l’autònoma 208

PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA NOVEMBRE DE 2007

PREDISPOSICIÓ ALCONSUM DE TABAC

Investigadors delDepartament de PsicologiaBàsica, Evolutiva i del’Educació de la UABhan investigat el possiblepaper de la intel·ligènciaemocional en lapredisposició a l’addiccióal tabac i al cànnabis. PÀG. 9

CELEBRACIÓ DELA FESTA MAJOR 2007

El 8 de novembre passat,la UAB va celebrar la sevaFesta Major estrenant unnou espai entre la Facultatde Veterinària i el Rectorat.A més de les paradetesdels estudiants, hi va havercinema, teatre, competicionsesportives, etc. PÀG. 5

LA UAB APOSTA PERL’ÚS DE LA BICICLETA

L’exposició itinerant«Mou-te amb el planeta»i el «Dia de la bicicletaa la UAB» van marcarl’edició d’enguany de laSetmana de la MobilitatSostenible i Segura, queva tenir lloc entre els dies22 i 26 d’octubre. PÀG. 13

El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, el president de la Generalitat, José Montilla, i el rector de la UAB, Lluís Ferrer. PÀG. 3

ZAMORA

Parc de Recerca UAB:plantant el futurParc de Recerca UAB:plantant el futur

CAMPUS

A la reunió del Consell de Govern del 7 denovembre passat es va tractar l’estat deles negociacions entre les universitatscatalanes i la Generalitat, entre altresqüestions que afecten la política univer-sitària tant en l’àmbit de Catalunya comen el de la UAB. Lluís Ferrer va informarsobre les converses entre les universitatsi el Departament d’Innovació, Universi-tats i Empresa (DIU) respecte a la progra-mació acadèmica del curs vinent i l’a-daptació a l’Espai Europeu d’EducacióSuperior (EEES).

Va tractar també el tema del finança-ment i va explicar que la Generalitat haviacomunicat que, en el projecte de pressu-post que actualment està en tràmit parla-mentari, no seria possible completarl’increment del finançament universitarique era previst (una millora de 50,9 mi-lions d’euros amb l’objectiu de sanejar eldèficit l’any 2010) i que, per tant, estu-diaria com solucionar aquesta situació.

Es va acordar presentar, de cara al curs2008-2009, quatre titulacions adaptadesa l’EEES: Traducció i Interpretació, Hu-manitats, Física i Matemàtiques. El Con-

02

El curs vinent arrenca el «pla de Bolonya»Al febrer es presentarà la llista de titulacions adaptades a l’EEES

El rector va informarde les converses ambla Generalitat sobre lestitulacions i el finançament

INFORME DEL RECTOR

MÉS INFORMACIÓ: www.uab.cat/relacions-institucionals

ACORDS

PRESSUPOSTOS 2008S’acorda aprovar les línies generals delPressupost de la UAB per a l’any 2008 ielevar la proposta al Consell Social.

REGLAMENTS DE LES ESTRUCTURESBÀSIQUESS’acorda ratificar la modificació del Re-glament del Departament de Farmaco-logia, de Terapèutica i de Toxicologia.

CBATEG-MOUSECLÍNICS’aprova la participació de la UAB en elconsorci Centre de Biologia Animal i Te-ràpia Gènica–Plataforma Fenotipal Me-tabòlica i la cessió de terreny per a laconstrucció de l’edifici.

AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT DOCENTS’aprova el nou manual d’avaluació del’activitat docent del professorat.

TÍTOLS PROPIS DE MÀSTERSI DIPLOMES DE POSTGRAUS’acorda la creació de títols propis demàsters i diplomes de postgrau.

CRITERIS PER AL MAPADE TITULACIONS DE GRAUS’acorda aprovar els criteris per al dis-seny del mapa de titulacions de grau dela Universitat.

La UAB ha signat diversosconvenis d’intercanvi ambinstitucions xineses i tindràuna seu permanent a Xangai

brer perquè siguin aprovades pel Governi verificades pel Ministeri d’Educació iCiència.

Tornant al Consell de Govern, i ja enclau interna, cal destacar que el rectorva expressar, al començament de la reu-nió, el seu sentiment de condol per ladesaparició del doctor Antoni Calvó, in-vestigador del programa ICREA a la UABi una personalitat excepcional amb unbrillant currículum acadèmic i científic.

Al Consell de Govern es va parlar sobrela reunió entre universitats xineses i es-panyoles que va tenir lloc recentment aPequín i Xangai, a la qual va assistir unarepresentació de la UAB encapçalada pelrector. Durant aquesta visita, la UAB vaformalitzar diversos convenis d’inter-canvi amb institucions xineses i va as-solir un acord amb el Consorci de Pro-moció Comercial de Catalunya (COPCA)perquè la UAB tingui una seu perma-nent a Xangai.

Es va discutir també sobre les reivindi-cacions i les mobilitzacions dels treba-lladors dels Serveis Informàtics Distri-buïts (SID) i de la posició de la Gerènciarespecte d’aquest tema. El Consell vainstar ambdues parts a seguir negociantper tal d’assolir acords viables quepuguin ser presentats al Consell Social.

Finalment, es va informar sobre lamarxa de la convocatòria de bequespostdoctorals (ja s’ha tancat la convoca-tòria i ara queda pendent fer una selec-ció de les 111 sol·licituds que han arri-bat) i es va fer esment dels últims esde-veniments destacats: la inauguració, el19 d’octubre passat, del Parc de RecercaUAB, amb la presència del president dela Generalitat i de nombrosos membresdels àmbits científic, acadèmic i empre-sarial, i la celebració de la Festa Major dela UAB, que va tenir lloc el 8 de novem-bre.

sell de Govern va tancar aquest punt ex-pressant el seu suport a les facultats quepresenten les propostes de titulacionsadaptades a l’EEES, i va encoratjar totsels centres de la Universitat a treballaren el procés d’adaptació de totes les ti-tulacions ofertes.

Posteriorment, el 12 de novembre, es vareunir el Consell Interuniversitari deCatalunya. Les universitats i el Governvan assolir un acord general que esta-bleix els criteris sota els quals es basarà laprogramació. Es va establir que les uni-versitats hauran de presentar les sevespropostes de programació a mitjan fe-

El Parc de Recerca UAB (PRUAB) ja ésuna entitat amb personalitat jurídicapròpia. El 19 d’octubre, un acte insti-tucional al Rectorat de la UAB va marcarl’inici de la seva posada en marxa. L’acteva ser presidit per José Montilla, presi-dent de la Generalitat, qui va destacarque, amb la creació del PRUAB, la UAB faun pas significatiu per reforçar el seupaper de punt de referència científicaper a Catalunya i per a Espanya. Montillava reclamar a les empreses un com-promís més gran en l’àmbit d’R + D i vadir que la Generalitat invertirà en recercafins a arribar al 2 % del PIB, l’any 2010.

També van intervenir-hi Jordi Marquet,director del PRUAB; Carlos Martínez,president del CSIC; Miguel Ángel Quin-tanilla, secretari d’Estat d’Universitats

03

CAMPUS

Nou impuls a la transferència cientificotècnicaEl president de la Generalitat inaugura el Parc de Recerca UAB

El Parc de Recerca UABés fruit de la prolongadacol·laboració, a tres bandes,entre la UAB, el CSIC i l’IRTA

L’acte d’inauguració del Parc va tenir lloc el 19 d’octubre passat a la sala d’actes del Rectorat de la UAB.

Un parc amb més de quatre mil investigadors

Amb la constitució oficial del Parc de RecercaUAB es dota d’estructura una realitat que fatemps que existeix, formada pels departamentsi els grups de recerca de la UAB i els instituts icentres de recerca, els vivers d’empreses, lesunitats d’R + D empresarials i els serveis cienti-ficotècnics ubicats al campus de Bellaterra i a laGranja Torre Marimon, a Caldes de Montbui.

Els orígens del Parc es remunten als anys vui-tanta, quan es van començar a instal·lar al cam-pus de la UAB els primers centres de recerca.D’aleshores encà, la UAB ha esdevingut un eixvertebrador de les sinergies entre institucions iempreses, algunes ubicades al campus i a la

Granja Torre Marimon, i d’altres repartidesper la província de Barcelona. Totes plega-des conformen l’Esfera UAB. Actualment, alParc hi ha trenta centres i instituts de recer-ca i més de quatre mil investigadors. L’any2006 va registrar seixanta patents i va gene-rar recursos per valor de 68 milions d’euros.

Per gestionar-lo, s’ha creat la FundacióParc de Recerca UAB, presidida pel rectorde la UAB, Lluís Ferrer, i amb Carlos Martí-nez, president del CSIC, i Josep Tarragó, di-rector de l’IRTA, com a vicepresidents. JordiMarquet, vicerector de Projectes Estratègicsde la UAB, n’ocupa el càrrec de director.

del Ministeri d’Educació i Ciència; i LluísFerrer, rector de la UAB i president de laFundació Parc de Recerca UAB.

Marquet va destacar que la creació delParc «neix de la voluntat de trobar fór-mules de col·laboració transversal mi-llors i més àgils per fer front als reptes dela ciència i de la innovació del nostrepaís al segle XXI». L’objectiu, va manifes-tar, «és desenvolupar noves sinergies en-tre els seus ocupants i dinamitzar latransferència de tecnologia i coneixe-ment del món acadèmic a l’empresa».

El rector va mostrar el seu agraïment atotes les persones i institucions que, alllarg dels anys, han contribuït a la cons-trucció de la UAB «com una universitat

pública amb una clara vocació de serveia la societat».Va deixar constància que laUAB «continua tenint les seves arrels enels seus principis fundacionals» i que lacreació del PRUAB dóna continuïtat aaquests principis. «Ara, la societat ensdemana més implicació en el desenvo-lupament econòmic i el progrés social i,en aquest sentit, el PRUAB neix com uninstrument que cerca fer millor el nostreservei públic i l’entenem com una einaper complir millor el mandat de la socie-tat actual», va manifestar. Ferrer va aca-bar la seva intervenció reivindicant la

importància de la recerca científica bàsi-ca i de la creació de coneixement.

També van ser-hi presents Josep Hu-guet, conseller d’Innovació, Universitat iEmpresa de la Generalitat; Joaquim Lle-na, conseller d’Agricultura, Alimentació iAcció Rural de la Generalitat; i AntoniMorral, alcalde de Cerdanyola del Vallès.

A la segona part de l’acte, les autoritatsvan participar, a l’esplanada que acolliràel Centre de Recerca en Agrogenòmica(CRAG), en la plantada d’un arbre quesimbolitza l’origen i el futur, tant delCRAG com del PRUAB.

El rector va afirmar que«el Parc de Recerca UAB neixcom un instrument per millorar

el nostre servei públic»

04 CAMPUS

Nous centres al Parc de RecercaActualment s’estan construint al Parc deRecerca UAB dos projectes de gran relle-vància: el Centre d’Investigació en Nano-ciència i Tecnologia (CIN2) i el Centre deRecerca en Agrogenòmica (CRAG), comtambé un edifici, l’Eureka, destinat a aco-llir empreses derivades i equips de recer-ca d’empreses de base tecnològica. Lafinalització de les obres de tots tres edifi-cis està prevista per a l’any 2009.

El CIN2, un centre de titularitat compar-tida entre el CSIC i l’Institut Català deNanotecnologia –participat per la UAB–,es dedicarà a la investigació bàsica i apli-cada per tal de contribuir al desenvolupa-ment d’aplicacions en nous materials,computació, sensors i noves eines de mi-croscòpia, entre d’altres. Aplegarà unsdos-cents investigadors i formarà especia-listes amb el perfil multidisciplinari querequereix aquest nou camp de recerca.

El CRAG, centre participat per la UAB, elCSCI i l’IRTA, constituirà la seu del Labo-ratori de Genètica Molecular Vegetal(LGMV), el principal pol d’investigació deCatalunya en aquest àmbit. Els investiga-dors que hi treballaran provindran del De-partament de Genètica Vegetal de l’Insti-tut de Biologia Molecular de Barcelona

Carlos Guzmán Moncada repel Premi d’Assaig Joan Fuster

Alexander Fidora rep el suportde l’European Research Council

Nou president de la SociedadEspañola de Oftalmología

PREMIS

Joaquín Barraquer Moner, cirurgià i directordel Centre d’Oftalmologia Barraquer i direc-tor dels cursos de formació de postgrau del’Institut Universitari Barraquer, adscrit a laUAB, ha estat elegit president de la SociedadEspañola de Oftalmología (SEO). L’elecció vatenir lloc a Las Palmas de Gran Canaria en eldecurs de la celebració del 83è Congrés de laSociedad Española de Oftalmología. L’any2000, el doctor Barraquer va impulsar l’acordde creació a la UAB de la Càtedra d’Inves-tigació en Oftalmologia Joaquín Barraquer. El2002 va constituir la Fundació Barraquer, queell mateix presideix.

El rector va regalar un bonsai al president Montilla.

Carlos Guzmán Moncada, exalumne de docto-rat del Departament de Filologia Catalana, vaguanyar el Premi d’Assaig Joan Fuster queatorga l’editorial Tres i Quatre, dins del marcde la XXXVI edició dels Premis Octubre. L’obraguanyadora d’aquest escriptor i investigadormexicà du per títol Una geografia imaginària,Mèxic i la narrativa catalana de l’exili i, de fet,és la seva tesi doctoral, que va defensar l’anypassat a la UAB i que va dirigir la professoraMaria Campillo. A l’obra, Guzmán tracta el te-ma de la diàspora intel·lectual catalana a cau-sa del franquisme. És la primera vegada queun autor estranger guanya un Premi Octubre.

El rector Lluís Ferrer, en el discurs que vapronunciar en l’acte d’inauguració delcurs acadèmic 2007-2008, es va referir ados joves investigadors com a exempleremarcable de la vitalitat de la UAB, elsquals havien estat seleccionats en la pri-mera convocatòria Starting Grants del’European Research Council: AlexanderFidora i Antoni Calvó Armengol. D’Ale-xander Fidora, en trobareu referència enaquesta mateixa pàgina. Malauradament,l’economista Antoni Calvó va morir el 3de novembre passat a Barcelona i va serenterrat a Andorra, la seva terra natal.

Antoni Calvó era, des de feia quatreanys, investigador del programa ICREA,adscrit al Departament d’Economia id’Història Econòmica, i la seva vàlua vafer que tingués ofertes de les millorsuniversitats europees i nord-americanes.Amb una rigorosa formació com a engi-nyer i economista, estudiava les xarxes derelació social i el seu paper en l’economia.

El futur acadèmic de l’economia a Bar-celona i a Espanya ja no serà el mateixsense ell, com molt bé han dit els profes-sors Salvador Barberà, de la UAB, iAndreu Mas-Colell, de la UPF.

Mor l’investigadorAntoni Calvó

Alexander Fidora, doctor investigador ICREAdel Departament de Ciències de l’Antiguitat i del’Edat Mitjana, ha estat seleccionat en la prime-ra convocatòria Starting Grants de l’EuropeanResearch Council (ERC). El seu camp de recer-ca és el pensament medieval i l’edició i l’estudide textos filosòfics i teològics de la penínsulaIbèrica: des de l’Escola de Traductors de Toledofins a Ramon Llull. A la UAB participa en el pro-jecte de recerca «La percepció de l’islam al’Europa llatina», dirigit per José Martínez Gáz-quez. L’ERC subvenciona i reconeix projectesd’investigadors que treballen a Europa amb elcriteri de selecció de l’excel·lència científica.

(CSIC) i de l’IRTA, com també dels depar-taments de Bioquímica i Biologia Cel·lu-lar i de Ciència Animal i dels Alimentsde la UAB. Estarà dotat de plataformes degenòmica, proteòmica i genotipatge, ide serveis de creixement de plantes.

El nou edifici Eureka, fruit d’un acordde col·laboració entre la UAB i el Con-sorci Zona Franca de Barcelona, esde-vindrà el centre neuràlgic del Parc deRecerca UAB. Es destinarà a acollir dife-rents unitats i equips d’R + D tant d’em-preses com de la UAB, amb l’objectiu deposar en contacte el món universitariamb la realitat del teixit industrial i tèc-nic de les empreses.

CAMPUS 05

Unes 50.000 personesvan fer un tomb, el 8 denovembre passat, per laFesta Major de la UAB

L’Autònoma surt de festa

Un any més, la UAB va celebrar, el 8 denovembre passat, la seva Festa Major. Iho va fer amb l’estrena d’un nou espai si-tuat entre la Facultat de Veterinària i elRectorat i batejat amb el nom de «LaSolana». Entre aquest espai i la plaçaCívica es va desenvolupar un programaple d’activitats molt diverses. A més de

les tradicionals paradetes dels estu-diants, hi va haver concerts, teatre,cinema, competicions esportives, etc.

La bonança meteorològica i l’estrenadel nou emplaçament principal vancontribuir a l’èxit d’una festa que vaaplegar unes cinquanta mil persones.

El públic va poder gaudir de desenesd’actuacions tant de grups convidatscom dels formats a la UAB, com ara elCombo, la colla castellera Ganàpies de

Jocs construïts amb materials reciclats a la plaça Cívica.

El concert de Chocadelia Internacional, a l’escenari Artefacte, va ser una de les nombroses actuacions musicals de la festa.

Als pools verds es llogava i es retornava el got de la Festa.

Estudiants coreanes a la festa.

Els assistents van poder gaudir de massatges a la fresca.

l’Autònoma, el Cor, amb un repertori decançons populars, o el grup de Dansacontemporània, que va oferir un frag-ment del seu nou espectacle.

Durant la jornada, a més dels diferentsconcerts, es va poder assistir a una mara-tó de cinema i de videoclips de temàticaasiàtica, teatre, cinema a la fresca, parti-cipar en un karaoke i, fins i tot, veure unade les representacions de MuCirc, espec-tacle del programa UniversitArts “la Cai-xa” i l’Orquestra Simfònica del Vallès ales Universitats. A part d’això, la plaçaCívica també va acollir altres activitats,com la festa dels estudiants assessors,la festa dels estudiants internacionals, la

Enguany, totes les activitatses van desenvolupar a la plaçaCívica i als espais oberts situats

a la rodalia del Rectorat

festa solidària: Fira d’Entitats, l’Espai deReciclatge Creatiu, una botifarrada o unaxocolatada.

A més de les activitats concentradesentre la Solana i la plaça Cívica, es vanprogramar altres actes, com diferents ex-posicions, un concurs de curtmetratges idiverses competicions esportives, entreles quals destaca la tercera edició de lacursa popular de la UAB, que organitza elServei d’Activitat Física.

La Fundació Autònoma Solidària, per laseva banda, va organitzar la Carpa de laSalut, amb servei de begudes sense alco-hol, informació sobre drogues, sexualitati altres temes de salut i jocs i tallers.

CAMPUS06

El dimarts 23 d’octubre va tenir lloc, al’auditori del Parc de Recerca Biomèdicade Barcelona, la presentació de la biogra-fia del professor Egozcue, escrita per laprofessora de la UAB Montserrat Ponsàper encàrrec de la Fundació Catalana pera la Recerca i la Innovació.

L’acte va ser presidit pel ministre de Sa-nitat, Bernat Soria, i la consellera de Sa-lut, Marina Geli. També hi van participar

Científics i institucions homenatgen JosepEgozcue en la presentació de la seva biografia

Antoni Serra Ramonedai Montserrat Ponsà vanglossar la dimensió humanai científica del Dr. Egozcue

el director del Parc de Recerca Biomèdicade Barcelona, Jordi Camí; el president dela Fundació Catalana per a la Recerca,Rafael Español; el president de l’Agènciaper a la Qualitat del Sistema Universitaride Catalunya, Antoni Serra Ramoneda; elvicerector de Relacions amb les Institu-cions Sanitàries de la UAB, Miquel Vi-lardell, en nom del rector, que era deviatge oficial a la Xina, i Ramon Moreno,director general de Recerca.

Montserrat Ponsà i Antoni Serra Ramo-neda van glossar la personalitat científi-ca i humana del doctor Egozcue, i el mi-nistre Bernat Soria va recordar que, quanell va tenir problemes de feina a causa deles seves investigacions amb cèl·lules

La consellera Marina Geli, el ministre Bernat Soria, Ramon Moreno i Rafael Español.

Montserrat Ponsà i Miquel Vilardell.

S’hi va analitzar la situació de la publicitat a la ràdio.

Fòrum Publiràdio: el silenci de les idees

Amb el títol «Publicitat i ràdio: el silencide les idees», el 22 d’octubre, a la Facul-tat de Ciències de la Comunicació, vatenir lloc la primera sessió del Fòrum Pu-bliràdio, en què van participar José LuisEsteo, vicepresident de Remo, i CarlosGonzález «Carlitos», fundador de l’a-gència Carlitos y Patricia. A l’acte, mode-rat pel catedràtic de la UAB José MaríaRicarte, es va reflexionar sobre l’estat dela creativitat publicitària a la ràdio.

El fòrum va ser organitzat pel grup derecerca i innovació docent Publiràdio i el

Consell Social de la UAB, amb la col·la-boració de l’Associació Empresarial dePublicitat, la Facultat de Ciències de laComunicació i el Departament de Co-municació Audiovisual i de Publicitat.

La primera sessió va coincidir ambl’exposició «La creativitat del C de C»,que recull la publicitat gràfica i audiovi-sual més destacada segons el Club deCreatius. L’exposició es pot visitar fins al9 de novembre, a la Biblioteca de Cièn-cies de la Comunicació i HemerotecaGeneral.

mare, la UAB va ser la primera universi-tat a oferir-li els seus laboratoris i la pos-sibilitat de prosseguir les recerques.

Egozcue va ser un dels més destacatsimpulsors dels avenços en biologiacel·lular. Els treballs del seu equip vanpossibilitar la fecundació in vitro i elcontrol d’algunes malalties d’origengenètic. Els participants van recalcar elseu compromís amb la societat.

DEBAT SOBRE LES CÈL·LULES MAREDesprés, va tenir lloc una taula rodonasobre «Noves perspectives terapèutiquesbasades en cèl·lules mare: considera-cions científiques i ètiques». El periodis-ta Josep Corbella en va ser el moderadori hi van participar Anna Veiga, directoradel Banc de Línies Cel·lulars del Centrede Medicina Regenerativa de Barcelona;María Casado, directora de l’Observatoride Bioètica i Dret; i Jordi Alberch, direc-tor del Departament de Biologia Cel·lulari Anatomia Patològica de la UB.

CAMPUS 07

Montserrat Lunati, professora de la Uni-versitat de Cardiff (Regne Unit), va inau-gurar el Congrés Internacional Gènere iModernitat a la Catalunya Contem-porània amb una brillant i documentadaconferència. El Congrés, organitzat pelGrup d’Estudis de Literatura CatalanaContemporània (GELCC), va tenir llocdurant els dies 25 i 26 d’octubre a la Fa-cultat de Filosofia i Lletres de la UAB.

La professora Lunati va analitzar dos lli-bres de relats de l’escriptora i periodistaMercè Ibarz: A la ciutat en obres i Febre decarrer. Els espais de la ciutat i la dona coma matèria literària van ser el fils conduc-tors de la xerrada inaugural, que es vacompletar amb una exposició al vestíbulde la Facultat sobre l’obra i la vida de Ma-ria Aurèlia Campany.

La vicedegana de la Facultat, DolorsPoch, va donar la benvinguda als assis-tents i va glossar l’activitat del Departa-ment de Filologia Catalana, alhora que vafelicitar els organitzadors per la seva de-dicació i eficàcia.

Cal destacar que el GELCC, que es dedi-ca fonamentalment a l’estudi de la histò-ria de la literatura catalana, ha abordat,per primer cop, un treball interdisciplina-ri des de la perspectiva dels estudis de gè-nere en el marc d’aquest congrés amb les

Gènere i modernitat a laCatalunya contemporània

El Grup d’Estudisde la Literatura Catalana vaaplegar especialistes d’arreud’Europa a l’Autònoma

BREUS

aportacions dels millors professors deliteratura catalana i del marc teòricesmentat.

El professor Jordi Castellanos va pre-sentar la conferenciant i va assenyalar elrigor científic de la professora Lunati iel dinamisme del Grup d’Estudis deLiteratura Catalana Contemporània,que en aquest primer congrés ha aplegatnombrosos especialistes d’arreu d’Eu-ropa en un seguit de ponències i comu-nicacions.

Com a innovació metodològica, caldestacar les sessions de treball que esvan fer a la tarda, amb una participaciódels assistents molt àmplia.

En aquestes jornades es va parlar de ladona com a tema literari i com a creado-ra, amb una significativa dedicació a

El 2 de novembre passat, una delegacióde la Chinese Academy of Social Sciencesva visitar la Universitat Autònoma deBarcelona dins d’un recorregut per l’Estatespanyol que va incloure altres visitesa Madrid i Granada. La vicerectora deRelacions Exteriors i Cooperació, MercèUnzeta, va rebre la delegació juntament ambSéan Golden i Joaquín Beltrán, professorsde l’Àrea d’Estudis d’Àsia Oriental, delDepartament de Traducció i d’Interpretació.

El 16 d’octubre passat va tenir lloc, a la salade juntes de la Facultat de Dret de laUniversitat Autònoma de Barcelona,la primera reunió del Consell DirectiuSEAIDA-Catalunya, en la qual la catedràticade Dret Mercantil de la UAB, Isabel MartínezJiménez, va ser nomenada presidentade SEAIDA-Catalunya i es va acordarla formació de diferents comissions.Aquesta reunió és fruit del conveni signatper la UAB amb la Secció Espanyola del’Associació de Dret de les Assegurances.Segons l’acord, la UAB acollirà la seu socialde SEAIDA-Catalunya a la Facultat de Dret.

El professor Jordi Castellanos i la professora Montserrat Lunati, en la inauguració del Congrés.

Montserrat Lunati, professorade la Universitat de Cardiff,va obrir el Congrés amb unadocumentada conferència

autores del temps de la República i ambun record especial per a Maria TeresaVernet, de qui enguany se celebra el cen-tenari del seu naixement i que va ser laprimera dona a guanyar el Premi JoanCrexells de novel·la, l’any 1934, amb Lesalgues roges, com va destacar en la sevacomunicació la professora Neus Real.

El Departament de Filologia Catalanapublicarà les comunicacions i ponènciespresentades al Congrés.

Nou director delDepartament de BABVE

NOMENAMENTS

En l’àmbit del personal docent i investigadorde la UAB, s’ha produït el nomenamentdel doctor Francisco Lloret Maya,professor de l’Àrea d’Ecologia, com adirector del Departament de BiologiaAnimal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia.El professor Lloret exerceix el seucàrrec des del 15 d’octubre passat.

Isabel Martínez presideixSEAIDA-Catalunya

La Chinese Academy ofSocial Sciences visita la UAB

CAMPUS08

El dia 18 d’octubre va tenir lloc, a UABCasa Convalescència, el segon àpat dedebat sobre el prestigi de la universitaten la societat, organitzat pel Consell So-cial que presideix Rosa Cullell. Al dinar,van assistir-hi el conseller d’Innovació,Universitats i Empresa, Josep Huguet, iel rector Lluís Ferrer. El debat va ser unreflex fidel de les diverses sensibilitatsque la societat té sobre el prestigi i elpaper de la universitat actualment.

En la primera part del debat, van par-lar la professora Muriel Casals, el notariJuan José López Burniol i el filòleg i pe-riodista Joaquim Maria Puyal, qui des-prés va moderar un animat col·loqui en-tre els assistents.

Muriel Casal, professora de l’Autòno-ma, va destacar que la universitat téprestigi i que el més important és poderconservar la reputació adquirida. Varemarcar, també, que la societatdemana gestors més bons i bons tècnicscomercials abans que pensadors quereflexionin sobre economia.

El notari Juan José López Burniol vaafirmar que el problema de la universi-tat és sobretot de decisió política, ja quecal que es prenguin decisions des del

A l’acte, va participar-hiJosep Huguet, consellerd’Innovació, Universitatsi Empresa de la Generalitat

ElConsell Social debat sobre el prestigi universitari

http://www.bib.uab.cat/enginyeria/

Amb els objectius de personalitzar, simplificar i interactuar, hancomençat el seu camí els espais virtuals BCTOT, una nova iniciativa dela Biblioteca de Ciències i d’Enginyeries. Es vol impulsar un modeltemàtic d’atenció potenciant la imatge i el paper dels bibliotecaris coma especialistes en informació i en la seva gestió. S’han creat tres portalstemàtics adreçats als estudiants de la Facultat de Ciències, de laFacultat de Biociències i de l’ETSE. L’objectiu és, d’una banda, facilitarl’accés a tota mena de recursos electrònics rellevants i de qualitat delServei de Biblioteques de la UAB, seleccionats segons les necessitatsdocents; i, de l’altra, fer de mitjà de difusió de notícies. Podeu consul-tar aquest servei als portals següents: www.bib.uab.cat/enginyeria,www.bib.uab.cat/ciències i www.bib.uab.cat/biociències.

EL WEB

punt de vista de l’interès general i noper fer política territorial, i que la pri-mera prioritat hauria de ser el mapauniversitari, que encara no s’ha fet.

Josep Playà, periodista, va remarcarque el prestigi va lligat a centres que si-guin capdavanters i que puguin fer quehi vagin estudiants estrangers.

Lluís Ferrer va posar damunt la taulala precarietat dels sous a la universitat iels estímuls econòmics de l’empresaprivada per endur-se la gent més pre-parada. La presidenta del Consell So-cial, Rosa Cullell, va corroborar lesparaules del rector, si bé va dir que elnivell de risc de l’empleat universitari

Juan José López Burniol, Muriel Casals, Josep Huguet, Rosa Cullell, Lluís Ferrer i Joaquim Maria Puyal.

és molt baix, per no dir inexistent, i quea la resta del món és molt més elevat.Rosa Cullel, parlant del govern de launiversitat, va afirmar: «S’hauria de feruna llei que estigués més d’acord ambel moment actual i que fes el govern deles universitats més fàcil per a tots,inclosos el rector i el president delConsell Social».

Maravillas Rojo, comissionada de l’A-juntament de Barcelona per a Innovaciói Recerca, va afirmar que la universitatté prestigi i en dóna, i va remarcar queés impossible analitzar la innovaciód’una ciutat sense tenir present els indi-cadors vinculats a la universitat.

09

RECERCA

Un estudi realitzat per investigadors delDepartament de Psicologia Bàsica, Evo-lutiva i de l’Educació de la UAB i en quèhan participat alumnes de la llicencia-tura de Psicologia, ha analitzat el possiblepaper que la intel·ligència emocional pottenir en el consum de tabac i de cànna-bis. Els resultats indiquen que la capaci-tat de comprendre les pròpies emocions ide reparar-les (superar les emocionsnegatives i aprofitar millor les positives)podria estar relacionada amb la predis-posició al consum d’aquestes substàn-cies.

Aquest objectiu neix de la idea que, atèsque la intel·ligència emocional té in-fluència en altres esferes (satisfacció vi-tal, estratègies d’afrontament, depressió,èxit acadèmic, relacions interperso-nals...), també podria regular el consumde tabac i de cànnabis en joves adults.

En l’estudi, van participar-hi 133 estu-diants de la llicenciatura de Psicologia dela UAB amb una mitjana d’edat de 21,52anys. Els estudiants van respondre un

La predisposició a consumir tabac i cànnabispot estar vinculada a la intel·ligència emocional

Segons una recerca fetaa la UAB, la capacitatper regular les emocionshi podria estar implicada

Jordi Fernández-Castro, Joaquín Tomás-Sábado i Joaquín Limonero, autors de la recerca.

consum regular ajudaria, en certa mane-ra, a pal·liar aquest dèficit emocional.

D’altra banda, la claredat emocional(un element clau en les relacions inter-personals que està vinculat a l’empatia,les habilitats socials, l’assertivitat ol’autoeficàcia resistiva) estaria relacio-nada amb el consum esporàdic de càn-nabis. Els estudiants que presentenpuntuacions altes en aquest component–és a dir, els joves que comprenen millorles emocions que experimenten i les si-

En els darrers anys, la intel·ligència emo-cional ha adquirit una popularitat con-siderable tant en l’àmbit social com pro-fessional. Es pot definir com la capacitatper reconèixer, comprendre i regular lesemocions pròpies i les dels altres, discri-minar entre elles i utilitzar aquesta infor-mació com a guia per dirigir els pensa-ments i les accions.

La intel·ligència emocional pot ser re-forçada per l’aprenentatge i la pràcticad’habilitats i de capacitats que contribuei-xen a desenvolupar, en la mesura del queés possible, aquest tipus d’intel·ligènciaper interactuar eficaçment amb els altres

Una forma de controlar els pensaments i les accions

i afrontar un entorn social i cultural cadacop més canviant, complex i competitiu.

Segons els autors d’aquesta recerca,les actuacions dirigides a prevenir, du-rant l’adolescència, el primer contacteamb les drogues podrien, per exemple,fomentar programes d’entrenament en elmaneig de les emocions. Així mateix, se-ria molt útil potenciar les habilitats so-cials i aplicar programes d’educació per ala salut, entre d’altres. Els investigadorssubratllen, però, que el consum de dro-gues és un problema molt complex quedepèn de múltiples factors, no només dela intel·ligència emocional.

Els estudiants que s’havien iniciatabans en el consum de tabaco cànnabis van tenir resultatsmenors en reparació emocional

tuacions que les produeixen– són elsque menys en consumeixen.

Finalment, el component d’atencióemocional no estaria implicat en elconsum d’aquestes substàncies.

Els autors de l’estudi afirmen queaquests resultats indiquen una relacióentre alguns components de la intel·li-gència emocional i el consum de tabac ode cànnabis, però que, no obstant això,és necessari aprofundir en la implicaciódiferencial de cadascun dels compo-nents de la intel·ligència emocional.

qüestionari que aporta informació sobretres factors: l’atenció o percepció emo-cional, la comprensió o claredat emocio-nal i la regulació o reparació emocional.

PAL·LIAR DÈFICITS EMOCIONALSEls estudiants que s’havien iniciat abansen el consum de tabac o cànnabis vanpresentar puntuacions menors enl’apartat de reparació emocional de la in-tel·ligència emocional (que fa referència al’habilitat per comprendre i reparar lesemocions negatives, com també per man-tenir o perllongar les positives). El seu

Adscrit a la Facultatde Psicologia de la UAB,investiga la sordesa i altresdificultats comunicatives

Centre Específic de Recerca GISTAL

GRUP DE RECERCA

10 RECERCA

Els orígens del GISTAL es remunten a1972, quan alguns membres del grup vaniniciar experiències d’integració de l’a-lumnat sord a l’escola ordinària, encaraque la seva creació com a grup de recer-ca no es va produir fins al 1986. Els pri-mers estudis es van centrar en la ne-cessitat d’integració dels nens sords entots el àmbits socials, inclosos els centreseducatius; en la valoració dels efectesd’aquesta integració en el seu desenvo-lupament lingüístic i psíquic i en l’ela-boració de criteris educatius per assolir-la; uns eixos conductors que continuensent vàlids per als membres del centre.

Alguns dels temes en què se centra ac-tualment la recerca realitzada pel CER-

Els orígens del grup es remunten a 1972, però la seva creació no es va produir fins al 1986.

GISTAL són els següents: la influència deles diferents modalitats comunicativesque es donen en els nens sords, elsefectes de les noves tecnologies i delsfactors educatius; la rendibilització del’audició vers l’adquisició del llenguatge;la comunicació familiar, les relacionsamb els professors i amb els companys;l’aprenentatge de les matemàtiques;l’adquisició del discurs oral o l’eficàciadels subtítols televisius en l’estimulacióa l’aprenentatge de la lectura.

El CER-GISTAL investiga també altrestipus de dificultats comunicatives, com

El Grup d’Investigació sobre Sordeses iTrastorns en l’Adquisició del Llenguatge(GISTAL) acaba de constituir-se com acentre específic de recerca, i ha esdevin-gut, així, el primer centre d’aquestes ca-racterístiques que es crea adscrit a laFacultat de Psicologia. Segons la direc-tora del Grup, Núria Silvestre, catedrà-tica del Departament de Psicologia Bà-sica, Evolutiva i de l’Educació de la UAB,és una nova etapa que ha de permetreaprofundir i incrementar les línies de re-cerca sobre els diferents aspectes psico-educatius de la sordesa i altres àmbits dela diversitat, des d’una perspectiva in-terdisciplinària. L’objectiu és la conso-lidació com a centre de referència d’a-quests estudis a Catalunya.

El CER-GISTAL el componen un totalde 33 investigadors: 8 professors-inves-tigadors de la UAB; 4 investigadors col-laboradors; 12 professionals dels àmbitspsicològic, educatiu, logopèdic i afins;5 investigadors en formació i 4 becaris.La interdisciplinarietat pel que fa a co-neixements no és l’única característicadel centre de recerca. En la seva compo-sició, també hi participen investigadorsde grups de recerca d’altres universitats,com la de Barcelona o la Ramon Llull. Les recerques del grup han estat

decisives per afavorir la integracióde nens sords tant a l’escola comen els àmbits familiar i social

ara les relacionades amb el nens immi-grants, nens que pateixen déficit d’a-tenció, dificultat amb la parla, etc., ambl’objectiu de fer noves propostes per a laseva integració social.

Els resultats obtinguts pels membresdel CER-GISTAL amb les seves recerqueshan estat decisius en l’afavoriment de laintegració dels nens sords a l’escola i enl’àmbit familiar i social en general. Laseva nova denominació, CER-GISTAL,corrobora aquest reconeixement com aentitat capdavantera i de referència en elseu àmbit d’estudi.

Des dels inicis del servei de subtitulació ala televisió al nostre país, s’han fet algunsestudis que analitzen les característiquestecnològiques dels subtítols, però nos’han fet estudis que n’avaluïn la utilitat il’eficàcia en la comprensió del missatgetelevisiu per part del col·lectiu de perso-nes sordes, que són, en definitiva, lesprincipals usuàries d’aquest servei. Peraquesta raó, la recerca que duen a termeinvestigadors del CER-GISTAL sobre lacomprensió dels programes de televisiósubtitulats és especialment nova.

Amb aquest treball pretenen respondrea preguntes com ara: les persones sordes

L’eficàcia dels subtítols en els missatges televisius

llegeixen els subtítols?; com interpretenel que transmet la imatge?; què entenendel programa subtitulat? Els primersresultats obtinguts indiquen que els sub-títols són una condició necessària, peròno suficient, perquè les persones sordescomprenguin els missatges televisius.

És necessari, per tant, avançar en elconeixement dels procediments que faci-litin la comprensió i obtenir nous criterisde subtitulació que permetin deixar méstemps per observar la imatge, que esti-mulin la lectura i que siguin una eina mésd’aprenentatge de la lectoescriptura pera les criatures sordes.

Experts internacionalsvan analitzar l’aplicacióde la nanotecnologiaen aquests dos àmbits

11RECERCA

El 29 d’octubre passat va tenir lloc, a UABCasa Convalescència, el Simposi Interna-cional Implicacions de la Nanotecno-logia en la Salut i el Medi Ambient,organitzada per Barcelona Nanotechno-logy Cluster-Bellaterra (BNC-b), unaagrupació d’entitats, laboratoris i com-panyies de recerca adscrita al recent-ment inaugurat Parc de Recerca UAB.

L’acte es proposava un doble objectiu:d’una banda, la divulgació dels avantat-ges que pot oferir la nanotecnologia–que es basa en la utilització de materialso dispositius amb escales de mida infe-rior als 100 nm– en els àmbits de la saluti del medi ambient, i de l’altra, plantejarles consideracions ètiques derivades delseu ús, apropant els científics als profes-sionals de la salut, a la indústria i alpúblic general.

En aquest context, el coordinador delBNC-b i vicedirector del Centre Nacionalde Microelectrònica (CNM-CSIC), EmilioLora-Tamayo, va obrir el Simposi ambl’afirmació que la nanotecnologia no ésuna nova ciència –els alquimistes ja la

La nanotecnologia obre portesa la salut i el medi ambient

BREUS

El francès Albert Fert ha guanyat el premiNobel de Física 2007, juntament ambPeter Grünberg, pel seu descobrimentde la magnetoresistència gegant. Fertmanté una estreta col·laboració científicaamb l’Institut de Ciència de Materialsde Barcelona (ICMAB-CSIC), centrede l’Esfera UAB. El 1988, Fert i Grünbergvan descobrir, de manera independentperò gairebé alhora, la magnetoresistènciagegant, que va permetre crear sensorsprou sensibles per llegir bits magnèticsmés diminuts en els ordinadors i augmentarla densitat d’informació dels discs dursmillorant la capacitat i la mida delsordinadors, els reproductors d’mp3, etc.

Premi Nobel de Física per aun col·laborador de l’ICMAB

Haemophilus parasuis és un colonitzadorprecoç del tracte respiratori dels porcsdomèstics i és l’agent causant de la malaltiade Glässer, que provoca meningitis, artritisi poliserositis fibrinosa. En aquest estudi espresenta el primer aïllament d’H. parasuis(i també d’Actinobacillus minor id’Actinobacillus indolicus) a partir de mostresnasals de porcs senglars europeus.Els resultats obtinguts indiquen similitudsentre la microbiota respiratòria de porcssenglars i la de porcs domèstics. Segonsels autors de la recerca, ara es necessitenmés estudis per determinar si la presènciad’H. parasuis en porcs senglars podria seruna font d’infecció per a porcs domèstics.

Aïllen Haemophilus parasuisen porcs senglars europeus

El CEI analitza la FormacióProfessional a Catalunya

Antonio Martínez Roig i Josep MariaTorres Rodríguez, doctors del servei dePediatria de l’Hospital Universitari delMar de Barcelona i professors de la UAB,han observat, mitjançant un estudi dut aterme durant els últims nou anys, unincrement del nombre d’infants afectatsde tinya de les ungles. Els investigadorsconsideren, d’altra banda, que aquestapatologia no es diagnostica suficient-ment a les consultes de pediatria.

La tinya de les ungles és una patologiapoc freqüent durant la infància, peròacostuma a ser observada sovint perpart dels pares o altres familiars quan elsinfants presenten alguna anomalia a les

ungles. En ser un tipus de patologia in-fecciosa produïda per fongs anomenatsdermatòfits i que no provoca gaires mo-lèsties, pot passar fàcilment desaperce-buda i la consulta al pediatre acostuma aarribar al cap de força temps d’evolució.De vegades, es descobreix en el momentde l’exploració.

Els autors de la recerca van fer un estudiretrospectiu per avaluar la situació en elsdarrers nou anys en infants entre un mesi setze anys. Els investigadors van com-provar que se n’havien diagnosticat dotzecasos, un nombre força superior a l’úniccas que es va diagnosticar en un estudisimilar dut a terme entre 1976 i 1984.

Emilio Lora-Tamayo i Lluís Ferrer, en l’acte inaugural.

utilitzaven i la fermentació n’és un exem-ple–, però sí que ho són algunes de lesseves aplicacions, les implicacions posi-tives i negatives de les quals han de serben explicades al públic general.

Per arribar a aquest públic, Terry Wil-kins, CEO del NanoManufacturing Insti-tute de la Universitat de Leeds, RegneUnit, va proposar durant la sevaintervenció la creació d’un jurat popularcom el que existeix al seu país (NanoJury), en què persones no relacionadesamb la ciència poden donar la sevaopinió sobre aplicacions nanotecnològi-ques. S’ha de tenir en compte, per exem-ple, la potencial toxicitat de productes fi-nals, com automòbils o vestits, fabricatsamb nanomaterials.

Una taula rodona amb l’assistència deVladimir de Semir i Alejandro Tres, entred’altres, va clausurar el Simposi.

La tinya de les ungles, infradiagnosticada

El Centre d’Economia Industrial ha presentatl’estudi «El sistema de formación profesio-nal en Cataluña. Retos y estrategias antela globalización», elaborat per EsteveOroval i Josep Oriol Escardíbul, professorsdel Departament d’Economia Políticai Hisenda Pública de la UB. L’informedemana canvis en la formació professionalper reduir la complexitat del sistema,coordinar-se millor amb el sistemaproductiu i augmentar el nombred’usuaris. Altres reptes són, segonsels autors, la millora de la qualitat, lareducció de les desigualtats en el sistema,la millora de l’orientació professional, etc.

12 RECERCA

L’excés de diòxid de carboni amenaça la salut dels oceans

del diòxid de carboni (CO2) emès per lesactivitats humanes. Quan aquest CO2 ésabsorbit pels oceans, reacciona ambl’aigua de mar per formar àcid carbònic.

L’anomenada acidificació oceànicacausarà impactes molt negatius sobreels coralls i la vida marina en general, itindrà conseqüències desfavorables pera la pesca, el turisme i altres activitatseconòmiques que hi estan relaciona-des.

Amb el finançament del ProgramaEuroCLIMATE, de l’European ScienceFoundation (ESF) i del Past GlobalChanges (PAGES), la investigadora Patri-zia Ziveri, geobiòloga i paleoceanògrafade l’ICTA de la Universitat Autònoma deBarcelona, va organitzar un taller i diver-ses conferències públiques sobre acidifi-

L’escalfament global està fent augmen-tar les temperatures oceàniques i elevarel nivell del mar. Tanmateix, investiga-cions recents han demostrat que elsnostres oceans comencen a afrontar unaaltra amenaça causada per les emissionsrelacionades amb l’escalfament global:la seva composició química està can-viant com a conseqüència de l’absorció

L’acte va aplegar expertsi professionals per debatresobre la situació de laconvivència a les escoles

L’assetjament escolar centra la primeraJornada de Mediació Educativa de l’EPSI

L’Escola de Prevenció i de Seguretat In-tegral (EPSI) de la Universitat Autònomade Barcelona va organitzar, el 26 d’octu-bre passat, a la Sala Miguel Hernándezde Sabadell, la primera edició de laJornada de Mediació Educativa, que vatenir com a tema central «Feeling mésenllà del bullying».

Organitzada conjuntament amb elservei de mediació ACORD i l’Ajun-tament de Sabadell, aquesta jornada vaproposar endegar una reflexió sobre laconvivència a les escoles.Van participar-hi professionals com ara Pere Darder,doctor en Pedagogia i president del Con-sell Escolar de Catalunya, Josep MariaTerricabras, catedràtic de Filosofia a laUniversitat de Girona, i les mediadoreseducatives Carme Boqué, doctora en Pe-dagogia a la Universitat Ramon Llull, iImma Armadans, doctora en Psicologiaa la Universitat de Barcelona, entrealtres experts en el tema.

Bullying és una paraula anglesa quesignifica assetjament a l’escola, derivadade bully, persona que comet abusos imaltractaments reiterats per tal de mos-trar el seu poder sobre els altres. Segonsva manifestar el Dr. Terricabras durantla seva intervenció a l’acte, la realitatnegativa de l’assetjament escolar és unfenomen que ha estat «magnificat», iproposa aprofitar els casos puntuals deviolència verbal o física a les escoles per

La Jornada es va iniciar amb la representació de l’obra de teatre Bel·lum a càrrec de la companyia Clownx.

Efectes d’una concentració elevada de CO2 sobre elprocés de calcificació d’una microalga calcària moltabundant als nostres oceans: Calcidiscus leptoporus.Imatge cedida per G. Langer.

cació oceànica, que van tenir lloc a Cos-moCaixa de Barcelona i a l’Hotel EdenRoc, a Sant Feliu de Guíxols. Expertsmundials en la matèria van debatresobre diferents aspectes, com ara els im-pactes de l’acidificació sobre els orga-nismes marins.

IMPACTE SOBRE ELS ECOSISTEMESAquests impactes podrien afectar lescadenes tròfiques marines i, combinatsamb altres canvis climàtics, podrien al-terar substancialment la diversitat i lasalut de la vida salvatge marina, sobretota la regió mediterrània. Atès que els hu-mans continuem enviant cada vegadamés diòxid de carboni cap als oceans,els impactes sobre els ecosistemes ma-rins es preveuen directes i seriosos.

canalitzar-los cap als valors de convi-vència i respecte en lloc de castigar elsimpulsos agressius.

Per assolir un ambient propici al dià-leg, aquesta activitat es va iniciar ambla representació de l’obra de teatreBel·lum, un espectacle a càrrec de lacompanyia Clownx que versa sobrela importància de l’amistat i de la pau.D’altra banda, la jornada també es vapoder seguir en la modalitat en línia.

13

COMUNITAT

L’exposició «Mou-te ambel planeta» va ser present adiferents punts del campusal llarg de la setmana

La bicicleta protagonitza l’edició d’enguanyde la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura

sitària, es va dur a terme el dimecres 24d’octubre, a la plaça Cívica, entre les 9del matí i les 4 de la tarda.

Els assistents a l’acte van poder parti-cipar a diferents activitats relacionadesamb aquest mitjà de transport. Activi-tats com la revisió mecànica gratuïta atots els ciclistes, el préstec gratuït o ladistribució de plànols d’accés al cam-pus. A més, es va organitzar un itinerari

Durant la setmana del 22 al 26 del mesd’octubre passat, la UAB va celebrar laSetmana de la Mobilitat Sostenible i Se-gura. Al llarg de tota la setmana, es vapoder visitar una exposició itinerantsobre mobilitat i medi ambient. D’altrabanda, el dimecres 24 d’octubre, es vadedicar una jornada a la bicicleta.

La mostra, que portava per títol «Mou-te amb el planeta», es va exposar a dife-rents punts del campus. El dilluns 22 i eldimarts 23, va ser exposada a la Facultatde Filosofia i Lletres; el dia 24, a la plaçaCívica; i el dijous 25 i el divendres 26, a laFacultat de Ciències Polítiques i de So-ciologia. Entre els visitants de l’expo-sició, que van omplir un test sobre mobi-litat, es va fer el sorteig d’una targetaT-Trimestre.

Un altre dels actes programats ambmotiu de la Setmana de la Mobilitat Sos-tenible i Segura va ser el Dia de la Bici-cleta a la UAB. La jornada, que s’em-marca dins la Setmana de la Bici Univer-

La mostra itinerant explicava diferents aspectes de la relació entre la mobilitat i el medi ambient.

Sis universitats participen en la campanya Bicicampus.cat

A la campanya BiciCampus.cat, hi participenun total de sis universitats catalanes. A més dela Universitat Autònoma de Barcelona, a la ini-ciativa també s’hi han apuntat la Universitat deBarcelona, la Universitat Politècnica de Cata-lunya, la Universitat Pompeu Fabra, la Univer-sitat de Girona i la Universitat de Lleida.

La campanya té com a suport la pàgina webwww.bicicampus.cat, que conté informació,recursos i consells sobre la bicicleta adreçatsa tots els estudiants universitaris: rutes peranar a la universitat amb bicicleta, serveis, etc.,amb l’objectiu de fomentar-ne l’ús. En aquestsentit, destaca la creació del personatge delprofessor Algarrobo, que contribueix a la cam-panya a través del seu blog, i una sèrie dedotze miniprogrames de televisió a Internet.

D’altra banda, mitjançant aquesta pàgina, elsestudiants de la Universitat de Barcelona i dela Universitat Politècnica de Catalunya podranoptar al servei de préstec gratuït que s’im-plantarà a partir del mes de febrer vinent.

amb bicicleta per conèixer el campus dela UAB, a partir de la 1 del migdia i, apartir de les 2, es va oferir un aperitiuciclista. De les 2 del migdia i a les 4 de latarda, també es va fer un taller de fil-mació. Finalment, com en l’exposició, esva fer un sorteig, en aquest cas d’una bi-cicleta.

La jornada va ser organitzada conjun-tament per la UAB i BiciCampus.cat encol·laboració amb Enginyers senseFronteres de la UAB, Biciclot i Terrabike.

Les bicicletes que van participaren el Dia de la Bicicleta a la UAB

van poder fer una revisiómecànica gratuïta

BiciCampus.cat és una campanya perpromoure l’ús de la bicicleta com a mitjàde transport entre els estudiants univer-sitaris catalans i que s’allargarà durantl’actual curs acadèmic.

La Setmana de la Bici Universitària ésuna de les iniciatives proposades per lacampanya. BiciCampus.cat està impul-sada per l’associació Bicicleta Club deCatalunya i subvencionada per “la Caixa”.

Es van fer revisions gratuïtes a la plaça Cívica.

L’Agència Leonardo da Vinci, del Minis-teri d’Educació i Ciència, ha atorgat a laUAB setanta-cinc beques de mobilitatper a titulats recents. La gestió d’aques-tes beques, coordinada pels vicerectoratsd’Estudiants i de Relacions Exteriors i deCooperació, la fa el servei Treball Cam-pus. Es finançaran les estades de jovestitulats de la nostra universitat a dife-rents països de la Unió Europea, on po-dran fer pràctiques que afavoreixin el seudesenvolupament professional.

El procés de convergència dels païsosde la Unió Europea, el caràcter universalde la institució universitària i la deman-da de formació d’acord amb les necessi-tats professionals han fet que la UAB espreocupi especialment per establir vin-cles amb la realitat empresarial europea.

TRENTA-TRES BEQUES MÉSL’any passat, la UAB va tenir quaranta-dues beques; enguany, l’Agència Leonar-do daVinci li n’ha atorgat setanta-cinc. Ladotació econòmica de les beques incloula cerca de l’empresa (que també pot bus-car la persona que opta a la beca), la pre-

Els ajuts de l’AgènciaLeonardo daVinci estandestinats a finançar estadesa diferents països de la UE

Setanta-cinc beques de mobilitatper a titulats de la UAB

BREUS

COMUNITAT14

Modificacions en el serveide rodalia de Renfe

La AQU (Agència per a la Qualitatdel Sistema Universitari de Catalunya)ha obert dues convocatòries públiquesadreçades a grups d’investigadors de lesuniversitats catalanes. Les sol·licitudses poden presentar fins al 12 de novembre.Les convocatòries tenen dos objectiusprincipals: elaborar estudis per aprofundiren el coneixement i en el diagnòstic delsistema universitari català i elaborar guiesd’avaluació de competències estructuradesper àmbits de coneixement (humanitats,ciències socials, ciències, ciènciesde la vida, medicina i salut, i enginyeriai arquitectura) i per àmbits específics(laboratoris, treball de camp i projectes definal de carrera per àmbits de coneixement).

La durada de les estades és de catorze setmanes.

Convocatòries públiquesper a grups d’investigadors

Els dies 17, 18, 19 i 20 de desembres’instal·larà al Parc Mòbil de la UniversitatAutònoma de Barcelona una estació portàtilper fer la inspecció tècnica de vehicles (ITV).Les persones interessades podran demanardia i hora trucant al telèfon 93 581 38 60,a partir de les 9 h i fins a les 14 h(aquesta gestió no es podrà fer per correuelectrònic). Els vehicles de personal alièa l’Autònoma, els de tracció total, les motosi la maquinària agrícola no podran passarla ITV en aquesta estació. D'altra banda,es recomana que els vehicles propietatde la UAB passin pel taller mecànicdel Parc Mòbil abans de la ITV.

Del 17 al 20 de desembre esfaran revisions ITV a la UAB

paració lingüística (si escau) i cultural,els desplaçaments, l’assegurança de viat-ge i de malaltia, les despeses de manu-tenció i d’allotjament i la tutorització deles pràctiques. La durada prevista d’a-questes estades és de catorze setmanes.

Els països europeus de destinació, ones tenen socis d’acollida que faciliten lacerca de l’entorn de pràctiques adient ales expectatives dels becaris, són elssegüents: Alemanya, França, Grècia,Itàlia, Portugal, la República Txeca i elRegne Unit.

La Fundació Autònoma Solidàriabusca nous voluntaris entre els estudiants

La Fundació Autònoma Solidària (FAS)busca estudiants de la Universitat Autò-noma de Barcelona per participar en elsprogrames de voluntariat social que or-ganitza. Tot i que els programes ja estanen funcionament, encara hi ha placesdesocupades. Els programes de la FAStreballen en els àmbits de la justícia, enel sociosanitari i amb la infància.

Pel que fa a l’àmbit de la justícia, faltaocupar places per impartir classes d’an-glès, de català o de física dins del Progra-ma per a la Integració de Presos (PIP) oen diferents tallers en centres educatius

de justícia juvenil. En l’àmbit sociosani-tari, falten estudiants per desenvolupar,entre d’altres, tasques de voluntariathospitalari, com l’acompanyament agent gran o amb discapacitats. Final-ment, reforç de llengua catalana o su-port en lectoescriptura són algunes deles activitats en l’àmbit de la infància onencara falten voluntaris.

Tots els estudiants que vulguin partici-par en algun dels programes de volunta-riat de la FAS poden escriure a l’adreçaelectrònica fas.voluntariat@uab.cat, otrucar al número de telèfon 93 581 27 57.

A causa de la suspensió de la circulacióferroviària en el tram Bellvitge-Sants, s’hanmodificat els serveis de rodalia de Renfe ales línies 2 (Sant Vicenç de Calders-Vilanova-Maçanet), 7 (Martorell/Cerdanyola Universitat-l’Hospitalet) i 10 (Barcelona-Aeroport),que afecten els usuaris que es desplacena la UAB amb aquest mitjà de transport.En el cas de la línia 7, el recorregutde la qual passa per la UAB, el serveientre Martorell i Sant Andreu Arenal noes veurà afectat. En aquesta darrera estació,els usuaris hauran d’enllaçar amb les línies3 i 4 de rodalia o amb la línia 1 del Metro.

COMUNITAT 15

PUBLICACIONS

LES PERIODISTES EN EL TEMPS DE LA RE-PÚBLICA. Elvira Altés. Barcelona: Col·legi dePeriodistes de Catalunya, 2007. Col·leccióVaixells de Paper.L’autora d’aquesta monografia, professorade la UAB, vol aportar en aquest volumuna mirada general sobre el periodismeque començaven a practicar les dones enla dècada dels anys trenta del segle passat.Aquest treball de recerca també vol ferjustícia a aquelles pioneres del periodismeque van tenir la gosadia d’encetar un camíque a les periodistes que han vingut darrereels ha resultat una mica més planer.

JOSEP EGOZCUE. LA VIDA D’UN UNIVERSI-TARI APASSIONAT PER LA RECERCA. Mont-serrat Ponsà Fontanals. Barcelona: FundacióCatalana per a la Recerca i la Innovació,2007. Col·lecció de Biografies.Aquest volum és una trajectòria per la vidapersonal, universitària i científica del doctorJosep Egozcue, qui va ser catedràticdel Departament de Biologia Cel·lular,de Fisiologia i d’Immunologia de laUniversitat Autònoma de Barcelona.Amb aquesta Col·lecció de Biografies,la FCRI vol contribuir a donar a conèixera la societat el paper dels científics i la sevacontribució a la millora de la nostra vida.

El curs acadèmic 2007-2008, el portalinstitucional de la Universitat ha estrenatuna nova aparença. En el nou disseny, elselements gràfics guanyen protagonismeper tal de captar l’atenció dels usuarissobre els temes d’interès i per dotar d’u-na personalitat pròpia cada un dels por-tals que componen el web. Altres nove-tats importants són la posada en marxad’un nou portal per als estudiants de laUAB, el canvi a una resolució de pantallade 1024 x 768 i l’assoliment del nivell AAd’accessibilitat de la Web AccessibilityInitiative (WAI).

El nou disseny del web de la UABen realça els elements gràfics

Aspecte de la nova pàgina inicial del web de la UAB.

Fòrum sobre el Pla de Llengües

Enguany, la Universitat Autònoma deBarcelona està elaborant el seu Plade Llengües, el document marc sobrepolítica lingüística, per al període 2007-2010. Per tal de facilitar la participació del’alumnat, del personal docent i inves-tigador (PDI) i del personal d’admi-nistració i serveis (PAS) en aquest projec-te, s’ha engegat un fòrum, obert a tot-hom que hi vulgui participar, ambl’objectiu de recollir l’opinió de la comu-nitat universitària en relació amb elsàmbits d’aplicació del Pla i recollir tambéles noves propostes i aportacions que elsparticipants considerin oportunes.

El fòrum virtual serà operatiu fins al7 de desembre i podeu accedir-hi des dequalsevol de les intranets: estudiants,PAS i PDI. D’altra banda, a més d’aquestfòrum, el divendres 23 de novembre, apartir de les 9.30 h, a la Facultat deCiències de l’Educació, es desenvolupa-ran, de manera simultània, quatre ses-sions de treball obertes a tota la comu-nitat universitària que tractaran sobrela gestió del multilingüisme a l’aula; elmultilingüisme en les comunicacionsinstitucionals; les llengües en l’àmbit dela divulgació científica; i l’aprenentatgede llengües i el mercat de treball.

Tot i el nou disseny, l’estructura de lanavegació principal es manté. Aquestapot ser temàtica, definida a partir de lesfuncions principals que es desenvolu-pen a la UAB (estudiar, investigar i viu-re); o per tipus de perfil, on la informaciós’adapta a les particularitats de cadatipus d’usuari (estudiants UAB, futursestudiants, professorat, personal d’ad-ministració i serveis i institucions i em-preses). Tots els portals han estat revisatsa fons per ajustar els continguts i lavisualització a les observacions que hanefectuat els usuaris. La transformaciómés important s’ha dut a terme al portald’estudiants.

ACCESSIBILITAT SENSE BARRERESA l’hora de redefinir l’aparença del web,la UAB ha refermat el seu compromísd’adaptar-se als paràmetres d’accessi-bilitat i de garantir l’accés i la navegaciócorrecta de totes les persones, indepen-dentment de si tenen alguna disminuciófísica, sensorial o barreres tecnològi-ques. D’altra banda, el web de la Univer-sitat ha assolit el nivell AA de la WAI, haincrementat el cos de lletra (11 punts lamida petita, 13 punts la mida gran i 15punts la mida màxima) i ofereix diversesdreceres que faciliten la navegaciómitjançant el teclat. Amb vista al futur, laUAB treballa per aconseguir el nivell AAAde la WAI.

S’ha creat un nouportal per als estudiantsde la UAB i la resolució depantalla passa a 1024 x 768

L’AUTÒNOMA ha parlatamb un expert en l’estudide l’experiència del dolora la primera etapa de la vida

L’ENTREVISTA16

Vostè ha estat el primer a investigarla sensibilitat del fetus al dolor.D’on li ve aquesta vocació?La meva tasca d’investigació se centra enel dolor neonatal, no fetal. Però les troba-lles en prematurs també em van fer pen-sar en els fetus. Sense compassió, lapràctica de la medicina no seria una be-nedicció per a la societat, sinó tot el con-trari. Per això l’alleujament del dolor éstan important; altrament, els professio-nals de la medicina no es diferenciariendels carnissers o dels torturadors.

Fa poc, es va operar amb èxit, dins l’úter,un fetus de 27 setmanes afectat d’espinabífida. Es pot saber si va patir?Hi ha moltes maneres d’anestesiar un fe-tus que ha de ser operat. La més segura

K.J.S. Anand

El doctor Kanwaljeet Singh Anandés catedràtic dels departaments dePediatria, Anestesiologia, Farmacologia,Neurobiologia i Ciències delDesenvolupament de la Universitatd’Arkansas (EUA). Estudia els períodescrítics del desenvolupament del cervellhumà que tenen lloc just abans i desprésdel naixement. El cervell creix ràpidamentdurant aquests períodes i fa que lesneurones immadures i les cèl·lules glialssiguin més susceptibles a patir danys.Ha estudiat els mecanismes que podenprovocar aquests danys o fins i totla mort de les cèl·lules neuronals delcervell immadur, i els resultats indiquenque el dolor repetitiu o perllongat podriaser-ne un. El Dr. Anand va participaren el vuitè mòdul presencial del màsterque organitza la Càtedra de Recerca iDocència en Dolor UAB-IMAS-Menarini.

l’autònoma L’AUTÒNOMA Publicació de la UABEDICIÓ I PRODUCCIÓ:Àrea de Comunicació i de Promoció

REDACCIÓ: Victòria Comallonga,M. Jesús Delgado, Miguel Ángel Linares,Antoni Merino, Victòria Salvador, LucasSantos, Eugènia Sanz i Conxa Valls

IMPRESSIÓ: Servei de Publicacions

FOTOGRAFIES: Montserrat Benito,Antonio Zamora, Jordi Paretoi Pierre Caufapé

Novembre de 2007. Núm. 208Les opinions expressades pels entrevistatsreflecteixen únicament les seves idees.Està prohibida la reproducció totalo parcial dels continguts d’aquesta revistasense l’autorització escrita de l’editor.L’AUTÒNOMA es pot imprimir en formatAcrobat via Internet a: www.uab.cat

UNIVERSITAT AUTÒNOMADE BARCELONAÀrea de Comunicaciói de PromocióEdifici del Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46www.uab.catg.prensa@uab.cat

és la via intravenosa. Però no podemsaber d’una manera directa si aquestanena va patir dolor durant la cirurgia. Nohi ha cap màquina o test de diagnòsticque ens permeti mesurar directament eldolor que experimenten els fetus o elsnadons. El dolor és una experiència sub-jectiva. Si el fetus va patir durant l’ope-ració, els seus llindars i els seus patronsde resposta al dolor, o fins i tot la sevaconducta, podrien ser diferents dels delsaltres nens de la seva edat.

Quines conseqüències derivades delpatiment del dolor podrien donar-seen aquests nens?Els infants que han estat exposats repe-tidament al dolor en un estadi prime-renc de la seva vida, més endavant elprocessaran d’una manera anormal imostraran una conducta atípica en lainfantesa i l’adolescència. Aquestes con-seqüències, a llarg termini, poden sertant físiques com psicològiques, i els po-den predisposar a desenvolupar diver-sos estats clínics més endavant.

Per què creu que els professionalsde la salut no posen prou atencióal patiment del fetus i del nadó?Hi ha moltes raons. Primer, els estudisde medicina no inclouen prou formaciósobre el dolor i el seu tractament; segon,els metges continuen poc disposats areconèixer la intensitat del dolor causatper procediments invasius rutinaris i,finalment, els professionals clínics espreocupen excessivament dels efectessecundaris dels analgèsics i molts d’ellsno saben com avaluar i tractar el dolord’una manera efectiva.

Es podria afirmar que, en el futur,s’hauran eradicat malformacions, comara l’espina bífida o la hidrocefàlia, quecausen greus discapacitats en els nens,gràcies a l’avenç de la cirurgia fetal?No crec que això sigui possible gràcies ala cirurgia fetal. Seria molt més senzillprevenir aquestes anomalies proporcio-nant una millor nutrició, una assistènciasanitària més eficient i més suport sociala les dones embarassades.

«L’exposició prematura al dolorpot tenir conseqüències a la llarga»

PARET

O