les notícies de llengua i treball, núm. 37, octubre 2013
DESCRIPTION
Revista de la Unió General de Treballadors de CatalunyaTRANSCRIPT
Les Notíciesde llengua i treballnúm. 37 | octubre 2013 | semestral | 2 euros
www.ugt.cat
Procés cap a la independència:imatges i reflexions
Entrevista a Joan F. Mira,una mirada al món des del País Valencià
Fes-nos arribar les teves dades:
Si volssubscriure�t a la revista i rebre-la al teu domicili o lloc de treball
UGT de CatalunyaÀrea de CulturaRambla del Raval, 29-3508001 [email protected]
CFDT de Catalunya NordJoan Jaume ProstCarrer de Garrigole, 8B.P. 146 66001 Perpinyà[email protected]
UGT de les Illes BalearsJoana Maria AlordaCarrer de Font i Monteros, 807003 Palma de [email protected]
Cultura
XXVII Certamen Fotogràfic Internacional El treball i els oficis 2013 ............4
El festival de reggae Rototom de Benicàssim, per Meritxell Lombarte......8
Entrevista a Joan F. Mira: el món des del País Valencià, per H. Moret
i Rosa M. Puig-Serra............................................................................13
Societat
L�Assemblea Nacional Catalana i els sindicats, per Alfredo Bienzobas .....20
La trajectòria i el present de les CUP, per V. Ferrús ................................25
Alternatives per canviar el model de societat .......................................29
+ El Procés Constituent, per Xavier Domènech
+ El Parlament Ciutadà
+ La Universitat Progressista d�Estiu de Catalunya, per Jordi Serrano
El procés cap a la independencia: imatges i reflexions ..........................35
+ Del Camp Nou a la Via Catalana al Pertús
+ Declaració de sobirania del Parlament de Catalunya
+ A referendum for Catalonia, per Artur Mas ......................................
+ Apostem per la cohesió, per Ernest Benach
+ Sobiranies, per Joan Majó
+ Erosió de la legitimitat, per Javier Pérez Royo
+ Economia i política del federalisme europeísta, per Francesc Trillas
La Bretanya front al seu futur, per Gentil Puig ......................................45
Memòria
Centenari de la Mancomunitat de Catalunya .......................................48
125 anys de la UGT de Catalunya .........................................................53
El record del mestre Antoni Benaiges...................................................57
Llengua
LAPAO: Crònica de la misèria, per Hugo Sorolla ...................................60
Com volem la República Catalana.
I: Debat sobre el règim lingüístic, per Magda Gascon............................67
Illes Balears: Ja n�hi ha prou. Entrevista a Jaume Mateu (OCB)..............72
Infocultura
Ressenyes...........................................................................................73
Les Notícies de llengua i treball
director: Joan Guàrdia
coordinació: Rosa Maria Puig-Serra
consell de redacció: Laura de Andrés, EvaBassó, Lola Cayuela, Joana Maria Alorda,Carmen García, Javier Giménez, MagdaGascon, Francesca Gispert, Saoka Kingolo,Anna Lliuró, Pepa Llorca, Rafael Miquel, HèctorMoret, Joan Jaume Prost, Josep Puig i Pla,Rosa M. Puig-Serra, Núria Rocadembosch,José Rodríguez i Isidre Tiana
disseny gràfic i maquetació:Juan A. Zamarripa / Secretaria d�Organitzacióde la UGT de Catalunya
redacció: Rambla del Raval, 29-3508001 Barcelonatel. 692 22 90 72 - 629 758 766a/e: [email protected]
dipòsit legal: B-15.113-97ISNN 2013-3839versió digital: ISSN 2014-5810
edita: UGT de Catalunyai Fundació Comaposada
amb la col·laboració deCFDT de la Catalunya NordUGT del País ValenciàUGT de les Illes BalearsUGT Aragó
Foto: Juan A. Zamarripa
Sum
ari
1. Canvi psicològic col·lectiu I. Del neguit a la il·lusió.
Després de dir prou, la decisió de construir el futur sense
dependre de ningú, d�ells. Així neix un objectiu, un projecte
col·lectiu, present i futur. En positiu. Fer-se gran, emancipar-
se, construir-se la pròpia casa i moblar-la. Alegria, joia,
retrobament, dignitat, orgull, autoestima, esperança,
aplaudiment, joc, passió, entusiasme, col·laboració. Decisió
històrica, enrere l�interrogació permanent sobre la pròpia
identitat, la subsistència, el ser acceptat i reconegut, la
pedagogia del vençut envers qui mana.
2. Canvi psicològic col·lectiu II. De la comoditat al dubte
inèdit. El nou paradigma social resulta particularment punyent
per a qui bàsicament se sentia còmode i no patia per la
supervivència de la catalanitat, perquè no està acostumat a
l�autointerrogació íntima i permanent. Cura exquisida del
procés envers aquesta realitat de molts catalans.
3. Superació d�un dilema històric. De l�encaix al dret a
decidir. 300 anys de sobreviure com a catalans, ser acceptats,
fer pedagogia, modernitzar Espanya. S�ha acabat. Som una
nació, subjecte polític sobrirà i la decisió d�exercir el dret a
decidir.
4. L�aposta per la la independència. De la resignació a
la superació de les crisis.
� El neguit històric i la frustració per la crisi econòmica:
reculada de l�estat del benestar, resignació, individualisme
i desconcert. Ara creiem un un camí, una perspectiva, un
procés que permet encabir-hi tots els problemes i les
lluites sectorials.
� Només l�aposta per la independència ha fet que ací i allà
es passi de l�estima retòrica per Catalunya, mentre se�ns
escanya, a què el neguit «victimista» i «nacionalista»
amb què matusserament se�ns ha acusat sempre ara el
tinguin ells. I a correcuita formulen noves retòriques
d�estima i encaix, mentre ens segueixen escanyant, de
forma dretana o de forma progressista. No hi ha xoc de
trens, el tren ens està passant pel damunt.
5. Ens ofereixen el pacte de la fam. O claudiqueu o us
humiliarem més. La Constitució no reconeix el dret a decidir,
i per tant ens condemna a la dependència perquè 7 milions
de ciutadans sempre serem minoria a Madrid.
6. Tornen els Països Catalans. El procés de Catalunya
genera en els sectors compromesos il·lusió i perspectives.
L�Estat espanyol, perdó, Espanya inicia l�ofensiva ara ja
descarada amb qui considera més feble: Aragó, Illes Balears
i País Valencià. Des de Catalunya, es percep que l�estat sí
creu en els Països Catalans, i es manté un respecte per la
dinàmica i la personalitat de cada territori.
7. S�ha acabat la dualitat perversa de l�eix social i l�eix
nacional. Han calgut molts anys i molts esforços perquè
aquesta fal·làcia partidista i ideològica, a dreta i a esquerra,
en detriment del país hagi quedat superada.
8. Una revolució democràtica. Modificar l�estuctura d�un
-pretès- estat nació europeu. A partir d�un moviment popular
(Assemblea Nacional Catalana com a instrument, més
Òmnium Cultural, més...). Allò que compta és la gent. Un
moviment popular que és tranversal i que no és antipolític;
autònom però respectuós amb la legitimitat democràtica de
la Generalitat de Catalunya (Govern i Parlament).
9. Enfortiment de la figura de President de Catalunya.
Més enllà de les persones concretes i de les seves idees, el
procés n�augmenta el caràcter simbòlic i de representació
del país. Més enllà de les posicions de cadascun dels partits,
s�ha encetat una dinàmica de país, com passa a Espanya
entre PP i PSOE, i com passa a França, Alemanya...
10. Sobre la honestedat intel·lectual. Aprenem com mai
semàntica, com s�ha usat i s�usa la paraula per entabanar-
nos, però ara ens n�adonem i els trucs ja ens fan somriure,
i a articulistes i intel·lectuals se�ls veu el llautó que abans els
anava bé. Es pot defensar qualsevol posició, i voler el
manteniment de Catalunya dins d�Espanya és legítim, però
sense mentir i sent rigorós. El discurs de la majoria
d�intel·lectuals progressistes contraris a la independència
resulta intel·lectualment decebedor.
11. Un immens plaer sensorial i intel·lectual. Les
converses, els mitjans de comunicació, les sensacions; un
vertigen de novetats, de plantejaments, d�aprenentatges.
Com funciona la Unió Europea, quin país hem de procurar
que ens doni suport (França, Alemanya, Estats Units, Rússia,
Israel...), com es munta un estat, com encaixar la llei amb
la voluntat democràtica, quina política internacional, i
sanitària, i educativa, i energètica, i d�infraestructures, i de
consum. Quin model d�estat del benestar.
12. �
13. Què passarà? Déu Pare Omnipotent potser ho sap.
Nosaltres, bestioletes rialleres, gaudim de la gosadia de
prendre el timó del nostre present i del nostre futur. Això ja
és nostre. El que hem viscut els darrers dos anys no ho
oblidarem mai.
Joan Guàrdia, director
EditorialLes N
otícies de llengua i treball, núm. 37, octubre 20
13 | 03
Procés cap a la independència:primers resultats
Quelcom que diferencia l�espècie humana de la resta
d�animals rau en la nostra capacitat de pensament o
elaboració simbòlica, això és la creació i la representació
d�elements referencials que ens permeten la identificació
grupal més enllà del nucli familiar. La creació humana la
podem aixoplugar sota la noció de cultura. La fotografía n�és
un registre. El fotògraf capta a la seva manera la realitat, i
ens l�ofereix, per al gaudi, per a la reflexió, per a la grandesa
de la vida i de la mort.
Portes endins, el certamen fotogràfic dels amics de la
UGT de Catalunya de l�Anoia, l�Alt Penedès i el Garraf,
mantenen la passió i la feina ben feta. Vint-i-set anys són
molts anys, pel valor de la continuïtat, i enguany s�arriba a
la tercera edició explícitament internacional i amb novetats
de gruix, com la conferència «4 fotògrafs es despullen», feta
a Vilanova i la Geltrú a càrrec d�Anna Selga, Isabel Casellas,
Santos Moreno i Frederic Garrido, tres dels quals guardonats
amb el Premi Catalunya de Fotografia els darrers anys.
S�han presentat 2.236 fotografies de 222 autors,
procedents de 45 països, tot mantenint-se el certament com
un referent internacional en la seva temàtica. Han estat
premiades obres procedents d�Argentina, Bèlgica, Catalunya,
Egipte, Eslovènia, Espanya, Hong Kong, Índia, Indonèsia,
Itàlia, Macau, País Basc, País Valencià, Polònia, Portugal i
Vietnam. A continuació una relació parcial de les obres
premiades.
� Premi al millor autor del saló: Santos Moreno Villar (País
Valencià)
Secció el treball i els oficis
� Medalla daurada FIAP: Javier Alonso Vicente (País Basc),
per Oxy-cutting I
� Medalla platejada FIAP: Xabier Mata Moya (País Basc),
per Electricistes
� Medalla bronzejada FIAP: La Chau Dao (Vietnam), per
So Dua Xuat Khau
� Medalla daurada CEF: Frederic Sagués Gabarró
(Catalunya), per Rice Farming 2
� Medalla platejada CEF: Txema Lacunza Nasterra
(Catalunya), per Cosint xarxes
� Premi autor de la FCF: Raul Villalba (Argentina), per El
pescador II
� Premi autor afiliat a la UGT: Julián Negredo Sánchez
(País Valencià), per The pastor of vultures
� Premi autor afiliat Anoia-Alt Penedès-Garraf: Andreu
Noguero Cazorla, per Xinesos portant cable
Secció lliure color
� Medalla daurada FIAP: Ivo Borko (Eslovènia), per The
fates 1
� Medalla platejada FIAP: Adriano Favero (Itàlia), per
Gymnastics 5
� Medalla bronzejada FIAP: Eddy De Wilde (Bèlgica), per
Regard intense
� Medalla daurada CEF: Santos Moreno (País Valencià),
per Lola
� Medalla platejada CEF: José Beut Duato (País Valencià),
per Blue Silence
www.ugtconcursofoto.com
XXVII Certamen Fotogràfic Internacional El treball i els oficis 2013
Cultu
raLe
s N
otíc
ies
de ll
engu
a i t
reba
ll, n
úm. 3
7, o
ctub
re 2
013
| 0
4
Una mirada fotogràfica sobre la realitat
Les Notícies de llengua i treball, núm
. 37, octubre 2013 | 0
5Cultura
Bous per Santos Moreno Villar
Oxy-cutting I per Javier Alonso Vicente
Les
Not
ície
s de
llen
gua
i tre
ball,
núm
. 37,
oct
ubre
20
13 |
06
Cultu
ra
Una mostra de l�obra de Santos Moreno Villar,premi al millor autor del saló
Un barber als carrers de Santiago de Cuba
Una parella de pagesos a Maramures (Romania)
L�enterramorts del cementiri de Maramures (Romania)
Tir i arrossegament, esport rural valencià, a una platja de Castelló de la Plana
Les Notícies de llengua i treball, núm
. 37, octubre 2013 | 0
7Cultura
Algunes de les obres premiadesdel certamen
Electricistes per Xabier Mata Moya
So Dua Xuat Khau per La Chau Dao
The pastor of vultures per Julián NegredoGymnastics 5 per Adriano Favero
Ensimismada per Inés Gil Herrera
I. Per a la policia municipal dels pobles tarragonins de
platja aquest vespre les coses són menys clares: l�habitual
quotidià els té acostumats, des de principi d�estiu, a passar
la franja horària jugant a lladres i serenos per l�estació de
tren. Ells, és clar, fan de serenos. L�equip dels lladres l�encarnen
tot d�homes negres carregant farcells gegants d�ulleres de
sol macarres i calces d�imitació; homes més fibrats i veloços
amb una càrrega que fa de mal portar. Se�ls anomena els
top-manta i se�ls empeny a corredisses, cadascú amb la seva
policia, de Calafell a Torredembarra i d�Altafulla a Salou. Però
alguna cosa altera el bon funcionament del ritual: si cada
dia els seus participants són identificables com el blanc i el
negre, aquest vespre el públic, fet de gentades passives que
esperen els seus trens amb aire condicionat, va esquitxat
precisament de negres amb farcells. Són grups de joves, nois
i noies, amb bambes cares i esperit aventurer. Parlen català
o espanyol sense accent de fora i fan rutes barates cap al
sud més proper, a Benicàssim. Cada cop que un dels
representants armats de la bona gent se�ls mira amb
suspicàcia descobreix que aquests ni abaixen la mirada ni
es posen a córrer. Hi ha policies confosos que avui, malgrat
les ordres, no semblen tenir ganes de perseguir a ningú.
Les
Not
ície
s de
llen
gua
i tre
ball,
núm
. 37,
oct
ubre
20
13 |
08
Cultu
ra
Meritxell Lombarte; Fotografia de Carme Ripollès
Crònica social del festival de reggaeRototom de Benicàssim
II. L�estació de Benicàssim té els elements justos que
reclama una estació: una via cap al sud, una cap al nord,
una guixeta tancada i una màquina expenedora de bitllets.
Aquests dies, però, va tan desbordada que sembla improvisar
una ciutat. Benicàssim (18.000 censats a l�hivern i 45.000
a l�estiu) és el poble de costa on estiuegen, sobretot, els
veïns de Castelló de la Plana. El que realment li dóna un nom
cada estiu més conegut, però, són els festivals musicals que
s�hi celebren, amb públic internacional i assistències massives.
Si hom puja al desert de les Palmes, la serra situada al mig
de la comarca, veurà com s�estén un camp de concentració
immens, amb tendes de campanya, latrines, botigues,
restaurants i línia d�autobús pròpia. És el festival Rototom
de música reggae que en els seus vuit dies de durada arribarà
a tenir 240.000 visitants, gairebé el doble de la població de
Castelló. A part de la joventut amb voluntat ferroviària, el
Rototom inclou un pàrquing d�unes quantes hectàrees i un
càmping amb tendes i centenars d�autocaravanes... tothom
perseguint el reggae.
Les Notícies de llengua i treball, núm
. 37, octubre 2013 | 0
9Cultura
Cultu
raLe
s N
otíc
ies
de ll
engu
a i t
reba
ll, n
úm. 3
7, o
ctub
re 2
013
| 10
III. La música reggae (de l�expressió en llengua anglesa
raggamuffin, «vestit amb parracs») té l�origen en les classes
baixes jamaicanes i es popularitza arreu del món anglosaxó
quan viatja amb els immigrants a les grans metròpolis
angleses i nord-americanes, als anys seixanta del segle vint.
La temàtica de les seves lletres va lligada, generalment, a la
crítica social: sobretot l�anticolonialisme, el nacionalisme
negre i l�anticapitalisme, reflex del que preocupava als grups
de música nascuts en els ambients immigrants. Algunes
branques més puristes, sobretot la dels qui es van quedar a
Jamaica, barregen tot això o altres temes com l�amor o la
socialització amb una mística religiosa: el rastafarisme (religió
jamaicana monoteista i afrocèntrica que critica el
materialisme i els sistemes polítics (Babylon) i que té com
a instrument sagrat o via per connectar-se amb Déu el
cànnabis. Així doncs, tot allò que és reggae sol fer olor de
marihuana.
CulturaLes N
otícies de llengua i treball, núm. 37, octubre 20
13 | 11
IV. El festival internacional de música reggae Rototom
va obrir les portes per primera vegada fa vint anys a Osoppo
(en friülà Ôsof), a la província italiana d�Udine. El petit
municipi, conservador i de muntanya, amb els anys va
començar a replantejar-se la conveniència de rebre la visita
de desenes de milers de fumadors cada estiu. Malgrat
l�absència d�incidents o violències, fa pocs anys, en ple
apogeu del berlusconisme sociològic a Itàlia, la municipalitat
va posar traves cada cop més insuperables que, amb les
batudes policials i les detencions, van fer que els organitzadors
també es replantegessin continuar-hi. Van demanar a alguns
treballadors catalans l�encàrrec de buscar una nova ubicació,
aquest cop a vora mar, i als mesos d�hivern les entrevistes
van començar. Després de moltes negatives d�ajuntaments
tarragonins, la lògica festivalera els va dur a Benicàssim; hi
van trobar un encaix en el calendari i no van trigar a marcar
les diferències amb la resta de festivals: menjar cuinat amb
carinyo a preus assequibles, entrada gratuïta per a nens,
gent gran i persones amb disminució, descomptes i invitacions
per als habitants de la Plana Alta, activitats relacionades
amb la formació i el coneixement, certa consciència de
netedat entre bona part del públic... a part del format festiu
amb que els mercats de música i marxandatge es disfressen
el Rototom és capaç d�oferir un variat d�aspectes més.
Cultu
raLe
s N
otíc
ies
de ll
engu
a i t
reba
ll, n
úm. 3
7, o
ctub
re 2
013
| 12
V. A l�ombra d�una gran carpa, sembrat de cadires, hi ha
el fòrum social. És una mena d�àgora on uns ponents
convidats fan les seves xerrades però després, els qui les han
escoltat, tenen dret a fer preguntes o discutir el que els
plagui, com en un assaig d�assemblearisme. Humor, cultura,
desobediència, ecologisme, economia, patriarcat... els temes
estan triats amb molta exquisidesa i, en moments on són
urgents, s�agraeix trobar-los a sobretaula amb centenars de
tertulians predisposats. Pel sol que assetja la carpa hi ha una
barra amb aigua i birra, per a les llengües estrangeres un
servei de traducció i per a la llengua de la Plana Alta «el
català del sud; el valencià de tots», la petició sisplau que no
la fem servir. Els ponents, un a un, expliquen les seves dèries
durant vuit dies, cadascú amb el seu bon fer. D�un aprenem,
amb xifres fefaents, que hi ha motius de sobra per instal·lar
el matalàs i la tauleta de nit a l�oficina bancària més propera,
que probablement uns Mossos ens reubicaran al caixer
automàtic i, encara més: que aquest pot perfectament mutar,
mentre dormim, en un vagó de tren cap a Alemanya. Un
altre ens informa de que l�estat, com qui no vol la cosa, cobra
un impost pel sol als qui n�extreuen energia. També n�hi ha
una que ens mostra un plànol d�Europa amb la ultradreta
inflant-se a pertot... tot això en un ambient on fumar no
esta mal vist. Es constata alegrement que hi ha gent jove,
molta, interessada en allò tan suat que anomenem política.
Se suposa que ningú vol viure en un món on la policia expulsa
als pobres d�un lloc a l�altre.
Nascut l�any 1994, el Rototom Sunsplash ha crescut de tal manera que avui és considerat un dels festivals més grans del
món. El secret del seu èxit no només s�explica per un nou interès per la música reggae sinó també per un format que combina
la programació cultural, la lúdica i la festiva adreçada a totes les edats. La sociabilitat espontània entre els seus assistents i
la gran afluència d�immigrants africans de tot Europa el converteixen en un lloc de trobada alternatiu i d�intercanvi cultural.
La vintena edició s�ha celebrat entre els dies 17 i 24 d�agost a Benicàssim i ha estat la de més èxit de la seva història, amb
240.000 visites acumulades.
Ens trobem a la porta de l�IEC, on fem les fotografíes i ens fa
la primera classe sobre la ceràmica del vestíbul. Anem a fer
un te i tot seguit al sindicat.
Què us porta a estudiar el comportament humà i després
a ser escriptor?
Aquesta historia d�ocupar-se i després dedicar-se a
l�escriptura i a viure per l�escriptura és una historia molt
llarga. Des de molt menut, tenia set o vuit anys, sempre he
estat un gran lector. A l�escola i a casa llegia molt, i és clar
eren els clàssics castellans. Em vaig llegir tots els Episodios
Nacionales, i literatura d�un cert volum que crec que de certa
manera em devia influir en les ganes d�escriure. Ara bé, no
en tenia ni la preparació tècnica ni lingüística i vaig pasar
molts anys llegint i llegint, i en diversos idiomes. Llibres
d�autèntic pes, des de clàssics grecs als contemporanis, i això
t�enganxa. Des de la primera joventut, als 20 o 21 anys, em
preocupava el comportament humà. Tenia curiositat pels
grans temes i, de fet, la meva primera llicenciatura va ser de
filosofía: m�interessava l�antropologia filosòfica i l�anàlisi
del comportament humà. Dels clàssics de la filosofía sobre
estudis de la humanitat i la societat, les obres de joventut
Joan Francesc Mira i Casterà. València, 3 de desembre de 1939. Escriptor,antropòleg, sociòleg, professor de grec, agitador cultural i políticocasional. Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de València(1971) i catedràtic de grec a la Universitat Jaume I de Castelló de laPlana. Ha estat col·laborador del Laboratori d�Antropologia Social dela Sorbona, professor de la Universitat de Princeton, director de l�InstitutValencià de Sociologia i Antropologia i fundador del Museu d�Etnologiade València. Membre de l�Institut d�Estudis Catalans i de l�Associaciód�Escriptors en Llengua Catalana i president d�Acció Cultural del PaísValencià. Creu de Sant Jordi 1991 per la seva tasca cívica i Premi d�Honorde les Lletres Catalanes 2004 per la seva trajectòria.
Cultura
Hèctor Moret, Rosa M. Puig-Serra i Joan Guàrdia; Fotografia de Rosa M. Puig-Serra
Una mirada al món des del País Valencià
Les Notícies de llengua i treball, núm
. 37, octubre 2013 | 13
de Marx. De fet, vaig aprendre alemany per poder llegir els
manuscrits anteriors a El Capital, els quals van contribuir a
endinsar-me en l�antropologia social i cultural.
Els pares no tenien estudis, però sí que volien que estudiés.
Quan tenia uns 10 anys, els meus germans ja en tenien més
de 22 i anaven a la Universitat, i per tant els seus llibres eren
per casa: de literatura, d�història i de dret� i també em
parlaven del que sentien a la Universitat. El pare treballava
per a Hisenda, amb les contribucions, i teníem davant de
casa, als afores de València, ja a l�Horta, una granja que
mon pare volia portar de manera moderna i metòdica �però
no se�n va sortir�, i ma mare tenia una certa cultura.
Com valoreu la pèrdua de pes dels estudis humanístics,
la filosofia, el llatí i el grec a la Universitat?
Malament, malament, perquè els estudis d�interès tècnic,
aplicat o científic no haurien de ser incompatibles amb els
de filosofia i història. Quant al llatí i al grec, per necessitat
sempre seran minoritaris. Jo encara vaig fer un batxillerat
amb set anys de llatí, als Esculapis de València. A Lletres
n�érem uns 4 o 5, i a Ciències uns 50. A la Universitat,
proporcionalment, la filologia clàssica sempre serà
minoritària. Hi ha un problema de desvaloració dels estudis
humanístics, una devaluació acadèmica en els currículums
i en la percepció social. Fa 100 anys, a Europa una persona
«educada», inevitablement de clase alta, sabia llatí i grec,
i això vol dir en contacte amb la tradició. Amb la reducció
dels estudis clàssics, dels estudis humanístics es perd el sentit
temporal. Sembla que venim d�abans d�ahir i no està tan
clara la percepció que venim d�una història molt llarga. I el
nostre present no s�entén sense aquesta història. Ja ha arribat
que un estudiantet de 20 anys entra a un museu i la meitat
dels quadres li resulten incomprensibles; o el mateix pel que
fa a bona part de la literatura, perquè desconeix els mites i
la història de Grècia o Roma. Tampoc té referents sobre la
simbologia o el que en podríem dir historiografia religiosa,
que és molt important i forma part del nostre patrimoni
cultural. Si en un quadre o un llibre t�apareix l�Anunciació de
Maria o l�escena del sacrifici d�Abraham i Isaac o el Diluvi
Universal i no saps què és, resulta molt fotut, perquè hi ha
un buit. Per això cal aquesta cultura literària, artística,
arquitectònica o estètica, per disposar dels referents del curs
de la història i, per exemple, si vas a veure un palau saber
per què és com és. Es tracta de la memòria del conjunt d�una
col·lectivitat o societat, i si els seus membres perden aquesta
referència temporal queden com sense base; és com si una
persona perdés part de la seva memòria personal.
Quina recepció pública ha tingut la vostra traducció de La
Divina Comèdia?
Aquí hi ha una sorpresa. Sempre he tingut fe que hi ha
un públic, una minoria que s�interessa pels autors i la cultura
Les
Not
ície
s de
llen
gua
i tre
ball,
núm
. 37,
oct
ubre
20
13 |
14
Vaig aprendre alemany per poder llegarels manuscrits anteriors a El Capital
Cultu
ra
Culturaclàssica, ací i arreu d�Europa, i cal donar-los textos per llegir
d�una manera contemporània, i no amb un llenguatge
encarcarat i arcaic. A la gent ja li resulta difícil superar la
distància cultural amb la realitat del segle XIII, i encara més
amb la del segle VI a.C. No pots afegir-hi la distància lingüística
i expressiva. Quan fas una traducció amb el llenguatge propi
de la literatura actual veus que funciona. La meva sorpresa,
i també la dels editors, és que de l�edició de La Divina
Comèdia, no la de butxaca sinó la grossa, de 1.300 pàgines
i que valia 40 euros, se�n van fer cinc edicions seguides i se�n
van vendre 15.000 exemplars. Les dues primeres es van
vendre en qüestió de setmanes; poca broma! Molts
novel·listes molt coneguts voldrien vendre tants exemplars.
Una obra així no serà un supervendes de 100.000 exemplars,
però pel que és el públic del català 15.000 és molt, i per tant
sí que hi ha un públic. Això m�ha renovat la fe.
Ha passat el mateix amb la vostra novel·la Borja Papa?
Diria que és un fenomen semblant perquè els Borja tenen
tota una aureola mítica, molt exagerada i molt barrejada
amb falsedats absolutes. Tampoc no hi havia un tractament
literari contemporani dels Borja. Quan la vaig escriure,
després de passar molt de temps a Roma, als arxius de la
Biblioteca Vaticana, documentant-me, veus que quan
converteixes la realitat històrica en literatura funciona. La
història dels Borja, ben carregada de fets excepcionals, és
molt més atractiva i prodigiosa que la llegenda negra,
carregada, com totes, de luxúria, orgies, pactes amb el
dimoni, bruixeria, enverinaments... I explicat des de la
mateixa època, a partir d�un bon coneixement de l�època i
la cultura renaixentista, de l�Església i del Vaticà, amb una
certa dignitat, sense amagar res.
Dels Borja, se n�han dit bestieses monumentals,
monstruositats que no tenen res a veure amb la realitat
històrica. Eren una família de la petita aristocràcia valenciana
que arriba a Roma, que prospera i es relaciona amb les
famílies sobiranes de tot Europa; i la noblesa romana els
odiava perquè els van prendre el lloc. Resulta fascinant. Les
falsedats de la llegenda negra s�han anat repetint, que si el
pare anava al llit amb la filla, que si enverinaments... res,
tot fals i sense interès. Malauradament, la meva obra ha
tingut poca incidència a canviar aquesta visió, perquè es
difon més la continuïtat de la llegenda negra. La traducció
a l�italià no va tenir gaire èxit, i en castellà només se�n van
vendre 2.000 exemplars, mentre que en català van ser uns
30.000. Diverses vegades m�han demanat que assessorés
alguna pel·lícula o sèrie de televisió, però sempre he vist que
volien el mateix: sexe, violència i tortura, i els he dit que no,
però ho fan igualment, des de Vicente Aranda fins a una
sèrie nord-americana que va emetre TV3 en contra del meu
criteri explícit, o les novel·les de Mario Puzzo. És una desgràcia,
però és així.
Hi ha estudiants que no entenen unquadre de l�Anunciació de Maria o delDiluvi Universal
Les Notícies de llengua i treball, núm
. 37, octubre 2013 | 15
Heu rebut el Premi d�Honor de les Lletres Catalanes.
Un bon dia aixeques el telèfon i t�ho diuen, i et quedes
amb una sensació una mica contradictòria. Ja està, ja tens
una cosa que no sabies si tindries, i aleshores et quedes com
descol·locat, i també et dius «què més puc demanar?». Doncs
res més, continuar treballant i fent les coses de la millor
manera possible. I procurar fer-ho encara millor i, com
sempre, a base de moltes hores. En definitiva, et quedes
content i satisfet.
Com valoreu l�aportació valenciana a la cultura catalana?
Obté el reconeixement merescut?
Jo diria que ara sí. Fa 50 anys, a Barcelona o a Catalunya
es coneixia un personatge curiós que estava allà en un poble,
que es deia Joan Fuster, que ja amb 25 o 30 anys era
extraordinari. Tenia una cultura sòlida, cosa que era insòlita
en aquella época, i insòlita en una mena de desert que era
el País Valencià després de la Guerra i la postguerra. Un fet
singular que a poc a poc es va anar assimilant. I amb el pas
del temps, va haver-hi un gran poeta, Joan Andrés Estellés.
I després alguna persona més.
En el moment actual hi ha un nombre considerable
d�escriptors valencians que tenen els seus editors, el seu
públic, els seus lectors a Catalunya, més i tot que al País
Valencià. Alguns que van i vénen, com jo mateix. I altres que
estan més ací que allà, com l�Enric Sòria; el Vicent Partal,
amb Vilaweb; el Vicent Sanchis; Josep Piera; Isabel Clara-
Simó; Ferran Torrent� i això no havia passat mai. Hi ha sis,
set, vuit noms d�escriptors valencians que són coneguts i
acceptats com a part de la pròpia cultura, de la pròpia
literatura. Ja no són una cosa exòtica d�allà baix. Fins i tot
jo mateix, com a exemple, utilitzo un català acadèmic, o
correcte, literari, però usant les variants valencianes clàssiques
i acceptades. Al principi algú ho veia curiós i ara ja ningú no
se n�estranya. El que em preocupa és el reconeixement dels
escriptors valencians en català en la pròpia societat
valenciana.
Pel que fa a la presència de valencians en el món acadèmic
de la cultura catalana, ara mateix vinc d�una sessió de l�IEC:
dels 120 membres actuals, 25 o 30 són valencians i participen
amb absoluta normalitat en les sessions de les diferents
seccions. I l�última presa de possessió d�un membre de la
meva Secció, una antropòloga valenciana amiga meva, s�ha
fet a l�aula magna de la Universitat de València, presidida
pel vice-rector. En l�àmbit universitari les relacions són
totalment normals. És un món minoritari, d�acord. Però
alhora, per exemple, en les organitzacions sindicals hi ha
Les
Not
ície
s de
llen
gua
i tre
ball,
núm
. 37,
oct
ubre
20
13 |
16
Acció Cultural del País Valencià ésinsubstituïble i ja torna a navegar
Cultu
ra
una actitud molt positiva; i no parlo només del sindicat de
treballadors de l�ensenyament, que se�l podría considerar
nacionalista, sinó que l�actitud de la UGT és molt favorable
i cordial, i la de CCOO, i el sindicat de Llauradors i Ramaders,
que té una actitud molt ferma.
Qui hi està en contra és la dreta. Mentre no perdi unes
eleccions, usarà tots els sofismes, les mentides i els recursos
publicitaris per mantenir la seva actitud poc racional. Les
persones i els grups polítics poden tenir les seves ideologies,
però el que no es pot és estar contínuament falsejant la
realitat i enverinant la gent amb absolutes bestieses. Com
totes les demagògies, quan tenen una força darrere,
funcionen. Arreu d�Europa i del món mai la dreta de Hitler
és la dreta civilitzada, tranquil·la, del tot respectable; aquesta
dreta virulenta i irracional que acudeix només a les reaccions
més primàries, com per exemple al País Valencià quan diuen
«Els catalans s�ho foten tot!» «S�emporten lo nostre». Crear
aquesta mena d�enemic exterior ha funcionat a Alemanya
i a França, on, ¿com t�expliques que des de fa molts anys el
primer partit obrer és el Front Nacional de Le Pen? Són
reductes de la classe obrera que votaven els comunistes. És
fascinant, i té una explicació: són frustracions que algú sap
explotar demagògicament. A molta gent li agrada que li
donin oposicions clares on es pugui identificar, on tu puguis
atacar un altre. A vegades, la dreta més dura, més irracional
i més absurda és la que té més èxit, des del Tea Party, a Le
Pen, Berlusconi� fins a un país tan supercivilitzat com és
Àustria. O Hongria, un país civilitzadíssim, que està governat
per una dreta brutal. O Grècia, que aprofita una situació de
frustració general i la utilitza en un sentit absolutament
monstruós. El que vivim aquí no és una situació excepcional,
sinó que forma part d�una situació general.
Com es viu l�acusació que Catalunya i el català volen
empassar-se tot el que és valencià?
De cara a un tipus de minories socials que tenen una
lleugera capacitat de criteri, de formació i un cert esperit
crític no és cap problema. De fet, al País Valencià la producció
cultural més interessant, moderna i seriosa es fa
majoritàriament en català; tant la literatura com la formació
universitària. I per exemple les publicacions de la Universitat
de València són importantíssimes, i segurament que aquesta
Universitat té la millor editorial universitària d�Espanya, i
una de les millors d�Europa. Fa unes revistes esplèndides,
com ara Mètode de divulgació científica. Fan una gran feina
de divulgació acadèmica, cosa que funciona i que té el seu
públic.
La producció cultural de la dreta, sobretot de la dreta
anticatalana és zero. Tenen el cervell tan bloquejat que no
poden produir res que valgui la pena. Sigui un estudi d�història
Els empresari valencians comencen avalorar la relació amb Catalunya
Les Notícies de llengua i treball, núm
. 37, octubre 2013 | 17
Cultura
o psicològic o bona literatura. Tenen uns pressupòsits que
són clarament anormals, sense la més mínima base. No els
interessa la cultura.
Acció Cultural de País Valencià (ACPV) ha fet i fa una
gran tasca cultural i pública.
Hem passat econòmicament una època molt crítica, amb
les famoses multes, que han arribat fins als 900.000 euros;
i a més totes les retalladles de subvencions i el bloqueig
continu. Quan ara fa més d�un any vaig assumir-ne la
Presidència, era com quan acceptes de ser el capità d�un
vaixell a punt d�enfonsar-se, amb aigua entrant per tots
costats. Però bé, el salvarem, perquè ACPV és una institució
insubstituïble, com ho pot ser Òmniun a Catalunya. Són un
producte del que se�n diu «societat civil». Ara ja és segur
que no naufraga i, de fet, ja torna a navegar, a poc a poc.
Com es veu des del País Valencià el procés actual de
Catalunya?
Des de quin sector del País Valencià? A aquells que hem
estat sempre fent una mena de valencianisme d�afinitat
catalana � no parlo de sectors més radicals que poden
proclamar «València és Catalunya», i ja està�, que tenim
clar que hi ha una comunitat, uns consistoris i una comunitat
també de llengua i cultura, el que passa a Catalunya ens
interessa molt, i fins i tot per interessos econòmics.
Les relacions econòmiques entre el País Valencià i
Catalunya en els dos sentits són molt fortes. Ara, els
empresaris valencians comencen a veure-ho, a veure-ho de
veritat, i arriben a pensar «Què hem estat fent? Ens hem
estat tirant pedres a la nostra pròpia teulada, en contra dels
nostres interessos.» Per tant, des d�aquesta minoria
ideològica d�afinitat o de proximitat amb Catalunya, es veu
amb molta il·lusió, amb una certa esperança. Una altra cosa
és saber com anirà el procés. Hi ha molta gent que ho veiem
�tot i no ser una part directa, ni ser residents, ni poder votar�
com una festa. És molt important com està funcionant tot
aquest procés. Poc abans de la Diada de 2012 era a Barcelona
per asistir al lliurament de la medalla d�or del Parlament de
Catalunya a Òmnium Cultural, i van voler que un membre
mallorquí, el pare Massot, un de Catalunya, Jaume Cabré,
i un de València, que era jo, féssim un petit parlament. A la
sortida de l�acte van projectar una imatge de Lluís Companys
a la façana del Parlament, i darrere nostre hi havia un grup
d�unes 40 persones cridant «Cabrones, hijos de puta,
ladrones!», com si fóssim la burgesia espoliadora. Això, què
és?
L�endemà, a Barcelona, no et trobaves una manifestació,
perquè era una marea humana. I veure l�alegria de la gent,
Les
Not
ície
s de
llen
gua
i tre
ball,
núm
. 37,
oct
ubre
20
13 |
18
La Diada ha estat alegria i esperança
Cultu
ra
Culturael relaxament, sense histèria, la tranquil·litat, els pares, les
iaies, somriures, cançons, gent que balla; no hi havia ni una
mala paraula, ni un mal gest barroer. Aquesta alegria
compartida i familiar de tota mena de gent, aquesta cadena
humana, tot plegat és una cosa fantástica que em reconforta,
malgrat que la premsa de Madrid no ho va voler entendre.
Si la gent es quedés molt frustrada ja no sé què passaria.
Ara hi ha una sensació d�esperança, i no sé de cap altre lloc
d�Europa �i potser del món� on serien capaços,
proporcionalment, de mobilitzar-se més d�un milió de
persones. Com a antropòleg, sempre és millor l�alegria i
l�esperança que l�amargor i la frustració.
En una generació, el món i la societat han canviat molt�
Sí, en una generació hi ha hagut com una mena de tall,
producte de l�acceleració entre la manera com ens han
educat, com hem començat a veure el món, hem parlat, ens
hem relacionat i la manera com ha viscut i viu tot això la
gent que té ara de 20 a 30 anys. Al llarg de la historia hi ha
hagut canvis ràpids, però no tant; perquè mai a la historia
s�havia produït una acumulació de tantes novetats
tecnològiques. Quan tenia uns 12 anys, i érem a l�hortet que
teníem davant de casa, quan volies telefonar a algú havies
de demanar una conferència, i et podien avisar al cap d�un
parell d�hores. M�he criat sense televisió i sense telèfon, i
això per a una part de la joventut d�avui és inconcebible.
Una vida en què entren coses contínuament, amb
centenars de canals de televisió, imatges, notícies� un
bombardeig continuat. I les maquinetes, i els mòbils� i si
no tens uns fonaments que et permetin valorar i posar cada
cosa al seu lloc vas completament descol·locat. No sóc
optimista respecte del profit de la utilització d�aquests mitjans
tecnològics.
Com va el món?
Vista la humanitat amb perspectiva, hi ha un increment
general del benestar, i vivim infinitament millor que fa 100
anys: més bones cases, més recursos, millor alimentació, les
feines no són tan dures, hi ha molta més higiene� La crisi
que ara passem es produeix als països on hem fet malament
les coses. No ens hem de fer les víctimes, perquè tots tenim
una part de culpa.
Què penseu del desprestigi dels partits i sindicats?
Mentre els dirigents polítics no facin autocrítica i un
sanejament intern molt seriós, malament! Totes les
organitzacions d�esquerres haurien de fer un reconeixement
d�errors i d�excessos, sense tenir vergonya, sinó correm el
perill �com ja ha passat a altres països� que la gent
treballadora no se senti representada.
Quant als sindicats, la crítica és més a la manera com
funciona, o com percep la gent que funciona, el que en
podríem dir la burocràcia sindical.
Les Notícies de llengua i treball, núm
. 37, octubre 2013 | 19
Ens presentem
En primer lloc, agrair que, com a Sectorial de Treballadors
i Treballadores per la Independència, ens oferiu la possibilitat
de presentar-nos i d�expressar algunes idees.
El Full de Ruta de l�Assemblea Nacional Catalana estableix
que «L�ANC treballarà perquè la majoria de la nostra població,
tan castigada per la crisi econòmica, política i social, constati
que la independència representa una oportunitat clara
d�abordar els problemes polítics i socials amb mesures i
possibilitats certes de canvi i millora».
Alfredo Bienzobas, coordinador de la Sectorial de Treballadors per la Independència de l�ANC
Necessitem la màxima implicació dels sindicats per a què la Catalunya postreferèndumfaci seves les reivindicacions dels treballadors
Soci
etat
L�Assemblea Nacional Catalanai els sindicats
Les
Not
ície
s de
llen
gua
i tre
ball,
núm
. 37,
oct
ubre
20
13 |
20
Les estructures i el funcionament de l�Estat propi català que
es propugna deuran correspondre «a una màxima
transparència, eficàcia i justícia de la gestió pública, així com
que garanteixin un alt nivell de benestar social i prosperitat
per a tothom». És per això que entre els seus objectius està
el de «participar amb els sindicats, plataformes i moviments
que reclamen millores socials i sortides a la crisi, aportant
la idea que només amb un nou estat això serà possible i
evitar, així, el trencament de la cohesió social». Aquestes
declaracions són més que paraules si recordem que l�ANC va
donar suport a la vaga general de 14 de novembre, o que
va editar un manifest de suport a la classe treballadora el
passat 1r de Maig.
L�ANC és una organització unitària, popular, transversal
i democràtica que s�estructura com un moviment basat en
la democràcia de base i la unitat d�acció, i s�organitza en
assemblees de caràcter territorial i sectorial. La participació
en qualsevol dels seus òrgans és sempre a títol personal. En
essència, el rumb de l�ANC és molt clar, busca la independència
mitjançant el exercici d�una activitat democràtica i pacífica
que culmina en l�exercici del dret a decidir o referèndum
d�autodeterminació. La seva pedra angular és que tots els
que viuen i treballen a Catalunya puguin manifestar-se a
favor o en contra de la independència.
Un objectiu com el plantejat requereix una gran participació
social, i aquí entra en joc l�anomenada transversalitat:
comprèn el contraposat socialment i políticament. Tal
circumstància ha ser assumida pels membres de l�Assemblea.
També que, tot i tenir la independència per si mateixa un
contingut alliberador, el seu contingut és essencial i s�està
escrivint ara. Així, el posicionament que tinguem avui en
relació a les retallades, no només influeix en el present sinó
SocietatLes N
otícies de llengua i treball, núm. 37, octubre 20
13 | 21
Només amb un nou estatseran possibles lesmillores socials i lasortida de la crisi
en la gestació de les polítiques socials de la futura república
catalana.
A la sectorial exercim la transversalitat en defensa dels drets
dels treballadors i de les capes populars de la població perquè,
tal com diem en el nostre manifest Treball i país
(www.anctreballadors o www.assemblea.cat/?q=node/5310),
entenem que «Les treballadores i els treballadors catalans
som objecte d�una de la més dures ofensives de les darreres
dècades, contra tots els nostres drets polítics, econòmics,
socials i nacionals». I això com a conseqüència de «les
imposicions antidemocràtiques i neoliberals, dictades pels
mercats financers, pels especuladors, i orquestrades pels
poders de la Unió Europea (UE), amb polítiques d�extrema
austeritat i duresa que miren de solucionar la crisi, que ells
mateixos han creat, en el seu únic profit i a costa dels drets
de les classes treballadores i populars» que es manifesten
a l�estat espanyol mitjançant «la insistència recentralitzadora,
autoritària i profundament anticatalana del govern corrupte
del PP i de l�esperpèntica monarquia borbònica espanyola;
la política d�intensificació de l�espoli (robatori) fiscal i de
l�ofec pressupostari, i també la continuada ofensiva contra
la llengua i la cultura catalanes».
Per això creiem que «davant d�aquesta conjuntura, i
davant les ambigüitats i de la deriva de classe de l�actual
govern de la Generalitat que, al redistribuir la despesa sols
pensa en retallar als mes dèbils, mentre s�absté de
incrementar l�esforç contributiu als mes rics� l�opció més
raonable i més encertada per part de la classe treballadora
catalana és la de plantar cara». I plantem cara promovent
«un moviment d�intensa transformació democràtica de la
Soci
etat
Les
Not
ície
s de
llen
gua
i tre
ball,
núm
. 37,
oct
ubre
20
13 |
22
societat, per les llibertats nacionals de Catalunya, per la
constitució d�un estat social i de dret per a la nostra nació
catalana» i, en aquest procés defensem «el ple autogovern,
d�acord amb les nostres necessitats socials i nacionals, com
a estat català, de dret, republicà, democràtic i social,
plenament sobirà, és a dir, lliure d�imposicions alienes per
damunt de la voluntat del nostre poble».
Quan parlem de democràcia entenem que aquesta s�ha de
basar en els «valors republicans de les llibertats, la igualtat
de drets, la laïcitat i la divisió de poders. Basada també en
la supremacia del comú públic, emanat de la voluntat popular,
exercida alhora directament (democràcia participativa) i
amb la lliure elecció i la revocació de càrrecs i de representants
(democràcia representativa)». Democràcia de contingut
social, és a dir, que «restarà compromesa amb els drets
socials bàsics (treball, habitatge, seguretat social, salut,
educació i cultura). Compromesa també amb l�economia
productiva, social i cooperativa, el sector públic, la
sostenibilitat i el respecte al medi natural».
La nostra sectorial no substitueix a ningú, està formada
per treballadors i sindicalistes de diversa filiació política i
sindical que lluitem perquè, en el procés que condueix a la
sobirania nacional plena, els interessos dels treballadors hi
estiguin presents, i hi siguin respectats i ampliats. Per això
et cridem a posar-te en contacte amb nosaltres a través del
correu [email protected].
La fi de cicle i les organitzacions sindicals
Tots som conscients que ens trobem davant el final del
cicle iniciat en l�anomenada «transició democràtica». La
SocietatLes N
otícies de llengua i treball, núm. 37, octubre 20
13 | 23
L�ANC: unitària, popular, transversal i democràtica, amb assemblees territorials i sectorials.La participació és a títol personal
Soci
etat depredació neoliberal, la seva cobdícia i capacitat corruptora
ha trencat el paradigma del repartiment social de la riquesa
i ha posat en qüestió les institucions democràtiques. Les
febles institucions que es van posar en marxa estan
esgotades: el sistema parlamentari, el sistema judicial, el
tribunal constitucional, la monarquia, el sistema autonòmic,
la fiscalitat que només afavoreix els rics, la submissió a
institucions europees no democràtiques, etc., i no compten
amb el suport d�uns ciutadans cada dia més empobrits, amb
serveis públics cada vegada més retallats, sense perspectives
de futur per a ells i, menys encara, per als seus fills, quant
el comú és la precarietat i els desnonaments, mentre la
corrupció ens envaeix i es legisla contra els treballadors i les
classes populars, en favor dels bancs i les grans corporacions...
Ni el problema és conjuntural ni es pot arreglar amb unes
simples reformes. El problema és sistèmic i, conforme passa
el temps, s�agreuja. Tant Catalunya com Espanya tenen reptes
paral·lels que hauran d�ésser resolts democràticament pels
seus respectius ciutadans amb l�exercici de la seva sobirania.
Cal obrir processos constituents liderats pels ciutadans. Exigir
responsabilitats civils i penals als corruptes. Recuperar la
sobirania enfront a organismes europeus que els pobles no
han escollit i sols representen al capital financer. Regenerar
les institucions, promoure una política econòmica que estimuli
la producció i la creació d�ocupació, revitalitzar la societat
civil, ja que no podrem avançar sense l�esforç de tots i, per
això, haurem d�assegurar-nos que els resultats reverteixen
en benefici de tota la comunitat.
A la vista del que s�ha dit, estem convençuts que com a
sindicalistes no podem conformar-nos amb manifestar el
nostre ple suport al dret a decidir. Els treballadors necessitem
que els sindicats obrin els debats necessaris i posin en marxa
totes les seves capacitats perquè la Catalunya que sorgeixi
després del referèndum faci seves les reivindicacions dels
treballadors i de les classes populars. I és que, el futur, s�està
escrivint ara.
Les
Not
ície
s de
llen
gua
i tre
ball,
núm
. 37,
oct
ubre
20
13 |
24
El futur l�estem escrivint ara
El passat 25 de novembre, una força política, la CUP,
entrava per primer cop al Parlament de la Catalunya estricta.
No era pas una desconeguda ja que el seu nom ja havia
començat a sonar amb certa força sobretot des de les
municipals del 2011. Ara bé, entrar al Parlament de Catalunya
era una fita que es veia força complicada quan un mes i mig
abans la militància de l�organització havia decidit concórrer
a unes eleccions supramunicipals.
La Unitat PopularPerò la CUP no és simplement una candidatura, sinó que
és actualment l�organització referencial no només de
l�Esquerra Independentista dels Països Catalans sinó del seu
projecte tàctico-estratègic, la Unitat Popular.
Les unitats populars són expressions polítiques de masses
que van sempre més enllà de simples agrupacions electorals.
De fet, són l�agrupació de totes les forces transformadores
de la societat en una fase concreta de la seva confrontació
amb el poder de l�Estat (o dels estats). Per aquesta raó
fonamenten la seva unitat sobretot en la pràctica de la lluita
i recullen, per tant, un programa de reivindicacions concretes
(de tipus tàctic). En resum, es pot dir que les unitats populars
tenen les característiques següents:
� Són agrupacions de forces populars per a l�acció
� Es fonamenten en un programa clar de reivindicacions
concretes
� Tenen una expressió política de masses, amb projecció
institucional
Per tant, la CUP no pot ser reduïda al seu vessant
institucional, sinó que és alhora el portaveu i l�agent
dinamitzador de diferents lluites populars (socials, laborals,
ecològiques, sobiranistes, culturals, lingüístiques). La clau
del seu èxit cal veure-la sobretot en aquesta imbricació amb
diferents lluites populars que li ha permès sumar moltes
complicitats.
SocietatLes N
otícies de llengua i treball, núm. 37, octubre 20
13 | 25
V. Ferrús
La trajectòria i el present de les CUP
Tot i que les CUP, les candidatures d�unitat popular, disposen d�una llarga trajectòria,ara el seu protagonisme públic ha augmentat, i per això ens ha semblat oportúoferir-ne una presentació
Senyals d�identitatDesprés del 2007 i sobretot el 2011, diversos politicòlegs
i articulistes han intentat delimitar, sovint d�una manera
molt poc afortunada o superficial, quins són els senyals
d�identitat d�aquesta organització. Així, l�acusació de
populisme ha estat l�etiqueta fàcil amb què alguns d�aquests
analistes han volgut classificar una realitat nova que, en el
fons, els desagrada.
Intentarem tot seguit esbossar-ne el trets més definitoris.
Per començar, cal dir que, des d�un punt ideològic, la CUP
és una organització d�esquerres en què conviuen diverses
tradicions. Alguns analistes poc informats han insistit en la
importància o la influència del component llibertari, però
cal dir que aquesta tradició és minoritària dins la CUP.
Òbviament, un altre senyal d�identitat d�aquesta organització
és l�independentisme. Ara bé, la CUP no pretén assolir la
independentista només de la Catalunya estricta sinó de tots
el Països Catalans; a més, lliga aquest objectiu a una
transformació social. Hi ha altres característiques fonamentals
que tenen a veure amb el funcionament, amb les formes
organitzatives, com ara:
� L�assemblearisme, entès no pas com un mecanisme
formal que de vegades amaga un funcionament vertical
sinó com un procés deliberatiu que garanteixi la
participació de la militància en la presa de decisions.
� La imbricació amb els moviments populars i el teixit
associatiu, en un camí d�anada i tornada constant. Com
hem assenyalat més amunt, aquesta imbricació queda
garantida en primera instància per la presència de la
militància de la CUP en les lluites populars.
� L�obertura en els canals de participació, ja que la CUP
no és una organització tancada en si mateixa, sinó que
es busca el contacte constant amb les classes populars.
Així, a nivell municipal, mitjançant els anomenats Punts
de Trobada, s�elabora el programa en contacte amb les
persones, entitats i col·lectius que hi estiguin interessats.
D�altra banda, després de la darrera assemblea nacional
celebrada el passat mes de febrer, s�han institucionalitzat
altres fórmules de participació per a les persones o
col·lectius que no formen part de la CUP. En destaquen
tres: les Assemblees Obertes, fórmula assajada durant
la darrera campanya electoral; les Trobades de la Unitat
Popular; i el Grups de Treball Nacional, que s�encarreguen
d�elaborar el discurs de l�organització en l�àmbit sectorial.
L�objectiu d�aquests mecanismes de participació és donar
cabuda a les diferents expressions de la Unitat Popular
i no aïllar l�organització del seu medi.
� El rebuig a la professionalització de la política. En contrast
amb la resta de forces polítiques que s�autoproclamen
d�esquerres, la CUP ha establert uns forts mecanismes
(limitació de mandats i retribucions) per impedir la creació
de polítics professionals que s�eternitzen en els càrrecs i
esdevenen una casta allunyada de la realitat social.
Una mica d�històriaLa CUP no és un projecte nou, sinó que la seva història
ve de lluny, en concret de la segona meitat dels vuitanta del
segle XX, una etapa en què l�independentisme era minoritari,
gairebé marginal.
El 14 de desembre de 1986 es va constituir l�AMEI
(Assemblea Municipal de l�Esquerra Independentista), arran
dels contactes que el Moviment de Defensa de la Terra (MDT)
Soci
etat
Les
Not
ície
s de
llen
gua
i tre
ball,
núm
. 37,
oct
ubre
20
13 |
26
La clau de l�èxit és la imbricació ambdiferents lluites populars
va iniciar amb diversos col·lectius locals per mirar de bastir
i coordinar candidatures que concorreguessin a les eleccions
municipals de juny del 1987. Entre aquests col·lectius
destacaven la UM-9 i la CUPA, que governaven als municipis
de Sant Pere de Ribes i Arbúcies respectivament. Va ser l�AMEI
qui, a més d�agrupacions d�electors amb diversos noms, va
impulsar la fórmula CUP (Candidatura d�Unitat Popular).
Així, a les eleccions municipals de 2007 ja es van presentar
Candidatures d�Unitat Popular a llocs com Salt, Premià de
Mar o el Masnou, municipi on es va assolir el primer regidor
amb la sigla CUP.
Durant els quatre anys següents, malgrat els intents de
l�Estat i de la direcció d�ERC de liquidar l�Esquerra
Independentista en tots els fronts, el projecte de l�AMEI va
experimentar un creixement. Aquest creixement es va
manifestar en un augment tant dels nuclis CUP com del
nombre de candidatures en què participaven persones o
col·lectius que estaven vinculats a l�AMEI. Així, a les eleccions
municipals de 1991, es van presentar noves Candidatures
d�Unitat Popular a Alcanar, Argentona, Banyoles, Manresa,
Valls, Vilafranca del Penedès o Vilassar de Dalt i a dues
capitals de comarca, Banyoles i Valls, es va aconseguir entrar
a l�Ajuntament.
La crisi de l�Esquerra Independentista posterior als anys
1991-1992 va afectar la línia ascendent de l�AMEI, la qual
cosa es va traduir sobretot en la desaparició d�algunes CUP
creades abans del 1991. El desembre de 1998, un grup de
persones vinculades a les CUP de Biosca, Manresa, Navarcles,
Sabadell, Salt, Torà i Valls i a la UM9 de Sant Pere de Ribes
van iniciar un procés de rellançament de l�AMEI. Aquest
procés va tenir una primera concreció en l�elaboració d�una
definició política i en la presentació de candidatures a les
eleccions municipals del 1999.
El novembre del 2000 es va celebrar a Manresa una
trobada nacional de l�AMEI en què es va ratificar la definició
política i es va traçar un pla de treball per als propers tres
anys, els objectius principals del qual eren augmentar el
nombre de CUP i elaborar un programa marc per a les
eleccions del 2003 a partir de debats temàtics que celebrarien
a diferents poblacions. Aquest programa s�aprovaria en una
nova trobada nacional celebrada el juny de 2002. En aquesta
mateixa reunió es va explicitar el suport de totes les
organitzacions de l�Esquerra Independentista (Endavant,
Maulets, MDT i PSAN) al projecte de les CUP. Tot aquest
treball intern i extern culminarà en la creació de noves CUP
i en l�entrada el 2003 als consistoris de dues capitals de
comarca, Valls i Vilafranca del Penedès.
En els anys següents, la CUP va experimentar un
creixement ininterromput sobretot al Principat. Aquest
creixement va acabar substituint i ocupant l�espai polític de
l�AMEI, que desapareixerà. Aquesta fet va obligar a una
primera reestructuració organitzava de la Candidatura
d�Unitat Popular que en aquesta fase encara funcionarà
fonamentalment com una coordinadora de col·lectius locals.
D�altra banda, s�aprofundirà en l�elaboració del programa
marc augmentant el nombre de debats temàtics. Tots aquests
La CUP ha tingut el que s�ha de tenir perdir-li lladre a algú que pensa que elslladres només ho són si també sónpobres
SocietatLes N
otícies de llengua i treball, núm. 37, octubre 20
13 | 27
avenços fructificaran a les eleccions municipals del maig del
2007, en què la CUP va assolir els millors resultats electorals
de la seva història i representació als ajuntaments de quatre
noves capitals comarcals (Berga, Mataró, Vilanova i la Geltrú
i Vic).
Després de l�èxit electoral del maig de 2007, la CUP va
continuar la seva expansió territorial. Paral·lelament, es va
iniciar un procés assembleari per dotar-se d�uns estatuts i
d�una línia tàctico-estratègica, unes demandes que el
creixement del projecte feien inajornables. Així, el juliol de
2008 s�aprovaran els nous estatuts, que reforcen el caràcter
assembleari d�una organització que deixa de ser una
coordinadora de nuclis locals. Finalment, les municipals del
2011 van ratificar definitivament la consolidació del projecte:
la CUP, que només es presentava en una vuitantena de
municipis, va obtenir més d�un centenar de regidors, cosa
que la va convertir en la sisena força política a nivell municipal
Encarant el futurTot i que ja sabem que el futur és incert, el projecte que
encarna la CUP encara té molt de camp per córrer i créixer.
En aquest llarg trajecte, però, haurà d�encarar principalment
quatre reptes:
� expandir-se arreu del país
� continuar teixint complicitats amb els moviments populars
i el teixit associatiu
� clarificar la seva estratègia d�alliberament nacional i
social, i
� definir millor el seu model de societat, és a dir, què
s�entén per socialisme
Mentrestant, en un context en què la gran burgesia està
aprofitant l�enèsima crisi del capitalisme per acabar amb els
minsos drets socials, la CUP és sobretot una esperança per
a molts sectors populars castigats i humiliats per aquesta
crisi que no pensen rendir-se ni callar ni abaixar el cap davant
l�oligarquia que ens ha dut al desastre econòmico-social
actual.
Ho expressava d�una manera gràfica el periodista
Salvador Cot l�endemà de la compareixença del totpoderós
Narcís Serra davant la comissió que investiga la fallida de les
caixes d�estalvi a Catalunya:
Van ser només tres minuts curts. El temps que van ballar
Uma Thurman i John Travolta a Pulp Fiction, el que tarda
en sortir l�aigua calenta a l�hivern, quinze cèntims al
parquímetre... Però també va ser la primera sanció que
rebran Narcís Serra i, per extensió, tots els espavilats que
es van omplir les butxaques convençuts d�una impunitat
que hauria pogut ser total, si no fos perquè la CUP ha tingut
el que s�ha de tenir per dir-li lladre a algú que pensa que
els lladres només ho són si també són pobres.
Aquesta societat vol ser millor i demostra que pot ser-
ho. I una de les condicions és, precisament, que
desapareguin aquestes zones d�impunitat. Ahir David
Fernández va aconseguir la primera condemna: Tres minuts.
No és poc.
Soci
etat
Les
Not
ície
s de
llen
gua
i tre
ball,
núm
. 37,
oct
ubre
20
13 |
28
Quan l�any 1975 es va morir el general sediciós i feixista
Francisco Franco, després de gairebé quaranta anys de
dictadura espanyola, es va iniciar el procés cap a la recuperació
democràtica. Entre les opcions de reforma o de ruptura es
va imposar la primera, potser el que era possible en aquell
moment. Ara han passat gairebé quatre dècades i hi ha una
sensació molt clara de fi d�etapa, de fallida del sistema, de
descrèdit del sistema institucional vigent. Catalunya va viure
la Revolució Industrial, amb un nou poder per a la burgesia,
una mentalitat productiva, l�entrada de les ideologies
llibertària i marxista, la creació d�organitzacions sindicals
com la UGT i la CNT, un renovat anhel europeu i la valoració
pública de la cultura i la catalanitat a través de la Renaixença.
Una Catalunya moderna i industrial que mirava nord enllà,
que es retrobava amb ella mateixa i alhora volia fer de
locomotora de la modernització espanyola. És per això que
Catalunya sempre ha estat un termòmetre de la salut del
sistema, i per això és ací on ara hi ha més consciència de la
fallida del sistema social i institucional espanyol.
Hi ha una convicció majoritària que l�objectiu històric del
nacionalisme català o catalanisme de trobar un encaix amb
Espanya ha fracassat i que el model de societat que tenim
en el context de la globalització comporta una greu reculada
de l�estat del benestar i un empobriment indigne de les
classes populars. La crisi econòmica actual ha accentuat els
efectes dels dèficits estructurals del nostre model de societat.
Torna la política, l�interès dels ciutadans per la cosa
pública, per la comunitat, perquè el present resulta
insatisfactori, perquè les perspectives de futur si seguim així
són dolentes col·lectivament i per a cada persona. Per tant,
o resignació o esperança. Amb modèstia, ens hem fet i ens
fem ressò de les reflexions d�intel·lectuals de referència, i
d�algunes iniciatives i realitats, de l�Assemblea Nacional
Catalana, de la Plataforma dels Afectats per les Hipoteques,
de les CUP, de l�Assemblea de Docents de les Illes Balears i,
ací, del Procés Constituent impulsat per Arcadi Oliveres i
Teresa Forcades, del Parlament Ciutadà promogut per la
Itziar González, i del fòrum UPEC (Universitat Progressista
d�Estiu de Catalunya).
El Procés Constituent, el Parlament Ciutadà i la UPEC
Societat
Alternatives per canviarel model de societat
Les Notícies de llengua i treball, núm
. 37, octubre 2013 | 29
Foto: Clinton Cardozo, sxc.hu
El 1789 es convocaven els Estats Generals a França. En
principi s�hi anava a dirimir un problema d�hisenda; després
de la declaració el 1787 de la bancarrota de l�Estat, la
monarquia reclamava un augment dels tributs. Tanmateix
aquest augment havia d�anar precedit d�un nou pacte entre
els diversos estaments socials i l�Estat. Habitualment aquest
pacte s�havia saldat amb majors prerrogatives per al Primer
Estat, representat per l�Església, i el Segon Estat, format
per la noblesa, tot quedant-ne algunes engrunes per al
Tercer Estat, és a dir la resta del país. Però hi havia hagut
massa transformacions econòmiques i socials, i la vida de
les classes populars havia esdevingut prou precària per a
què la situació es pogués solucionar com sempre. Durant
tot el procés de convocatòria dels representants dels Estat
Generals, gairebé un any, la gent es reuní en multitud de
petits actes fins a omplir 60.000 quaderns de queixes on
es lligaven les reivindicacions materials amb els drets no
reconeguts. Quan aquest procés de reclamacions topà amb
la negativa dels estaments privilegiats i del mateix rei, el
que havia començat com un intent de nou pacte social
prengué ràpidament una altra forma. El Tercer Estat declarà
que ells ho eren tot, ho representaven tot, ja que eren
l�àmplia majoria del poble, en un to que seria molt similar
al que va proclamar el moviment recent d�Ocupem Wall
Street: «Nosaltres, els que no tenim veu ni representació
som el 99 %, vosaltres, els que preteneu dominar el món,
tan sols sou l�1 %». En tot cas a França aquesta proclamació
va significar passar de ser el Tercer Estat a ser l�Assemblea
Nacional i de l�Assemblea Nacional a l�Assemblea Constituent.
Un procés i una voluntat que ha pres diverses formes en
el passat, però que emergeix quan són molts els que
constaten que tot està fent fallida i que el debat ja no es
mou només a l�entorn dels paràmetres de l�articulació d�una
alternativa de govern, una alternativa dins del sistema, sinó
d�una alternativa de sistema. I és des de la intuïció que estem
en aquesta situació i que hi ha una majoria social a Catalunya
contrària al procés de reacció neoliberal intensificat en aquests
últims anys que va sorgir l�abril passat la proposta del Procés
Constituent. Aquesta proposta parteix de tres pressupòsits:
A) El nivell de resistència ofert per sectors significatius de la
societat a les retallades no ha anat acompanyat de la capacitat
d�articulació política dels subjectes polítics tradicionals de la
força que s�expressava al carrer. En la mitja dècada que
portem ja de crisi, les forces tradicionals de l�esquerra política,
que pogueren estar aliades al govern en el període anterior
a la crisi, no han generat cap alternativa de país unitària,
just en el moment en què el patrimoni de l�esquerra està
més en perill. B) La resistència viscuda ha pres en els moments
més fortament disruptius formes inesperades que impugnen
gran part de les pràctiques polítiques seguides fins ara, com
el moviment del 15M, però conviu alhora amb una situació
cada cop més estesa i generalitzada a la nostra societat de
reducció d�expectatives. La por respecte el propi present i el
futur, la por a perdre la feina, a perdre la casa, a perdre
encara més drets sinó es transacciona només pot ser superada
amb amplis moviments polítics, i no només socials, que
retornin la confiança C) La posició majoritària contrària a la
situació que estem vivint no va acompanyada d�un procés
ampli de conversió d�aquests valors, certeses i expectatives
en alternatives econòmiques, socials, culturals i polítiques
difoses entre els teixits socials. No va acompanyada d�un
procés d�articulació d�una nova hegemonia que reverteixi
la situació globalment, tot inaugurant un nou temps. No es
tracta en aquest sentit que el carrer acompanyi a la política,
o als subjectes polítics, es tracta que els subjectes polítics
formin part i ajudin a un procés molt més ampli de
transformació.
És en aquest camp on la proposta del Procés Constituent
treballa a partir de dos eixos. El primer va emergir
immediatament en el debat públic, però és el darrer en
Xavier Domènech Samperewww.procesconstituent.cat
El Procés Constituent
Hi ha una majoria social a Catalunyacontraria al procés de reacció neoliberal
Les
Not
ície
s de
llen
gua
i tre
ball,
núm
. 37,
oct
ubre
20
13 |
30So
ciet
at
l�ordre de prioritats actuals, i es planteja el problema de
l�articulació d�una alternativa de majories en termes
electorals. Una alternativa que no pot partir dels debats
estèrils sobre un tripartit, corresponents a una altra fase de
la història, ni tampoc al debat sobre el Front d�Esquerres, o
la Syriza catalana, entesa com un mer pacte electoral entre
diverses forces polítiques, sinó que ha de tenir com a bases
una profunda generositat, una àmplia humilitat des del
coneixement que tot una pràctica de les esquerres ha fet
fallida i una màxima obertura envers els subjectes polítics i
socials que han emergit en aquests darrers anys. El segon
eix és la pròpia proposta programàtica global. No es tracta
en aquest sentit de definir un programa de govern, encara
que la proposta del procés parteix d�uns principis resumits
en els seus deu punts, sinó que el procés és el programa. La
necessitat d�obrir un veritable procés constituent des de baix,
com un procés d�articulació d�alternatives socials,
econòmiques, culturals i polítiques constituents d�una nova
realitat, des de la certesa que ja no és possible un retorn al
passat, però que encara és possible construir un present i un
futur al servei de les majories. No és tracta de constituir una
alternativa de govern, una alternativa dins del sistema, sinó
d�iniciar el camí cap una alternativa a un sistema que està
en fallida.
Tot plegat pot semblar irreal, però davant la proposta
del Procés Constituent també és constatable que vivim un
període d�ofensiva dels grans interessos econòmics on la
correlació de forces és clarament desfavorable a les classes
populars. Però entre els factors que configuren la correlació
de forces també hi ha la capacitat d�articulació d�àmplies
majories a l�entorn d�una proposta que vulguin seva. I el cert
és que el Procés Constituent en el seu curt recorregut temporal
ha constat com a mínim de dues coses. En el més d�un
centenar d�actes fets arreu del territori, alguns amb més
d�un miler llarg d�assistents, i ja amb més de mig centenar
d�assemblees locals i sectorials constituïdes, s�ha visualitzat
clarament que hi ha un espai polític ampli i plural que en
aquests moments no se sent representat. Alhora, en ben poc
temps, el Procés ha estat capaç de aplegar sinèrgies d�una
gran diversitat. Persones pertanyents a diverses organitzacions
socials i polítiques, persones que han fet de la independència
de Catalunya un dels seus principals objectius polítics
conjuntament amb altres que no la tenen com a prioritat, i
gent que no ve d�enlloc i que, per tant, és d�arreu, han trobat
un espai comú on començar a treballar per transformar no
tan sols el país, sinó el model de vida, no lluitar tan sols per
articular una Assemblea Nacional, sinó lluitar sobretot per
una Assemblea Constituent. Recentment Josep Piqué
presentava, com a president del Cercle d�Economia, el
document Fi de cicle. Nous temps on demanava una àmplia
reforma constitucional davant la crisi de legitimitat de l�actual.
Segons ell, si aquesta reforma no es feia des de d�alt hi hauria
una ruptura on serien «les noves formacions sorgides de la
desafecció les que s�encarreguerien de fer-la». Talment el
que pretén el Procés Constituent.
Tenim deu principis, però el procés és elprograma
Les Notícies de llengua i treball, núm
. 37, octubre 2013 | 31
Foto: horrapics, Flickr
La banca, les grans corporacions multinacionals i les
grans fortunes han vist clar que, per continuar sent
competitius, necessiten eliminar l�Estat social del benestar
i substituir-lo per un model de mercat global basat en
l�acumulació patològica de capital. Després de dècades de
mercantilitzar tots els aspectes possibles de la vida de les
persones, imposa una veritable dictadura financera i col·lapsa
l�economia productiva, tot provocant l�atur de milions de
persones i l�empobriment generalitzat de la població, i la
substitueix per una economia especulativa, mentre l�estat
dedica els recursos públics actuals i els de les generacions
futures a pagar el deute il·legítim de les entitats financeres.
La resposta política evidencia que l�actual sistema
d�organització i de representació polítiques no és eficaç ni té
legitimitat, en el marc d una democràcia segrestada i una
ciutadania despolititzada.
Una ciutadania poc interessada per la vidapública?
La ciutadania s�ha empobrit intel·lectualment en una
societat on preval l�individualisme i l�acumulació de riquesa.
El pensament crític ha estat bandejat i s�imposa la convicció
que no hi ha alternatives. Si volem sortir del pou i recuperar
la convicció en la nostra capacitat d�intervenció en la vida
pública, hem de prendre consciència que som els primers
responsables del nostre destí col·lectiu. Cal dir prou! Això ha
de canviar de soca-rel! Cal retornar a la ciutadania el poder
de participar i prendre les decisions col·lectives.
Què és el Parlament Ciutadà?Un subjecte polític on s�articula un sistema de democràcia
participativa i directa que canvia les regles del joc de la
d e m o c r à c i a
representativa. Volem
recuperar la capacitat
d�exercir el dret de la
ciutadania a decidir
sobre tot allò que
a fe c t a q u a l s e v o l
aspecte de la seva
vida: econòmic, polític,
s o c i a l , c u l t u r a l ,
e d u c a t i u o
mediambiental. És una presa de consciència individual que
porta cap a l�acció col·lectiva.
� L�autoorganització de les persones en entitats o col·lectius
d�afinitat temàtica, territorial, laboral, professional,
cultural, econòmica, política, etc.
� La mobilització ciutadana per la defensa dels drets
individuals i col·lectius amb una voluntat constructiva.
� La generalització dels debats públics sobre les
problemàtiques de la realitat social, política i econòmica,
socialitzant les idees i els projectes, i fent d�això un gaudi
mutu.
� Les experiències autogestionàries per resoldre de manera
eficaç i eficient les necessitats de treball, alimentació,
habitatge, educació, cultura, etc.
� Les accions de desobediència civil que qüestionen les
lleis, les normes i els costums injustes i il·legítimes.
� Les polítiques i iniciatives legislatives elaborades des de
les organitzacions ciutadanes mitjançant sistemes
participatius.
� La celebració de consultes ciutadanes per decidir les
polítiques, els programes i les lleis.
www.parlamentciutada.cat
El Parlament Ciutadà, un espai deconfluència d�una ciutadania activa
On som?
Soci
etat
Les
Not
ície
s de
llen
gua
i tre
ball,
núm
. 37,
oct
ubre
20
13 |
32
No patim una petita crisi cíclica, estem davant d�un canvi
de paradigma. Està en perill tot el que hem construït els
darrers 35 anys: l�educació, la Universitat i la sanitat públiques,
a punt de ser liquidats els ajuts a la dependència, les pensions,
la negociació col·lectiva i els drets laborals. I amb tot plegat
la pròpia democràcia. Els programes electorals no és que no
diguin res, és que es fa tot el contrari del que s�hi deia, i
individus que ningú ha escollit dicten normes als governs
democràtics. No tenen vergonya ni aturador. Les esquerres
actuen amb la inèrcia del passat. No sabem quina és la
solució, però el primer és establir espais on aportar idees,
discutir, editar i promoure pensament. Això no ho pot fer
cada grup i la resposta ha de ser global.
El lema d�enguany de la Universitat Progressista d�Estiu
de Catalunya ha aplegat dos conceptes. El primer «repensar-
ho tot». Segurament mai com ara tanta gent havia estat
d�acord en què el millor per construir la bona societat és que
al voltant d�un 50 % del PIB sigui públic i faci possible un
estat del benestar potent en educació, sanitat, pensions,
dependència i universitat, que bona part de l�economia sigui
cooperativa i autogestionària. El conjunt de l�esquerra política,
sindical i associativa manté un gran consens envers un model
que ha costat 35 anys construir. Per tant potser no cal pensar
massa on volem arribar.
Les fórmules polítiques que en feien bandera estan en
crisi i cal repensar-les, perquè els poders fàctics econòmics
i financers avui ja no tenen la por que tenien i encara que
alguna part de l�esquerra vulgui mimetitzar-s�hi, el cert és
que ja no la necessiten per a res. Suposar que Carlos Solchaga,
Pedro Solbes o David Taguas, tres socialistes no practicants,
són d�esquerres és conceptualment insultant. Potser ells
mateixos no ho saben però cada vegada esdevenen més
patètics. Més rics això sí.
Sabem perfectament què ha passat. L�historiador Josep
Fontana ens ho explica als seus darrers dos llibres Por el bien
del imperio i, el més recent, El futuro es un país estraño. Ara
cap poderós vol asseure�s a negociar amb cap representant
del poble. La tàctica a utilitzar lliga més amb la PAH
(Plataforma d�Afectats per les Hipoteques) que no pas en
crear una comissió parlamentària. Jo mateix fa uns anys
hagués reclamat la segona opció, ara ja no. Ara la democràcia
ha estat segrestada i calen altres mètodes per recuperar el
vell somni del projecte europeu, i dedicar molts esforços en
pensar com les majoritàries ànsies de més llibertat nacional
se sumen als esforços perquè no ens liquidin mentrestant
Jordi Serrano Blanquer, rector de la UPEC
www.universitatprogressista.org/ca
Repensar-ho tot, actuar junts
Lligar les ànsies de llibertat nacionalamb la recuperació de l�estat delbenestar
Les Notícies de llengua i treball, núm
. 37, octubre 2013 | 33
Societat
�estat del benestar. Cal construir un sol calendari i una sola
proposta. En el llibre No pensis en un elefant (Viena Edicions)
George Lakoff explica la quantitat de diners que la dreta més
reaccionària ha dedicat als EUA a pensar, discutir, editar i
propagar les seves idees en els darrers 40 anys. La fundació
FAES (Falange Espanyola?) de José Maria Aznar té un
pressupost de 6 milions d�euros, mentre la Fundació Ideas
del PSOE el té de 600.000. Si tinguéssim dades del mateix
tema de Catalunya en la seva pluralitat d�opcions el resultat
seria igualment espectacular. En termes futbolístics 10 a 1.
És la distància entre la importància que dóna la dreta a les
idees i la que li dóna l�esquerra. Com encarar el perill que
ens eliminin com a poble i tot el benestar aconseguit en les
lluites de les classes populars els darrers 150 anys.
El segon concepte de la recent IX edició de la UPEC va
ser «actuar junts». Els partits polítics són un dels instruments
més importants en una democràcia. Es pot entendre que es
construís un model que els reforçava, perquè venien de la
il·legalitat, però han passat molts anys i s�ha anunciat mil
vegades la reforma de les lleis electorals; les resistències
delaten que hi ha mals molt profunds.
Quin tipus de partits necessitem per a un món amb xarxes
socials o com fer compatible la militància amb el lliure
pensament i la dissidència. L�amic republicà socialista Romà
Planas deia que un s�ha de poder apuntar a un partit si hi
està d�acord amb el 51 %, si hi està més d�acord és que no
pensa. El problema és que els partits es fixen en el 49% de
desacord. La ciutadania castiga els conflictes interns, però
només quan es viuen com a conflictes pel poder. Si es
visualitza que hi ha projectes i propostes polítiques en debat,
s�aconsegueix il·lusionar la gent. Cal recordar alguns processos
de primàries, com ara alguna de les coses que feia bé el
Partit Comunista d�Itàlia quan, per plantejar determinats
debats amb la nova esquerra o sobre els anomenats nous
moviments socials es dotava de mitjans i períodes d�un o
dos anys.
També, com sortim del minifundisme crònic de l�esquerra
catalana. Mentre les amenaces són tan bestials no pot ser
que tothom estigui reclòs a casa seva mirant-se el melic. Cal
fer una crida a la mobilització i al compromís organitzat. El
cert però és que hi ha una dificultat per enrolar-se. Quan hi
ha una finestra per fer-ho, l�èxit és notable. Per exemple, en
la proposta de Procés Constituent s�hi han adherit unes
40.000 persones, molt més que tots els militants de les
esquerres catalanes. Segurament el doble que totes elles.
Ens manca una articulació política amb una proposta o
projecte per al 80 %. dels catalans, com ha fet la PAH. El
conjunt de partits, sindicats i organitzacions de tot tipus hi
estan cridats. El poble els observa i els jutjarà, no pel nombre
de diputats que aconsegueixin sinó per la seva actitud envers
una iaios que estan a punt de perdre les seves pensions, per
exemple. Hi ha una gran, enorme demanda popular, i ens
falta és una gran oferta política capaç de defensar l�estat de
benestar i d�articular una proposta de procés constituent per
Catalunya. En paraules de Narcís Roca Farreras, el primer
independentista modern, de «Catalanisme progressiu» .
Actuant com sempre no anirem bé. Estem en perill com a
poble i està en perill el nostre benestar.
Tenim sobretot incerteses però no podem deixar que la
història la facin aquells que tenen només un únic valor en
el seu pensament i en la seva actuació: el lucre. La UPEC és
només un petit i simbòlic intent de contribuir a la trobada
de les diferents sensibilitats de l�esquerra en un espai, potser
l�únic dissortadament, en què les diferències no són vistes
com una dificultat a batre sinó com el resultat lògic de les
mil flors del lliurepensament. Com diu el mestre Fontana, el
futur és un país estrany, però l�esquerra n�ha de ser
protagonista.
Les esquerres actuen amb la inèrcia delpassat
La gent s�il·lusiona quan veu projectes
Soci
etat
Les
Not
ície
s de
llen
gua
i tre
ball,
núm
. 37,
oct
ubre
20
13 |
34
Societat
Els principals mitjans de comunicació catalans han publicat reculls fotogràfics de la Diada d�enguany,la Via Catalana, i per això dediquem bona part del nostre al tram 722, El Pertús i Catalunya Nord endins,com a testimoniatge de la voluntat d�esborrar fronteres. Les fotografies són de diferents fotògrafs queles han cedit a la territorial de l�Assemblea Nacional Catalana de la Catalunya Nord. Alhora, presentemun breu recull de textos dels darrers mesos que ens poden ajudar a reflexionar sobre el procés queestem vivint.
Les Notícies de llengua i treball, núm
. 37, octubre 2013 | 35
El Concert per la Llibertat es va celebrar a Barcelona, al Camp Nou, el proppassat 29 de junt. Va comptar amb la participació d�uns quatre-cents artistes i va estar organitzat per ÒmniumCultural. Fotografia de Txema Gerardo.
Imatges i reflexions sobre el procéscap a la independència de Catalunya
D�acord amb la voluntat majoritària expressada
democràticament pel poble de Catalunya, el Parlament de
Catalunya acorda iniciar el procés per fer efectiu l�exercici del
dret de decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de
Catalunya puguin decidir el seu futur polític col·lectiu, d�acord
amb els principis següents:
� Sobirania. El poble de Catalunya té, per raons de
legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i
jurídic sobirà.
� Legitimitat democràtica. El procés de l�exercici del dret
de decidir serà escrupolosament democràtic, garantint
especialment la pluralitat d�opcions i el respecte per
totes, a través de la deliberació i el diàleg en el si de la
societat catalana, amb l�objectiu que el pronunciament
que en resulti sigui l�expressió majoritària de la voluntat
popular, que serà el garant fonamental del dret de decidir.
� Transparència. Es facilitaran totes les eines necessàries
perquè el conjunt de la població i la societat civil catalana
tinguin tota la informació i el coneixement precís per a
l�exercici del dret de decidir i se�n promogui la participació
en el procés.
� Diàleg. Es dialogarà i es negociarà amb l�estat espanyol,
les institucions europees i el conjunt de la comunitat
internacional.
� Cohesió social. Es garantirà la cohesió social i territorial
del país i la voluntat expressada moltes vegades per la
societat catalana de mantenir Catalunya com un sol
poble.
� Europeisme. Es defensaran i promouran els principis
fundacionals de la Unió Europea, particularment els drets
fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís
amb l�estat del benestar, la solidaritat entre els pobles
d�Europa i l�aposta pel progrés econòmic, social i cultural.
� Legalitat. S�utilitzaran tots els marcs legals existents per
fer efectiu l�enfortiment democràtic i l�exercici del dret
de decidir.
� Paper principal del parlament. El parlament, com a
institució que representa el poble de Catalunya, té un
paper principal en aquest procés i, per tant, s�hauran
d�acordar i concretar els mecanismes i les dinàmiques
de treball que garanteixin aquest principi.
� Participació. El Parlament de Catalunya i el Govern de la
Generalitat han de fer partícips actius en tot aquest procés
el món local, i el màxim nombre de forces polítiques,
agents econòmics i socials, i entitats culturals i cíviques
del nostre país, i concretar els mecanismes que
garanteixin aquest principi.
El Parlament de Catalunya encoratja el conjunt de
ciutadans i ciutadanes a ser actius i protagonistes d�aquest
procés democràtic de l�exercici del dret de decidir del poble
de Catalunya.
Soci
etat
Palau del Parlament, 22 de gener de 2013
Declaració de sobirania i el dret de decidirdel poble de Catalunya
Les
Not
ície
s de
llen
gua
i tre
ball,
núm
. 37,
oct
ubre
20
13 |
36
Fotos : ANC, Catalunya Nord.
L�Onze de Setembre de 2012, la diada nacional de
Catalunya, un milió i mig de persones es van manifestar a
Barcelona amb pancartes que deien �Catalunya, nou estat
d�Europa�. La marxa va ser una expressió pacífica d�esperança.
Avui, amb el mateix objectiu, centenars de milers de ciutadans
faran una cadena humana al llarg de Catalunya. La història
de Catalunya es remunta segles enrere, quan les tribus
ibèriques comerciaven amb grecs i cartaginesos a la costa
mediterrània. Una cultura catalana identificable es va
desenvolupar en l�Edat Mitjana i es va enfortir a través del
temps, malgrat la pèrdua de la sobirania catalana al final
de la Guerra de Successió espanyola el 1714, i la supressió
repetida posterior del nostre govern, les escoles, la llengua
i els valors.
Catalunya va lluitar per defensar la Segona República a
la guerra civil espanyola de 1936-1939. Però la democràcia
i l�autonomia van ser aixafats i l�idioma català va ser declarat
il·legal, Espanya va patir 40 anys de dictadura brutal amb
Franco. Però a la seva mort el 1975, Espanya va fer una
transformació sorprenent a una democràcia multipartidista,
i el 1978 una nova constitució espanyola va reconèixer
l�autonomia i la llengua de Catalunya, un cop més. Les
institucions de l�autonomia català va continuar desenvolupant
amb la restitució de la presidència i el parlament català,
juntament amb el retorn del català a les nostres escoles.
Però els avenços no han satisfet les expectatives catalanes.
Un sens fi de propostes de Catalunya a Madrid han estat
rebutjades de cop o refusades per sentències judicials. Per
exemple, el 2005 el parlament català va aprovar un nou
estatut d�autonomia delimitant les competències que havien
de ser transferides a la regió. El parlament espanyol el va
aprovar el 2006 després de l�eliminació d�alguns elements
clau. No obstant això, el poble català va aprovar la versió
afeblida de la llei en un referèndum el juny de 2006, en
veure que era millor això que no res. Després, el 2010, el
Tribunal Constitucional espanyol va revocar i reescriure
unilateralment algunes parts crucials de la llei en un procés
que el govern català creu que va ser processalment dubtosa.
SocietatLes N
otícies de llengua i treball, núm. 37, octubre 20
13 | 37
The New York Times, 10.09.2013
Artur Mas is president of CataloniaA Referendum for Catalonia
Malgrat que es van fer concessions financeres a la regió
basca, les nostres reiterades peticions d�un nou pacte fiscal
amb Madrid per mitigar l�injust sistema actual han estat
denegades una i altra volta. Hem pagat més del que ens
corresponia al govern central per donar suport a les regions
més pobres d�Espanya, però s�ha anat massa lluny. Catalunya
rep ara menys despesa pública per càpita de més de la meitat
de les altres regions d�Espanya tot i que contribueix en escreix.
A més, el govern espanyol no compleix amb les seves
obligacions d�inversió, fins i tot en el seu abast molt més
limitat com ho exigeix l�estatut debilitat. Hi ha molts més
exemples que han conduit els catalans a sentir-se que han
esgotat tots els mitjans possibles per raonar i negociar amb
Madrid i l�única opció que queda és cercar la sobirania. Les
últimes eleccions parlamentàries a Catalunya ens van donar
el mandat de convocar un referèndum sobre el futur de
Catalunya, tal i com demana la majoria de la societat i dels
partits polítics.
Hi ha cinc formes jurídiques diferents dins de la legislació
espanyola que un referèndum podria ser autoritzat . Canada
va atorgar al Quebec el dret a fer dos referèndums separats.
Més recentment, el Regne Unit va donar a Escòcia el dret a
decidir el seu futur en un referèndum sobre la independència
el pròxim any. Malgrat tots els nostres esforços per aconseguir
aquest dret civil bàsic, Espanya ens el nega. Vaig recórrer al
primer ministre Mariano Rajoy perquè respongués el març
del 2013 al suport del 80 per cent del parlament català a la
convocatòria d�un referèndum. La sol·licitud va ser rebutjada.
Al juliol , vaig fer una sol·licitud formal per escrit per a celebrar
un referèndum . Encara estem esperant-ne la resposta.
No busquem aïllar-nos. Els catalans són profundament
europeistes i no s�imaginen un futur fora de la Unió Europea.
Una nova Catalunya tindria la vuitena economia més gran
de la Unió i seria un contribuent net al pressupost de la UE.
Volem ser un soci europeu sòlid per a enfortir la unitat
política, la seguretat i el creixement econòmic. Tampoc no
cerquem cap mal per Espanya. Estem units per la geografia,
la història i la gent, perquè més del 40 per cent de la població
de Catalunya va arribar d�altres parts d�Espanya o té llaços
familiars estrets. Volem ser el germà d�Espanya, en condicions
d�igualtat. Va més enllà dels diners o les diferències culturals.
Volem el dret de tenir més control sobre la nostra economia,
la nostra política, els nostres serveis socials.
La millor manera de solucionar qualsevol problema és
eliminar la seva causa. Busquem la llibertat de votar. Tot
individu té dret d�esperar això del seu govern, alhora que té
dret de compartir amb igualtat els beneficis. A Europa, els
conflictes es resolen democràticament, i això és tot el que
demanem. Busquem la justícia i la igualtat per a la nostra
societat diversa. Més del 17 per cent dels 7,5 milions de
ciutadans provenen de l�estranger. Però estem units en la
nostra crida perquè se�ns escolti a les urnes.
Soci
etat
Les
Not
ície
s de
llen
gua
i tre
ball,
núm
. 37,
oct
ubre
20
13 |
38
Quan un país viu immers en una greu crisi econòmica,
l�adob pel conflicte està servit. Mantenir la convivència no
és fàcil i perilla la cohesió. Quan un país pateix una crisi
nacional important perquè busca definir el seu futur i pretén
canviar la seva estructura institucional, l�adob per al conflicte
també està servit. I, tanmateix, a Catalunya, el conflicte
encara no ha pogut trencar la cohesió social. ¡Per sort!
De motius n�hi ha uns quants, i de diferent ordre, la crisi
econòmica, els nivell d�atur, la corrupció, la desafecció amb
la política, les retallades, el risc de fallida de l�Estat del
benestar... Però, malgrat tot, aquest país continua donant
valor al que ens ha cohesionat les darreres dècades. Un bon
símptoma de tot això ho vèiem aquest Onze de Setembre
en una de les mobilitzacions més importants de l�Europa
contemporània, caracteritzada per la transversalitat
generacional, territorial i de classe, per la solidaritat, el bon
humor, la senzillesa malgrat la complexitat de l�organització...
Si Catalunya no fos un país on s�han treballat molt a fons,
i des de fa molt de temps, determinats valors, aquesta
mobilització no hauria estat possible. Un poble que és capaç
any rere any de donar sentit a una marató com la que fa TV-
3, o que abraça les causes més variades del món i s�hi
compromet, és un poble solidari. I això té valor. Un poble
que és capaç de fer sobreviure una llengua prohibida i
maltractada és un poble valent. Un poble capaç d�enllaçar
sense ni un incident el Pirineu amb l�Ebre, la Catalunya Nord
amb el País Valencià, amb el simple gest de donar-se la ma
és un poble que té clar on va.
La capacitat de mobilització del país ha anat creixent
amb el pas del temps i esdevé directament proporcional al
Societat
Ernest Benach, expresident del Parlament de Catalunya
El Periódico de Catalunya, 19.09.2013
L�independentisme sempre ha fet bandera,com el que més, de la convivència com a gran valor
Apostem per la cohesió
Les Notícies de llengua i treball, núm
. 37, octubre 2013 | 39
Soci
etat grau d�incomprensió exercit per l�Estat i les amenaces i els
greuges que arriben de manera regular des de Madrid. I a
força d�incomprensió, d�injustícies que clamen al cel, i de no
donar respostes a les demandes sensates i pacífiques dels
catalans, les majories polítiques i socials d�aquest país estan
fent un canvi molt important. Encara que de vegades no ho
sembli, i fins i tot, que no se�n tingui la percepció. Però és
així, i és inevitable. És per això que no s�hi val a fer lectures
com si encara estiguéssim en altres èpoques. La societat
d�avui reclama una altra capacitat de veure i analitzar les
coses, i sobretot de donar-hi solucions. La societat civil parla
i ho fa amb contundència, i és l�hora de la política per marcar
clarament el camí. Però la política ja no es pot expressar ni
en el llenguatge, ni en les formes del passat.
És per això que no m�explico com encara alguns tenen
la barra de dir que aspirar a tenir un Estat propi és precisament
un atemptat contra la convivència i la cohesió. A Catalunya,
els independentistes durant molts anys hem sigut minoria,
i no només això, sovint se�ns ha expulsat dels centres de
decisió pel simple fet de ser-ho. No hem format part de
l�establishment, ni hem estat ben vistos per aquest mateix
motiu, fins i tot en el moment en què estàvem al Govern. I,
malgrat tot, hem respectat les normes de funcionament de
la societat i les institucions, i hem fet bandera com el qui
més de la convivència i la cohesió. També ha sigut el nostre
valor. Fa gràcia, doncs, que ara que les majories canvien i se
situen en pols oposats, els que estan en contra del procés
independentista que viu el país s�aboquin a trobar arguments
absurds i estèrils. Que si noves fronteres, que si ciutadans
de primera i de segona, que si manca de llibertat, que si
prohibicions de llengües, que si famílies dividides... ¡Quina
colla de barbaritats! Precisament el procés que viu el país és
cada cop més gran, més fort i més creïble perquè el discurs
que fa és l�antítesi dels despropòsits que es pregonen des
dels adversaris del procés.
El valor que el catalanisme i l�independentisme han donat
històricament a la cohesió social, a fer un únic país, amb una
comunitat cohesionada, parlis l�idioma que parlis, tinguis el
color de pell que tinguis, creguis (o no) en el déu que creguis,
és avui el gran argument que per una banda fa que la gent
se senti còmoda i s�il·lusioni amb el futur d�un país
independent, i que per l�altra actuï amb la màxima normalitat
quan es manifesta. I que ho faci de manera festiva, sense
incidents, sense cap mena de complex.
Aquí ningú divideix famílies, ningú vol que cap persona
marxi cap a altres llocs, ningú vol prohibir cap llengua, ningú
demana que cap persona renunciï als seus orígens, a la seva
identitat... I el més important, aquí es vol que tothom tingui
el dret a votar, el dret a expressar les seves il·lusions i anhels
a través de les urnes. ¿Qui s�hi pot oposar, a això? ¿I amb
quins arguments? Senzillament, no n�hi ha. Com deia aquell...
¡E la nave va!
Les
Not
ície
s de
llen
gua
i tre
ball,
núm
. 37,
oct
ubre
20
13 |
40
SocietatLes N
otícies de llengua i treball, núm. 37, octubre 20
13 | 41
Soci
etat
Tal com s�esperava, la Via catalana ha estat un èxit en
tots els aspectes: organització, logística, participació, civisme
i repercussió exterior. I ara què?, pensa molta gent. Ara és
l�hora de la política, respon encertadament molta gent. La
pilota ja està, espero que definitivament, en aquest camp i
els equips són dos governs i dos parlaments. A ells és a quí
adreço aquestes reflexions que intenten afegir a l�empenta
popular la representativitat democràtica, més diàleg i més
rigor. Si els governs no són capaços de fer-ho, el xoc serà
inevitable i les seves conseqüències imprevisibles.
Hi ha un diagnòstic coincident: la Via ha estat un enorme
clam per la independència. És encertat dir-ho així, perquè es
va convocar «per a la independència». De tota manera penso
que a vegades les paraules contundents desfiguren el que hi
ha al darrere i s�ha de ser valent per analitzar a fons aquest
rerefons. Sóc dels que creuen que una majoria de catalans
ha dit «prou» i vol canviar la seva relació amb l�estat, i sóc
del que dóna suport a aquest desig. Però segueixo pensant
que el concepte «independentisme» pot arribar a ser un
obstacle, intern i extern, al progres d�aquest procés.
Sempre he estat reticent al mot «independentisme»
perquè crec que és un concepte del segle passat, lligat a un
tipus d�estat que a Europa ha desaparegut, i a una liquidació
violenta de pobles colonitzats. Enfocar el procés com la
creació d�un estat independent crec que no respon
exactament al que es pretén. Els estats estats europeus són
cada vegada menys independents i deixen de ser-ho
acceleradament. D�altra banda no partim d�una situació
que es pugui descriure com a colonial, Per això penso que
és molt més encertat enfocar els objectius i les negociacions
com una negociació sobre repartiment de sobiranies, en el
benentès que la sobirania té múltiples facetes i graus.
M�explico. Desitgem sobirania sobre el control de les
nostres fronteres? Desitgem sobirania per emetre moneda i
controlar-ne el valor? Desitgem sobirania per controlar el
nostre sistema financer? Desitgem sobirania per tenir un
exèrcit propi? Espanya ja no té les tres primeres, i no sé si
serveix de gaire la quarta (de tota manera jo no vull un exèrcit
català). Realment, no en necessito cap de les quatre. Em
sembla que el que hem de pretendre aconseguir són tres
dimensions de la sobirania: sobirania fiscal (capacitat de
decidir els impostos, de recaptar-los i de fixar-ne l�utilització);
sobirania lingüística i cultural (tenim una llengua i una cultura
pròpies que hem d�enfortir i, si cal, defensar); i sobirania
política (reconeixement com a nació per poder decidir nosaltres
sobre el nostre futur). La primera no és molt diferent al que
s�ha anomenat «pacte fiscal/concert», i la tercera coincideix
amb el que es coneix pel «dret a decidir».
Aquesta manera d�acostar-nos al problema té dos
avantatges. El primer és que per encarar un problema
complex va molt bé dividir-lo en parts, i resoldre-les en
paral·lel, o una rere l�altra. El segon és que el concepte de
sobirania cada vegada va més lligat al de sobiranies
compartides, sigui a través de fórmules federals o d�altres, i
Europa n�és un gran exemple. El primer ajuda molt a fer
comprensibles els objectius concrets als ciutadans que han
de donar-los suport, i a no recórrer a paraules èpiques (unitat,
llibertat, dignitat�). El segon facilita molt la negociació ja
que permet bandejar el blanc o negre o el tot o res que porten
a l�enfrontament total i a lafractura, ja que hi ha moltes
fórmules de compartir sobiranies.
El Govern espanyol ha de sortir d�una vegada de
l�enrocament actual i entendre que no resulta suficient obrir
una petita porta per discutir «diners, però res més». Ha
d�acceptar que després del que ha passat aquest any, perdut
per culpa seva, s�han de discutir sobiranies. I el Govern català
ha de deixar l�èpica que li encomanen els més entusiastes i
plantejar problemes concrets de sobirania.Ha d�eliminar les
grans paraules que generen reaccions èpiques i que
possiblement intranquil·litzen aquells catalans que volen una
nova situació però no desitgen enfrontaments sobtats amb
persones i institucions que no deixen de sentir també com a
seves.
A mesura que he anat seguint el procés que tendeix a
aconseguir la independència de Catalunya, estic arribant a
la conclusió que la independència no es produirà, però que,
com a conseqüència de la mobilització de la societat catalana
en aquest procés, sí que s�aconseguirà una extraordinària
reducció de la presència de l�Estat a Catalunya. Extraordinària
en comparació amb la que ha tingut durant gairebé tota la
història d�Espanya en general i amb la que ha tingut des de
la Transició en particular.
La meva impressió és que la mobil i tzació
proindependentista no ha quallat en un bloc suficientment
cohesionat i homogeni com per ser portador d�una voluntat
independentista irresistible. No poso en dubte que els sondejos
sobre la independència han estat fets de manera honesta i
que la xifra superior al 50 %, 52 % en el de la Cadena SER del
Joan Majó, enginyer i exministre
El País, 18.09.2013
Sobiranies
Les
Not
ície
s de
llen
gua
i tre
ball,
núm
. 37,
oct
ubre
20
13 |
42
Javier Pérez Royo, El País, 21.IX.2013
Erosió de lalegitimitat
SocietatLes N
otícies de llengua i treball, núm. 37, octubre 20
13 | 43
dia 11, és la que ha resultat de les respostes dels ciutadans.
Però una cosa és opinar en una situació de calma i tranquil·litat
sense que hi hagi res en joc i una altra de molt diferent
mantenir aquesta opinió en un conflicte de duresa enorme
políticament, jurídicament, econòmicament, socialment,
familiarment i identitàriament, tal com seria ben segur un
procés de independència. Dels sondejos que he estudiat i dels
discursos que he escoltat o dels articles que he llegit no en
resulta una voluntat de independència per damunt de tot.
En el cas que es vulgués forçar la màquina i imposar la
independència, la majoria es fragmentaria i seria incapaç
d�aconseguir-ho. Els dubtes que estan sorgint sobre la
permanència o no a la Unió Europea d�una Catalunya
independent, o sobre la necessitat que el referèndum sigui
convocat de manera legal o sobre la substitució del referèndum
per unes eleccions plebiscitàries, ja van anticipant el que
passarà quan de les paraules es passi a l�acció. No sembla
que existeixi una majoria disposada a pagar el cost de la
independència. Existeix molt probablement una majoria a
favor de la independència com quelcom festiu i lúdic, com
han estat les celebracions de les últimes Diades. Però aquesta
majoria es veuria notablement reduïda i internament
fragmentada quan s�hagués de fer front a les resistències de
l�Estat, de la Unió Europea, de poders econòmics, mediàtics,
esportius, etcètera.
La mobilització independentista encara està lluny d�assolir
el seu objectiu. Però el que sí que ha aconseguit és reduir la
presència política de l�Estat a Catalunya. Els partits de govern
a Espanya, PP i PSOE, estan lliscant per un pendent que els
condueix a la marginalitat o la quasi marginalitat. El 10,5 que
atorga al PSC i el 7 al PP el sondeig de la SER suara esmentat
crec que és suficientment expressiu. Mai abans a la història
d�Espanya la presència política de l�Estat ha estat tan raquítica.
En el pes de Catalunya en la direcció política d�Espanya ha
comptat, i molt, que hi havia partits nacionalistes potents
que competien en el sistema polític espanyol, però també
que els partits de govern de l�Estat competien de manera
determinant a Catalunya.
Aquest equilibri entre els partits nacionalistes i els partits
de govern de l�Estat, essencial per a ladirecció política de
l�Estat, de la comunitat autònoma i per a l�exercici del poder
municipal, és el que sembla haver-se trencat. I els estudis
d�opinió indiquen que el procés de ruptura no para d�avançar.
Com que estem entrant en un cicle electoral, aviat ho podrem
comprovar.
La mobilització independentista no ha aconseguit l�objectiu
que perseguia, però sí ha aconseguit erosionar la legitimitat
de l�Estat a Catalunya, tot situant en una posició d�irrellevància
dins de la comunitat autònoma els partits de govern
d�Espanya. Això, tal com he indicat, no ha passat mai abans
en la història d�Espanya. En conseqüència, ens manca
l�evidència empírica que ens permeti anticipar els efectes que
aquesta erosió de la legitimitat de l�Estat com a conseqüència
de la irrellevància dels partits de govern d�Espanya pugui
tenir tan en la gestió del sistema polític espanyol com en la
del subsistema polític català. Però està clar que no contribuirà
a enfortir-ne a cap dels dos. I menys en una conjuntura com
en la que ens trobem, en què l�Estat construït a partir de la
Transició està fent aigües per diverses vies i en què les seves
principals institucions, Corona, Corts Generals, Tribunal
Constitucional, Comunitats Autònomes, estan immerses en
una imponent crisi de legitimitat.
Els estats-nació es van consolidar com quasi el que són
ara en el segle XIX, i van ser un element fonamental en el
desenvolupament del capitalisme i la revolució industrial.
Algunes nacions europees van aconseguir crear un estat i
altres no, i algunes van consolidar estats millors que d�altres.
La identitat nacional servia com a bé col·lectiu que facilitava
l�intercanvi i la creació de mercats (de treball, capital i de
mercaderies) d�un abast que anava molt més enllà del local,
que era l�abast típic dels temps preindustrials. La rivalitat
entre estats-nació (combinada amb crisis econòmiques) també
va portar grans catàstrofes, com les dues guerres mundials,
que van néixer a Europa i que Europa va patir com cap altra
regió al món. L�opressió de minories nacionals que no
esdevenien estats també fou una gran font d�indignitat, com
ho ha estat l�exacerbació dels sentiments nacionals quan
queien els paraigües federals, com vam veure en el cas de
Iugoslàvia, meravellosament retratat per Clara Usón a La Hija
del Este.
La Unió Europea representa el principal intent de superar
el poder dels estats-nació, amb la paradoxa que el seu
funcionament es basa en el respecte a les decisions dels
estats-nació i el seu poder de veto. La perspectiva d�una unió
federal democràtica, sense fronteres legislatives i regulatòries,
amb unió fiscal i bancària, suposa una gran esperança de
pau i també de prosperitat compartida: Europa representa
el 7 % de la població mundial, el 25 % de la riquesa mundial
Francesc Trillas
Economia i políticadel federalisme
europeista
i el 50 % de la despesa social mundial. El full de serveis de la
UE ja és brillant, unint en objectius comuns els vells enemics
de sang, i per això la institució va rebre merescudament el
Premi Nobel de la Pau. Però el potencial de futur és immens...
si els ciutadans europeus volen, és clar. Però avui el somni es
veu enterbolit per l�amenaça triple de la crisi econòmica
(financera, fiscal i de l�euro), els populismes i el nacionalisme.
Cada diumenge el veterà periodista liberal-progressista
Eugenio Scalfari ens recorda al diari italià La Repubblica que
sense l�evolució d�Europa cap a un estat federal (amb aquestes
paraules, llegides diumenge rere diumenge com un ritual laic
que s�ha convertit en la meva missa dominical) serà difícil
una política de creixement econòmic i de solidaritat social al
continent. També ho recorden col·lectius com el grup Spinelli
o eurodiputats com l�ecologista Daniel Cohn-Bendit. L�aliança
entre sectors liberal-progressistes, socialdemòcrates,
ecologistes i democratacristians hauria de fer possible avançar
amb més rapidesa cap a una Europa més federal que
intergovernamental.
D�acord amb el Trilema de Rodrik, hi ha tres coses de les
quals n�hem de triar dues, perquè les tres alhora són
impossibles: l�estat-nació, la democràcia política i la integració
econòmica supranacional. En les dècades posteriors a la
segona guerra mundial, els estats nació i la democràcia
política van coexistir en els països desenvolupats limitant als
acords de Bretton-Woods la integració econòmica
internacional. En els anys anteriors a la gran depressió dels
anys trenta, el patró or va fer compatibles la integració
econòmica internacional i els estats-nació, posant en seriós
perill i al capdavall fent impossible, la democràcia política,
perquè la camisa de força del patró or no podia donar resposta
a les demandes creixents de la ciutadania. Un federalisme
global faria compatibles la democràcia i la integració
econòmica internacional, però acabaria amb l�estat-nació,
que ha estat l�escenari sobre el qual s�han construït els estats
del benestar fins ara.
El federalisme global el tenim lluny, tot i que ha de ser la
gran utopia que no perdem de vista. Però a Europa, tenim
en les nostres mans fer compatibles la democràcia política i
la integració econòmica (deixant enrere els estats-nació),
creant un gran subjecte polític i econòmic, la Unió Europea,
que sigui rellevant en un món que té plantejats enormes
reptes globals (el canvi climàtic, l�estabilitat financera, la
pobresa mundial). Alguns, en canvi, són partidaris de reforçar
o crear nous estats-nació en un món de lliure comerç (amb
poques restriccions al poder del capital, per exemple baixant
impostos i estàndards regulatoris per atraure inversions),
posant en seriós perill la democràcia (no la democràcia formal,
però si una democràcia on es pugui decidir per exemple sobre
si mantenir o no l�estat del benestar amb impostos elevats),
com en l�època del patró or. Un tercera opció seria oblidar-
nos de la integració econòmica i consolidar l�estat nació en
un marc d�aïllament, que és l�opció de certa esquerra rupturista
(al meu entendre ja és massa tard per a això, i ens impediria
crear una Europa democràtica, rellevant, en pau, amb els
seus fantasmes ben amagats). El debat sobre fronteres i
sobiranies s�ha d�emmarcar en aquests grans processos. Si
no ho fem així el convertim en un debat provincià totalment
mancat d�interès.
En l�horitzó d�una Europa integrada, els actual estats-
nació, especialment aquells amb problemes greus de disputes
sobre la sobirania d�algunes parts, faran bé a evolucionar en
un sentit internament federal. La idea de jurisdiccions
solapades de l�economista suís Bruno Frei cobra aquí certa
rellevància: jurisdiccions de grandària i poder variable haurien
de fer possibles l�autogovern, el principi de subsidiarietat,
deixar experimentar, respectar les identitats i el
multilingüisme. Però això s�ha de defensar sense perdre de
perspectiva el gran objectiu (crear una Europa unida i
democràtica). De fet, una cosa crec que no es podrà aconseguir
sense l�altra: una Europa federal en el sentit d�integrada no
serà possible si els actuals estats-nació no solucionen els seus
problemes institucionals i identitaris interns, que impedeixen
crear un consens per avançar cap a una Europa sense fronteres
(perquè molts estan entretinguts sobre on han d�estar aquestes
fronteres i enfonsen en aquesta qüestió tot el seu capital
polític). Per avançar cal més coratge que el que estem veient,
cal en particular que tots els que hi creiem (els federalistes)
fem sentir la nostra veu i deixem de tolerar que el debat
polític sigui una competició de nacionalismes en alguns llocs
i de populismes en altres (o les dues coses). L�actitud de veure
amb simpatia com els «nostres nacionalistes» contraresten
els «altres nacionalistes» té el risc dels efectes no desitjats:
polarització, divisió de l�esquerra, intolerància creixent,
maniqueisme, xenofòbia, ocultació de la pobresa i la
desigualtat creixents, ocultació de la corrupció. Millor que
comencem a aixecar amb més força la nostra veu. Visca el
federalisme!
Soci
etat
Les
Not
ície
s de
llen
gua
i tre
ball,
núm
. 37,
oct
ubre
20
13 |
44
Foto: Beatriz Silva, Federalistes d�Esquerres
Les Notícies de llengua i treball, núm
. 37, octubre 2013 | 4
5
D�entrada, posar en relleu l�existència de certes
semblances i, és clar, també, de notables diferències entre
la Bretanya i Catalunya que poden ajudar a entendre millor
aquest país cèltic.
La història, la llengua, la cultura i la identitat bretones
com les catalanes es troben confrontades entre un passat
mític o mitificat i un futur a inventar per a uns i altres. Pel
que fa a l�economia, no hi ha dubte que hi ha diferències de
partida, però també similituds frapants perquè uns i altres
fan front a la mundialització a partir d�un desenvolupament
regional i identitari semblant. Catalans i bretons tenen una
mateixa percepció i desig d�una Europa més federal, oposada
a l�Europa dels estats-nació. Tenen de fa decennis una mateixa
visió europea de les regions, que tampoc no té res a veure
amb la concepció dels estats.
La relació de col·laboració política actual de la Bretanya
amb el govern central d�esquerres sembla positiva. No és
així a Catalunya on els ponts amb el govern de l�estat de
dretes no permet actualment cap col·laboració. Entre el seny
i la rauxa, el catalans serien més a prop de l�exasperació. En
canvi, els bretons semblen haver aconseguit una identitat
relativament confiant en el seu avenir. Expliquem ara el
perquè. En aquesta breu presentació de la Bretanya, no
tractarem gaire de la història de la Bretanya o de la seva
llengua, ho farem només de forma resumida, per centrar-
nos en la seva situació econòmica, social, política i cultural,
i les perspectives de futur. Els lectors que vulguin saber-ne
més sobre aquests aspectes:
Història:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Història_antiga_de_Bretanya
Llengua:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Bretó
Resum de la llengua bretonaPodem diferenciar tres períodes. El bretó antic, provinent
del cèltic que s�estenia més enllà de Roazan (Rennes) i que
es replegarà durant el segle XIII, bastant ençà de Roazan
(sens dubte, a causa de moviments demogràfics) i donarà
lloc a una romanització tardana, amb el dialecte gallo. Entre
l�inici del segle XIII i el segle XVII hi haurà un bretó mitjà que,
més endavant, conduirà al bretó modern. No es coneixen
gaire textos escrits en bretó anteriors al segle XV. Durant el
segle XIX neix la literatura bretona contemporània amb el
Barzaz Breiz de 1839, una recopilació de contes populars. Al
llarg del segle xx, la llengua bretona patirà, com totes les
altres llengües, les mesures de l�Estat francès, les quals han
accelerat el procés de substitució lingüística. A la Baixa
Bretanya, zona natural dels parlants, un 22 % de les persones,
el 2013, comprenen el bretó. Però només un 13 % el parlen.
Un 9 % dels que comprenen el bretó no el parlen.
Els primers canvis econòmics i socials a partir delsanys 50 i 60
Durant el segle XIX, i a diferència de Catalunya, la Bretanya
no ha conegut cap revolució industrial, i al final dels anys 50
del segle XX la seva situació era bastant semblant a la de
Galícia. Era un país rural amb minifundi, relativament
endarrerit, conservador, dominat per la religió. Però, a l�inici
dels anys 60, durant la presidència del general de Gaulle,
tot anirà canviant. Tot, és a dir, la propietat de la terra, amb
el remembrement (reagrupament de terres en grans
extensions) que no es va fer sense drames ni malestar de la
pagesia pobra que va pagar les injustícies del gran expoli
rural. Era el trencament d�una tradició multisecular de la
terra que corresponia al bocage, o boscatge, camps petits i
tancats, envoltats d�arbres i arbusts. El Comité d'étude et de
liaison des intérêts bretons (CELIB) fou creat el 1950 per un
grup de personalitats polítiques entre les quals l�exprimer
ministre, bretó, René Pléven. Es tractava de promoure el
desenvolupament econòmic i la identitat dels cinc
departaments bretons (Finistère, Côtes du Nord, Morbihan,
Ille et Vilaine i Loire Atlantique). Durant els anys 60, el CELIB
va aconseguir certs avantatges de l�Estat i va ser a l�origen
del procés de regionalització de França el 1982 (Llei de
Societat
Gentil PuigFotografia de linternaute.com
La Bretanya front al seu futur
Introducció
Regionalizació de Gaston Deferre, durant la presidència de
Mittérand).
La Regió de Bretanya 40 o 50 anys desprésA partir dels anys 70, i encara més els 80, la Bretanya
sortirà del seu subdesenvolupament per a esdevenir una
regió en progrés econòmic constant. Sobretot amb la nova
xarxa d�autovies que s�aniran estenent fins a desenclavar
totalment la Bretanya, accelerant així el transport de les
mercaderies, primer cap a París, després molt més enllà. La
producció, transformació i exportació va ser la clau d�un èxit
econòmic i social. Es tractava no només dels productes de la
terra, sinó també dels de la ramaderia i de la pesca, d�una
manera cada vegada més industrial i intensiva. La
transformació i la comercialització dels productes es va anar
intensificant, fins l�últim estadi de l�accés als mercats
mundials. Avui, els bretons són capaços de produir,
transformar, vendre i, fins i tot, lliurar grans superficies, claus
en mà, als països europeus, del Golf Pèrsic i emergents. La
Bretanya ha accedit al mercat mundialitzat amb totes les
conseqüències positives i negatives.
La relació de la Bretanya amb l�Estat centralEntre les conseqüències positives constatem que els
bretons es van desenvolupar, modernitzar i enriquir; com
sempre, alguns més que d�altres. Les manifestacions pageses
continuen sent radicals en funció del preu de la llet o de la
carn. Mentrestant alguns pagesos rics es passegen per Las
Vegas o Cancun. El mapa electoral també ha canviat de color
d�ençà de l�elecció de François Mittérand l�any 1981. El 2005
els bretons van votar a favor de la Constitució Europea. El
2012 la tendència socialista continua majoritària amb François
Hollande. Al govern actual d�esquerres, quatre ministres i
nombrosos alts càrrecs de l�Estat són d�origen bretó. Un indici
significatiu d�una estratègia que va donant resultats. Per
experiència, nosaltres catalans, sabem que també hi ha certs
límits en aquesta col·laboració amb l�Estat.
Conseqüències positives i negatives deldesenvolupament
Què va aconseguir Bretanya de l�Estat central? A part del
seu desenvolupament econòmic i social, que correspon als
bretons mateixos, el Consell Regional de Bretanya va signar
el 2004 un conveni Regió-Estat per a la protecció i la promoció
de la llengua, la cultura i la identitat. La retolació bilingüe
va arribar a tots els pobles i ciutats de Bretanya. Actualment,
la cultura més que no pas la llengua sembla ser per als
Les
Not
ície
s de
llen
gua
i tre
ball,
núm
. 37,
oct
ubre
20
13 |
46
Soci
etat
Promouen una economia moderna i unaidentitat serena de manera interclassista
Les Notícies de llengua i treball, núm
. 37, octubre 2013 | 47
bretons el marcador central de la idenditat. És una diferència
notable amb Catalunya que insisteix més en la llengua. Hi
ha d�altres avantatges obtinguts pels polítics bretons d�un
dels estats més centralista del món. En això, s�ha de reconèixer
que els bretons han estat pacients i molt hàbils. Entre les
conseqüències negatives hi ha en primer lloc l�expoliació
dels pagesos pobres, els anys 60, però a continuació, durant
els anys 80-90, la producció agrícola i sobretot ramadera
intensiva ha provocat unes conseqüències molt negatives i
nefastes per al medi natural; pocs turistes les descobreixen,
però la capa freàtica i les algues verdes de la badia de Saint-
Brieuc en són testimonis. El gran repte dels pagesos bretons,
sovint en mans de grans empreses químiques, és la seva
reconversió vers una producció realment sostenible.
El futur de la BretanyaPel que fa al futur del país bretó, del seu poble i de la
seva identitat, tot depèn de cap a on aniran les tendències
econòmiques, socials i polítiques a França, Europa i el món.
Perquè, com tots els països, la Bretanya depèn d�una situació
global problemàtica. Però, per sobre de tot, els bretons
depenen d�ells mateixos. Si hi ha una cosa que els bretons
tenen clara és la necessària unió entre economia i identitat.
Existeix una marca Bretanya, i un orgull bretó que es
manisfesta de maneres diverses, sovint a través de la cultura.
És una economia moderna promoguda, defensada i realitzada
d�una manera unitària, podríem dir interclassista, per tot un
poble constituït d�homes polítics, de sindicalistes,
d�empresaris, d�universitaris, d�investigadors, de tècnics
superiors, d�empleats de serveis, de treballadors, de pagesos,
etc. A la Regió Bretanya, l�atur és inferior al de la resta de
l�estat). Els bretons posseeixen unes qualitats humanes
evidents, de serenor, de respecte pel treball i de tenacitat
que recorden bastant els nostres propis valors, i que en el
nostre cas vénen de més lluny (menestrals dels segles XVI i
XVII, manufacturers del segle XVIII, industrials dels segles
XIX i XX, enginyers i tècnics superiors de les noves tecnologies
d�avui).
Els bretons creuen, després d�unes llargues etapes de
pobresa, de retard i de menyspreu, en una identitat serena
i segura d�ella mateixa, com ho assenyala l�estudi �Breizh
Power, à l�abordage� (Suplement del diari Le Monde, del 22
de juliol de 2013, pàgines 21-27) i que conclou amb l�evocació
d�una �identité apaisé� (encalmada). El politòleg de la
Universitat de Rennes II, Michel Nicolas resumeix en el subtítol
del seu darrer llibre, Breizh. La Bretagne revendiquée, el que
pensa tota una societat, partits, sindicats, associacions
culturals, que militen per a una identitat clara i ferma, una
identitat bretona reivindicada.
Societat
Celebrem cent anys de l�inici de l�activitat de la
Mancomunitat. L�any 1914 neix una nova institució amb una
idea clara de sumar capacitats i esforços. Un projecte de país
capaç de fer front als entrebancs del poder central i possibilitar
el màxim desenvolupament dels pobles i ciutats de Catalunya.
Cent anys després, la Mancomunitat encara segueix viva:
n�hem recollit els fruits i la Catalunya actual és l�hereva de
l�exercici democràtic i de bon govern impulsat per Prat de la
Riba i Puig i Cadafalch. Una acció de govern clara i decidida,
encarat a fer possible un país més lliure. Cent anys de
diferència però dos projectes de país paral·lels. El llavors
La Mancomunitat de Catalunyacelebra el centenari de la seva instauració
Mem
òria
Les
Not
ície
s de
llen
gua
i tre
ball,
núm
. 36,
abr
il 20
13 |
48
Cent anys després. Projecció d�un futur
Prat de la Riba, president de la Mancomunitat de Catalunya
Acte de presentació del Centenari al Palau de la Generalitat, 29.V.2013.
Fotografia de Joan Roca de Viñals / Diputació de Barcelona
Mem
òriaLes N
otícies de llengua i treball, núm. 36, abril 20
13 | 49
president de la Diputació de Barcelona, Enric Prat de la Riba,
impulsa el 1914 la Mancomunitat de Catalunya amb la
voluntat de recuperar la capacitat de la gestió administrativa
de les antigues Corts Catalanes.
Amb Prat de la Riba primer i Puig i Cadafalch després
s�idea un projecte comú que aglutini les quatre províncies
catalanes i que optimitzi els recursos que les diputacions li
van atorgant entre el 1914 i el 1925. Però aquest centenari
no ha de destacar només per l�obra feta, que també, sinó
que ho ha de fer pel seu simbolisme. És necessària una visió
cap a la projecció de país que ja van tenir els homes de la
Mancomunitat. Una visió a dia d�avui encara existent gràcies
a l�herència d�aquesta obra feta. Mostra d�això són les
importants institucions que encara ofereixen els seus serveis
als catalans, com ara la Biblioteca de Catalunya, l�Escola
d�Infermeria, el Servei Meteorològic de Catalunya, el Servei
Cartogràfic o l�Escola del Treball, per posar-ne alguns
exemples.
Context històric
La Mancomunitat de Catalunya neix amb la voluntat de
crear les institucions necessàries per créixer com a país. Tot
i les semblances que es puguin trobar amb el procés polític
que actualment viu Catalunya, cal emmarcar el projecte
iniciat ara farà cent anys amb una situació de creixement del
catalanisme. El fonament del principal projecte autonòmic
data de l�any 1892 quan la Unió Catalanista aprova les Bases
per a la Constitució Regional Catalana, durant la seva
assemblea celebrada a Manresa. Set anys més tard, la
Diputació de Barcelona es veu amb força de demanar la
Conferència «Cap al centenari de la Mancomunitat de Catalunya»
a la Universitat Catalana d�Estiu (Prada de Conflent, Catalunya Nord),
21.VIII.2013. Fotografia: Diputació de Barcelona
Conferència «Prat de la Riba i Mancomunitat: de l�home de partit a l�home d�estat», a càrrec de Joan B. Culla.
A la Casa-Museu Prat de la Riba de Castellterçol, 1.VIII.2013.
Les
Not
ície
s de
llen
gua
i tre
ball,
núm
. 36,
abr
il 20
13 |
50M
emòr
ia implantació d�un concert econòmic com el del País Basc i
Navarra. Solidaritat Catalana guanya les eleccions generals
de 1907 i, gràcies a això, el catalanisme polític es converteix
en un moviment de masses. Arran d�aquest fet, Enric Prat
de la Riba acaba proclamant-se president de la Diputació de
Barcelona. És en aquesta època quan a Espanya encara hi
regna el bipartidisme. No obstant, a partir del 1911 les Corts
de Madrid comencen a treballar en l�elaboració de la llei de
mancomunitats provincials.
Cal situar-nos en el context del Noucentisme, entès com
a un moviment político-cultural que té els seus inicis al nostre
país a partir del 1906 amb el naixement de Solidaritat i acaba
el 1923 amb la dictadura de Primo de Rivera. En contrast,
cal destacar el paper del Modernisme. Aquest és un moviment
que comença a sorgir a finals del segle XIX a diversos països
d�Europa i als Estats Units. És, alhora, una reacció contra el
passat on artistes i intel·lectuals aposten per trencar amb les
convencions en l�àmbit creatiu i moral. En el nostre cas, a
més, va permetre al nostre país acostar-se a Europa.
Obra pública
La Mancomunitat de Catalunya duu a terme una acció
important en aquest sector. El desembre de 1922 ja ha
construït 65 vies (232 km); n�hi ha 28 més en construcció
(136 km), 76 amb el projecte aprovat (308 km) i 26
d�estudiades (800 km). També impulsa la millora de diversos
camins de ferradura i inicia la senyalització de camins de
muntanya. L�any 1918 es crea la Secció de Ferrocarrils
Secundaris de la Mancomunitat.
Ensenyament domèstic; lliçó pràctica de cuina a Canet de Mar
Escola Catalana d�Art Dramàtic. El malalt imaginari, de Molière al Palau de Belles Arts
Una aula de l�Escola d�Infermeres
Les fotografies històriques provenen del llibre L�obra realitzada: anys 1914-1923 / Mancomunitat de Catalunya,
editat per la Mancomunitat de Catalunya)
D�altra banda, un dels projectes cabdals planificats per
la Mancomunitat és proveir tot Catalunya d�una xarxa
telefònica. Per fer-ho realitat, l�any 1916 crea la Secció de
Telèfons i, en només cinc anys, es construeixen prop de 6.000
km de línies telefòniques amb 400 estacions i centrals.
L�augment del nombre de poblacions que, al llarg dels anys,
reben la xarxa telefònica és exponencial. Aquest creixement
és degut, en part, al preu econòmic de les tarifes i a
l�excel·lència del servei prestat.
Beneficència i sanitat
Una de les primeres competències que rep la
Mancomunitat de Catalunya, provinent de les diputacions,
és el servei de dements pobres, l�any 1914. Sis anys més tard,
el servei de beneficència. Durant el segon govern de Prat de
la Riba, Josep Estadella és el responsable del canvi de la
beneficència clàssica a una sanitat pública més moderna.
També impulsa un nou sistema de regionalització sanitària
i d�hospitalització comarcal.
La Mancomunitat disposa de tres manicomis per atendre
els dements. A això, cal afegir-hi les set cases de Maternitat,
Misericòrdia i Beneficència; a banda de les subvencions que
atorga a particulars. En l�àmbit de l�acció social, la
Mancomunitat treballa en tres eixos bàsics: la concessió de
pensions, els instituts de Política Social i els d�Orientació
Professional.
Normativització
Unificació ortogràfica de la llengua catalana. Aquesta és una
de les obres més importants que Pompeu Fabra realitza amb
Mem
òriaLes N
otícies de llengua i treball, núm. 36, abril 20
13 | 51
Escola del Treball. Pràctiques de laboratori dels operaris d�indústries químiques
Una classe de l�Escola Montessori
la voluntat de normativitzar la llengua catalana. La feina
d�aquest filòleg, considerat el pare de la llengua catalana
moderna, no culmina fins al 1932, quan dóna a conèixer el
Diccionari general de la llengua catalana.
Ensenyament
La Mancomunitat de Catalunya aposta, de forma
important, per la política educativa. Un dels pilars
fonamentals és l�Escola Industrial, formada per un conjunt
d�edificis modernistes que, en un inici, havien acollit la fàbrica
tèxtil de Can Batlló. Aquests són adquirits l�any 1908 per la
Diputació de Barcelona i s�hi ubica l�Escola Industrial de
Barcelona.
Una altra de les apostes fermes de la Mancomunitat de
Catalunya és en l�àmbit del camp, amb l�Escola Superior
d�Agricultura. És un treball transversal que afecta diverses
conselleries d�aquesta institució. El seu objectiu és intentar
sortir de la crisi agrària i apostar pel cooperativisme. En
general, però, l�obra feta per la Mancomunitat en aquesta
matèria es pot dividir segons la tipologia d�estudis, com
poden ser l�ensenyament superior, normal, primari, tècnic-
industrial, comercial, artístic i, també, els ensenyaments
populars.
Patrimoni immaterial
Com a contraposició del modernisme apareix el
noucentisme, el qual defensa un ordre inspirat en una arrel
mediterrània. Es projecta un país ordenat, amb una
superioritat de l�urbanisme vers la vida rural. Aquest nou
corrent posa èmfasi en les arts plàstiques, l�arquitectura i
l�escultura.
Les
Not
ície
s de
llen
gua
i tre
ball,
núm
. 36,
abr
il 20
13 |
52M
emòr
ia
Secció històrico-arqueològica de l�Institut d�Estudis Catalans
Institut d�Orientació Professional. Laboratori de Psicometria
Pont en construcció sobre el Llobregat a Sant Vicenç de Castellet
Fidel al seu compromís de contribuir directament a la
recuperació, la conservació i la difusió de la història del
moviment obrer, la UGT de Catalunya publica de manera
divulgativa, amena i rigorosa la seva pròpia història. L�edició
del llibre «El fil roig. UGT de Catalunya, 125 anys lluitant»,
en el marc de la celebració del 125 aniversari de la creació
del sindicat, omple un buit notable, ja que incorpora el relat
de les últimes dècades. Anteriorment s�havien publicat tres
volums de la història del sindicat fins l�any 1976, a càrrec de
l�historiador David Ballester, i una història breu en forma de
còmic a càrrec de l�historiador José Luís Martín Ramos i
dibuixos de Pilarín Bayés.
125 anys després que el projecte de la Unió General de
Treballadors (UGT) es posés en marxa, seguir el fil roig de la
llibertat i el progrés és necessari. Per tal de convertir les
millores socials i laborals en un present continu, és bàsic
mirar enrere, saber què ha passat al llarg dels anys, de quina
manera aquest sindicat ha esdevingut un actor indispensable
de la societat.
Fruit d�un assessorament històric acurat i rigorós, aquesta
obra repassa l�evolució de la UGT de Catalunya, fins a convertir-
se en un llibre indispensable per conèixer, de primera mà,
com va néixer i com ha evolucionat la organització, des del
1888 fins ara.
Dels orígens, amb la gestació del moviment obrer de què
Catalunya va esdevenir pionera a l�Estat, a la primera expansió
del sindicat, tot i les dificultats. De les esperances de
l�obrerisme amb l�arribada de la Segona República als
sindicats en lluita durant la guerra civil. De la repressió
franquista, l�exili i la clandestinitat, als reptes de la
democràcia.
Però, per damunt de tot, aquest és un testimoni
d�actualitat.
El primer en parlar de la UGT en el mateix moment en
què s�escriu. Una història no només recent sinó també actual,
que arriba fins al XIVè Congrés de la UGT de Catalunya l�abril
del 2013. La història d�una lluita que continua.
125 anys de la UGT de Catalunya
Mem
òriaLes N
otícies de llengua i treball, núm. 36, abril 20
13 | 53
En el marc dels actes de celebració de l�aniversaride la creació del sindicat, des de la inauguracióde l�exposició commemorativa durant el XIVCongrés Nacional dela UGT de Catalunya, caldestacar l�acte que es va fer el proppassat 12d�agost al Parc de la Ciutadella de Barcelona idurant el qual es va plantar una olivera, coma símbol d�arrelament, de projecció i depersistència. Alhora, acabem de fer lapresentació pública d�un nou llibre sobre lanostra història, redactat per la periodistaMontserrat Armengol, amb l�assessoramenthistòric de José Luís Martín Ramos i Joan AntoniPozo.
Les
Not
ície
s de
llen
gua
i tre
ball,
núm
. 36,
abr
il 20
13 |
54M
emòr
ia
L�any 1888 a les 10.30 hores del 12 d�agost, vint-i-sis
homes s�asseien al saló del cercle socialista, al número 29
del carrer Tallers de Barcelona, per iniciar el que seria el primer
congrés obrer. Tenien una missió clara, constituir la primera
organització de societats obreres per defensar els assalariats
davant de la patronal. I una obsessió, transformar la societat
i fer-la més justa, amb igualtat d�oportunitats, amb drets
socials i laborals, dotant-la de present i, sobretot, de futur.
Aquell dia va començar a caminar el fil roig, el projecte de la
Unió General de Treballadors.
No és cap casualitat que Pablo Iglesias, tipògraf de
professió, en fos un dels membres fundadors. En aquella
època hi havia alts índexs d�analfabetisme a la societat, saber
llegir i escriure era tot un luxe i ell en sabia per la seva
professió; tampoc és casualitat que la UGT nasqués a
Catalunya, atès que era i és un referent industrial, obrer i
econòmic de l�Estat.
Des de 1888 ençà el món ha girat 45.625 vegades, s�ha
globalitzat i hem evolucionat.
En cada moment històric d�aquell estiu de 1888 sempre
hi ha hagut un sindicalista de la UGT, en cada lluita, en cada
derrota, en cada victòria. En cada conquesta, a la trinxera, a
la fàbrica -el nostre hàbitat natural-, al carrer gastant sabates
per parlar amb cadascun dels nostres companys i companyes,
amics i amigues, familiars... Des d�aquell 1888 som
protagonistes actius en la lluita de classes amb les nostres
armes, les paraules i el nostre escut, el treball. Vam decidir
ser actors i actrius en lloc de ser únicament espectadors. Si
la realitat no ens agrada, hem d�actuar per canviar-la.
Hem viscut dues guerres mundials, la dictadura de Primo
de Rivera, la II República, la guerra civil i més de quaranta
anys de dictadura franquista. Hem rigut i hem plorat, hem
caigut i ens hem aixecat milers de vegades, ens hem exiliat
a l�estranger perquè les nostres idees i principis de solidaritat
i llibertat no eren acceptats pels diferents règims repressors.
Hem mantingut viu el sindicalisme, l�última trinxera de la
classe treballadora.
La passió i la nostra il·lusió de transformar una societat
amb valors sempre ha estat una de les nostres conviccions.
Els sindicalistes som persones generoses que esmorzem cada
dia amb els nostres companys a peu de màquina, hem
ensenyat a llegir i escriure a generacions passades, ens hem
cuidat dels nostres avis, hem conquerit el dret a vacances
pagades i a poder conciliar la vida laboral i personal. Vam
regular les jornades laborals, ampliar les ofertes formatives
i ajudar a facilitar l�accés universitari a les classes populars
mitjançant beques; hem ajudat a l�emancipació personal
amb la promoció d�habitatge social, hem fomentat la natalitat
amb les millores de les condicions laborals de les dones així
com els permisos de paternitat i maternitat, lluitem per la
incorporació de les dones al món laboral amb els mateixos
drets que els homes, intentem trencar el sostre de vidre i que
no hi hagi discriminació per sexe a l�hora d�exercir una feina
o professió. Hem construït un estat del benestar on la sanitat
i l�educació han estat el vaixell insígnia i el mirall d�altres
països i d�altres societats. Hem fet de la negociació col·lectiva
la nostra eina de feina per poder equilibrar les difícils
correlacions de poder entre treballador i empresari. En
definitiva, ens preocupem de fer una mica més fàcil aquest
difícil però bonic art de viure.
El temps ha passat, ha plogut molt al carrer Tallers des
d�aleshores. Han passat molts esdeveniments per el parc de
la Ciutadella, des d�aquella exposició universal de 1888 que
va posar Barcelona al mapa del món. Un món que sent el
mateix és diferent. Cent vint-i-cinc anys després, immersos
en la pitjor crisi econòmica de la història contemporània,
veiem com les lluites per unes condicions laborals dignes, per
reduir les taxes d�atur, per millorar els salaris que reivindicàvem
l�any 1888 són plenament vigents. Com la lluita de classes
està més activa que mai.
Veiem com el manteniment dels drets conquerits a còpia
de molta lluita obrera, revoltes socials, moltes vides i
compromís és cada cop més difícil, i com l�enemic, en el fons,
no deixa de ser el mateix. Abans el capital, avui els mercats,
i amb un mateix denominador comú: el neocapitalisme o
capitalisme salvatge que posa les persones al servei del capital
i no el capital al servei de les persones. És la perversitat del
sistema.
Avui al sindicat ja gairebé hi ha paritat entre homes i
dones, i aquest llibre que teniu entre les mans és una petita
part de la història que ens ha portat a ser el que som avui i
a construir un futur millor. A la UGT hem estat partícips de
l�evolució de la societat en aquests cent vint-i-cinc anys
d�història. Amb els nostres encerts i els nostres errors. Però
sempre amb vocació de millora. Som una organització flexible
amb capacitat d�adaptació als difícils temps que ens esperen
per viure, però sense cap mena de dubte, continuarem seguint
el fil roig que és va iniciar aquell estiu de 1888, sent actors
principals dels canvis per les millores socials i laborals i, en
definitiva, per contribuir a ser més feliços.
Visca la classe treballadora.
Visca la Unió General de Treballadors.
Pròleg de Josep M. Àlvarez,secretari general de la UGT de Catalunya
Anys 30 i República
El sindicalisme es
necessita més que mai.
És la primera presa de
c o n s c i è n c i a d � u n
treballador, i alhora és
una escola. Amb la
situació actual, en el
context de la crisi, calen
sindicats forts que ens
defensin. En cap circumstància hem d�abandonar l�esperit
de combat. Jo mai vaig estar tant satisfeta com quan em
vaig treure un carnet sindical, a la Federació de Treballadors
de la Terra-UGT. Tenia 17 anys i vaig pensar que ja era una
persona completa.
Neus Català
L�abril de 1931 no pot votar a les eleccions municipals
perquè les dones no tenien encara el dret a vot. El dia 14, en
proclamar-se la República, desfila entusiasmada pels carrers
de Girona amb la bandera republicana fins que és hissada
en el balcó de l�ajuntament.
Antònia Adroher
Guerra Civil
El dia 11 d�agost del
1936, a les cinc de la
t a r d a , u n v e í
anomenat Manuel
Moya, avisa el seu pare
perquè vagi al quarter
de la Guàrdia Civil «per
e m p l e n a r u n s
documents relacionats
amb el càrrec anterior». I, un cop allí, el retenen fins que a
les dotze de la nit el pugen en un camió juntament amb
dotze persones més, entre les quals una dona i un nen de
tretze anys, i els entreguen als falangistes del poble.
Traslladats al cementiri d�un poble proper, Gabia la Grande,
sense cap mena de judici, són afusellats contra els murs i
enterrats en una rasa comuna. La mare d�en Salvador va
perdre la germana que duia al ventre com a conseqüència
de les vexacions que va patir. Mai no va poder assumir les
morts del seu marit i del seu cunyat, assassinat també. Va
morir al cap d�uns mesos als 27 anys. Els capellans del poble
li van negar l�extremunció «porque era la mujer de un rojo».
Salvador Peinado
Es va apuntar amb 15 anys com a voluntari per defensar
la República a la Guerra d�Espanya. La instrucció feta als volts
de Manlleu va ser tan precària que no els van ensenyar ni a
carregar els fusells. Amb 16 complerts es vaig incorporar al
front, al Cos de Carrabiners. «Possiblement he estat un dels
combatents més joves de la Guerra. El tinent coronel Vega,
dalt d�un cavall blanc em va dir «eres muy joven para estar
ahí».
Francesc Tristany
Primers anys de la Dictadura
Acabada la Guerra
la van detenir i va estar
a la presó tres mesos,
incomunicada. Després
la van dur a un convent
d e m o n g e s d e
Barcelona que feia de
presó. Allí en l�espai de
tres rajoles havien de
dormir tres dones i tot era ple de xinxes i polls. Quan plovia
les feien sortir al pati a aguantar la pluja i de tant en tant se
n�enduien algunes i eres afusellades; fins i tot una dona
embarassada: van esperar que hagués pari t .
Leocàdia Bellavista
Mem
òriaLes N
otícies de llengua i treball, núm. 36, abril 20
13 | 55
El relat col·lectiu que representa el llibre aporta el reconeixement sempre insuficientdels milers de treballadors que han arriscat la seva vida i la seva llibertat peraconseguir tot un estol de drets democràtics que no es volen perdre. Ells són el cordel fil roig de l�organització. Volem recollir alguns paràgrafs de biografies del webhttp://historia.ugt.cat com a testimonis representatius de diferents èpoques de lanostra història i com a mostra de fidelitat a unes idees que mai deixaran de servigents
Testimonis
Les
Not
ície
s de
llen
gua
i tre
ball,
núm
. 36,
abr
il 20
13 |
56M
emòr
ia En acabar la guerra
civil els franquistes la
detenen i l�empresonen
en diversos centres
penitenciaris: Lleida,
Barbastre, Osca i el
penal de dones de
Saturragan, al País
Basc, on va fundar una
escola amb altres presoneres. «Érem 22 o 23 mestres i vàrem
organitzar classes de cultura general en el penal per a altres
recluses».
Condemnada a mort en consell de guerra, la pena
finalment es va reduir a 30 anys i un dia dels quals en va
complir 6. Quan surt, continua la seva activitat política i
sindical a la clandestinitat, colze a colze amb el seu marit,
Miquel Tufet.
Pepita Reimundi
Lluita contra la Dictadura
El febrer de 1939
s�exilia a França, on
està en diversos camps
de concentració. De fet,
els arriba a conèixer
tots: Vernet d�Ariège,
Mazères, Set fons,
Bram, Argelers de la
Marenda. Clop protesta
per la rebuda que tenen a França. El govern francès rebia els
refugiats amb malfiança i un tracte inhumà. Després de
l�estada als camps de refugiats fuig a Tolosa de Llenguadoc,
on s�està a casa d�uns companys del partit. Aquí, però, és
detingut i portat novament a un camp de refugiats, d�on
torna a fugir i s�allista a una companyia de treballadors
espanyols. Quan retorna a l�Estat espanyol és empresonat
a la frontera d�Irun. Fa el servei militar durant tres anys i
s�està a diverses presons: Pamplona, Saragossa, Lleida i
Barcelona.
Salvador Clop
Passa v int- i -un
m e s o s d e p r e s ó
preventiva a la 4a
galeria . Allí, segons les
memòries del seu amic
i a d v o c a t , J o a n
Reventós, es nega a
r e b r e l � a j u d a
econòmica que arriba
solidàriament de l�exterior tot demanant que es doni prioritat
a famílies més necessitades. Irònicament, explica que «va
ser una temporada estupenda perquè podia dir el que volia.
No m�havia d�amagar. Discutia amb els funcionaris feixistes,
-Usted es un imbécil-, em deien. -El socialisme es la aurora
del mundo-, contestava jo, i així cada dia». Els llums
fluorescents no s�apagaven mai i durant el temps que hi
roman, maten tres presos al garrot vil. «Els venien a buscar
i tots cridàvem: fills de puta! assassins!».
Ramon Porqueras
« Q u a n e t
demanaven ajuda per
a algú i aconseguies
treure�l de la presó,
llavors en aquell últim
tram de vorera per on
caminaves cap a la
presó amb el document
a la ma, en uns segons,
mentre acceleraves el pas, pensaves: porto a la ma la clau
de la llibertat d�aquest home. Obriran les portes i els rastells.
I l�abraçada que li feies a aquella persona a la sortida de la
presó, això, li ho asseguro, això no es pot oblidar. Encara
avui puc posar fàcilment rostre a alguns d�aquells casos».
Francesc Casares, advocat laboralista
El 1958, encara
amb la memòria fresca
d e l e s 3 . 5 0 0
execucions que hi
havien hagut entre el
39 i e l 4 3, só n
d e t i n g u d e s 1 1 0
persones vinculades al
socialisme català. A
més hi havia les llistes negres en plena vigència, llistes de
treballadors lligats a l�antifranquisme que els empresaris
rebien per saber a qui no contractar. Lluny de debilitar-los,
aquests fets els feien millorar. «Vam haver d�aprendre a
moure�ns en una clandestinitat rigorosa i plena de dificultats».
Paco Parras
«La vaga dura 14 dies. Durant aquest temps
s�autoconvoquen assembles permanents, es fan
manifestacions al carrer, tancaments a la seu del sindicat
vertical, demanant la destitució del tot el jurat d�empresa i
el reconeixement en el seu lloc d l�organisme nou, elegit per
tots els treballadora i que es denomina comitè d�empresa».
També es elegit un consell de fàbrica, un òrgan composat
per 60 treballadors de diferents seccions.
Luís Fuertes - Olivetti
Mem
òriaLes N
otícies de llengua i treball, núm. 36, abril 20
13 | 57
A una escola rural republicana de principis dels anys 30,
un mestre català innovador endega un experiment, inèdit
en aquelles terres, de premsa escolar. Els quaderns publicats
per aquella impremta pels alumnes d�aquell llogarret
viatjaran fins a França, Mèxic, Argentina i Cuba. El mestre
en canvi acabarà afusellat i enterrat en una fossa comuna
en els primers dies de la guerra civil. Setanta-cinc anys després
d�aquell assassinat, el relat d�una utopia truncada per la
dictadura es recupera a peu de fossa, amb el fotògraf Sergi
Bernal com a testimoni, i com a autor del projecte expositiu
que ens permet descobrir tota una vida dedicada a l�escola
i als nens, de la mà dels seus antics alumnes i familiars que
encara el recorden. És una història tràgica però única, al límit
de l�oblit, que parla d�un mestre assassinat i de la terrible
repressió exercida contra el col·lectiu de mestres republicans,
i de la vergonya de la fosses comunes que encara existeixen
al Regne d�Espanya i que sembla que mai s�exhumaran.
L�escola nacional mixta de Bañuelos de Bureba, el gener
de 1936, va publicar el quadern El mar, visión de unos niños
que no lo han visto nunca. Un nen d�aquest poblet de Burgos
se l�imaginava així: «El mar serà força ample i llarg. Serà
molt profund». Per a aquest quadern, l�Antoni, el mestre,
va animar els seus alumnes a imaginar i descriure el mar, i
els va prometre que ben aviat farien una excursió per poder-
lo veure. Però el somni va quedar truncat el 19 de juliol del
1936. L�endemà de l�alçament militar, un grup de falangistes
van entrar a Bañuelos a la recerca de les coses del mestre
Benaiges, rebentaren la porta de l�escola i cremaren tot el
que els semblava subversiu: la impremta, els quadern
escolars, els llibres de pedagogía... A ell el van enxampar el
mateix 19 de juliol a la Casa del Poble de Briviesca i, uns dies
després, el 25 de juliol, el van afusellar, després de ser
salvatgement torturat i humiliat públicament.
Antoni Benaiges i Nogués (Mont-roig del Camp, 1903 �
Villafranca Montes de Oca, 1936), compromès amb la
pedagogía de Freinet, forma part de la comissió que, el
darrer trimetre de 1933, s�encarrega d�estructurar el reglament
de la futura Federació Catalana de Treballadors de
l�Ensenyament (FCTE), antecedent de la FETE, la federació
de treballadors d�ensenyament de la UGT de Catalunya.
http://desenterrant.blogspot.com.es
El record del mestreAntoni Benaiges i Nogués
Mem
òria
Les
Not
ície
s de
llen
gua
i tre
ball,
núm
. 36,
abr
il 20
13 |
58
Autor del projecte: Sergi Bernal (Barcelona, 1973). [email protected]
Fotògraf documental i de viatges. Llicenciat en Geografia i especialitzat al camp dels sistemes
d�informació territorial. Guardonat amb el primer premi al Festival de Fotoreportatge Visa Off
de Perpinyà en 2009, amb el projecte: «La geografia humana del Gran Drac», amb una sèrie de
fotografies de la Xina més rural. Un altre projecte expositiu és «La llarga nit del poble Sahrauí»,
on mostra el drama dels exiliats sahrauís al desert algerià. El reportatge «Desenterrant el Silenci»,
projecte que dignifica aquelles persones desaparegudes i assassinades pel feixisme, va guanyar
una important beca al Fórum Fotogràfic de Can Basté al 2010. Ara l�autor treballa amb els darrers
milicians del Partit Obrer d�Unificació Marxista (POUM) que queden en vida.
No hi ha cap mena de dubte: l�acrònim LAPAO (Lengua
Aragonesa Propia del Área Oriental) ha fet fortuna. Si més
no, d�ençà que va transcendir -a principis de maig- que el
Govern d�Aragó tenia intenció d�incorporar aquesta
denominació valleinclanesca per a referir-se al català i fins
que es va acabar aprovant -a finals de juny-, l�acrònim ha
sigut reproduït a bastament a les xarxes socials. De fet, hi
ha hagut intervencions memorables, com ara la del ribagorçà
Manel Riu i el seu cèlebre mapa. I molts mitjans de
comunicació, per la seua banda, han tractat aquest afer en
portada. Amb el temps la polèmica ha minvat, però el ridícul
continua perseguint el Govern d�Aragó.
La nova denominació és un despropòsit, això no cal ni
dir-ho. El problema és que la nova llei tampoc no canvia
substancialment gaire res en el panorama general del català
a la Franja. Tan sols és un punt i seguit en la trista situació
de diglòssia profunda en la qual es troba el català a l�Aragó
d�uns segles ençà. Amb aquest panorama, la dignificació de
la llengua pròpia sempre ha sigut una reivindicació més aviat
minoritària. I aquesta circumstància ha estat ben aprofitada
pels diferents representants polítics, tant a nivell local o
comarcal com a nivell autonòmic que, tret de digníssimes
excepcions, mai han mogut un dit pel català. Una d�aquestes
digníssimes excepcions és José Bada, conseller de cultura
d�Aragó entre el 1983 i el 1987. Conscient que el català vivia
una situació precària, el 1984 va impulsar la Declaració de
Mequinensa, una cimera d�alcaldes franjolins en la qual es
va acordar que el Govern d�Aragó sol·licitaria al Ministeri
d�Educació que s�impartís una assignatura optativa de llengua
catalana. Els alcaldes, per la seua banda, es van comprometre
a fomentar l�ús públic del català als seus pobles: retolació,
edictes, mitjans de comunicació...
Doncs bé, el Ministeri va instaurar de seguida les classes
optatives de català. I alguns ajuntaments -pocs- van fer gestos
tímids perquè el català fos present en àmbits formals. En el
cas de Fraga, per exemple, algun rètol escadusser i mitja
hora diària a la ràdio municipal. I, a grans trets, aquí s�acaba
la normalització lingüística duta a terme a l�Aragó. Vaja, que
ni els ajuntaments ni el Govern d�Aragó han desenvolupat
en aquestes dècades cap política lingüística amb cara i ulls
amb l�objectiu de protegir el català. L�executiu aragonès, a
més, va prometre durant anys i panys una llei de llengües,
que va acabar arribant l�any 2009 i que no oferia millores
substancials: malgrat que reconeixia que la llengua era el
català, no n�establia la cooficialitat i tampoc promovia
l�ensenyament en aquesta llengua, i aquest últim punt és
cabdal per a potenciar-la. I és que és un drama, però a les
escoltes i instituts de la Franja encara ara s�ignora la llengua
i la cultura pròpies, una aculturació pròpia d�altres èpoques.
Els equips dels centres educatius no són conscients que
rebutjar la llengua de l�alumne és rebutjar l�alumne. Així,
els col·legis i instituts franjolins haurien de refermar la identitat
lingüística de l�alumnat. Hi ha moltes maneres de fer-ho:
animar-los a llegir i escriure en la seua llengua, tenir cura
de desenvolupar la consciència lingüística dels nens, destacar
els avantatges del bilingüisme... La llengua i la cultura pròpies
haurien de tenir un paper protagonista a l�escola, i d�aquesta
manera l�escola rebutjaria les actituds negatives envers el
català i el promouria.
Res d�això no es produeix: l�escenari plantejat més amunt
no pot ser més allunyat de la realitat. Els alumnes han de
continuar abandonant una part important d�allò que són a
Les
Not
ície
s de
llen
gua
i tre
ball,
núm
. 36,
abr
il 20
13 |
60
Llen
gua
Hugo Sorolla, Lingüista
LAPAO: Crònica de la misèria
LlenguaLes N
otícies de llengua i treball, núm. 36, abril 20
13 | 61la porta de l�escola. Així, aquestes dècades d�ensenyament
del català optatiu no han servit per tallar de soca-rel la
diglòssia profunda de les comarques de la Franja, que les
noves generacions han heretat i mantingut. Bona part dels
parlants continuen convençuts que la seua llengua és inferior
i que no cal fer-la servir en cap context formal. I això difícilment
millorarà si el paper de l�escola envers la llengua pròpia no
canvia. És una veritat incòmoda, no se sol dir, però amb una
assignatura optativa -una, dues o tres hores setmanals-, no
n�hi ha prou: no n�hi ha ni per començar. Els alumnes amb
prou feines assoleixen una noció més aviat minsa de
lectoescriptura en la seua llengua pròpia, uns resultats
francament decebedors. És obvi: això d�ensenyar any rere
any com accentuar o en quins casos cal posar dièresi és un
fracàs. Vaja, que l�escriptura i la lectura només s�assoleixen
practicant. Des de fa pocs cursos, alguns centres educatius
franjolins sembla que en són conscients i han aconseguit
oferir dues assignatures en català, però encara és una opció
minoritària en el conjunt de l�alumnat franjolí.
Que en aquest context d�erm absolut el català passe a
dir-se LAPAO és indignant, sí, però no empitjora res. Els
mitjans de comunicació han reduït la qüestió a l�anècdota
de l�acrònim i no han anat més enllà, com si la situació del
català quan es deia català fos idíl·lica: que la llengua es
digués català mai no ha implicat res. Durant els anys que se
li ha dit com se li ha de dir ha estat igual de desprotegit que
sempre. Qui sap quina seria ara la situació del català a l�Aragó
si en altres èpoques s�hagués blindat l�ensenyament en català
o s�hagués impulsat la llengua en la vida pública dels pobles.
A causa del rebombori del canvi de denominació, l�1 de juny
es van reunir una colla d�alcaldes a Mequinensa, com trenta
anys abans, i es va signar l�anomenada Nova Declaració de
Mequinensa. Aquest cop els alcaldes no es van embolicar
amb tot això de normalitzar el català als seus pobles, i tampoc
van fer cap autocrítica. Es van comprometre, això sí, a
demanar que es mantingués l�ensenyament del català -i de
moment sembla que es mantindrà- i a recórrer a la justícia
el canvi de denominació.
Així, els partits de l�oposició a les Corts d�Aragó �PSOE,
CHA i IU� van presentar aquest agost un recurs
d�inconstitucionalitat contra la llei de llengües de l�Aragó. El
recurs compta amb el suport de 63 diputats del Congrés,
entre els quals també hi ha representants d�ERC i CiU. Està
previst que la seua resolució es produïsca com a mínim d�aquí
10 anys. Certament, el Tribunal Constitucional ha sabut
mantenir el nivell de l�esperpèntic periple del català a la
Franja.
Segueix pendent la dignificació públicadel català a la Franja
Les
Not
ície
s de
llen
gua
i tre
ball,
núm
. 36,
abr
il 20
13 |
62
Llen
gua
Sembla que el català està en el punt de mira del PP:
totes les garrotades li arriben des d�executius governats per
aquest partit. Així, a banda de la modificació de la llei de
llengües d�Aragó, el PP ha impulsat a les Illes Balears -en
primer lloc- una nova llei de la funció pública que fulmina el
català com a requisit per treballar a l�administració, i també
�més recentment� el famós decret de trilingüisme a les
escoles (un terç d�assignatures en català, un terç en castellà
i un terç en anglès). Està previst que s�aplique aquest curs
2013/2014, però els centres han trobat una escletxa: l�article
20 del decret contempla la possibilitat que el centre educatiu
puga establir una alternativa al TIL. De moment, la majoria
dels centres educatius s�estan acollint a aquesta opció per a
intentar blindar l�ensenyament en català. Per la seua banda,
el PP valencià fa un parell de cursos que planeja un decret
similar al balear. De moment, però, encara no l�ha establert.
Amb tot, aquest curs 2013/2014, 14.000 alumnes valencians
s�han quedat sense la possibilitat d�estudiar en valencià. I és
que la conselleria d�educació valenciana no permet que els
centres educatius puguen obrir noves línies en valencià, que
absorbirien la demanda existent.
I tot això sense oblidar el PP estatal que en aquesta
legislatura ha obert la caixa dels trons amb la llei orgànica
de millora de la qualitat de l�educació (LOQME), que a la
pràctica comporta la supressió de la immersió lingüística a
Catalunya. La targeta de presentació d�aquesta llei que va
fer el seu promotor, el ministre d�Educació i Cultura José
Ignacio Wert, ho diu tot: «El nostre interès és espanyolitzar
els nens catalans» perquè «se sentin tan orgullosos de ser
catalans com de ser espanyols».
Ofensiva del PP contra el català?
El nostre interès és espanyolitzar elsnens catalans (Wert, ministre d�Educació i Cultura)
Era a principis dels noranta quan un grup de joves inquiets,
que formaven part del moviment associatiu de la Vila de
Gràcia, decideixen que cal fer un pas endavant pel que fa a
la presència de la llengua catalana a la societat. Lluny queda
la transició i els quaranta anys de franquisme. Si durant la
dictadura va ser necessari que les famílies ensenyessin la
llengua als seus infants, com deia en Salvador Espriu enguany
que se�n fa commemoració, per salvar-nos els mots, per
retornar-nos el nom de cada cosa a partir dels vuitanta seria
l�escola la que suplirà els esforços voluntariosos. Tanmateix,
d�aquell tot està per fer i tot és possible que emfasitzava
Miquel Martí i Pol, el poeta de Roda de Ter, i que feia somniar
durant els anys de la transició, als noranta la flama no era
la mateixa.
Sens dubte els avenços havien estat molts. El marc
autonòmic introduïa la llengua catalana a l�escola i el sistema
d�immersió lingüística, que tant bons fruits ha aportat a la
societat catalana, permetia que els i les estudiants finalitzessin
la seva etapa escolar amb un domini ple de la llengua.
Paral·lelament, la creació d�un conjunt de mitjans de
comunicació públics, la Corpo, amb TV3 i Catalunya Ràdio
al capdavant, van permetre crear un espai català de
comunicació, un marc de referència i una extensió social
LlenguaLes N
otícies de llengua i treball, núm. 36, abril 20
13 | 63
Francesc Marco Palau, màster en Història de Catalunya a la UAB i membre del Secretariat de la Plataforma per la Llengua
Amb la cohesió sociali la igualtat d�oportunitats
Si us plau, parleu-nos en català (entitatsde nous catalans)
L�entitat aposta per la cohesió social
Primera acció de la Plataforma per la Llengua, desembre de 1993
Les
Not
ície
s de
llen
gua
i tre
ball,
núm
. 36,
abr
il 20
13 |
64
de la llengua. L�impuls del Rock Català, com abans la Nova
Cançó, també va ser clau. Tot i així, aquests joves
conscienciats, que se sentien atrets pel discurs reivindicatiu
que es produiria aquell any olímpic de 1992, coincidint amb
la projecció exterior de Barcelona, aposten per continuar les
passes d�aquells activistes de la Crida a la Solidaritat, que el
1993 es dissolia. Veuen encara mancances en la normalització
lingüística del país i consideren que seria òptim que des de
les institucions s�avancés sense més dilacions. Creuen que
la Llei de normalització lingüística de 1983 pot ser un bon
punt de partida però que encara hi ha molts àmbits en els
quals la modernització encara no s�ha endinsat i on pocs
canvis hi ha hagut respecte la llarga i fosca nit anterior.
D�aquí en sorgirà la Plataforma per la Llengua �l�embrió de
la qual serà el Col·lectiu Esbarzer, els joves graciencs dels què
parlàvem� encapçalada per Martí Gasull i Roig, amant de
l�eficiència, fins al fatídic accident de muntanya, a l�Himàlaia,
el mes de setembre del 2012. Enguany, doncs, justament es
commemora el vintè aniversari de l�entitat (1993-2013). Als
inicis, es fixen el cinema i les grans empreses com a punts
d�atenció. Pel que fa a les sessions cinematogràfiques,
constaten la poca presència que el català disposa en els
doblatges. I aquest serà un tema recorrent al llarg d�aquestes
dues dècades. Tot i els diversos intents per part del govern
català de promoure un acord amb els agents del sector, els
resultats han estat minsos, i és que actualment només el 3
% del cinema és en català. Amb el desplegament de l�actual
Llei de cinema s�espera, com a mínim, que el percentatge
pugui anar millorant en els propers anys. Si els espectadors
demostren setmana rere setmana que Televisió de Catalunya
és el producte audiovisual amb més audiència, seria lògic
que distribuïdors i exhibidors apostessin per adequar-se a la
demanda dels seus consumidors.
La preocupació de l�ONG per l�ús del català en el món
socioeconòmic, com s�avançava, també ha estat un dels
pilars fonamentals des de bon inici. No és estrany així que
Llen
gua
Amb la nova immigració, el català coma llengua comuna i d�acollida és lamillor eina de cohesió social
Lipdub per la Llengua, 2011
Llen
gua
la primera acció multitudinària de la Plataforma fos,
precisament, exigir l�etiquetatge en català de les llaunes de
Coca-cola en un acte espectacular celebrat a la Plaça de
Catalunya, que representaria un rècord Guiness. Malgrat que
l�objectiu de normalitzar lingüísticament la presentació del
refresc no ha estat encara possible, molts han estat els èxits
de l�entitat en el món de l�empresa i el consum. La introducció
del català en el món, entre d�altres, dels vins i caves, en el
de les aigües, en la retolació de grans botigues esportives
o de mobles, en telefonia mòbil, automoció així com en les
pàgines web de nombroses multinacionals no ha estat fruit
de l�atzar.
D�uns quants anys ençà, el món econòmic està
interioritzant que l�ús de la llengua catalana en els seus
productes i serveis, no només és rendible, sinó que comporta
un valor afegit per a la marca. La llengua s�associa a la
modernitat, als temps actuals i a la responsabilitat social
col·lectiva. Podem trobar-ne exemples clars en el 2.0, en la
premsa escrita, en supermercats, en el sector lleter i
darrerament, com a cas paradigmàtic, en les cerveseres.
Des de la Plataforma per la Llengua, a més, s�han realitzat
actuacions coincidint amb les campanyes nadalenques en
l�àmbit del joc i el lleure, tot potenciant les joguines que
permetin als més petits jugar en català. En l�àmbit universitari,
va consensuar-se amb els principals referents estudiantils
uns mínims exigible a les institucions universitàries per tal
que els i les estudiants rebessin a les facultats les
competències per poder desenvolupar-se en català en el
món laboral. A més, en aquest àmbit, en la darrera etapa
també s�ha anat realitzant una tasca constant de pedagogia
als estudiants internacionals, majoritàriament erasmus, per
tal que coneguin la realitat lingüística catalana.
Els esforços de mobilització eren i continuen sent més
necessaris que mai arreu de l�àmbit lingüístic. Al País Valencià,
on milers i milers de famílies no poden escolaritzar els seus
fills en català tot i demanar-ho expressament; a les Illes
LlenguaLes N
otícies de llengua i treball, núm. 36, abril 20
13 | 65
El món socioeconòmic incorporaprogressivament el català com a valorafegit
Actuació musical de les Macedònia
Muralmob per la Llengua, abril 2012
Les
Not
ície
s de
llen
gua
i tre
ball,
núm
. 36,
abr
il 20
13 |
66
Balears, on el coneixement del català deixa de ser un requisit
per accedir a l�administració i des del govern es promou un
decret per disminuir la presència de la llengua a les escoles;
a la Franja de Ponent, on la societat i el món acadèmic ha
quedat estupefacte al conèixer les intencions lingüístiques
de denominació per part del govern autonòmic; i també a
la Catalunya Nord, on tot i els avenços fruit de la insistència,
la normalització lingüística i sobretot l�ús social de la llengua
encara és lluny d�allò que es desitjaria.
A principis del segle XXI, un nou repte de país sorgia i
des de la Plataforma per la Llengua s�intensificà la tasca per
convertir el repte en oportunitat. L�arribada de la nova
immigració feia necessari l�articulació d�espais que en
permetessin l�acollida. Aquests nous catalans, provinents de
contextos molt diversos i distints també entre ells,
s�incorporarien a la societat catalana tot aportant i rebent
influències. El català és, en aquest context, la millor eina de
cohesió social, l�instrument necessari, la llengua comuna. El
polifacètic comunicador Justo Molinero, recordant la seva
pròpia trajectòria, recordava que «el català s�ha d�aprendre
parlant-lo (...) jo he fet el pas i vull que el facin tots. També
els que no s�ho plantegen».
Des de l�entitat, han estat nombroses les iniciatives que
s�han realitzat en aquest sentit, tot constituint una xarxa
amb entitats de nouvinguts, vinguts d�arreu, amb els quals
s�ha treballat conjuntament, se�ls ha assessorat i se�ls han
ofert consells quan ha calgut. També, amb el suport de la
Fundació Lluís Carulla i els departaments corresponents de
la Generalitat, creant materials que poguessin ser útils de
cara a l�administració, com guies pràctiques d�acollida
lingüística destinades a agents educatius i socials, o
documents informatius dels avantatges que suposava el
català com a llengua comuna i de cohesió social.
Ja el 2007, coincidint amb el dia de Sant Jordi, entitats
que agrupen catalans d�origen argentí, senegalès, marroquí,
pakistanès, equatorià, xinès i de més d�una trentena de
cultures diferents manifestaven sense eufemismes el seu
propòsit i demanaven complicitat a la societat per formar-
ne part. «Ajudeu-nos a viure en català. Fem del català la
llengua d�acollida. No ens discrimineu pel fet d�haver nascut
en un altre lloc i permeteu-nos, parlant-nos en català, que
participem en la construcció d�aquest país que entre tots i
totes estem edificant». La petició era clara. «Si us plau,
parla�m en català» deien els nouvinguts. Aquells d�arrel
amaziga, palestina o boliviana, demanaven que se�ls
adrecessin en català, que volien aprendre la llengua catalana
per formar part, amb drets i deures, del nou país.
Aquest clam demana constància, proposa que cada un
de nosaltres s�impliqui en els afers públics quan les
circumstàncies així ho requereixen. En grups de conversa,
en parelles lingüístiques, des del voluntariat. Que no deixem
la qüestió només a la feina intensa que es realitza des de la
societat civil, des de les entitats i les associacions, que
l�acollida no sigui només quelcom que depengui de les
administracions, ja la Generalitat, ja els ajuntaments, ja els
organismes supramunicipals. Aquesta no és, però, una tasca
senzilla, una feina fàcil, i que es pugui fer només des de les
institucions, amb les classes de català del Consorci, o amb
les campanyes engegades des de la Plataforma per la Llengua,
que continuaran fent-se i que s�espera que tinguin resultats.
Aquest és un repte majúscul, un repte del conjunt de la
societat, un repte de país, un repte de tots. I ara la
responsabilitat també és nostra, acollim-los, parlem-los en
català. Amb tu, serà possible.
Llen
gua
Al País Valencià, milers de famílies nopoden escolaritzar els seus fills en catalàtot i demanar-ho expressament
Llen
gua
L�ONG del català, a peu de carrer, 2011
El procés social cap a la independència que vivim posa al
damunt de la taula un munt de temes; un d�ells és el del règim
lingüístic. Quina llengua o llengües oficials (o no) hauria de
tenir Catalunya en el cas que assoleixi un estat propi?
És un debat que podria quedar en una ficció, però que és
molt viu als mitjans de comunicació: del tema ja s�han escrit
gairebé dos-cents articles en els dos últims anys. Un dels
primers a abordar-lo, «La tribu o l�estat», d�Eduard Voltas, el
va publicar el diari Ara i va desencadenar rèpliques i
posicionaments diversos �alguns ben encesos� de lingüistes,
periodistes, polítics i escriptors en diferents mitjans de
comunicació.
La qüestió de les llengües en un hipotètic estat català és
un tema complex, tant com ho és la composició social i la
pluralitat identitària a Catalunya. La judicialització de la llengua
catalana i la política lingüística dels governs del PP, a cops de
decret (amb la interlocutòria contra la immersió a
l�ensenyament, el Lapao a la Franja o el decret del trilingüisme
a les Illes) fan difícil albirar quin és el futur lingüístic dels països
catalans, amb estat propi o sense. Tanmateix, tard o d�hora
serà un tema necessari d�abordar, per això hem volgut reproduir
diferents punts de vista sobre aquesta qüestió i hem fet una
tria exhaustiva dels arguments que es recullen en els articles,
entrades de blogs, reportatges, entrevistes i notícies més
destacats que l�han tractada des de principis de 2012i.
Tantes reflexions publicades en tan poc temps ja indiquen
la transcendència històrica que per als catalans té i sempre ha
tingut la llengua. El català va començar a patir la repressió a
partir de l�ensulsiada de l�11 de setembre de 1714 per part del
govern borbònic espanyol i des d�aleshores ha estat per als
catalans un element bàsic de reivindicació i de la nostra identitat
col·lectiva. En el procés actual, s�ha fet un salt endavant i s�ha
forjat una reivindicació completa, un projecte col·lectiu d�estat
propi, d�independència que suma tots els camps. No obstant
això, rere la batalla del present per aconseguir una àmplia
majoria social, es treballa en paral·lel per dissenyar com volem
la República Catalana en els diferents àmbits (models de
societat, energètic, productiu, cultural...), i lògicament també
en el de la llengua.
Els fragments que els reproduïm en l�ordre en què s�han
publicat als mitjans. Podeu llegir la totalitat dels articles i
seguir el debat fil per randa en la web de la jove sociolingüista
Montse Sendra http://diaridecampsl.wordpress.com.
«La creació de l�estat català no pot cavalcar sobre una
escissió identitària interna perquè l�experiment estaria abocat
al fracàs. [...]. És imperatiu formular un projecte d�estat que
sigui també per a la tribu però no només per a la tribu. Un
projecte d�estat en què es pugui sentir còmode el que s�alegra
amb les victòries de la roja , el que té el castellà com a llengua
de referència primera, el que veu TVE o Telecinco. ¿Estic
proposant renunciar a allò que és essencial? No. Estic demanant
un esforç real d�empatia.» («La tribu o l�estat». Ara. 22 gener
2012).
«[...] proposo un altre exercici d�empatia, que és el següent:
a banda de mirar-nos el castellà com la llengua de l�estat
opressor (que ho és), a banda de mirar-nos-el com la llengua
històricament imposada (que ho és), a banda de mirar-nos-
el com la llengua de les portades de l�Abc (que ho és), mirem-
nos-el també com la llengua familiar i estimada d�almenys la
meitat dels catalans. Fem aquest exercici i, a més, mirem de
treure�n alguna conseqüència concreta de cara al nostre
projecte d�estat.» («En castellà també, sisplau [i 2]». Ara. 25
març 2012).
Màrius Serra, escriptor
«La independència no és la panacea ni la solució si parlem
en termes lingüístics, tal com ho demostra el cas d�Irlanda, i
de l�irlandès �gaèlic-, que és llengua oficial a la UE i en canvi
no té una presència ni gran difusió en el propi país. Ara bé,
per a mi és una condició sine qua non. [...] La independència
política [...] és una condició imprescindible, un punt de partida
clau per intentar que el marc legislatiu i el marc d�actuació
des del qual es toqui la llengua no estigui interferit
constantment per gent que en fa, de la llengua, i especialment
de la confrontació lingüística un ús polític constant. [...] Crec
que el castellà i l�anglès haurien de tenir un paper important
en una Catalunya independent, haurien de ser tractats com
a llengües d�ús general per a la població, i haurien de tenir
presència en l�Administració, en l�ensenyament i en totes les
instàncies de la societat.» (Entrevista a Ambindependencia.cat.
24 febrer 2012).
Sebastià Alzamora, escriptor
«El somni d�una Catalunya monolingüe, a imatge i
semblança de la França jacobina que coneixem i de l�Espanya
igualment jacobina que encara s�entesta a seguir el model de
Magda Gascon, Servei Lingüístic UGT de Catalunya
Debat sobre el futur règim lingüístic
LlenguaLes N
otícies de llengua i treball, núm. 36, abril 20
13 | 67
Com volem que sigui la República Catalana?
Eduard Voltas, periodista i editor
Les
Not
ície
s de
llen
gua
i tre
ball,
núm
. 36,
abr
il 20
13 |
68
l�estat veí, senzillament ja no és vàlid. La realitat és la que és,
i el catalanisme que encara posa damunt la taula la carta
jacobina que identifica una sola nació amb una sola llengua,
senzillament està fora de joc. Catalunya pot esdevenir una
sola nació amb un sol estat, però el que no podrà ser mai de
cap de les maneres és una sola societat amb un sol idioma.»
(«En castellà també, per descomptat». Ara. 1 març 2012).
Salvador Cardús, sociòleg«La meva impressió és que en això de les llengües fem
d�aprenents de bruixot i volem intervenir en un terreny que
és de mal governar, amb estat propi o sense. Jo m�apunto a
la idea de Gregorio Luri: el que cal exigir és que tinguem un
coneixement de català i castellà �i anglès� propi d�un país
amb futur. El dia que s�aconsegueixi, no tan sols s�haurà acabat
la Transició, com diu el meu amic, sinó que llavors serem
veritablement lliures de decidir quins atributs simbòlics donem
a cada llengua. Per exemple, aquell dia, jo preferiria no tenir-
ne cap d�oficial i només una com a pròpia del país. Entretant,
tot és un parlar per parlar.» («Parlar per parlar». Ara. 12 març
2012).
Carles de Rosselló, sociolingüista
«En aquest context de llengües sobrevingudes sobre la
que és pròpia del territori, em fa l�efecte que els catalans ni
volem ni podem prescindir del castellà. Uns perquè és la seva
llengua inicial; d�altres perquè hi aboquen vincles afectius;
d�altres perquè hi veuen una oportunitat de negoci amb un
mercat enorme; i d�altres perquè valoren el capital que suposa
parlar com més llengües millor. Per una o altra raó, el castellà
en la Catalunya independent tindrà una presència molt
destacada, i alhora continuarà sent un rival temible per al
català en termes d�estricta supervivència.» (Blog BBC. 23 març
2012).
Lluís Jou, notari i exdirector general de Política Lingüística
de la Generalitat de Catalunya
«Si la llengua pròpia de Catalunya és el català, és
inqüestionable que ha de ser la llengua pròpia de l�estat propi.
[...] Si la primera Constitució de l�estat propi de Catalunya es
limita a transposar-hi el règim de doble oficialitat actual, el
guany per al català serà poc significatiu. [...] Que el català
sigui l�única llengua oficial de l�estat propi de Catalunya no
exclou l�ensenyament del castellà, que es pot mantenir amb
els mateixos paràmetres actuals per respecte als catalans que
el parlen habitualment, per necessitat econòmica i per valor
cultural. És obvi, d�altra banda, que l�oficialitat única no limita
l�existència de mitjans de comunicació, la indústria editorial
o la producció cultural en castellà ni l�ús públic o privat, personal
o empresarial, d�aquesta llengua, més enllà de l�exclusivitat
del català en les administracions i tribunals.» («No hi renunciem
abans d�hora». Ara. 1 abril 2012).
Albert Branchadell, Professor de la Facultat de Traducció
i d�Interpretació de la UAB
«[�] si Kosovo, amb una població sèrbia tan exigua, ha
hagut de reconèixer l�oficialitat del serbi, què fa pensar que
Catalunya, on la meitat de la població parla habitualment
castellà, podrà passar per alt la pressió internacional i sobretot
la de la resta d�Espanya (un membre de la Unió) perquè el
castellà mantingui la seva oficialitat?». («Quan el
monolingüisme no és possible». Ara. 14 maig 2012).
Albert Pla Nualart, filòleg i responsable lingüístic del
diari Ara
«El castellà serà sempre una llengua coneguda i valorada
a Catalunya, que hi té uns lligams culturals i emocionals
poderosíssims; i encara ho serà més quan ja no es vegi com
la llengua d�imposició que és i ha sigut (digui el que digui el
Borbó). [...] Ningú que parli només castellà ha de tenir mai
cap problema per comunicar-se a Catalunya, però qui hi vulgui
viure amb total plenitud, sent-ne un ciutadà més, s�hauria de
sentir empès (sense que calguin coercions ni multes) a aprendre
català per aconseguir-ho. I això no serà mai possible amb el
bilingüisme.» («Contra el monolingüisme». Ara. 21 maig 2012).
«Una cooficialitat plena castellà-català consolidaria un
marc sociolingüístic gens simètric: el que fa que actualment
la llengua comuna dels catalans, almenys a les zones més
poblades, sigui el castellà. Consolidaria, doncs, l�actual terreny
de joc comunicatiu, en què la llengua forta es va imposant
per la seva pròpia inèrcia, sense forçar res. Aquesta inèrcia
només es pot trencar amb una desinhibida discriminació
positiva del català en tots els àmbits públics, i la fórmula legal
menys eufemística i més efectiva per acollir-la és l�oficialitat
única.» («Cooficialitat plena és lenta dissolució». Núvol. 25
setembre 2013.)
Xavier Vila, director de l�Observatori Centre Universitari
de Sociolingüística de la Universitat de Barcelona
«El coneixement i l�ús públic del català creixerien
ràpidament. [...] A l�administració i a l�educació seria qüestió
Llen
gua
de mesos, el món privat és menys previsible, encara que en
un país independent, amb el català com a llengua oficial i
sense l�amenaça de l�estat espanyol, els vellvinguts i els
nouvinguts tindrien més incentius per apuntar-se al català que
no pas ara.» («Quin seria l�estatus del castellà? El català, la
primera llengua de la població». Ara. 11 setembre 2012).
Joaquim Torres, president de la Societat Catalana de
Sociolingüística, filial de l�Institut d�Estudis Catalans
«Si l�Estat adopta el català com a llengua principal, passa
a ser la llengua d�un col·lectiu, per tant, automàticament és
necessària independentment de les lleis. [...] No seria necessari
canviar cap llei, perquè haurien desaparegut les 500 lleis
espanyoles que combaten el català.» («Quin seria l�estatus
del castellà? El català, la primera llengua de la població». Ara.
11 setembre 2012).
Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya
«[...] El camí que Catalunya es disposa a seguir estarà ple
d�entrebancs. Hi haurà difamacions, provocacions i amenaces
de tot tipus. Es dirà que Catalunya va cap al precipici i s�intentarà
utilitzar la llengua i l�origen geogràfic de les persones per
enfrontar-les entre elles. Els que tinguin aquesta temptació
farien bé de recordar que el castellà també és patrimoni de
Catalunya, com el català ho hauria de ser d�Espanya, i, a més,
un patrimoni estimat. I també haurien de recordar que dividir
un poble com Catalunya per l�origen de les persones seria una
autèntica aberració, perquè l�ànima de Catalunya s�alimenta
de la barreja de persones de procedències ben diverses. [...]»
(Discurs d�Artur Mas al Ple del Parlament. Sessió núm. 39.1.
Ple del Parlament, 25 setembre 2012).
Oriol Junqueras, historiador i president d�Esquerra
Republicana de Catalunya
«[�] a la Catalunya independent el català serà la llengua
pròpia i oficial del país, la llengua comuna de tots. Però el
castellà també serà oficial a la República Catalana. Evidentment,
per si algú en tenia cap dubte.» (Entrevista a El Periódico de
Catalunya. 8 octubre 2012).
Bernat Joan, escriptor i exsecretari general de Política
Lingüística de la Generalitat de Catalunya
«La meva proposta és l�oficialitat asimètrica. És a dir, el
que ha de quedar clar quan arribi la independència és que el
català ha de ser la llengua nacional prioritària del nou estat
i, per tant, oficial. Tampoc no podem oblidar l�occità, llengua
de la nostra minoria nacional històrica, de la Val d�Aran. [...]
el castellà i l�anglès podrien ser llengües cooficials de grau
menor, sobretot per a les relacions internacionals. Oficialitat
en ritmes diferents. De fet, l�estat espanyol fa exactament això
en detriment del català, però pretén que ens pensem que és
una oficialitat a parts iguals. I sí, l�oficialitat del català i el
castellà a parts iguals és un perill per al català.» («Oficialitat
asimètrica». Vilaweb. 10 octubre 2012).
Carme Junyent, professora de Lingüística a la UB i
presidenta del GELA � Grup d�Estudis de Llengües
Amenaçades
«El primer que cal tenir clar és si optem per la diversitat
lingüística, perquè, si no, no cal que ens hi posem. Al català
li queden molt poques generacions. La mort de les llengües
és un fenomen global i, per això, és inútil la planificació que
afecta només llengües aïllades. O capgirem el procés
conjuntament o no ens en sortirem. I la independència ens
dóna també la possibilitat de desenvolupar estratègies
alternatives.
«[...] El compromís dels catalans que tenen el castellà
com a primera llengua és imprescindible per a la supervivència
del català i la restauració de l�equilibri ecolingüístic. [�] Tenim
l�oportunitat de promoure una convivència lingüística sense
exclusions i amb un objectiu comú, com és revitalitzar la
llengua del país. Aquesta empresa ens ofereix unes possibilitats
de cohesió que la història segur que ens agrairia: en el moment
que s�hi havia de ser, hi vam ser tots i vam recuperar la llengua.»
(«Les llengües en la Catalunya independent [2]».
Somanoia.cat. 8 febrer 2013).
Muriel Casals, presidenta d�Òmnium Cultural
«Dos idiomes oficials en un mateix país és una mica estrany.
Jo no reclamaria la cooficialitat del castellà.» (Entrevista a
Canal 3/24. 12 maig 2013).
Vicent Partal, periodista
«La flexibilitat que ofereix el fet de no tenir llengua oficial
permet de fer polítiques lingüístiques molt adaptades a la
realitat social i a les demandes sociolingüístiques. Seguint el
mateix exemple, en una ciutat l�espanyol i l�amazic podrien
tenir una presència molt important als hospitals però menor
a les escoles, tenint en compte que les escoles són fonamentals
LlenguaLes N
otícies de llengua i treball, núm. 36, abril 20
13 | 69
Les
Not
ície
s de
llen
gua
i tre
ball,
núm
. 36,
abr
il 20
13 |
70per a mantenir el català com a llengua de cohesió i que han
de reforçar el paper de la llengua nacional. Un reconeixement
basat en les institucions concretes i no en el conjunt de l�estat
permet aquesta gestió molt al detall de la realitat lingüística
del país, molt més que no el model antic de reconeixement
de més d�una llengua com a oficials.» («La meua proposta:
cap llengua oficial». Vilaweb. 13 maig 2013).
Toni Soler, periodista i historiador
«Els partidaris de l�oficialitat única del català solen utilitzar
arguments que no tenen gaire a veure amb la realitat. El que
passa al carrer ho sabem perfectament, però ens entestem a
negar-ho. Preferim posar com a exemple els països nòrdics,
on tothom sap anglès sense necessitat que aquest idioma
sigui oficial. O remarquem que a Catalunya s�hi parlen 300
llengües, com si el pes específic del castellà fos igual que el
del xinès, el romanès o l�italià. Però la realitat, tossuda, diu
que som un país on el castellà és la llengua materna de la
majoria dels ciutadans de Catalunya. I edificar un model
lingüístic sense tenir en compte aquesta dada objectiva és una
irresponsabilitat. No rebutjo cap opció, i per descomptat estic
a favor de privilegiar la llengua pròpia, pel que té de pròpia i
pel seu historial de persecució. Però si no som realistes en
descriure el nostre paisatge humà, estem condemnats al
fracàs.» («Què diu el teu DNI?». Ara. 26 maig 2013).
Carmen Pérez, sociòloga i coordinadora de la comissió
de catalanoparlants d�adopció de Plataforma per la Llengua
«[�] jo, Carmen Pérez, nascuda a Astúries, no penso
permetre que uns quants catalanoparlants d�origen, amb una
condescendència gairebé insultant i amb arguments carregats
de prejudicis, diguin què volem els castellanoparlants sense
ni tan sols haver-nos-ho preguntat. Ni tinc intenció, encara
molt menys, de carregar les culpes de les conseqüències que
es puguin derivar del model de la cooficialitat, quan els
responsables d�haver-lo proposat s�escudin dient que ho van
fer per nosaltres, els castellanoparlants. La llengua castellana
no hauria de ser mai l�enemic a qui endossem tots els mals
que pateix la llengua catalana.» («No pas en nom meu».
Vilaweb. 9 juny 2013).
Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya
«La tria d�aquest tema per a l�editorial d�avui és en part
fruit d�una estada recent a Brixen (ST) i d�una conferència
meva sobre aquest mateix tema. Però també de l�actual
discussió sobre el futur de Catalunya �del futur dintre o fora
d�Espanya�, que en qualsevol cas incidirà, poc o molt, en
l�estructura política i administrativa de l�Estat espanyol. Esperem
que clarament sigui en més reconeixement de Catalunya. I,
no cal dir-ho, si s�arribés a la independència. Ni que fos com
a possibilitat i, per tant, com a projecte, s�hauria de ser fidel
a aquella idea que �Catalunya, un sol poble�. I el respecte i
reconeixement de les dues llengües. I més coses, evidentment.
De caràcter social i econòmic.» («Uniti, ma divisi. Zusammen,
aber getrennt». Editorial. Centre d�Estudis Jordi Pujol. 27 juny
2013).
Héctor López Bofill, jurista, escriptor i professor de dret
de la Universitat Pompeu Fabra
«Ni en l�únic estat del món en el qual el català gaudeix
d�oficialitat única, la llengua se salva de la pressió que
exerceixen el castellà i el francès (també el portuguès procedent
d�un contingent important d�immigració) i que provoquen la
reculada en l�ús social del català. Així doncs, fins i tot l�oficialitat
única, no seria condició suficient per garantir la preservació
de la llengua tot i que es podria considerar, contra el que
postulen els �cooficialistes�, condició necessària. [...] si la
intenció dels catalanoparlants que defensen la cooficialitat
català castellà consisteix a fer servir la defensa d�aquest règim
lingüístic per a la Catalunya sobirana com a esquer per atraure
castellanoparlants no independentistes, l�estratègia es pot
qualificar d�encara més perversa. Primer perquè, com hem
vist, els �cooficialistes� catalans revelen, en les condicions
sociolingüístiques que hem definit, que estan disposats a
sacrificar la llengua per assolir la majoria independentista.»
(«La llengua oficial». El Punt Avui. 21 agost 2013).
Vicent Sanchis, periodista i vicepresident d�Òmnium
Cultural
«El castellà ha de ser una llengua oficial en la Catalunya
independent?» és un dilema que ara com ara només pot
portar la divisió i l�enfrontament. Després de cada procés de
secessió n�hi ha un de constituent, en què els ciutadans del
nou estat defineixen el marc de convivència que compartiran.
I ho fan democràticament. Si abans d�una secessió cal traçar
millores que la facin atractiva, cal que siguin prou realistes i
intel·ligents per no restar ni dividir.» («Debats accelerats».
Nació Digital. 23 setembre 2013).
Llen
gua
Gabriel Bibiloni, lingüista i professor de la UIB
«Per a mi la clau de la normalització del català és que
l�espanyol cessi de ser la llengua sabuda per tothom i que el
català agafi aquest rol. [...] La planificació s�ha de fer tenint
en compte les necessitats dels actuals hispanoparlants adults
i, sobretot, les noves generacions nascudes a la Catalunya
independent. Per als primers es pot arbitrar un sistema
temporal de protecció, garantint que puguin continuar els
seus usos actuals. Les noves generacions aprendran el català
per immersió i l�usaran com a llengua bàsica d�interacció
social. I transmetran la llengua familiar fins que vulguin; com
ho fan a qualsevol país que rep immigració. Sembla, però,
que per a això el català ha de ser la llengua nacional i oficial
de l�Estat.» («Un Estat per a normalitzar el català». Núvol. 25
setembre 2013).
Josep Gifreu, professor, comunicòleg, assagista i periodista
«La paradoxa del catalanisme dirigent, en un moment
històric de progressió cap a l�emancipació nacional, és la seva
incapacitat de definir un estatut de normalitat per al català
en una Catalunya independent, similar als altres nous estats
d�Europa. Com si la llengua no fos, des de sempre, el primer
dels patrimonis nacionals per salvar per a les futures
generacions. I, com ens demostra la història de les llengües
a Europa, l�única fórmula coneguda i aplicada a tal fi , com a
condició necessària bé que no suficient, és l�oficialitat única
territorial de la llengua nacional.» («La llengua de l�Estat».
Lletres. 25 setembre 2013).
Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua
«[...] en un estat català seran els polítics sorgits de la
voluntat democràtica els que legislaran el que els sembli
adient. Serà el primer cop que podran fer-ho sense
interferències externes, i això sol ja és un gran què. El que és
clar és que el català ha de ser la llengua nacional, pròpia i
oficial a tots els efectes, però també ens sembla evident que
la història ha anat com ha anat, i en un estat nou no podem
defensar fer als altres el que no ens ha agradat que ens fessin.
No volem que ningú se senti discriminat per raó de llengua,
i és evident que l�espanyol haurà de merèixer un estatus
especial. I no sols això: hauríem d�aspirar que tothom sabés
l�anglès, i potenciar l�aprenentatge de tantes altres llengües
com sigui possible.» (Entrevista a El Punt Avui. 1 agost 2013).
Salvador Giner, sociòleg i expresident de l�Institut
d�Estudis Catalans
«La meva opinió personal és que el castellà ha de ser
oficial però el català ha de ser hegemònic. I aprendre anglès
i alemany. Des del 1714 que som a dins del Regne d�Espanya.
Hi ha hagut una penetració del castellà, una immigració
massiva, lleis, premsa [...] Hi ha d�haver cooficialitat amb
l�hegemonia del català. Es poden fer una sèrie de mesures
perquè el català, de les dues, sigui la primera. Per exemple,
si tens un telèfon que et diu: pel castellà premi l�u i pel català
el dos, és psicològic. S�ha de procurar que el català sigui l�u i
el castellà el dos. Procurar que la primera tria sigui el català.
I això sense conflicte. L�avantatge de la independència és que
elimina l�ambigüitat, però cal ser un estat democràtic que
garanteixi la llibertat de tothom, que hi hagin escoles en
castellà... A Nova York hi han escoles en yiddish i polonès.
Hem de ser molt curosos i procurar que ningú se senti
marginat.» (Entrevista a Elsingulardigital.cat. 15 maig 2013).
Isidor Marí, president de la secció filològica de l�IEC
«S�ha produït darrerament un debat intens �potser massa
polaritzat� entorn de l�oficialitat de les llengües, centrat en la
disjuntiva de si era necessària o no l�oficialitat o la cooficialitat
del castellà. Sigui quina sigui la decisió que finalment s�adopti,
cal tenir en compte les implicacions que comporta cadascuna
de les opcions: si un reconeixement insatisfactori del castellà
pot dificultar la identificació d�una part de la societat amb el
procés sobiranista, l�absència de primacia i de suport suficient
a les llengües nacionals pot consumar-ne el retrocés social.
[...] hi ha precedents històrics de les conseqüències
sociolingüístiques que ha tingut l�accés a la sobirania: en
algunes ocasions, la consecució de la independència ha fet
creure als dirigents de la societat que havien esdevingut
innecessàries les mesures de suport i promoció de la llengua
nacional enfront de les llengües prèviament dominants (com
és el cas de la llengua de la metròpoli en els processos de
descolonització). Això ha comportat paradoxalment un retrocés
social de la llengua nacional del nou estat independent,
precisament quan el seu estatus jurídic era aparentment més
sòlid.» («El plurilingüisme equitatiu en una Catalunya
sobirana». El Punt Avui. 6 octubre 2013).
LlenguaLes N
otícies de llengua i treball, núm. 36, abril 20
13 | 71
L�Obra Cultural Balear, presidida per Jaume Mateu, va cedir
el seu número de compte per recollir fons per a la caixa de
resitència de l�Assemblea de Docents de les Illes Balears.
Com s�ha viscut la decisió dels mestres de suspendre la
vaga? Com un acte gran de responsabilitat perquè tenen al
davant un govern que es nega a arribar a un acord i no volen
perjudicar els alumnes, la qual cosa no vol dir que no es pugui
tornar a la vaga en qualsevol moment. Ni fer aquest acte
d�extrema responsabilitat ha servit perquè el govern rectifiqui.
Els pares deuen respirar. Els pares i les mares han donat
un suport extraordinari en aquesta mobilització, cosa que ha
sorprès tothom, fins i tot els mateixos docents. La resposta ha
estat exemplars.
El govern Bauzà ha avisat que no permetrà la
desobediència al TIL (el pla del trilingüisme) i els mestres
diuen que no l�aplicaran. Què passarà? El TIL es va aprovar per
decret llei quan el curs escolar havia començat i, per tant, preval
la LOE, que és la llei vigent actual i cada centre ha d�aprovar el
seu projecte lingüístic. És a dir, que el TIL no s�aplicarà. I quina
ha estat la resposta de Bauzà? Dir que expedientarà els qui no
compleixin el TIL.
El govern diu que el que fa és aplicar el programa electoral.
No és cert. El programa electoral del PP no parlava del
trilingüisme. Sí que inclïa la lliure elecció de llengua, i resulta
que més del 80 % dels pares dels alumnes van escollir com a
primera llengua la catalana. Com que això li va despertar totes
les ires contra el català, va decretar el TIL sense haver-ne parlat
amb els especialistes.
A Catalunya també han posat en qüestió el model escolar.
Hi ha una campanya orquestrada des de Madrid. A cada territori,
al català se li canvia el nom: a la Franja és Lapao; al País
Valencià, valencià; a les Balears, com que som quatre illes, en
diuen l�altra llengua cooficial. Eliminen el nom i deixen el català
només al Principat. Tot ho fan per un odi visceral al català i als
catalanoparlants i per un sentit espanyolista molt ranci.
Malgrat tot, la vaga ha tingut la virtut de despertar la
societat balear, tal com es va veure en les manifestacions del
dia 29. Tindran conseqüències? Intueixo que tota aquesta
marea verda anirà marcant la pauta de per on han d�anar les
coses, com ho fa a Catalunya la societat civil.
Veu similituds entre el que està passant a les Balears i a
Catalunya? Sí. La força no és de cap partit polític ni de cap
sindicat, fins i tot, sinó de l�Assemblea de Docents, un ens nou
independent de qualsevol sindicat o partit que va marcant la
pauta. En aquest cas el tema és l�educació, però es pot fer
extensiu a moltes altres coses: hi ha una reacció a un govern
que actua contra els interessos de les Illes Balears.
Tot plegat es traduirà en un càstig electoral al PP? Si tot
aquest moviment passa a ser un moviment actiu políticament,
probablement. Ara hi ha una remor que diu �ja n�hi ha prou�,
i els docents són els qui n�han sembrat la llavor.
Què li sembla la solidaritat que s�ha desfermat? La reacció
que hi ha hagut a Catalunya i al País Valencià és inaudita i vull
agrair al vostre diari l�aportació important que ha fet i que hagi
informat de primera mà del que passa a les Balears. Tot l�àmbit
català ha assumit la causa com a pròpia perquè ha vist que
Bauzà ha creat un gran laboratori per infectar el sistema educatiu
a veure com reacciona. I la reacció no ha estat la que ell
esperava.
Cal que ajudem els mestres de les Illes: caixa de resistència per
la vaga indefinida de les Illes, gestionada pel Sindicat de
Treballadors de les Illes - Intersindical, i Enllaçats per la Llengua:
compte num. 0081 0268 24 0001564159
Raül Garcia i Aranzueque, (El Punt Avui). Fotografia de Marcos Carrera (El Económico-Última Hora).
Entrevista publicada al diari El Punt AVUI (9.X.2013)
http://assembleadocentsib.blogspot.com.es
Els pares i les mares han donatun suport extraordinari a les mobilitzacions
Remor de fons a les Illes Balears:Ja n�hi ha prou
Les
Not
ície
s de
llen
gua
i tre
ball,
núm
. 36,
abr
il 20
13 |
72Ll
engu
a
La marea verda marca la pauta en lareacció de les Illes Balears com ho estàfent la societat civil a Catalunya
Bauzà ha creat un gran laboratori perinfectar el sistema educatiu
Catalunya, el País Valencià, tot l�àmbitcatalà ha assumit la causa com a pròpia
El proppassat 19 de setembre es va fer la presentació
pública d�aquesta nova col·lecció a l�Ateneu Barcelonès, al
carrer Canuda de Barcelona. I amb tres llibres de cop al
damunt de la taula, amb els seus respectius confegidors:
� Sota els estels de ca l�herbolari d�Albert Manent
� Fent tentines per la vida de Joaquim Nadal, i
� Pantalons curts de Joaquim Carbó
Col·loquialment es va parlar de la voluntat de difondre
els records d�infantesa dels nostres personatges més
entranyables. Hi ha una certa ambigüitat en l�ús del mot
�entranyable�, però l�exposició d�Izaskun Arretxe la va
despejar:
«En aquest moment de gran intensitat i de molts canvis
com a país, creiem que és necessari fixar més referents que
conformin el nostre imaginari col·lectiu; d�on venim per saber
cap a on volem anar. La col·lecció vol crear un imaginari de
país amb les memòries sentimentals� d�una sèrie de
personatges. Volem contribuir a crear aquest imaginari a
partir de persones rellevants que, com a únic filtre, han de
�saber escriure� i explicar la seva infantesa.»
Albert Manent va explicar com a recuperat un dietari del
seu pare Marià Manent i unes notes sobre la Guerra Civil del
seu avi per reconstruir els seus primers anys de vida.
Joaquim Nadal va comentat que al seu llibre hi tenen
un paper important elements com la casa familiar, l�escoltisme
i les seves lectures.
El dossier sobre la nova col·lecció ens resulta prou
aclaridora sobre els objectius i els criteris: personalitats del
país ens ofereixen una breu geografia sentimental de la seva
infantesa i dels seus paisatges. Un viatge als orígens per
descobrir-nos (i descobrir als lectors) els espais, els costums
i les persones que han marcat els primers anys de la seva
vida; tots els seus primers records. A través del paisatge i de
les diverses infanteses arribem a un país, divers
geogràficament i socialment, que en alguns casos ja ha
desaparegut, però que forma part del nostre bagatge, de la
nostra història col·lectiva. La suma de les múltiples mirades
que parteixen de la infantesa dels autors d�aquest primer
capítol de les seves memòries, ens dibuixen una geografía
sentimental del país, diversa geogràficament (Joaquim Nadal
ens evoca Girona, La Fosca, el Mas Cantalosella d�Aiguaviva;
Joaquim Carbó ho fa amb Gràcia i Caldes; i Albert Manent
amb Viladrau i Barcelona), diversa socialment, diversa
cronològicament (Nadal ens parla de la postguerra, de l�any
48 al 65, mentre que Joaquim Carbó i Albert Manent fan un
retrat de les seves vivències durant la Guerra Civil). Una
radiografia del país a través de les infanteses d�algunes de
les nostres personalitats més entranyables.
Donem molta importància a l�ús del llenguatge, a la
llengua com a vehiculadora d�una realitat que moltes vegades
no existeix, està oblidada o s�està perdent. D�una banda,
busquem la diversitat geogràfica que ens permeti fer un
viatge per diversos punts dels Països Catalans, i d�altra banda
es tracta d�una col·lecció de llibres breus, ben editats, d�alt
valor testimonial, històric i cultural.
Pantalons curts, de Joaquim Carbó
Un observador i un tafaner, així es
descriu Joaquim Carbó quan era petit.
Un nen curiós enmig d�unes
circumstàncies estranyes i anòmales
que no podia deixar de fixar-se en tot
el que l�envoltava. Avui, esdevingut
un escriptor estimat i respectat, ens
regala les seves memòries d�infància. Els amics, l�escola, els
cinemes i les lectures; els carrers del barri de Gràcia, els
edificis que ja no hi són i els llocs de tota la vida, a Caldes.
Pàgines que reviuen amb emoció i nostàlgia uns anys molt
difícils de la nostra historia, els de la Guerra Civil i la
postguerra, però que, malgrat la miseria i la sordidesa
imperants, trasllueixen alegría i goig.
Amb el pare altre cop a casa, vam tenir la sort de reprendre
aquella intensa vida familiar, tan senzilla i modesta com
plena d�afecte i tendresa, que mai no ens haurien hagut
d�alterar. Malgrat les circumstàncies, però, sóc ben conscient
que vam tenir sort perquè vam sobreviure i ens vam
recuperar.
InfoculturaLes N
otícies de llengua i treball, núm. 36, abril 20
13 | 73
Els records de la infantesaPresentació de la col·lecció D�0n vinc, d�Ara Llibres
Ressenyes
A la pàgina web hi podreu trobar no només els títols i
els autors que hi participaran sinó també un espai dedicat
al món del gènere criminal en català: ressenyes, articles de
reflexió, notícies del món negre, novetats editorials, opinions
suscitades i tot tipus de notícies relacionades amb el món
de la novel·la criminal a casa nostra. La direcció correspon
a l�Àlex Martín Escribà.
ManifestSe�n diu crims.cat i és una nova col·lecció de novel·la
criminal en llengua catalana, amb voluntat d�englobar tot
tipus d�etiquetes i subgèneres: negre, policíac, espionatge,
detectivesc, enigma... L�empenta, a càrrec de l�editorial
Alrevés, ens sembla de prou importància com per prendre�ns
seriosament la iniciativa: de moment, sis títols l�any, on es
combinaran autors de casa amb noms estrangers europeus
de ressò i prestigi que avui són desconeguts en totes les
llengües de l�Estat.
Així doncs, volem omplir un gran buit dins del mercat
editorial en llengua catalana. Ara que ja és extensament
reconegut l�èxit d�aquestes històries dins i fora de les nostres
fronteres, calia unir esforços en la nostra llengua per intentar
evitar la dispersió editorial que viuen tots els autors que
cultiven allò que Raymond Chandler va anomenar «el simple
art de matar». Simple o no, hem cregut que era el moment
idoni per acontentar totes aquelles veus que reclamen des
de fa un grapat d�anys la presència d�una col·lecció nostrada
com ho va ser en el seu moment La Cua de Palla.
Per la nostra banda ens proposem �i esperem que no
només es quedi en un propòsit� fer la millor de les seleccions
i poder oferir-vos un bon catàleg d�autors reunits en una
col·lecció que respondrà �això sí� a tots els criteris
indispensables que caldria sempre tenir presents: un disseny
identificatiu, unes cobertes suggerents, una numeració i, és
clar, una tria coherent de títols. Amb aquestes aspiracions,
us convidem a passar pàgina i a començar a llegir. Hi trobareu
un tipus de lectura, no ho oblideu, que ha delectat esperits
de tota mena i de totes les contrades, i que novament ara
podem tornar a fer en la nostra llengua.
A partir d�ara, ja ho sabeu: si voleu llegir novel·la negra en
català, llegiu crims.cat!
Remor de serps, d�Agustí Vehí.
Novel·la negra de crims.cat,
de l�Editorial Alrevés
El recentment desaparegut
Agustí Vehí (Figueres, 1958-
2013), doctor en història, va
compaginar la seva tasca
professional com a sotsdirector
de la Guàrdia Urbana amb la
r e c e r c a , l a d o c è n c i a
universitària i els estudis
d�especialització. Autor de nombrosos llibres d�història, és
un dels referents més notables de la novel·la negra actual.
Amb 4 novel·les publicades, em semblaria un punt pedant
parlar de la meva obra, ho dic amb tota sinceritat. Potser si hi
ha alguns trets comuns en totes (Abans del silenci, Ginesta
pels morts, Quan la nit mata al dia i Torn de nit), aquests
serien el parlar sempre de la policia pública i, sobretot, dels
policies en tant que persones, dels seus problemes i la seva
vida, de la seva evolució. En aquest sentit, no és tan important
el crim i la manera de solucionar-lo, com explicar qui són les
persones que han de resoldre el cas. Una segona cosa a dir,
suposo que per deformació professional, és el paper de la
història; en el fons, a totes les novel·les s�explica història: totes
les oportunitats són bones per a fer-ho! Finalment, suposo que
el sentit de l�humor i l�Empordà són les altres dues coses
comunes. Ara mateix he acabat l�esborrany d�una altra novel·la
que porta per títol Remor de serps.
L�any 1940, amb mitja Europa amb flames i la guerra
començada, París no és un lloc segur per refugiar-se. Sota
l�arribada dels alemanys i amb l�angoixa d�una ciutat
espantada per la imminent guerra, s�hi troben exiliats dos
agents catalans que van prometre defensar la República. Els
assassins d�un oficial i un secretari fidels a la causa fan
trontollar la seva seguretat a la capital francesa. Plegats
hauran de fugir de policies, gendarmes, soldats i, sobretot,
dels feixistes de l�ambaixada espanyola que, sota la seva
immunitat diplomàtica, es dediquen a perseguir tot allò que
soni a republicà. Caure en les seves mans podria representar
la repatriació amb unes conseqüències fatídiques i fatalistes.
Un cop més l�autor ans captiva amb una història sobre fets
i miratges massa humans i reals perquè ens siguin aliens.
www.crims.cat
Info
cultu
raLe
s N
otíc
ies
de ll
engu
a i t
reba
ll, n
úm. 3
6, a
bril
2013
| 74
Crims.cat: una col·lecciói una web de novel·la negra en català
Ressenyes
Infoculturanarrativa, llibre il·lustrat
L�home que plantava
arbres
Jean Giono
Il·lustracions de
Francesc Viladot
Epíleg, Martí Boada
El cercle de Viena
«Perquè el caràcter
d�un ésser humà reveli
qualitats realment
excepcionals, cal tenir l�oportunitat de poder observar com
actua al llarg de molts anys. Si els seus actes estan desproveïts
de qualsevol mena d�egoisme, si el principi que els dirigeix
és una generositat sense comparació, si no els inspira l�afany
d�obtenir recompenses d�enlloc i si, a més, ha deixat una
empremta visible en el món, és que ens trobem, sense cap
marge d�error, davant d�un caràcter inoblidable».
En una comarca erma, deshabitada i inhòspita de la
Provença, un pastor solitari planta milers d�arbres. Aquesta
és la història d�Elzéard Bouffier, un home silenciós de
muntanya que, sense que ningú en sàpiga res i sense esperar
cap reconeixement a canvi, transforma el paisatge que
l�envolta fins a cobrir tota la muntanya de verdor i canviar
per sempre la vida del tots els habitants de la regió. L�obra
plena de lirisme, està escrita amb un llenguatge planer d�una
extraordinària simplicitat, apte per a totes les edats.
El text és brevíssim; no supera les 4.000 paraules que
aconsegueixen, acompanyades d�unes magnífiques
il·lustracions, traspuar bellesa i emoció. El personatge és un
testimoni excepcional, una metàfora, de l�enorme valor del
gest individual sobre l�esdevenidor col·lectiu. Però l�autor
(Manòsca, França, 1895-1970) va voler també fer una crida
en favor de la lluita per a la protecció dels boscos. En aquest
sentit, és molt recomanable l�epíleg del geògraf Martí Boada
sobre la relació del arbres i els homes al llarg de la història.
retrats literaris
La Memòria de l�Esteve
Albert
Edició a cura de Josep
Puig i Pla
Pròleg d�Hilari Ragué
Voliana Edicions
Esteve Albert i
Corps va néixer a
Dosrius el 1914 i va
morir a Les Escaldes
(Andorra) el 1995. Fou creador de pessebres vivents (Andorra,
Mataró, Sant Vicenç de Montalt...), impulsor del teatre històric
(la Seu d'Urgell, Bellcaire d'Empordà, Catalunya Nord...),
poeta, historiador i assagista. Per sobre de tot activista
cultural i polític. Conspirador constant, radical i conseqüent.
Compromès amb Catalunya, les seves llibertats i el seu
reconeixement, la cultura catalana, el salvament de persones
en perill a les guerres que li va tocar viure, defensor de
múltiples causes. Aquest volum, a cura de l�historiador Josep
Puig i Pla, és un conjunt dels seus escrits inèdits sobre
destacats personatges de la història de Catalunya: el polític
Manuel Serra i Moret, el poeta Josep Carner, el canonge
Carles Cardó, el mecenes Fèlix Millet i Maristany, el sindicalista
Joan Peiró, el músic universal Pau Casals i el catedràtic de
Llengua i Literatura Catalanes Antoni Comas. El pròleg
correspon a l�historiador i monjo de Montserrat Hilari Raguer.
RessenyesLes N
otícies de llengua i treball, núm. 36, abril 20
13 | 75
Llibreria
Catalana
Una llibreria per a un país normal. Tots els autors de la Catalunya Nord al nostre abast. Llibres en catalàsobre tots els temes i de tot el territori. Llibres en francès sobre la Catalunya Nord. També llibre infantil,CD i DVD. Novetats i ressenyes a la pàgina web.
7, plaça Joan Payrà66000 Perpinyàtel. (0) 468 34 33 74a/e: [email protected]: www.llibreriacatalana.com
revista d�art
Bonart
Director: Ricard Planas
Camp
www.bonart.cat
Rev i s t a d � a r t ,
c u l t u r a v i s u a l i
patrimoni escrita per
especialistes del sector.
Conté ar t ic les de
reflexió, crítiques, reportatges, entrevistes, notícies i una
completa agenda actualitzada. L�any 2002 va ser elegida la
millor publicació catalana de l�any per l�APPEC (Associació
de Publicacions Periòdiques en Català). L�any 2012 va rebre
el premi APPEC, a la millor editorial, i el premi ACCA
(Associació Catalana de Crítics d�Art), a la millor revista.
Edita alhora el primer diari en línia d�art en català on
s�ofereixen les notícies que es produeixen en el món de les
arts. Inclou seccions com crítica d�exposicions, informació
sobre fires d�art, llibres, subhastes� També difon reportatges
i entrevistes, així com una agenda de serveis relacionats amb
l�art. Inclou un apartat dedicat al vídeo amb reportatges
d�actualitat. També disposa d�una secció de blocs que compta
amb la presència de l�equip de direcció i dels col·laboradors
de la revista (bonart actualitat). Està escrit en català i
incorpora el traductor de Google que permet la traducció
automàtica a tots els idiomes.
Des del 2001 ofereix un departament, bonart gestora,
on es desenvolupen tasques per a entitats públiques i
privades. S�organitzen exposicions individuals i col·lectives,
certàmens d�art i, alhora, s�assessora sobre temes relacionats
amb la gestió i el mercat de l�art
biografia
Largo Caballero. El
tesón y la quimera
Julio Aróstegui
Debate
«Antiguo obrero
estuquista, el señor
Largo Caballero ha
debido de hacer un
gran esfuerzo de
vo l u nta d y d e
inteligencia para
aprender también a gobernar. Ha llegado a ello a través
de un trabajo obstinado y una moralidad intransigente»,
Jean Herbette, ambaixador de la República Francesa,
setembre del 1931.
Francisco Largo Caballero va ser el dirigent obrer més
rellevant i influent en l�Espanya del segle passat. Prototip de
dirigent de masses, sindicalista, polític, ministre i president
del Govern, promotor i mantenidor de projectes societaris
durant cinquanta anys de militància, va arribar al moment
culminant de la seva trajectòria, ja gran, als anys trenta,
La seva personalitat i la seva actuació varen ser complexes,
polièdriques, fins i tot contradictòries: el seu lideratge ha
estat criticat i la seva figura tergiversada. No en va, va viure
uns temps convulsos en primera línia política. El llibre no és
una hagiografia ni una reivindicació del seu paper històric.
L�autor ha volgut aclarir els mites i els prejudicis i buscar la
veritat històrica. La recerca ha estat exhaustiva i el resultat
ens ofereix la figura d�un «altre» Largo Caballero, distint al
que se�ns ha presentat en múltiples ocasions. Un dels retrats
més fidels i rigorosos d�una figura fonamental per a la història
espanyola del segle XX.
policíaca
La muerte del espia
con bragas
José Fernando Mota �
Javier Tébar
Flor del Viento
Prop d�Argentona
apareix un home
agonitzant. Sota la
roba porta calces i va
depilat. Aviat se sabrà
que era un espia.
Reconstrucció novel·lada d�uns fets criminals que es varen
produir l�octubre de 1943, a partir de rigoroses fonts
històriques. Al llarg de llibre desfilen passeurs, agents nazis,
espies del serveis secrets aliats, militars i policies espanyols
dedicats a la informació i a la contrainformació, autoritats
polítiques, i civils, estraperlistes, confidents i arribistes. La
Barcelona de la postguerra, la dels vencedors malgrat alguns
no se�n sentin, en plena Segona Guerra Mundial, quan s�està
arrasant Europa. En definitiva, un món fosc sobre el què els
autors �ambdós historiadors� han volgut posar una mica
de llum. «No estem segurs, per altra banda, que el «fet real»
proporcioni un valor afegit a la «ficció», malgrat que
actualment alguns fenòmens editorials semblen apuntar el
contrari.»
Info
cultu
raLe
s N
otíc
ies
de ll
engu
a i t
reba
ll, n
úm. 3
6, a
bril
2013
| 76
Ressenyes
InfoculturaLes N
otícies de llengua i treball, núm. 36, abril 20
13 | 77
assaig
No us rendiu!
Stéphane Hessel
Destino
«El món està en
perill de mort per la
injust íc ia social i
econòmica, o per la
injustícia ecològica. O
per totes dues. No ho
podem permetre» (...)
«Vosaltres, poble
profundament europeu i mediterrani, teniu un formidable
patrimoni. Estigueu-ne orgullosos. Manteniu-vos fidels a
Europa i defenseu els seus valors, per evitar que el món
s�estavelli. Sigueu ambiciosos! No us rendiu».
D�aquesta manera s�acaba el testament polític d�Stépnane
Hessel, la veu que va donar nom als indignats, dirigit als
lectors espanyols. Amb la lucidesa i la saviesa que li atorgava
haver estat testimoni i actor de primera línia en el convuls
segle XX, l�autor llança una crida encesa a no cedir davant
la fatalitat, a comprometre�s i a actuar, convençut que «la
via de la revolució, de les ideologies totalitàries, no condueix
enlloc», i que «cal recuperar el gust per la política, perquè
sense política no hi pot haver progrés».
novel·la
Carrer Robadors
Mathias Enard
Ed. Columna
«La propaganda
ultraliberal ens fa
c r e u r e q u e é s
impossible resistir-se al
dictat dels mercats.
Aquí aviat ningú no
cuidarà els pobres, els
vells, els estrangers».
Un jove marroquí,
expulsat de casa seva, inicia una road movie que el porta a
Barcelona �amb una plaça Catalunya plena de tendes de
campanya i persones indignades� des de la seva Tànger
natal, tot passant per Algesires. Novel·la de ficció on es poden
reconèixer nítidament molts esdeveniments del moment
actual: temps difícils per als joves, convulsos i plens
d�incertesa. Hi ha un cert i buscat paral·lelisme entre el
moviment del 15-M i la primavera àrab: les dues ribes de la
Mediterrània cara a cara deixen en evidència que no hi ha
gaire diferències entre un jove marroquí sense papers i un
jove barceloní. El llibre va ser finalista del Premi Goncourt
2012. Mathias Énard, escriptor francès resident a Barcelona
des de l�any 2000, és l�autor de títols tan celebrats i diferents
com Remuntar l�Orinoco, Zona o Parla�ls de Batalles, de Reis
i d�Elefants. Carrer Robadors és un conte que explica el món
d�avui amb un pessimisme negre de tinta, però també amb
l�entusiasme d�una nova generació que vol lluitar. Una novel·la
escrita en calent que gela la sang. Les Echos.
novel·la
Brúixoles que busquen
somriures perduts
Albert Espinosa
Rosa del Vents
«De vegades a la vida les
peces es col·loquen quan
estem preparats per entendre-
les».
L�últim llibre de l�actor,
guionista, director i escriptor
reflexiona sobre la capacitat
d'entendre l�existència i com, a vegades, cal sortir de la vida
per tornar a entrar-hi, donant-se una segona oportunitat,
tot reivindicant les emocions. L�autor, el qual va patir una
llarga malaltia, ha assegurat que són moltes les persones
que deceben però que, per sobre d'això, és important ser
comprensiu, sempre pensant que si un no s'entén ni a si
mateix tampoc pot jutjar els altres. Aquestes reflexions giren
alhora a l�entorn de la maduresa, les decepcions, la família,
la venjança, però també sobre la veritat i la sinceritat. La
història transcorre durant quatre dies. La mort de la dona
del protagonista, Ekaitz, activa una recerca de segones
oportunitats per «retrobar somnis, somriures i amors
perduts», així com tornar al món i perdonar els altres. Aquesta
novel·la ha nascut arran de l'anterior de l�autor, l�exitosa Si
tu em dius vine ho deixo tot però digue'm vine, amb una gira
que el va conduir per 21 països permetent-li escriure en
sengles hotels les línies bàsiques d'aquest llibre que, alhora,
neix d'un quadre pintat per un amic menorquí i que n� il·lustra
la portada.
Ressenyes
Info
cultu
raLe
s N
otíc
ies
de ll
engu
a i t
reba
ll, n
úm. 3
6, a
bril
2013
| 78
narrativa
El crim del soldat
Erri de Luca
Bromera
U n r e l a t q u e
entrecreua diferents fils
que es mouen entre el
passat i el present amb
la destresa d�un mestre
d e l e s l l e t r e s
contemporànies. Un
vell criminal de guerra
viu amb la seva filla, que es debat entre la repulsió i el deure
d�atendre�l. L�home està convençut que l�únic crim del soldat
és la derrota i que la victòria ho justifica tot. Ella no li ha
preguntat mai res, no en vol saber res. Creu que els actes
del seu pare no poden ser exculpats ni per cap circumstància
ni pel moment històric. Una nit del final de l�estiu, en una
fonda es troben, casualment, amb un escriptor expert en
literatura jiddisch. Tots tres comparteixen una mateixa
soledat, i també temors i obsessions semblants que es
palesen sense que calgui parlar. Per a cadascú, els altres
representen la manifestació d�un anhel, la certesa d�una
sospita o un record d�infantesa. Però un fet inesperat fa que
el cercle es tanqui, almenys en part. Perquè per a la Càbala,
l�última paraula és «venjança».
novel·la
Wild Thing (Bèstia)
Josh Bazell
Bromera
Acció, violència i
humor. La primera
novel·la de Josh Bazell
va ser considerada per
The Times una de les
millors del 2009 per
s e u e s t i l
s o r p r e n e n t m e n t
trencador. La segona obra de l�autor, Bèstia, ha venut drets
de traducció en catorze llengües abans de publicar-se. Peter
Brown, un metge de passat fosc i perseguit per la màfia, que
ara es fa dir Lionel Azimut, se submergeix en una expedició
com a acompanyant a la recerca d�una suposada bèstia
aquàtica després d�uns fets semblants als del llac Ness. Viatja
amb una paleontòloga exuberant i destructiva a un poble
perdut de Minnesota, una opció perfecta per continuar
amagat dels seus perseguidors. El poblet no resulta tan
tranquil: malgrat la bellesa del paisatge, és un lloc empobrit
i devastat per la droga, que arrossega l�ombra d�unes quantes
morts sense aclarir, i no és prou lluny perquè la Cosa Nostra
s�oblidi d�ell.
novel·la negra
La veritat sobre el cas
Harry Quebert
Joël Dicker
La Campana
Gran Premi de
Novel·la de l�Acadèmia
F r a n c e s a , P r e m i
Goncourt dels Instituts,
i Premi de la revista
Lire.
El suís Joël Dicker
ha creat als 27 anys un món literari que recorda un clàssic
americà, ric i tan potent que ha deixat sorpresos lectors i
crítics. Fins avui ja ha aconseguit 750.000 lectors en francès,
i s�està traduint a 33 idiomes
Som al 2008. En Marcus Goldman, l�estrella més jove de
les lletres americanes, no aconsegueix escriure la seva segona
novel·la. Però en plena crisi d�inspiració li arriba la notícia:
el seu amic i antic professor a la universitat, l�escriptor de
culte Harry Quebert, és acusat d�haver assassinat, fa molt
de temps, una noia de 15 anys amb qui va mantenir en secret
una relació amorosa quan ell en tenia 34. Malgrat els anònims
amenaçadors que rep, en Marcus decideix investigar el cas
fins al final. Què va passar aquell estiu del 1975 a Nou
Hampshire? Qui va matar la Nola Kellergan? Descobrir-ho
pot salvar la vida al seu amic Harry Quebert, i per a ell pot
representar l�oportunitat d�escriure el llibre d�èxit que li
reclamen.
Ressenyes
InfoculturaLes N
otícies de llengua i treball, núm. 36, abril 20
13 | 79història
1936. València �
Barcelona. PVE � ERC.
Josep Rodríguez
Tortajada, regidor i
president del València
FC
Vicent Sampedro i
Ricard Camil Torres.
La Campana
Ha estat presentat
en el marc de la 31a
edició de La Setmana
del Llibre en Català i narra els contactes entre València i
Catalunya al llarg de 1936, els quals van tenir com a principal
artífex a Josep Rodríguez Tortajada, regidor de l'Ajuntament
de València pel Partit Valencianista d'Esquerra i president
del València FC.
En una entrevista a la revista El Temps, els autors
explicaven què els va portar a investigar sobre la biografia
de Josep Rodríguez Tortajada, tot demanant la restitució de
la seva figura: «Ens resultava un personatge del tot
desconegut, un regidor de l�Ajuntament de València durant
la República, dels més de quaranta que va haver-hi. Però un
dia, parlant amb Eliseu Climent, ens va dir que havia
aconseguit el seu consell de guerra i que pagava la pena
llegir-lo. Ell coneixia Francesc Cueva, el seu fillastre, però mai
no havien conversat sobre la figura del pare. A partir d�aquell
moment vam començar a investigar: vam parlar amb Cueva,
vam fer moltes hores d�hemeroteca... Vam trobar-nos un
personatge interessantíssim, valencianista de cor a nivell
polític i futbolístic. Era soci del club des del 1926 i el 1931 va
participar activament en l�organització del partit contra el
Betis que va permetre l�ascens del club a la primera divisió.
I com a regidor va establir unes relacions fraternals amb
Catalunya. El futbol, que les últimes dècades ha estat un
factor de divisió i d�enfrontament entre territoris, aleshores
era un factor de retrobament entre dos pobles que lluitaven
alhora contra l�aixecament feixista.»-
Sigueleyendo
Editorial digital
www.sigueleyendo.es
Una proposta molt
interessant i a tenir en
compte. Es tracta
d�una editorial digital
independent i alhora
una revista digital de
crítica, opinió i debat.
Publica llibres digitals
que faciliten la difusió i l�accés a la creació. Lloc d�encontre
de llibres, lectors i autors, participa en el debat cultural,
polític i econòmic des dels llibres i els seus autors. Existeix
gràcies a la col·laboració desinteressada d�un grup de
professionals decidits a intervenir en l�espai cultural. Com a
responsable última, Cristina Fallaràs, i també Raúl Argemí,
Aizea Arce de Muguerza, Soledad Arismendi, Alejandro Crimi,
Silvia Cruz, Alina Cvetkova, Santiago García Tirado, Lucía
Lijtmaer, Txiqui Navarro, Ana Portnoy, Mireya de Sagarra,
Óscar Sáenz, Susana Sánchez, Raúl Sánchez-Serrano, Jaume
Teixi, Carolina Trigo, Willy Uribe, Verónica Vacas y Carlos
Zanón.
La pàgina és fàcil d�utilitzar i ens presenten col·leccions
de tots tipus, des de relats a 1� fins a col·leccions completes
amb un preu més barat per unitat. Les obres que interessen
es poden comprar a través del sistema paypal. Cal destacar
que el 50 % dels beneficis de la venda van a mans dels autors.
Paga la pena entrar en el seu web i comprovar la qualitat
de l�obra publicada. Podem destacar per la seva qualitat la
col·lecció Bichos: mig centenar d�autors del gènere negre,
invitats per Cristina Fallaràs, versionen clàssics infantils, com
la Caputxeta Vermella, Blancaneus o la Ventafocs.
