bellpuiibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaforanamallorca/index/ass… · las familias por...

8
BELLPUI ÓRGANO DE LA PARROQUU DE LA TRANSFIGURACIÓN DEL SEfiOR! Artá. octubre-noviembre de 1966 Depósito Legal P. M. 715-1959 jfamílía quc rc3a unída permanece unída g-STE es el slogan con que el P. Peyton da el men- saje para Ia Cruzada del Rosario en familia. Este sacerdote irlandés nace de una familia muy pobre pero de padres auténticamente cristianos. Cura de una enfermedad que Ie lleva a las puertas de Ia muerte. Su curación Ia atribuye a Ia Virgen. Acude a María con fe y confianza y Ia Señora Ie regala Ia salud, pudiendo llegar al sacerdocio. Ya sacerdote recuerda los años de infancia y juventud y ve claro que Ia unión de su familia Ia debía a Ia oración en común y concretamente al rezo del santo Rosario en familia. Ayudado de un sacerdote hace Ia primera experiencia de su Cruzada. Dios Ie llama para que en todo el mundo predique el amor a María y Ia unión de Ia familia. La meta y el objetivo de esta Cruzada es Ia unión de todas las familias por Ia oración del Santo Rosario. Así se explica todo el significado de Ia frase tantas veces repetida «Familia que reza unida permanece unida». Grande ciertamente ha sido el entusiasmo con que todos, incluso los no cristianos, han acogido el mensaje y el apoyo que han prestado generosamente al mismo. Mallorca entera se ha volcado aI llamamiento del Sr. Obispo y los pueblos y ciudades han rivalizado para conseguir Ia meta anhelada: Ia unión de Ia familia. Nuestra parroquia ha correspondido generosamente y ha vi- vido días de intenso entusiasmo. Magnífica fue Ia proyección de los Misterios del Santo Ro- sario que tuvo lugar en el Teatro Principal. Muchísimos y de muy distintas clases son los rosarios que los niños y niñas han elaborado en sus colegios. Numerosísima fue Ia asistencia de feli- greses que un domingo subieron a San Salvador para pedir a Nuestra Señora el éxito y el obietivo de Ia Cruzada. Muy emotiva y altamente aleccionadora fue Ia visita que los enfermos y an- cianos hicieron a Ia Virgen de S. Salvador para ofrecer sus dolores, penas, sacrificios y horas de soledad a María por las familias mallorquínas. ~" EI rezo diario deI Rosario a través de los altavoces y Ia pro- cesión de antorchas de Ia víspera de Ia Inmaculada caldearon eI ambiente de Ia villa para Ia oración en familia. Pidamos incesantemente a Nuestra Señora de San Salvador que nos de fuerzas para Ia promesa de Ia oración en común para lograr que Ia paz y Ia unión reinen en nuestros hogares cristianos. Silueta del mes NOVIEMBRE "Decíamos ayer"... es una frase muy socorrida Ia del buen escritor castellano; pero no se nos ocurre otra al reanudar esta columna a Ia que avatares en Ia vida del periódi- co y del informante habían produci- do un punto muy aparte. Quizás Io más trascendente del fe- necido Noviembre, con cara otoñal, ráfagas de frío invernal y montones de hojarasca amontonándose en Ia acera de teléfonos; haya sido esta Cruzada del Rosario en Familia en su mayor auge al redactar estas lí- neas. Las películas del P. Peyton han sido proyectadas, vistas y comenta- das por mayores y pequeños. Algo morosas en su realización técnica, pe- ro excelentes en su intención y en el bien que pueden producir en el ánimo de quien las ve. En Ia fachada de Ia Iglesia, apa- reció un Rosario luminoso al que se une el rezo por los altavoces parro- quiales. En conjunto importaba crear am- biente y creemos aue se ha conse- guido. Nuevos concejales-electos han sur- gido este mes para dar en febrero una inyección de savia nueva al Con- sistorio Municipal. Y aunque sea muy anticipado, val- ga para nuestros lectores una felici- tación sincera cara a las fiestas na- videñas tan henchidas de sabor fa- miliar y cristiano. José M. a SALOM

Upload: others

Post on 18-Apr-2020

6 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: BELLPUIibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/ass… · las familias por Ia oración del Santo Rosario. Así se explica todo el significado de Ia frase tantas

BELLPUIÓRGANO DE LA PARROQUU DE LA TRANSFIGURACIÓN DEL SEfiOR!

Artá. octubre-noviembre de 1966 Depósito Legal P. M. 715-1959

jfamílía quc rc3a unídapermanece unída

g-STE es el slogan con que el P. Peyton da el men-saje para Ia Cruzada del Rosario en familia. Estesacerdote irlandés nace de una familia muy pobrepero de padres auténticamente cristianos. Curade una enfermedad que Ie lleva a las puertas deIa muerte. Su curación Ia atribuye a Ia Virgen.Acude a María con fe y confianza y Ia Señora Ie

regala Ia salud, pudiendo llegar al sacerdocio.Ya sacerdote recuerda los años de infancia y juventud y ve

claro que Ia unión de su familia Ia debía a Ia oración en común yconcretamente al rezo del santo Rosario en familia. Ayudado deun sacerdote hace Ia primera experiencia de su Cruzada. Dios Iellama para que en todo el mundo predique el amor a María y Iaunión de Ia familia.

La meta y el objetivo de esta Cruzada es Ia unión de todaslas familias por Ia oración del Santo Rosario. Así se explica todoel significado de Ia frase tantas veces repetida «Familia que rezaunida permanece unida».

Grande ciertamente ha sido el entusiasmo con que todos,incluso los no cristianos, han acogido el mensaje y el apoyo quehan prestado generosamente al mismo.

Mallorca entera se ha volcado aI llamamiento del Sr. Obispoy los pueblos y ciudades han rivalizado para conseguir Ia metaanhelada: Ia unión de Ia familia.

Nuestra parroquia ha correspondido generosamente y ha vi-vido días de intenso entusiasmo.

Magnífica fue Ia proyección de los Misterios del Santo Ro-sario que tuvo lugar en el Teatro Principal. Muchísimos y demuy distintas clases son los rosarios que los niños y niñas hanelaborado en sus colegios. Numerosísima fue Ia asistencia de feli-greses que un domingo subieron a San Salvador para pedir aNuestra Señora el éxito y el obietivo de Ia Cruzada. Muy emotivay altamente aleccionadora fue Ia visita que los enfermos y an-cianos hicieron a Ia Virgen de S. Salvador para ofrecer sus dolores,penas, sacrificios y horas de soledad a María por las familiasmallorquínas. ~"

EI rezo diario deI Rosario a través de los altavoces y Ia pro-cesión de antorchas de Ia víspera de Ia Inmaculada caldearon eIambiente de Ia villa para Ia oración en familia.

Pidamos incesantemente a Nuestra Señora de San Salvadorque nos de fuerzas para Ia promesa de Ia oración en común paralograr que Ia paz y Ia unión reinen en nuestros hogares cristianos.

Silueta del mesNOVIEMBRE

"Decíamos ayer"... es una frase

muy socorrida Ia del buen escritor

castellano; pero no se nos ocurre

otra al reanudar esta columna a Ia

que avatares en Ia vida del periódi-

co y del informante habían produci-do un punto muy aparte.

Quizás Io más trascendente del fe-

necido Noviembre, con cara otoñal,

ráfagas de frío invernal y montonesde hojarasca amontonándose en Ia

acera de teléfonos; haya sido esta

Cruzada del Rosario en Familia ensu mayor auge al redactar estas lí-

neas.

Las películas del P. Peyton han

sido proyectadas, vistas y comenta-

das por mayores y pequeños. Algo

morosas en su realización técnica, pe-ro excelentes en su intención y en

el bien que pueden producir en el

ánimo de quien las ve.

En Ia fachada de Ia Iglesia, apa-

reció un Rosario luminoso al que se

une el rezo por los altavoces parro-

quiales.En conjunto importaba crear am-

biente y creemos aue se ha conse-

guido.Nuevos concejales-electos han sur-

gido este mes para dar en febrero

una inyección de savia nueva al Con-

sistorio Municipal.

Y aunque sea muy anticipado, val-

ga para nuestros lectores una felici-

tación sincera cara a las fiestas na-

videñas tan henchidas de sabor fa-

miliar y cristiano.

José M.a SALOM

Page 2: BELLPUIibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/ass… · las familias por Ia oración del Santo Rosario. Así se explica todo el significado de Ia frase tantas

©. 262 BELLPUIG Octubre-noriembre de 1966

Dialogando con...

Don Antonio Cursach AmorósUn artanense residente en Francia

Todos los años, al llegar el vera-nò, se da cita temporalmente en Iatertulia del Bar Parisién, don Anto-nio Cursach Amorós, cuya vida, ge-neralmente, ha transcurrido en Mil-house (Francia). Su venida anual-mente se ha hecho tan tradicional,que al vislumbrarse los primeros sín-tomas del calor, los mismos clientesdel citado Bar, comentan y extrañanIa tardanza de nuestro interlocutor.Y es que el Sr. Cursach, por su sim-patía, su amenidad y otras muchascualidades que no vienen al caso nu-merar, es persona gratamente popu-lar y bonachona.

El Sr. Cursach, a nuestra peticiónde entrevistarle para "BELLPUIG",

puso cara de extrañeza, no conside-rándose "tan importante", como pa-ra convertirse en el protagonista deesta sección. Sin embargo, un esti-mado colaborador, don Juan Alza-mora MoIl, terminó por convencerle.Luego, todo fue fácil.

—¿Qué año se marchó, don An-tonio?

—En el año 1905. 0 sea, que te-nía entonces 10 año*.

—¿Marchó a Francia directamen-te?

—Hasta los 17 año« de edad es-tuve en Sóller, estudiando. Fue en-tonces cuando tuve Ia oportunidadde trasladarme a Francia, y allí emi-gré, dispuesto a trabajar y probarfortuna.

—¿Dónde trabajaba?—Al principio en un Bar. Mas tar-

de pasé al Hotel Majestic de París,que por aquel entonces, era uno delos más importantes de Francia.

—¿Estaba solo, en Francia, de Iafamilia?

—Pues sí, completamente solo.—¿Qué siente un joven de 17 años

al encontrarse solo en una nación ex-tranjera para trabajar?

—De verdad que, afortunadamen-te, yo me convencí enseguida que ha-bía contraido una gran responsa-bilidad. Por ello es que me propu-se trabajar y ahorrar Io posible, tan-teando el ambiente, y no dejandoque aquella gran ciudad diera al tras-te con mis planes. Algunos años mástarde adquirí un Bar por mi cuentay, un poco después, un Restaurante,que puse a nombre de mi hermano,una vez que él se trasladó tambiénallí.

—Tenemos entendido que ademásde su hermano, otros artanenses fue-ron a Francia, para trabajar con Vd.

—Bueno, hay que tener en cuen-ta que hace bastantes años, Ia emi-gración era cosa apetecida, por Ionecesaria, para muchos trabajadoresmallorquines. Y así fue como JuanFerriol, Gabriel Llaneras, Juan Vi-ves, Jorge Morey, Juan Sancho y mu-chos otros más, vivieron una tempo-rada más o menos larga donde yo re-sidía. De ellos, tan sólo Gabriel Lla-neras reside aún en Milhouse, tem-poralmente.

—¿Qué más añora de Mallorca alestar en Francia?

—La vida en Mallorca, en Artáconcretamente, es realmente agrada-ble. Aquí tengo muy buenos amigos,todos ellos excelentes personas. PeroIa sobrasada y los butifarrones es al-go que para mí, sobrepasa Io nor-mal.

—¿Y de Francia, al estar en Ar-tá?

—Los primeros días extraño elcambio del tabaco. Después, descon-tando Ia natural añoranza de mi fa-milia y amistades, nada.

—Entonces, ¿se encuentra a gus-to aquí?

—Claro que sí, amigo. De Io con-trario no vendría todos los veranos.

—Si es así, ¿por qué no regresapara siempre?

—Mentiría si dijera que eso mis-mo no Io haya pensado en bastantesocasiones. Pero resulta que son yamuchos años de residir en Francia, yallí tengo mis intereses y mi máspropia familia. Por ello es que mien-tras sea posible, prefiero dejar lascosas tal como están y venir unatemporadita a Artá, todos los vera-nos.

—¿Volverá el año que viene?—De ser posible, ni dudarlo.—En ese caso, ¿qué detalle Ie gus-

taría desapareciera o ver cambiadode nuestro pueblo?

—Hay algo que me tiene obsesio-nado y que al parecer nada se hacepara remediarlo. Me refiero a estosjapeles, desperdicios y basuras, que,generalmente, se observan por las ca-lles y a las salidas de Ia población.Yo creo que el Ayuntamiento arta-nense, tiene ahí un asunto por resol-ver, como para lucirse. Brindo Iaidea a mi estimado amigo don An-tonio GiIi Oliver, a ver si en el pró-ximo año, cuando vuelva, mi suge-rencia es toda una realidad.

¡Qué Dios Ie conserve el optimis-mo! TERPO

CONFECCIONES DE PALMITO, MIMBRE Y RAFIA

J¿a JncMAafoial u3afaciA,ANTONIO BRUNET FRAU

DISPACHO:Careta, 7 - TaI. 25 A*¿á (fáaUaM&) ALMACENU:

C a r a t a , 7 y I B

Page 3: BELLPUIibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/ass… · las familias por Ia oración del Santo Rosario. Así se explica todo el significado de Ia frase tantas

Octubre-noviembre de 1966 BELLPUIG 263©

Personatges d'Artà

Na Biat«de ses russes»

riu

Era una dona d'Artà. Quan jo Iavaig conèixer, tenia ella de trenta acoranta anys. Li deien Na Biatriu"de ses russes", perque el seu nomde pica era Biatriu i calçava sempreIo que en el nostre poble calçaven,en aquell temps, els homos que feienfeina en el camp, que eren unes bo-tes de cuiro gruixat, fort i comú,amb les soles plenes de claus a lesquals se donava el nom de "russes".No sé si aquesta casta de calçat hapassat ja a Ia història.

Vivia tota sola en el camp, con-cretament en Io que es diu "el PIadels Ebos", just davant el molí deBellpuig. Feia feina a rompre, essentmolts dels seus treballs eIs propisd'homos com, per exemple, cavar,llaurar, exsecaiar, etc. Flastomavacom un carreter, com deim a Mallor-ca, i Ii agradava molt buidar copes.

Anava bastant de tabac, i, per pas-sar-lo sense que els carabiners se'ndonassin compte, posava, moltes ve-gades, uns quans bultos dins el carro,i, després, los tapava amb fems.

Por de ningú no en tenia gens.Ni mica, però. Tot Io contrari, eraella Ia que en feia als altres. Alertaque cap homo s'empatxàs d'ella!Perque per pegar-li quatre grapadesno havia de passar gens de pena, en-cara que fos davant tothom. Se con-ta que, una vegada, durant Ia nit,uns quants fadrinots volgueren anara fer-li por a Ia casa de foravila onvivia ella. Però que creis que n'hifessin? Ca, barret! ElIa va esser Iaque les ne va fer a ells. I de bonamanera! Tocaren a Ia porta. Na Bia-triu s'aixeca, mira per Ia finestra delsòtil, on dormia, qui era, i, al veu-re de qui se tractava, devallà depres-sa, agafà Ia barra amb que tancava,per Ia part de dedins, les portes deIa casa, i, sortint a fora, al mateixtemps que de Ia seva boca sortia unenfilall de paraulotes, alçà amb lesdues mans aquella arma, disposta arepartir troncades a té qui té entreaquells desenfeinats que havien anata desbaratar-li el so. I haguéssiu vistde quina manera ho donaren ells a

les cames per por d'esser a tempsa veure reblanides les seues coste-lles!

He sentit contar també que, undia horabaixa d'estiu, uns quants jo-ves d'una vintena d'anys cada un es-taven prenguent Ia fresca a Ia PIa-ceta del Marxando, devora el portaldel cassino d'En Mangol. Amb això,va passar Na Biatriu, asseguda da-munt el seu carro que, al parèixer,estava mig carregat de fems. Und'aquells joves, per veure quin sofaria ella, Ii digué brometjant aques-tes paraules: "Biatriu aquí baix —senyalant Ia direcció que el carroseguia— hi ha ek carabiners". NaBiatriu pega bot del carro, i, diri-gint-se a aquells joves, n'agafa unpel braç, i les diu a tots: "I a mique m'importen els carabiners?" Sino fos per donar compte a Déu, atots voltros, que no sou més que ungrapat d'estornells, amb una punya-da vos faria passar per ui sa postdes pits". Cap d'aqueUs joves, da-vant aquestes comendacions, s'atrevía dir paraula, estant tots més retgi-rats que un cuc.

EIs al-lots n'hi tenien molta de por.Bastava ve"ure-la per tremolar comuna fulla de poll. I alerta que capJ'ells Ii digués: Biatriu "de ses rus-ses", si no volia passar-ho malamentferm! Record que, en certa ocasió,

formava jo part d'uns quants al-lotsque jugaven a bolles devora el molíd'En Corona que, com sabeu, esta-va a l'Entrada del poble venguentde Ciutat. Amb això, afin Na Bia-triu, i se me va ocórrer dir petit:Ara ve Na Biatriu "de ses russes".Vaig creure que ella no m'havia sen-tit; però me vaig equivocar. S'acos-ta depressa cap a noltros, en actitudmés que amenaçadora, al mateixtemps que mos deia aquestes parau-les: "Mocosos..." Davant això no es-peràrem a rebre les cireres que NaBiatriu venia disposta, per Io quepareixia, a donar-mos, sinó que, mésaviat que depressa, anarem, cametesmos valgueren, a amargar-mos.

Aquesta era Na Biatriu "de sesrusses", passada, ja fa molts d'anys,a millor vida. Que Déu Ia tengui enIa glòria! EN PEP DE SA CLOTA

URBANIZACIÓNCALA

PROVENSALS

Situada en los terrenos

Font de Sa CaIa

Venta de solares

al contado y a plazos

Informes:

FERRETERIA Y ESTANCOCABRER

Artà

EL TELEVISOR AMERICANO 1IDE MAYOR VENTA EN EL MUNDO |

TERMOFRIGIDUSEL FRIGORÍFICO EUROPEO • 5 ANOS DE GARANTÍA

RADIO ELECTRICIDAD - A.Blane. ,7-ARTA

Page 4: BELLPUIibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/ass… · las familias por Ia oración del Santo Rosario. Así se explica todo el significado de Ia frase tantas

264 BELLPUlG Ootubre-noviembre de 1966

UN HOME DE GRANS EMPREStS

Biografia populardel

P. ANTONI LLINAS

CAPÍTOL IX

Ketorn a Ia patria

(Jna malaltia providencial - Temps d'espera - A MallorcaMissioner de les /ialears — Comiat

Una maL·ltia providencial

Havien passats pocs dies des deCap d'any del novell 1680 quan elP. Llinàs arribà al primer port es-panyol de Ia Península: Càdiz.

Sia degut al viatge, sia a altrescauses per noltros desconegudes, elfet és que, als pocs dies d'haver arri-bat al convent franciscà de Càdiz ones va hospedar, el P. Antoni va ha-ver-se de posar al llit d'una malaltiaque no podem identificar, però que,indubtablement, tenia aspectes debastante serietat. Podria esser, talvolta, una d'aquelles febres que tantsovintejaven entre les tripulacions iexpedicions marítimes americanes,degudes moltes vegades a Ia falta deIa més elemental higiene dins lesnaus i veixells d'aquella època.

Passà aquells dies tan difícils deIa seva malaltia atès amb gran cari-tat 5 afecte fraternal pels franciscansde l'Observància d'aquella ciutat. Unfrare, sobre tot, va cuidar d'ell es-pecialment i amb qui l'uní des dellavors una forta amistat que haviade durar tota Ia vida: el SuperiorGuardià d'aquell convent, fra MarcZarzosa.

Coses de Ia Providència. TaI voltad'aquella malaltia se n'havien de be-neficiar moltíssimes persones dinsAmèrica, perquè fou l'ocasió d'aque-lla amistat tan entranyable: Anysdesprés, aquell frare conegut i amic,certament una personalitat valiosa,arribà a esser Comissari General deIes Indies i després encara Generalde tota l'Orde Franciscana de Fra-menors, i així va poder donar tot

l'ajut extraordinari que necessitariael nostre frare artanenc a l'hora defundar els CaHegis de Missions, Iaseva obra fonamental.

Temps d'espera

Venturosament, aquella malaltiano durà molt de temps i, a Ia segonapart de gener, pogué ja prosseguir elseu viatje cap a Madrid on ell espe-rava poder trobar el P. General icomençar a tractar amb ell els assun-tes que l'havien fet tornar d'Amèri-ca.

Certament el Capítol General del'Orde Franciscana al que haviad'assistir no era el motiu únic quel'havia fet partir d'Amèrica, perquèaquest Capítol no s'havia de celebrarfins dos anys després.

Es molt provable que, entre altresqüestions, volgués resoldre Ia de Iafalta de personal missioner per aAmèrica.

Tot i amb això, una volta arribata Madrid, es trobà amb el fet que elP. General no era ja allà i es tro-bava realitzant una gira per totes lesseves províncies franciscanes, en vis-tes, molt provablement, a preparar jael pròxim Capítol General.

Davant aquest fet, el P. Antoni,dispost a aprofitar el temps llarcd'espera, demanà llicències per a de-dicar-se a predicar missions a lesciutats i pobles on fos pertinent i Iiforen concedides de Ia forma més

ampla i general.Amb aquestes circumstàncies es

posa en camí cap a Ia perifèria lle-

vantina de Ia Península, altra voltacap al Mediterrani, acostant-se, en-yorosament, a les aigües blaves i alcel obert del mar llatí que l'haviavist neixer.

A Mallorca

S'havien acomplits poc temps an-tes els 16 anys des del dia de Iaseva partida de Mallorca, quan el P.Antoni, en una petita nau mediterrà-nia, tornava arribar a les costesmallorquines.

Podem imaginar amb quin en-derrer tornava ara a Ia seva petitapàtria illenca on havia deixat elsseus primers amics i coneguts i, so-bretot, el seu pare i germans. ¿Comtrobaria tot allò que havia deixat? Iaseva família ¿com estaria després detants d'anys d'ausència?

Recordarà el lector que, quan par-làvem dels seus anys d'Amèrica,1

dèiem que des de l'any 1673 èll nohavia pogut tenir altres notícies deca seva. Feia, doncs, set anys que notenia relació de l'estat de Ia seva fa-mília ¿com trobaria tots els que ha-via deixat?

Arribat que fou a Palma, empren-gué el camí cap al seu poble d'Artà,centre capdevanter de l'encontradallevantina de Mallorca.

L'ànima del frare estava prepara-da per a Ia lluita i Ia contrarietat, iIa providència de Déu no Ii volguéestalviar una dura prova a Ia seuavirtud. Una forta pena l'esperavacom a primera benvinguda: El seupare i quatre dels seus germans ha-vien mort durant aquells darrersanys, sense que ell n'hagués poguttenir notícia.2

Així com s'havia despedit devantIa tomba de Ia seua mare abans departir per primera vegada cap aAmèrica, anava ara a resar davantles d'aquells altres sers que tant ha-via estimat i que, tot de cop, per aell, ara trobava morts.

1 Cap. VI. - A SOPLUIG DE LOHUMÀ; Entre Amèrica i Artà.

- De Ia família del P. Antoni Llinàsi de l«s seues principals incidències n'haparlat molt amplament a Ia secció LLI-NATGES ARTANENCS de BELLPUIG,Mn. Antoni GiIi. A aquests articles nosremetem per tota aquesta qüestió. -BELLPUIG núms. 71, 74, 77 i 78.

Page 5: BELLPUIibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/ass… · las familias por Ia oración del Santo Rosario. Así se explica todo el significado de Ia frase tantas

Octubre-noviembre de 1966 BELLPUIG 265

Missioner de les Balears

Però, l'ànima del nostre franciscànecessità poc temps per a recobrarIa serenitat i Ia conformació amb Iavoluntat de Déu. Ben prest es posàaltra volta a Ia seva tasca de cadadía, i a finals de Ia quaresma d'aquellmateix any es posà a predicar perpobles i ciutats de l'illa com si reshagués passat.

Durant tot un any va anar predi-cant missions populas pels pobles deMallorca, i, com si el camp Ii fospetit, va emprendre també Ia predi-cació per altres pobles i ciutats deMenorca on Ia fama de Ia seva san-tidat s'espargia per tot arreu i de pertots els indrets de les dues illes ger-manes acudia Ia gent per escoltar-loi confessar-se amb ell i demanar-li Iaseua benedicció i el seu consell.Diuen els seus historiadors que moltsde dies predicà fins a cinc i sis ser-mons per a atendre aquella bonagent que acudia a sentir-lo.

Així es passà aquell any mentrestant esperava l'hora de tornar-se'n aMadrid per a resoldre les qüestionsque l'havien duit d'Amèrica.

¡AMAS DE CASA!«ni i rrnn*t

ES ECONOMICA Y RINDE MAS

Complete Ia fel icidad de su hogarcon una N E V É R A ELÉCTRICA

lgnis • Eüßsa - Lakey PinguinoVis[ouot

Y goce guisando con una

[n uè fias ManoUtiiior UU MTE(S

Calle Sta. Margarita, 6 - ARTA

Finalment, abans de tornar partir,va predicar tota Ia qiiaresma de l'any1681 al Convent de Sant Francesede Palma on es reunia cada dia pera sentir-lo una forta qiiantitat degent de tota condició i estament: da-vant Déu i davant el missioner totseren iguals, i a tots repartia el pa deIa Paraula de Déu.

Com recordaria durant aquellsdies en el Convent de Sant Francescels seus anys d'estudiant, passats al'ombra i a I'amparo d'aquell claus-tre gentil, ple de desitjós i propòsitsde santidat. Ara s'anaven realitzant icontinuarien abundosos els fruitsd'aquells anys d'iHusions primaven-ques.

Comiat

Arribava l'hora de Ia seva partidaaltra volta a Ia Península on el duiaIa seva missió de Custos de Ia sevaProvíncia Franciscana.

La despedida que Ia Ciutat de Pal-ma Ii feu fou extraordinària: les mésaltes autoritats de Mallorca presidi-des pel mateix Virrei l'acompanya-ren al port, i el poble, en massa com-pacta, el seguia.

S'havia corregut Ia veu d'uns fetsprodigiosos que molts no dubtaren—i avui encara serien molt dignesd'estudiar-se a fons— en dir-los ver-taders milacres, realitzats pel missio-ner franciscà durant aquell temps.Fossin o no milacres aquelles mani-festacions extraordinàries, cosa peldemés molt difícil de comprovar, elfet és que tot el poble de Ciutat te-nia prou reconescuda i estimada Iafama d'aquell fraret mallorquí, queara es disposava a partir, i ho de-mostrà públicament aquella diada decomiat.

«No vos dèim Adéu, bon francis-cà, sino A reveure!»

jaume sanxo gili

Joyería y Relojería

Platería VICTORIA(Pep d'Alcúdia)

VENTA Y COMPOSTURAS EN GENERAL

Antonio Blanes, U A R T A

Sin el correspondiente ticket no se entregaráninguna compostura.

Datos del archivomunicipal

OBRAS EN SAN SALVADOR

Jo Bartomeu Floriana fas testimo-ni com Io senyer en Joan Suredamajor otorga haver rabut del senyeren Sebestiá Font, clavari, 5 sous perdos dies fonc sobrestant al portal deIa murada de Sant Salvador; mes harebut per pegar 6 jornals de mano-bres per dita feina: so es 2 dies aPere Ferrer i 2 a Guillem Cantallopsi 2 a Joan GiIi a reo de 3 sous i 6diners; mes 4 sous i mitx per cobrirdos torreons, que tot pren suma de30 sous i 4 diners, fet a 27 d'abrilde 1566.

LIMPIEZA PUBLICA

Jo Jaume Vives fas testimoni comIo senyer en Miquel GiIi ha rebut delsobredit clavari 4 sous i son per es-curar Io Pou d'avall, fet a 27 d'oc-tubre tin 1566.

A V I S 0a los suscriptores

de fueraSe notifica a los señores suscrip-

tores que residen fuera de Artá queel próximo número, correspondienteal mes de diciembre, les será remi-tido contra reembolso, por el impor-te total de Ia presente anualidad.

VENTA DE POLLUELOSde razas seleccionadas:

\ CRISS CROSSi S I X T Y

J^<£<£ j M Í N l l Í Ï ' l l O M O « N UIT

Rhode - Sussex - Praí - Cornish(DISTINTAS EDADES)

Una exclusiva de lasa Payeras"Monti·i»! BUn*i, Io - ARTÀ

Page 6: BELLPUIibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/ass… · las familias por Ia oración del Santo Rosario. Así se explica todo el significado de Ia frase tantas

0. 266 BELLPUIG Ootubre-noviembre de 1966

*irir+irir+irit**ir*ir+irir+*++++++*++++**+1r*++++ir+++1r*+************+

NACIMIENTOS

Día 27 Octubre María MagdalenaEsteva Lliteras, hija de Bartolomé yCatalina, calle General Aranda, 3.

MATRIMONIOS

Día 6 de Noviembre Juan JaumeOrell con Carmen Mayol Sancho.

DEFUNCIONES

Día 6 de Noviembre falleció a los89 años de edad Pedro Juan Casse-llas, calle Grec, 7.

FALLECIO EL REVERENDOD. JOSE FUSTER

A media tarde del día 13 de oc-ubre entregaba su alma a Dios en suvilla natal de Artá el Rdo. D. JoséFuster Forteza, Pbro. a los 61 añosde edad.

Perteneciente a una familia cleri-cal, ordenado de sacerdote el año1928, fue nombrado vicario de SonSardina; poco tiempo después vica-rio de Artá permaneciendo en el car-go hasta 1948, en que impedido porenfermedad tuvo que renunciar.

Durante los años de vicario, fuedirector de las Hijas de María y fielcumplidor de su cargo; pero él tu-vo que ejercitar su sacerdocio ma-yormente en Ia enfermedad, dondedio infinitas pruebas de virtud.

En el funeral concelebrado pornueve sacerdotes, unidos a él poramistad y trato, presente su cadáver,recogimos su herencia espiritual, sualto ejemplo de resignación cristia-na y sacerdotal. Descanse en paz.

NOMBRAMIENTOS

Han sido nombrados vicarios co-operadores de nuestra parroquia losRdos. D. Antonio GiIi Ferrer, natu-ral de Artá y D. Bartolomé PascualUnibert, natural de Son Carrió. Lesdeseamos un ministerio fecundo.

Suscríbase a BELLPUIG

;

Itiueia

***

La mar tota és de tots. Nua i deserta,obri els braços de roques i arenals.Llambreja al sol d'estiu. I és tan llibertaque no admet fites, ni camins, ni guals.

Se deixa ripuntar d'homes i peixosi, amb un gest ample i fresc, tothom acull,i apedaca amb escuma els llargs esqueixosque hi fa Ia gent en posar-s'hi en remull.

La mar és encaradissa. S'afitora,com un banyarriquer, per entre els pins,i, amb Ia seva saliva acre, llavoraels esculls negres i els desfà a bocins.

La terra és avaricia i mans estretes:pany i clau, garriguers i partions;i sigui a conradissos, sigui a pletes,arreu apunta un arma amb dos canons.

Però Ia mar és de tots. Quines butxaquesmés plenes de misteri, sal i peix!Les messes de Ia mar mai no són flaques.Con més ne treuen, més recapte hi neix!

Igual de vidre mòlt, tota s'abeurade llum i netedat, vigor i salut;i els jorns caniculars —repòs i lleure—l'airet s'afica de tan primcernut.

I si Ia mar, al galop, feta una bruixa,remou l'arena i se n'embruta el cos,i al puat de les costes s'escambuixa...és cada penya una esclator de plors.

Que ella és voluble i fa forat i tapa,d'un glop s'envia un port o una ciutat!I tot seguit s'allisa i va de capamagna, i somiru, com si res fos estat.

S'ajaça amb un ronquet de placidesai digereix les barques que ha engolit,i posa farbalans d'escuma encesaentorn dels farallons, fent l'adormit.

I cada cala és una llengua vivaque llepa les unglades del rompent,i els penyals desinfecta amb sa saliva0 els ensabona delicadament.

Fulgeix, llavors, Ia mar en estat de gràcia1 alça banderes i penons de blau!Vaixells i mariners cobren audàciai les barquetes surten del seu cau.

I igual que a un jubileu que hi fan taringai és obligat anar-hi i de bon to,ara, vora Ia mar, el poble dringa,perquè Ia mar d'estiu és tot això:

T* * ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ * * ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ * » ¥ *

Page 7: BELLPUIibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/ass… · las familias por Ia oración del Santo Rosario. Así se explica todo el significado de Ia frase tantas

•EZUBJsds^ BU

-op Bsods3 Bpinâuijsjp X oqouBg ijiQUBnf uop oj3iouBuij (3 'so8iuiB sajBj-noijjEd sojjsanu 'BiAou B[ sp sgjpedsoj B jBi09ds9 us 'soiAou so[ ap sajp-Bd sosojnju3A soj B U9joBjioij3j EjS3BAlSU3JXa SOUWOElJ oduWlJ OUISlUI [B

'_^ 'OpBJSa OA9nU nS U9 SEjnjU9A 9p

9JJ9ttS EpOJ S9[OpUB3Sap SOIAOU SO[

B 9JU9UJBAlSnj3 BlIOIj9J 9IQdTHa

•3UOOU BJ BpBJJU3 U3iq

BJSEq 3SOpUBauO{Ojd OpBUIIUB A. OpIO

-n¡ Xnui ojjnsaj anb 9[iBq p uo.i9ijqESOJAOU SOJ BU9O B{ BpBUIUIJ9J^

'Buao-[9jooo oj;sinbx9 un opiAjas9nj 9pUOp JOXBWB]BQ J3JOJJ JB UOJBp

-BJSBI} 9S S9JBIJIUiej A. SOpEJlAUl 4

ES

-OlãljaJ BIUOUI9J9D BJ JBZIJBUU [y

•9JU9XEJJUOO

BJ 3p OlJ 'OIJOSQ Z3pUEUJ3J 3nblJ

~U

3 'Q ^ ns]uoj^[ sanSBjoj^ 9sof 'QÍBlOJBQ BlJ9]JEqBQ BJ 9p OOSlOUBJJ 'Q

íjnSsg jBuasug 9ju90iyY 'Q îooiy Bu-nq oiuojuy 'Q íopBjsg j9p opB§oqy

'SBJ3JJBQ JJOQ J3n8lJAT 'Q 'JS '

OUIII

[9 ÍSaUiay BJJo8l^J UBnj" 'Q OJ9I3UBU

-U J9 iS3JB9JBg 9p JIAl^) JOpBUJ9qOQ

'jIUIB[JI^ 3p Z3dcq X B[[Xng Z3JBA

"IV 0

Pi0FId 'Q '

JS '

oui;)x3 I

a BP

B

[9 UOJBUIJU BIAOU BJ ^p 3}JBd JOJ

'ou3joj^[ zsnaijpojj jsna

"¡ÍM 'Q ^ °°ïH Bunq 9p snbijug uopiSBJ9JJB^) XopJOg BIOJBQ 9SOf 'Q 'Jg

'OUIOXg J9 iqOJB^[ BOUBg Bj 9p OJ9Í9S

-uo^ X opB8oqy 'sBuioqj^ ojjBUiBysinq uop ísnbijug uop ouBuijgq nsjod OpBJU9S9jd9J 'BU3IyY U3 BUBdsjJ

9p JOpBfBquig 'BiojBQ Bunq 3p oiu-o]uy 'jg 'ouioxg ]3 fz3ujiJ3j BunqOUBlJBJ^[ 'Q JOd OpBJU3S3jd3J 'ßaßJ

-BJ^ 9p JIAI^) JOpBUJ9qOQ 'Z3J3J B][

-3IlSB^) UOUIBJJ 'Q -Jg 'OUIOXg [3 OIA

-OU J9p 3JJBd JOd SoalJS3} UOJ9Oj

'OUBajO JB S9UOlOIS

-oduioo SBAisnjB X SBjjgq SBpB]ajdj9}-Ul UOJ3HJ UOIOBjq3J30 BJ 3JUBJnQ

'SOpBjaBS OUIA [3 X

UBd J9 UOJBUIO} SOIAOU SOJ 'S9I09ds3

sop SBj o[Bq uoiunuioo Bj 9p jBnjijJ9 UO^ '3JUBUOIS9jduiI UÇIOOUI9 BUR

9p 9JjnS9J BSOlSl[3J BIUOUI9J90 B^

•3JU9XBJJUOO BJ

9p SOIJ 'OU3UBg IJlQ OJp9J 'Q X J9Uq

***********************************************************

'896I 'ajquiaias 'eiJy

'H '0 1

X 'B5nBfl pJBuio PJBH 'J

•naQ 8p jBnSi 's;o; ap sa JBui Bj anbaadBJidsuBJi inbB leyaqiji ap ;uaA un i

'naui m nai iu Bq iq ou 'duiBD jsanbB ua 'iBJldS8 I DUOf 10Î dUJBD UH UOS S9UO S8q

•jBgajoq Bq jjad Bj sianguexie e anb suy'Buanbsa i jid 'so5ejq sja ua^inosaq as'íBuiojduia saui nBD i jos ja ^Bq uBnb

'BU8JB,J ap S8JJ8BJa S9J 9jqOS ¡

•jjnq anb —UJBO Bijoux quiB— BjapjBO Bun iBpBgnq iq-jai ap BDid UEjg Bun

ijjnqi;Bq i s^u9uiiA8JiB,p eau'BpBJOJEOB }U8g J8d SOjg JJB^U8A UfJ

***»»^*****».̂*».̂**^MM».*+*************************^**********»

-BQ 'Q S9}OpJ90Bg 'SOpA^ SOJ S3JUBjq

-9J30-OD 9p UOJBnpB X BJB^ Z9JBAjy

J3BJB^ -Q -JQ BOJOJJBJ^[ 3p odsiqQ

JOUag 'OUIpAy X 'OUIOX^ J3 BOlJBjd 3}

-uanooj9 opuBiounuojd 'uçiun Bj ofip-U9q X OJOUIJOBg O}UBg J9 Cjq3J9Q

'Z9J9Jjy Z9UIJJ9J BUBIJ9JByY B

S

-Op BUlJpBUI X 9JpBUI RS 3p OZBjq J9p

OZIU OJ OIAOU J3 ^ 'OUUpBd 9p BqBtt}

-OB u3iquiBj anb ijiQ uBnf -Q 9jpBdns 9p ozBjq jap ojdui9j j3 u» BpBjj-uà ns ozij| 'sojuBDU3 s9jBjn;BU snsBqBjjBS3j anb jBiodnu ojapoui a}UB§-aj3 X ojjiou9S un Bionj BiAOu Bq

•uçiOBUiuinji9p ajuBipBj X SBOUBjq sajop 9p Bj-9jdsj aiuauijBU9iBUi BqBjjBq 9S anb'pBpn;o BJjsanu sp BuiBpnuijy Bq apOIOB[BJ {3p 'b'iy EjUBg ap BJJldBQ BJ

U3 JB§nj OAnj BlUOUI3J30 BqOlQ 'BUIp

-BUBjS BlJlUIBJ BplOOUOO 3p 'BJOOuay

ooiuo9j^ ojaiuaBuj 'zaupjaj Bunq apasof 'Q uoo 'oajQ BzuBjadsq Buop gpX ououBg jjiQ UBnf 'Q soioo8au gpajquioq X ojaiouBuu opBOBjsap j9pBfjq 'O9JO HiO BZUBJ9dsg BlJJOU3S

Bpinãuijsip X Bjj9q Bj ap aoBjua jBiu-OUIiJJBUI ja opBSBd ajquiaijdas ap f)i;Bip j9 cjq9j90 9s 'BUBdsg ap sojundsosj9Aip 9p opBZBjdsap uBiqBu 9S sai-UB}SBq 9nb oj,sand 'jBuoiOBu X Buinb-JOJJBUI pBp3lOOS JOfsUl BJ 3p S3JUBJ

-U3S9jd3J 'SBpBJlAUl S3pBplJBUOSjad

sBjua;uinb sBun ap BiouajsisB uoQ

•oajo !|!O PZUPJ3dsg e;uouase|jaq P| A zauifJd^ eun^ ep asop uop aj)ua

|eiuouiiJ)eui aoejua ja ojqepD as '|9jauaQ

ejue)jde3 ap 'euy e)ue$ ap pjijdeD e\ ug

'3Hj 'riiQ iNOJ_Niy•S3SU9UBJJE SOpUBjnSUO} C)I

B Bjnsuo} jBouajo Bjauiud Bj ajau-UOO 9JU9in8lS Bip J9 X S3JOUaUI S9U9p

-JC Bp SOUBOSIOUBJjJ ap OJU9AUOQ J8

ua ç{ Bjp ja X BinbojjBj Bj ua Bjns-uoj gj Bip ;8indjj9g gp sanbjBj^]jap oiJOjBjQ ja ua Bjnsuoj 9 BiQ

•saJBãnj soju{i

-sip us X SBtp soju;jsip 'sauapjo Bp

'fL9l 9

P I!JC

!V 3

P S9tu

19 U9

'^3JOIJEWap odsiqo 'jauojoQ opjBujag uoQJBJOJSBd BJJSJA BJ ap OAJJOUI UOQ

•BJ

-jy ap sajBjnjBU sopoj '£j B BjnsuojBj Bp as OSST 3p ojsoiy ap 9% jg•sasuauBjJB ajais B 8^t

7T

9P oisoSy

9P 82

3P

BlP

9J

U9 & '?l

JV

9P

B!nb

-OJJBJ BJ ap S3JUBlpnjS3 21 B Bjns

-uoj 6I1H ap ojI"f

9P Zl

BJP '

BP

9U

-Bjj3Ay ap oSsiQ -Q BOJO]]BjAj ap od-siqQ j9 'BOJOU9j^[ ap os3ja3j ns y

•Bjjy ap onjsd-jaj oiJBOjA ojnjnj 'uiijdBji^ oiuoj-uy sojj3 9jju3 'sauaAçf 8^ sopBjns-uoj uos J9f?l ap ojso8y ap çj ¡3

'S3SuauBjjB sauaAof Q£B BjnSUOJ JBOlJ9]0 BJaUIljd B] 9J9UUOO

odsiqo J3 gçtT 9

P °iun

f 8

P 9T 13:B]jjA Bjjsanu ua sBpBjqajao S3uoioBu-apjo SBn8ijuB B saju9japj 'çjjassoyuBnf 'Q 'opjj j3 jod sopBuoiojodojd'sojBp soood soun jBuspJo B opBsjnd-UIl Bq 3UI 'BOJBUIOO BJ ap ajU3UIBJB|0

UBj sopijjadB ap 'BJ9dgpdBQ ap jBj-njBU 'jaJjaj idjQ ojpaj uoQ ap XBJjy »p JBjnjBU 'lJIQ OqOUBg 9UlIBf

uoQ ap 'jBinbojjBd ojduiaj ojjssnuu» X 9jqma;jdas ap g Bjp ¡a 'jBjop-jaoBS uçiOBuapjo B] ap ouoaq jg

VlHV N3 S3MOI3VN3QHO

¿92omaTM8996T 9

P 3jqaiaiAou-sjqnia()

Page 8: BELLPUIibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/ass… · las familias por Ia oración del Santo Rosario. Así se explica todo el significado de Ia frase tantas

©. 2B8 BELLPUIG Octubre-noviembre de 1966

Divulgación sanitaria(Continuación)

En caso de heridas hay que pro-ceder inmediatamente a un buen la-vado con agua y jabón y, después,aplicar cualquiera de los buenos des-infectantes al uso, sobre todo del ti-po de los colorantes (Mercrominaetc.) y no de alcohol que tiene menospoder desinfectante y por contra re-seca y escuece. Ulteriormente es co-rriente entre nosotros que'se cure de-finitivamente en el dispensario.

La prevención del tétanos se cum-ple en parte con Io indicado, pero Iaaplicación de suero y de vacuna esde Ia sola incumbencia del médico.

Por Io que respecta a Ia rabia, de

por ANTONIO ESTEVA, médico

todos es sabido que es absolutamenteobligatoria Ia vacunación de los pe-rros; que se da suficiente publicidady advertencia de las fechas en que,anualmente, se realiza, y que es faltamuy grave descuidarlo o rehuirlo.

Llegados aquí, conviene airear unpoco el papel que todo Gobierno yAdministración cumplen, regulando yponiendo en práctica una serie demedidas para proteger Ia salud pú-blica mediante una serie de leyes,reglamentos y otras disposiciones, re-comendaciones y propaganda; que,en el plano internacional existen unaserie de convenios entre los gobiernos

Montepío de Previsión Social «Divina Pastora»Pueden añliarse desde l < > s 14 hasta los 55 años y tendrán derecho a las

siguientes prestaciones:Subsidio a Ia Vocación Religiosa, Nupcialidad, Natalidad, Vejez según periodo

de cotización desde 6.000'— a 500'— pesetas mensuales.Accidente Individual, asistencia social de calamidad económica

por enfermedad.Auxilio al fallecimientt con los gastos de sepelio, asistencia religiosa y civil,

derecho a Sepultura, más 10.000'— a los familiares que corresponda.

Para informes y añliaciones, diríjanse al Gestor Delegado de Artá y pueblosde Ia comarca: GABRIEL MASSANET FEMENIAS. - Calle SoI, 5.

ííííS'OSwií'íííW:

WfaMó BAUZAi EXPOSICIÓN

GCWEPAL FRANC0.26T*U09T-XVBRlCA

BAJO RiERA.1G-lZ5T*l-85. |

AUMACCNI 13PEJUÜO«<25

MANACORAAALLORCA - ESPANA

CRISTALERÍA ISLEÑAINCA

P. Cerdá, 2TeI. 320

ESPEJOS Y CRISTALESDE TODÁS CLASES

Plaift General Goded, « - Teléíono 141MANACOR (BALEARES)

FELANITXJuevert, 21

TaI. 266

y, últimamente Ia excelente y com-pleja actuación de Ia OrganizaciónMundial de Ia Salud y de otras insti-tuciones dependientes de las Nacio-nes Unidas.

Hemos visto que muchos de losrecursos y prácticas higiénicos estánsuperlativamente ligados al grado desensibilidad y cultura de Ia gente.Otra vez resuena el tema de Ia uni-dad de Ia inteligencia y del afecto,como de Ia luz y del calor, del amory del saber. Ellos se constituyen enIo que se llama una estructura diná-mica. Pero no podemos seguir en es-to. Sólo diría que Ia sensibilidad es,en buena parte, por Io menos en suorigen, un reflejo de Ia bondad, unaspecto del bien de Ia verdad. Nosduele que se maltrate a un animal,que se pisoteen las plantas y las flo-res, que se rompan violentamente losobjetos frágiles, como las cosas másconsistentes. Y no es por el aspect«económico que reportan. Somos sen-sibles cuando entramos, en cierto mo-do en Ia íntima "legalidad" de laspersonas, de los animales y de lascosas. Cuando vivimos su "bondad",su "papel", su "derecho", como "an-te Dios". Proyectamos nuestro amorpor nosotros mismos a las cosas yvivimos, en ellas de alguna manera,nuestra propia dignidad. Tendríamosque distinguir, y también que unir,Ia sensibilidad estética, moral etc.,pero entraríamos ya en el reino delos valores y esto, desde aquí estáfuera de programa.

A estas alturas mucho de Io dichonos habrá revelado que, realmenteviene a cuento Ia consideración so-cial de Ia higiene y sanidad y quelas más elementales normas higiéni-cas empiezan a cumplirse por Ia "vi-sión cariñosa" del prójimo y de lascosas, por nuestra afinada mirada anuestra propia dignidad. También seecha de ver cuanto tiene de comúnel buen estado de salud con el pro-greso económico y social. La estimade sí mismo, los buenos sentimientospara con los hombres, los animales ylas cosas crecen y se desarrollan conIa holgura económica y el bienestar.

Es mucho, todo esto, para el pro-greso de Ia salud, que se aumenta"sin querer", a veces sin saberlo; co-mo si el progreso fuese, tanto comoun resplandor, una combinación cie-gamente constructiva de elementos.

lmp. Politécnica - Troncoio, 9 - Palma de MaMorc*