L’àudio digital

L’àudio digital

Carlota García Calvet

SUMARI

· Naturalesa del so:

-Intensitat-Altura o to-Timbre

·Digitalització del so:-La placa de so-Freqüència de mostratge-Resolució

·Formats de so digital:

-Sense compressió de dades-Amb compressió de dades

Naturalesa del so

Les ones sonores són de naturalesa mecànica, a diferència, e3 les ones electromagnètiques, que es generes mitjançant cams elèctrics. Les característiques que defineixen les ones són:

-Amplitud: és la característica de les ones sonores que percebem com a volum.

-Freqüència: és el nombre de cicles complets que es repeteixen en un segon. Les ones que es

repeteixen cada cert temps s’anomenen periòdiques.

-Període: és el temps que tarda a produir-se un cicle.

-Longitud d’ona: és la distància que recorre el so en un cicle complet.

Per descriure un so utilitzem tres termes: intensitat, altura o to, i timbre.

La intensitat: depèn de l’energia que transporta l’ona sonora i està en relació directa amb la seva amplitud. Una ona de més amplitud produirà més desplaçament de la membrana de l’orella tindrem la sensació que el so és més fort.

L’altura o to: és la característica que permet percebre un so com a més greu o més agut que un altre.

El timbre: és la característica que ens ajuda, per exemple, a reconèixer les persones per la veu o a distingir diferents tipus d’instruments musicals. Una ona sonora vibra a diverses freqüències simultànies.

Digitalització del so

El procés mitjançant el qual es transformen dades analògiques a un format digital s’anomena digitalització.

La placa de so: (actua com a element digitalitzador) fa un mostratge del senyal analògic que rep (un gran nombre de vegades per segon), el divideix en intervals iguals i cada un d’aquests intervals el converteix en el seu equivalent binari.

Freqüència de mostratge: és el nombre de mostres que es prenen en un interval determinat de temps,

normalment cada segon.

Resolució: és el nombre de dígits binaris (bits) que utilitzem per representar cada mostra.

Formats de so digital:Per emmagatzemar el so digitalitzat ( al disc dur de l’ordinador, en n CD, etc.), hem de triar el format d’arxiu que utilitzarem. En general, els arxius d’àudio, els acostumem a classificar en des grans categories:

Formats sense compressió de dades: el so es grava sense cap tipus de compressió; per tant, l’espai que ocupa el disc dur de l’ordinador és molt considerable ( un fitxer de so estàndard, en qualitat CD, ocupa aproximadament 10 MB per minut).

Formats amb compressió de dades: normalment, els fitxers d’àudio que s’utilitzen en dispositius mòbils i a Internet estan comprimits. Aquests formats aprofiten el fet que l’oïda humana habitualment no distingeix determinats sons, i això s’hi afegeix un procés de compressió que es basa en l’execució d’algorismes complexos aplicats a l’arxiu d’àudio, sense comprimir, per reduir-ne la mida fer pràcticament imperceptible la diferència de qualitat.

Gràcies!

Carlota García Calvet

Optativa informàtica 4 ESO