Les conjuncions

Definició

Segons la gramàtica tradicional, la conjunció és una categoria gramatical invariable que posa en relació

- dues oracions o, - determinats elements de l’oració, que gaudeixen de certa independència i que

expressen el tipus i el significat d’aquesta relació.

(La preséncia de les conjuncions en l’oració no és indispensable com a nexe, tal com passa en l’oració juxtaposada o en oracions enllaçades només pel sentit.)

Classificació i funcionsConjuncions i locucionsConjuncions i locucions

coordinadesLes conjuncions coordinades

són mots que serveixen per enllaçar dues oracions coordinades o dos termes coordinats.

Sempre enllacen elements que fan la mateixa funció sintàctica.

Ex. Pere i Maria.Ve però no vindrà a temps.

Conjuncions i locucions subordinadesLes conjuncions

subordinades són partícules que enllacen elements que no fan la mateixa funció sintàctica, sinó que un d’ells és complement de l’altre.

Ex. Menja quan vol.Estudia perquè vol aprovar.

Conjuncions i locucions coordinades

Conjuncions copulatives. Conjuncions disjuntives. Conjuncions distributives. Conjuncions adversatives. Conjuncions continuatives. Conjuncions explicatives.

Conjuncions copulatives

indiquen la unió dels elements que enllacen. Són i, ni.

Pep canta i Lluisa balla. Ni Pep canta ni Lluïsa balla.

Conjuncions disjuntives

indiquen opció obligada entre els elements que enllacen, els quals resulten incompatibles, almenys en principi. Són o, o bé.

Pren una tassa de te o (o bé)de café.

Conjuncions distributives Semblants a les disjuntives, estan formades per

la separació de determinats adverbis o pronoms al començament de dues oracions o de dos membres per a expressar una distribució o alternança. Són adés….adés, ara…ara, així…com, ni…ni, o…o, mig…mig, tant…com, els uns…els altres, etc…

Ara canta Pep ara canta Lluïsa. Així canta Pep com canta Lluïsa.

Conjuncions adversatives

indiquen contrarietat o oposició entre els elements que enllacen. Són però, tanmateix, ara (bé) , altrament, amb tot, així i tot, sinó (que) , més aviat, en canvi de, per això, malgrat això, això no obstant, etc…

Sóc molt llépol però (ara bé )no

m’agrada la xocolata.

Conjuncions continuatives

indiquen continuïtat, successió entre les oracions o termes enllaçats; també poden expressar acumulació o suma. Són encara, endemés, a més, així mateix, doncs, i tot, d’una altra banda, i fins i tot, ni tan sols, etc…

No estudia ni tan sols treballa.

Conjuncions explicatives

Com el seu nom indica, introdueixen una oració que explica o amplia el significat de l’oració principal. Són, és a dir, això és, o sia (o sigui)…

Són cinc germans, és a dir, són una família nombrosa.

Conjuncions i locucions subordinades

Conjuncions completives. Conjuncions temporals. Conjuncions modals. Conjuncions consecutives. Conjuncions causals. Conjuncions finals. Conjuncions condicionals. Conjuncions concessives.

Conjuncions completives Únicament hi ha la conjunció que.

Enllaça oracions que exerceixen la funció sintàctica de complement i, per extensió, les que fan de subjecte i de predicat nominal.

Et pregue que m’ajudes. Or.sub.subst C.D

Conjuncions temporals Introdueixen oracions temporals. S’inclouen

les conjuncions i les locucions conjuntives següents: abans que, així que, a penes que, d’ençà que, de seguida que, després que, des que, fins que, mentre, quan, sempre que, tan prompte com, tot seguit que….

Hem d’acabar els deures abans que s’acabe la classe.

Conjuncions modals Indiquen amb l’oració subordinada

que introdueixen de quina manera es produeix l’acció del verb principal o la comparació respecte d’un fet expressat pel verb principal. S’inclouen les conjuncions següents: així com, com, com si, segons com, tant com…

Menja tant com vol.

Conjuncions consecutives

Funcionen sovint com un simple introductor o enllaç amb l’oració anterior. Són les conjuncions següents: doncs, així, consegüentment, de manera que, així que…

Maria estudia molt, doncs aprova

Conjuncions causals

Indiquen relacions de causa entre dues o més proposicions. Són conjuncions causals, atés que, com que, ja que, per tal com, perquè, puix, car, per això…

Vaig agafar el paraigües perquè plovia.

Conjuncions finals

La proposició que introdueixen expressa la finalitat de la proposició principal. Són conjuncions finals, a fi que, perquè, per tal que, que…

Vaig fer els pastissos perquè te’ls menjares.

Conjuncions condicionals Indiquen que la realització de l’acció que

expressa el verb principal depén de l’oració subordinada que introdueixen. Són conjuncions condicionals, si, en cas que, mentre, només que, posat que, sempre que, si de cas, sols que, fora que, a condició que, amb que, fet que, segons, atés que, llevat que…

Si vens amb mi t’ensenyaré la casa.

Conjuncions concessives Indiquen que l’acció expressada pel verb

principal es realitza malgrat l’objecció o la dificultat que conté l’oració subordinada que introdueixen les conjuncions concessives. Són conjuncions i locucions concessives, a pesar que, bé que, mal que, encara que, malgrat que, per bé que, per més que, si bé, tot i que, amb tot i que, baldament, etc…

Encara que tingues força, no podràs obrir-ho.

Resum Conjuncions i locucions

coordinades copulatives. Conjuncions disjuntives. Conjuncions

distributives. Conjuncions

adversatives. Conjuncions

continuatives. Conjuncions explicatives.

Conjuncions i locucions subordinades

Conjuncions completives. Conjuncions temporals. Conjuncions modals. Conjuncions

consecutives. Conjuncions causals. Conjuncions finals. Conjuncions

condicionals. Conjuncions concessives.

Fi

Almoradí, 22 de novembre de 2011