UNIVERSITAT DE BARCELONARevista dels Antics AlumnesAny III Núm. 8 Juliol 1999

Jorge Wagensberg (UB-Física 1971):

“Un bon professorés un provocador”

Jorge Wagensberg (UB-Física 1971):

“Un bon professorés un provocador”

La UB, capdavantera enproductivitat científica

L’art com a forma de coneixement

La UB, capdavantera enproductivitat científica

L’art com a forma de coneixement

En marxa la futuraassociació d’antics

alumnes

En marxa la futuraassociació d’antics

alumnes

UniversitatLa UniversitatLaB

U

recerca i, sobretot, d’entitat de futur.En els propers números d’aquesta revista

tindreu puntualment informació de totes lesactivitats i projectes que es duguin a termeen el marc de la futura associació

La X Jornada Universitat-Empresa analitza propostessobre aquests temes

es funcions que han de fer les universi-tats públiques i les modificacions de lesseves formes de govern van centrar el

debat de la X Jornada Universitat-Empresa,celebrada el mes de maig i impulsada pelConsell Social, la Fundació Bosch i Gimperade la UB, i la Fundació Cercle d’Economia.Aquest debat va tenir com a novetat la pre-

sentació d’un document de treball, encarre-gat a dues comissions presidides per JordiMercader, president de l’associació Amicsde la UPC, i el catedràtic Josep MariaVallès, exrector de la UAB. En el debat vanaparèixer diferents punts de vista sobre elconcepte d’autonomia universitària, el paperdels consells socials en el govern de les uni-versitats i com havia de ser la participació deprofessors, PAS i estudiants.

La presentació d’aquest document, que enalgun moment va ser vist com a representa-tiu del punt de vista de les institucions orga-nitzadores, va generar un ampli debat dins i

fora de la comunitat universitària. Per tald’aclarir aquest punt, i recollint l’esperit dela Junta de Govern celebrada el 27 de maig,el rector Antoni Caparrós va fer pública unanota a la comunitat de la UB. S’hi defensa-va l’exercici de la crítica i l’autocrítica sobreel funcionament i el govern de les universi-tats, bé sigui des de dins o des de forad’aquestes. També destaca que el documentno es pot considerar el punt de vista de laFundació Bosch i Gimpera ni del ConsellSocial de la UB, on no ha estat debatut encap moment

3

actualitat

L

Les funcions i govern universitari, a debat

Banco Santander i la UBfirmen un conveni decol·laboració perpatrocinar el projecte

l projecte de l’Associació d’AnticsAlumnes de la UB s’ha posat en marxaarran d’un conveni entre la Universitat

de Barcelona i el Banco Santander CentralHispano (BSCH) firmat el passat 30 de juny.Així es fan les primeres passes d’un dels pro-jectes més emblemàtics i importants que téactualment la Universitat.

Banco Santander, que és patrocinadord’honor de la UB, farà una aportació anualper a la futura associació, que inclourà aques-ta mateixa revista La Universitat UBi la cre-ació d’un carnet / targeta d’antic alumne quesuposarà en el seu moment una sèrie de bene-ficis i avantatges per als seus posseïdors.

El conveni contempla el nomenamentd’una comissió mixta entre la UB i el Banco

Santander per desenvolupar i fer el segui-ment de l’acord. Aquesta comissió vetllaràper potenciar el projecte, en el qual s’incor-poren totes les prestacions possibles orienta-des a donar una imatge activa i d’entitat pio-nera de la Universitat en la realització d’acti-vitats docents, de relació de professionals, de

En marxa la futuraassociació d’antics alumnes

El copresident del BSCH Emilio Botín i el rector de la UB Antoni Caparrós

La Universitat UBRevista de la Universitat de Barcelona-Edicions UB,SLU per als antics alumnes.Consell editorial: Antoni Caparrós, rector. Enric I. Canela, vicerector d’Economia i Organització.Josep Escolano, gerent. Antonio Pérez-Portabella, Banco Santander.

Atenció antics alumnes i subscripcions:Susanna VendrellEdicions UBBalmes, 25, 2n 2a - 08007 BarcelonaTelèfon 93 403 55 30 - Fax 93 403 55 31e-mail: eub-revista@org.ub.esInternet: http://www.ub.es/antics/alumnes.htm

Director: Josep Nieto, Dir. Gabinet de Premsa de la UBGerent:Susanna VendrellDirectora de Màrqueting i Patrocini de la UB:Àngela Jover.Redacció, Gabinet de Premsa:Núria Quintana (coordinadora),Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa Martínez.Tel. 93 403 55 44 e-mail: premsa@gpre.ub.esProducció i publicitat: BPMO Edigrup. Tel. 93 363 78 40Distribució: Interpas, Associació Ginesta.Dipòsit legal:B-19682-97

Imprès enpaper ecològic

E

unes estrictes condicions de conservació–l’equip compta amb el suport d’institucionscom ara el Museu d’Art de Catalunya, laFundació Marès o el Museu Picasso, ambun fons de gran valor sobre la primera obradel cèlebre pintor malagueny. Entre d’altresaportacions, destaquen els treballs deManuel Ruiz Ortega sobre aspectes inèditsde la “Academia de los Tramullas” la pri-mera creada a Barcelona el 1747 publicatsal 1993 a La colección Raimon Casella.Dibujos y estampas del Barroco al Moder-nismo del MNAC

4

art

Un equip d’investigadorsrecupera la complexitat iheterodòxia de lapràctica històrica del’ensenyament d’aquestadisciplina a partir delsegle XVIII

art té una llarga tradició acadèmicaque ha estat escenari de grans debatsi transformacions en el decurs de la

història de la humanitat. Recuperar la com-plexitat i l’heterodòxia de la pràctica histò-

rica de l’ensenyament del dibuix a partir delsegle XVIII és part del treball de l’equipintegrat per Manuel Ruiz Ortega i altresprofessors al Departament de Dibuix de laFacultat de Belles Arts. Amb una dobleperspectiva històrica i artística, la miradacrítica de l’investigador analitza la tradicióacadèmica del dibuix d’ençà la creació deles primeres acadèmies i escoles públiques,moment en què l’ensenyament del dibuix esfa públic i ja existeix un mètode d’ensenya-ment acadèmic. La recerca ha estat clau perplantejar uns espais de debat encara obertscom a problemes permanents del dibuix, a

més de facilitar aproximacions inèdites ales matèries incorporades als nous plansd’estudi.

Fent servir informes acadèmics, regla-ments, tractats d’art, cartilles de dibuix ialtres materials hisoricoartístics per recons-truir els mètodes pedagògics, Ruiz Ortegaha revisat la transformació de l’aprenentat-ge del dibuix arran de la creació de les pri-meres acadèmies i escoles públiques a mit-jans del segle XVIII. “Fins aleshores –diuRuiz Ortega– el dibuix s’aprenia dins del’ofici de pintor als tallers dels mestres. Lesacadèmies marquen la transició de l’artesàa l’artista en tant que reglamenten la forma-ció artística del país i imposen l’ensenya-ment del dibuix per a alguns oficis poten-

ciats per la Il·lustració”.La resta dels escenaris de la recerca se cen-

tra en l’àmbit de l’ensenyament de l’anato-mia artística –a càrrec del professor ValeriàCortés–, la problemàtica de la perspectiva perGuillem Torné, la revisió del valor de la tra-dició dins de la pedagogia artística per JosepM. Barragan i el paper de les institucionscatalanes –per exemple, l’Escola dels Oficis aBarcelona i l’ensenyament alternatiu al’acadèmia a través de les escoles públiquesde la Mancomunitat– per Roser Masip. A fide poder treballar directament amb el mate-rial original –que és molt delicat i exigeix

De les cartillesde dibuix a

les avantguardes

Manuel Ruiz Ortega davant una rèplica de la “Academia de los Tramullas”

Un dels dibuixos de Picasso estudiatpel professor Manuel Ruiz Ortega

Recerca sobre Picasso

Ruiz Ortega és autor d’una intensarecerca del període històric de forma-ció de Pablo Picasso a l’Escola de laLlotja a Barcelona. “Podem saber–diu– si ha fet el dibuix a partir d’unmodel original o bé copiant d’altresdibuixos, perquè quan Picasso treba-lla a partir de l’objecte natural, apa-reix directament l’emoció”.

L’

nen a la Divisió III de Ciències Experimen-tals i Matemàtiques. A continuació ve laDivisió IV de Ciències de la Salut amb mésde 591 milions, la Divisió II de CiènciesJurídiques, Econòmiques i Socials (més de450 milions), la Divisió V de Ciències del’Educació (més de 230 milions) i la Divi-sió I de Ciències Humanes i Socials (més de165 milions).

La Fundació Bosch i Gimpera va ser cre-ada el 1983 per la UB per tal d’estimular ifacilitar les relacions entre els grups de tre-ball d’aquesta Universitat i les empreses iinstitucions en els camps de la investigació,la formació i els serveis. Més concretament,el Centre d’Innovació-Les Cúpules vol con-tribuir a resoldre les necessitats d’innovacióen les empreses. Aquest accés a la innova-ció facilita impulsar i dinamitzar l’activitat

empresarial, mantenir i incrementar la com-petitivitat, renovar les estructures producti-ves i organitzatives i estimular nous sectorsd’activitat

5

col·laboració

El volum total decontractació del Centred’Innovació-Les Cúpulesva ser de 4.112 milionsde pessetes

ls contractes de recerca amb empresesgestionats pel Centre d’Innovació-LesCúpules, àrea de transferència de tec-

nologia de la Fundació Bosch i Gimpera,van suposar l’any 1998 un total de 703milions de pessetes, un 28 % més que l’anyanterior. En total s’han firmat 177 contrac-tes d’aquest tipus davant dels 128 del 1997.Pel que fa al volum global de contractaciódel Centre d’Innovació-Les Cúpules, ons’inclouen també altres apartats com ara

contractes amb institucions i la gestió deprojectes europeus, el 1988 va sumar uns4.112 milions de pessetes, un 26,5 % mésque el 1997.

Cal destacar que entre les empreses que

han firmat durant el 1998 contractes derecerca per respondre a les seves necessitatsd’innovació, unes 40 ho han fet per primeravegada. En una classificació per sectorsindustrials, figura en primer lloc el Far-macèutic i de Química Fina (que suma un49 % de l’import dels contractes), seguit pelsector Químic (12,70 %) i el de Metall-Electrònica (12,30 %).

A més dels contractes de recerca ambempreses, també se n’han firmat 133 ambadministracions i institucions per un valorde 788 milions de pessetes, un import supe-rior en un 68 % al de l’any 1997. Altresàrees de gestió del Centre d’Innovació-LesCúpules són les que fan referència a projec-tes de la UE, als convenis amb empreses(que són projectes d’un abast menor que elscontractes de recerca), i a projectes i serveis

de la UB com ara l’Escola d’IdiomesModerns, el Servei de Llengua Catalana, laUnitat d’Estudis Hispànics, etc.

Pel que fa a la contractació per divisions,més de 1.613 milions de pessetes correspo-

La Bosch i Gimpera incrementa

els contractes amb empreses

E

En total s’han firmat 177 contractes de recerca amb empreses durant el 1998

En conjunt, la suma de la productivitatcientífica de les Universitats Públiques deCatalunya té un valor equivalent a la del CSICa tot el país, fet que dóna una idea del’excel·lència investigadora que existeix aCatalunya des de fa anys.

En el marc de la productivitat tecnològica,l’informe subratlla que Espanya està guanyantposicions pel que fa a activitat a nivell depatents, i actualment apunta cap a la integra-ció en el grup de països més capdavanters grà-cies a l’activitat generada a Catalunya. A títolgeneral, també destaca el progrés fet perEspanya a nivell cientificotecnològic arran dela seva incorporació a la Unió Europea el1986. Amb tot però subratlla que ara com arael sistema d’R+D estatal està encara en fased’evolució.

Iniciatives en recerca

Dins de l’àmbit de tot Catalunya, destaca larecent edició de El Sistema Universitari deCatalunya. Memòria del Curs 1997-1998, undocument elaborat pel Comissionat per a Uni-versitats i Recerca que reflecteix la tasca dutaa terme per les universitats al servei de lasocietat catalana i l’evolució produïda per ferfront als reptes que planteja la progressiva con-figuració de la societat del coneixement.

Pel que fa a la UB, el document subratllauna sèrie d’iniciatives en recerca, com ara laconstitució de la Fundació Parc Científic deBarcelona; l’inici de les activitats de l’Institutd’Investigacions Biomèdiques August Pi iSunyer (IDIBAPS); el projecte PRODEM perincentivar iniciatives empresarials; l’inici deles obres d’ampliació dels Serveis Cientifi-cotècnics en el marc del Parc Científic de Bar-celona; la promoció de la imatge de la recercauniversitària a través d’un programa cofi-nançat pel MEC i la CIRIT, i amb la participa-ció de totes les Universitats Públiques de Cata-

lunya i, finalment, la incorporacióal web de dades actualitzades degrups de recerca i curriculars.

A tall informatiu, el II Pla deRecerca de Catalunya 1997-2000vol ser un instrument dinamitza-dor de les activitats d’R+D a Cata-

lunya i així apropar la recerca als sectors pro-ductius i a la societat en general. Les accions

Així, el rànquing de les 28 institucions derecerca europees amb més activitat a nivell depublicacions del Science Citation Index (SCI)–ordenades segons l’estimació mitjana delfactor d’impacte esperat o Mean ExpectedCitation Rate– estaria encapçalat perl’INSERM francès, probablement l’institut derecerca més interdisciplinar de tot Europa. Acontinuació, hi ha la Max Plank Society (Ale-manya), les Universitats d’Oxford i Cambrid-

ge (Regne Unit), la Universitat de Leiden(Holanda), el Karolinska Institut (Suècia), lesUniversitats d’Amsterdam i Utrecht (Holan-da), la Universitat de Heidelberg (Alemanya) iel CNRS (França). Pel que fa a l’àmbit espan-yol, el CSIC ocuparia la posició número 13 i laUB la 23.

A l’Estat espanyol, el CSIC –una instituciódedicada exclusivament a la recerca– concen-tra el 17,3 % de l’activitat científica del país,mentre que a la UB la contribució científicaarriba a un 10,3 %, tot indicant el pes específicde la nostra institució en el marc universitariespanyol i mostrant clarament l’esforç realitzaten els darrers anys pels nostres professors.

La Universitat deBarcelona és la segonainstitució investigadorad’Espanya desprésdel CSIC

a UB és la universitat amb més produc-tivitat científica de tot l’Estat i la segonainstitució investigadora del país després

del CSIC, segons una classificació basada enel nombre de publicacions científiques delScience Citation Index que presenta el SecondEuropean Report on Science and TechnologyIndicators (ERSTI) del 1997. L’informe haestat publicat per la Comissió Europea perestablir una base d’informació i coneixementdel panorama de l’R+D en l’àmbit europeu iper estimular el desenvolupament d’indica-dors i d’anàlisis referents al sistema de Cièn-cia i Tecnologia.

Tal i com indica la publicació –recollida enpart en l’informe de Política Científica pre-sentat pel vicerector de Recerca Màrius Rubi-ralta a la Junta de Govern del 15 d’abril últim–en aquest rànquing de productivitat científicaestatal la UB vindria seguida de les Universi-tats Complutense i Autònoma de Madrid i laUniversitat de València. El potencial investi-

gador que existeix a Catalunya ja es posava demanifest en un informe anterior de la Comis-sió Europea, que destacava la UB i la UABentre les cinc universitats amb més producciócientífica, juntament amb la UPC i l’HospitalClínic, segons el llistat de les 20 institucionsde recerca més importants de l’Estat.

Un dels principals problemes de les anàli-sis i estadístiques sobre productivitat cientí-fica que presenta l’informe rau en el fet decomparar la recerca feta a les universitatsamb la d’altres institucions estatals dedica-des exclusivament a la investigació, o béempreses i laboratoris, cosa que obliga a ferús d’estimacions qualitatives i d’indicadorsbibliomètrics avançats.

6

La UB, capdavanteraen productivitat

científica

rece

rca

L

DIVISIÓ 1995 1996 1997

SCI 1.260 1.445 1.619

SSCI 39 58 79

A&HCI 20 29 34

TOTAL 1.319 1.532 1.732

Despesa en R+D per universitats (en milions de pessetes)Sistema universitari públic de Catalunya Any 1997

UB 6.449

UAB 2.667

UPC 4.858

UPF 457

UdG 604

UdL 549

URV 772

UOC 73

TOTAL 16.439

Font: El Sistema Universitari de Catalunya.Memòria del Curs 1997-1998

La UB concentra el10,3 % de l’activitatcientífica del país

Nombre de publicacions produïdes perinvestigadors de la UB, recollides en lesprincipals bases de dades internacionals

2.950 milions de pessetes i amb 2.034 inves-tigadors (879 catedràtics i professors titu-lars, 481 contractats, 51 investigadorsd’altres categories dins la UB i 582 de forala UB). En el marc del panorama dels grupsde recerca consolidats a través de la Direc-ció General de Recerca de la Generalitat deCatalunya, la UB es perfila com la universi-tat amb una estructura més equilibrada entrenombre de professors amb projectes derecerca en marxa, i amb més grups aprovatsdurant els dos últims anys. A tall informatiu,el 1998 els 174 grups de recerca consolidatsexistents a la UB –130 de la Direcció Gene-ral de Recerca i la resta de la UB– van serfinançats amb prop de 347 milions de pesse-tes. Val a dir que la Direcció General deRecerca va aprovar el 1997 un total de 257grups de recerca consolidats en l’àmbitcatalà, dels quals 85 eren de la UB i 11 de laFCRB (Fundació Clínic per a la RecercaBiomèdica). El 1998, el total de grups con-solidats aprovats per la DGR van ser 116, 45dels quals corresponien a la UB i 4 a laFCRB

ció-Les Cúpules, que inclou altres apartatscom ara contractes amb institucions i la gestióde projectes europeus, el 1998 va sumar uns4.112 milions de pessetes, un 26,5 %més que el1997. Pel que fa a projectes de la UE, sumenun valor de 1.309 milions. Quant al finança-ment en projectes en 1997 de l’Institutd’Investigacions Biomèdiques August Pi iSunyer (IDIBAPS), ha rebut 1.345 milions depessetes dels fons públics i 593 per via priva-da, sumant-hi així uns 1.938 milions. Com jaés sabut, l’IDIBAPS és una institució d’inves-tigació creada recentment per la Generalitatde Catalunya, la UB, l’Hospital Clínic i Pro-vincial de Barcelona i l’Institut d’Investiga-cions Biomèdiques de Barcelona (CSIC).

391 projectes en marxa

La recerca biomèdica es complementatambé amb les activitats al Campus Biomèdicde Bellvitge en la Fundació August Pi iSunyer (FAPS), que ha rebut 328 milions depessetes durant el 1997.

Quant als projectes d’investigació a la UB,ara com ara n’hi ha un total de 391 en marxa,amb un finançament global que supera els

per potenciar les activitats d’R+D s’emmar-quen dins del Programa de Foment General dela Recerca i el de Desenvolupament i Trans-ferència de Tecnologia. En la línia de fomen-tar els lligams amb l’esfera empresarial, elscontractes de recerca amb empreses gestio-nats a la UB pel Centre d’Innovació-LesCúpules –àrea de transferència de tecnologia

de la Fundació Bosch i Gimpera– van suposarl’any 1998 un total de 703 milions de pesse-tes, un 28 % més que l’any anterior. En totals’han firmat 177 contractes d’aquest tipusenfront dels 128 del 1997. A banda d’això,també se n’han firmat 133 amb administra-cions i institucions per un valor de 788milions de pessetes, import que supera d’un68 % l’exercici anterior. Pel que fa al volumglobal de contractació del Centre d’Innova-

7

recerca

Dues recerques de la UB, portades del ‘Science’

La productivitat científicade les UniversitatsPúbliques de Catalunya téun valor equivalent a ladel CSIC a tot el país

Portada amb la recerca coordinada pel professor Jaume Baguñà

Portada amb la recerca en què ha participatla professora Mariona Hernández Mariné

En dos mesos, recerques de la UB han estat portada de la revista setmanal Science.El mes de març, es dedicava una portadaa un treball coordinat pel director del Departament de Genètica Jaume Baguñà segons el qual els cucs plans són els anteces-sors vius més antics de tots els animals amb simetria bilateral. El mes següent, la revista exposava en una de les seves porta-des la descoberta de la bactèria més gran del món (la Thiomargarita namibiensis)fruit d’una recerca en què ha participat laprofessora del Departament de Productes Naturals, Biologia Vegetal i Edafologia de la UB Mariona Hernández Mariné.

El cartell de Joan Miróper a l’ExposicióUniversal del 37,element promocionald’una campanya d’ajut

a Fundació Solidaritat UB ha engegatuna campanya per recaptar fons per aKosova, que té com a element promo-

cional una adaptació del famós cartell que vafer Joan Miró per al Pavelló de la Repúblicaen l’Exposició Universal de París de 1937.La campanya es va presentar el mes de maiga l’Aula Capella de l’Edifici Històric amb laintervenció del rector Antoni Caparrós, lavicerectora de la Comunitat Universitària

Mercedes Marín i el director de la FundacióSolidaritat UB Xavier López.

L’entitat Successió Miró, constituïda perla família de l’artista, ha cedit per primer copgratuïtament els drets del cartell a una inicia-tiva d’aquest tipus. Per a aquesta ocasió, s’haimprès al costat del lema original Aidezl’Espagne l’eslògan Ajudeu Kosova (nomalbanès per a Kosovo).

Les donacions poden fer-se al compteAjudeu Kosova de Caixa de Catalunya, ambel número 2013-0066-29-0200873221. Elsdiners recaptats es destinaran al Sindicatd’Educació Ciència i Cultura de Kosova, queté com a funció l’autoorganització i ajuda alsseus membres per restaurar el sistema educa-tiu de la població albanesa-kosovar

8

Musa d’artistesi tema d’investigadors

Solidaris amb Kosova

pint

ura

El Museu d’Art Modernde Barcelona acull unamostra de la pintoraÁngeles Santos, motiu derecerca per la professoraRosa Agenjo

oincidint amb l’exposició “Forad’ordre, dones de l’avantguarda espa-nyola” al Museu d’Art Modern de Bar-

celona durant el mes de maig, la professoradel Departament de Pintura de la Facultat deBelles Arts Rosa Agenjo va oferir a la salad’actes de la Facultat la conferència “Lapintora Ángeles Santos y su periodo ante-rior a la guerra civil española”. La professo-ra Agenjo va fer precisament la seva tesidoctoral sobre aquesta artista, una musa perals integrants de la generació del 27.

La tesi, llegida el 1986 i dirigida pelgermà de la pintora, el conegut tractadistad’art i també pintor Rafael Santos Torroella,va tenir l’objectiu d’elaborar un catàleg crí-

tic de la seva obra, molt dispersa en col·lec-cions privades, i recopilar la màxima infor-mació possible sobre la pintora. Actualmentnomés hi ha un quadre seu exposat a Cata-lunya, La tierra, al Museu d’Art de Figue-res. El Centro de Arte Reina Sofía deMadrid en disposa de tres més.

Ángeles Santos (Portbou, 1911) va seruna pintora precoç. Recordada sobretot pelquadre Un mundo(1929), que va pintar ambnomés divuit anys, va participar als IX i Xsalons de Tardor de Madrid, i va obtenirl’immediat reconeixement de la crítica i elsambients artístics de l’època

C

L

La professora Rosa Agenjo davant una obra de la pintora Ángeles Santos

Cartell de la campanya Ajudeu Kosova

antic alumne de la UB David Lario(Badalona, 1968) va rebre el mes dejuny el premi Fred Scarf Award a la

millor tesi doctoral de 1998 que atorgaanualment l’American Geophysical Uniond’Estats Units. Lario va llegir la tesi a la UB,i va obtenir el premi extraordinari. Abanss’havia llicenciat el 1991 a la Facultat deFísica d’aquesta universitat amb premi extra-ordinari. La seva tesi estudiava alguns aspec-tes de l’activitat solar, concretament presen-tava un model per explicar els esdevenimentsde partícules energètiques observats per son-des interplanetàries prop de l’òrbita de laTerra. Actualment, David Lario està al’Agència Espacial Europea (ESA) on conti-nua treballant en el coneixement del nostreastre i els seus efectes a l’entorn de la terra.

En quin moment es troba la recerca sobreel Sol i quines aplicacions té a la vidasobre la terra?

L’àmbit d’aplicació de la meva tesi és elque es coneix amb el nom de Space Weather(Meteorologia Espacial) i fa referència alsefectes que l’activitat solar té en l’entorn dela terra. Hi ha diversos casos ben documen-tats en els quals hi ha hagut pertorbacionsproduïdes en el Sol que en arribar alssatèl·lits produeixen greus alteracions en elsfuncionaments de tots els aparells magnèticsde les sondes. I no només als satèl·lits, sinótambé a l’alçada de la terra on les xarxes decomunicacions, de corrent elèctric, etc.,sofreixen importants disfuncions.

El cas que té més efecte és el d’una ejec-ció de massa coronal (CME) originada en elSol. Aquesta CME pot arribar a conduir unaona de xoc que es propaga a través del mediinterplanetari fins arribar a la Terra, aproxi-madament en un parell de dies. Aquesta onaes caracteritza per una gran discontinuïtat delcamp magnètic, del camp elèctric, de la den-sitat i de la velocitat del vent solar, la qualpot accelerar partícules carregades, bàsica-ment protons i electrons. Quan veiem unaCME al Sol hem de predir si està dirigidacap a la Terra, quan arribarà, i si serà prouforta com per afectar els satèl·lits. La mevatesi inclou un model de propagació de l’onade xoc des del Sol fins a la Terra, i un modelper al transport de les partícules accelerades

(tant en el sol com en l’ona de xoc al llarg delcamp magnètic interplanetari).

Ara estem anant cap a un període màximd’activitat solar, això vol dir que tindremmolts més fenòmens i esdeveniments al Sol.Estem bastant lluny de poder fer prediccióexacta: una vegada es veu una d’aquestesactivitats en el Sol saber els efectes quetindrà a la Terra. Aquest és l’objectiu últim.

Un dels darrers satèl·lits més complexosdedicats a l’estudi del Sol és el Soho (Solarand Heliospheric Observatory). Analitza elSol des del seu interior (heliosismologia imodes d’oscil·lació del Sol) fins a l’exterior(CME, vent solar, etc.). Igualment hi ha unestudi sobre una possible sonda, la solarProbe, que en el futur anirà bastant a prop delSol i potser permetrà l’estudi de l’escalfa-ment de la corona i l’origen del vent solar.També està en estudi la construcció de duessondes idèntiques (STEREO, Solar Terres-trial Relations Observatory) que permetrà ferestudis tridimensionals de les CME.

Com a investigador de l’ESA, quines creuque són les característiques de la recercaespacial europea i espanyola?

Crec que hi ha una diferència principalentre la investigació espacial als Estats Unitsi a Europa. En general, als Estats Units lesmissions són més concretes i més ràpides(des que es comencen a dissenyar fins que esllancen i es comencen a obtenir resultats).Això els permet ser els primers en deteminatscamps i obtenir resultats concrets. A Europales missions espacials són molt més lentes iinclouen un gran nombre d’instruments cien-tífics, cosa que permet fer anàlisis més pro-fundes, però molts cops a costa d’omplir elsforats que els americans han deixat en elsseus estudis.

Dins de l’ESA, Espanya té una petita par-ticipació. Cal tenir en compte que els meusestudis es basen en dades provinents desatèl·lits científicis. En la mesura que nosal-tres tinguem satèl·lits en aquest àmbit,podrem avançar en l’estudi de la relació Sol-Terra. De moment no hi ha cap satèl·litespanyol dedicat a aquest camp i per tantdepenem del conjunt d’Europa

9

David Lario: “Ens encaminema predir els efectes

de l’activitat solarsobre la terra”

astronomia

David Lario a la Facultat de Física de la UB

L’

La Facultat de Belles Artsté entre els reptes defutur incrementar la sevaprojecció social

na docència que vol transmetre alsalumnes l’art com a forma de conei-xement i una recerca de la creació

artística que li és pròpia són alguns trets de laFacultat de Belles Arts de la UB, l’únicad’aquest àmbit que hi ha a Catalunya. Cons-tituïda com a Facultat el 1979 i hereva de laprimera Escola Pública dedicada a l’ensen-yament del Dibuix, nascuda al segle XVIIIamb el nom d’Escola Gratuïta de Disseny,ara té entre els reptes de futurincrementar la seva projecciósocial.

La Facultat de Belles Arts,amb uns 2.100 estudiants i 158docents, ofereix actualment unallicenciatura dins la qual podenseguir-se itineraris curricularsben diversos: pintura, comporta-ments escultòrics, esculturapública, gravat, restauració, edu-cació artística, disseny, imatge idibuix. El degà del centre, PereFalcó, afirma que allò ques’ensenya a la Facultat és l’art“com a forma de coneixement,com una visió del món”; això hodiferencia d’altres maneres deveure la creació artística “comun entreteniment o una forma depassar l’estona”.

L’ensenyament de belles artsté cada any una demanda supe-rior a l’oferta. Normalment intenten accedir-hi unes 800 persones, mentre que per exem-ple per al proper curs hi ha 360 places.

Pel que fa a l’accés, cal que des que estàen funcionament l’ESO els alumnes quehagin fet el batxillerat artístic no han de ferla prova específica d’ingrés que fins alesho-res era habitual a Belles Arts. Per al propercurs, però, encara es mantindrà aquestaprova per als alumnes procedents de l’anticCOU. La Junta de la Facultat ha iniciat elstràmits per mantenir la prova específica per

als alumnes procedents d’altres batxilleratsdiferents de l’artístic, ja que es creu necessa-ri i a la vegada enriquidor per al centre cap-tar alumnes de formacions diverses.

El degà afirma que la docència a BellesArts té unes característiques pròpies respectea altres ensenyaments. Per exemple, a partirde l’experiència artística que es du a terme alstallers i laboratoris s’elabora la reflexió teòri-ca, durant la qual s’alliberen nous conceptesno expressats abans. També la teoria, entesacom a corpus definit, té una importància capi-tal en la formació de l’alumnat.

Un altre tret característic d’aquest ensenya-ment és la important presència de les pràcti-ques de taller. Val a dir que si bé algunesd’aquestes pràctiques es fan amb materials

més o menys tradicionals hi ha camps oàrees d’especialització que requereixennoves tecnologies.

Pràctiques

Els estudiants poden accedir, també, apràctiques fora de la universitat mitjançantconvenis amb diverses entitats. El curs passatuns 100 alumnes van seguir aquestes pràcti-ques. Com a exemple poden esmentar-se elsestudiants de restauració, que fan pràctiques

en gairebé tots els museus de la ciutat(Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museud’Art Contemporani de Barcelona, MuseuMarítim, Museu d’Història de la Ciutat,etc.). D’altra banda, sovint els estudiants deBelles Arts col·laboren en projectes d’inves-tigació i creació artística en diverses institu-cions de la ciutat (ICUB, MACBA, etc.).

A més de les pràctiques, els estudiants dela Facultat de Belles Arts poden gaudir d’unasèrie de beques i subvencions que convoquenanualment diverses entitats. A tall d’exemplepodem fer esment de: la beca d’investigació-experimentació sobre un itinerari de viatgeatorgada per la Fundació Amigó Cuyàs; lesbeques de Dibuix del Reial Cercle Artístic-Institut Barcelonès d’Art; les de pintura (pai-

satge) de la fundació Rodríguez Acosta deGranada; la beca-curs de pintura (paisatge)organitzada per la Diputació Provincial deSegovia; les beques de pintura, dibuix imodelat del Cercle Artístic de Sant Lluc; i labeca-curs de pintura (paisatge) de la fundacióMondariz Dalneario.

Un cop acaben la llicenciatura, els titulatstenen unes sortides professionals diferentssegons l’itinerari seguit. La més tradicionalés la de la pràctica artística, ja sigui la pintu-ra, l’escultura, el gravat o el dibuix. La

10

L’art com a formade coneixement

ense

nyam

ents

U

Imatge d’un dels tallers de la Facultat

presència d’artistes que han estat alumnes dela Facultat és constant a les galeries de la ciu-tat i arreu de Catalunya i l’estranger. Altressortides professionals són la docència artísti-ca als diferents nivells, la restauració, el dis-seny i la imatge.

Han estat alumnes del centre artistes comSusanna Solano, Grau Garriga, Xavier Grau,etc.

D’altra banda, el tercer cicle esdevé cada copmés important en els estudis de belles arts, fet

demostrat per la creixent demanda d’aquestsestudis per parts dels llicenciats del país id’altres indrets, bàsicament hispanoamèrica.

Oferta de postgraus

Durant el curs 1998-99 la Facultat deBelles Arts ha ofert ensenyaments de post-grau en temes com dissenys de pàgines web;disseny gràfic; disseny industrial; geometriagràfica; museus i educació; tipografia digital;conservació i restauració del patrimoni(caracterització d’alteracions i tècniques deneteja de superfícies); i l’obra gràfica avui:de l’empremta gravada a l’empremta digital.

Un dels apartats en els quals és més evi-dent l’especificitat de belles arts com a ensen-yament universitari és en la recerca. La inves-tigació en belles arts no pot ser entesa ni ava-luada segons els paràmetres emprats enfacultats on la recerca segueix el mètodecientífic. L’any passat la UB va publicar el

Llibre Blanc de la Recerca a Belles Arts, ones feia un èmfasi especial en la manca de tra-dició investigadora a les universitats dins laformació artística, la notable absència dedebats sobre aquesta problemàtica i la priorit-zació d’accions concretes sobre els progra-mes d’estudi i sobre la docència en detrimentde la consolidació de grups de recerca i crea-ció artística El degà Pere Falcó apunta que caltenir en compte que el fet d’arribar a la crea-ció artística implica una recerca i afegeix que

aquesta recerca en belles arts ha de potenciar-se si volem una societat culta. Finalment, caldir que hi ha activitats de recerca en la Facul-tat, concretament en l’àmbit de la restauració,que sí que tenen uns paràmetres comparablesa la investigació en altres facultats. En aquestàmbit de la restauració sovint es fa necessàriala col·laboració amb els serveis cientificotèc-nics de la UB i en els equips d’investigadorshi ha professionals de disciplines com la quí-mica. Actualment a Belles Arts funcionen elssegüents grups de recerca: L’ensenyament deldibuix en la formació artística superior a lamodernitat; Els realismes contemporanis aCatalunya; Pintura i gravat. Prospeccionsbinàries; Art i espai públic a la regió metro-politana de Barcelona; Alteracions de super-fície en el patrimoni; Art i mestissatge cultu-ral; Tipografia i disseny tipogràfic; Estratè-gies culturals en la difusió de la fotografia ide les arts electròniques; Extensions del pen-sament escultòric contemporani; i Cultura

visual i nous entorns d’aprenentatge.Tota l’activitat que es fa a Belles Arts té

una projecció dins la resta de la Universitat ia la societat. Una part de la producció artísti-ca que cada any té lloc a la Facultat esdevépatrimoni de la UB. Cada any la universitatadquireix un conjunt d’obres d’estudiants debelles arts que es reuneixen en una exposiciói després formen part del fons del patrimonide la Universitat. A més, alumnes i profes-sors de Belles Arts han fet importants tas-

ques de restauració per recuperar espais de laUniversitat com ara el Paranimf i la Capellade l’Edifici Històric o la Finca Pedro Pons.

La Facultat, però, també es planteja elpaper de difusora cultural envers la societat.Actualment, el centre té una important vidacultural amb activitats com exposicions iconferències. A més, volen potenciar-sealtres iniciatives, per exemple el contacteamb antics alumnes, amb l’obra dels quals espodrien organitzar exposicions. En aquestsentit cal tenir en compte el fet abans esmen-tat que gran part de les galeries de Barcelonaestan exposant obra d’exestudiants del cen-tre. Per tal d’incentivar i donar a conèixertotes les possibilitats de la Facultat s’ha creatuna comissió de cultura del centre. D’altrabanda, un aspecte dins la projecció externade la Facultat que vol potenciar-se i en elqual s’està treballant són els contactes ambinstitucions públiques i empreses privadesper establir projectes de col·laboració

11

ensenyaments

Figures com Picasso i Antoni Clavé van passar per centres que han estat antecessors de l’actual Facultat

El programa TEAM UBs’amplia amb mésiniciatives

l programa TEAM UB (TecnologiesAplicades a l’Educació i l’Aprenentat-ge Multimèdia) que coordinen els pro-

fessors de la Facultat de Geografia i HistòriaJaume Suau i de PedagogiaJosé Luis Rodríguez s’haampliat amb la integració dedotze nous projectes. Ambaquests ja són un total de qua-ranta-un. Es tracta delssegüents:

• Multimèdia per a l’ensen-yament de la Història Literà-ria Alemanya, coordinat perla professora del Departamentde Filologia Anglesa i Ale-manya Marisa Sigüán. • Grans temes de la HistòriaModerna a través de laimatge, coordinat per la pro-fessora del Departamentd’Història Moderna M. ÀngelsPérez Samper.• Elaboració i edició d’unTutorial Interactiu d’HistòriaEconòmica Mundial en CDROM, a càrrec del professordel Departament d’Història iInstitucions EconòmiquesEnric Tello.• Ampliació d’hipertextos Metode, coordi-nat pel professor del Departament de Fisio-logia de la Facultat de Biologia Jaume Fer-nández.• Curs Interactiu de Física, coordinat pelprofessor d’Estructura i Constituents de laMatèria Lluís Garrido.• Desenvolupament d’un programa inte-ractiu i manuals d’alumne per a l’aprenen-tatge de la CFR (corba de fases de respos-ta), coordinat pel professor del Departamentde Fisiologia de la Facultat de FarmàciaAntoni Díez.• Banc d’imatges mèdiques electròniques,coordinat pel professor del Departamentd’Obstetrícia i Ginecologia, Pediatria,

Radiologia i Medicina Física Xavier Pastor.• Introducció als sistemes multimèdia deles assignatures integrades de Medicina,coordinat pel professor del Departament deCiències Fisiològiques Cristòbal Mezquita.• Tutorial interactiu sobre disseny i anàliside proves de rendiment, coordinat pelprofes-sor del Departament de Metodologia de lesCiències del Comportament Jordi Renom.

• Prácticas para el aprendizaje del proceso deevaluación e intervención en Psicología Clí-nica, coordinat pel professor del Departamentde Personalitat, Avaluació i Tractament Psi-cològic M. del Carmen Saldaña.• Curs interactiu de literatura catalanacontemporània, coordinat pel professor delDepartament de Filologia Catalana JoanManuel.• Utilització de tecnologies en la docència,coordinat pel professor del Departament deTeoria i Història de l’Educació José LuisRodríguez.

D’aquests dotze nous projectes n’hi hados, els coordinats pels professors Fernándezi Tello, que reben una ampliació de financia-

ció per completar la innovació docent ja ini-ciada dins el TEAM UB fa uns anys. Tambécal destacar el projecte del professor José L.Rodríguez, que desenvoluparà un CD-Romper a professors que desitgin crear els seuspropis interactius. L’oportunitat d’aquest CDha vingut donada per l’alta aceptació del pro-grama TEAM entre els professors de la UB.El grup de recerca del professor Rodríguez

s’ha completat recentment amb la incorpora-ció d’un equip de desenvolupament internque farà la implementació i supervisió tècni-ca i informàtica d’alguns dels projectesTEAM UB seleccionats pels coordinadors.

D’altra banda, el TEAM UB integra arauna nova línia de recerca que consistirà enl’articulació, disseny, realització i aprofita-ment de bases de dades. Els dos projectes lli-gats a aquesta nova línia d’aprenentatge mul-timèdia són els d’Història Moderna de la pro-fessora M. Àngels Pérez i el d’assignatures demedicina del professor Cristóbal Mezquita

12

Nous projectesde tecnologies

per a la docènciainno

vaci

ó

E

Les noves tecnologies s’afermen cada cop més a la UB

Publivia, Delta:Campanya publicitaria pel Curs adistància per a de majors de 25 anys

Doxa: Pàgines Universitat-Empresa

Coca Cola, Picking Pack, Soteras, Iberia, Myrurgia,Enciclopedia Catalana:Els Juliols

Doyre: Restauració porta del Paranimf

Caixa de Catalunya: Carnet de l’Estudiant

Banca Catalana: Revista Antics Alumnes

Banco Santander: Creació de la Fundació UB Media

14

agra

ïmen

t

Gràcies a la col·laboraciód’entitats i persones espoden tirar endavantnombrosos projectes, quela Universitat sola nopodria dur a terme

n diploma d’agraïment del rector queinclou un gravat numerat de l’artista iexdegà de Belles Arts Hernández Pijoan

és el reconeixement que fa la UB a les enti-tats i persones individuals que han col·laboratamb la Universitat durant 1998. Aquestescol·laboracions han consistit en aportacionsen diners o en espècies a la Universitat i hanestat promogudes per la Unitat de Màrquetingi Patrocini de la UB, dirigida per Àngela Jover.

Aquesta Unitat està especialitzada adesenvolupar la gestió del màrqueting de laUniversitat; és a dir, a analitzar, planificar,executar i crear els programes destinats acrear, consolidar i conservar les relacionsbeneficioses d’intercanvi amb el públic, lesinstitucions i les empreses per aconseguirels objectius de la universitat. Entre lesseves tasques també hi ha la de crear, difon-dre i rendibilitzar la imatge corporativa, elpatrimoni i els serveis del grup UB.

El fet de patrocinar projectes de la UBsuposa una sèrie de beneficis de diversostipus per als que fan les aportacions. Hi haels de caire econòmic, derivats de captar elmercat dels col·lectius de públics de la UB(alumnat, professorat, personal d’adminis-tració i serveis o la mateixa Universitat coma client). També significa uns beneficiscomunicatius, d’imatge, de difusió, alhoraque és un camí per participar en activitats de

la Universitat i per obtenir avantatges fiscals.En aquest sentit, cal tenir en compte les des-gravacions fiscals d’acord amb la llei 30/1994de 24 de novembre, de fundacions i incentiusfiscals a la participació privada en activitatsd’interès general. La UB lliurarà als seuscol·laboradors, un certificat signat pel gerent dela Universitat als efectes previstos en la lleiesmentada.

Col·laborar amb la UB significa fer-ho ambuna institució que aplega un gran nombre decentres de formació superior i recerca. LaUniversitat de Barcelona compta amb unaàmplia oferta acadèmica i una gran diversitatde titulacions en els àmbits de les Humanitats,Ciències de la Salut, Ciències Naturals iExperimentals, Ciències Econòmiques, Jurí-diques i Socials, i Ciències de l’Educació.Uns 70.000 alumnes segueixen aquests ense-nyaments. A més, dins l’àmbit concret de laformació continuada, cal esmentar els més de

U

Col·laboraramb la UB

20.000 alumnes de Les Heures i els prop de8.000 matriculats en ensenyaments de postgraui extensió universitària. Pel que fa a l’activitat enrecerca, la UB és la universitat capdavantera enproductivitat científica de tot l’Estat, amb 174grups de recerca consolidats el 1998. Durant elmateix any van firmar-se a través de la FundacióBosch i Gimpera més de 500 contractes detransferència de tecnologia i serveis amb empre-ses i institucions que busquen respondre així ales seves necessitats.

Actualment es pot col·laborar amb la UB enels àmbits de formació (ajuts econòmics a estu-diants, llibres i altres eines d’estudi, tercer ciclei doctorat, formació continuada, etc.); recerca idesenvolupament (grups d’investigació, serveiscientificotècnics, noves instal·lacions per a estu-dis i pràctiques experimentals, transferència detecnologia...); patrimoni (restauració del patri-moni, utilització en temes de rendibilitat i patri-moni immobiliari...); serveis (tant a estudiantscom a personal de la UB); difusió (divulgaciócientífica i docent, difusió cultural, comunicaciócorporativa...); antics alumnes (suports especí-fics d’informació, actes de retrobada, futuraassociació d’antics alumnes...).

Totes aquestes col·laboracions les podendur a terme agents de tipus molt divers comara institucions i organismes públics, empre-ses, fundacions, mitjans de comunicació i per-sones

15

agraïment

Patrocinadors amb diploma

Els diplomes d’agraïment es lliurenaquest mes de juliol en el mateix acteon s’atorguen els premis Universitat-Empresa que la UB concedeix cadaany a la millor política de formaciócontinuada i d’innovació i recerca al’empresa. L’artista Hernández Pijoanha contribuït a la iniciativa amb quatregravats diferents per a cadascuna de lescategories de patrocinadors.

En aquesta il·lustració figuren unsquants dels col·laboradors als qualss’atorguen els diplomes, junt amb unaimatge identificativa d’alguns projectesen què han col·laborat. A més, tambées lliuren diplomes a la Generalitat,l’Ajuntament de Barcelona, la Diputa-ció, El Corte Inglés, Banco Zaragoza-no, Caixa de Pensions, FNAC, MundoDeportivo, SABA, Xerox, i als mece-nes Jaume Bover, Oriol Martorell iRosa Maria Esteve.

Modalitat Valor aportat/Any Categoria Col·laborador

Patrocini Fins a un milió Amic de la UB

Patrocini Entre 1 i 10 milions Patrocinador de la UB

Patrocini Més de 10 milions Patrocinador d’honor de la UB

Donació Lliurament Mecenes de patrimoni

Categories de col.laboradors

Aportacions a la UB

Qui?Institucions públiques

EmpresesOrganismes públics

FundacionsPersones individuals

Mitjans de comunicació

Quan?Amb caràcter permanentAmb caràcter temporal

Amb actuacions puntuals

Què?Aportacions:

Econòmica o en espècieGestió:

Organitzativa o executiva

Tots els col·laboradors de la UB obtenen uns beneficis i unes contrapres-tacions, algunes de les quals són generals i d’altres de tipus específic(negociades en cada cas). Alguns exemples de contraprestacions són lapreferència en reserva de places per a seminaris, conferències i activitatsculturals i socials, consultoria a mida per a l’empresa, condicions avan-tatjoses en serveis tècnics, sanitaris, culturals, esportius, lloguer d’espais,borsa de treball, etc. Podeu trobar més informació a les pàgines web Uni-versitat-Empresa, http://www.ub.es/ube/.

Els protagonistesd’aquesta etapa històrica van fer repàs vint anys després

l mes de juny va acabar el curs dedicata la “Memòria de la transició a Espanyai a Catalunya”, organitzat pel Centre

d’Estudis Històrics Internacionals. Durant elmes de maig van tenir lloc les intervencionsdel veterà dirigent comunista, Antoni Gutié-rrez Díaz, l’actual president del Parlament deCatalunya, Joan Reventós, i el president de laGeneralitat, Jordi Pujol, qui va descriure elpanorama de les forces polítiques antifran-quistes durant els últims anys de la dictadu-ra, dominat pel PSUC en l’àmbit organitza-tiu i pel marxisme en el pla ideològic, i vadestacar la valentia política d’Adolfo Suárez

i el paper moderador dins l’esquerra de San-tiago Carrillo.

El cicle va finalitzar amb una taula rodonael dia 1 de juny sobre el paper dels mitjans decomunicació durant la transició en la qualvan participar els periodistes MontserratMinobis, Agustí Pons, Josep M. Huertas iEnric Frigola. La taula la va moderar l’histo-riador i director del Museu d’Història deCatalunya Josep M. Solé i Sabaté.

Durant el mes d’abril també va tenir llocdins el cicle la taula rodona corresponent alsagents socials, en la qual van participar EmiliCortabitarte (CGT), Luis Fuertes (UGT),José Luís López Bulla (CCOO), AlfredMolinas (Foment del Treball) i Josep Riera(Unió de Pagesos). Va moderar la taula elpresident del Consell Social de la UB JosepMaria Puig Salellas.

Altres conferenciants que ha tingut el curssón Santiago Carrillo, Miquel Roca, Jordi

Solé Tura, Josep Benet, Heribert Barrera iCarles Sentís.

El cicle ha gaudit d’una bona assistènciade públic a totes les sessions, per les qualshan passat els dirigents polítics i socials mésdestacats d’aquell moment històric. Calesmentar, però, que causes diverses hanimpedit la participació d’Adolfo Suárez iFelipe González, prevista inicialment pelsorganitzadors.

El curs, en el qual també han col·laboratels vicerectorats de Docència i Estudiants,de Recerca, i d’Activitats i Promoció Cultu-rals, s’ha adreçat a estudiants de segon ciclede la UB. Ha volgut encetar un marc dereflexió i debat que forneixi als assistents lesclaus interpretatives de la transició espanyo-la i els elements necessaris per completar laformació professional, cívica, social i políti-ca dels alumnes

Alfred Molinas (Foment del Treball) i Josep Riera (Unió de Pagesos) en la intervenció a la taula rodona dedicada als agents socials

16

Memòriesde la transiciópo

lític

a

E

Presentació de les fitxesper a un inventarid’elements queconformen la imatge dela ciutat

na bústia modernista a la Casa del’Ardiaca, el submarí ubicat davantdel Museu de la Ciència i la

“Gamba” del dissenyador Javier Mariscal alMoll de la Fusta són algunes de les 154 fit-xes elaborades per un grup d’investigadorsde la UB amb la finalitat de crear el futurInventari d’elements d’interès paisatgístic dela ciutat de Barcelona, un projecte impulsatper l’Institut Municipal del Paisatge Urbà ila Qualitat de Vida. Aquest treball és fruitd’un conveni signat entre l’Ins-titut Municipal del PaisatgeUrbà i la UB, a través de la sevaUnitat de Màrqueting i Patroci-ni, el desembre de 1997. Les fit-xes van presentar-se el mes demaig a l’Aula Magna en un acteon van participar la regidorapresidenta de l’Institut Munici-pal del Paisatge Urbà, TeresaSandoval; el director del treballi catedràtic de Geografia Huma-na de la UB, Carles Carreras, imembres d’altres entitats quehan participat en el projecte:Vicens Ibáñez, cap de comuni-cació de Correus i Telègrafs, iMiquel Fañanàs, representantd’Ediciones Primera Plana-ElPeriódico, mitjà de comunicacióque, junt amb Barcelona Televi-sió, ha col·laborat en la difusióde les fitxes.

L’Inventari, un projecte que japreveia el Pla d’Actuació delPaisatge Urbà aprovat per laComissió de Política del Paisat-ge Urbà de l’Ajuntament deBarcelona, recollirà un conjuntmolt heterogeni d’elements sin-gulars de diferents punts de laciutat. Tots han creat una memò-ria col·lectiva del paisatge barce-

loní i poden anar des d’un antic reclampublicitari a establiments comercials. Entotal s’han elaborat 222 fitxes de les qualsse’n proposen finalment 154 per a l’Inventa-ri. Cadascuna consta d’una fotografia, untext descriptiu i altres dades identificativesde cada element paisatgístic. Algunesd’aquestes fitxes han sortit publicades enforma d’articles a El Periódico i BTV haemès reportatges sobre alguns elementsd’aquest Inventari. A més, la totalitat del’obra es pot consultar al web de la UB(http://www.ub.es/geohum/inventari/inici.htm).

Suggeriments dels ciutadans

Pel que fa a la seva elaboració, el treballs’ha nodrit de suggeriments dels mateixosciutadans i de propostes de l’equip d’investi-

gadors de la UB dirigit per Carles Carreras iintegrat per Assumpta Ariño, contractada pera aquest projecte, i pels becaris Maria Xala-barder i Alfonso Vidal. En la decisió finalsobre quins elements es proposaven a l’Ajun-tament ha intervingut una comissió d’expertsformada majoritàriament per membres de laUB. Val a dir que els elements que poden tro-bar-se a l’Inventari són diferents dels que jafiguren en el Catàleg del Patrimoni Arqui-tectònic i tampoc són escultures, arbres omobiliari urbà. Per districtes, Ciutat Vella éson es troba un major nombre d’elements cata-logats, un total de 52, seguit per l’Eixample(37), Sants-Montjuïc (15), Gràcia (13),Sarrià-Sant Gervasi (9), Sant Martí (8), LesCorts i Sant Andreu (6), Horta-Guinardó iNou barris (4)

17

Barcelona coma paisatge

ciutat

U

La ‘Gamba’ del dissenyador Javier Mariscal al Moll de la Fusta és un dels elements recollits a lesfitxes per a l’Inventari

18

Reconstruir la històriaa través d’uns vitrallspa

trim

oni

L’estudi d’una vidrieradel monestir dePedralbes ha permèsestablir la hipòtesi d’untaller local de fabricacióde vidre a l’èpocamedieval a Barcelona

investigador del Departament deGeoquímica, Petrologia i ProspeccióGeològica Domingo Gimeno Torren-

te ha fet un estudi i la caracterització com-pleta d’una vidriera de l’absis del monestirde Pedralbes, que ha permès establir lahipòtesi de l’existència d’un taller local de

fabricació de vidre a l’Edat Mitjana.Dins les obres de manteniment que du a

terme el servei d’Arqueologia Urbana del’Ajuntament al monestir, el mes d’octubrees va desmuntar una de les nou vidrieres del’absis, que calia reparar. Per a la restauracióes va demanar la col·laboració dels investi-gadors del màster de Gradació de materialspetris en monuments i edificis de la Facultatde Geologia que dirigeix el professor Anto-nio Valenciano. L’investigador GimenoTorrente va fer una analítica petrogràfica delvidre per esbrinar-ne la composició per mitjàde microsonda electrònica, fluorescència deraigs X i microscòpia electrònica de rastreig.Segons les conclusions del seu estudi, totsels colors del vitrall són sòdics menys elcolor vermell, que és potàssic. Aquesta dadaha permès elaborar la hipòtesi de l’existèn-

cia d’un taller local a Barcelona, ja que elstallers existents a l’època a Europa (principisdel segle XIV) feien vidres potàssics. Elsvidres sòdics, molt més resistents al pas deltemps, afegeixen al seu procés de fabricaciócendres d’un arbust molt comú a la concamediterrània. El doctor Gimeno Torrente estàtreballant en aquests moments en l’elaboraciód’una metodologia que permeti restaurar laresta de vitralls de l’absis en col.laboracióamb el Servei d’Arqueologia Urbana del’Ajuntament, que coordina MontserratPugés. “Hem fet una investigació científicapionera”, explica, “que exemplifica unacol·laboració necessària amb els restauradors.A Barcelona, amb la quantitat d’esglésiesexistents, hi ha molta feina a fer.”

Domingo Gimeno Torrente amb Montserrat Pugés, del Servei d’Arqueologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona, davant el vitrall restaurat

L’

orge Wagensberg (Barcelona, 1948) esva llicenciar en Física a la UB el 1971i es va doctorar en aquesta mateixa

universitat el 1976. Des del 1991 és directordel Museu de la Ciència de la Fundació “laCaixa”, actualment en ple procés d’expansió imillora de les instal·lacions.

No obstant aquest càrrec, no ha perdut maiel vincle amb la UB, on actualment és profes-sor a la Facultat de Física i dirigeix un grup derecerca en biofísica.

És col·laborador de publicacions científi-ques especialitzades i dirigeix la col·lecciócientífica “Metatemas” de l’Editorial Tus-quets. Ha tingut una especial preocupació perla difusió científica amb obres com Nosotros yla Ciencia (1980, Bosch Editor) i Ideas sobrela complejidad del mundo(1985, TusquetsEditores). El darrer llibre que ha publicat ésIdeas para la imaginación impura(1998, Tus-quets Editores), on recull tot de reflexions

sobre el coneixement científic i les seves con-notacions socials.

En el seu darrer llibre vostè fa referència ala necessitat d’estimular les emocions perincentivar el coneixement. Com hauriad’enfocar-se des d’aquest punt de vista laformació universitària?

Penso que no existeix la pedagogia com unateoria general per transmetre qualsevol cosa; elque existeix és la transmissió d’estímuls. Unbon professor és sobretot un provocador, unestimulador. Fonamentalment a la universitat,perquè la gent ja sap llegir i crec que és fins itot una estafa dedicar una hora de classe o totun curs a exposar una cosa que està escrita enun llibre.

Un altre aspecte important: el coneixementés segurament la funció més recent adquiridaper la matèria viva i cada gran funció està sem-pre consolidada per un gran estímul. La curio-

sitat és el gran estímul en el cas de l’ensenya-ment, com la fam per a la nutrició o la set peral líquid. És veritat que l’ensenyament formalpotser no és tan adequat com un museu perdonar estímuls però, sobretot en un ensenya-ment universitari, una classe ha de crear unadiferència entre l’abans i el després. Una bonaclasse universitària és aquella en què a la sor-tida l’alumne té més preguntes que a l’entradai no menys, com és la tendència general.

Tenint en compte aquestes idees, comrecorda la seva etapa d’alumne universita-ri/receptor de coneixement?

Jo vaig trobar molts estímuls quan estu-diava a la universitat, però molts no es dona-ven a les aules. Érem molt bons conversa-dors, estàvem xerrant tot el dia. I fora de launiversitat també continuàvem la vida uni-versitària. Els bars, per exemple, on anàvema jugar a escacs al carrer Aribau eren part de20

Jorge Wagensberg“Un bon professor

és un provocador”entr

evis

ta

J

Jorge Wagensberg en l’espai on es farà l’ampliació del Museu de la Ciència

la universitat. Una de les coses interessantsde la universitat és que la probabilitat detenir amics augmenta molt.

En canvi, en la meva època les classes erenbastant avorrides; eren un llibre de textenganxat a la pissarra (encara que hi hagues-sin moltes bones excepcions). Aquest fet emva marcar molt quan jo vaig ser professorperquè m’horroritzava la possibilitat quealgú es pogués avorrir. Des del principi vaigtenir molt clar que no havia d’explicar untext prefabricat sinó plantejar problemes,estímuls. En les classes, un professor univer-sitari es guanya el sou quan estableix un dià-leg a classe, una xerrada; quan en realitat elque està fent és crear la necessitat a l’alumned’estudiar i de buscar-se ell mateix les fonts.I una de les coses més importants de la uni-versitat, que espero que mai es trenqui, ésque un universitari és un investigador cientí-fic, per això pot transmetre emocions. Crecque el pitjor investigador és millor professorque un científic que no investigui, perquè uncientífic en actiu transmet aquestes emocions.

Vostè coneix dos escenaris diferents detransmissió de coneixement, museu i uni-versitat. Quines serien les principalsdiferències i similituds?

Hi ha diferències, naturalment, sobretotperquè en una classe hi ha un programa i unscontinguts, una massa crítica que has detransmetre. I per tant, encara que és moltimportant donar estímuls, hi ha un pes deconeixement que en el museu no tens. En elmuseu no es tracta d’ensenyar; no hi hatemps en una visita de dues hores. El museués pràcticament tot d’emocions amb la parti-cularitat que aquestes emocions es basen enla realitat.

Malgrat això, quan funciona una classe oquan funciona un museu hi ha similitudsimportants en les persones. Hi ha com unabrillantor en els ulls que es detecta de segui-da i que és el moment en què s’està vivintuna emoció. Estàs canviant l’alumne o elvisitant amb emocions.

Entre els dos àmbits hi ha una relació impor-tantíssima: la visita al museu i l’ensenyamentformal es complementen molt. Si el museudóna estímuls l’alumne torna a la classe dife-rent, amb una altra sensibilitat... escoltad’una altra manera i fa unes altres preguntes.

Algunes recerques, per exemple en la físi-ca quàntica, ens estan introduint en ununivers ple d’incerteses i de fenòmens ques’escapen de la nostra intuïció. Com espoden apropar aquestes línies científiques,sovint desenvolupades a la universitat, a lamajoria dels ciutadans?

A la UB hi ha el projecte de fer el ParcCientífic de Barcelona d’aquestes línies derecerca especialment potents i hem parlat decom posar un espai que informi el ciutadàdel que s’està fent. Jo crec que la tècnicamuseològica s’hi pot aplicar perfectament,amb una museologia científica moderna i tri-plement interactiva: mental, manual i emo-cional. Si hi ha un departament d’investiga-ció en capes fines o en semiconductors o,com fa el doctor Tejada, en efectes quàntics,aquest espai museístic seria interessant coma estímul per al grup que està fent la recercai com a informació per als alumnes universi-taris i per al ciutadà que es vulgui aproparper saber què s’està fent en recerca a la uni-versitat. També pot ser interessant envers unapreocupació especial que té la UB, i que estàmolt bé, que és la relació entre el món pro-ductiu i el món que crea coneixement, unarelació que crec que també és el sentit delParc. Ara, són coses que s’han de fer bé per-què han de ser molt àgils. Si en un museu laparaula permanent vol dir deu anys, en unprojecte com del que estem parlant aquesttermini encara seria més curt.

El Museu de la Ciència està en un procésd’ampliació i innovació, el qual multipli-carà més de quatre vegades la seva super-fície. Quines són, en aquest context, leslínies de futur d’aquesta institució?

Per començar diré que és un privilegi, des-prés de divuit anys de fer el museu, poder

tornar a començar des del principi perquè enaquest temps s’aprenen moltíssimes coses,dels encerts i sobretot dels errors. La ideafonamental és que el museu serà una institu-ció científica per al ciutadà. Així com la uni-versitat, en principi, és per al professional, elmuseu serà una institució científica oberta aqualsevol individu de qualsevol edat, cultura,etc. La idea és neutralitzar una gran contra-dicció que hi ha en el món actual: la ciènciaés segurament la forma de coneixement quemés impacte té en la vida de cada dia i en elnostre futur i la que menys estímuls provocaen el ciutadà. Això és una contradicciód’ordre democràtic: com és possible que elque més influeix en el futur sigui al mateixtemps el que menys coneixem.

Hi ha dos grans objectius en el museu nou:crear estímuls a favor del coneixement cien-tífic i crear opinió científica en el ciutadàcom a requeriment d’ordre democràtic. Aixòvol dir que ens hem adonat durant aquests 18anys que el museu és un lloc idoni per aldebat públic dels beneficis i dels riscs, si n’hiha, de la ciència. Un museu ben fet tindrà unpaper d’escenari comú entre quatre gransparts de la societat: el món on es crea la cièn-cia (bàsicament universitat i consells derecerca, les empreses que fan investigació...);els que fan ús de la ciència (sector productiu,serveis, etc.); els gestors de la ciència (elsadministradors i els polítics) i per últim elciutadà mateix, la societat mateixa

21

entrevista

Jorge Wagensberg a l’interior del Museu de la Ciència

i localitzar noves poblacions del caimà demusell ample (F. Aligatoridae). La metodo-logia utilitzada va ser fer recorreguts a peuper la selva per tal de localitzar i comptabi-litzar els exemplars de les espècies que esvolien estudiar.

A partir de les dades obtingudes en aquestcens es determina una funció de detectabili-tat per a cada espècie i en darrer terme unaestimació de la densitat de la seva població.Amb tota aquesta informació es pretén ela-borar una diagnosi de l’estat de conservaciód’aquestes espècies que permeti a les autori-tats brasileres dissenyar una estratègia ade-quada per a la gestió i conservació delsespais que integren diversos parcs estatalsd’aquest país

22

biod

iver

sita

t

La Facultat de Biologiava exposar “Sooretama”,una mostra basada enl’expedició de la UB alParc Estadual Intervalesde Brasil

estratificació de la selva brasilera il’ecologia dels primats i de les ausfrugívores –que s’alimenten de fruits

i després en dispersen les llavors– eren elseixos de l’exposició “Sooretama, una expe-dició al bosc plujós atlàntic del Brasil”,basada en l’expedició al Parc Estadual Inter-vales (Brasil) feta el darrerestiu per un equip d’investiga-dors del Departament de Bio-logia Animal de la UB en-capçalat pel professor AntoniSerra i a més els investigadorsEduardo Mateos, responsabletècnic del Centre de Recursosde Biodiversitat Animal, i JoanCarles Guix de l’esmentat De-partament, entre d’altres par-ticipants.

La mostra, que es va fer elsmesos d’abril i maig en el Centrede Recursos de Biodiversitat Ani-mal a la Facultat de Biologia, pre-senta plafons explicatius, fotogra-fies i una selecció de llavors reco-llides durant la campanyacientífica, entre d’altres materialsd’interès científic i divulgatiu.

Especialment amenaçadadurant els últims anys, aquestazona del Brasil és un espainatural poc conegut fins ara iamb una riquesa i biodiversitatsuperiors a la de la pròpiaAmazònia. Des del 1991,investigadors de la UB hanencetat una col·laboració ambuniversitats brasileres i la Fun-daçao Florestal de l’Estat deSão Paulo a fi de fer un inven-tari faunístic i vegetal de la

zona, a més d’estudis de poblacions d’espè-cies amb un gran valor ecològic de cara al’estabilitat de l’ecosistema natural i la gestióde l’espai natural.

Recorreguts per la selva

De moment s’han fet tres expedicions,corresponents als anys 1991, 1994 i la del’any passat. Els objectius fonamentals quevan establir-se en aquesta darrera van serestimar la densitat de població de les espè-cies d’aus frugívores de mida mitjana i gran(F. Ramphastidae, F. Pisttacidae, F. Craci-dae) i d’algunes rapinyaires (F. Accipitri-dae); avaluar l’estatus de les poblacions deles espècies de primats del parc; (F. Cebidae)

Del campus a laselva brasilera

Un exemplar de l’espècie Ramphastos Dicolorus estudiat pels investigadors

Joan

Car

les

Guix

L’

23

investigacióLa UB té cura d’aquestaspecte de lesinvestigacions

la societat actual, els investigadors hande tenir en compte els aspectes èticsen la seva tasca de recerca, per exem-

ple quan han d’experimentar amb persones oanimals. La recerca que es fa a la UB no és unaexcepció i hi ha organismes que vetllen perquèla investigació en el marc de la Universitatcompleixi les condicions que marca la llei enaquest sentit. A més, duen a terme la funciófonamental de sensibilitzar la comunitat cien-tífica sobre els aspectes ètics del seu treball.

La Llei del Medicament de desembre de1990 obliga a un informe d’un Comitè Èticd’Investigació Clínica (CEIC) per tal de ferqualsevol assaig clínic en el qual s’adminis-tra una substància o medicament a éssershumans amb una sèrie de finalitats explicita-des a la llei. En el cas de Catalunya, aquestanormativa es completa amb l’Ordre de laGeneralitat de novembre de 1992 sobre acre-ditació dels CEIC. S’hi estableixen els requi-sits que han de satisfer aquests comitès iindica com a missió dels CEIC vetllar per lacorrecció des del punt de vista metodològic,ètic i legal de qualsevol projecte de recercaque comporti algun risc físic o psicològic pera un ésser humà. En el marc de la UB hi haactualment tres CEIC en funcionament.

El CEIC de la Corporació Sanitària Clínic(que comprèn, entre d’altres, l’Hospital Clí-nic i la Fundació Clínic per la RecercaBiomèdica) va ser acreditat com a tal per laGeneralitat el gener de 1994. En un any ava-lua més de 400 projectes de recerca, delsquals considera fins i tot qüestions com lanecessitat de fer realment una determinadainvestigació o l’adequació de l’equip tècnic ihumà que ha de dur-la a terme. La rapidesa ésun valor importantíssim en la tasca del comitèperquè els investigadors no vegin el CEICcom un entrebanc que alenteix el seu treball.

També dins un hospital universitari, hi hael CEIC de la Ciutat Sanitària i Universitàriade Bellvitge. Va néixer el 1992 i el seuvolum de treball el 1998 va ser de 148 pro-jectes d’investigació.

La Clínica Odontològica Universitària,ubicada al campus Bellvitge i gestionada perla Fundació Josep Finestres de la UB, té elseu propi CEIC. Acreditat el març de 1995,

els projectes de recerca que analitza són en laseva immensa majoria investigacions encol·laboració amb la indústria farmacèuticaper a nous productes d’higiene i tractamentbucal. Val a dir que els dos primers comitèsestan integrats per professionals de la UB ide fora de la universitat, mentre que en el casde la Clínica Odontològica el CEIC està for-mat únicament per membres de la UB.

Un altre tipus d’organisme és la Comissióde Bioètica de la UB, que va néixer el 1995amb l’objectiu de reflexionar sobre els pro-blemes ètics suscitats per la recerca científi-ca i promoure la formació d’investigadorsuniversitaris en aquest aspecte. Els seus

informes són necessaris per optar a determi-nats programes d’ajut a la recerca. LaComissió té un abast de tota la universitat ipot avaluar recerques que no impliquindirectament l’experimentació amb éssersvius però en les quals, per exemple, s’usindades de caire confidencial. A més, una tascafonamental de la Comissió és l’organitzacióde trobades de caire formatiu i de debat.

Legislació pionera

D’altra banda, des de 1997 funciona a laUB el Comitè Ètic d’Experimentació Animald’acord amb el Decret de la Generalitat de1997, que feia obligatoris aquests comitès iconvertia Catalunya en pionera a nivell del’Estat en la legislació d’aquest tema. Durant1998, el Comitè de la UB va aprovar uns 250

procediments. Actualment la UB té cincestabularis repartits a les facultats de Psico-logia, facultats de Medicina del carrer Casano-vas i del Campus Bellvitge, Biologia i Famàcia

Finalment, cal dir que aquests cinc orga-nismes que vetllen per l’ètica de la recerca ala UB responen a una preocupació social quetambé han recollit les administracions públi-ques catalanes. Així, existeix la ComissióAssessora d’Ètica per a les Ciències i la Tec-nologia de Catalunya, adscrita al Departa-ment de Presidència de la Generaltat, i quedóna el parer sobre problemes d’ordre ètic imoral que es poden derivar de les activitatsde recerca, així com de l’aplicació dels seus

resultats en el camp de les ciències i de lainnovació tecnològica, pel que fa a les perso-nes, als col·lectius socials, a la societat en elseu conjunt o a les altres espècies vives.Igualment existeix una Comissió Assessorade Bioètica, adscrita al Departament de Sani-tat i Seguretat Social, que emet el parer sobreles activitats de recerca en tant que afectin demanera directa la salut individual o col·lecti-va. D’altra banda hi ha la Comissió d’Expe-rimentació Animal que té entre les seves fun-cions actuar com a òrgan consultiu delDepartament d’Agricultura Ramaderia iPesca de la Generalitat; assessorar els cen-tres usuaris d’animals; emetre informes vin-culants en relació amb les sol.licituds d’auto-rització de procediments, i informes sobre lasol.licitud d’exempció de l’obligació de crearcomitès ètics d’experimentació animal

A

Recerca amb ètica

Els investigadors han de tenir en compte els aspectes ètics de la seva recerca

Set de cada deuparticipants són dones

ntre els 3.000 membres de les Aules dela Gent Gran, que participen en con-ferències i altres activitats culturals a la

universitat, set de cada deu són dones. Elsseus organitzadors semblen haver trobatraons de tipus ben divers per a aquest predo-mini femení: psicològiques, com ara unmajor interès a fer vida social i establir con-tacte amb els altres; biològiques, una majoresperança de vida; i fins i tot històriques, atèsque els membres de les Aules pertanyen ageneracions que van patir la Guerra Civil iels seus efectes, més delmadors entre lapoblació masculina.

Carme Balagué, mestra en la seva etapalaboral, va a la Universitat als seus 69 anysa través de les Aules motivada per uncaràcter inquiet i ganes de fer activitats cul-turals. També apunta la importància delcontacteamb els seus companys de classe iel fet que tots “parlen un mateix llenguat-

ge”, en el sentit de tenir unes determinadesinquietuds de formació. El coordinadorgeneral de les Aules, Valentí Costa, afirmaque aquest factor del contacte i la relacióinterpersonal pesa molt en el cas de lesalumnes de les Aules. “Tenen més set decomunicació que els senyors”, afirma. Posacom a exemple que el naixement de grupsd’amigues que també es troben fora declasse és molt comú, cosa que no succeeixtant en els estudiants.

Llúcia Cervantes porta ja cinc anys com amembre de les Aules i afirma que alcomençament havia anat a classes en què hihavia només dos o tres companys masculins.Afegeix, però, que darrerament els homess’han animat més a apuntar-se a les Aules.Llúcia va treballar com a secretària de direc-ció i ara continua activa amb tota una plujad’activitats. Si observem els trets caracterís-tics de les alumnes de les Aules veiem que laprofessió de la Llúcia és una de les méscomunes. Això reflecteix unes generacionson les dones que no eren mestresses de casatenien en la seva gran majoria com a sortides

24

Les Aulesde la Gent Gran tenen

rostre femení soci

etat

E

Les alumnes Llúcia Cervantes i Carme Balagué es dirigeixen a una de les classes de les Aules a l’Edifici Històric de la UB

laborals tasques de secretària i d’administra-tiva o de mestra

Final de cursLa catedràtica de la Facultat de Farmàcia dela UB Anna Carmona va ser l’encarregada depronunciar la conferència de clausurad’enguany del curs de les Aules de la GentGran, que es va fer en un acte al Paranimf. Eltítol de la seva conferència va ser “La recer-ca en Ciències de la Salut a Catalunya”.Com cada any, els alumnes de les Aules hanseguit conferències i altres activitats de cairecultural a la UB. En el darrer trimestred’aquest curs, per exemple, han tingut clas-ses sobre temes com l’euro, els additius enels aliments, l’IRPF o la problemàtica ecolò-gica de Doñana. També han fet sortides aindrets com el Teatre Nacional de Catalunya,el Parc Natural del Garraf o l’església-mones-tir romànica de Sant Pere de les Puelles.Telèfon de les Aules de la Gent Gran:93 451 60 40

Els grans magatzems sónun punt de mostra ivenda de productes de lanostra Universitat

a UB va participar el mes de març en lacommemoració del 25è aniversari delnaixement de El Corte Inglés Diagonal,

tot organitzant alguns dels actes lúdics de lacelebració, alhora que els grans magatzemsesdevenien un punt de mostra i venda de pro-ductes de la UB. Aquesta iniciativa, coordi-nada per la Unitat de Màrqueting i Patrocini,es donava arran de la col·laboració entre elsgrans magatzems i Edicions UB, que des desetembre de l’any passat tenen en El CorteInglés un dels punts de venda destinat a lesseves publicacions.

Durant els actes de l’aniversari es podienadquirir productes promocionals de la UB enun punt de venda específic a la planta baixadels magatzems, que ha esdevingut perma-nent després de les celebracions. Es van ins-tal·lar també punts de venda de productes UBa la quarta planta dels magatzems i a l’entra-da d’una carpa provisional a la Gran Via Car-les III que acollia els actes de l’aniversari. Amés, dos dels aparadors exteriors del centrecomercial es van destinar a productes UB, desde llibres fins a maniquins amb roba de la uni-versitat (xandalls, samarretes...).

Com ja és habitual, els llibres d’EdicionsUB estaven a la venda en la secció de llibreriade El Corte Inglés. Actualment aquestes publi-cacions es troben en un apartat específic si sónmanuals i llibres de text o bé, en el cas d’obresadreçades a un públic més general, distribuï-des en les seccions temàtiques corresponents.

Però la participació de la UB en els actesde celebració de l’aniversari dels grans

magatzems va anar més enllà. El mes demarç, a la carpa provisional instal·lada a laGran Via Carles III, es va fer una presentaciósobre què és la UB i la seva imbricació en elmón cultural, organitzada pel Gabinetd’Orientació Universitària. En la mateixasessió van actuar el Cor de la UB, el de la Fa-cultat de Química i el Coro Galego de laFacultat de Filologia. En una altra sessió vanactuar l’Orquestra de Cambra i la formaciómusical Cor Obert de la Facultat de Medici-na. En cadascuna de les ocasions hi va haveruna desfilada de moda de les botigues de ElCorte Inglés, amb la participació d’alumnesde la UB. Totes aquestes activitats van sercoordinades des del vicerectorat d’Activitatsi Promoció Culturals.

El veïnatge entre els grans magatzems i elCampus Pedralbes, com també la voluntat deEl Corte Inglés d’apropar-se a un públicjove, han estat factors decisius en aquestainiciativa

25

La UB, al 25è aniversaride El Corte Inglés Diagonal

celebracions

L

Punt de venda de productes de la UB en els grans magatzems

26

infà

ncia

L’Institut de Ciències del’Educació de la UBestudia els serveiseducatius per a infantsfins a tres anys

Institut de Ciències de l’Educació dela UB (ICE) ha elaborat, per conveniamb l’Àrea d’Educació de la Diputa-

ció de Barcelona, l’estudi L’educació delsmés petits, dirigit pel professor del Departa-ment de Mètodes d’Investigació i Diagnòs-tic en Educació Àngel Forner. En el treballs’hi analitzen els serveis educatius per ainfants de 0 a 3 anys i s’estableix com anivell d’escolarització desitjable durant el pri-mer any de vida de l’infant un 20 %, davant el4,5 % actual a Catalunya; de l’any als 2 anysun 50 %, el doble de la xifra real d’aproxima-dament un 22,6 %; i dels 2 als 3 anys un 80 %dels infants, en lloc del 46,6 % actual.

L’estudi també analitza la presència delsector públic i privat en les places ofertes:dels 40.680 nens de 0 a 3 anys escolaritzatsa Catalunya, molts més de la meitat(28.350) estan matriculats a centres de titu-laritat privada. D’altra banda, les poblacions

més ben dotades pel que fa a nombre de cen-tres són, segons que es desprèn de l’estudi,les que tenen entre 5.000 i 50.000 habitants.

En el treball s’analitzen igualment altresserveis a més dels estrictament escolars, és adir centres assistencials i d’oci com araesplais, ludoteques o biblioteques. En aquestapartat, destaca l’augment del nombre delsanomenats espais familiars, on es fomenta larelació entre infants a través del joc i altresactivitats, alhora que s’informa i s’aconsellaels pares sobre l’educació dels fills.

1.680 serveis educatius inventariats

Per a l’estudi, que ha suposat un any derecerca, s’han inventariat 1.680 serveis edu-catius pertanyents als 310 municipis de laprovíncia de Barcelona. En els serveiss’inclouen escoles, ludoteques, casals infan-tils, esplais, escoles de música, dansa icorals, biblioteques, equipaments esportius icentres cívics.

Els autors assenyalen la necessitat d’unadecidida intervenció política en l’educacióde 0 a 3 anys, tot fomentant actuacions desuport a les famílies amb fills petits i promo-vent accions a favor d’una major atenció i

cura dels infants. També manifesten que lesprevisions demogràfiques (augment de fillsúnics i retard de l’edat de maternitat) s’hau-rien de traduir en una millor atenció a lesfamílies i els infants, i que la reactivacióeconòmica és insuficient perquè augmenti lanatalitat, fent necessàries mesures d’atencióeducativa i social. Es destaca que els enspúblics han d’actuar de manera directa oindirecta en la promoció, qualitat i supervisióde serveis adreçats als infants de 0 a 3 anys.

El professor Àngel Forner manifesta queaquest estudi és un bon exemple de col·labo-ració entre l’ICE i una altra entitat públicacom la Diputació de Barcelona, alhora queassenyala el fet que una institució d’educa-ció superior pot contribuir a la millora edu-cativa en les primeres etapes d’aprenentatge.Igualment, en el mateix estudi s’assenyala lanecessitat de fer recerques semblants enaltres províncies catalanes.

A més de la direcció d’Àngel Forner, hanparticipat en l’estudi els investigadors ConceAcedo, Ferran Candela, Yolanda Fariñas,Tomás Fernández i Josefina Recasens. Podeutrobar més informació sobre l’ICE iles seves activitats a l’adreça d’Internethttp://www.ub.es/div-fac/div5/ice/ice.htm

Els més petits,objecte de recerca

universitària

Els autors assenyalen la necessitat d’una decidida intervenció política en l’educació de 0 a 3 anys

L’

Una taula rodona aplegaantics alumnes de lafacultat que hanesdevingut escriptors o periodistes

ls escriptors Cristina Fernández Cubas iJosé Luís Giménez Frontín, el directorde la revista Ajoblanco, Pepe Ribas, i el

periodista i director de la revista Qué leer,Jorge de Cominges, van participar el mes demaig en una taula rodona a Dret dedicada aantics alumnes de la facultat que han desta-cat en altres camps professionals. Organitzatdins les activitats del 40 aniversari del centre,l’acte es titulava Vivat omne quod libet (ferdret i altres coses, o de dret cap a les arts).Els quatre participants van passarrevista a les seves vivències univer-sitàries i a la forma en què va aju-dar-los la formació que van rebre ala facultat.

En el cas de Fernández Cubas elsestudis judicials van aportar-li “unordre” a la seva vida, a més de ser elcontext on va conèixer un ampliventall d’amistats. Pepe Ribas vaposar èmfasi en la vida política de lafacultat dels anys 70, amb suspen-sions freqüents de les classes i unafortíssima activitat de grupsd’esquerres que van convertir elcentre en “un laboratori” per a moltslíders polítics i culturals actuals.També va assenyalar que el fetd’estudiar Dret dóna un sentit de larealitat que, en el cas d’Ajoblanco,va contribuir que la revista perdurés.

José Luís Giménez Frontín vaexplicar com era la Facultat a prin-cipis dels anys 60, quan encara nohavien canviat els costums i la gentno s’atrevia a treure’s la corbata iposar-se jersei per anar a classe. Pera Jorge de Cominges, l’inici a lafacultat va significar l’entrada “a lavida amb majúscules” i va propor-cionar-li més maduresa.

D’altra banda, la facultat va aco-llir també durant el mes de maig un

sopar de cloenda dels actes del 40 aniversaridel centre en el qual van participar uns 180antics alumnes, la majoria vinculats a la vidauniversitària com a docents a la UB o altresinstitucions. Durant el sopar va anunciar-seel projecte d’una futura associació d’anticsalumnes de Dret, en la qual s’ha començat atreballar, per incentivar una millor relació icooperació entre els exestudiants del centre.

Val a dir que durant tot aquest any laFacultat de Dret ha organitzat una sèried’actes per commemorar el 40 aniversarid’aquest centre, que en l’any de la seva inau-guració va ser premi FAD i que va renovarcom a edifici els esquemes de l’arquitecturapública a Barcelona.

Entre les celebracions d’aquest aniversa-ri s’ha inclòs un cicle de lliçons magistralsa càrrec de persones vinculades al centrecom a professors o antics alumnes. Estàprevist que s’apleguin en un futur llibre lesconferències del cicle, junt amb altres tex-tos de docents de la facultat. També es vaorganitzar una exposició sobre la històriadel centre on podien veure’s plànols del’edifici, articles de revistes d’arquitecturasobre la facultat i fotografies antigues iactuals del centre

27

Del Dret ala literatura

antics alumnes

E

D’esquerra a dreta, Pepe Ribas, Jorge de Cominges, Cristina Fernández Cubas i José Luís Giménez Frontín

S’ha començat a treballaren una futura associaciód‘antics alumnes de laFacultat de Dret

Els alumnes de launiversitat tenen espairadiofònic gràcies a unconveni amb el districtede Gràcia

espai dels estudiants de la UB a RàdioGràcia (EUBRG) ja es pot sintonitzaral 107.6 de l’FM, diàriament, de les

onze de la nit fins a la una de la matinada. Estracta d’una experiència pionera en el pano-rama universitari a Catalunya i Espanya, ins-pirada en els models radiofònics d’universi-tats nord-americanes i canadenques, en elqual els estudiants gestionen amb total lli-bertat els continguts i el finançament del seuespai a les ones.

El rector Antoni Caparrós i la regidora del’ajuntament Teresa Sandoval, en nom delConsell del Districte de Gràcia i de RàdioGràcia van signar el mes de maig un convenide col·laboració amb el qual la UB aporta laquantitat d’un milió de pessetes per a lamillora de la infraestructura de Ràdio Gràcia.

La programació, que es va començar aemetre el 26 d’abril en fase de proves, cons-ta d’un informatiu de cinc minuts amb crò-niques i notícies breus de totes les facultatsde la UB. Cal destacar, per exemple, que

l’espai disposa del seu propi grup de previ-sió meteorològica, format per un grupd’estudiants de climatologia que són o hanestat becaris a TVE Catalunya, SER i Cata-lunya Ràdio

28

Sintonitzeu amb els estudiants de la UBm

itja

ns

l popular periodista Andreu Buenafuen-te va ser l’encarregat de presentar el mesde març la campanya antitabac de la

Facultat de Medicina adreçada prioritàriamentals estudiants del centre, però també a docentsi membres del PAS. A l’acte hi van intervenirel catedràtic de Medicina Preventiva i SalutPública i director general de Salut Pública dela Conselleria de Sanitat, Lluís Salleras, eldegà de la Facultat, Josep A. Bombí, i els pro-fessors del Departament de Medicina RobertRodríguez Roisin i Jordi Estapé.

Aquests dos docents, juntament amb elprofessor Joaquim Oromí, del Departament

de Salut Pública del Campus Bellvitge,integren la comissió que ha promogut lacampanya i que és presidida pel degà delcentre.

La campanya, que comptarà amb taulesrodones, xerrades, pòsters i altres mate-rials gràfics, es farà d’acord amb les direc-trius marcades per la Junta de la Facultat ité el suport de la Direcció General deSalut Pública de la Generalitat. Cal desta-car que, segons les estadístiques, els met-ges representen un dels col·lectius profes-sionals amb el percentatge més elevat defumadors actius

E

Membres de l’equip d’EUBRG a l’estudi

Andreu Buenafuente amb els cartells de la campanya

Andreu Buenafuente a la campanya antitabac

de Medicina

L’

urant els mesos d’abril i maig elDepartament de Filologia Hispànicaha organitzat una sèrie de conferèn-

cies i trobades amb destacats escriptorscatalans, espanyols i hispanoamericans.Mario Vargas Llosa i Carlos Fuentes vanser dos dels autors que van visitar la UBdins els Col·loquis amb Escriptors Hispa-noamericans que coordinen les professo-res Mercedes Serna i María José Sánchez-Cascado i que és fruit d’un acord ambl’Editorial Alfaguara.

Vargas Llosa va presentar els primersvolums de la Biblioteca que porta el seu nomi que inclou títols tan coneguts com Conver-sación en la catedral, La ciudad y los perros,La casa verde o Los cachorros. Hi van inter-venir el rector Antoni Caparrós, el vicerectord’Activitats i Promoció Culturals SalvadorClaramunt i els professors Emma Martinell,Joaquín Marco i Lluís Izquierdo.

Pel que fa a l’escriptor mexicà CarlosFuentes va presentar la seva última obra Losaños con Laura Díaz(Alfaguara, 1999).L’acte es va iniciar amb una introduccióbiogràfica, literària i intel·lectual de CarlosFuentes a càrrec de les dues professorescoordinadores del cicle. Fuentes, assagista iescriptor, és un dels pensadors més impor-tants de tota l’Amèrica Llatina i un dels lite-rats amb més prestigi, gràcies a obres comLa muerte de Artemio Cruz, La región mástransparentei Aura.

29

Vargas Llosa i Carlos Fuentes a laUB

literatura

Mario Vargas Llosa Carlos Fuentes

L’UB web renova imatgeUn dels objectius de lanova pàgina ha estataconseguir unaestructura més clara per a la consulta

UB web estrenava el dia deSant Jordi, nova home, laquarta des que es va posar en

marxa per primer cop la tardor del1995.Els principals canvis gràfics han estatla incorporació d’una barra de puntsdestacats i la inclusió de fotografies.L’objectiu d’aconseguir una estructura

més clara per a la consulta ha portat aincloure també punts d’entrada en espanyoli anglès, un punt d’oferta acadèmica i accés,

i el punt de la biblioteca a la mateixa pàginaprincipal. Altres canvis han fet possible lacompatibilitat de l’UB Web amb tots els

navegadors d’Internet,més rapidesa en la visua-lització de les pantalles, ila millora en els proces-sos d’accés. La homehaincorporat també el noupunt Grup UB i el puntd’accés a la xarxa d’uni-versitats Joan Lluís Vives.

La tasca de renovació haanat a càrrec del webmàs-ter de la UB Rubén Colón,per encàrrec de l’equip degovern

La nova pàgina portal

Ambdós van impartir sengles conferències alParaninf

Un altre escriptor llatinoamericà queva estar a la UB el mes de maig va ser elxilè Jorge Edwards, que va pronunciar laconferència “La invención de la historiaen una novela”. La seva intervenció esta-va organitzada pel Departament de Filo-logia Hispànica i l’Institut Català deCooperació Iberoamericana. Finalment elmes d’abril van visitar la UB els autorsJoan Margarit, Félix de Azúa, EnriqueVila-Matas i Francisco Umbral

D

L’

er víctima d’un atac de dolor abdomi-nal, perdre el sentit de l’orientació acausa d’un traumatisme al cap i patir

un quadre de malestar crònic amb febre per-sistent són algunes de les situacions perfec-tament simulades cada any per un conjuntd’actors professionals davant dels alumnesde 6è curs de la Facultat de Medicina alCampus Bellvitge que passen l’examenconegut com l’Avaluació de la CompetènciaObjectiva Estructurada (ACOE).

Es tracta d’una experiència pionera enl’àmbit docent de tot Catalunya que es vaposar en marxa per primer cop a la unitat

docent del Campus Bellvitge el 1993 amb ungrup de metges interns residents (MIR) pertal d’avaluar les habilitats i aptituds delsespecialistes a l’hora de fer una exploracióclínica, valorar un historial mèdic i, en defi-nitiva, enfrontar-se amb un malalt a peu dellit. A partir del 1994, les proves de l’ACOEes fan ja amb estudiants de l’últim curs de lallicenciatura de Medicina, que han de ferfront durant més de quatre hores a una sèriede situacions simulades, planificades i bencronometrades que els posen a prova com afuturs professionals de la salut.

A més d’enfrontar-se amb actors especial-ment preparats per simular dolències, elsalumnes han de demostrar les habilitatsmèdiques adquirides durant la llicenciaturaamb la manipulació de maniquins i d’altresmaterials de suport (fotografies, radiogra-fies, etc.). Després de ser visitats, aquestsmalalts imaginaris avaluen les habilitatsdemostrades pels alumnes i elaboren uninforme sobre la competència professionalde cada un.

El professor Francesc Gudiol, delegat deldegà de Medicina Josep A. Bombí al Cam-

pus Bellvitge, destaca el valor d’aquestrecurs docent perquè “permet valorar aspec-tes que no són contemplats en els exàmenstradicionals, com ara l’empatia amb elmalalt, la capacitat de reacció i d’elaboracióde judicis i les habilitats comunicatives del’alumne. A més, això podria utilitzar-secom a eina d’avaluació en programes deformació continuada dels metges atès queés molt útil per detectar els punts febles delprofessional. De fet, algunes societats cien-tífiques ja han començat a incorporaraquestes tècniques”. Cal destacar queaquest sistema d’avaluació es fa encol·laboració amb un grup d’especialistesde l’Institut d’Estudis de la Salut del Depar-tament de Sanitat i Seguretat Social de laGeneralitat de Catalunya coordinat per Car-les Pila, equip que organitza i supervisa eldesenvolupament de totes les proves fetesals alumnes. El mateix Institut d’Estudis dela Salut també va col·laborar en cursos ante-riors amb l’Escola Universitària d’Inferme-ria de la UB per fer aquest tipus d’avalua-cions amb actors professionals en l’àmbitde la infermeria

31

salut

Fer-seel malalt

S

L’alumna de sisè de medicina Esther López examina un malalt simulat, l’actor Pere Canals

Actors professionalssimulen una sèrie demalalties perquèestudiants de medicinafacin l’examend’Avaluació de laCompetència ObjectivaEstructurada

alcoholisme és un dels problemes sani-taris més greus de la societat occidentali cada cop més el consum abusiu d’alco-

hol afecta també el col·lectiu de joves, dones ipersones grans. Pel que fa a Catalunya el 50 %dels accidents de trànsit, el 40 % d’actes crimi-nals i el 30 % d’accidents laborals estan relacio-nats amb la ingesta excessiva d’alcohol. Aques-tes són part de les dades que presenta el llibreEnfermedades y problemas relacionados con elalcoholdel catedràtic Miquel Sánchez-Turet delDepartament de Psiquiatria i Psicobiologia Clí-nica de la UB, que acaba de publicar l’editorialEspaxs Publicaciones Médicas.

L’obra actualitza els temes centralsd’aquesta problemàtica de la mà de clínics iinvestigadors reconeguts que comparteixenuna mateixa cultura clínica, científica iinvestigadora, en temes com ara el concep-te històric de malaltia alcohòlica, els estudisgenètics, efectes sobre l’organisme, la rela-ció amb accidents de trànsit, el tractamentfarmacològic i programes de tractamentcontra l’addicció, entre d’altres.

Els experts apunten que hi ha hagut unprogrés important en el panorama de larecerca sobre la dependència de l’alcoholtant a nivell biomèdic com psicosocial, i defet han aparegut nous fàrmacs amb un posi-tiu efecte terapèutic sobre el pacient.

Hi ha col·laborat el catedràtic del Departa-ment de Medicina i Cap del Servei d’Hepa-tologia de l’Hospital Clínic i Provincial JoanRodés, el cap de la Unitat d’Alcohologia dela Generalitat de Catalunya Antoni Gual idiferents investigadors del Departament dePsiquiatria i Psicobiologia de la UB, entred’altres especialistes

32

L’alcoholisme,tema de recercalli

bres

L’

El biòleg JoandomènecRos narra en un llibre la dimensió i lacomplexitat de lainvestigació al Pol Sud

l biòleg Joandomènec Ros acaba depublicar Objectiu: l’Antàrtida. Diari debord d’una campanya oceanogràfica

(Ed. Empúries), la narració d’un viatge cien-tífic al continent blanc en el qual l’autor vaparticipar a bord del vaixell alemany Polars-tern, des de Ciutat del Cap fins al mar deWeddell. Hi narra la vida diària a bord, totintercalant-hi anècdotes i lliçons sobre labiologia marina o el comportament delsgels, i aconseguint que el lector comprengui

ràpidament la dimensió i la complexitat de lainvestigació al Pol Sud.

Joandomènec Ros (Barcelona, 1946) éscatedràtic d’Ecologia a la Facultat de Biolo-gia. Especialista en ecologia marina, hacoordinat diversos projectes de recerca iestudis ambientals. Membre de l’Institutd’Estudis Catalans i diverses societats iacadèmies científiques, participa en òrgansconsultors de l’Administració i de la UB.Coordina la càtedra UNESCO de MediAmbient i Desenvolupament Durable de laUB i ha dirigit el programa de Ciències delMar de la Universitat de la Mediterrània(MEDCAMPUS). Col·laborador de diver-sos mitjans de comunicació, és autor de Lanostra ecologia de cada dia(Curial, 1995),Trossos de natura inacabats (La Magrana,1997) i Rots de vaca i pets de formiga(Thassàlia, 1998)

E

Viatge a l’Antàrtida

Miquel Sánchez-Turet

El catedràtic Miquel Sánchez-Turetactualitza en un llibre elsaspectes principals delsproblemes que envoltenaquesta malatia

a professora del Departament de Filolo-gia Anglesa i Alemanya Susan Ballynestà duent a terme un projecte de recer-

ca conjunt amb altres cinc investigadors deles universitats de Leicester, Edimburg iTasmània en el marc de l’International Cen-ter for Convict Studies, ubicat a la Universi-tat de Tasmània, dedicat a esbrinar el cabalmigratori no britànic que va poblar Austràliadurant el període de 1780 a 1850. Austràliava ser durant aquesta època una colòniapenal de l’Imperi Britànic on van anar aparar un gran nombre de convictes d’origenirlandès i britànic, que conjuntament amb els

colonitzadors, majoritàriament de la metrò-poli, van configurar el gruix primigeni de lapoblació australiana d’origen occidental. Lanovetat de la recerca de la professora Ballynha estat el descobriment que molts d’aquestsconvictes tenien orígens hispànics i lusòfons.

L’àrea d’investigació de Susan Ballyn és lapenínsula Ibèrica. Al llarg de tres anys haconsultat gran quantitat de cartes personals,documents oficials (partides de naixement idefunció, actes judicials...), biografies imanuscrits dipositats a biblioteques, i ha tro-bat evidències de 200 convictes d’origen por-tuguès o espanyol jutjats per tribunals brità-nics que van ser deportats a Austràlia. Unagran part d’aquests condemnats correspon apresos jutjats pels tribunals existents a la Islade León (prop de Cadis) i a Gibraltar, actiusdurant la Guerra del Francès, època en quèEspanya i Gran Bretanya eren aliats contraNapoleó. També s’han trobat casos d’espan-yols residents a Anglaterra o britànics queafirmen ser d’origen hispànic, i fins i tot jueus

sefardites residents a Londres. “També hemtrobat un parell de cognoms”, afirma, “quefonèticament semblen ser d’origen català”.Seria el cas dels cognoms Pares i Massies.

Entre les troballes de la recerca hi hal’autobiografia de la madrilenya Adelaida dela Thoreza de la Vega, nascuda a Madrid el1808 i transportada a Austràlia amb 21 anys.Allà va ser criada del primer colon lliureespanyol, Jean Baptiste de Arietta, d’origenbasc-francès.

Els investigadors celebraran un congrés a laUniversitat de Leicester el 9 i 10 de desembred’enguany en què es donarà a conèixer l’estatde la recerca. Així mateix, s’espera posar enfuncionament ben aviat una pàgina web ambtot el material existent sobre el tema.

Una de les principals qüestions encara peraclarir és l’aportació demogràfica total querepresenten aquests convictes en la poblacióaustraliana, fet que no es podrà quantificarfins que no s’hagi completat el cens totaldels deportats

33

Australians ambarrels catalanes

població

L

La professora Susan Ballyn (a la dreta) amb Cassandra Pybus, de la Universitat de Tasmània

Una investigació sobrel’origen dels deportatsrefà la història de lapoblació d’aquestcontinent

34

mat

emàt

ique

s

milions de pessetes, a més d’altres dos desti-nats a un investigador de l’equip del científicguardonat. A continuació, el professor Nua-lart fa una sèrie de reflexions arran del’obtenció d’aquest premi sobre la recerca enmatemàtiques.

Quines són les singularitats de la recercaque es fa en Matemàtiques?

Fer recerca en matemàtiques requereix uncert grau d’imaginació i d’abstracció, perquèen el fons consisteix a resoldre problemesque vénen plantejats per un mateix o bé perla comunitat científica. Els matemàtics tenim

El món de lesmatemàtiques cobraprotagonisme enguanyamb l’atorgament delPremi Iberdrola deCiència i Tecnologia –undels més prestigiosos detot l’Estat– al catedràticdel Departamentd’Estadística de la DivisióIII de la UB DavidNualart, adscrit a laFacultat de Matemàtiques.El guardó es va lliurar enel decurs d’un actecelebrat a la ciutat deCàceres el mes d’abril

atedràtic a la UB des del 1984, el pro-fessor Nualart es va llicenciar enMatemàtiques a la UB l’any 1972 i tres

anys més tard acabava el doctorat amb untreball sobre integració estocàstica. Premi dela Reial Acadèmia de Ciències de Madrid el1991 pel conjunt de la seva trajectòria inves-tigadora i doctor honoris causaper la Uni-versitat Blaise Pascal de Clermond-Ferrand(França) el 1998, David Nualart ha guanyatla setena edició del Premi Iberdrola pels seustreballs sobre el càlcul de Malliavin i lesequacions diferencials estocàstiques.

Aquest és el segon cop que un matemàticassoleix aquesta distinció, i destacar que enaquesta edició hi havia 49 candidats. En eljurat hi figuraven el premi Nobel de Física1974, Anthony Hewisch, el Premi Nobel deQuímica 1986, Dudley Herschbach, el PremiNobel de Química 1987, Jean Marie Lehn,l’editor de Physical Review Letters, GeorgeBasbas, i el d’Angewandte, Chemie PeterGölitza, el director corporatiu d’Iberdrola,Jaime Echevarria, i el president del comitècientífic del Parc Científic de Barcelona,Pere Pascual. El premi està dotat amb dotze

C

David Nualart,Premi Iberdrola de Ciència i Tecnologia 1999:“La dimensió de joc i repte està molt

present en la recerca en matemàtiques”

El professor David Nualart al claustre del Pati de Ciències de l’Edifici Històric de la UB

“A Catalunya hi ha unbon nivell de recerca en matemàtiques,malgrat la manca detradició investigadora en aquest àmbit”

35

matem

àtiques

una sèrie d’eines i de tècniques per assoliraquests objectius i les apliquem. De fet,podríem dir que la dimensió de joc i de repteque té la investigació en matemàtiques potserno està tan present en altres tipus de recerca.

Què significa per al món de les matemàti-ques l’obtenció d’aquest premi?

Aquest guardó i d’altres tipus d’activitatsque es fan en el món de les matemàtiquespoden ajudar a apropar l’activitat delsmatemàtics a la societat en general i aixítrencar la imatge tradicional del matemàtictancat en la seva torre d’ivori i allunyat de larealitat. Cada cop més hi ha iniciatives perdivulgar el treball dels matemàtics mit-jançant conferències i taules rodones, tot ique són temes difícils de comunicar. Actual-ment a Catalunya hi ha un bon nivell de

recerca en matemàtiques, malgrat que el paísno tenia tradició investigadora en aquestàmbit, i Barcelona serà seu del III CongrésEuropeu de Matemàtiques el 2000. Per això,el premi és un reconeixement a la recerca enMatemàtiques i en concret a l’equip de tre-ball que hem constituït a la Facultat deMatemàtiques de la UB amb la professora MartaSanz. Som els únics que fem recerca sobre càl-cul estocàstic a nivell de tot Espanya, un temaper cert força desenvolupat a l’estranger.

Quines són les línies de recerca prioritàriesdel seu equip?

Ens dediquem a la recerca sobre l’anàlisiestocàstica. Col·laborem amb grups d’altresuniversitats europees i formem part d’unaxarxa finançada per la Unió Europea dinsd’aquest àmbit. De manera concreta, treballem

sobre models probabilistes, que presenten unaevolució dinàmica, anomenats processosestocàstics. El càlcul diferencial amb aquestsprocessos constitueix l’anàlisi estocàstica.Nosaltres fem estudis teòrics de models, queestan presents en determinats temes d’aplica-ció. Per exemple, models basats en equacionsdiferencials estocàstiques s’utilitzen enmatemàtiques financeres o bé en l’àmbit de lahidrodinàmica i l’estudi de turbulències. Araencetem una nova línia de treball sobre movi-ment brownià fraccionari, que és un tipus depertorbació de caràcter irregular o fractal quegeneralitza el moviment brownià clàssic.

Quins són els camps que tindran més pro-jecció en un futur en matemàtiques?

Destacaria l’àmbit de les equacions en deri-vades parcials, que presenta unes dificultats tèc-niques bastant destacables i que atreu un elevatnombre de matemàtics. Dins d’un altre context,és necessari subratllar que encara existeix uncert dèficit en la incorporació de matemàtics ales empreses en comparació amb altres països.De vegades el matemàtic no és contractat tantpel conjunt dels coneixements que té sinó per laforma d’estructurar el coneixement, és a dir,pels hàbits mentals que ha adquirit en el decursde la seva formació com a matemàtic

El professor David Nualart

L’Institut d’Estudis Catalans va acollir el mes d’abril una reu-nió de treball del comitè científic del III Congrés Europeu deMatemàtiques (3ecm), un prestigiós fòrum científic que se cele-brarà a Barcelona del 10 al 14 de juliol del 2000 –declarat AnyMundial de les Matemàtiques per la UNESCO– amb la partici-pació organitzativa de la UB, la UAB i la UPC i on s’aplegaranmés de 1.500 especialistes. La trobada, que farà un èmfasi espe-cial en la divulgació, tractarà un ampli ventall de temes de màxi-ma actualitat en matemàtiques.

Integrat per tretze matemàtics de prestigi internacional, elcomitè científic reunit a Barcelona va estar presidit pel matemàticMichael Atiyah, un destacat especialista en la teoria quàntica decamps –considerat un dels matemàtics amb més impacte de lasegona meitat del segle XX– que va ser guardonat amb la medallaFields el 1966 per haver descobert la teoria K i el teorema del’índex. Michael Aiyah i el també membre del comitè VladimirArnold van impartir dues conferències el mes d’abril a la seu del’Institut de Ciències de l’Educació de la UB.

L’estada dels membres del comitè científic a Barcelona va servirper perfilar el programa de conferències i minisimposis del congrés.Entre els temes que es tractaran a la trobada de l’any 2000 figurenles matemàtiques aplicades a les finances, àlgebra computacional,caos quàntic, teoria de cordes i teoria M i codis basats en la geo-metria algebraica. Pel que fa al vessant divulgatiu, s’adreça a diver-sos nivells com ara instituts d’ensenyament secundari o públic engeneral. Durant el congrés se celebraran taules rodones, exposi-cions de material multimèdia i d’altres iniciatives.

El Congrés Europeu de Matemàtiques va iniciar la seva singla-dura el 1992 i d’aleshores ençà se celebra cada quatre anys sota elsauspicis de la Societat Matemàtica Europea, fundada l’any 1990.Cal destacar que l’abril últim la seu de l’IEC va acollir també lareunió del comitè executiu d’aquesta societat científica, format per10 prestigiosos matemàtics de tot Europa entre els quals hi ha laprofessora del Departament d’Estadística Marta Sanz. La trobadaes va centrar en la planificació de les activitats de la Societat durantels pròxims mesos.

“Som els únics que fem recerca sobre càlcul estocàstic a Espanya, un tema força desenvolupat al’estranger”

Congrés Europeu de Matemàtics a Barcelona l’any 2000

36

dist

inci

ons

especialista en fisiopatologia respiratò-ria Peter D. Wagner va ser investit doc-tor honoris causa per la UB el passat

mes d’abril al Paranimf de l’Edifici Històric.Nascut a Karachi (Pakistan) el 1944, Peter

D. Wagner és professor de la Universitat deCalifòrnia a San Diego (Estats Units). Amb unagran projecció internacional, el 1972 va crearuna tècnica de mesura de l’intercanvi de gasos–la Multiple Inert Gas Elimination Techni-que– emprada a tot el món com l’eina més

completa per quantificar les distribucionsde ventilació i perfusió pulmonars. Ésmembre de reconegudes societats científi-ques i autor de nombroses publicacions.Des del 1982 manté una estreta col·labora-ció amb els membres del grup de recercaconsolidat sobre fisiopatologia i tracta-ment de les malalties respiratòries quecoordina el director del Departament deMedicina de la UB Roberto RodríguezRoisín, que va actuar com a padrí durant eldecurs de l’acte acadèmic.

La cerimònia també va ser el marc delliurament dels títols de doctor 1997 i delII Premi Claustre de Doctors de la UB, queha estat atorgat a l’arqueòloga MariaMercè Bergadà per la seva tesi doctoralContribució a l’estudi geoarqueològic delsassentaments prehistòrics del plistocè su-perior i l’holocè inicial a Catalunya, dirigida

pels catedràtics de Prehistòria, HistòriaAntiga i Arqueologia Josep M. Fullola, i deGeodinàmica i Geofisica David Serrat

L’investigadorPeter D. Wagner,

doctor ‘honoris causa’

l llicenciat de la UB Miquel RaspallChaure ha quedat primer en la convo-catòria de l’examen de Metge Intern

Resident (MIR) per a diferents especialitatsmèdiques en la convocatòria celebradal’abril últim.

Amb un excel·lent currículum acadèmic,Miquel Raspall va finalitzar la llicenciaturaa la Facultat de Medicina de la UB el junydel 1998. Miquel Raspall diu que triaràl’especialització de pediatria seguint la tra-dició d’altres membres de la seva família. Amés de formar-se en l’àmbit de l’assistència,també es planteja fer el doctorat.

Cal destacar que l’any passat el llicenciatde la UB Pedro Castro Rebollo també vaquedar primer en l’examen MIR en la moda-litat de metge de família, al qual es van pre-sentar més de 6.500 aspirants.

Un llicenciat de la UB,primer en el MIR

E

Peter D. Wagner a l’acte d’investidura coma doctor ‘honoris causa’ de la UB

Miquel Raspall vol continuar amb els estudis de doctorat

Professor de laUniversitat de Califòrnia,és especialista enfisiopatologiarespiratòria

Miquel Raspall haobtingut el millor resultaten la convocatòria del’examen de Metge InternResident

Es calcula que prop de 19.000 persones espresenten anualment a les dues convocatò-ries de l’examen MIR, considerat un delsmés difícils de tot l’Estat

L’

37

Es clou el XII Cicle deMúsica a la Universitat,que ha comptat amb 17 actuacions

l Cicle de Música a la Universitat vatancar el mes de juny la seva XII ediciódesprés d’haver-se celebrat un total de

17 concerts al Paranimf. Dins de les actua-cions que han tingut lloc en el tercer trimes-tre del curs figura la del Musyk Cor de Cam-bra d’Hèlsinki, una formació finesa integrada

per una quarantena de membres d’entre 15 i18 anys que completen les interpretacionsmusicals amb coreografies, guarnits amb ves-tits tradicionals del seu país. Al concert quevan oferir a la UB, patrocinat pel ConsolatGeneral de Finlàndia, van interpretar pecesde compositors finesos dels segles XVI i XIXi de contemporanis. A més del Musyk Cor,amb Anneli Paunu com a director i MarjaanaHautamäki de coreògrafa, actuava en elmateix concert el Cor Infantil i Juvenil deSant Cugat, dirigit per Martí Marín.

En aquest final de curs també han actuatdurant el mes de juny la formació anglesa

Manchester University Wind Orquestra i laJazz Studio Orquestra de la Universitat deWestern Illinois, als Estats Units. En el pri-mer cas, unes 80 persones integren la forma-ció, la majoria alumnes de la Universitat deManchester. Va acompanyar-los el quartetde saxofons Havoc Saxophone Quartet, quetambé és una de les formacions musicalsd’aquesta universitat anglesa. Van interpre-tar peces d’autors anglesos contemporaniscom John Adams, Nicholas Maw, John Cas-ken i Geoffrey Poole. Pel que fa a la segonade les actuacions, també es tracta d’una for-mació universitària integrada majoritària-

ment per alumnes i antics estudiants de laUniversitat de Western Illinois. En el reper-tori que van oferir figuraven peces d’autorscom Duke Ellington, Glenn Miller, LennieNiehaus, Dave Wolpe, Ray Anthony, DonSchamber, Hank Levy, Neil Hefti, JohnWilliams, Paul Ferguson, Bill Mathieu iLouis Prima.

10è aniversaridel cor de la UB

Durant el darrer trimestre també va haver-hi altres concerts, sobretot de música coral.

Van actuar el Cor Èlfida d’UT Centred’Estudis Musicals i la jove orquestra delConservatori de Girona amb obres de Holst,Genzmer i Vivaldi; el cor de la Universitatde Barcelona, que enguany celebra el 10 ani-versari i que va interpretar el tradicionalconcert de Sant Jordi amb peces de Pachebeli Vivaldi; i l’oquestra de cambra de Lleida,que va oferir peces de compositors comMozart, Haydn i Rossini.

Tots els concerts que integren aquest cicleanual de música a la universitat són gratuïts,igual que l’òpera que s’escenifica cada anyal Pati de Lletres per cloure el cicle. El Vice-

rectorat d’Activitats i Promoció Culturalssubvenciona cada curs aquest cicle demúsica amb tres milions de pessetes, amés de 2,6 milions per a l’òpera. Normal-ment se superen amb escreix les 500 loca-litats d’aforament que té el Paranimf,escenari habitual dels concerts, i les 600de Pati de Lletres, on normalment esrepresenta l’òpera

E

Balls finesosi música coral

a la UB

cultura

Moment de l’actuació del Musyk Cor de Cambra d’Hèlsinki

La Universitat va tenirenguany dos estands enaquesta mostra al recintefiral de Montjuïc

a UB va tenir enguany dos estands en elSaló de l’Ensenyament al recinte firalde Montjuïc, que va ser inagurat el mes

de març pel president de la Generalitat JordiPujol i va rebre uns 80.000 visitants. Und’aquests estands concentrava la informacióreferent a primer i segon cicle i consistia enuna construcció piramidal de més de 100metres quadrats. Constava de cinc grades,corresponents a cadascuna de les divisions dela UB, on uns 55 alumnes que actualmentestudien a la universitat atenien els dubtesdels visitants, que van formular prop de18.000 consultes. També hi havia un taulellinformatiu i al mig de l’estand una zona quefuncionava com a sala VIP per atendre cen-tres i professors. El segon estand es va dedi-car als estudis de tercer cicle, en un espaid’aproximadament 30 metres quadrats dinsl’àrea que l’organització del Saló havia desti-nat enguany a aquest tipus d’ensenyaments.El compartien la Secció de Tercer Cicle deGestió Acadèmica i Formació Continuada-Les Heures i tenia la forma d’un pati interior

dins del qual sis estudiants col·laboradorsatenien els visitants.

La presència de la UB al Saló va estarcoordinada per la Secció d’Accés de GestióAcadèmica i el Gabinet d’Orientació Uni-versitària.

Amb motiu de l’organització del Saló laUB ha editat enguany 8.000 llibrets per acadascuna de les cinc divisions de la UB i elscentres adscrits, 10.000 fullets informatiusamb consells sobre les diverses titulacions,com ara quines són les qualitats i actituds

que ajudaran més l’alumne per cursar unensenyament determinat, i 20.000 més ambadreces i dades sobre els diversos ensenya-ments, serveis i modalitats d’allotjament dela UB. Igualment s’han editat 5.250 dípticsamb informació sobre tots els cursos de màs-ter, postgrau i extensió universitària de laUB. Enguany, i com a novetat, la UB ha ela-borat un CD amb imatges de vídeo que reculluna presentació de la universitat, elsensenyaments i serveis que s’hi ofereixen ialtres dades d’interès

38

difu

sió La UB al

Saló de l’Ensenyament

L

Podeu utilitzar aquesta butlleta per modificar les vostres dades

Cognoms NomD.N.I. Data de naixementEntitat* Departament*AdreçaPoblació Codi postalProvíncia TelèfonLlicenciat en Any

* Empleneu-ho només en el cas que es tracti d’una subscripció per a una entitat o empresa

Envieu aquesta butlleta degudament emplenada aLa Universitat UBUNIVERSITAT DE BARCELONA Balmes, 25, 2n 2a, 08007 Barcelona

Fax 93 403 55 31Telèfon 93 403 55 30Trobareu aquesta butlleta a Internet: http://www.ub.es/antics/alumnes.htm i allí mateix podreu emplenar-laTe

niu

el d

ret d

’acc

és a

la in

form

ació

que

us

afec

ta d

el n

ostr

e ar

xiu

de d

ades

(util

itzat

per

a la

dis

trib

ució

de

la r

evis

ta L

a U

nive

rsita

t UB

) i a

can

cel·l

ar-la

o r

ectifi

car-

la.

Uni

vers

itat

La

BUR

evis

ta d

els

Ant

ics

Alu

mne

s

L’estand de primer i segon cicle