UniversitatLa UniversitatLaB

U

Joan Corbella, psiquiatre:

“La medicina ha canviat molt”

UNIVERSITAT DE BARCELONARevista dels Antics AlumnesPublicació trimestralNúm. 2 gener 1998

El 80 % delsgraduats de la UB hi tornarien

Irrupció en elmón virtual

El vestíbul dePlaça Universitat,sala d’exposicions

El 80 % delsgraduats de la UB hi tornarien

Irrupció en elmón virtual

El vestíbul dePlaça Universitat,sala d’exposicions

l 80% dels graduats l’any 1994 a la UBtornarien a repetir l’experiència a lamateixa carrera i a la mateixa universi-

tat, segons que es desprèn del seguiment delprocés d’inserció laboral d’aquesta promo-ció que ha elaborat el Gabinet d’Avaluació iInnovació Universitària (GAIU) de la nostrauniversitat.

L’estudi s’ha fet sobre una mostra de1.949 exalumnes de Filologia, Geografia iHistòria, Filosofia, Dret, Econòmiques iEmpresarials, Biologia, Física, Química,Medicina, Psicologia, Farmàcia, Pedagogiai Formació del Professorat. Els resultats

són molt semblants als que s’extreien delseguiment de la promoció anterior, ambmillores en els percentatges d’inserciólaboral, que dos anys després d’acabada lacarrera no són en cap cas inferiors al 70 %.Els més alts es donen a Dret, Econòmiquesi Empresarials, tot i que Medicina i Farmà-cia registren el volum més elevat d’exalum-nes que treballen en el camp propi dels seusestudis.

Pel que fa al bagatge teòric aportat pels anysd’universitat, bona part dels enquestats esmostren satisfets. En canvi, consideren insufi-cient la formació pràctica (a excepció dels

estudis de ciències experimentals o de la salut,on en fan una valoració més positiva), i tambéel desenvolupament d’habilitats personalscom ara el treball en grup o d’utilitzar adequa-dament la documentació, o bé l’aprenentatged’informàtica i d’idiomes. La UB ha fet finsara el seguiment del procés d’inserció profes-sional de quatre promocions, com un dels indi-cadors de la qualitat de la formació que ofe-reix, a través d’un qüestionari d’opinió als gra-duats recents, el seguiment del seu procésd’inserció professional dos anys desprésd’acabar els estudis i cinc anys després, com aúltima fase ara en preparació

3

destinataris

El 80% dels graduats a la UB hi tornarien

Passa a ser trimestral i aenviar-se a 40.000llicenciats de la nostrauniversitat

a revista d’exalumnes La UniversitatUB que el lector té en aquest moment ales mans o en la pantalla de l’ordinador,

passa a partir del present número de gener aser trimestral i a enviar-se gratuïtament a40.000 llicenciats de la UB. El finançamentextern de la iniciativa està encapçalat perBanca Catalana, a la qual es poden afegiraltres patrocinadors, a més del producte de lapublicitat en les pàgines de la publicació.

De la revista n’havien sortit el dos primersnúmeros durant el 1997, amb un tiratge queva augmentar gradualment fins als 20.000

destinataris. A partir d’ara es veuran dupli-cats, com també la periodicitat.

La tramesa es fa al domicili particulardels llicenciats gràcies a les dadesfacilitades pelscol·legis profes-sionals als qualsestan afiliats, pelServei de GestióAcadèmica de laUB i per les sol·lici-tuds directes fetes através del formularique apareix a la re-vista o bé per panta-lla a la UB Web.

Amb aquesta novarevista la UB vol pro-jectar socialment la se-va realitat actual i pren-dre contacte amb un am-

pli col·lectiu d’antics alumnes que han passatper les seves aules

Aquesta revista

duplica la difusio

E

L

Les portades dels dos primers números d’aquesta revista

La Universitat UBRevista de la Universitat de Barcelona-EdicionsUB,SLU per als antics alumnes.Consell editorial: Antoni Caparrós, rector. Enric I. Canela, vicerector d’Economia i Organització.Josep Escolano, gerent. Pedro Fontana, president de Banca Catalana.Directora Coordinadora: Susanna Vendrell

Director del Gabinet de Premsa de la UB: Xavier FebrésDirectora de Màrqueting i Patrocini de la UB: Àngela Jover.Disseny: Quod.Producció: BPMO Edigrup.Distribució: Interpas, Associació Ginesta.Publicitat: BPMO Edigrup. Tel (93) 419 51 52Dipòsit legal: B-19682-97

Atenció antics alumnes i subscripcions:Susanna VendrellEdicions UBBalmes, 21, 2n 2a - 08007 BarcelonaTelèfon 403 55 30 - Fax 403 55 31e-mail: eub-revista@org.ub.esInternet: http://www.ub.es/antics/alumnes.htm

Tant estudiants comexalumnes o persones defora de la universitat esmatriculen als cursos dellengues estrangeres quela UB ofereix als seusdiferents campus

n dels serveis que ofereix la UB alpúblic en general, inclosos els exa-lumnes, és l’aprenentatge de llengües

a la seva Escola d’Idiomes Moderns (EIM).Aquest centre té més de 5.300 matriculats is’hi ensenyen vuit llengües, en cursos que

duren tot l’any o bé intensius d’un quadri-mestre. També dóna cursos específics sobreaspectes com ara traducció, fluïdesa oral oanglès per a congressos internacionals, a mésde cursos d’estiu.

Entre els matriculats, la majoria (més de4.500) són estudiants de la mateixa UB, quepoden utilitzar els cursos d’idiomes com acrèdits de lliure elecció per completar l’expe-dient acadèmic, a més de les assignatures prò-pies dels seus ensenyaments. Més de 600alumnes no són estudiants universitaris. Entreels idiomes que s’ofereixen, el més demanatés l’anglès amb 3.177 alumnes, seguit perl’alemany amb 1.046 i el francès amb 804. Acontinuació vénen l’italià (151), el rus (100),el japonès (53), el neerlandès (8) i el suec (7).

Els preus de matrícula per a persones queno estudiïn ni treballin a la universitat van de

les 93.000 pessetes fins a les 37.000, segonsel tipus de curs. El 52 % d’inscrits paguen lamatrícula mitjançant targeta de crèdit.

L’EIM imparteix cursos als diferents cam-pus de la UB (Edifici Plaça Universitat,Pedralbes, Bellvitge i Vall d’Hebron). Tambées fan classes al centre Abat Oliva adscrit a launiversitat, a la Facultat de Medicina delcarrer Casanovas i a l’edifici del carrer Mel-cior de Palau (Sants) que actualment acull elsestudis de Biblioteconomia i Documentació.

A més de les classes, l’EIM ofereix la pos-sibilitat d’usar els seus centres d’autoapre-nentage, amb material escrit i audiovisualperquè els alumnes puguin estudiar pel seucompte. Hi ha centres d’autoaprenentatge al’Edifici Central, la Facultat de CiènciesEconòmiques i la biblioteca del Campus Valld’Hebron

4

lleng

ües La universitat,

escola d’idiomes

U

Un dels casos de més èxit és el japonès, que ha duplicat enquatre anys el nombre de matriculats. Ha tingut un incre-ment constant des que aquesta llengua es va oferir per pri-mer cop el curs 1993-94, quan s’hi van apuntar 25 alumnes.La professora Keiko Kobayashi, nascuda a Tòquio i residenta Barcelona des de fa deu anys, explica que entre els seusalumnes hi ha estudiants que busquen unes millors perspec-tives laborals i professionals. És el cas, per exemple,

d’advocats o traductors. Un altra motivació és el simple fetd’aprendre un idioma completament diferent als de l’entorneuropeu. Un dels alumnes és el professor de Sociologia dela UB Jesús de Miguel, que s’ha matriculat a japonès per-què pot ser-li útil per fer recerca sobre països asiàtics.Entre els matriculats d’enguany hi ha 33 estudiants de laUB, un membre del Personal d’Administració i Serveis dela universitat, un professor i 18 alumnes de fora de la UB.

Els matriculats d’enguany, amb la professora del centre

El japonès duplica els alumnes en quatre anys

Ràpides iencadenadesiniciativesd’implantacióinformàticaestan trans-formant la vidaquotidiana dela universitat

n aquests moments laUB està donant unaembranzida molt in-

novadora a la seva presèn-cia en l’anomenat món vir-tual, que ofereix grans pos-sibilitats en l’àmbit de lainformació i la comunicacióper pantalla d’ordinador en-tre interlocutors d’arreu mit-jançant la xarxa Internet.

El rector Antoni Caparrósi el president de Banco San-tander Emilio Botín signaven el passat octu-bre un conveni gràcies al qual l’entitat finan-cera col·labora amb el desplegament delsserveis informàtics i multimèdia de la uni-versitat. L’acord serveix per aprofundir endiversos projectes de la UB com aral’ampliació de l’abast del sistema UB Web através d’Internet, el tractament informàticdels processos de matrícula i de gestiódocent, l’atenció a l’estudiant gràcies a puntsd’informació per pantalla al vestíbul de cadafacultat i a un futur servei d’informaciótelefònica, la reestructuració dels serveisd’atenció directa per part de les secretariesde facultat i, finalment, els nous mecanismesmultimèdia d’ensenyament.

Aquesta iniciativa ja ha permès endegar elmes de desembre una campanya per la qualels estudiants, professors i empleats de la UBpodien adquirir a preu d’oferta i amb unfinançament especial ordinadors personals iconnectar-se a Internet.

També s’ha iniciat un nou servei d’auto-consulta individual per pantalla a través delqual els alumnes poden entrar al seu expe-dient acadèmic, amb contrasenya personal, i

veure les assignatures que tenen aprovades iles pendents, programes i dates d’examens,entre altres informacions del seu interès.

El gener s’han instal·lat en fase experi-mental al vestíbul de cada facultat els ano-menats Punts d’Autoconsulta Distribuïts,pantalles d’accés públic mitjançant les qualses estudiants poden informar-se d’un ampliventall de temes i accedir a la UB Web.Alhora, el sistema UB Web, en funciona-ment des de novembre de 1995, ha reformatla seva presentació i estructura per facilitar la

navegació dels diversos tipus d’usuaris:estudiants, professors, empleats o visitants.

A tall d’exemple, la Facultat de Filologiaacaba de posar a la UB Web la guia de l’estu-diant consultable per Internet, la primeraamb opcions avançades que incorpora un

ensenyament de la UB. Es tracta d’una inter-fície intuitiva a través de la qual la informa-ció es genera i s’estructura segons les con-sultes efectuades. L’estudiant pot accedir,fins i tot des de casa seva, al programa com-plet de la seva titulació, als horaris de cadaassignatura i d’exàmens, o al seu propi expe-dient. La guia de l’estudiant interactiva té elsmateixos continguts que la tradicional en lli-bre de paper, però amb una estructura dis-senyada expressament per al sistema webque potencia la navegació des dels diferents

components de les planes. Amb aquesta ini-ciativa, la Facultat de Filologia dóna respos-ta a la necessitat dels alumnes d’obtenir lainformació més diversa i personalitzada enun ràpid espai de temps, a través d’unaestructura informativa eficaç i dinàmica

5

E

Irrupció en el món virtual

Els estudiants, cada vegada més familiaritzats amb l’ordinador

informàtica

Oferta perquè tothom es connecti amb el seu ordinadorpersonal i fins i tot des de casa als múltiples serveis denova concepció a través de la xarxa

També les facultats deFarmàcia i de Biologia estroben en obres peraugmentar el seu espai

arquitecte barceloní Joan Pascual haestat el guanyador del concurs de pro-jectes convocat per la UB per ampliar

les facultats de Física i Química a la Diago-nal. Una sèrie de nous blocs augmentarà en20.000 metres quadrats els actuals 43.500 quesumen les dues facultats i canviarà l’aspectede la façana abocada a la Diagonal, que que-darà completada amb una nova edificació.

Dues altres facultats del Campus Pedral-bes es troben en obres d’ampliació. Aviathan de quedar enllestides les dissenyadespels arquitectes Ramon Martí i Antoni Mira-lles per ampliar l’aulari de la Facultat deFarmàcia amb 2.000 metres quadrats suple-mentaris i 14 noves aules. El mes de maigvan començar les del nou edifici projectatper l’arquitecte Víctor Rahola Aguadé per ala Facultat de Biologia, que implica la pri-mera fase del tram central d’una construccióexempta, de cinc pisos més soterrani, amb untotal de 5.700 metres quadrats.

Pel que fa a l’ampliació de Física i Quí-mica, la primera fase de les obres arrencaràa començaments del 1998 amb la construc-ció dels blocs destinats a biblioteca, cafete-ria i serveis comuns de les dues facultats, ala zona interior de l’actual ubicació. Lasegona fase consistirà en l’ampliació de laFacultat de Física amb nous blocs a cons-truir al cantó del carrer Pau Gargallo (a labanda inferior del conjunt, contígua a la pla-

ça utilitzadacom a aparca-ment). La tercera fase bene-ficiarà la Facultat de Quími-ca amb noves edificacionssituades a la banda delcarrer Pascual i Vila tocanta l’Escola d’Enginyers.

Una quarta fase se cen-trarà en la reforma de l’edi-fici originari per tal d’espon-jar-ne i modernitzar-ne elsespais. L’estructura de patisentre els blocs facilitarà quetotes les dependències tin-guin finestres a l’exterior illum natural.

L’arquitecte guanyadorha estat seleccionat entre25 equips que es van pre-sentar al concurs d’ideesllançat per la UB, delsquals el rector Antoni Ca-

parrós va triar-ne sis perquè elaboressin unavantprojecte. El sis equips seleccionats vanser els de Martorell–Bohigas-Mackay, Car-les Buxadé–Norman Cinnamond–Joan Mar-garit, Miquel Espinet–Antoni Ubach, AgustíMateos–Bernat Fernández-Isabel Pascual–Enric Rello, Robert Terradas–Esteve Terra-das, i el finalment guanyador Joan Pascual.

La taula de contractació que elevava lespropostes a la decisió del rector estavaencapçalada pel vicerector d’Economia iOrganització Enric Canela i va comptar ambla col·laboració d’un consell assessor inte-grat pel delegat d’Urbanisme de l’Ajunta-ment de Barcelona Borja de Carerras, perl’arquitecte Josep Llinàs i pel degà de laFacultat de Belles Arts Joan HernándezPijuan.

L’arquitecte guanyador Joan PascualArgenté va néixer a Barcelona el 1948, ésprofessor de l’Escola d’Arquitectura de Bar-celona i ha projectat múltiples obres desta-cades en l’àmbit d’edificis públics i privats.Va obtenir el premi FAD d’Arquitectural’any 1990 per una nau industrial a Riude-llots de la Selva. Les seves vivendes a Mon-tigalà (Badalona) han estat premiades el1997 com un dels vint-i-quatre millors edifi-cis de l’arquitectura espanyola per la IVBiennal d’Arquitectura Espanyola organit-zada pel Consell Superior de Col·legisd’Arquitectes

6

L’ampliació de Física i Químicaadjudicada a l’arquitecte

Joan Pascualfacu

ltat

s

Simulació de l’annex que s’afegirà a la façana de la Diagonal

L’arquitecte guanyador del projecte

L’

La dinàmica i la vitalitatde les renovacions de laciutat s’estudien des dela perspectiva delsinvestigadors

l professor del Departament d’Esculturade la Facultat de Belles Arts AntoniRemesar coordina un ambiciós programa

d’investigació de tres anys de durada sobre latransformació urbana del front de mar de Bar-celona per tal d’estudiar com la innovació tec-nològica en el món dels transports marítims haprovocat un alliberament d’espais en aquestswater front de les ciutats portuàries i comaquests espais es transformen en dinamitzadorsde l’urbanisme i de l’oferta lúdica de la ciutat.

El professor Remesar té la intenció deconvertir Barcelona en un centre de referèn-cia internacional sobre aquest tema, de pre-parar un curs de postgrau sobre “Interaccióentre port i ciutat” i d’oferir a través d’Inter-net els resultats de les investigacions.

L’equip d’investigadors ha signat conve-nis de col·laboració amb l’Autoritat Portuà-ria i amb l’Ajuntament de Sant Adrià delBesós. Compta amb obtenir els primersresultats ben aviat, quan els departaments dela Facultat d’Econòmiques hauran finalitzatl’informe sobre l’alliberament d’espais elsúltims anys des del Besòs fins al Port Vell deBarcelona, el Departament d’Esculturatindrà a punt un inventari complet de tot l’artpúblic, edificis i mobiliari urbà existent a pri-mera línia de mar, i els departaments de laFacultat de Psicologia hauran enllestit unestudi sobre la percepció social de la VilaOlímpica.

En una línia semblant de recerca, el Grupd’Estudis Territorials i Urbans que dirigeixel professor Carles Carerras al Departamentde Geografia Humana va lliurar a l’Ajunta-ment de Barcelona l’informe que li haviaestat encarregat sobre els eixos comercialsmetropolitans durant el període 1990-97.Analitza les característiques del comerç enaquesta zona durant el període en qüestió iarriba a la conclusió que ara s’imposa un plaestratègic del comerç a la ciutat.

Les conclusions de l’estudi subratllen lavitalitat i la dinàmica del comerç durant aquestperíode i la seva capacitat d’adaptació. Elsautors també posen l’accent en la zona queanomenen la shopping linede la ciutat (un iti-nerari que aniria del Maremagnum fins alCorte Inglés de la Diagonal). De cara al futurconsideren que l’època de creixement que hanestudiat s’ha d’aprofitar per emprendre un plaestratègic del comerç a Barcelona 7

Estudis urbans del ‘water front’ i

la ‘shopping line’

transformacions

Carles Carreras (a l’esquerra) i Antoni Remesar al Maremagnum de Barcelona

E

El recinte i l’entorn hanconegut una fortarenovació, amb laincorporació de 10.000universitaris

actual Campus Vall d’Hebron de laUB, ubicat a les antigues Llars Mun-det, significa una etapa més en la

història d’un indret de la ciutat que ha estatescenari excepcional dels canvis del móneducatiu dels darrers 40 anys. Les vellesLlars Mundet, una àrea de més de 30 hectà-rees entre el barri de Montbau i el Parc delLaberint, han passat d’acollir un internatemblemàtic de la Barcelona dels anys 60 aser avui un indret ocupat primordialment perla nostra universitat, al costat d’escoles,residències geriàtriques i altres institucions.Les Llars Mundet han deixat de ser unamena de món a part dins Barcelona per esde-venir una comunitat diversificada i oberta ala societat.

La UB té ara 10.000 estudiants al CampusVall d’Hebron, dels ensenyaments de Psico-logia, Pedagogia i l’Escola de Professoratd’EGB. També hi té l’Institut de Ciències del’Educació i el centre Formació Continuada-Les Heures, situat en un edifici amb unahistòria diferent dels altres. Es tracta d’unpalau que la família Gallart va encarregar el1893 a l’arquitecte August Font com aresidència d’estiu. Durant la Guerra Civilaquesta família va abandonar el palau, queva servir com a refugi durant els bombar-deigs. Finalment va passar a mans de laDiputació el 1958 i es va cedir a la universi-tat el 1991.

La història de les Llars Mundet es remun-ta al 1954, quan el matrimoni benestantMundet fa una donació de 40 milions depessetes a la Diputació de Barcelona perconstruir un conjunt d’edificis destinats atasques socials, on poder traslladar els esta-dants de la vella Casa de la Caritat delRaval. El projecte es va encarregar al’arquitecte Manuel Baldrich, el qual vadissenyar un conjunt d’edificis de caire fun-cionalista i de bona qualitat, inaugurat el1957.

“En aquell moment les instal·lacions ensvan semblar un hotel de cinc estrelles com-parades amb les que hi havia a l’antigaCasa de la Caritat”, explica l’exgerent deLlars Mundet Joan Palau. En aquesta insti-tució van arribar a viure-hi 1.000 nens inenes interns, amb problemes de caire so-cial, tot sovint provinents de famlies deses-tructurades. Aquests infants hi feien tota lavida.

“Hi havia nens que només coneixien el patallat que trobaven cada dia a la taula. Comque no sortien del recinte, no havien vist maiun forn ni una barra de pa sencera”, afirmala cap de secció d’Ensenyament de la Dipu-tació Margarida Canadell. A més de l’inter-nat, les Llars Mundet també acollien laresidència per a gent gran Anna Gironella deMundet. En totes dues institucions es feiauna rígida separació per sexes, fins i tot en elcas de matrimonis de persones grans. Lescongregacions religioses dels salesians i deles Germanes de la Caritat de Sant Vicençde Paul s’encarregaven de regir les duesentitats. El 1971 es va afegir a aquest con-junt l’Institut Psicopedagògic, destinat apersones amb disminucions.

8

cam

pus Llars Mundet,

d’antic internat a modern campus

L’

Palau de les Heures

Aquesta situació va durar fins als anys 80,quan les Llars Mundet van viure un procés decanvi cap a la modernització i la fidels inter-nats, tenint com a moment significatiu lamarxa dels salesians el 1982. Aquesta transi-ció va comportar el traspàs d‘alguns edificis ainstitucions com l’Ajuntament i la UB. Així vacomençar a traçar-se el mapa actual de la zona.

Avui hi ha un seguit de centres d’ensenya-ment de la Diputació i de l’Ajuntament, queacullen nens i joves des dels pocs mesosd’edat fins als 18 anys. Es tracta de l’escolabressol L’Arboç, que funciona des del 1987 ité 58 infants; de l’escola Els Pins, amb 196alumnes i nascuda el 1982, i del Centred’Ensenyament Secundari Llars Mundet,amb 454 alumnes i que existeix des del 1991.

La residència de gent gran va començar el1992 una nova etapa, estructurant-se en setpetites unitats residencials. Actualment acu-llen 300 persones i definitivament s’ha acabatla separació entre homes i dones.

L’Institut Psicopedagògic es va començar areorganitzar el 1980, per dividir-se en unaresidència i en l’actual Centre d’EducacióEspecial Psicopedagògic Llars Mundet, queté uns 42 alumnes amb disminucions psíqui-ques. Pel que fa a la residència, s’ha recon-vertit en un centre de dia i un centre de curtaestada per a disminuts psíquics, amb 24 pla-ces cadascun.

A totes aquestes entitats cal afegir les ins-tal·lacions del Complex Esportiu MunicipalLlars Mundet, que consta d’una piscina i unapista poliesportiva cobertes, saunes i hidro-massatge, piscina descoberta, quatre campsde futbol, frontó descobert, dues pistes deesquaix i pista poliesportiva descoberta.

Les antigues Llars Mundet també acullenla seu del Centre de Recursos Infància i Famí-lia de la Diputació, on participa la Divisió Vde Ciències de l’Educació de la UB, que hiduu a terme una tasca de recerca i experimen-tació de projectes al voltant de la infància.

Tots aquests col·lectius que ara ocupen elrecinte volen estimular la col·laboració

entre ells. La convivència en un mateixespai ja ha fet néixer noves relacions, perexemple entre la gent gran de la residènciai estudiants de la UB, tot creant-se casosd’amistat entre persones de diferents gene-racions. A partir d’ara s’intentarà progra-mar una sèrie d’activitats comunes entre lesdiverses entitats

9

Va incorporar-se a l’internat de les LlarsMundet al mateix moment de la fundació,quan era un nen d’onze anys que prove-nia de la Casa de la Caritat. S’hi ha pas-sat tota la vida i encara hi treballa com afuncionari de la Diputació.

Guillermo Bella recorda la seva infàn-cia amb dormitoris de 60 places i unaconvivència constant amb els companys.“Compartíem les vint-i-quatre hores deldia. Sempre estàvem junts, incloent festescom el Nadal, que celebràvem entrenosaltres amb obres de teatre i altresespectacles”, recorda.

És de les poques persones que queden a les antigues Llars Mundet que n’haviscut totes les etapes, “inclosa la cerimònia d’inauguració, amb l’assistènciadel matrimoni Franco”. Se’l coneix com “l’home del teatre” perquè ha treba-llat gairebé sempre en l’edifici d’aquest nom, un auditori cedit a la UB i que esvol transformar en centre de convencions.

Quan només li queden tres anys per jubilar-se, assegura des de la seva llar-ga experiència que els estudiants de la UB han fet bé traslladant-se a la Valld’Hebron: “Han guanyat, encara que només sigui perquè han escapat del’enrenou d’enmig de la ciutat i s’han envoltat de natura”.

Guillermo Bella: tota una vida

Guillermo Bella

campus

Psicologia Biblioteca, despatxosi serveis

Pedagogia,Magisteri i ICE

El seu màster en estudisde dones va per la sisenaedició i edita una revistasemestral especialitzada

l Centre de Recerca de Dones Duoda,que pren el nom d’una comtessa barce-lonina del segle IX, ha estrenat la seva

nova seu, després d’abandonar l’edifici de laUB al carrer Brusi (Sant Gervasi) per traslla-dar-se a un pavelló de la Facultat de Filoso-fia al Campus Pedralbes.

Des del 1995 Duoda és un centre de docèn-

cia i recerca de la UB i imparteix des de 1988un màster interdisciplinar en estudis dedones, que enguany va per la sisena edició.

El nou espai, de més de 130 metres qua-drats, consta d’una biblioteca amb més de2.000 volums, una sala de reunions, un des-patx i una aula per a la docència, compartidaamb la Facultat de Filosofia. Des del centres’afirma que la nova ubicació farà que elsnombrosos estudiants del Campus Pedralbesconeguin i s’interessin per les activitats deDuoda. El centre preveu incorporar-se a unfutur al Parc Científic de Barcelona.

Paral·lelament, ha publicat el número 13de la seva revista semestral, dedicat al temade les dones en l’estat del benestar

Experts i estudiants enpràctiques participen enla preservació delpatrimoni de labiblioteca universitària

a UB té un nou taller de restauraciódedicat a conservar i preservar els lli-bres i documents de la universitat,

fonamentalment els prop de 250.000 vo-lums del fons antic de la biblioteca, queinclouen des de manuscrits del segle X finsa llibres del segle XVIII.

La universitat s’equipara així amb pres-tigiosos centres bibliotecaris com aral’Arxiu de la Corona d’Aragó, la Bibliote-ca de Catalunya i l’Arxiu d’Història de laCiutat pel que fa a la cura del patrimoni is’adapta a la filosofia de la InternationalFederation of Library Associations (IFLA)en aquesta matèria. A més, les tasques derestauració es combinen amb la formació

en pràctiques d’alumnes de la Facultat deBelles Arts i de l’Escola de Conservació iRestauració de Béns Mobles de la Genera-litat.

La feina feta fins ara ha permès la restaura-ció d’obres com el llibreLeonardii PlukenetyPhytographia, una obra de finals del segleXVII amb un estat del paper molt dolent.També s’ha iniciat la restauració de 300 ma-

nuscrits sobre pergamí que fins ara romaniensense catalogar en un magatzem ubicat sobrela biblioteca de l’Edifici Plaça Universitat.Aquests documents són majoritàriament actesnotarials dels segles XII al XIV i aporteninformació sobre la vida econòmica i social ala Catalunya medieval. A més de la feinaactual de restauració de pergamins, llibres itasques d’enquadernació, en un futur vol

ampliar-se l’activitat al trac-tament de gravats i altrespeces gràfiques.

Les instal·lacions del tallerconsisteixen en un espai de136 metres quadrats ubicat ala planta soterrani de laBiblioteca del Campus Pe-dralbes. Depèn del responsa-ble de la Secció de Reservade la Biblioteca de la UB,Jordi Torra, i el seu cap ésDomènec Palau. En total hitreballen tres persones demanera fixa, més els onzeestudiants que hi fan pràcti-ques

10

Un nou taller de restauració per a

documents anticsactu

alit

at

L

E

El centre de dones Duodaestrena seu a Pedralbes

Al taller, d’esquerra a dreta, el professor SalvadorClaramunt, el cap del taller Domènec Palau, el rector AntoniCaparrós i el professor Joan Sentís

La professora Milagros Rivera, directora deDuoda, a la nova seu

L’antiga escola s’integra ala universitat perampliar la sevaespecialitat i oferir unanova llicenciatura

Escola Jordi Rubió iBalaguer, dedicada ala formació de bi-

bliotecàries des del 1915,s’ha integrat a la UB perconvertir-se en la nova Fa-cultat de Biblioteconomia iDocumentació.

Fins ara depenia de laDiputació i al mateix tempsera una escola adscrita a laUB, fet que li permetia im-partir la diplomatura en Bi-blioteconomia i Documenta-ció sota l’autorització i elcontrol de la universitat. Araque és una facultat, el centrecontinuarà amb aquesta di-plomatura i a partir del cursvinent oferirà també la lli-cenciatura en Documentació,un ensenyament pioner aCatalunya i molt esperat pelsespecialistes d’aquest àmbit.

L’antiga escola, nascudasegons un projecte d’Euge-ni d’Ors per formar el personal femení de lesBiblioteques Populars, començarà aquestaetapa com a Facultat deixant la seu de laTravessera de les Corts (recinte de la Mater-nitat) per l’edifici de la UB al carrer Mel-cior de Palau del barri de Sants, un espaique s’ha remodelat gairebé completament.El local va ser la seu de l’Escola de Forma-ció del Professorat fins que aquest centre vatraslladar-se al Campus Vall d’Hebron.Acull des d’aquest curs els 600 alumnes i42 professors de Biblioteconomia i Docu-mentació.

És un espai de 8.680 metres quadrats, delsquals la nova facultat n’ocupa 4.430. Laresta és per al Centre de Formació Perma-

nent del Personal d’Administració Serveis dela UB (3.880 m2) i la seu del CREI-Sants(Centre de Recursos Educatius i d’Investiga-ció del barri de Sants, 370 m2), més una zonad’aparcament i jardins (1.380 m2).

Condicionar l’espai per a Bibliotecono-mia ha tingut un cost de 136,5 milions depessetes. Les dependències de la facultat es

reparteixen en tres plantes i un soterrani.Entre els espais reformats hi ha les deuaules per a la docència i les dues aulesd’informàtica, com també les oficines desecretaria, direcció i despatxos del profes-sorat. El soterrani acull la biblioteca, queara passa a formar part de la xarxa de bi-blioteques de la UB. És un dels espais mésemblemàtics del centre i, amb els seus18.000 volums, un dels principals indretsper a l’aprenentatge dels estudiants.

Pel que fa a la llicenciatura en Documen-tació, la directora del centre ConcepcióMiralpeix confirma que és “una titulaciómolt esperada i demanada pel col·lectiuprofessional”. Es tracta d’una llicenciatura

només de segon cicle, on podran accedir elsdiplomats en Biblioteconomia i Documen-tació i els que han acabat qualsevol altracarrera de primer cicle. En el cas del pro-fessorat, el nou ensenyament implicaràtambé una adaptació. Hi ha matèries quepodran impartir els docents actuals, mentreque d’altres assignatures, com estadística o

ciències de la computació, requeriran nousprofessors. Malgrat ser una novetat a Cata-lunya, a Espanya ja ofereixen aquesta llicen-ciatura la Universidad Complutense, la Car-los III de Madrid, la Universidad de Alcalá,les d’Extremadura, Granada i Salamanca i laUniversitat Politècnica de València.

L’Escola Jordi Rubió i Balaguer va pertànyerdes del seu naixement a la Mancomunitat,fins que aquesta va ser abolida el 1925,moment en què va passar a dependre de laDiputació de Barcelona. Durant el període1931-39 va quedar en mans la Generalitat idesprés de la guerra va tornar a ser un centrede la Diputació, fins que va esdevenir unaescola adscrita a la UB el 1982

11

D’escola de bibliotecàries a

Facultat de Biblioteconomia

incorporació

La directora Concepció Miralpeix a l’actual seu

L’

El catedràticemèrit estàconsiderat comuna autoritatmundial enmatèria deprimats

l Paranimf va tenirlloc el mes d’octubrel’obertura del cicle

de conferències organitzatcom a homenatge institucio-nal al catedràtic emèrit de laUB Jordi Sabater Pi, considerat com un delsprimers autors d’articles científics en matèriad’etologia de primats. Sota el títol “Origen ievolució del comportament humà”, les im-partien els prestigiosos especialistes en ori-gen i evolució humana John Desmond Clark,Owen Lovejoy, Jonathan Kingdon, Frank E.Poirier, Juichi Yamagiwa i el mateix JordiSabater Pi.

El professor Owen Lovejoy està consideratun dels màxims especialistes en bipedisme ilocomoció en els primers homínids i va

col·laborar en la recuperació i anàlisi de Lucy–l’exemplar d’Australophitecus afarensis méscomplet del món, descobert a Etiòpia el1974– que va determinar-ne la posició bípeda.

L’investigador de la Facultat de Ciènciesde la Universitat de Kyoto (Japó) JuichiYamagiwa és autor de diferents estudis sobredensitat poblacional, estructura social, com-portament reproductor i hàbits alimentaris deles comunitats de primats africans.

John Desmond Clark és una autoritat enPaleolític Inferior i ha estat reconegut inter-

nacionalment amb nombrosos guardons perla seva contribució a l’estudi de la prehistò-ria a l’Àfrica i Índia.

Frank E. Poirier, professor a la Ohio StateUniversity (EE.UU.), és especialista en paleo-antropologia, ecologia i comportament socialde primats no humans així com en l’anàlisidels mecanismes d’aprenentatge i socialit-zació i l’evolució biocultural.

L’investigador Jonathan Kingdon, nascuta Tanzània i amb un gran coneixement so-bre biologia dels primats i fauna africana,

és un destacat investigadori il·lustrador científic reco-negut internacionalment perobres com ara East AfricanMammals–un autèntic atlassobre ecologia a l’Àfrica– obé Island Africa, un llibresobre evolució i biogeogra-fia d’espècies poc conegu-des.

A més, es va inaugurar alvestíbul de l’Edifici PlaçaUniversitat l’exposició deseixanta dibuixos naturalis-tes i objectes africans de lacol·lecció personal del pro-fessor Sabater Pi. Els acteshavien estat organitzats perHOMÍNID, grup interdisci-plinar sobre origen i evolu-ció humana creat ara fa unany a la UB

12

Experts d’arreu del món homenatgen

Sabater Pi

A

D’esquerra a dreta, Frank E. Poirier, Jonathan Kingdon, Jordi Sabater Pi, John Desmond Clark i Daniel Turbon

El cartell de l’exposició

oríg

ens

13

Al llarg dels últims trenta anys, laUB ha investit 81 doctors honoriscausa. Són els següents amb laseva nacionalitat, especialitat idata d’investidura:Arthur Stoll,suís, Medicina,24-01-1967Jean Giroux, francès, Farmà-cia, 24-01-1967Jean Delay, francès, Medicina,29-03-1967Bernard B. Brodie,britànic,Medicina, 29-03-1967Jacobo L. Moreno,austríac,Medicina, 14-10-1968Arthur Kornberg, nord-ame-ricà, Medicina, 16-03-1970Hermenegild Arruga Liró,espanyol, Medicina, 16-04-1970Arturo Fernández-Cruz,espa-nyol, Dret, 08-10-1970

Jean Piaget,suís, Filosofia iLletres, 12-11-1970Michele Federico M. Sciacca,ita-lià, Filosofia i Lletres, 16-03-1972François Perroux,francès, Cièn-cies Econòmiques, 16-03-1972Santiago Grisolía, espanyol,Ciència, 16-03-1972Johannes Vincke,alemany,Filosofia i Lletres, 31-05-1972Henry Ey, francès, Medicina,31-05-1972Ramon M. Roca Sastre,espa-nyol, Dret, 31-05-1972Francesc de B. de Moll,espa-nyol, Filologia, 29-11-1975Jean Cheymol,francès, Medi-cina, 21-01-1976Joan Miró,espanyol, Geogra-fia i Història, 02-10-1979Frederic Mompou,espanyol,Filologia, 02-10-1979

Pierre Vilar, francès, Geografiai Història, 02-10-1979Salvador Espriu,espanyol,Filologia, 09-10-1980Juan Negrín,espanyol, Medi-cina, 26-11-1980Antonio Domínguez Ortiz,espanyol, Geografia i Història,14-01-1981François Jacob,francès, Medi-cina, 10-03-1982Francisco Orts,mexicà, Medi-cina, 28-04-1982Roman Perpiñá Grau,espa-nyol, Econòmiques i Empresa-rials, 09-06-1982Alfred Sauvy, francès, Econò-miques i Empresarials, 09-06-1982Wilhelm Goenerbach,alemany,Filologia, 01-12-1982Julián de Ajuriaguerra, espa-

nyol, Filosofia i Ciències del’Educació, 2-3-1983Joseph Larner, polac, Farmà-cia, 28-09-1983Alberto Sols Garcia, espanyol,Medicina, 28-09-1983Alberto Bóscolo,italià, Filolo-gia, 14-12-1983Josep Gudiol i Ricart, espanyol,Geografia i Història, 14-12-1983Ignasi Ponseti i Vives,espa-nyol, Medicina, 07-03-1984J.V. Foix,espanyol, BellesArts, 01-10-1984Joan Fuster i Ortells, espa-nyol, Filologia, 31-10-1984Theodor Hauschild,alemany,Filosofia i Lletres, 03-12-1984Pere Grases,espanyol, Filoso-fia i Ciències de l’Educació,24-04-1985

El pintor Joan Miró en el moment de ser investit l’any 1979

honoris causa

Al llarg dels últimstrenta anys, la UB hainvestit vuitanta undoctors honoris causaentre professors, políticso artistes que hagindestacat per la vàlua dela seva aportació

ls Estatuts de la UB estableixen que la uni-versitat pot conferir el doctorat honoris causaa persones rellevats en els àmbits acadèmic,científic i cultural. Investigadors, artistes ipolítics han rebut aquest títol, consideratcom la major distinció que pot concedir unauniversitat. Quan la UB atorga un doctorathonoris causa està reconeixent la vàlua pro-fessional de l’investit, com també la projec-ció del seu magisteri i les bones relacionsque manté amb la universitat. També signifi-ca que ha respectat i defensat els principis dela UB, com els de llibertat, democràcia, jus-tícia i igualtat.

Tots els doctors honoris causa, que passena ser membres de la comunitat universitària,són investits en un solemne acte acadèmicple de simbologia. El guardonat rep distintiuscom uns guants blancs que signifiquen pure-sa o un anell que indica el magisteri que exer-ceix en el seu àmbit professional.

En el llistat que donem a continuació,veiem que els darrers trenta anys han estatdoctors honoris causa de la UB des de pres-tigiosos experts àmpliament reconeguts enel seu àmbit de treball fins a personalitatscom la soprano Victòria dels Àngels, fillad’un bidell de la universitat, o el tenorJosep Carreras, investit per la seva tascacontra la leucèmia. En el camp artístic tro-bem Joan Miró o Antoni Tàpies i en el de laliteratura autors com J.V. Foix o SalvadorEspriu

14

actu

alit

at

Francisco J. Ayala,espanyol, Biologia, 04-07-1986Bruce Merrifield,americà, Química, 29-09-1986Raymond Barre, francès, Econòmiques, 15-05-1987John B. West,australià, Medicina, 08-10-1987Victòria dels Àngels López, espanyola, Geo-grafia i Història, 23-12-1987Paulo Freire,brasiler, Pedagogia, 02-02-1988Josep Ferraté Mora,espanyol, Filosofia,13-05-1988Antoni Tàpies Puig, espanyol, Geografia iHistòria, 22-06-1988Roger Guillermin,franco-americà, Medici-na, 28-06-1988Hans Günter Schlegel, alemany, Biologia,28-06-1988Josep Carreras,espanyol, Medicina, 01-12-1989Fabio A. Roversi-Monaco,italià, Dret, 12-12-1989Francesco Giunta,italià, Geografia i Histò-ria, 15-05-1990Peter Ludwig,alemany, Belles Arts, 05-10-1990Evry Schatzman,francès, Física, 29-11-1990Ferdinando Bologna,italià, Geografia i Histò-ria, 29-11-1990Giuseppe E. Sansone,italià, Filologia, 15-03-1991Fanz Wieacker, alemany, Dret, 15-03-1991Francesco Cossiga,italià, Dret, 15-11-1991Federico Mayor Zaragoza, espanyol, Farmà-cia, 13-01-1992Roald Hoffmann, americà, Química, 13-01-1992Giuseppe Tavani, italià, Filologia, 13-01-1992Antoni Clavé,espanyol, Belles Arts, 19-10-1992Mohr Ulrich, alemany, Medicina, 05-11-1992Edmond Benqué,francès, Odontologia, 05-11-1992André Gouron, francès, Dret, 05-11-1992Pierre Pichot, francès, Medicina, 18-02-1993

Rodolfo R. Llinás, americà, Medicina, 18-02-1993John Elliot,britànic, Geografia i Història,01-02-1994John Holbrook,americà, Química, 01-02-1994Donald Thomas, americà, Medicina, 31-05-1994Klaus Roxin,alemany, Dret, 15-06-1994Guido L. Weis, americà, Matemàtiques, 15-06-1994Emanuel Rubin, americà, Medicina, 18-10-1994Calyampudi Radhakrishna Rao, indi, Matemà-tiques, 13-03-1995Anthony Bonner, britànic, Filologia, 13-05-1995Valentí Fuster, americà, Medicina, 30-01-1996Steven Weinberg, alemany, Física, 29-05-1996Milton Santos, brasiler, Geografia i Història,13-11-1996Jordi Cervós, alemany, Medicina, 13-11-1996Marghuerita Morreale,italiana, Filologia, 17-03-1997Philip V. Tobias, sud-africà, Biologia, 30-10-1997Antonio García-Bellido, espanyol, Biologia,30-10-97

15

actualitat

L’increment de lespràctiques, la figura deltutor i la formacióextrahospitalària sónalgunes de lescaracterítiques del noupla d’estudis dels metgesdel segle XXI

olem que la capçalera del llit delmalalt sigui el lloc on es forminels metges”, afirma el degà de la

Facultat de Medicina de la UB Josep AntoniBombí per descriure la importància de lespràctiques en el nou pla d’estudis, que estàrenovant l’aprenentatge dels futurs metges ala universitat.

A més d’augmentar les pràctiques, Medi-cina està incorporant altres innovacions comara l’ensenyament integrat de les diferentsdisciplines, en comptes d’estar rígidamentcompartimentades, o bé la creació de tutorspersonals per orientar els alumnes acadè-micament i professionalment. Per altra banda,una millor organització de la recerca i lesobres que estan rehabilitant la Facultat sónaltres exemples de com Medicina es renova.

La facultat va començar a aplicar el noupla d’estudis el curs 1994-95, després d’ha-ver fet una important tasca de consens entreels col·lectius de docents i d’estudiants. Lamodernització a Medicina ha significat im-portants canvis pel que fa a la concepció del’ensenyament. Per exemple, la formació pràc-tica s’ha incrementat fins representar actual-ment el 70 % de les classes dels alumnes desegon cicle i un 50 % de les de primer cicle.Aquestes pràctiques, i també part de l’ensenya-ment teòric, es fan a l’Hospital Clínic de laUB, a la Ciutat Sanitària Príncepsd’Espanya de Bellvitge i a l’Hos-pital Universitari Sant Joan deDéu. Alhora, es fan pràctiques clí-niques en sis hospitals i vint-i-uncentres d’atenció primària asso-ciats. El cap d’estudis Jordi Palés

subratlla la importància d’aquests centresd’atenció primària perquè formen els alum-nes en l’anomenada medicina extrahospi-talària, que esdevindrà cada cop més relle-vant en la professió.

La Facultat de Medicina, que té actualment1.500 estudiants, va decidir al moment d’apli-car el nou pla d’estudis que cada alumne tin-

gués un tutor personal entre els professors delcentre. Actualment participen en aquesta ini-ciativa 180 professors, cadascun dels quals éstutor d’un o dos alumnes de cada curs. Lamajor part de consultes que els estudiantsadrecen al tutor són sobre temes burocràtics idubtes al voltant de les diverses assignatures.El doctor Bombí creu que l’interès de les tuto-

16

L’ensenyament de la medicina

té nous plans

salu

t

“V

El president Pujol imposa la Medalla Vicens Vives a l’anterior degà Cristobal Mezquita

Entre les innovacions promogudes per l’anterior degà,Cristòbal Mezquita, hi ha les referents a la docència de lafisiologia humana i la biologia molecular del càncer, on vaintroduir l’ús de mitjans informàtics multimèdia

Foto

del

Ser

vei

de R

epro

ducc

ió d

’Imat

ge d

e la

Uni

vers

itat

de

Llei

da

ries anirà creixent a midaque els alumnes del pla nouarribin a cursos de segon ci-cle, on l’estudiant està menysdirigit en els estudis.Peraltra banda, el sistema tuto-rial ha permès que els pro-fessors tinguin un contactepersonal amb els alumnes iconeguin a fons com funcio-na el plau nou, la qual cosaha tingut un impacte positiuen la docència.

Tota aquesta renovacióen la docència, que s’ha cul-minat durant l’actual dega-nat del doctor Bombí, vainiciar-se durant el mandatde l’antic degà CristòbalMezquita, que va ocupar elcàrrec del 1991 al 1995. Laseva tasca modernitzadora aMedicina va ser reconegudaprecisament el passat setembre quan el pre-sident de la Generalitat Jordi Pujol va lliu-rar-li la medalla Jaume Vicens Vives a laqualitat docent universitària. Entre les inno-vacions promogudes per Mezquita hi ha lesreferents a la docència de la fisiologia huma-na i la biologia molecular del càncer, on vaintroduir l’ús de mitjans informàtics mul-timèdia. Catedràtic de Fisiologia des de1983, també ha dut a terme una importantactivitat de recerca i ha investigat l’expressiógènica en la línia germinal per aclarir elsmecanismes rellevants de diverses malaltiescom ara els processos cancerígens. Al llargde tota la seva trajectòria a la universitat,Mezquita s’ha preocupat especialment de laimportància del factor humà dins del procéseducatiu i la necessitat que els alumnes deMedicina rebin una formació humanísticaque els ajudi en el tracte amb els pacients.

A més del treball per innovar la docència,Medicina ha modernitzat també la recercamillorant-ne la gestió amb l’Institut d’Inves-tigació Biomèdica August Pi i Sunyer, unconsorci creat el 1996 i format per la Gene-ralitat, l’Hospital Clínic, el CSIC i la UB.S’hi agrupen el 80 % de grups d’investigacióubicats a la Facultat. Per altra banda, la Fun-dació Pi i Sunyer fa el mateix amb els grupsd’investigació del Campus Bellvitge des de1989.

Una altra mostra d’innovació són les obresque s’estan portant a terme per renovar gaire-bé completament l’edifici de la facultat. Finsara s’ha ampliat amb tres noves plantes i s’haremodelat l’ala corresponent al carrer Còrse-ga. Entre els espais nous cal destacar la salade dissecció i l’estabulari, amb una tecnologiai un disseny moderns de gran qualitat. Encaras’ha de rehabilitar la part de l’edifici que dónaal carrer Provença i el cos central, integrat pelparanimf, l’escalinata i el vestíbul

17

salut

El degà Josep Antoni Bombí a l’aula d’informàtica de la facultat

A més d’augmentar les pràctiques, Medicina estàincorporant altres innovacions com aral’ensenyament integrat de les diferentsdisciplines, en comptes d’estar rígidamentcompartimentades

Un dels nous laboratoris de la facultat

Un nou Comitè Èticd’Experimentació Animalreforça encara més lanormativa que regulaaquestes pràctiques delaboratori

acord amb la novalegislació promo-guda pel govern

català, pionera a Espanya enmatèria de regulació de l’ex-perimentació animal, la UBha creat el seu Comitè Èticd’Experimentació Animal(CEEA) per supervisar l’ex-perimentació amb animalsvius als laboratoris de do-cència i de recerca.

La UB ja comptava desdel 1996 amb una Comissiód’Estabularis per unificar elsprocediments legals i els cri-teris de treball amb animalsd’experimentació als esta-bularis de la Divisió III deCiències Experimentals (so-bretot Biologia) i de la Di-visió IV de Ciències de laSalut (sobretot Medicina).

Amb una plantilla forma-da per tretze persones, elscinc estabularis de la UBestan repartits entre dife-rents facultats de les divi-sions III i IV al Campus Pe-dralbes, Campus Vall d’He-bron, Facultat de Medicinadel carrer Casanovas i Campus Bellvitge.Allotgen diferents animals d’experimentaciócom ratolí, rata, conill, conill porquí, porc igos, amb colònia pròpia de cria en algunscasos.

Ara, la funció del nou Comitè és informarsobre la idoneïtat dels procediments d’ex-perimentació presentats pels investigadors,

revisar procediments ja avaluats, garantirla formació del personal que treballa alsestabularis i vetllar per les condicions delsanimals emprats al laboratori. Està presiditpel vicerector de Recerca Màrius Rubiral-ta i en formen part el conjunt d’assessorsen benestar dels animals dels estabularisde la UB, el veterinari de la UB ÁlvaroGimeno, la cap de la Unitat de la Gestió de

la Qualitat als Serveis CientificocotècnicsCarmen Navarro, un representant de laComissió d’Usuaris de cada campus i unapersona externa a la UB amb ampli conei-xement en aquest camp. Per agilitar-ne elfuncionament, s’han creat igualment unasèrie de comissions delegades a cada cam-pus, que tindran capacitat per aprovar els

protocols d’experimentació en casos d’ur-gència.

La normativa vigent obliga els investi-gadors a notificar prèviament al ComitèÈtic els protocols d’experimentació allaboratori, amb una memòria descriptivadel procediment dissenyat. Per unificarcriteris, el nou Comitè ha desenvolupat unmodel estandaritzat de memòria que a par-

tir d’ara serà utilitzat pels investigadorsde la UB. Després de ser aprovat pel Co-mitè, aquest document s’envia a la Comis-sió d’Experimentació Animal de la Gene-ralitat per a l’aprovació definitiva que, uncop obtinguda, té vigència durant unmàxim de dos anys si no hi canvis relle-vants

Estrictes normes de

l’experimentació amb animals

D’

El veterinari de la UB Álvaro Gimeno al quiròfan d’animals del Campus Bellvitge, preparat per fer pràctiquesamb un porc

El popular psiquiatre,deixeble del primercatedràtic de Psiquiatriaa la Facultat de Medicinade la UB, compara elsestudis d’aleshores ambels de la seva filla,acabada de llicenciar a lamateixa facultat

Joan Corbella, llicenciat en Medicina iCirurgia a la Facultat de Medicina de laUB l’any 1971, amb matrícula d’honor

en l’assignatura de Psiquiatria inclosa ales-hores en el sisè i penúltim curs de carrera, hacombinat l’exercici de la psiquiatria amb ladivulgació, i s’ha convertit en un personatgede gran popularitat. Entre les seves col·labo-racions a mitjans de comunicació figuren lesque ha fet a la ràdio i la televisió, on desta-quen les seves populars intervencions al pro-grama de TV3 No sé què em passa. Actual-ment publica articles regularment al diariAvui. Entre els seus llibres es trobenPor delsilenci, Viure en parella, Pensar o viureiD’avui a demà, el darrer que ha publicat iamb el qual va guanyar el premi RamonLlull de 1997.

Vostè ha esdevingut molt popular com apsiquiatre, però de fet va entrar a Medicinasense intenció de fer aquesta especialitat.Com va influir-lo el pas per la universitat iconcretament el seu mestre Ramon Sarró,deixeble de Sigmund Freud, que va ocuparla primera càtedra de psiquiatria a Barce-lona, a la Facultat de Medicina de la UB?

Jo soc metge abans que psiquiatre. Quanvaig començar la carrera encara no sabia perquina especialitat em decantaria. A mi el quem’agradava era la medicina interna, estavaclar que no era un home de laboratori. Aixídoncs vaig buscar un lloc on es poguessinveure malalts i per això vaig entrar com aintern a la càtedra de Ramon Sarró, fet queva ser decisiu. Quan hi portava dos o tres

mesos, Sarró se’m va emportar al seu des-patx particular per fer les històries clíniques.En arribar a tercer curs vaig deixar de serintern, però em vaig quedar al seu despatxfins que vaig finalitzar la carrera. Un copacabada, el fet d’haver estat treballant amb eldoctor Sarró em va fer decidir a continuar ambl’especialitat de psiquiatria. El contacteamb ell m’havia donat uns certs coneixementsi m’havia apropat a la psiquiatria.

Quins records té de l’època universitària icom veu els estudis de Medicina d’alesho-res en comparació als actuals, que hapogut seguir a través de la seva filla?

Els sis anys que vaig passar al Clínic sóninesborrables. En aquella època, des de segonja et posaves bata i tothom et deia doctor. Hihavia un ambient entranyable. Es pot dir quejo vivia al Clínic. No es tractava nomésd’anar a classe, de vegades això era el quefèiem menys. Hi havia moltes coses: el Sin-dicat d’Estudiants d’aquella època, on s’aple-gaven els que d’alguna manera no estavend’acord amb el franquisme i era com unaalternativa al Sindicato Español Universitario(SEU); la il·lusió de fer la carrera; la trobadad’amistats, enamoraments, passions, il·lu-sions, de tot... De vegades, quan ho explicoals meus fills, sé que els provoco una certaenveja perquè en aquells anys la universitatera molt divertida, molt apassionant.

En tot aquest temps la medicina ha canviatmolt. Jo miro els apunts de la meva filla Bàr-bara, que ha acabat Medicina el 1997, i men’adono que no sé res. Ens fem especialistesd’alguna àrea i anem oblidant altres coses.Quan jo estudiava no se sabia què era una res-sonància magnètica o una ecografia. A més, lafilosofia dels estudiants també era una altra: siun no treia la carrera en sis anys, ho feia en seto vuit i no importava obtenir bones notes. Lamajoria, en les assignatures que no eren lesnostres preferides, anàvem a l’aprovadet,mentre que en allò que ens interessava trèiembona nota. Ara tot interessa que sigui el millorpossible, perquè això redunda en la nota final

malèfica del MIR. Per altra banda, el nivellmitjà del professorat crec que ha milloratmolt, perquè tota la nostra societat s’ha tornatmés exigent. També haig de dir que la mevafilla ha trobat a la facultat un professorat dis-posat a ajudar, a fer activitats extracadèmi-ques i que proporciona un caliu humà.

Quins són avui els principals problemespsicològics comuns entre els estudiantsuniversitaris?

Respecte a la meva època, ha canviat elpatró de l’estudiant. Abans un estudiantpodia divertir-se molt, fins i tot fer algunestrapelleries, i alhora sortir-se’n. Avui, ja enl’ensenyament secundari, el problema de laselectivitat ha condicionat que un noi o una

20

entr

evis

ta Joan Corbella: “La medicina

ha canviat molt”

noia que vulguin fer una carrera pràctica-ment des dels 14 anys estiguin pressionatsper obtenir una sèrie de qualificacions. Peraltra banda, quan jo vaig acabar la carrerapràcticament estàvem a les últimes assigna-tures i ja teníem feina. Avui quan acaben lacarrera han de fer el MIR i després s’han debasquejar per trobar una feina.L’estrès és doncs un problema per als estu-diants. Tots plegats anem molt pressionats.Però quan més jove ets, més camí hasd’obrir-te i més pressió has de suportar. Jaestem veient estrès en nens a principis desecundària, al BUP i no cal dir al COU.

Hi ha estadístiques, per exemple, que po-sen de manifest que un nombre conside-rable d’alumnes de COU ha necessitat as-sistència psiquiàtrica.

El seu darrer llibr e D’avui a demàtractadels desafiaments que hem d’afrontar decara al segle vinent. Quins són els proble-mes psicològics que caracteritzen la socie-tat actual i la dels propers anys? Quinessón les millors actituds que podem adop-tar des del punt de vista psicològic davantles noves realitats?

En aquest llibre parlo també de la univer-sitat, de la seva feminitza-ció. Quan jo estudiava pri-mer de Medicina, la propor-ció de dones en el meu cursno arribaria al 20 %. Quanva començar la meva filla lacarrera, eren els homes elsque no arribaven al 20 %.Gairebé tota la universitats’ha feminitzat, al marged’algunes carreres específi-ques tècniques. Significa uncanvi de paper en la dona. Ala meva generació encara hiha dones que són mestressesde casa, mentre que avui sialgú no treballa és perquèestà a l’atur. La dona estàfent un tipus de vida diferental que ha fet durant segles.Això ha descol·locat l’ho-me. En l’àmbit privat escreen uns conflictes que anivell públic es van resolent.Cada vegada s’entén mésque una senyora sigui ca-tedràtica i que una altra si-gui directora general. Encanvi a nivell de les rela-

cions home-dona encara hi ha problemes, perexemple si la dona guanya més diners quel’home. Hi ha més conflictes dels que s’acos-tuma a reconèixer. En l’home una cosa sónles idees i una altra les actituds emocionals.Avui pocs homes es confessaran masclistes,però en canvi a l’hora de la veritat tots hosom d’una manera o altra. Pel que fa a ladona, s’està produïnt una certa pèrdua de sen-sibilitat, una masculinització del rol femeníque porta a algunes “dimissions”. Hi hadones joves que diuen que no volen ser comles seves mares, fer una jornada doble i anartraient la llengua fora. En el cas de l’homesembla que està una mica temorós d’assumirl’aspecte emocional. Tant l’home com la do-na tenen, doncs, el repte de cercar un equili-bri entre el seu món afectiu i el món laboral.

L’altra àrea de conflictes és l’adaptació aaquest món competitiu, exigent, del qualparlàvem abans. És una societat on tot vamolt de pressa i els avenços fan que allò queaprens avui ja no serveixi demà. S’ha perdutaquella idea de quelcom definitiu. Recordoque el meu pare em deia que estudiés lacarrera per després tenir una vida segura, comsi després no s’hagués de continuar estudiant.Ara estudies al vespre una cosa que la potsfer servir, com a molt, fins l’endemà al mig-dia. Això, des d’un punt de vista psicològic,ve a desmuntar la idea d’assolir una fita perdesprés estar ja tranquil. No deixa de serengrescador, no és negatiu, però representaun canvi i cal que ens hi adaptem.

Finalment hi ha el tema de l’envelliment del’edat de la població, que canvia moltescoses. Per exemple, es parla de l’incrementd’Alzheimer i el que ha augmentat no és lamalaltia sinó el nombre de persones grans.D’altra banda, d’aquí a uns anys hi hauràpupitres buits a la universitat. És un fet delqual encara no en sabem les conseqüències,però que tindrà un efecte molt important

21

Una altra generació Corbella acaba MedicinaBàrbara Corbella va llicenciar-se el 1997 enMedicina a la UB. Ara es prepara per al MIR i,si les qualificacions li ho permeten, vol fer psi-quiatria, com el seu pare. De tota manera, JoanCorbella assegura que encara que no fes aques-ta especialitat “la Bàrbara seria feliç exercinten qualsevol altre àmbit de la medicina, excep-te en els més quirúrgics, que no li agraden”.Malgrat admetre que l’ambient familiar pothaver-la influït, Joan Corbella assegura que laseva filla ja tenia vocació per la medicina des deben petita, quan “era addicta a programes detelevisió com Curar-se en saluto A cor obert”.

entrevista

Bàrbara Corbella el dia de la graduació

Professors de la UBacaparen els primersllocs de l’estudi elaboratper l’Institut per a laInformació Científica deFiladèlfia

ls professors de laFacultat de Medicinade la UB Joan Rodés,

Jaume Bosch i Ciril Roz-man són, en aquest ordre,els tres primers investiga-dors catalans més citats enles publicacions científiquesinternacionals, segons l’es-tudi elaborat per l’Institutper a la Informació Científi-ca (ISI) de Filadèlfia sobrearticles científics arreu delmón, entès com a indicadorde la capacitat de recercacientífica de cada país.

El mateix estudi certificaque la producció d’articlesde recerca a Catalunya haconegut una forta multipli-cació per 5,84 durant elsúltims quinze anys i per 4,53 a la restad’Espanya. Això significa una posada anivell en relació amb la resta d’Europa, queha multiplicat per 1,8 la publicació d’expe-

riències científiques durant el mateix perío-de. Per països, se situen en primer lloc GranBretanya, Alemanya i França, encara a fortadistància del segon grup on figuren Espanyai Itàlia, tot i que és aquest segon grup el queha registrat l’increment més gran.

L’estudi nord-americà pren en considera-ció un centenar d’àmbits de coneixement enciències, humanitats, economia o enginye-ries, entre els quals destaca en primer lloc lamedicina i més en concret la recerca biomè-dica.

D’altra banda, la UB ha estat una de lesuniversitats europees triades per contribuiramb les seves dades al II Informe Europeude Ciència i Tecnologia, dirigit per la Comis-

sió Europea, que es fa ressò dels resultatsobtinguts en recerca per les millors universi-tats i centres d’investigació dels països co-munitaris. L’informe es basa en l’anàlisi del

nombre de publicacions del personal acadè-mic investigador des del 1992 fins a l’actua-litat en l’àmbit de les ciències experimentalsi de les ciències socials.

Finalment, la revista Política Científica,de la Comissió Interministerial de Ciència i

Tecnologia (CICYT) del govern espanyol,va publicar el 1997 com a tema centrald’un dels números un informe dels respon-sables de l’Oficina de Gestió de la Recercade la UB, Luis Escribano i Carles Viladiu,sobre el mètode que ha de seguir l’avalua-ció de la recerca en les institucions supe-riors, a través de l’experiència que ha por-tat a terme la UB en els últims anys. L’arti-cle destacava que la implantació de criteris

i metodologies d’avaluació de la recerca–camp en què la UB ha estat pionera– norespon només a l’objectiu de racionalitzarel procés d’establir prioritats en l’àmbit dela gestió de la recerca, sinó també a aclarirels retorns que la recerca genera al conjuntde la societat

22

Tres metges, els científics catalans

amb més publicacionsindi

cado

rs

E

Joan Rodés Jaume BoschCiril Rozman

La producció d’articles de recerca a Catalunya haconegut una forta multiplicació per 5,84 durant els últims quinze anys

El Grup d’EstudisAlimentaris i la càtedraSent Soví apleguenesforços per ensenyar iinvestigar en aquestcamp

uina i universitat són dos conceptesque no solen anar plegats. La cuina solassociar-se als plaers de la taula i la

universitat al coneixement i a la investigació,lluny de vel·leitats sensorials. La UB semblahaver trobat el camí per conjuminar aquestesdues coses. Ha creat la càtedra Sent Sovíd’Alimentació i Cuina Mediterrània, únicaen el seu gènere a Europa, fruit d’un acordentre la nostra universitat i la Fundació Insti-tut Català de la Cuina (FICC), que presideixel cuiner Joan Pedrell, del restaurant CanGatell de Cambrils.

La càtedra adopta el nom del llibre catalàde cuina d’època medieval Sent Soví, un delsmés antics coneguts a Europa. Per començar,posarà en funcionament aquest mes de generun curs d’extensió universitària amb el nom“Alimentació i cuina mediterrània”, on cui-ners com Ferran Adrià d’El Bulli de Roses,Josep Piqué del restaurant del mateix nom aCastell d’Aro o Xavier Mestres de l’Avi Paude Cunit, entre d’altres, impartiran classes alcostat de coneguts periodistes i gastrònomscom Manuel Vázquez Montalbán i LlorençTorrado. Es tracta d’un curs de 120 hores dedurada, que es desenvolupa des de gener finsa principis de maig a la Facultat de Geogra-fia i Història, dirigit pel catedràtic d’HistòriaContemporània Rafael Aracil. Combina,amb mentalitat multidisciplinar, tots elsaspectes que convergeixen en el fet culinari,des de la història fins a la química de l’ali-mentació, des de l’antropologia fins a laliteratura culinària, i des de l’estètica delgust fins al turisme.

Les línies mestres d’aquesta nova càtedraseran impulsar la cuina del país tot recupe-rant-ne la història i productes singulars, con-tribuint així al desenvolupament agrícolad’alta qualitat i a la defensa de la diversitat i

riquesa de productes que caracteritzen lacuina catalana i mediterrània. Aquest ambi-ciós objectiu es traduirà en una sèrie d’ini-ciatives com ara la realització de tallers decuina, la creació d’una biblioteca especialit-zada, la celebració de conferències i la con-vocatòria d’un premi a obres de recerca idivulgació culinàries.

El curs i l’existència mateixa de la càtedraSent Soví són possibles, a banda de l’acordde col·laboració signat entre la UB i laFICC, gràcies al bagatge acumulat des del’any 1994 pel Grup d’Estudis Alimentaris(GEA), que dirigeix el professor d’antropo-logia Jesús Contreras, un dels pioners alnostre país en l’estudi de l’alimentació coma fet cultural. Aquest grup vincula nombro-sos investigadors que estudien el fet alimen-tari des d’àrees molt diverses com la histò-ria, la medicina, la dietètica o la filologia.Un dels seus últims treballs ha estat la publi-cació del llibre La cuina del Berguedà(Ed.Columna-Anglí), obra del cuiner i membredel GEA Toni Massanés, que ha agrupat 170receptes típiques al voltant d’una anàlisihistòrica, dietètica i gas-tronòmica molt documenta-da. Aquesta és la primerad’una sèrie de monografiesque combinaran receptaritradicional i estudi interpre-tatiu, que el GEA pensa edi-tar sobre les comarques delPriorat, Empordà, Pallars,Penedès, Baix Llobregat iBarcelonès, recollint mésde 1.500 receptes. El rere-fons d’aquestes obres és unimmens treball de campd’inventari de la cuina cata-lana dut a terme pel GEAdes de 1995. Un total dedotze investigadors, antro-pòlegs, historiadors i cui-ners, han recorregut la geo-grafia del país tot classifi-cant i caracteritzant elproductes alimentaris i re-ceptes de diferents comar-ques (la botifarra dolça del’Empordà, les peres de Puig-cerdà, els calçots de Valls,

etc.), radiografiant alhora el seu comporta-ment alimentari (ritmes temporals delsmenjars, transmissió general dels coneixe-ments culinaris, contrast entre menjars ordi-naris i festius, etc.). El resultat de totaaquesta investigació, que es preveu finalit-zar el 1999, serà una amplíssima base dedades de gran utilitat per als investigadors iper a les empreses del sector alimentari. Uncop enllestida, el professor Contrerascompta amb disposar d’elements suficientsper jutjar l’existència o no d’una cuina cata-lana diferenciada de la resta de cuinesmediterrànies.

Per la seva banda, l’Institut Català deCuina, creat l’any 1996 arran del II CongrésCatalà de la Cuina, aporta a la càtedra elrecolzament de les empreses del sector il’experiència, prestigi i bon ofici d’un totalde 114 cuiners d’arreu del país entre elsquals es troben alguns dels restaurants ambmés fama com Via Veneto o Ca l’Isidre deBarcelona, Hotel Empordà de Figueres i LaXicra de Palafrugell. Un maridatge entre feri saber que es preveu d’èxit

23

Una càtedra per a la cuina

menjar

C

El professor Jesús Contreras, director del Grup d’EstudisAlimentaris

Aquestafacultatdisposa avuid‘un total decinquanta-setaules amb unaforamentglobal de 5.625places i estracta d’una deles més densesde tota la UB,amb vuitensenyamentsdiferents i10.000estudiants

a Facultat d’Econòmiques ha donat atretze de les seves aules el nom d’eco-nomistes il·lustres, dins d’una acció

gradual de personalització d’aquests espaisde les classes. Disposa actualment de 57aules, amb un aforament total de 5.625 pla-ces, i es tracta d’una de les facultats mésdenses de tota la UB, amb vuit ensenya-ments diferents i 10.000 estudiants que hiassisteixen en horaris diferents al llarg deldia.

Les aules on es fan la major part delsseminaris, màsters i postgraus han estat bate-jades com a Adam Smith, Keynes, Schum-peter i Marshall, per evocar el creador de

l’escola clàssica del pensament econòmiceuropeu, el teòric amb més influència sobreels economistes contemporanis, el deixebledels marginalistes vienesos o l’introductordel factor temps en l’anàlisi econòmica, res-pectivament.

La iniciativa del degà Joan Tugorestambé ha recaigut fins ara en el teòric delcapitalisme liberal D. Ricardo i en tresrepresentants catalans, Jaume Vicens Vives(autor amb el professor en actiu JordiNadal de la Historia Económica de Espa-ña); Joan Sardà, impulsor de la modernit-zació de l’economia espanyola durant elfranquisme; i Manuel Sacristán, recordat

filòsof i professor d’aquesta Facultat. Enaquest cas són aules amb capacitat de 25 a50 alumnes i distribució multifuncional (enforma d’u o d’aula clàssica, segons lesnecessitats).

La Facultat d’Econòmiques disposa d’altresaules numerades, amb usos i capacitats dife-rents. Vint-i-vuit són aules per a la docènciahabitual, amb dimensions que van des dels 90als 280 seients, deu es destinen a informàtica(amb capacitat de 12 a 30 alumnes i un total de160 ordinadors) i sis s’utilitzen per acollir actesdiversos com ara l’Aula Magna o la Sala deJuntes, on es troben els retrats de tots elsdegans que ha tingut la Facultat

24

Els cappares de l’economia donen nom

a les aules d’Econòmiques

bate

ig

LEstudiants a l’entrada d’una de les aules recentment batejades

Les aules on es fan la major part dels seminaris,màsters i postgraus han estat batejades com a AdamSmith, Keynes, Schumpeter i Marshall

Quatre anys desprésd’inaugurat, el centre deformació continuada haquedat petit per acollir laràpida expansió de laseva activitat

l sopar organitzat l’estiu passat als jar-dins del Palau de les Heures amb el pre-sident Jordi Pujol i un centenar de re-

presentants de les empreses i institucionscol·laboradores va servir perquè el rector ipresident de la Fundació Bosch i GimperaAntoni Caparrós i el director de FormacióContinuada-Les Heures Martí Parellada pre-sentessin un balanç del curs amb 30.000 horesd’estudi impartides, 1.500 milions de pessetes

facturats i 130 cursos programats, gairebé lameitat en l’àrea de ciències de la salut.

Quatre anys després de ser inaugurat pelsreis Joan Carles i Sofia, el Palau de les Heu-res, al Campus Vall d’Hebron, ha quedatpetit per a l’expansió de l’activitat de forma-ció continuada de la UB i ha projectat unsegon edifici d’aulari en el mateix recinte.Tindrà 2.180 metres quadrats de superfícieconstruïda en quatre plantes i un pressupostde 200 milions de pessetes. Serà dissenyatper l’arquitecte Norman Cinnamond, elmateix que va portar a terme l’última rehabi-litació del Palau de les Heures per encàrrecde la UB. Els dos edificis estaran units peruna passarel·la.

Durant la reunió del consell assessor i elsopar posterior també es van presentar lesperspectives per a aquest curs de FormacióContinuada-Les Heures i algunes innova-cions ja introduïdes, com ara el servei

d’inserció laboral, el centre de documentacióo les noves pàgines weba Internet.

Entre molts altres assistents al sopar, s’hicomptaven el Comissionat d’Universitats i Re-cerca de la Generalitat Joan Albaigés, el conse-ller de la Generalitat Ignasi Farreras, el presi-dent del Consell Social de la UB Josep M. PuigSalellas, el president de Banca Catalana PedroFontana, el conseller delegat dels LaboratorisFerrer Internacional Rafael Foguet, el presidentd’Ercros Antoni Zabalza, la consellera delega-da de Casademont SA Adriana Casademont, elpresident de Laboratoris Uriach Joan Uriach, eldirector general de Nestlé Espanya JosepArcas, el director general adjunt de Caixa deCatalunya Sadurní Anfosso, el director del’Institut d’Empresa Familiar Ferran Casado, eldelegat de la Comissió Europea a BarcelonaMiquel A. Argimon i el director de relacionsinstitucionals del Banc Central Hispano JordiAlcover

25

Les Heures projecta un segon

edifici

palau

E

Simulació de la maqueta del segon edifici d’aulari a Les Heures projectat per l’arquitecte Norman Cinnamod

El centre sobre estudisurbans ha quedatinstal·lat a la fincaPedro Pons ambabundant documentació

alcalde Joan Clos i el rector AntoniCaparrós han signat el conveni decreació del nou centre d’estudis Aula

Barcelona dedicat a la gestió de coneixe-ments sobre la ciutat, dirigit per PasqualMaragall, amb la col·laboració d’algunesempreses i institucions. El centre estarà ads-

crit a la Fundació Bosch i Gimpera de la UBi tindrà la seu a la finca Pedro Pons.

Pasqual Maragall ja ha participat a la finca

Pedro Pons en diverses reunions amb profes-sors universitaris experts en estudis urbansper preparar el programa d’activitats d’AulaBarcelona, que engloba accions de documen-tació, de recerca i de convocatòria de cursos.

El nou centre disposa de personal especia-litzat a la finca Pedro Pons de la UB, unatorre de l’avinguda de Vallvidrera llegada ala universitat l’any 1969 pel professor i emi-nent metge Agustí Pedro Pons, que actual-ment acull el Centre d’Estudis Internacionalsde la UB i altres activitats d’aquesta univer-sitat. L’Ajuntament de Barcelona ha cedit aAula Barcelona documentació sobre la gestióde la ciutat durant els últims quinze anys, ques’ha dipositat a la finca Pedro Pons i està sentclassificada per una documentalista

26

inic

iati

ves Pasqual Maragall

dirigeix Aula Barcelona

L’ Pasqual Maragall condecorant el professor dela UB Josep Lluís Sureda l’any passat al Salóde Cent

La iniciativa desolidaritat aplegava elsestudiants, professors ipersonal clínic queconviuen al voltant del’hospital

mb motiu del dia mundial de lalluita contra la sida, l’1 de desem-bre el Campus de Bellvitge va aco-

llir un seguit d’actes encaminats a promou-re la solidaritat envers els afectats d’aques-ta malaltia, entre els quals hi havia unacadena humana des de la porta de l’aularifins a l’hospital Prínceps d’Espanya.

També es va poder visitar a la plantabaixa de l’aulari una exposició sobre mèto-des anticonceptius Per tenir més dades so-bre la malaltia, es va fer el debat “Tot allòque t’agradaria saber sobre la sida i que no

t’has atrevit a preguntar”, amb la participacióde diferents professors. En l’organitzaciód’aquests actes hi van participar associacionsde professors, d’empleats, personal sanitari ialumnes de Bellvitge i l’Ajuntament de

l’Hospitalet. El Campus Bellvitge de la UB,especialitzat en ensenyaments de salut, aple-ga una part dels estudis de la Facultat deMedicina i els d’Infermeria, Odontologia iPodologia

Estudiants a la cadena humana

A

Cadena humana al Campus Bellvitge

contra la sida

Un nombrós públicdesfila per aquest puntd’accés a la seu mésemblemàtica de launiversitat, en ple centrede la ciutat

ampli vestíbul del’Edifici de PlaçaUniversitat esdevé

sovint al llarg de l’any unespai per a exposicions detemes molt diversos i d’en-trada sempre gratuïta. Du-rant el curs 1996-97 van ce-lebrar-s’hi nou exhibicionssobre aspectes com els orí-gens de l’home o la culturamedieval, i els tres primersmesos d’aquest curs ja sen’hi han organitzat tres més.Tot sovint s’anuncien ambuna banderola de grans di-mensions penjada a la faça-na abocada a la Gran Via.

Entre les mostres del curspassat va destacar per l’èxitde públic la titulada A la re-cerca dels primers humans.Natron’96, que vaarribar atenir uns 5.000 visitants.Tres eines de pedra elabora-des probablement per l’Ho-mo erectus fa dos milionsd’anys i una sèrie de rèpli-ques de cranis dels gèneresAustralopithecusi Homocentraven l’interèsde gran part dels visitants. L’exposició, queva tenir lloc el febrer, recollia material de laprimera expedició íntegrament espanyola ala zona de Peninj (Tanzània), amb investiga-dors de la UB. Igualment es donava informa-ció sobre la cultura dels massais, amb qui elsexpedicionaris van entrar en contacte durantla seva estada africana.

A continuació, el vestíbul d’accés a l’edi-fici central de la UB va acollir tot un seguitde fotografies, còpies d’ivori, mostres d’es-crits i textos medievals provinents de l’aba-

dia suïssa de Sankt Gallen, un dels centresculturals més importants d’Europa durantl’Edat Mitjana, declarada per la UNESCOpatrimoni de la humanitat.

El catedràtic emèrit de la UB Jordi SabaterPi va ser objecte de dues exposicions al llargde 1997. La primera contenia tot un conjuntde dibuixos botànics d’aquest eminent etòleg

i es complementava amb llibres de botànicadel fons bibliogràfic de la UB, incloses obresdels segles XVI i XVII. L’altra, tituladaDibuixar, observar, conèixer, estimar, prote-gir: el llegat naturalista de Jordi Sabater Pi,constava de 60 dibuixos que recollien la sevatasca a Guinea Equatorial, al zoològic deBarcelona i una sèrie d’imatges de Floquetde Neu.

Entre les darreres exposicions celebradeshi ha El Mont Testaccio a Roma, que va tenirlloc el passat desembre per presentar els tre-balls fets en aquest turó romà per un equip

d’investigadors hispanoitalians, entre elsquals hi ha professors de la UB. El MontTestaccio era un abocador d’àmfores, lesquals en el món antic eren equiparables alsnostres envasos sense retorn. El seu estudiaporta moltes dades sobre productors, in-termediaris i sobre el comerç romà en ge-neral.

D’altres exposicions han portat a l’EdificiPlaça Universitat obres d’artistes andorranscontemporanis i han il·lustrat temes com elrisc de les allaus de neu i la seva previsió, labiodiversitat del planeta Terra o la història del’aspirina

27

El vestíbul de Plaça Universitat,

sala d’exposicions

mostres

L’

Visitants davant les vitrines d’una de les exposicions

Estudial’economia dela incertesa encol·laboracióamb grups derecerca denombrosospaïsos

aume Gil Aluja, cate-dràtic d’Economia iOrganització d’Empre-

ses de la UB i un dels pionersmundials en l’aplicació del’economia de la incertesa almón empresarial, rebia el seusetè doctorat honoris causa el18 de novembre a la Univer-sitat d’Oriente de Santiagode Cuba.

Els últims quatre anys GilAluja ha estat investit hono-ris causa per altres sis uni-versitats: el 1993 per laUniversitat de Sofia (Bulgària), l’any se-güent per la Universitat Estatal Econòmicade Bielorrúsia a Minsk, el 1996 per la Uni-versitat de Buenos Aires, i el 1997 per laUniversitat Rovira i Virgili, la Universitat de

Vigo i la de Reggio Calabria (Itàlia).Enguany està prevista també la investiduraper la Universitat de Melbourne (Austràlia).

El reconegut catedràtic explica aquestampli llistat de reconeixements interna-cionals per la presència en nombrosos païsosde grups que estudien l’economia de laincertesa, fet que li ha permès de tenir lli-

gams amb investigadors de diversos conti-nents. Nascut a Reus l’any 1936, va iniciar laseva trajectòria de recerca col·laborant ambel prestigiós professor francès Arnold Kauff-man i s’ha centrat bàsicament en l’estudi

d’una lògica i d’una matemàtica que servei-xin per a situacions en les quals no es potparlar de certesa absoluta sinó de probabili-tat, especialment útils en la presa de deci-sions econòmiques.

Un dels seus últims treballs ha estat lacreació del model dels grafos neuronals, pelqual els fenòmens econòmics s’interrelacio-

nen d’una manera molt semblant a les neuro-nes del cervell humà. Gestió interactiva delsrecursos humans en l’àmbit de la incertesaés el títol del seu darrer llibre, publicat enanglès per l’editorial Kluvver i en castellàper Piràmide.

És membre, entre altres, de la ReialAcadèmia de Doctors de Catalunya, de laReial Acadèmia de Ciències Econòmiques iFinanceres, cavaller de l’Ordre Nacional delMèrit de França, i ha estat guardonat amb laMedalla de la Universitat de Barcelona

28

El catedràtic Gil Aluja rep el seu setè doctorat

honoris causaecon

omia

Jaume Gil Aluja a classe

J

Un dels seus últims treballs ha estat la creació delmodel dels grafos neuronals, pel qual els fenòmenseconòmics s’interrelacionen d’una manera moltsemblant a les neurones del cervell humà

a UB i la multinacional Xerox hanconvingut una primícia d’ampli abast,batejada amb la sigla UBX. Es tracta

del laboratori conjunt establert per l’em-presa amb l’equip del professor Javier Te-jada, que s’instal·larà provisionalment a laFacultat de Física i a partir de finals d’anyal Parc Científic de Barcelona, en construc-ció al Campus Pedralbes. Desplegarà lesinvestigacions iniciades en el terreny delmagnetisme i les seves múltiples aplica-cions possibles en camps tan importantscom el futur ordinador quàntic, la clonacióde partícules o la recerca medicofarmacèu-tica.

Gràcies a l’acord, l’investigador nord-americà de l’empresa Xerox Ron Ziolo pas-

sarà a treballar plenament a Barcelona alcostat del professor Tejada. Els treballsd’aquest equip durant els últims anys ja han

donat lloc a quatre patents.El professor Tejada va insis-tir en la intenció que lespatents sobre els seus des-cobriments puguin ser ac-cessibles a les empreses es-panyoles i europees a travésde llicències.

Als actes de presentacióhi van assistir el director deXerox Research Centre Eu-rope Hervé Gallaire, el di-rector general del Pla Na-cional d’R+D Fernando Al-

dana, el comissionat d’Universitats i Recercade la Generalitat Joan Albaigés i el rector An-toni Caparrós

29

Atenció a la sigla d’una primícia:

UBX

l metge Eduardo Garrido ha defensat ala Facultat de Medicina de la UB unatesi doctoral en la qual estudia com els

xerpes que participen en expedicions d’èlit al’Himàlaia a cotes que superen els 8.000metres presenten, en comparació amb alpi-

nistes europeus, unes adaptacions fisiològi-ques específiques que milloren la sevaresistència a grans altituds.

Es tracta de la primera tesi doctoral aEspanya en aquest àmbit i el seu treball pre-paratori va donar lloc a set publicacions cien-

tífiques en revistes de prestigi internacional.Presenta les primeres imatges cerebrals perressonància magnètica d’alguns membresd’aquesta ètnia nepalesa, obtingudes perl’equip de l’investigador Antoni Capdevila,del Centre Diagnòstic de Pedralbes.

Tot i haver-se centrat en els alpinistes, eltreball pot ser una eina molt eficaç per al’estudi de diferents patologies cardiorespi-ratòries que afecten la població de les ciutatsactuals. La tesi ha estat dirigida pel metgeJosep Lluís Ventura, del Servei de CuresIntensives de l’Hospital de Bellvitge i pel ca-tedràtic del Departament de Ciències Fisio-lògiques i de la Nutrició de la UB RamonSegura, amb el suport de la secció SandozSports Research dels laboratoris Sandoz (ac-tualment Novartis).

Una de les xifres que mostren el nivell derecerca a la UB són les 450 tesis doctorals quees llegeixen anualment en aquesta universitat.Tracten els temes amb profunditat i amplitud,però molts cops resulten massa especialitzadesper captar l’atenció del públic en general, mal-grat l’interès de les qüestions investigades

Alpinistes i xerpes comparats per primer cop

recerca

L

E

El professor Tejada durant l’acte de presentació de l’acord

El metge Eduardo Garrido amb unes noies de l’ètnia xerpa

Les set universitatspúbliques de Catalunyaes coordinen perdivulgar conjuntamentla feina que fan en elcamp de la recerca

vançar cap a la incorporació del’actualitat científica universitària enels mitjans de comunicació és la pri-

mera de les tretze decisions anunciades pelsvicerectors de Recerca i de Política Científi-ca en la cloenda de les jornades de comuni-cació científica organitzades el novembre aSitges per les set universitats públiques deCatalunya.

Hi van participar més d’un centenar de pro-fessors i investigadors, com també els respon-sables dels gabinets de premsa de les univer-sitats i periodistes especializats. En la cloendahi van intervenir el director general de Recer-ca de la Generalitat David Serrat i la delegadadel Pla Nacional d’R+D Elisa Navas.

Les altres dotze decisions, presentades aSitges pel vicerector de Recerca de la UBMàrius Rubiralta en nom de les set universi-tats, són les següents:

1) recomanar als equips rectorals queincorporin la necessitat de la comunicaciócientífica als seus programes electorals; 2)potenciar la nova figura de l’investigadorcorresponsal científic del vicerectorat i delgabinet de premsa a les facultats (amb dis-ponibilitat vinculada a incentius, ja siguineconòmics o de reconeixement curricular);3) potenciar la difusió escrita o informàticad’extractes de premsa sobre l’activitat delsinvestigadors; 4) elaborar durant els pro-pers mesos una declaració programàtica

sobre objectius de comunicació científicaenvers els mitjans de comunicació i enversles empreses; 5) crear un premi de perio-disme científic de les universitats públi-ques de Catalunya concedit anualment demanera consecutiva en cada universitat auna persona o programa; 6) establir unacoordinació dels gabinets de premsad’aquestes universitats perquè facin elseguiment de les accions endegades pelsvicerectors de Recerca; 7) editar cada dosanys un informe sobre l’estat de la comuni-cació científica de les universitats, amb lacol·laboració de les administracions públi-ques del sector; 8) estabilitzar la convo-catòria de les jornades de comunicaciócientífica de les universitats públiques deCatalunya; 9) programar exposicions encol·laboració amb les diferents xarxes demuseus sobre la campanya d’aquestes uni-versitats que porta per lema “La recerca,més a prop de tots”; 10) plantejar a la Di-recció General de Recerca de la Generali-tat la necessitat de dedicar més recursos ala comunicació científica; 11) potenciar elsconeixements sobre comunicació científi-ca en els estudis de formació del personalinvestigador, com ara els programes dedoctorat, i 12) demanar als professors iinvestigadors la comprensió necessària enel període de consolidació d’aquestes no-ves accions.

En aquests moments, les set universitatspúbliques ja col·laboren en aquest terreny dedivulgació de la seva recerca amb el progra-ma Més enllà del 2000de TV3 i Canal 33,amb l’espai “Universitat activa” d’Elsmatins amb Josep Cunía COM Ràdio i ambL’observatori a Ràdio 4

31

Acord per potenciar la comunicació

científica

projecció

AEl logotip de la campanya comuna

Els resultats de la recerca universitària volen ser coneguts

Estudiants i anticsalumnes de la universitatformen una penya delBarça i una altra del’Espanyol

l futbol és tot sovint un motiu de reunióentre la gent i això també succeeix dinsdel món universitari. Estudiants i antics

alumnes tenen actualment a la UB una penyade culers i una altra de periquitos. La prime-ra s’anomena Unibarçataris i té 300 socis,mentre que la Penya Universitària Blanc iBlava compta amb uns 50 integrants. Totesdues fan conferències, debats, cinefòrums,publiquen fanzines i, en el cas dels Uni-barçataris, tenen el seu propi espai a les gra-des del gol nord del Camp Nou.

Víctor Manuel Rodríguez, president delsUnibarçataris, explica que per una banda fanles activitats pròpies de qualsevol penya,com anar a l’estadi i preparar viatges perseguir els desplaçaments de l’equip, i peruna altra organitzen actes com a associacióuniversitària. Dins d’aquest darrer capítol

han ofert xerrades i cinefòrums sobre temescom la violència en l’esport i van aconseguirque una edició de la tertúlia sobre futbol deTV2 La barberias’emetés des de la Facultatde Dret. Han portat a la universitat jugadorscom Víctor Bahía i Albert Celades o càrrecsdel Barça com Oriol Tort, coordinador delfutbol base a l’equip blaugrana.

Unibarçataris té la majoria de socis a laUB, en total uns 200; a la UPC n’hi ha 35, ia la Pompeu Fabra uns 20. Els altres mem-bres es reparteixen en universitats de la restad’Espanya, incloses les madrilenyes, on n’hiha uns 60.

Entre els integrants de la penya també n’hiha uns 30 que són antics alumnes de la UB.“Molta gent trenca aquesta relació quan aca-ben els estudis, però alguns es queden ambnosaltres”, explica Rodríguez.

El president d’Unibarçataris explica que lapenya és “una manera de donar vida a unauniversitat, on actualment no hi ha tantamoguda d’associacions com en èpoquesanteriors”. El mes d’abril preparen una granfesta per celebrar tots els membres de lapenya el sisè aniversari del grup, creat el1992.

D’altra banda, la Penya UniversitàriaBlanc i Blava va ser anterior a la del Barça i

va crear-se el 1991. Actualment són uns 50socis, dels quals uns 20 es concentren a laUB i uns altres 20 a la UAB, mentre que elsrestants es reparteixen entre la PompeuFabra i la Ramon Llull. Entre els integrantshi ha uns 10 antics alumnes, tots de la UB. Elpresident Sergi Fidalgo diu que l’existènciad’una penya espanyolista a la universitat ésmolt coherent amb la història del club, queva néixer el 1900 a partir d’un grup formatfonamentalment per estudiants de la UB i vatenir com a primer president Ángel Rodrí-guez, també un alumne de la universitat.

A diferència dels Unibarçataris, no van alcamp ni organitzen desplaçaments com apenya, sinó que concentren els seus esforçosen la presència a les facultats. “Molts cops lanostra feina és trencar estereotips que hi ha ala universitat sobre els seguidors de l’Espa-nyol”, explica Sergi Fidalgo, president de lapenya des de la seva fundació. “Cal mostrarque som una afició plural com la de qualse-vol altre equip”, afegeix.

Els seus actes moltes vegades comptenamb l’assistència d’un públic culer que s’hiacosta per curiositat, fet que no crea cap pro-blema. En realitat, els presidents dels dosclubs estan d’acord que les relacions entreels membres respectius són força bones

32

segu

idor

s Culers i periquitos també a les aules

E

Víctor Manuel Rodríguez, a la dreta, i Sergi Fidalgo, a l’esquerra, al nou aulari de Dret, amb els distintius dels clubs

Aquesta vegada la UPC esva imposar en latradicional competició derem que l’enfronta cadadesembre a la UB, en lalínia de l’històricenfrontament entre elsequips d’Oxford iCambridge

a UPC va guanyar la setena edició de laregata de rem universitari que cada anyl’enfronta a la UB en aigües del Port de

Barcelona. El “vuit” de la UPC va ser elmillor en les tres sèries de 500 metres dispu-tades entre el Moll de Pescadors i la Ramblade Mar.

Amb aquesta ja són tres les vegades que laUPC ha conquerit el títol (1991, 1993 i 1997),per quatre de la UB.

Pel que fa a la categoria femenina, formadaper un bot de quatre tripulants, va resultarguanyadora la UB. La competició va serretransmesa dins la programació de La Mara-tó de TV3.

Els components de l’equip masculí de laUB eren Carles Milla (INEFC), Marc Oría(Biologia), Ignacio Hidalgo (Econòmiques),Xavi García (INEFC), Oriol Gaspà (Físiques),Juan Manuel del Llano (Biologia), RicardFeixa (Magisteri) i Daniel Romaní (INEFC).

La popularitat d’aquesta competició, inspi-rada en el centenari enfrontament que mante-nen Oxford i Cambridge al riu Tàmesi, ha

arribat a la setena edició amb l’ambició deconvertir-se en un clàssic dins del calendariesportiu de la ciutat. La UB, que s’haviaimposat en tres ocasions (1992, 1994 i 1995)va resultar guanyadora també l’any passat enuna competició molt disputada, i va aconse-guir així la primera copa, que s’obté desprésde tres victòries consecutives o guanyant cincanys no seguits

33

La regatauniversitària al port de Barcelona

rem

L

L’equip de remers de la UB el dia de la competició

L’equip femení guanyador

La tascaportada a termepel Serveid’OrientacióUniversitària dela UB és una deles causesd’aquestatendènciabeneficiosa

ls alumnes de COUque ingressen a la UBcom a primera de les

seves preferències entre elconjunt d’universitats i enla carrera que també han escollit en primeraopció entre el total de l’oferta d’ensenya-ments, ha conegut un fort increment durantels últims tres anys, segons el detallat infor-me presentat pel vicerector de Docència iEstudiants de la nostra universitat MiquelMartínez.

Aquest beneficiós increment dels estu-diants que poden estudiar allò que desitgena la universitat que han triat ha estat atribuït,entre altres causes, a la tasca portada aterme durant els últims anys pel Serveid’Orientació Universitària de la UB propdels instituts on estudien els futurs universi-taris.

D’altra banda, la nota de tall que necessi-ten els estudiants per ingressar a la UBtambé ha crescut en comparació amb lesaltres universitats i en igualtat de condicionsdel càlcul pel nombre d’admesos a cadatitulació, segons els estudis portats a termepel Servei de Gestió Acadèmica de la UB,presentats pel vicerector Miquel Martínez alConsell Social

34

Augmenten els alumnes que ingressen en

primera preferènciaopci

ons

EPercentatge d’assignacions d’estudiants en primera preferènciaals ensenyaments de la UB

1995 1997

• Filologia 39,36 % 70,14 % • Belles Arts 95,75 % 98,53 %• Geografia 41,38 % 54,91 %• Història 55,75 % 70,05 %• Història de l’Art 76,76 % 87,80%• Filologia Catalana 70,81 % 78,75 % • Dret 70,92 % 82,44 %• Economia 80,81 % 81,11 %• Empresarials 71,26 % 84,30 %• Admin. i Direcció d’Empreses 72,48 % 81,48 %• Biologia 78,05 % 80,57 %• Física 83,90 % 79,55 %• Matemàtiques 58,31 % 68,42 %• Química 66,43 % 73,66 %• Psicologia 74,50 % 84,09 % • Farmàcia 75,15 % 82,73 % • Medicina 100 % 100 % • Infermeria 67,40 % 79,74 %• Pedagogia 40,07 % 47,30 % • Mestre d’Educació Infantil 68,67 % 87,50 %

Accés a un dels edificis del Campus Vall d’Hebron

Únic centre universitariespanyol que imparteixel curs prepararatori deles oposicions d’ingrés al cos diplomàtic

l Centre d’Estudis Internacionals(CEI), creat el 1987 per un acord entreel ministeri d’Afers Estrangers, la

Fundació Bosch i Gimpera de la UB i laCaixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona,porta deu anys preparant futurs diplomàticsi experts en diversos àmbits de les relacionsinternacionals.

Per les seves aules de la finca Pedro Ponsde la UB, a l’avinguda Vallvidrera, hanpassat com a alumnes diplomàtics espa-nyols que avui exerceixen en ambaixadesarreu del món. Organitza el curs de prepa-ració per a l’ingrés a la carrera diplomàticai a organismes internacionals, l’únic d’Es-panya vinculat a una universitat. Enguanycompta amb 52 estudiants. L’objectiu éspreparar els alumnes perquè superin l’opo-sició d’ingrés a la carrera diplomàtica o lesdiverses proves d’ingrés que estableixeninstitucions com les Nacions Unides o laUnió Europea.

Fins ara, deu antics estudiants del CEIhan accedit al cos diplomàtic i ocupen càr-recs a les ambaixades d’Alger, Bogotà, So-fia, Puerto Príncipe, Libreville i a la repre-sentació espanyola a la seu de les NacionsUnides a Nova York. Uns altres cinc exa-lumnes treballen per a les Nacions Unides,dos per al Consell d’Europa i tres per a laUnió Europea. D’altres estan a organismescom el COPCA o l’ICEX.

El conseller de Presidència de la Generali-tat Xavier Trias va presidir el passat mes denovembre l’acte d’inauguració del curs1997-98, on va avaluar-se la tasca feta finsara i les perspectives de futur del centre. Eldirector del centre Antoni Millet va emfasit-zar la descentralització que suposa per a lacarrera diplomàtica tenir un centre com elCEI a Barcelona. Per altra banda, LluísCuesta, exalumne del CEI i diplomàtic es-

panyol que treballa a la seu de les NacionsUnides a Nova York, va destacar que en elCEI conflueixen institucions acadèmiques,econòmiques i governamentals, la qual cosaés positiva per a la formació dels estudiants.

A més del curs d’ingrés a la carreradiplomàtica, el CEI n’ofereix un altre sobreEconomia i Mercats a Llatinoamèrica i untercer sobre Premsa i Mitjans de Comunica-

ció Iberoamericans. En el primer, quecomença aquest any la tercera edició, es pro-cura proporcionar als alumnes pràctiques aempreses a Amèrica Llatina per complemen-tar la formació teòrica rebuda a les classes.Fins el moment, el 40 % d’alumnes que hanfet aquestes pràctiques s’han quedat treba-llant a les empreses que els acollien. El curssobre mitjans de comunicació tambécomença enguany la tercera edició i per a laprimavera vinent es prepara un curs sobrerelacions internacionals centrat en l’àrea delMagreb. Paral·lelament, s’ofereixen cursosde curta durada, que enguany tractaran temescom la moneda única, la reforma de lesNacions Unides i de l’OTAN o la políticaexterior de la Unió Europea.

A més de l’àrea docent, el centre està esti-mulant el seu vessant de fòrum de comuni-cació, amb la creació de l’Aula Interna-cional CEI, una plataforma de debat a travésd’un cicle de conferències coordinat per laprofessora de Dret i Economia InternacionalAnna Maria Badia. Es va encetar el passatoctubre amb la conferència de l’ambaixadord’Espanya al Regne Unit Alberto Aza i hi

han passat el cònsol general d’Espanya aPortugal Màximo Cajal, durant molts anysambaixador a França, l’ambaixador d’Es-panya a Alemanya José Pedro Sebastián deErice i el ministre d’Estat alemany WernerHoyer.

En el camp de la recerca, organitzacèl·lules d’investigació sobre les perspec-tives empresarials a diversos països d’A-mèrica Llatina, el Magreb i la Unió Euro-pea. També es preparen altres projectes,com la formació d’un grup de líders polí-tics, empresaris i pensadors que analitzinles relacions entre Espanya i Amèrica Lla-tina

35

El CEI, pedrera barcelonina

de diplomàtics

internacional

E

Una recepció amb estudiants i professors del CEI a la finca Pedro Pons

Entre una estada aBerkeley i una altra aHarvard, el professor dela Facultat de Filosofia iguanyador de l’últimpremi Anagrama d’assaigopina que no hi ha hagutmai tants estudiants defilosofia com ara

orbert Bilbeny, professor d’ètica de laUB, ha guanyat el darrer premi Ana-grama d’assaig amb el seu llibre La

revolución en la ética. Hábitos y creenciasen la sociedad digital, on planteja els reptesètics davant l’anomenada societat de lainformació. Norbert Bilbeny imparteix clas-ses a la universitat des de 1980 tot combinantla seva tasca docent i de recerca amb lapublicació de llibres sobre el pensament con-temporani o la moral i la política en els nos-tres dies. Entre les seves obres figurenHumana dignidad, L’ombra de Maquiavel,

ètica i políticai Europa después de Saraje-vo. Claves éticas y políticas de la ciudadaníaeuropea. Ha col·laborat regularment als dia-ris Avui, Diari de Barcelona i actualment aLa Vanguardia. El curs passat va ser investi-gador convidat a la universitat californianade Berkeley i el proper estiu ho serà en eldepartament de filosofia de la universitat deHarvard.

A La revolución en la éticafa referènciaals canvis que suposa l’anomenada socie-tat de la informació, amb noves tecnolo-gies de comunicació cada cop més ràpidesi potents. Quins són els barems bàsics permantenir una ètica vàlida en aquest noucontext?

Jo proposo una ètica d’un mínim comúmoral centrada en el coneixement i el desen-volupament d’aquest coneixement. Es tractad’una ètica basada en tres principis provi-nents de la filosofia kantiana: pensar per unmateix, intentar posar-se en el lloc de l’altrea l’hora de pensar i ser conseqüent amb allòque es pensa. No són principis nous, però síaplicables a la societat actual.

No obstant això, la revolució no està enrecuperar aquests principis. La veritable re-volució que travessa l’ètica és la de l’impac-

te de la informació sobre les nostres creencesi els nostres hàbits. Els principis que acabode dir són vàlids, però no suficients. Cal uncanvi radical. En aquest sentit la meva pro-posta forta és la de recuperar la sensibilitat,els principis sensitius ignorats fins ara. Lasocietat basada en les tecnologies de la infor-mació està imposant una mutació en l’ús delsnostres sentits corporals pel que fa al contac-te humà, sobretot el tacte i la mirada. S’estàproduint un empobriment, una crisi de l’úsd’aquests sentits. L’ètica s’ha basat fins araen el contacte humà i per tal de recuperaraquesta ètica per a una conducta moralcaldrà recuperar també l’ús dels sentits cor-porals.

En el seu darrer llibr e vostè també defen-sa una ètica laica. Creu que anem enaquesta direcció malgrat fenòmens com eldels integrismes, que proposen una visióreligiosa de la política i la societat?

Ens apropem a una societat cada cop méssecularitzada. Això demana que l’ètica hiestigui a l’alçada i sigui laica però no laïcis-ta. És a dir, que s’entenguin els motius de lesreligions. Mantenir una ètica laica no ésincompatible amb el respecte a la religió.Encara que les religions avancessin en el

36

Norbert Bilbeny, una ètica per a la

societat de la informaciópens

amen

t

N

El professor Bilbeny al seu despatx de la UB, amb els retrats d’il·lustres filòsofs

camp dels afers públics, unaètica laica és allò que man-tindrà el contacte entreaquestes religions. En aquesttema no veig motius per alpessimisme. Crec en un con-cepte del coneixement hu-mà, és a dir de les facultats idels principis anomenatscognitius, que englobi lanostra dimensió racionalamb la sensible, que reunei-xi la visió universalista ambl’interès per recollir allòparticular. La sensibilitattambé forma part del nostreconeixement.

Dins l’àmbit de Catalu-nya, quins creu que són elsprincipals problemes èticsque tenim plantejats coma societat?

El principal problemaètic de Catalunya és assu-mir i donar vies de diàleg ala pluralitat. No només enl’àmbit de política, on ac-tualment ja ho fem, sinó pel que fa a una plu-ralitat cultural. Cal correspondre a l’augmentreal de la pluralitat de les creences al nostrepaís. Si volem una Espanya i una Europapluralistes, hem d’aplicar-ho també de portesendins. Encara som molt uniformes en lescreences. La nostra principal comesa actualés continuar la integració, però respectantmés la pluralitat. A més, els moments mésbrillants de Catalunya són aquells en quès’ha produït la integració respectant la plura-litat.

La societat de la informació representa enaquest sentit un increment del pluralisme.

La nostra ètica ha de ser intercultural, per-què la nostra societat serà cada cop mésmulticultural. L’ètica del mínim comú morala què jo em referia abans s’ajusta precisa-ment a una ètica intercultural. La intercultu-ralitat exigeix un mínim comú moral tant enl’àmbit racional com en el sensitiu. Això noés gens fàcil. Per desenvolupar-ho caldràcreure en una ètica basada en la virtut de latolerància i en les virtuts deliberatives, és adir les del diàleg i del respecte. No només

s’ha de ser tolerant, sinó obert i dialogantamb els altres.

Creu que la societat dels ordinadors i lestelecomunicacions és un bon momenthistòric per al desenvolupament i ense-nyament de la filosofia? Com ha viscut laseva experiència de docent i com l’hainfluït en la tasca de pensador?

Crec que la societat de la informació,preocupada pel coneixement malgrat el dèfi-cit i el mal ús que sovint se’n fa, potenciacom mai la filosofia. No hi ha hagut en capmoment tants estudiants de filosofia com ara.

Nosaltres hem de saber fer front a aquestrepte. Cada vegada hauria de ser més altal’exigència de professors i alumnes, que hau-rien d’estar informats i veritablement preo-cupats per la recerca. Això és bo per la filo-sofia. És el respecte per al principi de lail·lustració i l’abandonament del principi deldogmatisme.

Per mi és necessari donar classes i trobar-me amb gent més jove. És imprescindible,no sabria ser un investigador pur. Més que

una acció vertical, la que mantinc amb elsmeus alumnes és de caràcter recíproc. Também’agrada intercanviar informació amb elsmeus col·legues de la universitat. Cal dir quela societat de la informació està decantantcada vegada més els professors que fanrecerca dels que no. Són aquest darrers elsque permeten que el valor prioritari a la uni-versitat catalana encara sigui el de l’antigui-tat, la permanència en un grup.

Pel que fa a la preparació dels estudiantsque arriben a la universitat, s’ha de pensarque l’ensenyament de la filosofia a la se-cundària ha de millorar, no tant amb méshores sinó amb aspectes qualitatius. Ha deser una disciplina menys memorística i que,en canvi, ensenyi a discutir i a reflexionar.D’altra banda, la meva experiència em diuque la preparació dels estudiants actuals ésforça acceptable. He notat una menor dedi-cació i concentració en la lectura que engeneracions anteriors, però tenen més conei-xements. Es tracta d’una percepció meva,paradoxal, que encara he de resoldre

37

Davant l’edifici de la biblioteca de la Facultat de Filosofia

pensament

“El principal problema ètic de Catalunya és assumiri donar vies de diàleg a la pluralitat. No només enl’àmbit de política, on actualment ja ho fem, sinópel que fa a una pluralitat cultural”

El concessionari calculaque atén cada dia propd’un miler i mig declients

l bar de Dret, concorreguda cruïlla dela facultat més populosa de tota la UBamb 10.000 matriculats, s’ha traslla-

dat aquest curs al nou aulari Tomás yValiente, on disposa de noves instal·lacionsi d’un entorn totalment exterior abocat al’espai enjardinat.

Compta amb la mateixa superfície de270 metres quadrats (200 de sala, més lacuina i el magatzem) que tenia en l’ante-rior ubicació a l’edifici central de la facul-tat. El canvi de lloc ha estat imposat per lesfutures obres d’ampliació de la biblioteca.El recinte de l’antic bar es convertirà en elvestíbul de catàlegs i despatxos que uniràels dos cossos de la biblioteca i l’hemero-teca.

El bar continua regentat pel mateix con-cessionari, la societat Jogro SL, des del’any 1979. Calcula que actualment té unamitjana de 1.350 clients per dia. Ofereixun menú de dinar a 700 pessetes. El

mateix concessionari dirigeix el restaurantreservat a professors que es troba a l’edifi-ci Ilerdenc, amb una capacitat de 36 co-mensals.

L’edifici de la Facultat de Dret va ser elsegon (després de Farmàcia) obert a la zonauniversitària de Pedralbes l’any 1958 i varebre el premi FAD d’arquitectura perl’innovador caràcter racionalista. És obra

dels arquitectes Guillem Giráldez, PedroLópez Iñigo i Xavier Subies. El nou aulariTomás y Valiente (amb el nom del juristaassassinat per ETA a la Universitat Autòno-ma de Madrid el 1996) ha estat dissenyatper l’arquitecte Josep Llinàs i va ser inau-gurat el 1996 en l’espai disponible entrel’edifici principal i l’annex de l’anticcol·legi major Ilerdenc

38

Traslladat el bar de la Facultat de Dretcr

uïlla

Butlleta per modificar o actualitzar les vostres dadesDades personals

Cognoms NomAdreça particularCodi postal PoblacióTelèfon Província

Envieu aquesta butlleta degudament emplenada aLa Universitat UBUNIVERSITAT DE BARCELONA Balmes, 21, 2n 2a, 08007 Barcelona

Fax 403 55 31Telèfon 403 55 30Trobareu aquesta butlleta a Internet: http://www.ub.es./antics/alumnes.htm i allí mateix podreu emplenar-la Te

niu

el d

ret d

’acc

és a

la in

form

ació

que

us

afec

ta d

el n

ostr

e ar

xiu

de d

ades

(util

itzat

per

a la

dis

trib

ució

de

la r

evis

ta L

a U

nive

rsita

t UB

) i a

can

cel

·lar-

la o

rec

tifica

r-la.

Dades acadèmiques

Llicenciatura Data

E

Un aspecte de les actuals instal·lacions del bar a l’aulari nou

Uni

vers

itat

La

BUR

evis

ta d

els

Ant

ics

Alu

mne

s