LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA I(1875-1898)

L’ECONOMIA I LA SOCIETAT

ESTABILITAT POLÍTICA I DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC

1.--Fa referència al fet que el sistema polític de la Restauració, malgrat ser una farsa, permet certa estabilitat degut a la seva durada i podem dir que fins l’any 1866 va permetre un cert desenvolupament econòmic.

En general i en matèria econòmica hem de tenir present que el segle XIX és un continu enfrontament entre les dues tendències econòmiques :

Lliurecanvistes Proteccionistes

•Comerciants Burgesia industrial•Accionistes ferro- Productors cerealscarril i siderúrgia MODERNITZACIÓ DEFENSA TAXES ARANZELARIES

ESTABILITAT POLÍTICA I DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC

6.-PERVIVÈNCIA D’UNA ECONOMIA AGRÀRIA

6. 1. El problema del camp espanyol (1.1. i 1.2 Llibre )Pas d’economia d’Antic Règim basada en les amortitzacions

de les propietats de la terra : mayorazo, mans mortes, béns comunals, et. a una economia de mercat basada en la propietat privada de la terra i l’entrada d’aquest bé en els circuits comercials propis dels sistema liberal.

COM?REFORMA AGRÀRIA DELS GOVERNS LIBERALS

PER QUÈ?a) Greus problemes agraris: estancament i poca

competitivitat.b) Resistència dels pagesos a continuar pagant drets feudalsc) Necessitat de que tothom accedís a la propietat de la terra.d) Necessitat de crear adeptes al règim liberal que és el que

engega les reformes

6.-PERVIVÈNCIA D’UNA ECONOMIA AGRÀRIA

Mesures que posa en marxa la reforma agrària:•1836-1855}Desamortització de Mendizábal i desamortització de Madoz respectivament.• Governs liberals progressistes• Acaben amb el règim de propietat senyorial, desamortitzen i desvinculen les terres treballades a baix rendiment per col.lectius com l’església i la noblesa.

Objectius:•Consideració de a terra com a una mercaderia més.•Que l’Estat pràcticament no intervingui en temes econòmics •Augment dels beneficis segons la llei d’oferta i demanda.

Conseqüències:Diversificació del nombre de propietaris de terres.•Camperols lliures de les rendes senyorials, pero continuen en la misèria.

6.-PERVIVÈNCIA D’UNA ECONOMIA AGRÀRIA

•Augment de la producció de cereals•Supressió dels drets de la Mesta.•Augment de la superfície conreada.•Tècniques rudimentàries, no s’inverteix.•La productivitat augmenta per causes naturals de clima i per la pròpia estructura de la propietat : minifundi i latifundi.•Nous conreus: vinya, cereals, blat de moro i patates. •Les terres són adquirides per burgesos i nobles, que la volen per augmentar patrimoni i no per invertir en ella.

L’excessiva importància de l’agricultura cerealística va comportar greus problemes al sector agrari espanyol

LA

SEGA 1895

6.-PERVIVÈNCIA D’UNA ECONOMIA AGRÀRIA

Al litoral mediterrani (Catalunya, València i Andalusia) es desenvolupa una

Agricultura especialitzada(vinya, olivera, fruiters, cítrics), Canals de regadiu

L’agricultura a Catalunya

Però...

6.2 L’AGRICULTURA A CATALUNYA

Dos tipus d’agricultura

Nord i interiorTradicional (secà): llegums i blat

Zones litoralsi prelitorals Intensiva i especialitzada (exportació)

(vinya, fruiters, regadiu)

Conflictes de propietat Rabassa morta Crisi de la fil·loxeraUnió de Rabassaires (1893)

Provocarà la creació de la

Febre d’or entre 1867-87 a causa de la fil·loxera a França

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS RESTAURACIÓ I

7.1. LES DIFICULTATS DEL PROCÉS

7. EL PROCÉS D’INDUSTRIALITZACIÓ

Endarreriment del procés industrial espanyol

A causa de

Excessiu proteccionisme

Transports deficients

Mercat espanyol pobre

Males comunicacions

Escassetat de capitals(poca innovació)

7.1. LES DIFICULTATS DEL PROCÉS

Indústria tèxtil catalana

Antecedents

Obertura comerç americà amb Carles III

Xarxa manufactureraIndianesFarga

Inversió capital provinent de l’agricultura

Creixement demogràfic (mà d’obra)

Tenia uns problemesManquen matèries primeres (cotó)Manquen fonts d’energia (carbó)Dèbil mercat interior (poca demanda)

L’aparició de les colònies industrials

La creació dels vapors. Importació de carbó.

Innovació tecnològica

Això exigia

Berguedana, selfactina

Proteccionisme1833, Bonaplata1840, “Vapor Vell” a Sants1849, “Espanya Industrial”

-Expansió fins el 1860-Crisi dels 60 (guerra de secessió americana)-Recuperació i expansió durantla Restauració (fins pèrdua de Cuba)

7.1. LES DIFICULTATS DEL PROCÉS

etapes

Uniformització de pesos, mesures i monedes

Altres sectors

El ferrocarrili la indústriamecànica

La mineria

Llei de ferrocarrils (1855)“La Maquinista, Terrestre i Marítima”, 1855 La baixa rendabilitat del ferrocarril provoca la crisi de 1866

Desamortitzacions del subsòl (permet l’entrada de capital estranger)Coure, mercuri, plom... (exportació)

1874, Banc d’Espanya (monopoli de l’emissió de moneda: pesseta, 1869)

La siderúrgia basca

-Es beneficia dela política proteccionista-Matèria primera excel·lent (ferro) s’intercanvia amb carbó anglès-Altos Hornos de Bilbao (1882) Altos Hornos de Vizcaya (1902)

MINERIA ,SIDERÚGIA , FERROCARRIL I SECTOR FINANCERTRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS RESTAURACIÓ I

Creació d’un mercat comú espanyol

Entre 1837 i 1892

Xarxa comercial i de transport Comunicacions Correus, 1850Telègraf, 1852

Classes populars

Petits propietaris de terres

Comerciants,petits productors

8.1.- Les Classes socials

Classes altes

Noblesa

Burgesia terratinent

Burgesia industrial

Classes mitjanes

Jornalers o proletariat rural

Classes baixes urbanes

Servei domèsticOficis artesanalsProletariat industrial

Perd privilegis senyorialsi fiscalsManté poder econòmic i polític

Latifundista (desamortitzacions)i financera

Conservadora i proteccionistaCatalunya i País Basc

Grup heterogeni amb poc poder (perjudicat pelsufragi restringit)Burgesia urbana

Arrendataris

Funcionaris públics

Professions liberalsPoca estabilitat professional

Advocats, metges...

8 EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA

8.2. La condició de la dona

8- Transformacions socials II

Funció d’esposa i mare Àmbit domèstic

A les classes baixes també es treballa a la fàbrica o es fa feina a domicili(doble jornada laboral)

Salaris més baixos

Discriminació legal

Sense moviment feminista a Espanya del XIXLluita reivindicativa

Dret a una educació femenina digna(Concepción Arenal, Emilia Pardo Bazán)

A les classes treballadoresMillorar les condicions laborals(Teresa Claramunt, anarquisme)

Es caracteritzava per ser

Sense dret al votJurídicament sotmeses a l’home(en totes les decisions)

provoca

Encara que

Però amb

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS RESTAURACIÓ I