Van Dyck, Brueghel, Josdaens2) Watteau, Delacroix, Renoir
Isabella Brand
Helene Fourment