PanoraMix 2012

Una nova sala oberta a la ciutat

Dos cicles per donar major visibilitat als artistes locals de la ciutat i per apropar-los al públic. Tindran lloc durant els mesos de maig-juny i octubre-novembre. PanoraMix sorgeix de la idea d’iniciar un projecte pilot per començar a generar un aparador que pugui tenir lloc durant la setmana i on es puguin veure diversos treballs i artistes de les arts escèniques actuals. Un marc ideal on poder programar molts dels joves artistes que hem anat recolzant al llarg d’aquests anys a través del nostre programa de residències. Dins d’aquests cicles presentarem treballs de dansa i d'arts escèniques tocant diferents llenguatges contemporanis i oferint una mirada panoràmica sobre la diversitat de la creació actual.

dilluns, dimarts i dimecres a les 20h També hem convidat altres centres amb els quals hem estat vinculats a través de col·laboracions en xarxa, com La Poderosa i La Porta, a proposar una programació on presentar alguns dels artistes/projectes que han estat recolzant durant els darrers anys.

calendari PanoraMix Pere Faura "Striptease" | "Bomberos con grandes mangueras" 7, 8 i 9 de maig cia Prisamata i Family Art productions "Els desgraciats" 14, 15 i 16 de maig Cecilia Colacrai "La incorruptible belleza de la distancia" 21, 22 i 23 de maig Cia. Vero Cendoya "Antagónics" 28, 29 i 30 de maig Cia. Vero Cendoya "Manuales de saliva" 4, 5 i 6 de juny Colectivo 96º "Fingir" 11, 12 i 13 de juny

18, 19 i 20 de juny

col·laboració 8 €. amics de lacaldera 5€. APdC 6€. Aforament limitat.

“Striptease” de PERE FAURA 7, 8 i 9 de maig a les 20h

"Striptease" és un striptease al teatre i a la seva mirada. Un striptease, una performance i una conferència que compara de manera irònica i divertida el fet teatral amb l’art de despullar-se. Què esperem veure quan anem al teatre? I quan anem a veure un striptease? I quan anem a veure una peça de teatre que es diu “striptease”?

"Striptease" parla d’aquestes expectatives, del mecanisme de generació del desig en totes dues convencions i de la relació de seducció entre performer i espectador, allà on la seva mirada es converteix finalment en la protagonista principal d’aquest striptease.

Creació i direcció Pere Faura Intèrprets Pere Faura i Demi Moore Vídeo Pere Faura Música Carlos Jobim i Annie Lenox , Mescla Ivo Bol Il·luminació Paul Schimmel i Pere Faura Supervisió dramatúrgica Jeroen Fabius Productor Frascati Theater (Ámsterdam) Extracte de textos de: -“Undressing the First Amendment and Corestting the Striptease Dancer" de Judith Lynne Hanna -"Striptease. The Art of Spectacle and Transgression" de Dahlia Schweitzer -"Narrative Striptease in the Nightclub Era" de Ben Urish

“Bomberos con grandes mangueras” de PERE FAURA

7, 8 i 9 de maig a les 20h En un intent de despullar els despullats, la peça re-visita l’imaginari pornogràfic com a pràctica coreogràfica. Amb estratègies que oscil.len entre la concreta re-contextualizació i la completa abstracció, un ballarí practica sol la dansa dual per excel·lència. Una masturbació sense soletat. Un striptease a l’arquitectura del plaer que el públic presencia en aquell espai entre ser espectador i ser voyeur, entre allò públic i allò privat, entre l’explícit y l’eròtic. Una reflexió nua, suada i bruta sobre la gimnàstica de l’excitació y la fisicalitat del desig.

Coreografia i interpretació Pere Faura Música Vivaldi + actors “ on fire” Productor CUVO Comissari Álex Brahim

“Els Desgraciats” de cia. PRISAMATA I FAMILY ART PRODUCTIONS 14, 15 i 16 de maig a les 20h En la foscor absoluta d’una carpa de circ ruïnosa i abandonada al bell mig del no res, talment com si s’haguessin quedat allà estancats com a conseqüència d’un holocaust nuclear, hi viuen dos pallassos desgraciats: en Baptiste (Bruno Bergonzini) i en Jack (Jordi Vilches). Fa molt de temps que la gent ha anat marxant i els ha abandonat. Els aplaudiments del públic, els riures dels nens, el número de l’home forçut, les acrobàcies de la ballarina i l’atreviment inconscient del funàmbul han desaparegut sense deixar ni rastre. S’han quedat sols. Només es tenen l’un a l’altre. És per això que es necessiten i faran qualsevol cosa que calgui per aconseguir que l’altre no l’abandoni mai.

Equip de direcció Iván Morales, Martí Gallén, Cristi Garbo, Lali Alvá rez Repartiment Bruno Bergonzini, Jordi Vilches Dramaturgia Iván Morales, Martí Gallén Música Òscar Blanco Assistents Xavi Sáez, Anna Alarcón Producció Ingride Santos Agitació 2.0 Marina Raurell, Juanjo María Tarrasón

“La incorruptible belleza de la distancia” de CECILIA COLACRAI 21, 22 i 23 de maig a les 20h “La incorruptible belleza de la distancia” és un espectacle de dansa contaminada, on el moviment, la paraula, la imatge i el so es complementen per crear diferents atmosferes en les que una dona, la seva memòria i els seus fantasmes s’enfronten a diverses situacions. És una reflexió sobre la relativitat del temps i la memòria depenent el qui, l’on i el quan. És la possibilitat d’imaginar altres realitats des d’un cos oprimit i tancat. És una història d’amor esquitxada pels abusos de poder. Un cos oblidat no és un cos absent, una memòria censurada mai abandona el cos, sinó que l’enforteix. Aquesta és, en resum, una història de supervivència. “Podem fer amb el passat el que vulguem. Allò que no podem fer és canviar les seves conseqüències” .

Coreògrafa i intèrpret Cecilia Colacrai Vídeo i edició Esteban Crucci Fotografia i muntatge Hernán Galbiati Música original Marcelo Lastra Assessorament dramatúrgia Cia. Los Corderos Col·laboració Toni Mira Vestuari Emilia Pilello Escenografia Jaume Amigó Disseny de llums Israel Quintero Tècnic Pablo Ramírez Disseny gràfic Esteban Crucci, Hernán Galbiati Projecte apadrinat a lacaldera per Cia. Nats Nus/Toni Mira Amb la col·laboració de: La Caldera (Barcelona), Antic Teatre/ Adriantic (Barcelona), La CCB (Burg), L’Animal a L’Esquena (Celrà).

“Antagònics” de la CIA. VERO CENDOYA 28, 29 i 30 de maig a les 20h “Antagònics” és un espectacle de dansa teatre que uneix la dansa contemporània i l’art del transformisme i investiga la possible conversa entre ambdues. Una confrontació entre dues arts aparentment antagòniques, el transformisme. considerat un art popular i caracteritzat per l’extraversió i la dansa contemporània, considerada encara com un art de minories i caracteritzada per ser un art abstracte. Un duet de Vero Cendoya, ballarina i coreògrafa contemporània, i amb Rubén Cardoso, representant de l’art transformista, un dels artistes més influents de l’escena del transformisme actual a Barcelona.

Direcció Vero Cendoya Creació i interpretació Rubén Cardoso i Vero Cendoya Música Adele Madau Assistència coreogràfica Valentí Rocamora Disseny de llums Lídia Ayala Vestuari Ruben Cardoso i Vero Cendoya Fotografia Agueda Santoro

“Manuales de saliva” de la CIA. VERO CENDOYA 4, 5 i 6 de juny a les 20h

El diccionari defineix familia com: grup de persones unides per estret parentiu, que viuen juntes o en llocs diferents o grup de persones amb alguna condició comuna. El mapa de la nostra història està desplegat davant nostre. Sembla que és un moment en el que caminar cap al futur requereix l’observació del passat per entendre el present. Compartim desitjos de companyia i al mateix temps d’independència. Sense cap manual escrit per a seguir sempre és el moment de decidir quin camí prendre tenint infinites possibilitats d’estils de vida.

Manuales de saliva és un espectacle d’emocions i amb un humor incisiu. La dansa-teatre como a llenguatge que materialitza emocions i sensacions familiars. El cos i la música de un violí elèctric tradueixen en l’escenari l’univers íntim de la familia.

Creació Gema Diaz, Raquel Sanchez i Vero Cend oya. Interpretació Gema Diaz i Vero Cendoya . Música en directe Adele Madau (violí elèctric i sonorització d’objetes) Il·luminació Jorge Fuentes Residències lacaldera i AZALA

“Fingir” COLECTIVO 96º 11, 12, 13, 18, 19 i 20 de juny a les 20h Fins fa 20 anys, els petons d’amor, és a dir, els petons a la boca, en un escenari de teatre sempre es fingien. Tres eren les principals estratègies per a dissimular el fingiment d’un petó. A/ El galant s’inclina sobre la dama, torça lleugerament el cap de manera que oculta el petó al “respectable” i aleshores besa a la actriu a la barbeta o en el llavi superior. B/ El galant, ple de frenesí, acaricía a la dama amb les seves dues mans, posades ambdues a sobre les seves galtes. En el moment del petó, el galant mou el seu dit polze sobre la boca de la dama i així es dóna un petó a sobre del dit gros. C/El galant inclina el cap i subjecta amb les seves mans el cap de la dama i la besa entre el pòmul i la boca, espai que no s’aprecia ja que la mà del galant obstaculitza la visibilitat. “Fingir” pretèn ser una ironia sobre la pròpia acció de representar.

Text i direcció Lidia González Zoilo Intèrprets Lidia González Zoilo i David Franch Foto-Collage Macarena recuerda Coreògrafa Mónica Muntaner Vestuari Pilar Gonzalo Il·luminació Gorka Bilbao Ajudant de direcció Yuri Fontes Premi a l’espectacle més innovador Feria de Huesca 2011