Les estacions dessalinitzadoresA continuació veureu com funciona una estació de

tractament d’aigua de mar (ITAM), amb l’explicació

detallada dels passos que segueix l’aigua des de la seva

captació en el mar fi ns el seu emmagatzematge en els

dipòsits d’aigua, des d’on, mitjançant canonades, se sub-

ministra als municipis.

Dessalinització

La dessalinització és un procés que permet separar la ma-

jor part de les sals presents en l’aigua de mar, per produir

aigua dolça d’òptima qualitat, apta per al consum humà.

SAPS COM FUNCIONA UNA DESSALINITZADORA?

LES ESTACIONSDESSALINITZADORES

Captació

El procés de dessalinització comença per la captació d’ai-

gua marina, que es realitza a una certa distància de la platja

i mitjançant un immissari submarí s’envia cap a la planta de

dessalinització.

Pretractament i fi ltració

El pretractament és una part essencial per al procés de dessali-

nització mitjançant membranes d’osmosi. Es tracta d’aconseguir

la millor qualitat d’aigua abans d’arribar a les membranes, a fi

de que aquestes s’embrutin el menys possible.

En primer lloc es fa una clarifi cació per fl otació, on els sòlids

es retiren de la superfície de l’aigua, després aquesta passa

a través dels fi ltres de sorra i per uns microfi ltres que afi nen

més la fi ltració aconseguida amb els anteriors.

Bombament a alta pressió

El procés d’osmosi inversa consisteix bàsicament en fer passar

l’aigua amb molta pressió a través de les membranes. Aquestes

tenen uns forats molt petits i només deixen passar la molècula

de l’aigua, en canvi retenen la resta d’elements com són les sals,

els virus o les bactèries.

Tractament fi nal

L’aigua que obtenim és tan pura, como la de neu o la de

pluja, que cal afegir-li alguns minerals (diòxid de carboni i

carbonat càlcic), per a que sigui totalment potable.

Dipòsit d’aigua producte

Finalment, l’aigua passa als dipòsits on es clora per

assegurar que durant el seu transport fi ns a l’aixeta es

mantingui desinfectada.

Membranes

Les membranes estan enrotllades en espiral al voltant d’un

tub central. Cada paquet consta d’una làmina rectangular

de membrana semipermeable doblegada per la meitat de

forma que la capa activa quedi al seu exterior. Entre les

dues meitats es col·loca un teixit provist de diminuts canals

per recollir l’aigua osmotizada que travessi la membrana i

conduir-lo cap al tub central de recollida. L’aigua bombada

es divideix en dues: aigua osmotitzada, que és la que

aconsegueix travessar les membranes i l’aigua de rebuig,

que no travessa la membrana i que té una concentració

major de sals.

De cada 100 litres que agafem d’aigua del mar, podem

produir 45 litres d’aigua dolça i 55 litres d’aigua de rebuig,

que concentra les sals.

L’aigua rebutjada surt dels bastidors amb una pressió

lleugerament inferior a la que entra a les membranes. Això

vol dir, que té un contingut energètic molt alt que es pot

recuperar i això és fa amb els intercanviadors de pressió.

La dessalinitzadora de la conca del Llobregat

ATLL ha construït una dessalinitzadora al costat de la desembocadura del riu Llobregat que

serveix per a complementar les fonts de subministrament de l’àrea metropolitana de Bar-

celona. Aquesta instal·lació produeix 200.000 m3 d’aigua potable al dia.

La dessalinitzadora dis-

posa de 10 bombes d’alta

pressió i 10 bastidors de

membranes semiperme-

ables, produint un cabal

d’aigua desmineralitzada

que un cop rep el tracta-

ment d’afi nament i desin-

fecció es converteix en

aigua potable.

L’aigua potable produïda es bomba fi ns l’estació distribuïdora de la Fontsanta (Sant Joan

Despí) des d’on es distribueix a la xarxa d’abastament.

Aquesta obra ha comptat amb fi nançament del Fons Europeu.