RESIDUS

1hi 30 min

Estació de recollida pneumàtica: Plaça Lesseps

La recollida pneumàtica dels residus. Valors socialsi ambientals del nou model de recollida selectiva Coneguem el sistema més modern de recollida selectiva

EL PROGRAMA COM FUNCIONA BARCELONA?

Amb les visites i activitats que integren el programa Com funciona Barcelona? tenim per objectiu educar a partir del coneixement del metabolisme de la ciutat. Pretenem potenciar els canvis de valors i generar noves actituds per implicar l’alumnat en la gestió ambiental de la nostra ciutat a través d’una proposta pedagògica que basem en la descoberta, la investigació, la reflexió i l’acció-comunicació, sense perdre de vista la motivació necessària per despertar l’interès de l’alumnat.

Els objectius específics que es desenvolupen en aquesta activitat estan adaptats i relacionats amb els continguts curriculars. Apostem per un treball processual més enllà d’activitats aïllades amb les propostes de suport que el professorat pot dur a terme a l’aula: activitats prèvies per tal de preparar i motivar l’alumnat a la visita, i activitats posteriors per aprofundir en els continguts treballats i perquè l’alumnat dugui a terme accions concretes al centre educatiu.

QUÈ US OFERIM AMB AQUESTA ACTIVITAT?

Considerem que aquesta visita és rellevant des del punt de vista ambiental ja que facilita a l’alumnat el coneixement vivencial d’un innovador sistema de recollida selectiva. La central de recollida pneumàtica és una instal·lació moderna fruit de l’avenç tecnològic aplicat a la gestió de residus.

Visitar-la permet que l’alumnat observi una manera de recollir els residus que no és visible des de l’exterior, que conegui el funcionament de la instal·lació, i que valori la millora mediambiental que suposa i la relacioni amb la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, ja que redueix les molèsties de la recollida convencional (camions, soroll, embussos, olors, etc.) i aproxima els punts de recollida als usuaris.

1

Incidim en el nostre paper dins del cicle de la matèria per tal que l’alumnat prengui consciència de les repercussions del nostre consum. Reflexionem sobre la problemàtica dels residus i insistim en la necessitat de fer una recollida selectiva acurada per poder recuperar-los i valoritzar-los.

ON ES REALITZA?

L’estació de recollida pneumàtica de Lesseps forma part d’una xarxa d’estacions pneumàtiques instal·lades a diversos punts de Barcelona. Actualment n’hi ha 7 en funcionament (Vila Olímpica, Diagonal-Poblenou, Sagrera-Maquinista, Santa Caterina, Raval, Lesseps i 22@llevant) i una al Fòrum, que pertany al municipi de Sant Adrià del Besòs.

El sistema de recollida pneumàtica de residus utilitza aire per transportar els residus a través d’una xarxa subterrània de canonades a una central de recollida on són compactats en contenidors tancats. Aquest corrent d’aire és generat pels turboextractors, que creen una pressió negativa a la xarxa i, en entrar l’aire pels punts de recollida a pressió atmosfèrica, arrossega els residus fins a la central de recollida.

Un sistema estàtic de recollida pneumàtica, com aquest, pot gestionar diferents tipus de residus al mateix temps, utilitzant un punt d’abocament per a cadascuna de les fraccions. S’acostumen a gestionar de dues a quatre fraccions diferents amb un mateix sistema, fent servir la mateixa cano-nada com a xarxa de transport, i és al final del recorregut que se separen en diversos contenidors perquè no es barregin. En el cas de l’estació visitada, es recull la fracció resta i l’orgànica.

Amb aquesta nova tecnologia es persegueix:

• Recollir els residus a prop del punt d’origen.• Transportar els residus des del punt d’abocament fins a la central de recollida.• Minimitzar el treball manual.• Reduir les molèsties causades per la recollida de residus amb camió.• Minimitzar l’impacte mediambiental: reducció d’emissions, etc.

Adreça: Plaça Lesseps amb C/ Pérez Galdós.

COM DESENVOLUPEM L’ACTIVITAT?

Presentem la visita explicant que la central de recollida pneumàtica és una instal·lació molt moder-na de gestió de residus urbans, que forma part de la xarxa d’estacions pneumàtiques que trans-porten i recullen els residus de manera subterrània. L’estació de la plaça Lesseps recull i emmagat-zema les escombraries de la fracció orgànica i resta dipositades als contenidors i bústies de recolli-da selectiva del sistema. Comencem la visita al costat dels contenidors a peu de carrer de la reco-llida pneumàtica per visualitzar el primer pas en el viatge dels residus, i ens dirigim cap a dins de la instal·lació.

Per introduir la temàtica, plantegem preguntes sobre la problemàtica dels residus urbans: quina és la mitjana de residus generada per persona i dia a Barcelona?, quines són les fraccions de recollida selectiva?, quins tipus de contenidors de recollida selectiva hi ha al carrer?, com es recullen i trans-porten els residus en els diferents sistemes de recollida selectiva (porta a porta, contenidors selec-tius, sistema pneumàtic)?

Presentem el sistema i donem algunes dades sobre el nombre de contenidors que trobem al carrer per a la recollida de residus amb aquests sistema, els quilòmetres de canonades i les centrals de recollida pneumàtica que hi ha a la ciutat.

Per tal d’incrementar la motivació dels alumnes en la visita (i aprofitant el fet que als plafons de la instal·lació es comparen els elements amb parts del cos) enfoquem l’activitat com un itinerari on anirem coneixent les parts del sistema com si fos un organisme viu (cor, artèries, cervell, ronyons, etc.). Amb aquesta idea, investigarem les funcions de cada element de la instal·lació (turboalternadors, canonades, sala de control, sala de filtres, etc.).

Abans de començar l’itinerari, fem 7 subgrups i repartim una targeta a cada subgrup. Aquesta targeta conté una breu descripció de la funció d’un òrgan del sistema i els seus efectes, o bé el nom d’una disfunció deguda a una mala pràctica dels usuaris i uns símptomes associats. Les llegim en veu alta i plantegem com a objectiu que cada grup ha de fer una investigació, escoltant les explicacions de l’educador i posant atenció als continguts dels plafons. Amb la informació obtinguda, cada grup ha de descobrir quin és l’element del sistema implicat en aquesta funció/disfunció corporal i resoldre la pregunta plantejada sobre el seu funcionament o bé desco-brir la possible causa i solució de la disfunció.

Un cop acabat l’itinerari, fem una posada en comú per comprovar que cada grup ha identificat la seva part corresponent a la instal·lació i demanem que les ordenin. Repassem el metabolis-me del sistema, els conceptes explicats i les males pràctiques que poden ocasionar proble-mes en el sistema.

Un cop a l’exterior, deixem uns minuts perquè els subgrups pensin els avantatges i inconvenients del sistema de recollida pneumàtica en relació amb els altres sistemes existents a la ciutat. Fem una posada en comú per valorar el sistema entre tots, destacant-ne l’aspecte innovador.

Seguidament, fem una reflexió conjunta sobre la necessitat de reduir els residus urbans.

Per realitzar aquesta part, ensenyarem unes targetes amb parelles de productes (samarreta fabricada a Tailàndia-samarreta fabricada al Vallès; llibreta de paper-llibreta de paper reciclat; paper d’alumini-embolcall reutilitzable, etc.), i demanarem al grup que triï un dels dos productes propo-sats segons criteris ambientals (proximitat i condicions laborals, producte reciclat, producte reutilit-zable, etc.). Aquestes idees ajudaran a passar a l’acció per part de l’alumnat ja que les podran aplicar en el seu àmbit domèstic i del centre educatiu.

Finalment, fem una fotografia del grup (en cas que no es tramiti el permís d’imatge, els responsa-bles del grup seran els encarregats de realitzar-la) que es podrà utilitzar en la comunicació de l’experiència al centre educatiu.

ACTIVITAT PRÈVIA 1

Què en saps, de la central de recollida pneumàtica?

Proposem realitzar un test d’idees prèvies perquè l’alumnat intenti endevinar com funciona la central, amb l’objectiu de motivar-lo i que comenci a plantejar-se algunes preguntes i conceptes que abordem durant la visita.

Material de l’activitat prèvia 1

ACTIVITAT PRÈVIA 2

Sabies que...?

Plantegem una activitat per introduir la problemàtica dels residus. Facilitem una fitxa on apareixen 3 il·lustracions acompanyades de dades sobre la quantitat de residus que es generen a la ciutat, la quantitat de menjar que es llença sense aprofitar i la quantitat de contenidors de recollida pneumàtica que hi ha a la ciutat. A partir d’aquestes dades, proposem realitzar uns càlculs i dibuixar una altra vinyeta relacionada amb la informació donada.

Per orientar l’activitat, recomanem consultar la guia “10 estratègies senzilles per prevenir els residus” i “La guia per evitar el malbaratament alimentari”, que són a la webgrafia.

Material de l’activitat prèvia 2

ACTIVITAT PRÈVIA 3

Els residus al nostre barri

Plantegem que cada alumne realitzi una entrevista a persones de l’entorn per tal d’explorar quins tipus de fraccions separen, quins sistemes de recollida selectiva coneixen i com els valoren, i de quines instal·lacions de tractament i gestió de residus en coneixen la funció, entre altres qüestions.

Facilitem un model d’entrevista que inclou preguntes qualitatives i quantitatives, per tal de facilitar-ne la posada en comú. Es poden utilitzar les informacions obtingudes per introduir conceptes com la necessitat de reduir la quantitat de residus, analitzar els problemes que la gent percep sobre les escombraries i valorar les propostes de millora.

Material de l’activitat prèvia 3

ACTIVITAT POSTERIOR 1

Joc de rol: quin sistema de recollida cal posar a cada barri del municipi? Avantatges i inconvenients dels diferents sistemes de recollida selectiva

Plantegem un joc de rol amb 5 equips. Hi ha un equip tècnic format per l’alcaldessa d’un municipi i els col·laboradors tècnics que volen avaluar quin és el millor sistema de recollida selectiva per a cada barri del municipi. Per conèixer els avantatges i inconvenients de cada sistema, han convidat 4 equips de tècnics de Medi Ambient de 4 ajuntaments veïns que tenen implantats sistemes diferents (contenidors en superfície, contenidors soterrats, porta a porta i recollida pneumàtica). El dia de la reunió, cada equip tècnic exposa com els funciona el seu sistema i en defensa els avantatges, ja que creuen que la seva opció és la millor.

L’equip convocant ha de decidir quin model és el més adequat per a cada barri del municipi segons les seves característiques, tenint en compte criteris socials, ambientals i econòmics a l’hora de prendre la decisió. Per això, plantegen rondes de preguntes als altres equips tècnics. Al final del joc, després d’un període de deliberació, ha de comunicar la seva decisió a la resta de participants.

Deprés del debat, a tall de conclusió, es demana a cada participant que plantegi què l’ha cridat més l’atenció de les diverses intervencions i quina conclusió ha tret de tot aquest procés.

Material de l’activitat posterior 1

ACTIVITAT POSTERIOR 2

Fi del viatge

Per tal de seguir el recorregut dels residus des de la central de recollida, proposem visualitzar el vídeo de l’Ecoparc de Barcelona (15 min), la instal·lació on van a parar les dues fraccions recollides a la central de Lesseps.

Proposem respondre les següents preguntes:

• Quines dues fraccions tracta l’Ecoparc?

• Quins materials es recuperen directament a través del pas dels residus per les màquines (garbells, separadors balístics, separadors òptics, electroimants, etc.)? Què se’n fa, dels que són reciclables?

• Què se’n fa, del rebuig final, la part de la qual no es pot recuperar res? On es du?

Medi Ambient i Serveis Urbans de l’ Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/mediambientWeb organitzada segons àmbits ambientals i serveis. A l’àmbit Neteja i Gestió de Residus hi ha diversos apartats amb informacions temàtiques sobre la prevenció i els sistemes de gestió urbana de residus, entre els quals apareixen els Punts Verds.

A l’apartat d’Educació ambiental hi ha informació sobre el programa Com funciona Barcelona?

Destaquen el següent document com a línies d’acció ambientals promogut per l’Ajuntament de Barcelona:

Secció sobre prevenció de residusOn es troben les línies del Pla de prevenció de residus municipals de Barcelona i es proposen accions concretes per a la prevenció d’aquests.

Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2020 : per una Barcelona més equitativa, pròspera i autosuficient Document elaborat pels signants de l’Agenda 21 que serveix de full de ruta per seguir treballant d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible. Defineix un pla d’acció en els 10 àmbits següents: biodiversitat, espai públic i mobilitat, qualitat ambiental i salut, ciutat eficient, productiva i emissions zero, ús racional dels recursos, bon govern i responsabilitat social, benestar de les persones, progrés i desenvolupament, educació i acció ciutadana, i resiliència i responsabilitat planetària. Cada temàtica es concreta amb 10 línies d’acció.

El menjar no es llença www.mediambient.bcn.cat Campanya de l’Ajuntament de Barcelona per conscienciar i informar sobre la problemàtica del malbaratament alimentari. Inclou informació, consells per a la planificació, compra i cuina (inclou receptes) per evitar llençar menjar, i una secció de material pedagògic per nivells educatius. Guia per evitar el malbaratament alimentariGuia per evitar el malbaratament alimentari, un recull d’estratègies per prevenir el malbaratament del diferents tipus d’aliments.

Agenda 21 escolar de Barcelona www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/El programa A21 escolar de Barcelona té per objectiu ajudar als centres educatius de la ciutat per tal que portin a terme projectes d’innovació educativa que, mitjançant la participació, la implicació i el compromís, transformin el seu entorn més immediat. Per a que cada centre faci realitat els seus projectes d’educació ambiental i sostenibilitat l’A21E ofereix assessorament, formació i recursos (vídeos, guies, notícies, espais d’intercanvi...).

Destaquen els següents recursos:

Punt verd mòbil escolar i preguntes més freqüentsPortal de referència dels centres educatius de Barcelona quant a residus. Accés a la reserva del punt verd mòbil, informació general sobre la gestió i la prevenció de residus i llistat de respostes a les preguntes més freqüents.

Embolcalls + SosteniblesUn projecte de l’Agenda 21 Escolar que ofereix una proposta metodològica d’investigació/acció per prevenir els residus utilitzats en els centres educatius. Disposa de materials, vídeos explicatius, recull d’experiències i dades dels resultats aconseguits.

10 estratègies per prevenir els residusGuia del consumidor per prevenir la generació de residus a partir de 10 estratègies que inclouen la no adquisició de productes d’un sol envàs, productes tòxics, el coneixement de la informació en els etiquetatges, el valor d’allò immaterial, l’allargament de la vida útil dels productes i la importàn-cia de comunicar les nostres preferències.

Guia per fer l’ecoauditoria del centre educatiuGuia complerta per realitzar una ecoauditoria per temàtiques al centre educatiu: aigua, energia, mobilitat, materials i residus, biodiversitat. Inclou una guia per al professorat i fulls de registre i altres documents de treball. Es pot demanar en format paper.

Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA) www.bcn.cat/agenda21/Web de l’Agenda 21 que incorpora l’enllaç l’SDEA, centre especialitzat en informació i recursos d’educació ambiental adreçat a persones i entitats interessades en el treball educatiu per la soste-nibilitat, especialment en l’àmbit urbà. Conté el catàleg electrònic del fons de recursos didàc-tics, on es pot fer una cerca avançada per accedir a més materials relacionats amb els residus. També es pot demanar material de préstec.

En destaquem els següents recursos:

Maleta dels residus i el consum responsableMaterial educatiu que conté tota una sèrie de recursos adreçats principalment a infantil i primària per sensibilitzar sobre la importància de la reducció de residus. Disponible en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental.

Materials i residus (Recull de recursos, núm. 3)Selecció temàtica de recursos per tractar a l’aula aspectes relacionats amb la minimització dels residus. Els recursos estan disponibles en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambien-tal. Relacionada amb la temàtica dels residus us recomanem consultar el recull de recursos de “Consum”.

Guia didàctica per al professorat

Hàbitat: guia d’activitats per a l’educació ambiental www.xesc.cat/habitat/Guia pràctica amb 50 activitats d’educació ambiental de caire lúdic per a l’àmbit educatiu formal i no formal i adreçades des d’infants de 4 anys fins a adults. La guia és el resultat d’un procés promogut pel Ministeri de Medi Ambient i en el que van participar escoles de Barcelona a través d’un Pla d’Educació Ambiental. En el marc de la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), la guia ha estat actualitzada i millorada per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El format en línia s’estructura en cinc blocs temàtics: reconeixement de l’entorn i les necessitats vitals, apreciant la biodiversitat de la vida, aprenent a gestionar els recursos naturals, detectant problemes i considerant tendències.

Clabsa www.clabsa.esWeb de l’empresa que realitza diferents actuacions en el marc del drenatge urbà dels municipis i en l’àmbit de la recollida pneumàtica. A la web es troba una descripció del funcionament dels siste-mes fixos de la recollida pneumàtica i un esquema amb les parts que els composen (punts d’abocament, xarxa de transport i central de recollida).

ENVAC www.envac.esPàgina web de l’empresa encarregada del desenvolupament tècnic del sistema de recollida pneu-màtica. A aquesta web hi ha informació sobre la història d’aquesta tecnologia, l’explicació de com funciona i altres informacions sobre el sistema de recollida, la seva aplicabilitat i limitacions.

Àrea Metropolitana de Barcelona www.amb.catDins de l’àmbit de medi ambient hi ha informació complerta sobre tot el cicle dels residus. Específi-cament, a instal·lacions i equipaments s’hi detallen quines són les plantes de gestió i tractament on es deriven els residus, i n’explica les seves funcions i funcionament.

En destaquem els següents recursos:

Vídeo de l’EcoparcVídeo molt complert on es mostren les parts de la planta i els diferents tractaments que reben la fracció resta i orgànica: pretractament sec, pretractament humit, digestió, cogeneració i compos-tatge. Inclou una part inicial on s’explica el circuit metropolità que recorren totes les fraccions amb les seves plantes de tractament, i una part final de divulgació de bones pràctiques per a la preven-ció de residus i de consum responsable.

Dades Ambientals Metropolitanes www.dadesambientals.catDades, gràfics i estadístiques anuals sobre la generació, recollida i gestió de residus.

Millor que nou a l’escola www.millorquenou.catWeb del programa “Millor que nou, 100% vell”, que té per objectiu augmentar la difusió dels mercats de segona mà als centres educatius.

Samarretes per xancletes Samarretes per xancletesGuia per a l’elaboració de mercats d’intercanvi.

Deixalleries www.deixalleries.comWeb de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de TERSA-SIRESA, en què s’explica què són les deixalleries, quins tipus n’hi ha i on s’ubiquen. També hi ha un esquema dels seus elements i parts, la normativa que les regula i altres enllaços i dades d’interès.

Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/mediambientWeb del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. A la secció de Residus hi ha l’apartat Deixalleries, que conté informació sobre les seves tipologies i el seu funcio-nament, el seu marc legal i la seva normativa.

A la secció Educació per la Sostenibilitat, i dins Suport Educatiu, es pot accedir als recursos educatius de residus: informació diversa sobre aquest tema, materials didàctics, una sèrie d’experiències interessants que han fet alguns centres educatius i bibliografia, entre d’altres.

Agència de Residus de Catalunya www.arc-cat.netEntitat de dret públic que té competència sobre els residus que es generen en l’àmbit territorial de Catalunya amb la finalitat de millorar el medi ambient. Hi apareixen estadístiques i informació sobre les instal·lacions i recursos pedagògics, entre els que destaca:

El joc del reciclatgeJoc interactiu en què es recorren les diferents estances d’una casa i s’han d’identificar i dipositar les deixalles al contenidor corresponent: deixalleria, mercat d’intercanvi o ONG.

Campanya Vull Reciclar www.vullreciclar.catAquesta web és un recurs interactiu que permet explorar el tractament que rep cada residu, dona consells de prevenció i explica què se’n fa. A més a més, permet accedir a uns breus reportatges de les plantes de gestió i tractament on van a parar els diferents residus.

PER A MÉS INFORMACIÓ:

Com funciona Barcelona? www.bcn.cat/educacio/pae comfuncionabarcelona@bcn.catTel. 933 262 223

• A què es destina la matèria orgànica de la fracció resta?

• Quin és el segon tractament que rep la matèria orgànica de la fracció orgànica? Què se n’obté, d’aquest procés, i com s’aprofita? Per què es diu que és una font d’energia renovable?

• Què és el millor que podem fer per ajudar en el procés de tractament de residus?

• Quina de les opcions de compra dels diferents productes que surten al vídeo t’ha cridat més l’atenció? Quin criteri de compra responsable pots aplicar a l’hora de comprar una peça de roba?

El vídeo és a l’apartat de webgrafia dins la pàgina web de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

ACTIVITAT POSTERIOR 3

La fisiologia de la central

Aprofitem l’activitat d’investigació realitzada durant la visita i proposem la creació d’un mural en el qual dibuixem un cos humà i en comparem les funcions amb les de la central de recollida pneumàtica. Podem utilitzar la foto de grup per incorporar-la a la part amb la qual el grup se senti més identificat: en el tema de la separació de residus, som cap?, cor?, mans?

La visita s’inclou en l’ambit Residus ja que es tracta d’una instal·lació que recull diferents fraccions de residus per ser transportats a les corresponents plantes de tractament.

2n

EDUCACIÓCICLE

SECUNDÀRIA

BATXILLERAT

EL PROGRAMA COM FUNCIONA BARCELONA?

Amb les visites i activitats que integren el programa Com funciona Barcelona? tenim per objectiu educar a partir del coneixement del metabolisme de la ciutat. Pretenem potenciar els canvis de valors i generar noves actituds per implicar l’alumnat en la gestió ambiental de la nostra ciutat a través d’una proposta pedagògica que basem en la descoberta, la investigació, la reflexió i l’acció-comunicació, sense perdre de vista la motivació necessària per despertar l’interès de l’alumnat.

Els objectius específics que es desenvolupen en aquesta activitat estan adaptats i relacionats amb els continguts curriculars. Apostem per un treball processual més enllà d’activitats aïllades amb les propostes de suport que el professorat pot dur a terme a l’aula: activitats prèvies per tal de preparar i motivar l’alumnat a la visita, i activitats posteriors per aprofundir en els continguts treballats i perquè l’alumnat dugui a terme accions concretes al centre educatiu.

QUÈ US OFERIM AMB AQUESTA ACTIVITAT?

Considerem que aquesta visita és rellevant des del punt de vista ambiental ja que facilita a l’alumnat el coneixement vivencial d’un innovador sistema de recollida selectiva. La central de recollida pneumàtica és una instal·lació moderna fruit de l’avenç tecnològic aplicat a la gestió de residus.

Visitar-la permet que l’alumnat observi una manera de recollir els residus que no és visible des de l’exterior, que conegui el funcionament de la instal·lació, i que valori la millora mediambiental que suposa i la relacioni amb la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, ja que redueix les molèsties de la recollida convencional (camions, soroll, embussos, olors, etc.) i aproxima els punts de recollida als usuaris.

Per complementar la visió de la gestió de residus, Com Funciona Barcelona? ofereix la possibilitat de visitar 7 Punts Verds de Zona dels diferents districtes de la ciutat.

Incidim en el nostre paper dins del cicle de la matèria per tal que l’alumnat prengui consciència de les repercussions del nostre consum. Reflexionem sobre la problemàtica dels residus i insistim en la necessitat de fer una recollida selectiva acurada per poder recuperar-los i valoritzar-los.

ON ES REALITZA?

L’estació de recollida pneumàtica de Lesseps forma part d’una xarxa d’estacions pneumàtiques instal·lades a diversos punts de Barcelona. Actualment n’hi ha 7 en funcionament (Vila Olímpica, Diagonal-Poblenou, Sagrera-Maquinista, Santa Caterina, Raval, Lesseps i 22@llevant) i una al Fòrum, que pertany al municipi de Sant Adrià del Besòs.

El sistema de recollida pneumàtica de residus utilitza aire per transportar els residus a través d’una xarxa subterrània de canonades a una central de recollida on són compactats en contenidors tancats. Aquest corrent d’aire és generat pels turboextractors, que creen una pressió negativa a la xarxa i, en entrar l’aire pels punts de recollida a pressió atmosfèrica, arrossega els residus fins a la central de recollida.

Un sistema estàtic de recollida pneumàtica, com aquest, pot gestionar diferents tipus de residus al mateix temps, utilitzant un punt d’abocament per a cadascuna de les fraccions. S’acostumen a gestionar de dues a quatre fraccions diferents amb un mateix sistema, fent servir la mateixa cano-nada com a xarxa de transport, i és al final del recorregut que se separen en diversos contenidors perquè no es barregin. En el cas de l’estació visitada, es recull la fracció resta i l’orgànica.

Amb aquesta nova tecnologia es persegueix:

• Recollir els residus a prop del punt d’origen.• Transportar els residus des del punt d’abocament fins a la central de recollida.• Minimitzar el treball manual.• Reduir les molèsties causades per la recollida de residus amb camió.• Minimitzar l’impacte mediambiental: reducció d’emissions, etc.

Adreça: Plaça Lesseps amb C/ Pérez Galdós.

2

COM DESENVOLUPEM L’ACTIVITAT?

Presentem la visita explicant que la central de recollida pneumàtica és una instal·lació molt moder-na de gestió de residus urbans, que forma part de la xarxa d’estacions pneumàtiques que trans-porten i recullen els residus de manera subterrània. L’estació de la plaça Lesseps recull i emmagat-zema les escombraries de la fracció orgànica i resta dipositades als contenidors i bústies de recolli-da selectiva del sistema. Comencem la visita al costat dels contenidors a peu de carrer de la reco-llida pneumàtica per visualitzar el primer pas en el viatge dels residus, i ens dirigim cap a dins de la instal·lació.

Per introduir la temàtica, plantegem preguntes sobre la problemàtica dels residus urbans: quina és la mitjana de residus generada per persona i dia a Barcelona?, quines són les fraccions de recollida selectiva?, quins tipus de contenidors de recollida selectiva hi ha al carrer?, com es recullen i trans-porten els residus en els diferents sistemes de recollida selectiva (porta a porta, contenidors selec-tius, sistema pneumàtic)?

Presentem el sistema i donem algunes dades sobre el nombre de contenidors que trobem al carrer per a la recollida de residus amb aquests sistema, els quilòmetres de canonades i les centrals de recollida pneumàtica que hi ha a la ciutat.

Per tal d’incrementar la motivació dels alumnes en la visita (i aprofitant el fet que als plafons de la instal·lació es comparen els elements amb parts del cos) enfoquem l’activitat com un itinerari on anirem coneixent les parts del sistema com si fos un organisme viu (cor, artèries, cervell, ronyons, etc.). Amb aquesta idea, investigarem les funcions de cada element de la instal·lació (turboalternadors, canonades, sala de control, sala de filtres, etc.).

Abans de començar l’itinerari, fem 7 subgrups i repartim una targeta a cada subgrup. Aquesta targeta conté una breu descripció de la funció d’un òrgan del sistema i els seus efectes, o bé el nom d’una disfunció deguda a una mala pràctica dels usuaris i uns símptomes associats. Les llegim en veu alta i plantegem com a objectiu que cada grup ha de fer una investigació, escoltant les explicacions de l’educador i posant atenció als continguts dels plafons. Amb la informació obtinguda, cada grup ha de descobrir quin és l’element del sistema implicat en aquesta funció/disfunció corporal i resoldre la pregunta plantejada sobre el seu funcionament o bé desco-brir la possible causa i solució de la disfunció.

Un cop acabat l’itinerari, fem una posada en comú per comprovar que cada grup ha identificat la seva part corresponent a la instal·lació i demanem que les ordenin. Repassem el metabolis-me del sistema, els conceptes explicats i les males pràctiques que poden ocasionar proble-mes en el sistema.

Un cop a l’exterior, deixem uns minuts perquè els subgrups pensin els avantatges i inconvenients del sistema de recollida pneumàtica en relació amb els altres sistemes existents a la ciutat. Fem una posada en comú per valorar el sistema entre tots, destacant-ne l’aspecte innovador.

Seguidament, fem una reflexió conjunta sobre la necessitat de reduir els residus urbans.

Per realitzar aquesta part, ensenyarem unes targetes amb parelles de productes (samarreta fabricada a Tailàndia-samarreta fabricada al Vallès; llibreta de paper-llibreta de paper reciclat; paper d’alumini-embolcall reutilitzable, etc.), i demanarem al grup que triï un dels dos productes propo-sats segons criteris ambientals (proximitat i condicions laborals, producte reciclat, producte reutilit-zable, etc.). Aquestes idees ajudaran a passar a l’acció per part de l’alumnat ja que les podran aplicar en el seu àmbit domèstic i del centre educatiu.

Finalment, fem una fotografia del grup (en cas que no es tramiti el permís d’imatge, els responsa-bles del grup seran els encarregats de realitzar-la) que es podrà utilitzar en la comunicació de l’experiència al centre educatiu.

ACTIVITAT PRÈVIA 1

Què en saps, de la central de recollida pneumàtica?

Proposem realitzar un test d’idees prèvies perquè l’alumnat intenti endevinar com funciona la central, amb l’objectiu de motivar-lo i que comenci a plantejar-se algunes preguntes i conceptes que abordem durant la visita.

Material de l’activitat prèvia 1

ACTIVITAT PRÈVIA 2

Sabies que...?

Plantegem una activitat per introduir la problemàtica dels residus. Facilitem una fitxa on apareixen 3 il·lustracions acompanyades de dades sobre la quantitat de residus que es generen a la ciutat, la quantitat de menjar que es llença sense aprofitar i la quantitat de contenidors de recollida pneumàtica que hi ha a la ciutat. A partir d’aquestes dades, proposem realitzar uns càlculs i dibuixar una altra vinyeta relacionada amb la informació donada.

Per orientar l’activitat, recomanem consultar la guia “10 estratègies senzilles per prevenir els residus” i “La guia per evitar el malbaratament alimentari”, que són a la webgrafia.

Material de l’activitat prèvia 2

ACTIVITAT PRÈVIA 3

Els residus al nostre barri

Plantegem que cada alumne realitzi una entrevista a persones de l’entorn per tal d’explorar quins tipus de fraccions separen, quins sistemes de recollida selectiva coneixen i com els valoren, i de quines instal·lacions de tractament i gestió de residus en coneixen la funció, entre altres qüestions.

Facilitem un model d’entrevista que inclou preguntes qualitatives i quantitatives, per tal de facilitar-ne la posada en comú. Es poden utilitzar les informacions obtingudes per introduir conceptes com la necessitat de reduir la quantitat de residus, analitzar els problemes que la gent percep sobre les escombraries i valorar les propostes de millora.

Material de l’activitat prèvia 3

ACTIVITAT POSTERIOR 1

Joc de rol: quin sistema de recollida cal posar a cada barri del municipi? Avantatges i inconvenients dels diferents sistemes de recollida selectiva

Plantegem un joc de rol amb 5 equips. Hi ha un equip tècnic format per l’alcaldessa d’un municipi i els col·laboradors tècnics que volen avaluar quin és el millor sistema de recollida selectiva per a cada barri del municipi. Per conèixer els avantatges i inconvenients de cada sistema, han convidat 4 equips de tècnics de Medi Ambient de 4 ajuntaments veïns que tenen implantats sistemes diferents (contenidors en superfície, contenidors soterrats, porta a porta i recollida pneumàtica). El dia de la reunió, cada equip tècnic exposa com els funciona el seu sistema i en defensa els avantatges, ja que creuen que la seva opció és la millor.

L’equip convocant ha de decidir quin model és el més adequat per a cada barri del municipi segons les seves característiques, tenint en compte criteris socials, ambientals i econòmics a l’hora de prendre la decisió. Per això, plantegen rondes de preguntes als altres equips tècnics. Al final del joc, després d’un període de deliberació, ha de comunicar la seva decisió a la resta de participants.

Deprés del debat, a tall de conclusió, es demana a cada participant que plantegi què l’ha cridat més l’atenció de les diverses intervencions i quina conclusió ha tret de tot aquest procés.

Material de l’activitat posterior 1

ACTIVITAT POSTERIOR 2

Fi del viatge

Per tal de seguir el recorregut dels residus des de la central de recollida, proposem visualitzar el vídeo de l’Ecoparc de Barcelona (15 min), la instal·lació on van a parar les dues fraccions recollides a la central de Lesseps.

Proposem respondre les següents preguntes:

• Quines dues fraccions tracta l’Ecoparc?

• Quins materials es recuperen directament a través del pas dels residus per les màquines (garbells, separadors balístics, separadors òptics, electroimants, etc.)? Què se’n fa, dels que són reciclables?

• Què se’n fa, del rebuig final, la part de la qual no es pot recuperar res? On es du?

Medi Ambient i Serveis Urbans de l’ Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/mediambientWeb organitzada segons àmbits ambientals i serveis. A l’àmbit Neteja i Gestió de Residus hi ha diversos apartats amb informacions temàtiques sobre la prevenció i els sistemes de gestió urbana de residus, entre els quals apareixen els Punts Verds.

A l’apartat d’Educació ambiental hi ha informació sobre el programa Com funciona Barcelona?

Destaquen el següent document com a línies d’acció ambientals promogut per l’Ajuntament de Barcelona:

Secció sobre prevenció de residusOn es troben les línies del Pla de prevenció de residus municipals de Barcelona i es proposen accions concretes per a la prevenció d’aquests.

Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2020 : per una Barcelona més equitativa, pròspera i autosuficient Document elaborat pels signants de l’Agenda 21 que serveix de full de ruta per seguir treballant d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible. Defineix un pla d’acció en els 10 àmbits següents: biodiversitat, espai públic i mobilitat, qualitat ambiental i salut, ciutat eficient, productiva i emissions zero, ús racional dels recursos, bon govern i responsabilitat social, benestar de les persones, progrés i desenvolupament, educació i acció ciutadana, i resiliència i responsabilitat planetària. Cada temàtica es concreta amb 10 línies d’acció.

El menjar no es llença www.mediambient.bcn.cat Campanya de l’Ajuntament de Barcelona per conscienciar i informar sobre la problemàtica del malbaratament alimentari. Inclou informació, consells per a la planificació, compra i cuina (inclou receptes) per evitar llençar menjar, i una secció de material pedagògic per nivells educatius. Guia per evitar el malbaratament alimentariGuia per evitar el malbaratament alimentari, un recull d’estratègies per prevenir el malbaratament del diferents tipus d’aliments.

Agenda 21 escolar de Barcelona www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/El programa A21 escolar de Barcelona té per objectiu ajudar als centres educatius de la ciutat per tal que portin a terme projectes d’innovació educativa que, mitjançant la participació, la implicació i el compromís, transformin el seu entorn més immediat. Per a que cada centre faci realitat els seus projectes d’educació ambiental i sostenibilitat l’A21E ofereix assessorament, formació i recursos (vídeos, guies, notícies, espais d’intercanvi...).

Destaquen els següents recursos:

Punt verd mòbil escolar i preguntes més freqüentsPortal de referència dels centres educatius de Barcelona quant a residus. Accés a la reserva del punt verd mòbil, informació general sobre la gestió i la prevenció de residus i llistat de respostes a les preguntes més freqüents.

Embolcalls + SosteniblesUn projecte de l’Agenda 21 Escolar que ofereix una proposta metodològica d’investigació/acció per prevenir els residus utilitzats en els centres educatius. Disposa de materials, vídeos explicatius, recull d’experiències i dades dels resultats aconseguits.

10 estratègies per prevenir els residusGuia del consumidor per prevenir la generació de residus a partir de 10 estratègies que inclouen la no adquisició de productes d’un sol envàs, productes tòxics, el coneixement de la informació en els etiquetatges, el valor d’allò immaterial, l’allargament de la vida útil dels productes i la importàn-cia de comunicar les nostres preferències.

Guia per fer l’ecoauditoria del centre educatiuGuia complerta per realitzar una ecoauditoria per temàtiques al centre educatiu: aigua, energia, mobilitat, materials i residus, biodiversitat. Inclou una guia per al professorat i fulls de registre i altres documents de treball. Es pot demanar en format paper.

Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA) www.bcn.cat/agenda21/Web de l’Agenda 21 que incorpora l’enllaç l’SDEA, centre especialitzat en informació i recursos d’educació ambiental adreçat a persones i entitats interessades en el treball educatiu per la soste-nibilitat, especialment en l’àmbit urbà. Conté el catàleg electrònic del fons de recursos didàc-tics, on es pot fer una cerca avançada per accedir a més materials relacionats amb els residus. També es pot demanar material de préstec.

En destaquem els següents recursos:

Maleta dels residus i el consum responsableMaterial educatiu que conté tota una sèrie de recursos adreçats principalment a infantil i primària per sensibilitzar sobre la importància de la reducció de residus. Disponible en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental.

Materials i residus (Recull de recursos, núm. 3)Selecció temàtica de recursos per tractar a l’aula aspectes relacionats amb la minimització dels residus. Els recursos estan disponibles en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambien-tal. Relacionada amb la temàtica dels residus us recomanem consultar el recull de recursos de “Consum”.

La recollida pneumàtica dels residus. Valors socials i ambientals del noumodel de recollida selectiva

Guia didàctica per al professorat

Hàbitat: guia d’activitats per a l’educació ambiental www.xesc.cat/habitat/Guia pràctica amb 50 activitats d’educació ambiental de caire lúdic per a l’àmbit educatiu formal i no formal i adreçades des d’infants de 4 anys fins a adults. La guia és el resultat d’un procés promogut pel Ministeri de Medi Ambient i en el que van participar escoles de Barcelona a través d’un Pla d’Educació Ambiental. En el marc de la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), la guia ha estat actualitzada i millorada per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El format en línia s’estructura en cinc blocs temàtics: reconeixement de l’entorn i les necessitats vitals, apreciant la biodiversitat de la vida, aprenent a gestionar els recursos naturals, detectant problemes i considerant tendències.

Clabsa www.clabsa.esWeb de l’empresa que realitza diferents actuacions en el marc del drenatge urbà dels municipis i en l’àmbit de la recollida pneumàtica. A la web es troba una descripció del funcionament dels siste-mes fixos de la recollida pneumàtica i un esquema amb les parts que els composen (punts d’abocament, xarxa de transport i central de recollida).

ENVAC www.envac.esPàgina web de l’empresa encarregada del desenvolupament tècnic del sistema de recollida pneu-màtica. A aquesta web hi ha informació sobre la història d’aquesta tecnologia, l’explicació de com funciona i altres informacions sobre el sistema de recollida, la seva aplicabilitat i limitacions.

Àrea Metropolitana de Barcelona www.amb.catDins de l’àmbit de medi ambient hi ha informació complerta sobre tot el cicle dels residus. Específi-cament, a instal·lacions i equipaments s’hi detallen quines són les plantes de gestió i tractament on es deriven els residus, i n’explica les seves funcions i funcionament.

En destaquem els següents recursos:

Vídeo de l’EcoparcVídeo molt complert on es mostren les parts de la planta i els diferents tractaments que reben la fracció resta i orgànica: pretractament sec, pretractament humit, digestió, cogeneració i compos-tatge. Inclou una part inicial on s’explica el circuit metropolità que recorren totes les fraccions amb les seves plantes de tractament, i una part final de divulgació de bones pràctiques per a la preven-ció de residus i de consum responsable.

Dades Ambientals Metropolitanes www.dadesambientals.catDades, gràfics i estadístiques anuals sobre la generació, recollida i gestió de residus.

Millor que nou a l’escola www.millorquenou.catWeb del programa “Millor que nou, 100% vell”, que té per objectiu augmentar la difusió dels mercats de segona mà als centres educatius.

Samarretes per xancletes Samarretes per xancletesGuia per a l’elaboració de mercats d’intercanvi.

Deixalleries www.deixalleries.comWeb de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de TERSA-SIRESA, en què s’explica què són les deixalleries, quins tipus n’hi ha i on s’ubiquen. També hi ha un esquema dels seus elements i parts, la normativa que les regula i altres enllaços i dades d’interès.

Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/mediambientWeb del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. A la secció de Residus hi ha l’apartat Deixalleries, que conté informació sobre les seves tipologies i el seu funcio-nament, el seu marc legal i la seva normativa.

A la secció Educació per la Sostenibilitat, i dins Suport Educatiu, es pot accedir als recursos educatius de residus: informació diversa sobre aquest tema, materials didàctics, una sèrie d’experiències interessants que han fet alguns centres educatius i bibliografia, entre d’altres.

Agència de Residus de Catalunya www.arc-cat.netEntitat de dret públic que té competència sobre els residus que es generen en l’àmbit territorial de Catalunya amb la finalitat de millorar el medi ambient. Hi apareixen estadístiques i informació sobre les instal·lacions i recursos pedagògics, entre els que destaca:

El joc del reciclatgeJoc interactiu en què es recorren les diferents estances d’una casa i s’han d’identificar i dipositar les deixalles al contenidor corresponent: deixalleria, mercat d’intercanvi o ONG.

Campanya Vull Reciclar www.vullreciclar.catAquesta web és un recurs interactiu que permet explorar el tractament que rep cada residu, dona consells de prevenció i explica què se’n fa. A més a més, permet accedir a uns breus reportatges de les plantes de gestió i tractament on van a parar els diferents residus.

PER A MÉS INFORMACIÓ:

Com funciona Barcelona? www.bcn.cat/educacio/pae comfuncionabarcelona@bcn.catTel. 933 262 223

• A què es destina la matèria orgànica de la fracció resta?

• Quin és el segon tractament que rep la matèria orgànica de la fracció orgànica? Què se n’obté, d’aquest procés, i com s’aprofita? Per què es diu que és una font d’energia renovable?

• Què és el millor que podem fer per ajudar en el procés de tractament de residus?

• Quina de les opcions de compra dels diferents productes que surten al vídeo t’ha cridat més l’atenció? Quin criteri de compra responsable pots aplicar a l’hora de comprar una peça de roba?

El vídeo és a l’apartat de webgrafia dins la pàgina web de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

ACTIVITAT POSTERIOR 3

La fisiologia de la central

Aprofitem l’activitat d’investigació realitzada durant la visita i proposem la creació d’un mural en el qual dibuixem un cos humà i en comparem les funcions amb les de la central de recollida pneumàtica. Podem utilitzar la foto de grup per incorporar-la a la part amb la qual el grup se senti més identificat: en el tema de la separació de residus, som cap?, cor?, mans?

EL PROGRAMA COM FUNCIONA BARCELONA?

Amb les visites i activitats que integren el programa Com funciona Barcelona? tenim per objectiu educar a partir del coneixement del metabolisme de la ciutat. Pretenem potenciar els canvis de valors i generar noves actituds per implicar l’alumnat en la gestió ambiental de la nostra ciutat a través d’una proposta pedagògica que basem en la descoberta, la investigació, la reflexió i l’acció-comunicació, sense perdre de vista la motivació necessària per despertar l’interès de l’alumnat.

Els objectius específics que es desenvolupen en aquesta activitat estan adaptats i relacionats amb els continguts curriculars. Apostem per un treball processual més enllà d’activitats aïllades amb les propostes de suport que el professorat pot dur a terme a l’aula: activitats prèvies per tal de preparar i motivar l’alumnat a la visita, i activitats posteriors per aprofundir en els continguts treballats i perquè l’alumnat dugui a terme accions concretes al centre educatiu.

QUÈ US OFERIM AMB AQUESTA ACTIVITAT?

Considerem que aquesta visita és rellevant des del punt de vista ambiental ja que facilita a l’alumnat el coneixement vivencial d’un innovador sistema de recollida selectiva. La central de recollida pneumàtica és una instal·lació moderna fruit de l’avenç tecnològic aplicat a la gestió de residus.

Visitar-la permet que l’alumnat observi una manera de recollir els residus que no és visible des de l’exterior, que conegui el funcionament de la instal·lació, i que valori la millora mediambiental que suposa i la relacioni amb la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, ja que redueix les molèsties de la recollida convencional (camions, soroll, embussos, olors, etc.) i aproxima els punts de recollida als usuaris.

Incidim en el nostre paper dins del cicle de la matèria per tal que l’alumnat prengui consciència de les repercussions del nostre consum. Reflexionem sobre la problemàtica dels residus i insistim en la necessitat de fer una recollida selectiva acurada per poder recuperar-los i valoritzar-los.

ON ES REALITZA?

L’estació de recollida pneumàtica de Lesseps forma part d’una xarxa d’estacions pneumàtiques instal·lades a diversos punts de Barcelona. Actualment n’hi ha 7 en funcionament (Vila Olímpica, Diagonal-Poblenou, Sagrera-Maquinista, Santa Caterina, Raval, Lesseps i 22@llevant) i una al Fòrum, que pertany al municipi de Sant Adrià del Besòs.

El sistema de recollida pneumàtica de residus utilitza aire per transportar els residus a través d’una xarxa subterrània de canonades a una central de recollida on són compactats en contenidors tancats. Aquest corrent d’aire és generat pels turboextractors, que creen una pressió negativa a la xarxa i, en entrar l’aire pels punts de recollida a pressió atmosfèrica, arrossega els residus fins a la central de recollida.

Un sistema estàtic de recollida pneumàtica, com aquest, pot gestionar diferents tipus de residus al mateix temps, utilitzant un punt d’abocament per a cadascuna de les fraccions. S’acostumen a gestionar de dues a quatre fraccions diferents amb un mateix sistema, fent servir la mateixa cano-nada com a xarxa de transport, i és al final del recorregut que se separen en diversos contenidors perquè no es barregin. En el cas de l’estació visitada, es recull la fracció resta i l’orgànica.

Amb aquesta nova tecnologia es persegueix:

• Recollir els residus a prop del punt d’origen.• Transportar els residus des del punt d’abocament fins a la central de recollida.• Minimitzar el treball manual.• Reduir les molèsties causades per la recollida de residus amb camió.• Minimitzar l’impacte mediambiental: reducció d’emissions, etc.

Adreça: Plaça Lesseps amb C/ Pérez Galdós.

COM DESENVOLUPEM L’ACTIVITAT?

Presentem la visita explicant que la central de recollida pneumàtica és una instal·lació molt moder-na de gestió de residus urbans, que forma part de la xarxa d’estacions pneumàtiques que trans-porten i recullen els residus de manera subterrània. L’estació de la plaça Lesseps recull i emmagat-zema les escombraries de la fracció orgànica i resta dipositades als contenidors i bústies de recolli-da selectiva del sistema. Comencem la visita al costat dels contenidors a peu de carrer de la reco-llida pneumàtica per visualitzar el primer pas en el viatge dels residus, i ens dirigim cap a dins de la instal·lació.

Per introduir la temàtica, plantegem preguntes sobre la problemàtica dels residus urbans: quina és la mitjana de residus generada per persona i dia a Barcelona?, quines són les fraccions de recollida selectiva?, quins tipus de contenidors de recollida selectiva hi ha al carrer?, com es recullen i trans-porten els residus en els diferents sistemes de recollida selectiva (porta a porta, contenidors selec-tius, sistema pneumàtic)?

Presentem el sistema i donem algunes dades sobre el nombre de contenidors que trobem al carrer per a la recollida de residus amb aquests sistema, els quilòmetres de canonades i les centrals de recollida pneumàtica que hi ha a la ciutat.

Per tal d’incrementar la motivació dels alumnes en la visita (i aprofitant el fet que als plafons de la instal·lació es comparen els elements amb parts del cos) enfoquem l’activitat com un itinerari on anirem coneixent les parts del sistema com si fos un organisme viu (cor, artèries, cervell, ronyons, etc.). Amb aquesta idea, investigarem les funcions de cada element de la instal·lació (turboalternadors, canonades, sala de control, sala de filtres, etc.).

Abans de començar l’itinerari, fem 7 subgrups i repartim una targeta a cada subgrup. Aquesta targeta conté una breu descripció de la funció d’un òrgan del sistema i els seus efectes, o bé el nom d’una disfunció deguda a una mala pràctica dels usuaris i uns símptomes associats. Les llegim en veu alta i plantegem com a objectiu que cada grup ha de fer una investigació, escoltant les explicacions de l’educador i posant atenció als continguts dels plafons. Amb la informació obtinguda, cada grup ha de descobrir quin és l’element del sistema implicat en aquesta funció/disfunció corporal i resoldre la pregunta plantejada sobre el seu funcionament o bé desco-brir la possible causa i solució de la disfunció.

Un cop acabat l’itinerari, fem una posada en comú per comprovar que cada grup ha identificat la seva part corresponent a la instal·lació i demanem que les ordenin. Repassem el metabolis-me del sistema, els conceptes explicats i les males pràctiques que poden ocasionar proble-mes en el sistema.

3

Un cop a l’exterior, deixem uns minuts perquè els subgrups pensin els avantatges i inconvenients del sistema de recollida pneumàtica en relació amb els altres sistemes existents a la ciutat. Fem una posada en comú per valorar el sistema entre tots, destacant-ne l’aspecte innovador.

Seguidament, fem una reflexió conjunta sobre la necessitat de reduir els residus urbans.

Per realitzar aquesta part, ensenyarem unes targetes amb parelles de productes (samarreta fabricada a Tailàndia-samarreta fabricada al Vallès; llibreta de paper-llibreta de paper reciclat; paper d’alumini-embolcall reutilitzable, etc.), i demanarem al grup que triï un dels dos productes propo-sats segons criteris ambientals (proximitat i condicions laborals, producte reciclat, producte reutilit-zable, etc.). Aquestes idees ajudaran a passar a l’acció per part de l’alumnat ja que les podran aplicar en el seu àmbit domèstic i del centre educatiu.

Finalment, fem una fotografia del grup (en cas que no es tramiti el permís d’imatge, els responsa-bles del grup seran els encarregats de realitzar-la) que es podrà utilitzar en la comunicació de l’experiència al centre educatiu.

ACTIVITAT PRÈVIA 1

Què en saps, de la central de recollida pneumàtica?

Proposem realitzar un test d’idees prèvies perquè l’alumnat intenti endevinar com funciona la central, amb l’objectiu de motivar-lo i que comenci a plantejar-se algunes preguntes i conceptes que abordem durant la visita.

Material de l’activitat prèvia 1

ACTIVITAT PRÈVIA 2

Sabies que...?

Plantegem una activitat per introduir la problemàtica dels residus. Facilitem una fitxa on apareixen 3 il·lustracions acompanyades de dades sobre la quantitat de residus que es generen a la ciutat, la quantitat de menjar que es llença sense aprofitar i la quantitat de contenidors de recollida pneumàtica que hi ha a la ciutat. A partir d’aquestes dades, proposem realitzar uns càlculs i dibuixar una altra vinyeta relacionada amb la informació donada.

Per orientar l’activitat, recomanem consultar la guia “10 estratègies senzilles per prevenir els residus” i “La guia per evitar el malbaratament alimentari”, que són a la webgrafia.

Material de l’activitat prèvia 2

ACTIVITAT PRÈVIA 3

Els residus al nostre barri

Plantegem que cada alumne realitzi una entrevista a persones de l’entorn per tal d’explorar quins tipus de fraccions separen, quins sistemes de recollida selectiva coneixen i com els valoren, i de quines instal·lacions de tractament i gestió de residus en coneixen la funció, entre altres qüestions.

Facilitem un model d’entrevista que inclou preguntes qualitatives i quantitatives, per tal de facilitar-ne la posada en comú. Es poden utilitzar les informacions obtingudes per introduir conceptes com la necessitat de reduir la quantitat de residus, analitzar els problemes que la gent percep sobre les escombraries i valorar les propostes de millora.

Material de l’activitat prèvia 3

ACTIVITAT POSTERIOR 1

Joc de rol: quin sistema de recollida cal posar a cada barri del municipi? Avantatges i inconvenients dels diferents sistemes de recollida selectiva

Plantegem un joc de rol amb 5 equips. Hi ha un equip tècnic format per l’alcaldessa d’un municipi i els col·laboradors tècnics que volen avaluar quin és el millor sistema de recollida selectiva per a cada barri del municipi. Per conèixer els avantatges i inconvenients de cada sistema, han convidat 4 equips de tècnics de Medi Ambient de 4 ajuntaments veïns que tenen implantats sistemes diferents (contenidors en superfície, contenidors soterrats, porta a porta i recollida pneumàtica). El dia de la reunió, cada equip tècnic exposa com els funciona el seu sistema i en defensa els avantatges, ja que creuen que la seva opció és la millor.

L’equip convocant ha de decidir quin model és el més adequat per a cada barri del municipi segons les seves característiques, tenint en compte criteris socials, ambientals i econòmics a l’hora de prendre la decisió. Per això, plantegen rondes de preguntes als altres equips tècnics. Al final del joc, després d’un període de deliberació, ha de comunicar la seva decisió a la resta de participants.

Deprés del debat, a tall de conclusió, es demana a cada participant que plantegi què l’ha cridat més l’atenció de les diverses intervencions i quina conclusió ha tret de tot aquest procés.

Material de l’activitat posterior 1

ACTIVITAT POSTERIOR 2

Fi del viatge

Per tal de seguir el recorregut dels residus des de la central de recollida, proposem visualitzar el vídeo de l’Ecoparc de Barcelona (15 min), la instal·lació on van a parar les dues fraccions recollides a la central de Lesseps.

Proposem respondre les següents preguntes:

• Quines dues fraccions tracta l’Ecoparc?

• Quins materials es recuperen directament a través del pas dels residus per les màquines (garbells, separadors balístics, separadors òptics, electroimants, etc.)? Què se’n fa, dels que són reciclables?

• Què se’n fa, del rebuig final, la part de la qual no es pot recuperar res? On es du?

Medi Ambient i Serveis Urbans de l’ Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/mediambientWeb organitzada segons àmbits ambientals i serveis. A l’àmbit Neteja i Gestió de Residus hi ha diversos apartats amb informacions temàtiques sobre la prevenció i els sistemes de gestió urbana de residus, entre els quals apareixen els Punts Verds.

A l’apartat d’Educació ambiental hi ha informació sobre el programa Com funciona Barcelona?

Destaquen el següent document com a línies d’acció ambientals promogut per l’Ajuntament de Barcelona:

Secció sobre prevenció de residusOn es troben les línies del Pla de prevenció de residus municipals de Barcelona i es proposen accions concretes per a la prevenció d’aquests.

Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2020 : per una Barcelona més equitativa, pròspera i autosuficient Document elaborat pels signants de l’Agenda 21 que serveix de full de ruta per seguir treballant d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible. Defineix un pla d’acció en els 10 àmbits següents: biodiversitat, espai públic i mobilitat, qualitat ambiental i salut, ciutat eficient, productiva i emissions zero, ús racional dels recursos, bon govern i responsabilitat social, benestar de les persones, progrés i desenvolupament, educació i acció ciutadana, i resiliència i responsabilitat planetària. Cada temàtica es concreta amb 10 línies d’acció.

El menjar no es llença www.mediambient.bcn.cat Campanya de l’Ajuntament de Barcelona per conscienciar i informar sobre la problemàtica del malbaratament alimentari. Inclou informació, consells per a la planificació, compra i cuina (inclou receptes) per evitar llençar menjar, i una secció de material pedagògic per nivells educatius. Guia per evitar el malbaratament alimentariGuia per evitar el malbaratament alimentari, un recull d’estratègies per prevenir el malbaratament del diferents tipus d’aliments.

Agenda 21 escolar de Barcelona www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/El programa A21 escolar de Barcelona té per objectiu ajudar als centres educatius de la ciutat per tal que portin a terme projectes d’innovació educativa que, mitjançant la participació, la implicació i el compromís, transformin el seu entorn més immediat. Per a que cada centre faci realitat els seus projectes d’educació ambiental i sostenibilitat l’A21E ofereix assessorament, formació i recursos (vídeos, guies, notícies, espais d’intercanvi...).

Destaquen els següents recursos:

Punt verd mòbil escolar i preguntes més freqüentsPortal de referència dels centres educatius de Barcelona quant a residus. Accés a la reserva del punt verd mòbil, informació general sobre la gestió i la prevenció de residus i llistat de respostes a les preguntes més freqüents.

Embolcalls + SosteniblesUn projecte de l’Agenda 21 Escolar que ofereix una proposta metodològica d’investigació/acció per prevenir els residus utilitzats en els centres educatius. Disposa de materials, vídeos explicatius, recull d’experiències i dades dels resultats aconseguits.

10 estratègies per prevenir els residusGuia del consumidor per prevenir la generació de residus a partir de 10 estratègies que inclouen la no adquisició de productes d’un sol envàs, productes tòxics, el coneixement de la informació en els etiquetatges, el valor d’allò immaterial, l’allargament de la vida útil dels productes i la importàn-cia de comunicar les nostres preferències.

Guia per fer l’ecoauditoria del centre educatiuGuia complerta per realitzar una ecoauditoria per temàtiques al centre educatiu: aigua, energia, mobilitat, materials i residus, biodiversitat. Inclou una guia per al professorat i fulls de registre i altres documents de treball. Es pot demanar en format paper.

Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA) www.bcn.cat/agenda21/Web de l’Agenda 21 que incorpora l’enllaç l’SDEA, centre especialitzat en informació i recursos d’educació ambiental adreçat a persones i entitats interessades en el treball educatiu per la soste-nibilitat, especialment en l’àmbit urbà. Conté el catàleg electrònic del fons de recursos didàc-tics, on es pot fer una cerca avançada per accedir a més materials relacionats amb els residus. També es pot demanar material de préstec.

En destaquem els següents recursos:

Maleta dels residus i el consum responsableMaterial educatiu que conté tota una sèrie de recursos adreçats principalment a infantil i primària per sensibilitzar sobre la importància de la reducció de residus. Disponible en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental.

Materials i residus (Recull de recursos, núm. 3)Selecció temàtica de recursos per tractar a l’aula aspectes relacionats amb la minimització dels residus. Els recursos estan disponibles en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambien-tal. Relacionada amb la temàtica dels residus us recomanem consultar el recull de recursos de “Consum”.

La recollida pneumàtica dels residus. Valors socials i ambientals del noumodel de recollida selectiva

Guia didàctica per al professorat

Hàbitat: guia d’activitats per a l’educació ambiental www.xesc.cat/habitat/Guia pràctica amb 50 activitats d’educació ambiental de caire lúdic per a l’àmbit educatiu formal i no formal i adreçades des d’infants de 4 anys fins a adults. La guia és el resultat d’un procés promogut pel Ministeri de Medi Ambient i en el que van participar escoles de Barcelona a través d’un Pla d’Educació Ambiental. En el marc de la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), la guia ha estat actualitzada i millorada per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El format en línia s’estructura en cinc blocs temàtics: reconeixement de l’entorn i les necessitats vitals, apreciant la biodiversitat de la vida, aprenent a gestionar els recursos naturals, detectant problemes i considerant tendències.

Clabsa www.clabsa.esWeb de l’empresa que realitza diferents actuacions en el marc del drenatge urbà dels municipis i en l’àmbit de la recollida pneumàtica. A la web es troba una descripció del funcionament dels siste-mes fixos de la recollida pneumàtica i un esquema amb les parts que els composen (punts d’abocament, xarxa de transport i central de recollida).

ENVAC www.envac.esPàgina web de l’empresa encarregada del desenvolupament tècnic del sistema de recollida pneu-màtica. A aquesta web hi ha informació sobre la història d’aquesta tecnologia, l’explicació de com funciona i altres informacions sobre el sistema de recollida, la seva aplicabilitat i limitacions.

Àrea Metropolitana de Barcelona www.amb.catDins de l’àmbit de medi ambient hi ha informació complerta sobre tot el cicle dels residus. Específi-cament, a instal·lacions i equipaments s’hi detallen quines són les plantes de gestió i tractament on es deriven els residus, i n’explica les seves funcions i funcionament.

En destaquem els següents recursos:

Vídeo de l’EcoparcVídeo molt complert on es mostren les parts de la planta i els diferents tractaments que reben la fracció resta i orgànica: pretractament sec, pretractament humit, digestió, cogeneració i compos-tatge. Inclou una part inicial on s’explica el circuit metropolità que recorren totes les fraccions amb les seves plantes de tractament, i una part final de divulgació de bones pràctiques per a la preven-ció de residus i de consum responsable.

Dades Ambientals Metropolitanes www.dadesambientals.catDades, gràfics i estadístiques anuals sobre la generació, recollida i gestió de residus.

Millor que nou a l’escola www.millorquenou.catWeb del programa “Millor que nou, 100% vell”, que té per objectiu augmentar la difusió dels mercats de segona mà als centres educatius.

Samarretes per xancletes Samarretes per xancletesGuia per a l’elaboració de mercats d’intercanvi.

Deixalleries www.deixalleries.comWeb de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de TERSA-SIRESA, en què s’explica què són les deixalleries, quins tipus n’hi ha i on s’ubiquen. També hi ha un esquema dels seus elements i parts, la normativa que les regula i altres enllaços i dades d’interès.

Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/mediambientWeb del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. A la secció de Residus hi ha l’apartat Deixalleries, que conté informació sobre les seves tipologies i el seu funcio-nament, el seu marc legal i la seva normativa.

A la secció Educació per la Sostenibilitat, i dins Suport Educatiu, es pot accedir als recursos educatius de residus: informació diversa sobre aquest tema, materials didàctics, una sèrie d’experiències interessants que han fet alguns centres educatius i bibliografia, entre d’altres.

Agència de Residus de Catalunya www.arc-cat.netEntitat de dret públic que té competència sobre els residus que es generen en l’àmbit territorial de Catalunya amb la finalitat de millorar el medi ambient. Hi apareixen estadístiques i informació sobre les instal·lacions i recursos pedagògics, entre els que destaca:

El joc del reciclatgeJoc interactiu en què es recorren les diferents estances d’una casa i s’han d’identificar i dipositar les deixalles al contenidor corresponent: deixalleria, mercat d’intercanvi o ONG.

Campanya Vull Reciclar www.vullreciclar.catAquesta web és un recurs interactiu que permet explorar el tractament que rep cada residu, dona consells de prevenció i explica què se’n fa. A més a més, permet accedir a uns breus reportatges de les plantes de gestió i tractament on van a parar els diferents residus.

PER A MÉS INFORMACIÓ:

Com funciona Barcelona? www.bcn.cat/educacio/pae comfuncionabarcelona@bcn.catTel. 933 262 223

• A què es destina la matèria orgànica de la fracció resta?

• Quin és el segon tractament que rep la matèria orgànica de la fracció orgànica? Què se n’obté, d’aquest procés, i com s’aprofita? Per què es diu que és una font d’energia renovable?

• Què és el millor que podem fer per ajudar en el procés de tractament de residus?

• Quina de les opcions de compra dels diferents productes que surten al vídeo t’ha cridat més l’atenció? Quin criteri de compra responsable pots aplicar a l’hora de comprar una peça de roba?

El vídeo és a l’apartat de webgrafia dins la pàgina web de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

ACTIVITAT POSTERIOR 3

La fisiologia de la central

Aprofitem l’activitat d’investigació realitzada durant la visita i proposem la creació d’un mural en el qual dibuixem un cos humà i en comparem les funcions amb les de la central de recollida pneumàtica. Podem utilitzar la foto de grup per incorporar-la a la part amb la qual el grup se senti més identificat: en el tema de la separació de residus, som cap?, cor?, mans?

EL PROGRAMA COM FUNCIONA BARCELONA?

Amb les visites i activitats que integren el programa Com funciona Barcelona? tenim per objectiu educar a partir del coneixement del metabolisme de la ciutat. Pretenem potenciar els canvis de valors i generar noves actituds per implicar l’alumnat en la gestió ambiental de la nostra ciutat a través d’una proposta pedagògica que basem en la descoberta, la investigació, la reflexió i l’acció-comunicació, sense perdre de vista la motivació necessària per despertar l’interès de l’alumnat.

Els objectius específics que es desenvolupen en aquesta activitat estan adaptats i relacionats amb els continguts curriculars. Apostem per un treball processual més enllà d’activitats aïllades amb les propostes de suport que el professorat pot dur a terme a l’aula: activitats prèvies per tal de preparar i motivar l’alumnat a la visita, i activitats posteriors per aprofundir en els continguts treballats i perquè l’alumnat dugui a terme accions concretes al centre educatiu.

QUÈ US OFERIM AMB AQUESTA ACTIVITAT?

Considerem que aquesta visita és rellevant des del punt de vista ambiental ja que facilita a l’alumnat el coneixement vivencial d’un innovador sistema de recollida selectiva. La central de recollida pneumàtica és una instal·lació moderna fruit de l’avenç tecnològic aplicat a la gestió de residus.

Visitar-la permet que l’alumnat observi una manera de recollir els residus que no és visible des de l’exterior, que conegui el funcionament de la instal·lació, i que valori la millora mediambiental que suposa i la relacioni amb la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, ja que redueix les molèsties de la recollida convencional (camions, soroll, embussos, olors, etc.) i aproxima els punts de recollida als usuaris.

Incidim en el nostre paper dins del cicle de la matèria per tal que l’alumnat prengui consciència de les repercussions del nostre consum. Reflexionem sobre la problemàtica dels residus i insistim en la necessitat de fer una recollida selectiva acurada per poder recuperar-los i valoritzar-los.

ON ES REALITZA?

L’estació de recollida pneumàtica de Lesseps forma part d’una xarxa d’estacions pneumàtiques instal·lades a diversos punts de Barcelona. Actualment n’hi ha 7 en funcionament (Vila Olímpica, Diagonal-Poblenou, Sagrera-Maquinista, Santa Caterina, Raval, Lesseps i 22@llevant) i una al Fòrum, que pertany al municipi de Sant Adrià del Besòs.

El sistema de recollida pneumàtica de residus utilitza aire per transportar els residus a través d’una xarxa subterrània de canonades a una central de recollida on són compactats en contenidors tancats. Aquest corrent d’aire és generat pels turboextractors, que creen una pressió negativa a la xarxa i, en entrar l’aire pels punts de recollida a pressió atmosfèrica, arrossega els residus fins a la central de recollida.

Un sistema estàtic de recollida pneumàtica, com aquest, pot gestionar diferents tipus de residus al mateix temps, utilitzant un punt d’abocament per a cadascuna de les fraccions. S’acostumen a gestionar de dues a quatre fraccions diferents amb un mateix sistema, fent servir la mateixa cano-nada com a xarxa de transport, i és al final del recorregut que se separen en diversos contenidors perquè no es barregin. En el cas de l’estació visitada, es recull la fracció resta i l’orgànica.

Amb aquesta nova tecnologia es persegueix:

• Recollir els residus a prop del punt d’origen.• Transportar els residus des del punt d’abocament fins a la central de recollida.• Minimitzar el treball manual.• Reduir les molèsties causades per la recollida de residus amb camió.• Minimitzar l’impacte mediambiental: reducció d’emissions, etc.

Adreça: Plaça Lesseps amb C/ Pérez Galdós.

COM DESENVOLUPEM L’ACTIVITAT?

Presentem la visita explicant que la central de recollida pneumàtica és una instal·lació molt moder-na de gestió de residus urbans, que forma part de la xarxa d’estacions pneumàtiques que trans-porten i recullen els residus de manera subterrània. L’estació de la plaça Lesseps recull i emmagat-zema les escombraries de la fracció orgànica i resta dipositades als contenidors i bústies de recolli-da selectiva del sistema. Comencem la visita al costat dels contenidors a peu de carrer de la reco-llida pneumàtica per visualitzar el primer pas en el viatge dels residus, i ens dirigim cap a dins de la instal·lació.

Per introduir la temàtica, plantegem preguntes sobre la problemàtica dels residus urbans: quina és la mitjana de residus generada per persona i dia a Barcelona?, quines són les fraccions de recollida selectiva?, quins tipus de contenidors de recollida selectiva hi ha al carrer?, com es recullen i trans-porten els residus en els diferents sistemes de recollida selectiva (porta a porta, contenidors selec-tius, sistema pneumàtic)?

Presentem el sistema i donem algunes dades sobre el nombre de contenidors que trobem al carrer per a la recollida de residus amb aquests sistema, els quilòmetres de canonades i les centrals de recollida pneumàtica que hi ha a la ciutat.

Per tal d’incrementar la motivació dels alumnes en la visita (i aprofitant el fet que als plafons de la instal·lació es comparen els elements amb parts del cos) enfoquem l’activitat com un itinerari on anirem coneixent les parts del sistema com si fos un organisme viu (cor, artèries, cervell, ronyons, etc.). Amb aquesta idea, investigarem les funcions de cada element de la instal·lació (turboalternadors, canonades, sala de control, sala de filtres, etc.).

Abans de començar l’itinerari, fem 7 subgrups i repartim una targeta a cada subgrup. Aquesta targeta conté una breu descripció de la funció d’un òrgan del sistema i els seus efectes, o bé el nom d’una disfunció deguda a una mala pràctica dels usuaris i uns símptomes associats. Les llegim en veu alta i plantegem com a objectiu que cada grup ha de fer una investigació, escoltant les explicacions de l’educador i posant atenció als continguts dels plafons. Amb la informació obtinguda, cada grup ha de descobrir quin és l’element del sistema implicat en aquesta funció/disfunció corporal i resoldre la pregunta plantejada sobre el seu funcionament o bé desco-brir la possible causa i solució de la disfunció.

Un cop acabat l’itinerari, fem una posada en comú per comprovar que cada grup ha identificat la seva part corresponent a la instal·lació i demanem que les ordenin. Repassem el metabolis-me del sistema, els conceptes explicats i les males pràctiques que poden ocasionar proble-mes en el sistema.

Un cop a l’exterior, deixem uns minuts perquè els subgrups pensin els avantatges i inconvenients del sistema de recollida pneumàtica en relació amb els altres sistemes existents a la ciutat. Fem una posada en comú per valorar el sistema entre tots, destacant-ne l’aspecte innovador.

Seguidament, fem una reflexió conjunta sobre la necessitat de reduir els residus urbans.

Per realitzar aquesta part, ensenyarem unes targetes amb parelles de productes (samarreta fabricada a Tailàndia-samarreta fabricada al Vallès; llibreta de paper-llibreta de paper reciclat; paper d’alumini-embolcall reutilitzable, etc.), i demanarem al grup que triï un dels dos productes propo-sats segons criteris ambientals (proximitat i condicions laborals, producte reciclat, producte reutilit-zable, etc.). Aquestes idees ajudaran a passar a l’acció per part de l’alumnat ja que les podran aplicar en el seu àmbit domèstic i del centre educatiu.

Finalment, fem una fotografia del grup (en cas que no es tramiti el permís d’imatge, els responsa-bles del grup seran els encarregats de realitzar-la) que es podrà utilitzar en la comunicació de l’experiència al centre educatiu.

4

ACTIVITAT PRÈVIA 1

Què en saps, de la central de recollida pneumàtica?

Proposem realitzar un test d’idees prèvies perquè l’alumnat intenti endevinar com funciona la central, amb l’objectiu de motivar-lo i que comenci a plantejar-se algunes preguntes i conceptes que abordem durant la visita.

Material de l’activitat prèvia 1

ACTIVITAT PRÈVIA 2

Sabies que...?

Plantegem una activitat per introduir la problemàtica dels residus. Facilitem una fitxa on apareixen 3 il·lustracions acompanyades de dades sobre la quantitat de residus que es generen a la ciutat, la quantitat de menjar que es llença sense aprofitar i la quantitat de contenidors de recollida pneumàtica que hi ha a la ciutat. A partir d’aquestes dades, proposem realitzar uns càlculs i dibuixar una altra vinyeta relacionada amb la informació donada.

Per orientar l’activitat, recomanem consultar la guia “10 estratègies senzilles per prevenir els residus” i “La guia per evitar el malbaratament alimentari”, que són a la webgrafia.

Material de l’activitat prèvia 2

ACTIVITAT PRÈVIA 3

Els residus al nostre barri

Plantegem que cada alumne realitzi una entrevista a persones de l’entorn per tal d’explorar quins tipus de fraccions separen, quins sistemes de recollida selectiva coneixen i com els valoren, i de quines instal·lacions de tractament i gestió de residus en coneixen la funció, entre altres qüestions.

Facilitem un model d’entrevista que inclou preguntes qualitatives i quantitatives, per tal de facilitar-ne la posada en comú. Es poden utilitzar les informacions obtingudes per introduir conceptes com la necessitat de reduir la quantitat de residus, analitzar els problemes que la gent percep sobre les escombraries i valorar les propostes de millora.

Material de l’activitat prèvia 3

ACTIVITAT POSTERIOR 1

Joc de rol: quin sistema de recollida cal posar a cada barri del municipi? Avantatges i inconvenients dels diferents sistemes de recollida selectiva

Plantegem un joc de rol amb 5 equips. Hi ha un equip tècnic format per l’alcaldessa d’un municipi i els col·laboradors tècnics que volen avaluar quin és el millor sistema de recollida selectiva per a cada barri del municipi. Per conèixer els avantatges i inconvenients de cada sistema, han convidat 4 equips de tècnics de Medi Ambient de 4 ajuntaments veïns que tenen implantats sistemes diferents (contenidors en superfície, contenidors soterrats, porta a porta i recollida pneumàtica). El dia de la reunió, cada equip tècnic exposa com els funciona el seu sistema i en defensa els avantatges, ja que creuen que la seva opció és la millor.

L’equip convocant ha de decidir quin model és el més adequat per a cada barri del municipi segons les seves característiques, tenint en compte criteris socials, ambientals i econòmics a l’hora de prendre la decisió. Per això, plantegen rondes de preguntes als altres equips tècnics. Al final del joc, després d’un període de deliberació, ha de comunicar la seva decisió a la resta de participants.

Deprés del debat, a tall de conclusió, es demana a cada participant que plantegi què l’ha cridat més l’atenció de les diverses intervencions i quina conclusió ha tret de tot aquest procés.

Material de l’activitat posterior 1

ACTIVITAT POSTERIOR 2

Fi del viatge

Per tal de seguir el recorregut dels residus des de la central de recollida, proposem visualitzar el vídeo de l’Ecoparc de Barcelona (15 min), la instal·lació on van a parar les dues fraccions recollides a la central de Lesseps.

Proposem respondre les següents preguntes:

• Quines dues fraccions tracta l’Ecoparc?

• Quins materials es recuperen directament a través del pas dels residus per les màquines (garbells, separadors balístics, separadors òptics, electroimants, etc.)? Què se’n fa, dels que són reciclables?

• Què se’n fa, del rebuig final, la part de la qual no es pot recuperar res? On es du?

Medi Ambient i Serveis Urbans de l’ Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/mediambientWeb organitzada segons àmbits ambientals i serveis. A l’àmbit Neteja i Gestió de Residus hi ha diversos apartats amb informacions temàtiques sobre la prevenció i els sistemes de gestió urbana de residus, entre els quals apareixen els Punts Verds.

A l’apartat d’Educació ambiental hi ha informació sobre el programa Com funciona Barcelona?

Destaquen el següent document com a línies d’acció ambientals promogut per l’Ajuntament de Barcelona:

Secció sobre prevenció de residusOn es troben les línies del Pla de prevenció de residus municipals de Barcelona i es proposen accions concretes per a la prevenció d’aquests.

Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2020 : per una Barcelona més equitativa, pròspera i autosuficient Document elaborat pels signants de l’Agenda 21 que serveix de full de ruta per seguir treballant d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible. Defineix un pla d’acció en els 10 àmbits següents: biodiversitat, espai públic i mobilitat, qualitat ambiental i salut, ciutat eficient, productiva i emissions zero, ús racional dels recursos, bon govern i responsabilitat social, benestar de les persones, progrés i desenvolupament, educació i acció ciutadana, i resiliència i responsabilitat planetària. Cada temàtica es concreta amb 10 línies d’acció.

El menjar no es llença www.mediambient.bcn.cat Campanya de l’Ajuntament de Barcelona per conscienciar i informar sobre la problemàtica del malbaratament alimentari. Inclou informació, consells per a la planificació, compra i cuina (inclou receptes) per evitar llençar menjar, i una secció de material pedagògic per nivells educatius. Guia per evitar el malbaratament alimentariGuia per evitar el malbaratament alimentari, un recull d’estratègies per prevenir el malbaratament del diferents tipus d’aliments.

Agenda 21 escolar de Barcelona www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/El programa A21 escolar de Barcelona té per objectiu ajudar als centres educatius de la ciutat per tal que portin a terme projectes d’innovació educativa que, mitjançant la participació, la implicació i el compromís, transformin el seu entorn més immediat. Per a que cada centre faci realitat els seus projectes d’educació ambiental i sostenibilitat l’A21E ofereix assessorament, formació i recursos (vídeos, guies, notícies, espais d’intercanvi...).

Destaquen els següents recursos:

Punt verd mòbil escolar i preguntes més freqüentsPortal de referència dels centres educatius de Barcelona quant a residus. Accés a la reserva del punt verd mòbil, informació general sobre la gestió i la prevenció de residus i llistat de respostes a les preguntes més freqüents.

Embolcalls + SosteniblesUn projecte de l’Agenda 21 Escolar que ofereix una proposta metodològica d’investigació/acció per prevenir els residus utilitzats en els centres educatius. Disposa de materials, vídeos explicatius, recull d’experiències i dades dels resultats aconseguits.

10 estratègies per prevenir els residusGuia del consumidor per prevenir la generació de residus a partir de 10 estratègies que inclouen la no adquisició de productes d’un sol envàs, productes tòxics, el coneixement de la informació en els etiquetatges, el valor d’allò immaterial, l’allargament de la vida útil dels productes i la importàn-cia de comunicar les nostres preferències.

Guia per fer l’ecoauditoria del centre educatiuGuia complerta per realitzar una ecoauditoria per temàtiques al centre educatiu: aigua, energia, mobilitat, materials i residus, biodiversitat. Inclou una guia per al professorat i fulls de registre i altres documents de treball. Es pot demanar en format paper.

Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA) www.bcn.cat/agenda21/Web de l’Agenda 21 que incorpora l’enllaç l’SDEA, centre especialitzat en informació i recursos d’educació ambiental adreçat a persones i entitats interessades en el treball educatiu per la soste-nibilitat, especialment en l’àmbit urbà. Conté el catàleg electrònic del fons de recursos didàc-tics, on es pot fer una cerca avançada per accedir a més materials relacionats amb els residus. També es pot demanar material de préstec.

En destaquem els següents recursos:

Maleta dels residus i el consum responsableMaterial educatiu que conté tota una sèrie de recursos adreçats principalment a infantil i primària per sensibilitzar sobre la importància de la reducció de residus. Disponible en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental.

Materials i residus (Recull de recursos, núm. 3)Selecció temàtica de recursos per tractar a l’aula aspectes relacionats amb la minimització dels residus. Els recursos estan disponibles en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambien-tal. Relacionada amb la temàtica dels residus us recomanem consultar el recull de recursos de “Consum”.

La recollida pneumàtica dels residus. Valors socials i ambientals del noumodel de recollida selectiva

Guia didàctica per al professorat

Hàbitat: guia d’activitats per a l’educació ambiental www.xesc.cat/habitat/Guia pràctica amb 50 activitats d’educació ambiental de caire lúdic per a l’àmbit educatiu formal i no formal i adreçades des d’infants de 4 anys fins a adults. La guia és el resultat d’un procés promogut pel Ministeri de Medi Ambient i en el que van participar escoles de Barcelona a través d’un Pla d’Educació Ambiental. En el marc de la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), la guia ha estat actualitzada i millorada per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El format en línia s’estructura en cinc blocs temàtics: reconeixement de l’entorn i les necessitats vitals, apreciant la biodiversitat de la vida, aprenent a gestionar els recursos naturals, detectant problemes i considerant tendències.

Clabsa www.clabsa.esWeb de l’empresa que realitza diferents actuacions en el marc del drenatge urbà dels municipis i en l’àmbit de la recollida pneumàtica. A la web es troba una descripció del funcionament dels siste-mes fixos de la recollida pneumàtica i un esquema amb les parts que els composen (punts d’abocament, xarxa de transport i central de recollida).

ENVAC www.envac.esPàgina web de l’empresa encarregada del desenvolupament tècnic del sistema de recollida pneu-màtica. A aquesta web hi ha informació sobre la història d’aquesta tecnologia, l’explicació de com funciona i altres informacions sobre el sistema de recollida, la seva aplicabilitat i limitacions.

Àrea Metropolitana de Barcelona www.amb.catDins de l’àmbit de medi ambient hi ha informació complerta sobre tot el cicle dels residus. Específi-cament, a instal·lacions i equipaments s’hi detallen quines són les plantes de gestió i tractament on es deriven els residus, i n’explica les seves funcions i funcionament.

En destaquem els següents recursos:

Vídeo de l’EcoparcVídeo molt complert on es mostren les parts de la planta i els diferents tractaments que reben la fracció resta i orgànica: pretractament sec, pretractament humit, digestió, cogeneració i compos-tatge. Inclou una part inicial on s’explica el circuit metropolità que recorren totes les fraccions amb les seves plantes de tractament, i una part final de divulgació de bones pràctiques per a la preven-ció de residus i de consum responsable.

Dades Ambientals Metropolitanes www.dadesambientals.catDades, gràfics i estadístiques anuals sobre la generació, recollida i gestió de residus.

Millor que nou a l’escola www.millorquenou.catWeb del programa “Millor que nou, 100% vell”, que té per objectiu augmentar la difusió dels mercats de segona mà als centres educatius.

Samarretes per xancletes Samarretes per xancletesGuia per a l’elaboració de mercats d’intercanvi.

Deixalleries www.deixalleries.comWeb de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de TERSA-SIRESA, en què s’explica què són les deixalleries, quins tipus n’hi ha i on s’ubiquen. També hi ha un esquema dels seus elements i parts, la normativa que les regula i altres enllaços i dades d’interès.

Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/mediambientWeb del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. A la secció de Residus hi ha l’apartat Deixalleries, que conté informació sobre les seves tipologies i el seu funcio-nament, el seu marc legal i la seva normativa.

A la secció Educació per la Sostenibilitat, i dins Suport Educatiu, es pot accedir als recursos educatius de residus: informació diversa sobre aquest tema, materials didàctics, una sèrie d’experiències interessants que han fet alguns centres educatius i bibliografia, entre d’altres.

Agència de Residus de Catalunya www.arc-cat.netEntitat de dret públic que té competència sobre els residus que es generen en l’àmbit territorial de Catalunya amb la finalitat de millorar el medi ambient. Hi apareixen estadístiques i informació sobre les instal·lacions i recursos pedagògics, entre els que destaca:

El joc del reciclatgeJoc interactiu en què es recorren les diferents estances d’una casa i s’han d’identificar i dipositar les deixalles al contenidor corresponent: deixalleria, mercat d’intercanvi o ONG.

Campanya Vull Reciclar www.vullreciclar.catAquesta web és un recurs interactiu que permet explorar el tractament que rep cada residu, dona consells de prevenció i explica què se’n fa. A més a més, permet accedir a uns breus reportatges de les plantes de gestió i tractament on van a parar els diferents residus.

PER A MÉS INFORMACIÓ:

Com funciona Barcelona? www.bcn.cat/educacio/pae comfuncionabarcelona@bcn.catTel. 933 262 223

• A què es destina la matèria orgànica de la fracció resta?

• Quin és el segon tractament que rep la matèria orgànica de la fracció orgànica? Què se n’obté, d’aquest procés, i com s’aprofita? Per què es diu que és una font d’energia renovable?

• Què és el millor que podem fer per ajudar en el procés de tractament de residus?

• Quina de les opcions de compra dels diferents productes que surten al vídeo t’ha cridat més l’atenció? Quin criteri de compra responsable pots aplicar a l’hora de comprar una peça de roba?

El vídeo és a l’apartat de webgrafia dins la pàgina web de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

ACTIVITAT POSTERIOR 3

La fisiologia de la central

Aprofitem l’activitat d’investigació realitzada durant la visita i proposem la creació d’un mural en el qual dibuixem un cos humà i en comparem les funcions amb les de la central de recollida pneumàtica. Podem utilitzar la foto de grup per incorporar-la a la part amb la qual el grup se senti més identificat: en el tema de la separació de residus, som cap?, cor?, mans?

EL PROGRAMA COM FUNCIONA BARCELONA?

Amb les visites i activitats que integren el programa Com funciona Barcelona? tenim per objectiu educar a partir del coneixement del metabolisme de la ciutat. Pretenem potenciar els canvis de valors i generar noves actituds per implicar l’alumnat en la gestió ambiental de la nostra ciutat a través d’una proposta pedagògica que basem en la descoberta, la investigació, la reflexió i l’acció-comunicació, sense perdre de vista la motivació necessària per despertar l’interès de l’alumnat.

Els objectius específics que es desenvolupen en aquesta activitat estan adaptats i relacionats amb els continguts curriculars. Apostem per un treball processual més enllà d’activitats aïllades amb les propostes de suport que el professorat pot dur a terme a l’aula: activitats prèvies per tal de preparar i motivar l’alumnat a la visita, i activitats posteriors per aprofundir en els continguts treballats i perquè l’alumnat dugui a terme accions concretes al centre educatiu.

QUÈ US OFERIM AMB AQUESTA ACTIVITAT?

Considerem que aquesta visita és rellevant des del punt de vista ambiental ja que facilita a l’alumnat el coneixement vivencial d’un innovador sistema de recollida selectiva. La central de recollida pneumàtica és una instal·lació moderna fruit de l’avenç tecnològic aplicat a la gestió de residus.

Visitar-la permet que l’alumnat observi una manera de recollir els residus que no és visible des de l’exterior, que conegui el funcionament de la instal·lació, i que valori la millora mediambiental que suposa i la relacioni amb la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, ja que redueix les molèsties de la recollida convencional (camions, soroll, embussos, olors, etc.) i aproxima els punts de recollida als usuaris.

Incidim en el nostre paper dins del cicle de la matèria per tal que l’alumnat prengui consciència de les repercussions del nostre consum. Reflexionem sobre la problemàtica dels residus i insistim en la necessitat de fer una recollida selectiva acurada per poder recuperar-los i valoritzar-los.

ON ES REALITZA?

L’estació de recollida pneumàtica de Lesseps forma part d’una xarxa d’estacions pneumàtiques instal·lades a diversos punts de Barcelona. Actualment n’hi ha 7 en funcionament (Vila Olímpica, Diagonal-Poblenou, Sagrera-Maquinista, Santa Caterina, Raval, Lesseps i 22@llevant) i una al Fòrum, que pertany al municipi de Sant Adrià del Besòs.

El sistema de recollida pneumàtica de residus utilitza aire per transportar els residus a través d’una xarxa subterrània de canonades a una central de recollida on són compactats en contenidors tancats. Aquest corrent d’aire és generat pels turboextractors, que creen una pressió negativa a la xarxa i, en entrar l’aire pels punts de recollida a pressió atmosfèrica, arrossega els residus fins a la central de recollida.

Un sistema estàtic de recollida pneumàtica, com aquest, pot gestionar diferents tipus de residus al mateix temps, utilitzant un punt d’abocament per a cadascuna de les fraccions. S’acostumen a gestionar de dues a quatre fraccions diferents amb un mateix sistema, fent servir la mateixa cano-nada com a xarxa de transport, i és al final del recorregut que se separen en diversos contenidors perquè no es barregin. En el cas de l’estació visitada, es recull la fracció resta i l’orgànica.

Amb aquesta nova tecnologia es persegueix:

• Recollir els residus a prop del punt d’origen.• Transportar els residus des del punt d’abocament fins a la central de recollida.• Minimitzar el treball manual.• Reduir les molèsties causades per la recollida de residus amb camió.• Minimitzar l’impacte mediambiental: reducció d’emissions, etc.

Adreça: Plaça Lesseps amb C/ Pérez Galdós.

COM DESENVOLUPEM L’ACTIVITAT?

Presentem la visita explicant que la central de recollida pneumàtica és una instal·lació molt moder-na de gestió de residus urbans, que forma part de la xarxa d’estacions pneumàtiques que trans-porten i recullen els residus de manera subterrània. L’estació de la plaça Lesseps recull i emmagat-zema les escombraries de la fracció orgànica i resta dipositades als contenidors i bústies de recolli-da selectiva del sistema. Comencem la visita al costat dels contenidors a peu de carrer de la reco-llida pneumàtica per visualitzar el primer pas en el viatge dels residus, i ens dirigim cap a dins de la instal·lació.

Per introduir la temàtica, plantegem preguntes sobre la problemàtica dels residus urbans: quina és la mitjana de residus generada per persona i dia a Barcelona?, quines són les fraccions de recollida selectiva?, quins tipus de contenidors de recollida selectiva hi ha al carrer?, com es recullen i trans-porten els residus en els diferents sistemes de recollida selectiva (porta a porta, contenidors selec-tius, sistema pneumàtic)?

Presentem el sistema i donem algunes dades sobre el nombre de contenidors que trobem al carrer per a la recollida de residus amb aquests sistema, els quilòmetres de canonades i les centrals de recollida pneumàtica que hi ha a la ciutat.

Per tal d’incrementar la motivació dels alumnes en la visita (i aprofitant el fet que als plafons de la instal·lació es comparen els elements amb parts del cos) enfoquem l’activitat com un itinerari on anirem coneixent les parts del sistema com si fos un organisme viu (cor, artèries, cervell, ronyons, etc.). Amb aquesta idea, investigarem les funcions de cada element de la instal·lació (turboalternadors, canonades, sala de control, sala de filtres, etc.).

Abans de començar l’itinerari, fem 7 subgrups i repartim una targeta a cada subgrup. Aquesta targeta conté una breu descripció de la funció d’un òrgan del sistema i els seus efectes, o bé el nom d’una disfunció deguda a una mala pràctica dels usuaris i uns símptomes associats. Les llegim en veu alta i plantegem com a objectiu que cada grup ha de fer una investigació, escoltant les explicacions de l’educador i posant atenció als continguts dels plafons. Amb la informació obtinguda, cada grup ha de descobrir quin és l’element del sistema implicat en aquesta funció/disfunció corporal i resoldre la pregunta plantejada sobre el seu funcionament o bé desco-brir la possible causa i solució de la disfunció.

Un cop acabat l’itinerari, fem una posada en comú per comprovar que cada grup ha identificat la seva part corresponent a la instal·lació i demanem que les ordenin. Repassem el metabolis-me del sistema, els conceptes explicats i les males pràctiques que poden ocasionar proble-mes en el sistema.

Un cop a l’exterior, deixem uns minuts perquè els subgrups pensin els avantatges i inconvenients del sistema de recollida pneumàtica en relació amb els altres sistemes existents a la ciutat. Fem una posada en comú per valorar el sistema entre tots, destacant-ne l’aspecte innovador.

Seguidament, fem una reflexió conjunta sobre la necessitat de reduir els residus urbans.

Per realitzar aquesta part, ensenyarem unes targetes amb parelles de productes (samarreta fabricada a Tailàndia-samarreta fabricada al Vallès; llibreta de paper-llibreta de paper reciclat; paper d’alumini-embolcall reutilitzable, etc.), i demanarem al grup que triï un dels dos productes propo-sats segons criteris ambientals (proximitat i condicions laborals, producte reciclat, producte reutilit-zable, etc.). Aquestes idees ajudaran a passar a l’acció per part de l’alumnat ja que les podran aplicar en el seu àmbit domèstic i del centre educatiu.

Finalment, fem una fotografia del grup (en cas que no es tramiti el permís d’imatge, els responsa-bles del grup seran els encarregats de realitzar-la) que es podrà utilitzar en la comunicació de l’experiència al centre educatiu.

ACTIVITAT PRÈVIA 1

Què en saps, de la central de recollida pneumàtica?

Proposem realitzar un test d’idees prèvies perquè l’alumnat intenti endevinar com funciona la central, amb l’objectiu de motivar-lo i que comenci a plantejar-se algunes preguntes i conceptes que abordem durant la visita.

Material de l’activitat prèvia 1

ACTIVITAT PRÈVIA 2

Sabies que...?

Plantegem una activitat per introduir la problemàtica dels residus. Facilitem una fitxa on apareixen 3 il·lustracions acompanyades de dades sobre la quantitat de residus que es generen a la ciutat, la quantitat de menjar que es llença sense aprofitar i la quantitat de contenidors de recollida pneumàtica que hi ha a la ciutat. A partir d’aquestes dades, proposem realitzar uns càlculs i dibuixar una altra vinyeta relacionada amb la informació donada.

Per orientar l’activitat, recomanem consultar la guia “10 estratègies senzilles per prevenir els residus” i “La guia per evitar el malbaratament alimentari”, que són a la webgrafia.

Material de l’activitat prèvia 2

ACTIVITAT PRÈVIA 3

Els residus al nostre barri

Plantegem que cada alumne realitzi una entrevista a persones de l’entorn per tal d’explorar quins tipus de fraccions separen, quins sistemes de recollida selectiva coneixen i com els valoren, i de quines instal·lacions de tractament i gestió de residus en coneixen la funció, entre altres qüestions.

Facilitem un model d’entrevista que inclou preguntes qualitatives i quantitatives, per tal de facilitar-ne la posada en comú. Es poden utilitzar les informacions obtingudes per introduir conceptes com la necessitat de reduir la quantitat de residus, analitzar els problemes que la gent percep sobre les escombraries i valorar les propostes de millora.

Material de l’activitat prèvia 3

5

ACTIVITAT POSTERIOR 1

Joc de rol: quin sistema de recollida cal posar a cada barri del municipi? Avantatges i inconvenients dels diferents sistemes de recollida selectiva

Plantegem un joc de rol amb 5 equips. Hi ha un equip tècnic format per l’alcaldessa d’un municipi i els col·laboradors tècnics que volen avaluar quin és el millor sistema de recollida selectiva per a cada barri del municipi. Per conèixer els avantatges i inconvenients de cada sistema, han convidat 4 equips de tècnics de Medi Ambient de 4 ajuntaments veïns que tenen implantats sistemes diferents (contenidors en superfície, contenidors soterrats, porta a porta i recollida pneumàtica). El dia de la reunió, cada equip tècnic exposa com els funciona el seu sistema i en defensa els avantatges, ja que creuen que la seva opció és la millor.

L’equip convocant ha de decidir quin model és el més adequat per a cada barri del municipi segons les seves característiques, tenint en compte criteris socials, ambientals i econòmics a l’hora de prendre la decisió. Per això, plantegen rondes de preguntes als altres equips tècnics. Al final del joc, després d’un període de deliberació, ha de comunicar la seva decisió a la resta de participants.

Deprés del debat, a tall de conclusió, es demana a cada participant que plantegi què l’ha cridat més l’atenció de les diverses intervencions i quina conclusió ha tret de tot aquest procés.

Material de l’activitat posterior 1

ACTIVITAT POSTERIOR 2

Fi del viatge

Per tal de seguir el recorregut dels residus des de la central de recollida, proposem visualitzar el vídeo de l’Ecoparc de Barcelona (15 min), la instal·lació on van a parar les dues fraccions recollides a la central de Lesseps.

Proposem respondre les següents preguntes:

• Quines dues fraccions tracta l’Ecoparc?

• Quins materials es recuperen directament a través del pas dels residus per les màquines (garbells, separadors balístics, separadors òptics, electroimants, etc.)? Què se’n fa, dels que són reciclables?

• Què se’n fa, del rebuig final, la part de la qual no es pot recuperar res? On es du?

Medi Ambient i Serveis Urbans de l’ Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/mediambientWeb organitzada segons àmbits ambientals i serveis. A l’àmbit Neteja i Gestió de Residus hi ha diversos apartats amb informacions temàtiques sobre la prevenció i els sistemes de gestió urbana de residus, entre els quals apareixen els Punts Verds.

A l’apartat d’Educació ambiental hi ha informació sobre el programa Com funciona Barcelona?

Destaquen el següent document com a línies d’acció ambientals promogut per l’Ajuntament de Barcelona:

Secció sobre prevenció de residusOn es troben les línies del Pla de prevenció de residus municipals de Barcelona i es proposen accions concretes per a la prevenció d’aquests.

Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2020 : per una Barcelona més equitativa, pròspera i autosuficient Document elaborat pels signants de l’Agenda 21 que serveix de full de ruta per seguir treballant d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible. Defineix un pla d’acció en els 10 àmbits següents: biodiversitat, espai públic i mobilitat, qualitat ambiental i salut, ciutat eficient, productiva i emissions zero, ús racional dels recursos, bon govern i responsabilitat social, benestar de les persones, progrés i desenvolupament, educació i acció ciutadana, i resiliència i responsabilitat planetària. Cada temàtica es concreta amb 10 línies d’acció.

El menjar no es llença www.mediambient.bcn.cat Campanya de l’Ajuntament de Barcelona per conscienciar i informar sobre la problemàtica del malbaratament alimentari. Inclou informació, consells per a la planificació, compra i cuina (inclou receptes) per evitar llençar menjar, i una secció de material pedagògic per nivells educatius. Guia per evitar el malbaratament alimentariGuia per evitar el malbaratament alimentari, un recull d’estratègies per prevenir el malbaratament del diferents tipus d’aliments.

Agenda 21 escolar de Barcelona www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/El programa A21 escolar de Barcelona té per objectiu ajudar als centres educatius de la ciutat per tal que portin a terme projectes d’innovació educativa que, mitjançant la participació, la implicació i el compromís, transformin el seu entorn més immediat. Per a que cada centre faci realitat els seus projectes d’educació ambiental i sostenibilitat l’A21E ofereix assessorament, formació i recursos (vídeos, guies, notícies, espais d’intercanvi...).

Destaquen els següents recursos:

Punt verd mòbil escolar i preguntes més freqüentsPortal de referència dels centres educatius de Barcelona quant a residus. Accés a la reserva del punt verd mòbil, informació general sobre la gestió i la prevenció de residus i llistat de respostes a les preguntes més freqüents.

Embolcalls + SosteniblesUn projecte de l’Agenda 21 Escolar que ofereix una proposta metodològica d’investigació/acció per prevenir els residus utilitzats en els centres educatius. Disposa de materials, vídeos explicatius, recull d’experiències i dades dels resultats aconseguits.

10 estratègies per prevenir els residusGuia del consumidor per prevenir la generació de residus a partir de 10 estratègies que inclouen la no adquisició de productes d’un sol envàs, productes tòxics, el coneixement de la informació en els etiquetatges, el valor d’allò immaterial, l’allargament de la vida útil dels productes i la importàn-cia de comunicar les nostres preferències.

Guia per fer l’ecoauditoria del centre educatiuGuia complerta per realitzar una ecoauditoria per temàtiques al centre educatiu: aigua, energia, mobilitat, materials i residus, biodiversitat. Inclou una guia per al professorat i fulls de registre i altres documents de treball. Es pot demanar en format paper.

Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA) www.bcn.cat/agenda21/Web de l’Agenda 21 que incorpora l’enllaç l’SDEA, centre especialitzat en informació i recursos d’educació ambiental adreçat a persones i entitats interessades en el treball educatiu per la soste-nibilitat, especialment en l’àmbit urbà. Conté el catàleg electrònic del fons de recursos didàc-tics, on es pot fer una cerca avançada per accedir a més materials relacionats amb els residus. També es pot demanar material de préstec.

En destaquem els següents recursos:

Maleta dels residus i el consum responsableMaterial educatiu que conté tota una sèrie de recursos adreçats principalment a infantil i primària per sensibilitzar sobre la importància de la reducció de residus. Disponible en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental.

Materials i residus (Recull de recursos, núm. 3)Selecció temàtica de recursos per tractar a l’aula aspectes relacionats amb la minimització dels residus. Els recursos estan disponibles en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambien-tal. Relacionada amb la temàtica dels residus us recomanem consultar el recull de recursos de “Consum”.

La recollida pneumàtica dels residus. Valors socials i ambientals del noumodel de recollida selectiva

Activitats prèviesa l’aula

Guia didàctica per al professorat

Hàbitat: guia d’activitats per a l’educació ambiental www.xesc.cat/habitat/Guia pràctica amb 50 activitats d’educació ambiental de caire lúdic per a l’àmbit educatiu formal i no formal i adreçades des d’infants de 4 anys fins a adults. La guia és el resultat d’un procés promogut pel Ministeri de Medi Ambient i en el que van participar escoles de Barcelona a través d’un Pla d’Educació Ambiental. En el marc de la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), la guia ha estat actualitzada i millorada per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El format en línia s’estructura en cinc blocs temàtics: reconeixement de l’entorn i les necessitats vitals, apreciant la biodiversitat de la vida, aprenent a gestionar els recursos naturals, detectant problemes i considerant tendències.

Clabsa www.clabsa.esWeb de l’empresa que realitza diferents actuacions en el marc del drenatge urbà dels municipis i en l’àmbit de la recollida pneumàtica. A la web es troba una descripció del funcionament dels siste-mes fixos de la recollida pneumàtica i un esquema amb les parts que els composen (punts d’abocament, xarxa de transport i central de recollida).

ENVAC www.envac.esPàgina web de l’empresa encarregada del desenvolupament tècnic del sistema de recollida pneu-màtica. A aquesta web hi ha informació sobre la història d’aquesta tecnologia, l’explicació de com funciona i altres informacions sobre el sistema de recollida, la seva aplicabilitat i limitacions.

Àrea Metropolitana de Barcelona www.amb.catDins de l’àmbit de medi ambient hi ha informació complerta sobre tot el cicle dels residus. Específi-cament, a instal·lacions i equipaments s’hi detallen quines són les plantes de gestió i tractament on es deriven els residus, i n’explica les seves funcions i funcionament.

En destaquem els següents recursos:

Vídeo de l’EcoparcVídeo molt complert on es mostren les parts de la planta i els diferents tractaments que reben la fracció resta i orgànica: pretractament sec, pretractament humit, digestió, cogeneració i compos-tatge. Inclou una part inicial on s’explica el circuit metropolità que recorren totes les fraccions amb les seves plantes de tractament, i una part final de divulgació de bones pràctiques per a la preven-ció de residus i de consum responsable.

Dades Ambientals Metropolitanes www.dadesambientals.catDades, gràfics i estadístiques anuals sobre la generació, recollida i gestió de residus.

Millor que nou a l’escola www.millorquenou.catWeb del programa “Millor que nou, 100% vell”, que té per objectiu augmentar la difusió dels mercats de segona mà als centres educatius.

Samarretes per xancletes Samarretes per xancletesGuia per a l’elaboració de mercats d’intercanvi.

Deixalleries www.deixalleries.comWeb de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de TERSA-SIRESA, en què s’explica què són les deixalleries, quins tipus n’hi ha i on s’ubiquen. També hi ha un esquema dels seus elements i parts, la normativa que les regula i altres enllaços i dades d’interès.

Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/mediambientWeb del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. A la secció de Residus hi ha l’apartat Deixalleries, que conté informació sobre les seves tipologies i el seu funcio-nament, el seu marc legal i la seva normativa.

A la secció Educació per la Sostenibilitat, i dins Suport Educatiu, es pot accedir als recursos educatius de residus: informació diversa sobre aquest tema, materials didàctics, una sèrie d’experiències interessants que han fet alguns centres educatius i bibliografia, entre d’altres.

Agència de Residus de Catalunya www.arc-cat.netEntitat de dret públic que té competència sobre els residus que es generen en l’àmbit territorial de Catalunya amb la finalitat de millorar el medi ambient. Hi apareixen estadístiques i informació sobre les instal·lacions i recursos pedagògics, entre els que destaca:

El joc del reciclatgeJoc interactiu en què es recorren les diferents estances d’una casa i s’han d’identificar i dipositar les deixalles al contenidor corresponent: deixalleria, mercat d’intercanvi o ONG.

Campanya Vull Reciclar www.vullreciclar.catAquesta web és un recurs interactiu que permet explorar el tractament que rep cada residu, dona consells de prevenció i explica què se’n fa. A més a més, permet accedir a uns breus reportatges de les plantes de gestió i tractament on van a parar els diferents residus.

PER A MÉS INFORMACIÓ:

Com funciona Barcelona? www.bcn.cat/educacio/pae comfuncionabarcelona@bcn.catTel. 933 262 223

• A què es destina la matèria orgànica de la fracció resta?

• Quin és el segon tractament que rep la matèria orgànica de la fracció orgànica? Què se n’obté, d’aquest procés, i com s’aprofita? Per què es diu que és una font d’energia renovable?

• Què és el millor que podem fer per ajudar en el procés de tractament de residus?

• Quina de les opcions de compra dels diferents productes que surten al vídeo t’ha cridat més l’atenció? Quin criteri de compra responsable pots aplicar a l’hora de comprar una peça de roba?

El vídeo és a l’apartat de webgrafia dins la pàgina web de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

ACTIVITAT POSTERIOR 3

La fisiologia de la central

Aprofitem l’activitat d’investigació realitzada durant la visita i proposem la creació d’un mural en el qual dibuixem un cos humà i en comparem les funcions amb les de la central de recollida pneumàtica. Podem utilitzar la foto de grup per incorporar-la a la part amb la qual el grup se senti més identificat: en el tema de la separació de residus, som cap?, cor?, mans?

EL PROGRAMA COM FUNCIONA BARCELONA?

Amb les visites i activitats que integren el programa Com funciona Barcelona? tenim per objectiu educar a partir del coneixement del metabolisme de la ciutat. Pretenem potenciar els canvis de valors i generar noves actituds per implicar l’alumnat en la gestió ambiental de la nostra ciutat a través d’una proposta pedagògica que basem en la descoberta, la investigació, la reflexió i l’acció-comunicació, sense perdre de vista la motivació necessària per despertar l’interès de l’alumnat.

Els objectius específics que es desenvolupen en aquesta activitat estan adaptats i relacionats amb els continguts curriculars. Apostem per un treball processual més enllà d’activitats aïllades amb les propostes de suport que el professorat pot dur a terme a l’aula: activitats prèvies per tal de preparar i motivar l’alumnat a la visita, i activitats posteriors per aprofundir en els continguts treballats i perquè l’alumnat dugui a terme accions concretes al centre educatiu.

QUÈ US OFERIM AMB AQUESTA ACTIVITAT?

Considerem que aquesta visita és rellevant des del punt de vista ambiental ja que facilita a l’alumnat el coneixement vivencial d’un innovador sistema de recollida selectiva. La central de recollida pneumàtica és una instal·lació moderna fruit de l’avenç tecnològic aplicat a la gestió de residus.

Visitar-la permet que l’alumnat observi una manera de recollir els residus que no és visible des de l’exterior, que conegui el funcionament de la instal·lació, i que valori la millora mediambiental que suposa i la relacioni amb la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, ja que redueix les molèsties de la recollida convencional (camions, soroll, embussos, olors, etc.) i aproxima els punts de recollida als usuaris.

Incidim en el nostre paper dins del cicle de la matèria per tal que l’alumnat prengui consciència de les repercussions del nostre consum. Reflexionem sobre la problemàtica dels residus i insistim en la necessitat de fer una recollida selectiva acurada per poder recuperar-los i valoritzar-los.

ON ES REALITZA?

L’estació de recollida pneumàtica de Lesseps forma part d’una xarxa d’estacions pneumàtiques instal·lades a diversos punts de Barcelona. Actualment n’hi ha 7 en funcionament (Vila Olímpica, Diagonal-Poblenou, Sagrera-Maquinista, Santa Caterina, Raval, Lesseps i 22@llevant) i una al Fòrum, que pertany al municipi de Sant Adrià del Besòs.

El sistema de recollida pneumàtica de residus utilitza aire per transportar els residus a través d’una xarxa subterrània de canonades a una central de recollida on són compactats en contenidors tancats. Aquest corrent d’aire és generat pels turboextractors, que creen una pressió negativa a la xarxa i, en entrar l’aire pels punts de recollida a pressió atmosfèrica, arrossega els residus fins a la central de recollida.

Un sistema estàtic de recollida pneumàtica, com aquest, pot gestionar diferents tipus de residus al mateix temps, utilitzant un punt d’abocament per a cadascuna de les fraccions. S’acostumen a gestionar de dues a quatre fraccions diferents amb un mateix sistema, fent servir la mateixa cano-nada com a xarxa de transport, i és al final del recorregut que se separen en diversos contenidors perquè no es barregin. En el cas de l’estació visitada, es recull la fracció resta i l’orgànica.

Amb aquesta nova tecnologia es persegueix:

• Recollir els residus a prop del punt d’origen.• Transportar els residus des del punt d’abocament fins a la central de recollida.• Minimitzar el treball manual.• Reduir les molèsties causades per la recollida de residus amb camió.• Minimitzar l’impacte mediambiental: reducció d’emissions, etc.

Adreça: Plaça Lesseps amb C/ Pérez Galdós.

COM DESENVOLUPEM L’ACTIVITAT?

Presentem la visita explicant que la central de recollida pneumàtica és una instal·lació molt moder-na de gestió de residus urbans, que forma part de la xarxa d’estacions pneumàtiques que trans-porten i recullen els residus de manera subterrània. L’estació de la plaça Lesseps recull i emmagat-zema les escombraries de la fracció orgànica i resta dipositades als contenidors i bústies de recolli-da selectiva del sistema. Comencem la visita al costat dels contenidors a peu de carrer de la reco-llida pneumàtica per visualitzar el primer pas en el viatge dels residus, i ens dirigim cap a dins de la instal·lació.

Per introduir la temàtica, plantegem preguntes sobre la problemàtica dels residus urbans: quina és la mitjana de residus generada per persona i dia a Barcelona?, quines són les fraccions de recollida selectiva?, quins tipus de contenidors de recollida selectiva hi ha al carrer?, com es recullen i trans-porten els residus en els diferents sistemes de recollida selectiva (porta a porta, contenidors selec-tius, sistema pneumàtic)?

Presentem el sistema i donem algunes dades sobre el nombre de contenidors que trobem al carrer per a la recollida de residus amb aquests sistema, els quilòmetres de canonades i les centrals de recollida pneumàtica que hi ha a la ciutat.

Per tal d’incrementar la motivació dels alumnes en la visita (i aprofitant el fet que als plafons de la instal·lació es comparen els elements amb parts del cos) enfoquem l’activitat com un itinerari on anirem coneixent les parts del sistema com si fos un organisme viu (cor, artèries, cervell, ronyons, etc.). Amb aquesta idea, investigarem les funcions de cada element de la instal·lació (turboalternadors, canonades, sala de control, sala de filtres, etc.).

Abans de començar l’itinerari, fem 7 subgrups i repartim una targeta a cada subgrup. Aquesta targeta conté una breu descripció de la funció d’un òrgan del sistema i els seus efectes, o bé el nom d’una disfunció deguda a una mala pràctica dels usuaris i uns símptomes associats. Les llegim en veu alta i plantegem com a objectiu que cada grup ha de fer una investigació, escoltant les explicacions de l’educador i posant atenció als continguts dels plafons. Amb la informació obtinguda, cada grup ha de descobrir quin és l’element del sistema implicat en aquesta funció/disfunció corporal i resoldre la pregunta plantejada sobre el seu funcionament o bé desco-brir la possible causa i solució de la disfunció.

Un cop acabat l’itinerari, fem una posada en comú per comprovar que cada grup ha identificat la seva part corresponent a la instal·lació i demanem que les ordenin. Repassem el metabolis-me del sistema, els conceptes explicats i les males pràctiques que poden ocasionar proble-mes en el sistema.

Un cop a l’exterior, deixem uns minuts perquè els subgrups pensin els avantatges i inconvenients del sistema de recollida pneumàtica en relació amb els altres sistemes existents a la ciutat. Fem una posada en comú per valorar el sistema entre tots, destacant-ne l’aspecte innovador.

Seguidament, fem una reflexió conjunta sobre la necessitat de reduir els residus urbans.

Per realitzar aquesta part, ensenyarem unes targetes amb parelles de productes (samarreta fabricada a Tailàndia-samarreta fabricada al Vallès; llibreta de paper-llibreta de paper reciclat; paper d’alumini-embolcall reutilitzable, etc.), i demanarem al grup que triï un dels dos productes propo-sats segons criteris ambientals (proximitat i condicions laborals, producte reciclat, producte reutilit-zable, etc.). Aquestes idees ajudaran a passar a l’acció per part de l’alumnat ja que les podran aplicar en el seu àmbit domèstic i del centre educatiu.

Finalment, fem una fotografia del grup (en cas que no es tramiti el permís d’imatge, els responsa-bles del grup seran els encarregats de realitzar-la) que es podrà utilitzar en la comunicació de l’experiència al centre educatiu.

ACTIVITAT PRÈVIA 1

Què en saps, de la central de recollida pneumàtica?

Proposem realitzar un test d’idees prèvies perquè l’alumnat intenti endevinar com funciona la central, amb l’objectiu de motivar-lo i que comenci a plantejar-se algunes preguntes i conceptes que abordem durant la visita.

Material de l’activitat prèvia 1

ACTIVITAT PRÈVIA 2

Sabies que...?

Plantegem una activitat per introduir la problemàtica dels residus. Facilitem una fitxa on apareixen 3 il·lustracions acompanyades de dades sobre la quantitat de residus que es generen a la ciutat, la quantitat de menjar que es llença sense aprofitar i la quantitat de contenidors de recollida pneumàtica que hi ha a la ciutat. A partir d’aquestes dades, proposem realitzar uns càlculs i dibuixar una altra vinyeta relacionada amb la informació donada.

Per orientar l’activitat, recomanem consultar la guia “10 estratègies senzilles per prevenir els residus” i “La guia per evitar el malbaratament alimentari”, que són a la webgrafia.

Material de l’activitat prèvia 2

ACTIVITAT PRÈVIA 3

Els residus al nostre barri

Plantegem que cada alumne realitzi una entrevista a persones de l’entorn per tal d’explorar quins tipus de fraccions separen, quins sistemes de recollida selectiva coneixen i com els valoren, i de quines instal·lacions de tractament i gestió de residus en coneixen la funció, entre altres qüestions.

Facilitem un model d’entrevista que inclou preguntes qualitatives i quantitatives, per tal de facilitar-ne la posada en comú. Es poden utilitzar les informacions obtingudes per introduir conceptes com la necessitat de reduir la quantitat de residus, analitzar els problemes que la gent percep sobre les escombraries i valorar les propostes de millora.

Material de l’activitat prèvia 3

ACTIVITAT POSTERIOR 1

Joc de rol: quin sistema de recollida cal posar a cada barri del municipi? Avantatges i inconvenients dels diferents sistemes de recollida selectiva

Plantegem un joc de rol amb 5 equips. Hi ha un equip tècnic format per l’alcaldessa d’un municipi i els col·laboradors tècnics que volen avaluar quin és el millor sistema de recollida selectiva per a cada barri del municipi. Per conèixer els avantatges i inconvenients de cada sistema, han convidat 4 equips de tècnics de Medi Ambient de 4 ajuntaments veïns que tenen implantats sistemes diferents (contenidors en superfície, contenidors soterrats, porta a porta i recollida pneumàtica). El dia de la reunió, cada equip tècnic exposa com els funciona el seu sistema i en defensa els avantatges, ja que creuen que la seva opció és la millor.

L’equip convocant ha de decidir quin model és el més adequat per a cada barri del municipi segons les seves característiques, tenint en compte criteris socials, ambientals i econòmics a l’hora de prendre la decisió. Per això, plantegen rondes de preguntes als altres equips tècnics. Al final del joc, després d’un període de deliberació, ha de comunicar la seva decisió a la resta de participants.

Deprés del debat, a tall de conclusió, es demana a cada participant que plantegi què l’ha cridat més l’atenció de les diverses intervencions i quina conclusió ha tret de tot aquest procés.

Material de l’activitat posterior 1

ACTIVITAT POSTERIOR 2

Fi del viatge

Per tal de seguir el recorregut dels residus des de la central de recollida, proposem visualitzar el vídeo de l’Ecoparc de Barcelona (15 min), la instal·lació on van a parar les dues fraccions recollides a la central de Lesseps.

Proposem respondre les següents preguntes:

• Quines dues fraccions tracta l’Ecoparc?

• Quins materials es recuperen directament a través del pas dels residus per les màquines (garbells, separadors balístics, separadors òptics, electroimants, etc.)? Què se’n fa, dels que són reciclables?

• Què se’n fa, del rebuig final, la part de la qual no es pot recuperar res? On es du?

6

Medi Ambient i Serveis Urbans de l’ Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/mediambientWeb organitzada segons àmbits ambientals i serveis. A l’àmbit Neteja i Gestió de Residus hi ha diversos apartats amb informacions temàtiques sobre la prevenció i els sistemes de gestió urbana de residus, entre els quals apareixen els Punts Verds.

A l’apartat d’Educació ambiental hi ha informació sobre el programa Com funciona Barcelona?

Destaquen el següent document com a línies d’acció ambientals promogut per l’Ajuntament de Barcelona:

Secció sobre prevenció de residusOn es troben les línies del Pla de prevenció de residus municipals de Barcelona i es proposen accions concretes per a la prevenció d’aquests.

Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2020 : per una Barcelona més equitativa, pròspera i autosuficient Document elaborat pels signants de l’Agenda 21 que serveix de full de ruta per seguir treballant d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible. Defineix un pla d’acció en els 10 àmbits següents: biodiversitat, espai públic i mobilitat, qualitat ambiental i salut, ciutat eficient, productiva i emissions zero, ús racional dels recursos, bon govern i responsabilitat social, benestar de les persones, progrés i desenvolupament, educació i acció ciutadana, i resiliència i responsabilitat planetària. Cada temàtica es concreta amb 10 línies d’acció.

El menjar no es llença www.mediambient.bcn.cat Campanya de l’Ajuntament de Barcelona per conscienciar i informar sobre la problemàtica del malbaratament alimentari. Inclou informació, consells per a la planificació, compra i cuina (inclou receptes) per evitar llençar menjar, i una secció de material pedagògic per nivells educatius. Guia per evitar el malbaratament alimentariGuia per evitar el malbaratament alimentari, un recull d’estratègies per prevenir el malbaratament del diferents tipus d’aliments.

Agenda 21 escolar de Barcelona www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/El programa A21 escolar de Barcelona té per objectiu ajudar als centres educatius de la ciutat per tal que portin a terme projectes d’innovació educativa que, mitjançant la participació, la implicació i el compromís, transformin el seu entorn més immediat. Per a que cada centre faci realitat els seus projectes d’educació ambiental i sostenibilitat l’A21E ofereix assessorament, formació i recursos (vídeos, guies, notícies, espais d’intercanvi...).

Destaquen els següents recursos:

Punt verd mòbil escolar i preguntes més freqüentsPortal de referència dels centres educatius de Barcelona quant a residus. Accés a la reserva del punt verd mòbil, informació general sobre la gestió i la prevenció de residus i llistat de respostes a les preguntes més freqüents.

Embolcalls + SosteniblesUn projecte de l’Agenda 21 Escolar que ofereix una proposta metodològica d’investigació/acció per prevenir els residus utilitzats en els centres educatius. Disposa de materials, vídeos explicatius, recull d’experiències i dades dels resultats aconseguits.

10 estratègies per prevenir els residusGuia del consumidor per prevenir la generació de residus a partir de 10 estratègies que inclouen la no adquisició de productes d’un sol envàs, productes tòxics, el coneixement de la informació en els etiquetatges, el valor d’allò immaterial, l’allargament de la vida útil dels productes i la importàn-cia de comunicar les nostres preferències.

Guia per fer l’ecoauditoria del centre educatiuGuia complerta per realitzar una ecoauditoria per temàtiques al centre educatiu: aigua, energia, mobilitat, materials i residus, biodiversitat. Inclou una guia per al professorat i fulls de registre i altres documents de treball. Es pot demanar en format paper.

Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA) www.bcn.cat/agenda21/Web de l’Agenda 21 que incorpora l’enllaç l’SDEA, centre especialitzat en informació i recursos d’educació ambiental adreçat a persones i entitats interessades en el treball educatiu per la soste-nibilitat, especialment en l’àmbit urbà. Conté el catàleg electrònic del fons de recursos didàc-tics, on es pot fer una cerca avançada per accedir a més materials relacionats amb els residus. També es pot demanar material de préstec.

En destaquem els següents recursos:

Maleta dels residus i el consum responsableMaterial educatiu que conté tota una sèrie de recursos adreçats principalment a infantil i primària per sensibilitzar sobre la importància de la reducció de residus. Disponible en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental.

Materials i residus (Recull de recursos, núm. 3)Selecció temàtica de recursos per tractar a l’aula aspectes relacionats amb la minimització dels residus. Els recursos estan disponibles en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambien-tal. Relacionada amb la temàtica dels residus us recomanem consultar el recull de recursos de “Consum”.

La recollida pneumàtica dels residus. Valors socials i ambientals del noumodel de recollida selectiva

Activitats posteriors

a l’aula

Guia didàctica per al professorat

Hàbitat: guia d’activitats per a l’educació ambiental www.xesc.cat/habitat/Guia pràctica amb 50 activitats d’educació ambiental de caire lúdic per a l’àmbit educatiu formal i no formal i adreçades des d’infants de 4 anys fins a adults. La guia és el resultat d’un procés promogut pel Ministeri de Medi Ambient i en el que van participar escoles de Barcelona a través d’un Pla d’Educació Ambiental. En el marc de la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), la guia ha estat actualitzada i millorada per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El format en línia s’estructura en cinc blocs temàtics: reconeixement de l’entorn i les necessitats vitals, apreciant la biodiversitat de la vida, aprenent a gestionar els recursos naturals, detectant problemes i considerant tendències.

Clabsa www.clabsa.esWeb de l’empresa que realitza diferents actuacions en el marc del drenatge urbà dels municipis i en l’àmbit de la recollida pneumàtica. A la web es troba una descripció del funcionament dels siste-mes fixos de la recollida pneumàtica i un esquema amb les parts que els composen (punts d’abocament, xarxa de transport i central de recollida).

ENVAC www.envac.esPàgina web de l’empresa encarregada del desenvolupament tècnic del sistema de recollida pneu-màtica. A aquesta web hi ha informació sobre la història d’aquesta tecnologia, l’explicació de com funciona i altres informacions sobre el sistema de recollida, la seva aplicabilitat i limitacions.

Àrea Metropolitana de Barcelona www.amb.catDins de l’àmbit de medi ambient hi ha informació complerta sobre tot el cicle dels residus. Específi-cament, a instal·lacions i equipaments s’hi detallen quines són les plantes de gestió i tractament on es deriven els residus, i n’explica les seves funcions i funcionament.

En destaquem els següents recursos:

Vídeo de l’EcoparcVídeo molt complert on es mostren les parts de la planta i els diferents tractaments que reben la fracció resta i orgànica: pretractament sec, pretractament humit, digestió, cogeneració i compos-tatge. Inclou una part inicial on s’explica el circuit metropolità que recorren totes les fraccions amb les seves plantes de tractament, i una part final de divulgació de bones pràctiques per a la preven-ció de residus i de consum responsable.

Dades Ambientals Metropolitanes www.dadesambientals.catDades, gràfics i estadístiques anuals sobre la generació, recollida i gestió de residus.

Millor que nou a l’escola www.millorquenou.catWeb del programa “Millor que nou, 100% vell”, que té per objectiu augmentar la difusió dels mercats de segona mà als centres educatius.

Samarretes per xancletes Samarretes per xancletesGuia per a l’elaboració de mercats d’intercanvi.

Deixalleries www.deixalleries.comWeb de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de TERSA-SIRESA, en què s’explica què són les deixalleries, quins tipus n’hi ha i on s’ubiquen. També hi ha un esquema dels seus elements i parts, la normativa que les regula i altres enllaços i dades d’interès.

Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/mediambientWeb del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. A la secció de Residus hi ha l’apartat Deixalleries, que conté informació sobre les seves tipologies i el seu funcio-nament, el seu marc legal i la seva normativa.

A la secció Educació per la Sostenibilitat, i dins Suport Educatiu, es pot accedir als recursos educatius de residus: informació diversa sobre aquest tema, materials didàctics, una sèrie d’experiències interessants que han fet alguns centres educatius i bibliografia, entre d’altres.

Agència de Residus de Catalunya www.arc-cat.netEntitat de dret públic que té competència sobre els residus que es generen en l’àmbit territorial de Catalunya amb la finalitat de millorar el medi ambient. Hi apareixen estadístiques i informació sobre les instal·lacions i recursos pedagògics, entre els que destaca:

El joc del reciclatgeJoc interactiu en què es recorren les diferents estances d’una casa i s’han d’identificar i dipositar les deixalles al contenidor corresponent: deixalleria, mercat d’intercanvi o ONG.

Campanya Vull Reciclar www.vullreciclar.catAquesta web és un recurs interactiu que permet explorar el tractament que rep cada residu, dona consells de prevenció i explica què se’n fa. A més a més, permet accedir a uns breus reportatges de les plantes de gestió i tractament on van a parar els diferents residus.

PER A MÉS INFORMACIÓ:

Com funciona Barcelona? www.bcn.cat/educacio/pae comfuncionabarcelona@bcn.catTel. 933 262 223

• A què es destina la matèria orgànica de la fracció resta?

• Quin és el segon tractament que rep la matèria orgànica de la fracció orgànica? Què se n’obté, d’aquest procés, i com s’aprofita? Per què es diu que és una font d’energia renovable?

• Què és el millor que podem fer per ajudar en el procés de tractament de residus?

• Quina de les opcions de compra dels diferents productes que surten al vídeo t’ha cridat més l’atenció? Quin criteri de compra responsable pots aplicar a l’hora de comprar una peça de roba?

El vídeo és a l’apartat de webgrafia dins la pàgina web de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

ACTIVITAT POSTERIOR 3

La fisiologia de la central

Aprofitem l’activitat d’investigació realitzada durant la visita i proposem la creació d’un mural en el qual dibuixem un cos humà i en comparem les funcions amb les de la central de recollida pneumàtica. Podem utilitzar la foto de grup per incorporar-la a la part amb la qual el grup se senti més identificat: en el tema de la separació de residus, som cap?, cor?, mans?

EL PROGRAMA COM FUNCIONA BARCELONA?

Amb les visites i activitats que integren el programa Com funciona Barcelona? tenim per objectiu educar a partir del coneixement del metabolisme de la ciutat. Pretenem potenciar els canvis de valors i generar noves actituds per implicar l’alumnat en la gestió ambiental de la nostra ciutat a través d’una proposta pedagògica que basem en la descoberta, la investigació, la reflexió i l’acció-comunicació, sense perdre de vista la motivació necessària per despertar l’interès de l’alumnat.

Els objectius específics que es desenvolupen en aquesta activitat estan adaptats i relacionats amb els continguts curriculars. Apostem per un treball processual més enllà d’activitats aïllades amb les propostes de suport que el professorat pot dur a terme a l’aula: activitats prèvies per tal de preparar i motivar l’alumnat a la visita, i activitats posteriors per aprofundir en els continguts treballats i perquè l’alumnat dugui a terme accions concretes al centre educatiu.

QUÈ US OFERIM AMB AQUESTA ACTIVITAT?

Considerem que aquesta visita és rellevant des del punt de vista ambiental ja que facilita a l’alumnat el coneixement vivencial d’un innovador sistema de recollida selectiva. La central de recollida pneumàtica és una instal·lació moderna fruit de l’avenç tecnològic aplicat a la gestió de residus.

Visitar-la permet que l’alumnat observi una manera de recollir els residus que no és visible des de l’exterior, que conegui el funcionament de la instal·lació, i que valori la millora mediambiental que suposa i la relacioni amb la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, ja que redueix les molèsties de la recollida convencional (camions, soroll, embussos, olors, etc.) i aproxima els punts de recollida als usuaris.

Incidim en el nostre paper dins del cicle de la matèria per tal que l’alumnat prengui consciència de les repercussions del nostre consum. Reflexionem sobre la problemàtica dels residus i insistim en la necessitat de fer una recollida selectiva acurada per poder recuperar-los i valoritzar-los.

ON ES REALITZA?

L’estació de recollida pneumàtica de Lesseps forma part d’una xarxa d’estacions pneumàtiques instal·lades a diversos punts de Barcelona. Actualment n’hi ha 7 en funcionament (Vila Olímpica, Diagonal-Poblenou, Sagrera-Maquinista, Santa Caterina, Raval, Lesseps i 22@llevant) i una al Fòrum, que pertany al municipi de Sant Adrià del Besòs.

El sistema de recollida pneumàtica de residus utilitza aire per transportar els residus a través d’una xarxa subterrània de canonades a una central de recollida on són compactats en contenidors tancats. Aquest corrent d’aire és generat pels turboextractors, que creen una pressió negativa a la xarxa i, en entrar l’aire pels punts de recollida a pressió atmosfèrica, arrossega els residus fins a la central de recollida.

Un sistema estàtic de recollida pneumàtica, com aquest, pot gestionar diferents tipus de residus al mateix temps, utilitzant un punt d’abocament per a cadascuna de les fraccions. S’acostumen a gestionar de dues a quatre fraccions diferents amb un mateix sistema, fent servir la mateixa cano-nada com a xarxa de transport, i és al final del recorregut que se separen en diversos contenidors perquè no es barregin. En el cas de l’estació visitada, es recull la fracció resta i l’orgànica.

Amb aquesta nova tecnologia es persegueix:

• Recollir els residus a prop del punt d’origen.• Transportar els residus des del punt d’abocament fins a la central de recollida.• Minimitzar el treball manual.• Reduir les molèsties causades per la recollida de residus amb camió.• Minimitzar l’impacte mediambiental: reducció d’emissions, etc.

Adreça: Plaça Lesseps amb C/ Pérez Galdós.

COM DESENVOLUPEM L’ACTIVITAT?

Presentem la visita explicant que la central de recollida pneumàtica és una instal·lació molt moder-na de gestió de residus urbans, que forma part de la xarxa d’estacions pneumàtiques que trans-porten i recullen els residus de manera subterrània. L’estació de la plaça Lesseps recull i emmagat-zema les escombraries de la fracció orgànica i resta dipositades als contenidors i bústies de recolli-da selectiva del sistema. Comencem la visita al costat dels contenidors a peu de carrer de la reco-llida pneumàtica per visualitzar el primer pas en el viatge dels residus, i ens dirigim cap a dins de la instal·lació.

Per introduir la temàtica, plantegem preguntes sobre la problemàtica dels residus urbans: quina és la mitjana de residus generada per persona i dia a Barcelona?, quines són les fraccions de recollida selectiva?, quins tipus de contenidors de recollida selectiva hi ha al carrer?, com es recullen i trans-porten els residus en els diferents sistemes de recollida selectiva (porta a porta, contenidors selec-tius, sistema pneumàtic)?

Presentem el sistema i donem algunes dades sobre el nombre de contenidors que trobem al carrer per a la recollida de residus amb aquests sistema, els quilòmetres de canonades i les centrals de recollida pneumàtica que hi ha a la ciutat.

Per tal d’incrementar la motivació dels alumnes en la visita (i aprofitant el fet que als plafons de la instal·lació es comparen els elements amb parts del cos) enfoquem l’activitat com un itinerari on anirem coneixent les parts del sistema com si fos un organisme viu (cor, artèries, cervell, ronyons, etc.). Amb aquesta idea, investigarem les funcions de cada element de la instal·lació (turboalternadors, canonades, sala de control, sala de filtres, etc.).

Abans de començar l’itinerari, fem 7 subgrups i repartim una targeta a cada subgrup. Aquesta targeta conté una breu descripció de la funció d’un òrgan del sistema i els seus efectes, o bé el nom d’una disfunció deguda a una mala pràctica dels usuaris i uns símptomes associats. Les llegim en veu alta i plantegem com a objectiu que cada grup ha de fer una investigació, escoltant les explicacions de l’educador i posant atenció als continguts dels plafons. Amb la informació obtinguda, cada grup ha de descobrir quin és l’element del sistema implicat en aquesta funció/disfunció corporal i resoldre la pregunta plantejada sobre el seu funcionament o bé desco-brir la possible causa i solució de la disfunció.

Un cop acabat l’itinerari, fem una posada en comú per comprovar que cada grup ha identificat la seva part corresponent a la instal·lació i demanem que les ordenin. Repassem el metabolis-me del sistema, els conceptes explicats i les males pràctiques que poden ocasionar proble-mes en el sistema.

Un cop a l’exterior, deixem uns minuts perquè els subgrups pensin els avantatges i inconvenients del sistema de recollida pneumàtica en relació amb els altres sistemes existents a la ciutat. Fem una posada en comú per valorar el sistema entre tots, destacant-ne l’aspecte innovador.

Seguidament, fem una reflexió conjunta sobre la necessitat de reduir els residus urbans.

Per realitzar aquesta part, ensenyarem unes targetes amb parelles de productes (samarreta fabricada a Tailàndia-samarreta fabricada al Vallès; llibreta de paper-llibreta de paper reciclat; paper d’alumini-embolcall reutilitzable, etc.), i demanarem al grup que triï un dels dos productes propo-sats segons criteris ambientals (proximitat i condicions laborals, producte reciclat, producte reutilit-zable, etc.). Aquestes idees ajudaran a passar a l’acció per part de l’alumnat ja que les podran aplicar en el seu àmbit domèstic i del centre educatiu.

Finalment, fem una fotografia del grup (en cas que no es tramiti el permís d’imatge, els responsa-bles del grup seran els encarregats de realitzar-la) que es podrà utilitzar en la comunicació de l’experiència al centre educatiu.

ACTIVITAT PRÈVIA 1

Què en saps, de la central de recollida pneumàtica?

Proposem realitzar un test d’idees prèvies perquè l’alumnat intenti endevinar com funciona la central, amb l’objectiu de motivar-lo i que comenci a plantejar-se algunes preguntes i conceptes que abordem durant la visita.

Material de l’activitat prèvia 1

ACTIVITAT PRÈVIA 2

Sabies que...?

Plantegem una activitat per introduir la problemàtica dels residus. Facilitem una fitxa on apareixen 3 il·lustracions acompanyades de dades sobre la quantitat de residus que es generen a la ciutat, la quantitat de menjar que es llença sense aprofitar i la quantitat de contenidors de recollida pneumàtica que hi ha a la ciutat. A partir d’aquestes dades, proposem realitzar uns càlculs i dibuixar una altra vinyeta relacionada amb la informació donada.

Per orientar l’activitat, recomanem consultar la guia “10 estratègies senzilles per prevenir els residus” i “La guia per evitar el malbaratament alimentari”, que són a la webgrafia.

Material de l’activitat prèvia 2

ACTIVITAT PRÈVIA 3

Els residus al nostre barri

Plantegem que cada alumne realitzi una entrevista a persones de l’entorn per tal d’explorar quins tipus de fraccions separen, quins sistemes de recollida selectiva coneixen i com els valoren, i de quines instal·lacions de tractament i gestió de residus en coneixen la funció, entre altres qüestions.

Facilitem un model d’entrevista que inclou preguntes qualitatives i quantitatives, per tal de facilitar-ne la posada en comú. Es poden utilitzar les informacions obtingudes per introduir conceptes com la necessitat de reduir la quantitat de residus, analitzar els problemes que la gent percep sobre les escombraries i valorar les propostes de millora.

Material de l’activitat prèvia 3

ACTIVITAT POSTERIOR 1

Joc de rol: quin sistema de recollida cal posar a cada barri del municipi? Avantatges i inconvenients dels diferents sistemes de recollida selectiva

Plantegem un joc de rol amb 5 equips. Hi ha un equip tècnic format per l’alcaldessa d’un municipi i els col·laboradors tècnics que volen avaluar quin és el millor sistema de recollida selectiva per a cada barri del municipi. Per conèixer els avantatges i inconvenients de cada sistema, han convidat 4 equips de tècnics de Medi Ambient de 4 ajuntaments veïns que tenen implantats sistemes diferents (contenidors en superfície, contenidors soterrats, porta a porta i recollida pneumàtica). El dia de la reunió, cada equip tècnic exposa com els funciona el seu sistema i en defensa els avantatges, ja que creuen que la seva opció és la millor.

L’equip convocant ha de decidir quin model és el més adequat per a cada barri del municipi segons les seves característiques, tenint en compte criteris socials, ambientals i econòmics a l’hora de prendre la decisió. Per això, plantegen rondes de preguntes als altres equips tècnics. Al final del joc, després d’un període de deliberació, ha de comunicar la seva decisió a la resta de participants.

Deprés del debat, a tall de conclusió, es demana a cada participant que plantegi què l’ha cridat més l’atenció de les diverses intervencions i quina conclusió ha tret de tot aquest procés.

Material de l’activitat posterior 1

ACTIVITAT POSTERIOR 2

Fi del viatge

Per tal de seguir el recorregut dels residus des de la central de recollida, proposem visualitzar el vídeo de l’Ecoparc de Barcelona (15 min), la instal·lació on van a parar les dues fraccions recollides a la central de Lesseps.

Proposem respondre les següents preguntes:

• Quines dues fraccions tracta l’Ecoparc?

• Quins materials es recuperen directament a través del pas dels residus per les màquines (garbells, separadors balístics, separadors òptics, electroimants, etc.)? Què se’n fa, dels que són reciclables?

• Què se’n fa, del rebuig final, la part de la qual no es pot recuperar res? On es du?

Medi Ambient i Serveis Urbans de l’ Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/mediambientWeb organitzada segons àmbits ambientals i serveis. A l’àmbit Neteja i Gestió de Residus hi ha diversos apartats amb informacions temàtiques sobre la prevenció i els sistemes de gestió urbana de residus, entre els quals apareixen els Punts Verds.

A l’apartat d’Educació ambiental hi ha informació sobre el programa Com funciona Barcelona?

Destaquen el següent document com a línies d’acció ambientals promogut per l’Ajuntament de Barcelona:

Secció sobre prevenció de residusOn es troben les línies del Pla de prevenció de residus municipals de Barcelona i es proposen accions concretes per a la prevenció d’aquests.

Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2020 : per una Barcelona més equitativa, pròspera i autosuficient Document elaborat pels signants de l’Agenda 21 que serveix de full de ruta per seguir treballant d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible. Defineix un pla d’acció en els 10 àmbits següents: biodiversitat, espai públic i mobilitat, qualitat ambiental i salut, ciutat eficient, productiva i emissions zero, ús racional dels recursos, bon govern i responsabilitat social, benestar de les persones, progrés i desenvolupament, educació i acció ciutadana, i resiliència i responsabilitat planetària. Cada temàtica es concreta amb 10 línies d’acció.

El menjar no es llença www.mediambient.bcn.cat Campanya de l’Ajuntament de Barcelona per conscienciar i informar sobre la problemàtica del malbaratament alimentari. Inclou informació, consells per a la planificació, compra i cuina (inclou receptes) per evitar llençar menjar, i una secció de material pedagògic per nivells educatius. Guia per evitar el malbaratament alimentariGuia per evitar el malbaratament alimentari, un recull d’estratègies per prevenir el malbaratament del diferents tipus d’aliments.

Agenda 21 escolar de Barcelona www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/El programa A21 escolar de Barcelona té per objectiu ajudar als centres educatius de la ciutat per tal que portin a terme projectes d’innovació educativa que, mitjançant la participació, la implicació i el compromís, transformin el seu entorn més immediat. Per a que cada centre faci realitat els seus projectes d’educació ambiental i sostenibilitat l’A21E ofereix assessorament, formació i recursos (vídeos, guies, notícies, espais d’intercanvi...).

Destaquen els següents recursos:

Punt verd mòbil escolar i preguntes més freqüentsPortal de referència dels centres educatius de Barcelona quant a residus. Accés a la reserva del punt verd mòbil, informació general sobre la gestió i la prevenció de residus i llistat de respostes a les preguntes més freqüents.

Embolcalls + SosteniblesUn projecte de l’Agenda 21 Escolar que ofereix una proposta metodològica d’investigació/acció per prevenir els residus utilitzats en els centres educatius. Disposa de materials, vídeos explicatius, recull d’experiències i dades dels resultats aconseguits.

10 estratègies per prevenir els residusGuia del consumidor per prevenir la generació de residus a partir de 10 estratègies que inclouen la no adquisició de productes d’un sol envàs, productes tòxics, el coneixement de la informació en els etiquetatges, el valor d’allò immaterial, l’allargament de la vida útil dels productes i la importàn-cia de comunicar les nostres preferències.

Guia per fer l’ecoauditoria del centre educatiuGuia complerta per realitzar una ecoauditoria per temàtiques al centre educatiu: aigua, energia, mobilitat, materials i residus, biodiversitat. Inclou una guia per al professorat i fulls de registre i altres documents de treball. Es pot demanar en format paper.

Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA) www.bcn.cat/agenda21/Web de l’Agenda 21 que incorpora l’enllaç l’SDEA, centre especialitzat en informació i recursos d’educació ambiental adreçat a persones i entitats interessades en el treball educatiu per la soste-nibilitat, especialment en l’àmbit urbà. Conté el catàleg electrònic del fons de recursos didàc-tics, on es pot fer una cerca avançada per accedir a més materials relacionats amb els residus. També es pot demanar material de préstec.

En destaquem els següents recursos:

Maleta dels residus i el consum responsableMaterial educatiu que conté tota una sèrie de recursos adreçats principalment a infantil i primària per sensibilitzar sobre la importància de la reducció de residus. Disponible en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental.

Materials i residus (Recull de recursos, núm. 3)Selecció temàtica de recursos per tractar a l’aula aspectes relacionats amb la minimització dels residus. Els recursos estan disponibles en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambien-tal. Relacionada amb la temàtica dels residus us recomanem consultar el recull de recursos de “Consum”.

La recollida pneumàtica dels residus. Valors socials i ambientals del noumodel de recollida selectiva

Hàbitat: guia d’activitats per a l’educació ambiental www.xesc.cat/habitat/Guia pràctica amb 50 activitats d’educació ambiental de caire lúdic per a l’àmbit educatiu formal i no formal i adreçades des d’infants de 4 anys fins a adults. La guia és el resultat d’un procés promogut pel Ministeri de Medi Ambient i en el que van participar escoles de Barcelona a través d’un Pla d’Educació Ambiental. En el marc de la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), la guia ha estat actualitzada i millorada per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El format en línia s’estructura en cinc blocs temàtics: reconeixement de l’entorn i les necessitats vitals, apreciant la biodiversitat de la vida, aprenent a gestionar els recursos naturals, detectant problemes i considerant tendències.

Clabsa www.clabsa.esWeb de l’empresa que realitza diferents actuacions en el marc del drenatge urbà dels municipis i en l’àmbit de la recollida pneumàtica. A la web es troba una descripció del funcionament dels siste-mes fixos de la recollida pneumàtica i un esquema amb les parts que els composen (punts d’abocament, xarxa de transport i central de recollida).

ENVAC www.envac.esPàgina web de l’empresa encarregada del desenvolupament tècnic del sistema de recollida pneu-màtica. A aquesta web hi ha informació sobre la història d’aquesta tecnologia, l’explicació de com funciona i altres informacions sobre el sistema de recollida, la seva aplicabilitat i limitacions.

Àrea Metropolitana de Barcelona www.amb.catDins de l’àmbit de medi ambient hi ha informació complerta sobre tot el cicle dels residus. Específi-cament, a instal·lacions i equipaments s’hi detallen quines són les plantes de gestió i tractament on es deriven els residus, i n’explica les seves funcions i funcionament.

En destaquem els següents recursos:

Vídeo de l’EcoparcVídeo molt complert on es mostren les parts de la planta i els diferents tractaments que reben la fracció resta i orgànica: pretractament sec, pretractament humit, digestió, cogeneració i compos-tatge. Inclou una part inicial on s’explica el circuit metropolità que recorren totes les fraccions amb les seves plantes de tractament, i una part final de divulgació de bones pràctiques per a la preven-ció de residus i de consum responsable.

Dades Ambientals Metropolitanes www.dadesambientals.catDades, gràfics i estadístiques anuals sobre la generació, recollida i gestió de residus.

Millor que nou a l’escola www.millorquenou.catWeb del programa “Millor que nou, 100% vell”, que té per objectiu augmentar la difusió dels mercats de segona mà als centres educatius.

Samarretes per xancletes Samarretes per xancletesGuia per a l’elaboració de mercats d’intercanvi.

Deixalleries www.deixalleries.comWeb de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de TERSA-SIRESA, en què s’explica què són les deixalleries, quins tipus n’hi ha i on s’ubiquen. També hi ha un esquema dels seus elements i parts, la normativa que les regula i altres enllaços i dades d’interès.

Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/mediambientWeb del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. A la secció de Residus hi ha l’apartat Deixalleries, que conté informació sobre les seves tipologies i el seu funcio-nament, el seu marc legal i la seva normativa.

A la secció Educació per la Sostenibilitat, i dins Suport Educatiu, es pot accedir als recursos educatius de residus: informació diversa sobre aquest tema, materials didàctics, una sèrie d’experiències interessants que han fet alguns centres educatius i bibliografia, entre d’altres.

Agència de Residus de Catalunya www.arc-cat.netEntitat de dret públic que té competència sobre els residus que es generen en l’àmbit territorial de Catalunya amb la finalitat de millorar el medi ambient. Hi apareixen estadístiques i informació sobre les instal·lacions i recursos pedagògics, entre els que destaca:

El joc del reciclatgeJoc interactiu en què es recorren les diferents estances d’una casa i s’han d’identificar i dipositar les deixalles al contenidor corresponent: deixalleria, mercat d’intercanvi o ONG.

Campanya Vull Reciclar www.vullreciclar.catAquesta web és un recurs interactiu que permet explorar el tractament que rep cada residu, dona consells de prevenció i explica què se’n fa. A més a més, permet accedir a uns breus reportatges de les plantes de gestió i tractament on van a parar els diferents residus.

PER A MÉS INFORMACIÓ:

Com funciona Barcelona? www.bcn.cat/educacio/pae comfuncionabarcelona@bcn.catTel. 933 262 223

7

Activitats posteriors

a l’aula

Guia didàctica per al professorat

Per facilitar la lectura d’aquest dossier utilitzem el genèric alumne, professor i educador per referir-nos a alumne/a, professor/a i educador/a.

• A què es destina la matèria orgànica de la fracció resta?

• Quin és el segon tractament que rep la matèria orgànica de la fracció orgànica? Què se n’obté, d’aquest procés, i com s’aprofita? Per què es diu que és una font d’energia renovable?

• Què és el millor que podem fer per ajudar en el procés de tractament de residus?

• Quina de les opcions de compra dels diferents productes que surten al vídeo t’ha cridat més l’atenció? Quin criteri de compra responsable pots aplicar a l’hora de comprar una peça de roba?

El vídeo és a l’apartat de webgrafia dins la pàgina web de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

ACTIVITAT POSTERIOR 3

La fisiologia de la central

Aprofitem l’activitat d’investigació realitzada durant la visita i proposem la creació d’un mural en el qual dibuixem un cos humà i en comparem les funcions amb les de la central de recollida pneumàtica. Podem utilitzar la foto de grup per incorporar-la a la part amb la qual el grup se senti més identificat: en el tema de la separació de residus, som cap?, cor?, mans?

Webgrafia

EL PROGRAMA COM FUNCIONA BARCELONA?

Amb les visites i activitats que integren el programa Com funciona Barcelona? tenim per objectiu educar a partir del coneixement del metabolisme de la ciutat. Pretenem potenciar els canvis de valors i generar noves actituds per implicar l’alumnat en la gestió ambiental de la nostra ciutat a través d’una proposta pedagògica que basem en la descoberta, la investigació, la reflexió i l’acció-comunicació, sense perdre de vista la motivació necessària per despertar l’interès de l’alumnat.

Els objectius específics que es desenvolupen en aquesta activitat estan adaptats i relacionats amb els continguts curriculars. Apostem per un treball processual més enllà d’activitats aïllades amb les propostes de suport que el professorat pot dur a terme a l’aula: activitats prèvies per tal de preparar i motivar l’alumnat a la visita, i activitats posteriors per aprofundir en els continguts treballats i perquè l’alumnat dugui a terme accions concretes al centre educatiu.

QUÈ US OFERIM AMB AQUESTA ACTIVITAT?

Considerem que aquesta visita és rellevant des del punt de vista ambiental ja que facilita a l’alumnat el coneixement vivencial d’un innovador sistema de recollida selectiva. La central de recollida pneumàtica és una instal·lació moderna fruit de l’avenç tecnològic aplicat a la gestió de residus.

Visitar-la permet que l’alumnat observi una manera de recollir els residus que no és visible des de l’exterior, que conegui el funcionament de la instal·lació, i que valori la millora mediambiental que suposa i la relacioni amb la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, ja que redueix les molèsties de la recollida convencional (camions, soroll, embussos, olors, etc.) i aproxima els punts de recollida als usuaris.

Incidim en el nostre paper dins del cicle de la matèria per tal que l’alumnat prengui consciència de les repercussions del nostre consum. Reflexionem sobre la problemàtica dels residus i insistim en la necessitat de fer una recollida selectiva acurada per poder recuperar-los i valoritzar-los.

ON ES REALITZA?

L’estació de recollida pneumàtica de Lesseps forma part d’una xarxa d’estacions pneumàtiques instal·lades a diversos punts de Barcelona. Actualment n’hi ha 7 en funcionament (Vila Olímpica, Diagonal-Poblenou, Sagrera-Maquinista, Santa Caterina, Raval, Lesseps i 22@llevant) i una al Fòrum, que pertany al municipi de Sant Adrià del Besòs.

El sistema de recollida pneumàtica de residus utilitza aire per transportar els residus a través d’una xarxa subterrània de canonades a una central de recollida on són compactats en contenidors tancats. Aquest corrent d’aire és generat pels turboextractors, que creen una pressió negativa a la xarxa i, en entrar l’aire pels punts de recollida a pressió atmosfèrica, arrossega els residus fins a la central de recollida.

Un sistema estàtic de recollida pneumàtica, com aquest, pot gestionar diferents tipus de residus al mateix temps, utilitzant un punt d’abocament per a cadascuna de les fraccions. S’acostumen a gestionar de dues a quatre fraccions diferents amb un mateix sistema, fent servir la mateixa cano-nada com a xarxa de transport, i és al final del recorregut que se separen en diversos contenidors perquè no es barregin. En el cas de l’estació visitada, es recull la fracció resta i l’orgànica.

Amb aquesta nova tecnologia es persegueix:

• Recollir els residus a prop del punt d’origen.• Transportar els residus des del punt d’abocament fins a la central de recollida.• Minimitzar el treball manual.• Reduir les molèsties causades per la recollida de residus amb camió.• Minimitzar l’impacte mediambiental: reducció d’emissions, etc.

Adreça: Plaça Lesseps amb C/ Pérez Galdós.

COM DESENVOLUPEM L’ACTIVITAT?

Presentem la visita explicant que la central de recollida pneumàtica és una instal·lació molt moder-na de gestió de residus urbans, que forma part de la xarxa d’estacions pneumàtiques que trans-porten i recullen els residus de manera subterrània. L’estació de la plaça Lesseps recull i emmagat-zema les escombraries de la fracció orgànica i resta dipositades als contenidors i bústies de recolli-da selectiva del sistema. Comencem la visita al costat dels contenidors a peu de carrer de la reco-llida pneumàtica per visualitzar el primer pas en el viatge dels residus, i ens dirigim cap a dins de la instal·lació.

Per introduir la temàtica, plantegem preguntes sobre la problemàtica dels residus urbans: quina és la mitjana de residus generada per persona i dia a Barcelona?, quines són les fraccions de recollida selectiva?, quins tipus de contenidors de recollida selectiva hi ha al carrer?, com es recullen i trans-porten els residus en els diferents sistemes de recollida selectiva (porta a porta, contenidors selec-tius, sistema pneumàtic)?

Presentem el sistema i donem algunes dades sobre el nombre de contenidors que trobem al carrer per a la recollida de residus amb aquests sistema, els quilòmetres de canonades i les centrals de recollida pneumàtica que hi ha a la ciutat.

Per tal d’incrementar la motivació dels alumnes en la visita (i aprofitant el fet que als plafons de la instal·lació es comparen els elements amb parts del cos) enfoquem l’activitat com un itinerari on anirem coneixent les parts del sistema com si fos un organisme viu (cor, artèries, cervell, ronyons, etc.). Amb aquesta idea, investigarem les funcions de cada element de la instal·lació (turboalternadors, canonades, sala de control, sala de filtres, etc.).

Abans de començar l’itinerari, fem 7 subgrups i repartim una targeta a cada subgrup. Aquesta targeta conté una breu descripció de la funció d’un òrgan del sistema i els seus efectes, o bé el nom d’una disfunció deguda a una mala pràctica dels usuaris i uns símptomes associats. Les llegim en veu alta i plantegem com a objectiu que cada grup ha de fer una investigació, escoltant les explicacions de l’educador i posant atenció als continguts dels plafons. Amb la informació obtinguda, cada grup ha de descobrir quin és l’element del sistema implicat en aquesta funció/disfunció corporal i resoldre la pregunta plantejada sobre el seu funcionament o bé desco-brir la possible causa i solució de la disfunció.

Un cop acabat l’itinerari, fem una posada en comú per comprovar que cada grup ha identificat la seva part corresponent a la instal·lació i demanem que les ordenin. Repassem el metabolis-me del sistema, els conceptes explicats i les males pràctiques que poden ocasionar proble-mes en el sistema.

Un cop a l’exterior, deixem uns minuts perquè els subgrups pensin els avantatges i inconvenients del sistema de recollida pneumàtica en relació amb els altres sistemes existents a la ciutat. Fem una posada en comú per valorar el sistema entre tots, destacant-ne l’aspecte innovador.

Seguidament, fem una reflexió conjunta sobre la necessitat de reduir els residus urbans.

Per realitzar aquesta part, ensenyarem unes targetes amb parelles de productes (samarreta fabricada a Tailàndia-samarreta fabricada al Vallès; llibreta de paper-llibreta de paper reciclat; paper d’alumini-embolcall reutilitzable, etc.), i demanarem al grup que triï un dels dos productes propo-sats segons criteris ambientals (proximitat i condicions laborals, producte reciclat, producte reutilit-zable, etc.). Aquestes idees ajudaran a passar a l’acció per part de l’alumnat ja que les podran aplicar en el seu àmbit domèstic i del centre educatiu.

Finalment, fem una fotografia del grup (en cas que no es tramiti el permís d’imatge, els responsa-bles del grup seran els encarregats de realitzar-la) que es podrà utilitzar en la comunicació de l’experiència al centre educatiu.

ACTIVITAT PRÈVIA 1

Què en saps, de la central de recollida pneumàtica?

Proposem realitzar un test d’idees prèvies perquè l’alumnat intenti endevinar com funciona la central, amb l’objectiu de motivar-lo i que comenci a plantejar-se algunes preguntes i conceptes que abordem durant la visita.

Material de l’activitat prèvia 1

ACTIVITAT PRÈVIA 2

Sabies que...?

Plantegem una activitat per introduir la problemàtica dels residus. Facilitem una fitxa on apareixen 3 il·lustracions acompanyades de dades sobre la quantitat de residus que es generen a la ciutat, la quantitat de menjar que es llença sense aprofitar i la quantitat de contenidors de recollida pneumàtica que hi ha a la ciutat. A partir d’aquestes dades, proposem realitzar uns càlculs i dibuixar una altra vinyeta relacionada amb la informació donada.

Per orientar l’activitat, recomanem consultar la guia “10 estratègies senzilles per prevenir els residus” i “La guia per evitar el malbaratament alimentari”, que són a la webgrafia.

Material de l’activitat prèvia 2

ACTIVITAT PRÈVIA 3

Els residus al nostre barri

Plantegem que cada alumne realitzi una entrevista a persones de l’entorn per tal d’explorar quins tipus de fraccions separen, quins sistemes de recollida selectiva coneixen i com els valoren, i de quines instal·lacions de tractament i gestió de residus en coneixen la funció, entre altres qüestions.

Facilitem un model d’entrevista que inclou preguntes qualitatives i quantitatives, per tal de facilitar-ne la posada en comú. Es poden utilitzar les informacions obtingudes per introduir conceptes com la necessitat de reduir la quantitat de residus, analitzar els problemes que la gent percep sobre les escombraries i valorar les propostes de millora.

Material de l’activitat prèvia 3

ACTIVITAT POSTERIOR 1

Joc de rol: quin sistema de recollida cal posar a cada barri del municipi? Avantatges i inconvenients dels diferents sistemes de recollida selectiva

Plantegem un joc de rol amb 5 equips. Hi ha un equip tècnic format per l’alcaldessa d’un municipi i els col·laboradors tècnics que volen avaluar quin és el millor sistema de recollida selectiva per a cada barri del municipi. Per conèixer els avantatges i inconvenients de cada sistema, han convidat 4 equips de tècnics de Medi Ambient de 4 ajuntaments veïns que tenen implantats sistemes diferents (contenidors en superfície, contenidors soterrats, porta a porta i recollida pneumàtica). El dia de la reunió, cada equip tècnic exposa com els funciona el seu sistema i en defensa els avantatges, ja que creuen que la seva opció és la millor.

L’equip convocant ha de decidir quin model és el més adequat per a cada barri del municipi segons les seves característiques, tenint en compte criteris socials, ambientals i econòmics a l’hora de prendre la decisió. Per això, plantegen rondes de preguntes als altres equips tècnics. Al final del joc, després d’un període de deliberació, ha de comunicar la seva decisió a la resta de participants.

Deprés del debat, a tall de conclusió, es demana a cada participant que plantegi què l’ha cridat més l’atenció de les diverses intervencions i quina conclusió ha tret de tot aquest procés.

Material de l’activitat posterior 1

ACTIVITAT POSTERIOR 2

Fi del viatge

Per tal de seguir el recorregut dels residus des de la central de recollida, proposem visualitzar el vídeo de l’Ecoparc de Barcelona (15 min), la instal·lació on van a parar les dues fraccions recollides a la central de Lesseps.

Proposem respondre les següents preguntes:

• Quines dues fraccions tracta l’Ecoparc?

• Quins materials es recuperen directament a través del pas dels residus per les màquines (garbells, separadors balístics, separadors òptics, electroimants, etc.)? Què se’n fa, dels que són reciclables?

• Què se’n fa, del rebuig final, la part de la qual no es pot recuperar res? On es du?

Medi Ambient i Serveis Urbans de l’ Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/mediambientWeb organitzada segons àmbits ambientals i serveis. A l’àmbit Neteja i Gestió de Residus hi ha diversos apartats amb informacions temàtiques sobre la prevenció i els sistemes de gestió urbana de residus, entre els quals apareixen els Punts Verds.

A l’apartat d’Educació ambiental hi ha informació sobre el programa Com funciona Barcelona?

Destaquen el següent document com a línies d’acció ambientals promogut per l’Ajuntament de Barcelona:

Secció sobre prevenció de residusOn es troben les línies del Pla de prevenció de residus municipals de Barcelona i es proposen accions concretes per a la prevenció d’aquests.

Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2020 : per una Barcelona més equitativa, pròspera i autosuficient Document elaborat pels signants de l’Agenda 21 que serveix de full de ruta per seguir treballant d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible. Defineix un pla d’acció en els 10 àmbits següents: biodiversitat, espai públic i mobilitat, qualitat ambiental i salut, ciutat eficient, productiva i emissions zero, ús racional dels recursos, bon govern i responsabilitat social, benestar de les persones, progrés i desenvolupament, educació i acció ciutadana, i resiliència i responsabilitat planetària. Cada temàtica es concreta amb 10 línies d’acció.

El menjar no es llença Campanya de l’Ajuntament de Barcelona per conscienciar i informar sobre la problemàtica del malbaratament alimentari. Inclou informació, consells per a la planificació, compra i cuina (inclou receptes) per evitar llençar menjar, i una secció de material pedagògic per nivells educatius. Guia per evitar el malbaratament alimentariGuia per evitar el malbaratament alimentari, un recull d’estratègies per prevenir el malbaratament del diferents tipus d’aliments.

Agenda 21 escolar de Barcelona www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/El programa A21 escolar de Barcelona té per objectiu ajudar als centres educatius de la ciutat per tal que portin a terme projectes d’innovació educativa que, mitjançant la participació, la implicació i el compromís, transformin el seu entorn més immediat. Per a que cada centre faci realitat els seus projectes d’educació ambiental i sostenibilitat l’A21E ofereix assessorament, formació i recursos (vídeos, guies, notícies, espais d’intercanvi...).

8

Destaquen els següents recursos:

Punt verd mòbil escolar i preguntes més freqüentsPortal de referència dels centres educatius de Barcelona quant a residus. Accés a la reserva del punt verd mòbil, informació general sobre la gestió i la prevenció de residus i llistat de respostes a les preguntes més freqüents.

Embolcalls + SosteniblesUn projecte de l’Agenda 21 Escolar que ofereix una proposta metodològica d’investigació/acció per prevenir els residus utilitzats en els centres educatius. Disposa de materials, vídeos explicatius, recull d’experiències i dades dels resultats aconseguits.

10 estratègies per prevenir els residusGuia del consumidor per prevenir la generació de residus a partir de 10 estratègies que inclouen la no adquisició de productes d’un sol envàs, productes tòxics, el coneixement de la informació en els etiquetatges, el valor d’allò immaterial, l’allargament de la vida útil dels productes i la importàn-cia de comunicar les nostres preferències.

Guia per fer l’ecoauditoria del centre educatiuGuia complerta per realitzar una ecoauditoria per temàtiques al centre educatiu: aigua, energia, mobilitat, materials i residus, biodiversitat. Inclou una guia per al professorat i fulls de registre i altres documents de treball. Es pot demanar en format paper.

Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA) www.bcn.cat/agenda21/Web de l’Agenda 21 que incorpora l’enllaç l’SDEA, centre especialitzat en informació i recursos d’educació ambiental adreçat a persones i entitats interessades en el treball educatiu per la soste-nibilitat, especialment en l’àmbit urbà. Conté el catàleg electrònic del fons de recursos didàc-tics, on es pot fer una cerca avançada per accedir a més materials relacionats amb els residus. També es pot demanar material de préstec.

En destaquem els següents recursos:

Maleta dels residus i el consum responsableMaterial educatiu que conté tota una sèrie de recursos adreçats principalment a infantil i primària per sensibilitzar sobre la importància de la reducció de residus. Disponible en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental.

Materials i residus (Recull de recursos, núm. 3)Selecció temàtica de recursos per tractar a l’aula aspectes relacionats amb la minimització dels residus. Els recursos estan disponibles en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambien-tal. Relacionada amb la temàtica dels residus us recomanem consultar el recull de recursos de “Consum”.

La recollida pneumàtica dels residus. Valors socials i ambientals del noumodel de recollida selectiva

Guia didàctica per al professorat

Hàbitat: guia d’activitats per a l’educació ambiental www.xesc.cat/habitat/Guia pràctica amb 50 activitats d’educació ambiental de caire lúdic per a l’àmbit educatiu formal i no formal i adreçades des d’infants de 4 anys fins a adults. La guia és el resultat d’un procés promogut pel Ministeri de Medi Ambient i en el que van participar escoles de Barcelona a través d’un Pla d’Educació Ambiental. En el marc de la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), la guia ha estat actualitzada i millorada per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El format en línia s’estructura en cinc blocs temàtics: reconeixement de l’entorn i les necessitats vitals, apreciant la biodiversitat de la vida, aprenent a gestionar els recursos naturals, detectant problemes i considerant tendències.

Clabsa www.clabsa.esWeb de l’empresa que realitza diferents actuacions en el marc del drenatge urbà dels municipis i en l’àmbit de la recollida pneumàtica. A la web es troba una descripció del funcionament dels siste-mes fixos de la recollida pneumàtica i un esquema amb les parts que els composen (punts d’abocament, xarxa de transport i central de recollida).

ENVAC www.envac.esPàgina web de l’empresa encarregada del desenvolupament tècnic del sistema de recollida pneu-màtica. A aquesta web hi ha informació sobre la història d’aquesta tecnologia, l’explicació de com funciona i altres informacions sobre el sistema de recollida, la seva aplicabilitat i limitacions.

Àrea Metropolitana de Barcelona www.amb.catDins de l’àmbit de medi ambient hi ha informació complerta sobre tot el cicle dels residus. Específi-cament, a instal·lacions i equipaments s’hi detallen quines són les plantes de gestió i tractament on es deriven els residus, i n’explica les seves funcions i funcionament.

En destaquem els següents recursos:

Vídeo de l’EcoparcVídeo molt complert on es mostren les parts de la planta i els diferents tractaments que reben la fracció resta i orgànica: pretractament sec, pretractament humit, digestió, cogeneració i compos-tatge. Inclou una part inicial on s’explica el circuit metropolità que recorren totes les fraccions amb les seves plantes de tractament, i una part final de divulgació de bones pràctiques per a la preven-ció de residus i de consum responsable.

Dades Ambientals Metropolitanes www.dadesambientals.catDades, gràfics i estadístiques anuals sobre la generació, recollida i gestió de residus.

Millor que nou a l’escola www.millorquenou.catWeb del programa “Millor que nou, 100% vell”, que té per objectiu augmentar la difusió dels mercats de segona mà als centres educatius.

Samarretes per xancletes Samarretes per xancletesGuia per a l’elaboració de mercats d’intercanvi.

Deixalleries www.deixalleries.comWeb de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de TERSA-SIRESA, en què s’explica què són les deixalleries, quins tipus n’hi ha i on s’ubiquen. També hi ha un esquema dels seus elements i parts, la normativa que les regula i altres enllaços i dades d’interès.

Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/mediambientWeb del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. A la secció de Residus hi ha l’apartat Deixalleries, que conté informació sobre les seves tipologies i el seu funcio-nament, el seu marc legal i la seva normativa.

A la secció Educació per la Sostenibilitat, i dins Suport Educatiu, es pot accedir als recursos educatius de residus: informació diversa sobre aquest tema, materials didàctics, una sèrie d’experiències interessants que han fet alguns centres educatius i bibliografia, entre d’altres.

Agència de Residus de Catalunya www.arc-cat.netEntitat de dret públic que té competència sobre els residus que es generen en l’àmbit territorial de Catalunya amb la finalitat de millorar el medi ambient. Hi apareixen estadístiques i informació sobre les instal·lacions i recursos pedagògics, entre els que destaca:

El joc del reciclatgeJoc interactiu en què es recorren les diferents estances d’una casa i s’han d’identificar i dipositar les deixalles al contenidor corresponent: deixalleria, mercat d’intercanvi o ONG.

Campanya Vull Reciclar www.vullreciclar.catAquesta web és un recurs interactiu que permet explorar el tractament que rep cada residu, dona consells de prevenció i explica què se’n fa. A més a més, permet accedir a uns breus reportatges de les plantes de gestió i tractament on van a parar els diferents residus.

PER A MÉS INFORMACIÓ:

Com funciona Barcelona? www.bcn.cat/educacio/pae comfuncionabarcelona@bcn.catTel. 933 262 223

• A què es destina la matèria orgànica de la fracció resta?

• Quin és el segon tractament que rep la matèria orgànica de la fracció orgànica? Què se n’obté, d’aquest procés, i com s’aprofita? Per què es diu que és una font d’energia renovable?

• Què és el millor que podem fer per ajudar en el procés de tractament de residus?

• Quina de les opcions de compra dels diferents productes que surten al vídeo t’ha cridat més l’atenció? Quin criteri de compra responsable pots aplicar a l’hora de comprar una peça de roba?

El vídeo és a l’apartat de webgrafia dins la pàgina web de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

ACTIVITAT POSTERIOR 3

La fisiologia de la central

Aprofitem l’activitat d’investigació realitzada durant la visita i proposem la creació d’un mural en el qual dibuixem un cos humà i en comparem les funcions amb les de la central de recollida pneumàtica. Podem utilitzar la foto de grup per incorporar-la a la part amb la qual el grup se senti més identificat: en el tema de la separació de residus, som cap?, cor?, mans?

EL PROGRAMA COM FUNCIONA BARCELONA?

Amb les visites i activitats que integren el programa Com funciona Barcelona? tenim per objectiu educar a partir del coneixement del metabolisme de la ciutat. Pretenem potenciar els canvis de valors i generar noves actituds per implicar l’alumnat en la gestió ambiental de la nostra ciutat a través d’una proposta pedagògica que basem en la descoberta, la investigació, la reflexió i l’acció-comunicació, sense perdre de vista la motivació necessària per despertar l’interès de l’alumnat.

Els objectius específics que es desenvolupen en aquesta activitat estan adaptats i relacionats amb els continguts curriculars. Apostem per un treball processual més enllà d’activitats aïllades amb les propostes de suport que el professorat pot dur a terme a l’aula: activitats prèvies per tal de preparar i motivar l’alumnat a la visita, i activitats posteriors per aprofundir en els continguts treballats i perquè l’alumnat dugui a terme accions concretes al centre educatiu.

QUÈ US OFERIM AMB AQUESTA ACTIVITAT?

Considerem que aquesta visita és rellevant des del punt de vista ambiental ja que facilita a l’alumnat el coneixement vivencial d’un innovador sistema de recollida selectiva. La central de recollida pneumàtica és una instal·lació moderna fruit de l’avenç tecnològic aplicat a la gestió de residus.

Visitar-la permet que l’alumnat observi una manera de recollir els residus que no és visible des de l’exterior, que conegui el funcionament de la instal·lació, i que valori la millora mediambiental que suposa i la relacioni amb la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, ja que redueix les molèsties de la recollida convencional (camions, soroll, embussos, olors, etc.) i aproxima els punts de recollida als usuaris.

Incidim en el nostre paper dins del cicle de la matèria per tal que l’alumnat prengui consciència de les repercussions del nostre consum. Reflexionem sobre la problemàtica dels residus i insistim en la necessitat de fer una recollida selectiva acurada per poder recuperar-los i valoritzar-los.

ON ES REALITZA?

L’estació de recollida pneumàtica de Lesseps forma part d’una xarxa d’estacions pneumàtiques instal·lades a diversos punts de Barcelona. Actualment n’hi ha 7 en funcionament (Vila Olímpica, Diagonal-Poblenou, Sagrera-Maquinista, Santa Caterina, Raval, Lesseps i 22@llevant) i una al Fòrum, que pertany al municipi de Sant Adrià del Besòs.

El sistema de recollida pneumàtica de residus utilitza aire per transportar els residus a través d’una xarxa subterrània de canonades a una central de recollida on són compactats en contenidors tancats. Aquest corrent d’aire és generat pels turboextractors, que creen una pressió negativa a la xarxa i, en entrar l’aire pels punts de recollida a pressió atmosfèrica, arrossega els residus fins a la central de recollida.

Un sistema estàtic de recollida pneumàtica, com aquest, pot gestionar diferents tipus de residus al mateix temps, utilitzant un punt d’abocament per a cadascuna de les fraccions. S’acostumen a gestionar de dues a quatre fraccions diferents amb un mateix sistema, fent servir la mateixa cano-nada com a xarxa de transport, i és al final del recorregut que se separen en diversos contenidors perquè no es barregin. En el cas de l’estació visitada, es recull la fracció resta i l’orgànica.

Amb aquesta nova tecnologia es persegueix:

• Recollir els residus a prop del punt d’origen.• Transportar els residus des del punt d’abocament fins a la central de recollida.• Minimitzar el treball manual.• Reduir les molèsties causades per la recollida de residus amb camió.• Minimitzar l’impacte mediambiental: reducció d’emissions, etc.

Adreça: Plaça Lesseps amb C/ Pérez Galdós.

COM DESENVOLUPEM L’ACTIVITAT?

Presentem la visita explicant que la central de recollida pneumàtica és una instal·lació molt moder-na de gestió de residus urbans, que forma part de la xarxa d’estacions pneumàtiques que trans-porten i recullen els residus de manera subterrània. L’estació de la plaça Lesseps recull i emmagat-zema les escombraries de la fracció orgànica i resta dipositades als contenidors i bústies de recolli-da selectiva del sistema. Comencem la visita al costat dels contenidors a peu de carrer de la reco-llida pneumàtica per visualitzar el primer pas en el viatge dels residus, i ens dirigim cap a dins de la instal·lació.

Per introduir la temàtica, plantegem preguntes sobre la problemàtica dels residus urbans: quina és la mitjana de residus generada per persona i dia a Barcelona?, quines són les fraccions de recollida selectiva?, quins tipus de contenidors de recollida selectiva hi ha al carrer?, com es recullen i trans-porten els residus en els diferents sistemes de recollida selectiva (porta a porta, contenidors selec-tius, sistema pneumàtic)?

Presentem el sistema i donem algunes dades sobre el nombre de contenidors que trobem al carrer per a la recollida de residus amb aquests sistema, els quilòmetres de canonades i les centrals de recollida pneumàtica que hi ha a la ciutat.

Per tal d’incrementar la motivació dels alumnes en la visita (i aprofitant el fet que als plafons de la instal·lació es comparen els elements amb parts del cos) enfoquem l’activitat com un itinerari on anirem coneixent les parts del sistema com si fos un organisme viu (cor, artèries, cervell, ronyons, etc.). Amb aquesta idea, investigarem les funcions de cada element de la instal·lació (turboalternadors, canonades, sala de control, sala de filtres, etc.).

Abans de començar l’itinerari, fem 7 subgrups i repartim una targeta a cada subgrup. Aquesta targeta conté una breu descripció de la funció d’un òrgan del sistema i els seus efectes, o bé el nom d’una disfunció deguda a una mala pràctica dels usuaris i uns símptomes associats. Les llegim en veu alta i plantegem com a objectiu que cada grup ha de fer una investigació, escoltant les explicacions de l’educador i posant atenció als continguts dels plafons. Amb la informació obtinguda, cada grup ha de descobrir quin és l’element del sistema implicat en aquesta funció/disfunció corporal i resoldre la pregunta plantejada sobre el seu funcionament o bé desco-brir la possible causa i solució de la disfunció.

Un cop acabat l’itinerari, fem una posada en comú per comprovar que cada grup ha identificat la seva part corresponent a la instal·lació i demanem que les ordenin. Repassem el metabolis-me del sistema, els conceptes explicats i les males pràctiques que poden ocasionar proble-mes en el sistema.

Un cop a l’exterior, deixem uns minuts perquè els subgrups pensin els avantatges i inconvenients del sistema de recollida pneumàtica en relació amb els altres sistemes existents a la ciutat. Fem una posada en comú per valorar el sistema entre tots, destacant-ne l’aspecte innovador.

Seguidament, fem una reflexió conjunta sobre la necessitat de reduir els residus urbans.

Per realitzar aquesta part, ensenyarem unes targetes amb parelles de productes (samarreta fabricada a Tailàndia-samarreta fabricada al Vallès; llibreta de paper-llibreta de paper reciclat; paper d’alumini-embolcall reutilitzable, etc.), i demanarem al grup que triï un dels dos productes propo-sats segons criteris ambientals (proximitat i condicions laborals, producte reciclat, producte reutilit-zable, etc.). Aquestes idees ajudaran a passar a l’acció per part de l’alumnat ja que les podran aplicar en el seu àmbit domèstic i del centre educatiu.

Finalment, fem una fotografia del grup (en cas que no es tramiti el permís d’imatge, els responsa-bles del grup seran els encarregats de realitzar-la) que es podrà utilitzar en la comunicació de l’experiència al centre educatiu.

ACTIVITAT PRÈVIA 1

Què en saps, de la central de recollida pneumàtica?

Proposem realitzar un test d’idees prèvies perquè l’alumnat intenti endevinar com funciona la central, amb l’objectiu de motivar-lo i que comenci a plantejar-se algunes preguntes i conceptes que abordem durant la visita.

Material de l’activitat prèvia 1

ACTIVITAT PRÈVIA 2

Sabies que...?

Plantegem una activitat per introduir la problemàtica dels residus. Facilitem una fitxa on apareixen 3 il·lustracions acompanyades de dades sobre la quantitat de residus que es generen a la ciutat, la quantitat de menjar que es llença sense aprofitar i la quantitat de contenidors de recollida pneumàtica que hi ha a la ciutat. A partir d’aquestes dades, proposem realitzar uns càlculs i dibuixar una altra vinyeta relacionada amb la informació donada.

Per orientar l’activitat, recomanem consultar la guia “10 estratègies senzilles per prevenir els residus” i “La guia per evitar el malbaratament alimentari”, que són a la webgrafia.

Material de l’activitat prèvia 2

ACTIVITAT PRÈVIA 3

Els residus al nostre barri

Plantegem que cada alumne realitzi una entrevista a persones de l’entorn per tal d’explorar quins tipus de fraccions separen, quins sistemes de recollida selectiva coneixen i com els valoren, i de quines instal·lacions de tractament i gestió de residus en coneixen la funció, entre altres qüestions.

Facilitem un model d’entrevista que inclou preguntes qualitatives i quantitatives, per tal de facilitar-ne la posada en comú. Es poden utilitzar les informacions obtingudes per introduir conceptes com la necessitat de reduir la quantitat de residus, analitzar els problemes que la gent percep sobre les escombraries i valorar les propostes de millora.

Material de l’activitat prèvia 3

ACTIVITAT POSTERIOR 1

Joc de rol: quin sistema de recollida cal posar a cada barri del municipi? Avantatges i inconvenients dels diferents sistemes de recollida selectiva

Plantegem un joc de rol amb 5 equips. Hi ha un equip tècnic format per l’alcaldessa d’un municipi i els col·laboradors tècnics que volen avaluar quin és el millor sistema de recollida selectiva per a cada barri del municipi. Per conèixer els avantatges i inconvenients de cada sistema, han convidat 4 equips de tècnics de Medi Ambient de 4 ajuntaments veïns que tenen implantats sistemes diferents (contenidors en superfície, contenidors soterrats, porta a porta i recollida pneumàtica). El dia de la reunió, cada equip tècnic exposa com els funciona el seu sistema i en defensa els avantatges, ja que creuen que la seva opció és la millor.

L’equip convocant ha de decidir quin model és el més adequat per a cada barri del municipi segons les seves característiques, tenint en compte criteris socials, ambientals i econòmics a l’hora de prendre la decisió. Per això, plantegen rondes de preguntes als altres equips tècnics. Al final del joc, després d’un període de deliberació, ha de comunicar la seva decisió a la resta de participants.

Deprés del debat, a tall de conclusió, es demana a cada participant que plantegi què l’ha cridat més l’atenció de les diverses intervencions i quina conclusió ha tret de tot aquest procés.

Material de l’activitat posterior 1

ACTIVITAT POSTERIOR 2

Fi del viatge

Per tal de seguir el recorregut dels residus des de la central de recollida, proposem visualitzar el vídeo de l’Ecoparc de Barcelona (15 min), la instal·lació on van a parar les dues fraccions recollides a la central de Lesseps.

Proposem respondre les següents preguntes:

• Quines dues fraccions tracta l’Ecoparc?

• Quins materials es recuperen directament a través del pas dels residus per les màquines (garbells, separadors balístics, separadors òptics, electroimants, etc.)? Què se’n fa, dels que són reciclables?

• Què se’n fa, del rebuig final, la part de la qual no es pot recuperar res? On es du?

Medi Ambient i Serveis Urbans de l’ Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/mediambientWeb organitzada segons àmbits ambientals i serveis. A l’àmbit Neteja i Gestió de Residus hi ha diversos apartats amb informacions temàtiques sobre la prevenció i els sistemes de gestió urbana de residus, entre els quals apareixen els Punts Verds.

A l’apartat d’Educació ambiental hi ha informació sobre el programa Com funciona Barcelona?

Destaquen el següent document com a línies d’acció ambientals promogut per l’Ajuntament de Barcelona:

Secció sobre prevenció de residusOn es troben les línies del Pla de prevenció de residus municipals de Barcelona i es proposen accions concretes per a la prevenció d’aquests.

Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2020 : per una Barcelona més equitativa, pròspera i autosuficient Document elaborat pels signants de l’Agenda 21 que serveix de full de ruta per seguir treballant d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible. Defineix un pla d’acció en els 10 àmbits següents: biodiversitat, espai públic i mobilitat, qualitat ambiental i salut, ciutat eficient, productiva i emissions zero, ús racional dels recursos, bon govern i responsabilitat social, benestar de les persones, progrés i desenvolupament, educació i acció ciutadana, i resiliència i responsabilitat planetària. Cada temàtica es concreta amb 10 línies d’acció.

El menjar no es llença www.mediambient.bcn.cat Campanya de l’Ajuntament de Barcelona per conscienciar i informar sobre la problemàtica del malbaratament alimentari. Inclou informació, consells per a la planificació, compra i cuina (inclou receptes) per evitar llençar menjar, i una secció de material pedagògic per nivells educatius. Guia per evitar el malbaratament alimentariGuia per evitar el malbaratament alimentari, un recull d’estratègies per prevenir el malbaratament del diferents tipus d’aliments.

Agenda 21 escolar de Barcelona www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/El programa A21 escolar de Barcelona té per objectiu ajudar als centres educatius de la ciutat per tal que portin a terme projectes d’innovació educativa que, mitjançant la participació, la implicació i el compromís, transformin el seu entorn més immediat. Per a que cada centre faci realitat els seus projectes d’educació ambiental i sostenibilitat l’A21E ofereix assessorament, formació i recursos (vídeos, guies, notícies, espais d’intercanvi...).

Destaquen els següents recursos:

Punt verd mòbil escolar i preguntes més freqüentsPortal de referència dels centres educatius de Barcelona quant a residus. Accés a la reserva del punt verd mòbil, informació general sobre la gestió i la prevenció de residus i llistat de respostes a les preguntes més freqüents.

Embolcalls + SosteniblesUn projecte de l’Agenda 21 Escolar que ofereix una proposta metodològica d’investigació/acció per prevenir els residus utilitzats en els centres educatius. Disposa de materials, vídeos explicatius, recull d’experiències i dades dels resultats aconseguits.

10 estratègies per prevenir els residusGuia del consumidor per prevenir la generació de residus a partir de 10 estratègies que inclouen la no adquisició de productes d’un sol envàs, productes tòxics, el coneixement de la informació en els etiquetatges, el valor d’allò immaterial, l’allargament de la vida útil dels productes i la importàn-cia de comunicar les nostres preferències.

Guia per fer l’ecoauditoria del centre educatiuGuia complerta per realitzar una ecoauditoria per temàtiques al centre educatiu: aigua, energia, mobilitat, materials i residus, biodiversitat. Inclou una guia per al professorat i fulls de registre i altres documents de treball. Es pot demanar en format paper.

Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA) www.bcn.cat/agenda21/Web de l’Agenda 21 que incorpora l’enllaç l’SDEA, centre especialitzat en informació i recursos d’educació ambiental adreçat a persones i entitats interessades en el treball educatiu per la soste-nibilitat, especialment en l’àmbit urbà. Conté el catàleg electrònic del fons de recursos didàc-tics, on es pot fer una cerca avançada per accedir a més materials relacionats amb els residus. També es pot demanar material de préstec.

En destaquem els següents recursos:

Maleta dels residus i el consum responsableMaterial educatiu que conté tota una sèrie de recursos adreçats principalment a infantil i primària per sensibilitzar sobre la importància de la reducció de residus. Disponible en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental.

Materials i residus (Recull de recursos, núm. 3)Selecció temàtica de recursos per tractar a l’aula aspectes relacionats amb la minimització dels residus. Els recursos estan disponibles en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambien-tal. Relacionada amb la temàtica dels residus us recomanem consultar el recull de recursos de “Consum”.

9

La recollida pneumàtica dels residus. Valors socials i ambientals del noumodel de recollida selectiva

Guia didàctica per al professorat

Webgrafia

Hàbitat: guia d’activitats per a l’educació ambiental www.xesc.cat/habitat/Guia pràctica amb 50 activitats d’educació ambiental de caire lúdic per a l’àmbit educatiu formal i no formal i adreçades des d’infants de 4 anys fins a adults. La guia és el resultat d’un procés promogut pel Ministeri de Medi Ambient i en el que van participar escoles de Barcelona a través d’un Pla d’Educació Ambiental. En el marc de la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), la guia ha estat actualitzada i millorada per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El format en línia s’estructura en cinc blocs temàtics: reconeixement de l’entorn i les necessitats vitals, apreciant la biodiversitat de la vida, aprenent a gestionar els recursos naturals, detectant problemes i considerant tendències.

Clabsa www.clabsa.esWeb de l’empresa que realitza diferents actuacions en el marc del drenatge urbà dels municipis i en l’àmbit de la recollida pneumàtica. A la web es troba una descripció del funcionament dels siste-mes fixos de la recollida pneumàtica i un esquema amb les parts que els composen (punts d’abocament, xarxa de transport i central de recollida).

ENVAC www.envac.esPàgina web de l’empresa encarregada del desenvolupament tècnic del sistema de recollida pneu-màtica. A aquesta web hi ha informació sobre la història d’aquesta tecnologia, l’explicació de com funciona i altres informacions sobre el sistema de recollida, la seva aplicabilitat i limitacions.

Àrea Metropolitana de Barcelona www.amb.catDins de l’àmbit de medi ambient hi ha informació complerta sobre tot el cicle dels residus. Específi-cament, a instal·lacions i equipaments s’hi detallen quines són les plantes de gestió i tractament on es deriven els residus, i n’explica les seves funcions i funcionament.

En destaquem els següents recursos:

Vídeo de l’EcoparcVídeo molt complert on es mostren les parts de la planta i els diferents tractaments que reben la fracció resta i orgànica: pretractament sec, pretractament humit, digestió, cogeneració i compos-tatge. Inclou una part inicial on s’explica el circuit metropolità que recorren totes les fraccions amb les seves plantes de tractament, i una part final de divulgació de bones pràctiques per a la preven-ció de residus i de consum responsable.

Dades Ambientals Metropolitanes www.dadesambientals.catDades, gràfics i estadístiques anuals sobre la generació, recollida i gestió de residus.

Millor que nou a l’escola www.millorquenou.catWeb del programa “Millor que nou, 100% vell”, que té per objectiu augmentar la difusió dels mercats de segona mà als centres educatius.

Samarretes per xancletes Samarretes per xancletesGuia per a l’elaboració de mercats d’intercanvi.

Deixalleries www.deixalleries.comWeb de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de TERSA-SIRESA, en què s’explica què són les deixalleries, quins tipus n’hi ha i on s’ubiquen. També hi ha un esquema dels seus elements i parts, la normativa que les regula i altres enllaços i dades d’interès.

Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/mediambientWeb del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. A la secció de Residus hi ha l’apartat Deixalleries, que conté informació sobre les seves tipologies i el seu funcio-nament, el seu marc legal i la seva normativa.

A la secció Educació per la Sostenibilitat, i dins Suport Educatiu, es pot accedir als recursos educatius de residus: informació diversa sobre aquest tema, materials didàctics, una sèrie d’experiències interessants que han fet alguns centres educatius i bibliografia, entre d’altres.

Agència de Residus de Catalunya www.arc-cat.netEntitat de dret públic que té competència sobre els residus que es generen en l’àmbit territorial de Catalunya amb la finalitat de millorar el medi ambient. Hi apareixen estadístiques i informació sobre les instal·lacions i recursos pedagògics, entre els que destaca:

El joc del reciclatgeJoc interactiu en què es recorren les diferents estances d’una casa i s’han d’identificar i dipositar les deixalles al contenidor corresponent: deixalleria, mercat d’intercanvi o ONG.

Campanya Vull Reciclar www.vullreciclar.catAquesta web és un recurs interactiu que permet explorar el tractament que rep cada residu, dona consells de prevenció i explica què se’n fa. A més a més, permet accedir a uns breus reportatges de les plantes de gestió i tractament on van a parar els diferents residus.

PER A MÉS INFORMACIÓ:

Com funciona Barcelona? www.bcn.cat/educacio/pae comfuncionabarcelona@bcn.catTel. 933 262 223

• A què es destina la matèria orgànica de la fracció resta?

• Quin és el segon tractament que rep la matèria orgànica de la fracció orgànica? Què se n’obté, d’aquest procés, i com s’aprofita? Per què es diu que és una font d’energia renovable?

• Què és el millor que podem fer per ajudar en el procés de tractament de residus?

• Quina de les opcions de compra dels diferents productes que surten al vídeo t’ha cridat més l’atenció? Quin criteri de compra responsable pots aplicar a l’hora de comprar una peça de roba?

El vídeo és a l’apartat de webgrafia dins la pàgina web de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

ACTIVITAT POSTERIOR 3

La fisiologia de la central

Aprofitem l’activitat d’investigació realitzada durant la visita i proposem la creació d’un mural en el qual dibuixem un cos humà i en comparem les funcions amb les de la central de recollida pneumàtica. Podem utilitzar la foto de grup per incorporar-la a la part amb la qual el grup se senti més identificat: en el tema de la separació de residus, som cap?, cor?, mans?

EL PROGRAMA COM FUNCIONA BARCELONA?

Amb les visites i activitats que integren el programa Com funciona Barcelona? tenim per objectiu educar a partir del coneixement del metabolisme de la ciutat. Pretenem potenciar els canvis de valors i generar noves actituds per implicar l’alumnat en la gestió ambiental de la nostra ciutat a través d’una proposta pedagògica que basem en la descoberta, la investigació, la reflexió i l’acció-comunicació, sense perdre de vista la motivació necessària per despertar l’interès de l’alumnat.

Els objectius específics que es desenvolupen en aquesta activitat estan adaptats i relacionats amb els continguts curriculars. Apostem per un treball processual més enllà d’activitats aïllades amb les propostes de suport que el professorat pot dur a terme a l’aula: activitats prèvies per tal de preparar i motivar l’alumnat a la visita, i activitats posteriors per aprofundir en els continguts treballats i perquè l’alumnat dugui a terme accions concretes al centre educatiu.

QUÈ US OFERIM AMB AQUESTA ACTIVITAT?

Considerem que aquesta visita és rellevant des del punt de vista ambiental ja que facilita a l’alumnat el coneixement vivencial d’un innovador sistema de recollida selectiva. La central de recollida pneumàtica és una instal·lació moderna fruit de l’avenç tecnològic aplicat a la gestió de residus.

Visitar-la permet que l’alumnat observi una manera de recollir els residus que no és visible des de l’exterior, que conegui el funcionament de la instal·lació, i que valori la millora mediambiental que suposa i la relacioni amb la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, ja que redueix les molèsties de la recollida convencional (camions, soroll, embussos, olors, etc.) i aproxima els punts de recollida als usuaris.

Incidim en el nostre paper dins del cicle de la matèria per tal que l’alumnat prengui consciència de les repercussions del nostre consum. Reflexionem sobre la problemàtica dels residus i insistim en la necessitat de fer una recollida selectiva acurada per poder recuperar-los i valoritzar-los.

ON ES REALITZA?

L’estació de recollida pneumàtica de Lesseps forma part d’una xarxa d’estacions pneumàtiques instal·lades a diversos punts de Barcelona. Actualment n’hi ha 7 en funcionament (Vila Olímpica, Diagonal-Poblenou, Sagrera-Maquinista, Santa Caterina, Raval, Lesseps i 22@llevant) i una al Fòrum, que pertany al municipi de Sant Adrià del Besòs.

El sistema de recollida pneumàtica de residus utilitza aire per transportar els residus a través d’una xarxa subterrània de canonades a una central de recollida on són compactats en contenidors tancats. Aquest corrent d’aire és generat pels turboextractors, que creen una pressió negativa a la xarxa i, en entrar l’aire pels punts de recollida a pressió atmosfèrica, arrossega els residus fins a la central de recollida.

Un sistema estàtic de recollida pneumàtica, com aquest, pot gestionar diferents tipus de residus al mateix temps, utilitzant un punt d’abocament per a cadascuna de les fraccions. S’acostumen a gestionar de dues a quatre fraccions diferents amb un mateix sistema, fent servir la mateixa cano-nada com a xarxa de transport, i és al final del recorregut que se separen en diversos contenidors perquè no es barregin. En el cas de l’estació visitada, es recull la fracció resta i l’orgànica.

Amb aquesta nova tecnologia es persegueix:

• Recollir els residus a prop del punt d’origen.• Transportar els residus des del punt d’abocament fins a la central de recollida.• Minimitzar el treball manual.• Reduir les molèsties causades per la recollida de residus amb camió.• Minimitzar l’impacte mediambiental: reducció d’emissions, etc.

Adreça: Plaça Lesseps amb C/ Pérez Galdós.

COM DESENVOLUPEM L’ACTIVITAT?

Presentem la visita explicant que la central de recollida pneumàtica és una instal·lació molt moder-na de gestió de residus urbans, que forma part de la xarxa d’estacions pneumàtiques que trans-porten i recullen els residus de manera subterrània. L’estació de la plaça Lesseps recull i emmagat-zema les escombraries de la fracció orgànica i resta dipositades als contenidors i bústies de recolli-da selectiva del sistema. Comencem la visita al costat dels contenidors a peu de carrer de la reco-llida pneumàtica per visualitzar el primer pas en el viatge dels residus, i ens dirigim cap a dins de la instal·lació.

Per introduir la temàtica, plantegem preguntes sobre la problemàtica dels residus urbans: quina és la mitjana de residus generada per persona i dia a Barcelona?, quines són les fraccions de recollida selectiva?, quins tipus de contenidors de recollida selectiva hi ha al carrer?, com es recullen i trans-porten els residus en els diferents sistemes de recollida selectiva (porta a porta, contenidors selec-tius, sistema pneumàtic)?

Presentem el sistema i donem algunes dades sobre el nombre de contenidors que trobem al carrer per a la recollida de residus amb aquests sistema, els quilòmetres de canonades i les centrals de recollida pneumàtica que hi ha a la ciutat.

Per tal d’incrementar la motivació dels alumnes en la visita (i aprofitant el fet que als plafons de la instal·lació es comparen els elements amb parts del cos) enfoquem l’activitat com un itinerari on anirem coneixent les parts del sistema com si fos un organisme viu (cor, artèries, cervell, ronyons, etc.). Amb aquesta idea, investigarem les funcions de cada element de la instal·lació (turboalternadors, canonades, sala de control, sala de filtres, etc.).

Abans de començar l’itinerari, fem 7 subgrups i repartim una targeta a cada subgrup. Aquesta targeta conté una breu descripció de la funció d’un òrgan del sistema i els seus efectes, o bé el nom d’una disfunció deguda a una mala pràctica dels usuaris i uns símptomes associats. Les llegim en veu alta i plantegem com a objectiu que cada grup ha de fer una investigació, escoltant les explicacions de l’educador i posant atenció als continguts dels plafons. Amb la informació obtinguda, cada grup ha de descobrir quin és l’element del sistema implicat en aquesta funció/disfunció corporal i resoldre la pregunta plantejada sobre el seu funcionament o bé desco-brir la possible causa i solució de la disfunció.

Un cop acabat l’itinerari, fem una posada en comú per comprovar que cada grup ha identificat la seva part corresponent a la instal·lació i demanem que les ordenin. Repassem el metabolis-me del sistema, els conceptes explicats i les males pràctiques que poden ocasionar proble-mes en el sistema.

Un cop a l’exterior, deixem uns minuts perquè els subgrups pensin els avantatges i inconvenients del sistema de recollida pneumàtica en relació amb els altres sistemes existents a la ciutat. Fem una posada en comú per valorar el sistema entre tots, destacant-ne l’aspecte innovador.

Seguidament, fem una reflexió conjunta sobre la necessitat de reduir els residus urbans.

Per realitzar aquesta part, ensenyarem unes targetes amb parelles de productes (samarreta fabricada a Tailàndia-samarreta fabricada al Vallès; llibreta de paper-llibreta de paper reciclat; paper d’alumini-embolcall reutilitzable, etc.), i demanarem al grup que triï un dels dos productes propo-sats segons criteris ambientals (proximitat i condicions laborals, producte reciclat, producte reutilit-zable, etc.). Aquestes idees ajudaran a passar a l’acció per part de l’alumnat ja que les podran aplicar en el seu àmbit domèstic i del centre educatiu.

Finalment, fem una fotografia del grup (en cas que no es tramiti el permís d’imatge, els responsa-bles del grup seran els encarregats de realitzar-la) que es podrà utilitzar en la comunicació de l’experiència al centre educatiu.

ACTIVITAT PRÈVIA 1

Què en saps, de la central de recollida pneumàtica?

Proposem realitzar un test d’idees prèvies perquè l’alumnat intenti endevinar com funciona la central, amb l’objectiu de motivar-lo i que comenci a plantejar-se algunes preguntes i conceptes que abordem durant la visita.

Material de l’activitat prèvia 1

ACTIVITAT PRÈVIA 2

Sabies que...?

Plantegem una activitat per introduir la problemàtica dels residus. Facilitem una fitxa on apareixen 3 il·lustracions acompanyades de dades sobre la quantitat de residus que es generen a la ciutat, la quantitat de menjar que es llença sense aprofitar i la quantitat de contenidors de recollida pneumàtica que hi ha a la ciutat. A partir d’aquestes dades, proposem realitzar uns càlculs i dibuixar una altra vinyeta relacionada amb la informació donada.

Per orientar l’activitat, recomanem consultar la guia “10 estratègies senzilles per prevenir els residus” i “La guia per evitar el malbaratament alimentari”, que són a la webgrafia.

Material de l’activitat prèvia 2

ACTIVITAT PRÈVIA 3

Els residus al nostre barri

Plantegem que cada alumne realitzi una entrevista a persones de l’entorn per tal d’explorar quins tipus de fraccions separen, quins sistemes de recollida selectiva coneixen i com els valoren, i de quines instal·lacions de tractament i gestió de residus en coneixen la funció, entre altres qüestions.

Facilitem un model d’entrevista que inclou preguntes qualitatives i quantitatives, per tal de facilitar-ne la posada en comú. Es poden utilitzar les informacions obtingudes per introduir conceptes com la necessitat de reduir la quantitat de residus, analitzar els problemes que la gent percep sobre les escombraries i valorar les propostes de millora.

Material de l’activitat prèvia 3

ACTIVITAT POSTERIOR 1

Joc de rol: quin sistema de recollida cal posar a cada barri del municipi? Avantatges i inconvenients dels diferents sistemes de recollida selectiva

Plantegem un joc de rol amb 5 equips. Hi ha un equip tècnic format per l’alcaldessa d’un municipi i els col·laboradors tècnics que volen avaluar quin és el millor sistema de recollida selectiva per a cada barri del municipi. Per conèixer els avantatges i inconvenients de cada sistema, han convidat 4 equips de tècnics de Medi Ambient de 4 ajuntaments veïns que tenen implantats sistemes diferents (contenidors en superfície, contenidors soterrats, porta a porta i recollida pneumàtica). El dia de la reunió, cada equip tècnic exposa com els funciona el seu sistema i en defensa els avantatges, ja que creuen que la seva opció és la millor.

L’equip convocant ha de decidir quin model és el més adequat per a cada barri del municipi segons les seves característiques, tenint en compte criteris socials, ambientals i econòmics a l’hora de prendre la decisió. Per això, plantegen rondes de preguntes als altres equips tècnics. Al final del joc, després d’un període de deliberació, ha de comunicar la seva decisió a la resta de participants.

Deprés del debat, a tall de conclusió, es demana a cada participant que plantegi què l’ha cridat més l’atenció de les diverses intervencions i quina conclusió ha tret de tot aquest procés.

Material de l’activitat posterior 1

ACTIVITAT POSTERIOR 2

Fi del viatge

Per tal de seguir el recorregut dels residus des de la central de recollida, proposem visualitzar el vídeo de l’Ecoparc de Barcelona (15 min), la instal·lació on van a parar les dues fraccions recollides a la central de Lesseps.

Proposem respondre les següents preguntes:

• Quines dues fraccions tracta l’Ecoparc?

• Quins materials es recuperen directament a través del pas dels residus per les màquines (garbells, separadors balístics, separadors òptics, electroimants, etc.)? Què se’n fa, dels que són reciclables?

• Què se’n fa, del rebuig final, la part de la qual no es pot recuperar res? On es du?

Medi Ambient i Serveis Urbans de l’ Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/mediambientWeb organitzada segons àmbits ambientals i serveis. A l’àmbit Neteja i Gestió de Residus hi ha diversos apartats amb informacions temàtiques sobre la prevenció i els sistemes de gestió urbana de residus, entre els quals apareixen els Punts Verds.

A l’apartat d’Educació ambiental hi ha informació sobre el programa Com funciona Barcelona?

Destaquen el següent document com a línies d’acció ambientals promogut per l’Ajuntament de Barcelona:

Secció sobre prevenció de residusOn es troben les línies del Pla de prevenció de residus municipals de Barcelona i es proposen accions concretes per a la prevenció d’aquests.

Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2020 : per una Barcelona més equitativa, pròspera i autosuficient Document elaborat pels signants de l’Agenda 21 que serveix de full de ruta per seguir treballant d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible. Defineix un pla d’acció en els 10 àmbits següents: biodiversitat, espai públic i mobilitat, qualitat ambiental i salut, ciutat eficient, productiva i emissions zero, ús racional dels recursos, bon govern i responsabilitat social, benestar de les persones, progrés i desenvolupament, educació i acció ciutadana, i resiliència i responsabilitat planetària. Cada temàtica es concreta amb 10 línies d’acció.

El menjar no es llença www.mediambient.bcn.cat Campanya de l’Ajuntament de Barcelona per conscienciar i informar sobre la problemàtica del malbaratament alimentari. Inclou informació, consells per a la planificació, compra i cuina (inclou receptes) per evitar llençar menjar, i una secció de material pedagògic per nivells educatius. Guia per evitar el malbaratament alimentariGuia per evitar el malbaratament alimentari, un recull d’estratègies per prevenir el malbaratament del diferents tipus d’aliments.

Agenda 21 escolar de Barcelona www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/El programa A21 escolar de Barcelona té per objectiu ajudar als centres educatius de la ciutat per tal que portin a terme projectes d’innovació educativa que, mitjançant la participació, la implicació i el compromís, transformin el seu entorn més immediat. Per a que cada centre faci realitat els seus projectes d’educació ambiental i sostenibilitat l’A21E ofereix assessorament, formació i recursos (vídeos, guies, notícies, espais d’intercanvi...).

Destaquen els següents recursos:

Punt verd mòbil escolar i preguntes més freqüentsPortal de referència dels centres educatius de Barcelona quant a residus. Accés a la reserva del punt verd mòbil, informació general sobre la gestió i la prevenció de residus i llistat de respostes a les preguntes més freqüents.

Embolcalls + SosteniblesUn projecte de l’Agenda 21 Escolar que ofereix una proposta metodològica d’investigació/acció per prevenir els residus utilitzats en els centres educatius. Disposa de materials, vídeos explicatius, recull d’experiències i dades dels resultats aconseguits.

10 estratègies per prevenir els residusGuia del consumidor per prevenir la generació de residus a partir de 10 estratègies que inclouen la no adquisició de productes d’un sol envàs, productes tòxics, el coneixement de la informació en els etiquetatges, el valor d’allò immaterial, l’allargament de la vida útil dels productes i la importàn-cia de comunicar les nostres preferències.

Guia per fer l’ecoauditoria del centre educatiuGuia complerta per realitzar una ecoauditoria per temàtiques al centre educatiu: aigua, energia, mobilitat, materials i residus, biodiversitat. Inclou una guia per al professorat i fulls de registre i altres documents de treball. Es pot demanar en format paper.

Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA) www.bcn.cat/agenda21/Web de l’Agenda 21 que incorpora l’enllaç l’SDEA, centre especialitzat en informació i recursos d’educació ambiental adreçat a persones i entitats interessades en el treball educatiu per la soste-nibilitat, especialment en l’àmbit urbà. Conté el catàleg electrònic del fons de recursos didàc-tics, on es pot fer una cerca avançada per accedir a més materials relacionats amb els residus. També es pot demanar material de préstec.

En destaquem els següents recursos:

Maleta dels residus i el consum responsableMaterial educatiu que conté tota una sèrie de recursos adreçats principalment a infantil i primària per sensibilitzar sobre la importància de la reducció de residus. Disponible en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental.

Materials i residus (Recull de recursos, núm. 3)Selecció temàtica de recursos per tractar a l’aula aspectes relacionats amb la minimització dels residus. Els recursos estan disponibles en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambien-tal. Relacionada amb la temàtica dels residus us recomanem consultar el recull de recursos de “Consum”.

La recollida pneumàtica dels residus. Valors socials i ambientals del noumodel de recollida selectiva

Hàbitat: guia d’activitats per a l’educació ambiental www.xesc.cat/habitat/Guia pràctica amb 50 activitats d’educació ambiental de caire lúdic per a l’àmbit educatiu formal i no formal i adreçades des d’infants de 4 anys fins a adults. La guia és el resultat d’un procés promogut pel Ministeri de Medi Ambient i en el que van participar escoles de Barcelona a través d’un Pla d’Educació Ambiental. En el marc de la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), la guia ha estat actualitzada i millorada per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El format en línia s’estructura en cinc blocs temàtics: reconeixement de l’entorn i les necessitats vitals, apreciant la biodiversitat de la vida, aprenent a gestionar els recursos naturals, detectant problemes i considerant tendències.

Clabsa www.clabsa.esWeb de l’empresa que realitza diferents actuacions en el marc del drenatge urbà dels municipis i en l’àmbit de la recollida pneumàtica. A la web es troba una descripció del funcionament dels siste-mes fixos de la recollida pneumàtica i un esquema amb les parts que els composen (punts d’abocament, xarxa de transport i central de recollida).

ENVAC www.envac.esPàgina web de l’empresa encarregada del desenvolupament tècnic del sistema de recollida pneu-màtica. A aquesta web hi ha informació sobre la història d’aquesta tecnologia, l’explicació de com funciona i altres informacions sobre el sistema de recollida, la seva aplicabilitat i limitacions.

Àrea Metropolitana de Barcelona www.amb.catDins de l’àmbit de medi ambient hi ha informació complerta sobre tot el cicle dels residus. Específi-cament, a instal·lacions i equipaments s’hi detallen quines són les plantes de gestió i tractament on es deriven els residus, i n’explica les seves funcions i funcionament.

En destaquem els següents recursos:

Vídeo de l’EcoparcVídeo molt complert on es mostren les parts de la planta i els diferents tractaments que reben la fracció resta i orgànica: pretractament sec, pretractament humit, digestió, cogeneració i compos-tatge. Inclou una part inicial on s’explica el circuit metropolità que recorren totes les fraccions amb les seves plantes de tractament, i una part final de divulgació de bones pràctiques per a la preven-ció de residus i de consum responsable.

Dades Ambientals Metropolitanes www.dadesambientals.catDades, gràfics i estadístiques anuals sobre la generació, recollida i gestió de residus.

10 Guia didàctica per al professorat

Webgrafia

Millor que nou a l’escola www.millorquenou.catWeb del programa “Millor que nou, 100% vell”, que té per objectiu augmentar la difusió dels mercats de segona mà als centres educatius.

Samarretes per xancletes Samarretes per xancletesGuia per a l’elaboració de mercats d’intercanvi.

Deixalleries www.deixalleries.comWeb de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de TERSA-SIRESA, en què s’explica què són les deixalleries, quins tipus n’hi ha i on s’ubiquen. També hi ha un esquema dels seus elements i parts, la normativa que les regula i altres enllaços i dades d’interès.

Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/mediambientWeb del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. A la secció de Residus hi ha l’apartat Deixalleries, que conté informació sobre les seves tipologies i el seu funcio-nament, el seu marc legal i la seva normativa.

A la secció Educació per la Sostenibilitat, i dins Suport Educatiu, es pot accedir als recursos educatius de residus: informació diversa sobre aquest tema, materials didàctics, una sèrie d’experiències interessants que han fet alguns centres educatius i bibliografia, entre d’altres.

Agència de Residus de Catalunya www.arc-cat.netEntitat de dret públic que té competència sobre els residus que es generen en l’àmbit territorial de Catalunya amb la finalitat de millorar el medi ambient. Hi apareixen estadístiques i informació sobre les instal·lacions i recursos pedagògics, entre els que destaca:

El joc del reciclatgeJoc interactiu en què es recorren les diferents estances d’una casa i s’han d’identificar i dipositar les deixalles al contenidor corresponent: deixalleria, mercat d’intercanvi o ONG.

Campanya Vull Reciclar www.vullreciclar.catAquesta web és un recurs interactiu que permet explorar el tractament que rep cada residu, dona consells de prevenció i explica què se’n fa. A més a més, permet accedir a uns breus reportatges de les plantes de gestió i tractament on van a parar els diferents residus.

PER A MÉS INFORMACIÓ:

Com funciona Barcelona? www.bcn.cat/educacio/pae comfuncionabarcelona@bcn.catTel. 933 262 223

• A què es destina la matèria orgànica de la fracció resta?

• Quin és el segon tractament que rep la matèria orgànica de la fracció orgànica? Què se n’obté, d’aquest procés, i com s’aprofita? Per què es diu que és una font d’energia renovable?

• Què és el millor que podem fer per ajudar en el procés de tractament de residus?

• Quina de les opcions de compra dels diferents productes que surten al vídeo t’ha cridat més l’atenció? Quin criteri de compra responsable pots aplicar a l’hora de comprar una peça de roba?

El vídeo és a l’apartat de webgrafia dins la pàgina web de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

ACTIVITAT POSTERIOR 3

La fisiologia de la central

Aprofitem l’activitat d’investigació realitzada durant la visita i proposem la creació d’un mural en el qual dibuixem un cos humà i en comparem les funcions amb les de la central de recollida pneumàtica. Podem utilitzar la foto de grup per incorporar-la a la part amb la qual el grup se senti més identificat: en el tema de la separació de residus, som cap?, cor?, mans?

EL PROGRAMA COM FUNCIONA BARCELONA?

Amb les visites i activitats que integren el programa Com funciona Barcelona? tenim per objectiu educar a partir del coneixement del metabolisme de la ciutat. Pretenem potenciar els canvis de valors i generar noves actituds per implicar l’alumnat en la gestió ambiental de la nostra ciutat a través d’una proposta pedagògica que basem en la descoberta, la investigació, la reflexió i l’acció-comunicació, sense perdre de vista la motivació necessària per despertar l’interès de l’alumnat.

Els objectius específics que es desenvolupen en aquesta activitat estan adaptats i relacionats amb els continguts curriculars. Apostem per un treball processual més enllà d’activitats aïllades amb les propostes de suport que el professorat pot dur a terme a l’aula: activitats prèvies per tal de preparar i motivar l’alumnat a la visita, i activitats posteriors per aprofundir en els continguts treballats i perquè l’alumnat dugui a terme accions concretes al centre educatiu.

QUÈ US OFERIM AMB AQUESTA ACTIVITAT?

Considerem que aquesta visita és rellevant des del punt de vista ambiental ja que facilita a l’alumnat el coneixement vivencial d’un innovador sistema de recollida selectiva. La central de recollida pneumàtica és una instal·lació moderna fruit de l’avenç tecnològic aplicat a la gestió de residus.

Visitar-la permet que l’alumnat observi una manera de recollir els residus que no és visible des de l’exterior, que conegui el funcionament de la instal·lació, i que valori la millora mediambiental que suposa i la relacioni amb la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, ja que redueix les molèsties de la recollida convencional (camions, soroll, embussos, olors, etc.) i aproxima els punts de recollida als usuaris.

Incidim en el nostre paper dins del cicle de la matèria per tal que l’alumnat prengui consciència de les repercussions del nostre consum. Reflexionem sobre la problemàtica dels residus i insistim en la necessitat de fer una recollida selectiva acurada per poder recuperar-los i valoritzar-los.

ON ES REALITZA?

L’estació de recollida pneumàtica de Lesseps forma part d’una xarxa d’estacions pneumàtiques instal·lades a diversos punts de Barcelona. Actualment n’hi ha 7 en funcionament (Vila Olímpica, Diagonal-Poblenou, Sagrera-Maquinista, Santa Caterina, Raval, Lesseps i 22@llevant) i una al Fòrum, que pertany al municipi de Sant Adrià del Besòs.

El sistema de recollida pneumàtica de residus utilitza aire per transportar els residus a través d’una xarxa subterrània de canonades a una central de recollida on són compactats en contenidors tancats. Aquest corrent d’aire és generat pels turboextractors, que creen una pressió negativa a la xarxa i, en entrar l’aire pels punts de recollida a pressió atmosfèrica, arrossega els residus fins a la central de recollida.

Un sistema estàtic de recollida pneumàtica, com aquest, pot gestionar diferents tipus de residus al mateix temps, utilitzant un punt d’abocament per a cadascuna de les fraccions. S’acostumen a gestionar de dues a quatre fraccions diferents amb un mateix sistema, fent servir la mateixa cano-nada com a xarxa de transport, i és al final del recorregut que se separen en diversos contenidors perquè no es barregin. En el cas de l’estació visitada, es recull la fracció resta i l’orgànica.

Amb aquesta nova tecnologia es persegueix:

• Recollir els residus a prop del punt d’origen.• Transportar els residus des del punt d’abocament fins a la central de recollida.• Minimitzar el treball manual.• Reduir les molèsties causades per la recollida de residus amb camió.• Minimitzar l’impacte mediambiental: reducció d’emissions, etc.

Adreça: Plaça Lesseps amb C/ Pérez Galdós.

COM DESENVOLUPEM L’ACTIVITAT?

Presentem la visita explicant que la central de recollida pneumàtica és una instal·lació molt moder-na de gestió de residus urbans, que forma part de la xarxa d’estacions pneumàtiques que trans-porten i recullen els residus de manera subterrània. L’estació de la plaça Lesseps recull i emmagat-zema les escombraries de la fracció orgànica i resta dipositades als contenidors i bústies de recolli-da selectiva del sistema. Comencem la visita al costat dels contenidors a peu de carrer de la reco-llida pneumàtica per visualitzar el primer pas en el viatge dels residus, i ens dirigim cap a dins de la instal·lació.

Per introduir la temàtica, plantegem preguntes sobre la problemàtica dels residus urbans: quina és la mitjana de residus generada per persona i dia a Barcelona?, quines són les fraccions de recollida selectiva?, quins tipus de contenidors de recollida selectiva hi ha al carrer?, com es recullen i trans-porten els residus en els diferents sistemes de recollida selectiva (porta a porta, contenidors selec-tius, sistema pneumàtic)?

Presentem el sistema i donem algunes dades sobre el nombre de contenidors que trobem al carrer per a la recollida de residus amb aquests sistema, els quilòmetres de canonades i les centrals de recollida pneumàtica que hi ha a la ciutat.

Per tal d’incrementar la motivació dels alumnes en la visita (i aprofitant el fet que als plafons de la instal·lació es comparen els elements amb parts del cos) enfoquem l’activitat com un itinerari on anirem coneixent les parts del sistema com si fos un organisme viu (cor, artèries, cervell, ronyons, etc.). Amb aquesta idea, investigarem les funcions de cada element de la instal·lació (turboalternadors, canonades, sala de control, sala de filtres, etc.).

Abans de començar l’itinerari, fem 7 subgrups i repartim una targeta a cada subgrup. Aquesta targeta conté una breu descripció de la funció d’un òrgan del sistema i els seus efectes, o bé el nom d’una disfunció deguda a una mala pràctica dels usuaris i uns símptomes associats. Les llegim en veu alta i plantegem com a objectiu que cada grup ha de fer una investigació, escoltant les explicacions de l’educador i posant atenció als continguts dels plafons. Amb la informació obtinguda, cada grup ha de descobrir quin és l’element del sistema implicat en aquesta funció/disfunció corporal i resoldre la pregunta plantejada sobre el seu funcionament o bé desco-brir la possible causa i solució de la disfunció.

Un cop acabat l’itinerari, fem una posada en comú per comprovar que cada grup ha identificat la seva part corresponent a la instal·lació i demanem que les ordenin. Repassem el metabolis-me del sistema, els conceptes explicats i les males pràctiques que poden ocasionar proble-mes en el sistema.

Un cop a l’exterior, deixem uns minuts perquè els subgrups pensin els avantatges i inconvenients del sistema de recollida pneumàtica en relació amb els altres sistemes existents a la ciutat. Fem una posada en comú per valorar el sistema entre tots, destacant-ne l’aspecte innovador.

Seguidament, fem una reflexió conjunta sobre la necessitat de reduir els residus urbans.

Per realitzar aquesta part, ensenyarem unes targetes amb parelles de productes (samarreta fabricada a Tailàndia-samarreta fabricada al Vallès; llibreta de paper-llibreta de paper reciclat; paper d’alumini-embolcall reutilitzable, etc.), i demanarem al grup que triï un dels dos productes propo-sats segons criteris ambientals (proximitat i condicions laborals, producte reciclat, producte reutilit-zable, etc.). Aquestes idees ajudaran a passar a l’acció per part de l’alumnat ja que les podran aplicar en el seu àmbit domèstic i del centre educatiu.

Finalment, fem una fotografia del grup (en cas que no es tramiti el permís d’imatge, els responsa-bles del grup seran els encarregats de realitzar-la) que es podrà utilitzar en la comunicació de l’experiència al centre educatiu.

ACTIVITAT PRÈVIA 1

Què en saps, de la central de recollida pneumàtica?

Proposem realitzar un test d’idees prèvies perquè l’alumnat intenti endevinar com funciona la central, amb l’objectiu de motivar-lo i que comenci a plantejar-se algunes preguntes i conceptes que abordem durant la visita.

Material de l’activitat prèvia 1

ACTIVITAT PRÈVIA 2

Sabies que...?

Plantegem una activitat per introduir la problemàtica dels residus. Facilitem una fitxa on apareixen 3 il·lustracions acompanyades de dades sobre la quantitat de residus que es generen a la ciutat, la quantitat de menjar que es llença sense aprofitar i la quantitat de contenidors de recollida pneumàtica que hi ha a la ciutat. A partir d’aquestes dades, proposem realitzar uns càlculs i dibuixar una altra vinyeta relacionada amb la informació donada.

Per orientar l’activitat, recomanem consultar la guia “10 estratègies senzilles per prevenir els residus” i “La guia per evitar el malbaratament alimentari”, que són a la webgrafia.

Material de l’activitat prèvia 2

ACTIVITAT PRÈVIA 3

Els residus al nostre barri

Plantegem que cada alumne realitzi una entrevista a persones de l’entorn per tal d’explorar quins tipus de fraccions separen, quins sistemes de recollida selectiva coneixen i com els valoren, i de quines instal·lacions de tractament i gestió de residus en coneixen la funció, entre altres qüestions.

Facilitem un model d’entrevista que inclou preguntes qualitatives i quantitatives, per tal de facilitar-ne la posada en comú. Es poden utilitzar les informacions obtingudes per introduir conceptes com la necessitat de reduir la quantitat de residus, analitzar els problemes que la gent percep sobre les escombraries i valorar les propostes de millora.

Material de l’activitat prèvia 3

ACTIVITAT POSTERIOR 1

Joc de rol: quin sistema de recollida cal posar a cada barri del municipi? Avantatges i inconvenients dels diferents sistemes de recollida selectiva

Plantegem un joc de rol amb 5 equips. Hi ha un equip tècnic format per l’alcaldessa d’un municipi i els col·laboradors tècnics que volen avaluar quin és el millor sistema de recollida selectiva per a cada barri del municipi. Per conèixer els avantatges i inconvenients de cada sistema, han convidat 4 equips de tècnics de Medi Ambient de 4 ajuntaments veïns que tenen implantats sistemes diferents (contenidors en superfície, contenidors soterrats, porta a porta i recollida pneumàtica). El dia de la reunió, cada equip tècnic exposa com els funciona el seu sistema i en defensa els avantatges, ja que creuen que la seva opció és la millor.

L’equip convocant ha de decidir quin model és el més adequat per a cada barri del municipi segons les seves característiques, tenint en compte criteris socials, ambientals i econòmics a l’hora de prendre la decisió. Per això, plantegen rondes de preguntes als altres equips tècnics. Al final del joc, després d’un període de deliberació, ha de comunicar la seva decisió a la resta de participants.

Deprés del debat, a tall de conclusió, es demana a cada participant que plantegi què l’ha cridat més l’atenció de les diverses intervencions i quina conclusió ha tret de tot aquest procés.

Material de l’activitat posterior 1

ACTIVITAT POSTERIOR 2

Fi del viatge

Per tal de seguir el recorregut dels residus des de la central de recollida, proposem visualitzar el vídeo de l’Ecoparc de Barcelona (15 min), la instal·lació on van a parar les dues fraccions recollides a la central de Lesseps.

Proposem respondre les següents preguntes:

• Quines dues fraccions tracta l’Ecoparc?

• Quins materials es recuperen directament a través del pas dels residus per les màquines (garbells, separadors balístics, separadors òptics, electroimants, etc.)? Què se’n fa, dels que són reciclables?

• Què se’n fa, del rebuig final, la part de la qual no es pot recuperar res? On es du?

Medi Ambient i Serveis Urbans de l’ Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/mediambientWeb organitzada segons àmbits ambientals i serveis. A l’àmbit Neteja i Gestió de Residus hi ha diversos apartats amb informacions temàtiques sobre la prevenció i els sistemes de gestió urbana de residus, entre els quals apareixen els Punts Verds.

A l’apartat d’Educació ambiental hi ha informació sobre el programa Com funciona Barcelona?

Destaquen el següent document com a línies d’acció ambientals promogut per l’Ajuntament de Barcelona:

Secció sobre prevenció de residusOn es troben les línies del Pla de prevenció de residus municipals de Barcelona i es proposen accions concretes per a la prevenció d’aquests.

Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2020 : per una Barcelona més equitativa, pròspera i autosuficient Document elaborat pels signants de l’Agenda 21 que serveix de full de ruta per seguir treballant d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible. Defineix un pla d’acció en els 10 àmbits següents: biodiversitat, espai públic i mobilitat, qualitat ambiental i salut, ciutat eficient, productiva i emissions zero, ús racional dels recursos, bon govern i responsabilitat social, benestar de les persones, progrés i desenvolupament, educació i acció ciutadana, i resiliència i responsabilitat planetària. Cada temàtica es concreta amb 10 línies d’acció.

El menjar no es llença www.mediambient.bcn.cat Campanya de l’Ajuntament de Barcelona per conscienciar i informar sobre la problemàtica del malbaratament alimentari. Inclou informació, consells per a la planificació, compra i cuina (inclou receptes) per evitar llençar menjar, i una secció de material pedagògic per nivells educatius. Guia per evitar el malbaratament alimentariGuia per evitar el malbaratament alimentari, un recull d’estratègies per prevenir el malbaratament del diferents tipus d’aliments.

Agenda 21 escolar de Barcelona www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/El programa A21 escolar de Barcelona té per objectiu ajudar als centres educatius de la ciutat per tal que portin a terme projectes d’innovació educativa que, mitjançant la participació, la implicació i el compromís, transformin el seu entorn més immediat. Per a que cada centre faci realitat els seus projectes d’educació ambiental i sostenibilitat l’A21E ofereix assessorament, formació i recursos (vídeos, guies, notícies, espais d’intercanvi...).

Destaquen els següents recursos:

Punt verd mòbil escolar i preguntes més freqüentsPortal de referència dels centres educatius de Barcelona quant a residus. Accés a la reserva del punt verd mòbil, informació general sobre la gestió i la prevenció de residus i llistat de respostes a les preguntes més freqüents.

Embolcalls + SosteniblesUn projecte de l’Agenda 21 Escolar que ofereix una proposta metodològica d’investigació/acció per prevenir els residus utilitzats en els centres educatius. Disposa de materials, vídeos explicatius, recull d’experiències i dades dels resultats aconseguits.

10 estratègies per prevenir els residusGuia del consumidor per prevenir la generació de residus a partir de 10 estratègies que inclouen la no adquisició de productes d’un sol envàs, productes tòxics, el coneixement de la informació en els etiquetatges, el valor d’allò immaterial, l’allargament de la vida útil dels productes i la importàn-cia de comunicar les nostres preferències.

Guia per fer l’ecoauditoria del centre educatiuGuia complerta per realitzar una ecoauditoria per temàtiques al centre educatiu: aigua, energia, mobilitat, materials i residus, biodiversitat. Inclou una guia per al professorat i fulls de registre i altres documents de treball. Es pot demanar en format paper.

Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA) www.bcn.cat/agenda21/Web de l’Agenda 21 que incorpora l’enllaç l’SDEA, centre especialitzat en informació i recursos d’educació ambiental adreçat a persones i entitats interessades en el treball educatiu per la soste-nibilitat, especialment en l’àmbit urbà. Conté el catàleg electrònic del fons de recursos didàc-tics, on es pot fer una cerca avançada per accedir a més materials relacionats amb els residus. També es pot demanar material de préstec.

En destaquem els següents recursos:

Maleta dels residus i el consum responsableMaterial educatiu que conté tota una sèrie de recursos adreçats principalment a infantil i primària per sensibilitzar sobre la importància de la reducció de residus. Disponible en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental.

Materials i residus (Recull de recursos, núm. 3)Selecció temàtica de recursos per tractar a l’aula aspectes relacionats amb la minimització dels residus. Els recursos estan disponibles en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambien-tal. Relacionada amb la temàtica dels residus us recomanem consultar el recull de recursos de “Consum”.

Hàbitat: guia d’activitats per a l’educació ambiental www.xesc.cat/habitat/Guia pràctica amb 50 activitats d’educació ambiental de caire lúdic per a l’àmbit educatiu formal i no formal i adreçades des d’infants de 4 anys fins a adults. La guia és el resultat d’un procés promogut pel Ministeri de Medi Ambient i en el que van participar escoles de Barcelona a través d’un Pla d’Educació Ambiental. En el marc de la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), la guia ha estat actualitzada i millorada per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El format en línia s’estructura en cinc blocs temàtics: reconeixement de l’entorn i les necessitats vitals, apreciant la biodiversitat de la vida, aprenent a gestionar els recursos naturals, detectant problemes i considerant tendències.

Clabsa www.clabsa.esWeb de l’empresa que realitza diferents actuacions en el marc del drenatge urbà dels municipis i en l’àmbit de la recollida pneumàtica. A la web es troba una descripció del funcionament dels siste-mes fixos de la recollida pneumàtica i un esquema amb les parts que els composen (punts d’abocament, xarxa de transport i central de recollida).

ENVAC www.envac.esPàgina web de l’empresa encarregada del desenvolupament tècnic del sistema de recollida pneu-màtica. A aquesta web hi ha informació sobre la història d’aquesta tecnologia, l’explicació de com funciona i altres informacions sobre el sistema de recollida, la seva aplicabilitat i limitacions.

Àrea Metropolitana de Barcelona www.amb.catDins de l’àmbit de medi ambient hi ha informació complerta sobre tot el cicle dels residus. Específi-cament, a instal·lacions i equipaments s’hi detallen quines són les plantes de gestió i tractament on es deriven els residus, i n’explica les seves funcions i funcionament.

En destaquem els següents recursos:

Vídeo de l’EcoparcVídeo molt complert on es mostren les parts de la planta i els diferents tractaments que reben la fracció resta i orgànica: pretractament sec, pretractament humit, digestió, cogeneració i compos-tatge. Inclou una part inicial on s’explica el circuit metropolità que recorren totes les fraccions amb les seves plantes de tractament, i una part final de divulgació de bones pràctiques per a la preven-ció de residus i de consum responsable.

Dades Ambientals Metropolitanes www.dadesambientals.catDades, gràfics i estadístiques anuals sobre la generació, recollida i gestió de residus.

La recollida pneumàtica dels residus. Valors socials i ambientals del noumodel de recollida selectiva

Millor que nou a l’escola www.millorquenou.catWeb del programa “Millor que nou, 100% vell”, que té per objectiu augmentar la difusió dels mercats de segona mà als centres educatius.

Samarretes per xancletes Samarretes per xancletesGuia per a l’elaboració de mercats d’intercanvi.

Deixalleries www.deixalleries.comWeb de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de TERSA-SIRESA, en què s’explica què són les deixalleries, quins tipus n’hi ha i on s’ubiquen. També hi ha un esquema dels seus elements i parts, la normativa que les regula i altres enllaços i dades d’interès.

Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/mediambientWeb del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. A la secció de Residus hi ha l’apartat Deixalleries, que conté informació sobre les seves tipologies i el seu funcio-nament, el seu marc legal i la seva normativa.

A la secció Educació per la Sostenibilitat, i dins Suport Educatiu, es pot accedir als recursos educatius de residus: informació diversa sobre aquest tema, materials didàctics, una sèrie d’experiències interessants que han fet alguns centres educatius i bibliografia, entre d’altres.

Agència de Residus de Catalunya www.arc-cat.netEntitat de dret públic que té competència sobre els residus que es generen en l’àmbit territorial de Catalunya amb la finalitat de millorar el medi ambient. Hi apareixen estadístiques i informació sobre les instal·lacions i recursos pedagògics, entre els que destaca:

El joc del reciclatgeJoc interactiu en què es recorren les diferents estances d’una casa i s’han d’identificar i dipositar les deixalles al contenidor corresponent: deixalleria, mercat d’intercanvi o ONG.

Campanya Vull Reciclar www.vullreciclar.catAquesta web és un recurs interactiu que permet explorar el tractament que rep cada residu, dona consells de prevenció i explica què se’n fa. A més a més, permet accedir a uns breus reportatges de les plantes de gestió i tractament on van a parar els diferents residus.

PER A MÉS INFORMACIÓ:

Com funciona Barcelona? www.bcn.cat/educacio/pae comfuncionabarcelona@bcn.catTel. 933 262 223

11 Guia didàctica per al professorat

Webgrafia

• A què es destina la matèria orgànica de la fracció resta?

• Quin és el segon tractament que rep la matèria orgànica de la fracció orgànica? Què se n’obté, d’aquest procés, i com s’aprofita? Per què es diu que és una font d’energia renovable?

• Què és el millor que podem fer per ajudar en el procés de tractament de residus?

• Quina de les opcions de compra dels diferents productes que surten al vídeo t’ha cridat més l’atenció? Quin criteri de compra responsable pots aplicar a l’hora de comprar una peça de roba?

El vídeo és a l’apartat de webgrafia dins la pàgina web de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

ACTIVITAT POSTERIOR 3

La fisiologia de la central

Aprofitem l’activitat d’investigació realitzada durant la visita i proposem la creació d’un mural en el qual dibuixem un cos humà i en comparem les funcions amb les de la central de recollida pneumàtica. Podem utilitzar la foto de grup per incorporar-la a la part amb la qual el grup se senti més identificat: en el tema de la separació de residus, som cap?, cor?, mans?

Materialde l’activitat

prèvia

1

La recollida pneumàtica dels residus. Valors socials i ambientals del nou model de recollida selectiva

Què en saps, de la central de recollida pneumàtica?

1. Les primeres aplicacions de recollida pneumàtica les trobem:

a) Als sistemes de neteja dels ports anglesos, l’any 1989.

b) Als sistemes d’aspiració centralitzada de la pols dels hospitals suecs, l’any 1965.

c) Als sistemes de canalització d’aire als aeroports alemanys, l’any 1972.

2. Per què se’n diu central de recollida pneumàtica?

a) Perquè els residus són transportats per una cinta transportadora moguda per rodes.

b) Perquè és un sistema automàtic.

c) Perquè “pneuma” vol dir “aire” en grec i els residus són aspirats utilitzant un corrent d’aire.

3. Quin any es va començar a aplicar el sistema de recollida pneumàtica a Barcelona i a quin barri?

a) L’any 1992, a les àrees de nova urbanització de la Vila Olímpica.

b) L’any 2000, aprofitant l’inici del segle XXI al barri de Gràcia.

c) L’any 2004, a la Zona Fòrum.

4. Quantes centrals de recollida pneumàtica hi ha a la ciutat?

a) 3

b) 15

c) 8

5. Quantes tones de residus poden recollir aquestes centrals a l’any?

a) 5.000 tones de residus

b) 20.000 tones de residus

c) 10.000 tones de residus

6. A quina velocitat es desplacen els residus per les canalitzacions subterrànies?

a) Entre 60 i 80 km/h

b) Entre 30 i 50 km/h

c) Entre 10 i 30 km/h

7. Quina quantitat de residus poden emmagatzemar els contenidors estancs de la central?

a) Entre 5 i 8 tones

b) Entre 3 i 5 tones

c) Entre 9 i 12 tones

Respon aquestes preguntes sense consultar cap font d’informació. Un cop les tinguis contestades, comenteu els resultats amb la resta de companys i companyes.

8. Aquesta quantitat equival als residus que generen en un dia:

a) 9.000 persones

b) 3.000 persones

c) 6.000 persones

9. Els motors arrosseguen els residus des de les bústies situades a una distància de fins a:

a) 1.000 metres

b) 1.800 metres

c) 3.000 metres

10. Anota una pregunta que t’hagi sorgit i pensa quina n’és la resposta:

................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................

Materialde l’activitat

prèvia

1

La recollida pneumàtica dels residus. Valors socials i ambientals del nou model de recollida selectiva

Què en saps, de la central de recollida pneumàtica?

1. Les primeres aplicacions de recollida pneumàtica les trobem:

a) Als sistemes de neteja dels ports anglesos, l’any 1989.

b) Als sistemes d’aspiració centralitzada de la pols dels hospitals suecs, l’any 1965.

c) Als sistemes de canalització d’aire als aeroports alemanys, l’any 1972.

2. Per què se’n diu central de recollida pneumàtica?

a) Perquè els residus són transportats per una cinta transportadora moguda per rodes.

b) Perquè és un sistema automàtic.

c) Perquè “pneuma” vol dir “aire” en grec i els residus són aspirats utilitzant un corrent d’aire.

3. Quin any es va començar a aplicar el sistema de recollida pneumàtica a Barcelona i a quin barri?

a) L’any 1992, a les àrees de nova urbanització de la Vila Olímpica.

b) L’any 2000, aprofitant l’inici del segle XXI al barri de Gràcia.

c) L’any 2004, a la Zona Fòrum.

4. Quantes centrals de recollida pneumàtica hi ha a la ciutat?

a) 3

b) 15

c) 8

5. Quantes tones de residus poden recollir aquestes centrals a l’any?

a) 5.000 tones de residus

b) 20.000 tones de residus

c) 10.000 tones de residus

6. A quina velocitat es desplacen els residus per les canalitzacions subterrànies?

a) Entre 60 i 80 km/h

b) Entre 30 i 50 km/h

c) Entre 10 i 30 km/h

7. Quina quantitat de residus poden emmagatzemar els contenidors estancs de la central?

a) Entre 5 i 8 tones

b) Entre 3 i 5 tones

c) Entre 9 i 12 tones

8. Aquesta quantitat equival als residus que generen en un dia:

a) 9.000 persones

b) 3.000 persones

c) 6.000 persones

9. Els motors arrosseguen els residus des de les bústies situades a una distància de fins a:

a) 1.000 metres

b) 1.800 metres

c) 3.000 metres

10. Anota una pregunta que t’hagi sorgit i pensa quina n’és la resposta:

................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................

Solucionari: 1b, 2c, 3a, 4c, 5b, 6a, 7c, 8c, 9b.

Materialde l’activitat

prèvia

2

La recollida pneumàtica dels residus. Valors socials i ambientals del nou model de recollida selectiva

Sabies que…?

Llegeix les vinyetes i comenta-les tot responent les preguntes plantejades. Deprés realitza els càlculs proposats amb les dades que hi apareixen.

Sabies que...? Fes un càlcul:

Si a Barcelona som 1.620.943* habitants, quina quantitat de residus es generen diàriament a la ciutat?

.....................................................................................

.....................................................................................

I anualment?

.....................................................................................

.....................................................................................

Què et sembla aquesta quantitat? ...........................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................

Creus que és necessari reduir-la? ............................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................

Se t’acut alguna manera? .........................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................

CADA HABITANT DE BARCELONA GENERA CADA

DIA 1,4 KG DE RESIDUS?

Sabies que...? Fes un càlcul:

Si a Barcelona som 1.620.943* habitants, quina quantitat de menjar aprofitable es llença en un any?

.....................................................................................

.....................................................................................

.....................................................................................

Què et sembla aquesta quantitat? ...........................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................

Creus que és necessari aprofitar millor el menjar? Per què? ...............................................................................

......................................................................................................................................................................................

Se t’acut alguna manera d’evitar llençar menjar en bon estat? ..........................................................................

......................................................................................................................................................................................

CADA ANY ES LLENÇAUNA MITJANA DE 30 KG DE

MENJAR QUE NO S’APROFITA PER PERSONA?

(*) Dades de l’IDESCAT 2012

Materialde l’activitat

prèvia

2

La recollida pneumàtica dels residus. Valors socials i ambientals del nou model de recollida selectiva

Què en saps, de la central de recollida pneumàtica?

Sabies que...? Fes un càlcul:

Si a Barcelona som 1.620.943* habitants, quina proporció dels ciutadans poden utilitzar aquest sistema de recollida?

.....................................................................................

.....................................................................................

.....................................................................................

.....................................................................................

.....................................................................................

.....................................................................................

Coneixes com funciona el sistema de recollida pneumàtica? ...............................................................................

......................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................

Quins altres sistemes de recollida selectiva coneixes? .........................................................................................

......................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................

HI HA 2.100BÚSTIES INSTAL·LADES PER

A LA RECOLLIDA PNEUMÀTICA. APROXIMADAMENT 52.000 CIUTADANS

VIUEN EN ZONES ON PODEN UTILITZAR EL SISTEMA DE RECOLLIDAPNEUMÀTICA DE RESIDUS

ORGÀNICS I REBUIG.

Realitza la següent entrevista a alguna persona del teu barri. Deprés comenteu les respostes a classe.

Materialde l’activitat

prèvia

3

La recollida pneumàtica dels residus. Valors socials i ambientals del nou model de recollida selectiva

Els residus al nostre barri

1. Nom i edat de la persona entrevistada:

.......................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................

2. Separa les deixalles, a casa?

Sí No

3. En cas que sí, quines fraccions separa?

Matèria orgànica

Vidre

Envasos

Paper i cartró

Residus especials (piles, bombetes, medicaments, etc.)

4. Sabia que cada habitant de Barcelona genera cada dia 1,4 kg de residus?

Sí No

5. Què li sembla aquesta dada?

.......................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................

6. Creu que aquesta quantitat s’hauria de reduir?

Sí No

7. En cas que sí, quines coses creu que pot fer per reduir-la?

.......................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................

8. Quins d’aquests sistemes de recollida selectiva coneix?

Contenidors situats en voreres

Contenidors soterrats

Recollida de les bosses porta a porta dels edificis

Sistema de recollida pneumàtica

9. Quin li sembla més modern?

.......................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................

10. Quin prefereix? Per què?

.......................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................

11. Utilitza alguna d’aquestes instal·lacions de recollida de residus?

Punt Verd de Barri

Punt Verd de Zona (deixalleria)

Punt Verd Mòbil

12. Coneix què es fa a les següents instal·lacions de gestió i tractament de residus?

Ecoparc

Planta de triatge o selecció

Planta de compostatge

Planta de valorització energètica

Dipòsit controlat

13. Altres preguntes o comentaris:

.......................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................

Moltes gràcies per la seva col·laboració!

1. Nom i edat de la persona entrevistada:

.......................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................

2. Separa les deixalles, a casa?

Sí No

3. En cas que sí, quines fraccions separa?

Matèria orgànica

Vidre

Envasos

Paper i cartró

Residus especials (piles, bombetes, medicaments, etc.)

4. Sabia que cada habitant de Barcelona genera cada dia 1,4 kg de residus?

Sí No

5. Què li sembla aquesta dada?

.......................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................

6. Creu que aquesta quantitat s’hauria de reduir?

Sí No

7. En cas que sí, quines coses creu que pot fer per reduir-la?

.......................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................

8. Quins d’aquests sistemes de recollida selectiva coneix?

Contenidors situats en voreres

Contenidors soterrats

Recollida de les bosses porta a porta dels edificis

Sistema de recollida pneumàtica

Materialde l’activitat

prèvia

3

La recollida pneumàtica dels residus. Valors socials i ambientals del nou model de recollida selectiva

Els residus al nostre barri

9. Quin li sembla més modern?

.......................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................

10. Quin prefereix? Per què?

.......................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................

11. Utilitza alguna d’aquestes instal·lacions de recollida de residus?

Punt Verd de Barri

Punt Verd de Zona (deixalleria)

Punt Verd Mòbil

12. Coneix què es fa a les següents instal·lacions de gestió i tractament de residus?

Ecoparc

Planta de triatge o selecció

Planta de compostatge

Planta de valorització energètica

Dipòsit controlat

13. Altres preguntes o comentaris:

.......................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................

Moltes gràcies per la seva col·laboració!

Materialde l’activitat

posterior

1

La recollida pneumàtica dels residus. Valors socials i ambientals del nou model de recollida selectiva

Joc de rol: quin sistema de recollida cal posar a cadabarri del municipi? Avantatges i inconvenients dels diferentssistemes de recollida selectiva

Situació plantejada:

L’Ajuntament de Sant Martí d’Hostalets està pensant millorar el sistema de recollida selectiva del municipi. Per conèixer els avantatges i inconvenients de cada sistema, l’alcaldessa i l’equip tècnic del municipi ha convidat 4 equips de tècnics de Medi Ambient de 4 ajuntaments que tenen implantats sistemes diferents. El dia de la reunió, cada equip tècnic exposa com els funciona el seu sistema i en defensa els avantatges, ja que creuen que la seva opció és la millor.

L’alcaldessa i l’equip tècnic que convoquen la reunió han de decidir quin model és el més adequat per a cada barri del municipi segons les seves característiques, tenint en compte criteris socials, ambientals i econòmics a l’hora de prendre la decisió. Per això, plantegen diverses preguntes als altres equips tècnics.

Fitxes per als 5 equips participants:

■ Equip tècnic convocant

Porta la veu de la reunió i s’encarrega de fer la presentació dels diversos equips tècnics convidats. Exposa el motiu de la reunió, descriu els 3 barris del municipi i va realitzant les rondes de preguntes als 4 equips.

Al final del joc, després d’un període de deliberació, ha de comunicar la seva decisió a la resta de participants.

Característiques del municipi interessat:

El municipi consta de 3 barris diferenciats:

• El barri antic: el nucli del poble, de carrers estrets i peatonals.• El barri residencial construït als anys 70, de carrers i voreres amples.• El barri nou, que actualment s’està començant a urbanitzar.

Preguntes que es realitzaran:

• Com funciona aquest sistema?• Com respon la gent a aquest sistema?• Quin és l’avantatge principal d’aquest sistema?• Presenta algun inconvenient?• Com de costosa és la implantació d’aquest sistema?• És possible la implantació al barri antic?• És possible la implantació al barri nou?• És possible la implantació al barri residencial?• Algun altre comentari?

■ Equip tècnic 1

Ha de presentar el seu sistema i anar responent les preguntes plantejades per l’equip tècnic convocant, intentant defensar les virtuts d’aquest sistema i convèncer de la seva implantació als diversos barris.

Model defensat: CONTENIDORS DE SUPERFÍCIE

Consisteix a ubicar a la via pública contenidors de diferents tipus, un per a cada fracció que s’ha de recollir. Periòdicament, els contenidors es buiden. Aquest sistema de recollida és el sistema més estès a Catalunya.

■ Equip tècnic 2

Ha de presentar el seu sistema i anar responent les preguntes plantejades per l’equip tècnic convocant, intentant defensar les virtuts d’aquest sistema i convèncer de la seva implantació als diversos barris.

Model defensat: CONTENIDORS SOTERRATS

Consisteix a col·locar els contenidors sota el nivell del sòl. Des de la superfície, només és visible una bústia que els ciutadans utilitzaran per deixar-hi els residus.

■ Equip tècnic 3

Ha de presentar el seu sistema i anar responent les preguntes plantejades per l’equip tècnic convocant, intentant defensar les virtuts d’aquest sistema i convèncer de la seva implantació als diversos barris.

Model defensat: PORTA A PORTA

Consisteix a deixar els residus davant de la porta de casa, en uns dies i hores determinats per a cada fracció. El servei municipal de recollida ho passa a buscar.

■ Equip tècnic 4

Ha de presentar el seu sistema i anar responent les preguntes plantejades per l’equip tècnic convocant, intentant defensar les virtuts d’aquest sistema i convèncer de la seva implantació als diversos barris.

Model defensat. RECOLLIDA PNEUMÀTICA

Consisteix a disposar d’una sèrie de bústies d’abocament connectades mitjançant canonades subterrànies a un punt d’aspiració centralitzada.

Materialde l’activitat

posterior

1

La recollida pneumàtica dels residus. Valors socials i ambientals del nou model de recollida selectiva

Joc de rol: quin sistema de recollida cal posar a cadabarri del municipi? Avantatges i inconvenients dels diferentssistemes de recollida selectiva

Situació plantejada:

L’Ajuntament de Sant Martí d’Hostalets està pensant millorar el sistema de recollida selectiva del municipi. Per conèixer els avantatges i inconvenients de cada sistema, l’alcaldessa i l’equip tècnic del municipi ha convidat 4 equips de tècnics de Medi Ambient de 4 ajuntaments que tenen implantats sistemes diferents. El dia de la reunió, cada equip tècnic exposa com els funciona el seu sistema i en defensa els avantatges, ja que creuen que la seva opció és la millor.

L’alcaldessa i l’equip tècnic que convoquen la reunió han de decidir quin model és el més adequat per a cada barri del municipi segons les seves característiques, tenint en compte criteris socials, ambientals i econòmics a l’hora de prendre la decisió. Per això, plantegen diverses preguntes als altres equips tècnics.

Fitxes per als 5 equips participants:

■ Equip tècnic convocant

Porta la veu de la reunió i s’encarrega de fer la presentació dels diversos equips tècnics convidats. Exposa el motiu de la reunió, descriu els 3 barris del municipi i va realitzant les rondes de preguntes als 4 equips.

Al final del joc, després d’un període de deliberació, ha de comunicar la seva decisió a la resta de participants.

Característiques del municipi interessat:

El municipi consta de 3 barris diferenciats:

• El barri antic: el nucli del poble, de carrers estrets i peatonals.• El barri residencial construït als anys 70, de carrers i voreres amples.• El barri nou, que actualment s’està començant a urbanitzar.

Preguntes que es realitzaran:

• Com funciona aquest sistema?• Com respon la gent a aquest sistema?• Quin és l’avantatge principal d’aquest sistema?• Presenta algun inconvenient?• Com de costosa és la implantació d’aquest sistema?• És possible la implantació al barri antic?• És possible la implantació al barri nou?• És possible la implantació al barri residencial?• Algun altre comentari?

■ Equip tècnic 1

Ha de presentar el seu sistema i anar responent les preguntes plantejades per l’equip tècnic convocant, intentant defensar les virtuts d’aquest sistema i convèncer de la seva implantació als diversos barris.

Model defensat: CONTENIDORS DE SUPERFÍCIE

Consisteix a ubicar a la via pública contenidors de diferents tipus, un per a cada fracció que s’ha de recollir. Periòdicament, els contenidors es buiden. Aquest sistema de recollida és el sistema més estès a Catalunya.

■ Equip tècnic 2

Ha de presentar el seu sistema i anar responent les preguntes plantejades per l’equip tècnic convocant, intentant defensar les virtuts d’aquest sistema i convèncer de la seva implantació als diversos barris.

Model defensat: CONTENIDORS SOTERRATS

Consisteix a col·locar els contenidors sota el nivell del sòl. Des de la superfície, només és visible una bústia que els ciutadans utilitzaran per deixar-hi els residus.

• És un sistema molt conegut per tothom.

• Els ciutadans poden tirar els residus en l’horari que vulguin.

• Cost de recollida més baix que en altres sistemes.

AVANTATGES

• Problemes de sobreeiximent (quan estan plens, la gent deixa els residus a fora) i males olors.

• Ocupen molt espai a la via pública.

• Dificultat per localitzar els usuaris que fan un mal ús del sistema (que llencen fraccions diferents de les previstes).

INCONVENIENTS

• Són més estètics, s’integren més en l’entorn.

• Els ciutadans poden tirar els residus en l’horari que vulguin.

• Cost de recollida més baix que en altres sistemes.

AVANTATGES

• Cost d’inversió molt alt, particularment en entorns urbans ja construïts.

• Es posen menys contenidors que els de superfície i això significa desplaçaments més llargs.

• Dificultat per localitzar els usuaris que fan un mal ús del sistema (que llencen fraccions diferents de les previstes).

INCONVENIENTS

■ Equip tècnic 3

Ha de presentar el seu sistema i anar responent les preguntes plantejades per l’equip tècnic convocant, intentant defensar les virtuts d’aquest sistema i convèncer de la seva implantació als diversos barris.

Model defensat: PORTA A PORTA

Consisteix a deixar els residus davant de la porta de casa, en uns dies i hores determinats per a cada fracció. El servei municipal de recollida ho passa a buscar.

■ Equip tècnic 4

Ha de presentar el seu sistema i anar responent les preguntes plantejades per l’equip tècnic convocant, intentant defensar les virtuts d’aquest sistema i convèncer de la seva implantació als diversos barris.

Model defensat. RECOLLIDA PNEUMÀTICA

Consisteix a disposar d’una sèrie de bústies d’abocament connectades mitjançant canonades subterrànies a un punt d’aspiració centralitzada.

Materialde l’activitat

posterior

1

La recollida pneumàtica dels residus. Valors socials i ambientals del nou model de recollida selectiva

Joc de rol: quin sistema de recollida cal posar a cadabarri del municipi? Avantatges i inconvenients dels diferentssistemes de recollida selectiva

Situació plantejada:

L’Ajuntament de Sant Martí d’Hostalets està pensant millorar el sistema de recollida selectiva del municipi. Per conèixer els avantatges i inconvenients de cada sistema, l’alcaldessa i l’equip tècnic del municipi ha convidat 4 equips de tècnics de Medi Ambient de 4 ajuntaments que tenen implantats sistemes diferents. El dia de la reunió, cada equip tècnic exposa com els funciona el seu sistema i en defensa els avantatges, ja que creuen que la seva opció és la millor.

L’alcaldessa i l’equip tècnic que convoquen la reunió han de decidir quin model és el més adequat per a cada barri del municipi segons les seves característiques, tenint en compte criteris socials, ambientals i econòmics a l’hora de prendre la decisió. Per això, plantegen diverses preguntes als altres equips tècnics.

Fitxes per als 5 equips participants:

■ Equip tècnic convocant

Porta la veu de la reunió i s’encarrega de fer la presentació dels diversos equips tècnics convidats. Exposa el motiu de la reunió, descriu els 3 barris del municipi i va realitzant les rondes de preguntes als 4 equips.

Al final del joc, després d’un període de deliberació, ha de comunicar la seva decisió a la resta de participants.

Característiques del municipi interessat:

El municipi consta de 3 barris diferenciats:

• El barri antic: el nucli del poble, de carrers estrets i peatonals.• El barri residencial construït als anys 70, de carrers i voreres amples.• El barri nou, que actualment s’està començant a urbanitzar.

Preguntes que es realitzaran:

• Com funciona aquest sistema?• Com respon la gent a aquest sistema?• Quin és l’avantatge principal d’aquest sistema?• Presenta algun inconvenient?• Com de costosa és la implantació d’aquest sistema?• És possible la implantació al barri antic?• És possible la implantació al barri nou?• És possible la implantació al barri residencial?• Algun altre comentari?

■ Equip tècnic 1

Ha de presentar el seu sistema i anar responent les preguntes plantejades per l’equip tècnic convocant, intentant defensar les virtuts d’aquest sistema i convèncer de la seva implantació als diversos barris.

Model defensat: CONTENIDORS DE SUPERFÍCIE

Consisteix a ubicar a la via pública contenidors de diferents tipus, un per a cada fracció que s’ha de recollir. Periòdicament, els contenidors es buiden. Aquest sistema de recollida és el sistema més estès a Catalunya.

■ Equip tècnic 2

Ha de presentar el seu sistema i anar responent les preguntes plantejades per l’equip tècnic convocant, intentant defensar les virtuts d’aquest sistema i convèncer de la seva implantació als diversos barris.

Model defensat: CONTENIDORS SOTERRATS

Consisteix a col·locar els contenidors sota el nivell del sòl. Des de la superfície, només és visible una bústia que els ciutadans utilitzaran per deixar-hi els residus.

■ Equip tècnic 3

Ha de presentar el seu sistema i anar responent les preguntes plantejades per l’equip tècnic convocant, intentant defensar les virtuts d’aquest sistema i convèncer de la seva implantació als diversos barris.

Model defensat: PORTA A PORTA

Consisteix a deixar els residus davant de la porta de casa, en uns dies i hores determinats per a cada fracció. El servei municipal de recollida ho passa a buscar.

■ Equip tècnic 4

Ha de presentar el seu sistema i anar responent les preguntes plantejades per l’equip tècnic convocant, intentant defensar les virtuts d’aquest sistema i convèncer de la seva implantació als diversos barris.

Model defensat. RECOLLIDA PNEUMÀTICA

Consisteix a disposar d’una sèrie de bústies d’abocament connectades mitjançant canonades subterrànies a un punt d’aspiració centralitzada.

• Nivells més alts de recollida selectiva (60% i el 80%) i el percentatge de població que participa és major.

• Es retiren els contenidors de la via pública (més espai, no desbordaments, no olors).

• Desapareix l’anonimat, és més fàcil controlar que es faci bé.

• Permet l’aplicació de taxes d’escombraries per generació.

AVANTATGES

• Horari de lliurament força estricte.

• Cal tenir cada fracció a casa fins al dia que toca la recollida.

• Suposa un canvi d’hàbits important per a moltes llars.

• El cost de recollida tendeix a ser major.

INCONVENIENTS

• Reducció de males olors.

• Disminució del soroll associat als camions de recollida.

• Ocupació menor de l’espai (tant pel que fa als contenidors com als camions).

• Les bústies són més estètiques, s’integren més a l’entorn.

• Com que la bústia és petita, s’evita la barreja amb residus de gran volum a la fracció resta.

AVANTATGES

• La instal·lació requereix una inversió molt elevada i les reparacions poden ser costoses. A més, cal disposar d’un sistema de recollida alternatiu.

• Difícil i car d’implantar en zones urbanes ja consolidades.

• Alt consum energètic de funcionament.

• Dificultat per localitzar els usuaris que fan un mal ús del sistema (que llencen fraccions diferents de les previstes).

INCONVENIENTS