l´agricultura protòhistorica a través de l´arqueobotánica

L ’ A G R I C U L T U R A P R O T O H I S T Ò R I C A A T R A V É S D E L ’ A R Q U E O B O T À N I C A .

Per Daniel Lopez, Francisco Cantero, Alfredo Cano

2

0.- Introducció.

Les pràctiques agrícoles formen part de la base de l’alimentació humana en les societats de la Mediterrània occi-dental des del neolític antic i el seu es-tudi és fonamental per al coneixement de les diferents cultures del passat. Els materials que disposem per realit-zar aquesta aproximació i que anirem presentant en diferents capítols són les restes de llavors i fruits arqueològics conservats a través de la carbonització i la mineralització, entre altres estats de conservació. Aquests apareixen en el registre arqueològic i són una evidència arqueològica inqüestionable d’una ma-nipulació de productes vegetals. Les es-pècies que apareixen amb més freqüèn-cia són els cereals, les lleguminoses i els fruits, en canvi la conservació d’altres com verdures, arrels, bolets i horta-lisses, per exemple, són excepcionals.

En aquest primer apartat de l’agricultura a través de l’arqueobotànica s’exposa, breument, les diferents disci-plines que conformen l’arqueobotànica i com és conserven les macrorestes ve-getals, llavors i fruits, en jaciments ar-queològics. Finalment, s’adjunta una bi-bliografi a essencial de l’arqueobotànica, que s’anirà ampliant en els diferents apartats de forma especialitzada.

1.- Què és l’arqueobotànica?

L’arqueobotànica o paleoetnobo-tànica és el conjunt de disciplines amb mètode i tècniques propis que analit-zen i interpreten les restes vegetals ar-queològiques, que proporcionen infor-

mació sobre les interaccions entre les poblacions humanes i el món vegetal.

És una ciència instrumental que utilitza fonts materials, que descriu-rem més endavant, analitzades segons la metodologia d’investigació pròpia de la història, i mes especialment, de l’arqueologia. Tradicionalment aquest tipus d’estudis s’han aplicat en aque-lls períodes de la Història que tenen més mancances d’informació, com és el cas de la prehistòria. Actualment, es comença a integrar aquests estu-dis a projectes d’investigació d’altres períodes històrics com la història anti-ga i la medieval, gràcies a l’important volum d’informació que proporciona .

L’arqueobotànica està formada per un conjunt de disciplines amb mètode i tècniques propis, que estan agrupa-des segons el tamany i la naturalesa de les restes. Per una banda, les ma-crorestes vegetals amb l’antracologia (carbons de fusta) i la carpologia (lla-vors i fruits) i, per l’altre, les micro-restes vegetals amb la palinologia (pol•len fòssil) i la fi tolitologia (fi tòlits de silici i d’oxalat de calci i midons).

- L’antracologia s’ocupa de la iden-tifi cació taxonòmica de la part llen-yosa de les plantes en estat carbo-nitzat a partir de les característiques anatòmiques dels diferents grups per tal de conèixer el paisatge vegetal i l’explotació dels recursos forestals. Aquests carbons provenen de la com-bustió incompleta de les fustes (que no han esdevingut cendres) recollides per l’home, ja sigui com a combustible, com a matèria primera per a la fabricació d’útils, com a material constructiu, etc.

- La carpologia, analitza les restes de llavors i fruits carbonitzats, mine-

L’AGRICULTURA PROTOHISTÒRICA A TRAVÉS DE L’ARQUEOBOTÀNICA.

PER DANIEL LOPEZ, FRANCISCO CANTERO, ALFREDO CANO

3

ralitzats o sota altres formes de con-servació, com veurem més endavant. Permet estudiar les plantes de la vege-tació del passat que van ser utilitzades directa o indirectament per les pobla-cions antigues. Ens aporta valuoses da-des sobre l’agricultura, l’entorn vege-tal, el clima i les relacions home-medi.

- La palinologia, estudia els pol•lens i les espores fòssils, és a dir, aquells grans de pol•len que foren dispersats per la fl or i que mai van complir la seva funció reproductora. Aquesta disciplina ens informa de la composició de l’entorn vegetal i dels canvis efectuats en el medi ambient a l’antiguitat. A banda, de l’arqueologia i la paleontologia, aquesta disciplina s’estudia des de diferents perspectives com l’enginyeria agrària, l’alimentació, la farmacologia i la medicina.

- L’anàlisi de fi tòlits, fi tolito-logia, és la disciplina més jove de l’arqueobotànica i estudia els materials d’origen biològic i de natura mineral (fi tòlits de silici i d’oxalat de calci) i els hidrats de carboni (midons), totes bio-mineralitzacions d’origen vegetal. S’ha aplicat a problemes diversos com ara la reconstrucció del macro i microentorn, els patrons de dieta animal i humana, la utilització no alimentària dels vege-tals, l’origen de l’agricultura, la tecno-logia agrícola i a la funció dels útils.

2.- La carpologia: l’estudi de les llavors i fruits.

2.1.- Com es conserven les restes vegetals?

Normalment les plantes i els ob-jectes fets amb matèria vegetal es po-dreixen i es descomponen amb el pas del temps, els seus components són ràpi-dament reutilitzats per una gran quan-titat d’organismes i no queden restes visibles. En canvi existeixen unes condi-cions excepcionals que poden permetre la conservació d’aquest tipus de restes:

- La carbonització: es duu a terme quan alguna resta vegetal ha estat ex-

posada a una escalfor superior als 200º C sense oxigen sufi cient per a que cre-mi per complet i esdevinguin cendres (Fig. 1-5). Els components orgànics de la planta esdevenen materials rics en carbó i resisteixen la descomposició, perquè aquest material no es veu afec-tat per bactèries, fongs ni altres agents.

La carbonització és l’estat més abundant de conservació de llavors i fruits a la conca del mediterrani. Moltes d’aquestes restes es troben in situ, con-centrats en llars de foc, en abocadors (per exemple a les sitges en la seva fun-ció secundària), en fosses, etc. L’acció del foc altera la morfologia externa de la llavor o del fruit i, de vegades, difi -culta la seva identifi cació carpològica.

- La mineralització: aquest ti-pus de conservació es dona quan les llavors o fruits es presenten sota la forma d’esquelets de sílice (diòxid de silici, mineral que ocorre en la natura tant en forma pura com impura) (Fig. 6-7). Aquests han sofert un procés de mineralització que s’impregna a les pa-rets de cel•lulosa de la llavor, formant dipòsits de sílice, de tal manera que, quan aquesta mor, l’esquelet de sílice sobreviu i es presenta com una rèplica idèntica de la superfície de la llavor. No s’ha confondre aquest tipus de conser-vació amb el conegut com fossilització.

- Altres formes de conservació: són les menys freqüents i necessiten d’unes condicions extraordinàries. En medis humits o inundats quan es tracta de jaciments arqueològics preservats en una atmosfera anaeròbica, on el procés de putrefacció dels microorganismes es veu molt limitat. En contextos arqueolò-gics extremadament freds o secs es po-den conservar restes vegetals, per con-gelació o dessecació respectivament.

Bibliografia

ALONSO, N. De la llavor a la farina. Els processos agrícoles protohistòrics a la Catalunya Occidental, Monogra-phies d’Arqueologie Meditéranéenne,


4

Vol. 4, CNRS, Lattes, France, 1999.ALONSO, N. “Cultivos y producción

agrícola en época ibérica”, in MATA, C., PÉREZ, G.,(ed.) Ibers. Agricultors, artesans i comerciants. III Reunió so-bre Economia del Món Ibèric, Sagun-tum, Extra 3, València, 2000, p. 25-46.

ALONSO, N.; BUXÓ, R. Agricultura, alimentación y entorno vegetal en la Cova de Punta Farisa (Fraga, Huesca) duran-te el Bronce medio, Col. Espai/Temps, núm. 24, Universitat de Lleida, 1995.

BOURQUIN-MIGNOT, C. [et al.]. La Botanique, Collections Archéolo-giques, Ed.: Errance, Paris, 1999.

BUXÓ, R. “Metodología y Técnicas para la recuperación de restos vegeta-les (en especial referencia a semillas y frutos) en yacimientos arqueológicos”, a Cahier Noir, Vol. 5, Girona, 1990.

BUXÓ, R. “Cuillete et agricultu-re à Lattes: les reeources végétales d’après les semences et les fruits”, a Lattara Vol. 5, 1992, p. 45-90.

BUXÓ, R. Arqueología de las plantas. La explotación económica de las semillas y frutos en el mar-co mediterráneo de la Península Ibé-rica, Ed. Crítica, Barcelona, 1997.

BUXÓ, R. [et al.]. “Archaeobotani-cal remains of hulled and naked cereal in the Iberian Peninsula: implication for the role of plant foods and ecological context”, a Vegetation History and Ar-chaeobotany, núm. 6, 1997, p.15-23.

BUXÓ, R.; PIQUÉ, R. La recogida de muestras en arqueobotánica: objetivos y propuestas metodológicas. Encuen-tro del Grupo de Trabajo de Arqueo-botánica de la Península Ibérica, Mu-seu d’Arqueologia de Catalunya, 2003.

CANAL, D. “Dieta vegetal y ex-plotación agraria en el mundo ibéri-co a través del análisis de semillas y frutos: El Mas Castellar de Pon-tós”, en Saguntum-Plav, Extra-3, III Reunió sobre Economia en el Món Iber, València, 2000, p. 125-131.

CANAL, D.; ROVIRA, N. “La agri-cultura y la alimentación vegetal de la Edad del Hierro en la Catalunya orien-tal”, in BUXÓ, R., PONS, E. (dir.) Els

productes alimentaris d’origen vegetal a l’edat del ferro de l’Europa occiden-tal: de la producció al consum. Actes del XXII Col•loqui Internacional per a l’Estudi de l’Edat del Ferro, Sèrie Mono-gràfi ca, Vol. 18, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Girona, 2000, p. 139-150.

CANAL, D. “L’explotació dels re-cursos vegetals: les anàlisis carpo-lògiques”, in PONS, E. Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà). Un complex arqueològic d’època ibèrica (excava-cions 1990-1998), Sèrie Monogràfi ca, Vol. 21, Museu d’Arqueologia de Ca-talunya, Girona, 2002, p. 443-476.

CARAMIELLO, R.; AROBBA, D. (Cord.) Manuale di archeobotani-ca. Metodiche di recupero e stu-dio. Ed.: FrancoAngeli, Milano, 2003.

CUBERO, C. La agricultura du-rante la Edad del Hierro en Catalu-ña. A partir del estudio de las semi-llas y los frutos. Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques, núm. 2. Universitat de Barcelona, 1998.

ENRICH, J. [et al.]. (Cord.) I Congrés d’analítiques aplicades a l’arqueologia, Arqueocat SL, Igualada, 2005.

MARINVAL, PH. L’alimentation vegetale en France , CNRS, 1998.

LÓPEZ, D. “Primers resultats arque-obotànics (llavors i fruits) al jaciment protohistòric del Turó de la Font de la Can-ya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès, Barcelona) segles VII – III a. n. e.”, Re-vista d’Arqueologia de Ponent, núm. 14, Universitat de Lleida, 2004, p. 149-177.

PÉREZ, G.; ALONSO, N.; IBORRA, M. P. “Agricultura y ganadería pro-tohistóricas en la Península Ibérica: Modelos de gestión”, in RODRÍGUEZ, A., PAVÓN, I. (ed.) Arqueología de la tierra, Càceres, 2007, p. 327-373.

RENFREW, J.M. Palaeoethnobo-tany. The prehistoric food plants of the Near east and Europe, Colum-bia University Press, New York, 1973.

ZOHARY, D.; HOPF, M. Domes-tication of Plants in the Old World, third edition (1988), Oxford Uni-versity Press, England, 2000.


5

ANNEX FOTOGRÀFIC


ANNEX FOTOGRÀFIC

Fig. 1.- A l’esquerra, cariop-sis de blat comú actual. A la dre-ta, exemplar carbonitzat de blat un comú/dur (Triticum aestivum/durum) del jaciment romà d’El Vinyet (Sit-ges, El Garraf) (Fot.: Dani López).

Fig. 2.- Cariopsis de blat nu comdú/dur (Triticum aestivum/durum) del jaciment ibèric de Sant Este-ve d’Olius (Olius, Solsonès) (Fot.: Xavi Goñi. Servei de Reproducció d’Imatges de la Universitat de Lleida).

Fig. 3.- Cariopsis carbonitza-des d’ordi vestit (Hordeum vulga-re) del jaciment protohistòric del Turó de la Font de la canya (Avinyo-net del Penedès, Alt Penedès) (Fot.: Xavi Goñi. Servei de Reproducció d’Imatges de la Universitat de Lleida).

Fig. 4.- A la part superior, llavors modernes de raïm (Vitis vinifera ssp vinifera). A la part inferior, llavors car-bonitzades de raïm (Vitis vinifera ssp. vinifera) del jaciment romà d’El Vinyet (Sitges, El Garraf) (Fot.: Dani López).

6

Fig. 5.- Fruit carbonitzat d’aranyó (Prunus spinosa) amb restes de la polpa del jaciment ibèric de Sant Es-teve d’Olius (Olius, Solsonès) (Fot.: Xavi Goñi. Servei de Reproducció d’Imatges de la Universitat de Lleida).

Fig. 6.- Vista de conjunt i detall de les llavors mineralitzades de raïm (Vitis vinifera ssp. vinifera) de la fase medieval del jaciment de Can Gambús-2 (Sabade-ll, Vallès Occidental) (Fot.: Dani López).

Fig. 7.- Detall dels pinyols mine-ralitzats de cirerer/guinder (Prunus cf. avium/cerasus) de la fase medieval del jaciment de Can Gambús-2 (Sabadell, Vallès Occidental) (Fot.: Dani López).


l´agricultura protòhistorica a través de l´arqueobotánica

Documents