Col·lecció Espais de Reflexió número 4

La supressió de la prestaciósocial substitutòria

a les entitats catalanes

Generalitat de CatalunyaDepartament de la Presidència

Secretaria General de Joventut

Barcelona, 2001

La supressió de la prestaciósocial substitutòria

a les entitats catalanes

Nuria Font

Equip d'Anàlisi PolíticaUniversitat Autònoma de Barcelona

Generalitat de CatalunyaDepartament de la PresidènciaSecretaria General de Joventut

1a edició: juliol 2001Tiratge: 1.000Impressió: RomargrafDisseny i maquetació: Secretaria General de JoventutD.L.: B-35905-2001ISBN: 84-393-5493-2

©

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP

Font, NúriaLa Supressió de la prestació social substitutòria a lesentitats catalanes. - (Espais de reflexió ; 4)ISBN 84-393-5493-2I. Catalunya. Secretaria General de Joventut II. Títol III.Col·lecció: Espais de reflexió ; 4 1. Objectors de cons-ciència - Catalunya 2. Voluntaris - Catalunya 3.Associacions, institucions, etc. - Catalunya - Personal364.62:343.343.5(467.1)

— 5 —

Índex

Pròleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10

1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12

2. Metodologia del treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13

3. L'experiència de la PSS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19

3.1. Objectors: actituds, tasques acomplertes i trets diferenciadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19

3.2. Impactes positius i negatius de la PSS . . . . . . . . . . . .21

3.2.1. Impactes positius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22

3.2.2. Impactes negatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23

3.2.3. Possibles punts de desacord . . . . . . . . . . . . .25

4. La supressió de la PSS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .29

4.1. Pes dels objectors i grau de dependència de les entitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .29

4.2. Possibles punts de desacord . . . . . . . . . . . . . . . . . . .35

5. Respostes de les entitats i les administracions públiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .36

5.1. Respostes de les entitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .36

5.1.1. Entitats que han tingut objectors i que actualment no en tenen . . . . . . . . . . . . .36

5.1.2. Entitats que tenen objectors en l'actualitat . . .42

5.2. Respostes de les administracions . . . . . . . . . . . . . . .43

5.2.1. Respostes suggerides per les entitats . . . . . .43

5.2.2. Respostes suggerides per les administracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .47

— 6 —

6. El servei civil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .48

6.1. Coneixement de l'Avantprojecte de llei del servei civil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .48

6.2. Valoracions de la figura del servei civil . . . . . . . . . . . .49

6.3. Possibles alternatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .51

6.4. Possibles punts de desacord . . . . . . . . . . . . . . . . . . .52

6.5. Fòrum de discussió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .53

7. Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .54

8. Llista de taules i gràfics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .60

9. Annex . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .61

— 7 —

Pròleg

Davant l'acord de supressió del Servei Militar Obligatori a final del'any 2001 i, com a conseqüència, de la desaparició, també, de laPrestació Social Substitutòria (PSS), la Secretaria General deJoventut va plantejar la necessitat d'analitzar quin seria l'impacteen les entitats i associacions, especialment les juvenils, de ladesaparició de la figura de l'Objector de Consciència en aques-tes organitzacions.

Per aquest motiu, el setembre de 1999 es va crear, a proposta dela Secretaria General de Joventut, la Comissió d'estudi i de segui-ment de l'impacte de la desaparició de la prestació social substi-tutòria (Ordre de 13 de setembre de 1999, DOCG 2981, de 23 desetembre ), l'objectiu de la qual era aportar els elements neces-saris per a la posterior presa de decisions per part del Govern idel Parlament de Catalunya, institucions a les quals la Comissió valliurar el seu informe un cop finalitzada la seva tasca el mes denovembre de l'any 2000.

La Comissió era formada per persones expertes en temes socialsi en gestió d'entitats i coneixedores del món del voluntariat i deltercer sector, així com per representants de diversos departa-ments del Govern de la Generalitat que d'una manera o d'unaaltra estan implicats en el tema. La coordinació d'aquestaComissió va anar a càrrec de la Secretaria General de Joventut através de l'Observatori Català de la Joventut. En formaven part elsmembres següents:

Senyora Rosa M. Pujol i Galobart, secretària general de Joventut,Secretaria General de Joventut; senyora Pilar París i Pujol, cap del'Observatori Català de la Joventut, Secretaria General deJoventut; senyora Maite Banqué i Castel, cap de Gabinetd'Assistència Tècnica i Organització, Departament d'Economia,Finances i Planificació; senyora Olga Campmany i Casas, subdi-rectora general de Formació Professional Ocupacional,Departament de Treball; senyor Àngel Castiñeira i Fernández,director del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis,Departament de la Presidència; senyor Josep Lluís Cleries iGonzález, director general d'Acció Cívica, Departament de

— 8 —

Benestar Social; senyor Josep M. Esquirol i Calaf, professor delDepartament de Filosofia Teorètica i Pràctica, Universitat deBarcelona; senyor Rafael Grasa i Hernàndez, professor delDepartament de Dret Públic i Ciències Historicojurídiques,Universitat Autònoma de Barcelona; senyora Mercè Izquierdo iAymerich, vicerectora d'Estudiants i Promoció Cultural, UniversitatAutònoma de Barcelona; senyor Josep M. Lozano Soler, cap delDepartament de Ciències Socials. ESADE; senyor Amand Calderói Montfort, subdirector general d'Afers Penitenciaris fins al mes dejuny de 2000, moment en què fou nomenada la senyora MercedesSánchez i Gómez en representació del Departament de Justícia;senyor Jordi Sánchez i Picanyol, director de la Fundació JaumeBofill; senyor Joan Subirats i Humet, catedràtic del Departamentde Ciències Polítiques de l'Administració, Universitat Autònomade Barcelona; senyor Josep M. Terricabras i Nogueras, catedrà-tic del Departament de Filosofia, Universitat de Girona; senyorEduard Vallory i Subirà, representant del Consell Nacional de laJoventut de Catalunya; senyor Alfred Vernis i Domènech, profes-sor del Departament de Política d'Empresa, ESADE.

La Comissió va rebre l'encàrrec d'analitzar l'impacte en el mónassociatiu de la desaparició de la prestació social substitutòria,des del punt de vista de disponibilitat de recursos humans, i qui-nes noves necessitats de recursos d'aquesta mena suposaria.

Per tal de tenir un coneixement real de la situació, la Comissió vaproposar la realització de tres estudis que ajudessin a presentarpropostes i a trobar solucions als problemes que la desaparicióde la figura de l'objector podia plantejar.

Els estudis realitzats són:

· Mapa de les funcions dels objectors a les entitats amb presta-ció social substitutòria. Realitzat per Institut DEP.

· Impacte de la supressió de la desaparició de la prestació socialsubstitutòria a les entitats catalanes. Realitzat per la senyoraNúria Font, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

· Informe sobre el servei civil. Les experiències de França, Itàlia,Alemanya i els Estats Units. Coordinat pel senyor Marc Dueñas,del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis.

— 9 —

La Comissió va recomanar la publicació del resultat d'aquests tresestudis amb la voluntat d'aportar elements que contribuïssin aldebat i a la presa de decisions en tots els àmbits. El llibre que tensa les mans és un d'aquests estudis. Els altres dos estan publicatsdins aquesta mateixa col·lecció, "Espais de reflexió", de laSecretaria General de Joventut.

No vull acabar aquest pròleg sense agrair la col.laboració i latasca realitzada per tots els membres de la Comissió i la delsautors de cadascun dels estudis. La seva disponibilitat i les sevesreflexions han permès concloure la feina que se'ls havia encarre-gat fent una aportació important i necessària per al teixit asso-ciatiu i per a la societat catalana en general.

Rosa M. Pujol i GalobartSecretària general de Joventut

— 10 —

Presentació

La desaparició del servei militar obligatori l'any 2001 i, a con-seqüència d'això, la supressió de la Prestació Social Substitutòria(PSS), ha obert un debat sobre com pot repercutir l'eliminació dela figura de l'objector a les entitats catalanes i quin tipus de res-postes es poden donar des de les administracions públiques i elmón associatiu.

En el marc d'aquest debat, la Comissió d'Estudi i Seguiment del'Impacte de la Desaparició de la Prestació Social Substitutòria emva encarregar, la primavera de l'any 2000, l'elaboració d'un estu-di qualitatiu per analitzar l'impacte de la supressió d'aquesta figu-ra en les entitats catalanes. A grans trets, l'estudi mostra una valo-ració de les percepcions de les entitats catalanes sobre la sevaexperiència amb la PSS, identifica aquelles entitats on la supres-sió d'aquesta figura pugui tenir un impacte més negatiu, examinales respostes que han donat les entitats que van tenir objectors enel passat i que actualment ja no en tenen, sondeja les expectati-ves d'aquelles entitats que en l'actualitat en tenen i, finalment,analitza les valoracions de les entitats amb relació a la regulaciódel servei civil a Catalunya.

La metodologia de treball emprada en l'estudi s'ha basat en entre-vistes personals adreçades a una trentena d'organitzacions -incloent-hi entitats i administracions públiques- que han tingut oque tenen una experiència directa o indirecta amb la PSS. A fi d'e-vitar al màxim el biaix dels resultats, s'ha tingut molta cura a l'ho-ra de triar les organitzacions entrevistades. Els criteris de seleccióhan estat tres: en primer lloc, atesa la gran diversitat d'entitats queformen el mosaic associatiu català, s'ha procurat que la mostrafos representativa del conjunt de les entitats catalanes pel que faa l'àmbit d'actuació sectorial; en segon lloc, per tal d'examinardiferents punts de vista respecte a l'experiència amb la PSS i lespossibles respostes davant la supressió d'aquesta figura, la mos-tra ha inclòs organitzacions que actualment tenen objectors, d'al-tres que en van tenir en el passat i encara d'altres que no n'hantingut mai; finalment, a fi d'incorporar visions des del món asso-ciatiu i els poders públics, la mostra ha inclòs tant entitats com

— 11 —

administracions públiques. Els resultats obtinguts han permèsoferir una visió global de l'experiència de la PSS en les entitatscatalanes, així com de les seves perspectives de futur davant lapropera desaparició de la figura de l'objector. Més enllà d'aquestobjectiu concret, l'estudi aspira a ser una nova contribució alsdebats sobre el paper dels poders públics, els ciutadans i lasocietat civil en general a l'hora de governar unes societats cadacop més complexes.

— 12 —

1. Introducció

D'ençà de la implantació de la Prestació Social Substitutòria (PSS)l'any 1985, al voltant d'uns 160.000 joves s'hi han acollit en l'àm-bit de Catalunya. En el moment d'elaborar aquest estudi -juny de2000-, uns 12.000 objectors duen a terme la PSS en un total de3.083 organitzacions (1.499 entitats i 1.584 administracions públi-ques), que en conjunt ofereixen aproximadament 16.000 places1.

La desaparició del servei militar obligatori l'any 2001 obre moltsinterrogants sobre quin serà l'impacte de la supressió consegüentde la PSS en les entitats catalanes, com també sobre les alterna-tives possibles en aquesta nova circumstància. Aquest estudi esplanteja l'objectiu doble d'analitzar aquests efectes i valorar pos-sibles línies d'actuació davant el fet que algunes entitats nopodran disposar d'objectors.

L'estudi s'estructura en quatre blocs clarament interconnectats. Elprimer analitza l'experiència de les entitats amb la PSS pel que faa un seguit de qüestions: el tipus d'activitat que hi han acomplertels objectors, els trets diferenciadors de les tasques dels objec-tors respecte a les dels voluntaris, el grau de dependència ques'ha anat generant en les entitats amb relació als objectors i lespercepcions sobre els impactes positius i negatius de la PSS. Elsegon bloc s'ocupa d'identificar els problemes que es poden deri-var de la supressió de la PSS, tant els relacionats amb el mante-niment i la viabilitat de la prestació dels serveis que actualmentofereixen les entitats amb objectors com els que s'associen a lacontinuïtat de les entitats que en són més dependents. El tercerbloc examina les respostes que poden donar el món associatiu iles administracions públiques un cop desapareguda la figura del'objector. Finalment, el quart bloc fa una valoració de les diferentsopinions de les entitats sobre la regulació del servei civil.

1 Dades extretes de l'estudi elaborat per l'Institut DEP (2000): "Mapa de les fun-cions dels objectors a les entitats amb prestació social substitutòria", i de diver-ses informacions de premsa (Avui, 21.9.99 i 9.5.2000; El País, 17.1.2000; LaVanguardia, 19.11.2000).

— 13 —

2. Metodologia del treball

Aquest estudi ha plantejat una anàlisi de tipus qualitatiu amb l'ob-jectiu de conèixer i interpretar les percepcions dels diversosactors que, directament o indirectament, es poden veure afectatsper la supressió de la PSS a Catalunya. La metodologia empradas'ha basat en entrevistes personals a un conjunt d'organitzacions—entenent per "organització" tant entitats com administracionspúbliques— a fi d'obtenir un conjunt d'opinions que sigui repre-sentatiu i útil pel que fa a la problemàtica presentada. Concre-tament, s'han fet 34 entrevistes a un total de 33 organitzacions —una organització ha estat entrevistada en dues ocasions2—. Elscriteris de selecció de les entitats entrevistades han estat tres, ques'expliquen a continuació:

1. Tinença d'objectors

Aquest criteri permet analitzar les percepcions de tres tipus d'or-ganitzacions respecte a la seva experiència passada i presentsobre la PSS, com també les seves perspectives de futur davantl'eliminació d'aquesta figura. Prenent aquest criteri com a punt dereferència, trobem tres tipus d'organitzacions:

Organitzacions que actualment tenen objectors

Aquestes organitzacions poden patir a priori conseqüències de lasupressió de la PSS, si bé aquest impacte es donarà previsible-ment d'una manera desigual segons el pes que tinguin els objec-tors en la prestació dels serveis en les diverses entitats.

Organitzacions que van tenir objectors en el passat però quen'han deixat de tenir

Es preveu que aquestes organitzacions no patiran l'impacte de lasupressió de la PSS, perquè actualment no tenen objectors.Tanmateix, la inclusió d'aquest tipus d'organització està del tot

2 Les entrevistes han estat dutes a terme per Marina Jarque i Lucía Medina, amb-dues investigadores de l'Equip d'Anàlisi Política de la Universitat Autònoma deBarcelona.

— 14 —

justificada, ja que, en haver fet ja la transició d'una situació a l'al-tra, poden aportar algunes solucions i idees útils a les organitza-cions que en l'actualitat es plantegen aquesta qüestió.

Organitzacions que mai no han tingut objectors

Aquestes organitzacions no patiran, a priori, la supressió de laPSS.

2. Cobertura dels àmbits associatiu i públic

Aquest criteri permet cobrir la qüestió de la supressió de la PSSdes dels àmbits de la societat civil i els poders públics. Si el pre-nem com a punt de partida, trobem dos tipus d'organitzacions:

Entitats

La majoria d'organitzacions entrevistades són entitats, ja que,d'una banda, la supressió de la PSS probablement tindrà mésrepercussions sobre les entitats que sobre les administracionspúbliques i, de l'altra, la valoració de l'eliminació de la PSS en lesentitats catalanes constitueix l'objectiu central d'aquest estudi.

Administracions públiques

Les administracions públiques ofereixen opinions no tan sols enqualitat d'organitzacions que han acollit objectors, sinó també —iprincipalment— en qualitat d'institucions amb responsabilitatspúbliques.

3. Representativitat sectorial

Moltes de les organitzacions que tenen o que han tingut objectorsoperen en un àmbit d'actuació sectorial que es pot emmarcar dinsalguna de les vuit àrees següents: serveis socials, educació i cul-tura, medi ambient, sanitat, protecció civil, lleure, cooperacióinternacional i pau3. Atès que en les diverses entitats sembla que

3 S'han fet servir els mateixos àmbits sectorials que es van utilitzar en l'estudi ela-borat per l'Institut DEP (2000). Cal tenir en compte que el criteri de la represen-tativitat només pot ser orientatiu, ja que el nombre de casos considerats —és adir, el nombre d'organitzacions amb un perfil sectorial clar— és molt baix (22) i,per tant, el seu percentatge és poc significatiu.

— 15 —

s'han generat graus de dependència desiguals amb relació a lestasques dutes a terme pels objectors, la diferenciació sectorial potajudar a identificar aquells àmbits on la supressió de la PSS ésmés susceptible de ser problemàtica.

Les taules 1, 2 i 3 contenen, respectivament, dades sobre lesorganitzacions entrevistades d'acord amb els tres criteris utilit-zats.

Taula 1. Tinença d'objectors(Vigència de les dades: juliol de 2000.)

Taula 2. Entitats i administracions

Taula 3. Organitzacions d'àmbit sectorial

Entitats

29(88%)

Administracions Total

4(12%) 33(100%)

En tenen En van tenirNo n'han tingut mai

Total

16(49%) 12(36%) 5(15%) 33(100%)

Serveissocials

7(32%)

Educació icultura

2(9%)

Mediambient

2(9%)

Sanitat

2(9%)

Protecciócivil

1(5%)

Lleure

3(14%)

Coopera-ció inter-nacional

4(18%)

Pau

1(5%)

Total

22(100%)

Les taules 4 i 5 mostren la llista d'organitzacions entrevistades i lamanera com es classifiquen.

— 16 —

Taula 4. Llista de les organitzacions entrevistades(Vigència de les dades: juliol de 2000.)

1. Agrupació de Defensa Forestal (ADF) Actual2. Ajuda en Acció (AA) Passada3. Assemblea Antimilitarista (AsA) Inexistent4. Associació Catalana de Cecs (ACC) Actual5. Associació Catalana de Municipis (ACM) Inexistent6. Associació Catalana per al Parkinson Actual7. Càritas Actual8. Centre Jove d'Anticoncepció i Sexualitat (CJAS) Actual9. Comissions Obreres (CCOO) Inexistent10. Consell Nacional de la Joventut (CNJ) [dues entrevistes] Passada11. Creu Roja (CR) Actual12. DEPANA Passada13. Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) Passada14. Federació Catalana de l'Esplai (FCE) Actual15. Federació Catalana d'ONG de Desenvolupament (FCONG) Inexistent16. Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) Actual17. Federació de Municipis de Catalunya (FMC) Inexistent18. Front de Solidaritat amb els Disminuïts Físics (FSDF) Actual19. Fundació Autònoma Solidària (FAS) Actual20. Fundació Catalana de l'Escoltisme Laic (FCEL) Passada21. Fundació per a l'Esclerosi Múltiple (FEM) Actual22. Fundació per la Pau (FP) Passada23. Fundació Pere Tarrés (FPT) Passada24. Intermón Passada25. Mans Unides (MU) Passada26. Metges Sense Fronteres (MSF) Passada27. Secretariat d'Entitats de Sants, La Bordeta i Hostafrancs (SESLH) Actual28. Special Olympics (SO) Actual29. Unió General de Treballadors (UGT) Passada

Entitats (ordenació alfabètica)Tinença

d'objectors

AdministracióTinença

d'objectors

30. Direcció General d'Acció Cívica (DGAC) Actual31. Secretaria General de Joventut (SGJ) Passada32. INCAVOL Actual33. Servei d'Educació Ambiental (SEA) Actual

— 17 —

Taula 5. Classificació de les organitzacions entrevistades

Serveissocials

Educacióicultura

Mediambient

Serveissanitaris

Protecciócivil

LleureCooperacióinternacio-

nalPau

Entitats(en tenen)

Entitats(en van tenir)

Administracions(en tenen)

Administracions(en van tenir)

FCVS

Càritas

ACC

FSDF

FEM

A.C. Par-kinson

SO

CNJ

SGJ

DEPANA

SEA

CR

CJAS

ADF FCE

FCELFPT

AA

MU

Intermón

MSF

F Pau

Entitats(en tenen)

Entitats/sindicats(en van tenir)

Entitats/sindicats(no n’han tingutmai)

Administracions(en tenen)

FAS

SESLH

UGT

FAVB

AsA

FCONG

CCOO

ACM

FMC

INCAVOL

DGAC

Àmbit d'actuació no sectorial

Àmbit d'actuació sectorial

— 18 —

Les entrevistes s'han fet seguint un qüestionari guió format perquaranta preguntes, agrupades en tres blocs: el primer incloupreguntes sobre l'experiència de les entitats amb la PSS; el segoninclou preguntes relacionades amb les respostes de les entitatsdavant la supressió de la PSS o la decisió de deixar de tenirobjectors; i el tercer inclou preguntes sobre el paper que hauriende tenir les administracions públiques quan desaparegui la PSS.Les entrevistes es van dur a terme del 17 de maig al 29 de junyde l'any 2000 i van durar de quaranta-cinc minuts a una hora imitja4.

Les respostes obtingudes en les entrevistes s'han processat demanera transversal, tenint en compte les tres variables següents:l'àmbit sectorial on opera l'entitat o l'administració entrevistada, latinença actual o passada d'objectors i el caràcter públic o privatde l'organització entrevistada. Aquestes distincions han facilitatl'obtenció de resultats diferenciats d'acord amb el tipus d'entitat ila identificació de problemàtiques concretes en entitats ambcaracterístiques específiques.

4 Dues organitzacions han contestat el qüestionari per escrit.

— 19 —

3. L'experiència de la PSS

L'anàlisi de l'experiència de les entitats catalanes respecte a laPSS pot aportar algunes claus a l'hora de valorar les possiblesconseqüències de la supressió d'aquesta figura. Els aspectesque s'han considerat més importants per fer aquesta valoraciósón, d'una banda, les actituds, les tasques acomplertes i els tretsdiferenciadors dels objectors, i, de l'altra, la percepció delsimpactes positius i negatius que ha tingut la PSS. Els subapartatssegüents examinen ambdós punts.

3.1. Objectors: actituds, tasques acomplertes i trets diferen-ciadors

En general, les organitzacions entrevistades valoren positivamentles actituds dels objectors, tot i que aquesta valoració es matisa,en molts casos, amb dos tipus de consideracions. En primer lloc,aquestes actituds han depès del perfil dels objectors i, en con-cret, del seu grau de compromís, responsabilitat i contacte previamb el món associatiu; així, d'acord amb aquestes variables, lesaportacions d'alguns objectors han estat molt valuoses, mentreque la col·laboració d'altres ha estat força deficient. En segon lloc,algunes organitzacions observen que l'actitud dels objectors havariat al llarg del temps: durant els primers anys d'implantació dela PSS, els objectors es mostraven més motivats i compromesosamb les tasques que duien a terme, però el seu grau de motiva-ció i compromís ha anat decreixent, probablement a mesura quees va anar coneixent la desaparició del servei militar obligatori.Moltes de les organitzacions entrevistades afirmen que, darrera-ment, nombrosos objectors feien la PSS per cobrir un expedient iperquè així quedaven exempts del servei militar.

Més enllà del grau de compromís i responsabilitat dels objectors,el ventall de tasques que han dut a terme és extraordinàriamentvariat, malgrat que, en general, han consistit a donar suport a lesactivitats de les organitzacions on feien la prestació. Aquestesactivitats de suport es poden dividir principalment en dos tipus:d'una banda, tasques administratives i logístiques (per exemple,encàrrecs o feines de magatzem), i, de l'altra, activitats més espe-

— 20 —

cialitzades, ja siguin de tipus sociocultural (monitors de colònies,elaboració d'estudis) o assistencial (serveis a domicili, acompan-yaments i suport a la mobilitat de persones amb discapacitats psi-cofísiques). Gairebé totes les entitats han tingut objectors en tas-ques administratives i logístiques, si bé algunes també els hanassignat feines tenint molt presents les aptituds, les afeccions i elgrau de motivació que demostraven. Cal puntualitzar que el tipusdesigual de tasques acomplertes pels objectors en les diferentsorganitzacions no s'explica segons l'àmbit sectorial en quèaquestes operen ni segons que les organitzacions tinguin objec-tors en l'actualitat o que n'haguessin tingut en el passat. És a dir,diferents entitats que pertanyen a diversos àmbits sectorials —tant si tenen objectors actualment com si en van tenir en el pas-sat— han assignat tasques especialitzades o no especialitzadesals objectors.

Quant als trets diferenciadors entre les actituds i les tasquesacomplertes pels objectors i els voluntaris, cal dir que aqueststrets tenen més a veure amb el grau de dedicació i responsabili-tat que assumeixen els uns i els altres que no pas amb els con-tinguts substantius de les tasques que han dut a terme. En con-cret, la dedicació dels primers és alta i regular (de 20 a 25 horessetmanals), el grau de responsabilitat que han assolit és relativa-ment baix i el grau d'exigència per part de les organitzacions ésentre mitjà i alt. En canvi, la dedicació dels voluntaris és baixa iirregular (poques hores setmanals), el seu grau de responsabilitatés relativament alt i el grau d'exigència per part de les organitza-cions és variable. Per tant, les feines acomplertes pels objectors,com també les actituds que han mostrat, no es poden equipararamb les dels voluntaris. La taula 6 resumeix aquestes diferències.

— 21 —

Taula 6. Trets diferenciadors entre les tasques dels objectorsi les dels voluntaris

Pel que fa a les tasques dels objectors i els voluntaris, la pràcticaha estat molt variada entre les diferents entitats: mentre que algu-nes no han diferenciat els treballs que han fet els uns i els altres,d'altres n'han fet una diferenciació bastant clara. D'altra banda,les diferents respostes de les entitats respecte a les tasquesassignades als objectors i els voluntaris no s'expliquen per l'àmbitd'actuació de les entitats. A tall d'exemple, algunes entitats queoperen en el camp de la cooperació internacional afirmen que noexisteix cap tret diferenciador, però d'altres del mateix àmbitassenyalen que els voluntaris fan sobretot treball de carrer perdonar a conèixer l'organització i que els objectors fan feines desuport als voluntaris.

3.2. Impactes positius i negatius de la PSS

A fi de poder valorar més eficaçment les conseqüències de lasupressió de la PSS, aquest estudi ha volgut conèixer les percep-cions de les entitats catalanes sobre els impactes positius i nega-tius que se n'han desprès. Tot i que aquesta qüestió no constitueixl'objectiu central d'aquesta anàlisi, sí que ajudarà a explicar millorles diferents actituds cap al que pot representar la fi de la PSS.

OBJECTORS VOLUNTARIS

Dedicació obligatòria

Dedicació regular (major disponibili-tat horària)

Tasques de baixa responsabilitat(per exemple, tasques administrati-ves, de suport a les tasques d'ofici-na, de suport a professionals i volun-taris, etc.)

Nivell d'exigència mitjà o alt per partde les organitzacions

Dedicació voluntària

Dedicació puntual (menor disponibi-litat horària)

Tasques amb diferent grau de res-ponsabilitat

Nivell d'exigència variable per partde les organitzacions

— 22 —

L'aspecte principal que cal destacar en la valoració dels impac-tes de la PSS és la diferència de percepcions per part de les enti-tats. Per a algunes, la PSS ha tingut efectes molt positius, com lamillora qualitativa i quantitativa dels serveis que presten les enti-tats, la identificació de necessitats socials i la detecció de man-cances en les estructures administratives de moltes entitats. Altresentitats, en canvi, consideren que la PSS ha plantejat nombrososinconvenients, com la relativa manca de compromís dels objec-tors, la dependència que en algunes entitats s'ha generat respec-te a les tasques que aquests duen a terme i la supressió de llocsde treball. Els apartats següents tracten aquest punts més deta-lladament.

3.2.1. Impactes positius

Els aspectes de la PSS que en general es valoren més positiva-ment tenen a veure amb la millora qualitativa i quantitativa delsserveis prestats per les entitats que s'hi han acollit. D'aquests dosaspectes, les organitzacions que continuen tenint objectors enl'actualitat en destaquen sobretot la millora qualitativa, mentre queles que n'han tingut en el passat concedeixen menys importànciaa aquest tipus de millora. Per sectors, les entitats que presten ser-veis socials són les que subratllen més l'aspecte qualitatiu, ja queafirmen que la PSS ha contribuït d'una manera molt notable a per-sonalitzar i humanitzar els serveis que presten. La majoria d'a-questes entitats valora molt positivament el fet que persones ambunes necessitats assistencials concretes, però que no es podenpermetre el luxe d'assumir el cost d'un acompanyament i que, pertant, tendeixen a recloure's a casa per por de caure o per les difi-cultats que comporta sortir al carrer, n'hagin pogut gaudir gràciesa la prestació que han rebut dels objectors.

D'altra banda, no es pot perdre de vista que la PSS no ha benefi-ciat únicament les entitats que presten serveis socials, sinó tambéalgunes de les que operen en altres àmbits —tot i que aquestaopinió no és generalitzable al conjunt d'entitats no socials—. A talld'exemple, la feina que han fet els objectors en les Associacionsde Defensa Forestal (ADF) es percep com a molt valuosa, ja quepermet tenir el territori constantment controlat i evitar que es cre-min grans superfícies forestals.

— 23 —

Al costat de la millora qualitativa dels serveis prestats, el segonaspecte més ben valorat de la PSS ha estat la millora quantitativa,és a dir, l'augment del nombre de serveis prestats per les entitats.Així, el fet que els objectors gaudeixin de més disponibilitat horà-ria que els voluntaris i que prestin un servei d'una manera estableha provocat l'increment del nombre de serveis socials prestats enmoltes entitats. A més, la tinença d'objectors ha fet possible quealgunes entitats ampliessin els horaris dels serveis prestats (matíi tarda). Tal com succeeix amb els aspectes qualitatius dels ser-veis, les entitats que treballen amb col·lectius que tenen necessi-tats específiques —típicament, els de persones amb discapaci-tats físiques o psíquiques— són aquelles que més destaquenl'augment dels serveis prestats i l'ampliació dels horaris com aresultats especialment beneficiosos de la PSS.

Malgrat que els principals impactes positius de la PSS en les enti-tats catalanes fan referència a la millora quantitativa i qualitativadels serveis prestats, cal tenir presents altres conseqüènciespositives. Aquestes inclouen, sobretot, la dinamització del movi-ment associatiu i la formació i la conscienciació dels objectors. Defet, són freqüents les opinions que entenen que la PSS ha contri-buït a revitalitzar el món de les entitats i a generar efectes sinèr-gics dins el moviment associatiu. D'altra banda, tampoc no espoden perdre de vista les valoracions positives de la PSS ambrelació a les aptituds i les actituds dels mateixos objectors, quehan obtingut una formació i han reforçat el seu compromís solida-ri. A més d'aquests impactes positius, hi ha unes quantes orga-nitzacions que opinen que el principal benefici de la PSS ha estatajudar a identificar algunes mancances d'assistència social queabans no quedaven cobertes, la qual cosa ha permès que lesentitats s'adonessin de la necessitat de professionalitzar-se i d'en-fortir la seva estructura administrativa.

3.2.2. Impactes negatius

Els aspectes menys satisfactoris amb relació al desplegament i elfuncionament de la PSS en les entitats catalanes són bàsicamentdos: la relativa manca de compromís i interès dels objectors i laforta dependència que s'ha creat en algunes entitats envers elsobjectors.

— 24 —

La relativa manca d'interès i compromís dels objectors —que encasos puntuals ha obstaculitzat l'acompliment de les tasquesimpulsades per algunes entitats— s'explica en general pel caràc-ter obligatori de l'acompliment del servei social. La percepciódominant entre la majoria d'entitats és que, al llarg dels últimsanys, els objectors han fet la PSS amb un fort sentit d'obligatorie-tat i amb el desig de concloure la prestació al més aviat possible.A conseqüència d'això, els objectors han mostrat progressiva-ment actituds no solament poc entusiastes, sinó fins i tot negati-ves, ja que han posat cada cop més pegues a l'hora d'acomplirels treballs assignats i han eludit les seves responsabilitats, ambla qual cosa han obligat un gran nombre d'entitats a aplicar-loscontrols rigorosos. D'altra banda, la manca puntual de compromísdels objectors —que s'ha accentuat al llarg dels darrers anys— ésun dels aspectes més assenyalats pel conjunt d'entitats catala-nes.

El segon aspecte crític que destaquen les entitats catalanes —esmentat sobretot per les que actualment no tenen objectors— ésque un sector d'entitats ha basat la seva organització i el seu fun-cionament en la PSS. En aquest sentit, alguns col·lectius socialscreuen que hi ha un tipus d'entitats que s'ha recolzat massa en elsobjectors i que, quan s'elimini la PSS, no podran mantenir els ser-veis que fins ara oferien perquè no disposen ni dels recursosnecessaris per pagar personal assalariat ni de personal voluntarisuficient que cobreixi aquestes mancances. Des d'aquest punt devista, això té almenys dues conseqüències negatives. La primeraés que, tot i que la PSS ha donat l'oportunitat de dur a terme deter-minades tasques a moltes entitats, també les ha fetes molt depen-dents dels objectors, circumstància que pot plantejar dificultats al'hora de garantir la continuïtat dels serveis quan la PSS desapa-regui i que pot frustrar un gran nombre de les expectatives deprestació de serveis que s'han generat en la societat durant elsdarrers anys. La segona conseqüència negativa és que la tinençad'objectors ha suprimit llocs de treball que haurien de correspon-dre a professionals (treballadors socials o administratius). Desd'aquesta perspectiva crítica, en la pràctica la PSS ha quedat encerta mesura desvirtuada i ha tingut conseqüències negatives peral mercat laboral, ja que els objectors han ocupat llocs de treballd'una manera encoberta. En aquest sentit, la inflació dels recur-

— 25 —

sos humans derivada de l'elevat nombre d'objectors que hi ha enalgunes entitats es percep com a problemàtica per una part de lesorganitzacions entrevistades, sobretot per les que actualment notenen objectors o en tenen molt pocs, pel fet que consideren queun sector d'entitats ha assumit més tasques de les que, en princi-pi, seria factible. D'això es deriva que la reducció progressiva delnombre d'objectors està deixant al descobert —i ho continuaràfent— deficiències en l'estructura administrativa i organitzativa demoltes entitats, les quals no disposen de recursos (diners i volun-taris, principalment) per mantenir aquests serveis.

Cal assenyalar que algunes entitats que han reduït el nombred'objectors, o que en van deixar de tenir en el passat, actualmentreconeixen que la inflació de recursos humans generada per laPSS va ser l'origen d'alguns problemes. Algunes entitats, fins i tot,admeten que amb els recursos que oferia la PSS es van embar-car en projectes que després, un cop van deixar de tenir objec-tors, van generar molta tensió interna a causa de la manca derecursos humans que en poguessin garantir la continuïtat.

A banda dels aspectes esmentats, altres aspectes negatius asso-ciats a la PSS fan referència, per exemple, al fet que els objectorshagin dut a terme tasques que no tenen res a veure amb la pres-tació d'un servei social (per exemple, feines administratives o demagatzem). A partir d'aquesta observació, s'entén que la "disfun-cionalitat" ha provocat dues conseqüències negatives: primer,que la PSS no ha aportat cap mena de formació ni activitat útil alsobjectors, i, després, que la PSS ha acabat substituint llocs de tre-ball.

3.2.3. Possibles punts de desacord

Com s'ha vist en l'apartat anterior, les valoracions que fan les enti-tats catalanes al voltant dels impactes de la PSS en el món asso-ciatiu són molt diverses. Els gràfics 1 i 2 il·lustren les percepcionsglobals del conjunt d'organitzacions entrevistades sobre els efec-tes positius i negatius d'aquesta figura, i, al mateix temps, comp-tabilitzen el nombre de mencions que fan les organitzacions sobrecadascun dels ítems. Cal subratllar que n'han quedat exclosestotes les opinions que no estaven relacionades directament amb

— 26 —

la qüestió que és objecte d'estudi (per exemple, les referides a lajustificació i el rerefons ideològic de la PSS).

Gràfic 1: Impactes positius de la PSS

Gràfic 2: Impactes negatius de la PSS

— 27 —

Probablement, l'aspecte més rellevant és que alguns dels puntsassenyalats són objecte tant de valoracions positives com devaloracions negatives per part de les diferents organitzacionsentrevistades. Dit d'una altra manera, hi ha un conjunt de qües-tions que de vegades es perceben com a beneficis derivats de laPSS i que d'altres vegades es consideren problemàtiques, dife-renciació atribuïble en molts casos al diferent grau de dependèn-cia i satisfacció de les organitzacions (en concret, entitats) pelque fa a la PSS. El quadre següent resumeix els principals puntsde desacord (les "X" representen el total de mencions de cadaítem).

Millora de la qualitat dels ser-veis prestats

xxxxxxx

Ampliació d'horaris de lesentitats

xxxx

Impuls del voluntariatxxx

Reforç del compromís solidaride l'objector

xxx

Professionalització de serveisx

Identificació de mancancesd'assistència social

x

Identificació de mancancesd'estructura administrativa en les entitats

x

Augment dels serveis prestatsxxxx xxxxxx

Recursos humans gratuïtsxxx xx

Formació de l’objectorxxx x

Relativa manca de compromís d'alguns objectors

xxxxxxxxx

Supressió de llocs de treballxxx

Realització de tasques admi-nistratives

xx

Manca d'utilitat de les activi-tats dels objectors

x

IMPACTES POSITIUS PUNTS DE DESACORD IMPACTES NEGATIUS

— 28 —

Tal com indica el quadre, hi ha bàsicament tres punts de desa-cord clarament identificables amb relació als impactes de la PSS.El primer té a veure amb la diversitat de valoracions que es fan alvoltant de l'augment dels serveis prestats. Així, algunes entitatsmanifesten que la PSS ha estat molt positiva perquè els hapermès augmentar els serveis prestats, mentre que d'altres opi-nen que l'augment d'aquests serveis ha generat expectatives quees veuran frustrades quan les entitats no puguin disposar d'ob-jectors. El segon aspecte que provoca desacord està relacionatamb el fet que la PSS ha proporcionat recursos humans gratuïts amoltes entitats. En aquest cas, les valoracions més positives des-taquen que la PSS ha possibilitat que moltes entitats incremen-tessin el personal que hi treballa, sense cap tipus de cost afegit.En canvi, les opinions més crítiques posen l'accent en dos fets:d'una banda, la PSS ha generat una inflació de recursos humansen moltes entitats; de l'altra, ha tret llocs de treball a persones quecompten amb uns estudis especialitzats i que són les que hauriende dur a terme moltes de les tasques que han fet els objectors.Finalment, el tercer punt de desacord consisteix a saber si la PSSha donat algun tipus de formació als objectors. Les entitats que entenen una opinió positiva addueixen que la PSS ha posat moltsjoves en contacte amb realitats noves a través d'una dedicacióestable, la qual cosa els ha servit per adquirir o ampliar els seusconeixements sobre el món associatiu i la realitat social.Contràriament, les visions negatives se centren en el fet que laPSS no ha donat cap mena de formació als objectors i queaquests han destinat un temps de la seva vida a exercir obligatò-riament tasques no formatives (administratives o logístiques) queen cap cas no han triat.

Les diferents valoracions amb relació als impactes de la PSS enles entitats catalanes s'expliquen, en part, segons l'àmbit sectorialen què operen les entitats. Així, les valoracions més positivescorresponen sobretot a les ADF i les entitats socials que prestenserveis assistencials a uns col·lectius molt concrets (p. ex., ser-veis a domicili i acompanyaments), mentre que les valoracionsnegatives provenen més aviat dels àmbits juvenil i veïnal. En elsaltres entorns, les opinions són força variables.

— 29 —

4. La supressió de la PSS

L'anàlisi de l'experiència i dels impactes de la PSS en les organit-zacions i, sobretot, en les entitats que s'hi han acollit, ajuda aentendre millor les conseqüències que es poden derivar de laseva supressió. Aquest bloc s'ocupa d'explorar les percepcionsde les entitats catalanes davant la perspectiva de l'eliminació dela PSS, analitzant el pes dels objectors i el grau de dependènciaque n'han exercit les entitats i identificant els sectors que perce-ben la fi de la PSS com una qüestió altament problemàtica.

4.1. Pes dels objectors i grau de dependència de les entitats

Per tal d'avaluar la mesura en què les entitats que actualmenttenen objectors n'han generat dependència, s'han tingut encompte quatre consideracions:

1. El pes de les tasques dutes a terme pels objectors ambrelació al conjunt de tasques acomplertes per les enti-tats.

2. El grau de dependència de les entitats respecte alsobjectors.

3. El risc de la no-continuïtat de les entitats un cop desa-paregui la PSS.

4. El risc de la no-continuïtat dels serveis quan s'elimini laPSS.

Amb la finalitat d'analitzar aquestes quatre qüestions, s'ha dema-nat a les entitats entrevistades que tenen objectors en l'actualitatque, a més de donar-ne una resposta elaborada, hi atorguin unapuntuació de 0 (gens) a 10 (molt). La taules 7 i 8 inclouen, res-pectivament, els valors mitjans dels resultats obtinguts i els valorsexpressats per les entitats socials. Cal advertir que les puntua-cions són espontànies i, per tant, només tenen un valor orientatiu.

— 30 —

Taula 7. Entitats amb objectors: pes dels objectors i grau dedependència

(Puntuació de 0 a 10.)

Taula 8. Valors de les respostes de les entitats socials(Puntuació de 0 a 10; en negreta, els valors superiors a la mitjana.)

Pes de lestasquesdels objec-tors

Dependèn-cia delsobjectors

Risc denoconti-nuïtat del'entitat

Risc denoconti-nuïtat delsserveis

6

(n=7)

6

(n=7)

4,7

(n=7)

1,5

(n=7)

4,5

(n=6)

Educaciói cultura

Educaciói cultura

Serveissocials

Sanitat LleureProtecció

civil5Cooperació

Internacional Pau

0

(n=0)

0

(n=0)

0

(n=0)

(n=0)

(n=0)

(n=0)

(n=0)

4

(n=2)

0,5

(n=2)

0

(n=2)

0

(n=2)

2

(n=1)

1

(n=1)

0

(n=1)

5

(n=1)

(n=0)

(n=0)

(n=0)

(n=0)

(n=0)

(n=0)

(n=0)

(n=0)

(n=0)

(n=0)

(n=0)

(n=0)

FCVS 3,5 0,2 0 0

Càritas 3,5 2 0 1

SO 4,5 0 0 0

FEM 6,5 6 2 -

A.C. Parkinson 7 7 0 8

ACC 8,5 10 0 9

FSDF 9 8 9 9

Pes de les tasquesdels objectors

Dependènciadels objectors

Risc de no-continuitat de

l’entitat

Risc de no-continuitat dels

serveis

5 S'ha entrevistat una entitat que actua en l'àmbit de la protecció civil, però no ensha donat les puntuacions que li hem demanat.

— 31 —

Segons el que es desprèn de les dades incloses en la taula 7, lesentitats en què els objectors tenen una presència més forta sónaquelles que operen en l'àmbit dels serveis socials. Les tasquesdels objectors amb relació al conjunt de tasques acomplertes perles entitats socials han estat força importants (puntuació mitjanade 6 sobre 10), i en alguns casos han estat fins i tot superiors ales assumides pels voluntaris. Tanmateix, i tal com mostra la taula8, les puntuacions individuals atorgades per les set entitatssocials entrevistades són força diferents. Aquests valors permetenidentificar un grup d'entitats en què els objectors han tingut unpes moderat (tres entitats puntuen per sota de 5) i un grup moltdependent (quatre entitats puntuen per sobre de 7). Les primeresinclouen organitzacions de diversa índole i grandària (Càritas,Federació Catalana del Voluntariat Social i Special Olympics),mentre que el grup de les segones té un perfil més específic: estracta d'entitats que presten serveis assistencials, típicament d'a-companyament i serveis a domicili, i que tenen una taxa d'afiliaciórelativament baixa (Front de Solidaritat amb els Disminuïts Físics,Associació Catalana de Cecs, Associació Catalana per alParkinson i Fundació per a l'Esclerosi Múltiple).

Cal notar que en el primer grup —que inclou entitats socials demolt diversa mena— hi ha Special Olympics, que té un perfil sem-blant al del segon grup, ja que es dedica a fomentar el desenvo-lupament personal i la integració social de les persones retarda-des mitjançant l'esport. Tot i això, les tasques d'aquesta entitat esfocalitzen en esdeveniments esportius que se celebren puntual-ment i, per tant, no té les mateixes necessitats que les entitats ques'inclouen en el segon grup (entitats que presten serveis assis-tencials regularment).

Les entitats que integren el segon grup presten serveis continuatsd'assistència, acompanyament i dinamització d'activitats lúdi-ques. En aquestes entitats, el pes dels objectors comparat amb eldels socis és molt elevat. Així, per exemple, l'Associació Catalanade Cecs afirma tenir uns 200 socis i haver tingut al voltant de 60objectors. Amb dades no gaire diferents, el Front de Solidaritatamb els Disminuïts Físics afirma comptar amb uns 250 socis ihaver acollit al voltant de 50 objectors. D'altra banda, pel que fa ala relació entre personal assalariat, voluntaris i objectors, les

— 32 —

dades de la taula 9 també il·lustren el pes relatiu d'aquests últims.Cal advertir que aquestes dades han estat facilitades voluntària-ment per les entitats en el moment de formalitzar la seva inscrip-ció en el Cens d'Entitats de Voluntariat de Catalunya i que, pertant, no estan actualitzades ni inclouen el total d'objectors quehan tingut fins al moment actual. El seu valor és, com a molt, orien-tatiu.

Taula 9. Personal assalariat, voluntaris i objectors en tresentitats assistencials

D'altra banda, les diferències entre les entitats que operen enl'àmbit social s'accentuen quan se'ls demana que valorin fins aquin punt les tasques acomplertes depenen dels objectors: men-tre que les entitats en què el pes dels objectors ha estat modera-dament baix mostren un grau de dependència nul o molt baix,aquelles en què els objectors han tingut un pes elevat el grau dedependència es manté —o fins i tot creix— amb relació a la pun-tuació que atorguen al pes de les tasques dels objectors.

Més enllà del pes dels objectors i de la dependència que algunesentitats han generat en aquest sentit, un dels aspectes centrals enaquest estudi ha estat conèixer les perspectives de les entitatsfortament dependents dels objectors respecte a la supressió de laPSS, tant pel que fa a la continuïtat de les entitats com pel que faal manteniment dels serveis que presten. Algunes entitats de tipusassistencial, que treballen amb col·lectius amb necessitats moltespecífiques i que tenen una base associativa baixa, han trobatajut i suport en la feina que han fet els objectors, i veuen perillarels serveis que aquests presten quan desaparegui la PSS.Concretament, les quatre entitats socials entrevistades que afir-men tenir un alt grau de dependència dels objectors creuen que

Personal assalariat Voluntaris Objectors

FEM 24 29 15

A.C. Parkinson 5 24 6

ACC 0 56 6

— 33 —

corren el perill de no poder mantenir els serveis que presten enl'actualitat. En aquest sentit, és significatiu que, de les quatre enti-tats del segon grup, dues valorin amb un 9 i amb un 8 el risc quedesapareguin els serveis que presten. Aquestes puntuacionsposen de manifest que, en moltes d'aquestes entitats, els objec-tors han fet possible la creació i el manteniment de programesque han esdevingut vitals per a aquelles persones que, per dife-rents motius, no tenen mobilitat per elles mateixes. A tall d'exem-ple, una entitat que opera en l'àmbit assistencial apunta que, uncop a la setmana, un objector porta un nen cec i orfe a una pisci-na, cosa que no serà possible quan la PSS no existeixi. En canvi,la percepció del risc de no-continuïtat de l'entitat és força baix: deles quatre entitats entrevistades, tres no el veuen alt i només unaconsidera que aquest risc és molt elevat.

Les entitats socials no són, però, les úniques que es poden veureafectades per la supressió de la PSS. Algunes entitats que operenen àmbits diversos (p. ex., l'entorn forestal, el lleure i la cultura i lasolidaritat) també comparteixen la percepció que hi ha un certperill de no-continuïtat dels serveis. Els tres exemples següentssón força significatius. En el cas de les Agrupacions de DefensaForestal, l'opinió dominant és que els objectors —que normalmentsón joves que coneixen la comarca— han fet una tasca quantita-tivament i qualitativament molt important en la detecció de focs ila posada en marxa dels mecanismes d'alarma corresponents, laqual cosa ha possibilitat que els serveis de vigilància quedincoberts permanentment. Aquestes entitats temen que quan desa-paregui la PSS els voluntaris no podran assumir els serveis pres-tats pels objectors, entre altres raons perquè un voluntari no potintervenir-hi sempre pel fet que no pot estar tot el dia pendent desi succeeix quelcom sospitós al bosc.

El segon exemple d'entitat que considera que els serveis prestatsperillen amb la desaparició de la PSS és una que opera en l'àm-bit del lleure, la Fundació Catalana de l'Esplai, que dóna una pun-tuació de 5 quan se li pregunta pel perill de no-continuïtat delsserveis prestats —cal tenir en compte que aquesta opinió no ésrepresentativa del conjunt de les entitats que operen en aquestàmbit—. Finalment, el tercer cas en què es percep el perill de no-continuïtat dels serveis a partir del moment en què desaparegui la

— 34 —

PSS és la Fundació Autònoma Solidària. Els programes destinatsa afavorir la integració social —de suport als disminuïts i de difu-sió, per exemple— han trobat molt suport i han confiat en la feinadels objectors i, per tant, corren un cert risc de no-continuïtat.

A banda de les opinions expressades per les entitats que afirmentenir un alt grau de dependència dels objectors i que veuen peri-llar els serveis que presten, les opinions del conjunt de les orga-nitzacions que no han desenvolupat aquesta dependència tambéestan dividides. Hi ha entitats que tendeixen a pensar —unesvegades amb to alarmista, i d'altres, amb sentit crític— que hi haun tipus d'entitats, especialment aquelles que fan un servei d'a-tenció personalitzada a persones discapacitades o a gent gran,que han basat la prestació dels seus serveis en els objectors i, peraquesta raó, quan la PSS desaparegui no disposaran de recursoseconòmics ni humans per dur-los a terme. En canvi, altres entitatsmanifesten que, en general, els serveis que presten les entitatsamb objectors no es deixaran de cobrir necessàriament pel fetque desaparegui la PSS. El que demanen algunes de les entitatsque comparteixen aquesta opinió és que serveis com ara l'as-sistència a gent gran, persones amb disminucions físiques o psí-quiques, drogoaddictes o malalts terminals siguin assumits perl'Estat.

La diversitat de realitats en el món associatiu pel que fa a la sevaexperiència amb la PSS —que queda reflectida en les opinionsexpressades per les entitats entrevistades— explica, en part, quehi hagi també punts de vista desiguals amb relació a la capacitatde les entitats per suplir els serveis que presten. Com a normageneral, el manteniment d'aquests serveis dependrà en darrerainstància de les habilitats de les entitats a l'hora reclutar nousvoluntaris. No obstant això, bona part de les entitats entrevistadescreu que és molt probable que els voluntaris no podran assumirles feines que ara fan els objectors. La principal raó que adduei-xen és que els objectors dediquen 20 o 25 hores setmanals a tre-ballar per a les entitats, la qual cosa facilita el manteniment d'unsserveis durant un horari ampli, normalment de matí i tarda.Paral·lelament, un grup reduït de les entitats entrevistades creuque els voluntaris podran assumir la majoria de tasques queactualment tenen assignades els objectors, ja sigui pel fet que

— 35 —

moltes entitats han començat a idear fórmules per atreure volun-taris com pel fet que el voluntariat està augmentant en els darrersanys. El principal motiu que argumenta aquest grup és que, en lamajoria d'entitats, la tasca la duen a terme els voluntaris i, per tant,els projectes no desapareixeran amb la supressió de la PSS.

4.2. Possibles punts de desacord

Com s'ha vist en l'apartat anterior, les valoracions de les organit-zacions entrevistades sobre els possibles impactes derivats de lasupressió de la PSS són relativament coincidents en algunsaspectes, però no en tots. Les organitzacions entrevistades mos-tren certs desacords respecte al manteniment general dels ser-veis que presten les entitats i la capacitat dels voluntaris de cobrirels espais que deixin els objectors. El quadre següent resumeixels aspectes sobre els quals hi ha o no sensació de perill i desta-ca els punts de desacord entre les organitzacions entrevistades.

Desaparició d'alguns serveis assistencials

Manteniment dels serveis

Cobertura dels serveis pels voluntaris

Continuïtat de les entitats

PERILLEN PUNTS DE DESACORD NO PERILLEN

— 36 —

5. Respostes de les entitats i les administra-cions públiques

Els apartats anteriors han examinat l'experiència de les entitatscatalanes amb la PSS tenint en compte un seguit d'aspectes cen-trals: les actituds i les tasques assumides pels objectors, els tretsque han diferenciat els treballs dels objectors de la tasca acom-plerta pels voluntaris, els impactes positius i negatius de la PSS iels possibles problemes que es podran derivar de la supressió dela PSS, tant amb relació al manteniment dels serveis prestats pelsobjectors com pel que fa a la continuïtat de les entitats que en sónmés dependents. Un cop dibuixat el mapa de la PSS en conjuntde les entitats catalanes, aquest apartat s'ocupa d'explorar algu-nes de les respostes que poden donar tant les entitats com lesadministracions públiques a la supressió de la PSS.

5.1. Respostes de les entitats

Pel que fa a l'anàlisi de les respostes de les entitats per al momenten què desaparegui la PSS, cal distingir les que donen les entitatsque han tingut objectors i que ara ja no en tenen, i les que propo-sen les que en continuen tenint en l'actualitat. Aquesta distinció ésmolt útil, ja que permet contrastar les respostes que van donar lesentitats que ja no en tenen per fer el pas de tenir objectors a notenir-ne amb les expectatives d'aquelles que en continuen tenint.

5.1.1. Entitats que han tingut objectors i que actualment noen tenen

En aquest estudi, les entitats que han tingut objectors i que actual-ment no en tenen són onze: quatre entitats que operen en l'àmbitde la cooperació internacional, dues en l'àmbit de l'educació enel lleure, una en l'àmbit del medi ambient, una en l'àmbit de lapau, una ONG que aplega les principals entitats catalanes enl'àmbit juvenil, una associació de veïns i un sindicat6. A fi de conèi-

6 No s'hi inclou l'administració entrevistada que va deixar de tenir objectors.

— 37 —

xer com aquestes entitats van superar la transició de tenir objec-tors a no tenir-ne, es prenen com a base les qüestions següents:

1. Les raons per deixar de tenir-ne.

2. Les respostes que hi van donar.

3. La valoració del pas de tenir-ne a no tenir-ne.

Les raons exposades per les entitats per deixar de tenir objectorssón molt diverses, tot i que en destaca una de tipus ideològic(vegeu el gràfic 3). Moltes entitats afirmen que van prendre ladecisió de deixar de tenir objectors a conseqüència d'una reflexióinterna al voltant de la professionalització de l'exèrcit, l'evolució dela PSS i la insubmissió. Aquesta raó és adduïda per moltes de lesentitats que ja no tenen objectors (cinc mencions d'un total d'on-ze), independentment de l'àmbit sectorial on operen. N'és unexemple una ONG del món de la cooperació internacional que esdefineix com una organització antimilitarista i contrària a l'obliga-torietat del servei militar on la vinculació de persones s'articula através del voluntariat.

Gràfic 3: Raons per deixar de tenir objectors

D'una manera complementària al factor al·ludit, un altre factor —interpretable també en clau ideològica— explica en part per quèmoltes entitats van deixar de tenir objectors. Es tracta de la con-tradicció interna que implicava per a moltes entitats basar la vin-culació de persones amb l'entitat en el voluntariat i, alhora, tenirobjectors que havien de fer unes tasques obligatòriament (raó

— 38 —

que rep dues mencions). Una de les entitats entrevistades expli-ca que la decisió de rescindir els convenis de la PSS, malgrat lacomoditat que significava tenir objectors, va ser la incoherènciaque implicava creure en el model d'associació voluntària i d'asso-ciacionisme de participació i al mateix temps comptar amb objec-tors dins la plantilla.

A banda de les dues raons ja esmentades, altres motius fanreferència a temes diversos: la percepció que els objectors treienllocs de treball (una menció); l'increment del voluntariat, que fapossible anar substituint els objectors (una menció); l'experièncianegativa amb alguns objectors (p. ex., l'absentisme injustificat i lamanca de motivació) especialment al llarg dels dos últims anys(una menció); i, finalment, la desaparició progressiva del nombred'objectors que feien la PSS en entitats determinades (una men-ció).

En general, es pot afirmar que la decisió de moltes entitats deprescindir dels objectors respon a raons ideològiques i no té gairea veure amb experiències negatives respecte als objectors ol'augment del voluntariat. Aquesta circumstància fa pensar,doncs, que moltes de les entitats que havien disposat d'objectorsen el passat van perdre recursos més o menys importants quanen van deixar de tenir. Això converteix les respostes que vandonar en el seu moment per afrontar la transició de tenir objectorsa no tenir-ne en una qüestió especialment important en aquestestudi.

Les respostes de les entitats per afrontar la transició de tenirobjectors a no tenir-ne són bàsicament quatre, si bé no presentenun caràcter excloent (vegeu el gràfic 4):

1. El primer tipus de resposta, que és el més freqüent, és la incor-poració de nous voluntaris perquè puguin cobrir les tasquesque abans acomplien els objectors (sis mencions d'un totald'onze). Des d'aquesta perspectiva, s'entén que l'assumpciód'aquestes feines s'ha de fer potenciant el voluntariat i no tantmitjançant la professionalització, ja que quan una persona repuna retribució econòmica entén la tasca com una obligació i nocom una devoció o un acte solidari. Aquest tipus de respostaes dóna, sobretot, en l'àmbit de la cooperació internacional.

— 39 —

2. El segon tipus de resposta, menys freqüent, consisteix en laprofessionalització d'una part de les tasques realitzades pelsobjectors, per exemple mitjançant la contractació d'un admi-nistratiu (tres mencions). Les entitats que han ofert aquesttipus de resposta operen principalment en els àmbits del mediambient, l'educació en el lleure i el sindicats. En particular, unad'aquestes entitats manté que els professionals en plantilla hanaugmentat la seva activitat i que s'ha fet un esforç per podercontractar més personal.

3. El tercer tipus de resposta ha estat la incorporació d'estudiantsen pràctiques perquè facin algunes de les feines dels objec-tors (una menció).

4. Finalment, el quart tipus de resposta ha consistit en la reduc-ció de les tasques acomplertes per l'entitat (una menció). Perexemple, una entitat afirma que els objectors cobrien uns hora-ris i això permetia donar una major atenció, i ara que ja no entenen, l'atenció ha disminuït.

Gràfic 4: Respostes de les entitats

Hi ha bàsicament tres aspectes que val la pena remarcar ambrelació a les respostes donades per les entitats que van deixar detenir objectors. En primer lloc, les respostes varien segons lesentitats, ja que algunes prefereixen un augment del voluntariat,d'altres opten per la professionalització dels serveis i també n'hiha que aposten per la incorporació d'estudiants en pràctiques

— 40 —

—cal dir, però, que aquestes respostes no són excloents—. Ensegon lloc, les respostes que donen les entitats depenen delsplantejaments propis que ha fet cadascuna d'elles amb relació alvoluntariat i el funcionament de l'entitat. I, finalment, de les onzeentitats entrevistades, deu es decanten per l'increment dels recur-sos humans —mitjançant voluntaris, professionals o estudiants enpràctiques, com ja s'ha dit—, mentre que només una s'inclina perreduir els serveis prestats. Per tant, la disminució de tasques deri-vada del fet de deixar de tenir objectors és una resposta —o pot-ser una conseqüència— de caràcter minoritari.

Probablement, el fet que la majoria d'entitats que va deixar detenir objectors hagi trobat fórmules per cobrir les tasques delsobjectors explica que les valoracions que fan aquestes entitatsdel pas de tenir objectors a no tenir-ne no siguin, en general,negatives. Així, de les vuit mencions obtingudes en les entrevis-tes, quatre són valoracions positives, tres són neutres i només unaés negativa (vegeu el gràfic 5).

Gràfic 5: Valoració del pas de tenir a no tenir objectors

Aquestes valoracions globals sintetitzen les percepcions de lesentitats que van tenir objectors sobre els problemes i els beneficisderivats del pas de tenir-ne a no tenir-ne. La majoria de les enti-tats entrevistades —independentment del seu àmbit sectoriald'actuació— afirma que aquesta transició no els va representarcap problema (vuit mencions sobre dotze). Es tracta d'una afir-mació coherent, d'altra banda, amb la seva capacitat de trobarrespostes davant l'eliminació dels objectors, ja sigui amb l'impulsdel voluntariat, la professionalització o la incorporació d'estudiants

— 41 —

en pràctiques. Els únics aspectes problemàtics van ser la inco-moditat provocada per la qüestió de la insubmissió (dues men-cions), la reorganització interna (una menció) i la necessitat de ferun esforç inicial (una menció) (vegeu el gràfic 6).

No obstant això, tot i que les entitats que van fer el pas de tenirobjectors a no tenir-ne no percebin que aquest procés ha estatproblemàtic, tampoc no creuen que això els hagi reportat gairesbeneficis. Algunes entitats manifesten que no n'han tret cap (tresmencions sobre sis), si bé d'altres reconeixen que n'han obtingutalguns, com ara aconseguir coherència en el discurs intern del'entitat (una menció), guanyar tranquil·litat a causa d'haver elimi-nat la incertesa que creaven els objectors (una menció) i generarbeneficis personals a joves que després de prestar la PSS en unaentitat van decidir quedar-s'hi (una menció) (vegeu el gràfic 7).

Gràfic 6: Problemes de deixar de tenir objectors

Gràfic 7: Beneficis de deixar de tenir objectors

— 42 —

5.1.2. Entitats que tenen objectors en l'actualitat

En aquest estudi, les entitats que actualment tenen objectors sóntretze: set operen en l'àmbit social, dues en l'àmbit sanitari, una enl'àmbit d'educació en el lleure, una en la defensa forestal i lesdues restants són una fundació universitària i una federació d'en-titats7. Per analitzar els seus punts de vista sobre l'impacte de lasupressió de la PSS, s'han tingut en compte dues qüestions:d'una banda, les respostes que aquestes entitats poden donardavant la desaparició de la PSS i, de l'altra, les actuacions queesperen de les administracions públiques.

En general, les entitats que disposen d'objectors en l'actualitatcreuen que quan desaparegui la PSS hauran de fer un esforç perimpulsar el voluntariat o professionalitzar els seus serveis —oambdues coses alhora—. En relació amb el voluntariat, conside-ren que caldrà endegar campanyes de sensibilització i difusiód'activitats, mentre que pel que fa a la professionalització, la majo-ria d'entitats creu que hauran d'anar a cercar recursos tant a lesadministracions públiques com a les empreses.

Més enllà d'aquestes opinions generalitzables en el conjunt d'en-titats amb objectors, però, cal assenyalar que dins aquest grup espoden distingir les que pràcticament no han adoptat cap mesurani han ideat solucions per suplir les feines que actualment fan elsobjectors, de les que han començat a posar en marxa fórmulesalternatives de prestació de serveis. En aquest punt, les diferèn-cies no s'expliquen a partir de l'àmbit sectorial on operen aques-tes entitats, sinó que, globalment, depenen dels plantejaments decadascuna d'elles. D'aquesta manera, les entitats del primer grup—és a dir, les que s'han mantingut passives davant la perspecti-va de la supressió de la figura de l'objector, tot i entendre queaquesta situació serà conflictiva— confien, d'una manera més omenys explícita, que podran organitzar campanyes de sensibilit-zació, si bé esperen que les administracions prenguin iniciativesper potenciar el voluntariat i/o que ajudin les entitats a professio-nalitzar-se.

7 No s'hi inclouen les tres administracions entrevistades que tenen objectors enl'actualitat.

— 43 —

El grup d'entitats que té objectors en l'actualitat i que, malgrataixò, ha començat a aplicar fórmules per anar cobrint les tasquesque aquests acompleixen, tendeix a fer més èmfasi en el tipus derespostes que poden donar les entitats, tot i que també opina queles administracions públiques han d'aportar solucions als proble-mes que es derivin de la supressió de la PSS. Algunes de les fór-mules concretes que es proposen inclouen la potenciació delvoluntariat de la tercera edat, la signatura de convenis amb lesuniversitats perquè els estudiants universitaris puguin cursar crè-dits de lliure elecció en les entitats i la professionalització dels ser-veis, entre d'altres.

A tall d’exemple, una de les entitats amb objectors més actives enel disseny de fórmules per afrontar la supressió de la PSS ha estatla Fundació Autònoma Solidària. Aquesta organització s'ha anatprofessionalitzant gràcies a la promoció d'un voluntariat de llargadurada, format per unes 300 persones que adquireixen un com-promís per a tot un curs. A més, ha impulsat el programa de ServeiVoluntari Europeu per donar serveis a persones disminuïdes queviuen a la vila universitària i ha promogut places d'estudiants enpràctiques i becaris com a suport als professionals.

5.2. Respostes de les administracions

Els dos subapartats següents analitzen les opinions expressadestant per les entitats com per les administracions públiques ambrelació a les respostes que podrien oferir les administracionsdavant la supressió de la PSS.

5.2.1. Respostes suggerides per les entitats

A l'hora d'analitzar les possibles respostes de les entitats a lasupressió de la PSS, cal distingir les seves opinions de les apre-ciacions de les administracions públiques. Pel que fa a les opi-nions de les entitats, l'aspecte que cal destacar en primer lloc ésun rerefons de desacord amb relació al que es podria anomenar"plantejaments fonamentals", com ara el paper que han de tenirl'Estat i la societat i el tipus de relacions que haurien de mantenirles mateixes entitats. Totes les entitats, tant les que actualmenttenen objectors com les que en van tenir en el passat, es mostren

— 44 —

bastant dividides respecte al grau i el tipus de responsabilitat quehan d'assumir les administracions amb vista a la supressió de laPSS. Per analitzar les seves opinions sobre aquesta qüestió,aquest estudi ha tingut en compte dues consideracions:

1. El paper que s'espera que facin les administracions públiquesdavant la supressió de la PSS.

2. La regulació del servei civil.

Aquest apartat aborda la primera de les dues qüestions, ja que laregulació del servei civil es tractarà en el quart bloc. Així, pel quefa al grau d'intervenció que les entitats esperen de les adminis-tracions públiques davant l'eliminació de la PSS, les opinions apa-reixen força dividides, per la qual cosa s'han classificat en tresgrups d'acord amb el grau d'intervenció desitjat: alt, mitjà i baix.Addicionalment, s'hi ha afegit un quart grup que inclou les res-postes indiferents o desinteressades:

— El grup d'alt grau d'intervenció comprèn un nombre reduïtd'entitats que expressen el desig que les administracionspúbliques assumeixin més responsabilitats en la prestació delsserveis que poden quedar al descobert després de la supres-sió de la PSS.

— El grup d'intervenció intermèdia inclou la majoria d'entitats, lesquals entenen que les administracions públiques no hauriend'assumir les tasques que es puguin deixar de cobrir amb lasupressió de la PSS —idea que sovint es manifesta d'unamanera implícita—, sinó que haurien de fer un esforç perimpulsar el voluntariat i el món associatiu.

— Finalment, hi ha un grup reduït d'entitats que entén que lesadministracions haurien de tenir una intervenció escassa enles entitats i els problemes que la desaparició de la PSS elspugui crear (vegeu el gràfic 8).

La caracterització dels quatre grups és la següent:

1. El grup d'entitats que espera una intervenció molt activa perpart de les administracions és minoritari (3 mencions de 32).Aquestes entitats opinen que és necessari que les administra-

— 45 —

cions públiques prestin els serveis que la supressió de la PSSdeixi al descobert, ja que —tal com puntualitzen algunes d'e-lles— actualment les entitats assumeixen la meitat de les tas-ques que correspondrien a les administracions.

Gràfic 8: Opinions sobre el grau d’intervenció pública desitjat

2. El grup d'entitats que espera una intervenció intermèdia perpart de les administracions públiques és majoritari (22 men-cions d'un total de 32). Aquestes entitats creuen que no corres-pon a les administracions públiques cobrir els possibles buitsque quedin un cop desaparegui la PSS, tot i que n'esperen unacerta tutela o suport per impulsar activament les entitats i elvoluntariat. Les respostes que s'insereixen dins aquesta cate-goria apunten la necessitat que les administracions promoguinel voluntariat i l'associacionisme i, en menor mesura, la profes-sionalització dels serveis —també s'hi inclou la regulació delservei civil, aspecte que serà tractat en l'apartat 4 d'aquestestudi—. Les fórmules suggerides són molt diverses i esbasen, entre d'altres, en l'impuls de campanyes de sensibilit-zació, l'augment dels recursos econòmics destinats a les asso-ciacions (via subvencions o convenis de col·laboració), la faci-litació d'eines operatives a les entitats (p. ex., l'organització decursos de formació per a voluntaris o beques per a estudiants),la conversió de places d'objectors en nous filons d'ocupaciócostejats per les administracions públiques i l'adopció demesures de tipus fiscal o laboral que aportin beneficis a lesentitats. Es tracta, en definitiva, de trobar mecanismes perfomentar l'associacionisme de participació i buscar recursos

— 46 —

per pal·liar les necessitats socials sense que això representi undeteriorament del servei o les condicions laborals ni unaassumpció dels serveis per part de les administracions.

3. El grup d'entitats que manifesta que les administracions nohan de tenir una intervenció gaire activa és minoritari (4 men-cions de 32). Aquestes entitats no esperen que les tasquesassumides per les administracions públiques vagin més enllàde generar debats i elaborar estudis.

4. Finalment, el grup d'entitats que mostra poc interès pel quepuguin fer les administracions davant la supressió de la PSS ésmolt reduït (3 mencions de 32). Aquestes entitats no tenen unaopinió formada o bé ignoren quines són les respostes quepoden donar les administracions públiques.

En conseqüència, al voltant de dues terceres parts de les opinionssón partidàries del fet que les administracions públiques adoptinmesures per amortir els impactes negatius que pugui ocasionar ladesaparició de la PSS, tot i que les fórmules preferides són forçadesiguals —aquesta divergència es fa palesa en el quart bloc,que analitza el servei civil.

Davant l'ampli ventall d'opinions sobre les respostes que s'espe-ra que donin les administracions públiques, l'impuls del volunta-riat n'és el denominador comú. En aquest sentit, val la pena valo-rar les percepcions de les entitats entrevistades amb relació alpaper que fan les administracions responsables de dinamitzar elvoluntariat. En aquest punt, les opinions són força diferents. De lesvint-i-quatre entitats entrevistades que responen, vuit en fan unavaloració positiva i nou en fan una de poc satisfactòria. Referint-se a l'INCAVOL, les primeres creuen que aquesta institució acom-pleix una tasca molt lloable de promoció i difusió del voluntariat;les segones, en canvi, consideren que canalitza els voluntaris pocadequadament, pel fet que tendeix a concentrar-se en esdeveni-ments puntuals i senzills d'articular (p. ex., la Marató de TV3),cosa que fa que perdi de vista l'associacionisme participatiu i nodoni respostes adients a les necessitats existents. Tanmateix, caldir que, en conjunt, les valoracions de les tasques de dinamitza-ció del voluntariat per part de l'Administració són moderadamentpositives (la puntuació mitjana és de 6,6).

— 47 —

5.2.2. Respostes suggerides per les administracions

A grans trets, les entitats catalanes creuen que la supressió de laPSS tindrà alguna mena d'impacte sobre un nombre molt reduïtd'entitats. Ara bé, la intensitat i el tipus d'intervenció pública queproposen varia sensiblement, ja que abasta des de l'inici d'unprocés de reflexió, l'impuls del voluntariat i l'adopció de mesuresque potenciïn les associacions (p. ex., mitjançant reformes fiscalsi laborals) fins a convenis de col·laboració per la prestació de ser-veis determinats, especialment amb les entitats que ofereixen ser-veis assistencials molt especialitzats.

— 48 —

6. El servei civil

L'establiment del servei civil —previst en l'article 30.3 de laConstitució espanyola— és una qüestió que ha suscitat moltsdebats darrerament, en bona part a causa de la incertesa que hagenerat la desaparició de la PSS. En aquest bloc s'estudien elsdiferents punts de vista de les entitats catalanes sobre la regula-ció del servei civil amb relació a tres qüestions:

1. El coneixement de l'Avantprojecte de llei del servei civil.

2. La valoració de la figura del servei civil.

3. Les possibles alternatives al servei civil.

6.1. Coneixement de l'Avantprojecte de llei del servei civil

En general, es detecta un alt grau de desconeixement del'Avantprojecte de llei del servei civil entre les entitats entrevista-des8. Concretament, gairebé dos terços afirmen que el desconei-xen o que no el recorden, mentre que el grup d'entitats que elconeix no arriba a un terç, i una petita part d'aquestes no el té pre-sent (vegeu el gràfic 9).

Gràfic 9: Coneixement de l’Avantprojecte de llei del servei civil

8 No s'hi consideren les opinions de les administracions públiques entrevistades,ja que el que interessa és el grau de coneixença de l'Avantprojecte de llei delservei civil per part de les entitats (a més, es dóna per descomptat que les admi-nistracions públiques el coneixen).

— 49 —

Dins el grup d'entitats que desconeix l'Avantprojecte de llei des-taquen aquelles els àmbits d'actuació de les quals són la coope-ració internacional i els serveis socials. Pel que fa a les primeres,el seu desconeixement probablement obeeix al fet que no els pre-ocupa la supressió de la PSS ni les alternatives que s'hi puguindonar, perquè cap de les entitats entrevistades no té objectors enl'actualitat. No obstant això, aquesta explicació no sembla gaireútil per justificar el desconeixement de l'Avantprojecte de llei en elcas de les entitats socials. Així, de les set entrevistades, nomésdues afirmen conèixer-lo i una no el recorda, mentre que les qua-tre que el desconeixen són entitats assistencials que treballenamb col·lectius específics i que tenen una base associativa reduï-da. Paradoxalment, cal remarcar que tres d'aquestes quatre enti-tats que desconeixen l'Avantprojecte de llei afirmen haver tingutuna forta dependència dels objectors —la puntuen de 6 a 10(vegeu l'apartat 2)— i veuen perillar els serveis que presten quandesaparegui la PSS —cosa que puntuen de 8 a 9 (vegeu l'apartat2).

D'altra banda, les entitats que manifesten conèixer l'Avantprojectede llei no tenen un perfil clar, ja que pertanyen a diversos àmbitssectorials, disposen d'una base associativa molt desigual i, perúltim, n'hi ha que tenen objectors i n'hi ha que no en tenen.

6.2. Valoracions de la figura del servei civil

El fet que moltes de les entitats entrevistades desconeguinl'Avantprojecte de llei del servei civil no significa que no tinguincap tipus d'opinió sobre aquesta figura —de tota manera, sovintes tracta d'una opinió poc formada—. Independentment queconeguin o no l'Avantprojecte de llei, la majoria de les entitats n'hasentit a parlar algun cop i té una idea vaga del que significa, si bénomés una petita part de les entitats —que coincideix sobretotamb les que coneixen l'Avantprojecte de llei— té una opinió mésformada de la figura del servei civil.

Les valoracions globals que fan les entitats sobre la regulació delservei civil són diverses, però es poden classificar en tres grupsque tenen més o menys el mateix pes:

— 50 —

1. El primer grup d'entitats la valora positivament (11 mencionsd'un total de 28). Per àmbits sectorials d'actuació, aquest grupaplega entitats que presten serveis socials —tot i que les opi-nions dins aquest grup no són homogènies— i, en menormesura, entitats que operen en l'àmbit de la cooperació inter-nacional. Les primeres (amb l'excepció d'una que no en té capconeixement) creuen que el servei civil pot ser positiu, en elsentit que pot oferir uns incentius i una formació a les personesque s'hi dediquen i, alhora, contribuir a l'enriquiment personali el desenvolupament d'una major consciència de responsabi-litat. D'altra banda, aquestes entitats consideren que el serveicivil pot garantir la continuïtat dels serveis que aquestes enti-tats presten actualment. Davant les opinions de les entitats queoperen en l'àmbit social, les que ho fan en el de la cooperacióinternacional expressen una opinió moderadament positiva,per bé que poc entusiasta.

2. El segon grup d'entitats el formen les que fan una valoraciónegativa del servei civil (9 mencions d'un total de 28).Aquestes inclouen, sobretot, les que operen en els àmbits del'educació i la cultura, la pau, el món veïnal i el món sindical.Cal indicar, a més, que de les vuit entitats entrevistades queafirmaven conèixer l'Avantprojecte de llei del servei civil(vegeu l'apartat anterior), sis en fan una valoració claramentnegativa. Per tant, s'observa una significativa coincidènciaentre el fet de conèixer l'Avantprojecte de llei i fer una valora-ció negativa del servei civil. En general, consideren quel'Avantprojecte de llei és fluix i poc clar, i també que està malredactat i mancat de consens. Respecte a la figura del serveicivil, els arguments més crítics són bàsicament quatre:

— El primer és que el servei civil desvirtua l'esperit voluntari,ja que les persones que hi puguin optar no ho faran perraons solidàries, sinó a canvi d'uns incentius —com aral'obtenció de punts per aspirar a un lloc de treball—.D'aquesta manera, el servei civil podria acabar convertint elvoluntariat en objecte d'interès.

— En segon lloc, s'argumenta que el servei civil no és la res-posta a les necessitats de les diferents entitats, perquè,

— 51 —

d'una banda, a les entitats amb una taxa associativa eleva-da no els cal una llei que obligui els seus membres a vin-cular-se als projectes —atès que aquest lligam té una basede compromís i responsabilitat—. D'altra banda, les entitatsque tenen una base associativa més reduïda i treballenamb col·lectius amb necessitats específiques (p. ex., els depersones amb discapacitats físiques o psíquiques) neces-siten professionals especialitzats, i això no quedaria garan-tit amb el servei civil.

— En tercer lloc, les entitats que es mostren crítiques amb elservei civil expressen la seva preocupació per tal comentenen que aquesta figura pot afectar el mercat de treball,sobre la base que augmentaria la precarietat del món labo-ral i trauria llocs de treball a persones amb una formacióespecialitzada. No obstant això, aquestes entitats dubtenque hi hagi gaires persones disposades a dedicar 30 o 35hores setmanals sense cap tipus de retribució econòmicapel sol fet d'haver-se compromès formalment a fer el serveicivil.

— Finalment, i en part a conseqüència d'això, aquest grupd'entitats creu que el servei civil pot acabar rebaixant laqualitat dels serveis prestats, en el sentit que aquestsrecaurien sobre persones no qualificades i amb un esperitsolidari poc definit.

3. El tercer grup d'entitats no en fa cap valoració per desconei-xença (8 mencions d'un total de 28).

6.3. Possibles alternatives

Per acabar, les opinions de les entitats catalanes sobre les possi-bles alternatives al servei civil no són excessivament acurades, deben segur perquè tampoc no tenen una opinió gaire formadasobre quins serien els continguts de la regulació del servei civil niquins serien els possibles avantatges i els inconvenients que enpodrien derivar. Les entitats que tenen una opinió més definidafan tres tipus de suggeriments:

— 52 —

1. L'adopció de mesures per potenciar el voluntariat i l'associa-cionisme (campanyes de sensibilització de voluntaris i aug-ment de les subvencions a les entitats, entre d'altres).

2. La formalització de convenis de col·laboració amb les entitatsper incorporar estudiants en pràctiques.

3. La posada en marxa d'un debat per analitzar a fons les con-seqüències de la supressió de la PSS i l'estudi de les possiblesalternatives.

Aquests suggeriments, d'altra banda, coincideixen en bonamesura amb el que les entitats proposen com a tipus de respostaque haurien de donar les entitats i les administracions públiques(vegeu el bloc 3).

6.4. Possibles punts de desacord

Com s'ha assenyalat en l'apartat anterior, les valoracions de lesorganitzacions entrevistades que tenen una opinió sobre el serveicivil estan força polaritzades i gairebé no presenten cap punt d'a-cord. El quadre següent resumeix els aspectes en què els desa-cords són més evidents.

Formació

Experiència

VoluntariatEl potencia El desvirtua

ServeisEls cobreix Els empitjora

Mercat laboralNo l'afecta L'afecta

Resposta a la supressió de laPSS

Sí No

Objectiu del servei civilpoc clar

Fa precari l'Estat del benestar

BENEFICIS PUNTS DE DESACORD PROBLEMES

— 53 —

6.5. Fòrum de discussió

Tant el desconeixement de les iniciatives relacionades amb laregulació del servei civil per part del gruix de les entitats catala-nes —en concret, l'elaboració d'un avantprojecte de llei—, com elfort desacord existent entre les entitats respecte a la necessitat deregular aquesta figura, posen de manifest una certa mancança dediàleg entre les entitats i les administracions públiques. En aquestsentit, gairebé totes les entitats entrevistades trobarien molt cons-tructiva la formació d'un fòrum de discussió i de presa de deci-sions en el qual fossin representades les entitats i les administra-cions públiques. És força significatiu que, de les vint-i-nou entitatsentrevistades, vint-i-cinc (que representen el 86%) creguin queaquesta figura podria esdevenir un instrument interessant, neces-sari i fins i tot imprescindible. D'aquestes vint-i-cinc entitats, però,n'hi ha vuit que condicionen la creació d'un fòrum al fet que la ini-ciativa no representi un alt volum de feina i reunions per a les enti-tats, que les prioritats de les discussions siguin clares i que cons-titueixi una eina útil i efectiva. Només una part reduïda de les enti-tats entrevistades (quatre de les vint-i-nou) considera que la crea-ció de nous mecanismes de diàleg i discussió no són gaire neces-saris, ja sigui perquè creuen que s'han de potenciar els existents,perquè hi mostren escepticisme o bé perquè entenen que la cre-ació d'aquests fòrums de discussió no correspon a les adminis-tracions.

— 54 —

7. Conclusions

La desaparició del servei militar obligatori l'any 2001 ha obertmolts interrogants sobre quines seran les conseqüències de lasupressió de la Prestació Social Substitutòria (PSS) en les entitatscatalanes i sobre les possibles alternatives davant la nova situa-ció. Aquest estudi s'ha plantejat l'objectiu d'analitzar les percep-cions de les entitats catalanes respecte als efectes de la desapa-rició de la figura de l'objector i també respecte a algunes de lesalternatives que s'hi poden oferir. Les conclusions fonamentals del'estudi es poden classificar en cinc apartats: l'experiència de laPSS, la supressió de la PSS, les respostes a la supressió de laPSS, la regulació del servei civil i la creació d'un fòrum de discus-sió i presa de decisions.

1. L'experiència de la PSS

Els principals aspectes que cal tenir en compte a l'hora d'avaluarl'experiència de la PSS a les entitats catalanes i, posteriorment,les possibles conseqüències de la supressió d'aquesta figura sónles actituds dels objectors —els trets diferenciadors entre elsobjectors i els voluntaris— i els avantatges i els inconvenients dela PSS a les entitats. Pel que fa al primer aspecte, les actituds delsobjectors han estat en general positives, tot i que cal fer duesobservacions: d'una banda, aquestes actituds han variat segonsel grau de compromís, la responsabilitat i el contacte previ de l'ob-jector amb el món associatiu; de l'altra, la motivació i el com-promís dels objectors han anat decreixent al llarg dels darrersanys.

Quant al segon aspecte, es poden identificar alguns elementsdiferenciadors entre les actituds i les actuacions dels objectors iels voluntaris. En particular, la dedicació dels objectors és alta iregular, el seu grau de responsabilitat és relativament baix i elgrau d'exigència per part de les organitzacions oscil·la entre mitjài alt. En canvi, la dedicació dels voluntaris és baixa i irregular, elseu grau de responsabilitat és alt, i el grau d'exigència per part deles organitzacions és variable. Per aquesta raó, les feines efec-

— 55 —

tuades i les actituds mostrades pels objectors no es poden equi-parar amb les dels voluntaris.

Amb relació al tercer aspecte, les entitats fan valoracions moltdiverses dels impactes que ha tingut la PSS. Algunes entitats con-sideren que la incorporació d'objectors ha estat molt beneficiosa,ja que ha permès millorar qualitativament i quantitativament elsserveis, identificar necessitats socials que ja existien i detectarmancances en les estructures administratives i organitzatives deles entitats. D'altres, en canvi, entenen que la PSS ha tingutimpactes negatius, com ara la relativa manca de compromís delsobjectors, la dependència d'algunes entitats respecte a les tas-ques que aquests duen a terme i la supressió de llocs de treball.Com es veu, les opinions entre les diverses entitats sobre elsimpactes de la PSS són desiguals.

2. La supressió de la PSS

Les diferents valoracions de les entitats respecte a l'experiènciaamb la PSS s'expliquen tant pel pes desigual que representa oque ha representat la feina duta a terme pels objectors en el si deles entitats com pel diferent grau de dependència que aquesteshan tingut envers les tasques dels objectors. Així mateix, si enscentrem en les entitats que actualment tenen objectors, podemdistingir-hi dos grups. El primer grup aplega un nombre reduïtd'entitats, que són principalment aquelles que tenen una presèn-cia d'objectors intensa i que els han considerat un grup de suportmolt important en l'activitat diària. Moltes de les entitats que s'in-clouen en aquest grup es poden caracteritzar com a entitats ambuna taxa associativa baixa i que presten serveis assistencials auns col·lectius amb unes necessitats molt específiques (personesdisminuïdes físiques o psíquiques). Aquestes entitats perceben lasupressió de la PSS com una qüestió molt problemàtica, ja queopinen que posarà en perill la continuïtat de bona part dels ser-veis que presten gràcies als objectors. Cal dir, però, que tot iveure perillar la continuïtat en la prestació del servei, en generalno veuen amenaçada la continuïtat de l'entitat. El segon grup —que és majoritari— inclou la resta d'entitats. En aquestes, el pesdels objectors és generalment reduït i ha anat disminuint al llarg

— 56 —

del temps. A més, la majoria d'entitats no veuen gaire amenaçatsels serveis prestats pels objectors quan desaparegui la PSS.

3. Les respostes a la supressió de la PSS

Amb relació a les respostes de les entitats davant la desaparicióde la PSS, en general preval la idea que la capacitat de suplir elsserveis prestats pels objectors dependrà en última instància decada entitat. Per intentar detectar algunes de les possibles res-postes, val la pena tenir en compte les experiències de les enti-tats que van tenir objectors en el passat i que ara ja no en tenen.La primera qüestió que cal destacar és que les principals raonsadduïdes per aquestes entitats per deixar de tenir objectors, inde-pendentment de l'àmbit sectorial on operen, són de caràcter ide-ològic —tenen a veure, per exemple, amb la professionalitzacióde l'exèrcit i l'evolució de la PSS i la insubmissió—, per la qualcosa tenen menys a veure amb experiències negatives amb elsobjectors o l'augment del voluntariat. Paral·lelament, aquesta cir-cumstància condueix a pensar que moltes de les entitats que vandeixar de tenir objectors en el passat van perdre recursos més omenys importants en el moment en què en van deixar de tenir, demanera que les respostes que van donar en el seu moment perafrontar aquesta transició esdevé una qüestió central en aquestestudi. Pràcticament totes les entitats han trobat fórmules per con-tinuar prestant els serveis que abans eren específics dels objec-tors. Aquestes fórmules inclouen la potenciació del voluntariat(com a resposta majoritària), la professionalització d'alguns ser-veis, la signatura de convenis amb facultats per tenir estudiantsen pràctiques i, minoritàriament, la reducció de tasques. La majo-ria d'aquestes entitats, independentment del seu àmbit sectoriald'actuació, afirma que el pas de tenir objectors a no tenir-ne no elsva representar cap problema, llevat d'aspectes menors, com arala reorganització interna i la necessitat de fer un esforç inicial peradaptar-se a la nova situació.

Pel que fa a les entitats que actualment tenen objectors, una bonapart ja ha començat a treballar en la recerca d'alternatives perencarar l'absència d'objectors quan desaparegui la PSS, malgratque n'hi ha que encara no han fet res en aquest sentit. En gene-

— 57 —

ral, les més actives entenen que les respostes més adients van enla línia de reforçar el voluntariat mitjançant campanyes de sensi-bilització, professionalitzar alguns serveis i signar convenis ambles universitats per incorporar estudiants en pràctiques.

A banda de les respostes que puguin donar, la majoria d'entitatscreu que les administracions públiques haurien de tenir un papermés o menys actiu en l'impuls del voluntariat i l'associacionisme,ja sigui fomentant campanyes de sensibilització, augmentant elsrecursos destinats a les entitats, adoptant mesures fiscals i labo-rals que puguin ser beneficioses, promovent cursos de formacióde voluntaris o facilitant la signatura de convenis de col·laboracióamb les entitats. Davant aquesta opinió majoritària, un grup d'en-titats reduït espera una intervenció molt activa per part de lesadministracions públiques —per exemple, assumint tasques queara duen a terme les entitats—, i un altre grup minoritari, contrà-riament, no confia que les administracions públiques ofereixin gai-res respostes que vagin més enllà de generar debats i elaborarestudis.

4.La regulació del servei civil

Una de les alternatives que, des d'alguns sectors, s'han plantejatper fer front a la desaparició de la PSS és la regulació del serveicivil. En el present estudi, els principals eixos de reflexió enaquest sentit han estat bàsicament tres: el grau de coneixementde les iniciatives relacionades amb la regulació del servei civil, lavaloració de la figura del servei civil i les possibles alternatives aaquest servei.

Quant al primer aspecte, es detecta una manca notable de conei-xement de les iniciatives relacionades amb la regulació del serveicivil entre les entitats catalanes: al voltant de dos terços de lesentitats entrevistades manifesten que desconeixen o que norecorden l'Avantprojecte de llei del servei civil, mentre que noarriba a un terç el grup d'entitats que el coneixen. Dins el grupd'entitats que desconeixen o que no recorden l'Avantprojecte dellei, s'hi inclouen molt clarament les que operen en els àmbits dela cooperació internacional i els serveis socials. En aquest sentit,

— 58 —

la relativa desconeixença de les primeres es pot explicar pel fetque no perceben la supressió de la PSS com una qüestió gaireproblemàtica, mentre que la relativa desconeixença de les sego-nes —molt particularment d'aquelles que presten serveis assis-tencials— no es pot explicar en els mateixos termes, ja queaquestes, com s'ha dit abans, veuen perillar els serveis que pres-ten quan deixin de tenir objectors. D'altra banda, les entitats queconeixen l'Avantprojecte de llei no tenen un perfil comú, ja quepertanyen a diversos àmbits sectorials, tenen una base associati-va molt desigual i n'hi ha que actualment tenen objectors i d'altresque no en tenen. En general, entre les entitats que coneixenl'Avantprojecte de llei dominen les opinions crítiques.

D'altra banda, el fet que moltes de les entitats entrevistades des-coneguin l'Avantprojecte de llei del servei civil no significa que nomanifestin cap tipus d'opinió sobre la figura del servei civil, sinóque, malgrat la forta desconeixença de la iniciativa, la majoriad'entitats fa algun tipus de valoració d'aquesta figura. Sovint,però, es tracta d'opinions no gaire formades: la majoria de lesentitats n'ha sentit a parlar algun cop i té una idea vaga del quesignifica, si bé només una petita part de les entitats —que coinci-deix sobretot amb les que coneixen l'Avantprojecte de llei— téuna opinió més formada de la figura del servei civil. Generalment,les valoracions són molt variades. Un terç de les entitats —espe-cialment les que operen en l'àmbit social— en fa valoracions posi-tives. Aquestes entitats opinen que el servei civil pot donar unsincentius i una formació a les persones que s'hi dediquin, a mésde garantir la continuïtat dels serveis que moltes entitats prestenactualment. Un altre terç de les entitats —que inclou bàsicamentles que operen en els àmbits de l'educació i la cultura, la pau, lesassociacions veïnals i els sindicats— valora el servei civil negati-vament: afirmen que aquest servei desvirtua l'esperit voluntari, potaugmentar la precarietat del mercat laboral en treure llocs de tre-ball a persones amb una formació especialitzada i pot acabarrebaixant la qualitat dels serveis prestats. Finalment, un altre terçde les entitats no en fa cap valoració, ja sigui per desconeixemento manca d'interès respecte a la qüestió del servei civil.

— 59 —

5. La creació d'un fòrum de discussió i presa de decisions

Finalment, si tenim en compte la manca de consens respecte alsimpactes de la supressió de la PSS a les entitats catalanes i lesrespostes que hi poden donar les entitats i les administracionspúbliques, la majoria d'entitats valora molt positivament la creaciód'un fòrum de discussió i presa de decisions que aplegui lesadministracions i les entitats.

— 60 —

8. Llista de taules i gràfics

Taula 1. Tinença d'objectors.

Taula 2. Entitats i administracions.

Taula 3. Organitzacions d'àmbit sectorial.Taula 4. Llista de les organitzacions entrevistades.

Taula 5. Classificació de les organitzacions entrevistades.Taula 6. Trets diferenciadors entre les tasques dels objectors i les

dels voluntaris.

Taula 7. Entitats amb objectors: pes dels objectors i grau dedependència.

Taula 8. Valors de les respostes de les entitats socials.Taula 9. Personal assalariat, voluntaris i objectors en tres entitats

assistencials.

Gràfic 1. Impactes positius de la PSS.

Gràfic 2. Impactes negatius de la PSS.Gràfic 3. Raons per deixar de tenir objectors.

Gràfic 4. Respostes de les entitats.Gràfic 5. Valoració del pas de tenir a no tenir objectors.

Gràfic 6. Problemes de deixar de tenir objectors.

Gràfic 7. Beneficis de deixar de tenir objectors.Gràfic 8. Opinions sobre el grau d'intervenció pública desitjat.

Gràfic 9. Coneixement de l'Avantprojecte de llei del servei civil.

.

— 61 —

9. Annex

Guió per a les entrevistes

PRIMER BLOC: L'experiència de les entitats amb la PSS

1. En aquesta entitat, heu tingut objectors acollits a la PSS?

Grup A: en tenen.Grup B: en van tenir en el passat i n'han deixat de tenir.Grup C: no n'han tingut mai. (Passeu a la pregunta 13.)

2. Raons que justifiquen la resposta anterior (tenir-ne, haver-netingut o no haver-ne tingut mai, segons el grup).

— Per als grups A i B:

3. Quants en teniu o en vau tenir, aproximadament?

4. Quin tipus de programa o activitat duen o van dur a terme?

5. Com valoreu el treball dels objectors?

6. Quins han estat els trets diferenciadors de les tasques acom-plertes pels objectors amb relació a les que han dut a termela resta de membres o voluntaris de l'entitat?

7. La PSS, ha tingut impactes positius? En cas afirmatiu, quins?

8. La PSS, ha tingut impactes negatius? En cas afirmatiu,quins?

— 62 —

— Només per al grup A (a les preguntes 9, 10, 11 i 12, s'hi espe-ra una resposta elaborada i una puntuació de 0 a 10):

9. Quin ha estat el pes de les tasques acomplertes pels objec-tors amb relació al conjunt de tasques que ha dut a termel'entitat? (Puntuació: 0, gens de pes; 10, molt de pes.)

10. Fins a quin punt aquesta entitat depèn dels objectors?(Puntuació: 0, gens de dependència; 10, molta dependèn-cia.)

11. Com perilla la seva continuïtat amb la supressió de la PSS?(Puntuació: 0, no perilla gens; 10, perilla molt.)

12. Com perillen els serveis prestats pels objectors? (Puntuació:0, no perillen gens; 10, perillen molt.)

— Per a tots els grups:

13. Creieu que la supressió de la PSS deixarà necessitats socialsal descobert?

14. Creieu que els programes de la PSS han estat al servei delsobjectors, o més aviat creieu que ha estat a l'inrevés?

15. Creieu que els voluntaris podran garantir els serveis prestatspels objectors quan la PSS desaparegui? Per què? Com?Què caldria fer?

16. Sovint es diu que els objectors constitueixen mà d'obra"barata" o "gratuïta". Què en penseu?

17. Creieu que els objectors han dut a terme tasques socialsque, si aquests no hi fossin, haurien correspost a les admi-nistracions públiques?

— 63 —

SEGON BLOC: Respostes de les entitats

18. Què poden fer les entitats, al marge de les administracions,un cop hagi desaparegut la PSS? (Per a les institucions i lesentitats que no han tingut mai objectors, passeu a la pregun-ta 27.)

— Només per al grup A:

19. Espereu que l'Administració emprengui accions en aquestsentit? En cas afirmatiu, quines actuacions suggeriríeu?

— Només per al grup B:

20. Per què vau deixar de tenir objectors?

21. Quines respostes va donar aquesta entitat quan en va deixarde tenir?

22. Com valoreu el pas de tenir objectors a no tenir-ne?

23. Aquest pas, va generar algun tipus de problema? En cas afir-matiu, quin?, a qui?, per què?

24. Aquest pas, va generar algun tipus de benefici? En cas afir-matiu, quin?, a qui?, per què?

TERCER BLOC: Respostes de les administracions públiques

— Per a tots els grups:

25. Creieu que les administracions públiques han de donaralgun tipus de resposta davant la supressió de la PSS?

— 64 —

26. Les administracions ja fa temps que dinamitzen el voluntariat(Llei d'associacions, INCAVOL, etc.). Podeu avaluar la feinade dinamització duta a terme per aquestes instàncies?(Puntueu de 0 a 10.)

27. Creieu que calen respostes per part de l'Administració ambvista a la dinamització del voluntariat? En cas afirmatiu, enpodeu suggerir algunes?

28. Com valoreu la regulació del servei civil voluntari? Creieu queés necessària?

29. Coneixeu l'Avantprojecte de llei del servei civil?

30. Com el valoreu? Esmenteu-ne els possibles aspectes posi-tius i negatius.

31. Creieu que hi pot haver alternatives a la Llei del servei civil?En cas afirmatiu, quines?

32. Trobeu que hi ha hagut alguna diferència entre la situació deCatalunya i la de la resta de l'Estat espanyol?

33. Considereu que la qüestió del servei civil s'ha d'associar a lasupressió de la PSS?

34. Quins beneficis pot generar la regulació del servei civil?35. Quines problemàtiques s'associen a la regulació del servei

civil?

36. Creieu que el servei civil pot afectar el mercat laboral? Encas afirmatiu, com?

37. Creieu que les administracions públiques, al marge de lespossibles regulacions legals, trobarien constructiu organitzarun fòrum de discussió i presa de decisions en el qual fossinrepresentades tant les entitats com les mateixes administra-cions catalanes?