La xarxa de salut es reactivaa l’Ebre amb teleassistència imantenint vigents els canvisES MANTÉ LA REORGANITZACIÓ entre els cinc hospitalsprincipals i el tancament de consultoris que no podengarantir circuits diferenciats per a pacients Covid

L’ICS PLANTEJA UN RETORN molt gradual, començant permillorar el seguiment de malalts crònics i consolidantcanvis de concepte com l’atenció telemàtica PP. 22 II 3

Una imatge de dos persones a les escales de l’accés principal a l’Hospital Verge de la Cinta, que continuarà centralitzant l’atenció als pacients crítics afectatsper la Covid-19. / NÚRIA CARO

Divendres 1-5-2020. Número 929 Preu 2 €

El Governliquidafinalmentels guaitesforestals

TERRES DE L’EBRE

Notifica al cos que esteestiu posarà càmeres als9 cims ebrencs fins araamb torre de guaita PP. 112

Reportatge: naixementsen confinament A les Terres de l’Ebre han nascut 84xiquets i xiquetes des que es vadecretar el confinament. El SETMANA-RI L’EBRE parla amb una ginecòloga iun parell de famílies. PP. 88

CONSUM Verdura acabada decollir i menús a domicili, nouaccés al consumidor PP. 66 II 7

DELTA La pluja acumuladaretarda l’inici de lacampanya de l’arròs PP. 117

TORTOSA Entrevista aldirector de l’Hospital de laSanta Creu de Jesús PP. 113

www.setmanarilebre.cat

PRIMERA PLANA L,EBRE, DIVENDRES 1 DE MAIG DEL 2020PÀGINA 2

TTeerrrreess ddee ll’’EEbbrree Ò. Meseguer

Tant la societat com el sistemasanitari es preparen per a recupe-rar el que s’ha anomenat una novanormalitat. Un oxímoron aparentque implica que algunes de les ex-cepcionalitats que han irromputper la urgència de la crisi sanitària,com la distància social i la minimit-zació de les consultes mèdiquespresencials, han arribat per aquedar-se.

La Regió Sanitària l’ICS a lesTerres de l’Ebre fa un parell de set-manes que ha començat a pensaren com es farà la reactivació gra-dual de tota l’activitat assistencialque es va suspendre o es va refor-mular per la pandèmia. La directoradels Serveis Territorials de Salut, latortosina Mar Lleixà, explica al SET-MANARI L’EBRE quines són les princi-pals directrius i premisses per a es-te retorn carregat de cautela i vigi-lància, perquè, com avisa de formainsistent, “el partit no s’ha aca-bat”, malgrat que fins ara la situa-ció haja estat més o menys sotacontrol a les Terres de l’Ebre. “Elpitjor que ens pot passar és con-

fiar-nos”. Admet que el sistema té“la responsabilitat” de començar arecuperar de forma gradual activitatque havia quedat aturada, com araconsultes, quiròfans, plantes d'hos-pitalització, cirurgia ambulatòria sen-se ingrés, però ara com ara conti-nuen vigents les resolucions de laconselleria que sostenen que elshospitals només poden fer activitaturgent i no demorable.

CAPACITAT DE LLITS CRÍTICSPer tant, esperant les instruccionsdel Catsalut al respecte, Lleixà ma-nifesta que caldrà anar valorant “laresposta del sistema sense des-

atendre la capacitat de llits crí-tics”, que ha arribat a ser d’unatrentena -concentrats al Verge de laCinta-, nombre que triplica la capa-citat anterior a la crisi. Per això so-bretot explica que es va fer la deri-vació de parts i d’activitat mater-noinfantil a la Clínica Terres del'Ebre. “Ho recuperarem, però ésaviat”. La delegada de Salut alertaque el desconfinament potser im-plicarà en algun moment fer un pasendavant i dos enrere i ve a dir queen qualsevol moment s’ha de poderassolir aquella capacitat excepcio-nal per a atendre amb respiradorspacients crítics amb la Covid-19.“Hem vist que alguns casos deri-ven en empitjoraments ràpids i ne-cessiten molts dies de cures in-tensives: hem donat altes des-prés de 35 dies”, recorda. Revelaque ha arribat ja nou material i s’-han pogut tornar als altres hospi-tals del territori els respiradors iequips d’anestèsia que havien es-tat cedits al Verge de la Cinta, peròsubratlla que cal “mantenir es-tructures preparades a més amés de l’UCI”, on este dimarts hihavia 14 llits ocupats entre Covid-19 i altres patologies.

EXCEPCIONALITAT I TELEMEDI-CINA Es mantindrà d’entrada tota lareorganització de serveis entre elscinc principals hospitals del territori ila reestructuració de l’atenció primà-ria que ha comportat el Pla de con-tingència, amb el tancament de con-sultoris i alguns CAPs -només n’hi hauna dotzena d’oberts-, cosa que hapermès garantir circuits diferenciatsper a patologies respiratòries -con-sultoris petits no ho garantixen- i queels professionals “donen respostesorganitzant-se de forma diferent”.“Tota la ciutadania ha entès moltbé l'excepcionalitat”, valora Lleixà,que explica que quan ha estat ne-cessari els sanitaris s’han desplaçata consultoris i CAPs tancats a fer cu-res o visites urgents, a fer els con-trols dels anticoagulants, i així conti-nuarà sent, però d’una forma orde-nada, evitant aglomeracions, “ambun 061 potent, amb la intensifica-ció de l'atenció de pediatria i de

psicologia”.Introduïx en este punt un altre

dels axiomes que marcaran el retorna una altra normalitat sanitària: .“Una visita presencial ha d'aportarvalor. Per a fer tràmits, no cal. Es-tem al segle XXI. Tots fem tràmitsde tot tipus per Internet, i tenim Lameva Salut i altres aplicacions. Arahem avançat per necessitat, peròles bones pràctiques s'han de man-tenir”, valora, i afegix: “Fins que notinguem una vacuna, la forma detreballar diferent s'haurà de que-dar. Igual que trigarem com a so-cietat a anar al cinema, cadascunal costat de l'altre, com a sistemade salut trigarem molt a permetreun munt de gent, uns asseguts alcostat dels altres, en una sala d'es-pera d'un CAP o d'un consultori. Lagent haurà de continuar trucant iel seu equip d'atenció primària ja lidirà si l'atén per telèfon, per video-conferència, on i quan ha d'anar auna visita presencial si és necessà-ria”. L’atenció primària s’ha reforçatespecialment amb dispositius elec-trònics per a fer front a la pandèmia.“Els mateixos professionals i unapart de la ciutadania hi tenien una

certa resistència [a la tecnologia],però s'ha demostrat que si hi ha unproblema i es resol, el més impor-tant és que s'ha donat resposta.

Fins i tot molta gent ho ha poguttrobar més còmode”. Amb la teleas-sistència, Salut valora que l’atencióprimària, un àmbit que el presidentespanyol Pedro Sánchez ha dema-nat a les autonomies reforçar ambvista al desconfinament, ha estat“clau” a les Terres de l’Ebre per acontenir i fer el seguiment a domicili,telefònic o presencial, de casos lleusde Covid-19. Per això Lleixà creu queel percentatge de casos confirmatsamb PCR en relació amb casos sos-pitosos als quals no s’ha fet cap pro-va -el protocol general preveu el PCRnomés en persones que tenen símp-tomes que estan ingressades en uncentre hospitalari o que acudixen aurgències perquè han empitjorat- ésmenor a les Terres de l’Ebre en rela-ció amb altres territoris: un 10% en-front el 50% de Barcelona o la Cata-lunya Central. Al tancament d’estaedició, s’havien registrat a l’Ebre en24 hores fins a 135 nous casos desospitososo a les residències, fins aarribar als 420.

RESIDÈNCIES, PRIORITÀRIESPrecisament la directora dels Ser-veis Territorials també situa com a

Res no serà com abans durant els propers mesos. Ni al carrer ni a la sanitat. De fet, hi haurà canvis que s’han produït per necessi-tat, com l’increment de l’assistència telemàtica, que perduraran fins i tot més enllà del final de la crisi.

Cap a una “nova normalitat” san

La Regió Sanitàriaaborda la recuperaciód’activitat aturada,però apostant fort perl’atenció no presencial

Imatge d’una reunió entre agents de Salut i institucions locals del territori a la Delegació del Govern a Tortosa, a l’inicide la crisi. FOTOS: CEDIDES

DESTACAT

■ Dos municipis ebrencs han es-tat escollits pel Ministeri de Sani-tat per a participar en l'estudi deprevalença de la Covid-19. L'ob-jectiu és saber el percentatge depoblació de l'Estat que ha desen-volupat anticossos del virus. Enl’àmbit estatal, s'estima que lamostra estarà formada per un mí-nim de 60.000 persones i un mà-xim de 90.000. Hi prenen partuna dotzena de famílies de Torto-sa i Ascó. Als participants se'ls fa-rà un test ràpid per a saber si hanestat infectats, una anàlisi desang i una enquesta epidemiolò-gica. Se’ls tornarà a fer un coppassades tres setmanes i un ter-cer cop, d’aquí a sis setmanes.

Dotze famílies de Tortosai Ascó, en l’estudi estatalde prevalença de la Covid

fre per a la reactivació sanitària el fetque “ara mateix hi ha molta deman-da per part de les residències, i s'hade mantenir la capacitat del sistemaper a atendre esta demanda”, a tra-vés també de l’atenció primària. Això s’ha reforçat amb l’actual fase d’a-tenció prioritària a les residències:“Fins al 8 de maig es faran PCRs atots els professionals i als resi-dents que viuen a totes les residèn-cies ebrenques de gent gran. Ja se n’han fet una dotzena, més omenys la meitat, i després se’n fa-ran les residències de discapaci-tats”. A les Terres de l’Ebre han mortfins ara 7 persones per coronavirusen residències.

Quan es necessiten fer ingressoshospitalaris, els hospitals de Mórad’Ebre, Amposta i de la Santa Creude Jesús continuaran rebent pa-cients intermedis amb Covid-19, i esmantindrà activa l’opció de l’antigaresidència d’Amposta, una carta quefins ara no s’ha utilitzat “En altres

llocs ha calgut obrir pavellons, ho-tels. Una antiga residència té elsrequisits adaptats per a la gentgran amb limitació de mobilitat i lapartida no s'ha acabat. Si tingués-sem un brot en una residència, enspodria ajudar a separar en horesles persones afectades”, defensaLleixà.

En este context, quina activitat as-sistencial pot anar recuperant la xar-xa assistencial ebrenca? D’entradas’intensificarà el seguiment de ma-lalts crònics, cardíacs, pulmonars,amb diabetes, etcètera, que ja s’es-tava fent una mica sota mínims, pe-rò mantentint la telemedicina com aprimera opció: “Tot el que es pugaes farà amb atenció telefònica oamb videoconferència”. Donar su-port a estos pacients vulnerables“humanitzant” les vies telemàtiquescom a procés assistencial és un delsgrans nous reptes de l’atenció pri-mària, segons un comunicat de l’ICSa les Terres de l’Ebre. Lleixà fins i tottrasllada el repte a les consultes ex-ternes dels especialistes al Verge dela Cinta: “Algunes visites de con-trol, per què no es poden fer per vi-deoconferència en algunes espe-cialitats? Ho haurem de fer així.Tampoc no ens podem ni plantejarmolta gent a les sales d'espera deles consultes externes. I les pre-

sencials, abans s'haurà de trucar ala gent i preguntar-los si tenen al-guna simptomatologia compatibleamb la Covid-19”. Per tant, un esce-nari completament diferent al de fados mesos.

COORDINACIÓ ENTRE PROVEÏ-DORS També podria consolidar-secom a nou paradigma el paper refor-çat de l’atenció primària a l’hora defer atenció continuada. La ciutada-nia, en un gest de responsabilitat, hacontribuït a reduir el nombre d’ur-gències hospitalàries i, segons Salut,“s’ha demostrat que l’atenció primà-ra és prou resolutiva”. “Les urgèn-cies dels hospitals les hem de reser-var per a nivells de gravetat supe-riors”, es conclou.

Lleixà assenyala que es farà un re-torn coordinat amb la resta de pro-veïdors de la xarxa ebrenca -els hos-pitals d’Amposta i de Jesús, perexemple, són de propietat i gestiómunicipal- “com es va fer amb el plade contingència” que ha portat al’actual reestructuració, i convida elshospitals a fer el seu pla de reactiva-ció propi a partir del qual l’ICS fixaràel full de ruta global. “Potser hem decanviar una mica què fa cadascúper a mantenir equips territorials,amb visió de conjunt”, tanca la res-ponsable de l’ICS. ■

Comarca Habitants Casos confirmats SospitososMontsià 67.436 44 746Baix Ebre 77.596 115 935Terra Alta 11.490 7 73Ribera d’Ebre 21.865 22 298

Font: Gencat. Mapes interactius sobre el coronaviurs

Dades de l’ICS a les Terres de l’Ebre (fins al 28 d’abril):Total positius confirmats: 195 Total morts positius: 15Total sospitosos: 2.017 Total morts sospitosos: 24Total contagiats: 2.212 Total morts. 39

PRIMERA PLANAL,EBRE, DIVENDRES 1 DE MAIG DEL 2020 PÀGINA 3

nitària

ELS EFECTES DIRECTES DE LA COVID-19 A LES TERRES DE L’EBRE

■ Salut reporta diàriament les dades d’afectació de laCovid-19, amb xifres globals i per territoris i havent afegitdes de fa més de 15 dies dades d’infectats i de mortsque responen a casos sospitosos que no han estat con-firmats per cap prova diagnòstica però que estan avalatspel diagnòstic d’un metge. El secretari d’organització idel PDeCAT i diputat al Congrés, el tortosí Ferran Bel, haacusat el departament, conduït per ERC, de no ser proutransparent amb les dades i ha posat sobretot l’accenten dos anomalies. D’un costat, la xifra oficial de morts acentres sociosanitaris de les Terres de l’Ebre és de zero,quan està constatat que van morir dos persones a l’hos-pital sociosanitari de Jesús. La delegada de Salut, Mar

Lleixà, aclarix que és una qüestió de còmput, ja que elsdos difunts registrats a Jesús estan recollits com a mortsa centres hospitalaris. La resta (8) dels 10 morts a hos-pitals corresponen al Verge de la Cinta. “Es va fer la uni-ficació de sistemes de la informació i les dades com-puten juntes”, sostè Lleixà. L’altra crítica llançada peltambé exalcalde de Tortosa és que les Terres de l’Ebresón un territori amb un percentatge de morts no classifi-cades (ni a hospitals, ni a domicilis, ni a residències)molt elevat: 16 de 39. “Al principi alguna funerària noemplenava el camp de classificació o només posava elnom del municipi i estes xifres s’arrosseguen. Ara jase’ls ha demanat més concreció”, respon Lleixà.

Polèmica per les dades sobre afectació del coronavirus

Una desescalada en 4 fases i perprovíncies, amb “excepcions”TTeerrrreess ddee ll’’EEbbrree Redacció

El president del govern espanyol,Pedro Sánchez, ha anunciat que ladesescalada es farà per provínciesen quatre fases cap a una “nova nor-malitat” que podria arribar a finalsde juny. La unitat territorial seran lesprovíncies, però hi podria haver “ex-cepcions” si Sanitat ho considerejustificat. Les Terres de l’Ebre po-drien ser una unitat a considerar. Lafase 0 començarà el 4 de maig a totel territori amb l’apertura d’alguns lo-cals amb cita prèvia. Entre ells, res-taurants que facen menjar per a em-portar-se. També es podran repren-dre entrenaments d’esportistes pro-fessionals. De fet, a partir del dia 2 jaes pot sortir a fer esport de forma in-dividual i es pot sortir a fer passejos.

La fase 1 permetrà l’obertura depetits comerços amb “estrictes me-sures de seguretat”, l’apertura de te-rrasses amb un 30% de capacitat,hotels i allotjaments turístics o localsamb horari preferent per als majorsde 65 anys. També podran obrir elsllocs de culte amb un terç de l’afora-ment. Al transport, es recomanarà“altament l’ús de mascaretes”.

La fase 2 permetrà obrir l’espai in-terior dels locals amb un terç de l’a-forament només amb serveis de tau-les; els cinemes i teatres amb un terçde la capacitat i venda numerada, ies podran fer visites culturals i a mo-

numents amb les mateixes condi-cions. També es podran fer especta-cles en llocs tancats amb menys de50 persones. A l’aire lliure i sempreque siga amb cadires, se’n podranfer els que congreguen menys de400 persones.

En la fase 3 i última etapa es “flexi-bilitzarà” la mobilitat però amb l’úsrecomanat de mascaretes. L’activitatcomercial tindrà un aforament del50% amb distàncies mínimes d’unmetre entre persones. També es per-metrà l'obertura de platges.

Cada quinze dies s’avaluaran elsescenaris i es decidirà si s’avançacap a la següent fase. El nombre detests realitzats en una província o te-rritori, els seus resultats i la capacitatdel sistema hospitalari de cada zo-na, seran indicadors determinants al’hora de prendre decisions. ■

Pedro Sánchez, en una imatgerecent.

Cinta Espuny, presidenta delPartit Demòcrata a l’Ebre, va com-parèixer telemàticament, acom-panyada de l’alcaldessa de Torto-sa, Meritxell Roigé, l’alcalde deMóra d’Ebre, Joan Piñol i l’alcaldede Gandesa, Carles Luz, per aanunciar una moció als ajunta-ments i als consells comarcals quereclama un desconfinament dife-renciat a les Terres de l’Ebre. “Lamillor divisió per a Catalunya sónles vegueries, o, en este cas, lesregions sanitàries”, va exposar Es-puny, que afegix: “La situació ge-nerada és molt diferent a cada co-marca i qui ha de planificar i portara terme el desconfinament a les

Terres de l’Ebre i a Catalunya és elGovern de la Generalitat amb laparticipació activa dels alcaldes ialcaldesses del territori”. Espunyva constatar que les xifres d’infec-ció són menors a l’Ebre, així coml’ocupació de llits UCI per part demalalts amb Covid: “Mentre a Ca-talunya és del 200% a les Terresde l’Ebre esta xifra decau fins al30%”. Roigé ha demanat defugir elmodel provincial i tenir en compteles particularitats de les Terres del’Ebre: “Som un territori amb unadensitat de població molt menorrespecte d’altres indrets de Cata-lunya, i amb unes dinàmiques so-cials diferents”.

El PDeCAT reclama per a l’Ebreun desconfinament diferenciat

POLÍTICA

La inaudita crisi sanitària, social i econòmica delcoronavirus ha permès, en un primer baló d’oxi-gen un cop superat el primer pic de contagis i depacients crítics que ha posat en escac el sistemasanitari tant a Catalunya com a tot l’Estat, co-mençar a enfocar el desconfinament, la deses-calada de restriccions i la tornada a una “novanormalitat”, un concepte ja popular que apel·lacontinuïtat a la consciència individual i col·lectivade tota la societat. La mundial, l’europea, l’es-panyola, la catalana i l’ebrenca, en un context depandèmia que encara planteja més incertesesque respostes. A partir d’ara, més enllà de les normes que es va-gen superposant en cada moment, posant itraient en funció de l’evolució epidèmica, seràdeterminant per a l’èxit -si bé la crisi en si ja haestat un fracàs notable de la humanitat que pottenir dimensions bíbliques en les regions mésdesafavorides del planeta- el grau de responsa-bilitat que exercisca la majoria de la població, te-nint en compte que, com va dir el president de laGeneralitat diumenge passat, el primer dia enquè podien sortir al carrer els xiquets i xiquetes

de Catalunya, algunes imatges “no són accep-tables”. Ha passat des de l’inici de la crisi i con-tinuarà passant. Sempre hi ha qui no s’agafales coses amb el rigor i la seriositat que reque-rix la situació actual. Però si la gran majoria im-

posa el seny i la prudència, el camí cap aquellanova normalitat no hauria de tenir grans so-tracs. Però esta majoria assenyada ha de serabassegadora, perquè si no, s’entreveu difícilque només a través de les forces de seguretates puga exercir un control efectiu de les limita-cions d’aforament dels establiments, perexemple.Probablement esta primera finestra desprésd’un confinament dur de set setmanes, és el

moment fins ara més perillós en l’evolució de lacrisi sanitària. Relaxar-nos ens pot jugar unamala passada que, com ha quedat prou clar, espaga amb vides humanes. I moltes. Una quanti-tat indigna.Fins i tot en l’àmbit de les Terres de l’Ebre, queés obvi que han tingut fins ara una situaciómenys dramàtica o menys controlable que al-tres territoris, l’excés de confiança podria serun pas en fals imperdonable. Cal tenir en comp-te que un dels elements que es ponderaran pera fer el desconfinament gradual de la poblacióés la capacitat del sistema de salut. La tornadaa l’activitat podria avançar-se a les Terres del'Ebre -com demanen alguns partits, sindicats,patronals i institucions, començant pel delegatdel govern, Xavier Pallarès- atenent a la menorafectació i densitat de població, sí, però senseperdre de vista que el nostre sistema sanitaritambé està més limitat que el d’altres territorisi té la capacitat que té en cas que la crisi asso-lisca una dimensió superior a la que fins ara hacalgut suportar. De cadascú de natros depènque el camí de sortida no faça massa pujada.

Una crida a la cautela

EDITORIALSDICCIONARI IL·LUSTRATEBRENC per JJookkiinn MMooyyaa

LA SETMANA L,EBRE, DIVENDRES 1 DE MAIG DEL 2020PÀGINA 4

SETMANARI L’EBRESETMANARI INDEPENDENT DE LA VEGUERIA DE L’EBRE

Tel. 977 448 757 a/e: ebre@setmanarilebre.catwww.ebredigital.cat

DIRECTOR: Òscar Meseguer (omeseguer@setmanarilebre.cat)REDACCIÓ: Leonor Bertomeu (leonorbertomeu@setmanarile-bre.cat), Andrea Capilla, Andreu Prunera, David Castrejón, EnricAlgueró i Núria Caro (fotografia) • OPINIÓ: Josep Lluís Villa •EDICIÓ: Cinta Puig (edicio@ebredigital.cat) • COL·LABORA-DORS: Albert Mestre, Francesc Millan, Paula Pedrero, Roser

Regolf, Dani Gutiérrez, Dani Sainz de Aja, Sara Hernández,Susanna Cases, Jaume Borja, Oriol Gracià i Montse Fabra • ARTI-CULISTES: Josep Bayerri, J. Batista Forcadell, Azael Fabregat,Xavier Forcadell, Lluís Salvadó, Josep Bordes, Jordi Segarra, QuiquePedret, Artur Gaya, Xavier Garcia, Tomàs Carot, Jesús Auré, AlbertCurto, Joan Cunill, Xavier Abril, Ivan Gas i Daniel Arasa.

Setmanari L’EBRE SLEDITOR GERENT: Joaquim Rambla Manzano

(jrambla@ebredigital.cat)RAÓ SOCIAL: c. de Rosa Maria Molas 2, baixos. 43500 Tortosa •TELÈFON: 977 448 757 • A/E: ebre@setmanarilebre.cat •

DEP. COMERCIAL (publicitat@ebredigital.cat): Hilari Rodríguez (hi-lari@ebredigital.cat) i Jesús Ferrando Toledo • ADMINISTRACIÓ:administracio@ebredigital.cat • DISTRIBUCIÓ: Marga Garrido(subscripcio@ebredigital.cat) • IMPRESSIÓ: Indugraf Offset SA. Pol.industrial Constantí, av. d’Europa s/n. 43120 Constantí (Tarragona)• DIPÒSIT LEGAL: DLT-1622-2001 ISSN 1579-0797.

Consell editorialRESPONSABLE: Josep M. Arasa (director de Canal Terres de l’Ebre ila plataforma web Ebredigital.cat) • MEMBRES: Joaquim Ram-bla (editor gerent SETMANARI L’EBRE) i Josep Lluís Villa (directorImagina Ràdio).

“Relaxar-nos massa ens pot jugar unamala passada que, com ha quedat prou

clar, es paga amb vides humanes.I moltes. Una quanitat indigna”

LA SETMANAL,EBRE, DIVENDRES 1 DE MAIG DEL 2020 PÀGINA 5

Lesfrasesde lasetmana

“Tot el que es puga es farà amb

atenció telefònica o amb

videoconferència”

MAR LLEIXÀ, directora dels Serveis Territorials de Salut

“Som dels territoris més perjudicats per

l’anterior crisi econòmica i ara hem de

sortir-ne els primers”

DAVID QUERALT, secretari general d’USOC a l’Ebre

Desconfinament infantilLA FOTO DE LA SETMANA

Després de gairebé sis setmanes confinats a ca-sa, els infants i adolescents menors de 14 anys japoden sortir al carrer per a caminar, córrer, pas-sejar i jugar, acompanyats sempre d’un adult res-

ponsable amb qui convisquen. Diumenge, dia enquè va entrar en vigor la mesura que permetia lasortida controlada dels menors, es van veure pelscarrers dels municipis xiquets i xiquetes jugant,

anant amb el patinet o la bicicleta. De moment,poden passejar per qualsevol via o espai públic,però continuen tancats els espais recreatius in-fantils a l’aire lliure. FOTO: NÚRIA CARO

A mesura que s’allarga el confi-nament, no deixa d’augmentar elnombre de graduats de la Universi-tat de Gestió de Pandèmies Mun-dials. En esta reputada institucióacadèmica, però, cal diferenciar doscorrents enfrontats. Primer hi haaquells que són experts en pandè-mies (des de la pesta del s. XIV finsa la grip espanyola de 1918) i quesaben anticipar-se i corregir lesmesures que prenen els governs, i afer-ho preferentment en la línia demés mà dura. En contra d’aquestavisió, hi ha els de tendència més fi-losòfica. Veuen sempre foscos inte-ressos polítics darrere de les indica-cions de les autoritats i considerenque la població som presa d’unahistèria alimentada per (també fos-cos) interessos empresarials i me-diàtics. Els representants d’aques-tes dos línies de pensament noméscoincideixen en un punt: ho estemfent tot malament.

Però fora d’aquest món de sabe-ruts, hi ha qui, sense creure que totanirà bé, sí que pensa que ho estemfent el millor que podem. Gent queentén que mai ens havíem trobaten una situació semblant i que cadadia toca desbrossar el camí.

Evidentment que cal assenyalarels errors que s’han comès. Els go-verns, i algú ha pogut tenir latemptació, no poden aspirar a esbo-rrar qualsevol indici de “clima ad-vers” a la seua gestió. Però els ciu-tadans tampoc podem cobrar-nosgratuïtament el dret a criticar. Hemde fer la nostra part, i no és nomésel deure de complir religiosamentel confinament. També hauria deser el d’estar informats. Tenim leseines per llegir als experts, compa-rar dades, analitzar què fan altrespaïsos... i malgrat això, sembla queno podem derrotar la pandèmia dela desinformació. Ens deixem con-tagiar pel “diuen”, no usem masca-reta a les xarxes socials i no ensrentem les mans contra les fakenews. Tant de bo descobrim que jatenim una vacuna i que es diu periodisme.

Dani Sainzde Aja

L’altra pandèmia

Periodistes

DESTACAT

■ Este diumenge va morir el mos-sèn Josep Maria Tomàs Prats, l’exvi-cari general de la diòcesi de Tortosai dea de la Catedral a l’edat de 86anys. Tomàs, nascut l’any 1933 aSant Jaume d’Enveja, va ser orde-nat sacerdot el 1956 després decursar estudis eclesiàstics al semi-nari de Tortosa. Va començar el seusacerdoci al municipi rapitenc, po-blació on sempre havia tingut granslligams personals, que va mantenirfins als últims dies a través d’unaaparició fixa com a articulista de la revista Ràpita, de la qual era l’últim co-fundador en vida. Va ser el vicari general de la diòcesi de Tortosa del 2001al 2006 i també vicerector del Seminari Diocesà, director del Col·legi Dio-cesà i director espiritual del Seminari l’any 1984. L’any 2003 fou nomenatprelat d’honor de Sa Santedat, canonge de la Catedral l’any 1998, on vaocupar el càrrec de dea del 2005 al 2012.

Mor l’ex-vicari general de la diòcesi deTortosa mossèn Josep Maria Tomàs

L’IRTA retorna al Deltaangules decomissadesa l’aeroport de Barcelona■ L’Institut de Recerca i TecnologiaAgroalimentàries (IRTA) de la Ràpitaha alliberat 20 quilos d’angules quees van confiscar a l’aeroport de Bar-celona a finals de l’any passat. L’a-lliberament es va produir este dime-cres a l’embarcador de Sant Jaumed’Enveja. Les poblacions d’anguleshan disminuït de forma dràstica enles últimes dècades per la sobre-pesca, la contaminació i els parà-sits, i és una espècie en risc críticd’extinció. No es poden criar encaptivitat i el seu preu al mercat, defins a 7.500 € el quilo, la fan moltatractiva per al tràfic il·legal, sobre-tot al sud-est asiàtic.

Es reprendran lesobres per a reparar elsdanys del Glòria a lacosta de l’Ebre ■ La Direcció General de la Costa idel Mar del Ministeri per a la Transi-ció Ecològica ha anunciat que dillunsvinent es reprendran les obres per areparar els danys causats pel tempo-ral Glòria a la costa de les comarquesde l’Ebre i Tarragona. Les obres, quehavien de començar el passat 16 demarç, van quedar suspeses arran dela declaració de l’estat d’alarma pelcoronavirus. Els treballs, pressupos-tats en 3,5 milions d’euros i que espreveuen acabar a finals de juny, su-posaran una millora important de lescostes de la demarcació, especial-ment en llocs emblemàtics com elTrabucador.

TERRES DE L’EBRE L,EBRE, DIVENDRES 1 DE MAIG DEL 2020PÀGINA 6

Pagesia sense intermediaris

TTeerrrreess ddee ll’’EEbbrree Paula Pedrero

La ramaderia i l’agricultura no hancessat l’activitat durant el confina-ment, i es troben amb el repte de composar en contacte productors i consu-midors. No només això, sinó que, talcom explica Joan Caball, coordinadornacional d’Unió de Pagesos, la pan-dèmia situa la importància del sectoragrari com el que és: “un servei bà-sic, essencial, estratègic per a totpaís que vulga assegurar el benes-tar social en un futur”. En una situa-ció tan excepcional com la que estemvivint, Catalunya aspira a tenir méssobirania alimentària i ser tan auto-suficient com siga possible.

MERCATS D’ALIMENTS TANCATSTot i que en un primer moment elsajuntaments havien prohibit els mer-cats d’aliments a l’aire lliure d’afora-ment inferior a 1.000 persones, la

majoria han rectificat i o bé han tornata posar-los en marxa, tal com funcio-naven abans del confinament o béhan buscat alternatives similars. Ba-tea i Móra la Nova ja han recuperatels seus mercats, així com la ciutat deBarcelona i molts d’altres municipisd’arreu de Catalunya.

Unió de Pagesos recorda que impe-dir estos mercats contradiu la resolu-ció del Departament de Salut, el Reialdecret d’estat d’alarma i el Reial de-cret que regula la venda directa deproductes peribles, a més de perjudi-car la pagesia i la ciutadania pel fetque entorpix l’accés als aliments. Noobstant això, encara són diversos elsmunicipis ebrencs on no és permèsfer mercats d’aliments a l’aire lliure:Deltebre, Perelló, la Sénia, Horta deSant Joan, Bot, Caseres i Vilalba.

PAGESIA A CASA En este marc iper a facilitar la comercialització i la

compra d’aliments de proximitat,s’ha posat en marxa la iniciativa Pa-gesia a Casa. A través de l’enllaç pa-gesiaacasa.cat, els consumidors dis-posen d’uns 250 productors per a ferles comandes, i tenen a disposicióuns 90 productes d’alimentació, se-gons la temporada, dividits en elsapartats de fruita, verdura, carn i d’al-tres. Gràcies a iniciatives com esta,un dels afectes col·laterals de la Co-vid-19 ha estat l’augment de la vendadirecta de productes del territori.

La Sort i l’Hort del Bisbe són dosdels comerços de Tortosa que venenels seus productes ecològics directa-ment al client final. Rosa Caballol,propietària de l’Hort del Bisbe, exposaels avantatges d’este tipus de vendaen declaracions al Canal Terres del’Ebre. “Ningú els ha manipulat, sur-ten de l’hort, es netegen i te’ls em-portes a casa. Esta resposta naix dela necessitat de no haver d’anar alsupermercat a comprar i evitar tot elque t’exposes”.

El màxim exponent d’esta situacióel trobem en el cas d’una família pa-gesa de Prades, que va vendre 3.000quilos de patates en qüestió d’hores.A principis de la setmana passada, lafamília Dalmau va difondre a travésde les xarxes una oferta per a com-prar patates a 0,50 euros el quilo,amb entrega a domicili inclosa, sotacomanda mínima de 20 quilos. Vanllançar l’anunci havent dinat i a la nitja tenien totes les patates venudes.Era una producció acumulada en unmagatzem que corria el risc de fer-semalbé amb el temps. La família diuque, arran la crisi del coronavirus, haobert una porta que mai havia explo-rat. Vist l’èxit, es plantegen repetir-hoa l’octubre, amb la collita de patatanova.

NOU CANAL DE VENDA Davantd’esta situació inèdita, és inevitablepreguntar-nos com afectarà en el fu-tur del sector. Podrien canviar els hà-bits de consum de la població? L’agri-cultura de proximitat serà més valora-da pel consumidor?

Josep Carles Vicente, membre dela Comissió Permanent Nacionald’Unió de Pagesos, explica en decla-racions al SETMANARI L’EBRE que fa

temps que s’està treballant en líniesde treball de vendes més directes,amb menys intermediaris, però finsara els pagesos estaven molt organit-zats per fer mercats a l’aire lliure. Vi-cente considera que el nou canal devenda directa podria provocar un can-vi i sumar-se com una línia més a partde les ja tradicionals: els supermer-cats, les botigues i els mercats. Noobstant això, la venda directa a domi-cili no dixa de ser un sobreesforç peral pagès, que ha de conrear, collir ivendre el producte. “Ara s’està fent,però cal tenir en compte que el pa-gès ha perdut alguns dels canalsde venda habituals, com pot ser larestauració. Però si ho organitzem iho fem fàcil i sostenible, pot incor-porar-se com un canal de vendamés i popularitzar-se”.

L’AGRICULTURA RESISTIX L’agri-cultura resistix davant la Covid-19 i ésel sector que menys ocupació des-truïx el març. Vicente s’atrevix a dirque esta situació molt possiblementes mantindrà durant l’abril. “No hemparat de produir”, apunta. Tanmateix,remarca que tot i les bones dades aescala general, cal centrar la miradaen sectors específics que han estatseverament castigats, com l’oví, el ca-brum i el boví de carn, pels efectespel tancament d’establiments comhotels i restaurants, la disminució delconsum familiar i les dificultats per al’exportació. “És evident que la crisino afecta igual a tothom i s’han depensar mesures específiques per acada sector”, exposa Vicente.

El mercat no està en les condicionsnormals: els hàbits de consum han

canviat i caldrà veure les reaccions iels impactes que tenen estes altera-cions. Així, per exemple, Vicente expli-ca que hi ha estocs de patata que nopoden ser venuts, no només a Espan-ya, sinó també a altres països com aBèlgica, gran productor d’este tuber-cle. “Una hipòtesi que pot explicareste fet és el tancament de menja-dors escolars, però no ho sabem delcert. Caldrà que ho analitzem per aveure què ha passat i poder actuaren conseqüència”, conclou.

TEMPS DE TEMPORERS El ConsellComarcal de la Terra Alta ha activatdes de la setmana passada una bor-sa de treball “exclusiva” per al sectoragrícola i ramader de la comarca, quefunciona en paral·lel a la genèrica. Elssectors de la pagesia i la ramaderias’havien mostrat preocupats per lafalta de personal per a poder executarles activitats agrícoles per a les qualses contractaven temporers de fora ique es poden suplir, amb esta eina,amb persones a l’atur per la crisi de laCovid-19.

De fet, ja a finals de març, Unió dePagesos feia una crida per a ampliara altres col·lectius la possibilitat detreballar en la propera campanyaagrària. “Ha de ser una contractaciómés de proximitat que mai per untema sanitari”, explica Vicente. Peròtot i esta preferència, advertix que es-ta no es podrà complir en tots els ca-sos. “Ja hem començat a gestionarel tema dels albergs i del transportdels temporers”, indica. En este sen-tit, caldrà prendre mesures excepcio-nals per a garantir les mesures de se-guretat dels jornalers. ■

Iniciatives com Pagesia a Casa volen facilitar la comercialització i compra d’alimentsde proximitat

Pagesos venent a la plaça del Mercat d’Amposta / NÚRIA CARO

AGRICULTURA

Àrea #DeltebreTerritori

Gestió Territorial

Edicte

La Junta de Govern Local ha aprovat inicialment, en la sessió extraordinària de 22 d'abrildel 2020, les següents memòries valorades:- Memòria valorada “de condicionament i millora del desguàs del Prestamo (Fase 1) deDeltebre”, redactat per l'enginyer de camins, canals i ports Miquel Ángel Albacar Damian,amb un import total de 2.391.082,51 € (dos milions tres-cents noranta-un mil vuitanta-dos euros amb cinquanta-un cèntims) de pressupost d'execució per contracta.- Memòria valorada "d'accessibilitat afectació temporal octubre 2018", redactada per latècnica municipal Elisa Cuenca Navas, amb un import total de 39.231,86 € (trenta-noumil dos-cents trenta-un euros amb vuitanta-sis cèntims) de pressupost d'execució per con-tracta.- Memòria valorada “de camins accés platges afectació temporal octubre 2018”, redac-tada per la tècnica municipal Elisa Cuenca Navas, amb un import total de 200.459,35 €(dos-cents mil quatre-cents cinquanta-nou euros amb trenta-cinc cèntims) de pressupostd'execució per contracta.- Memòria valorada “de parcs municipals afectació temporal octubre 2018”, redactadaper la tècnica municipal Elisa Cuenca Navas, amb un import total de 142.408,04 € (centquaranta-dos mil quatre-cents vuit euros amb quatre cèntims) de pressupost d'execució percontracta.- Memòria valorada “de les accions dutes a terme per les destrosses en la xarxa de plu-vials al passeig Marítim de Riumar a causa dels aiguats transcorreguts els dies 18, 19, 20i 21 d'octubre de 2018”, redactada per l'enginyer municipal Joaquin Curto Serrano, ambun import total de 80.375,22 € (vuitanta mil tres-cents setanta-cinc euros amb vint-i-doscèntims) de pressupost d'execució per contracta.- Memòria valorada "de carrers afectació temporal octubre 2018", redactada per la tècni-ca municipal Elisa Cuenca Navas, amb un import total de 39.951,20 € (trenta-nou milnou-cents cinquanta-un euros amb vint cèntims) de pressupost d'execució per contracta.- Memòria valorada "d'arranjament de camins municipals afectació temporal octubre2018", redactada pel tècnic cap d'Obres Públiques i Serveis Municipals Alfons Fors Callau,amb un import total d'1.202.451 € (un milió dos-cents dos mil quatre-cents cinquanta-uneuros) de pressupost d'execució per contracta.Aquestes memòries valorades s'exposen al públic pel termini de 30 dies conforme s'esta-bleix a l'art. 37 del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret179/1995, de 13 de juny, per tal que els interessats legítims puguin examinar-les i adduir-hi en contra les reclamacions que consideren pertinents.Al tauler d'anuncis electrònic d'este Ajuntament estarà igualment exposat este edicte i a l'À-rea de #DeltebreTerritori subàrea de gestió territorial podran examinar-se les memòriesvalorades de què es tracta en hores d'oficina.

Deltebre (Delta de l'Ebre), 23 d'abril del 2020El secretari accidental, David Torres Fabra

TTeerrrreess ddee ll’’EEbbrree Oriol Gracià

Pasta fullada amb sobrassada, cal-çots, mel i ou escalfat; gall farcit ambporro, alls tendres i romesco, i mini-bracets de crema pastissera. Gràciesal confinament -per sort no tot són co-ses negatives-, no cal ser destre a lacuina per a gaudir d’estos plats a ca-sa. I és que estes són algunes de lesopcions que preveu el ‘menú a domi-cili’ d’avui dijous del restaurant L’AnticMolí, d’Ulldecona. “Es pot encarregara través del web i jo mateix m’enca-rrego de cuinar-lo i portar-lo a casadels comensals, perquè no puc as-sumir les despeses de més treballa-dors”, explica Vicent Guimerà, un delstres xefs de les Terres de l’Ebre reco-neguts amb una estrella Michelin. Elsbritànics d’això en diuen un servei de‘delivery’. I L’Antic Molí no és l’únicrestaurant que les darreres setmanesha pujat al carro dels menús de confi-nament. També es poden encarregarplats, per exemple, a Les Moles d’Ull-decona, el Cristal i el Botànic de Torto-sa, o degustar a casa la cuina mexica-na del Jordi’s i els plats japonesos delSukomi, també a la capital del BaixEbre. I molts dels qui encara no oferi-xen el servei, s’hi sumaran els prò-xims dies, com el restaurant AlbertGuzmán de Sant Carles de la Ràpita,que està ultimant la logística que im-plica este tipus de servei.

La declaració d’estat d’alarma hadixat el sector de la restauració -itants d’altres- en xoc: sense possibili-tat d’obrir locals i per tant de facturar,amb celebracions ajornades, peròamb estoc d’aliments als congeladorsi despeses fixes (lloguer, quotes míni-mes de llum i gas, sous de treballa-dors, impostos…) que cal continuarpagant. “Les setmanes vinents pot-ser podrem reprendre el servei, peròno sabem exactament en quinescondicions, ni quines mesures hau-rem d’adoptar. Per això, el servei de‘delivery’ pot ser una solució mentreels clients no tornen al restaurant.És una línia de negoci que caldrà po-tenciar i que segurament ha arribatper quedar-s’hi”, explica Juni Piñana,propietària del restaurant Can Piñanade l’Ampolla i presidenta a les Terresde l’Ebre de l’Associació d’Hostaleriade la Província de Tarragona.

UNA LOGÍSTICA COMPLEXA Arabé, posar en marxa un servei d’entre-ga de menús a domicili no és tan fàcilcom, a priori, puga semblar. “Hi ha al-guns restaurants que ja disposavend’un web per a fer les reserves en lí-nia, però nosaltres no. Per això hemhagut de córrer i en només deu dieshem dissenyat un site amb un for-mulari des del qual el client pot es-collir els plats i fer la comanda”, co-menta Yolanda Audí, propietària del

restaurant Jordi’s de Tortosa, especia-litzat en cuina mexicana. “A més delweb, hem hagut de dinamitzar lesxarxes socials, especialment Insta-gram, per a fer difusió del nou ser-vei. I la resposta ens ha sorprès: elprimer cap de setmana va ser fluix,però el segon ens van entrar una sei-xantena de comandes cada dia.

Fins i tot, vam haver de posar límit ales peticions, per a no col·lapsar lacuina”, afegix. Ella i el seu marit s’en-carreguen de coordinar les coman-des, mentre les dues xefs -la LauraGarcia i la Fraulein Reyes- preparennachos amb carn, formatge i jalape-ños, chilaquiles amb salsa de tomà-quet picant i ou fregit o tacos amb tin-

ga de pollastre. Això sí, han hagut d’a-daptar algunes receptes, perquè arri-ben en condicions òptimes a domicili.

El xef Albert Guzmán [a la imatge],del restaurant de cuina marineraAlbert Guzmán de Sant Carles de laRàpita, ha aprofitat les primeres set-manes de confinament per a fer unredisseny de marca gràfica, repensarels menús, calcular bé els preus i pre-parar la logística del nou ‘delivery’: “Al’escandall del menú, cal sumar-hiles despeses del ‘packaging’ i eltransport. S’ha de tenir tot en comp-te. A més, les dificultats per a ferarribar el menjar a les cases a leshores acordades ens ha obligat adelimitar les àrees. De moment ofe-rirem el servei a la Ràpita, les Casesi Alcanar, amb la voluntat d’anar am-pliant el radi a poc a poc a més po-bles en funció de com evolucione lademanada”. La seua intenció és po-sar en marxa el servei el segon capde setmana de maig. I mentrestant,ell i tots els restauradors continuenpendents que el govern espanyol deli-mite les fases de desconfinament, co-mence a posar dates concretes i, so-bretot, concrete més les condicionsamb les quals els restaurants podrantornar a la normalitat. ■

TERRES DE L’EBREL,EBRE, DIVENDRES 1 DE MAIG DEL 2020 PÀGINA 7

Els restaurants es passen als menús adomicili per a sobreviure al confinament

HOSTALERIA I RESTAURACIÓ

La crisi de la Covid-19 fa que xefs i restauradors rein-venten el seu negoci per a mantenir l’activitat

La demanda d’aliments augmentaun 40% al Camp i l’Ebre

SOLIDARITAT

TTeerrrreess ddee ll’’EEbbrree Redacció

La demanda al Banc dels Ali-ments a Tarragona i l’Ebre ha incre-mentat un 40% des de l’inici de lacrisi sanitària. “Hem detectat quela necessitat alimentària a la pro-víncia ha augmentat i estem con-vençuts que anirà a més. Hi hanmoltes famílies que ara mateix noperceben cap ingrés i els estalvisse’ls estan acabant”, ha advertit elportaveu de l’entitat, Òscar Ologa-ray. Amb les provisions actuals, el

Banc dels Aliments pot cobrir estesnecessitats fins al mes de maig, pe-rò estudia noves donacions i apor-tacions per a poder seguir ajudantles famílies amb més necessitatsdel territori. L’entitat recorda que latasca que desenvolupa el Bancdels Aliments “és essencial, sónserveis mínims, i massa sovint, es-tà sota mínims”. Ologaray ha ad-vertit que “les xifres no són bones” ique es pot agreujar la situació vis-cuda amb la crisi econòmica del2008. ■

TERRES DE L’EBRE L,EBRE, DIVENDRES 1 DE MAIG DEL 2020PÀGINA 8

Nàixer en un món confinat

TTeerrrreess ddee ll’’EEbbrree Andrea Capilla

L’arribada d’un nou membre a lafamília és un moment ple d’alegria iil·lusió que este últim mes s’ha visteclipsat per l’aparició del coronavi-rus al territori. Des de l’inici del con-finament el passat 13 de març, ales Terres de l’Ebre han nascut 84ebrencs i ebrenques. Una seixante-na ho han fet a la Clínica Terres del’Ebre -l’antiga Aliança-, que des delpassat 27 de març, amb l’aplicaciódel pla de contingència del Depar-tament de Salut, és el centre hospi-talari on s’ha concentrat tots elsserveis de ginecologia, obstetrícia ipediatria, assumint l’atenció del’Hospital de Tortosa Verge de laCinta (HTVC).

Des de fa un mes, els professio-nals del Verge de la Cinta i de la Clí-nica Terres de l’Ebre treballen con-juntament per garantir l’atenció sa-nitària en unes instal·lacions ques’han vist modificades: s’han habili-tat sales de parts, s’han traslladatmaterials i equips per a garantir es-tes especialitats, així com s’ha ubi-cat la Unitat Neonatal de l’HTVC. LaClínica Terres de l’Ebre ha hagutd’adaptar-se ràpidament per aatendre no només un volum de ges-tants més elevat, sinó també per atractar gestants de risc i nounatsprematurs.

Això, però, no significa que s’ha-gen mantingut tots els serveis enestes àrees, sinó que s’ha donat“preferència a les gestants”, deta-lla la doctora Lourdes Rams, gine-còloga del Verge de la Cinta, queafegix que se’ls han fet totes lesproves i controls necessaris. Se-gons explica la doctora Rams, però,no s’han fet tantes visites rutinàriescom acostumaven a fer, sinó que“s’ha revisat cada cas i se n’hanfet més o menys depenent la tipo-logia de risc que presenta l’emba-ràs”. Aquelles imprescindibles s’-

han fet en tots els casos, com laprova que es fa a les 12 setmanes icalcula si hi ha un risc de cromoso-mopatia, així com l’ecografia mor-fològica que es fa al voltant de lesvint setmanes.

L’emergència sanitària ha modifi-cat també les visites rutinàries. S’han eixamplat més en el temps,no es fan tan seguides i algunessón via telefònica. Segons la gine-còloga, “les dones han pres moltaconsciència de la situació”, i tot iajornar-los les visites, “lluny d’enfa-dar-se, s’han mostrat més alleuge-rides per no haver d’anar a un cen-tre sanitari”. En este sentit, IdoiaVictorino, que està de 29 setma-nes, matisa que en el seu cas la si-tuació és diferent, ja que és el seusegon embaràs. “Estic angoixada,però no em sento abandonadaperquè tinc una experiència prè-via: he assistit a classes anterior-ment amb la llevadora, ja he tin-gut un part i sé identificar algunsdubtes que em plantejava quanvaig ser mare primerenca. Potsersi fos el meu primer embaràs hoviuria diferent”, conta. En el casd’Irina Ibáñez, que es trobava en lasetmana 35 del seu primer emba-ràs quan va començar l’estat d’a-larma, indica que l’última visita queli quedava amb la llevadora, aixícom la del pla de part i anestèsia,les va fer via telefònica. En canvi,les de monitoratge fetal, que teniaprogramades a la setmana 38 i 40,van ser presencials “en esta oca-sió a la Clínica Terres de l’Ebre enlloc de l’HTVC com havia fet finsara”, que afegix que li feia “mésrespecte” anar a un centre sanitari“de l’habitual”.

També s’ha restringit l’entrada ales consultes i les ecografies: no-més hi poden entrar les dones,amb mascareta i guants. “És unallàstima perquè hi ha ecografiesque es gaudixen molt en parella,

com quan els comuniques el sexedel seu futur fill o filla, però permesures de seguretat els acom-panyants no poden entrar”, lamen-ta la doctora. Afirma que tant a l’in-grés i durant els parts sí que estàpermès l’acompanyament -ambmascareta- i remarca que les donesno estan soles. Segons explica IrinaIbáñez, que va donar a llum el seufill Leo el passat dijous 23 d’abril,“no em preocupava posar-me depart, de fet, estava tranquil·la per-què confiava en el protocol i tam-bé tenia la seguretat que haviencanviat maternitat, que és una zo-na aïllada, a una clínica on no hihavia cap cas de coronavirus”.

NO ES PODEN VISITAR ELS NOU-NATS L’estat d’alarma restringix lamobilitat de la ciutadania i aixòtambé implica que no es poden visi-tar els acabats de nàixer. Així

doncs, no està permesa la presen-tació social que s’acostuma a fer alvoltant d’un nounat. “Fa molta pe-na perquè aquella il·lusió de conèi-xer el teu net o neta, nebot o fillo-la, es perd, i emocionalment ha deser dur”, diu la doctora. La tecnolo-gia, però, permet connectar-nos te-lemàticament amb persones a dis-tància i, tal com explica Irina Ibá-ñez, “és una llàstima no podercompartir amb els que estimo unmoment tan important com és elnaixement del meu fill, però femmoltes videotrucades”.

Els primers mesos de maternitatsón els més durs i que requerixenmés atenció per part de les maresals nounats, ja que els han de do-nar de mamar sovint i són poquesles hores que els acabats de nàixerles deixen dormir. En moltes oca-sions, estos primers dies i mesosdiverses dones compten amb l’aju-

da de les seues pròpies mares pera fer front a esta nova etapa.Ara, però, el confinament no ho per-met. “Estos primers dies esticmolt cansada, ja que Leo no ensdeixa dormir gaire”, descriu IrinaIbáñez, que afegix que “Josep” -laseua parella- “i jo ens estem aju-dant moltíssim”.

Ara, però, amb el desconfina-ment progressiu que començarà lasetmana vinent, la Dra. Rams creuque s’haurien de limitar les visitesper a “no posar el nadó en risc iespecialment si són prematurs”.

COM AFECTA LA COVID-19 ALSNADONS? Tal com explica la doctoraLourdes Rams, hi ha controvèrsia so-bre el grau d’afectació fetal que potprovocar el coronavirus i els riscosque hi ha de transmissió entre marei fill, però de moment no tenen da-des concloents. La doctora insisteixque s’ha de matisar entre aquellespacients que puguen tenir la Covid-19 de manera asimptomàtica -quesegons els estudis suposen un per-centatge bastant elevat- i aquellesque tenen símptomes. També indicaque, des de fa dos setmanes, aaquelles pacients que tenen induc-cions o cirurgies programades, prè-viament se’ls fa el test per a compro-var que tenen o no el virus.

NO NOMÉS ATENEN GESTANTSPer tal d’evitar que els professio-nals sanitaris es puguen posarmalalts al mateix temps i garantir,així, tots els serveis, la unitat de gi-necologia s’ha dividit en dosequips. La Dra. Rams determinaque també s’atenen urgències,problemes ginecològics “impor-tants” com serien problemes in-fecciosos o aquelles pacients queestan en un procés oncològic.També s’estan realitzant interven-cions quirúrgiques, d’àmbit gine-cològic o obstètric. ■

Des de l’inici de l’estat d’alarma, a les Terres de l’Ebre han nascut 84 ebrencs i ebrenques. Una gestació marcada per l’eixam-plament del temps en les visites rutinàries, la limitació de l’entrada únicament a les pacients a les consultes i ecografies, i laprohibició de visitar els nounats.

Leo Reverté Ibáñez va nàixer el passat 23 d’abril a la Clínica Terres de l’Ebre ./ CEDIDA

REPORTATGE

PUBLICITATL,EBRE, DIVENDRES 1 DE MAIG DEL 2020 PÀGINA 9

TERRES DE L’EBREPÀGINA 10 L,EBRE, DIVENDRES 1 DE MAIG DEL 2020

Els sindicats homenatgen els treballadors de primera línia i mileuristes en un 1 de Maig confinat

DIA INTERNACIONAL DELS TREBALLADORS

TTeerrrreess ddee ll’’EEbbrree A. C.

La jornada de l’1 de Maig, el DiaInternacional dels Treballadors, queenguany té per lema ‘Salut, treball ijustícia social. La prioritat és la vida’es viurà des de casa. No obstant això,els sindicats de CCOO, UGT i USOCfan una crida per a continuar reivindi-cant els drets socials i laborals delstreballadors del territori, en una jor-nada que, segons ha apuntat el se-cretari general a l’Ebre de Comis-sions Obreres, Marc March, serà unreconeixement a les persones quetreballen “a la zona 0”, a tots aquellsprofessionals que han estat i estantreballant a primera línia en esta crisisanitària causada pel coronavirus, ique sovint, indica March, tenen sousinferiors als mil euros “tot i merèixermolt més”. Els sindicats han organit-zat una manifestació virtual, un con-cert solidari i engalanaran els seus lo-cals -concentrats en un mateix edificia Tortosa-, per a fer-ne difusió a lesxarxes socials.

Els tres sindicats, a més, reclamenque l’economia ebrenca, que encaraarrossega perjudicis de la crisi econò-mica del 2008, necessita que s’apli-que una discriminació positiva en ladesescalada del confinament perquèno quede enfonsada. A més, és un te-rritori que presenta un percentatge

d’afectació per habitant menor i, pertant,“hauríem de ser un dels pri-mers a sortir d’este confinament iactivar l’economia més ràpida-ment”, manifesta el secretari generald’USOC a l’Ebre, David Queralt. Elssindicats, però, advertixen que el te-rritori està supeditat a decisions“centralistes”, que no afavoriran elfutur de les Terres de l’Ebre.

L’afectació econòmica que es viu-rà al territori dependrà, segons elssindicats, de tres factors: el tempsque es tarde a fer-se el desconfina-ment, la capacitat del territori per a

fer una concertació social per partde les diferents administracions so-cials i els agents del territori per aposar-se d’acord i tirar endavant l’e-conomia, i de la capacitat de mobi-lització de la societat per a plantarcara a les futures retallades en casque es plantegen.

També demanen que els agentssocioeconòmics es posen a treballar,i reclamen un lideratge polític fort pera influenciar en les decisions políti-ques que es prenguen des de les ad-ministracions “perquè les Terres del’Ebre no es queden enrere”, diu

Queralt, en la sortida d’esta crisi delcoronavirus. El secretari generald’USOC afegix que “som dels territo-ris que van sortir més perjudicats del’anterior crisi econòmica i ara hemde sortir els primers. És per això quecal una discriminació positiva cap ales Terres de l’Ebre; si no, està enperill el seu futur”.

Els sectors que sortiran més perju-dicats a l’Ebre per la crisi del corona-virus, segons Valentí Marín, secretarigeneral d’UGT a l’Ebre, seran l’hosta-leria i el turisme, i en menor mesurala indústria i els serveis. Des del sin-dicat, però, també demanen ajutsper als locals que podran obrir ambrestriccions d’aforaments i els autò-noms. L’afectació laboral a les Terresde l’Ebre causada per l’emergènciasanitària ha provocat que 2.271 em-preses hagen presentat expedientsde regulació temporal d’ocupació(ERTO) i ja afecta 9.277 persones.

A més, March exigix que ara que“ens hem adonat de la importàn-cia que té la sanitat i l’ensenya-ment públic”, demanem que lesadministracions facen “un pas en-davant per a tenir un sector pú-blic capdavanter i de qualitat, ique es deixen enrere els cants desirena que prometen abaixar im-postos, a canvi de retallar des-prés estos sectors públics”. ■

Imatge de la concentració organitzada pels sindicats l’any passat. / D’ARXIU

CCOO, UGT i USOC també reclamen que l’economia de les Terres de l’Ebre necessita una discriminació positiva enel desconfinament, ja que les decisions ‘centralistes’ posaran en perill el seu futur

El Govern aprova unajut d’urgència de200 € per a primeresnecessitats

TERRES DE L’EBRE L’ajornamenten el període de pagament de l’im-post sobre les emissions de CO2 devehicles de tracció mecànica i lacreació d’una prestació extraordinà-ria d’urgència de 200 € per a des-peses de primera necessitat desti-nada als treballadors i autònomsamb càrregues familiars que patis-quen una disminució dràstica i invo-luntària dels seus ingressos, són al-gunes de les mesures que el Governde la Generalitat ha aprovat este di-marts en un nou Decret llei, quepretén pal·liar els greus efectes ge-nerats per la pandèmia de la Covid-19. Esta setmana també s’ha apro-vat el reglament de la Llei de la ren-da garantida de ciutadania per a as-segurar els mínims d’una vida dignaa les persones i unitats familiars quees troben en situació de pobresa, pera promoure la seua autonomia i parti-cipació en la societat.■

ERC demana al Senat que corregiscaels efectes que patiràel preu de l’arròs perl’Acord amb Vietnam

TERRES DE L’EBRE El senador re-publicà Miquel Aubà va presentar elpassat 3 d’abril una moció a la Co-missió d’Agricultura del Senat, ambles demandes i el malestar expressatper diversos pagesos i arrossaires, enquè demana la correcció dels efectesque provocarà l’Acord de lliure co-merç entre la Unió Europea i el Viet-nam sobre els productors i els preusde l’arròs. Segons Aubà, si este acordno es sotmet a mesures de control icorrecció, pot acabar suposant unaamenaça per al manteniment delconreu de l’arròs i la viabilitat de lesexplotacions al delta de l’Ebre i l’Albu-fera, dos llocs que per les seues ca-racterístiques és difícil que puguen te-nir altres alternatives agronòmiquesde tant èxit com l’arròs.

L’acord, que va comptar amb el su-port del PSOE, PP, Vox i Ciudadanos,permetrà la importació de 80.000 to-nes d’arròs. En els darrers vint anys,el conreu d’arròs a l’Estat s’ha reduïtun 15% i, tal com apunta Aubà,abans de l’Acord, l’arròs blanc impor-tat del Vietnam ja costava 50 eurosmenys per tona que el d’aquí. ■

BREUS

La fundació de Lo Carrilet de Tortosa destaca queno s’ha confirmat cap cas de Covid-19 al centre

CENTRE DE MENORS

TTeerrrreess ddee ll’’EEbbrree Redacció

La setmana passada es va conèi-xer que al Centre Residencial d’AccióEducativa de Tortosa, Lo Carrilet, hihavien set treballadors de baixa queeren possibles casos sospitosos deCovid-19 o que havien estat en con-

tacte amb alguna persona contagia-da pel virus, segons havien determi-nat professionals facultatius. Estasetmana, però, a l’espera d’un resul-tat, els tests realitzats han donat ne-gatiu. La fundació Resilis, entitat quegestiona este centre, ha emès un co-municat afirmant que “fins a data

d’avui no s’ha confirmat cap cas po-sitiu de Covid-19”, i que “seguiremtreballant per a mantenir el serveipreservat”. Des de la fundació mani-festen que tant les persones atesesals CRAE com els professionals queels atenen estan sotmesos a una nor-mativa i protocols semblants als dels

serveis d’atenció residencial per a lagent gran o per a persones amb dis-capacitat. A més, apunten que mésenllà de reconèixer i agrair la tascaque estan fent els treballadors, quesón essencials, des de la fundació te-nen la “responsabilitat que tant pro-fessionals com persones ateses res-ten protegides del contagi mentredesenvolupen la seua feina”, i indi-quen que s’ha distribuït el materialnecessari perquè es garantisca laseua protecció. ■

EL SETMANARI L’EBRE va publicar que hi havia 7 dels 11 treballadors de baixa, pendents deprova. L’entitat detalla que s’estan aplicant protocols molt semblants als dels serveis d’a-tenció residencial per a la gent gran o per a persones amb discapacitat

PUBLICITATL,EBRE, DIVENDRES 1 DE MAIG DEL 2020 PÀGINA 11

TERRES DE L’EBRE L,EBRE, DIVENDRES 1 DE MAIG DEL 2020PÀGINA 12

El Parlament aprova uns pressupostos que seranmodificats per a atendre la crisi del coronavirus

PRESSUPOST DE LA GENERALITAT L’abstenció de CatECP, clau. El PSC de l’Ebre celebra que s’haja inclòs una partida per a la protecció del Delta

TTeerrrreess ddee ll’’EEbbrree Redacció

El Parlament va aprovar el 24 d’a-bril, gràcies a l'abstenció dels vuit di-putats dels comuns, els pressupos-tos del 2020. Uns comptes que elGovern ja s'ha compromès a modifi-car per a adaptar-los a les conse-qüències de la Covid-19. De fet, el vi-cepresident i conseller d'Economia iHisenda, Pere Aragonès, s’hi va refe-rir com la “primera pedra de la re-construcció” i va fer una crida al“consens”. A excepció de CatECP,l'oposició creu que són uns comptesque naixen “caducats”. Els pressu-postos suposen un augment de ladespesa de 3.000 milions respecteals aprovats fa tres anys. L’únic dipu-tat ebrenc present al ple va ser el ra-pitenc Lluís Salvadó, que a més a

més va ser l’encarregat de fer-ne ladefensa per part del grup d’ERC. Laresta de diputats ebrencs no hi vanser, en un ple marcat pel seguimenttelemàtic per part de la majoria dela cambra. El diputat i presidentd’ERC a l’Ebre Alfons Montserrat vadefensar a Ràdio Delta que era“molt important actualitzar unspressupostos completament obso-lets”. Va admetre que en realitateren uns comptes “per a abans de

la pandèmia”, però que si més no“permeten augmentar en més de4.000 milions la despesa i per tantadequar-los molt més a l’actualitatexcepcional” pel coronavirus. Res-pecte a la inversió prevista a les Te-rres de l’Ebre, que és de 25,6 mi-lions -sobre el paper per sota de laprevisió del pressupost del 2017-,Montserrat matisa que el pressu-post “és només un punt de partida idesprés es va modificant, i en-

guany encara serà més així”. “Cal-drà veure com es reorienten les in-versions per a fer front a la crisi”,coincidix Mònica Sales, diputada je-susenca de JxCat, l’únic grup que vautilitzar el vot telemàtic en un gestque, al marge de permetre l’aprova-ció del pressupost, reivindicava estaopció com a vàlida, dos anys des-prés de no haver pogut investir Puig-demont telemàticament com a pre-sident de la Generalitat. “El vot tele-

El govern comunica als guaites forestals que nocompta amb ells este estiu i que posarà càmeres

PREVENCIÓ D’INCENDIS

TTeerrrreess ddee ll’’EEbbrree Ò. Meseguer

Esta setmana els guaites forestalsde Catalunya han rebut la comunica-ció oficial de la Direcció General dePrevenció, Extinció d’Incendis i Salva-ment que els confirma que el governno compta amb ells amb vista a latemporada d’estiu, amb la qual cosaes fa efectiva l’anunciada decisió desubstituir el centenar de guaites quedurant tres mesos vigilen el territorides d’un cim per càmeres de videovi-gilància, com va explicar esta publi-cació en el número del 21 de febrer.Així ho ha confirmat al SETMANARI L’EBRE

un dels portaveus del col·lectiu, JoanHuguet. Fins i tot abans de rebre lanotificació, i atenent que la portaveudel govern, Meritxell Budó, ja ho haviadixat caure després del Consell deGovern del 14 d’abril, el Col·lectiu deGuaites Forestals de la Generalitat de

Catalunya va enviar al president delgovern, Quim Torra, una carta, que fa-rà arribar també als grups parlamen-taris, en què intenta rebatre els argu-ments que la Direcció General de Pre-venció ha fet valer per a desfer el cosde guaites, una decisió que afecta es-pecialment les Terres de l’Ebre, jaque hi havia operatius encara 9 dels48 punts de guaita vigents a tot Cata-lunya: Creu de Santos, el Negrell, se-rra de Pàndols, tossal d’Engruilló,mont Caro, Llaberia, ermita de Be-rrús, Cerro Gordo i la serra Caseres.

En l’esmentada carta, a què ha tin-gut accés el SETMANARI L’EBRE, els guai-tes qüestionen durament els motiusque el govern esgrimix en l’informeque sustenta el nou escenari. Insisti-xen que és del tot fals que només 37dels avisos d’incendi dels darrers deuanys procedisquen dels guaites; queles càmeres han de ser un element

només complementari perquè “nosón capaces de discriminar colum-nes de fum a certa distància o encondicions meteorològiques adver-ses en dies parcialment ennuvolats” iconclouen que la tasca dels guaitesés irrenunciable a l’estiu, que ésquan es produïxen la majoria delsgrans incendis forestals, com el del’estiu passat a la Torre de l’Espanyol.Consideren que l’executiu confia enels avisos de la ciutadania quan aixòsuposa “un greuge per a les zones

més despoblades i quan “en la granmajoria d’ocasions serà difícil que elciutadà puga posicionar degudamentl’incendi forestal en el territori i feruna descripció tècnica i un segui-ment del foc”.

Acusen el govern d’haver pres unadecisió més política que no pas tècni-ca i demanen a la Generalitat que re-considere el seu “despropòsit”. JoanHuguet també transmet que no elsconsta que s’haja començat a mate-rialitzar la instal·lació de càmeres, el

funcionament de les quals alerta quecaldria verificar amb garanties abansde l’estiu.

RECONVERTITS A OPERADORSDE CONTROL “El més fàcil hauria es-tat mantenir els guaites, i més ate-nent a l’actual excepcionalitat, i des-prés parlar-ne”, conclou. De mo-ment, s’han quedat sense faena. Lamajoria són personal fix discontinu,però també n’hi ha d’interins. Si mésno als primers, la Generalitat els hade recol·locar. Una de les opcionsplantejades, segons els guaites, pas-sa perquè esdevinguen operadors decontrol, tot i que no s’ha començat aconcretar-ne la viabilitat. “El cas ésque molts de nosaltres vam superarel 2007 unes oposicions per a fer deguaites, no per a fer d’operadors decontrol, que és una categoria supe-rior per a la qual hauríem de tornar apassar unes proves”, es queixa Hu-guet, que en qualsevol cas alerta que“no es poden dixar els boscos aban-donats” i que molts alcaldes del terri-tori els donaran suport a l’hora d’opo-sar-se a la decisió de la Generalitat,que, ara sí, ja és un fet. ■

Interior fa efectiu el canvi i el cos de guaites demanaper carta al president Torra que ho reconsidere.

A l’Ebre hi ha el 20% de les torres de vigilància delpaís i alerten que els boscos quedaran “abandonats”.

“Ara caldrà un plad’ajust per a accions

extraordinàries i per a lareactivació”

Alfons MontserratDIPUTAT D’ERC

“El vot telemàtic erauna qüestió de

voluntat política i s’hafet possible”

Mònica SalesDIPUTADA DE JXCAT

“S’aprova una esmenade 6 milions al Delta

que és una bona notíciaper al territori”

Manel de la VegaPRIMER SECRETARI PSC EBRE

màtic era una qüestió de voluntatpolítica i els tècnics del Parlamentho han fet possible”, valora Sales,que reivindica també “uns pressu-postos molt necessaris en una si-tuació de pandèmia”: “Dixem en-rere una pròrroga pressupostàriadel 2017, però ara necessitem unpla de xoc sobre la base de l’estatdel benestar per a tirar endavantel país”, va manifestar.

El PSC de les Terres de l’Ebre, perla seua banda, va destacar l’apro-vació d’una esmena presentadapel grup socialista a la cambra ca-talana que destinaria una partidade sis milions d’euros a l’aplicacióde mesures de protecció i conser-vació per al delta de l’Ebre, cadavegada més afectat pels temporalsi especialment pel Glòria. El primersecretari del PSC ebrenc i senador,Manel de la Vega, i el primer tinentd’alcalde de Tortosa i primer secre-tari del partit a la capital, EnricRoig, van celebrar la inclusió d’estaesmena.■

El punt de guaita de Mont Caro. / CEDIDA

“Ha estat arriscat rebre pacients Covid perquèels nostres usuaris són molt vulnerables”

TToorrttoossaa A.M.

Pregunta: Com han viscut la crisiCovid des del seu hospital?

Resposta: Ens hem reorganitzat ihem adaptat la nova situació alnostre dia a dia.

P: El pla de contingència ja for-ma part de la rutina habitual.

R: Vam arrencar ben aviat. A pri-mers de març vam començar a for-mar el personal. Ens preocupaval’impacte que podia tenir la crisi Co-vid en un equipament com el nos-tre, amb vora 300 persones -entrehospital i residència- que són gransi vulnerables, a més de 140 pa-cients de la unitat nefrològica, quetambé són de risc.

P: Quants pacients Covid han tin-gut?

R: Vint-i-set en total. Ara n’estemtractant set.

P: Entenc que tots de caràcterlleu.

R: Alguns van estar greus. Malau-radament hem tingut 4 morts.

P: Aquí sembla que hi ha hagutcerta confusió amb les dades delDepartament de Salut.

R: Doncs les víctimes han estatquatre. Dos a l’hospital i dos més ala Casa de la Consolació.

P: Malgrat el nivell de vulnerabili-tat dels pacients d’aquest hospital,s’han rebut malalts Covid. Este haestat un risc assumible?

R: Penso que hauria estat assu-mible si haguéssim vist el sistemacol·lapsat. Estàvem preparats per arebre malalts Covid per si el siste-ma es col·lapsava, però això aquí noha passat. És una qüestió que ensha preocupat i és cert que ha estatarriscat perquè els nostres usuarissón molt vulnerables. Però ensn’estem sortint.

P: De quina manera el pla decontingència Covid ha alterat elfuncionament de l’hospital?

R: Inicialment vam dissenyar unpla pensat no tant per a jugar a pri-mera línia. Però a la vista de la pro-posta de la regió sanitària, en quèens havíem de preparar per a rebremalalts Covid procedents d’urgèn-

cies o primària, vam adaptar el nos-tre pla ràpidament. Vam habilitarun espai exclusiu per a tractar Co-vid i el vam aïllar completament dela resta d’instal·lacions.

P: Extremar el zel els ha permèsminimitzar contagis.

R: Només n’hem tingut dos entreels professionals. Vam organitzartorns de treball de 12 hores, de ma-nera que no coincidissen entre ells,amb un circuit específic. El perso-nal no sortia en tot el torn, els por-tàvem el menjar i es dutxavenabans de sortir. Calia protegir elmalalt i el professional.

P: El brot de la Casa de la Conso-lació els va posar a prova.

R: Es va contagiar un terç de lesgermanes. I en van acabar morintdos. Vam enviar tot el personal delconvent a casa i des de l’hospitalens vam fer càrrec de la neteja, bu-gaderia, menjar i atenció mèdica.Vull posar en valor l’esforç dels pro-fessionals de l’hospital per contenirla situació.

P: Les residències de gent granhan estat el gran drama d’esta epi-dèmia. A la residència de la SantaCreu han pogut mantenir a zero elnombre de contagis.

R: Hem estat molt estrictes enles restriccions. A la mínima sospitad’un resident, l’enviàvem a l’hospi-tal. I hem preferit mantenir-los in-gressats i no retornar-los encara ala residència per a minimitzar ris-cos de contagi.

P: Este confinament a les habita-cions pot passar factura a determi-nats avis i àvies?

R: Els nostres residents habitual-ment surten a passejar, baixen a lacafeteria i tenen molt d’espai. Araporten unes quantes setmanessense sortir de l’habitació, encaraque els fem activitats. Però el riscde deteriorament psíquic és un fac-tor afegit en el nostre cas que, efec-tivament, hem de tenir present.

P: Han mantingut la comunicacióamb les seues famílies?

R: Cada dos dies com a molt, totsels residents han pogut parlar-hi.La situació ha estat molt dura i era

bàsic mantenir la comunicació. Es-ta ha estat una molt bona eina tanta nivell humà com terapèutic.

P: Han pogut mantenir serveisbàsics com l’hemodiàlisi?

R: Amb un control també moltestricte. De tota la nostra activitat,al voltant del 10% es fa sense queel pacient ingresse a l’hospital o ala unitat de diàlisi. Vam haver detancar l’hospital de dia, el centrede dia i consultes. Hem mantingutl’atenció mitjançant trucades i vi-deotrucades. En el cas de malal-ties neurodegeneratives, l’eina te-lemàtica ens ha anat molt bé per acontinuar veient el pacient i, amés, fer-ho en companyia de laseua família.

P: Quins nous procediments creuque acabaran quedant-se desprésd’esta crisi?

R: La teleassistència s’acabaràconsolidant com a eina de treball.Tot això ens ha agafat en ple procésde canvi i renovació del web corpo-ratiu. Malgrat tot, les nostres edu-

cadores han penjat vídeos terapèu-tics molt valorats pels usuaris.

P: Hi ha hagut bona coordinacióamb el Catsalut i la resta deproveïdors?

R: El Catsalut va presentar el seupla de contingència i nosaltres vamadaptar el nostre, ja que inicial-ment -com he dit- no teníem previstatendre malalts Covid per l’absèn-cia de col·lapse. Vam acceptar la si-tuació, ens vam adaptar i ens hemcoordinat molt bé.

P: Han disposat de suficientsequipaments EPI?

R: Mai no n’han faltat, encaraque de vegades ha estat complicataconseguir-los. S’ha intentat feruna distribució centralitzada, peròen una situació com la que hem vis-cut és molt complex. Els hem anata buscar on ha fet falta.

P: Quin escenari s’obre a partird’ara?

R: La nostra tornada a la normali-tat serà més lenta que en altrescentres. El nostre és un pacient vul-

Pallejà, en una imatge recent. / CEDIDA

nerable, i hem de fer-ho bé. Hau-rem de mantenir en el temps un es-pai específic per a tractar malaltsCovid.

P: Esta crisi ha posat a prova to-thom.

R: M’agradaria fer una reflexió.Hem viscut, i vivim encara, una si-tuació d’una magnitud de la qual,possiblement, encara no en somprou conscients. Ens estem acos-tumant a escoltar cada dia xifresde contagis i de víctimes. Però ésbrutal la gran quantitat de perso-nes que han mort. Penso que me-reix una reflexió, a nivell humà,que potser encara no hem fet totsplegats. Vull agrair, finalment, a to-tes les empreses i entitats quehan fet donacions a l’hospital du-rant esta crisi. ■

ENTREVISTA A

Salvador Pallejà, director gerent de l’Hospital de la Santa Creu de Jesús

RESIDÈNCIA GENT GRAN

“No hi han hagutcontagis. Però eltemps de confinamentpot passar factura alsresidents a nivellcognitiu”

CASA CONSOLACIÓ

“Un terç de lesgermanes contagiadesi dos víctimes. Ens hivam abocar per acontenir-ho”

COORDINACIÓ

“Pensàvem que en nohaver col·lapse norebríem pacients Covid.Però vam adaptar-nos iens hem coordinat bé”

TORTOSAL,EBRE, DIVENDRES 1 DE MAIG DEL 2020 PÀGINA 13

FUTUR

“La nostra tornada a lanormalitat serà méslenta per la tipologia depacient. Mantindremun espai reservatper a Covid”

L’Ajuntament ha de licitar les obrespendents de la plaça de la Catedralper la renúncia de la constructora

URBANISME Movem Tortosa demana la dimissió del socialista Enric Roig

TToorrttoossaa Redacció

Benito Arnó, l'empresa adjudica-tària que feia les obres de la novaplaça de la catedral de Tortosa, queha de posar en valor les valuosestroballes arqueològiques detecta-des durant les diferents fases d’ex-cavació, ha renunciat al contracte.Els treballs feia temps que havienestat aturades perquè l’obra, com-plexa des de l’inici, requeria unamodificació important del projecte.Poc després que l’alcaldessa de Tor-tosa, Meritxell Roigé, anunciés a es-ta mateixa publicació que tot estavaa punt per a reprendre els treballs,es va poder veure moviment d’ope-raris a la zona, però l’obra ja no vatornar a agafar embranzida i l’estatd’alarma pel coronavirus ha fet quedefinitivament l’empresa haja decli-nat continuar amb els treballs. El re-gidor d'Urbanisme, Enric Roig, ha ex-plicat que el consistori enllestix eltràmit per a treure a licitació les ac-tuacions pendents, però no es po-drà completar fins que s'aixeque eldecret de confinament perquè enl’actual context està aturada l’expo-sició pública de projectes. Les difi-cultats sorgides pel tipus de sòl vafer augmentar el nombre de micro-pilotatges necessaris per a sostenirla futura plaça en alçada sobre lesrestes, però Roig ha assegurat queestan fets tots els micropilotatges

menys un. “La part més complica-da ja està feta, ara és moment desortir de sota terra i cobrir la pla-ça”, ha detallat. No ha convençut,però, Movem, primer grup de l'opo-sició, que ha lamentat que la ciutat“acumule un nou nyap urbanístic” idemana la dimissió del socialistaRoig, que fa tot just tres mesos queva agafar les regnes d’Urbanisme -amb les obres ja aturades des de fadies- arran del pacte de govern en-tre Junts Per Tortosa i el PSC. “Hau-ria de presentar la dimissió si foscoherent amb les crítiques que ellmateix va fer als retards i sobre-costos de la piscina i de la reformadel Pont de l’Estat”, sosté MovemTortosa.

El portaveu de Movem, Jordi Jor-dan, afirma que “no pot ser ques’utilitze com a excusa el coronavi-rus quan ens trobem davant d’unaltre projecte fallit i amb una man-ca total de transparència”, i recor-da que el seu grup va demanar elpassat mes de gener a través d’unainstància poder accedir a les factu-res de l’obra, però se li hauria dene-gat l’accés a esta informació.

El consistori justifica que "la com-plexitat de l'obra de construccióde la plaça n'ha condicionat l'exe-cució des del principi", primer ambl'ampliació de les excavacions ar-queològiques i pels canvis que hacalgut fer al projecte per a posar envalor les troballes. ■

El ple reactiva la modificaciópressupostària, tot i l’estat d’alarma

MUNICIPAL

TToorrttoossaa Redacció

El ple de Tortosa ha desencallat latramitació de la modificació pressu-postària aprovada al març pel con-sistori. El decret de l'estat d'alarmava suposar la paralització de tots elsterminis administratius, fet que vadeixar aturada l'exposició pública dela modificació. Ara, després d'analit-zar a fons el decret, el govern munici-pal s'ha aferrat a un dels punts pelqual es determina que els serveis es-sencials poden aixecar la suspensió

dels terminis. Atès que els comptesafecten serveis bàsics, el ple ha sot-mès a aprovació la reactivació deltràmit. L'aprovació es va fer telemàti-cament amb 15 vots a favor, els delsgrups municipals de Junts, PSC, ERCi CUP, i 6 abstencions, dels grups deMovem i Cs. La modificació inclou in-versions a la via pública i subven-cions per a entitats socials, comer-cials, veïnals, culturals, esportives, amés de partides que afecten el per-sonal municipal o el funcionamentde les EMDs. ■

Desmantellada una plantació ambprop de 3.000 plantes de cànnabis

SUCCESSOS

TToorrttoossaa Redacció

Un operatiu conjunt entre la Poli-cia Local de Tortosa i el Cos Nacio-nal de Policia ha desmantellat unagran plantació de marihuana, ocul-ta en unes naus del polígon indus-trial Catalunya Sud a Tortosa. Lestasques de vigilància van començaral març i ja durant el període d’’es-tat d’alarma es va detectar la pre-sència d'un home que s’havia saltatel confinament per accedir a l'inte-rior de l'immoble.

Els agents van interceptar l'ho-me, que ja tenia antecedents pertràfic d'estupefaents i està acusatd'un delicte contra la salut pública iun altre de defraudament de fluidelèctric, i van localitzar a l'interioruna plantació amb 2.937 plantes

de cànnabis, en avançat estat defloració. També s'hi van trobarquantitats de marihuana ja asseca-da i preparada per a ser distribuïda.En total, la droga intervinguda teniaun pes de 340 quilos. La plantaciótindria capacitat per a produiranualment quantitats de marihua-na que, al mercat negre, tindrien unvalor d'uns 3,6 milions d'euros.

El registre a la nau va constatarun alt grau de sofisticació i innova-ció: l'espai de l'edifici havia sigutcompartimentat en 6 habitacles,amb unes 500 plantes de marihua-na a cadascun d'estos espais, endiferents fases de creixement. Tam-bé es van localitzar uns hivernaclesplegables amb prop de 200 plan-tes, que en alguns casos estaven aple rendiment. ■

TORTOSA L,EBRE, DIVENDRES 1 DE MAIG DEL 2020PÀGINA 14

PUBLICITATL,EBRE, DIVENDRES 1 DE MAIG DEL 2020 PÀGINA 15

TORTOSA L,EBRE, DIVENDRES 1 DE MAIG DEL 2020PÀGINA 16

José Celma Prieto, in memoriam

Ben poques vegades he escritquant a un familiar traspassat, i méssabent que haver-ho de fer costa,emocionalment, per més que la direc-ció de l’hebdomadari m’ho ha dema-nat. Penseu, amb raó, que en tinc unallarga coneixença personal i que m’hiha unit una relació cordial, de con-fiança, per més que suposareu lesdistàncies existents en les senglesmaneres de pensar i de fer. D’entradaus diré que en sabia mitjançant lamés pròxima família meva i àdhuc dela seva: crec d’haver-ne pres cons-ciència a les acaballes de la dècadadel 1950, pressionat telefònicamentquan estava treballant a Ràdio Torto-sa i detingut a les 2 de la tarda a la co-missaria de la “policia secreta” fran-quista, pel seu cap amb un auxiliardigne de la Gestapo on, en haventplantat cara, imprudentment, a la pe-tulància dels interrogadors i en ha-vent estat tancat a la presó en el me-morable dia del meu sant, el 31 d’a-gost, mentre que a casa la famíliam’esperava per a dinar, sense saberon era i que ningú no en donava raófins a quarts de sis de la tarda quevaig arribar a casa. Dialècticamentvaig desfer l’acusació de mentides iembolics policials entorn als fets so-cials i polítics esdevinguts al Club deRem Tortosa. Quan em van fer mar-xar, amb una experiència que mai nooblidaré, encara no m’ho podia creu-re i no m’explicava com me n’haviapogut sortir en bé, víctima de tantaagressivitat i manca de respecte i d’è-tica. L’enfrontament, malgrat tot, emféu palesa la indirecta importància iinfluència política de Josep Celma, aqui encara no coneixia però que sen-se saber-ne res m’havia constituït unajut psicològicament i políticamentimpensable i del tot impensable.

Tot i estar present en el nostre re-cord, però, ens viàrem conèixer al capd’uns anys, just en l’avinentesa d’a-nar a felicitar el sant a son pare, l’on-cle Baptista, on coincidirem al seu pisde la plaça de la Casa de la Ciutat, enun ambient familiarment festiu: ensconeguérem, xerràrem... res de l’altremón malgrat que se’m palesà la man-ca de coincidència en els sengles cri-teris sobre les coses, però també queera l’inici d’una cordial relació que enel futur mantinguérem. Ocasional-ment ens retrobàrem en totes les se-ves vingudes a Tortosa puix que la re-lació amb els seus pares i amb elsseus germans Joan, Paco i Manuelsempre foren ben cordials. Res del’altre món per més que les tingudesamb ell, sempre respectuoses, forenpersistents perquè venia també a visi-tar son oncle Andreu Celma i, eltemps passant, cresqueren en cordia-litat i en consideracions personals,com cal que sigui.

Res no dic de nou en admetre queera una persona ben especial, encomparança amb les que jo acostu-

mava a relacionar-me, puix que viviaen un món molt diferent i àdhuc dis-crepant al meu en ben determinatscaires, per més que “la gent, parlants’entén” sempre que s’hi posi la com-prensió i la bona fe adient. Ben llunyrestaven els seus i els meus concep-tes sobre la vida, per bé que tot plegatno era cap obstacle per entendre’ns, itanmateix els objectius personals, lesaspiracions i els criteris socials i polí-tics. Per la meva part res no n’haviade fer dels fets de la seva vida pretèri-ta, o ell de la meva, puix que el pre-sent s’imposava sobre ambdues i eraben altre per bé que coincidíem en unfer essencial que ens unia: l’esforçportat a ultrança, per assolir els sen-gles objectius de les nostres vides, ellen funció dels negocis i jo de saber enl’ordre immaterial o intel·lectual, els

quals ens havien menat devers unesrealitats humanes ben diferents. Ell,però, just trobava la nostra coincidèn-cia en els respectius esforços perso-nals, en la voluntat posada i en la su-peració d’obstacles i en l’encert perassolir els respectius objectius, sem-pre fressant boirosos camins de traçtortuós i d’incerts èxits, sovint entreboires baixes que els vents arremoli-naven o desplaçaven.

En els anys de la nostra relació, al-trament, ell obria una nova etapa dela seva vida: el retrobament de la fa-mília, de la recòndita i somnolenta pà-tria, de la ciutat heroicament ressorgi-da sobre les runes de la guerra, i con-reava novelles relacions i coneixencesaixí com determinava, francament illiure, la reconciliació amb la seva in-oblidable terra perduda, sempre rela-

cionant-ho amb l’essència potent del’etèria terra de temps adoptada i, demanera espectacular, portava a Torto-sa el ple de la simbologia que secular-ment definia l’imperi o domini espan-yol sobre la terra catalana: desfiladesmilitars, la monarquia borbònica, lasimbologia espanyola, l’aixecamentde monuments commemoratius o dememòria.... amb una generosa volun-tat de mecenatge que el portava benlluny amb els fets i amb els ajuts eco-nòmics a particulars i als municipis, aciutadans que li demanaven i amb elsquals es mostrava atent i no miravaprim. L’intervencionisme i la llarguesael portava a ésser una persona per to-thom coneguda i valorada, potser queentesa com a paral·lela a la vida mu-nicipal i amb el segell de la monàrqui-ca espanyola.

Ben personalment penso que detot plegat en resultà un guany en laseva humanitat i en el seu tracte, so-bretot d’ençà de veure’s afectat perl’anorreadora malaltia, llarga en eltemps i agreujada per la solitud en elviure de cada dia i, doncs, el seu trac-te s’havia fet més humà i més planer,de manera que en les vegades queens vàrem trobar se’ns palesava unamútua admiració derivada de l’esforçi la intensitat de les nostres vides res-pectives, ell com home d’empresa i jocom universitari i intel·lectual o idea-lista, tots dos des d’una llibertat inter-na i seguint a ultrança uns caminsdiametralment diferents.

Tant de bo que Déu l’hagi perdonati que li valgui tot allò que de bo va ferper bé. ■

Fotografia d’arxiu el dia de la inauguració dels Jardins del Príncep, l’any 1991 a Tortosa, a l’esquerra de l’ara reiFelip VI, apareix José Celma i la seua esposa. / SETMANARI L’EBRE

CRÒNICA

RRaammoonn MMiirraavvaallllhistoriador

“Res no dic de nou enadmetre que era unapersona ben especial,en comparança amb lesque jo acostumava arelacionar-me”

“L’intervencionisme i la llarguesa el portava a ésseruna persona per tothom coneguda i valorada,potser que entesa com a paral·lela a la vida munici-pal i amb el segell de la monàrquica espanyola”

BAIX EBRE I MONTSIÀL,EBRE, DIVENDRES 1 DE MAIG DEL 2020 PÀGINA 17

La meteorologia retarda l’inici de lacampanya de l’arròs al delta de l’Ebre

AGRICULTURA

DDeelltteebbrree L.B.

Les Terres de l’Ebre han acumulatprecipitacions rècord esta primaveraamb diferents episodis de pluja quehan acumulat al voltant de 300 litresper metre quadrat. La gran quantitatd’aigua acumulada està impedint alspagesos del delta de l’Ebre realitzarles tasques prèvies de preparaciódels camps per a començar el ciclede l’arròs, amb la inundació i la sem-bra dels camps. L’any passat la Co-munitat de Regants de l’Esquerra del’Ebre va obrir el canal el 23 d’abril,enguany, però, a principis de maig elsregants encara no tenen una dataconcretada per a la solta d’aigües.

El terreny està saturat d’humitat iles pluges constants -amb episodisde precipitacions cada setmana al’abril- no permeten assecar elscamps perquè els pagesos puguenfer les faenes prèvies de llaurar i ani-vellar els arrossars, abans d’inundar-los. Si continuen les precipitacions elspagesos no descarten començar atreballar els camps, malgrat tot. “Hau-rem de fer sí o sí els treballs dins del’aigua i això suposa més despesa i

més dificultats. Els tractors s’enfon-sen i tot es complica”, ha asseguratRafel Verdiell, responsable de SectorsAgrícoles d’Unió de Pagesos (UP) endeclaracions a l’ACN. “Més val unafaena mal feta pels terrenys en secque ben feta per l’aigua”, insisteixJavier Casanova, president de la Jun-ta de Govern de la Comunitat de Re-gants de l’Esquerra de l’Ebre. És per

això que, de moment, la majoria depagesos esperen que el temps millo-re per a poder treballar els camps iles comunitats de regants encara nohan començat a soltar l’aigua.

Un cop s’obren els canals de reg,es necessita entre 8 i 10 dies per a in-undar el delta de l’Ebre, i per a anarbé este procés s’hauria de fer com amolt tard a principis de la segona

quinzena de maig per a evitar retar-dar la sembra al mes de juny. A ho-res d’ara és difícil preveure les con-seqüències que una sembra tarda-na pot tindre sobre la campanya del’arròs i tot dependrà de la meteoro-logia del final de la primavera i l’inicide l’estiu. “Tot dependrà de les tem-peratures que tinguem a l’estiu, pe-rò en els darrers anys quan ha cal-

gut fer sembres tardanes, desprésha madurat ràpid i la sega s’ha fet,com a molt, amb quinze dies de dife-rència”, ha explicat Carlos Fornós,arrosser i impulsor de la sembra ensec al delta de l’Ebre.

MÉS D’UN MES DE RETARD ENLA SEMBRA EN SEC Enguany elspagesos que opten per la tècnicade la sembra en sec -més efectivaen la lluita contra el cargol poma-ja duen més d’un mes de retard enla sembra de l’arròs respecte del’any passat quan van poder-ho fera finals de març. Amb tot, CarlosFornós no creu que siga un proble-ma haver de sembrar tan tard:“amb les varietats que cultivemno hi haurà problema, ens podemesperar fins al juny. L’arròs tindràuna maduració més tardana, entemps més fresc, la qual cosa ensafavorirà per a evitar la pyricula-ria al mes d’agost”. En el cas de lasembra en sec, Fornós creu que sija no plou més, a principis de lasetmana vinent es podrà comen-çar a treballar ja els primers campsi sembrar-los. ■

Imatge d’un arrossar a Deltebre pendent encara de realitzar les tasques prèvies a la sembra de l’arròs. / L’EBRE

La gran quantitat de pluja acumulada esta primavera impedix preparar els terrenys per a la inundació dels camps i la sembra de l’arròs

El Seprona i la Fiscalia demanen al jutjataturar les obres d’Infosa al Trabucador, toti tindre els permisos de la Generalitat

DELTA DE L’EBRE

LLaa RRààppiittaa Redacció

El Seprona i la Fiscalia de Tarrago-na han demanat al Jutjat d’Ampostaque s’aturen les obres del camí provi-sional que l’empresa Infosa estàduent a terme a la barra del Trabuca-dor per a restablir l’accés a les sali-nes de la Trinitat, que tenen l’activitataturada. Tant el Seprona com la Fis-calia consideren que l’empresa Info-sa podria no disposar de tots els per-misos pertinents, segons han infor-

mat diversos mitjans, mentre quel’empresa sempre ha defensat quedisposa dels permisos de Costes i deMedi Ambient de la Generalitat. Estasetmana el delegat territorial del Go-vern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pa-llarès, ha confirmat que les obres queexecuta Infosa tenen tots els permi-sos de la Generalitat i que comptentambé amb l’autorització de l’admi-nistració estatal. A més, Pallarès harecordat la importància de garantirl’activitat d’esta empresa que ocupa

prop de 70 persones al delta de l’E-bre. Les obres, que continuen enmarxa, han de permetre reconstruirel camí de deu metres d’ample fetmalbé pels últims temporals i pel quall’empresa té una concessió de la Ge-neralitat des de fa anys. Infosa ja vafer una primera actuació fent un camíd’accés a les seues instal·lacions des-prés del temporal Glòria -amb uncost de 420.000 €-, però que va tor-nar a quedar inutilitzada amb elstemporals posteriors que ha patit el

Delta. Les obres de reparació quehavia de portar a terme el Governespanyol i Costes per a reparar elsdesperfectes del Glòria havien decomençar el 17 de març, però vanquedar aturades amb l’estat d’alar-ma. En este sentit, l’alcalde de la

Ràpita, Josep Caparrós, els ha de-manat que reprenguen les obrestan aviat com es puga perquè “ésnecessari fer esta actuació d’ur-gència”, ja que el trencament delTrabucador té conseqüències des-astroses per l’economia local. ■

Imatge de les obres del camí que l’empresa Infosa realitza a la barra delTrabucador. / EBREDIGITAL

BAIX EBRE I MONTSIÀ L,EBRE, DIVENDRES 1 DE MAIG DEL 2020PÀGINA 18

Deltebre crea l’Eurodelta, una monedapròpia per a combatre la crisi de la Covid-19

CRISI COVID-19

DDeelltteebbrree L.B.

L’Ajuntament de Deltebre va portara aprovació del Ple este dimecres 29d’abril -després del tancament d’es-ta edició- el Pla de reactivació socioe-conòmica de Deltebre, que inclou 50accions per a impulsar el municipi uncop finalitzada l’emergència sanità-ria de la Covid-19. Entre les mesuresde reactivació proposades hi ha lacreació de l’Eurodelta, una monedapròpia, amb la qual les famílies mésperjudicades per la crisi podran op-tar a serveis i productes bàsics enbotigues i negocis locals. El progra-ma L’EuroDelta, la moneda de Delte-bre és una de les accions estrella delpla de reactivació i consistix en unsistema de targetes moneder per a

famílies amb dificultats o que hanperdut poder adquisitiu amb la crisi.L’Eurodelta només es podrà bescan-viar al comerç local i per a l’adquisi-ció d’aliments, productes, serveis bà-sics, reparacions, però també mate-rial escolar o quotes d’alguns serveiscom el Centre Esportiu del Delta,l’escola bressol, els centres de su-port familiar o els casals d’estiu. L’al-calde, Lluís Soler, ha insistit que lacreació de l’Eurodelta no només aju-darà les famílies que es troben enuna situació econòmica difícil sinóque “també volem crear una einamés de dinamització del comerç lo-cal i de proximitat”, ja que noméses podrà bescanviar en negocis delmunicipi. A més, per a enfortir el co-merç local també s’impulsarà la cre-

ació d’un Marketplace, per tal que elcomerç de proximitat puga vendretambé en línia i fer arribar productesa casa dels consumidors.

CINQUANTA ACCIONS A DESEN-VOLUPAR EN UN ANY El Pla de reac-tivació tindrà una durada d’un any iinclou 50 accions a desenvolupar enquatre pilars: flexibilització de l’admi-

nistració; atenció a les famílies; su-port al sector econòmic i mesures pera dibuixar el Deltebre del futur. Entreles 50 accions cal destacar la creaciód’un servei telefònic assistencial,ajuts a la connectivitat i la promocióde wi-fi obert per a reduir la bretxa di-gital, la creació del consell de la gentgran i un servei d’acompanyament, lacreació de beques per a alumnes quecursen estudis superiors, un bancd’equipament informàtic o un pla derecerca de noves línies de negoci pera impulsar el talent i la innovació aDeltebre. També inclou mesures desuport als autònoms, comerços i em-preses que podran sol·licitar ajuts pera fer front als lloguers comercials, ta-xa d’escombraries comercials, taxad’ocupació de la via pública o l’im-

NECROLÒGICA

La mesura forma part de les 50 accions del Pla de reactivació socioeconòmica que ha presentat el municipi

post sobre béns immobles, a bandad’un acompanyament mitjançant elnou espai empresa de l’Ajuntamentde Deltebre.

Pel que fa a les accions del Delte-bre del futur, inclou qüestions coml’aprovació del POUM, com una opor-tunitat per al desenvolupament urba-nístic del municipi, la redacció del Plad’enfocament turístic i econòmic,com a document mare per a definirl’estratègia econòmica durant elspropers anys, i l’ampliació del Polí-gon Industrial. Més a curt termini, elPla també projecta una campanyade promoció turística posant en valorels espais naturals de Deltebre.

Per a poder desenvolupar el Plade reactivació caldrà modificar elpressupost del 2020 per a adap-tar-lo a les circumstàncies actuals.El govern de Deltebre va presentarel Pla als grups de l’oposicióabans de portar-lo al ple i es vanpoder incloure algunes de les pro-postes de la resta de grup munici-pals. “És un pla que pensa enl’endemà de l’alerta sanitària,que ens preocupa moltíssim”, haassegurat Lluís Soler. ■

Mor Joan Font, exalcalde del’Ametlla de Mar i regidor de lacorporació durant 24 anys

LL’’AAmmeettllllaa ddee MMaarr Redacció

L’exalcalde de l’Ametlla de Mar du-rant sis anys, Joan Font, va morir elpassat dilluns -7 d’abril- als 65 anysdesprés d’una llarga malaltia. Regi-dor al llarg de 24 anys, va presidir perprimer cop la corporació de l’Ametllal’any 1991 com a cap de llista del PP.Un càrrec al qual només es va man-tindre 17 mesos, ja que el novembredel 1992, una moció de censura pre-sentada per CiU amb el suport del re-gidor dels Verds, el va fer fora de l’al-caldia. Després d’un període d’extre-

ma tensió política a l’Ajuntament del’Ametlla, l’any 1995 Joan Font va as-solir la majoria absoluta al capdavantde la candidatura del PP. Quatre anysdesprés, es va retirar de la política enno revalidar el triomf a les urnes.

L’any 2011 va tornar a la políticamunicipal en obtindre l’acta de regi-dor pel PP i el 2015 amb la formacióindependent Plataforma Calera, queva ser decisiva per a proclamar alcal-de el cap de llista d’ERC, Jordi Gaseni.Professionalment, Font va exercir demestre a l’escola Jaume II del Perellófins que es va jubilar. ■

Amposta acomiada l’integrant delsJunior’s Joaquim Roda a ritme delpasdoble ‘Perla preciosa’

NECROLÒGICA

AAmmppoossttaa Redacció

El músic ampostí Joaquim Roda,integrant dels Junior’s, va morir ladiada de Sant Jordi a l’edat de 87anys a Amposta. Vinculat durantmolts anys al món de la premsa ila ràdio local, també va ser empre-sari musical i editor de publica-cions com L’esportiu o Amposta Vi-va. També va ser el redactor d’es-ports del setmanari Migjorn, undels precursors de l’actual SETMA-NARI L’EBRE. La seua intensa trajec-tòria musical i periodística va serreconeguda l’any 2011 amb l’ob-tenció del premi Ebre Líders en lacategoria Maior lliurat pel setma-nari Més Ebre i l’Onada.

La pandèmia del coronavirus i elconfinament no ha estat cap im-pediment perquè els músics am-postins –Roda era membre de laUnió Filhamònica– li retessen unmerescut homenatge des dels bal-cons interpretant el conegut pas-doble Perla preciosa, l’èxit méssonat dels Junior’s de principis de

la dècada dels anys 60.Les filles de Roda han agraït

l’homentage rebut pels músicsampostins: “No tenim paraulesper agrair tot el suport i afecte queesteu mostrant al meu pare i a lanostra família. I també a tots elsmúsics d’Amposta que avuitoqueu la Perla en homenatge aell”, va escriure Irene Roda al seuperfil de Facebook el passat 24d’abril. ■

El Baix Ebre celebra elprimer ple telemàtic iinforma de les accions per a fer fronta la crisi sanitària

CRISI COVID 19

TToorrttoossaa Redacció

El Consell Comarcal del BaixEbre s’ha adherit al decàleg de lesentitats municipalistes per a la re-cuperació socioeconòmica delsmunicipis de Catalunya. Així ho vaacordar el ple comarcal celebrat eldivendres 24 d’abril, la primerasessió que la institució va celebrarde forma telemàtica. Durant el ple,el president del Consell, XavierFaura, va informar de les actua-cions fetes des de la institució enrelació amb la crisi sanitària i l’es-tat d’alarma per la Covid-19. "Desdel Consell estem al costat de laciutadania del territori i faremtots els esforços que estiguen alnostre abast per a ajudar a aixe-car la persiana dels comerços,negocis, autònoms i empreses iprotegir el teixit productiu, so-cial, laboral i empresarial", va dirFaura. ■

“És un pla que pensaen l’endemà de

l’alerta sanitària, queens preocupamoltíssim”

Lluís Soler.ALCALDE DE DELTEBRE

URBANISME

L’Aldea també tramita la llicènciad’obres perquè Florette pugainstal·lar-se al Catalunya Sud

LL’’AAllddeeaa L.B.

L’Ajuntament de l’Aldea ha co-mençat a tramitar la llicència d’o-bres per tal que l’empresa Florettepuga instal·lar-se al Polígon Indus-trial Catalunya Sud on té previstconstruir una nova planta per a l’en-vasament d’hortalisses fresques pera amanida. Dels 46.000m2 quel’empresa d’alimentació ha adquirital polígon, 5.000 es troben al termemunicipal de l’Aldea i la resta al ter-me de Tortosa. Segons ha explicatl’alcalde, Xavier Royo, l’empresa hademanat llicència per a poder cons-truir el magatzem previst de 7.500m2, ja que la planta es construiràjust al límit dels termes de Tortosa il’Aldea. “Dels 7.500 m2 que tindrà

la nova planta, 500 es troben alterme de l’Aldea i Florette, pertant, també ha de tramitar la lli-cència d’obres a l’Ajuntament del’Aldea”, ha explicat Royo.

L’Alcalde confia que la llicènciapuga tramitar-se al llarg d’este mesde maig perquè l’empresa puga co-mençar la construcció de la planta aprincipis d’estiu. Xavier Royo ha va-lorat molt positivament la inversióque farà Florette al territori de 13milions d’euros i la creació de 200llocs de treball, ja que permetrà re-activar el polígon industrial Catalun-ya Sud i suposarà un importantíssimrevulsiu per al sector primari de l’Al-dea. “L’arribada d’una empresad’este característiques al Catalun-ya Sud, tant si és terme de Tortosa

com de l’Aldea, el que reactiva imolt és el mateix polígon industrialja que suposarà una promoció im-portant per al Catalunya Sud”. Ro-yo, a més, ha insistit que la implan-tació de Florette “beneficiarà i moltel sector primari de l’Aldea, el sec-tor de l’horta. L’empresa ja ho vatindre en compte a l’hora d’implan-tar-se aquí, el fet que pot tindreproducte de la zona a un quilòme-tre de distància. L’empresa té hec-tàrees i hectàrees d’horta”.

La previsió de l’empresa és que lanova planta del Catalunya Sud pugaentrar en funcionament entre la pri-mavera i l’estiu del 2021. Una vega-da comence l’activitat, la previsió ésque es produïsque 25 milions debosses d’amanida cada any. ■

La nova planta es construirà just al límit dels termes municipals de Tortosa i l’Aldea

L’institut d’Alcanar impartirà elpròxim curs un cicle formatiude Vídeo, discjòquei i so

EDUCACIÓ

AAllccaannaarr Redacció

El Departament d’Educació dela Generalitat de Catalunya im-plantarà a partir del pròxim curs2020 - 2021 a l’Institut Sòl-de-Riud’Alcanar el cicle formatiu de graumitjà de Vídeo, discjòquei i so dela família professional d’Imatge iSo. D’esta manera s’inicia unabranca d’estudis professionalsfins ara inexistent a les Terres del’Ebre.

Esta implantació arriba fruit dedos importants acords polítics decooperació amb altres administra-cions. Un primer acord de col·labo-ració s’ha realitzat amb la Conse-lleria d’Ensenyament de la Gene-ralitat Valenciana per tal d’impul-sar i coordinar l’oferta territoriald’estudis de formació professionalen el marc dels municipis que con-formen la Mancomunitat de la

Taula del Sénia. I el segon acord aescala local s’ha donat entrel’Ajuntament d’Alcanar i els ServeisTerritorials d’Educació a les Terresde l’Ebre per tal de facilitar l’úsd’instal·lacions municipals i col·la-borar en l’adquisició d’equipamentdels estudis professionals.

Joan Roig, alcalde d’Alcanar, haremarcat que “no es tracta no-més d’una oferta educativa enclau local, sinó sobretot és unaoferta en clau comarcal delMontsià, territorial en l’àmbitebrenc, i també oberta a tots elsmunicipis propers de les Terresdel Sénia”. L’alcalde ha agraït laimplicació de la Direcció Territoriald’Educació per a facilitar esteacord i s’ha posat a disposició“per a col·laborar amb l’InstitutSòl-de-Riu i fer que este siga unprojecte d’èxit i de futur per a lanostra joventut”. ■

BAIX EBRE I MONTSIÀL,EBRE, DIVENDRES 1 DE MAIG DEL 2020 PÀGINA 19

PUBLICITAT L,EBRE, DIVENDRES 1 DE MAIG DEL 2020PÀGINA 20

RIBERA D’EBRE I TERRA ALTAL,EBRE, DIVENDRES 1 DE MAIG DEL 2020 PÀGINA 21

Salut Terres de l’Ebre es posa en marxa per agestionar l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre

SALUT

MMóórraa dd’’EEbbrree A. Prunera

La nova empresa pública SalutTerres de l’Ebre comença ja a fun-cionar, amb l’objectiu d’assumir lagestió de l’Hospital Comarcal deMóra d’Ebre durant els propers me-sos. El passat dijous, dia 23 d’abril,es va constituir ja el consell d’admi-nistració, l’organisme directiu del’ens, que estarà presidit pel direc-tor del Servei Català de la Salut,Adrià Comella i tindrà la presidentadel Consell Comarcal de la Riberad’Ebre com a única representant territorial.

També al Consell d’Administra-ció hi estarà la gerent del ServeiCatalà de la Salut a l’Ebre, MarLleixà, que en una entrevista aRàdio Móra d’Ebre ha asseguratque “la creació de Salut Terres del’Ebre era una reivindicació tantde treballadors com d’usuaris” itambé “ha estat un avenç com aterritori”. Lleixà també va destacarque Salut Terres de l’Ebre “comen-çarà per gestionar l’HospitalComarcal de Móra d’Ebre”, però

va obrir la porta a fer que, en un fu-tur, puga gestionar altres centressanitaris arreu de les quatre co-marques ebrenques.

Des de la seua posada en marxa,l’any 1988, l’Hospital Comarcal deMóra d’Ebre va ser gestionat perGECOHSA, una societat pública pro-pietat de l’Ajuntament de Reus ique en els últims anys ha desviatfins a 8 milions d’euros del fons dereserva de l’Hospital de Móra per apal·liar el dèficit de l’Hospital SantJoan de Reus. Esta mesura va cau-sar forta indignació, tant entre elsprofessionals de l’Hospital com en-tre els representants polítics del te-rritori, que ha acabat desembocant-tres anys després- amb la creacióde Salut Terres de l’Ebre i en què lagestió de l’Hospital recaiga direc-tament en la Generalitat i el ServeiCatalà de la Salut.

Este mateix dijous, el nou presi-dent de Salut Terres de l’Ebre i tam-bé del Servei Català de la Salut,Adrià Comella, s’adreçava als pro-fessionals i els usuaris de l’HospitalComarcal de Móra d’Ebre mitjan-

çant les xarxes. “Era una llarga as-piració que l’Hospital Comarcalpassés a formar part del Servei Ca-talà de la Salut”, assegurava i ara“es donarà resposta a totes les ne-cessitats assistencials de les co-marques de la Ribera d’Ebre, laTerra Alta i el Priorat”.

REPRESENTACIÓ TERRITORIALEl Consell Comarcal de la Riberad’Ebre serà l’única institució del te-

rritori que estarà representat al nouConsell d’Administració de SalutTerres de l’Ebre, amb la presidentaGemma Carim. Una decisió que hacriticat amb força l’alcalde de Mórad’Ebre, Joan Piñol. “És indecentque l’Ajuntament de Móra d’Ebreno hi tingue cabuda” i ha assegu-rat que la seua exclusió es deu “amotius polítics”. “Ningú es potimaginar que l’Ajuntament deReus o Tortosa no estiga represen-

tat en l’administració del Verge dela Cinta o el Sant Joan”, lamentavaPiñol, que també reclama la inclusiódels Consells Comarcals de la TerraAlta i el Priorat.

Per la seua banda, la presidentade l’ens comarcal, Gemma Carim,es comprometia a ser la veu del te-rritori dins del Consell d’Administra-ció i a “traslladar totes les reivindi-cacions” a l’organisme directiu deSalut Terres de l’Ebre. ■

Salut Terres de l’Ebre passarà a gestionar l’Hospital de Móra d’Ebre. / SETMANARI L’EBRE

El Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre serà l’únic ensterritorial amb representació al Consell d’Administració

La nuclear d’Ascó comença una novarecàrrega i es blinda contra el coronavirus

INDÚSTRIA

AAssccóó A. Prunera

La central nuclear d’Ascó I es vadesconnectar este dimarts -dia28- de la xarxa elèctrica per a co-mençar el seu 27è cicle de recà-rrega de combustible. Tal com elsva avançar este setmanari, en es-ta ocasió es reduirà a la meitat elpersonal eventual que reforça laplantilla de la central per tal d’evi-tar contagis de Covid-19 dins elcomplex industrial. En condicionsnormals, prop de 1.200 treballa-dors s’incorporen a la central pera efectuar tasques de manteni-

ment i millora de la seguretat i araseran només 600. D’estos, propde 250 provenen de diversospunts de l’Estat espanyol i, des dela direcció de la central, s’ha op-tat per habilitar tres hotels de lazona del Camp de Tarragona per acentralitzar l’allotjament i evitaraixí possibles contagis a les po-blacions de l’entorn.

Este dimecres, hi havia compta-bilitzats sis casos de Covid-19 a lacentral nuclear d’Ascó, i quatretreballadors es trobaven en aïlla-ment domiciliari per haver estaten contacte amb algun afectat.

D’altra banda, la central nucle-ar de Vandellòs II, el Consell deSeguretat Nuclear ha donat llumverda a l’ampliació de la capaci-tat de les piscines de la central,els recipients on s’emmagatzemael combustible gastat fruit de laseua activitat. Segons l’empresagestora de la central, ANAV,això permetrà ampliar la capaci-tat fins a l’any 2026 o 2027, quans’espera que ja estiga resolta lagestió dels residus nuclears de totl’estat, ja siga mitjançant un ma-gatzem centralitzat o diversosd’individuals. ■

Comença la campanya de collita deles cireres, marcada per la Covid-19

AGRICULTURA

BBeenniissssaanneett A. P.

La campanya de collita de fruitadolça ja ha començat a la Riberad’Ebre, amb algunes de les prime-res varietats de cirera. El període derecol·lecció, però, vindrà marcat perles mesures de seguretat al camp.Per això, des de la nova comissiótècnica de les Terres de l’Ebre jas’ha elaborat tot un pla d’acció ones detallen les diferents mesures deseguretat i prevenció que s’han dedur a terme al camp. “És un docu-ment que ja s’ha donat a conèixer

als agents implicats i que detallaprotocols sobre com s’ha de treba-llar, com s’ha de fer el transportdels temporers al camp o tambécom s’ha d’actuar en el cas que untreballador presente símptomes”,detallava el delegat del govern a lesTerres de l’Ebre, Xavier Pallarès.D’altra banda, també està previstque en els propers dies comencen afuncionar els autobusos que ha po-sat en marxa el govern per a despla-çar els temporers del Baix Ebre iMontsià fins a la Ribera d’Ebre per aparticipar en la campanya. ■

VIURE A L’EBRE L,EBRE, DIVENDRES 1 DE MAIG DEL 2020PÀGINA 22

El tortosí Josep Gómez torna a guanyar per segon any consecutiu el premi Pilarín BayésTTeerrrreess ddee ll’’EEbbrree Andrea Capilla

“Els premis que porten el meunom, este any tracten de la diversi-tat. La diversitat és este tresor quetenim que no som avorrits, que nosom uniformes, que tenim moltesformes diferents d’expressió, defamília, de nacionalitats… Diversi-tat”. Així defineix la mateixa PilarínBayés la temàtica d’enguany delseu certamen literari organitzat perl’Obra Social Sant Joan de Déu i perl’Editorial Mediterrània, que en-guany assolix la seua dissetena edi-ció. Una edició, però, que s’ha ca-racteritzat pel confinament, hacomptat amb la participació de mésde 6.900 nens de 150 escoles detota Catalunya, i que, per primer cop,tres infants han fet de jurat junta-ment amb la reconeguda il·lustrado-ra i dibuixant. Els guardons tenenquatre categories que fan referènciaal cicle inicial, mitjà, superior i edu-cació especial dels nens i nenescompresos entre els 6 i els 12 anys,amb cinc guanyadors en cadascuna.En esta edició s’han presentat un to-tal de 987 contes.

D’entre la vintena de guanyadorsd’esta dissetena edició es troba enel cicle superior el conte Baasima, elsomriure etern firmat amb el pseu-dònim Creador de Somnis de l’esco-la Sagrada Família de Tortosa. Estecreador de somnis es diu Josep Gó-

mez, un jove tortosí d’11 anys queha guanyat per segon any consecu-tiu el premi Pilarín Bayés. El seu pri-mer premi literari -el guardó Samboriorganitzat per Òmnium Cultural quepremia la narrativa en català-, el vaassolir quan feia segon de primària i,ara, ja acumula dos premis Samborii dos premis Pilarín Bayés.

Josep Gómez és un xiquet apas-sionat de la cultura. És autodidacta iun amant de la literatura: des delstres anys que va iniciar-se en la lec-tura, no l’ha deixat enrere. També liagrada molt la cultura japonesa i es-tudia al conservatori de música.

El conte d’enguany tracta sobre la

Baasima, una xiqueta d’Alepo quees queda cega en un dels bombar-dejos i fugint de la guerra arriba aCatalunya amb la seua família. Alllarg del conte es parla del tràfic d’és-sers humans, del creuament de fron-teres per a arribar des de Síria fins aCatalunya, així com totes les supera-cions que ha d’afrontar la Baasimacausades per esta ceguesa.

És sorprenent que un xiquet enuna edat tan jove escriga sobre es-tes temàtiques, però segons explicala seua mare Chari Limones, abansd’escriure un relat per a qualsevolconcurs literari, tots dos van a la bi-blioteca a buscar llibres que tracten

sobre la temàtica que vol escriureper tal de documentar-se tal comfan els escriptors. D’esta manera “faun aprenentatge transversal, jaque aprèn sobre diverses temàti-ques com història o geografia, perexemple”, detalla la mare. El nomdel conte, Baasima, el somriureetern no és casual. Baasima és unnom d’origen àrab que significa‘somrient’ i d’aquí, que el Josep hajaposat este títol.

Però no només escriu relats per apresentar-los a certàmens de litera-tura, en el seu dia a dia també es-criu històries, individualment o ambamics, i també té diaris personals.

Este confinament, però, l’ha aprofi-tat per a escriure cartes que fa arri-bar als hospitals catalans per a ani-mar els pacients que es troben hos-pitalitzats durant esta crisi sanitàriacausada pel coronavirus, i també haescrit una carta per a un avi de la re-sidència d’avis de l’Ametlla de Mar.

El premi consistix en la publicaciódels contes guanyadors, que seranil·lustrats per la mateixa Pilarín Ba-yés i un lot de llibres per a l’escoladel premiat. Els premis pretenen serun instrument per a incentivar la lec-tura i acostar la literatura als xiquetsi xiquetes de primària de les escolesd’arreu de Catalunya. ■

LITERATURA

A l’esquerra, Pilarín Bayés i Josep Gómez moments previs a l’entrega de premis de l’edició passada del certamen literari. A la dreta, Josep Gómez amb elseu conte guanyador del 2019. / CEDIDES

Han passat gairebé vuit setmanes desque la Covid-19 ens va tancar a casa,unes setmanes que se’ns han fet eter-nes. Era imprescindible no propagarla pandèmia. Calia protegir la capaci-tat del sistema sanitari: d’això en de-penia la nostra salut. Els aparelladorsvam ser dels primers a demanar-ho, ivam fer pedagogia per explicar quela complexitat de les obres de cons-trucció no permet complir les mesu-res prescrites pel Ministeri de Sani-tat. Una obra no és un laboratori niuna cadena de muntatge d’una fàbri-ca moderna, on es pot organitzar totde forma endreçada. I nosaltres, elsaparelladors, no només dirigimobres: dirigim -sobretot- persones, ino podíem garantir la seva seguretat.Per això vam adreçar-nos a les auto-ritats per demanar que aturessin lesobres en curs.El temps ens ha anat donant la raó.

Dilluns 14 d’abril, el sector va tornara l’activitat però tan sols ho van ferles obres noves, les separades de laciutadania, mentre que les de rehabi-litació, de manteniment o de repara-ció -més difícils d’independitzar-continuen aturades. Un subsectortan important com el de la rehabili-tació segueix totalment inactiu. Lareactivació ha estat -en el fons- gaire-bé testimonial. La pandèmia no està encara sotacontrol i s’ha de ser molt responsableen tornar a l’activitat. Però ara és elmoment de mirar cap al futur, cap aun horitzó no gaire llunyà en quètornarem a construir. I per fer-ho,caldrà fer un esforç important perdonar suport a un sector que repre-senta una bona part de l’economiacatalana i de l’ocupació del nostrepaís.Sense empreses constructores no hi

haurà edificació. I sense edificació,ni a Catalunya ni a la resta de l’Estatno es produirà la recuperació econò-mica que necessitarem sense demo-ra. Totes les ajudes decretades hanestat pensades per a les grans empre-ses, però per garantir la supervivèn-cia del nostre teixit empresarial calpensar -sobretot- en les petites i enles mitjanes.Calen mesures urgents que els per-metin refer-se de les pèrdues genera-des per aquestes setmanes de paràli-si, de la mateixa manera que s’oblidaque el gruix del sector està formatper professionals liberals, autònomsi petits despatxos d’enginyeria queestan subsistint sense cap mena d’a-jut i que es veuen obligats a fer fronta les despeses, les nòmines, els crè-dits..., sense cap mena d’ingrés. I amés, han de fer front a les seves obli-gacions fiscals, que encara que l’ad-

ministració les permeti endarrerir,s’hauran d’acabar pagant. La situa-ció és prou trista: no s’afronta el pro-blema, tan sols s’ajorna el dia de mi-rar-lo a la cara.No s’hauria de perdre més temps.No podem deixar que la crisi econò-mica que la Covid-19 ha provocatcreixi per pura inacció: les empresesi els professionals no ho resistirien.És per això que demanem a les admi-nistracions que comencin a dialogar-ara mateix- amb les entitats repre-sentatives del sector, per adoptar lesmesures econòmiques necessàriesper superar les pèrdues generadesper l’aturada de l’activitat. Unes mesures que han de fer possi-ble la subsistència de les empreses i

el manteniment dels llocs de treball,en especial els petits emprenedors,els despatxos professionals i els autò-noms, que són la clau per tirar enda-vant la reconstrucció econòmica i so-cial del país, sense deixar ningú en-rere. Cal començar a mirar el futurimmediat. Cal fer front als proble-mes amb realisme, sí, i també amboptimisme. Tornarem a construir.

OPINIÓL,EBRE, DIVENDRES 1 DE MAIG DEL 2020 PÀGINA 23

“La Catalunya rural i despoblada manté estable els contagis per Covid-19. Al Priorat, 16 municipis no tenen cap positiu (de 23). A la Terra Alta,a 7 municipis dels 12 tampoc hi ha casos i a la Ribera d’Ebre hi ha 4municipis de 14 també lliures de contagis”A data de 26/4”

ANDREU PRUNERA

“Molt interessant. La crisi ens ha de portar a reflexionarsobre quin és el model que ha de prevaldre en un futur. Elsgestors municipals estan aprofitant per re-dissenyar l’espaiurbà i periurbà dels seus pobles i ciutats?”

MIGUEL ALONSO

L’ACTUALITAT, A LES XARXES

Teresa Arnalpresidenta del Col·legi d’Aparelladors,

Arquitectes Tècnics i Enginyersd’Edificació de les Terres de l’Ebre

NOTES: L’opinió del setmanari s’expressa als editorials. L’EBRE és un periòdic independent i plural que no ha de compartir necessàriament les opinions de les cartes al director, els articles dels col·laboradors o el contingut dels missatges publicitaris. Les cartes i articles hauran d’estar signades i hiconstarà el nom i cognoms del comunicant, l’adreça, el telèfon i el DNI, tant si s’envien per via postal com per correu electrònic. El setmanari es reserva el dret de publicar extractes si s’excedeixen les 20 línies (1.800 caràcters en el cas de les cartes) i les 40 línies (2.500 caràcters en els articles).La publicació és membre de l’ACPC. LA VEU DE L’EBRE és premi Tasis Torrent a la millor publicació de Catalunya de l’any 2002, premi a la responsabilitat social per l’AECE el 2006 i continuadors de La Veu del Baix Ebre (1957), L’Ebre Informes (1978), Migjorn (1983) i L’Ebre (1995).Aquesta publicació compta amb la col.laboració del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya

COVID-2019

Tornarem a construir

EL DIBUIX DE LA SETMANA per Jokin Moya

Quan va començar aquesta novapandèmia vaig pronosticar que noseria gens fàcil per a algunes perso-nes quedar-se a casa. Honradamentdiré que pensava que no ens agrada-ria a quasi ningú estar tot el dia tan-cats sense poder fer tertúlies amb elsconeguts als bars. Però per a altresseria més complicat i podria tenirgreus conseqüències.Vaig pensar que aquest maleït confi-nament dintre de casa portaria aug-ment d’una multitud d’altres virusque ajudarien a complicar molt laconvivència familiar. Aquesta ideava ser només fruit de la meva expe-riència professional després de moltsanys del meu frec a frec als jutjats iveure molts comportaments hu-mans. Dic comportament com uneufemisme per no dir misèries, in-clús delits.

Estic segur que la violència de gène-re augmentarà però les dones ho so-friran en silenci, com sempre. No-més cal veure que en plena pandè-mia la Generalitat s’ha vist obligadaa posar escrits avisant que no cal to-lerar aquest maltractament amb l’ex-cusa de la situació actual.L’altre coronavirus és donat per l’al-cohol, les drogues i el joc. L’alcoho-lisme, la droga i la ludopatia no sónpeccata minuta. Aquelles personesque no poden amagar a casa seva quenecessiten una dosi de “coca” (o al-tres), estan alterades i acaben essentdescobertes per les seves parelles ofamiliars.No podem menysprear els enganxatsa l’alcohol. Ja hem vist com als su-permercats han quasi acabat les exis-tències de cerveses, conyacs, vins itutti quanti. Ara en aquesta reclusió

al domicili es descobriran molts desecrets.El joc, la ludopatia, és un dels dos otres crims que pertorben més les fa-mílies. També acaben arruïnant lescases. Les maquinetes escurabutxa-ques han sigut la perdició de moltagent. La conseqüència de tot és clara, quecadascú en tregui les conseqüències.És clar que els que ni fumen, per quèhan de viure.

Jordi Casanova Gineradvocat

COVID-2019

L’altre coronavirus

“Dol a la cultura catalana, mor l’escriptora flixanca Anna Rosselló Elies.Autora d'obra memorialística amb Josep Travesset, lluitadora per lacatalanitat, coneixedora de les tribus d'Amèrica del Sud, va assistir sempre ales manifestacions pels presos polítics. Sit tibi terra levis”

EMIGDI SUBIRATS

ACTUALITAT, A LES XARXES

“Al sud sabem el que és fer de la necessitat virtutfa molts anys, Albert i el seu equip preparen unaFira del Llibre Litterarum fantàstica amb mitjansvirtuals 3.0”.

MIQUEL ESTEVE

En un estudi clàssic (Lalonde, 1974)ja parlava que el nivell de salut d'unapoblació venia condicionada per fac-tors biològics, pel medi ambient, sis-tema d'assistència sanitària i estils devida. Si ens hi fixem, tots ells estanimplicats en la situació que actual-ment vivim en la pandèmia provoca-da per la Covid-19.La situació actual -en la qual s'hancapgirat molts dels nostres estils devida, així com la relació que tenimamb el nostre entorn físic- provocaun cert desequilibri que pot acabarper condicionar la nostra salut. Maifins ara, la nostra generació havia es-tat exposada a un canvi de vida tan ra-dical. És cert que ho vivim de mane-res molt diferents. Hi ha un excés detreball en alguns col·lectius com eldels serveis bàsics i els sanitaris pelfet d'estar en contacte directe amb la

malaltia, i d'altres, que han vist comla seva vida professional s'aturava desobte, deixant-los en un buit de tempsi d'identitat. Les dues realitats, acu-mulades en el temps, produeixen, enmolts casos, un esgotament silenciós.En l'argot psicològic, se n'ha dit burnout, o síndrome d'estar cremat, en ca-talà. Aquest esgotament psíquic pro-dueix reaccions físiques com fatiga ol'insomni, però també alteracions psi-cosomàtiques, que sempre són mésdifícils de detectar perquè es presen-ten de forma encoberta. El cos es ma-nifesta en forma de dolor físic peròper respondre a un malestar emocio-nal.Cal estar molt atents a les reac-cions del nostre cos aquests dies. Pelpropi instint de supervivència,aquest malestar moltes vegades es ne-ga. Es van evitant els senyals, les mo-lèsties corporals i es van oblidant to-

tes aquelles necessitats de descans ode plaer sensual necessàries per man-tenir un equilibri saludable.El risc depatir malalties psicosomàtiques de-pèn de les característiques personalsde cadascú. Les persones molt exi-gents en si mateixes, tenen més riscd'enfonsament, ja que no estan massaavesades a escoltar els senyals tant fí-sics com somàtics. Mentre que d'al-tres perfils psicològics podran expres-sar-los o fins i tot exagerar-los, fet queen molts casos és beneficiós perquèrepresenta una expressió del malestarque inactiva el procés d’una manifes-tació psíquica. De la mateixa manera,les persones que tenen una necessitatde recompensa alta -és a dir que ne-cessiten molts estímuls externs persentir-se equilibrades- acabaran enuna tonalitat anímica baixa, en canvi,les persones amb poques necessitats

de recompensa, acaben sent més ani-moses i fins i tot agraeixen viure ambmenys estímuls.Tanmateix, les perso-nes que no tenen por de la sanció es-taran més tranquil·les i suportaranmillor la inactivitat, les més poruguessobrevaloraran molt el perill pel qualés possible que acabin més ansio-ses.No obstant això, en una situaciócom la que vivim, la població generalno queda exempta de possibles alte-racions psicosomàtiques, perquè noestem únicament davant d’una vi-vència de perill subjectiu, en aquestcas, es tracta d’un perill real, i, pertant, l’hem d’afrontar amb els recur-sos psíquics que hem pogut anar ad-quirint fins al moment. Ara bé, com aterapeuta, puc dir que tota crisi pro-voca un desequilibri entre Eros i Tà-natos, i observar com reacciona elnostre cos, així com els pensaments

més recurrents que tenim aquestsdies, és una oportunitat per arribar aparts de nosaltres que, en situacionsnormals, encara no coneixíem.Com asocietat, caldrà tenir presents tambéels col·lectius que pateixen més des-gast psíquic aquests dies, com sectorsanitari, perquè de ben segur quetambé necessitaran poder anar dige-rint tota aquesta càrrega d’intensitatemocional en els propers mesos ianys.

Lluís Zaerametge i psicoanalista

En plena pandèmia de la Covid-19,estem assistint a un interessant debatsobre els nivells competencials, legalso possibles, entre diferents autoritats iterritoris per diagnosticar el que estàpassant en el nostres sistemes de saluti d’atenció social i per prendre en cadamoment les corresponents millors de-cisions. La controvèrsia, els resultats iles conseqüències, les podem contras-tar amb el que està passant en altrespaïsos desenvolupats: amb sistemesmajoritàriament privats on la pobla-ció més desafavorida no té coberturasanitària pública (Estats Units d’A-mèrica); amb sistemes majoritària-ment públics (Regne Unit); o ambuna organització estatal federal (Ale-manya) o centralitzada (França).La Generalitat de Catalunya té lescompetències exclusives sobre salut(Departament de Salut) i sobre els es-tabliments residencials per a gentgran (Departament de Treball, AfersSocials i Famílies) i mai ha arribat aintegrar ni gestionar el conjunt delsistema sanitari i de l’atenció sociosa-nitària i social en un mateix Departa-ment indistintament de les forces po-lítiques governants i dels pressupos-tos disponibles. Ara hem constatat elgreu desajust real entre aquests dos

àmbits que demana urgentment unaatenció sociosanitària (social i sanità-ria) més integrada en general i espe-cialment als centres residencials quecada dia atenen més persones, mésgrans d’edat, amb més patologies crò-niques, amb més discapacitat, i ambmenys autonomia.El model sanitari català depèn de lesdirectrius, planificació i pressupostdel Departament de Salut. La cober-tura pública de l’atenció primària desalut i de l’atenció hospitalària espe-cialitzada i sociosanitària la contractael Servei Català de la Salut (CatSalut)a proveïdors de serveis de cada una deles 7 Regions Sanitàries de Catalunya,una de les quals, la Regió Sanitària Te-rres de l’Ebre cobreix una poblacióaproximada de 180.000 habitants deles comarques del Baix Ebre, Mont-sià, Ribera d’Ebre i Terra Alta.L’atenció primària de salut del territo-ri compta amb 11 Equips d’AtencióPrimària de l’Institut Català de la Sa-lut (ICS) a 21 Centres (CAP) i 49 con-sultoris. L’atenció hospitalària espe-cialitzada disposa de 4 hospitals: l’-Hospital de Tortosa Verge de la Cintade l’ICS, l’Hospital Comarcal de Mó-ra d’Ebre, l’Hospital Comarcal d’Am-posta i la Clínica Terres de l’Ebre de

Tortosa. L’atenció hospitalària socio-sanitària compta amb 3 centres d’in-ternament: l’Hospital de la SantaCreu de Jesús a Tortosa, l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre il’Hospital Comarcal d’Amposta.El nostre sistema sanitari, gratuït iuniversal està reconegut com un delsmillors del món. Està finançat majori-tàriament a través d’impostos i ha pa-tit durant els anys 2008-2013 una dis-minució anual mitjana de l’1,4% en ladespesa pública sanitària per càpitafruit dels requeriments del programad’estabilitat per reduir el dèficit i eldeute que varen imposar Alemanya ila Unió Europea. En anys posteriorsha crescut però no s’ha remuntat i ésaixí que ha donat lloc a un significatiudeteriorament molt patent en les nos-tres infraestructures i equipaments sa-nitaris i també en el nombre, motiva-ció, confiança i condicions laboralsdels professionals del sector. Tot i aixíseguim tenint uns costos moderats alcostat d’uns bons resultats.El nivell de competències sanitàriesque exercim s’apropa a les que podrí-em tenir en un estat federal però lanostra gestió la considero molt marca-da els darrers anys per l’absència deprioritats i lideratges sanitaris, per

l’austeritat pressupostària, per la pro-gressiva burocratització i funcionarit-zació, i per continus condicionantspolítics, econòmics i de funció publi-ca de caràcter partidista, localista ocurtterminista.Sort en tenim que, en circumstànciescrítiques com ara, hi ha professionals,sanitaris i no sanitaris, que a costad’assumir un risc elevat per a la prò-pia salut, davant les mancances d’e-quipaments de protecció individual(mascaretes, guants, bates, etc.) i d’al-tres recursos materials o humans, uti-litzen la seva voluntat i intel·ligència,la màxima dedicació, i la seva capaci-tat d’innovació i creació, per actuar almés correctament possible afrontantles successives adversitats que sorgei-xen per aconseguir tenir espais, estrisi recursos mínimament adequats peratendre clínicament i humanamentles múltiples exigències de cada mo-ment amb cada pacient. El valor deles seves aportacions no tenen res aveure amb el que succeeix davant decàmeres ni espectadors. Penso que noreclamen reconeixement pel que fandeixant-se la pell, la família o inclús lavida. Saben que la millor manera quetingui sentit tot això seria que l’”Estatde benestar” tornés a tenir prioritat i

es dotessin els serveis públics dels re-cursos necessaris per atendre de lamanera més correcta i oportuna lesnecessitats d’atenció ordinàries i tam-bé de les excepcionals com l’actual. També és una sort que existeixin res-ponsables de centres i serveis de salutque des del primer moment van assu-mir responsabilitats per anticipar-se ipreveure, una mica de temps abans,que calia fer accions i gestions senseesperar que des de fora, si escau, algúels digués el què, quan i com s’haviende fer les coses. On hi ha gestors, clí-nics i professionals que varen comen-çar a actuar, sense regles, ordres niprotocols, uns dies o hores abans quees declarés l’estat d’alarma ha estatpossible que molts professionals imolts ciutadans no hagin estat direc-tament afectats per la pandèmia.Del valor, aportacions, iniciatives i re-coneixement dels professionals delsistema sanitari n’hem de parlar.

Enric Nin Julvemetge i director gerent de la Clínica

Terres de l’Ebre (2007-2018)

COVID-2019

Pensant en l’endemà de la Covid-19(II). El model sanitari

COVID-2019

Aprendre a escoltar el cos enmig d’aquesta situació excepcional

OPINIÓPÀGINA 24 L,EBRE, DIVENDRES 1 DE MAIG DEL 2020

“Jo això de les terrasses sí, pares i iaios no, no hoentenc. I si tons pares tenen terrassa a casa, se acceptapulpo como animal de compañía? Es que ja començo ano poder més...”

ANNA FERRÀS

L’ACTUALITAT, A LES XARXES

DENSITAT DE POBLACIÓ (habitants/km2). Barcelona, 6.149.Tarragona, 2.324. Terres de l'Ebre, 77. Terra Alta, 15. No té cap sentit!Que haguem de tenir tots les mateixes restriccions, i que els ajuntamentsno puguin adaptar mesures per a TOTS els seus habitants.”

CINTA ROLDAN

Durant la crisi actual, generada pelcoronavirus, la gent no ha reclamatals mercats que afrontin el proble-ma, ho ha demanat als governs. I ai-xò, després de dècades repetint-nos,com deia Reagan el 1981, que “el go-vern no és la solució… el govern ésel problema”. Ara també recorrem ala solidaritat de la societat, malgratque durant anys ens han estat con-vencent subreptíciament del quedeia Margaret Thatcher el 1987:“Què és la societat? No existeixaquesta cosa, tan sols individus”. Laveritat ens ha esclatat a la cara: la so-cietat existeix i els governs podenaportar solucions. Els mercats hanservit com a vehicle per comprarsubministraments mèdics, i perabastir d’aliments la població, peròno han organitzat ells la lluita contrala pandèmia.Karl Polanyi, poc conegut i citat foradels cercles universitaris, ha estaconsiderat el crític més eficaç delprojecte neoliberal que ha culminaten els anys 1980-2020. Polanyi con-siderava, ja fa 75 anys, que tan solspoden ser mercaderies coses que ha-gin estat produïdes per a la seva ven-

da en el mercat, però que hi ha cosesque no han estat produïdes i que demanera forçada les convertim enmercaderies. D’una manera extensi-va, podem dir que, al seu parer, no s’ha de mercantilitzar la vida ni lanatura si no es volen patir greus pro-blemes socials. No podem deixar enmans dels mercats qui viu i qui no,no podem deixar en mans dels mer-cats si sobreviurem al canvi climàtico no. Tot i que els mercats poder serutilitzats per a gestionar solucions,ells no ho poden decidir tot, no po-den tenir l’última paraula en qualse-vol situació.En estendre la mercantilització a to-tes les àrees de la societat, el teixitsocial es va deteriorant de maneraprogressiva. Ja hem vist les conse-qüències de la corrupció (MiltonFriedman deia: “Coneixeu algú queno es mogui per la cobdícia?”) i tam-bé hem vist les conseqüències de lesretallades i la privatització a la sani-tat. Polanyi observava que l’excessi-va mercantilització és forçada desdel poder, però que les reaccions dela gent per a protegir-se de les sevesconseqüències nocives sorgeixen de

la mateixa societat. Els ‘movimentd’autoprotecció de la societat’ podenadoptar diverses formes i ser sostin-guts per diferents forces socials. Po-den anar des del New Deal de Roo-sevelt o la socialdemocràcia de lapostguerra europea, a les mesures deprotecció de l’Anglaterra victoriana,l’autoritarisme de Bismark o la de-mocràcia il·liberal en curs.La filla de Polanyi escrivia el 2014:“L’instint a la protecció social de lessocietats… pot ser mobilitzat per lescrides a la solidaritat diversa de clas-se, raça, ètnia, casta, creença religio-sa i nacionalismes. La retòrica delspolítics populistes pot inclinar-se ala dreta o a l’esquerra. On el conflic-te entre economia i societat no puguiser resolt hi ha caos.” Políticament,al món occidental estem vivint unasituació d’aquest tipus. Molta gentque dOna suport a moviments d’ex-trema dreta o d’extrema esquerra elquE busca en el fons és que l’Estatels protegeixi d’una aclaparadoramercantilització que els està por-tant a la misèria. Com ha dit YuvalHarari, el que passarà després de-pendrà molt de les mesures que es

prenguin per fer front a la pandè-mia i a la crisi subsegüent. Segonsell, perquè bona part de les mesuresque es prenen com a provisionals,després perduren en el temps.Però, ens permet l’anàlisi de Polan-yi intuir per on poden anar els can-vis? En part sí, si no passen cosesaltament improbables. Polanyi ar-gumenta que cal que hi hagi una“protecció social” dels aspectes claude la vida, la natura, i la comunitat.Això significa que desapareixeranels mercats? No. Però es contindràla mercantilització, s’intentarà re-construir el teixit social destruït, ies procurarà que els mercats siguenmés racionals. Desapareixeran lesempreses privades? No, però lesempreses aprofundiran en la res-ponsabilitat social. Per què? Hi hala sensació estesa que la gent ja noaccepta les velles maneres de fer lescoses, i aquest és un canvi clau. Aras’afronta aquesta crisi d’una maneradiferent de com es va fer en la crisidel 2008: s’intenta protegir la po-blació, les empreses en general (notan sols les empreses financeres) iels autònoms.

La protecció de les persones i la deles empreses no és incompatible, si-nó complementària: en protegir lespersones s’estimula la demanda, co-sa que beneficia també les empre-ses; la protecció a les empreses sostéi estimula l’ocupació, cosa que be-neficia també les persones. Proba-blement, en el futur que ens esperadesprés de la pandèmia, hi hauràmés protecció social que en els da-rrers 40 anys, en els quals s’ha anaterosionant intencionadament. Peròmoltes coses estan canviant, i caldràinnovar, trobar noves maneres defer les coses, de protegir la societat,evitant els errors del passat, i defu-gint els perills de les derives autori-tàries, que apareixerien sens dubtesi les proteccions socials faltessin.

Josep Grau Folcheconomista

COVID-2019

Mercantilització i protecció social

OPINIÓ PÀGINA 25L,EBRE, DIVENDRES 1 DE MAIG DEL 2020

Em miro el cel d’aquest espaiagropecuari i forestal sota elqual visc -confinat i potser

confiscat- i em dic: On és la veritat?Qui la té? Qui la té, la diu? La veritatés una o potser vint-i-una? Qui estàdisposat a creure, com deia el poetaEspriu, que “la veritat és un miralltrencat amb mil trossos”? I així podríem anar preguntant, peròenmig d’aquesta Babel informativa -que ja s’ha qualificat d’“infodèmia”-cal donar algunes respostes, per mésaproximades que siguin. En els temps que anàvem en carro, elmón era gran; en els temps que no hihavia electricitat, el temps no s’aca-bava mai; en els temps que s’escri-vien pocs llibres, la gent solia ser méssàvia, i no és que els temps antics fos-sin millors, sinó que, en estar la hu-manitat més repartida, la trompada -la que fos- es podia veure a venir,

amb perspectiva, com si diguéssim. Ara, consumidors concentrats i esta-bornits, ho consumim tot de cop: lescoses que ens han agradat i les malal-ties (provocades o per equivocació)derivades de la digestió difícil delsmaterials que ens han dit que haví-em de consumir, entre els quals -i perparadoxal que sembli- el que ens ha-via de curar.Entre les coses que esperem consu-mir per a curar-nos hi ha la miracu-losa vacuna que diuen que, no patim,arribarà, havent deixat enrere milersde cadàvers sacrificats per partidadoble: pel model econòmic que haenverinat, tot sacrificant també la te-rra i el cel, el que mengem i respiremi per voler “curar-nos” amb un arse-nal de medicina tecnològica quemenysprea, oblida i ridiculitza lesensenyances i els remeis que estaven,i estan, dintre d’aquesta naturalesa

exterior -que hem pervertit- i que es-taven dintre les cultures agràries detots els temps. Però una de les coses que ja consu-mim -i amb grans quantitats tothora,per allò d’"estar informats"- és l’allaud’informacions que ens arriben, en-tre les quals hi ha de tot, excepte lesd’aquells que, sabent el que ha passat(perquè directament o indirecta hohan fet possible), no ho diran mai. Si tenim una idea aproximada delsqui dominen el món a l’ombra -genttan invisible com el virus que handesenvolupat-, podem tenir tambéuna idea, ara molt més real, del quepretenen, no d’ara, sinó de fa moltsanys. I és que l’alta tecnologia farma-cèutica, militar, agroindustrial ienergètica -tant en l’esfera privadacom en la de grans institucions esta-tals- ja fa temps que treballen perconcentrar i acumular encara més els

seus beneficis, per privatitzar en po-ques mans les riqueses mundials idesregular els sistemes financers i,per tant, per crear masses obreressense recursos (que ja són “sobre-res”) que cal eliminar, que ja no ser-veixen en l’evolució del capitalisme,ara lliurat a la robotització, la intel·li-gència artificial o a les modificacionsgenètiques, tant en les plantes comen les persones. Tota aquesta estratègia té un nom:Nou Ordre Mundial (començat elsanys 50 amb el Club Bilderberg i elsanys 70 amb la Comissió Trilateral,amb tot de gent com universitaris,científics i politòlegs al seu servei) ité uns cognoms que, desgraciada-ment, s’han fet cèlebres: de DavidRockefeller a Henry Kissinger (queencara viu, coneguts, entre tantes co-ses, per haver contribuït a l’enderro-cament del president xilè Allende),

dels Rotschild a Bill Gates (tan“magnànim” ell amb la seva Funda-ció) o dels caps del Pentàgon i la CIAals presidents de l’FMI (Fons Mone-tari Internacional ) i del Banc Mun-dial, amb Reagan, els Bush i els al-tres, tots finançats per aquells quehan convertit el món en aquest in-fern que coneixem. Però aquest món arrogant -que con-tinua en gran els camps alemanys deconcentració- està caient i, com queho sap, com bèstia malferida, tractad’arrasar el que queda de les lliber-tats que no han pogut eliminar deltot.

Xavier Garciaescriptor

DE NORD A SUD

Els que ho saben no ho diran

L’Handbol Amposta s’ha asseguratuna temporada més la presència a laDivisió d’Honor de Plata de l’Hand-bol femení espanyol, en confirmar-sede forma oficial el final de les com-peticions en l’àmbit estatal. Ara seràla Federació Espanyola d’Handbolqui adjudique les places vacants quequeden en cadascun dels grups afec-tats, seguint criteris de distribució ge-ogràfica i interès esportiu, no execu-tant descensos però sí ascensos decategoria.

■■ Tot un referent de la categoriaLa finalització de la temporada as-

segura a l’Amposta Lagrama la per-manència, sense haver d’afrontaruna difícil recta final de competició.Restaven tres jornades, amb un partitmés per a les ampostines que tenienpendent amb el Sant Quirze, i comreconeix el tècnic Sasa Jovic, la situa-

ció no estava del tot clara “tenia con-fiança amb les nostres possibilitats,tot i que el calendari era molt com-plicat, amb el potent Sant Quirze, elpartit a la pista de l’Elda Prestigio,un rival de qualitat però irregular, icom a locals rebíem el Joventut Ma-taró, que estava fent una espectacu-lar segona volta, però no es jugavagaire, i possiblement l’últim partit aLeganés podia ser decisiu”.

L’Amposta Lagrama ha finalitzaten dècima posició amb 14 punts comel BFIT ANTS Muchoticket Puchi d’Ei-vissa, i per davant de l’Avannubo BMLa Roca amb 13, i Leganés amb 12 iAgustinos d’Alacant amb 11, que estrobaven en posició de descens, en-cara que al final també mantenen lacategoria. Un fet que propiciarà unalliga en la temporada 2020/21 ambdos equips més, que segons Sasa, jaestava previst “abans de començar

la temporada ja s’havia parlat defer grups de 16 equips, per fer unacompetició amb quatre partits més;per tant, no representarà cap incon-venient”.

Encara que no ha volgut confir-mar-ho del tot, segurament que SasaJovic continuarà la pròxima campan-ya “no hem pogut encara concretarmolt, només hem fet alguna video-conferència amb les sèniors i juve-nils, però molt possiblement seguiréal club i també la majoria de laplantilla”.

La pròxima serà la vintena tempo-rada consecutiva del club ampostí ala Divisió d’Honor de Plata, en lesquals en quatre ocasions va diputarla fase d’ascens per a pujar a la Divi-sió d’Honor.

■■ Ascens del CE TortosaTambé la Federació Catalana

d’Handbol ha donat per finalitzadesles seues competicions de la tempo-rada, tant en les modalitats de pistacom platja. L’acord afecta moltsequips ebrencs, sobretot pel que fa ales categories de base.

El principi bàsic que aplicarà ésque hi haja ascensos però no descen-sos.

Aviat es comunicaran als clubs lespropostes de la FCH per cada una deles diferents competicions, a fi deconsensuar-les.

Els equips sèniors femenins del CHAscó i HC Perelló, de la Primera Ca-talana, han finalitzat la temporada, ipodran preparar la pròxima a lamateixa categoria, encara que en elmoment de la cancel·lació de la com-petició no tenien assegurada la per-manència, que tenen assegurada enno produir-se finalment descensos.

Al grup A de Tercera Catalana

masculina el CE Tortosa ocupava elprimer lloc, després de vint partitsdisputats i a sis jornades per al final,i sumaven 34 punts, un més que elCH Sant Quirze B, segon classificat,per davant d’Handbol CooperativaSant Boi B, amb 30, equips queaconseguixen l’ascens.

L’equip tortosí, que recupera la ca-tegoria perduda l’anterior tempora-da, abans de l’aturada provocadapel coronavirus, ja tenia moltes op-cions d’aconseguir l’ascens a SegonaCatalana, objectiu que assolien elstres primers de cadascun dels dosgrups de Tercera.

Posteriorment a partir del 2 demaig, començava la Fase d'Ascensentre els sis equips ascendits, per adeterminar el campió, en una lligaon ja valien i es comptabilitzaven elsresultats obtinguts en la primera faseentre els equips del mateix grup.

SETMANARI L’EBRE 1 DE MAIG DEL 2020 NÚMERO 929

el comentari

Mai hauria arribat a pen-sar que estaríem tant detemps sense competicions

oficials ni activitats esportives, i nopodia imaginar-me la vida senseveure partits ni seguir l’actualitatesportiva, però malauradament haarribat el moment, i reconec quecom altres aficionats he trobat l’al-ternativa. Des de fa molts dies,aprofito per a recordar altres èpo-

ques brillants de la història espor-tiva, sobretot dels equips o espor-tistes pels quals tinc major prefe-rència. He pogut veure partits lle-gendaris de l’NBA entre BostonCeltics i Los Angeles Lakers, de fauns anys dels Golden State Wa-rriors, del Barça amb Pau Gasol, ien futbol de les temporades ambStoitchkov o Ronaldinho, dels Ba-rrufet o Masip d’handbol, o inclús

de Rafa Pascual, un dels millors ju-gadors del volei espanyol. Peròtambé este període ja tan llarg deconfinament i reflexió m’ha servitper a recordar amb nostàlgia eta-pes daurades del nostre esport,com els èxits a la dècada delsanys vuitanta d’un irrepetible Can-taires dominant el bàsquet femeníespanyol i competint per Europa,el play-off d’ascens a Segona B

del CD Tortosa en un polèmic duelfinal amb el Cartagonova i mésrecent del CF Ascó. Això m’ha fetpensar que també a les Terres del’Ebre podríem aprofitar este perí-ode per a repassar les pàginesmés glorioses del nostre esport.Alguns per a recordar èpoquesbrillants que possiblement mai méstornaran, i els més jóvens per apoder descobrir-les.

EnricAlgueró

periodista

Plantilla de l’Amposta Lagrama, que es manté a Divisió d’Honor de Plata femenina i components del Centre d’Esports Tortosa celebrant una de les seues últimes victòries.

Acaben les competicions d’handbol amb la permanència de l’Amposta Lagrama, CH Ascó i HC Perelló i l’ascens del CE Tortosa

Bona època pera recordargrans moments

El final ha resultat positiu

BTT Futbol

Futbol

Josep Betalú es troba a Costa Ri-ca, país en el qual residix en algu-nes èpoques de l’any, pel seu com-promís amb l’equip Arpo.

El ciclista ampostí espera que fi-nalitze com més aviat millor el con-finament a causa del coronavirus.Després d’imposar-se per segonatemporada consecutiva a la provadel Cerro de la Muerte, al no podertornar a Catalunya per haver-setancat les fronteres, ha fixat la seuaeventual residència a la zona altade la Vall Central de Costa Rica, onhi ha menys restriccions que en lamajoria de llocs i pot efectuar laseua preparació a 2.000 metresd’altura, encara que amb la preo-cupació i incertesa pel que passa alseu país.

■ Ajornada la TitanJosep Betalú haurà d’esperar per

a poder lluitar pel que seria el seucinquè títol a l’espectacular TitanDesert, ja que els organitzadors dela prova van decidir posposar estaquinzena edició de l’any 2020,després de diferents converses ambel govern marroquí, per a continuartreballant en la prevenció de la Co-vid-19, seguint les recomanacions

de les autoritats sanitàries i l’OMSpel que fa a esdeveniments interna-cionals. La prova tenia prevista laseua disputa del 19 al 24 d’abril, ila decisió es va prendre per a ga-rantir la salut de tots els integrantsde la caravana de la Garmin TitanDesert 2020. Finalment se celebra-rà del 2 al 7 de novembre ambigual format que s’havia denunciatanteriorment, mantenint les sis eta-pes programades amb un total de639 quilòmetres. La Titan Desert,una de les proves de MTB més du-res del món, havia arribat als 700

inscrits, nombre que esgotava pertercera vegada consecutiva els dor-sals disponibles per a la carreramés important de ciclisme pel de-sert. El nombre d’inscripcions feme-nines havia augmentat, i a més, s’-havia convertit en la prova més in-ternacional de la història, amb untotal de 26 nacionalitats diferents.Espanya és la que més participantsaporta, i la seguixen França i CostaRica. Per part ebrenca, a banda deJosep Betalú, també està inscrit elrapitenc Carlos Galan del Contral-pack Yupih.

Laia Sedó no va poder celebraren el millor dels escenaris el seuaniversari. La jugadora de futbolde l’Ampolla va complir 22 anys elpassat 30 de març, i ho va fer desdel seu confinament a la WilliamCarey University.

La situació provocada pel coro-navirus, cada vegada més compli-cada als Estats Units, està tenint lò-gicament una important repercus-sió als centres universitaris, quevan suspendre totes les activitatsdocents i esportives.

Algunes de les components del’equip de futbol femení del Wi-lliam Carey, sobretot les nord-ame-ricanes, van marxar als seus res-pectius domicilis, però altres conti-nuen al campus de la universitat,incloent-hi també la resta de nacio-nalitat espanyola, amb Laia Sedó,també Aina Vergés (Tarragona),Marina Sonet (Barcelona), YolandaBonnin i Rebeca Delgado(Mallorca).

Des del passat 23 de març, totesles classes s’impartixen per línia i

als estudiants se’ls permet viureal campus i menjar a lacafeteria.

Laia Sedó espera ambresignació que tot torne ala normalitat “les notícies sónbastant preocupants, cadadia augmenten els casos depersones afectades,

sobretota Nova York i Califòrnia, i totapunta al fet que la major in-cidència es pot produir almes de maig”.

Les mesures van comen-çar a adoptar-se arran dela situació en altres països:”les restriccions vanposar-se en marxa des-prés del tancament defronteres a Itàlia iEspanya, a partir

del qual es va reduir elnombre de persones

en grups, amb lacancel·lació im-

mediata detota mena

de

competicions esportives ientrenaments, mentre que lesclasses són en línia en lloc depresencials”. Ara s’han extrematles mesures per a evitar contagis:“la Universitat sols està oberta pera estudiants estrangers,que són els que tenen més risc perviatjar al seu país, i hem passatde tenir zones en comú a indivi-duals, una persona en lloc de doscom abans a cada habitació, pera evitar possibles contactes ambla resta. La cafeteria oferixmenjar, però per a emportar-se’l iconsumir-lo a l’habitació, d’onpràcticament no podem sortir”.En el seu confinament va seguintl’actualitat a les Terres de l’Ebre“per l’ordinador em vaig infor-mant de les notícies diàriament itambé estic en contacte amb lameua família i els amics iamigues”.

La setmana passada esva complicar encara més la situa-ció amb l’arribada d’un tornadoque va causar bastant

d’impacte a la zona des de Texasfins a Geòrgia, que va causarmés de trenta víctimes mortals i im-portants destrosses: “vam passarbastanta temor, una nit van haverde tancar portes i finestres, vamarxar la llum i vam dormir alspassadissos”.

La William Carey està situada ala ciutat d’Hattiesburg, amenys de 160 quilòmetres deJackson, capital de l’estat deMississipí, i compta amb una po-blació d’uns 50.000 habitants. Enel seu campus estan matriculats uns1.700 estudiants.

La plantilla de futbol femení de laWillim Carey, dirigida pel tècnicDanny Owen, està configuradaper jugadores de diferentsnacionalitats, en una xifra superiora la de nord-americanes, i prepa-rava l’inici de la pretemporada,després de la bona campanya por-tada a terme el 2019, amb la con-secució del títol del Southern StatesAthetic, fins a arribar a les semifi-nals del NAIA.

Complicada situació per a Laia Sedó a la William Carey

Josep Betalú, confinat a Costa Rica

Xavi Cid ha tancat la seua etapacom a tècnic del CF Amposta des-prés de l’acord entre club i jugadoranunciat esta setmana per l’entitatdel Montsià, que ha agraït pública-ment la confiança, entrega i profes-sionalitat de l’entrenador tortosí du-rant les dos temporades en què hadirigit l’equip blanc-i-negre.

Cid va arribar al CF Ampostadurant la primera volta de la tem-porada passada, al mes de novem-bre, per a substituir Jordi Font des-prés d’un mal inici de campionatdel conjunt de la capital del Mont-sià. Tot i millorar els resultats de l’e-quip, els ampostins van acabarlluny de l’objectiu de lluitar per lesprimeres posicions, i van acabar latemporada en vuitena posició amb50 punts, a vint-i-set del Catllar,que va aconseguir jugar la promo-ció com a segon classificat, i a 34del Valls, que va ser campió desta-cat. Esta temporada l’equip delMontsià tampoc ha pogut estar enla lluita per les posicions d’ascensen un campionat acabat prematu-rament a la jornada 29 per la Co-vid-19. Amb 29 partits jugats,l’Amposta havia aconseguit nou

victòries, cinc empats i vuit derro-tes, que li havien servit per a sumar33 punts que el situaven en la ma-teixa vuitena posició en la qual vaacabar la temporada passada.

El CF Amposta podria anunciaren les pròximes setmanes el substi-tut de Xavi Cid a la banqueta delclub del Montsià, on va arribardesprés d’una destacada etapa alCF Camarles.

Abans, Cid havia destacat tambécom a tècnic en altres etapes de laseua trajectòria com a entrenadordel CD Roquetenc o el CD Tortosa,entre d’altres.

Xavi Cid no seguirà com atècnic del CF AmpostaEl ciclista ampostí entrena a 2.000 metres d’altura entre espera el final del Covid-19

GRAELLA DE SORTIDAL,EBRE, DIVENDRES 1 DE MAIG DEL 2020 PÀGINA 27

La Federació Catalana de Futboli el Comitè Tècnic d’Àrbitres vanpresentar la setmana passada laprimera de les 17 càpsules ambquè volen repassar els principalstòpics de les regles del joc amb ví-deos protagonitzats per àrbitresprofessionals de 1a Divisió, 2a Di-visió A, 2a Divisió B i 1a Iberdrola.

En la primera de les entregues,disponibles als canals oficials de laFederació Catalana de Futbol, elPresident del Comitè Tècnic d’Àrbi-tres, Xavier Moreno, va fer unapresentació sobre la iniciativa quesurt a la llum aprofitant la situaciód’estat d’alarma a causa de la Co-

vid-19. En esta primera entrega, laFCF i el CTA també van presentar elvídeo protagonitzat per l’àrbitre dePrimera Divisió Xavier Estrada Fer-nández, que va parlar sobre les si-tuacions de mans i no mans durantun partit en un vídeo curt de pocmés de dos minuts i mig deduració.

Els vídeos, a més de servir com asuport d’aprenentatge per a àrbi-tres en etapa formativa o de cate-gories inferiors, també vol servircom a eina d’aclariment d’algunessituacions que habitualment gene-ren controvèrsia i debat tant en fe-derats com en aficionats.

17 vídeos per a repassar elstòpics de les regles del joc

Àrbitres

Dijous de la setmana passada laFederació Catalana de Futbol va con-firmar oficialment que donava per fi-nalitzades totes les competicions quedepenen de la mateixa federació ate-nent a recomanacions sanitàries i ins-titucionals, una decisió que va pren-dre’s en una reunió de junta directivatelemàtica, en la qual va acordar-seque la FCF consultarà amb els clubs eldesenllaç final de la competició ate-nent a les diferents possibilitats jurídi-cament viables per a poder resoldreuna situació que no està prevista alReglament general ni al pla decompetició.

Des del moment de la confirmacióde la finalització de les competicions,han estat diverses les possibilitats ques’han anat comentant en l’entorn delsclubs del territori; malgrat això, n’hiha que queden lluny de les possibili-tats més viables, com ara la de res-pectar el ascensos previstos pel pla decompetició i anul·lar els descensos,ampliant el nombre d’equips a cadacategoria per a la pròxima tempora-da, una possibilitat que sembla estargairebé descartada per l’incrementde despesa que això suposaria, prin-

cipalment per als clubs, com tambéper obrir un escenari amb una com-petició extremadament llarga dins unescenari que avui en dia encara plan-teja dubtes sobre quan podrà iniciar-se la nova temporada 2020/2021.

D’entre les possibilitats amb mésforça per a ser consultades als clubs,destaca la de donar per nul·la la tem-porada a efectes de pla de competi-ció, la qual cosa suposaria mantenirels resultats i classificacions però sen-se ascensos ni descensos de catego-ria, a excepció dels purament impres-cindibles per tal de quadrar les cate-gories. D’entrada sembla una de lespropostes que més garanties jurídi-ques pot oferir, malgrat ser inicial-ment la que la major part dels clubsvoldrien evitar.

L’altra principal possibilitat seria lade respectar els ascensos i descensossegons estableix el pla de competicióatenent a les classificacions actuals,malgrat que esta generaria a la vega-da un segon problema, resoldre elsascensos que depenen d’una promo-ció d’ascens, que difícilment podriajugar-se atenent a la situació actual,sense garanties institucionals ni sani-

tàries per a poder disputar-se.La Federació Catalana de Futbol té

previst exposar les seues propostes alsclubs aproximadament el 14-15 demaig, i prendre una decisió definitivadurant la segona quinzena del mesde maig.

■ El Gandesa, prop de 1a Cat Qui d’entrada podria veure’s bene-

ficiat amb qualsevol dels dos escena-

ris exposats és el Gandesa, que a fal-ta de confirmació oficial podria jugarla pròxima temporada a Primera Ca-talana i es beneficiaria de la plaçaque el Reus Deportiu va deixar vacanta la 3a Divisió després de ser exclòsde la competició. El Girona B com amillor primer classificat de PrimeraCatalana ocuparia la plaça lliure de3a Divisió en qualsevol dels dos esce-naris plantejats, de retruc també es

veuria beneficiat el Gandesa com amillor líder dels sis grups de SegonaCatalana, la qual cosa provocarial’ascens dels de Guillermo Camarerotant si finalment es manté l’establert alpla de competició com si no. La Flo-resta, com a millor primer classificatde 3a Catalana entre els tres grups deTarragona, ocuparia la plaça delGandesa a 2a.

Al Remolins-Bítem, segon millor pri-mer classificat dels tres grups tarrago-nins de Tercera Catalana també po-dria beneficiar-lo la situació, tot i queen este cas ocuparia la plaça de lesBorges del Camp, equip que va re-nunciar a seguir jugant a la SegonaCatalana al tram final de la primeravolta del campionat, malgrat tot, en elcas que la temporada acabe donant-se per nul·la a efectes de pla de com-petició, caldria veure si les Borges delCamp té dret a seguir ocupant la pla-ça de Segona Catalana o si la perdper la seua renúncia, situació que en-cara no deixa del tot clar el possibleascens del conjunt de Bítem a la Se-gona Catalana a compte de la deci-sió que acabe prenent-se per a resol-dre la situació actual.

La Federació Catalana de Futbol consultarà amb elsclubs el desenllaç final de la temporada 2019/2020

Futbol territorial

El CF Gandesa té un peu i mig a 1a Catalana, tot i el desenllaç final. CEDIDA

Donar la temporada per nul·la a afectes de pla de competició o establir ascensos i descensos, les dos principals possibilitats sobre la taula

El CF Amposta, representat per Ge-rard Tomàs; el FC Godall, representatper Joan Canalda; i la UE Remolins-Bítem B, representat per Aarón Gó-mez, van convertir-se en els campionsde la primera edició del torneig defutbol virtual FIFATE20, que ha emulatles competicions reals de Segona Ca-talana grup 6, Tercera Catalana gup1 i Quarta Catalana grup 20 amb laparticipació dels diferents equips enun torneig FIFA per a PS4, que haajudat a crear sentiment de club, amantenir l’esperit competitiu, i a fermés entretingut el confinament provo-cat per la Covid-19.

Des de gairebé l’inici de l’estat d’a-

larma, quan va posar-se en marxa lainiciativa de crear les competicionsvirtuals, els diferents equips s’han en-frontat en una primera fase prèvia degrups, per a accedir posteriorment ales fases eliminatòries, que s’han dis-putat durant la darrera setmana. Algrup de Segona Catalana Camarles iAmposta van enfrontar-se en una deles dos semifinals, en la qual els am-postins van acabar imposant-se. ElBonavista va resultar vencedor en l’al-tra semifinal disputada davant la Po-bla de Mafumet B. A la final entreAmposta i Bonavista, Gerard Tomàs,representant del CF Amposta, va po-der imposar-se. Al grup de Tercera

Catalana la primera semifinal vanprotagonitzar-la Godall i Flix ambtriomf final dels primers, mentre queel Jesús i Maria s’imposava en l’altrasemifinal davant el Roquetenc. JoanCanalda, representant del Godall, vaimposar-se a Àlex Pérez en la final.Per últim, al grup 20è de Quarta Ca-talana, el Remolins-Bítem superava elMasdenverge en la primera de les eli-minatòries per a decidir els equips fi-nalistes, mentre que la Cava B supe-rava el Gandesa B per a fer-se un lloca la final del torneig virtual, que s’em-portava Aarón Gómez (Remolins-Bí-tem B) davant Pau Paulino, represen-tant del conjunt cavero.

Amposta, Godall i Remolins-Bítem B,campions del primer torneig FIFATE20

Futbol virtual

FUTBOL L,EBRE, DIVENDRES 1 DE MAIG DEL 2020PÀGINA 28

L’empresa Nautical Press & Eventsde Barcelona s’ha decidit a recuperarla Pujada a l’Ebre, anomenada TheRiver Ebro Adventure, que en principise’n preveia la disputa els dies 9, 10,11 i 12 del pròxim mes de juliol, ambTortosa com a punt de partida, i des-tacat protagonisme de les Terres del’Ebre. De moment els organitzadorsno han confirmat la cancel·lació oajornament de la prova, que estàpendent de les indicacions de les au-toritats esportives i sanitàries,amb l’evolució de la Covid-19.

Es tracta d’una competició reser-vada a llanxes pneumàtiques de tres

a quatre metres d’eslora, propulsa-des amb un motor forabord de qua-tre temps de no més de 25 cavalls,estrictament de sèrie. Els equips hand’estar formats per dos tripulants iun reserva opcional. Esta prova re-cupera parcialment el raid Barcelo-na-Saragossa que es va disputar di-verses vegades a mitjans de la dè-cada dels anys vuitanta i noranta.En aquella època es van celebrarmés de 12 edicions, on es van arri-bar a reunir més de 40 equips, mul-titud d’espònsors i, una difusió i re-percussió important en l’àmbit na-cional i internacional.

En el seu retorn, la prova compta-rà amb un trajecte més curt, entreles poblacions de Tortosa i Escatrón(Saragossa), totalitzant 377 kilòme-tres, en un recorregut que no seràdirecte, i obligarà a pujar els dife-rents assuts del riu i travessar els

grans embassaments aragonesos. Amés, comptarà amb importants nove-tats, com la creació de dos catego-ries, fins a 15 HP denominada Alfa ifins a 25 HP anomenada Bravo, ambmotors de 4 temps i embarcacions de3 a 4 metres homologades.

Esport base

Motonàutica

El Consell Català de l’Esport i laUnió de Consells Esportius de Cata-lunya (UCEC) han acordat donarper acabades les competicions delsJocs Esportius Escolars de Catalun-ya (JEEC) del present curs en lesseues fases locals, comarcals i su-pracomarcals, un cop analitzadal’afectació que està tenint de laCovid-19 en l’activitat esportiva delpaís.

A les Terres de l’Ebre la suspensiódels jocs esportius comportarà l’atu-rada de moltes i diverses discipli-nes. Únicament els escacs, judo i elcros havien acabat els campionatscomarcals i territorials perquè laresta estaven, el dia del decret del’estat d’alarma, en plena eferves-cència. Així s’han donat per finalit-zades totes les lligues d’esports d’e-quip de futbol.7, handbol i mini-handbol, bàsquet i minibàsquet, fut-bol sala i voleibol i, per tant, tam-poc tindran finals territorials ni fi-nals nacionals tal com han anunciatdes de la Generalitat de Catalunya.En esports individuals exactament elmateix, amb l’agreujant que hanquedat pendents de fer-se moltesjornades i trobades d’acord amb elcalendari de competició d’esports

com el tennis taula, natació, atletis-me, gimnàstica rítmica, bàdminton,rem, bitlles, patinatge artístic i ciclis-me. Ara mateix els consells espor-tius que configuren l’Agrupació Te-rritorial a les Terres de l’Ebre estana l’espera dels sistemes de desconfi-nament que puguen marcar-se, i ai-xí estudiar i decidir la manera de

presentar alguna oferta durant l’es-tiu d’activitats de promoció per atots els esportistes d’edat escolar.

D’esta forma els consells esportiusdel Baix Ebre, Montsià, Ribera d’E-bre i Terra Alta, com la resta deconsells esportius de Catalunya, do-nen per finalitzades totes les lligues,trobades i jornades iniciades o pro-

gramades i un cop es recupere lanormalitat es podria plantejar de feraltres tipus d’activitats extraordinà-ries abans de l’inici dels Jocs Espor-tius Escolars 2020-2021.

■ Promoció esportivaEls Jocs Esportius Escolars de Ca-

talunya és un dels programes ambquè la Generalitat de Catalunyapromou la pràctica esportiva a totala població en edat escolar del nos-tre país, fent-la compatible amb latransmissió de valors educatius. Elprograma s’emmarca en el Pla es-tratègic d’esport escolar de Catalun-ya, que té com a objectiu potenciarl’esport escolar com un model d’e-ducació integral que afavorisca unestil de vida saludable i els valorshumans i socials en un marc de con-vivència i cohesió, i que oferix unainiciació a la pràctica fisicoesportivaals infants i adolescents d’entre 3 i18 anys.

Les dos parts han començat a tre-ballar ja per a trobar la fórmula dereprendre el programa el curs vi-nent. Els JEEC van comptar durant elcurs 2018-19 amb 166.774 infantsi adolescents de 6 a 18 anys a lesfases locals i comarcals -amb un

57,3% de nois i un 42,7% de noies-;10.675 alumnes a les finals territo-rials, i 4.866 a les finals nacionals.Quant al personal tècnic, estava for-mat per 7.891 persones.

El model dels JEEC, que per encà-rrec de la Generalitat desenvolupala UCEC i els consells esportius,amb la col·laboració dels centreseducatius i les corporacions locals,s’estructura per grups d’edat en fun-ció dels cicles d’ensenyament de pri-mària i secundària, i té com a motorels centres educatius. Tots estos ob-jectius van encaminats a aconseguiruna continuïtat en la pràctica espor-tiva dels infants i jóvens participants,al llarg de tota la vida. Pel que fa ales activitats d’altres programesd’esport escolar del Consell Catalàde l’Esport, que es desenvolupenamb la col·laboració dels consellsesportius i de la UCEC, com ara ac-tivitats no competitives en el marcdels JEEC o el Pla català d’esport al’escola (PCEE), es dona la possibili-tat a cada consell esportiu que, enfunció de les fases de desconfina-ment progressiu de l’activitat espor-tiva al país, puga dur a terme activi-tats físiques seguint les mesures sani-tàries definides per les autoritats.

Finalitza la competició dels Jocs Esportius Escolars

Pendent el retorn de la Pujada de l’Ebre

POLIESPORTIUL,EBRE , DIVENDRES 1 DE MAIG DEL 2020 PÀGINA 29

+ BreusESPORTS ESCOLARS ■

Arrenca el campionat defutbol-7 del CE Baix Ebreamb un total de 48 equips

Degut a la falta d'activitat que hiha a nivell de competicions que haprovocat la situació actual de confi-nament a la Federació Catalana deRem, esta proposa un repte a nivellterritorial. En la proposta pot partici-par-hi tothom, pertanya o no a unclub. L’objectiu del repte és acumularmetres per províncies, Tarragona,Barcelona, Lleida i Girona, des de di-vendres 1 de maig a partir de les 9 hfins diumenge 3 de maig a les 22 h,hora límit per a etiquetar la fotografiade l'entrenament amb les dades sol·li-citades a l’Instagram de la FederacióCatalana de Rem. L’esportista, mit-jançant Instagram, haurà de compar-tir la seua publicació de l’entrena-ment amb la Federació Catalana deRem, on aparega la pantalla de l’en-trenament realitzat amb la informaciódel resum de l’entrenament on es vejala data, el nombre de metres total del’entrenament realitzat, el club al qualpertany si és el cas, població i provín-cia. Un esportista podria acumularels seus metres en el cas de realitzardos, tres o més entrenaments, o sigaque podrà enviar més d’unentrenament.

Divendres 10 de juliol1a etapaTortosa- Illa de Gràcia - TortosaRecorregut Total (30 km)Sortida 8.00 hores. 2a etapaTortosa-FlixRecorregut total (78 km)Arribada etapa enfront d’embarca-dor de Flix12.00 hores. Reunió equips entradaResclosa de Flix i pas (opcional) so-ta túnels subterranis (aprox. 2 h)3a etapaFlix - Riba-rojaRecorregut Total (25 km)Sortida 16 h. Sortida per categoriesArribada etapa front Riba-roja20.30 h Sopar a Riba-roja

Dissabte 11 de juliol4a etapaRiba-roja - Matarranya - Mequi-nensaRecorregut Total (100 km)5a etapaEslàlom Mequinensa 17 hores

Diumenge 12 de juliol6a etapaMequinensa - Casp7a etapaCasp - Assut d’Escatrón 144 km16.30 Lliurament de premis.

ETAPES RECORREGUT

BTT Bàsquet

Bàsquet

Els organitzadors de la XallengerBTT Terres de l’Ebre, després de l’a-jornament de les dos primeres pro-ves, i un cop analitzades les mesuresproposades en el Pla de desconfina-ment progressiu en el Sector Esportiude Catalunya, la junta i les diferentscurses que conformen la Xallengerhan decidit cancel·lar este esdeveni-ment per a esta temporada.

Tots els responsables de les provesdel calendari del 2020 han acceptatesta decisió, vetllant per la seguretatde totes les persones que envolten elsesdeveniments d’esportistes, col·la-boradors, forces i cossos de segure-tat fins als sanitaris implicats.

Els membres de l’organtizació dela Xallenger BTT Terres de l’Ebre hanindicat que ha estat una decisiócomplicada, però que pretén ser res-pectuosa amb les proves que intenta-ran tenir cabuda al segon semestre,per la qual cosa reubicar les cursesde la Xallenger BTT Terres de l’Ebredel 2020 en altres dates, des del seupunt de vista, no hauria estat ètic.

A partir de la setmana vinent, esfaran les devolucions del 100% delsabonaments així com les inscripcionsrealitzades a la que hauria d’haver

estat la primera prova del 2020, laTransrabosenca de la Torre de l’Espanyol.

Estaven pendents de disputar lesproves de l’Auberge de Benissanetdel 5 de juliol, el Camí dels Bando-lers de la Ràpita del 20 d’agost, i laDuextrem d’Amposta del

4 d’octubre.Ara els responsables de la Xallen-

ger esperen que es normalitze la si-tuació per a començar a treballaramb la confecció del calendari per al’edició del 2021, per tal de confir-mar el nombre de proves que confi-guraran esta propera edició.

El passat 21 d’abril es van com-plir 35 anys d’una de les fites mésbrillants de la història, no tan solsdel bàsquet tortosí, sinó de l’esportles Terres de l’Ebre. El CantairesBàsquet Tortosa assolial’ascens a la Primera Divisió estatalespanyola, un fet sense precedentsen l’esport ebrenc per equips, imolt difícil de tornar a repetir. Vaser, a més, l’inici d’un període a fi-nals de la dècada dels anys vuitan-ta, en la qual va dominar les com-peticions del bàsquet femeníespanyol.

■ Dos ascensos consecutiusEl conjunt tortosí havia pujat

l’anterior temporada a la PrimeraDivisió B, i en la 1984/85 certifi-cava el segon ascens consecutiu,que li permetria jugar a la màximacategoria del bàsquet femeníespanyol.

En la lliga regular el BP de Ma-drid va aconseguir l’única plaçaper a pujar directament de catego-

ria, però la fase d’ascens es vadisputar a Tortosa, amb un pavellóde Ferreries com poques vegadess’ha pogut veure, ple de gom agom, d’un entusiasta públic entre-gat al seu equip. El Cantaires no vadesaprofitar l’ocasió i va superaramb autoritat tots els seus rivals. Es

va imposar per 84-49 al Lucky Ca-narias, 79-50 al Yoplait de Valèn-cia i 62-41 al Medicina Oximesade Sevilla fins a certificar l’ascensde forma molt brillant.

Després, Tortosa va viure una in-oblidable i espectacular festa decelebració. Va ser l’inici d’una eta-

pa daurada en els últims anys de ladècada dels 80, amb un equip irre-petible, amb un suport per part del’afició, com pràcticament no s’ha-via produït mai en el bàsquet feme-ní estatal.

La temporada següent laplantilla es va renovar amb l’arri-bada de les millors jugadorescatalanes, reforçades per prestigio-ses estrangeres, però cal recordarles components de l’equip del’ascens històric, dirigides perXavier Tubau, amb la carismàticaCarmen Fraile, que va acabar aTortosa una brillant trajectòria coma jugadora internacional,Marga Del Rio, Ligia Barragan,Gloria Borras, Maria Amorós,Lourdes Bonals, Teresa Montguió,Rosa Angulo, Anabel Ruiz, iPili Monclús, que amb la marxad’Àngels Carrasco, i tres anys des-prés de la seua retirada, va tindretambé fitxa com a jugadora, ambXimo Sánchez com adelegat.

S’han complit 35 anys d’un ascens històric

Cancel·lada la Xallenger ebrenca

La junta directiva del Cantaires Bàs-quet Tortosa ha decidit no renovar lavinculació que tenia amb els tècnicsClaudio Cèsar Prieto i Edgar Jaun-zems, i no continuaran amb el club lapròxima temporada 2020/21.

El Cantaires en el moment de pren-dre la decisió, també ha valorat iagraït el treball realitzat pels dos en-trenadors durant l’etapa, que han for-mat part de l’organigrama del club. Eltècnic argentí Claudio Cèsar Prietohavia tornat al club en què ha estat laseua segona etapa a l’entitat, i el lituà

Edgar Jaunzems ha format part del’equip tècnic, i també ha estat juga-dor del sènior les dos últimestemporades.

El club una vegada la FederacióCatalana haja decidit donar les com-peticions per finalitzades, i pendenttan sols del sènior masculí, que ocu-pava el primer lloc a la territorial delseu grup, comença a treballar per laplanificació de la pròxima tempora-da, per a confeccionar l’organigramade l’equip de tècnics, dirigits perXavier Hernández.

Claudio Prieto i Jaunzmensmarxen del CB Cantaires La competició constava de quatre proves, amb les dos últimes encara pendents

El Cantaires puja a Primera Divisió i comença l’etapa daurada d’un final de la dècada dels vuitanta plena d’èxits

POLIESPORTIU L,EBRE, DIVENDRES 1 DE MAIG DEL 2020PÀGINA 30

+ breusTRIAL ■

La competició podriatornar al mes d’octubreamb els 3 Jours de laTruyere a França

La competició del trial, desprésde moltes suspensions a causa delCoronavirus, sembla que es podriareprendre, amb els 3 Jours de laTruyere a França prevista per alpròxim més d’octubre.

Esta reconeguda prova de trial esrealitza en el departament d’Avai-ron, al sud de França, concreta-ment a Entraygues sur Truyère. Unlloc que des de fa cinc anys reculleste esdeveniment internacional detrial on participa una gran quanti-tat de pilots de tots els nivells.

L’Hivernale donis Trialistes comtambé és coneguda a França, tin-drà lloc en els dies 23, 24 i 25d’octubre, data en la qual en prin-cipi les previsions són que tot hajatornat a la normalitat i hauria depoder realitzar-se sense problemes.

A més, l’organització ha anun-ciat l’obertura del termini perquèels pilots es puguen inscriure iaconseguir un dels 250 dorsals dis-ponibles, precisament per a l’1 demaig.

TToorrttoossaa A. P. / Redacció

Els veïns i veïnes de Tortosa po-dran escollir els “7 tresors del patri-moni cultural de Tortosa”, les ico-nes més destacades de la ciutat,de cara a promocionar-les com aCapital de la Cultura Catalana2021. Des de l’organització de laCapital de la Cultura Catalana(CCC) i l’Ajuntament ja han posaten marxa esta setmana la primerafase de l’elecció, on la ciutadania

pot fer arribar les propostes sobreeles elements més representatiusde la ciutat, que després se sotme-tran a votació popular.

L'elecció té com a objectiu definirels elements més icònics de la ciu-tat que identifiquen més claramentla població, amb vista a difondre-les a la resta del país i també ambcaràcter internacional. Així ho hanexplicat este dimarts el presidentde la CCC, Xavier Tudela, i el tinentd’alcalde de Cultura, Enric Roig.

L’organització de la CCC comptaamb una xarxa de 500.000 contac-tes de més de 70 països, que re-bran la informació dels tresorsescollits.

Els encarregats de seleccionar es-tos elements serà la ciutadania deTortosa: fins al 22 de maig poden ferarribar les seues propostes a l’adre-ça electrònica info@ccc.cat, amb unmàxim de set propostes per perso-na. La proposta s’obre tant a edificissingulars com a peces patrimonials

individuals i també expressions co-rresponents al patrimoni immaterial.Entre totes les propostes se'n descar-taran les repetides i hi ha la possibili-tat d'agrupar aquelles que tinguenpunts de coincidència, i es definirà elllistat de candidatures acceptades.

La segona fase del període con-sistirà en la votació per Internet,que tindrà lloc entre el 25 de maigi el 7 de juny. El resultat definitiues donarà a conèixer el 8.

Tant Roig com Tudela destaquen

l’impuls que esta campanya supo-sa per a l’esdeveniment previstper al 2021, i el fet que també per-meta augmentar l’autoestima dela ciutadania envers el seu patri-moni. Roig ha remarcat que la Ca-pital de la Cultura és “un gran pro-jecte de ciutat, que Tortosa sabràaprofitar, i a la vegada és una fi-nestra al món amb la qual esmostrarà el patrimoni, la història,la cultura i les tradicions” deTortosa.

Els set tresors elegits passaran aformar part de la Llista dels Tresorsdel Patrimoni Cultural del Món, delBureau Internacional de CapitalsCulturals, i se n’editarà un butlletíinformatiu que serà tramès arreudel món. ■

CULTURAL,EBRE, DIVENDRES 1 DE MAIG DEL 2020 PÀGINA 31

La Fira del Llibre Ebrenc i Litterarumes reinventen en versió digital

FIRES

MMóórraa dd’’EEbbrree A. Prunera

La fira d’espectacles Litterarum ila Fira del Llibre ebrenc tindranedició del 2020. Com cada any, hihauran espectacles centrats enobres de la literatura catalana, re-citals poètics, concerts, presenta-cions de llibres i espais de debat,tant per a públic adult, com fami-liar o per a programadors. Tot espodrà seguir a través d’Internet ide diferents aplicacions que man-tindran l’essència de la literaturaebrenca i la faran arribar arreu aqualsevol punt del món.

La crisi sanitària derivada de laCovid-19 havia amenaçat la conti-nuïtat tant de la Fira del Llibreebrenc com de la fira d’especta-cles Litterarum que, com cada any,s’havien de celebrar a Móra d’Ebredurant l’últim cap de setmana demaig. Concretament, entre el 28 iel 31 de maig. Finalment, però, l’a-liança entre l’organització, l’Ajunta-ment de Móra d’Ebre i la Institucióde les Lletres Catalanes ha acabat

cristal·litzant en una edició que espodrà seguir íntegrament a travésde la pàgina web litterarum.cat i dediferents xarxes socials i aplica-cions. És el cas de watchity.com,una aplicació d’una empresa cata-lana, que possibilita la retransmis-sió d’actes en línia, de forma ràpi-da, i amb la capacitat de fer arribarels continguts a diferents canals,com pàgines web, aplicacions mò-bils o televisors intel·ligents.

Està previst que, en els propersdies, ja es faça públic tot el progra-ma d’actes. “Davant un obstacle,Litterarum s’ha hagut de reinven-tar, i amb l’esforç de tota l’orga-nització treballem perquè l’edició2020 seguisca amb l’essència deles lletres ebrenques i compteamb presentacions de llibres, es-pectacles literaris, recomana-cions d’autors i pràcticament totsels ingredients que han tingut lesaltres edicions”, destacava el di-rector de Litterarum, Albert Pujol,en declaracions a Ràdio Mórad’Ebre.

Des de l’organització destaquenque la reinversió de Litterarumd’este 2020 també marcarà la tra-jectòria dels propers anys. “Les ei-

nes digitals i la difusió de contin-guts en xarxa i arreu del món hanvingut per a quedar-se, i en lesproperes edicions es combinaran

els actes presencials de sempre,a Móra d’Ebre, amb la difusió decontinguts en xarxa. Tornaremmés forts”, explica Albert Pujol.

L’edició d’enguany del Littera-rum també venia condicionadapels problemes de finançament del’Ajuntament de Móra d’Ebre. Fi-nalment, però, des del consistorimorenc s’ha arribat a un acordamb la Institució de les Lletres Ca-talanes per tal de signar un conve-ni que assegure el finançamentdel certamen per als propers anys.“És un esdeveniment cultural deprimer nivell i el nostre compro-mís és total, i amb un conveniamb la Institució de les LletresCatalanes garantirem el futur delLitterarum per a les properes edi-cions com un emblema de Mórad’Ebre”, destacava l’alcalde, JoanPiñol.

La fira d’espectacles literaris Lit-terarum compta amb una trajectò-ria de dotze edicions i el passat2019 va ser distingit amb el PremiNacional de Cultura. ■

Els especacles de Litterarum es podran seguir a través d’Internet. / CEDIDA

L’essència dels dos certàmens literaris es mantindrà en una edició que se celebrarà en línia

Una votació popular escollirà elsset tresors del patrimoni de Tortosa

CAPITAL DE LA CULTURA CATALANA La ciutadania de Tortosa ja pot fer arribar les seues propostes

FORA PISTAAlbert Mestre

JOAN-HILARI MUÑOZ SEBASTIÀ (TORTOSA,1965)Historiador i professor

La història també s’explica a través de les epidèmies.I tant! Són fets extraordinaris que tenen lloc des demolt antic i que marquen la història de manera decisi-va. Hi ha historiadors que diuen que la pèrdua d’em-penta de Catalunya, a partir de la Baixa Edat Mitjana,és fruit de la pesta de 1348, que assolà Europa. Sembla que les conseqüències socials i econòmi-ques d’una pandèmia eren pitjors que una guerra.Podies estar a 200 km d’una batalla i ni te n’assaben-taves. La guerra passava factura als soldats i a les zo-nes de pas. Però les epidèmies corrien com la pólvoraentre la població, que vivia amuntegada a les ciutats.Després d’una epidèmia sempre han vingutcatàstrofes: sequeres, males collites, gana...I canvis importants en l’economia. Els comerciants sónels que més patien, en canvi hi havia pagesos que esconvertien en terratinents adquirint les terres d’aquellsque morien.Quina ha estat l’epidèmia més mortífera?La pesta de 1348. Va ser la primera que va afectarEuropa amb tanta intensitat. S’hi va estar, fent dife-rents rebrots, durant quatre segles. Va matar molta gent però, igual que ara, hi va haverdiferències importants entre territoris.Va morir entre el 30 i el 40% de la població al conti-nent. A les ciutats, els morts arribaven al 50 o 60% delcens. En canvi, al camp va estar entre el 15 i el 20%.Històricament, a les Terres de l’Ebre els efectes deles pandèmies també han estat menors.En va deixar constància Cristòfor Despuig. El nostre te-rritori ha estat de sempre poc poblat. La costa, ambterra poc productiva i sotmesa als pirates, l’interior,ventós i pedregós; i les vores de l’Ebre sovint assoladesper les riuades. Tot plegat ha limitat la demografia iaixò ens ha protegit de les epidèmies.La majoria d’episodis de pesta han arribat a l’Ebrepel port fluvial de Tortosa.La de 1650, per exemple. La ciutat estava sota domini

“ La baixademografia de lesTerres de

l’Ebre ens ha protegithistòricament de lessuccessivesepidèmies. Mentreaquí la pesta va matarel 20% de la gent, a lesciutats les víctimesvan superar el 50%.”

“La pesta de 1348 vaassolar Europa i s’hi vaquedar 400 anys, fentdiferents rebrots”

dels francesos, en plena Guerra delsSegadors, i soldats de la guarnició de Tortosa vansaquejar pobles del Maestrat i es van emportar ro-ba de gent empestada que després van vendre enmercats de segona mà. La pesta de 1348 també vaarribar per port a Gènova, des de Rússia. I Gènovatenia relació comercial amb molts ports, entre elsquals Tortosa.L’any passat, vostè va decidir preparar un llibreper a parlar de l’epidèmia que hi va haver aTortosa tot just ara fa 500 anys. Encara no es parlava de la Covid. Doncs ha estat premonitori.Potser hauré de deixar en pau les efemèrides, vistcom ha anat la cosa. Seriosament, sempre miro depublicar un parell de llibres de recerca a l’any.Enguany en preparava un sobre l’expulsió dels moriscos de Tortosa i un altre sobre la demografiade la ciutat el 1520, quan un episodi de pesta vaprovocar una pèrdua de població important. Com ens va arribar aquella epidèmia?Des de València, probablement també amb vaixell. I què n’ha descobert?Detalls curiosos, com l’anotació als protocols nota-rials del notari tortosí Joan Vilar, que marxà de laciutat i es confinà a Xerta. O els canonges de laCatedral: dels més de vint que hi havia, se n’hi vanquedar només tres. Com al Decameró, tothom quipodia fugia de la ciutat i es refugiava al camp. La pesta de 1520 és fruit de la de 1348?Sí, és un dels molts rebrots que hi va haver delsreservoris que van quedar per Europa.

Hem tingut epidèmies molt variades: còlera, tifus,verola, febre groga,...De tot tipus. Encara que moltes vegades els docu-ments parlen de pesta, podien ser de varietatsdiferents. Fins i tot hem tingut plagues de llagosta.Que assolaven totes les collites que trobaven. N’hiva haver d’importants al segle XVII, en episodis ambmolta calor i sequera. D’aquí que a molts pobles delterritori es venere sant Gregori d’Òstia.Durant la pesta s’habilitaven “llatzerets”, com elsactuals hotels per a contagiats de Covid.A Vinallop n’hi havia un per als soldats que es diri-gien cap a Tortosa. A Jesús, on avui hi ha l’EMD, estrobava l’hospital d’empestats. I als horts del davant es va fer una fossa comuna on hi reposenentre 200 i 300 cossos.Quines mesures de protecció s’empraven enaquell temps?A l’arxiu de Tortosa es conserven documents tacatsde roig: són informes mèdics que, en temps de pes-ta, se submergien en vinagre. Els metges glopeja-ven alcohol abans d’atendre els malalts i si els visi-taven al carrer, es posaven cul a vent. El llenguatge, en temps de crisi, sempre ha patit.Per a evitar que la població entrés en pànic, lesautoritats evitaven parlar de pesta i s’hi referiencom “escalfors malignes”.Tots els eufemismes imaginables. En la documenta-ció antiga hi ha moltes referències a la pesta quanés fora de la ciutat, però quan ja és a dins, hi ha unestrany silenci per part de les autoritats.

DIVENDRES 1 DE MAIG DEL 2020 ■ NÚMERO 929 LL’’EEBBRREE SSLL TORTOSA, c. Rosa M. Molas 2, baixos. Tel. 977 448 757. Fax: 977 510 601. www.setmanarilebre.cat