Núm. 17

Setembre 2017

LA RENAIXENÇA Per Francesc Martínez

Cap a la segona meitat del segle XIX es va produir en la nostra terra un moviment, per part inicialment de la burgesia catalana, per la recuperació cultural i política digni-ficant la llengua catalana i restablint als territoris on aquesta es parlava (Països Catalans) una literatura nacional.

El moviment, tot i sent bàsicament literari en els seus inicis, esdevin-gué polític, potenciant en bona mesura el nacionalisme català.

L’ inici d’aquest moviment arrenca amb la publica-ció, el 24 d’agost de 1833, del poe-ma en llengua catalana Oda a la Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau a la

revista El Va-por, de

Barce-lona, tot i que ja s’havien publicat

algunes obres en català uns anys abans, però La Pàtria influeix sobre els escriptors catalans coetanis d’una forma decisiva.

L’any següent es publica la versió catalana de La Noia fugitiva, de Tommaso Grossi, traduïda per en Miquel Anton Marti i Cortada, que fou el primer llibre de versos que apareix en català d’ençà del 1714.

En el moment que l’ús de la llen-gua és practicat, no com un desig de conservar el passat, sinó com una projecció vers un esdevenidor que hom desitja ascendent, po-dem dir que la Renaixença ha començat.

El 1841, a iniciativa principalment de Joan Cortada, l’Acadèmia de Bones Lletres va convocar un con-curs per a premiar l’any següent la millor poesia cata-

lana o castellana que cantés l’expedició catalana dels almogà-vers a l’Orient al començament del segle XV, guanyant-la Rubió i Ors amb el seu poema Roudor de Llobregat.

1

Aquest certamen fou una mena d’assaig general del que serien els Jocs Florals, que encara trigarien disset anys a reaparèixer.

El 1859, a instàncies de Victor Balaguer,

Joan Cor-tada, Antoni de Bofarull i

Joaquim Rubió i Ors es reinstau-ren els Jocs

Florals de Barcelona, amb la deci-sió que els Jocs serien únicament catalans i no bilingües, com algú suggeria, comptant la literatura catalana amb una institució que la fomentaria i dotaria d’un ressó públic i prestigiós.

No tot van ser Jocs Florals al Prin-cipat. Poc a poc, van sorgir inicia-tives culturals coincidents sobretot amb l’adhesió a l’idioma. Foren institucions modestes que es mo-vien fora de l’òrbita literària, però que empraven el català com a mitjà d’expressió.

El jovent

in-tel·lec

tual cata-

lanista va desitjar alguna cosa més que literatura, i molt sovint es reu-nien al Café de França i després al Suís. Posteriorment van decidir formar una penya a la coneguda

farmàcia Montserrat o del Pi, al costat de la plaça de Sant Josep Oriol.

El 1869, Ramon Vidales, Antoni Aulestia i Roca i d’altres, com a fundadors, van constituir una agrupació política amb el nom de La Jove Catalunya, ubicada en el numero 31 del carrer de la Canu-da, que posteriorment van traslla-dar al primer pis de l’edifici del número 11 del carrer de Petritxol, on hi ha actualment el local de “La Mallorquina”. Tertulians assidus

foren entre altres Jacint Verdaguer, Guimerà i Milà i Fontanals.

El 1869, essent president en Francesc Ubach i Vinyeta es pro-posa l’antiga cançó “Els Sega-dors” com a himne català.

La Jove Catalunya va sostenir-se fins mitjans del 1875, i va morir per falta de base econòmica.

Uns quants dels antics afiliats a la Jove Catalunya, com l’Aldavert, Guimerà i Matheu van convocar una reunió amb l’idea de publicar un diari en català, sorgint el 13 de febrer de 1871 la publicació bi-mensual de “La Renaixença”, fins que l’1 de gener de 1881 es de-vingué com a diari.

Al maig de 1873 el diari va co-

mençar a publicar una sèrie d’articles de Josep Narcís Roca i Farreras a favor de la idea federal. Dins del mateix any sorgien altres articles en el diari reclamant per a Catalunya una autonomia política.

Pot ser que l’home que encarna la

Renaixença literària i que en certs

moments

prefigura la

Renaixença

política fou

Victor Bala-

guer i Cirera

(1824-

1901) advocat barceloní que va

ocupar bona part de la seva llarga

vida amb una intensa activitat lite-

rària. Fou periodista i home

d’acció, orador de masses i de

seleccions, fou un home

d’empenta.

Cal fer esment

d’un personatge

renaixentista per

excel·lència. Fou

en Valentí Almirall

i Llazer republicà

federal del grup

de Pi i Margall.

Almirall va plasmar les seves idees

editant el “Diari Català” que va

sortir a la llum el 4 de maig de

1879, essent el primer diari escrit

totalment en la nostra llengua,

publicant-se fins el juny de 1881.

Finalitzades les Guerres Carlines, en el Ministeri-Regència que havia de governar fins l’arribada del rei Borbó Alfons XII, no hi havia cap polític català. Però Catalunya esta-va entrant en una etapa en que el seu esperit es manifestaria sobre-tot en el pla cultural amb la més gran brillantor i vigoria. Es pot do-nar per clos el període de Renai-xença, quan comencen altres mo-viments: el Modernisme i el Nou-centisme.

Catalunya, setembre de 2017.

(Dades tretes de biblioteques i xarxes socials)

2

JUNTA DIRECTIVA

President: Carles Rosel

Vicepresident 1er.: Albert Serrano

Vicepresident 2on.: Amadeu Bitriu

Secretari: Eduard Alted

Tresorer: Josep Pesa

Vocals: Manel Fernández Esteve Muntal Jordi Barrull F. Xavier BalaguerGuillem PalmerJoan Josep BayotJoan Ramon Marbà

Col·laboradors: Manel Mas Josep Ma. Poblet Francesc Asensio Francesc Martínez Enric Ruiz Jaume Julià Josep Ma. Galofré

Les fotografies de la revista han estat realitzades i aportades pels col·labora-dors habituals o obtingudes a la xarxa.

Edita: JUBICEC, Associació de Jubilats i Antics Empleats de la Caixa d’Estalvis de Catalunya. Consell editor: La Junta Coordinació: Albert Serrano Disseny i maquetació: Amadeu Bitriu Impressió: Toni Ródenas Correu: Jubicec@jubicec.cat Dipòsit legal: B-14063-2011. L’Associació no assumeix les opinions dels articles dels col·laboradors, sent els únics responsables els signants dels mateixos.

CARTA OBERTA Benvolguts companys,

En primer lloc, desitjar que tothom hagi pogut gaudir d’un bon estiu i de

una bona “rentree” a la traumàtica vida post-vacances.

El fet més rellevant d’aquest quadrimestre serà, sens dubte, la celebració

del XXV Aniversari de la fundació de la nostra Associació. L’acta fundaci-

onal de Jubicec data del 17 d’octubre de 1992 i està penjada a la nostra

web.

Estem treballant per oferir-vos un dinar de germanor per celebrar aquest

esdeveniment. Tots els membres de la Junta estem molt animats per

realitzar aquesta trobada i voldríem aplegar el major número de socis

possible. Rebreu informació detallada a la major brevetat possible, al

temps que us demanem que feu les vostres inscripcions tan aviat com

pugueu, evidentment per motius logístics.

Amb motiu de l’efemèride hem fet uns “polos”

commemoratius, que resten a la vostra dis-

posició al preu unitari de 12 €.

Els participants en el taller de Power Point ens

van presentar els seus treballs de fi de curs. A tots, i en particular a l’amic

Joan Ramon, les meves felicitacions. La qualitat dels treballs era ex-

cel·lent, uns comunicaven poesia, altres acció o descripció. Tots corres-

ponien a un guió preestablert per l’artista amb molt bon ritme descriptiu.

Des d’aquestes ratlles us encoratjo a continuar amb aquesta tècnica,

que és un molt bon recurs per emmagatzemar records i vivències.

Vull ressaltar que aquest trimestre començarem un curs de CATALÀ BÀ-

SIC, el públic objectiu del qual són tots aquells socis que la seva forma-

ció va ser en castellà i que considerin que paga la pena treballar una

mica per adquirir coneixements del català. Això serà possible gràcies a la

col·laboració dels amics i companys Joan Puga i Joan Ramon Marbà

que han creat un curs bàsic interactiu. Des d’aquestes ratlles el nostre

agraïment al seu compromís i dedicació.

Us recomano l’article d’en Josep Maria Galofré sobre el seu bateig de

Pitch (molt bé Galo, pronostico que els que vau ser batejats, teniu futur

amb aquest esport).

I ja en el tema recomanacions, feu-li una ullada a l’article d’en Guillem

Palmer, sobre el Camí de Santiago, llegint-lo és com si el tornés a fer.

Molt bo i molt bé Guillem.

Una abraçada

C. Rosel

Setembre 2017

3

LOTERIA DE NADAL DE 2017 Tots els socis de JUBICEC, com en anys anteriors, juguen la quantitat de TRES EUROS (3 €), en el número que es reprodueix al costat, obsequi de l’Associació, sempre que estiguin al corrent de la quota d’associat a la data del sorteig.

En el cas de ser afavorits amb el reintegrament, el premi no es distribuirà i restarà com a fons de l’Associació.

NOVA ACTIVITAT: TALLER BÀSIC DE CATALÀ

Josep Puga Joan Ramon Marbà

Els nostres companys ens han fet una proposta que creiem que pot ser del vostre interès.

Aquesta, es basa en la iniciació de unes sessions de Català. La recolzem tota vegada que una gran part de nosaltres dominem l’idioma castellà, per ser el que vàrem estudiar, però no així el català que és el nostre idioma.

No us trobeu que els vostres fills i sobretot els nets us envien What App’s ?, Us heu fixat en quin idioma venen ?, En català oi ?, No us agradaria poder respondre amb el mateix idioma ?.

Les sessions seran impartides pels nostres companys, creadors de la proposta, que utilitzaran eines de power point, en pantalla gran modificable, per fer les explicacions més fàcils i més participatives.

En el tríptic de les activitats trobareu les dates dels Tallers i la forma d´inscripció, que també us farem avinents per circular

DITES CATALANESSETEMBRE El setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts Al setembre, qui tinga llavor que sembre Tramuntana per Sant Miquel, s'emporta l'aigua del cel

OCTUBRE Per l'octubre, caliuet Per Sant Narcís, cada mosca en val sis Lluna d'octubre, set ne descubre

NOVEMBRE De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja o fred o neu En novembre, qui no haja sembrat, que sembre La saó de novembre és bona pels nespres

DESEMBRE Desembre nevat, bon any per al blat Per Santa Caterina, ven la gallina Per Nadal, cadascú al seu hostal

4

XERRADES

LA DÈRIA D’EN MOLINARI, ELS BOLETS Per Josep Molinari

L’amic Molinari, en la seva xerrada, del 25 de setembre, ens introduirà en el mon dels bolets, en especial del rovelló, ens informarà sobre bibliografia boletaire i ens farà coneixedor de les seves experiències ... :

“Aquesta afició m´ha permès gaudir de la natura, del frescor del mati, de la visió de la vida animal al bosc, de la il·lusió i l’ esperança de viure un gran dia i d'omplir el cistell d’aquest tresor que el bosc ens ofereix”

L’OPTIMITZACIÓ DEL RESCAT DELS PLANS DE PENSIONS Per Miquel Rodera

En la xerrada que ens oferirà, el dia 9 d’octubre, en Miquel Rodera Bermúdez exposarà i desenvoluparà abastament els següents temes:

Perquè aportar a un Pla de Pensions si ja estic jubilat ? Novetats fiscals en el rescat amb dret a la reducció del 40%. Alternatives de rendes temporals i vitalícies per a complementar la pensió. Pla de Pensions com a solució per planificar el llegat en l’Impost de Successions.

LES FUNCIONS DEL FETGE I ELS RONYONS Per Max Aguilera

Per a la xerrada, del 23 de novem-bre, sobre salut d’aquesta tardor he pensat que podem tractar sobre les funcions com a emuntoris del fetge i els ronyons.

Com sabeu, el fetge te moltíssimes funcions, i de ben segur que la ciència encara no les ha esbrinat totes.

Sabem que és el nostre laboratori on es produeixen les principals reaccions bioquímiques imprescin-

dibles per mantener-nos vius i sans.

Una de les principals feines que te el nostre organisme és eliminar tot allò que li fa nosa: tòxics, cèlules mortes, microbis patògens, fàr-macs que ja han fet llur funció,…

Disposem de diversos òrgans que treballen en sinèrgia per aquesta tasca: pulmons, pell, colon, fetge i ronyons.

En aquesta ocasió parlarem doncs d’aquests dos darrers, precisament en llur funció com a emuntoris (fil-tres drenadors).

Com ja és habitual, veurem com podem, desde la prevenció, amb ajuda de la fitoteràpia i d’algunes recomanacions dietètiques, col.laborar en mantenir-los en òptimes condicions.

De ben segur ens resultarà prou interessant.

5

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DEL 2on TRIMESTRE DE 2017

ITINERARIS CULTURALS

El Cementiri del Poble Nou

Quan per les activitats del trimestre anterior, la junta va proposar la visita al Cementiri del Poble Nou, ho vam fer amb una certa recança, i pensant si seria atractiu per als nostres socis. Les inscripcions ben aviat van anar creixent, i el dia previst, 3 d’abril del 2.017, vam gaudir de la visita i de la companyia de molts participants. Hi vam assistir 38 persones.

Construït el 1.775, va ésser arrasat per les tropes napoleòniques el 1.808, i reconstruït posteriorment, havent-se inaugurat el nou el 15 d’abril de 1.819, sota la direcció de l’arquitecte Antonio Gineci. Ha sofert moltes ampliacions i modificacions, i actualment està prou ple, i únicament s’utilitza per enterraments de les famílies que tenen nínxols o bé panteons en propietat. Hi ha un bon moviment de compra-vendes del panteons i sepultures artístiques.

És una veritable exposició d’art funerari, que tenim a la nostra disposició i ben a prop, quan de vegades anem a visitar

cementiris de ciutats llunyanes.

Ens va acompanyar un guia oficial, que ens va fer “viure” el cementiri, amb explicacions molts completes i oferint-nos molts detalls, que si un hi va pel seu compte no els distingirà. Hi ha moltes escultures per mirar i admirar, potser l’escultura més considerada és EL PETÓ DE LA MORT de Jaume Barba del 1.930, que cada dia fotografia gent d’arreu del mon. També ens va explicar la llegenda de “El Santet” (Francesc Canals Ambrós), una història d’un noi de família humil de Barcelona, que era capaç de preveure i endevinar moltes coses de futur, i que es van anar complint. Després de la seva mort el 1927, va ésser enterrat al Cementiri de Poble Nou, i va començar a córrer rumors que pels seus poders sobrenaturals podia aconseguir certs favors, i es va generar un corrent de persones que anaven a resar i a demanar davant la seva sepultura, portant flors, espelmes i altres objectes. El seu lloc ocupa ara dues columnes de nínxols, i tots els que vam anar a la visita, podem donar fe, que encara avui hi va molta gent, d’aquí i de fora, a resar i deixar objectes en acció de gràcies.

Arxiu Joan Maragall de la Biblioteca de Catalunya En una cantonada de la Plaça Molina, de fet Carrer Alfons XII, número 79, ens trobem una colla de companys, alguns d'ells amb les esposes, per fer la visita cultural a la CASA MARAGALL.

6

Ben aviat vàrem saber moltes dades de la vida de Joan Maragall, del seu matrimoni, dels tretze fills que va tenir, un fet que pesà molt en la seva vida. Tot plegat fou molt i molt emocionant de la ma d'en Jep Barceló, un gran actor que amb una magnífica compenetració del personatge, en directe i essent uns prop dels altres, ens fer sentir la seva emoció que ens traslladava, com si ell fos en Joan Maragall. Vivia les explicacions com a fets de present.

L'ambient en aquell vetust menjador on tots asseguts fèiem rotllana, era sobri on la llum escollida ens mostrava ombres i clarors casi imaginaries. Després vàrem veure els dormitoris i roba de vestir de l`època, part de la seva obra escrita i un petit despatx, com relíquies molt ben cuidades d'aquells temps. Una profitosa visita per a conèixer millor un poeta de casa nostra.

La Vila de Gràcia i el Refugi Antiaeri de la Plaça de la Revolució

El passat 8 de Juny, vam fer la visita cultural a la Vila de Gràcia, Com el total d’assistents van ser 31, es va haver de fer dos grups de 16 i 15 persones.

Vam començar la visita davant la imponent Casa Fuster, de la que la guia oficial ens en va explicar els detalls. Just aquells dies hi havia, en una caseta als Jardinets de Gràcia, una completa exposició de fotos, cartells, etc. sobre els envelats històrics, que ens va permetre fer-nos una bona idea, del que són i han estat els actes lúdics i participatius de la Festa Major de Gràcia.

Tot seguit vam fer la caminada per diferents carrerons, carrers i places de l’antiga vila de Gràcia, que va ésser un municipi independent, fins que el 1897, quedà inte-grat a Barcelona, a la que estava unida pel majestuós Passeig de Gràcia.

Vam fer un repàs de diferents llocs: Carrer Josep Torres, on hi ha la “casa del diable”, ara en procés de restaura-

ció, diferents carrers del barri, habitats per gitanos de Gràcia, amb la casa natal de “El Pescailla”, creador i inspirador de la Rumba Catalana, la zona industrial, amb la imponent xemeneia del Vapor Nou, amb la placa que recorda el cantant Gato Pérez. reconvertit el terreny en la nova plaça del Poble Romaní.

També vam passejar per la zona comercial, amb el car-rer Puigmartí i el Mercat de l’Abaceria, i a la Plaça de la Revolució, al subsòl hi ha un pàrquing, que quan es va construir, va fer malbé bona part d’un refugi antiaeri de la Guerra Civil.

En queda un petit boci, que si demanes la clau al perso-nal del pàrquing, es pot visitar, però desgraciadament, no hi ha llum. Ningú vol posar una bombeta i pagar el seu ínfim consum.

Plaça de la Virreina, dedicada a la que fou esposa del Virrei Amat, i on hi tenien un palau, i a més hi ha l’església de Sant Joan.

I com no, per acabar, la plaça del Diamant, no te res especial, però és la plaça en que l’escriptora Mercè Rodoreda es va inspirar per la seva famosa obra, traduï-da a molts idiomes i que hem pogut veure al cinema i la TV: LA PLAÇA DEL DIAMANT.

No vam trobar a la Colometa, llàstima !

POWER POINT

Aquest trimestre, per a en-fortir els coneixements ad-quirits hem tornat als inicis i també ens hem iniciat en el

nou programa de Power Point 2013 i la música, en modo Wav. El dia 22 de maig vàrem finalitzar el curs amb un dinar de germanor i, desprès, als locals de

l’Agrupació, vàrem visionar els treballs presentats, recol-zats per diversos companys de la Junta.

7

EXCURSIONS

Aplec del Caragol a Lleida

A les 7 del mati, del diumenge 28 de maig, sortirem puntualment en viatge directe fins Lleida on amb bona senyalització arribarem al lloc on aparca l'autocar.

Un dia calorós, bon sol i bona temperatura. Mentre uns esmorzaven, el Presi i el Trobador varen fer la inscripció del Grup, tot recollint 35 barrets de palla, 35 panyoletes blaves, 35 tiquets per el tren turístic de Lleida i 35 tiquets per visitar els estants de les colles : La Bota, La Llauna i Lo Marraco.

Unes mossegades, col·locar-nos els barrets i les panyoletes i tot seguit a veure la rua de les colles participants, 114, per el Pont Vell de Lleida, després de recollir la insígnia de l’any de mans de l’Alcalde de la ciutat. Després de quasi dues hores vàrem anar a fer turisme per la ciutat amb el tren turístic. De fet no hi cabíem tots, però ens hi vàrem posar, uns damunt d’algú altre i a ratets com podíem. Fèiem molt soroll, cantàvem, ens atiparem de riure fins que a dalt de la Seu Vella, vàrem haver de baixar del tren. No podia amb la pujada.

Després corrent a dinar, a les 12,45, teníem la taula senyalada amb el nom "Caixa de Catalunya", ens va fer il·lusió !.

Bon dinar i, sobre tot, uns bons cargols. No en vàrem deixar cap ni un. A les 15,30 vàrem acabar de dinar i a les 17,30 vàrem quedar amb el conductor del bus que sortiríem per evitar els embussos típics. Aquí la gent va desaparèixer en petits grups, uns varen anar a fer un son damunt la gespa dels Camps Elisis, uns a l’ombra en un banc fent descans i altres varen anar a visitar els llocs de les colles participants i, fins i tot, es varen posar les botes amb les invitacions que varen re-bre.

A l’autocar a l’hora en punt, vàrem sortir com un tiro fins La Panadella, on vàrem parar per abeurar els cargols, quina set ! i també anar al lavabo. Tot molt bé, vàrem riure, vàrem menjar, estàvem molt ben acompanyats i unànimes.

Ruïnes d’Empúries

Aquest 20 de juny vàrem estar matiners i la primera parada de l’autocar, amb els 31 excursionistes, ha estat a Riudellots de la Selva, a peu de carretera. El Restaurant Sant Cristòfol ja tenia l'esmorzar a punt, sort perquè la gana la portàvem feta.

Un bon esmorzar que ens va permetre continuar viatge amb destí a L'Escala on ja teníem prepa-rada la visita guiada a les Ruïnes Grecoromanes d'Empúries.

Del que més vàrem tenir va esser SOL, sem-blava que estava acompanyat de la gran escal-forada que ens va regalar. Gorres i paraigües varen ser els més reclamats tot el dia. La visita va esser molt interessant, removent la historia d’ aquells primerencs habitants que amb les restes

que vàrem veure ens demostren un nivell d’intel·ligència força elevat. Les guies que ens varen tocar, dues noies joves amb un excel·lent nivell de coneixements, foren molt explícites.

Acabada la visita cultural, vàrem dedicar deu minuts a visitar el poble de Sant Martí d'Empúries i tot seguit amb l'autocar ens vàrem dirigir a Bellcaire d'Empordà on, el Restaurant L'Horta, ens tenia preparat un bon dinar. I com sempre passa, més que un dinar vàrem tenir el goig de compartir taula i gatzara amb tots el assistents, companys i companyes, amb un dia extraordinari en que els nostres coneixements i la nostra panxa van ser els grans beneficiaris.

8

XERRADES – TERTÚLIES

Solucions per minimitzar l’impacte fiscal i administratiu de l’Impost de Successions

Vist l’èxit d’assistència a les xerrades anteriors sobre VOLUNTATS ANTICIPADES I TESTAMENT VITAL (21-11-16) i BENEFICIS FISCALS DERIVATS DE MINUSVALIES (23-1-17), vam decidir proposar una nova xerrada sobre L’IMPORTANCIA DE LA PLANIFICACIÓ SUCCESSÒRIA.

Va tenir lloc el dia 8 de Maig del 2.017 amb la important assistència de 76 persones. La xerrada va constar de dues parts diferenciades, La primera a càrrec de l’advocada Sra. Teresa García, que ens va fer una àmplia i detallada exposició de la fiscalitat successòria, i de l’efecte que sobre el pagament poden tenir les decisions que haguem pres prèviament per inver-sions en productes més o menys favorables. Malgrat que nosaltres provenim el sector financer, i alguns coneixements tenim, la seva exposició, crec que a tots ens va a portar a pensar, que de cara a la nostra succes-sió, potser no fem les coses prou bé i que hem de donar una volta més al que pugui ser més convenient per els

nostres fills i/o hereus. Hi van haver diferents preguntes, a les que va donar puntual resposta. La segona part, la va presentar el Sr. Miquel Rodera (de Mapfre), que ens va fer una petita exposició de productes d’inversió (assegurances) que poden contribuir a una millora de la factura fiscal, posant-se a disposició de tots per resoldre qualsevol consulta. Com a complement, i a petició nostra, van tenir l’amabilitat de fer-nos arribar els Power Point de les seves exposici-ons, i que, amb la seva autorització, us hem fet arribar a tots els assistents, esperant que hagin estat de la vostra utilitat.

Colesterol bo ?, Colesterol dolent ?

El passat 12 de Juny, com estava programat, vam gaudir una vegada més de la xerrada del naturòpata i amic Max Aguilera. Aquesta vegada sobre la dualitat: COLESTEROL BO? – COLESTEROL DOLENT?.

El tema va merèixer molt interès, s’hi varen inscriure més de 40 persones, i al final, però, va haver-hi una assistèn-cia d’una trentena. La sessió va ser molt interessant i es van plantejar pre-guntes i aportacions per part de molts dels assistents. Va ser una sessió molt viva. Ens va explicar com el colesterol és una substància que envolta totes les cèl·lules del nostre cos i que és d’extrema necessitat perquè aquestes puguin portar a terme les seves funcions i per tant vital per a tots nosal-tres.

S’estima que el 75% del nostre colesterol el produeix el fetge i el 25% restant l’ingerim amb els aliments que pre-nem. D’una manera gràfica i senzilla ens va fer entendre que de colesterol només n’hi ha un, i que la classificació, més que bo o dolent, és la capacitat de transport que tenen aquells taxis “1” i “2” (LDL i HDL), que a gran velocitat transiten pel nostre sistema circulatori i que son capaços de retornar-lo o redistribuir-lo segons les necessitats del cos. L’important és que la proporció d’aquests dos transports estigui al voltant de 3. I que s’ha de fer seguiment quan estigui per damunt. Es convenient complementar les analítiques demanant els nivells d'homocisteïna per valorar millor el risc de posibles patologies vasculars, així com els nivells de vitamina B12. Va quedar clar que molta gent ja es fa tractaments mitjan-çant les prescripcions de estatines.

També ens va explicar coses que es poden fer per la regulació, de manera menys invasiva, com ara, prendre productes més de dietètica:

Llevat de cervesa, no desamargada amb Magne-si, anar substituint estatines per llevat d’arròs ver-mell

9

(sempre amb control mèdic si és el cas) i com-plementar-ho amb CoQ10, fer períodes de neteja del fetge: "Detox de fetge, ronyò i linfa, menjar alls, carxofes, boldo i flocs de civada.

I com no, com per moltes altres coses, fer una vida més sana: beure aigua, fer exercici, viure en ambients sans, control de sobrepès i evitar hipertensió arterial.

PITCH & PUTT

VIII Campionat JUBICEC

05-04 Sant Cebrià 27 particip. 27-04 Portal d’en Roc 25 “ 03-05 Montseny 20 “ 18-05 Mas Gurumbau Anul·lat31-05 HCP1 15 “ 15-06 Montseny 19 “

Campionat Semar Clàssic:

05-05 Montseny (Final) Equip de 8 jugadors

Campionat Semar Match-Play:

19-04 Montseny Equip de 8 jugadors 27-04 Franciac Equip de 8 jugadors

22-06 Vallromanes 18 “

CAMINADES CULTURALS

18-04 Sant Miquel del Fai 14 participants 05-15/5 El Camino de Santiago 26 “ 16-05 Òrrius-Argentona-Òrrius Anul·lada mal temps 30-05 L’Ametlla/Sta.Eulàlia/L’Ametlla 16 participants 13-06 Sant Pol-Calella de la Costa 15 “

ELS ESMORZARS DE JUBICEC

Els membres de la junta directiva de JUBICEC tenim una constant ben viva: fer cada dia més activitats que ens perme-

tin passar temps amb els companys, compartir, parlar, recordar, explicar, treure'ns la paraula per explicar aquells re-

cords que sovint ens tenen abandonats, tot esmorzant.

Però quan estem amb els companys som com

petites criatures que apareixen de sobte, volent

treure el cap i nosaltres embadalits escoltem

com si fos aigua beneïda.

El passat dia 24 de maig al restaurant Tres Enci-nas, de l’avinguda de Roma 153, vàrem viure unes poques hores molt aprofitades i que varen ampliar nostra memòria tot saludant a companys que feia temps que no veiem, fórem 23 com-panys i també la Laura Cayuela, una companya que es va sumar a la gresca.

10

CRÒNICA del BATEIG de PITCH & PUTT

Josep Ma. Galofré

Qui ho havia de dir ¡ Jo, als 71 anys, sense ser avi ni perspectives de ser-ho, que el 27 de juny, aniria de ba-teig.!.

M’he llevat a les 6,45 del matí. Havia d’agafar els “ferroca-tes” per arribar a Sant Cugat a les 8,30. Allí, abans de l’hora, em trobo amb el Guillem Palmer que també ha estat convidat. El dia es presenta preciós, bon sol, llumi-nós,bona temperatura, per això anem en pantalons curts i poca roba. Després de xerrar intranscendentment del bé i el mal, ens passa a buscar en Carles Rosel, un dels ofi-ciants, amb un altre convidat, l’Antonio…..

Per fer boca, ens porta a esmorzar a …… on ja s’hi troba l’altre oficiant, en Joan Bayot. Bon esmorzar!. En acabar, ràpid cap al “santuari”, on ens unim als altres convidats, En Josep Pesa i en Josep Lluis Ibarz.

Per tal d’anar equipats com cal, ens deixen un parell de carrets plens d’uns pals, acabats en extranyes formes, però són de ferro!. També hi adjunten unes pilotetes que els oficiants ens recalquen, una i altra vegada, que es diuen “boles”. Ha! I com són ben pòlits, quan la màquina les dona les renta amb aigua…

I s’inicia la ceremonia. L’oficiant major, “el profe”, que es veu, (com ens ho demostrarà més endavant), porta molt més anys de tot tipus de ceremònies, ens fa una plàtica de com agafar els pals, com posar els peus, com flexionar els genolls com aixecar els braços i fins i tot com fer sortir el cul enrera!.

I ja ens deixa que ens esbravem fotent-li cops a les pilote-tes (perdó, boles).

Les primeres vegades surten a ras de terra. Sembla que vulguin correr en comptes de volar. Però, renoi, a la que portem…… cops de pal, ja volen. Si bé es cert que el vol és bastant minso, ja que arriben al 50/60 metres, quan sembla que tenen autonomía per fer fins 200 mts. I a més

les nostres són rebels ja que ens van cap on volen, no en línea recta, recta. De tant en tant hem de parar una mica, ja que sembla que no pero les mans “s’agarroten” i s’han de fer exercicis aliberadors …

Bé, quan l’oficiant major diu que ja n’hi ha prou de garro-tades, ens porta a un lloc perquè tractem les pilotes (i tornai, són boles) amb suavitat. Li diuen “green”. De tant ben cuidat que està, ens pasem de suavitat i sembla que les acariciem. Ens consta una mica fer que s’enfonsin en un forat, una mica més gran que els dels “guau” de quan jugàvem a bales. Potser si les boles (ara si ¡) fosin més petites que ens encabissin entre els dits hauríem anat més ràpids que amb els pals… Que per cert, n’hi ha varis i amb diversos números i formes finals. Uns per donar fort a

les boles, altres, perquè aixequin, altres per acompanyar-les.

Renoi, qualsevol diría que és una ciència!.

Doncs bé, sembla que pel bateig, que ja dura fa una hora, només li falta un passeig pel camp, quasi salvatge, gran i amb arbres, fotent cops a les boles per veure si van cap els forats que, com són tant lluny els señalen amb unes banderetes de color vermell per poder veure on “hauria d’anar” la bola. La primera meva té calor i se’n va a l’aigua. Per sort les altres sembla que ja s’han banyat i em creuen més. Els altres companys, excepte els oficiants, si fa no fa, van com jo.

Per fi, després de dues hores i mitja, algunes boles per-dudes, orgullosos de la feina ben feta, de no ser tant do-lents com alguns pensaven (no per medalla, és clar), s’acaba la ceremonia i hi ha abraçades com a premi.

Ei! Falta el final, que com us podeu imaginar, és el ban-quet però que no us l’explico perquè així ens acompan-yeu en una propera ocasió ¡.

11

CRÒNICA DEL ‚CAMINO‛ Per Guillem Palmer

Divendres dia 5: Abans de l’hora prevista ens trobem

a l’ estació de Sants els companys disposats a fer la

darrera etapa del ‚Camino‛ que de Sàrria de Lugo ens

portarà fins a Santiago de Compostela. Trobem a

faltar a Núria, Jordi´s i Amadeu que ens havien acom-

panyat en altres ocasions i desitgem tornar a gaudir

de la seva companyia.

Partim direcció Madrid-Atocha, correspondència fins a

Madrid-Chamartin amb temps per assaborir els ‚bo-

catas de calamares‛ abans de seguir fins Ourense i

Sàrria lloc de inici del nostre Camí.

Dissabte dia 6: A les 6,45 ens ve a recollir el bus que

ens durà a O‘Cebreiro, lloc on vàrem acabar el camí el

2016 i on iniciarem el d’enguany. Temps fresc, pluja i

boira que pràcticament no ens abandonarà en tota la

jornada amb alguna petita alternança de sol.

La ruta d’avui és d’uns 38 km. Fem les parades de

reagrupament i de intendència per reposar forces.

A les dues del migdia parada i fonda a Triacastela on

fem honors al ‚menú del peregrino‛ oferta habitual a

la majoria d’establiments de la ruta a un preu entre

10/12 euros amb primers plats entre verdura, pasta,

amanides o l’omnipresent caldo gallec i uns segons

de peix, pollastre o guisats de carns típics de la zona,

per acabar amb pastissos casolans, flam, gelat o

fruita,. També inclouen cafè o infusions acompanyats

de unes gotes d’orujo.

Un cop recupe-

rades les forces

arribem a Samos

amb temps just

per fer visitar el

monestir de

l´ordre de Sant

Benet.

Actualment hi ha vuit monjos i dos seminaristes, no

tenen abat i el màxim càrrec del monestir és el Prior.

Van endarrerir l’hora d’inici de la visita per poder-nos

incloure a tots en la mateixa, previ pagament de la

corresponent entrada.

A l’hotel hem trobat a Josep María que s’ha incorporat

per fer el Camí des de Sàrria.

Diumenge dia 7: Avui tram Triacastela a Sàrria amb

28 km. Sol i bona temperatura durant tot el dia per

gaudir del paisatge. La vegetació dels boscos és for-

mada generalment per pins, també ens ha estat pos-

sible contemplar el repartiment de les terres en els

clàssics minifundis gallecs..

Com era previst a migdia ja hem arribat a Sàrria per fer

l’ obligat ‚menú del pelegrino‛ tot i que alguns han

preferit fer els honors als entrecots de vedella gallega

per allò de fer país.

12

A Sàrria s’incorpora la segona expedició de caminai-

res: són Albert, Jordi, Joan-Josep i Miguel (després

d’uns anys de no acompanyar-nos), i Lourdes familiar

d’en Joan i Bernat. Brindis de benvinguda amb cava

català i temps lliure per conèixer el poble, sopar i a

dormir.

Dilluns dia 8: Amb les noves incorporacions ens dis-

posem a fer de Sàrria a Portomarín tenint per davant

uns 22 km. Pel camí s’han format diversos grups ate-

nent el ritme de la marxa de cada participant.

El dia s’ha mantingut estable i sense incidents meteo-

rològics. Parada obligada a Morgade coneguda pels

ous ferrats amb companyia

de...

A Portomarín en Sebastià,

coneixedor de la zona per

vincles familiars, s’ha fet

responsable de la expedició

i ens ha organitzat una reu-

nió per gaudir de les típiques “tartes” de Santiago

versions d’ametlla i xocolata i per fer-les més mengívo-

les han estat acompanyades de diversos tipus

d’orujos. Sopar lliure i a dormir. Per demà anuncien

pluges.

Dimarts dia 9: Avui creuem “l’equador” del Camino,

tant pel que fa a distància com a dies de ruta. La ruta

ens durà de Portomarín a Palas do Rei amb uns 25

km. de distància. Ateses les previsions meteorològi-

ques assolim un bon ritme perquè la pluja no ens aga-

fi. A mig camí ens diuen que les previsions de pluja

s’han endarrerit fins les cinc de la tarda cosa que tam-

poc ha resultat certa tot i que, per no quedar mala-

ment, a darrera hora ens ha fet algun ruixat.

Alguns han assistit a la “missa del pelegrino” coinci-

dint amb la

visita pasto-

ral que el

bisbe de

Lugo ha fet

a l’església

de la locali-

tat enco-

manda a

Sant Tirs, i

un cop acabada l’hem pogut saludar.

S’ha interessat per saber d’on veníem, quants érem,

com dúiem el Camí i, a petició nostra, ha accedit molt

amablement a fer-se unes fotografies amb “Mitra i

Bàcul”.

En Sebastià ens ha tornat a sorprendre agradablement

amb un “tapeo” en un bar del poble, pinxos casolans

d’alta categoria acompanyats de vi de la terra.

Dimecres dia 10: Avui de Palas do Rei a Arzúa (terra

de formatge) amb una previsió de 30 km. Tenim pre-

vist dinar a Melide . La previsió meteorològica no s’ha

acomplert i el bon temps ens ha acompanyat.

La ruta s’ha desenvolupat enmig de boscos de pins

que, poc a poc, ha anat canviant per eucaliptus. Se-

guim

gaudint

dels co-

lors dels

camps

tan ben

quadriculats i de tant en tant trobem ramats vaques

menats per dones o jovent, poques vegades per ho-

mes.

Tal com era previst ens hem aturat a Melide per provar

el seu famós pop a feria o a la gallega, l’un amanit

amb pebre vermell i oli i

l’altre amb el mateix condi-

ment però sobre un llit de

patates bullides. Acabem el

dinar amb les postres i el

cafè o infusió aromatitzats

amb unes gotes d’orujo.

Un cop dinats hem seguit amb la ruta que ens ha dut

fins a Arzúa. Dir que la etapa de la tarda ha estat molt

dura pels llargs i forts desnivells que s’han de superar.

Els experts diuen que es una de les etapes més dures

de Camino, extrem que nosaltres i les nostres cames

confirmen.

13

Dijous dia 11: Anem acabant el Camino i també les

forces. Avui, després d’uns 24 km., arribarem a

Lavacolla. Dia de pluja intensa que, malgrat

l’equipament adient a l’ocasió, ens ha deixat calats fins

el moll dels ossos. Acabat el dinar ens ha vingut a

recollir el bus que ens ha dut fins a Santiago on ens

allotjarem els dos dies següents. Desprès de refer-nos

de les inclemències del temps i reposats físicament

hem rebut a Carmen, Marta i

Rosa esposes d’en Carles,

Tomàs i Xavier que ens acompanyaran fins a la Plaça

de l’Obradoiro. Hem gaudit d’un sopar de benvinguda

i en Galo ha fet entrega als amics Carles, Esteve i

Sebastià d’uns presents que volen agrair,

modestament, el seu treball en la organització del

viatge.

Després d’una amena i cordial sobretaula a descansar

en espera del moment culminant del viatge: l’arribada

a la Catedral.

Divendres dia 12: Amb la pluja, que no ens

abandona, ens recull el bus que ens retorna fins

Lavacolla i emprenem tots plegats el camí cap a

Santiago baixant pel Monte do Gozo amb pluja i la

boira impedint la seva visió. Però, poc a poc, el dia

escampa i surt el sol i divisem el nostre destí.

Abans d’entrar a la Catedral fem els tràmits per a

obtenir la Credencial que certifica haver fet el Camí i a

les dotze, els que així ho desitgen, participen en la

“Missa del Pelegrino” o fan l’abraçada al Apòstol

Santiago.

En sortir de la Catedral torna a fer acte de presència la

pluja que ens impedeix gaudir plàcidament del barri

antic de Santiago i ens obliga a aixoplugar-nos en el

restaurant on farem l’àpat de comiat.

I arriba l’hora dels adéus, a la tarda hi ha companys

que marxen amb tren o avió, altres resten a Santiago

fins dissabte, per fer turisme i anar fins a Muxía i

Fisterra.

El viatge s’acaba, però no en l’accepció amb que ho

fa Josep Pla en la seva Obra, i, és per això que, abans

d’acabar cal, fer uns agraïments: a tothom la seva

col·laboració perquè les coses hagin sortit bé, també

a Sebastià per la organització, la hospitalitat i

generositat de la que hem pogut gaudir en el pas per

les terres que tan be coneix i estima i no podem

oblidar a en Carles i Esteve, han estat, sens dubte, els

autors de que el Camí hagi estat tot un èxit no

únicament d’aquesta darrera etapa sinó des de aquell

ja llunyà inici de fa cinc anys a Roncesvalles.

Pels amants de les estadístiques: iniciàrem la aventura

17 companys i l’acabàrem 26, els nostres comptadors

oficials diuen que hem recorregut un total de 185,4

km i cremat 11.200 calories (no diuen les que hem

ingerit) i que en general hem arribat amb una mica de

sobrepès degut al increment de la massa muscular

més densa i més pesada que la grassa cremada.

L’edat dels expedicionaris fou dels 30 als 82 anys.

14

Finalment, es va demanar als caminaires que, a

l’arribada a l’Obradoiro, donessin la seva impressió del

viatge amb un màxim de tres paraules i aquestes fo-

ren:

“un privilegi”, “tornaré”, “dur, no impossible”, “in-

esborrable”, “immillorable i enriquidor”, “sacrificat

però fabulós”, “amistat i autosatisfacció”, “il·lusió

acomplerta”, “màgia”, “espiritual, reflexió i intimi-

tat”, “llibertat, companyonia i amistat”, “aprenent

fent camí”, “un mayo inolvidable”, “projecte aca-

bat”, “solidaritat”, “esforç generositat agraïment”,

“resistència i satisfacció”, ““cony” de camino”,

“calidade”, “imprescindible la xocolata ...”

Santiago, maig de 2017.

COMPANYS, 75 Power Point d’història

En aquesta publicació, en la que hem parlat del 25è ANIVERSARI de JUBICEC, no voldríem passar per alt haver arribat a la fita dels 75 capítols, en format Power Point, de COMPANYS, gràcies a la col·laboració de l´amic Joan Ramon Mar-bà. Fent una mica d’història, aquests treballs van començar amb el llançament el dia 31 d´octubre de 2009, hi es va arribar al capítol 50 l’1 de juny de 2014. Amb aquest motiu es va crear un CD recopilatori dels 50 capítols que es va distribuir de franc entre tots els companys que no tenien correu electrònic. (Encara resten algunes unitats per si voleu demanar-lo). El setembre de 2014 se inicia una segona etapa, fins arribar al juny de 2016, amb l’edició del número 70, els quals s’han anat penjant a la nostre Web. Als dos anys, setembre de 2016, comença una tercera etapa, amb periodicitat bimensual, coincidint més o menys, amb les sortides de la revista FETSJUBICEC. La idea va ser que, en aquesta etapa, els capítols de COMPANYS, fossin un altaveu de les activitats realitzades. El passat mes de maig es va publicar el capítol nº 75 de Companys. De la mà d’aquests capítols, s’han produït 183 “Power Point”, incloent-hi els que s´han fet en els cursos i, en ells, hem vist imatges d´excursions, visites, reunions, entrega .de plaques, de premis, etc., en activitats ens les que hem partici-pat en els darrers vuit anys, recollint fets, companys i famílies. De ben segur que, veient aquests treballs, ens han vingut records de companys amb els que ha transcorregut part de la nostre vida laboral i haurem reviscut records i anècdotes, que formen part de la nostre cultura personal. Per tot això volem donar públic reconeixement, des d´aquestes ratlles, a la feina ben feta i a l’aportació inestimable dels vuitanta-vuit companys que han vingut facilitant material per poder fer aquestes composicions. Com no pot ser d´un altre forma, aprofitem aquest escrit per demanar, si és possible, que ens feu arribar la informació que pugueu, ja sigui en format carta, escrits, objectes o fotografies i que, naturalment, ens autoritzeu a la seva utilitza-ció. El nostre agraïment i reconeixement per aquesta feina a tots el participants. La Junta

15

ENTREVISTA A JOSEP MOLINARI Per Carles Rosel i Amadeu Bitriu

‚La dèria d’en Molinari‛

Soc en Josep Molinari, amb uns 40

anys a Caixa Catalunya, la major part

dels quals en departaments relacio-

nats amb el món creditici.

En Josep és un expert caçador de bolets i voldríem saber com va néixer aquesta afició ...

Aquesta dèria meva ve heretada dels pares, avis i famí-

lia, que venien del món rural, i que van passar molta

misèria en la seva joventut, amb la guerra civil pel mig, i

que es veien abocats a aplegar tot el que donava el

bosc i la terra, cargols, espàrrecs, bolets ...

Quins coneixements tens de la micologia ?

Jo no sóc pas micòleg i el que sé es basa en

l’experiència. No conec tots els bolets, únicament

m’interessen els bolets comestibles, els que em menja-

ré en el dia a dia. Aquells que no conec, els que sé

que són metzinosos, no comestibles o senzillament

comestibles de baixa qualitat no m’interessen i es que-

daran al bosc tal com els he trobat.

Quines satisfaccions obtens amb aquesta afició ?

El fet d’anar a collir bolets té una sèrie de beneficis: és

una afició saludable que ens permet fer una bona ca-

minada i bellugar-nos,

pujar i baixar muntanyes,

anar per mals camins ...

aquell dia no cal anar al

gimnàs.

Desprès, ens permet

gaudir de la natura, la

recent sortida del sol, la

visió d’animals salvatges,

aus, rèptils i fins i tot en

alguna ocasió grans ma-

mífers.

També el fet cinegètic de la trobada de bolets.

L ‘il·lusió que fa haver trobat aquell petit tresor, molt

destacable en el cas dels rovellons. Una bona oportu-

nitat per els afeccionats a la fotografia.

I, com no, el fet gastronòmic, l’esmorzar al bosc i el

dinar de germanor amb els companys en algun bon

restaurant, triat abans, on farem un repàs de les dife-

rents vicissituds que ens ha aportat la jornada.

Aquestes són les satisfaccions i els inconvenients ?

Home !, econòmicament, si no es fa una bona troballa,

no surt a compte anar a buscar bolets. És més eco-

nòmic anar al mercat que al bosc.

Què cal tenir en compte abans de fer una sortida ?

Cal anar preparat i ser previsor en quan a la vestimenta.

Com no anem a l’òpera, roba còmoda, millor vella, mol

usada ...Petita motxilla on posar l’esmorzar, beguda, i

alguna prenda per si plou, bon calçat, rallat, que s’agafi

bé al mals terrenys. També ens podem ajudar amb

algun tipus de bastó, que ens serà útil tant per caminar

com per ajudar-nos a obrir el matolls.

Quins estris ens faran falta ?

Primer de tot, haig d’advertir que no són permeses les

bosses de plàstic, on el bolet de seguida es fa malbé !.

Respecte dels estris ens cal un cistell de vímet i un

ganivet o navalla, que

ens ajudarà a tallar la

cabota i retallar-los en

cas de que siguin cor-

cats..

Si sou aprenents és

convenient anar amb

algú que conegui els

bolets i el terreny. El

bosc et dona una sèrie

de beneficis, com ja

hem vist, però també se

li ha de tenir respecte i encara que potser no ho sem-

bli, existeixen riscos, també pels més experts. Els ris-

cos són especialment de pèrdua, caiguda o malaltia

sobtada.

16

Quins són els bolets més habituals que podem collir per menjar ?

Rovelló, Llenega, Fredolic, Cep, Camagroc,

Rossinyol, Ou de Reig ...

També són mengívols els Mollerics, Bec de perdiu,

Apagallums, Pebràs, Llora o Cuagra, Llengua bovina.

Quan surten els bolets ?

En podem trobar en totes les estacions de l’any, però

el moment més adient per la recerca és la tardor que

és quan surten els que he esmentat. A la primavera

trobem les carreretes, mol apreciades, les trompetes

de la mort i d’altres.

Cada bolet te el seu període d’incubació. En el cas

concret del rovelló son 21 dies exactes (no hi aneu el

dia 19 que no en trobareu cap) a partir de la primera

pluja, tempesta, xàfec (de uns 20 a 30 litres), però

després s’han d’acomplir una sèrie de condicions: de

no excessiva calor, amb pluges repetides que mantin-

guin certa humitat en el sòl, absència de ventades.

Primer sortiran els bolets de femer, no comestibles,

bolets petits, inapreciables culinàriament, més enda-

vant sortiran els mollerics, també els apagallums i més

tard, en un mateix moment les llores i rovellons. També

la resta dels bolets, comestibles o no, per finalitzar amb

els fredolics, que són els darrers en aparèixer, doncs

com el seu nom ja apunta, surten amb el fred.

En quan als ceps, que

no n’hem parlat, surten,

en alçada, a l’agost i

setembre.

Els bolets els hem de tallar o arrencar ?

Segons els experts cal arrencar el bolet i després tallar

el que no vulguem. No tallar directament. Crea cucs i

perjudicis als micelis.

Com hem de col·locar els bolet dins del cistell ?

Cal utilitzat sempre cistell de vímet, que permet que les

espores caiguin al terra i pugin ‚sembrar‛ de nou.

Sempre que es pugi, els posarem cap per avall, el que

permet una millor higiene del bolet i que la brutícia que

pugui portar no es fiqui dins les estries.

Els bolets s’agafen per la cabota i per sobre, procurant

no tocar les estries, que queden marcades de seguida.

Per tu, quin és el bolet més desitjat ?

Sens cap mena de dubte el ‚ROVELLÓ ‚. És el bolet

per excel·lència a Catalunya.

És molt abundant en boscos de pins i avets. No és el

millor però és un bolet comestible excel·lent. A nivell

cinegètic, donat el seu co-

lor vermellós, és el de tro-

bada més espectacular.

Existeixen diversos tipus de

rovellons, ordenats aquí en

funció de l’alçada on es

crien: lactarius quieticolor, salmonicolor, deliciosus, sanguifuus i vinosus.

Van d’un color terrós, asal-

monat, passant pel taronja viu, granat, a molt intens,

color de vi negre, per finalitzar a terra baixa en bandes

mol verdoses.

A quin nivell es troben els rovellons ?

Segon l’alçada, que va des de més de 2.000 metres

fins a nivell del mar, el rovelló és més color de terra,

asalmonat, al Pirineu, a més de 1.700 metres. Confor-

me vas baixant apareix amb força el lactarius delicio-

sus, de viu color ataronjat. També apareixen els lacta-

rius sanguiglus, de color granat, però donada la alçada,

amb un color esmorteït. Conforme anem baixant de

cota el color es fa més i més viu.

Per sota de 700 metres el color ja es mol viu i, a cotes

més baixes tenen, ja un color de vi negre intens. Són

els anomenats lactarius vinosus.

Dins la mateixa família lactarius, amb un color exterior

similar, n’hi ha que al tallar-los fan una llet blanca. Cal

rebutjar-los immediatament. Són metzinosos !!!.

Que et sembla si, per ampliar aquest tema, ens fas una xerrada per a tots aquells companys que esti-guin encuriosits i vulguin saber més detalls ?

Amb molt de gust, quan vulgueu. Així podré estendrem

parlant d’altres tipus de bolets, de com aprendre a

reconèixer el bosc i com llegir i interpretar els senyals

que ens ofereix …

Podem programar-la per la tardor ?

Molt bé. Com que ja estarem en plena temporada, fins

i tot, es podría mirar de fer una sortida pràctica …

17

ASSEMBLEA GENERAL ABRIL 2017

Tal com està establerts en els Estatuts de Jubicec, el passat 26 d’abril, se celebrà l’Assemblea General anual de Socis. Con ja és costum, un cop finalitzada, hi va haver un refrigeri durant el qual ens vam retrobar amb companys que feia temps que no veiem i amb els que vam poder saludar-nos, petar la xerrada i expressar-nos els millors desitjos. També es va aprofitar l’oportunitat per pre-sentar el “polo” que s’ha creat amb motiu del 25è Aniversari de l’Associació.

18

LLIURAMENT DE PLAQUES

L’acta de lliurament de plaques commemoratives als companys que van entrar a la Caixa d’Estalvis de Catalunya, fa 50 anys és, sens dubte, el més esperat i agraït de la Assemblea Anual.

Aquests són el que han fet les seves noces d’or:

Jesús Angel Martínez Lorente Rafael Planas Lozano Josep Pesa Bordes

Josep Maria Garreta Martínez Plàcido Aguilar Acosta Francesc Salse Burguès

Daniel Pina Caron Francisco Sabaté Miró Adolfo Olivé Canals

19

AGENDA de les ACTIVITATS del 3er QUADRIMESTRE de 2017

Setembre:

19 - Caminada Voltants St. Esteve de Palautordera 20 – Taller de Power Point 21 – Itinerari La Barceloneta salada 25 – Xerrada La dèria d’en Molinari: Els bolets

Octubre:

03 - Taller bàsic de Català 03 - Caminant per Corbera de Llobregat 09 – Xerrada Miquel Rodera: l’Optimització del Rescat dels Plans de Pensions 17 – Taller bàsic de Català 17 - Caminada Sant Joan de Mediona 18 – Taller de Power Point 19 – Dinar de Germanor amb motiu del 25è Aniversari de JUBICEC 26 – Itinerari La Terrassa Romànica 31 - Caminada Els Pèlegs de Vilobí del Penedès

Novembre:

07 – Taller bàsic de Català 07 – Caminada Ruta de les Fonts a Begues 08 – Excursió boletada 13 – Xerrada Max Aguilera. Funcions del fetge i els ronyons 15 – Taller de Power Point 21 – Taller bàsic de Català 21 - Caminada Castell de Claramunt 22 – Els Esmorzars de JUBICEC 23 – Itinerari Museu Miró

Desembre:

04-10 – Viatge als Mercats de Nadal 05 - Taller bàsic de Català 12 - Caminada Volta al Puigventós 13 – Festa de Nadal 19 - Taller bàsic de Català

En aquesta programació no hi són detallades les partides del VIII Campionat JUBICEC, ni tampoc las dels Campio-nats Semar Clàssic i Match-Play, que seran comunicades als interessats oportunament i també penjades a la pàgina corresponent de la nostra web.

NOTA: Les activitats programades en aquesta agenda poden ser modificades. Si és el cas, seran confirmades per els mitjans habituals, amb tots el detalls.

20