Maria Nadal Estrada

Tutora: Àngels Toca Tormo

2n Batxillerat Social

Col·legi Immaculada Concepció

Gavà, 26 d’octubre de 2018

LA SIMBOLOGIA DEL LLEÓ A L’ART MEDIEVAL CATALÀ: EL CAS DE L’ERMITA DE BRUGUERS (GAVÀ)

Autoria imatge de la portada: Benet Solina (Arxiu Municipal de Gavà)

ÍNDEX:

0.Introducció............................................................1

1. Objectius...............................................................2

2. Contextualització del treball..................................3

3. Metodologia.........................................................21

4. Resultats.............................................................28

5. Discussió.............................................................49

6. Conclusions.........................................................52

Bibliografia..............................................................54

Annex......................................................................57

(Aquest treball incorpora un CD amb una base de dades amb Filemaker i versió Excel, i documentació gràfica)

1

0. INTRODUCCIÓ

La idea de fer un treball relacionat amb la Història de l’Art, sobre l’anàlisi i interpretació artística d’una figura medieval, concretament del gòtic tardà: el lleó que es troba a l’actual Ermita de Bruguers de Gavà, va relacionada amb els meus primers cursos de l’ESO quan em vaig adonar que una de les matèries que més m’interessaven era la de Ciències Socials. Dins d’aquesta assignatura m’agradaven especialment les lliçons dedicades a la Història, i en concret les de Història medieval, i més quan es tractaven aspectes de l’art. Va ser quan vaig començar a tenir un gran interès per la Història de l’Art i vaig començar a plantejar-me cursar, al Batxillerat, l’itinerari de lletres i inclús, en un futur, un grau universitari també relacionat amb la Història de l’Art.

D’altra banda, crec que és important conèixer la societat en la què vivim, i una de les millors maneres d’entendre-la és mirant cap al passat. Però no solament ens hem de centrar en la “gran història”, la internacional o nacional, cal conèixer també la història i l’art local. Per això he decidit analitzar l’Ermita de Bruguers de Gavà. Aquesta petita ermita conserva diverses escultures medievals, com per exemple la figura de la Mare de Déu, però aquesta ja havia estat molt estudiada i és per això que vaig escollir la figura del lleó, perquè, a través d’un estudi previ de les representacions de lleons en l’art romànic i gòtic, podria arribar a deduir la seva simbologia.

Per últim, m’agradaria agrair a Josep Campmany, historiador del Centre d’Estudis de Gavà, per assessorar-me i lliurar-me treballs i llibres que m’han ajudat a completar la contextualització de l’Ermita de Bruguers, així com la revisió del punt dedicat a aquest monument. A Benet Solina, de l’Arxiu Municipal de Gavà, per proporcionar-me documentació gràfica de l’Ermita de Bruguers. Al meu pare, per acompanyar-me a totes les esglésies, monestirs, museus,... que he visitat, per comprar-me els llibres i guies que he necessitat i sobretot per donar-me suport durant tot el temps que he estat fent el treball. I per últim, a la meva tutora Àngels Toca, per haver-me tutoritzat el treball, orientant-me i corregint-me. Moltes gràcies!

2

1. OBJECTIUS DEL TREBALL

En aquest projecte de recerca hi haurà dos tipus d’objectius: el general, que respondrà la pregunta principal que incita aquest treball, i els objectius específics, o subobjectius, que ajudaran a arribar-hi.

L’objectiu general del treball és, a través d’un estudi previ que permeti analitzar la figura del lleó en l’art medieval català (estils romànic i gòtic), trobar el significat de la figura gòtica del lleó que es troba al cul de llàntia d’un dels nervis que sostenen el cor de l’Ermita de Bruguers de Gavà datada a començament del segle XVI.

Els subobjectius seran els següents:

-Caracteritzar l’art medieval, Romànic i Gòtic, en el context de la cultura i societat de l’Edat mitjana.

-Cercar les interpretacions que té el lleó en la cultura i, per tant en l’art, medieval i veure quin és l’origen d’aquesta simbologia.

-Fer un recull i anàlisi de casos de representacions de lleons a l’art medieval català.

-Tenint en compte les interpretacions de l’objectiu previ, analitzar els elements que permeten reconèixer un significat o una altre.

-Trobar les diferències entre la figura del lleó a l’art romànic i la figura del lleó a l’art gòtic.

-Trobar les diferències de la figura del lleó depenent dels diversos arts en què són representats: pintura i escultura, i en menor mesura, arts decoratives.

-Veure si hi ha diferències en la manera de representar el lleó depenent de la seva localització en l’espai arquitectònic.

-Per últim, fer una anàlisi artística aprofundida del lleó de l’Ermita de Bruguers.

3

2. CONTEXTUALITZACIÓ DEL TREBALL

Per introduir aquest treball cal prèviament contextualitzar la societat, l’art, la simbologia,… del món medieval català. I, com l’objectiu principal és trobar el significat del lleó de l’Ermita de Bruguers, també és necessària una contextualització històrico-artística del lloc on es troba.

Per això, aquest punt s’estructurarà en tres parts. En la primera s’explicarà l’art de l’Edat mitjana a Catalunya. En la segona, es parlarà de la simbologia del lleó en la cultura medieval catalana, tenint en compte les influències que aquesta va rebre d’altres societats anteriors i contemporànies. I per últim, es conclourà amb un resum de dades històriques i artístiques de l’Ermita de Bruguers.

2.1. L’art medieval a Catalunya: contextualització històrica i artística. resum de l’escultura i la pintura dels estils romànic i gòtic

Com ja s’ha dit en els capítols d’introducció i objectius, aquest treball se centrarà en l’anàlisi formal d’una peça d’art gòtic tardà, l’escultura del lleó que es conserva a l’Ermita de Bruguers, a Gavà, a través de la comparació d’altres casos catalans de l’Edat mitjana. Aquest estudi requereix en primer lloc concretar què s’entén per Edat mitjana i quins són els estils artístics d’aquesta època. D’altra banda, degut a què l’estudi se centra en la interpretació d’un element en concret, el lleó, tinc un interès especialen les disciplines artístiques que fan recreacions figuratives, és a dir, l’escultura, la pintura i les arts decoratives. Per això, es deixarà de banda l’arquitectura.

Tot i que cap de les etapes de la història té uns límits precisos, és normal que s’utilitzin alguns esdeveniments per establir-ne. En el cas de l’Edat mitjana, el moment d’inici se sol posar en la caiguda de l’Imperi romà d’occident, l’any 476, és a dir, a finals del segle V i s’acostuma a utilitzar com a dates finals, la caiguda de Constantinoble, la invenció de la impremta, el descobriment d’Amèrica o l’inici de la reforma luterana, és a dir, o bé al llarg del segle XV o a inicis del segle XVI. En tot cas, els límits no són precisos i, a més, l’art medieval s’estendrà més enllà dels propis límits que es proposen per a la fase històrica (Riu, 1982; Heers, 1984; Claramunt et al., 1995; Bartlett, 2001).

Durant aquest llarg període de temps els estils artístics són diversos. Alguns d’ells són propis de l’occident d’Europa, altres de la part oriental d’aquest continent i altres de la zona dominada per l’islam: els arts prerromànic, romànic, gòtic, bizantí i islàmic. A banda, a les zones de frontera, la influència d’una i altra zona fa que aparegui un art de barreja: l’art mudèjar (Ráfols, 1936). A Catalunya només es desenvolupen de manera clara els

4

tres primers, tot i que de vegades es poden trobar peces importades o influències dels altres estils artístics (Mayer, 1937). No obstant això, eltreball se centrarà en la recopilació d’exemples de lleons en l’art romànic i gòtic, ja que no hi ha gaires exemples d’iconografia en general per a l’art prerromànic, i a més, la cronologia d’aquest art és molt antiga per al que es vol resoldre en aquest estudi i, finalment, perquè sembla que el lleó no va tenir una gran importància simbòlica en aquestes primeres fases de l’Edat mitjana, com es veurà més endavant.

Per tot això, faré una breu introducció de l’art romànic i gòtic, en especial a Catalunya i em centraré en l’escultura i la pintura:

2.1.1. El Romànic

El Romànic és un moviment artístic que es va desenvolupar a l’Europa occidental de començament del segle XI i que va durar fins al final del segle XII. Com qualsevol altre corrent artístic, però, no va desaparèixer del tot, sinó que va perdurar durant tot el segle XIII, convivint amb el Gòtic i deixant-li una certa influència.

Malgrat les diferències entre països i regions, els investigadors han aconseguit trobar uns trets comuns que donen un caràcter internacional a l’estil romànic. El motiu d’aquests trets comuns és degut a unes característiques socials semblants a l’Europa d’aquell moment. En primer lloc, les diverses invasions dels pobles no cristians (musulmans, hongaresos, normands,...) , que van donar lloc a moltes guerres. En segon lloc, la por per la possible arribada de l’Apocalipsi, com a conseqüència del mil·lenari de la mort de Crist, que va provocar l’anomenat terror de l’any mil. Aquest pànic era present a tota Europa i es va plasmar en l’art, per exemple, amb escenes del Judici Final. En tercer lloc, els pelegrinatges. Durant aquesta època, es creen diverses rutes que porten a ciutats santes, com poden ser Santiago de Compostel·la, Jerusalem i Roma. En aquestes rutes, es construeixen monestirs pel culte i també per refugiar als pelegrins que venen d’arreu del món, que intercanvien coneixement i cultura. Tots aquests monestirs comparteixen una sèrie de trets artístics semblants. En quart lloc, la instauració del feudalisme, sistema que sobrepassa les fronteres dels estats i en què els dos poders principals són la noblesa i el clergat. Amb el sistema feudal es construeixen monestirs i esglésies amb aquest nou estil al mig de possessions agrícoles i aquests es mantenen gràcies a les donacions del creients devots. Altres motius pels quals es va internacionalitzar el Romànic, van ser, d’una banda, la incrementació del comerç entre diversos països a partir del segle XI i, d’altra banda, la gran importància que van tenir els nous ordres religiosos reformadors i la seva expansió amb l’ordre benedictí (Fernández et al.,1998).

5

Dins de l’art romànic, es poden distingir tres períodes: En el primer període, hi ha dos moviments, a més d’altres corrents menys importants pròpies de cada regió. Un se situa al sud d’Europa i pren l’art llombard com a exemple, per això s’hi troben característiques d’aquest, i l’altre se situa al nord, i és fruit de la continuació de les formes artístiques carolíngies. En el segon període es desenvolupa l’art romànic plenament. Comença cap a l’any 1070 i finalitza a la meitat del segle XII. I finalment, el tercer període: a partir del 1150, el romànic comença a diversificar-se, i les tècniques artístiques varien, i això comportarà el canvi a un nou corrent artístic: el Gòtic (Massip, 1997). A Catalunya el Romànic s’inicià als voltants del Pirineu i Prepirineu, ja que era l’única zona que no havia estat ocupada pels musulmans. Més tard, es va anar estenent per les terres reconquerides. Va tenir influències paleocristianes, mossàrabs, islàmiques i carolíngies, però sobretot del Romànic d’estil llombard. La durada d’aquest estil a Catalunya va ser similar a la resta d’Europa, però va durar una mica més que a altres bandes (Pladevall, 1997).

A continuació s’expliquen les característiques bàsiques de l’escultura i la pintura romàniques.

Escultura:

L’escultura romànica està fonamentalment lligada a l’arquitectura, fins al punt que se la ha anomenada “una escultura arquitectònica”, feta necessàriament amb pedra. Sovint els talladors de la pedra pels edificis eren els mateixos que els que s’encarregaven de fer les escultures. Per aquest tipus d’escultura, el més freqüent era treballar el mateix tipus de pedra que s’utilitzava en l’edifici (calcària, gres,...). De vegades quan hi havia la possibilitat, es triava un suport de major qualitat (marbre). D’altra banda, aquesta escultura s’adaptava a l’estructura de la arquitectura, ocupant solament els espais que eren possibles, modificant les mides i proporcions naturals d’allò que es volia representar i jugant amb la simetria i la perspectiva. La tècnica dominant és el relleu, ja sigui baix relleu o alt relleu. Amb menor mesura, es troba escultura exempta, com a elements decoratius dins de les esglésies: creus, marededéus,... En aquests casos també poden ser de fusta. Finalment, encara que no s’hagi conservat en la majoria dels casos, l’escultura romànica era pintada. Amb el pas del temps les representacions es van fer cada cop més realistes i elaborades.

Pel que fa la temàtica, l’escultura romànica té un repertori iconogràfic divers. Predominen les escenes bíbliques, tant de l’antic com del nou testament. També hi ha decoració geomètrica o floral abstracta, bestiari d’animals reals o fantàstics, escenes de la vida quotidiana o d’activitats de

6

diferents èpoques de l’any. Tot i que en l’actualitat no es pugui entendre a primera vista el sentit de les imatges, segurament, tenien sempre una finalitat didàctica i moralitzadora per als que les observaven. En alguns casos, en façanes d’edificis o en diversos capitells consecutius dins d’un mateix claustre, les figures formen part d’un mateixa narració.

A Catalunya els casos més destacats d’escultura pel seu valor artístic, podrien ser el pòrtic del monestir de Santa Maria de Ripoll, els capitells dels claustres dels monestirs de Sant Cugat del Vallès o de Santa Maria de l’Estany o el Santíssim Misteri de Sant Joan de les Abadesses (Pladevall, 1997).

Pintura:

Com ja passava amb l’escultura, la pintura romànica també s’adaptava a les característiques de l’arquitectura. Es van aprofitar les parets i els murs massissos, amb poques obertures i finestres, dels interiors de les esglésies per ser coberts amb pintures. En menor quantitat, també es van pintar elements decoratius de dintre d’aquests edificis: creus, frontals d’altars,...

La tècnica utilitzada en el cas de la pintura mural és el fresc. Les siluetes de les pintures acostumen a estar delineades amb color negre, s’utilitzen exclusivament colors plans i les figures no tenen ni llum ni profunditat, fet que els dona un toc poc realista. A més a més, es realitzen composicions juxtaposades, on es dona importància a les figures frontals.

Les representacions són figuratives amb presència de motius abstractes i florals. Aquests últims tenen una finalitat ornamental i sobretot separadora, per destacar o distingir les figures i les escenes.

La temàtica és gairebé sempre religiosa. Les escenes i representacions predominants són la figura de Crist en majestat, envoltat pel tetramorf (composat pels símbols dels quatre evangelistes: el lleó de Sant Marc, l’àguila de Sant Joan, el bou de Sant Lluc i l’àngel de Sant Mateu); la Mare de Déu, també en majestat; representacions de sants i màrtirs i escenes bíbliques, sobretot de l’antic testament. També és habitual trobar escenes de la vida quotidiana però sempre amb alguna vinculació religiosa. Finalment, apareixen els bestiaris, tant d’animals reals com fantàstics.

Alguns exemples més destacats de la pintura romànica catalana són els frescos procedents de les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll o el frontal de Santa Maria d’Avià (Pladevall,1997).

7

2.1.2. El Gòtic

El Gòtic és un moviment artístic que va sorgir a meitat del segle XII, amb posterioritat al Romànic, i que va acabar entre el final del segle XV i el començament del segle XVI, sent substituït pel Renaixement. El Romànic es va desenvolupar per tota l’Europa occidental, en canvi, el Gòtic no va aconseguir tenir tanta influència internacional. Els països que van adoptar aquest moviment artístic amb més profunditat van ser França, Espanya i Anglaterra, mentre que a Alemanya la seva generalització va ser posterior, i a Itàlia pràcticament no va influir, i va haver una continuïtat entre el Romànic i el Renaixement.

Durant el segle XII, es van produir molts canvis a la societat i cultura europees, que van fer que la manera de viure, de pensar, i per tant, de fer art, fossin molt diferents respecte al que s’havia fet anteriorment. Un dels fets que va provocar aquest canvi va ser l’evolució del pensament teològic i filosòfic. Les idees d’Aristòtil es van estendre per Europa, deixant enrere el pensament de Plató, i això va portar a fer un art més realista i no tant abstracte o simbolista com es feia en el Romànic. Un altre canvi que es va produir va ser la reforma de l’Església amb l’ordre del Cister. Aquest nou ordre, que buscava un retorn a la puresa i simplicitat de la religió, permetia, entre moltes altres coses, que els arquitectes no haguessin de tenir tan en compte l’ornamentació, fet que va provocar un gran avenç en quan a qüestions tècniques i, per tant, una millora en l’arquitectura. Per últim, a partir del segle XIII, es van desenvolupar noves rutes comercials, que van provocar canvis en la manera de treballar en el comerç: van sorgir els gremis i va aparèixer el personatge del burgès. Això va provocar que les ciutats obtinguessin molta importància i per tant el Gòtic va deixar de ser rural, com ho era el Romànic amb els monestirs, per passar a ser més urbà, amb catedrals i esglésies de grans dimensions. A diferència d’una societat fonamentalment camperola i agrària a l’Alta Edat mitjana, sota una estructura feudal, la Baixa Edat mitjana, es fonamentava amb el poder de les ciutats ien una nova classe social, la burgesia. Aixòva ajudar al sorgiment de l’humanisme, corrent filosòfica que va donar molta importància a la figura humana, i va anar abandonant progressivament la religiositat, fins culminar en el Renaixement (Fernández et al., 1998).

El Gòtic es pot dividir en tres etapes. La primera, data des de la segona meitat del segle XII fins al final del segle XIII. Es tracta d’una època de fe en què es van construir els temples molt ràpidament i això va provocar una gran similitud entre tots ells, fet que no és usual a l’Edat mitjana. En aquest moment, les catedrals van començar a tenir molta importància. La segona etapa comença al segle XIV i finalitza a la meitat del segle XV. Durant aquest període la fe per Déu que tenia la població va començar a decaure. L’aparició de les universitats i la importància que començava a tenir la raó van anar substituint el sentiment religiós. L’art, per tant, va començar a

8

allunyar-se de la temàtica religiosa, sense abandonar-la del tot. Es tractaria del moment final d’aquest estil. Aquest canvi va afectar a tota Europa i se’l coneix amb el nom de Gòtic internacional. Per últim, durant el tercer període, anomenada també Gòtic tardà , que data des de la segona meitat del XV, va aparèixer el Gòtic Flamíger. Era un Gòtic molt exuberant i que donava molta importància a la decoració en les obres. Dona lloc a una sèrie d’estils com el Gòtic manuelí (a Portugal) o l’isabelí (a Castella). Aquest estil perdurà durant els primers anys de l’Edat moderna, fonamentalment en les àrees més allunyades dels centres culturals en què va aparèixer el Renaixement (Pascual, 1997; Fernández et al., 1998).

L’art gòtic a Catalunya, per diferents circumstàncies, es diferenciarà d’altres zones d’Europa. Sovint es parla d’un Gòtic mediterrani que no requereix de tanta llum i que crea una arquitectura d’interiors més foscos amb menor importància dels vitralls com passa a les catedrals de Palma de Mallorca o Girona i a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona. La situació política, social i econòmica eren molt diferents a les del regne de Castella amb major importància del comerç que va suposar un pragmatisme1 característic (Fernández et al., 1998).

Escultura:

L’escultura gòtica va patir un gran canvi respecte la romànica. A diferència del Romànic, l’escultura gòtica és independent de l’arquitectura: mentre que en el Romànic sovint l’escultura servia per resoldre solucions de tipus arquitectònic, amb els avenços del Gòtic aquesta funció ja no era necessària. Però això no vol dir que gran part dels elements arquitectònics seguissin estant decorats amb escultures. Això permetia més llibertat a l’hora d’esculpir les figures i feia que poguessin ser més naturals i realistes. Amb el Gòtic es desenvolupa l’escultura de ple relleu, o escultura exempta (Fernández et al., 1998). Es podria dir que l’escultura tindrà un valor per si mateix i no serà una tan sols una ornamentació de l’arquitectura. El pas del monestir a la catedral també va suposar una adaptació de determinats espais arquitectònics. Per exemple l’escultura dels capitells, tant a claustres com a l’interior de les esglésies se simplifica en la majoria dels casos (en general passen a estar ornamentats amb decoracions florals) ja que les altures no permeten una contemplació fàcil. En canvi altres espais es veuen afavorits per l’escultura, per exemple les portalades de les catedrals.

En altres aspectes l’escultura gòtica és una continuació de la romànica: segueix tenint un caràcter didàctic, per explicar les escenes bíbliques a una població majoritàriament analfabeta.

1Pragmatisme: donar importància a la utilitat i a l’eficàcia, deixant de banda les qüestions estètiques o

simbòliques.

9

Els materials, lògicament, segueixen sent de pedra o fusta, tot i que els escultors deixen de ser en la majoria dels casos els mateixos picapedrers i apareixen les primeres obres dels que es coneixen els autors (com per exemple, Arnolfo di Cambio o Nicola Pisano). Es pot parlar d’un pas dels artesans als artistes. Encara que en molts casos actualment les figures estan sense pintar, també, com al Romànic, seguien sent acolorides. Tot i que majoritàriament la temàtica escultòrica no canvia, segueix sent fonamentalment religiosa, amb representacions de Crist, la Mare de Déu o sants, la forma de representar-los canviarà. La humanització de la societat farà que els trets dels personatges de les obres siguin més reals i manifestin expressivitat: dolor, alegria, pena... Com per exemple, el crist majestàtic del Romànic deixa pas a un crist que pateix a la creu (Pascual, 1997; Fernández et al., 1998).

Alguns exemples d’escultura catalana d’aquest període són la imatge de Sant Carlemany de Jaume Cascalls o La predicació de Sant Pau de Pere Joan (Verrié, 1997).

Pintura:

Com ja passava en l’escultura, la pintura gòtica va patir uns canvis com a conseqüència de les grans transformacions que va experimentar l’arquitectura del pas del Romànic al Gòtic. La nova arquitectura gòtica permetia uns edificis més lleugers i per tant més elevats i amb parets menys gruixudes a l’hora que també va permetre augmentar la mida de les finestres. Això va fer que els espais que es dedicaven a la pintura es veiessin molt reduïts però que d’altra banda va fer aparèixer una nova tècnica artística molt relacionada a la pintura que van ser els vitralls. Això va suposar pràcticament la desaparició de la pintura mural de l’estil romànic, normalment feta amb la tècnica del fresc, i en canvi, l’augment de la pintura sobre taula. D’aquesta manera van sorgir els retaules, que van començar a decorar espais de les esglésies com les capelles laterals. Aquesta pintura feta sobre taula es realitzava fonamentalment amb la tècnica del tremp que va permetre també augmentar la brillantor de les representacions així com els detalls. Una altra característica diferent de la pintura gòtica respecte la romànica és la que ja s’ha comentat per l’escultura en tant que expressaven en major claredat sentiments i expressions. La cerca d’aquesta naturalitat va suposar crear representacions més realistes incorporant solucions artístiques com la perspectiva o el clar-obscur. Com en el cas de l’escultura es comencen a conèixer noms de pintors i escoles, com per exemple, Giotto o els germans Lorenzetti (Fernández et al., 1998).

La pintura gòtica catalana va tenir una importància cabdal, sobretot al final del segle XIV i al segle XV. El nom d’autors i d’escoles és molt gran: Bernat

10

Martorell, l’escola de Jaume Ferrer, Lluís Dalmau, els germans Huguet o la família Vergós. Algunes de les seves pintures ja es poden considerar obres mestres de l’art universal: La Verge dels Consellers de Lluís Dalmau o Lot i

la seva família de Jaume Huguet.(Verrié, 1997).

Figura 2.1: Comparació de representacions de Crist crucificat: a l’esquerra, d’estil romànic, Majestat Batlló, (Font: WikimediaCommons. Sreejithk2000), i a la dreta, d’estil gòtic, Crist de Puente la Reina (Font: Wikimediacommons. Marper).

Figura 2.2: Comparació de representacions de la Mare de Déu amb el nen: a l’esquerra, d’estil romànic, figura del MNAC d’origen desconegut (Font: WikimediaCommons. David.Monniaux), i a la dreta, d’estil gòtic, Mare de Déu de Bruguers.

11

2.2. Simbologia del lleó a l’Edat mitjana

Per poder entendre el que significaria la representació del lleó a l’art de l’Edat mitjana, Romànic i Gòtic, s’ha de conèixer quin seria el seu significat general, no només en l’art sinó en qualsevol altre àmbit de la vida, ja que l’art acaba sent un mitjà d’expressió més d’una societat.

De tota manera, abans s’han d’entendre quins van ser els antecedents que van influir en la manera de pensar de la gent de l’Edat mitjana europea. En aquest sentit les influències són: la cultura clàssica, fonamentalment la romana, ja que l’Imperi romà va ser l’organització governamental anterior; la cultura i religió jueva, i amb posterioritat el cristianisme primitiu, que es va acabar implantant com a religió oficial al final del món romà; el món bizantí, que és hereu del món romà i també de la cultura judeo-cristiana, i, per la seva localització, també va rebre influències del món persa i àrab; la cultura dels pobles bàrbars, especialment els germànics, que van envair l’Imperi Romà, i, finalment, la influència de l’Islam i les poblacions àrabs i nord-africanes, que van envair la Península ibèrica al segle VIII i que van conviure amb els regnes cristians medievals fins al final del segle XV.

De manera resumida, els significats de la figura del lleó per aquestes cultures i religions són els següents:

-La cultura clàssica. Generalment sota aquest terme s’acostumen a englobar la cultura grega clàssica i la cultura romana. Tot i que la primera va influir molt en la segona, en aquest cas es més important aquesta última, ja que va suposar la base sobre la que es va anar modificant la cultura medieval de Catalunya. L’Imperi romà va tenir una gran familiaritat amb molts animals exòtics per diversos motius. En primer lloc, l’extensió territorial d’aquest imperi va fer que en algunes zones s’hi poguessin trobar aquests animals: el nord d’Àfrica i el oest d’Àsia. També, al tractar-se d’un imperi molt poderós, va tenir relacions comercials amb països veïns a aquestes àrees, cosa que va permetre també la importació d’aquest tipus d’animals. En molts dels països veïns, o en altres de conquerits, la figura del lleó havia format part de mites i llegendes. La cultura romana, de base religiosa politeista (més d’un déu), no tenia inconvenient en adoptar altres divinitats de les poblacions conquerides i fer-se-les seves, entre les que els lleons podien tenir un paper destacat, com la deessa egípcia Sejmet, amb cap de Lleona; o Cíbele, deessa anatòlica2adoptada pels romans, que es representava sobre un carro tirat per lleons; el lleó de Nemea, de la mitologia grega; o alguns cultes solars i el mateix horòscop de la zona mesopotàmica i de Pèrsia, veïna de l’Imperi romà durant uns anys. Tot i que, deixant de banda aquests casos, la importància del lleó en la cultura romana per influències mitològiques pròpiament llatines és inferior a

2Anatòlica: Provinent d’Anatòlia, península on actualment es troba Turquia.

12

d’altres animals, com podrien ser els llops o les àligues, vinculats al mite de la fundació de Roma i que posteriorment van ser adoptats dins de la iconografia general de l’imperi (Pastoureau, 2001). D’altra banda, la importància dels jocs de circ o de la cacera com a esport aristocràtic i la possibilitat d’importar animals exòtics del propi imperi o de zones properes, van fer que el lleó i les seves característiques, com animal fort, imponent i agressiu, i també dominador de molts altres animals, fos conegut en el món romà. D’això queda constància en les referències a aquests animals en les lluites i espectacles de circ o en la seva representació en pintures i mosaics, generalment en escenes de cacera, com a la Vil·la del Casale, a Sicília, o la de l’Olmeda, a Palència.

-La cultura germànica. Encara que el lleó era conegut pels pobles germànics com animal exòtic de les seves terres, i de vegades estava representat en petits objectes d’art, l’animal que era reconegut com a més poderós i fort, i, per tant, generalment reconegut com a símbol de la reialesa o de la noblesa va ser l’ós. Potser per aquest motiu, el primer món medieval fins a l’art romànic, el paper del lleó va ser bastant petit, quan encara hi havia una influència important dels germànics. Per tant no es pot considerar que la importància del lleó a l’Edat mitjana sigui fonamentalment d’influència germànica (Pastoureau, 2001).

-La cultura Islàmica. A diferència de la Bíblia, el lleó solament surt citat un sol cop a l’Alcorà, a la Sura 74, i d’altra banda, és molt difícil resseguir la importància de determinats símbols a través d’una cultura amb un art que no fa representacions figuratives. Tot i així, l’Islam va recollir influències d’aquells llocs que va anar conquerint durant les seves primeres etapes d’expansió i a més va suposar, durant les primeres fases, un centre de recopilació de cultura clàssica. Per exemple, la cultura islàmica va rebre molta influència de la persa, un cop conquerit aquest imperi. La cultura persa, de la mateixa manera, havia rebut influència de les cultures anteriors mesopotàmiques, on els lleons s’havien relacionat amb el poder i la força dels governants. Són moltes les representacions de lleons de les civilitzacions mesopotàmiques i perses i l’expansió de l’Islam va ajudar a l’arribada de modes orientals a l’occident cristià europeu. Així, part del coneixement de l’animal podria procedir del contacte dels cristians ambel món musulmà. A banda, d’un coneixement clàssic i oriental, el món de l’islam es va expandir al llarg de l’Edat mitjana per zones on de manera natural existien els lleons. D’una banda cap a Àsia, fins l’Índia, en un període on hi havia lleons per tota Pèrsia i l’Índia, i cap a occident de la Península aràbiga, per gran part de l’Àfrica, el Magreb, el Sahel i la costa oriental africana, totes aquestes regions amb lleons a l’Edat mitjana. Per tant, quan per algun motiu les normes iconoclastes3 de l’art islàmic es relaxaven era normal trobar representacions de lleons. La més coneguda a

3Normes iconoclastes: Normes de l’art que no permeten representar figures.

13

la Península Ibèrica és la font del “pati dels lleons” de l’Alhambra de Granada.

-El món Bizantí. És l’evolució de l’Imperi romà d’orient en època medieval. Aquesta cultura, que ja era cristiana, va rebre influències del món clàssic però també del cristianisme primitiu oriental i del món àrab. Amb influències orientals, va crear el seu propi estil artístic: l’art bizantí. En aquest art era molt important la figura de l’Hom, o arbre de la vida, que generalment es representava envoltat per dos animals mitològiques. Aquesta representació va passar de l’art bizantí a l’art romànic, però sense la seva simbologia, quedant com una simple moda artística. A més, la representació de l’Hom va anar desapareixent o quedant reduït a simples decoracions florals, enmig o al voltant dels animals. Aquesta és l’explicació que es dona per les representacions de parelles animals enfrontats o d’esquenes amb el cap enfrontat, que sovint són lleons (Rodríguez, 1995).

-La cultura i religió jueves i el primer cristianisme: Finalment, la cultura i religió jueva ha estat potser la que ha influït més en el simbolisme cristià medieval, ja que gairebé tot l’art medieval és un art religiós. A la Bíblia, i especialment a l’antic testament, les referències als lleons poden ser també influència de les civilitzacions veïnes (mesopotàmiques i egípcia). Els lleons són citats vàries vegades, i d’aquestes cites, els atributs simbòlics del lleó van quedar marcats per a les creences cristianes posteriors. A l’Antic testament el lleó té diferents papers, tot i que sempre és un animal poderós, fort i agressiu. De tota manera, sovint és representat com un animal agressiu i dolent, en representació de la maldat amb expressions com “salveu-me de la boca del lleó” (Salms 22:21) o “m’he lliurat de la boca del lleó” (Timoteu 4:17). També personatges com Samsó (Jutges 14:5) o David (Samuel 17:34-37) lluiten i vencen a lleons, que representen la maldat. Per altra banda, els lleons tenen un paper d’executors severs però justos quan Daniel és condemnat als fossat dels lleons, però aquests no l’ataquen (Daniel 6:7), però en canvi sí que ataquen i mengen als que el van acusar falsament (Daniel 6:24). Aquí els lleons representen la justícia de Déu. Per últim, el lleó pot tenir un significat de poder diví, majestàtic, com quan al Gènesi es parla del “cadell del lleó de Judà” (Gènesi 49:9)4.

Ja en un entorn estrictament cristià, al Nou testament i als escrits dels primers cristians, el lleó, assoleix totes aquestes característiques, de vegades com a símbol del mal, com a justicier de Déu o directament com a representació del caràcter noble i diví de Déu. Ja a l’Antiguitat, el lleó va començar a ser el símbol de l’evangelista Sant Marc per la referència que es

3 Per aquest punt , he fet servir una plana web que remet a les citacions del lleó a la Bíblia, i posteriorment he buscat aquestes cites en una bíblia en format paper. https://bible.knowing-jesus.com/Espa%C3%B1al/topics/Los-Leones .

14

fa a l’Apocalipsi de Sant Joan a quatre éssers que apareixen al voltant de Déu: “el primer d’ells semblava un lleó; el segon semblava un brau; el tercer semblava un ésser humà i el quart semblava un àliga en ple vol” (Apocalipsi , 4: 7). Mentre que pels primers pares de l’Església , com Sant Agustí, serà un animal malvat, de vegades el lleó era comparat amb Jesús, ja que es deia que el lleó dorm amb els ulls oberts, de la mateixa manera que Jesús vetlla per la humanitat, o que els lleons retornen a la vida els seus cadells morts al tercer dia, com Jesús va ressuscitar també al tercer dia (Pastoureau, 2001: 136). En el cas de la llegenda de Sant Jeroni, molt representada a l’art, aquest sant, mentre feia eremitisme al Jordà, va curar un lleó ferit d’una espina que tenia clavada, que a partir d’aquell moment el va acompanyar fins la mort. En aquest cas, el lleó representaria la fidelitat i a l’hora la noblesa d’aquesta espècie, tot i tractar-se d’un animal ferotge.

De totes aquestes influències culturals, el lleó va esdevenir un animal simbòlic molt particular a l’Edat mitjana europea. Va ser l’animal més representat de tots però amb una simbologia de vegades contradictòria (Herrero, 2012; Molero, 2012; Morales, 2012). En tot cas, l’expansió de la seva representació es va donar a partir dels segles X-XI, un cop superada la fase prerromànica. En el Romànic va tenir fonamentalment un sentit religiós, i a partir de mitjans del segle XII també es generalitzarà com animal símbol de la noblesa i de la reialesa, que està representat en el 15% de casos dels escuts heràldics medievals. L’animal que el segueix, l’àliga, ho és en el 3% dels casos (Pastoureau, 2001: 133). A la baixa Edat mitjana, per exemple des del segle XIV a la corona catalanoaragonesa, els propis lleons estaven en captivitat a les cases i palaus reials. Se citen lleons a Saragossa, a Perpinyà, a València i a Barcelona. Aquests lleons eren objecte de regals i intercanvis entre reis i reines: Pere el Cerimoniós, Joan I, Martí l’humà... (Domènech, 1996). A la literatura, fonamentalment en els bestiaris, el lleó representarà la noblesa i la reialesa. És el paper que té aquest animal al Llibre de les bèsties de Ramón Llull (Llull, 2004). Els nobles, a partir d’aquest moment s’identificaven amb el lleó, el tenien en captivitat i el caçaven, i aquest animal no ha deixat de tenir aquests atributs fins l’actualitat, cosa que es pot contemplar en faules, endevinalles o dites populars com “batre’s com un lleó”, “valent com un lleó”, “quedar-se amb la part del lleó”,...(Busquets, 1987).

Tot això fa que a les obres d’art medievals, del Romànic i del Gòtic, el lleó pugui significar coses diferents: l’evangelista Sant Marc, dins dels tetramorfs, la divinitat i el poder executor de Déu, però alhora la maldat del diable, com una fera més que donava por a la població, el caràcter noble o reial de les persones que el tenen com a símbol heràldic, o ens poden extreure de narracions de la Bíblia (Daniel, Samsó, David..), d’altres

15

narracions cristianes (vides de sants) o, menys freqüents a la mitologia clàssica o d’altres cultures orientals; o, amb un caràcter més profà, pot aparèixer en escenes de cacera, com animal en entorns naturals (paisatges amb feres) o com elements decoratius. La manera com siguin representats, els atributs que els acompanyin o el lloc i l’època en que es troben poden ajudar a saber el seu significat, tot i que de vegades el significat sigui múltiple.

Figura 2.3: Exemples de representacions de lleons de cultures que van influir al món medieval cristià. A l’esquerra, un lleó a un mosaic de la vil·la romana de La Olmeda (Font: WikimediaCommons. Valdavia), i a la dreta, la font del Pati dels Lleons de l’Alhambra (Font: WikimediaCommons. Jim Gordon).

16

2.3. L’Ermita de Bruguers. Dades introductòries de contextualització històrica i artística

L’Ermita de Bruguers és, juntament amb el Castell d’Eramprunyà, un dels edificis de l’època medieval més destacats del municipi de Gavà. Es troba a mitja altura del massís del Garraf, en la zona nord-oriental, als peus del turó on es troba el castell, en una àrea dominada pels gresos vermells que s’anomena “Garraf roig”, d’on s’extreu el material amb el qual es construeix tant l’ermita com el castell i molts edificis històrics de Gavà. L’ermita es troba a 245 metres sobre el nivell del mar, entre les serres de Roca Galena, de les Ferreres i de Can Perers. L’indret és conegut com a “Coll del Sitjar”. Per accedir-hi des de Gavà, cal agafar la carretera BV-20141, direcció Begues5.

Aquesta ermita ha donat culte a la figura gòtica de la Mare de Déu de Bruguers des d’inicis del s. XVI fins a la Guerra Civil. Però, aquest no va ser el seu lloc original i de fet, no es tracta de l’ermita de Bruguers original. La primera figura de la mare de Déu va ser trobada a finals del segle XII i per tant era d’estil romànic. Aquesta figura, segons la llegenda, es va trobar a una cova sota d’on se situen les restes de l’antiga ermita, que s’havia construït per conservar la verge, prop del castell d’Eramprunyà, i que tenia unes característiques d’ermita romànica primitiva, amb l’absis quadrat. Aquesta primera ermita va quedar gairebé destruïda durant la Guerra Civil catalana del segle XV. La figura de la Mare de Déu ja havia estat substituïda, per l’actual escultura, d’estil gòtic, amb les reformes fetes a l’antiga capella, entre els anys 1369 i 1387, dutes a terme per Jaume Marc II.

La que actualment es coneix com Ermita de Bruguers, té el seu origen en una petita església romànica,de finals del segle XIII i que fins el 1326 havia guardat una imatge de Santa Maria Magdalena, i per això es coneixia com ermita de Santa Maria Magdalena. Aquest culte va ser traslladat a l’actual zona de la Roca, prop del turó del Calamot, i l’ermita va a passar a ser coneguda com “la capella dels Sant Martí” fins que es va traslladar la imatge de la Mare de Déu de Bruguers, a inicis del segle XVI, amb motiu de la destrucció de l’ermita original. Això va suposar la reforma del que es considera l’ermita nova, que es va realitzar entre 1500 i 1505, i el trasllat de la figura de la Mare de Déu de Bruguers de l’antiga ermita, el 1509. Per això, aquest edifici presenta una obra constructiva tant d’estil romànic (de l’antiga ermita de Santa Maria Magdalena) com d’estil gòtic tardà (de les obres per la nova Ermita de Bruguers). La part romànica correspondria tota la zona de l’absis, mentre que la resta, correspondria a la part gòtica: la 5Segons el mapa topogràfic de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. http://www.icc.cat/vissir3/ .

17

porta d’entrada a la capella, la llinda (amb l’arc flamíger), la trona, i especialment la zona del cor, suportat per quatre nervis que es creuen en una clau de volta, decorada amb l’escut de Francesc Jeroni Marc. Els nervis s’ajunten a les parets laterals mitjançant quatre culs de llàntia decorats amb un àngel amb front i galtes arrodonides (angle nord-est), un altre àngel molt desgastat a l’angle sud-oest, i que faria parella amb el de l’angle nord-est, un animal fantàstic inacabat, que es descriu com un anyell amb bec d’ocell, a l’angle sud-est, i per últim, el que es descriu també com un animal fantàstic, barreja de lleó amb ales d’ocell. També és d’aquest estil, gòtic tardà, la creu de terme que es va situar a l’exterior. L’actual és una reproducció dels anys 60, com a conseqüència de la destrucció de l’antiga.

A partir d’aquest moment, la nova Ermita de Bruguers, passa per moments d’esplendor i decadència. Des del 1636 i fins el 1866, l’administració de l’ermita era responsabilitat dels parroquians de Gavà. A partir d’aquest moment, hi va haver un administrador honorífic i control dels rectors de Sant Pere de Gavà, cosa que va provocar conflictes entre l’ermità i l’ajuntament de Gavà. Aquesta situació no es va solucionar fins a inicis del segle XX, on l’únic responsable de la capella va tornar a ser l’ermità, fins que el 1954, amb el concordat de l’Església amb l’Estat, els ermitans van passar a dependre exclusivament del rector de Sant Pere de Gavà. D’altra banda, al segle XX, la Guerra Civil espanyola va provocar un saqueig del monument. La figura de la Mare de Déu va poder ser substituïda i amagada, i l’ermita per la part externa també es va conservar, tot i que l’interior va quedar molt destruït. També es va veure afectada la figura de la Mare de Déu de la portalada de l’edifici, que va quedar sense cap, tant la Verge com el nen. Es van començar a fer reconstruccions el 1944 i,especialment, entre 1954 i 1960, on l’ermita va adquirir la seva forma actual definitiva (Jardí, inèdit; Pagès, 1992; Campmany, 2009).

18

Figura 2.4: Mapa del municipi de Gavà i localització de l’Ermita de Bruguers en el punt vermell (modificat d’un original de l’Ajuntament de Gavà).

Figura 2.5: Mapa topogràfic (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) de la zona de l’actual Ermita de Bruguers, l’antiga ermita i el Castell d’Eramprunyà.

19

Figura 2.6: Localització de l’actual Ermita de Bruguers, l’antiga ermita i del Castell d’Eramprunyà, destacats en vermell (modificat de l’ortofotomapa de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

Figura 2.7: Antiga fotografia, de començament del segle XX, on s’observa l’exterior de l’Ermita de Bruguers, amb la façana gòtica i la creu de terme original (Font: Arxiu Municipal de Gavà).

20

Figura 2.8: Antiga fotografia de l’interior de l’ermita on pot observar-se la volta gòtica amb els dos nervis anteriors que sostenen el cor, i part de la clau. Es pot veure, a mà esquerra, el cul de llàntia amb la figura del lleó. (Font: Arxiu Municipal de Gavà).

21

3. METODOLOGIA

Per assolir els objectius marcats d’aquest treball primerament he fet unes lectures de contextualització històrica i artística. El treball que he fet posteriorment es pot dividir en dos parts: el treball de camp i el treball fet a casa.

3.1. Treball de camp

El treball de camp ha començat amb una cerca i visita d’esglésies i monestirs de Catalunya que tinguessin figures de lleons i que corresponguessin a la cronologia en què emmarco la investigació 6. Alhora, he visitat museus on podria trobar figures de lleons en obres d’art que es troben fora de context. De la mateixa manera, previ a la visita dels museus, he buscat informació a les seves pàgines web oficials. Per recollir una primera informació de les figures de lleons durant les visites a museus i esglésies, he creat una fitxa basant-me en les lectures prèvies de contextualització artística. En aquesta fitxa he apuntat les característiques bàsiques que observava en cada cas. Aquesta informació és la que, prèviament modificada, he registrat a la base de dades. Per això les diferents característiques s’explicaran en el següent punt. La fitxa que he utilitzat és la que es pot veure a la figura 3.1.

Figura 3.1 : Fitxa d’anàlisi de camp.

A més, acompanyant a cada registre, he documentat fotogràficament l’obra. He realitzat tres fotografies per cada cas, una de l’obra sencera, una altra enfocant únicament al lleó i una tercera, si en trobava, del plafó amb la informació de l’obra. En ocasions he realitzat més de les tres fotografies que he explicat quan, per algun motiu, es requeria: diverses figures d’un

6 Per seleccionar els llocs a visitar m’he ajudat de la pàgina web: www.monestirs.cat

22

lleó a dins d’una mateixa obra, elements que presenten diverses cares, detalls que he considerat que cal destacar,... Aquesta documentació gràfica la he realitzada amb una càmera fotogràfica model Nikon D60 i amb telèfon mòbil. 3.2. Treball a casa Un cop realitzat el treball de camp, he creat una base de dades basant-me en la informació que havia recollit en la fitxa durant les visites. Per crear la base de dades, en un primer moment, la meva intenció era fer servir el programa Access, ja que era el que havia après a utilitzar a les classes d’informàtica, però, veient que hi havia altres programes amb els que era més fàcil treballar, vaig decantar-me pel Filemaker Pro 7. Finalment, la fitxa per cada cas ha constat d’aquests diferents camps amb els següents codis:

Núm: fa referència al número de la base de dades que remet a una peca d’un monument o museu en concret. Aquesta referència s’ha fet normalment amb les sigles del monument o museu, seguit del número d’entrada del meu recull. Per exemple: “MEV003” fa referència a una peça estudiada al Museu Episcopal de Vic, i correspon a la peça 3 de les que jo vaig analitzar. “SBB008” fa referència a la peça número 8 de les que vaig analitzar al monestir de Sant Benet de Bages. Els codis dels museus o monuments que he visitat: CB: Catedral de Barcelona, CG: Catedral de Girona, MAG: Museu d’Art de Girona, MEB: Museu Episcopal de Barcelona, MEV: Museu Episcopal de Vic, MNAC: Museu Nacional d’Art de Catalunya, SBB: Monestir Sant Benet de Bages, SC: Monestir de Santes Creus, SCV: Monestir Sant Cugat del Vallès, SDG: Convent de Sant Domènec de Girona, SME: Monestir de Santa Maria de l’Estany, SMR: Església de Santa Maria de Ripoll, SPF: Monestir de Sant Pere de Figueres, SPG: Església de Sant Pere de Galligants de Girona.

Obra: fa referència a l’obra en qüestió, generalment remet a una pintura que té algun títol o alguna part arquitectònica d’un edifici que funciona com a suport de l’obra d’art: capitell, absis, fragment d’enteixinat,... És un camp amb una informació fonamentalment descriptiva.

Localització: fa referència al monument on es troba l’obra, o la seva procedència en cas de que actualment es trobi en un museu. En alguns casos se cita la localitat (municipi, comarca, província), si el monument no és suficientment conegut.

Estil: fa referència a l’estil artístic de l’obra. Si hi ha dades més específiques també s’aporten. La codificació és: A: àrab, aràbic; R: romànic; G: gòtic; GM: gòtic-mudèjar; GT: gòtic tardà.

Cronologia (Crono): fa referència a la data de l’obra, més enllà del seu estil. Normalment s’ha pogut registrar el segle. En alguns casos, en què es

23

coneix la data exacta de l’obra, generalment en pintures gòtiques, aquesta apareix entre parèntesi.

Tècnica: fa referència a les diferents tècniques artístiques. Fonamentalment en el meu treball serà la pintura (P), l’escultura (E) i, en menor mesura, les arts decoratives (D) o les teles (T). Dins de la pintura, si es coneix més específicament la tècnica emprada, se suma al primer codi, separat per guió: fresc (P-F), Oli (P-O), Tremp (P-T). En el cas de l’escultura s’especifica si es tracta d’una figura exempta (E-E), relleu (E-R), i si es coneix baix relleu (E-RB) o alt relleu (E-RA).

Suport: suport físic de l’obra, sigui, pintura, escultura o alguna art decorativa. Tela (T); fusta (F); pedra(P); metall (M); ivori (I); ceràmica o terra cuita (C); morter de calç (A); pergamí (B).

Representació (R): referit concretament a la figura del lleó de l’obra, si aquesta està representada sencera (S) o parcial (P), i en aquest cas si la part representada és l’anterior, amb cap i potes davanteres (P-A), o posterior, sense cap i amb potes del darrere (P-P) (figura 3.2).

Vista (V): si es tracta d’una escultura exempta, es fa referència si la representació és real (R) o la posició està distorsionada (D) (figura 3.3). En el cas dels relleus o la pintura, si la figura es representa frontal (F); de perfil (P); o mixta, amb parts representades de manera frontal i altres de perfil (M) (figura 3.4).

Posició (P): la posició del lleó, que pot estar dret (D), si està sobre les quatres potes; assegut (A), també sobre les 4 potes; sedent (S), amb les potes del davant dretes i les del darrere assegudes; rampant (R), quan està dret sobre les potes del darrere; o forçada (F), quan la posició no és clara o diferent a les anteriors. Si no s’ha pogut determinar una posició per diferents motius al camp s’ha omplert (0). De vegades la lletra pot anar acompanyada d’un número que fa referència a la posició del cap, si mira cap endavant (1), enrere (2), cap al front en les representacions de perfil (3), o lateralitzat, en figures exemptes (4). Per exemple, una peça descrita com “R-3”, seria una figura en posició rampant i amb la cara mirant a l’espectador (figura 3.5).

Complements: elements que complementen la figura del lleó, que poden ser vàries a l’hora, per la qual cosa poden haver diversos codis en cada cas. Corona (C), halo (H), llibre (L), banda (B), roba (R), ales (A), espassa (E), sang (S), ulls pel cos (O), crinera clara, per fora dels límits del cos (X) (figura 3.6).

Interpretació: si he trobat informació sobre el significat del lleó a l’escena, sigui en guies, llibres o plafons informatius en museus o monuments. Aquest camp és de caràcter més descriptiu: Sant Marc dins d’un tetramorf,

24

figures de lleons atacant humans, humans atacant a lleons, finalitat heràldica, decorativa, etc..

Observacions (Obvs): altres dades o comentaris que no s’hagin pogut explicar, o que permeten matisar o ampliar informació d’altres camps.

Bibliografia: referència bibliogràfica que pugui corroborar alguna de la informació exposada. Generalment, es tracta de monografies o guies que he pogut comprar durant les visites.

Amb aquesta base de dades i els seus diferents camps obtindré característiques que puguin definir la representació dels lleons segons la seva cronologia, localització, finalitat,... i que presentaré en el capítol dels resultats i que em serviran per interpretar el lleó de l’Ermita de Bruguers. En aquest cas, l’anàlisi del lleó de l’Ermita de Bruguers, l’estudi serà més ampli i es trobarà fora de la base de dades, ja que és la peça que es vol interpretar a través de la resta de casos. L’estudi de la peça seguirà el model que es proposa a les fitxes d’anàlisi artística del manual de l’assignatura d’Història de l’Art de segon de Batxillerat. En aquestes fitxes cada obra és descrita amb una primera fitxa tècnica resum, biografia de l’autor, si es coneix, context, descripció formal, temàtica i models i influències (Triadó et al.,2016).

La base de dades la presento al final d’aquest treball com un annex en format paper i CD.

També, he ordenat i classificat tota la documentació gràfica que es va fer per al treball. De cara a la presentació del treball de vegades he retocat les fotografies amb un programa de tractament d’imatges (Photoshop 5.0). A les imatges que són meves no es fa referència d’autoria. Solament cito l’autor o la procedència en cas de que les fotografies no siguin pròpies. El recull d’imatges, sense modificar, es presenten en el CD.

Per a la redacció del treball, he utilitzat diferents propostes per a la realització de treballs d’Història de l’Art ( Ramírez, 1996; Borrás, 2001) i per al vocabulari d’Art (Lajo i Surroca, 2002).

25

Figura 3.2: Exemples de representació sencera a l’esquerra (fragment d’enteixinat del Palau Marquès de Llió de Barcelona) i parcial a la dreta (absis de Sant Pau d’Esterri de Cardós).

Figura 3.3: Exemples de vista real a l’esquerra (arqueta de Sant Llorenç de Barcelona) i vista distorsionada a la dreta (lleona del carrer Calderers de Girona).

Figura 3.4: Exemples de vista frontal a l’esquerra (capitell del claustre de Sant Cugat del Vallès), de vista de perfil al centre (portada de la Catedral de Vic) i de vista mixta a la dreta (Mare de Déu dels Consellers).

26

Figura 3.5: Exemples de posició dreta, a d’alt a l’esquerra (frontal de l’altar de la Mare de Déu del Coll), assegut, a d’alt a la dreta (mènsula per sostenir sarcòfag a la Catedral de Girona), sedent, al centre a l’esquerra (mènsula per sostenir sarcòfag a la Catedral de Girona), rampant, al centre a la dreta (fragment d’enteixinat de procedència desconeguda. Museu de Vic) i posició forçada, a baix (capitell del claustre de Sant Benet de Bages).

27

Figura 3.6: Exemples de complements: corona, a d’alt a l’esquerra (ossera de la família Peguera de Santa Maria de l’Estany); halo, a d’alt al mig (pergamí de procedència desconeguda del Museu Nacional d’Art de Catalunya); llibre, a d’alt a la dreta (creu dels tallers de Vic); banda, al centre a l’esquerra (baldaquí amb cresteria dels tallers de la Seu d’Urgell); roba, al centre al mig (frontal de l’altar de Sant Andreu de Sagàs); ales, al centre a la dreta (frontal de l’altar de Sant Llorenç Dosmunts); sang, a baix a l’esquerra (fragment de teixinat de sostre de procedència desconeguda del Museu de Vic); ulls al cos, a baix al mig (absis de Sant Climent de Taüll) i crinera, a baix a la dreta (Claustre Sta. Maria de Ripoll).

28

4. RESULTATS

Els resultats es dividiran en dos apartats: d’una banda, s’exposaran les dades dels lleons que s’han trobat en els diferents monuments i museus i que posteriorment s’han analitzat, i d’altra banda, es farà una anàlisi del lleó de l’Ermita de Bruguers.

4.1. Resultats de la base de dades

La quantitat de lleons que s’han identificat en monuments i en obres de l’Edat mitjana és molt gran. I no s’han pogut visitar tants monuments com s’havia pensat al començament del treball, però, el nombre d’obres analitzades és suficientment gran com per a que els resultats tinguin validesa.

S’han analitzat un total de 148 casos. D’aquests 85 corresponen a l’estil artístic del romànic (57,43%), 62 corresponen a l’estil gòtic (41,89%) i solament hi ha un cas d’estil musulmà (0,67%), que és una peça del segle XIII i que per tant s’hauria de relacionar més amb l’època gòtica que no amb la romànica. Les representacions romàniques van del segle XI al segle XIII, però majoritàriament els casos estudiats se situen al segle XII. En el cas del Gòtic, les representacions van del segle XIII a principis del segle XVI, i principalment es concentren al segle XIV. Les obres corresponents als segles XV i XVI poden considerar-se Gòtic tardà i per altra banda s’ha identificat alguna peça corresponent al Gòtic mudèjar.

Respecte a les tècniques artístiques, en el cas del Romànic, s’han analitzat 65 casos d’escultura i 20 casos de pintura. Pel que fa a l’escultura aquesta generalment se situa en elements arquitectònics com bases de columnes de baldaquins, en frontals d’altars, en portalades i fonamentalment en capitells de columnes de claustres. Per això, en la majoria de casos, és una escultura no exempta, en relleu i feta en pedra. S’han registrat un total de 50 capitells romànics amb representacions de lleons, i solament s’han analitzat dos casos d’escultura en fusta que són frontals d’altar. Només hi ha un cas d’escultura exempta, en pedra: la lleona del carrer Calderers de Girona. Pel que fa a la pintura, aquesta se situa fonamentalment en frontals d’altars, fets en fusta, i parets internes d’edificis religiosos, en general en els absis i algun cas en zones de la nau. Finalment hi ha alguns casos de pintures sobre creus de fusta. En el cas de la pintura sobre fusta la tècnica és el tremp, i en la pintura mural s’utilitza sempre la tècnica del fresc.

Pel que fa a les tècniques artístiques del Gòtic, hi ha tant escultura, amb 40 casos, com en pintura, amb 8 casos, arts decoratives, amb 13 casos i un cas de representació de lleó sobre tela. Quant a l’escultura gòtica, es continuen trobant representacions de lleons en espais arquitectònics, fonamentalment en capitells de columnes de claustres, amb un total de 22 exemples, però també alguns casos en mènsules, culs de llàntia, motllures

29

de nervi o en gàrgoles, que són una novetat. Una altra novetat en la representació de lleons en l’escultura gòtica són els sepulcres i les osseres amb 10 casos. Per últim, hi ha algun cas de representacions en creus de terme. Pel tipus d’escultura i la seva localització, el suport més utilitzat continua sent la pedra i majoritàriament la tècnica del relleu, tot i que la presència d’escultura exempta augmenta. Respecte a la pintura, hi ha una disminució de les representacions de lleons al Gòtic en comparació amb el Romànic. Una de les causes principals és la desaparició de les parets o murs dels edificis que fins ara havien fet de suport per aquesta tècnica artística. Un altre motiu és que el tetramorf, que és dels temes més representats en la pintura romànica, deixa de ser un tema principal de les representacions gòtiques. Per tant, la pintura gòtica, al no ser mural, passarà de fer-se amb la tècnica del fresc a utilitzar el tremp, i més tard l’oli. Per això, el suport principal passarà a ser la fusta. Com a novetat, per a l’estil gòtic, a més de la pintura i l’escultura, es troben representacions de lleons en les arts decoratives. En aquest cas hi ha representats exemples en creus processals, arquetes, medalles, rajoles i un cas en una coberta d’evangeliari. Generalment els suports són la fusta o el metall, o la combinació de tots dos. Finalment, hi ha un cas de tela amb una representació d’un lleó. Es tracta d’un fragment de la capa pluvial d’Arnau de Biure que és l’únic cas de Gòtic mudèjar i està datat entre els segles XIII i XIV.

Pel que fa al significat dels lleons, les interpretacions de vegades no són sempre clares i per això es proposen diverses o fins i tot que puguin significar vàries coses alhora. La representació més típica és la de Sant Marc dins del tetramorf, del qual hi ha registrats 32 casos. Després, són molt usuals els casos de lleons dobles que s’han d’entendre com decoratius però que poden tenir el seu origen en la representació de l’Hom o arbre de la vida, encara que aquest hagi desaparegut. Hi ha 13 casos heràldics, que estan representats dins d’escuts. A més, hi ha 11 casos on els lleons tindrien la finalitat majestàtica o d’estatus de noblesa encara que no es representin dins d’un escut (com a part de sarcòfags). Quan els lleons són representats en escenes, ja sigui amb humans o amb altres animals, el seu significat varia. Pel que fa a la relació d’humans i lleons, hi ha casos de lluita i casos de depredació. Es troben 11 casos d’escenes de lluites, que podrien estar representant la lluita de Samsó o David contra el lleó o a Daniel en el fossat. Quan es tracta de lleons depredant humans, en 7 casos, podrien estar representant la maldat del dimoni o la justícia de Déu, o inclús la salvació de l’ànima. Quant a les escenes de lleons amb altres animals, hi ha 6 casos, en els que també trobem lluites sigui entre lleons o amb altres animals fantàstics i que podrien estar escenificant la visió del profeta Daniel. Quan el lleó el que fa és depredar a un altre animal, com per exemple un bou o una ovella, la interpretació podria ser similar a quan els lleons ataquen humans. Hi ha pocs casos en què el lleó sembla tenir un significat mitològic i concretament solar. També són pocs els exemples on els lleons tenen exclusivament un significat didàctic, de

30

vegades formant part d’un bestiari. Finalment, en 10 casos la finalitat dels lleons és funcional, però no vol dir que no hi hagi algun simbolisme afegit (gàrgoles o en els peus de sarcòfags o arquetes).

De tots aquests significats s’amplien les seves característiques pel que fa a com estan representats:

-Pel que fa Sant Marc al tetramorf, està més representat al Romànic que al Gòtic. En la base de dades d’aquest treball, hi ha 23 casos romànics (78,88%) mentre que de gòtics hi ha 9 casos (28,12%). En el Romànic es representa majoritàriament en pintura, amb 18 casos (78,26% dels tetramorfs romànics), i solament hi ha 5 casos d’escultura (21,73% dels tetramorfs romànics). En el cas de la pintura es troben gairebé sempre en frontals d’altar o en els absis i, quan es tracta d’escultura, les representacions es troben en frontals d’altar, portalades o capitells de columnes. Dels 9 casos del Gòtic, 6 corresponen a arts decoratives (66,66% dels tetramorfs gòtics), que acostumen a ser creus processals i en algun cas es tracta d’arqueta o de coberta d’evangeliari. Pel que fa a l’escultura, sol hi ha dos casos (22,22% dels tetramorfs gòtics), una creu de terme i un capitell. Hi ha un únic cas de pintura (11,11% dels tetramorfs gòtics) que és un dibuix en un pergamí (gràfica 4.1 i figura 4.1).

Els lleons del tetramorf romànics són representats principalment sencers, amb 18 casos (78,27%) i 5 casos són parcials (21,73%), sempre representant la part anterior. Es dibuixen en una perspectiva mixta, amb 19 casos (82,61%), ja que el cos sol dibuixar-se de perfil i el cap de manera frontal o girat. Solament en 4 casos el lleó està representat totalment de perfil (17,39%). No hi ha cap representació totalment frontal. Pel que fa la posició, gairebé en tots els casos, el lleó està dret sobre les quatre potes, i entre aquests, predominen els que presenten el cap girat cap enrere. Solament hi ha un cas de posició forçada. Pel que fa als complements, els més freqüents són les ales i els llibres, amb 17 casos cadascun (73,91%). Els segueix la representació de l’halo, amb 15 casos (65,21%). La resta de complements són molt escassos, com per exemple, la presència d’ulls dins del cos, amb dos casos (8,69%), sempre en esglésies de Taüll, o la banda o la roba, amb un cas cadascun (4,34%). No hi ha lleons del tetramorf romànic que es representin amb la crinera destacada.

31

Gràfica 4.1: Percentatges de representació de Sant Marc en el Tetramorf en total, pintura, escultura i arts decoratives, segons l’estil artístic. Es pot veure com predomina totalment la representació del tetramorf en el Romànic i també és predominant d’aquest estil artístic en l’escultura. En canvi el tetramorf solament es representa en arts decoratives durant el Gòtic.

Els lleons del tetramorf gòtic són sempre representats sencers i hi ha un clar equilibri entre la vista de perfil o mixta, amb 5 i 4 casos respectivament. Pel que fa la posició és molt variada i equilibrada, amb lleons drets, que continuen tenint el cap girat cap enrere; sedents o asseguts. Pel que fa als complements, les ales són les més abundants, amb 8 casos (88,88%), mentre que l’aparició del llibre disminueix molt, amb dos casos (22,22%). Altres complements són l’halo i la banda, amb 4 casos cadascun (44,44%). Pel que fa la crinera, comença a aparèixer destacada de manera bastant freqüent, amb 4 casos (44,44%) (gràfica 4.2).

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Total Pintura Escultura A. Decoratives

Romànic

Gòtic

32

Gràfica 4.2: Percentatge de presència de complements en els lleons que representen Sant Marc dins del Tetramorf en el Romànic i en el Gòtic.

Per tant, a nivell de complements en el tetramorf, s’observa que hi ha menys diversitat en la fase gòtica (per exemple no hi ha representacions de roba o d’ulls), que n’hi ha d’altres que són bastant freqüents en tots dos moments (com les ales, que de tota manera són més característiques del Gòtic que del Romànic), o l’halo o el llibre, que en aquests casos són més típics del Romànic que del Gòtic. La banda és molt més freqüent en el Gòtic que en el Romànic, i la crinera destacada és exclusiva del Gòtic.

-Pel que fa als lleons dobles amb finalitat decorativa, hi ha un mínim de 27 casos, que podrien haver evolucionat de la representació de l’Hom o arbre de la vida. D’aquests casos, 17 són romànics (62,97%) i 10 són gòtics (37,03%). Per tant, és bastant clar que és un motiu més propi del Romànic que no del Gòtic. Pel que fa a altres característiques, hi ha bastanta similitud entre les maneres de representar-lo en tots dos estils. Predomina la seva representació en l’escultura i en aquesta majoritàriament en els capitells de les columnes dels claustres. Solament hi ha dos casos gòtics que no corresponen a escultura: un es tracta d’un element en arts decoratives, una capseta amatòria del segle XV, i l’altre, en teixit, la capa pluvial d’Arnau de Biure (gràfica 4.3).

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Halo Llibre Banda Roba Ales Ulls Crinera

Romànic

Gòtic

33

Gràfica 4.3: Percentatge de representació de lleons dobles amb finalitat decorativa en el Romànic i el Gòtic.

Els lleons sempre són representats sencers i respecte a la vista, acostuma a ser de perfil o mixta, normalment amb el cos de perfil i el cap en diverses posicions. Pel que fa a la posició sí que es troben diferències destacables entre el Romànic i el Gòtic. De manera general, aquests lleons decoratius es troben en posició rampant, que és la majoritària, o drets; i, solament hi ha un cas de lleó sedent. Els que estan drets són gairebé exclusius del Romànic, amb 5 casos de 6 enregistrats (83,34%), i els de posició rampant es troben més equilibrats, amb 11 casos romànics (55%) i 9 casos gòtics (45%). Els lleons drets poden trobar-se enfrontats o d’esquenes un de l’altre superposant els cossos. Els lleons en posició rampant es poden trobar de quatre maneres diferents: amb el cos i cap enfrontats, dels que hi ha dos casos (10%); amb el cos enfrontat però el cap oposat, amb 9 casos (45%), i que és la posició més típica en el Romànic; amb el cap i cos oposats, amb 2 dos casos (10%); i finalment, amb el cos oposat i el cap enfrontat, amb 7 casos (35%), i que és el més típic del Gòtic (gràfica 4.4 i figura 4.2).

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Romànic Gòtic

Romànic

Gòtic

34

Gràfica 4.4: Models de representació de lleons dobles rampants segons la posició del cap i del cos al llarg de l’Edat mitjana (Romànic i Gòtic).

Pel que fa als complements, els lleons amb finalitat decorativa gairebé mai en porten. Solament hi ha un cas romànic a Santa Maria de l’Estany en que els lleons porten corona. Pel que fa a la crinera destacada, tot i que hi ha casos tan en el Romànic com en el Gòtic, és clarament un atribut del Gòtic ja que en el primer cas solament hi ha tres casos (17,64%), mentre que en el Gòtic hi ha 6 casos (60%).

-Pel que fa als lleons representats amb finalitat heràldica, dels 13 casos tots són d’estil gòtic. Hi ha una gran diversitat de tècniques com la pintura, amb 5 exemples (38,46%), arts decoratives, com la ceràmica o les medalles, amb 4 exemples (30,76%), i també 4 casos en escultura (30,76%) (gràfica 4.5 i figura 4.3).

En alguns d’aquests casos no es tractaria d’un motiu heràldic pròpiament dit ja que el lleó no forma part de la figura de l’escut sinó que es tractaria d’un “suport” o “tenant” 7. Per tant, també es podria considerar una finalitat majestàtica. La representació dels lleons sempre és sencera, i la seva posició, quan tenen un clar significat heràldic dins l’escut, gairebé sempre és rampant i amb el cap endavant, en 6 casos dels 9 de lleons rampants. En els altres casos, un presenta el cap girat i dos el cap frontal. La presència de lleons, en posició dreta, de perfil i amb el cap mirant el front, els quals s’assemblen als lleons representats en els escuts de la monarquia anglesa.

7Per a la terminologia heràldica s’ha utilitzat:https://es.wikipedia.org/wiki/Escudo_(her%C3%A1ldica)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Cos i cap enfrontats Cos enfrontat i cap

oposat

Cap i cos oposats Cos oposat i cap

enfrontat

35

Aquests són els que en heràldica es coneixen com a lleopards tot i que tinguin atributs de lleó com la crinera (Pastoureau, 2001). Aquest tipus només està representat en dos casos. Pel que fa als complements que acompanyen als lleons heràldics hi ha tres casos amb corona i la crinera està destacada en 5 exemples.

Està clar que la funció heràldica dels lleons és molt pròpia de la Baixa Edat mitjana (Gòtic) i es podria relacionar amb la desvinculació de l’art de la religió i relacionar-ho amb el poder de les terres encara que aquest pugui estar controlat pel poder civil o el poder religiós. La representació de lleons està molt vinculada a que aquest animal formi part de l’escut de la família com serien els casos enregistrats en aquest treball de la família Peguera o Desvall.

Gràfica 4.5: Percentatge de tècniques en les que apareix el lleó com a figura heràldica en el Gòtic.

-Respecte a les representacions de lleons de caràcter majestàtic he registrat en la base de dades un total d’11 casos. En realitat els casos en els que els lleons estan expressant reialesa, noblesa o poder, poden significar altres coses i ser també una solució funcional. En el cas dels lleons heràldics quan estan fora de l’escut són elements més aviat amb caràcter majestàtic. Aquests lleons majestàtics són també elements funcionals que acostumen a ser suports d’arquetes o sepulcres i apareixen de manera duplicada o múltiple. En aquests casos es troben sencers i sempre en posició sedent o asseguda. De vegades els lleons apareixen directament acompanyant l’escultura del difunt situats als seus peus, de nou sencers i en posició asseguda, com en els casos dels sepulcres de l’Abat Odó a Sant Cugat del Vallès, o del bisbe Arnau de Mont-Rodon i Arnau de Soler, a la Catedral de Girona. És destacable la representació de lleons com a peus de cadires o

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Pintura A. Decoratives Escultura

Gòtic

36

trons en representacions pictòriques de la Mare de Déu en majestat, com el cas del frontal d’altar de la Mare de Déu del Coll o l’obra de la Mare de Déu dels Consellers. En aquests casos els lleons es representen de manera parcial sempre amb la part anterior i en posició asseguda. Dels 11 casos, 10 són gòtics (90,1%), cosa que com passava en els lleons heràldics sembla demostrar que els lleons amb finalitat majestàtica s’han de relacionar més amb el poder polític i econòmic que no amb aspectes de caràcter religiós (figura 4.4).

-Amb el que s’anomena funció didàctica, amb voluntat de mostrar a la gent les característiques dels animals exòtics, solament hi ha 3 casos, per la qual cosa és difícil establir unes característiques per als animals que tenen aquesta finalitat. Hi ha enregistrat un cas romànic, que és una de les representacions més antiga ja que es pot datar entre els segles XI i XII. Es tracta d’un animal conservat parcialment, procedent de l’església de Sant Joan de Boí. És una pintura que se situa en un arc en la separació de les naus i com que va acompanyat per altres animals, s’interpreta com un bestiari i, per tant, amb finalitat didàctica. Aquest lleó és molt poc realista sense cap detall de la crinera, com tampoc ho són altres animals que l’acompanyen (figura 4.5). Això es relaciona amb una societat que pràcticament desconeixia aquest tipus d’animals. En canvi, els dos casos del Gòtic, tenen un caràcter molt realista: es representen sencers i amb la crinera destacada, que demostraria que el lleó, llavors, és un animal més conegut. Són dos relleus que decoren capitells del claustre de Santes Creus datats en el segle XIV. El seu caràcter didàctic s’ha interpretat pel fet que en aquest mateix claustre es representen molts animals exòtics com micos, elefants, camells i els mateixos lleons, entre d’altres. Malgrat això és difícil interpretar-ho com un bestiari ja que aquests animals no es troben concentrats en una part determinada del claustre.

-Unes altres representacions són les d’escenes de lleons amb altres figures. D’una banda hi ha la relació d’humans amb lleons, i d’altra banda, es troben les escenes de lleons amb altres animals.

Pel que fa a la relació d’humans amb lleons, hi ha registrats 18 casos. D’aquets casos, 16 són romànics i dos són gòtics. Tots els casos romànics són escultures i es poden dividir en dos grups: lleons que ataquen i depreden humans, i les lluites entre humans i lleons. Pel que fa als lleons depredant humans, al Romànic hi ha 7 casos (43,75%), generalment ataquen al cap o retenen la figura humana pels braços o les mans, com passa en els casos de Sant Cugat del Vallès, Sant Benet de Bages, Santa

37

Maria de Ripoll i un relleu al carrer del llop a Girona. Generalment es representen sencers (4 dels 6 casos) i solen estar drets o en posicions forçades al estar interactuant amb la figura humana. En els casos de lluita d’humans i lleons, al Romànic hi ha 9 casos (52,25%). Hi ha diversitat en la manera de representar aquestes lluites segons sigui el nombre de lleons i humans que interactuen. Hi ha entre 4 i 5 casos de dos lleons enfrontant-se a un humà, que Espanyol diu que podria tractar-se d’escenes de domadors (Espanyol i Casals, 2001). Hi ha un cas de dos humans contra un lleó i finalment 4 casos d’un humà contra un lleó, aquests darrers casos generalment són interpretats com la lluita de Samsó amb el lleó (figura 4.6), que es relaciona amb una escena bíblica de l’antic testament. En els dos casos gòtics les interpretacions potser no són tan clares. El primer és l’escultura que es pot veure al sepulcre de Bernat de Raset, a la Catedral de Girona (segle XV). Es troben dos depredadors, dels que un és un lleó i l’altre podria ser una lleona, atacant una figura humana (figura 4.7). Es podria interpretar ja sigui com la justícia de Déu, o l’atac del pecat. El segon cas gòtic, es troba en una capseta amatòria amb representacions de cavallers que està datada entre els segles XIV i XV. Aquesta peça, que es troba al Museu Nacional d’Art de Catalunya, es tracta d’una escena de cacera i tot i que podria ser una representació d’algun fet bíblic sembla una escena profana de cavallers que demostren la seva valentia (gràfica 4.6).

Gràfica 4.6:Percentatge de representacions romàniques de lleons depredant humans i de lluita d’humans amb lleons.

Pel que fa a la relació de lleons amb altres animals, hi 4 casos enregistrats, i solament es troben en escultura. Entre aquests hi ha una lluita entre lleons que ja he comentat perquè també intervé una figura humana, que agafa la cua d’un dels dos lleons. És un dels casos del claustre de Sant Benet de Bages. Pel que fa a la lluita lleó-animal hi ha un cas que representa la visió

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Lleons depredant humans Lluita d'humans - lleons

38

bíblica de Daniel. Aquesta es troba en les escultures del cicle de Daniel de la portalada de Santa Maria de Ripoll. No es tracta estrictament d’un lleó perquè en l’escena bíblica es parla concretament d’una bèstia en forma de lleó que lluita amb un altre ésser monstruós. Al mateix lloc, a Santa Maria de Ripoll, però al claustre, i de cronologia gòtica, es troben dos lleons depredant un xai (figura 4.8). I finalment, al claustre de la Catedral de Girona, hi ha un capitell, d’estil romànic, amb un lleó depredant un bou. En aquests darrers casos, cal recordar que el lleó depredant un altre animal, normalment un herbívor, pot significar el mateix que es comentava pels lleons depredant humans, o bé la justícia de Déu, o bé, l’atac del diable.

Com a conclusió, pel que fa a les escenes de lleons humans i altres animals sembla ser un motiu més propi del romànic que del gòtic i generalment vinculat a escenes bíbliques.

-Les representacions de lleons que tenen una simbologia mitològica són difícils d’interpretar i de vegades solament s’han pogut diferenciar per les explicacions d’autors i pel context on es troben aquestes representacions, associades a altres éssers mitològics com les sirenes o els grius. Hi ha registrats 5 casos, tots d’estil gòtic. Un cas es tracta d’una pintura, en un fragment d’enteixinat (s. XV), que es troba al Museu Episcopal de Vic, que es podria interpretar com una escena de cacera on apareix un lleó associat a un centaure. La resta, 4 casos, tots provenen del claustre del Monestir de Santes Creus (s.XIV). Són lleons de vegades humanitzats, amb cara o algun altre atribut de persona. Cal destacar que en 2 dels 4 casos presenten ales (figura 4.9). Aquests lleons es troben amb altres figures mitològiques en el mateix capitell o en altres de pròxims. Són altres bèsties híbrides, que algunes tenen nom en la mitologia clàssica, com el griu, amb cap d’àliga, ales i cos de lleó, les harpies - que serien les sirenes del món clàssic- , amb cap de dona i cos d’àliga; les sirenes medievals, dones amb cua de peix; els centaures, homes amb cos de cavall, o els dracs (Baluja i Oliver, 2008).

-Finalment, pel que fa als lleons amb finalitat funcional, no és una simbologia per sí mateix, sinó que pot ser interpretada de vàries maneres però la seva finalitat és principalment de solució arquitectònica o escultòrica. Per exemple, en escultura, amb finalitat funcional, són els peus dels sarcòfags que es representen com a lleons i que també s’han citat en la funció majestàtica (figura 4.10). Potser amb una única finalitat funcional, tot i que també decorativa i potser didàctica, són les gàrgoles d’alguns edificis, com les gàrgoles gòtiques de les catedrals de Girona i Barcelona, o una mènsula d’una escultura d’un muntant de la porta dels apòstols.

39

Figura 4.1: Tetramorf representat en diferents tècniques. A l’esquerra, en escultura (fragment de la portada de la Catedral de Vic), al centre, en pintura (baldaquí de Sant Martí de Tost) i a la dreta, en arts decoratives (creu processional dipositada al Museu Episcopal de Vic).

Figura 4.2: Representació de lleons dobles. D’esquerra a dreta, lleons enfrontats (Claustre de Santa Maria de l’Estany), lleons d’esquena amb caps enfrontats (Claustre de Sant Domènec), lleons d’esquena (Claustre de Santa Maria de l’Estany) i lleons amb cossos enfrontats i caps contraposats (Claustre de Sant Domènec).

Figura 4.3: Representació de lleó amb una funció heràldica (Ossera de la família Peguera de Santa Maria de l’Estany).

40

Figura 4.4: Representació de lleó amb una funció majestàtica (peus de la figura del sepulcre de Jofre Gilabert de Cruïlles).

Figura 4.5: Representació de lleó amb una funció didàctica (Sant Joan de Boí)

Figura 4.6: Representació de lluita d’un home amb un lleó (capitell del Claustre de Sant Cugat del Vallès).

41

Figura 4.7: Representació de dos lleons depredant un humà (sepulcre de Bernat de Raset, Catedral de Girona).

Figura 4.8: Representació d’un lleó depredant un xai (capitell del claustre de Santa Maria de Ripoll).

Figura 4.9: Representació de lleó mitològic (claustre de Santes Creus).

Figura 4.10: Representació de lleó funcional (mènsula de suport d’un sarcòfag de la Catedral de Girona).

42

4.2. Fitxa d’anàlisi del lleó de Bruguers

Per aquest punt de resultats concrets del lleó de Bruguers he seguit el model de fitxes d’anàlisi de les obres del llibre de text Arts. Història de l’art.

(Triadó, et al., 2016). Aquestes fitxes s’organitzen en els següents punt: fitxa tècnica, context històric, biografia de l’autor, descripció formal, temàtica i models i influències. Com que en aquest cas es desconeix l’autor, el context històric ja s’ha comentat en el punt 2.3, en la contextualització, i la temàtica tracta precisament del significat de l’obra, que és el que es pretén descobrir amb aquest treball i és tractada més endavant, aquest punt només se centra en la fitxa tècnica, la descripció formal i els models i influències.

4.2.1. Fitxa tècnica

Títol: Lleó de l’Ermita nova de Bruguers. Autor: desconegut. Cronologia: 1500-1504. Tipologia: escultura d’alt relleu. Material: pedra de gres. Mides: 40 cm d’altura x 25 cm de llarg x 25 cm de gruix. Estil: gòtic tardà. Tema: simbologia per identificar. Localització: Ermita de Bruguers (Gavà). 4.2.2. Descripció formal La figura del lleó de Bruguers està esculpida a un dels quatre culs de llàntia dels nervis que sostenen el cor de l’Ermita de Bruguers de Gavà. En els altres restants es troben dos àngels i un animal amb cap i ales d’àliga i cos de carnívor (figura 4.11). La figura del lleó està situada al nord-oest i és la que està més ben conservada de les quatre. Està feta de pedra de gres, com la pròpia Ermita, el Castell de l’Eramprunyà o molts edificis de la ciutat de Gavà. La pedra de gres és un material característic de la zona del Garraf Roig, que se l’anomena així pel color rogenc que té la pedra. Aquesta està formada per grans de quars arrodonits lligats per òxids de ferro. El seu origen es troba a l’era mesozoica al període Triàsic, que començà fa 251 milions d’anys i finalitzà fa 201 milions anys (Lascurain, 1989). Es tracta d’un material fàcil de treballar però que també es desgasta amb rapidesa, com es pot veure en alguns detalls de la façana de l’ermita o en un dels àngels que ocupa un dels culs de llàntia, i per això no se la considera una roca de gran qualitat per a l’escultura (figura 4.12).

43

Aquesta obra està representant a un lleó que es troba sencer, tot i que li manca una de les extremitats posteriors, pel simple fet de que es tractat d’un relleu i no d’una escultura exempta (figura 4.13). Encara que la figura es mostra de perfil, algunes parts poden ser observades de manera frontal, com per exemple el cap (figura 4.14). L’animal presenta una posició forçada ja que la part posterior es podria classificar dins del models dels lleons drets però per la part del davant presenta una posició asseguda. Al lleó se’l presenta amb ales, tot i que una queda pràcticament tapada per l’altra. La més visible s’estructura gairebé sobre un triangle i presenta un grau de detall important ja que es poden distingir les plomes (figura 4.15). La crinera està molt destacada, i és dissenyada amb rinxols i no es troba solament a la part del cap sinó també en la part davantera del cos, cobrint part de les potes anteriors. Presenta una llarga banda que envolta tot el cos de l’animal i que és agafada amb les potes del davant (figura 4.16). En aquesta banda no es veu cap tipus d’inscripció. Un altre element que podria tractar-se d’un complement és un tipus de cresta que separa el cap en dues meitats, dreta i esquerra. Aquest element amb aquestes característiques no havia estat observat en cap altre lleó de la base de dades. Però, si s’observa el cap del lleó des d’una perspectiva de perfil podria semblar un halo. La interpretació d’aquest element pot ser clau per la pròpia interpretació del significat que se li acabi donant a lleó (figura 4.17). Altres característiques formals d’aquesta figura són una representació molt clara dels ulls, de les orelles, del nas i la boca, que està oberta i permet veure les dents i la llengua, que surt cap a fora. La llengua sembla tenir una tonalitat més vermella que el del la pròpia roca (figura 4.18). Això podria significar que tota la figura hagués estat en un primer moment pintada però com també es veuen restes de guix resseguint algunes parts del lleó potser es tracta de marques fetes amb posterioritat. Tan a les potes del davant com a la del darrera, es veuen quatre dits que acaben amb urpes (figura 4.19). Finalment, la cua, llarga, se situa entre les dues potes del darrera, i es col·loca cap al davant, posició que ja s’havia trobat en altres exemples del Romànic i del Gòtic. La cua acaba amb representació de pels amb característiques semblants a les de la crinera (figura 4.20). 4.2.3. Models i influències Es desconeixen obres que poguessin estar influïdes pel lleó de l’Ermita de Bruguers. Tampoc hi ha escultura en pedra al municipi de Gavà posterior a la Baixa Edat mitjana. De tota manera la figura d’aquest lleó s’ha mantingut en les tradicions populars del municipi, com podria ser una de les bèsties de foc de la Companyia General del Foc, el grup de diables de Gavà. Aquesta bèstia és el Brumot, una figura feta amb fibra de vidre, de 50kg de pes, realitzada l’any 1998 per Ramon Aumedes. El Brumot representa un animal amb cap de lleó, cos de drac i cua d’escorpí, i el seu nom és un acrònim de

44

Bruguers i Calamot, ja que la figura s’inspira fonamentalment en la figura del lleó que estudiada (figura 4.21).8 La figura del Brumot ha arribat a ser no solament una bèstia de foc sinó un conte que succeeix al Castell d’Eramprunyà i a altres llocs del municipi de Gavà (Alcantara, 2010).

Figura 4.11: les altres tres figures que acompanyen al lleó en els diferents culs de llàntia: una figura humana molt desgastada, potser un àngel; un àngel, clarament representat amb ales, i un ésser mitològic amb cap d’àliga, ales, i cos i urpes de carnívor.

Figura 4.12: detall de pedra de gres de la paret externa de l’ermita de Bruguers, que és el mateix tipus de suport utilitzat per esculpir les 4 figures dels culs de llàntia dels nervis del cor, un d’ells, la figura del lleó.

8Dades extretes de. http://xerinolis.cat/lleo-brumot/ .

45

Figura 4.13: el lleó de Bruguers complet.

Figura 4.14: El lleó de Bruguers en vista frontal, on es pot veure el treball en l’alt relleu.

46

Figures 4.15 i 4.16: Detall ala i banda.

Figura 4.17: possible halo vist frontalment i des de la cara, on té aspecte de cresta.

47

Figures 4.18 i 4.19: Detall llengua (pintada?) i urpes.

Figura 4.20: detalls de decoració del pèl de la crinera i la cua.

48

Figura 4.21: El Brumot, bèstia de foc de la Companyia General del Foc, de Gavà (foto: Benet Solina- Arxiu Municipal de Gavà).

49

5. DISCUSSIÓ

De les dades obtingudes a través dels resultats analitzats amb els casos que s’han registrat a la base de dades i amb l’anàlisi artística específica del lleó de l’Ermita de Bruguers, cal fer la interpretació d’aquesta peça.

En primer lloc queda clarament demostrat que el lleó de l’Ermita de Bruguers correspon a una fase estilística que es pot considerar clarament medieval i concretament gòtica, tot i que la seva cronologia no coincideixi amb la que normalment es dona per l’estil gòtic. A Catalunya es va mantindre una certa continuïtat d’aquest estil ja en el segle XVI mentre que en altres llocs els models propis del Renaixement ja s’havien imposat. Potser el fet que es tracti d’una ermita en una zona rural pot explicar que les modes artístiques arribessin més tard. En tot cas, hi ha casos similars dins la base de dades d’escultura gòtica representant lleons en dates tan o més modernes que la de l’Ermita de Bruguers, com el lleó representat a la porta de Sant Miquel a la catedral de Girona, que precisament també es tracta d’una escultura en un cul de llàntia i és del segle XVI. La figura del lleó de Bruguers cal que sigui considerada com a gòtic tardà, i de fet, alguns altres elements de l’ermita ho confirmen, no solament per les dates de construcció sinó també per les característiques del propi estil, com l’arc flamíger que es troba sobre l’entrada.

Pel que fa als aspectes estilístics, el lleó de l’Ermita de Bruguers presenta característiques recorden a l’estil romànic, ja que en molts casos gòtics no desapareixen totes les característiques de l’estil romànic, i encara més sent una zona rural, on les obres tenen un caràcter més artesanal que no tan artístic: es desconeix l’autor de la obra i pel fet que el lleó estigui esculpit sobre pedra de gres, la mateixa de l’ermita, és possible que sigui la feina d’un artesà que fos algun dels mateixos picapedrers que fessin els blocs per a la construcció de l’ermita.

Els trets romànics també queden reflectits, per exemple, en la posició forçada de la figura, amb les extremitats anteriors plegades i les posteriors dretes: la figura s’adapta a l’arquitectura, i és per això que fa que sigui poc realista (aquest tipus de solució arquitectònica és pròpia dels inicis de l’art medieval). També es reflecteix en la proporció de les parts del cos, que s’adapten a les necessitats de l’espai. Més enllà d’aquests trets tan primitius, i a diferència de la majoria de les representacions romàniques de lleons, que no presenten crinera o aquesta és representada dins dels límits del cos, el lleó de Bruguers està representat amb una crinera molt explícita i amb uns rinxols molt marcats, que surten dels límits del cos. La crinera destacada és molt habitual a l’hora de representar lleons al gòtic, ja sigui en pintura, escultura o en arts decoratives, i en contextos religiosos com en heràldica.

50

Pel que fa al significat d’aquest lleó, en un primer moment vaig considerar que representava al lleó de Sant Marc dins d’un tetramorf. A més, en altres investigacions ja se li havia donat aquesta atribució (Torras, 1988; Campany, 2009).

El lleó de Sant Marc, com s’ha vist als resultats, se sol representar amb diversos atributs, que de vegades hi són tots i de vegades només alguns: l’halo, les ales, el llibre, la banda o, en un parell de casos molt concrets, ulls representats pel cos. Les ales son l’atribut més representat, amb 25 casos de 32 lleons registrats que representen Sant Marc. És a dir que en més d’un 75% dels casos el lleó de Sant Marc dins dels tetramorfs és representat amb ales. Però, d’altra banda, el lleó de l’ermita de Bruguers solament porta com atribut clar les ales. La interpretació de l’halo és dubtosa i la banda, que si bé també pot considerar-se un atribut propi de Sant Marc, és molt més llarga que en els exemples estudiats. En la base de dades solament 4 lleons de Sant Marc son representats exclusivament amb ales, dos del Romànic i dos del Gòtic. Això fa que els casos de lleons representant Sant Marc dins del tetramorf solament amb l’atribut de les ales siguin del 12,5%. També cal remarcar que la representació del tetramorf és més típica del Romànic que del Gòtic, i que a més, en el gòtic, es redueix en l’escultura i sobretot en la pintura i passa a ser un motiu especialment representat a les arts decoratives. Per últim, les figures que l’acompanyen no corresponen amb la composició habitual del tetramorf. De les quatre figures que el componen, només hi són representades el mateix lleó i un àngel (que representaria Sant Mateu). Les altres dues, que haurien de ser un bou (que representaria Sant Lluc) i una àliga (que representaria Sant Joan), en canvi, hi ha representades una figura humana, que podria ser un altre àngel, i un animal amb cap d’àliga i cos de carnívor.

Queden totalment descartats alguns dels significats que s’han donat a les interpretacions dels lleons medievals. La falta d’escena, amb el lleó interactuant amb altres figures, impedeix representacions de lluites d’animals, lluites de lleons i humans o escenes de cacera, com les explicades en el capítol de resultats: Lluita de David o Samsó amb lleons, Daniel en el fossat dels lleons o representacions de la maldat del diable o, al contrari, de la justícia divina. També, al no tractar-se d’una representació doble, queda descartada la interpretació decorativa derivada de la representació de l’Hom, o arbre de la vida.

Uns altres dels significats descartats, son els de caràcter heràldic, que, a més, és propi d’època gòtica i, per tant coincident amb l’estil de l’Ermita de Bruguers. Però, en el cas dels lleons heràldics, aquests es troben normalment dins de la representació d’un escut, i en posició rampant, ja sigui amb el cap mirant cap al davant o en posició girada. Encara que no és imprescindible, els lleons heràldics presenten de vegades corona, cosa que no té el lleó de Bruguers i, en canvi, mai presenten ales. Encara que els

51

organitzadors de la construcció de la nova ermita de Bruguers, els Marc, tenien un estatus de noblesa i potser volien deixar constància de la seva obra, això ja ho van fer amb els escuts propis de la família, a la portada i a clau de volta (figura 5.1). De tota manera, aquests escuts no representen cap figura de lleó; sinó que es representen amb tres rodes dentades (Alonso et al., 1998; Campmany, 2009). Per tant, la funció heràldica queda descartada i la majestàtica gairebé, tot i que no del tot.

Finalment, caldria pensar que potser l’atribució de les ales podrien estar representant un animal mitològic. Tot i que no hi ha cap animal dins la mitologia clàssica que representi un lleó exclusivament amb ales, s’ha de tenir en compte que el bestiari mitològic pot ser molt variat, i per tant no s’hauria de descartar cap animal (Herrero, 2012).

Un cas semblant al lleó de l’Ermita de Bruguers seria el lleó del capitell 15 de la galeria oest del claustre de Santes Creus. És un lleó que presenta unes característiques molt semblants, com per exemple, la presència d’una crinera destacada, les ales, i una postura distorsionada. Es diferencia, però, per la representació amb una cara humana i perquè està acompanyat per altres animals mitològics. Això fa pensar que potser, la figura amb cap d’àliga i cos de carnívor que acompanya al lleó de Bruguers sigui un animal mitològic: un griu. Tot això, podria reforçar la idea de interpretar el lleó de l’ermita com una figura de caràcter mitològic o fantàstic.

Amb tot això, les interpretacions principals que se li podrien donar al lleó de l’Ermita Bruguers podrien ser la de Sant Marc o la d’un animal mitològic.

Figura 5.1: Escuts de la família Marc a la clau de volta sota el cor i a la portada de l’Ermita de Bruguers.

52

6. CONCLUSIONS

Com a conclusions, i reprenent els objectius que s’havien plantejat a l’inici del treballes, les conclusions del treball seran les següents:

L’art medieval, tant el Romànic com el Gòtic tenen una funció didàctica i simbòlica molt important, especialment per fer arribar als creients les històries bíbliques i les bases del cristianisme. Per tant es tracta d’un art fonamentalment religiós. Amb el pas del temps, i per tant més en el Gòtic, l’evolució de la societat medieval, que va acabar en un pensament renaixentista entre els segles XV i XVI, va anar incorporant temes més profans, com el poder de les famílies nobles i burgeses. També es va anar recuperant el coneixement clàssic i alguns temes de la mitologia antiga.

Això va suposar que en el cas del lleó, el seu significat anés transformant-se al llarg de tota l’època medieval. En principi, la simbologia del lleó era resultat de totes les cultures que van anar influint a la societat medieval europea, però sobretot, la influència del cristianisme antic que a la vegada estava influï per la cultura jueva, d’on va néixer. El què significava la representació d’un lleó a l’Edat mitjana es pot arribar a deduir per la manera com aquest animal es representava: des de les tècniques fins les perspectives, els contextos i els complements amb què apareix. En aquest treball s’ha classificat la manera de representar el lleó segons signifiqui l’evangelista Sant Marc al tetramorf, una evolució decorativa de l’Hom o arbre de la vida, amb una funció heràldica o majestàtica, didàctica o funcional, o per si representa escenes bíbliques on apareix el lleó (Daniel, David, Samsó...). En general, el lleó és més representat al Romànic, perquè el tetramorf també és un motiu més propi del Romànic que del Gòtic. Tot i així, al Gòtic hi ha més diversitat de significats i, lògicament, les representacions dels lleons són més realistes al Gòtic que al Romànic, potser perquè s’havia transformat en un animal més conegut en la societat de la Baixa Edat mitjana.

Pel que fa a l’objectiu principal, la interpretació del lleó de l’Ermita de Bruguers és complexa. A nivell estilístic, està clar que es tracta d’una obra del Gòtic tardà, però amb certes característiques pròpies del treball d’un artesà més que d’un veritable artista. Potser va ser l’obra d’un dels picapedrers locals que portaven els blocs per a la construcció de l’ermita, que estan fets del gres vermell del Garraf roig. Pel que fa a la interpretació, algunes característiques de la figura podrien relacionar-se a la representació del lleó de Sant Marc. Les més destacades serien les ales, però també es podria pensar en el possible d’halo i una banda llarga si es compara amb altres casos. Potser l’autor es va inspirar amb un lleó de Sant Marc per fer la seva representació, sense que la finalitat fos fer un tetramorf, o que en un principi es volgués fer un tetramorf posant a cada cul de llàntia cadascun dels quatre evangelistes.

53

Però el context en que es troba el lleó no permet demostrar que es tracti d’un tetramorf. D’altra banda, la possible interpretació d’un griu que acompanya el lleó a un altre cul de llàntia dels nervis que suporten el cor de l’ermita, fa pensar que es tracta d’un animal mitològic com podria ser al cas de Santes Creus. I, per últim, però opció menys possible, podria tenir un caràcter majestàtic si es tractés d’un lleó que representa a la família de nobles dels Marc, tot i que l’escut d’aquesta sigui completament diferent.

En tot cas, les interpretacions no són definitives, cosa permet seguir amb l’estudi i el debat. Potser noves troballes, documents, o un recull més extens de casos, podrien resoldre aquesta interpretació. Tot i així, es demostra que en el món de l’art les interpretacions poden ser moltes, i que, amb l’anàlisi i la comparació de dades es pot arribar a conèixer la simbologia de moltes obres.

54

BIBLIOGRAFIA

-ALCANTARA, R. (2010) Brumot,el lleó de foc de Gavà. Ajuntament de Gavà. Gavà.

-ALONSO, M., BLASCO, M., CAMPMANY, J., CARRANZA, F., GARCIA, O., Monteagudo, M.C., SOLINA, B., VERGARA, E., VILLUENDAS, E. (1998) Els

Marc. Cavallers i poetes al castell d’Eramprunyà. Museu de Gavà. Gavà.

-BALUJA, J.; OLIVER, J.M. (2008) Els capitells del claustre de Santes Creus. Cossetània edicions. Valls.

-BARTLETT, R. (ed.) (2001) The Medieval Worldcomplete. Thames& Hudson. New York.

-BOFILL, R.M. (1994) Monestir de Sant Cugat del Vallès. Curial ed. Barcelona.

-BORRÁS, G. (2001) Cómo y qué investigar en historia del arte. Ediciones del Serbal. Barcelona.

-BUSQUETS, E. (1987) Els animals segons el poble. Editorial Millà. Barcelona.

-CAMPMANY, J. (2009) Història del culte a la Mare de Déu de Bruguers. 500

anys de la inauguració de l’actual ermita de Bruguers. Associació d’Amics del Museu de Gavà-Centre d’Estudis de Gavà. Gavà.

-CLARAMUNT, S.; PORTELA, E.; GONZÁLEZ, M.; MITRE, E. (1995) Historia

de la Edad media. Ariel. Barcelona.

-DOMÈNECH, J.de D. (1996) Lleons i bèsties exòtiques a les ciutats

catalanes (segles XIV-XVIII). Dalmau. Barcelona.

-ESPAÑOL, F.; CASALS, L. (2001) Sant Benet de Bages. Angle editorial. Barcelona.

-FERNÁNDEZ, A.; BARNECHEA, E.; HARO, J. (1998) Ars. Història de l’Art.

Batxillerat. Vicens Vives. Barcelona.

-HEERS, J. (1984)Historia de la Edad Media. Labor. Barcelona.

-HERRERO, J. (2012) Bestiario románico en España. Ediciones Cálamo. Palencia.

-JARDÍ, M. (treball inèdit sense data) Santa Maria de Bruguers. Gavà. Baix Llobregat.

55

-JUNYENT, E. (2009) La Basílica del monestir de Santa Maria de Ripoll. Parròquia Santa Maria de Ripoll. Ripoll.

-LAJO, R.; SURROCA, J. (2002) Lèxic d’Art. Akal. Madrid.

-LASCURAIN, J. (1989) Del Garraf Blanc al Garraf Negre. Una aproximació a

l’ecologia de camp. Museu de Gavà. Gavà.

-LLULL, R. (2004) Llibre de les Bèsties. Introducció i propostes de treball de Ferran Gadea. Proa ed. Barcelona. Llibre original del 1280 aprox.

-MASSIP, F. (1997) Historia del Arte Gallach. Volumen 4: Prerrománico y

Románico. Océano-Instituto Gallach. Barcelona.

-MAYER, A.L. (1937) La Pintura española. Labor. Barcelona.

-MOLERO, J. (2012) Castillos, dragones y otrasbestias: a propósito del simbolismo animal ligado a las fortificaciones medievales. A García, M.R.; Ruiz, F. (eds.) Animales simbólicos en la Historia. Síntesis. Madrid. 299-336.

-MORALES, D.C. (2012) Leones y águilas. Política y Sociedad medieval a través de los símbolosfaunísticos. A García, M.R.; Ruiz, F. (eds.) Animales

simbólicos en la Historia. Síntesis. Madrid. 207-229.

-PAGÈS, M. (1992) Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona.

-PASCUAL, A. (1997) Historia del Arte Gallach. Volumen 5: Gótico. Océano-Instituto Gallach. Barcelona.

-PASTOUREAU, M.(2001) Les Animaux Célèbres. Arléa. París.

-PLADEVALL, A. (1997) El Romànic català. A Fontbona, F. (dir.) El Llibre

d’Or de l’Art Català. Primera Plana S.A.-Grupo Z. 22-49.

-RÁFOLS, J.F. (1936) Historia del Arte. Ed. Ramón Sopena. S.A. Barcelona.

-RAMÍREZ, J.A. (1996) Cómoescribir sobre arte y arquitectura. Ediciones del Serbal. Barcelona.

-RIU, M. (1982) Lecciones de Historia medieval. Teide. Barcelona.

-RODRÍGUEZ, J.L. (1995) La iconografia del claustre de Santa Maria de l’Estany. Modilianum13. 3-58.

-SUREDA, M. (2015) Catedral de Girona. Guia. P&M Ediciones. Madrid.

-SUREDA, M.; FONT, D. (2009) Monestir de Santa Maria de l’Estany.

Claustre. Monestir Santa Maria de l’Estany-Obra Social Caixa Sabadell.

56

-TORRAS, C.A. (1888) Excursió. Gavá, Castell d’Aramprunyá y Viladecans. Memorias de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas Vol. II. 327-338.

-TRIADÓ, J.R.; PENDÁS, M.; TRIADÓ, X. (2016) Arts. Història de l’Art. Vicens Vives. Barcelona.

-VERRIÉ, F-P. (1997) El gòtic català. A Fontbona, F. (dir.) El Llibre d’Or de

l’Art Català. Primera Plana S.A.-Grupo Z. 50-79.

57

ANNEX 1:

Fitxes d’anàlisi (degut a la grandària d’alguns camps, no es pot veure tota la seva extensió. Per una visió més àmplia, es pot consultar la base de dades, en programa Filemaker 7.0, juntament amb les imatges realitzades al llarg del treball, al CD que acompanya el treball).

núm. Obra Localització estil crono. Tècnica Suport R V P com. interpretació Obvs. Bibliografia

MEV0 frontal de l'altar Sant Andreu de Sagàs R XII P-T F S M F A-H- Sant Marc a tetramorf humà amb cap delleó sense crimera Trullén, 2003

MEV0 frontal d'altar Sant Llorenç Dosmunts R XII P-T F S-? M D A-H Sant Marc a tetramorf segurament tenia el nom

MEV0 frontal d'altar Mare de Déu del Coll R XII P-T F S P D A-H-L Sant Marc tetramorf crinera al coll dibuixada, però no

MEV0 frontal d'altar Mare de Déu del Coll R XII P-T F P- P D atribut majestàtic 2 lleon de suport o decoració del tron

MEV0 creu Tallers de Vic R XII P F P- M D H-L Sant Marc tatramorf part posterior de la creu, en el

MEV0 Baldaquí amb Tallers de la Seu d'Urgell R XIII P-T F S M D H-B-A Sant Marc tetramorf

MEV0 fragment de teixinat de desconegut (Catalunya) G XV P-T F S M D S-X mitologia-profrana escena de cacera d'un centaure a un

MEV0 creu Pla dels caputxins, Vic G XV (c. E-RB P- creu S M D H-B- Sant Marc tetramorf part posterior de la creu, en el

MEV0 frontal d'altar desconegut (Catalunya) R XIII E-RB F S M D H-A-L Sant Marc tetramorf amb restes de policromia

MEV0 fragment d'enteixinat desconegut (Catalunya- GT XIV-XVI P F S-? P R1 X heràldic dins pintura d'un escut

MEV0 fragment d'enteixinat desconegut (Catalunya- GT XIV-XVI P F S P R1 X heràldic

MEV0 fragment enteixinat desconegut (Catalunya- GT XIV-XVI P F S P D C (?) heràldic (?)-decoratiu (?) alguns atributs de lleopard heràldic

MEV0 creu pocessional desconegut (Catalunya) GT XV D F S P A A-B-X Sant marc tetramorf travesser vertical part baixa.

MEV0 fragment capa pluvial Sant Cugat del Vallès GM XIII-XIV T lli, seda, or S P R2 decoratiu - hom composició dues figures, cap

MEV0 creu processional desconegut (Catalunya) G XIV D M S P S2 A Sant Marc tatramorf travesser horitzontal, cara del davant

MEV0 arqueta de Sant Barcelona G XIV (1340 D M S-? R A X decoratiu-funcional- 4 lleons idèntics fent de suport d'una

MEV0 creu processional desconegut (Catalunya) G XV D M S P S1 H-A-B Sant Marc tetramorf travesser vertical ,cara del davant a

MEV0 medalla desconegut G XIV D M (coure) S P D heràldic dins escuts, dos individus en dues

MEV0 medalla desconegut (València?) G XIV D M (coure) S P R1 X heràldic delimitat per un escut

MEV0 rajola de sostre desconegut (València) G XV D C S P R1 X heràldic delimitat per escut. cantó sinistre del

MEV0 rajola de sostre desconegut (València) G XV D C S P R1 heràldic- decoratiu no delimitat per escut

MEV0 Portada catedral de Catedral de Vic R XII E-RA P S P D A-L Sant Marc tetramorf elements de procedència no clara.

MNA Absis Sant Pere de la Seu R XII P-F A S-? M- D- ? Sant Marc tetramorf solament queden potes del darrera. tot

MNA pintures de separació Sant Joan de Boí R XI-XII P-F A S-? P-? D- bestiari forma part d'un bestiari que es

MNA Absis Sant Pau d'Esterri de R XII P-F A P- M D L Sant Marc tetramorf aspecte ursí. sense crinera destacada

MNA Absis Santa Maria de R XII P-F A P- M D H-L Sant Marc tetramorf sense crinera destacada

MNA Frontal d'altar Esquius (previ Santa R XII P-T F-M S M D2 H-A-L Sant Marc tetramorf crinera poc destacada. llebre o banda

núm. Obra Localització estil crono. Tècnica Suport R V P com. interpretació Obvs. Bibliografia

MNA Baldaquí Sant Martí de Tost R XIII P-T F-M S M D2 H-A-L Sant Marc tetramorf sense crinera destacada (dins del coll).

MNA Frontal d'altar Santa Maria de Cardet R XIII P-T F-M S M D2 H-A-L Sant Marc tretramorf sense cap crinera. llibre o banda

MNA Absis Sant Climent de Taüll R XII P-F A S-? M D2 H-A- Sant Marc tatramorf crinera poc destacada. àngel que el

MNA base baldaquí Santa Maria de Ripoll R XII E P S D S1 decoratiu - hom doble-crinera poc destacada

MNA base baldaquí Santa Maria de Ripoll R XII E P S R D decoratiu;lluita humans- lleó entre 2 humans

MNA base baldaquí Santa Maria de Ripoll R XII E P S R D decoratiu; lluita lleons- humà entre 2 lleons

MNA frontal d'altar Santa Maria de Taüll R XII-XIII E F S-? M D2 A Sant Marc tetramorf negatiu d'una peça tallada en fusta i

MNA Absis Santa Maria d'Estaon R XII P-F A P- M D1 L-O Sant Marc tetramorf crinera no destacada. aspecte ursí

MNA Absis Sant Miquel R XII P-F A S M D2 A-L Sant Marc tetramorf crinera no destacada. Dins cercle i

MNA pòrtic de la canònica Sant Vicenç de Cardona R XII-XIII P-F A S M D2 H-A-L Sant Marc tetramorf crinera no destacada

MNA frontal d'altar Sant Andreu de Baltarga R XII-XII P-T F-M P- M D2 A-L Sant Marc tetramorf conservació parcial; falta cap.

MNA fragment d'enteixinat Palau Marquès de Llió G P F S M R2 Decoratiu- heràldic doble i 2 casos. crinera poc destacada.

MNA fragment d'enteixinat Palau Berenguer G P F S M D Decoratiu- heràldic doble. crinera poc destacada. cap

MNA capseta amatòria amb desconegut (Catalunya) G XIV-XV D M (llautó- S M D2 X lluita humà-lleó

MNA capseta amatòria amb Barcelona (?) G XV D F-M S M D3 X decoratiu - hom doble. diversos animals repetits; quan

MNA crucifixió dibuixada en desconegut G XIV P-T B S M A2 H-A-L Sant Marc tetramorf crinera no gaire destacada

MNA Mare de Déu dels Barcelona GT XV (1445) P-O F P- M A X decoratiu- majestàtic- 4 individus d'aspecte similar que

MAG0 creu Sant Miquel de Cruïlles R XII P F S-? P D1 H -? Sant Marc tetramorf molt parcial per veure si altres atributs

MAG0 creu Sant Joan les Fonts R XII P F S M D1 H-A-L Sant Marc tetramorf travesser horitzontal darrera esquerra

MAG0 arqueta aràbiga Col·legiata de Sant Feliu A XIII D I-F S P D1 decoratiu estil orientalitzant. diversos encerclats

MAG0 capitell nº31 Sant Pere de Roda (?) R XII E-R P S P D1 lluita humà-lleó home agafant lleó. sense crinera

MAG0 capitell nº32 Sant Pere de Roda (?) R XII E-R P S P D1 lluita home lleó 2 lleons i un guerrer que lluita amb el

MAG0 capitell nº33 Sant Pere de Roda (?) R XII E-R P S M D1 relació home-lleó homes agafant dos lleons que

MAG0 Relleu del Carrer del Girona R XII E-RA P S M D1 lleó depredant humà lleó devorant pel cap a l'home. crinera

MAG0 La lleona del carrer Girona R XII E-E P S D R2 decoratiu- desconegut lleó per representació crinera. Més que

MAG0 capitell Sant Pere de Roda R XII E-R P S M R3 decoratiu - hom doble, enfrontats cara frontal.

MAG0 Sepulcre de Jofre Convent de Sant G XIV E P S A R X decoratiu-majestàtic- doble en paral.lel però caps enfrontats

núm. Obra Localització estil crono. Tècnica Suport R V P com. interpretació Obvs. Bibliografia

MAG0 Sepulcre de Jofre Convent de Sant G XIV E-RA P S A R X decoratiu-majestàtic- als peus del difunt.

SCV- capitell Galeria est Monestir Sant Cugat del R XII-XIII E-R P P- F A decoratiu a les 4 cantonades del capitell entre

SCV- capitell galeria est B3. Monestir Sant Cugat del R XII-XIII E-R P S P D1 decotatiu a les quatre cares la mateixa escena: 2

SCV- capitell galeria nord Monestir Sant Cugat del R XII-XIII E-R P S-? P D1 decoratiu a les cares E i O, mirant cap a nord.

SCV- capitell galeria oest Monestir Sant Cugat del R XII-XIII E-R P S-- P D1 lluita humà-lleó escena repetida en dues cares

SCV- capitell galeria oest Monestir Sant Cugat del R XII-XIII E-R P S P D2 lluita humà-lleó atribuït a Lluita Samsó i lleó. en dues

SCV- capitell galeria sud K1. Monestir Sant Cugat del R XII-XIII E-R P S P D1 lleó depredant humà escena repetida en dues cares. lleó

SCV- capitell galeria sud L3. Monestir Sant Cugat del R XII-XIII E-R P S-? P D1 decoratiu representat a les 4 cares. entre motius

SCV- capitell galeria sud Monestir Sant Cugat del R XII-XIII E-R P S-? P D1 relació home-lleó dos lleons al voltant figura humana

SCV- base de diverses Monestir Sant Cugat del R XII-XIII E-R P P- F ? decoratiu caps de fèlid(possible lleó) als angles

SCV- base de diverses Monestir Sant Cugat del R XII-XIII E-R P S P A1 decoratiu possibles lleons a cada cara de la

SCV- Sepulcre abat Odó. Monestir Sant Cugat del G XIV E-R P S M S3 X decoratiu-majestàtic- 2 petits lleons als peus del difunt

SBB capitell portalada Monestir Sant Benet R XII E-R P S M R3 lleó depredant humà repetit en 2 cares. Dos lleons atacant

SBB capitell portalada Monestir Sant Benet R XII E-R P S M R3 decoratiu - hom doble. lleons contraposats, cap

SBB capitell 19. claustre Monestir Sant Benet R XII-XIII E-R P S M D decoratiu - hom doble. 2 animals, compartint cap. dues Español i Casals, 2001

SBB0 capitell 19. claustre Monestir Sant Benet R XII-XIII E-R P S M R lleó depredant humà 2 animals compartint cap. dues cares Español i Casals, 2001

SBB0 capitell 35. claustre. Monestir Sant Benet R XII-XIII E-R P S M D lluita humà-lleó 2 animals dues cares capitell. Caps Español i Casals, 2001

SBB0 capitell 35. claustre. Monestir Sant Benet R XII-XIII E-R P S M R lluita humà-lleò 2 animals compartint cap. dues cares Español i Casals, 2001

SBB0 capitell 57. claustre Monestir Sant Benet R XII-XIII E-R P S P D lleó depredant animal? diversos animals en les 4 cares. dos, Español i Casals, 2001

SBB0 capitell 55. claustre Monestir Sant Benet R XII-XIII E-R P S P F decoratiu fèlid, possible lleó, compartint cap a Español i Casals, 2001

SBB0 capitell 51. claustre Monestir Sant Benet R XII-XIII E-R P S P R lluita lleons?. decoratiu, una figura humana agafa la cua d'un Español i Casals, 2001

SME0 capitell 65a. claustre Santa Maria de l'Estany R XIII E-R P S P D2 A Sant Marc tetramorf crinera gens destacada Rodríguez, 1995

SME0 capitell 71. claustre Santa Maria de l'Estany R XIII E-R P S M R3 C decoratiu - hom doble. 2 animals enfrontats, a les 4 Rodríguez, 1995

SME0 capitell 72. claustre Santa Maria de l'Estany R XIII E-R P S P R1 decoratiu - hom doble. 2 animals d'esquena, a les 4 Rodríguez, 1995

SME0 Capitell 62c. claustre Santa Maria de l'Estany R XIII E-R P S P D2 decoratiu - hom doble. 2 animals discussió llops o Rodríguez, 1995

SME0 capitell 60a. claustre Santa Maria de l'Estany R XIII E-R P S P R3 decoratiu - hom doble. 2 animals. discussió lleons o Rodríguez, 1995

SME0 capitell 9a. claustre Santa Maria de l'Estany R XIII E-R P P- P A1 X decoratiu-majestàtic- al peu del setial herodes Rodríguez, 1995

núm. Obra Localització estil crono. Tècnica Suport R V P com. interpretació Obvs. Bibliografia

SME0 capitells 23 i 24. Santa Maria de l'Estany R XIII E-R P S P R2 decoratiu. lluita lleó humà discussió si lleons o cavalls. Home al Rodríguez, 1995

SME0 capitell 42c. claustre Santa Maria de l'Estany G XIV E-R P S P R1 heràldic galeria sud: s.XIV Rodríguez, 1995

SME0 capitell 6 b i c. claustre Santa Maria de l'Estany R XIII E-R P S P R1 decoratiu - hom doble. 2 animals d'esquena, agafats Rodríguez, 1995

SME0 capitell 6a. claustre Santa Maria de l'Estany R XII E-R P S P D1 decoratiu una altra cara del capitemm d'abans Rodríguez, 1995

SME0 capitell 18 a i b. Santa Maria de l'Estany R XII E-R P S P R1 decoratiu parelles de lleons d'esquena, sobre Rodríguez, 1995

SME0 ossera familia Santa Maria de l'Estany G XIV (1335) E-R P S M R3 C heràldic dins escut, que apareix 2 cops Sureda i Font, 2009

SME0 ossera abat Bereguer Santa Maria de l'Estany G XIV (1316) E-R P S M R3 C heràldic dins d'escut, que apareix 2 cops Sureda i Font, 2009

SPG0 capitell 8. pilar del Església Sant Pere R XII E-R P S P D3 decoratiu - hom doble. 2 lleons enfrontats. dues Llorens, 2011

SPG0 capitell 6. pilar del Església Sant Pere R XII E-R P S P D3 X decoratiu - hom doble. 2 lleons d'esquena. en el cimari Llorens, 2011

SPG0 capitell 31. claustre Claustre Sant Pere R XII E-R P S M R2 decoratiu - hom doble. 2 lleons enfrontats amb cap girat Llorens, 2011

SPG0 capitell 33. claustre Claustre Sant Pere R XII E-R P S M R2 X decoratiu - hom doble. 2 lleons enfrontats amb cap girat Llorens, 2011

SPG0 capitell 14. claustre Claustre Sant Pere R XII E-R P S M R2 X decoratiu - hom doble. 2 lleons enfrontats amb cap girat Llorens, 2011

SPG0 capitell 27. claustre Claustre Sant Pere R XII E-R P S M D decoratiu - hom doble.2 lleons enfrontats amb cap Llorens, 2011

SPG0 capitell 29. claustre Claustre Sant Pere R XII E-R P S M R2 decoratiu - hom doble. 2 lleons enfrontats amb cap girat Llorens, 2011

SPG0 capitell 30. claustre Claustre Sant Pere R XII E-R P S M R2 decoratiu - hom doble. 2 lleons enfrontats amb cap girat Llorens, 2011

SPG0 capitell 1. claustre Claustre Sant Pere R XII E-R P P- M ? decoratiu caps i urpes de lleons entre elements Llorens, 2011

SPG0 capitell 44. claustre Claustre Sant Pere R XII E-R P S P D2 decoratiu lleons i lleones enfrontats amb cap Llorens, 2011

SPG0 capitell 59. claustre Claustre Sant Pere R XII E-R P S P D2 decoratiu lleons afrontats amb cap comú Llorens, 2011

CB gàrgola 1. Carrer de la Catedral de Barcelona G XIV-XV E-E P A R A-4 X decoratiu-funcional decoratiu-funcional, abocament aigües

CB gàrgola 2. Carrer de la Catedral de Barcelona G XIV-XV E-E P A R A-4 X decoratiu-funcional decoratiu-funcional, abocament aigües

CB gàrgola 3. Carrer de la Catedral de Barcelona G XIV-XV E-E P S D A-1 X decoratiu-funcional decoratiu-funcional, abocament aigües

MEB arqueta re-reqliquiari Sant Cugat del Vallès G XIV D M S M D B-H-A Sant Marc tetramorf obra de Joan de Gènova i Arnau

SPF decoració motllura de Sant Pere de Figueres G XIV E-R P S M D3 X heràldic-decoratiu lleons duplicats a banda i banda d'un

SC capitell 1. galeria sud Claustre Santes Creus G XIV E-R P S P F1 X decoratiu-didàctic lleó molt realista Baluja i Oliver, 2008

SC capitell 3. galeria oest Claustre Santes Creus G XIV E-R P P- F 0 D mitològic solar Baluja i Oliver, 2008

SC capitell 6. galeria oest Claustre Santes Creus G XIV E-R P S M D3 X decoratiu-didàctic lleó molt realista Baluja i Oliver, 2008

SC Capitell 9. galeria oest Claustre Santes Creus G XIV E-R P P- F 0 A-X mitològic solar antropitzat Baluja i Oliver, 2008

núm. Obra Localització estil crono. Tècnica Suport R V P com. interpretació Obvs. Bibliografia

SC capitell 9. galeria oest Claustre Santes Creus G XIV E-R P P- F 0 X mitològic solar antropitzat Baluja i Oliver, 2008

SC capitell 15. galeria oest Claustre Santes Creus G XIV E-R P S M D3 A-X mitològic amb cara humana Baluja i Oliver, 2008

SC capitell 19. galeria oest Claustre Santes Creus G XIV E-R P S M A3 A Sant Marc tetramorf acompanyat al mateix capitell altres Baluja i Oliver, 2008

SC capitell 1. galeria nord Claustre Santes Creus G XIV E-R P S M D1 decoratiu entre fulles. foto guia petita. cal Baluja i Oliver, 2008

SC Capitell 6. galeria est Claustre Santes Creus G XIV E-R P S M D3 C decoratiu-heràlic ? envoltats de vegetació. 1 en tres cares Baluja i Oliver, 2008

SMR0 St. Marc Portalada Església Santa Maria de R XII (1150 E-R P S M D2 H-L-A Sant Marc tetramorf Junyent, 2009

SMR0 Cicle de Daniel Església Santa Maria de R XII (1150 E-R P S P D1 decoratiu dos lleons enfrontats, envoltats d'un Junyent, 2009

SMR0 Cicle de Daniel Església Santa Maria de R XII (1150 E-R P S P D1 lluita lleó-animal representa la visió bíblica de Daniel, Junyent, 2009

SMR0 Lateral esquerre Església Santa Maria de R XII (1150 E-R P S P R2 decoratiu tot i que les característiques són de Junyent, 2009

SMR0 Lateral esquerre Església Santa Maria de R XII (1150 E-R P S P R2 decoratiu dos lleons contraposats amb el cap Junyent, 2009

SMR0 capitell 12e galerio Claustre Santa Maria de G XIV-XV E-R P S M A3 C desconeguda dos lleons idèntics a dos costats d'un Junyent, 2009

SMR0 capitell 13e galeria Claustre Santa Maria de G XIV-XV E-R P S M F1 C relació home-lleó figura humana abraçant a banda i Junyent, 2009

SMR0 capitells últims galeria Claustre Santa Maria de G XIV-XV E-R P S M R2 decoratiu lleons enfrontats amb cap girat, Junyent, 2009

SMR0 capitells primers Claustre Santa Maria de G XIV-XV E-R P S M F1 C lleó depredant animal dos lleons menjant una ovella Junyent, 2009

SMR0 capitell 14i galeria Claustre Santa Maria de R XII-XIII E-R P S M F2 decoratiu parelles de lleons contraposades amb Junyent, 2009

SMR0 capitell 12i galeria Claustre Santa Maria de R XII-XIII E-R P P- F 0 lleó depredant humà figura humana amb els braços dins de Junyent, 2009

SMR0 capitell 10i galeria Claustre Santa Maria de R XII-XIII E-R P S P D1 decoratiu dos lleons superposats en diferent Junyent, 2009

SMR0 capitell 9i galeria nord Claustre Santa Maria de R XII-XIII E-R P P- F D1 decoratiu lleons a les cantonades del capitell Junyent, 2009

SMR0 capitell 2e galeria nord Claustre Santa Maria de R XII-XIII E-R P P- F 0 lleó depredant humà caps de lleons mossegant braços Junyent, 2009

CG00 cul de llàntia banda Catedral de Girona GT XVI (1529) E-RA P P- F D1 X decoratiu decoratiu Sureda, 2015

CG00 sepulcre Bernat de Catedral de Girona GT XV E-RA P P- M F1 X lleó depredant humà lleó i altre depredador (lleona?) Sureda, 2015

CG00 Sepulcre del bisbe Catedral de Girona G XIV E-RA P P- F A1 X decoratiu-majestàtic- als peus del difunt. mala observació

CG00 sepulcre gleria sud. Catedral de Girona. G XIV-XV (?) E P S R S4 X decoratiu- majestàtic- dos lleons en paral.lel per sostenir

CG00 sepulcre gleria sud. Catedral de Girona. G XIV-XV (?) E P S R A4 X decoratiu- majestàtic- dos lleons en paral.lel per sostenir

CG00 sepulcre ardiaca Catedral de Girona. G XIV (1326) E P S R A1 X decoratiu-majestàtic- als peus escultura del difunt. No Sureda, 2015

CG00 capitell exterior Catedral de Girona. R XII E-R P S P D1 decoratiu dos lleons duplicats superposats, amb Sureda, 2015

CG00 capitell galeria nord Catedral de Girona. R XII E-R P S P D1 lleó depredant animal sembla lleó atacant bou. sense dades

núm. Obra Localització estil crono. Tècnica Suport R V P com. interpretació Obvs. Bibliografia

CG00 capitell intern galeria Catedral de Girona. R XII E-R P S P D1 lluita lleó-humà interpretat en diferents llocs com Sureda, 2015

CG01 creu processional de Catedral de Girona. G XIV D M S P D1 X Sant Marc tetramorf el lleó passa a ser complement d'un

CG01 cobertes d'evangeliari Catedral de Girona. G XIV (1350) D M S P D2 A-L-X Sant Marc tetramorf imatges mala visualització

CG01 gàrgola catedral Catedral de Girona. vista G E-E P S D S1 X decoratiu-funcional decoratiu-funcional, abocament aigües

CG01 mènsula d'una Catedral de Girona GT XV E-R P S M A3 X decoratiu-funcional mènsula d'una de les estatues Sureda, 2015

SDG0 capitells 10 galeria sud claustre convent Sant G XIV E-R P S P R2 X decoratiu - hom dos lleons duplicats enfrontats, cap

SDG0 capitells 10 galeria sud claustre convent Sant G XIV E-R P S P R2 decoratiu - hom dos lleons duplicats enfrontats, cap

SDG0 capitells 3 galeria est claustre convent Sant G XIV E-R P S P R2 decoratiu - hom dos carnívors (lleons sense crinera?

SDG0 capitells 5 galeria est claustre convent Sant G XIV E-R P S P R2 X decoratiu - hom dos lleons oposats, cap enfrontat. Amb

SDG0 capitells 7 galeria est claustre convent Sant G XIV E-R P S P R2 X decoratiu - hom dos lleons oposats, cap enfrontat. Amb

SDG0 capitell extern 10 claustre convent Sant G XIV E-R P S P R2 X decoratiu - hom dos lleons oposats, cap enfrontat. 4

SDG0 capitell extern 12 claustre convent Sant G XIV E-R P S P R2 X decoratiu - hom dos lleons oposats, cap enfrontat. 4

SDG0 capitell extern 14 claustre convent Sant G XIV E-R P S P R2 decoratiu - hom dos lleons oposats, cap enfrontat. totes