Les dunes d’Oliva, poblades d’una fauna i una fl ora autòctones de gran bellesa, unixen amb delicadesa els fèrtils camps de tarongers, les cases d’estil me-diterrani i les platges d’arena daurada i neta.A les properes poblacions de Piles, Bellreguard, Miramar, Guardamar de la Safor i Daimús el viatger podrà gaudir de platges d’arena fi na i aigües tèbies, tranquil·les i d’una variada oferta gastronòmica. A més, a Piles es pot visitar la Torre de Guaita (segle XVI).La població de Tavernes de la Valldigna se’ns pre-senta resguardada per l’Alt de les Creus. Tavernes combina els encants d’un municipi muntanyenc (brolladors com El Clot de la Font, miradors com L’Alt de les Creus, ermites o valls encisadores) amb els atractius de la costa mediterrània, amb dues platges, la de Tavernes i La Goleta.A pocs quilòmetres es troba el municipi de Xeraco, que s’obri al mar Mediterrani amb una platja de vora quatre quilòmetres d’arena fi na, molt pròxima a la localitat, tranquil·la i acollidora.L’interior de la comarca oferix al visitant poblacions tan interessants com Villalonga, amb paratges com

Circ de La Safor - VillalongaPlatja de XeracoMonestir Sant Jeroni de Cotalba a Alfauir

Platja de Tavernes de la Valldigna

el Barranc de l’Infern, el Racó del Duc, la Vall de Ca-naleta i el Circ de La Safor (un fantàstic hemicicle format per penya-segats, amb una altitud de 1.011 metres), i com Ador, autèntic “balcó” de La Safor.Alfauir, on es troba el Convent de Sant Jeroni de Cotalba (segle XIV) inclòs a la Ruta dels Monestirs. Barx, amb paratges com ara Les Foietes i la Drova, el cim del Mondúver i la Cova del Parpalló. A Simat de la Valldigna podrem visitar el Monestir de Santa Maria de la Valldigna (fundat el 1298) i l’ermita de Santa Anna o de la Xara (antiga mesquita). La Ruta dels Castells ens oferix la possibilitat de recórrer la comarca visitant els castells de Bairén, de Vilella, de Palma, de la Reina Mora, del Rebollet, de l’Alfàndec, de Vilallonga, de Borró i del Castellar. També resulta suggerent la visita a la Ruta de l’Ai-gua, que ens oferix una vista retrospectiva del sis-tema de reg, basat en el sistema àrab, encara en ús a la comarca, llegint el procés a través de les seues infraestructures, com la Casa Clara (segle XVI) i els molins, encara presents en municipis com Potries, Beniarjó, Benifl á, Rafelcofer, L’Alqueria de la Com-tessa, Vilallonga i Oliva, entre d’altres.

En l’àmbit mediambiental, destaquen igualment les rutes ecoturístiques de la Valldigna (Barx, Tavernes, Simat i Benifairó) o de la Vall de Vernissa (Llocnou de Sant Jeroni, Castellonet de la Conquesta, Almi-serà, Rótova, Palma de Gandía i Alfauir), com tam-bé la Ruta entre Senill i Borró, a la marjal de Gan-dia, o el Traçat de L’antic Ferrocarril d’Alcoi, entre Villalonga i L’Orxa, poden ser d’interés per al visitant amant de la naturalesa.

La comarca de La Safor es mostra al visitant a tra-vés d’un atractiu territori dividit entre el paisatge de la costa i l’interior muntanyenc. Les altes serres de Mustalla, Safor, Agulles i Grossa formen un tan-cat natural de vegetació rica, mentre que el litoral acull en la seua planura horts, platges amples i aco-llidores i una concentració urbana d’alta densitat. La proximitat i les múltiples relacions entre les po-blacions que integren la comarca fan que La Safor

es puga considerar com un conjunt urbà, com una ciutat dispersa, envoltada de zones verdes, dedica-des majoritàriament al cultiu de la taronja. Cims si-tuats a poca distància del mar i camps de tarongers que s’amaguen entre els vessants de les muntanyes constituïxen alguns elements del paisatge de La Sa-for, inesgotable en qualsevol època de l’any.

Platja d’Oliva

LA SAFORGandia, ciutat ducal i capital comarcal, va créixer entre el riu Serpis i el barranc de Sant Nicolau, so-bre un antic assentament ibèric. Durant el segle XV va viure el moment de més gran esplendor. Va crear la Universitat el segle XVI per a consolidar la brillant cultura que la vida cortesana de Gandia ha-via generat en noms il·lustres de les lletres: Ausiàs March, Joanot Martorell i Joan Roís de Corella. La ciutat va recuperar la seua esplendor al segle XX, de la mà del cultiu i l’exportació de cítrics i del tu-risme. El seu centre urbà conserva l’herència pa-trimonial d’aquells segles d’or, en edifi cis com ara: el Palau Ducal, la Col·legiata de Santa Maria, d’estil gòtic i declarada Monument Historicoartístic Nacio-nal, l’Hospital de Sant Marc (fi nal del segle XIV), el convent de Santa Clara, les Ermites de Santa Clara i Santa Anna, i l’Ajuntament (segle XVIII). El Palau Du-cal és el monument emblemàtic de la ciutat, recent-ment restaurat.

Des del centre històric ens desplaçarem al litoral, on l’encant de les platges, extenses i belles, guar-donades amb el distintiu de la Bandera Blava i nom-broses certifi cacions de qualitat, acompanyat per un clima benigne, permet gaudir-ne durant tot l’any. A pocs quilòmetres es troba Oliva, que ha sabut conservar el seu nucli antic amb el traçat urbanístic original de la fl orent època medieval. Es pot passe-jar per l’antiga Vila cristiana entre les esglésies, les cases senyorials, els antics portals i els museus. I es pot pujar a l’antic barri morisc del Raval, que con-serva els típics carrers empinats i angostos llaurats sobre la pedra.Impregnada d’història pel pas de multitud de po-bles i cultures, sempre acaba sorprenent i captivant l’afortunat visitant que s’hi endinsa.

Palau Ducal Gandia

Monestir de Santa Maria de la Valldigna

GASTRONOMIA

A Gandia es podrà degustar la seua famosíssima Fideuà, preparada amb fi deus cuinats amb brou de cigales, gambes i rap, tot això preparat en una paella. La seua tradició agrícola es fa patent al mercat dels divendres, on els agricultors acudixen a vendre els seus productes. Com a tot el litoral, predomina la paella, una àmplia gamma d’arrossos i una rica cuina de peix. Són plats típics: les coques a la calfó, les pebreres farcides, els fi gatells, la gamba amb bleda, les exquisides coques de dacsa i els pastissos.

Fideuà

la safor

com

arqu

es d

e la

pro

vínc

ia d

e Va

lènc

ia

la safor

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

Les dunes d’Oliva, poblades d’una fauna i una fl ora autòctones de gran bellesa, unixen amb delicadesa els fèrtils camps de tarongers, les cases d’estil me-diterrani i les platges d’arena daurada i neta.A les properes poblacions de Piles, Bellreguard, Miramar, Guardamar de la Safor i Daimús el viatger podrà gaudir de platges d’arena fi na i aigües tèbies, tranquil·les i d’una variada oferta gastronòmica. A més, a Piles es pot visitar la Torre de Guaita (segle XVI).La població de Tavernes de la Valldigna se’ns pre-senta resguardada per l’Alt de les Creus. Tavernes combina els encants d’un municipi muntanyenc (brolladors com El Clot de la Font, miradors com L’Alt de les Creus, ermites o valls encisadores) amb els atractius de la costa mediterrània, amb dues platges, la de Tavernes i La Goleta.A pocs quilòmetres es troba el municipi de Xeraco, que s’obri al mar Mediterrani amb una platja de vora quatre quilòmetres d’arena fi na, molt pròxima a la localitat, tranquil·la i acollidora.L’interior de la comarca oferix al visitant poblacions tan interessants com Villalonga, amb paratges com

Circ de La Safor - Villalonga Platja de Xeraco Monestir Sant Jeroni de Cotalba a Alfauir

Platja de Tavernes de la Valldigna

el Barranc de l’Infern, el Racó del Duc, la Vall de Ca-naleta i el Circ de La Safor (un fantàstic hemicicle format per penya-segats, amb una altitud de 1.011 metres), i com Ador, autèntic “balcó” de La Safor.Alfauir, on es troba el Convent de Sant Jeroni de Cotalba (segle XIV) inclòs a la Ruta dels Monestirs. Barx, amb paratges com ara Les Foietes i la Drova, el cim del Mondúver i la Cova del Parpalló. A Simat de la Valldigna podrem visitar el Monestir de Santa Maria de la Valldigna (fundat el 1298) i l’ermita de Santa Anna o de la Xara (antiga mesquita). La Ruta dels Castells ens oferix la possibilitat de recórrer la comarca visitant els castells de Bairén, de Vilella, de Palma, de la Reina Mora, del Rebollet, de l’Alfàndec, de Vilallonga, de Borró i del Castellar. També resulta suggerent la visita a la Ruta de l’Ai-gua, que ens oferix una vista retrospectiva del sis-tema de reg, basat en el sistema àrab, encara en ús a la comarca, llegint el procés a través de les seues infraestructures, com la Casa Clara (segle XVI) i els molins, encara presents en municipis com Potries, Beniarjó, Benifl á, Rafelcofer, L’Alqueria de la Com-tessa, Vilallonga i Oliva, entre d’altres.

En l’àmbit mediambiental, destaquen igualment les rutes ecoturístiques de la Valldigna (Barx, Tavernes, Simat i Benifairó) o de la Vall de Vernissa (Llocnou de Sant Jeroni, Castellonet de la Conquesta, Almi-serà, Rótova, Palma de Gandía i Alfauir), com tam-bé la Ruta entre Senill i Borró, a la marjal de Gan-dia, o el Traçat de L’antic Ferrocarril d’Alcoi, entre Villalonga i L’Orxa, poden ser d’interés per al visitant amant de la naturalesa.

La comarca de La Safor es mostra al visitant a tra-vés d’un atractiu territori dividit entre el paisatge de la costa i l’interior muntanyenc. Les altes serres de Mustalla, Safor, Agulles i Grossa formen un tan-cat natural de vegetació rica, mentre que el litoral acull en la seua planura horts, platges amples i aco-llidores i una concentració urbana d’alta densitat. La proximitat i les múltiples relacions entre les po-blacions que integren la comarca fan que La Safor

es puga considerar com un conjunt urbà, com una ciutat dispersa, envoltada de zones verdes, dedica-des majoritàriament al cultiu de la taronja. Cims si-tuats a poca distància del mar i camps de tarongers que s’amaguen entre els vessants de les muntanyes constituïxen alguns elements del paisatge de La Sa-for, inesgotable en qualsevol època de l’any.

Platja d’Oliva

LA SAFORGandia, ciutat ducal i capital comarcal, va créixer entre el riu Serpis i el barranc de Sant Nicolau, so-bre un antic assentament ibèric. Durant el segle XV va viure el moment de més gran esplendor. Va crear la Universitat el segle XVI per a consolidar la brillant cultura que la vida cortesana de Gandia ha-via generat en noms il·lustres de les lletres: Ausiàs March, Joanot Martorell i Joan Roís de Corella. La ciutat va recuperar la seua esplendor al segle XX, de la mà del cultiu i l’exportació de cítrics i del tu-risme. El seu centre urbà conserva l’herència pa-trimonial d’aquells segles d’or, en edifi cis com ara: el Palau Ducal, la Col·legiata de Santa Maria, d’estil gòtic i declarada Monument Historicoartístic Nacio-nal, l’Hospital de Sant Marc (fi nal del segle XIV), el convent de Santa Clara, les Ermites de Santa Clara i Santa Anna, i l’Ajuntament (segle XVIII). El Palau Du-cal és el monument emblemàtic de la ciutat, recent-ment restaurat.

Des del centre històric ens desplaçarem al litoral, on l’encant de les platges, extenses i belles, guar-donades amb el distintiu de la Bandera Blava i nom-broses certifi cacions de qualitat, acompanyat per un clima benigne, permet gaudir-ne durant tot l’any. A pocs quilòmetres es troba Oliva, que ha sabut conservar el seu nucli antic amb el traçat urbanístic original de la fl orent època medieval. Es pot passe-jar per l’antiga Vila cristiana entre les esglésies, les cases senyorials, els antics portals i els museus. I es pot pujar a l’antic barri morisc del Raval, que con-serva els típics carrers empinats i angostos llaurats sobre la pedra.Impregnada d’història pel pas de multitud de po-bles i cultures, sempre acaba sorprenent i captivant l’afortunat visitant que s’hi endinsa.

Palau Ducal Gandia

Monestir de Santa Maria de la Valldigna

GASTRONOMIA

A Gandia es podrà degustar la seua famosíssima Fideuà, preparada amb fi deus cuinats amb brou de cigales, gambes i rap, tot això preparat en una paella. La seua tradició agrícola es fa patent al mercat dels divendres, on els agricultors acudixen a vendre els seus productes. Com a tot el litoral, predomina la paella, una àmplia gamma d’arrossos i una rica cuina de peix. Són plats típics: les coques a la calfó, les pebreres farcides, els fi gatells, la gamba amb bleda, les exquisides coques de dacsa i els pastissos.

Fideuà

la safor

comarques de la província de València

la safor

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

Les dunes d’Oliva, poblades d’una fauna i una fl ora autòctones de gran bellesa, unixen amb delicadesa els fèrtils camps de tarongers, les cases d’estil me-diterrani i les platges d’arena daurada i neta.A les properes poblacions de Piles, Bellreguard, Miramar, Guardamar de la Safor i Daimús el viatger podrà gaudir de platges d’arena fi na i aigües tèbies, tranquil·les i d’una variada oferta gastronòmica. A més, a Piles es pot visitar la Torre de Guaita (segle XVI).La població de Tavernes de la Valldigna se’ns pre-senta resguardada per l’Alt de les Creus. Tavernes combina els encants d’un municipi muntanyenc (brolladors com El Clot de la Font, miradors com L’Alt de les Creus, ermites o valls encisadores) amb els atractius de la costa mediterrània, amb dues platges, la de Tavernes i La Goleta.A pocs quilòmetres es troba el municipi de Xeraco, que s’obri al mar Mediterrani amb una platja de vora quatre quilòmetres d’arena fi na, molt pròxima a la localitat, tranquil·la i acollidora.L’interior de la comarca oferix al visitant poblacions tan interessants com Villalonga, amb paratges com

Circ de La Safor - Villalonga Platja de Xeraco Monestir Sant Jeroni de Cotalba a Alfauir

Platja de Tavernes de la Valldigna

el Barranc de l’Infern, el Racó del Duc, la Vall de Ca-naleta i el Circ de La Safor (un fantàstic hemicicle format per penya-segats, amb una altitud de 1.011 metres), i com Ador, autèntic “balcó” de La Safor.Alfauir, on es troba el Convent de Sant Jeroni de Cotalba (segle XIV) inclòs a la Ruta dels Monestirs. Barx, amb paratges com ara Les Foietes i la Drova, el cim del Mondúver i la Cova del Parpalló. A Simat de la Valldigna podrem visitar el Monestir de Santa Maria de la Valldigna (fundat el 1298) i l’ermita de Santa Anna o de la Xara (antiga mesquita). La Ruta dels Castells ens oferix la possibilitat de recórrer la comarca visitant els castells de Bairén, de Vilella, de Palma, de la Reina Mora, del Rebollet, de l’Alfàndec, de Vilallonga, de Borró i del Castellar. També resulta suggerent la visita a la Ruta de l’Ai-gua, que ens oferix una vista retrospectiva del sis-tema de reg, basat en el sistema àrab, encara en ús a la comarca, llegint el procés a través de les seues infraestructures, com la Casa Clara (segle XVI) i els molins, encara presents en municipis com Potries, Beniarjó, Benifl á, Rafelcofer, L’Alqueria de la Com-tessa, Vilallonga i Oliva, entre d’altres.

En l’àmbit mediambiental, destaquen igualment les rutes ecoturístiques de la Valldigna (Barx, Tavernes, Simat i Benifairó) o de la Vall de Vernissa (Llocnou de Sant Jeroni, Castellonet de la Conquesta, Almi-serà, Rótova, Palma de Gandía i Alfauir), com tam-bé la Ruta entre Senill i Borró, a la marjal de Gan-dia, o el Traçat de L’antic Ferrocarril d’Alcoi, entre Villalonga i L’Orxa, poden ser d’interés per al visitant amant de la naturalesa.

La comarca de La Safor es mostra al visitant a tra-vés d’un atractiu territori dividit entre el paisatge de la costa i l’interior muntanyenc. Les altes serres de Mustalla, Safor, Agulles i Grossa formen un tan-cat natural de vegetació rica, mentre que el litoral acull en la seua planura horts, platges amples i aco-llidores i una concentració urbana d’alta densitat. La proximitat i les múltiples relacions entre les po-blacions que integren la comarca fan que La Safor

es puga considerar com un conjunt urbà, com una ciutat dispersa, envoltada de zones verdes, dedica-des majoritàriament al cultiu de la taronja. Cims si-tuats a poca distància del mar i camps de tarongers que s’amaguen entre els vessants de les muntanyes constituïxen alguns elements del paisatge de La Sa-for, inesgotable en qualsevol època de l’any.

Platja d’Oliva

LA SAFORGandia, ciutat ducal i capital comarcal, va créixer entre el riu Serpis i el barranc de Sant Nicolau, so-bre un antic assentament ibèric. Durant el segle XV va viure el moment de més gran esplendor. Va crear la Universitat el segle XVI per a consolidar la brillant cultura que la vida cortesana de Gandia ha-via generat en noms il·lustres de les lletres: Ausiàs March, Joanot Martorell i Joan Roís de Corella. La ciutat va recuperar la seua esplendor al segle XX, de la mà del cultiu i l’exportació de cítrics i del tu-risme. El seu centre urbà conserva l’herència pa-trimonial d’aquells segles d’or, en edifi cis com ara: el Palau Ducal, la Col·legiata de Santa Maria, d’estil gòtic i declarada Monument Historicoartístic Nacio-nal, l’Hospital de Sant Marc (fi nal del segle XIV), el convent de Santa Clara, les Ermites de Santa Clara i Santa Anna, i l’Ajuntament (segle XVIII). El Palau Du-cal és el monument emblemàtic de la ciutat, recent-ment restaurat.

Des del centre històric ens desplaçarem al litoral, on l’encant de les platges, extenses i belles, guar-donades amb el distintiu de la Bandera Blava i nom-broses certifi cacions de qualitat, acompanyat per un clima benigne, permet gaudir-ne durant tot l’any. A pocs quilòmetres es troba Oliva, que ha sabut conservar el seu nucli antic amb el traçat urbanístic original de la fl orent època medieval. Es pot passe-jar per l’antiga Vila cristiana entre les esglésies, les cases senyorials, els antics portals i els museus. I es pot pujar a l’antic barri morisc del Raval, que con-serva els típics carrers empinats i angostos llaurats sobre la pedra.Impregnada d’història pel pas de multitud de po-bles i cultures, sempre acaba sorprenent i captivant l’afortunat visitant que s’hi endinsa.

Palau Ducal Gandia

Monestir de Santa Maria de la Valldigna

GASTRONOMIA

A Gandia es podrà degustar la seua famosíssima Fideuà, preparada amb fi deus cuinats amb brou de cigales, gambes i rap, tot això preparat en una paella. La seua tradició agrícola es fa patent al mercat dels divendres, on els agricultors acudixen a vendre els seus productes. Com a tot el litoral, predomina la paella, una àmplia gamma d’arrossos i una rica cuina de peix. Són plats típics: les coques a la calfó, les pebreres farcides, els fi gatells, la gamba amb bleda, les exquisides coques de dacsa i els pastissos.

Fideuà

la safor

comarques de la província de València

la safor

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

Les dunes d’Oliva, poblades d’una fauna i una fl ora autòctones de gran bellesa, unixen amb delicadesa els fèrtils camps de tarongers, les cases d’estil me-diterrani i les platges d’arena daurada i neta.A les properes poblacions de Piles, Bellreguard, Miramar, Guardamar de la Safor i Daimús el viatger podrà gaudir de platges d’arena fi na i aigües tèbies, tranquil·les i d’una variada oferta gastronòmica. A més, a Piles es pot visitar la Torre de Guaita (segle XVI).La població de Tavernes de la Valldigna se’ns pre-senta resguardada per l’Alt de les Creus. Tavernes combina els encants d’un municipi muntanyenc (brolladors com El Clot de la Font, miradors com L’Alt de les Creus, ermites o valls encisadores) amb els atractius de la costa mediterrània, amb dues platges, la de Tavernes i La Goleta.A pocs quilòmetres es troba el municipi de Xeraco, que s’obri al mar Mediterrani amb una platja de vora quatre quilòmetres d’arena fi na, molt pròxima a la localitat, tranquil·la i acollidora.L’interior de la comarca oferix al visitant poblacions tan interessants com Villalonga, amb paratges com

Circ de La Safor - Villalonga Platja de Xeraco Monestir Sant Jeroni de Cotalba a Alfauir

Platja de Tavernes de la Valldigna

el Barranc de l’Infern, el Racó del Duc, la Vall de Ca-naleta i el Circ de La Safor (un fantàstic hemicicle format per penya-segats, amb una altitud de 1.011 metres), i com Ador, autèntic “balcó” de La Safor.Alfauir, on es troba el Convent de Sant Jeroni de Cotalba (segle XIV) inclòs a la Ruta dels Monestirs. Barx, amb paratges com ara Les Foietes i la Drova, el cim del Mondúver i la Cova del Parpalló. A Simat de la Valldigna podrem visitar el Monestir de Santa Maria de la Valldigna (fundat el 1298) i l’ermita de Santa Anna o de la Xara (antiga mesquita). La Ruta dels Castells ens oferix la possibilitat de recórrer la comarca visitant els castells de Bairén, de Vilella, de Palma, de la Reina Mora, del Rebollet, de l’Alfàndec, de Vilallonga, de Borró i del Castellar. També resulta suggerent la visita a la Ruta de l’Ai-gua, que ens oferix una vista retrospectiva del sis-tema de reg, basat en el sistema àrab, encara en ús a la comarca, llegint el procés a través de les seues infraestructures, com la Casa Clara (segle XVI) i els molins, encara presents en municipis com Potries, Beniarjó, Benifl á, Rafelcofer, L’Alqueria de la Com-tessa, Vilallonga i Oliva, entre d’altres.

En l’àmbit mediambiental, destaquen igualment les rutes ecoturístiques de la Valldigna (Barx, Tavernes, Simat i Benifairó) o de la Vall de Vernissa (Llocnou de Sant Jeroni, Castellonet de la Conquesta, Almi-serà, Rótova, Palma de Gandía i Alfauir), com tam-bé la Ruta entre Senill i Borró, a la marjal de Gan-dia, o el Traçat de L’antic Ferrocarril d’Alcoi, entre Villalonga i L’Orxa, poden ser d’interés per al visitant amant de la naturalesa.

La comarca de La Safor es mostra al visitant a tra-vés d’un atractiu territori dividit entre el paisatge de la costa i l’interior muntanyenc. Les altes serres de Mustalla, Safor, Agulles i Grossa formen un tan-cat natural de vegetació rica, mentre que el litoral acull en la seua planura horts, platges amples i aco-llidores i una concentració urbana d’alta densitat. La proximitat i les múltiples relacions entre les po-blacions que integren la comarca fan que La Safor

es puga considerar com un conjunt urbà, com una ciutat dispersa, envoltada de zones verdes, dedica-des majoritàriament al cultiu de la taronja. Cims si-tuats a poca distància del mar i camps de tarongers que s’amaguen entre els vessants de les muntanyes constituïxen alguns elements del paisatge de La Sa-for, inesgotable en qualsevol època de l’any.

Platja d’Oliva

LA SAFORGandia, ciutat ducal i capital comarcal, va créixer entre el riu Serpis i el barranc de Sant Nicolau, so-bre un antic assentament ibèric. Durant el segle XV va viure el moment de més gran esplendor. Va crear la Universitat el segle XVI per a consolidar la brillant cultura que la vida cortesana de Gandia ha-via generat en noms il·lustres de les lletres: Ausiàs March, Joanot Martorell i Joan Roís de Corella. La ciutat va recuperar la seua esplendor al segle XX, de la mà del cultiu i l’exportació de cítrics i del tu-risme. El seu centre urbà conserva l’herència pa-trimonial d’aquells segles d’or, en edifi cis com ara: el Palau Ducal, la Col·legiata de Santa Maria, d’estil gòtic i declarada Monument Historicoartístic Nacio-nal, l’Hospital de Sant Marc (fi nal del segle XIV), el convent de Santa Clara, les Ermites de Santa Clara i Santa Anna, i l’Ajuntament (segle XVIII). El Palau Du-cal és el monument emblemàtic de la ciutat, recent-ment restaurat.

Des del centre històric ens desplaçarem al litoral, on l’encant de les platges, extenses i belles, guar-donades amb el distintiu de la Bandera Blava i nom-broses certifi cacions de qualitat, acompanyat per un clima benigne, permet gaudir-ne durant tot l’any. A pocs quilòmetres es troba Oliva, que ha sabut conservar el seu nucli antic amb el traçat urbanístic original de la fl orent època medieval. Es pot passe-jar per l’antiga Vila cristiana entre les esglésies, les cases senyorials, els antics portals i els museus. I es pot pujar a l’antic barri morisc del Raval, que con-serva els típics carrers empinats i angostos llaurats sobre la pedra.Impregnada d’història pel pas de multitud de po-bles i cultures, sempre acaba sorprenent i captivant l’afortunat visitant que s’hi endinsa.

Palau Ducal Gandia

Monestir de Santa Maria de la Valldigna

GASTRONOMIA

A Gandia es podrà degustar la seua famosíssima Fideuà, preparada amb fi deus cuinats amb brou de cigales, gambes i rap, tot això preparat en una paella. La seua tradició agrícola es fa patent al mercat dels divendres, on els agricultors acudixen a vendre els seus productes. Com a tot el litoral, predomina la paella, una àmplia gamma d’arrossos i una rica cuina de peix. Són plats típics: les coques a la calfó, les pebreres farcides, els fi gatells, la gamba amb bleda, les exquisides coques de dacsa i els pastissos.

Fideuà

la saforcom

arques de la província de València

la safor

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

Les dunes d’Oliva, poblades d’una fauna i una fl ora autòctones de gran bellesa, unixen amb delicadesa els fèrtils camps de tarongers, les cases d’estil me-diterrani i les platges d’arena daurada i neta.A les properes poblacions de Piles, Bellreguard, Miramar, Guardamar de la Safor i Daimús el viatger podrà gaudir de platges d’arena fi na i aigües tèbies, tranquil·les i d’una variada oferta gastronòmica. A més, a Piles es pot visitar la Torre de Guaita (segle XVI).La població de Tavernes de la Valldigna se’ns pre-senta resguardada per l’Alt de les Creus. Tavernes combina els encants d’un municipi muntanyenc (brolladors com El Clot de la Font, miradors com L’Alt de les Creus, ermites o valls encisadores) amb els atractius de la costa mediterrània, amb dues platges, la de Tavernes i La Goleta.A pocs quilòmetres es troba el municipi de Xeraco, que s’obri al mar Mediterrani amb una platja de vora quatre quilòmetres d’arena fi na, molt pròxima a la localitat, tranquil·la i acollidora.L’interior de la comarca oferix al visitant poblacions tan interessants com Villalonga, amb paratges com

Circ de La Safor - Villalonga Platja de Xeraco Monestir Sant Jeroni de Cotalba a Alfauir

Platja de Tavernes de la Valldigna

el Barranc de l’Infern, el Racó del Duc, la Vall de Ca-naleta i el Circ de La Safor (un fantàstic hemicicle format per penya-segats, amb una altitud de 1.011 metres), i com Ador, autèntic “balcó” de La Safor.Alfauir, on es troba el Convent de Sant Jeroni de Cotalba (segle XIV) inclòs a la Ruta dels Monestirs. Barx, amb paratges com ara Les Foietes i la Drova, el cim del Mondúver i la Cova del Parpalló. A Simat de la Valldigna podrem visitar el Monestir de Santa Maria de la Valldigna (fundat el 1298) i l’ermita de Santa Anna o de la Xara (antiga mesquita). La Ruta dels Castells ens oferix la possibilitat de recórrer la comarca visitant els castells de Bairén, de Vilella, de Palma, de la Reina Mora, del Rebollet, de l’Alfàndec, de Vilallonga, de Borró i del Castellar. També resulta suggerent la visita a la Ruta de l’Ai-gua, que ens oferix una vista retrospectiva del sis-tema de reg, basat en el sistema àrab, encara en ús a la comarca, llegint el procés a través de les seues infraestructures, com la Casa Clara (segle XVI) i els molins, encara presents en municipis com Potries, Beniarjó, Benifl á, Rafelcofer, L’Alqueria de la Com-tessa, Vilallonga i Oliva, entre d’altres.

En l’àmbit mediambiental, destaquen igualment les rutes ecoturístiques de la Valldigna (Barx, Tavernes, Simat i Benifairó) o de la Vall de Vernissa (Llocnou de Sant Jeroni, Castellonet de la Conquesta, Almi-serà, Rótova, Palma de Gandía i Alfauir), com tam-bé la Ruta entre Senill i Borró, a la marjal de Gan-dia, o el Traçat de L’antic Ferrocarril d’Alcoi, entre Villalonga i L’Orxa, poden ser d’interés per al visitant amant de la naturalesa.

La comarca de La Safor es mostra al visitant a tra-vés d’un atractiu territori dividit entre el paisatge de la costa i l’interior muntanyenc. Les altes serres de Mustalla, Safor, Agulles i Grossa formen un tan-cat natural de vegetació rica, mentre que el litoral acull en la seua planura horts, platges amples i aco-llidores i una concentració urbana d’alta densitat. La proximitat i les múltiples relacions entre les po-blacions que integren la comarca fan que La Safor

es puga considerar com un conjunt urbà, com una ciutat dispersa, envoltada de zones verdes, dedica-des majoritàriament al cultiu de la taronja. Cims si-tuats a poca distància del mar i camps de tarongers que s’amaguen entre els vessants de les muntanyes constituïxen alguns elements del paisatge de La Sa-for, inesgotable en qualsevol època de l’any.

Platja d’Oliva

LA SAFORGandia, ciutat ducal i capital comarcal, va créixer entre el riu Serpis i el barranc de Sant Nicolau, so-bre un antic assentament ibèric. Durant el segle XV va viure el moment de més gran esplendor. Va crear la Universitat el segle XVI per a consolidar la brillant cultura que la vida cortesana de Gandia ha-via generat en noms il·lustres de les lletres: Ausiàs March, Joanot Martorell i Joan Roís de Corella. La ciutat va recuperar la seua esplendor al segle XX, de la mà del cultiu i l’exportació de cítrics i del tu-risme. El seu centre urbà conserva l’herència pa-trimonial d’aquells segles d’or, en edifi cis com ara: el Palau Ducal, la Col·legiata de Santa Maria, d’estil gòtic i declarada Monument Historicoartístic Nacio-nal, l’Hospital de Sant Marc (fi nal del segle XIV), el convent de Santa Clara, les Ermites de Santa Clara i Santa Anna, i l’Ajuntament (segle XVIII). El Palau Du-cal és el monument emblemàtic de la ciutat, recent-ment restaurat.

Des del centre històric ens desplaçarem al litoral, on l’encant de les platges, extenses i belles, guar-donades amb el distintiu de la Bandera Blava i nom-broses certifi cacions de qualitat, acompanyat per un clima benigne, permet gaudir-ne durant tot l’any. A pocs quilòmetres es troba Oliva, que ha sabut conservar el seu nucli antic amb el traçat urbanístic original de la fl orent època medieval. Es pot passe-jar per l’antiga Vila cristiana entre les esglésies, les cases senyorials, els antics portals i els museus. I es pot pujar a l’antic barri morisc del Raval, que con-serva els típics carrers empinats i angostos llaurats sobre la pedra.Impregnada d’història pel pas de multitud de po-bles i cultures, sempre acaba sorprenent i captivant l’afortunat visitant que s’hi endinsa.

Palau Ducal Gandia

Monestir de Santa Maria de la Valldigna

GASTRONOMIA

A Gandia es podrà degustar la seua famosíssima Fideuà, preparada amb fi deus cuinats amb brou de cigales, gambes i rap, tot això preparat en una paella. La seua tradició agrícola es fa patent al mercat dels divendres, on els agricultors acudixen a vendre els seus productes. Com a tot el litoral, predomina la paella, una àmplia gamma d’arrossos i una rica cuina de peix. Són plats típics: les coques a la calfó, les pebreres farcides, els fi gatells, la gamba amb bleda, les exquisides coques de dacsa i els pastissos.

Fideuà

la safor

comarques de la província de València

la safor

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

Les dunes d’Oliva, poblades d’una fauna i una fl ora autòctones de gran bellesa, unixen amb delicadesa els fèrtils camps de tarongers, les cases d’estil me-diterrani i les platges d’arena daurada i neta.A les properes poblacions de Piles, Bellreguard, Miramar, Guardamar de la Safor i Daimús el viatger podrà gaudir de platges d’arena fi na i aigües tèbies, tranquil·les i d’una variada oferta gastronòmica. A més, a Piles es pot visitar la Torre de Guaita (segle XVI).La població de Tavernes de la Valldigna se’ns pre-senta resguardada per l’Alt de les Creus. Tavernes combina els encants d’un municipi muntanyenc (brolladors com El Clot de la Font, miradors com L’Alt de les Creus, ermites o valls encisadores) amb els atractius de la costa mediterrània, amb dues platges, la de Tavernes i La Goleta.A pocs quilòmetres es troba el municipi de Xeraco, que s’obri al mar Mediterrani amb una platja de vora quatre quilòmetres d’arena fi na, molt pròxima a la localitat, tranquil·la i acollidora.L’interior de la comarca oferix al visitant poblacions tan interessants com Villalonga, amb paratges com

Circ de La Safor - VillalongaPlatja de XeracoMonestir Sant Jeroni de Cotalba a Alfauir

Platja de Tavernes de la Valldigna

el Barranc de l’Infern, el Racó del Duc, la Vall de Ca-naleta i el Circ de La Safor (un fantàstic hemicicle format per penya-segats, amb una altitud de 1.011 metres), i com Ador, autèntic “balcó” de La Safor.Alfauir, on es troba el Convent de Sant Jeroni de Cotalba (segle XIV) inclòs a la Ruta dels Monestirs. Barx, amb paratges com ara Les Foietes i la Drova, el cim del Mondúver i la Cova del Parpalló. A Simat de la Valldigna podrem visitar el Monestir de Santa Maria de la Valldigna (fundat el 1298) i l’ermita de Santa Anna o de la Xara (antiga mesquita). La Ruta dels Castells ens oferix la possibilitat de recórrer la comarca visitant els castells de Bairén, de Vilella, de Palma, de la Reina Mora, del Rebollet, de l’Alfàndec, de Vilallonga, de Borró i del Castellar. També resulta suggerent la visita a la Ruta de l’Ai-gua, que ens oferix una vista retrospectiva del sis-tema de reg, basat en el sistema àrab, encara en ús a la comarca, llegint el procés a través de les seues infraestructures, com la Casa Clara (segle XVI) i els molins, encara presents en municipis com Potries, Beniarjó, Benifl á, Rafelcofer, L’Alqueria de la Com-tessa, Vilallonga i Oliva, entre d’altres.

En l’àmbit mediambiental, destaquen igualment les rutes ecoturístiques de la Valldigna (Barx, Tavernes, Simat i Benifairó) o de la Vall de Vernissa (Llocnou de Sant Jeroni, Castellonet de la Conquesta, Almi-serà, Rótova, Palma de Gandía i Alfauir), com tam-bé la Ruta entre Senill i Borró, a la marjal de Gan-dia, o el Traçat de L’antic Ferrocarril d’Alcoi, entre Villalonga i L’Orxa, poden ser d’interés per al visitant amant de la naturalesa.

La comarca de La Safor es mostra al visitant a tra-vés d’un atractiu territori dividit entre el paisatge de la costa i l’interior muntanyenc. Les altes serres de Mustalla, Safor, Agulles i Grossa formen un tan-cat natural de vegetació rica, mentre que el litoral acull en la seua planura horts, platges amples i aco-llidores i una concentració urbana d’alta densitat. La proximitat i les múltiples relacions entre les po-blacions que integren la comarca fan que La Safor

es puga considerar com un conjunt urbà, com una ciutat dispersa, envoltada de zones verdes, dedica-des majoritàriament al cultiu de la taronja. Cims si-tuats a poca distància del mar i camps de tarongers que s’amaguen entre els vessants de les muntanyes constituïxen alguns elements del paisatge de La Sa-for, inesgotable en qualsevol època de l’any.

Platja d’Oliva

LA SAFORGandia, ciutat ducal i capital comarcal, va créixer entre el riu Serpis i el barranc de Sant Nicolau, so-bre un antic assentament ibèric. Durant el segle XV va viure el moment de més gran esplendor. Va crear la Universitat el segle XVI per a consolidar la brillant cultura que la vida cortesana de Gandia ha-via generat en noms il·lustres de les lletres: Ausiàs March, Joanot Martorell i Joan Roís de Corella. La ciutat va recuperar la seua esplendor al segle XX, de la mà del cultiu i l’exportació de cítrics i del tu-risme. El seu centre urbà conserva l’herència pa-trimonial d’aquells segles d’or, en edifi cis com ara: el Palau Ducal, la Col·legiata de Santa Maria, d’estil gòtic i declarada Monument Historicoartístic Nacio-nal, l’Hospital de Sant Marc (fi nal del segle XIV), el convent de Santa Clara, les Ermites de Santa Clara i Santa Anna, i l’Ajuntament (segle XVIII). El Palau Du-cal és el monument emblemàtic de la ciutat, recent-ment restaurat.

Des del centre històric ens desplaçarem al litoral, on l’encant de les platges, extenses i belles, guar-donades amb el distintiu de la Bandera Blava i nom-broses certifi cacions de qualitat, acompanyat per un clima benigne, permet gaudir-ne durant tot l’any. A pocs quilòmetres es troba Oliva, que ha sabut conservar el seu nucli antic amb el traçat urbanístic original de la fl orent època medieval. Es pot passe-jar per l’antiga Vila cristiana entre les esglésies, les cases senyorials, els antics portals i els museus. I es pot pujar a l’antic barri morisc del Raval, que con-serva els típics carrers empinats i angostos llaurats sobre la pedra.Impregnada d’història pel pas de multitud de po-bles i cultures, sempre acaba sorprenent i captivant l’afortunat visitant que s’hi endinsa.

Palau Ducal Gandia

Monestir de Santa Maria de la Valldigna

GASTRONOMIA

A Gandia es podrà degustar la seua famosíssima Fideuà, preparada amb fi deus cuinats amb brou de cigales, gambes i rap, tot això preparat en una paella. La seua tradició agrícola es fa patent al mercat dels divendres, on els agricultors acudixen a vendre els seus productes. Com a tot el litoral, predomina la paella, una àmplia gamma d’arrossos i una rica cuina de peix. Són plats típics: les coques a la calfó, les pebreres farcides, els fi gatells, la gamba amb bleda, les exquisides coques de dacsa i els pastissos.

Fideuà

la safor

com

arqu

es d

e la

pro

vínc

ia d

e Va

lènc

ia

la safor

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

Les dunes d’Oliva, poblades d’una fauna i una fl ora autòctones de gran bellesa, unixen amb delicadesa els fèrtils camps de tarongers, les cases d’estil me-diterrani i les platges d’arena daurada i neta.A les properes poblacions de Piles, Bellreguard, Miramar, Guardamar de la Safor i Daimús el viatger podrà gaudir de platges d’arena fi na i aigües tèbies, tranquil·les i d’una variada oferta gastronòmica. A més, a Piles es pot visitar la Torre de Guaita (segle XVI).La població de Tavernes de la Valldigna se’ns pre-senta resguardada per l’Alt de les Creus. Tavernes combina els encants d’un municipi muntanyenc (brolladors com El Clot de la Font, miradors com L’Alt de les Creus, ermites o valls encisadores) amb els atractius de la costa mediterrània, amb dues platges, la de Tavernes i La Goleta.A pocs quilòmetres es troba el municipi de Xeraco, que s’obri al mar Mediterrani amb una platja de vora quatre quilòmetres d’arena fi na, molt pròxima a la localitat, tranquil·la i acollidora.L’interior de la comarca oferix al visitant poblacions tan interessants com Villalonga, amb paratges com

Circ de La Safor - VillalongaPlatja de XeracoMonestir Sant Jeroni de Cotalba a Alfauir

Platja de Tavernes de la Valldigna

el Barranc de l’Infern, el Racó del Duc, la Vall de Ca-naleta i el Circ de La Safor (un fantàstic hemicicle format per penya-segats, amb una altitud de 1.011 metres), i com Ador, autèntic “balcó” de La Safor.Alfauir, on es troba el Convent de Sant Jeroni de Cotalba (segle XIV) inclòs a la Ruta dels Monestirs. Barx, amb paratges com ara Les Foietes i la Drova, el cim del Mondúver i la Cova del Parpalló. A Simat de la Valldigna podrem visitar el Monestir de Santa Maria de la Valldigna (fundat el 1298) i l’ermita de Santa Anna o de la Xara (antiga mesquita). La Ruta dels Castells ens oferix la possibilitat de recórrer la comarca visitant els castells de Bairén, de Vilella, de Palma, de la Reina Mora, del Rebollet, de l’Alfàndec, de Vilallonga, de Borró i del Castellar. També resulta suggerent la visita a la Ruta de l’Ai-gua, que ens oferix una vista retrospectiva del sis-tema de reg, basat en el sistema àrab, encara en ús a la comarca, llegint el procés a través de les seues infraestructures, com la Casa Clara (segle XVI) i els molins, encara presents en municipis com Potries, Beniarjó, Benifl á, Rafelcofer, L’Alqueria de la Com-tessa, Vilallonga i Oliva, entre d’altres.

En l’àmbit mediambiental, destaquen igualment les rutes ecoturístiques de la Valldigna (Barx, Tavernes, Simat i Benifairó) o de la Vall de Vernissa (Llocnou de Sant Jeroni, Castellonet de la Conquesta, Almi-serà, Rótova, Palma de Gandía i Alfauir), com tam-bé la Ruta entre Senill i Borró, a la marjal de Gan-dia, o el Traçat de L’antic Ferrocarril d’Alcoi, entre Villalonga i L’Orxa, poden ser d’interés per al visitant amant de la naturalesa.

La comarca de La Safor es mostra al visitant a tra-vés d’un atractiu territori dividit entre el paisatge de la costa i l’interior muntanyenc. Les altes serres de Mustalla, Safor, Agulles i Grossa formen un tan-cat natural de vegetació rica, mentre que el litoral acull en la seua planura horts, platges amples i aco-llidores i una concentració urbana d’alta densitat. La proximitat i les múltiples relacions entre les po-blacions que integren la comarca fan que La Safor

es puga considerar com un conjunt urbà, com una ciutat dispersa, envoltada de zones verdes, dedica-des majoritàriament al cultiu de la taronja. Cims si-tuats a poca distància del mar i camps de tarongers que s’amaguen entre els vessants de les muntanyes constituïxen alguns elements del paisatge de La Sa-for, inesgotable en qualsevol època de l’any.

Platja d’Oliva

LA SAFORGandia, ciutat ducal i capital comarcal, va créixer entre el riu Serpis i el barranc de Sant Nicolau, so-bre un antic assentament ibèric. Durant el segle XV va viure el moment de més gran esplendor. Va crear la Universitat el segle XVI per a consolidar la brillant cultura que la vida cortesana de Gandia ha-via generat en noms il·lustres de les lletres: Ausiàs March, Joanot Martorell i Joan Roís de Corella. La ciutat va recuperar la seua esplendor al segle XX, de la mà del cultiu i l’exportació de cítrics i del tu-risme. El seu centre urbà conserva l’herència pa-trimonial d’aquells segles d’or, en edifi cis com ara: el Palau Ducal, la Col·legiata de Santa Maria, d’estil gòtic i declarada Monument Historicoartístic Nacio-nal, l’Hospital de Sant Marc (fi nal del segle XIV), el convent de Santa Clara, les Ermites de Santa Clara i Santa Anna, i l’Ajuntament (segle XVIII). El Palau Du-cal és el monument emblemàtic de la ciutat, recent-ment restaurat.

Des del centre històric ens desplaçarem al litoral, on l’encant de les platges, extenses i belles, guar-donades amb el distintiu de la Bandera Blava i nom-broses certifi cacions de qualitat, acompanyat per un clima benigne, permet gaudir-ne durant tot l’any. A pocs quilòmetres es troba Oliva, que ha sabut conservar el seu nucli antic amb el traçat urbanístic original de la fl orent època medieval. Es pot passe-jar per l’antiga Vila cristiana entre les esglésies, les cases senyorials, els antics portals i els museus. I es pot pujar a l’antic barri morisc del Raval, que con-serva els típics carrers empinats i angostos llaurats sobre la pedra.Impregnada d’història pel pas de multitud de po-bles i cultures, sempre acaba sorprenent i captivant l’afortunat visitant que s’hi endinsa.

Palau Ducal Gandia

Monestir de Santa Maria de la Valldigna

GASTRONOMIA

A Gandia es podrà degustar la seua famosíssima Fideuà, preparada amb fi deus cuinats amb brou de cigales, gambes i rap, tot això preparat en una paella. La seua tradició agrícola es fa patent al mercat dels divendres, on els agricultors acudixen a vendre els seus productes. Com a tot el litoral, predomina la paella, una àmplia gamma d’arrossos i una rica cuina de peix. Són plats típics: les coques a la calfó, les pebreres farcides, els fi gatells, la gamba amb bleda, les exquisides coques de dacsa i els pastissos.

Fideuà

la safor

com

arqu

es d

e la

pro

vínc

ia d

e Va

lènc

ia

la safor

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

Les dunes d’Oliva, poblades d’una fauna i una fl ora autòctones de gran bellesa, unixen amb delicadesa els fèrtils camps de tarongers, les cases d’estil me-diterrani i les platges d’arena daurada i neta.A les properes poblacions de Piles, Bellreguard, Miramar, Guardamar de la Safor i Daimús el viatger podrà gaudir de platges d’arena fi na i aigües tèbies, tranquil·les i d’una variada oferta gastronòmica. A més, a Piles es pot visitar la Torre de Guaita (segle XVI).La població de Tavernes de la Valldigna se’ns pre-senta resguardada per l’Alt de les Creus. Tavernes combina els encants d’un municipi muntanyenc (brolladors com El Clot de la Font, miradors com L’Alt de les Creus, ermites o valls encisadores) amb els atractius de la costa mediterrània, amb dues platges, la de Tavernes i La Goleta.A pocs quilòmetres es troba el municipi de Xeraco, que s’obri al mar Mediterrani amb una platja de vora quatre quilòmetres d’arena fi na, molt pròxima a la localitat, tranquil·la i acollidora.L’interior de la comarca oferix al visitant poblacions tan interessants com Villalonga, amb paratges com

Circ de La Safor - VillalongaPlatja de XeracoMonestir Sant Jeroni de Cotalba a Alfauir

Platja de Tavernes de la Valldigna

el Barranc de l’Infern, el Racó del Duc, la Vall de Ca-naleta i el Circ de La Safor (un fantàstic hemicicle format per penya-segats, amb una altitud de 1.011 metres), i com Ador, autèntic “balcó” de La Safor.Alfauir, on es troba el Convent de Sant Jeroni de Cotalba (segle XIV) inclòs a la Ruta dels Monestirs. Barx, amb paratges com ara Les Foietes i la Drova, el cim del Mondúver i la Cova del Parpalló. A Simat de la Valldigna podrem visitar el Monestir de Santa Maria de la Valldigna (fundat el 1298) i l’ermita de Santa Anna o de la Xara (antiga mesquita). La Ruta dels Castells ens oferix la possibilitat de recórrer la comarca visitant els castells de Bairén, de Vilella, de Palma, de la Reina Mora, del Rebollet, de l’Alfàndec, de Vilallonga, de Borró i del Castellar. També resulta suggerent la visita a la Ruta de l’Ai-gua, que ens oferix una vista retrospectiva del sis-tema de reg, basat en el sistema àrab, encara en ús a la comarca, llegint el procés a través de les seues infraestructures, com la Casa Clara (segle XVI) i els molins, encara presents en municipis com Potries, Beniarjó, Benifl á, Rafelcofer, L’Alqueria de la Com-tessa, Vilallonga i Oliva, entre d’altres.

En l’àmbit mediambiental, destaquen igualment les rutes ecoturístiques de la Valldigna (Barx, Tavernes, Simat i Benifairó) o de la Vall de Vernissa (Llocnou de Sant Jeroni, Castellonet de la Conquesta, Almi-serà, Rótova, Palma de Gandía i Alfauir), com tam-bé la Ruta entre Senill i Borró, a la marjal de Gan-dia, o el Traçat de L’antic Ferrocarril d’Alcoi, entre Villalonga i L’Orxa, poden ser d’interés per al visitant amant de la naturalesa.

La comarca de La Safor es mostra al visitant a tra-vés d’un atractiu territori dividit entre el paisatge de la costa i l’interior muntanyenc. Les altes serres de Mustalla, Safor, Agulles i Grossa formen un tan-cat natural de vegetació rica, mentre que el litoral acull en la seua planura horts, platges amples i aco-llidores i una concentració urbana d’alta densitat. La proximitat i les múltiples relacions entre les po-blacions que integren la comarca fan que La Safor

es puga considerar com un conjunt urbà, com una ciutat dispersa, envoltada de zones verdes, dedica-des majoritàriament al cultiu de la taronja. Cims si-tuats a poca distància del mar i camps de tarongers que s’amaguen entre els vessants de les muntanyes constituïxen alguns elements del paisatge de La Sa-for, inesgotable en qualsevol època de l’any.

Platja d’Oliva

LA SAFORGandia, ciutat ducal i capital comarcal, va créixer entre el riu Serpis i el barranc de Sant Nicolau, so-bre un antic assentament ibèric. Durant el segle XV va viure el moment de més gran esplendor. Va crear la Universitat el segle XVI per a consolidar la brillant cultura que la vida cortesana de Gandia ha-via generat en noms il·lustres de les lletres: Ausiàs March, Joanot Martorell i Joan Roís de Corella. La ciutat va recuperar la seua esplendor al segle XX, de la mà del cultiu i l’exportació de cítrics i del tu-risme. El seu centre urbà conserva l’herència pa-trimonial d’aquells segles d’or, en edifi cis com ara: el Palau Ducal, la Col·legiata de Santa Maria, d’estil gòtic i declarada Monument Historicoartístic Nacio-nal, l’Hospital de Sant Marc (fi nal del segle XIV), el convent de Santa Clara, les Ermites de Santa Clara i Santa Anna, i l’Ajuntament (segle XVIII). El Palau Du-cal és el monument emblemàtic de la ciutat, recent-ment restaurat.

Des del centre històric ens desplaçarem al litoral, on l’encant de les platges, extenses i belles, guar-donades amb el distintiu de la Bandera Blava i nom-broses certifi cacions de qualitat, acompanyat per un clima benigne, permet gaudir-ne durant tot l’any. A pocs quilòmetres es troba Oliva, que ha sabut conservar el seu nucli antic amb el traçat urbanístic original de la fl orent època medieval. Es pot passe-jar per l’antiga Vila cristiana entre les esglésies, les cases senyorials, els antics portals i els museus. I es pot pujar a l’antic barri morisc del Raval, que con-serva els típics carrers empinats i angostos llaurats sobre la pedra.Impregnada d’història pel pas de multitud de po-bles i cultures, sempre acaba sorprenent i captivant l’afortunat visitant que s’hi endinsa.

Palau Ducal Gandia

Monestir de Santa Maria de la Valldigna

GASTRONOMIA

A Gandia es podrà degustar la seua famosíssima Fideuà, preparada amb fi deus cuinats amb brou de cigales, gambes i rap, tot això preparat en una paella. La seua tradició agrícola es fa patent al mercat dels divendres, on els agricultors acudixen a vendre els seus productes. Com a tot el litoral, predomina la paella, una àmplia gamma d’arrossos i una rica cuina de peix. Són plats típics: les coques a la calfó, les pebreres farcides, els fi gatells, la gamba amb bleda, les exquisides coques de dacsa i els pastissos.

Fideuà

la safor

com

arqu

es d

e la

pro

vínc

ia d

e Va

lènc

ia

la safor

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

Les dunes d’Oliva, poblades d’una fauna i una fl ora autòctones de gran bellesa, unixen amb delicadesa els fèrtils camps de tarongers, les cases d’estil me-diterrani i les platges d’arena daurada i neta.A les properes poblacions de Piles, Bellreguard, Miramar, Guardamar de la Safor i Daimús el viatger podrà gaudir de platges d’arena fi na i aigües tèbies, tranquil·les i d’una variada oferta gastronòmica. A més, a Piles es pot visitar la Torre de Guaita (segle XVI).La població de Tavernes de la Valldigna se’ns pre-senta resguardada per l’Alt de les Creus. Tavernes combina els encants d’un municipi muntanyenc (brolladors com El Clot de la Font, miradors com L’Alt de les Creus, ermites o valls encisadores) amb els atractius de la costa mediterrània, amb dues platges, la de Tavernes i La Goleta.A pocs quilòmetres es troba el municipi de Xeraco, que s’obri al mar Mediterrani amb una platja de vora quatre quilòmetres d’arena fi na, molt pròxima a la localitat, tranquil·la i acollidora.L’interior de la comarca oferix al visitant poblacions tan interessants com Villalonga, amb paratges com

Circ de La Safor - VillalongaPlatja de XeracoMonestir Sant Jeroni de Cotalba a Alfauir

Platja de Tavernes de la Valldigna

el Barranc de l’Infern, el Racó del Duc, la Vall de Ca-naleta i el Circ de La Safor (un fantàstic hemicicle format per penya-segats, amb una altitud de 1.011 metres), i com Ador, autèntic “balcó” de La Safor.Alfauir, on es troba el Convent de Sant Jeroni de Cotalba (segle XIV) inclòs a la Ruta dels Monestirs. Barx, amb paratges com ara Les Foietes i la Drova, el cim del Mondúver i la Cova del Parpalló. A Simat de la Valldigna podrem visitar el Monestir de Santa Maria de la Valldigna (fundat el 1298) i l’ermita de Santa Anna o de la Xara (antiga mesquita). La Ruta dels Castells ens oferix la possibilitat de recórrer la comarca visitant els castells de Bairén, de Vilella, de Palma, de la Reina Mora, del Rebollet, de l’Alfàndec, de Vilallonga, de Borró i del Castellar. També resulta suggerent la visita a la Ruta de l’Ai-gua, que ens oferix una vista retrospectiva del sis-tema de reg, basat en el sistema àrab, encara en ús a la comarca, llegint el procés a través de les seues infraestructures, com la Casa Clara (segle XVI) i els molins, encara presents en municipis com Potries, Beniarjó, Benifl á, Rafelcofer, L’Alqueria de la Com-tessa, Vilallonga i Oliva, entre d’altres.

En l’àmbit mediambiental, destaquen igualment les rutes ecoturístiques de la Valldigna (Barx, Tavernes, Simat i Benifairó) o de la Vall de Vernissa (Llocnou de Sant Jeroni, Castellonet de la Conquesta, Almi-serà, Rótova, Palma de Gandía i Alfauir), com tam-bé la Ruta entre Senill i Borró, a la marjal de Gan-dia, o el Traçat de L’antic Ferrocarril d’Alcoi, entre Villalonga i L’Orxa, poden ser d’interés per al visitant amant de la naturalesa.

La comarca de La Safor es mostra al visitant a tra-vés d’un atractiu territori dividit entre el paisatge de la costa i l’interior muntanyenc. Les altes serres de Mustalla, Safor, Agulles i Grossa formen un tan-cat natural de vegetació rica, mentre que el litoral acull en la seua planura horts, platges amples i aco-llidores i una concentració urbana d’alta densitat. La proximitat i les múltiples relacions entre les po-blacions que integren la comarca fan que La Safor

es puga considerar com un conjunt urbà, com una ciutat dispersa, envoltada de zones verdes, dedica-des majoritàriament al cultiu de la taronja. Cims si-tuats a poca distància del mar i camps de tarongers que s’amaguen entre els vessants de les muntanyes constituïxen alguns elements del paisatge de La Sa-for, inesgotable en qualsevol època de l’any.

Platja d’Oliva

LA SAFORGandia, ciutat ducal i capital comarcal, va créixer entre el riu Serpis i el barranc de Sant Nicolau, so-bre un antic assentament ibèric. Durant el segle XV va viure el moment de més gran esplendor. Va crear la Universitat el segle XVI per a consolidar la brillant cultura que la vida cortesana de Gandia ha-via generat en noms il·lustres de les lletres: Ausiàs March, Joanot Martorell i Joan Roís de Corella. La ciutat va recuperar la seua esplendor al segle XX, de la mà del cultiu i l’exportació de cítrics i del tu-risme. El seu centre urbà conserva l’herència pa-trimonial d’aquells segles d’or, en edifi cis com ara: el Palau Ducal, la Col·legiata de Santa Maria, d’estil gòtic i declarada Monument Historicoartístic Nacio-nal, l’Hospital de Sant Marc (fi nal del segle XIV), el convent de Santa Clara, les Ermites de Santa Clara i Santa Anna, i l’Ajuntament (segle XVIII). El Palau Du-cal és el monument emblemàtic de la ciutat, recent-ment restaurat.

Des del centre històric ens desplaçarem al litoral, on l’encant de les platges, extenses i belles, guar-donades amb el distintiu de la Bandera Blava i nom-broses certifi cacions de qualitat, acompanyat per un clima benigne, permet gaudir-ne durant tot l’any. A pocs quilòmetres es troba Oliva, que ha sabut conservar el seu nucli antic amb el traçat urbanístic original de la fl orent època medieval. Es pot passe-jar per l’antiga Vila cristiana entre les esglésies, les cases senyorials, els antics portals i els museus. I es pot pujar a l’antic barri morisc del Raval, que con-serva els típics carrers empinats i angostos llaurats sobre la pedra.Impregnada d’història pel pas de multitud de po-bles i cultures, sempre acaba sorprenent i captivant l’afortunat visitant que s’hi endinsa.

Palau Ducal Gandia

Monestir de Santa Maria de la Valldigna

GASTRONOMIA

A Gandia es podrà degustar la seua famosíssima Fideuà, preparada amb fi deus cuinats amb brou de cigales, gambes i rap, tot això preparat en una paella. La seua tradició agrícola es fa patent al mercat dels divendres, on els agricultors acudixen a vendre els seus productes. Com a tot el litoral, predomina la paella, una àmplia gamma d’arrossos i una rica cuina de peix. Són plats típics: les coques a la calfó, les pebreres farcides, els fi gatells, la gamba amb bleda, les exquisides coques de dacsa i els pastissos.

Fideuà

la safor

com

arqu

es d

e la

pro

vínc

ia d

e Va

lènc

ia

la safor

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

Les dunes d’Oliva, poblades d’una fauna i una fl ora autòctones de gran bellesa, unixen amb delicadesa els fèrtils camps de tarongers, les cases d’estil me-diterrani i les platges d’arena daurada i neta.A les properes poblacions de Piles, Bellreguard, Miramar, Guardamar de la Safor i Daimús el viatger podrà gaudir de platges d’arena fi na i aigües tèbies, tranquil·les i d’una variada oferta gastronòmica. A més, a Piles es pot visitar la Torre de Guaita (segle XVI).La població de Tavernes de la Valldigna se’ns pre-senta resguardada per l’Alt de les Creus. Tavernes combina els encants d’un municipi muntanyenc (brolladors com El Clot de la Font, miradors com L’Alt de les Creus, ermites o valls encisadores) amb els atractius de la costa mediterrània, amb dues platges, la de Tavernes i La Goleta.A pocs quilòmetres es troba el municipi de Xeraco, que s’obri al mar Mediterrani amb una platja de vora quatre quilòmetres d’arena fi na, molt pròxima a la localitat, tranquil·la i acollidora.L’interior de la comarca oferix al visitant poblacions tan interessants com Villalonga, amb paratges com

Circ de La Safor - Villalonga Platja de Xeraco Monestir Sant Jeroni de Cotalba a Alfauir

Platja de Tavernes de la Valldigna

el Barranc de l’Infern, el Racó del Duc, la Vall de Ca-naleta i el Circ de La Safor (un fantàstic hemicicle format per penya-segats, amb una altitud de 1.011 metres), i com Ador, autèntic “balcó” de La Safor.Alfauir, on es troba el Convent de Sant Jeroni de Cotalba (segle XIV) inclòs a la Ruta dels Monestirs. Barx, amb paratges com ara Les Foietes i la Drova, el cim del Mondúver i la Cova del Parpalló. A Simat de la Valldigna podrem visitar el Monestir de Santa Maria de la Valldigna (fundat el 1298) i l’ermita de Santa Anna o de la Xara (antiga mesquita). La Ruta dels Castells ens oferix la possibilitat de recórrer la comarca visitant els castells de Bairén, de Vilella, de Palma, de la Reina Mora, del Rebollet, de l’Alfàndec, de Vilallonga, de Borró i del Castellar. També resulta suggerent la visita a la Ruta de l’Ai-gua, que ens oferix una vista retrospectiva del sis-tema de reg, basat en el sistema àrab, encara en ús a la comarca, llegint el procés a través de les seues infraestructures, com la Casa Clara (segle XVI) i els molins, encara presents en municipis com Potries, Beniarjó, Benifl á, Rafelcofer, L’Alqueria de la Com-tessa, Vilallonga i Oliva, entre d’altres.

En l’àmbit mediambiental, destaquen igualment les rutes ecoturístiques de la Valldigna (Barx, Tavernes, Simat i Benifairó) o de la Vall de Vernissa (Llocnou de Sant Jeroni, Castellonet de la Conquesta, Almi-serà, Rótova, Palma de Gandía i Alfauir), com tam-bé la Ruta entre Senill i Borró, a la marjal de Gan-dia, o el Traçat de L’antic Ferrocarril d’Alcoi, entre Villalonga i L’Orxa, poden ser d’interés per al visitant amant de la naturalesa.

La comarca de La Safor es mostra al visitant a tra-vés d’un atractiu territori dividit entre el paisatge de la costa i l’interior muntanyenc. Les altes serres de Mustalla, Safor, Agulles i Grossa formen un tan-cat natural de vegetació rica, mentre que el litoral acull en la seua planura horts, platges amples i aco-llidores i una concentració urbana d’alta densitat. La proximitat i les múltiples relacions entre les po-blacions que integren la comarca fan que La Safor

es puga considerar com un conjunt urbà, com una ciutat dispersa, envoltada de zones verdes, dedica-des majoritàriament al cultiu de la taronja. Cims si-tuats a poca distància del mar i camps de tarongers que s’amaguen entre els vessants de les muntanyes constituïxen alguns elements del paisatge de La Sa-for, inesgotable en qualsevol època de l’any.

Platja d’Oliva

LA SAFORGandia, ciutat ducal i capital comarcal, va créixer entre el riu Serpis i el barranc de Sant Nicolau, so-bre un antic assentament ibèric. Durant el segle XV va viure el moment de més gran esplendor. Va crear la Universitat el segle XVI per a consolidar la brillant cultura que la vida cortesana de Gandia ha-via generat en noms il·lustres de les lletres: Ausiàs March, Joanot Martorell i Joan Roís de Corella. La ciutat va recuperar la seua esplendor al segle XX, de la mà del cultiu i l’exportació de cítrics i del tu-risme. El seu centre urbà conserva l’herència pa-trimonial d’aquells segles d’or, en edifi cis com ara: el Palau Ducal, la Col·legiata de Santa Maria, d’estil gòtic i declarada Monument Historicoartístic Nacio-nal, l’Hospital de Sant Marc (fi nal del segle XIV), el convent de Santa Clara, les Ermites de Santa Clara i Santa Anna, i l’Ajuntament (segle XVIII). El Palau Du-cal és el monument emblemàtic de la ciutat, recent-ment restaurat.

Des del centre històric ens desplaçarem al litoral, on l’encant de les platges, extenses i belles, guar-donades amb el distintiu de la Bandera Blava i nom-broses certifi cacions de qualitat, acompanyat per un clima benigne, permet gaudir-ne durant tot l’any. A pocs quilòmetres es troba Oliva, que ha sabut conservar el seu nucli antic amb el traçat urbanístic original de la fl orent època medieval. Es pot passe-jar per l’antiga Vila cristiana entre les esglésies, les cases senyorials, els antics portals i els museus. I es pot pujar a l’antic barri morisc del Raval, que con-serva els típics carrers empinats i angostos llaurats sobre la pedra.Impregnada d’història pel pas de multitud de po-bles i cultures, sempre acaba sorprenent i captivant l’afortunat visitant que s’hi endinsa.

Palau Ducal Gandia

Monestir de Santa Maria de la Valldigna

GASTRONOMIA

A Gandia es podrà degustar la seua famosíssima Fideuà, preparada amb fi deus cuinats amb brou de cigales, gambes i rap, tot això preparat en una paella. La seua tradició agrícola es fa patent al mercat dels divendres, on els agricultors acudixen a vendre els seus productes. Com a tot el litoral, predomina la paella, una àmplia gamma d’arrossos i una rica cuina de peix. Són plats típics: les coques a la calfó, les pebreres farcides, els fi gatells, la gamba amb bleda, les exquisides coques de dacsa i els pastissos.

Fideuà

la safor

comarques de la província de València

la safor

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

LA SAFORFESTES

Des del Porrat de Sant Antoni fins al Ball de la Ban-dera a Beniarjó (abril), passant per les Festes en ho-nor de la Mare de Déu dels Desemparats (maig) al Real de Gandia o les Fogueres de Sant Joan a tota la comarca (juny), La Safor celebra una gran quantitat de festes. Els Porrats són romeries que tradicionalment cele-bren els habitants de La Safor per a venerar algun sant i que es convertien en festes comarcals amb mercats de fruits secs, joguets, etcètera. Actual-ment s’estan recuperant estes festes que tenen una oferta ludicocultural paral·lela molt interessant. Els Porrats que actualment se celebren són: a l’hivern, pel gener, Sant Antoni a Oliva i a Benirredrà, i pel febrer, Sant Blai a Potries i Sant Macià a Rótova. A l’estiu, Sant Llorenç i el Crist de la Sang a Tavernes de la Valldigna, Santa Anna a Simat de la Valldigna i els Sants de la Pedra a l’Alqueria de la Comtessa.Destaquen igualment les Festes de Moros i Cris-tians, el tercer cap de setmana de juliol, i les Fes-tes Patronals de la Mare de Déu del Rebollet, el 8 de setembre, a Oliva, i per descomptat, la Fira i Festes de Gandia, en honor de Sant Francesc de Borja, a final de setembre i començament d’octubre. Gan-dia, Oliva, Tavernes de la Valldigna, l’Alqueria de la Comtessa i Xeraco celebren les falles pel març. La Setmana Santa de Gandia està declarada d’Interés Turístic.

BELLREGUARDTOURIST INFO BELLREGUARDPaseo Marítimo Tel./Fax: 962 819 320 - bellreguard@touristinfo.netDAIMÚSTOURIST INFO DAIMÚSPlaza Alcalde Francisco Castelló, s/n Tel. 962 803 822 - Fax.962 818 125 - daimus@touristinfo.netGANDIATOURIST INFO GandiaAvda. Marqués de Campo, s/nTel. 962 877 788 - Fax. 962 865 577 - gandia@touristinfo.netTOURIST INFO Gandia-PLAYAPaseo Marítimo Neptuno, 45Tel. 962 842 407 - Fax. 962 845 217 - gandiaplaya@touristinfo.netTOURIST INFO Gandia-PORTAvda. de la Pau, s/n - Recinto Portuario Zona Norte Tel. 962 959 814

MIRAMARTOURIST INFO MIRAMARAvda. de la MediterráneaTel. 962 802 165 - Fax. 962 819 073 (Ayto.) - miramar@touristinfo.netLA FONT D’EN CARRÒSTOURIST INFO LA FONT D’EN CARRÒSPlaza Ajuntament, 1 Tel.962 833 338 - Fax. 962 833 694 - tourinfo_lafontdencarros@gva.esOLIVATOURIST INFO OLIVAPasseig Lluis Vives, s/n Tel. 962 855 528 - oliva@touristinfo.netTOURIST INFO OLIVA PLAYAC/ Roger de Lauria, 38 Tel. 962 850 391 - olivaplaya@touristinfo.netPILESTOURIST INFO PILESPaseo Marítimo, s/nTel. 962 831 762 (Ayto.) - Fax. 962 831 711RÓTOVATOURIST INFO RÓTOVAPlaza Mayor, 7 Tel. 962 835 316 - Fax. 962 835 095 - tourist_rotova@gva.esSIMAT DE LA VALLDIGNATOURIST INFO SIMAT DE LA VALLDIGNAPaseo 9 d’Octubre Tel. 962 810 920TAVERNES DE LA VALLDIGNATOURIST INFO TAVERNES DE LA VALLDIGNAAvda. Marina, s/n Playa de Tavernes de la Valldigna Tel./Fax: 962 885 264 - tavernesvalldigna@touristinfo.netXERACOTOURIST INFO XERACOAvda. Migjorn, 2 Playa de XeracoTel. 962 888 261 - Fax. 962 892 540 (Ayto.) - xeraco@touristinfo.net