Arqueologia, museus i ordinadors.

Aproximació semiòtica a l’ús de la Realitat Virtual per la difusió de l’Arqueologia als museus.

Laia Pujol Tost

Tesi Doctoral dirigida per la Dra. Paloma González Marcén

Volum I

Departament de Prehistòria Facultat de Lletres

Universitat Autònoma de Barcelona

Juliol de 2006

Als meus pares, a qui dec tot el que sóc.

Al Marc, que amb la seva companyia m’ha ajudat a millorar-ho.

2

3

ÍNDEX GENERAL DE CONTINGUTS Agraïments............................................................................................................... 9 Llista de taules......................................................................................................... 13 Llista de figures........................................................................................................ 15

VOLUM I: PRESENTACIÓ I CONCEPCIONS BÀSIQUES DEL PROJECTE DE RECERCA

I.1. Presentació del projecte de recerca............................................. 25 I.1.1. Introducció general...................................................................................... 25I.1.2. Problemàtica inicial...................................................................................... 25I.1.3. Objectius i continguts de la tesi doctoral.................................................... 27I.1.4. Metodologia de recerca................................................................................ 31I.1.5. Context d’investigació internacional en relació amb la RV..................... 34 I.1.5.1. Darreres tendències de l’ús de la RV en Arqueologia........................ 35 I.1.5.2. Desenvolupament recent de l’ús de la RV a l’exposició.................... 39 I.1.5.3. Estudis avaluatius sobre la RV........................................................... 42I.1.6. Contribució a l’estat de la qüestió............................................................... 45I.1.7. Perspectives futures...................................................................................... 46 I.2. Epistemologia i funció de l’Arqueologia..................................... 47 I.2.1. Introducció.................................................................................................... 47I.2.2. Situació epistemològica de l’Arqueologia................................................... 49 I.2.2.1. El debat Ciències / Lletres.................................................................. 49 I.2.2.2. La relació amb les disciplines properes: Sociologia, Humanitats i Història............................................................................................... 68 I.2.2.3. Què són les Ciències Històriques?..................................................... 71 I.2.2.4. Funcionament epistemològic de l’Arqueologia................................. 77 I.2.2.5. L’aportació dels mètodes quantitatius................................................ 101 I.2.2.6. Conclusions........................................................................................ 107I.2.3. Funció social de l’Arqueologia.................................................................... 109 I.2.3.1. Introducció......................................................................................... 109 I.2.3.2. Vessant polític.................................................................................... 112 I.2.3.3. Vessant econòmic............................................................................... 119 I.2.3.4. Vessant divulgatiu.............................................................................. 125 I.2.3.5. Conclusions........................................................................................ 132 I.3. Els museus, punt de contacte entre la societat i l’Arqueologia. 133 I.3.1. Introducció.................................................................................................... 133I.3.2. La base: el paper dels objectes.................................................................... 139

4

I.3.3. Funció social del museu................................................................................ 146I.3.4. Funció comunicativa de l’exposició............................................................ 150I.3.5. Funció educativa de l’exposició................................................................... 167I.3.6. Primeres paraules sobre el paper de les TIC al museu............................. 176 I.4. Definició del concepte de Realitat Virtual.................................. 184 I.4.1. Introducció.................................................................................................... 184I.4.2. Filosofia de la virtualitat.............................................................................. 185 I.4.2.1. Introducció......................................................................................... 185 I.4.2.2. Què li passa al nostre món?................................................................ 186 I.4.2.3. Metafísica........................................................................................... 188I.4.3. Representació pictòrica de la realitat......................................................... 200I.4.4. La creació d’altres móns.............................................................................. 205I.4.5. La cerca de coneixement.............................................................................. 210 I.4.5.1. Introducció......................................................................................... 210 I.4.5.2. Computadores: origen matemàtic i concepcions subjacents.............. 210 I.4.5.3. Visualització científica....................................................................... 221I.4.6. La RV dins les TIC....................................................................................... 227 I.4.6.1. Introducció......................................................................................... 227 I.4.6.2. Un període de transformacions.......................................................... 228 I.4.6.3. Els protagonistes dels canvis: multimèdia, Internet, I. A. i Ciberespai......................................................................................... 233I.4.7. La RV com a mitjà de comunicació............................................................ 256 I.4.7.1. Introducció......................................................................................... 256 I.4.7.2. Tecnologia: tipologia, revisió històrica i crítica a la definició tecnològica de la RV........................................................................ 257 I.4.7.3. Comunicació: definicions i desenvolupament del procés 281I.4.8. Conclusions................................................................................................... 295 I.5. Bibliografia.................................................................................... 296

VOLUM II: FONAMENTS TEÒRICS DE L’ÚS DE LA RV EN EL PROCÉS DE RECERCA ARQUEOLÒGICA. SEMIÒTICA DE LA RV.

II.1. Introducció................................................................................... 323 II.2. Justificació del marc teòric......................................................... 324 II.2.1. Introducció................................................................................................... 324II.2.2. Context general on es situa la tesi.............................................................. 325II.2.3. La RV com a virtualització........................................................................ 326II.2.4. La RV com a ordinador.............................................................................. 327II.2.5. La RV com a imatge................................................................................... 329II.2.6. L’aplicació de perspectives diverses: debat sobre l’ajustament del marc teòric................................................................................................. 332

5

II.3. Percepció...................................................................................... 339 II.3.1. Introducció................................................................................................... 339II.3.2. Revisió històrica de les teories generals sobre la percepció visual......... 341 II.3.2.1. Introducció........................................................................................ 341 II.3.2.2. Els antecedents.................................................................................. 342 II.3.2.3. La “teoria clàssica”........................................................................... 343 II.3.2.4. La revisió de la teoria clàssica.......................................................... 344 II.3.2.5. Les teories modernes......................................................................... 353II.3.3. Aspectes bàsics de la percepció visual....................................................... 356 II.3.3.1. Introducció........................................................................................ 356 II.3.3.2. La llum.............................................................................................. 357 II.3.3.3. Anatomia i fisiologia de l’ull humà.................................................. 362 II.3.3.4. Després de la retina I: Neurofisiologia general................................. 369 II.3.3.5. Després de la retina II: evidències psicofísiques.............................. 378II.3.4. Realitat Virtual i percepció visual............................................................. 401 II.3.4.1. Introducció........................................................................................ 401 II.3.4.2. Una perspectiva ecològica................................................................ 401 II.3.4.3. Píxels i mapes retinotòpics................................................................ 403 II.3.4.4. Llum i color....................................................................................... 404 II.3.4.5. Claus pictòriques de la profunditat................................................... 408 II.3.4.6. Reconeixement dels objectes............................................................ 411 II.3.4.7. Claus no pictòriques de la profunditat.............................................. 412 II.3.4.8. Moviment.......................................................................................... 415 II.3.4.9. Temps i causalitat............................................................................. 417 II.3.4.10. Conclusions: realisme i Realitat Virtual......................................... 418II.3.5. La RV i els altres sentits............................................................................. 430 II.3.5.1. Introducció........................................................................................ 430 II.3.5.2. El so.................................................................................................. 430 II.3.5.3. El tacte.............................................................................................. 431 II.3.5.4. L’olfacte i el gust.............................................................................. 432 II.3.5.5. Conclusions: què simula la Realitat Virtual?.................................... 432II.3.6. Aspectes cognitius de la percepció visual.................................................. 435 II.3.6.1. Relació entre cognició i percepció.................................................... 435 II.3.6.2. Les representacions mentals............................................................. 441 II.3.6.3. Mapes cognitius i orientació espacial............................................... 470II.3.7. Realitat Virtual i cognició.......................................................................... 476 II.3.7.1. Introducció........................................................................................ 476 II.3.7.2. Representacions mentals i raonament............................................... 476 II.3.7.3. Imatges mentals i analogia................................................................ 478 II.3.7.4. Mapes cognitius i espacialitat........................................................... 480 II.4. Semiòtica de les imatges.............................................................. 484 II.4.1. Introducció................................................................................................... 484II.4.2. Què és una imatge?..................................................................................... 484II.4.3. Sintaxi de les imatges.................................................................................. 488 II.4.3.1. Introducció........................................................................................ 488 II.4.3.2. Elements morfològics de la imatge................................................... 489 II.4.3.3. Elements dinàmics de la imatge........................................................ 491

6

II.4.3.4. Elements escalars de la imatge......................................................... 493 II.4.3.5. Articulació dels components icònics bàsics...................................... 494II.4.4. Semàntica de les imatges............................................................................ 496 II.4.4.1. Introducció........................................................................................ 496 II.4.4.2. Lectura de la imatge.......................................................................... 497 II.4.4.3. Relació entre objecte i representació................................................ 499II.4.5. Pragmàtica de les imatges.......................................................................... 508 II.5. Semiòtica de la RV...................................................................... 511 II.5.1. Sintaxi de la RV........................................................................................... 511II.5.2. Semàntica de la RV..................................................................................... 515II.5.3. Pragmàtica de la RV................................................................................... 522 II.5.3.1. Introducció........................................................................................ 522 II.5.3.2. La recerca arqueològica.................................................................... 523 II.5.3.2.1. Introducció........................................................................... 523 II.5.3.2.2. Reflexions des de l’Arqueologia propera al materialisme cultural................................................................................ 526

II.5.3.2.3. Reflexions des de l’Arqueologia propera al processualisme................................................................... 532 II.5.3.2.4. Reflexions des d’algunes Arqueologies postmodernes......... 556 II.5.3.2.5. Conclusions.......................................................................... 562 II.5.3.3. La presentació de l’Arqueologia al Museu....................................... 571 II.5.3.3.1. Introducció........................................................................... 571 II.5.3.3.2. Marc general........................................................................ 576 II.5.3.3.3. El vessant museològic........................................................... 584 II.5.3.3.4. El vessant museogràfic......................................................... 587 II.5.3.3.5. Aprenentatge......................................................................... 613 II.5.3.3.6. Avaluacions in situ i estudis experimentals sobre les TIC... 736 II.5.3.3.7. Conclusions: les TIC transformen els museus...................... 834 II.6. Bibliografia................................................................................... 865

VOLUM III: ESTABLINT LES BASES I OBRINT NOUS CAMINS PER L’ÚS/ANÀLISI DE LA RV EN ARQUEOLOGIA

III.1. Introducció. 901 III.2. Estructura i continguts del treball. 901 III.2.1. Problemàtica i objectius. 901III.2.2. Concepcions bàsiques. 903 III.2.2.1. Epistemologia i funció de l’Arqueologia......................................... 903 III.2.2.2. Els museus, punts de contacte entre la societat i l’Arqueologia...... 926 III.2.2.3. Definició del concepte de realitat virtual......................................... 936III.2.3. Justificació del marc teòric general......................................................... 941III.2.4. Semiòtica de la RV.................................................................................... 944

7

III.2.4.1. Percepció i cognició......................................................................... 944 III.2.4.2. Sintaxi de la RV............................................................................... 951 III.2.4.3. Semàntica de la RV......................................................................... 953 III.2.4.4. Pragmàtica de la RV I: teoria arqueològica..................................... 956 III.2.4.5. Pragmàtica de la RV II: la difusió als museus................................. 961 III.3. Fonaments teòrics de l’ús de la RV en el procés de recerca arqueològica......................................................................................... 989 III.3.1. Fonaments teòrics per a la recerca.......................................................... 989III.3.2. Fonaments teòrics per a l’ús de la RV als museus d’Arqueologia........ 993 III.4. Perspectives de futur................................................................. 996 III.5. Bibliografia................................................................................. 1001 BIBLIOGRAFIA GENERAL....................................................... 1025 ANNEXOS................................................................................. 1079

8

9

AGRAÏMENTS

La realització d’un projecte de recerca doctoral es considera, des del punt de vista social i acadèmic, una tasca individual, però la realitat és que el seu acompliment no seria possible sense la col·laboració, l’ajut o, en alguns casos, simplement la presència de diverses persones més o menys properes a l’entorn del doctorand o la doctoranda durant la seva feina. Essent molt conscient de la contribució d’aquestes persones i del fet que no sempre queda prou reflectit en uns continguts dedicats principalment a desenvolupar qüestions científiques, voldria fer-ho constar explícitament abans d’endinsar-nos en la matèria.

Per començar, vull agrair a la Dra. Paloma González Marcén haver acceptat guiar-me

en el meu procés de formació com a investigadora. Durant tots aquests anys m’ha deixat prou llibertat perquè desenvolupés jo mateixa el meu camí però alhora estimulant-me i aconsellant-me quan em perdia. També vull agrair-li el fet que hagi recolzat totes aquelles iniciatives o activitats paral·leles que podien contribuir a millorar la meva instrucció. Per això, tot i que potser no ho he sabut entendre o expressar prou, el seu paper ha anat molt més enllà que la simple direcció d’un treball de recerca, ha contribuït a la meva evolució com a professional i com a persona i espero que aquest text faci honor –ja que no pot reflectir completament– a la confiança que sempre ha dipositat en mi, fins i tot més que jo mateixa.

Així mateix, també vull esmentar el reconeixement envers l’equip del Centre

d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria; molt especialment al seu director, el Dr. Rafael Mora Torcal, pel suport que sempre m’ha ofert, i a la Cristina Masvidal, que a través de la feina diària s’ha acabat convertint en una amiga.

Una part molt important d’aquest projecte de recerca s’ha pogut dur a terme gràcies a

investigadors i investigadores tant de la UAB com d’altres universitats, espanyoles i estrangeres, als quals vaig acudir perquè eren especialistes en algun dels àmbits tractats i que van tenir l’amabilitat d’atendre’m i aconsellar-me.

En l’esfera internacional, a les Dres. Evangelia Kavakli i Maria Economou, del

Departament de Tecnologia Cultural i Comunicació, dirigit per Sofia Dascalopoulou, de la Universitat de l’Egeu, que van acceptar la meva candidatura a una beca del projecte europeu CHIRON (Marie Curie Early Stage Research Training Fellowship of the European Community’s Sixth Framework Programme under contract number MEST-CT-2004-51439).

La Dra. Kavakli va ajudar-me a instal·lar-me a Mytilini, tant des del punt de vista

personal com professional, i això va ser un gran recolzament tenint en compte que anava a viure en un país diferent, amb una llengua que m’era totalment desconeguda.

A la Dra. Maria Economou li he de donar les gràcies per diferents motius, però

sobretot per la seva dedicació a l’hora de resoldre les qüestions administratives, la seva paciència amb la revisió dels meus escrits i per haver-me brindat la possibilitat de col·laborar amb ella i aprendre de la seva experiència i de les oportunitats de formació ofertes pel projecte CHIRON. Si la Dra. González va ser fonamental durant el meu

10

procés d’educació acadèmica, la Dra. Economou haurà estat essencial per als meus primers passos en el món professional.

Al Dr. Maurizio Forte i equip de l’Istituto per le Technologie Applicate ai Beni

Culturali (CNR, Roma), que no només va discutir amb mi sobre què és la RV i em va recomanar bibliografia sobre el tema, sinó que em va acollir al seu laboratori, primer amb una borsa de viatge del DURSI (FI, IIIer Pla de Recerca 2001/2004) i després ja com a investigadora col·laboradora, a través de la beca Marie Curie. Aquestes dues estades van ser molt valuoses perquè, deixant de banda la feina realitzada, vaig poder viure de primera mà com és una part del món de la recerca professional.

A la Dra. Maria Roussou, a qui vaig conèixer durant la visita al CAVE de l’Hellenic

Cosmos, pertanyent a la Fundació del Món Hel·lènic a Atenes. No només vam tenir una guia excepcional, sinó que la seva experiència i els seus interessos de recerca, paral·lels als meus però orientats des de la perspectiva de les Ciències computacionals, van ser fonamentals durant la segona part del projecte, és a dir, en relació amb l’avaluació experimental de la RV. Un cop passat el primer ensurt, va ser un gran estímul saber que hi ha altra gent que es dedica exactament al mateix que jo però té una formació diferent, ja que això deixa oberta la possibilitat de futures col·laboracions entre especialistes diversos, que és, precisament, el que necessita en aquest moment l’àmbit de les aplicacions tecnològiques al Patrimoni.

Al Dr. Franco Niccolucci, sempre tan enfeinat, per haver atès les meves preguntes

sobre la RV i haver anat seguint la meva evolució a través dels Congressos internacionals.

Al Dr. Daniël Pletinckx, que em va proporcionar la possibilitat d’una estada de

recerca a Ename (Oudenaarde, Bèlgica), durant la qual vaig col·laborar amb un equip de treball –el personal del Museu d’Ename– fantàstic i vaig tenir l’oportunitat de veure a la realitat com es produeix el contacte entre el públic i el Patrimoni i com hi poden contribuir les TIC.

I, evidentment, no podria deixar d’esmentar la primera fornada de becaris i becàries

del projecte CHIRON i al Dr. Sorin Hermon, coordinador del projecte. La nostra trobada a Prato va ser molt més que un “workshop”, perquè no només hi vaig aprendre a construir projectes comuns i treballar en equip, sinó que també hi vaig trobar persones encantadores. Estar sopant a la mateixa taula persones jueves, musulmanes, ortodoxes, catòliques, protestants i sintoistes, i intercanviar els nostres punts de vista sobre qüestions històriques i d’actualitat és una experiència que no té preu i que demostra el valor no únicament científic d’aquest tipus d’iniciatives internacionals. Tant de bo fos sempre així, que la recerca apropa en lloc de separar les persones!

En l’àmbit nacional, he de regraciar al Dr. Joan Santacana, per aconsellar-me sobre

com orientar la meva recerca gràcies a la seva experiència sobre la museografia arqueològica. L’estada a “UB Projects” va ser molt estimulant perquè no només em va servir per donar un gir qualitatiu al meu projecte, sinó que també em va fer reflexionar sobre el veritable paper d’una tesi doctoral, és a dir, en el meu futur.

Al Dr. Mikel Asensio per haver-me ofert el seu ajut, a través del correu electrònic i

enviant-me voluntàriament els seus articles, malgrat que no ens coneixíem anteriorment.

11

Els seus comentaris i la seva recerca han estat fonamentals per al desenvolupament d’una part transcendental d’aquest treball, concretament les característiques de les Ciències Històriques, el seu ensenyament i la metodologia avaluativa de les exposicions.

Al Dr. Gabriel Alcalde pel temps dedicat a meves preguntes sobre museus

Arqueologia i pels seus consells sobre avaluació, que em van permetre de començar a construir una perspectiva pràctica sobre els museus d’Arqueologia i l’avaluació de la RV en aquest context.

Al Dr. Alejandro Maiche per haver-me ajudat tan pacientment a fer els primers

passos en un àmbit gens fàcil com el de la percepció –sobretot perquè era nou per mi– i haver-se pres la molèstia de comprendre el meu objectiu per aconsellar-me de la manera més adequada possible. Precisament, la seva dedicació apassionada a la docència i la recerca d’aquest tema em va portar més d’una vegada a perdre de vista el veritable objectiu de la meva recerca.

Al Dr. Joan Anton Barceló, perquè la seva influència acadèmica i personal ha estat

determinant per la meva carrera. Pocs professors han estat tan estimulants com ell i sobretot, gràcies a les seves decisions, va contribuir a orientar el meu procés de formació de la millor manera possible.

També vull fer constar el meu reconeixement a altres persones, no directament

vinculades al món específic de la recerca o bé que, com jo, estaven realitzant el seu procés de formació en el Tercer Cicle.

En primer lloc, a Francisco Javier Melero, que està fet tot un expert en el seu tema,

per haver-me ajudat amb les qüestions més desconegudes per mi del món de la visualització gràfica computacional.

Al Carles Aguiló, l’amic virtual, que sempre ha estat “dins” el meu ordinador, en

qualsevol punt del món en què em trobés, fent-me companyia i ajudant-me amb qualsevol dubte tècnic o teòric que tingués i posant-me al corrent de les novetats dins el Ciberespai. Fent una mirada retrospectiva, la seva ajuda ha estat molt més gran que no sembla per la seva constància i oportunitat.

A l’Enric Delgado, amb qui m’uneix una amistat inefable, per les valuoses converses

sobre l’abast de la Ciència, quan la meva intuïció es veia frenada per la manca de coneixements matemàtics. I, per aquest mateix motiu, també vull agrair al Jaume Romero, la seva paciència i l’estímul rebut d’algú que treballa en quelcom tan apassionant com la filosofia de les Matemàtiques, encara que veiés amb escepticisme la relació entre la topologia i la RV.

A totes aquestes persones que han contribuït directament al desenvolupament del

projecte de recerca recollit en aquest treball, i a totes aquelles que hi han contribuït indirectament –com ara la Marousa i el Christos Tsakogiannis, l’Amélie i el Pascal, l’equip d’Ergani, el Christos Kaloniatis, la Hemi Bozini, la Roula i la família Kourtzis– o que, per pura negligència, hagi pogut oblidar d’esmentar –les meves disculpes per aquest fet i, sobretot, el meu més sincer i afectuós agraïment.

12

13

LLISTA DE TAULES Taula 1: Distinció entre l’exposició concebuda com a mitjà de comunicació de masses o com a comunicació interpersonal, adaptada a partir de (Pastor, 2004: 51)......................... 161Taula 2: Característiques del Ciberespai en contraposició amb els entorns tradicionals en què es mou l’ésser humà................................................................................................. 248Taula 3: Classificació dels diferents tipus d’interfície en funció de la relació que estableixen entre el món real i el virtual.............................................................................. 277Taula 4: Classificació dels signes artificials (Schaff, 1966)............................................... 503Taula 5: L’escala d’iconicitat estableix una gradació ontològica i epistemològica en funció del nivell de proximitat a la realitat. A partir de (Villafañe, 1998).......................... 505Taula 6: Funcions principals de les imatges....................................................................... 509Taula 7: Funcions ideals per a cadascun dels tipus de representació externa ordenats en l’escala d’iconicitat.............................................................................................................. 510Taula 8: Situació de la RV dins l’escala d’iconicitat.......................................................... 518Taula 9: Escala d’iconicitat o, més aviat, de proximitat a la realitat, tal com queda un cop hem introduït la capacitat interactiva quatridimensional de la RV............................... 520Taula 10: Usos de la RV en funció de la concepció arqueològica subjacent...................... 565Taula 11: Resum de tots els elements involucrats en els tres grans grups de variables que intervenen en el procés d’ensenyament – aprenentatge................................................ 659Taula 12: Resum i classificació de les característiques intrapsicològiques segons el seu grau de generalitat i estabilitat (Clariana, 1994).................................................................. 659Taula 13: Resum dels factors associats a cadascuna de les tres escales que contribueixen a definir la personalitat (Clariana, 1994)...................................................... 666Taula 14: Descripció de les facultats que defineixen la intel·ligència i els tipus de persona associats.................................................................................................................. 671Taula 15: Habilitats cognitives que pot ajudar a desenvolupar l’Arqueologia i de quina manera hi contribueix (Henson, 2004)................................................................................. 686Taula 16: Diferències entre els entorns formals i informals d’aprenentatge...................... 692Taula 17: Característiques de cada tipus d’aprenentatge (Asensio, 1993)......................... 706Taula 18: Comparació entre les característiques del NPR i el fotorealisme (Green, 1999).................................................................................................................................... 859Taula 19: Situació de la RV dins l’escala d’iconicitat........................................................ 955Taula 20: Escala d’iconicitat o, més aviat, de proximitat a la realitat, tal com queda un cop hem introduït la capacitat interactiva quatridimensional de la RV............................... 956

14

15

LLISTA DE FIGURES Figura 1: Estructura bàsica de la problemàtica d’aquest projecte de recerca...................... 26 Figura 2: Diagrama esquemàtic que mostra les relacions entre teoria, models i dades (Read, 1990: 34)................................................................................................................... 83 Figura 3: Adaptació de l’esquema de funcionament del coneixement científic adaptat a l’Arqueologia........................................................................................................................ 98 Figura 4: El procés actual de construcció de coneixement arqueològic des del punt de vista semiòtic........................................................................................................................ 102 Figura 5: Transformació de la funció semiòtica de l’objecte al llarg de la seva existència, des del context original fins al museu................................................................ 144 Figura 6: Model general de comunicació, tal com el van plantejar Shannon i Weaver. A partir de (Hooper-Greenhill, 1998)...................................................................................... 157 Figura 7: Transformació del model senzill de comunicació en el moment que es considera l’emissor/a com a element actiu (Hooper-Greenhill, 1998)................................. 158 Figura 8: Model de la xarxa de contactes com a alternativa al esquema de comunicació tradicional. A partir de (Hooper-Greenhill, 1998)............................................................... 158 Figura 9: Model de les cadenes jerarquitzades com a alternativa al esquema de comunicació tradicional. A partir de (Hooper-Greenhill, 1998).......................................... 159 Figura 10: Model de comunicació de l’exposició com a experiència compartida a partir de [(Schramm, 1954) citat a (Morgan i Welton, 1994: 33)]................................................. 166 Figura 11: Esquema de relacions entre quatre pols que permet definit la noció de virtualitat segons Pierre Lévy (Lévy, 1995)......................................................................... 195 Figura 12: La RV conté tres nivells ontològics diferents.................................................... 197 Figura 13: El “Sensorama Simulator” de Morton Heilig.................................................... 261 Figura 14: Un altre exemple de la genialitat de Morton Heilig: va patentar el un casc de simulació immersiva deu anys abans que Ivan Sutherland comercialitzés el primer HMD..................................................................................................................................... 262 Figura 15: La calculadora que Blaise Pascal va inventar per ajudar el seu pare a l'hora de realitzar la comptabilitat.................................................................................................. 264 Figura 16: La màquina analítica de Charles Babbage i Ada Byron.................................... 265 Figura 17: El sistema VIVED de visualització immersiva emprat per la NASA per l'entrenament dels pilots....................................................................................................... 269 Figura 18: Representació esquemàtica d’un sistema de RV. Adaptat i completat a partir de (Coiffet, 1995)................................................................................................................. 270 Figura 19: Els actuals ordinadors multimèdia són molt més que simples computadores: gràcies a la lògica numèrica, reuneixen diverses funcions en un sol aparell....................... 271 Figura 20: Esquema del Cave Automatic Virtual Environment......................................... 272 Figura 21: HMD comercialitzat per la VPL Research a partir del 1989............................. 273 Figura 22: El BOOM, una altra forma de Realitat Virtual Immersiva................................ 273 Figura 23: El VRD: La nova generació d'ulleres de visualització augmentada.................. 273 Figura 24: El Teatre Virtual del CINECA (Bolonya, Itàlia)............................................... 273 Figura 25: Esquema de funcionament del Videoplace de Myron Krueger, inventor de la Realitat Artificial.................................................................................................................. 274 Figura 26: El Workbench, un exemple de Realitat Híbrida per l'experimentació científica............................................................................................................................... 274 Figura 27: Un altre element propi de la Realitat Virtual Immersiva: el Dataglove............ 275 Figura 28: El continu realitat - virtualitat com a forma de classificació de la RV (Milgram i Kishino, 1994; Milgram i Takemura, 1994)...................................................... 276 Figura 29: La situació de les diferents interfícies en el continu realitat - virtualitat........... 277 Figura 30: Classificació de diverses tecnologies de comunicació en funció de dos paràmetres: realisme i interactivitat..................................................................................... 292

16

Figura 31: Comparació entre els esquemes comunicatius “tradicional” i el que caracteritza la RV en sentit general......................................................................................

294

Figura 32: L’habitació d’Ames........................................................................................... 348 Figura 33: Espectre de la llum blanca................................................................................. 358 Figura 34: El cercle de colors. Els desplaçaments en el perímetre representen canvis de matís; els moviments dins un radi, canvis en la saturació.................................................... 359 Figura 35: Esquema de funcionament d'una lent convexa, que és el tipus que correspon al cristal·lí de l'ull................................................................................................................. 361 Figura 36: Secció transversal de l'ull humà i posició dins el crani..................................... 364 Figura 37: Cèl·lules retinals. A més de les cèl·lules transductores (cons i bastons), a l'ull també hi ha neurones (Lillo, 1993)...................................................................................... 366 Figura 38: Densitat de cons i bastons a la retina (Lillo, 1993)............................................ 367 Figura 39: Absorció de l'energia lluminosa per part de les tres poblacions de cons de l'ull humà (Fischler i Firschein, 1987)................................................................................. 368 Figura 40: Tres tipus de neurones: a) Bipolar; b) Pseudo-unipolar; c) Multipolar (Fischler i Firschein, 1987).................................................................................................. 370 Figura 41: Localització funcional del cervell (Fischler i Firschein, 1987)......................... 371 Figura 42: La via genículo - estriada designa tots les regions del cervell involucrades en la percepció visual (Lillo, 1993)........................................................................................... 373 Figura 43: Esquema general d'una hipercolumna, que mostra les orientacions de les cèl·lules del cervell (Lillo, 1993).......................................................................................... 375 Figura 44: Connexions entre les diferents regions involucrades en la percepció visual del macac (Fischler i Firschein, 1987)................................................................................. 376 Figura 45: Lleis d'organització perceptiva de la Gestalt (Lillo, 1993)................................ 380 Figura 46: Relació entre fons i figura. Es una copa o són dues cares? (Lillo, 1993).......... 381 Figura 47: Disparitat retinal. Els objectes situats a la línia de l´horòpter projecten imatges en parts equivalents de les retines (A). Si ens n'allunyem, augmenta la disparitat en les projeccions retinals (Lillo, 1993)............................................................................... 389 Figura 48: Paleta de colors tal com apareix en un programa comú d’edició d’imatges..... 406 Figura 49: L'entorn sensorial de l'ésser humà es percep com una globalitat però la virtualitat computacional els simula separadament.............................................................. 433 Figura 50: Constància de forma significa que quan veiem l'el·lipse (b) de la fotografia (a), interpretem que es tracta d'un cercle (Lillo, 1993)........................................................ 439 Figura 51: Flux dels senyals relacionats amb el llenguatge. a) Dir una paraula sentida; b) Dir una paraula llegida (Fischler i Firschein, 1987)........................................................ 458 Figura 52: Esquema de les estructures involucrades en la producció i comprensió del llenguatge (Fischler i Firschein, 1987)................................................................................. 458 Figura 53: Esquema del sistema de representació del cervell: els elements verbals i no verbals estan emmagatzemats en un sistema comú (Mayor i Moñivas, 1992).................... 459 Figura 54: Esquema del procés de modelització de la realitat............................................ 485 Figura 55: Esquema del funcionament de les imatges des del punt de vista semiòtic (Villafañe, 1998).................................................................................................................. 495 Figura 56: relació entre denotació i connotació en la lectura d’una imatge........................ 498 Figura 57: Triangle semàntic que relaciona significant i significat.................................... 502 Figura 58: Funcionament semiòtic de la RV: la seva interactivitat modifica sensiblement l'esquema pensat per les imatges.................................................................... 514 Figura 59: Comprensió de les imatges tal com queda un cop modificada per la intervenció de la interactivitat.............................................................................................. 515 Figura 60: Participació de la RV en el procés de recerca arqueològica, en virtut de la seva relació analògica amb la realitat del registre arqueològic............................................ 524 Figura 61: Definició de la RV en funció de l’objecte d’estudi i la forma d’aproximar-s’hi per part de la disciplina................................................................................................. 565 Figura 62: classificació del procés d’ensenyament - aprenentatge en funció de dos eixos amb exemples de cada tipus (Novak, 1986).........................................................................

643

Figura 63: situació dels diferents models d’aprenentatge de les disciplines històriques 690

17

dins la classificació dels processos d’ensenyament – aprenentatge establerta per Ausubel................................................................................................................................. Figura 64: tipus d’aprenentatge significatiu i classificació en funció del nivell d’interactivitat i de complexitat / abstracció........................................................................

725

Figura 65: seqüència de l’aprenentatge reconstructiu......................................................... 726 Figura 66: Esquema de funcionament d'un sistema de Realitat Híbrida al “Well of Inventions” (Strauss, Fleischmann et al., 2003)................................................................... 759 Figura 67: El "Soundgarten", exemple dels “Tangible Media”: la virtualitat s'introdueix dins els objectes reals (Strauss, Fleischmann et al., 2003)................................................... 760 Figura 68: Esquema de funcionament d'un altre sistema de Realitat Híbrida al “Well of Inventions” (Strauss, Fleischmann et al., 2003)................................................................... 762 Figura 69: situació dels diferents dispositius dins el continu entre els tres pols de la RV.. 837 Figura 70: caracterització del MV en funció de l’opció museogràfica............................... 838 Figura 71: Comparació entre les exposicions tradicionals i “interactives” segons Roy Ascott (Ascott, 2002: 9)....................................................................................................... 849 Figura 72: classificació de la interactivitat en funció del tipus de resposta del sistema i l’activitat de l’usuari/ària...................................................................................................... 854 Figura 73: con de l’experiència d’Edgar Dale adaptat a la interactivitat al museu (Dale, 1969)..................................................................................................................................... 861 Figura 74: diagrama esquemàtic que mostra les relacions entre teoria, models i dades (Read, 1990)......................................................................................................................... 910 Figura 75: adaptació de l’esquema de funcionament del coneixement científic adaptat a l’Arqueologia........................................................................................................................ 916 Figura 76: Funcionament semiòtic de la RV: la seva interactivitat modifica sensiblement l'esquema pensat per les imatges.................................................................... 953 Figura 77: comprensió de les imatges tal com queda un cop modificada per la intervenció de la interactivitat.............................................................................................. 954

18

VOLUM I

PRESENTACIÓ I CONCEPCIONS BÀSIQUES DEL PROJECTE DE RECERCA

20

21

Índex I.1. Presentació del projecte de recerca............................................... 25 I.1.1. Introducció general........................................................................................ 25I.1.2. Problemàtica inicial........................................................................................ 25I.1.3. Objectius i continguts de la tesi doctoral...................................................... 27I.1.4. Metodologia de recerca.................................................................................. 31I.1.5. Context d’investigació internacional en relació amb la RV....................... 34 I.1.5.1. Darreres tendències de l’ús de la RV en Arqueologia......................... 35 I.1.5.2. Desenvolupament recent de l’ús de la RV a l’exposició...................... 39 I.1.5.3. Estudis avaluatius sobre la RV............................................................. 42I.1.6. Contribució a l’estat de la qüestió................................................................. 45I.1.7. Perspectives futures........................................................................................ 46 I.2. Epistemologia i funció de l’Arqueologia....................................... 47 I.2.1. Introducció...................................................................................................... 47I.2.2. Situació epistemològica de l’Arqueologia..................................................... 49 I.2.2.1. El debat Ciències / Lletres.................................................................... 49 I.2.2.2. La relació amb les disciplines properes: Sociologia, Humanitats i Història................................................................................................. 68 I.2.2.3. Què són les Ciències Històriques?....................................................... 71 I.2.2.4. Funcionament epistemològic de l’Arqueologia................................... 77 I.2.2.4.1. La dicotomia descripció / interpretació.................................. 77 I.2.2.4.2. Objectiu de l’Arqueologia....................................................... 81 I.2.2.4.3. Estructura epistemològica bàsica de l’Arqueologia............... 82 I.2.2.4.4. La societat, objecte d’estudi.................................................... 85 I.2.2.4.5. La Teoria del Caos.................................................................. 86 I.2.2.4.6. Aplicació de la Teoria del Caos a les Ciències Històriques.... 89 I.2.2.4.7. La Teoria de la Cultura Material............................................ 96 I.2.2.5. L’aportació dels mètodes quantitatius.................................................. 101 I.2.2.6. Conclusions.......................................................................................... 107I.2.3. Funció social de l’Arqueologia...................................................................... 109 I.2.3.1. Introducció........................................................................................... 109 I.2.3.2. Vessant polític...................................................................................... 112 I.2.3.3. Vessant econòmic................................................................................. 119 I.2.3.4. Vessant divulgatiu................................................................................ 125 I.2.3.5. Conclusions.......................................................................................... 132 I.3. Els museus, punt de contacte entre la societat i l’Arqueologia.. 133 I.3.1. Introducció...................................................................................................... 133I.3.2. La base: el paper dels objectes...................................................................... 139I.3.3. Funció social del museu.................................................................................. 146I.3.4. Funció comunicativa de l’exposició.............................................................. 150I.3.5. Funció educativa de l’exposició..................................................................... 167I.3.6. Primeres paraules sobre el paper de les TIC al museu............................... 176

22

I.4. Definició del concepte de Realitat Virtual.................................... 184I.4.1. Introducció...................................................................................................... 184I.4.2. Filosofia de la virtualitat................................................................................ 185 I.4.2.1. Introducció........................................................................................... 185 I.4.2.2. Què li passa al nostre món?.................................................................. 186 I.4.2.3. Metafísica............................................................................................. 188 I.4.2.3.1. Introducció............................................................................... 188 I.4.2.3.2. Origen i evolució del terme “virtual”..................................... 189 I.4.2.3.3. La realitat dins els ordinadors................................................. 194I.4.3. Representació pictòrica de la realitat........................................................... 200I.4.4. La creació d’altres móns................................................................................ 205I.4.5. La cerca de coneixement................................................................................ 210 I.4.5.1. Introducció........................................................................................... 210 I.4.5.2. Computadores: origen matemàtic i concepcions subjacents................ 210 I.4.5.2.1. L’origen matemàtic de les computadores................................ 210 I.4.5.2.2. El processador pot ser més fort que la ploma......................... 214 I.4.5.2.3. La RV com a computadora...................................................... 219 I.4.5.3. Visualització científica......................................................................... 221I.4.6. La RV dins les TIC......................................................................................... 227 I.4.6.1. Introducció........................................................................................... 227 I.4.6.2. Un període de transformacions............................................................ 228 I.4.6.3. Els protagonistes dels canvis: multimèdia, Internet, I. A. i Ciberespai 233 I.4.6.3.1. Multimèdia............................................................................... 233 I.4.6.3.2. Internet..................................................................................... 235 I.4.6.3.3. Intel·ligència artificial............................................................. 237 Panorama general.................................................................................... 237 Sistemes experts i xarxes neurals............................................................ 238 Simulació................................................................................................ 240 Relació amb la RV.................................................................................. 242 I.4.6.3.4. Ciberespai................................................................................ 243 Origen del terme...................................................................................... 243 Les arrels terrestres del ciberespai.......................................................... 244 El ciberespai com a acompliment epistemològic.................................... 246 Diferències amb la RV............................................................................ 254 I.4.6.3.5. Conclusions.............................................................................. 255I.4.7. La RV com a mitjà de comunicació.............................................................. 256 I.4.7.1. Introducció........................................................................................... 256 I.4.7.2. Tecnologia: tipologia, revisió històrica i crítica a la definició tecnològica de la RV............................................................................ 257 I.4.7.2.1. Crítica a la definició tecnològica de la RV.............................. 257 I.4.7.2.2. El desenvolupament tecnològic de la RV (I): el paper del PC 260 I.4.7.2.3. El desenvolupament tecnològic de la RV (II): aparició de les diferents interfícies computacionals....................................... 267 I.4.7.2.4. Tipologia de la RV................................................................... 269 I.4.7.2.5. La tecnologia al seu lloc.......................................................... 280 I.4.7.3. Comunicació: definicions i desenvolupament del procés.................... 281 I.4.7.3.1. Introducció............................................................................... 281 I.4.7.3.2. El procés de comunicació........................................................ 284 Definició dels conceptes bàsics: informació i comunicació................... 284 La RV transforma el procés de comunicació.......................................... 288

23

I.4.8. Conclusions..................................................................................................... 295 I.5. Bibliografia...................................................................................... 296

24

25

I.1. Presentació del projecte de recerca I.1.1. Introducció general

Els presents volums exposen el desenvolupament i els resultats del projecte de tesi doctoral dut a terme durant els anys 2001-2006 –el Treball de Recerca d Tercer Cicle va ser defensat l’octubre de 2002– al Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la direcció de la Doctora Paloma González Marcén, professora titular d’aquest departament i co-directora del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria, centre especial de recerca d’aquesta mateixa universitat. Per a la realització del projecte vaig comptar amb una beca FI del Departament d’Universitats, Recerca i Informació de la Generalitat de Catalunya (III Pla de Recerca de Catalunya 2001/2004), que també em va concedir dues borses de viatge per a estades de recerca al Virtual Heritage Lab de l’ITABC-CNR de Roma (novembre de 2003) i al Heritage studies research group de l’Institute of Archaeology, University College of London (novembre – desembre de 2004), i una beca Marie Curie Early Stage Research Training de la Unió Europea (Sixth Framework Programme, nº de contracte MEST-CT-2004-51439), que em va permetre d’integrar-me a la Universitat de l’Egeu (Mytilene, Grècia) dins el marc del projecte CHIRON, que reuneix en una mateixa iniciativa diverses universitats europees i del Pròxim Orient.

El projecte s’interessa per l’ús de la Realitat Virtual (RV) com a eina divulgativa:

pretén comprendre si la RV és útil i de quina manera per la difusió de l’Arqueologia al museu. Com que es tracta d’una imatge i la qüestió inclou àmbits diversos, estableix un marc teòric semiòtic que permet emprar la seva metodologia analítica i alhora reunir tots les informacions de manera coherent. Els dominis de coneixement implicats són l’Arqueologia (epistemologia), la Percepció i la Cognició humanes, la Museologia, la Comunicació, la Tecnologia, la Història de la Ciència, la Semiòtica de les imatges, la Museologia, la Museografia i l’Aprenentatge, i cada apartat respectiu ha procurat combinar les deduccions teòriques i les contrastacions empíriques per tal de proposar uns primers fonaments teòrics per l’ús de la RV com eina de difusió en Arqueologia.

I.1.2. Problemàtica inicial

El punt de partida del projecte és la generalització de l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en totes les esferes de la societat actual, i més concretament en Arqueologia, un domini de coneixement tradicionalment poc relacionat amb els mètodes quantitatius i les aplicacions computacionals; per consegüent, es planteja la qüestió sobre com influeix aquesta innovació tecnològica en la pràctica de recerca i de difusió de la disciplina.

L’abast concret de la recerca és l’ús de la RV als museus d’Arqueologia. He triat la

difusió i no pas la recerca per motius d’interès personal i perquè considero que l’Arqueologia és una disciplina social i, per tant, cal parar molta atenció als continguts i les formes de divulgació, perquè siguin els més adequats en funció dels interessos o les característiques de la societat, els canals de comunicació, i el nivell de coneixements i els objectius de la disciplina. Dins la divulgació, m’he decantat pels museus i no pas

26

pels llibres perquè és la principal instància de contacte entre la recerca professional i el gran públic i perquè, continuant la tendència de renovació museogràfica iniciada al darrer terç del s. XX, estan adoptat les TIC com a vehicle de comunicació fonamental. Finalment, d’entre totes les TIC, he escollit la RV i no el Multimèdia, que és l’altra tecnologia més estesa, per diferents motius: perquè també es fa servir en recerca, encara que molt puntualment, i crec que aquest fet implicar un valor afegit de cara a la difusió; perquè s’ha convertit en una de les formes més habituals de transmissió de coneixement arqueològic, molt estretament lligada als jaciments i els objectes; i, en relació amb això darrer, perquè, a diferència del Multimèdia, conté un seguit d’implicacions epistemològiques transcendentals –sobre la concepció subjacent de les Ciències Històriques i, concretament de l’Arqueologia, més propera a la Ciència o a l’Art– que s’estan transmetent de manera més o menys conscient a la societat i que haurien de ser discutides.

Figura 1: estructura bàsica de la problemàtica d’aquest projecte de recerca.

La problemàtica que sorgeix en aquest context és la següent: actualment s’ha estès l’ús de la RV als museus d’Arqueologia i s’afirma que posseeix nombrosos avantatges, però no s’especifica quins són o bé es fa de manera molt superficial, dient simplement que contribueix a millorar el gaudi i/o la comprensió de la disciplina. Per tant, aquesta tesi es pregunta:

És cert que la RV és millor que altres estratègies comunicatives? Per quin(s)

motiu (s)?

Quines són les característiques especifiques que li confereixen aquest avantatge?

En quina base teòrico - empírica es fonamenten? L’objectiu, el desenvolupament i les implicacions d’aquest projecte per a

l’Arqueologia, els museus i l’ús de la RV en aquests dos àmbits, es poden condensar en l’adaptació que faig de la següent frase de Simon James. Diu l’autor (James, 1999: 133):

Arqueologia Museus

TIC

RV

RV

Museus Arqueologia 1

2 3

1) Difusió a través de 2) Empra com a mitjà de comunicació 3) Es fa servir en recerca / mostra les concepcions subjacents.

27

“I suggest that instead of asking, ‘How do we present archaeology in museums?’, we should ask, ‘What is the role of the museum in the presentation of archaeology?’”

La frase es podria adaptar de la següent manera:

“Jo suggereixo que en lloc de preguntar ‘Com utilitzem la RV al museu?’, preguntéssim ‘Quin és el paper de la RV en la presentació de l’Arqueologia?’”

Aquesta modificació implica que la RV necessita una base teòrica de tipus epistemològic i museològic per poder ser emprada com a eina comunicativa i no elimina, ni molt menys, les implicacions que, en darrera instància, la frase de Simon James aixecava sobre la concepció de la disciplina i els museus. Com veurem, una pregunta aparentment tan tecnològica com és l’ús de la RV torna a posar sobre la taula el vell debat sobre la construcció i transmissió del coneixement arqueològic. En conclusió, lligant amb la introducció de la problemàtica, preguntar què pot aportar RV a Arqueologia des del punt de vista de l’aprenentatge, la comunicació, l’epistemologia, etc., equival, en el fons, a preguntar de quina manera està canviant la nostra societat com a conseqüència de la introducció de les TIC, a través d’un exemple concret.

I.1.3. Objectius i continguts de la tesi doctoral

La revisió dels usos reals i la bibliografia relacionada amb el tema –realitzada durant la primera part del projecte de recerca i presentada en treballs anteriors (Pujol, 2002a; 2002b; 2004)– evidencia que no només manca la base teòrico - metodològica a la qual feia referència en el capítol anterior, sinó que s’infrautilitzen les capacitats reals de la RV, per raons que no tenen a veure amb la tecnologia sinó amb la concepció de l’Arqueologia.

A l’hora de divulgar el coneixement arqueològic tenim dues possibilitats: mostrar

com era el passat o mostrar com creiem que era i, sobretot, com ho sabem; en altres paraules, posar l’èmfasi en el caràcter relatiu de la informació i en la metodologia. Tal com afirmava Joan Santacana en una comunicació personal, els Museus de Ciència sí presenten la base experimental associada als objectes perquè és una característica inherent a aquesta forma d’obtenció de coneixement, necessària per l’acceptació de les afirmacions; però, en el cas de la Història, l’omissió dels mètodes la converteix en mite, en una construcció basada en interessos polítics i concepcions personals, molt difícil de contrastar però molt fàcil de manipular. Això també és vàlid per l’Arqueologia, en què segueix predominant una concepció artística, més centrada en els objectes que en el seu significat contextual, la qual, a l’hora de preparar una exposició, encara porta a pensar quins objectes es volen mostrar i no pas quin discurs es vol transmetre.

Aquestes dues característiques –la manca de metodologia i la importància dels

artefactes– s’adiuen plenament amb la comunicació visual a través d’imatges, perquè aquestes presenten instantànies d’un conjunt d’elements objectivats que el nostre sistema cognitiu interpreta com a veritables. És per això que tradicionalment l’Arqueologia ha mostrat dibuixos d’objectes i jaciments, i que ara ha trobat la gran solució en les reconstruccions virtuals: és més espectacular i atractiva –com una màquina del temps–, per la qual cosa permet vendre més i substituir més efectivament les imatges mentals. Així doncs, difícilment es podria trobar i analitzar un exemple de

28

RV tal com la defineixo jo, simplement perquè no existeix –sobretot fora del món de la museografia anglo-saxona, en què la tradició de la museografia comprensiva i els “hands-on” podria haver influït la tecnologia i fer-la més interactiva–: no s’ha creat una RV de tipus experimental perquè falta el corpus teòric i experimental bàsic a partir del qual crear el model, com sí hi ha en Arquitectura o Enginyeria.

Conseqüentment, a l’hora d’orientar la recerca, podria formalitzar molt bé la

problemàtica però no podria tirar per la segona via –l’experimental– perquè manquen els exemples d’anàlisi. Val més desenvolupar la primera via i generar una reflexió teòrica global, sobretot tenint en compte que actualment està fragmentada en els coneixements produïts pels diversos àmbits relacionats amb l’ús de la RV com a eina divulgativa. Per tant, la finalitat del projecte de recerca doctoral és començar a construir aquesta fonamentació teòrica que, evidentment, no pot consistir en construccions purament intel·lectuals, sinó que ha d’estar ancorada en dades empíriques; i per això l’objectiu consisteix en la realització d’una cerca sistemàtica dels coneixements teòrics i empírics de tots els àmbits implicats per la pregunta inicial, i la seva integració en una base coherent, que proporcioni unes directrius sobre com integrar la RV als museus d’Arqueologia.

Tanmateix, el fet que l’objectiu no sigui aprofundir en un tema, sinó establir

connexions entre diversos àmbits no està exempt de problemes. En primer lloc, de tipus intern, de sistematització i coherència entre els apartats, de manca de profunditat de les anàlisis, etc., tal com veurem en parlar de la metodologia de recerca. Però, sobretot, a aquest nivell més general, de contradicció entre, d’una banda, el model de recerca cap el qual es tendeix que, com que és interdisciplinari, demana una major inversió de temps, recursos, coneixements especialitzats i, per tant, possiblement la intervenció de diverses persones, i, d’altra banda, el tipus d’avaluació o qualificació acadèmica, que és individual i, conseqüentment, limitada pel que fa al temps i els recursos d’investigació.

La necessitat d’integració i coherència m’ha induït a establir un marc comprensiu, la Semiòtica, que no només és teòric –i permet organitzar totes les informacions obtingudes i les conclusions extretes– sinó també metodològic, perquè com que la RV és un instrument de comunicació específic, permet aplicar-li el potencial analític llargament desenvolupat en disciplines com ara la Lingüística i, sobretot, l’Art i les Ciències audiovisuals, més properes des del punt de vista formal. L’aplicació del marc semiòtic ha portat a estructurar l’anàlisi i l’exposició dels resultats de la manera següent:

Volum I: Presentació de la problemàtica i objectius i de les concepcions

bàsiques sobre l’Arqueologia, els museus i la RV.

Volum II: Fonaments teòrics de l’ús de la RV en el procés de recerca arqueològica1; semiòtica de la RV.

Volum III: Establint les bases i obrint nous camins per l’ús de la RV en

Arqueologia. Bibliografia i Annexos. 1 Aquest concepte equival al que Felipe Criado (Criado, 1996) anomena “cadena interpretativa” i consisteix en la successió de fenòmens cognitius, socials, naturals, etc., que inclouen des de la formació del registre fins la seva difusió i ús.

29

La tesi està dividida en tres volums, a l’interior dels quals la informació està distribuïda, de més general a més concret, en capítols, seccions, apartats i subapartats. El primer volum, tal i com es pot apreciar a través de la lectura d’aquestes línies, comença amb una presentació del projecte de recerca i proporciona tres tipus d’informació: en primer lloc, un panorama ràpid de la tesi, amb la informació acadèmica bàsica, un resum i els dominis de coneixement implicats, a manera de paraules clau; en segon lloc, el projecte pròpiament dit, amb la problemàtica inicial, els objectius, la metodologia, l’estructura i continguts determinats per les tres primeres, i les perspectives futures de recerca; finalment, la relació de la tesi amb el panorama científic internacional, exposada a través de la contextualització del meu projecte en relació amb els principals àmbits implicats i la seva contribució a l’estat de la qüestió.

A continuació s’expliciten les concepcions bàsiques que fonamenten els tres pilars de

la tesi: l’Arqueologia, els Museus i la RV. Aquesta explicació prèvia és necessària perquè l’orientació de la recerca i els seus resultats no són únicament fruït del procés d’investigació pròpiament dit, sinó que estan condicionats per un element preexistent i necessari, que són les concepcions de l’autor/a. En Ciència, és molt habitual presenciar una demanda repetida d’objectivitat i aquest és, precisament, un dels factors que porten a considerar que les Ciències Històriques mai no podran considerar-se dins el selecte grup de les disciplines científiques. Crec que aquesta afirmació és errònia i prové d’una concepció esbiaixada de la noció d’objectivitat. El substantiu “objectivitat” conté dues idees bàsiques: d’una banda, la consideració que els objectes constitueixen el centre de l’atenció del procés intel·lectual que s’està duent a terme; de l’altra, es pot portar una mica més enllà aquesta premissa i entendre que, atès que el món extern focalitza l’interès, s’han de deixar de banda les reflexions, sentiments, etc. de l’observador que no estiguin basats en les informacions que es poden obtenir directament del primer.

Això significa que, perquè es pugui considerar “objectiu”, aquest tipus de

coneixement ha de ser essencialment empíric –en contraposició a purament reflexiu (literari, filosòfic, artístic)–, i no pas que hem d’eliminar la nostra intervenció en la observació perquè, per altra banda això és absolutament impossible: no podem eludir el fet que som humans/es i estem condicionats per la nostra psicologia, la nostra educació i el nostre context social, econòmic i polític. Per tant, entendre l’objectivitat d’aquesta manera és una pretensió totalment irrealitzable perquè implicaria que deixéssim de ser humans i humanes. És més, opino que no només és irrealitzable, sinó que és totalment indesitjable: són precisament aquestes diferències individuals les que estimulen i enriqueixen la nostra cerca de coneixement sobre el món. Així doncs, més que parlar d’objectivitat com a sinònim de manca d’intervenció de la persona, cal entendre-la com a referència a la importància central dels objectes en tant que fi o mitjà d’estudi –una consideració òbvia, per altra banda–; a la necessitat de fonamentar les afirmacions en una base empírica; i, sobretot, en l’estandardització i conseqüent possibilitat de repetició de la metodologia d’anàlisi.

Tota aquesta digressió tenia com a objectiu establir el fet que en qualsevol procés de

recerca, sigui considerat “de Ciències” o “de Lletres”, és impossible desfer-se del rerafons psicològic i cultural de l’investigador/a, i per aquest motiu el millor que es pot fer és intentar explicitar al màxim les seves característiques, de manera que la resta de persones puguin entendre de quina manera influeix en el procés posterior. Per això he defugit conscientment l’ús de la tercera persona neutra o d’un fals plural, i parlo en tot moment en primera persona, ja que aquestes fórmules tan habituals provenen d’una

30

concepció decimonònica errònia que veia en la dissolució del “jo” l’obtenció de l’ “objectivitat”. I aquesta és també la raó que el primer volum estigui dedicat principalment a l’explicitació de les meves concepcions –principalment determinades per la meva formació escolar i universitària a Bordeus i a la UAB– sobre què crec que és i per a què serveix l’Arqueologia; quina és la funció dels museus en relació amb aquesta disciplina de coneixement i de quina manera transmeten les exposicions arqueològiques el seu missatge; i quina definició de RV he adoptat per analitzar-la, atès que no hi ha unanimitat sobre aquesta qüestió.

El segon volum correspon a la recerca pròpiament dita i presenta, juntament amb la

proposta teòrica - metodològica (semiòtica), els resultats de la investigació bibliogràfica i les conclusions obtingudes a partir d’aquestes lectures. El seu objectiu és respondre a la pregunta sobre la utilitat de la RV per la difusió del coneixement arqueològic i això comporta anar a buscar les respostes en àmbits molt diversos, que es poden organitzar de manera coherent gràcies al fet que es tracta d’una imatge destinada a la comunicació i, per consegüent, a través de la tradicional distinció semiòtica entre sintaxi, semàntica i pragmàtica. Per altra banda, el fet d’aprofundir en la concepció de la RV com a llenguatge de codificació i comunicació de la realitat permet transferir, per analogia, la metodologia analítica d’altres àmbits més desenvolupats, com ara les Ciències audiovisuals, l’Art i la Lingüística.

La RV consisteix en un entorn computacional de tipus visual, dinàmic i interactiu.

Això significa que la RV es pot examinar en tant que imatge i, per tant, analitzar quins són els seus components bàsics –la Sintaxi– i de quina manera construeixen i transmeten el seu significat –la Semàntica. Aquest fet determina que el segon volum contingui un capítol dedicat a la descripció de la semiòtica de les imatges i un altre en què, havent comparat les característiques bàsiques de la RV amb aquestes informacions, s’infereixin les conclusions sobre la semiòtica de la RV. La finalitat és comprendre l’especificitat de la RV com a forma de representació de la realitat. Abans, però, hi ha un capítol dedicat a la percepció i la cognició perquè, tot i que moltes de les seves proposicions corresponen a la semàntica, el fet que es tracti d’imatges internes i, per tant, anteriors a qualsevol imatge externa –com per exemple la RV–, fa que s’hagi de situar antecedentment a qualsevol altra consideració. Així doncs, l’objectiu que es planteja aquest apartat és respondre a la pregunta de si la RV és millor que altres mitjans de comunicació perquè representa el món tal com és o com nosaltres l’aprehenem.

Pel que fa a la Pragmàtica, l’aplicació de la RV en un àmbit concret, el del museu

arqueològic, confereix al desenvolupament general d’aquesta recerca un doble matís específic, que és el que veritablement ens interessa. En primer lloc, es tracta de saber si la RV és adequada per l’Arqueologia des del punt de vista epistemològic, perquè si no hi ha concordança a aquest nivell, és a dir, si la RV no és vàlida per representar el coneixement arqueològic, difícilment el podrà transmetre. Com veurem, la dimensió lingüística o comunicativa també conté implicacions de cara a l’ontologia arqueològica ja que, plantejat des d’aquest nou punt de vista, permet encabir-hi la dicotomia Ciència / Humanitat de què parlaré en la reflexió sobre què és l’Arqueologia i, per tant, la supera. L’altre vessant del matís és l’ús de la RV a l’exposició. En aquest cas, la pregunta que es planteja és si la RV és adequada com a recurs expositiu i, per consegüent, l’objectiu de l’apartat corresponent a aquesta pragmàtica específica és analitzar l’adequació de la RV des de la perspectiva filosòfica, museològica i museogràfica. A més, tenint en compte que l’actual definició de museu conté una orientació clarament educativa, el

31

darrer apartat de la Pragmàtica de la RV tracta sobre l’aprenentatge en general, l’aprenentatge de l’Arqueologia i, finalment, l’aprenentatge al museu. La justificació d’aquesta (darrera) perspectiva semiòtica no només prové del fet que es tracta d’imatges que transmeten coneixement, sinó que també es basa en dos altres elements: la funció comunicativa general assignada a l’exposició, i el vessant patrimonial de l’Arqueologia –és a dir, la funció social de la disciplina–, ambdós establerts per les bases conceptuals de la tesi. Així doncs, està ancorada en tots i cadascun dels tres pilars fonamentals d’aquest projecte de recerca.

El tercer volum conté les conclusions d’aquest projecte de recerca. En un primer

moment justifica l’estructura de la tesi i presenta un resum dels resultats obtinguts a partir de les inferències teòriques i la seva contrastació a través dels estudis empírics. El capítol central materialitza l’objectiu final de la tesi perquè proposa, a partir de les informacions anteriors, els fonaments teòrics de l’ús de la RV per a la recerca i per a la difusió del coneixement arqueològic a l’exposició, és a dir que construeix aquesta base teòrico - metodològica que es trobava fragmentada en els diferents àmbits de coneixement i que encara no havia estat integrada i formalitzada. Finalment, preveu per on haurien de tirar futures recerques, a partir de les línies obertes en aquesta tesi, ja sigui perquè han quedat poc aprofundides –a causa de les limitacions temporals i/o d’infrastructura– o bé perquè veritablement constitueixen la continuació natural del projecte.

I.1.4. Metodologia de recerca

Aquest projecte de recerca s’ha dut a terme a través d’una metodologia que podríem anomenar bibliogràfica i inductiva, per contraposició a la hipotètico - deductiva i experimental. En primer lloc, vaig establir la problemàtica inicial i vaig intentar detallar els àmbits de coneixement involucrats per aquesta, una categorització que es va acabar de completar a mesura que llegia, especialment a partir de la bibliografia sobre la RV. L’activitat principal de la recerca va consistir en la cerca bibliogràfica per temes i la lectura crítica de les publicacions recollides. Dins de cadascun dels àmbits, vaig intentar documentar-me el més exhaustivament possible –tenint en compte el temps i l’objectiu (transversal) del projecte–, en primer lloc perquè alguns dels temes m’eren totalment desconeguts i havia de realitzar una tasca prèvia d’aprenentatge –és el cas, per exemple, de la percepció i cognició humanes– i, en segon lloc, perquè, atès que algunes de les definicions bàsiques no eren unívoques –sinó que depenien de l’escola de pensament– i/o bé la concepció actual era el resultat d’una evolució històrica, calia explicitar molt bé d’on havien sortit les idees per tal d’avaluar correctament totes les possibilitats.

La cerca bibliogràfica es va realitzar de manera centrífuga, és a dir, començant

primer pels documents disponibles a la UAB, després a les universitats catalanes –a les quals em podia desplaçar personalment sense problemes–, les espanyoles i, finalment, les europees, a les quals podia sol·licitar les publicacions a través del préstec interbibliotecari. Paral·lelament, vaig consultar les actes dels congressos nacionals i internacionals als quals assistia i també vaig realitzar diverses cerques per Internet, que podien ser generals –a partir d’un tema introduït com a paraula clau en el “Google” o bé d’una revista temàtica disponible on-line– o també específiques –sobre un article o un/a autor/a concret/a que hagués fet accessibles les seves publicacions a través d’una pàgina web.

32

El següent pas va ser el resum i la redacció d’aquesta informació bàsica i la seva

confrontació amb les característiques bàsiques de la RV. Aquesta és la causa que la majoria dels capítols del segon volum posseeixin una mateixa estructura simètrica, ja que reflecteix el procés intel·lectual seguit i que acabo d’exposar: mirar quin és l’àmbit de coneixement més proper a aquell aspecte concret de la RV que volia analitzar, intentar repassar-lo amb un nivell de profunditat adequat, extreure’n les informacions i després aplicar-les a la RV. Per tant, es pot dir que alhora hi ha una part de revisió –de l’àmbit de coneixement original– i una part d’innovació –la de la transferència cap a la RV.

Tanmateix, ja he afirmat anteriorment que cap marc teòric no es pot basar únicament

en construccions intel·lectuals –per allò que dèiem de l’objectivitat– sinó que ha d’estar ancorat en un cos d’informacions empíriques que el validi. Així doncs, l’etapa següent va consistir en la identificació dels punts rellevants i la realització d’una nova cerca bibliogràfica, aquesta vegada d’estudis empírics relacionats amb la pragmàtica museogràfica de la RV, és a dir, que contrastessin les conclusions obtingudes inductivament. El problema és que, la majoria de les vegades, va ser impossible trobar exemples que corresponguessin exactament al tipus d’aplicació, context i domini de coneixement analitzats en aquest projecte, per la qual cosa va ser necessari extrapolar els resultats. Després, vaig procedir al resum de totes les conclusions, ara passades pel sedàs de les informacions empíriques i, finalment, a la seva reestructuració i integració reflexiva per crear la base teòrica que constituïa l’objectiu final d’aquest projecte.

Sóc conscient que aquest treball és producte de la meva formació acadèmica, les

meves característiques personals però també, com en qualsevol empresa humana, del context general i, a un nivell més concret, de les condicions immediates de realització. En aquest cas, principalment, la bibliografia a la qual he tingut accés. A l’hora d’abordar tots i cadascun dels temes tractats en aquesta tesi, vaig procurar diversificar els punts de vista, especialment a l’hora d’aprendre sobre un nou àmbit de coneixement, i per aquest motiu començava sempre a treballar amb manuals generals per després aprofundir alguns aspectes o explorar-ne de nous a partir de les cites trobades en els documents consultats. Aquesta estratègia em generava el dubte de com posar límits a la cerca bibliogràfica o com saber si havia estat prou exhaustiva. Finalment, ho vaig resoldre la següent manera. Pel que fa a la primera qüestió, s’ha d’acceptar que tots els projectes científics de totes les disciplines estan condicionats pel seu context espacial i temporal i aquest és alhora un dels avantatges i inconvenients de la cerca humana de coneixement. Precisament, Umberto Eco explica en el seu llibre Cómo hacer una tesis (Eco, 1999), que aquest tipus de tasca no ha de pretendre ser la recerca definitiva de tota una vida, sinó que ha de consistir en el millor treball possible tenint en compte les seves condicions de realització i, sobretot, que la seva principal finalitat és formativa i la seva destinació, acadèmica.

Pel que fa a la segona qüestió, en primer lloc em vaig proposar de ser tan exhaustiva

com fos possible atès les condicions ja esmentades, per després explorar a partir de les bibliografies dels documents consultats aquells altres que em semblessin més interessants o rellevants en funció del tema o la fase de desenvolupament del projecte en què em trobava. L’assoliment d’un cert nivell d’aprofundiment va quedar confirmat pel fet que, després d’haver llegit aproximadament una mitjana d’unes setanta referències per tema, l’aportació d’informació nova de cadascuna assolia una mena d’asímptota. En

33

altres paraules, al començament llegia qualsevol document relacionat amb el tema i tot el seu contingut era nou per mi; però, a mesura que augmentaven els meus coneixements i seleccionava les fonts, la quantitat d’informació desconeguda disminuïa. En el moment que em trobava amb el segon o tercer article (no cercat intencionalment per comprovar una dada concreta) que descartava perquè no m’aportava res, considerava que havia assolit el nivell d’aprofundiment adequat a les necessitats i el context d’aquest projecte de recerca.

Això justifica també les cites indirectes: es tracta d’un estudi transversal i no podia

aprofundir en tots els àmbits revisats, sobretot perquè en alguns d’ells hi havia molta feina prèvia de comprensió bàsica. Per això reduïa el temps de recerca bibliogràfica anant directament a aquelles publicacions que ja havien realitzat una aproximació al tema des del punt de vista de la RV. Per altra banda, la presència d’aquestes cites també és deguda a la impossibilitat d’accedir a les fonts originals, especialment en el cas de les revistes de Psicologia especialitzada o dels llibres sobre museus escrits en llengua estrangera.

A més d’aquestes dificultats de tipus bibliogràfic, la tesi també presenta altres

característiques que poden ser interpretades negativament, a les quals em referiré a continuació. Per començar, en alguns casos hi ha un cert desequilibri entre les informacions recollides i la seva posterior aplicació a la RV. Això és degut a dues causes. En relació amb la informació de partida, una tesi doctoral és el resultat d’una recerca emmarcada en el context educatiu i està orientada a l’obtenció d’una qualificació; per consegüent, és necessari que reflecteixi, de maneres diverses, aquest procés de formació. En relació amb l’anàlisi de la RV, el desequilibri és degut al fet que de vegades no tenia més dades o possibilitats d’aplicació. Tanmateix, això no és una deficiència insalvable, ja que aquest treball està pensat per servir de base, de punt de partida per a recerques posteriors, pròpies i alienes, i per tant, és necessari que contingui com més informació rellevant millor. Per aquest motiu no he reduït els capítols dedicats als coneixements bàsics sobre cada tema.

En relació amb aquesta qüestió, un altre problema és que la tesi no presenta solucions

concretes, tancades i definitives. Això és degut, en primer lloc, al fet que ens trobem al principi de les recerques sobre aquest tema i, per tant, no hi ha un marc teòric fermament establert ni comptem amb prou dades empíriques. Per aquest motiu, els capítols centrals sovint prenen la forma de reflexions a partir dels diferents àmbits que intervenen en la resposta a la qüestió principal. Potser això provocarà que en algun moment es transmeti la sensació de no haver seguit fins el final un fil argumental o haver deixat només esbossada una cavil·lació. Els camins que obren els múltiples temes continguts en aquest treball són tants i tan profunds, que seria impossible desenvolupar-los en el marc acotat acadèmicament d’aquest treball. Per altra banda, he de precisar que aquest format similar a l’assaig amb breus digressions m’escau totalment des del punt de vista intel·lectual.

Anteriorment he afirmat que la tesi abasta i reuneix molts temes, però no aprofundeix

en tots ells. Tal característica pot ser considerada negativa però cal tenir molt present que aquest no és el seu objectiu: l’interès no rau en desenvolupar fins al fons un àmbit o una línia de