Temps d'Educació, 8 2n semestre, 1992

La seguretat als centres docents

Teresa Tilló i Barrufet *

Concepte de seguretat, risc accident

Es pot definir com seguretat d'un centre docent, el conjunt de mesures i activitats que perme­tran evitar o disminuir els danys o les perdues que provinguin deis riscs que poden afectar I'edifici escolar, i principalment els seus ocupants, a conseqüencia de nombrosos agents agressius que ens amenacen.

El concepte de risc el defini­ríe m com la possibilitat de con­creció d'una amenaya. Aquestes amenaces en un centre docent poden ser d'origen huma, d'ori­gen tecnológic i d'origen natural. La Ilista pot ser molt Ilarga, en destaquen. el foc, els robatoris, vandalisme, sabotatges, amena­ya de bomba, segrest, perdua d'informació, contaminació de I'aigua, explosió, enfonsament, avaries greus, Ilamps, inunda­cions, terratremols, etc.

La seguretat tindra, doncs, com objectiu la protecció deis

• Teresa Tilló i Barrufet és cate­dratica de Dldactica de les Ciéncies Experimentals de I'EU de Formació del Professorat d'EGB. Universitat de Bar­celona.

béns i de la vida humana contra I'accident, la imprudencia i, fins i tot, la voluntat delictiva deis homes.

Oualsevol tipus d'accident i la seva prevenció en els centres docents es veu agreujat en les persones que pateixen qualsevol minusvalia física o psíquica, d'aquí la importancia de tenir present que tots els centres es­colars han de complir la norma­tiva sobre supressió de barreres arquitectóniques legislada des de 1984.

1. Riscs i accidents derivats de I'accés i el retorn de I'alumne al centre docent

La seguretat del centre docent no es considera solament refe­rida a I'edifici i el seu interior, sinó que també compren el seu entorn i les vies d'accés.

1. 1. Accés de vianants

No tots els alumnes van amb cotxe o autobús als centres do­cents, molts hi van caminant. Com que moltes escoles de Pri­maria estan localitzades en zones próximes a les residencies deis alumnes, convé proporcionar una atenció especial a la seguretat en el desplayament deis vianants més joves.

Deis 90 estudiants morts en accident per autobús durant

197

Teresa Tilló

1980, 75 eren vianants que s'apropaven o sortien de la zona de peatge. També 700 van ser lesionats en accidents similars.

Algunes escoles treballen planificacions de rutes, consis­tents a seleccionar i potenciar determinades vi es a fi de dismi­nuir el risc potencial deis es­tudiants en les anades i vingudes a I'escola, fomentant els acces­sos amb un flux de vehicles re­duH i la disposició de voreres i control s de transit.

1.2. Accés mitjan<;ant vehicles

Actualment no solament s'ha incrementat I'accés als centres docents a través de mitjans propis de locomoció, sinó el transport escolar mitjan<;ant autocars, a causa de I'assisten­cia a escoles Iluny de I'habitatge en les grans ciutats, o la no existencia en la propia localitat de centres d'ensenyament mitja o superior, concentrant així en determinats centres estudiants provinents de localitats ve·ines.

Als EUA, The National Safety Council estima que aproximada­ment la meitat deis estudiants de I'escola pública elemental i de I e s escoles secundaries són transportats a I'escola amb cot­xes propis o autobusos contrac­tats per I'equip educatiu. L'any 1980 aixo representava que gairebé 22 milions d'estudiants eren transportats diariament.

S'estima que els autobusos representen un mitja més segur

198

de transport per als estudiants que els automobils, considerant les les ion s i morts que poden succeir. En els autobusos s'ob­serva un gran risc durant la pu­jada i la baixada del vehicle, ja que es poden conjugar dos pro­blemes: un altre vehicle de mo­tor en que el conductor no veu els estudiants i el conductor de I'autobús que no ha vise els es­tudiants, perque es precisen unes distancies mínimes per ser visi­ble.

La seguretat deis estudiants transportats per I'autobús és una responsabilitat compartida pels estudiants, els conductors d'au­tobús, el personal de I'escola i el públic motoritzat. Una prime­ra etapa important en el desen­volupament del programa anar amb autobús, és seleccionar i localitzar les parad es de I'auto­bús on els estudiants poden pu­jar i baixar amb seguretat. Un comite constituH per pares i personal de I'escola, convé que dissenyi i estableixi els punts d'arribada i de sortida.

2. Rises i accidents derivats de les caraeterístiques de I'exte­rior del centre docent

Quan els estudiants han arri­bat al centre docent sans i es­talvis, comen<;a a entrar en fun­ció la seguretat deis edificis, camps de joc i esportius, pas­sejos.

Educació per a la prevenció d'accidents

Actualment les activitats extracurriculars, especialment competicions esportives inter­escolars, practica de la natació en poliesportius escolars, pisci­nes municipals, etc., requereixen una supervisió coordinada d'ad­ministradors, professors i con­ductors d'autocars, per mantenir un ambient en condicions de seguretat.

2.1. Característiques de ,'entorn

Les accions administratives s'han de dirigir a identificar, eliminar o disminuir I'atzar, inspeccionant i estudiant I'edifi­ci, els camps i els equipaments a intervals regulars.

Els problemes més normal s en aquests espais exteriors són les caigudes degudes als acabats amb paviment Iliscant, les caigudes per escales no-adequades o es­glaons solts, I'existencia de zo­nes mal il'luminades i els perills de contactes electrics amb els fanals grossos i il'luminacions decoratives indegudament pro­tegides.

2.2. Patis i camps de ¡oc

Cada any un gran nombre de nens precisa un tractament d'e­mergencia en els hospitals a causa de les lesions originades en accidents de joco Moltes de les lesions requereixen hospita­lització i fins i tot alguns pocs nens han mort.

La caiguda des d'un equipa­ment al s61 del pati origina apro­ximadament el 70% de lesions produ'ides durant el joco Moltes d'aquestes lesions són el resultat de la mala utilització deis equips mitjangant empentes o demos­tracions temeraries i atrevides. Fins i tot alguns dissenys inhe­rents als equips deis patis de joc tradicionals contribueixen al problema.

Per exemple, I'algada deis aparells en els quals juguen els nens és un d'aquests factors. Un tobogan que és més alt de 3 metres, no solament presenta un perill per als nens que Ilisquen des de dalt, sinó que presenta un perill per als que hi pugen.

Un altre factor és el tipus de superficie sobre la qual esta si­tuat I'equipament. Per facilitar el seu manteniment, molts patis d'esbarjo estan asfaltats, o fins i tot molts aparells d'enfilar-se, gronxadors, tobogans, estan sobre superficies de ciment.

Dos aspectes que poden ajudar a reduir el nombre i la severitat d'aquestes lesions són, per un costat, la reducció d'algada d'aquests equips de joc i, per I'altra, la implantació de super­ficies en el s61 que minvin la forga amb que el nen cau sobre el s61 del patio Aixi, la fusta o la goma de cautxú col'locada sota deis equips presenta una major probabilitat de disminuir el risc de la caiguda i redueix la gra­vetat de les lesions.

Una atenta supervisió de les hores d'esbarjo per part del

199

Teresa Tilló

professorat o el personal de I'escola, és un altre factor que s'espera que pugui reduir el po­tencial de risc, per exemple, evitant la practica de jugar a cavallets, separant els estu­diants més petits deis més grans en les hores d'esbarjo contri­bueix a eliminar algunes situa­cions inadequades.

La instrucció en la seguretat en hores de classe de com s'han d'utilitzar amb correcció els equips del pati de joc, propor­ciona una base per al dese n­volupament d'un comportament responsable per part deis es­tudiants.

2.3. Piscines

En les piscines, que cada ve­gada abunden més als centres docents, són múltiples els riscs a qué es troben exposats els alumnes.

S'han d'evitar els vasos de piscina de profunditats superiors a 1,50 metres, que són sufi­cients per nadar. La profunditat ha d'estar sempre perfectament marcada. El fons del vas ha de ser de material no-Iliscant i de pendent suau. Les parets no han de tenir acabats rugosos i s'han de cuidar els sortints i les esca­les. Són freqüents les caigudes degudes a paviments Iliscants en les zones d'aproximació del vas, pediluvis, vores i, fins i tot, en les zones de dutxes i vestuaris.

També es produeixen cops en rebre I'impacte d'un nedador que

200

es Ilanya a la piscina. S'han de prohibir a les piscines escolars els trampolins, solament hi han de ser permeses les plataformes de sortida.

3. Rises i accidents derivats de les característiques físiques de I'edifici i les seves instaHa­cions

3.1. Edifici

Estructura

Tradicionalment existia la idea que les estructures deis edificis eren eternes i duraven per sempre. Els recents i nom­brosos casos d'aparició d'alu­minosi en les estructures de formigó armat que han produH diferents enfonsaments en es­coles i altres ti pus d'edificis, estan fent variar aquesta opinió.

La corrosió deis elements metal'lics d'una estructura també pot ser causa d'un enfon­sament. La corrosió és un feno­men molt difícilment evitable, ja que la tendéncia de tot metall és tornar al seu estat habitual en la natura que és el d'6xid, també afecta a les tuberies, dip6sits d'aigua calenta, finestres me­tal·liques, baranes, etc., la seva deteriorització és causa de nombrosos accidents.

Educació per a la prevenció d'accidents

Fac;anes

En les fac;anes la major part d'accidents procedeixen de les obertures: balcons i finestres.

Les baranes no han d'ésser escalables ni han de permetre passar a través d'elles, I'altura mínima de les baranes ha d'estar compresa entre els 110 i els 120 cm des de qualsevol punt on els nens puguin pujar. Si les baranes tenen barrots verticals, la se­paració maxima deis mateixos hadeserde 12cm per evitar que els nens passin al seu través. Si alguna finestra disposa d'algun element que s'obri per sota de I'alc;ada de les baranes, haura de disposar de barra protectora.

Qualsevol vidre de les fines­tres i balcons de les fac;anes ex­teriors i patis interiors situats per sota d' 1 metre d'alc;ada, hauria de ser armat, securitzat, amb laminat de seguretat o es­tar protegit mitjanc;ant una la­mina adhesiva que garanteixi I'adequada subjecció deis frag­ments enfront possibles tren­cadisses.

Vies de circulaci6

En els passadissos deis cen­tres docents, els accidents més freqüents són les caigudes degu­des a relliscades per paviments no-adequats. Cal evitar en els passadissos els sortints punxe­guts i la utilització en els acabats de materials rugosos o abrasius.

En les escales els accidents són deguts a caigudes pels es­glaons o per la caixa de I'escala. Les dimensions i relació entre la petjada i la tabica de cada esglaó han de ser les adequades per evitar caigudes en baixar-Ies de forma atabalada. Els esglaons han de ser de materials no-Iliscants. S'han d'evitar les escales cor­bades i els trams de menys de tresesglaons, i les baranes hau­ran de ser altes i no-escalables.

En les vi es de circulació es troben també els aseensors, que disposen d'abundant legislació que controla els seus elements de seguretat. A pesar d'aix6, en ser uns aparells en moviment, s'han de considerar com d'alt rise en una escola.

En els centres doeents, ex­ceptuant els de nivell superior, els ascensors han d'estar total­ment prohibits als alumnes i ~quipats amb portes amb panys. Unicament en casos excepcionals podran pujar-hi els alumnes, que sempre aniran acompanyats per un professor.

En els ascensors han estat freqüents les caigudes als fos­sats, I'atrapament en les portes i els esqueixaments produ'its entre la cabina i el fossat. Espe­cialment perillosos són els as­censors sen se portes interiors, els quals estan totalment pro­hibits des de fa anys.

201

Teresa Tilló

3.2. /nsta/'/acions

/nsta/'/acions e/ectriques

La millor manera de prevenir els riscs derivats de la utilització de I'energia eléctrica esta en el compliment estricte de les me­sures contingudes en el Regla­ment Electrotécnic per Baixa Tensió del Ministeri d'lndústria, que regula tot el que fa refe­réncia a les mesures de segu­retat d'aquesta instal·lació.

La major part deis problemes amb la instal'lació eléctrica procedeixen deis possibles con­tactes directes i indirectes. Cal tenir en compte que el cos huma només pot suportar, sense perill ni seqüeles, intensitats molt baixes, de I'ordre de la desena de miliampers, per aixó tots els circuits han d'anar equipats amb interruptors magnetotérmics i interruptors diferencials de sensibilitat adequada. Així ma­teix, ha d'existir una instal'la­ció de presa de terra que doni els valors adequats.

Els quadres eléctrics de cada planta han d'estar tancats en un armari i no ser accessibles als alumnes. En les classes deis més petits les preses de corrent de I'endoll han d'estar elevades, amb dispositius que impedeixin la introducció d'objectes i amb tapeta. En els centres docents, almenys les línies principals haurien d'utilitzar cables no­propagadors d'un incendio

202

Els Ilocs més perillosos con­tra contactes eléctrics en els centres docents són els local s humits, com les dutxes, on s'haura de respectar els volums de prohibició i seguretat, les piscines i els laboratoris, on es pot manipular instruments amb les mans mullades. També en els laboratoris, manipulant aparells electrónics es poden rebre ac­cidentalment descarregues de molt alta tensió.

/nsta¡'¡ació de /'enllumenat

En I'enllumenat de les escoles, la primera consigna per evitar accidents és mantenir els nivells d'il'luminació mínims recoma­nats pels organismes interna­cionals. En I'interior deis cen­tres docents a més de I'enllume­nat normal hi ha enllumenats especials, com el permanent en les portes deis ascensors, I'en­Ilumenat estanc en els locals humits i I'enllumenat d'emer­géncia i la senyalització en les sortides i vies d'evacuació.

/nsta/'/ació de ca/efacció

En les instal'lacions de cale­facció i aigua calenta sanitaria, els perills en les zones acces­sibles als alumnes es deriven fonamentalment de les tempe­ratures molt elevades que es poden trobar en els radiadors de les classes i a les temperatures de I'aigua calenta en les dutxes

Educació per a la prevenció d'accidents

deis vestuaris, que poden donar Iloc a importants cremades, en­cara que totes dues es troben regulades per les Instruccions Técniques Complementaries d'un important i detallat reglament d'aquestes instal·lacions.

El veritable perill d'aquestes instal'lacions es troba en la sala de calderes, perqué allotja reci­pients a pressió (calderes), a I'existéncia de combustibles só­lids, líquids o gasosos i a qué no sempre estan mantingudes ade­quadament.

El reglament aban s mencionat considera les sales de calderes deis centres docents com zones que han de tenir una seguretat alta i que han d'allotjar exclusi­vament les calderes, la qual cosa significa que han de disposar de:

• Resisténcia mínima de qua­tre hores al foc de la sala.

• Dos ascensors diferents i almenys un amb sortida directa a I'exterior.

• Quadre eléctric i inter­ruptor de I'enllumenat situat a I'exterior de la sala.

• Distancia mínima a les pa­rets i entre les calderes de 80 centímetres.

• Portes que obrin enfora amb vestíbul d'independéncia.

• Existéncia d'una paret débil (vidre o similar) que es trenqui en un Iloc no-transitat en cas d'explosió, sense afectar I'es­tructura de I'edifici.

• Reixes de ventilació natu­ral, baixes i altes.

• Enllumenat estanc i enllu­menat d'emergéncia.

• Cartells indicadors de pe­ri II s.

Combustibles líquids i gasosos

En els centres docents es po­den utilitzar combustibles sÓlids, líquids i gasosos. El carbó prac­ticament está desapareixent ja de les escoles. El perill del gas­oil prové del seu punt d'infla­mació que és bastan! baix. Els seus perills estan en la zona de descarrega, en el dipósit i en la sala de calderes pels possibles vessaments.

El gas propa i el gas natural són els combustibles cada vegada més utilitzats en les calderes, cuines i laboratoris. La seva utilització esta regulada molt estrictament en relació a mesu­res de seguretat per les Normes Basiques d'lnstal'lacions de gas en els edificis habitats.

En aquestes instal'lacions el més important és no situar les calderes, cuines i laboratoris en les plantes soterrani, per evitar possibles acumulacions de gas que don in Iloc a explosions, dis­posar de ventilacions naturals deis local s amb utilització de combustible, no col'locar tu be­ries accessibles als alumnes, disposar de claus d'accionament rapid d'emergéncia i instal'lar detectors automatics de fugides de gas.

203

Teresa Tilló

/nsta/'/acions de protecció con­tra incendis

El Centre Nacional de Pre­venció de Danys i Pérdues (CE­PREVEN) i la National Fire Pro­tection Association (NFPA) con­sideren els centres docents com edificis de risc baix en les zones d'aules i de risc mitja en les zo­nes de laboratoris, tallers, cui­nes i centrals d'instal·lacions. El més important en aquests edificis és garantir una evacuació deis ocupants rapida i ordenada.

La regulació de les caracte­rístiques de les instal'lacions de protecció contra incendis en els centres docents de nova con s­trucció ve regulada amb caracter nacional per la Norma Basica de l'Edificació NBE-CPI/91: Con­dicions de protecció contra in­cendis en els edificis del Minis­teri d'Obres Públiques i Urba­nisme. Aquesta norma dedica un deis seus annexos a les condi­cions particulars per I'ús docent. És una norma que persegueix fonamentalment la seguretat de les persones aban s que la deis edificis i béns. Els seus principals criteris són:

• Compartimentació en sec­tors d'incendi menors de 4000 m2 .

• Prohibició d'activitats do­cents en soterranis.

• Doble porta en les aules de més de 50 alumnes.

• En qualsevol planta la dis­tancia maxima a una sortida o

204

escala sera inferior a 30 metres sense formar-se fons de sac en passadissos superiors a 15 me­tre s.

• En ensenyanc;;a primaria i secundaria I'amplada Iliure deis passadissos i les escales sera d'1 ,20 metres, i en I'ensenyanc;;a universitaria I'amplada mínima de les escales sera d'1 ,70 me­tres i deis passadissos d'1,60 metres.

• Cada tram de I'escala tin­dra un mínim de 3 esglaons i un maxim de 12 en I'ensenyanc;;a no­universitaria.

• Exceptuant els centres uni­versitaris, no s'admeten esca­les corbes.

• Els centres han de disposar d'enllumenat d'emergéncia i se­nyalització.

• Els laboratoris, tallers, cuines i sales de calderes estan considerats locals de risc espe­cial.

• Les cuines en els centres no-universitaris hauran d'estar en la planta baixa i disposar de dues sortides.

• S'ha de disposar d'extin­tors portatils i equips de manega en totes les plantes.

• S'ha de disposar de detec­tors automatics d'incendi i pol­sadors manuals d'alarma en els local s de risc alt i mitja.

• S'ha de disposar de dispo­sitius de transmissió acústica d'alarma.

Educació per a la prevenció d'accidents

• Senyalització de la prohi­bició de fumar.

Respecte a I'evacuació rapida d'un centre docent, és important la formació del professorat i la realització de simulacres de forma periód ica. Ja el 1984 el Ministeri d'Educació i Ciencia va regular les instruccions per la realització de simulacres d'evacuació d'emergencia en centres docents, pero la realitat és que pocs centres els realitzen.

Parallamps

Encara que, des de 1986, esta regulada la no utilització i subs­titució progressiva deis para­Ilamps de ionització amb capsula radioactiva per parallamps de tipus electroatmosferics, per dificultats a nivell nacional d'emmagatzematge deis residus radioactius, la major part deis centres docents encara tenen aquests ti pus d'aparells.

En diverses ocasions han succeH greus accidents perqué els alumnes han entrat en con­tacte directe amb I'element al­tament rad ioacti u, en acced i r aquests directament al para­Ilamps o en caure'n la capsula després de I'impacte d'un Ilamp a la zona de jocs de I'escola.

4. Riscs i accidents derivats de la utilització del centre docent

4. 1. A la classe

Els riscs en I'interior de les classes estan associats normal­ment amb els alumnes més petits. Són típiques les introduccions d'objectes petits: puntes de Ila­pis, gomes, etc. en les narius o orelles i els talls amb tisores i punxons. S'ha de vigilar la toxicitat deis colors, les pintures i els pegaments utilitzats, i les característiques i mida de les joguines i petits objectes. Cal evitar la utilització de material de vidre (aquaris i terraris), i sempre que es manipulin '0

s'alimentin petits animals en la classe, és aconsellable utilitzar guants o pinces.

En els nivells superiors els principals problemes es deriven de la postura corporal durant moltes hores i dies seguits, la qual cosa obligaria a tractar sobre ergonomia del mobiliari escolar i deis problemes de la utilització de les pantalles d'or­dinador (posició, enllumenat, enlluernament, emissió de ra­diacions).

4.2. Al laboratori

El professor de ciencies ha de tenir present els principals ti pus de riscs que poden afectar els estudiants: riscs físics, químics i biologics. Els riscs físics inclouen foc, explosions,

205

Teresa Tilló

xoc eléctric, talls, etc. Els riscs químics impliquen generalment efectes tóxics de substancies que poden provocar cremades, in­flamacions de teixits, respostes al'lérgiques, i els biológics, infeccions de diferent grau de gravetat.

Des de I'inici, els estudiants han de tenir present que deter­minats productes químics em­magatzemats en els laboratoris de I'escola poden ser inflama­bles o explosius en determinades condicions, especialment en preséncia d'una flama en fun­cionament.

Quan s'utilitza algun equipa­ment eléctric en el laboratori, els professors han d'estar se­gurs que esta connectat a una presa de terra.

La simple utilització de ma­terial de vidre requereix donar instruccions específiques als estudiants. El material de vidre que és manejat inadequadament, no és menys perillós que d'altres tipus de riscs, ja que pot pro­vocar talls o cremades.

Molts tipus de vidre utilitzats en el laboratori es trenquen fa­cilment i precisen que els estu­diants els sapiguen manipular i transportar amb precaució.

Un altre problema que es pot presentar és quan s'escalfa el vidre, amb freqüéncia molts estudiants no se'n recorden i agafen el tub d'assaig per la part que ha estat escalfada, o el do­nen a un company perqué el subjecti, oferint-li aquesta zona.

206

Molts productes qUlmlcs tenen efectes tóxics si una per­sona és ex posada a dosis sufi­cientment altes, consegüentment una bona estratégia per contro­lar els riscs químics és disminuir el temps d'exposició. Com que gran part deis problemes prove­nen de la inhalació de substancies o de la seva acció de contacte amb la pell, s'ha d'ensenyar mostrant com cal manipular, agafar les mostres, transvasar els pro­ductes i utilitzar guants protec­tors, sent aquesta una important responsabilitat del professor.

Els estudiants han de ser conscients de la importancia de mantenir una bona ventilació mentre escalfen o barregen pro­ductes químics.

S'ha de fer émfasi en qué els flascons deis productes estiguin ben tapats, a fi d'evitar el des­preniment de vapors, i que la seva concentració en el labo­ratori sigui mínima.

Les ulleres de seguretat s'han d'utilitzar totes les vegades ne­cessaries. Depenent deis tipus de productes químics utilitzats, els vestits protectors, com bates, granotes o guants, poden ser necessaris per oferir una pro­tecció completa.

La instrucció essencial per la seguretat en tot laboratori inclou com cal actuar en cas de produir­se un accident. Així mateix, els estudiants necessiten conéixer la localització de les dutxes de se­guretat, rentaulls, extintors de toe i com s'han d'utilitzar.

Educació per a la prevenció d'accidents

4.3. Al gimnasi

L'educació física presenta el majar nivell d'accidentabilitat dins de les arees educacionals. És tres vegades més elevada que el nivell presentat d'accidents en les experiéncies en la classe de laboratori.

Obviament, és impossible eliminar tots els riscs i atzars en I'educació física. El desenvo­lupament d'habilitats implica activitats esportives, utilització d'aparells, Ilenguatges propis, segons la propia habilitat per reproduir models consistents. Tant com I'element huma s'hi vegi implicat, repercuteix en els errors comesos. Els estudiants ensopeguen, cauen, corren I'un junt a I'altre.

Cada tipus de moviment huma crea un potencial per la lesió. Com que les activitats d'educació física són caracteritzades pel moviment que freqüentment és enérgic i rapid i degut a qué un moviment pot ser oposat a un mateix tipus de moviment simi­lar al realitzat per una altra persona, el potencial de lesió és proporcionalment alt, fins i tot quan segueixen estrictament les normes i són utilitzats els equips protectors.

Estudis realitzats en els úl­tims anys indiquen que la ma­joria de lesions sofertes pels estudiants no han estat resultat de I'activitat, sinó d'una man­can9a de supervisió i instrucció en exercicis perillosos o d'uti­lització d'equips defectuosos.

Els equips i aparells que són utilitzats regularment, han de ser revisats amb freqüéncia. Els articles protectors, com casc, genolleres, protectors facials, han de ser revisats abans d'uti­litzar-Ios. Si es traba que els equips són defectuosos, o es de­termina que els materials no són segurs, les activitats específi­ques en qué es precisen s'han d'aturar fins que siguin realit­zades les reparacions.

4.4 Als tallers

Amb les seves nombrases peces afilades, punxegudes, velocitat alta, etc., els equips de taller de I'escola presenten una varietat de riscs potencial s per als estudiants de formació professional.

Serres poderoses, trepants, martells, claus i altres aparells poden ser molt destructius si són utilitzats impropiament. Els professors han de proporcionar instruccions detallades i una atenta supervisió durant les practiques i en el desenvolupa­ment del programa de seguretat en els tallers.

Abans que un estudiant utilitzi les maquines i eines, han de ser examinades cuidadosament per assegurar que tot esta en el seu Iloc correcte i en un bon esta!. Si alguna maquina presenta al­guna deficiéncia, convé no uti­litzar-Ia fins que sigui reparada.

Abans de permetre als estu­diants utilitzar els equips, han

207

Teresa Tilló

de rebre una instrucció com­prensiva de com operar d'una manera segura i eficient. Aixó inclou demostracions, tant de la utilització de les maquines com deis equips de protecció.

4.5. A la cuina

Els treballadors de la cuina del centre docent estan sotmesos a riscs constants: punxades amb espines de pe ix o altres objectes punxants, talls amb ganivets i tisores, traumatismes per má­quines móbils (picadors, pela­patates, trituradores, tallaem­botits, etc.), caigudes per pavi­ments Iliscants, possibilitat de quedar-se tancat en I'interior de les maquines frigorífiques, cremades procedents de la manipulacló d'oli calent o aigua calenta o nitrogen en cas d'uti­litzar cadena freda, incendis, explosions deis recipients a pressió (marmites), contactes electrics amb mans mullades, inundacions, etc.

Evidentment, el principal deis problemes és el derivat de la utilització deis combustibles ga­sosos (gas natural o gas propa principalment), que fa que sigui molt important el nombre i la situació de les sortides claus per tallar rapidament el combustible en Ilocs adequats, reixes de ventilació natural, sistemes d'extinció automatica en la campana d'extracció de fums i sistemes de detecció automatica de fuites de gas.

208

5. Actuació responsable del centre docent enfront deis riscs i accidents

5. 1. Crea ció d'una consciencia de seguretat

¿Com poI el personal deis centres docents sentir-se segur? Els dies de la immunitat del sis­tema educatiu i el seu personal han passat, per aixó és impor­tant el coneixement de la pro­tecció legal al personal de I'es­cola, així com la familiarització de les Ileis de responsabilitat que se li atribueixen.

És convenient que els pro­fessors siguin ensinistrats en primers auxilis, ja que ells seran probablement les primeres per­sones a presenciar i atendre un estudiant lesionat, i moltes ve­gades s'espera d'ells que tinguin les suficients destreses per encarregar-se d'una emergencia.

El professor ha de tenir cura de: supervisar les activitats deis estudiants, informar els estu­diants deis perills implicats en la manipulació i la realització de I'activitat, estar segur que els equips i materials eslan en bon ordre per al treball, donar ins­truccions detallades abans de permetre realitzar les activitats als estudiants.

L'administració del centre docent ha d'assignar únicament personal qualificat per realitzar el servei de supervisió, super­visar el nou personal per asse­gurar la seva familiaritat amb

Educació per a la prevenció d'accidents

el programa de seguretat a I'escola, tenir coneixement deis diferents programes curriculars i extracurriculars, proporcionar un servei adequat per al personal del centre, assistint i facilitant les situacions d'emergencia.

5.2. Oocumentació al dia

Els estudiants amb histories de malalties amb reaccions al­lergiques a picades, determinats productes, medicaments; tenir asma, diabetis o epilepsia, po­den estar en perill si el professor desconeix aquestes situacions.

Amb certa periodicitat, per exemple al principi de cada tri­mestre, els instructors haurien de revisar els registres medics deis seus estudiants per identi­ficar els possibles problemes. Aixo permetria que, en un mo­ment donat, el professor reac­cionés apropiadament en cas d'emergencia.

El registre deis accidents en els centres docents pressuposa dues funcions en el programa de salut escolar: per un costat, permeten ser utilitzats com a protecció a la corporació educa­tiva i a la seva plantilla de personal enfront deis litigis prensentats pels familiars deis estudiants lesionats; per altra part, poden ser utilitzats per identificar i corregir condicions de risc en I'ambient escolar.

És important que quan es produeixi un accident, en el re-

gistre escolar s'anotin aspectes tals com:

• Temps i Iloc de I'incident.

• Activitat implicada.

• Identificació deis partici-pants.

• Descripció de la lesió:

- Mecanisme de la lesió.

- Part del cos lesionada.

- Cures inicials practicades.

• Descripció detallada del succés.

• Diagnostic medic.

• Dades del retorn de I'es­tudiant a I'activitat.

Tot centre docent ha de dis­posar d'un pla d'alarma, emer­gencia i evacuació presentat i aprovat pels serveis de Pre­venció d'lncendis del Cos de Bombers. Un exemplar del pla ha d'estar sempre en la porteria de I'edifici.

El Pla d'Emergencia ha de contenir una copia deis planols actualitzats de I'edifici, les se­ves instal'lacions generals i la situació deis elements de pro­tecció contra incendis (extin­tors, equips de manega, polsa­dors, etc.), els components de la brigada de primera intervenció i deis equips d'evacuació, les seqüencies d'actuació en cas d'alarma i evacuació, i les ac­tuacions que s'han d'evitar.

209

Teresa Tilló

6. Responsabilitat de la seguretat al centre docent

La seguretat constitueix una responsabilitat per a tots els esglaons i graus de jerarquia en I'escola, i és més gran com més elevat sigui el nivell del carrec que s'ocupa: director, cap d'es­tudis, cap de departament, co­ordinador de cicle, etc.

Els professors representen la base del programa de seguretat en I'escola, ja que ells tenen la responsabilitat de I'educació en la seguretat i la prevenció d'ac­cidents. Pero una altra funció que generalment han de dur a terme és la de ser els primers a assistir i informar d'un accident. Quan un estudiant es lesiona en una activitat en relació amb I'escola, el professor és usualment la primera persona en I'escena de

Bibliografia

ADELL, J. (1982) «El alumbrado en las escuelas». Revista Theknos, núm. 70, juny.

A DEL L, J. i al t r e s (1 984 ) «Alumbrado de escuelas. Simposium de alumbrado del Comité Español de Ilumina­ción». Revista Theknos, núm. 80, gener-febrer.

BEVER, DAVID L. (1984) «Safety: a personal focus». Sto Louis Times Mirror, Mosby College Publishing.

210

I'accident i s'ha de preparar per proporcionar I'ajuda apropiada.

No solament és el professor de qui s'espera que expliqui i demostri als estudiants com es poden portar a terme activitats com les destreses i els proce­diments que li confereixen segu­retat en la realització, sinó que a més és important que treballi conjuntament amb el personal de vigilancia de I'escola i el perso­nal de manteniment per as se­gurar que tots els aparells utensilis estan en bon estat.

El personal de vigilancia i manteniment té la responsabilitat de controlar I'atzar i les condi­cions perilloses, tant dintre de I'edifici escolar com fora. Amb el registre i la relació de les condicions perilloses en el cen­tre docent, el personal de guardia i manteniment pot eliminar o co­rregir els problemes rapidament.

BOLADO, J. M .; RAMON, J. M. DE (1988) «La seguridad en los laboratorios». Apuntes de Educación. Naturaleza y Ma­temáticas, núm. 28; pags. 12-15. Anaya.

COMMISSARIAT GENERAL A LA PROMOTION DU TRAVAIL (1986) Responsa­bilités, fasc. 2; La prévention et la lutte contre I'incendie, fasc. 2; Sécurité, fasc. 3. Brussel·les.

Educació per a la prevenció d'accidents

DEPT. DE SANITAT y SEGURETAT SOCIAL ( 1 984) Manual de Prevenció deis Accidents a la infancia. Barcelona, Generalitat de Catalunya, Direcció General de Promoció de la Salut.

FORTUNY, M.; MARINÉ, C. (1983) "Prevención de accidentes». Cuadernos de Educación Sa­nitaria. Barcelona, Barca­nova.

GARCIALOPEZ, J. (1991) "Segu­ridad en la manipulación de productos químicos en el laboratorio». Mapfre Segu­ridad, núm. 41; pago 11-20.

INsTITuT DE TECNOLOGIA DE LA CONS­TRUCCIO DE CATALUNYA (1983) Cap a una nova normativa d'edificació escolar. Barce­lona, Generalitat de Catalu­nya.

INsTITuT NATIONAL DE RECHERCHE ET DE SÉCURITÉ (1975) La sécurité dans les manipulations scien­tífiques deis Iycées et colle­ges. París, INRS.

J UVANET, J.; SALLERAS, L. (1978) Programa de Salut Escolar. Barcelona, Institut Municipal d'Higiene, Ajuntament de Barcelona.

MARTíNEZ LOPEZ, P. (1974) "Pre­vención de accidentes en la escuela y papel de la escuela en la lucha contra los acci­dentes». An.Esp.Ped., núm. 7, supo 1; pago 63.

MARTíNEZ LOPEZ, P. (1978) "Epi­demiologia deis accidents a I'escola». Primer Congrés de pediatres de Ilengua catala­na. Primera ponencia "Epi­demiologia pediatrica als Pa'lsos Catalans». Girona, mar9 de 1978; pago 161-169.

McCoRMACK, G.R. (1960) Work injuries and work-injury rates in school lunchrooms. Washington, Bureau of labor statistics.

McKuslcK, B.C. (1981) "Prudent practices for Handling Ha­zardous Chemicals in Labo­ratories». Science, vol. 211, núm. 4484, February 20; pago 777-780.

NATIONAL FIRE PROTECTION ASOCIATION ( 1 978) Manual de protección contra incendios. Editorial Mapfre.

NATIONAL SAFETY COUNCIL (1978) Laboratory Glassware. Chi­cago (1IIinois).

NATIONAL SAFETY COUNCIL (1978) Safety in the School Lunch­room. Chicago (1IIinois).

NATIONAL SAFETY COUNCIL (1981) Accidents Facts: 1981. Chicago (1IIinois).

PICAÑOL, J. (1982) La prevención de accidentes en la infancia. Institut Municipal de la Salut. Ajuntament de Barcelona.

ROCKWELL, T.H. et al. (1967) Work injuries and accident-causes in school lunchrooms. Was­hington, Bureau of Labour statistics.

SCHALLER, W. E. (1981) The School Health Program. (5a. edició). Pennsylvania (Philadelphia), Saunders College Publishing.

SUAREZ LOSADA, M.J. (1986) Los accidentes infantiles y sus causas: Bases preventivas. Consellería de Sanidad y Se­guridad Social. Xunta de Galicia.

SUBDIRECCION GENERAL DE SEGURIDAD INDUSTRIAL - MlNER (1984) «Manual de divulgación so-

211

Teresa Tilló

bre protección contra acci­dentes en ascensores, apa­ratos elevadores y de trans­porte contínuo. Revista El Instalador, núm. 192, octu­bre.

T HYGERSON; AL TON, L.; SAFETY

(1986) Englewood cliffs. New Jersey, Prentice Hall, Inc.

VILANOVA FERRERAs, A. (1985) "E I riesgo de incendio en las es­cuelas. FOC 85". Revista Aself, núm. 96, juliol-agost.

Textos oficials

Boletín Oficial del Estado:

ORDEN de 10 de Febrero de 1971, BOE 10/2/1971, por la que se aprueba el programa de necesidades docentes para la redacción de proyectos de cen­tros de Educación General Bási­ca y de Bachillerato.

DECRETO 2413/1973 de 20 de Septiembre, BOE 9/10/1973, del Ministerio de Industria y sus sucesivas Instrucciones Técni­cas Complementarias, por el que se aprueba el Reglamento Elec­trotécnico para Baja Tensión.

ORDEN de 29 de Marzo de 1974, BOE 30/3/1974, de la Presidencia del Gobierno, por el que se aprueban las Normas Bá­s'lcas de Instalaciones de gas en los edificios habitados.

ORDEN de 14 de Agosto de 1975, BOE 26/8/1975, por la que se aprueba el programa de necesidades para la redacción de

212

los proyectos de centros de Formación Profesional de pri­mero y segundo grados.

ORDEN de 2 de Diciembre de 1975, BOE 19/12/1975, por la que se fijan las dotaciones míni­mas de los botiquines y de los gabinetes médicos de los centros docentes a los que se aplica el reglamento provisional de sani­dad escolar.

REAL DECRETO 2473/78, BOE 23/10/1978, del Ministerio de Sanidad y Seguridad Social, so­bre ordenación de los servicios de medicina e higiene escolar.

REAL DECRETO 1618/1980 de 4 de Julio, BOE 6/8/1980 de la Presidencia del Gobierno y sus instrucciones técnicas comple­mentarias, BOE 13/8/1981, por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones de Calefacción, Climatización yagua caliente sanitaria con el fin de racionali­zar su consumo energético.

ORDEN de 26 de Marzo de 1981, BOE 6/4/1981, por la que se aprueban los programas de necesidades para la redacción de los proyectos de construcción y adaptación de Centros de Educa­ción Especial.

ORDEN de 13 de Noviembre de 1984, BOE 17/11/1984, del Ministerio de Educación y Cien­cia, sobre evacuación de Cen­tros docentes de Educación Ge­neral Básica, Bachillerato y Formación Profesional.

ORDEN de 29 de Noviembre de 1984, BOE 26/2/1985, por la que se aprueba el "Manual de

Educació per a la prevenció d'accidents

Autoprotección para el desarro­llo de Plan de Emergencia contra incendios y de Evacuación de Locales y Edificios".

LEY 2/1985 de 21 de Enero, BOE 6/1/1985, sobre protec­ción civil.

LEY 1/1991 de 7 de Enero, BOE 8/1/1991, de modificación de los Códigos Civil y penal en materia de responsabilidad civil del profesorado.

REAL DECRETO 279/1991 de 1 de Marzo, BOE 8/3/1991, del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo, Norma Básica de la Edificación NBE-CPI/91: Condi­ciones de protección contra in­cendios en los edificios.

REAL DECRETO 1004/1991 de 14 de Junio, BOE 26/6/1991, por el que se establecen los re­quisitos mínimos de los Centros que impartan enseñanzas de ré­gimen general no universitarias.

CORRECCION de errores del REAL DECRETO 1004/1991, de 14 de Junio, BOE 18/7/1991, del Ministerio de Educación y Ciencia, por el que se establecen los requisitos mínimos de los centros que impartan enseñan­zas de régimen general no universitarias.

ORDEN de 4 de Noviembre de 1991,12/11/1991, por la que se aprueban los programas de Necesidades para la redacción de los proyectos de construcción de Centros de Ed ucación I nfanti 1, Educación Primaria, Educación Infantil y Primaria, Educación

Secundaria Obligatoria y Educa­ción Secundaria Completa.

Oiari Oficial de la Generalitat de Catalunya:

ORDRE d'11 de maig de 1983, DOGC 10/6/1983, que regula les condicions higiénico-sanitaries i de seguretat de compliment obligat pels centres d'atenció assistencial per a infants de menys de sis anys.

ORDRE d'1 de juny de 1983, BOE 10/6/1983, per la qual s'estableixen les condicions materials que hauran de regir en els centres d'atenció asistencial i educativa als infants fins a sis anys, no inscrits com a centres d'ensenyament, així com els móduls de personal i les titu­lacions exigibles.

DECRET 100/1984 de 10 d'abril, DOGC 18/4/1984, del Departament de Sanitat i Segu­retat Social, sobre supressió de barreres arquitectóniques.

DECRET 193/1987 de 19 de maig, DOGC 15/6/1987, del Departament de Sanitat i Segu­retat Social, pel qual s'aprova el reglament sanitari de piscines d'ús col·lectiu.

ORDRE de 16 d'octubre de 1991, DOGC 25/10/1991, per la qual es modifica I'annex de l'Ordre de 13 de novembre de 1989, per la qual s'aproven les instruccions que regulen les actuacions, els tramits i les gestions a realitzar pels centres docents públics de nivell no-

213

Teresa Tilló

universitari de Catalunya en determinats casos d'accidents o incidents.

214

Altres:

ORDENAN<;A del 30 de novembre de 1991, BOP 21/12/ 1991, de l'Ajuntament de Bar­celona: Condicions de protecció contra incendis als edificis.

El aumento de la calidad de vida comporta que la sociedad pida un aumento de la seguridad, es decir que se eviten o disminuyan los daños o pérdidas que provienen de los riesgos que puedan afectar al edificio docente y principal­mente a sus ocupan­tes. En el artículo se presenta la seguridad del centro docente considerando no únicamente el edificio, sino también su entorno, vías de acceso, patios y campos de juego, piscinas, estructura, fachadas, vias de circulación en el edificio, instalaciones eléctricas, de iluminación, calefac­ción, combustibles, protección contra incendios, pararrayos, y también los riesgos más frecuentes en la utilización de las aulas, laboratorios, gimnasio, tal/eres, cocina. Es importante crear una conciencia de seguridad y responsabilidad a todos los niveles en el centro docente. Se acompaña de la normativa por la que actualmente se rigen los centros docentes.

Educació per a la prevenció d'accidents

Abstracts

L 'amélioration de la qualité de la vie veut que la société exige une plus grande sécurité, c'est a di re que puissent étre évités ou réduits les dommages ou pertes provenant des risques que peuvent courir les bátiments scolaires et surtout leurs occupants. On traite ici la sécurité dans les établissements scolaires en considérant non seulement les bátiments mais aussi I'entourage, les accés, les cours et terrains de jeu, les piscines, la structure, les far;ades, la circulation dans les bátiments, les instaffations électriques, I'éclairage, le chauffage, les combus­tibles, la protection contre les incendies, les paratonnerres; on fait également mention des risques plus fréquents courus lors de I 'utilisation des sal/es de classe, des laboratoires, des gymnases, des ateliers, de la cuisine. ff est important de faire prendre conscience de la sécurité et de la responsabilité a tous les niveaux au sein des établissements scolaires. Nous joignons ¿ cet exposé le réglement actuel/ement en vigueur dans ces établissements.

The improving qua lit y of life implies that society demands a higher safety. This means that the damages and losses resulting from risks incurred by the school premises and above al/ by their inmates should be avoided We review the safety at school considering not only the school premises but also the environment, approaches, sports­and playgrounds, swimming-pools, structure, frontages, traffic inside the premises, electric appliances, lighting, heating, fuels, fire­fighting de vices, lightning-conductors, as wel/ as the most frequent risks due to the use of classrooms, laboratories, gymnasia, workshops, kitchens. It is important to crea te a consciousness of safetyand responsibllity on al/ levels of the institution. The regulations currentfy in force are enclosed herewith.

215