les polítiques del e learning
DESCRIPTION
hgTRANSCRIPT
escolar, universitari i formació
professional
ÀMBIT CARÀCTER DE
PREVISIÓ
MERCAT FINANÇAMENT
PÚBLIC
AUTONOMIA
DELS CENTRES
CAPACITAT
D’INTERVENCIÓ
PÚBLICA
ESCOLAR Obligatòria,
formal
Quasi mercat Directe Limitada Molt elevada
UNIVERSITARI No obligatòria,
formal
Quasi mercat Directe o indirecte Notable Elevada
FORMACIÓ
CONTINUADA
No obligatòria,
formal
lliure Lliure Molt elevada Limitada
1. Alfabetització informàtica
2. Introducció física de les TIC
3. Les TIC es converteixen en la eina que afavoreix el canvi.
1. Formació de professors
2. Disponibilitat de continguts i
aplicacions
3. Xarxes de suport
4. Recerca i desenvolupament
5. Col.laboració públic/privat
Creació de les
condicions favorables
per a l’ús de l’e-
learning a l’aula
1. Formació de professorat
• Indispensable per incorporar
al màxim les TIC a
l’ensenyament. Formació pel
treball en equip dels docents.
Cal evitar la formació
individual.
2.Disponibilitat de continguts i aplicacions
• Afavorir al màxim la
disponibilitat de recursos a la
xarxa.
3. Xarxes de suport
• Creació de xarxes
educatives
• Per tal de compartir recursos,
informació, experiències…
4. Recerca i desenvolupament
• Calen dades reals sobre el
desenvolupament del e-
learning, per al propi
desenvolupament del e-
learning.
5. Colaboració públic/privat
• Suport del sector privat per
reforçar iniciatives públiques
sobre el desenvolupament e-
learning. I d’aquesta manera
facilitar les polítiques.
• Provisió de material informàtic
• Dotar d’infrastructures de xarxes de
banda ampla a baix cost.
2 problemes:
• Garantir el manteniment permanent així
com l’autoavaluació.
• Priorització dels recursos cap a
l’ensenyament primari o superior
Finançament i dotació
d’infrastructures i
equipaments
1. Autonomia absoluta de les
universitats.
2. Promoure la creació
d’universitats virtuals.
3. Creació de sistemes
d’incentius. Alternatives polítiques
1. Autonomia absoluta de les universitats
• No intervenció: Aquest
fet comporta que no se
sap quins beneficis pot
comportar el e-learning
en la qualitat.
2. Promoure la creació d’universitats virtuals
• Crear consorcis amb la
participació d’universitats
públiques de tot el país
3. Crear sistemes d’incentius
• Incentivar les universitats per
utilitzar el e-learning com a
motor de canvi.
• Sempre amb la possibilitat
d’avaluar els resultats.
• 1. No intervenció: Afavorir
l’autonomia del sector i la poca
regulació de l’oferta.
• 2. Generar condicions, materials,
estímuls i/o incentius: Afavorir i
promoure les condicions que
facilitin el e-learning.
Alternatives polítiques
• L’antic rol dels governants:
PRODUCTOR
• El rol actual i cap on s’han de dirigir:
LÍDER I FACILITADOR
• Lluitar contra la bretxa digital nacional i internacional
• Donar senyals als mercats: TIC com a prioritat nacional
• Desenvolupar projectes de gran embergadura amb l’ús de les
TIC. En àmbits com ara la sanitat, la justícia o l’educació.
• En la prèctica: gestions administratives, gestions econòmiques,
participació de la societat civil.
• Generar consens en la societat per tal d’afavorir la millora.
• Aprendre de la pràctica d’altres governs.
• Polítiques educatives: curriculars, formació en TIC, equipament i
connexió de centres i biblioteques.
• Oferir ajudes fiscals en la formació de les TIC
• Afavorir les inversions
• Afavorir la formació en TIC en tots els àmbits.
Desenvolupament organitzacional de
l’e-learning a l’aula.