La producció teatral del 50è aniversari: “Auca de la Comissió Sant Antoni Abat”

10 i 11 de novembre de 2012 al Teatre-Auditori de Can Palots

Octubre-Desembre 2012 // Núm. 65 // ANy XVIIwww.lacomi.org

AUTO J. PIELLA, S.L.C. Sant Eudald, 8

Tel. 938 490 354 • Mòbil 696 449 088Fax 938 403 108

08420 CANOVELLES

2

Si deSitja donar a conèixerel Seu comerç o la Seva empreSa:

GENT de Canovelles tel. publicitat: 93 846 41 56

apartat correuS 196 - 08420 canovelleScomiSSioSantantoniabat@gmail.com

diStribució gratuïta a SociS i anunciantS Dipòsit Legal: B-5365/96

GENT de Canovelles i la Comissió Sant Antoni Abat no es fa responsable del contingut dels articles, opinions o missatges comercials inclosos en la revista.

PortadaPublicitat

SumariEditorial

PublicitatLa Comissió Informa

PublicitatCalaix de sastre

PublicitatSecció d’estudis de la comissió

PublicitatAstronomia a l’abast

PublicitatEspurnes d’una vida

Publicitat Auca de la Comissió

PublicitatNatura i bellesa

MeteorologiaPublicitat

Coses del campPublicitat

Notícies de CanovellesPublicitat

PlantesPublicitat

La cuina de l’àviaPublicitat

Poesia de ma terraPublicitat

Què en sabem de ... ?Publicitat

10 Minuts per pensarPublicitat

Fisioteràpia a l’abastPublicitat

Canovellins pel mónPublicitat

Activitats de la Comissió Agenda

Publicitat

1 2 34-5 6 7-131415 16 17181920212223 2425 26-27 28-30 31 32-34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 4546 47 48-49 50-5152 5354 55-56

Comissió sant antoni abat toni CalderonGLÒRIA Cot

imma lloretroman marinJoseP many

anna aguayoXaVier alonsomarina Castellàgemma duranPau garCíaeulàlia gisPertteresa gomàrosa grataCós Jordi lloredaisabel martosanita mirallesmireia Plansm.glÒria PuigXaVier PuJadasàngel sànChezmaria sánChez

anna fonoyet

EditaDirector

Sots-Directora

Publicitat

Col.laboradors

Disseny gràfic

3sumari

4

Tot i que l’estiu és l’època de l’any que afluixa l’activitat, enguany la Comissió ha estat present i ha organitzat algunes activitats prou significatives.

L’estiu del 2012 ha estat singular per diversos motius. El primer de tots per l’estrena de la nova Junta Directiva que va constituir-se el 7 de juliol, amb una flamant Laura Ruiz que és la primera dona que ha assumit aquest exigent càrrec. La Laura és una dona nascuda a Granollers, fa trenta anys, amb una llarga trajectòria en el món associatiu de la ciutat veïna i que en els darrers anys ha estat vinculada a Canovelles i també a la Comissió, on ha desenvolupat el càrrec de responsable de la Barretina Jove –de la qual en seguirà sent-. Ha demostrat, en aquests anys a la Comissió, la seva capacitat de lideratge, amb capacitat de treball, plena convicció en allò que defensa i coneixement del món associatiu.

La Laura no està sola i dirigeix una Junta que lliga la joventut i l’experiència dels seus membres. Malgrat fa molt poc temps que funciona i caldrà donar-los temps, la Junta ja ha manifestat la voluntat de continuïtat del projecte

i l’estructura de funcionament heretada de l’anterior equip directiu.

Ara cal posar noms a tota la nostra estructura interna, que seguirà fonamentant-se en les activitats Genuïnes o tradicionals i les Activitats culturals o seccions, posem-hi noms a cadascuna:

Marta Coll, nova vicepresidenta i encarregada de la secció teatral amb els tres grups: L’Aplec, Cumunolimbus i l’Aplec Júnior.

Judit Coll, secretària i responsable de la Colla de Gitanes.

Pere Julià, tresorer.

Sunsion Ayats, segueix com a sots-secretària i seguirà duent les Relacions Ciutadanes i la nostra participació en els actes de l’Aplec.

Jordi Rubio, vocal i cap de la Diada de Sant Antoni i de la Carnada de Germanor.

Maria Guirado, vocal, s’encarregarà de la Festa de Primavera.

Eduard Morera, vocal i conduirà els Pastorets de Canovelles.

Xavier Alonso, vocal i continua com a coordinador del Centre Excursionista, a banda d’assumir

UN ESTIU PROFITÓS

editorial

la responsabilitat de la secció d’Estudis i l’organització de la Castanyada.

Toni Calderon, vocal i continuarà amb la revista “Gent de Canovelles”, publicitat, noves tecnologies i relacions institucionals.

Com podeu observar, aquesta és una Junta paritària, que respecte l’equilibri entre dones i homes. Aquestes són les deu persones que han de conduir-nos en aquest futur proper i crear les bases d’una Comissió jove i més forta.

Ara, en aquests propers mesos, el que toca és que cada responsable de secció o projecte lideri amb eficiència i motivació els seus respectius equips. Aquest és l’únic secret d’èxit que té la nostra Entitat i cal preservar els nostres actius de la millor manera possible.

Tot això es concreta amb fets i com a primer objectiu es fixa la continuïtat del programa especial del 50è aniversari i les activitats que resten per tancar aquest

exercici històric per a la Comissió.

El segon motiu pel qual ha estat singular aquest estiu 2012 ha estat la participació en la nostra Festa Major, amb dos grans esdeveniments que formen part del programa de celebració del 50è aniversari: el Pregó i el Concert de Festa Major, amb la participació estel·lar del grup la Gossa Sorda. En la secció la Comissió informa us donarem més detalls d’aquestes i altres actuacions de la Festa Major.

El tercer fet singular ha estat la participació de la Colla de Gitanes, al pregó de la Festa Major de Granollers (30/8/12). Un altre motiu que demostra que la nostra Entitat ultrapassa els llindars del nostre poble i, fins i tot, des de la capital de la Comarca es demanen els nostres serveis.

Aquests tres motius que us hem comentat, són les primeres passes d’una nova Junta que amb il·lusió mira el futur; tot i que no podem oblidar el context social, econòmic i polític que ens envolta i que fa pensar que ben aviat, el conjunt del País, haurà de prendre decisions transcendentals per Catalunya. En aquesta tessitura la Comissió hi serà i no defugirà la seva responsabilitat social.

Entre Festes Majors, la Junta Directiva s’ha constituït

5editorial

6

El Concert del 50è aniversari, una activitat negociada durant 9 mesos, va omplir la plaça Margarida Xirgu.

La Participació a les Festes Majors de Canovelles i Granollers; tot això mentre la nova Junta Directiva ha pres possessió dels seus càrrecs. Un estiu diferent!

Activitat Data

Travessa Ulldeter-Núria-Queralbs 8 de juliol

Torneig de la Botifarra amiga 14 de juliol

Fot-li al pedal 15 de juliol

Festa Major de Canovelles 19 al 23 de juliol

Concert de Festa Major del 50è aniversari 21 de juliol

Ballada de Gitanes. “Pregó de la Festa Major de Granollers” 30 d’agost

Ofrena Diada Nacional de Catalunya 11 de setembre

Ball de Gitanes ”Diada Nacional de Catalunya” 11 de setembre

Assaig grup de teatre Cumulonimbus Setembre

Assaig grup de teatre l’Aplec Setembre

Assaig els Pastorets de Canovelles Setembre

En un any tan dens, és habitual que l’espai destinat a la crònica de la Comissió no sigui suficient per poder explicar-ho tot i cal iniciar els articles amb activitats que no corresponen al trimestre vigent. Per començar us parlarem de la FESTA de PRIMAVERA, la travessa CASTELLAR de N’HUG-CAMPDEVÀNOL, la 32a TROBADA de COLLES de GITANES a MONTSERRAT i la BAIXADA de la FLAMA del CANIGÓ.

Anem per feina. La FESTA de PRIMAVERA ens va dur a PORT AVENTURA. El diumenge 20 de maig, un grup de 26 socis vam gaudir d’un dia

ple d’aventura i emocions. La pluja va amenaçar la jornada, però no va entorpir el gaudiment de les atraccions d’aquest parc temàtic. Aquesta era segona vegada que la Comissió visitava el parc i els joves i grans van xalar d’allò més.

Fa un any estàvem preparant el programa del 50è aniversari i aquest estiu ja hem viscut moltes emocions desenvolupant-lo; però encara no s’ha acabat...

7la Comissió informa

8

El diumenge 27 de maig, la Travessa CASTELLAR de n’HUG-CAMPDEVÀNOL, per segon any consecutiu va celebrar-se. Aquesta és una proposta del Centre Excursionista que barreja l’esforç marxador i el final gastronòmic. A més, en l’edició d’enguany es va celebrar el 10è aniversari del Centre.

Coincidint amb la proposta del Centre Excursionista, la nostra Colla de Gitanes, per tercera ocasió, va ballar amb les altres colles del Vallès a Montserrat. La 32a edició de la trobada de les colles de gitanes del Vallès va celebrar-se a Montserrat. Totes les colles de la nostra secció van ser-hi presents.

I la darrera proposta pendent de l’edició anterior va ser una de les activitats del calendari especial del 50è aniversari: la BAIXADA de la FLAMA del CANIGÓ, que es va fer el 22 de juny.

Ja l’any 2008, pel Mil·lenari de Canovelles, vam poder gaudir de l’experiència de pujar al cim sagrat dels catalans i enguany vam experimentar l’encesa de les llànties, a la mitja nit del dia 23. L’espera, dalt del cim de la Pica del Canigó, va ser freda amb molt vent lateral que aguditzava la sensació de

la Comissió informa

Foto: Montserrat Pocurull

fredor, però estoicament uns quants membres de l’expedició vam esperar l’arribada de la Flama i el repartiment a tots els presents. Una experiència francament emotiva!

A les dues de la matinada del 23, orgullosos de dur la flama dins la llàntia, vam arribar al refugi dels Cortalets i poca estona després vam iniciar la tornada a Canovelles, on sobre les nou del matí, vam dipositar la Flama dins l’església de Sant Fèlix.

Al vespre unes quaranta persones vam assistir al lliurament de la Flama als representants del nostre poble i en comitiva vam anar al terreny

on membres de la Comissió havien preparant la foguera de Sant Joan. A les deu del vespre es procedí a l’encesa i es va donar per finida una activitat pròpia de la nit més llarga de l’any, la nit de Sant Joan.

A partir d’ara passo a relatar les activitats d’aquest estiu. Un estiu en el qual la nostra Entitat ha aconseguit una de les fites d’aquest 50è aniversari: la renovació de la Junta Directiva.

El Centre Excursionista, el diumenge 8 de juliol, va programar la darrera marxa del curs: la TRAVESSA ULLDETER-NÚRIA-QUERALBS. Aquesta és una de les propostes d’alta muntanya més intenses de les que es poden fer al Pirineu Oriental. És una marxa exigent que té com a objectiu gaudir dels cims més elevats de les valls de Camprodon i Ribes, tot passant per la Vall de Núria.

La Travessa va anar molt bé i molt ajustada a l’horari previst. Els 56 participants van gaudir d’uns cims que ja començaven a albirar la sequera estiuenca.

9la Comissió informa

Foto: Montserrat Pocurull

10

En aquest punt ja hem de narrar les propostes de la Comissió per a la celebració de la FESTA MAJOR DE CANOVELLES 2012.

El diumenge 15 de juliol, la Barretina Jove van organitzar la 2a edició de FOT-LI AL PEDAL, amb la participació de 17 ciclistes. Una participació minsa si la comparem amb la de l’any passat; però amb una organització impecable.

El divendres 20 de juliol, la nostra Entitat va ser l’encarregada de fer el PREGÓ de la FESTA MAJOR. Vam estar convidats pel nostre ajuntament pel fet de celebrar els 50 anys.

En aquest Pregó vam jugar amb la representació teatral i la lectura d’un text que va repassar els orígens de la festa més gran d’aquesta vila i la crida a la restitució de les dates originàries que han de coincidir amb el primer dissabte d’agost, per tal de celebrar la diada del Patró de Canovelles: Sant Fèlix.

Tot aprofitant el canvi dels membres de la Junta Directiva, el Pregó el vam fer els antics i els nous, per tal que tots els presents a Can Carrencà ens veiessin.

La presentació va anar a càrrec de dos avis que recordàvem les festes majors del segle passat i, abans de la lectura del pregó, la resta de companys van recordar tot allò de bo que té el nostre poble i la nostra estimada Comissió.

Can Carrencà estava ple de gom a gom i la Comissió va poder expressar quins sentiments tenim sobre la nostra Festa més gran. UN PREGÓ AMB ESTRELLA!

El dissabte 21 de juliol, va ser un

la Comissió informa

Fotos: Flor Sánchez

dia extenuant, pel matí el VERMUT SOLIDARI va presentar-se amb un nou format que incorporava una TÒMBOLA SOLIDÀRIA. La Comissió va presentar un plat senzill però força apreciat pels comensals: la torradeta amb sobrassada i formatge.

Per a nosaltres, aquesta activitat és una de les millors de la Festa Major, ja que conbina la participació del moviment associatiu i la solidaritat, que en aquests moments es fa molt necessària.

Aquesta va ser l’activitat del matí, però mentre uns quants preparàvem el vermut, la Barretina Jove estava preparant una activitat que ha costat nou mesos de treball, negociació i imaginació econòmica, per poder fer-la realitat.

Gran dissabte de Festa Major! El dia 21 de juliol els que hi vam estar implicats i el públic assistent, el recordarem com el dia en el qual la Comissió provava una nova experiència: un macro concert. El cartell era força interessant

Un programa amb tres tipus de música i amb un grup principal: LA GOSSA SORDA que és un grup musical de Pego (Marina Alta, País Valencià). La seva música té ritmes de rock, punk i ska, entre altres. Les seves lletres en valencià són de caire independentista i revolucionari.

El grup que obrí el concert fou Los AMANTES de tu HERMANA i el tancà la BARRETINA SOUND SYSTEM.

El concert va iniciar-se a 2/4 de dotze de la nit i va acabar just al repic de les cinc de la matinada i a fe de Déu que hagués

11la Comissió informala Comissió informala Comissió informa

12

pogut perllongar-se unes quantes hores més, ja que el nombrós públic assistent desitjava més música i gresca.

L’ambient, durant la tota la nit, va ser cívic i molt festiu; cosa aquesta que ens alegra d’allò més, ja que durant tota la nit van passar pel concert un total de 800 persones.

Els tres grups, amb la seva música pròpia i diferent, van fer xalar a tots els presents, però des del meu punt de vista vull tenir un record i un elogi molt especial per la Barretina Sound System liderada per en Roger Santaeugènia que va treballar d’allò més durant tota la nit.

El Concert del 50è aniversari va ser tot un esdeveniment i un èxit per a tots els companys de la Barretina Jove i els

amics dels Blaus de Granollers, que van treballar d’allò més durant tota la nit.

A més, aquest concert s’afegeix a totes les activitats del calendari especial d’aquest 50è aniversari de la Comissió.

L’aturada estiuenca va trencar-la la Colla de Gitanes que va estar convidada al PREGÓ de la FESTA MAJOR de GRANOLLERS, del dijous 30 d’agost. Convidats per la Colla dels Blaus, els nostres balladors van ser els encarregats de fer la ballada prèvia a la sortida de la pregonera de la Festa Major. Una experiència molt interessant, ja que aquesta ha estat la primera vegada que la nostra Entitat ha actuat a Granollers i, a més, en l’acte més important de la seva Festa més gran.

la Comissió informa

Els nostres balladors, després de ballar “el pas de Rubí” van fer el passadís d’honor de la pubilla pregonera.

I ja per acabar el relat d’aquest estiu, cal fer esment de la DIADA NACIONAL de CATALUNYA, que puntualment va arribar l’11 de setembre a Canovelles.

El format va estar l’habitual: Camí de paraules, amb lectura de poemes a càrrec dels alumnes dels Cursos de Català per a Adults de Canovelles, amb

la participació de la nostra companya i sòcia Anna Aguayo.

Després el discurs institucional del nostre Alcalde, l’ofrena de les Entitats i, per part nostre, la tradicional ballada de gitanes.

Els primers van ser els més petits, que van oferir-nos el seu repertori amb quatre peces clàssiques.

Després els grans van tornar a oferir-nos una peça ja tradicional a la Diada: el ball de cintes amb la particularitat que es teixeix la senyera, tot ballant un reguitzell de fragments de sardanes tradicionals.

I per acabar la nostra actuació, la ja tradicional Sardana popular, que en aquesta ocasió va fer petita la plaça i ha esdevingut la més gran que en els darrers anys s’ha ballat a casa nostra.

Toni Calderon

13la Comissió informa

14

CalaiX de sastre

Agafava d’una revolada la vella i bruta cadira de boga amb una mà i la galleda abonyegada de tant picar a terra amb l’altra, i s’asseia davant l’animal. S’havia llevat a les sis del matí, tant si era hivern com si era estiu, tant si feia fred com si no en feia, tant si es trobava bé com si es ressentia d’algun mal. Mai no s’havia planyut. Era un escarràs de feina. Al vespre, abans no es pongués el sol, tornaria a asseure’s davant una vaca primer, i després una altra i una altra.

La sentia sortir del “quarto” , puntualment. No li havia calgut cap rellotge despertador. A poc a poc, per no fer soroll, havia baixat del llit i s’havia vestit a les fosques, per no despertar l’home que dormia al seu costat i que ho continuaria fent per una llarga estona. Ja amb aquell vestit fosc, el davantal de quadres blancs i negres, i a l’hivern la valona a l’esquena, baixava les escales i es plantava a la cuina. S’asseia a l’escó, prop de la llar de foc, i canviava les espardenyes atrotinades per uns esclops plens de palla, que la resguardaven del fred, a l’hivern, i dels fems escampats per terra, sempre. Abans, però, obria la nevera de gel i buscava amb afany les sobres del dia anterior. Dona de vida com era, tant li feia un parell de sardines cuites a la brasa per sopar com un tros de costella fregida de l’hora de dinar. Amb un rosegó de pa, un trago de vi i un bon got d’aigua, agafava forces per començar el dia. Ella, que en remenava tanta, no en bevia gens, de llet. Deia que li feia fàstic!

Treia la balda de ferro, obria la porta amb una clau llarga, mig rovellada, i l’empenyia amb el seu cos, molt gros, primer un batent, després l’altre. Caminava deu o dotze metres, no més, i ja sentia l’esbufec de la que tenia més a prop i la respiració continguda de la de més enllà. Entrava a la quadra, s’asseia a la cadira, al costat de la panxa de l’animal i, amb les mans segurament clivellades, començava a munyir la primera vaca prement-li la mamella, ara

una, ara l’altra, fins a l’última gota. Aquell gest, aquell fer anar mans i dits els tinc encara presents en mi. No sé per quina raó, veure la vaca quieta, dreta, sense remugar, deixant-se fer, em provocava un cert malestar i un sentiment de tendresa envers aquell animal indefens. La galleda s’anava omplint i, quan faltaven tres dits perquè fos curulla del tot, l’abocava al pot de la llet . El pare, el seu fill mitjà, era l’encarregat de dur aquells pots de vint litres a la carretera, on passava el camió de la llet, que se’ls enduia cap a Barcelona, primer, i cap a una fàbrica de Parets, uns anys després. Quan era més jove i fort, de petita, de molt petita, el recordo caminet avall amb un pot a cada mà, amb el pas lleuger, que no era el cas de fer esperar l’amo del camió i el camàlic. Un cop al mes, l’avi agafava el tren i s’arribava fins a la plaça de Catalunya de Barcelona i anava a cobrar la llet. Tornava amb un sobre a la butxaca de l’armilla renegant perquè la hi havien pagada uns cèntims menys que la darrera vegada.

Quan les vaques ja eren munyides, l’àvia mateix els donava verd i naps, i procurava que no els faltés aigua. Aleshores arribava segurament la feina més dura de totes: netejar les corts i aconduir tots aquells excrements en el lloc adient perquè quan calgués servissin d’adob de la terra del voltant. Mare i fill, àvia i pare, abandonaven per una estona la feina i s’escalfaven una mica de vianda i un tall, i agafaven forces per continuar la jornada.

Ells, ells dos, com tants d’altres n’hi van arribar a deixar molta de suor en aquells camps, en aquelles quadres. Ahir i avui fills i néts hem canviat aquelles mans rústegues i aquelles esquenes ajupides que omplien la galleda de la llet, pel llibre de llatí, i la quadra de les vaques, per l’aula d’estudi. Nostàlgia... .

Eulàlia Gispert

IAIA...

15

16

“La dona per natura és piadosa, amorosa, vergonyosa i graciosa. La dona és la vida de

l’home, que sense dona els homes no poden trobar el benestar en aquesta vida.

La dona és refugi assenyalat. Per natura desitja infantar, i amb gran inclinació.”

Lo libre de les dones, Francesc Eiximenis (1388)

Francesc Eiximenis va ser una de les poques personalitats que va defensar mínimament el paper de les dones en la societat. Un parell de segles més tard, Fra Luis de León defensava únicament el paper reproductor d’aquestes i l’obligatorietat del marit a mantenir-les a casa i dur-les a missa. D’aquesta manera s’aconseguia l’objectiu primordial per al manteniment de la societat del moment -i que s’ha allargat fins que ha pogut-: la dona era

l’educadora dels fills, la transmissora del model social; per tant ella havia de ser controlada per tal de no transmetre una dinàmica diferent en el desenvolupament social, on posés en perill el domini masculí i religiós.

Amb l’arribada del feminisme del segle XX l’oberturisme respecte la posició de les dones a la societat s’ha anat eixamplant fins arribar als nostres dies. Quan va ser oportú, també va donar-se a la universitat, més concretament a les Facultats de Lletres on s’imparteixen assignatures tipus: Arqueologia de les Dones, Història de les Dones a l’Antigüitat, Dones a l’Edat Mitjana, entre d’altres.

La qüestió és, fins a quin punt és coherent l’existència d’aquestes assignatures? El que es demana és una igualtat en el tracte i l’estudi dels gèneres, no una separació -ves per on, això ho és-. Però per altra banda, a les assignatures on s’imparteix el model social de cada època, no se’ns parla mai del paper que hi tenien les dones -només el dels homes-, per tant, és del tot comprensible i necessari el manteniment d’aquestes assignatures específiques. Això ens duu a concloure que, és fàcil caure en la idea que la igualtat entre gèneres està pràcticament resolta, però que encara ens podem trobar amb referents socials, com la universitat, on encara no s’hi ha trobat una ensenyança comuna i igualitària.

Només és una petita reflexió, però que pot extrapolar-se a d’altres situacions actuals on les diferències entre gèneres passen desapercebudes, però hi són.

seccioestudis.lacomi@gmail.com

Marina Castellà

EL DEBAT SOBRE LA HISTÒRIA DE LES DONES

17seCCió d’estudis de la Comissió

18

LES NITS DE LA TARDOR

Entre els planetes visibles a la tardor tenim que Venus serà visible poc abans de l’alba al Est - Sud-est, amb una magnitud de -4,0. Mart, visible al fer-se fosc cap el sud-oest. Saturn, a l’octubre el podrem veure poc després de la posta del sol proper a l’horitzó Oest – Sud-oest, al novembre reapareix de matinada cap l’horitzó Est – Sud-est, proper a venus, i al desembre visible en la part final de la nit per l’horitzó Est – Sud-est.

Júpiter, visible tota la nit a cap el est - nord-est, arriba a la seva oposició la nit del 2 al 3 de desembre, per lo que serà visible tota la nit amb la seva màxima brillantor de l’any, una magnitud de -2,8. Es trobarà a 609 milions de Km de la terra.

Pluges de meteorits: El mes d’octubre tindrem les Orionides, amb la seva màxima el dia 21 d’octubre. El dia 17 de novembre tindrem la màxima activitat de les Leònides. El 13 de desembre tindrem la major activitat de les Geminides.

Eclipsis: Entre els dies 13 i 14 de novembre hi haurà un eclipsi total de sol visible al nord d’Austràlia i zones del pacífic sud. I com a parcial a Oceania, Antàrtida i el sud de sud-america.

El dia 21 de desembre a les 11h11m TU, el sol arriba al solstici de desembre , situat a la constel·lació de sagitari, d’aquesta manera comença l’hivern a l’hemisferi nord i l’estiu en el sud.

I per acabar el comentari de la llum del trimestre passat, podem dir, que durant el s.XX, els avenços tecnològics permeten

un gran desenvolupament de l’astronomia observacional. Es construeixen telescopis més grans i potents, dotats de tot tipus d’instruments per l’anàlisi de la llum rebuda. L’ús de la fotografia, de la fotometria, de l’espectroscòpia i de tècniques de detecció electrònica, han contribuït d’una manera decisiva al coneixement de l’univers. La possibilitat d’estudiar els objectes celestes a longituds d’ona diferents de la llum visible, com ara les ones de ràdio, ha permès el desenvolupament de la radioastronomia. El llançament de satèl·lits artificials i sondes espacials, des del 1957, ha permès descobrir com és l’univers vist en regions de l’espectre electromagnètic invisibles des de la superfície terrestre, l’infraroig, els raigs X o els raigs gamma i finalment el telescopi espacial Hubble, observant en el visible, però més enllà de l’atmosfera terrestre, ens sorprèn cada dia amb noves i espectaculars imatges que no deixen d’obrir fascinants perspectives en el coneixement de l’univers.

La radiació captada pels telescopis i concentrada en el seu pla focal es registra i analitza mitjançant instruments. Normalment un telescopi esta equipat amb diversos instruments intercanviables. Tot instrument compta amb una peça central, el detector, o dispositiu encarregat de convertir la llum en un senyal químic o electrònic. Actualment, quasi no s’utilitza l’ull humà com a instrument postfocus per l’anàlisi de la radiació, sinó que es recorre a altres dispositius equipats amb detectors menys subjectius i més sensibles, com les càmeres CCD, espectrògrafs, el fotòmetre fotoelèctric, etc.

Jordi Lloreda

astronomia a l’abast 19

20

M. Glòria Puig

Creure en la política el dia que aquesta sigui diferent del que he viscut al llarg de la vida.

Si! creure en la política:

Quan la veritat del que es pensa passi a ésser primordial per assolir un càrrec o administrar l’economia del país.

Quant el poder de tots el estaments esdevingui servidor del poble.

Quant els alts càrrecs laics i religiosos abandonin l’arrogància per la senzillesa.

Quant posar-se el lloc dels febles indefensos sigui un bé comú i prodigar-se generosament sense esperar recompensa.

Quant el “no siguis polític” no sigui precedent de mentider.

Quant democràcia deixi d’ésser una paraula per esdevindre una realitat, acceptant amb humilitat els errors i gaudint dels encerts de la feina ben feta.

Quan es pugui gaudir d’una Catalunya unida en els moments claus, fent front per assolir el que escasseja a la terra catalana.

Som una raça de voluntat increïble, forts i valents davant les dificultats. La terra, l’aixada, les espardenyes, el sarró i el

bastó, elements que han aixecat el país. Hem sorgit de les cendres amb el cap dret i la camisa suada, el camp llaurat i la sembra acabada.

El meu pare em deia que els catalans no som politics, no hi entenem en política, el treball ens ocupa les hores, no ens queda temps per res més. Ara crec que diria que s’ha tergiversat.

La nostra senyera de ratlles vermelles embla d’esforç, groga com el sol ixent que mai mort.

Hem estat solidaris fins a dir prou. Els que no ho creuen, que vinguin, que trepitgin nostra terra, desprès d’haver menjat pa amb tomàquet i begut el vi amb porró, parlin del que han vist, no del que els fan dir sense saber-ne de la missa la meitat.

Catalunya no es mereix ser menyspreada, ni el nom d’insolidària. Però tampoc la divisió entre nosaltres, que llaurem en diferents direccions sense acabar la feina començada per no amainar l’ego partidista, l’ego de la raó absoluta.

Tant de bo! l’11 de setembre es pugui celebrar en pau sense aldarulls. Manifestació serena, ferma, convincent., Imatge d’unitat, imatge del seny català.

Començaré a creure en la política?

esPurnes d’una Vida

CREURE EN LA POLÍTICA

21

22

23auCa de la Comissió sant antoni abat

ETAPA DE RENAIXENÇA-EXPANSIÓ (1981-2012)

Text: Àngel Sànchez i Il·lustracions: Xavier Alonso

24

EL ZINC, IMPRESCINDIBLE PER A LA VIDA

natura i bellesa

Qualitats Vital per a la síntesis de les proteïnes, reforça el sistema immune, col·labora en la producció d’hormones, millora la memòria, prevé l’Alzheimer i la demència senil, és un antioxidant natural, important pel creixement de les ungles i dels cabells, molt útil en casos d’acne, al·lèrgies, alopècia, anorexia, cataractes, cistitis, diabetis, afeccions hepàtiques o renals, eccemes, osteoporosis, psoriasis, i altres.

On el podem trobar? Carn (vedella, porc, be i aus), fetge i ronyons de vedella, peix i marisc, groc de l’ou, productes làctics.

Que pot produir la seva carència? Alteracions sistema nerviós, anèmia, baixa tolerància a la glucosa, debilitat muscular, poca producció d’insulina, lesions oculars, sequedat ulls, sensació de fatiga, trastorns de la menstruació...

Evitar la seva carència El requeriment diari es situa de 2 a 13mg, varia segons l’edat i l’estat de la persona.

A tenir en compte Una ingesta excessiva de zinc produeix intoxicacions que afecten els ronyons, el sistema immunologia i els nivells de colesterol HDL a la sang. Consulteu el metge o el farmacèutic.

Font: Extracte “El zinc / Vivir Mejor” Glòria Cot

25

26

Estiu ‘12 3r trimestre –juliol, agost i setembre-

JULIOL SEC (13 mm), AMB TEMPERATURES NORMALS (-0,40 ºC)

Vam començar el mes amb 13 mm de pluja i res més durant tot el juliol.

Un altre tret destacat del mes de juliol ha estat l’episodi de calor que va afectar-nos entre els dies 17 i 19 de juliol. Aquesta calorada va estar provocada per l’entrada d’una massa d’aire molt càlida procedent del nord del continent africà. A més, els vents lleugerament aponentats que van bufar en superfície

van provocar una humitat molt baixa a gran part del país. Tot i això el balanç final ha estat d’un grau inferior a la mitjana.

AGOST SEC (28 mm) i AMB TEMPERATURES CÀLIDES (+1,58 ºC))

Des de l’extraordinari 2003, aquest agost ha estat el més calorós sobretot pel que respecte a les nits, amb 7 temperatures superiors als 20 ºC.

La primera quinzena ha estat gairebé normal i la situació extraordinària es

va produir durant la segona quinzena amb un increment de tres graus en les temperatures diürnes.

Meteorològicament, el mes d’agost ha vingut marcat per unes intrusions d’aire d’origen saharià que, juntament amb una subsidència en superfície resultat d’un centre d’altes pressions amb presència a tots els nivells atmosfèrics han provocat una temperatura molt alta durant gran part del mes.

D’aquesta manera, al llarg de l’agost d’enguany s’han registrat dos episodis de calor, el primer entre els dies 9 i 11, mentre que el segon va afectar-nos del dia 17 al 23; aquesta va ser l’onada de calor més potent d’enguany i on vam assolir la temperatura màxima més elevada amb 38 ºC.

SETEMBRE SEC (69 mm) i TEMPERATURES CÀLIDES (+0,54 ºC)

L’arribada de la tardor va coincidir amb la formació d’una gran pertorbació ubicada a la latitud de les illes Britàniques, que va anar enviant sistemes frontals sobre el Principat entre els dies 23 i 30. Les precipitacions van ser molt abundants al llarg del dia 29 (68 mm) i cal recordar que des del 2 d’abril del 2007, a Canovelles no plovia tant en un sol jorn.

Tres onades de calor ens han afectat durant aquest estiu, la més important de les quals va ser la que ens va afectar entre el 17 i el 23 d’agost.Cal destacar l’increment de les nits tropicals, durant l’agost, en les quals molts per-sones vam patir insomni.La pluja ha estat escadussera i només hem tingut 5 dies de pluja, amb un màxim el dia 29 de setembre, amb 68 mm.

ESTIU de NITS TROPICALS i SEQUERA

Migdia d’agost emborratxa més que el most

meteorologia

Observatori meteorològic de Can Pastor Toni Calderon

27meteorologia

28

29

30

LA LLET

Coses del CamP

“La gent que pren molta llet té la possibilitat de viure més temps”

La llet actua, entre altres, contra les malalties cardiovasculars i alguns càncers.

Amb la conferència “La llet és molt sana... des de sempre”, Sergi Calsamiglia, catedràtic en Producció Animal i professor a la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha recorregut el país per explicar els beneficis nutricionals i saludables de la llet.

Per què s’ha deixat de prendre llet en la societat occidental? Quins són els motius?

Crec que en són dos. El primer és una tendència a pensar que la llet és menys sana, començant proba blement pel greix, i el fet que ens ho repeteixin moltes vegades, fa que ens ho haguem cregut. És un error. Hi ha també un altre factor colateral i és l’impacte que té el màrqueting en altres aliments. La llet mai tin drà un gran màrqueting perquè és un producte de primera necessitat, barat, que no té un marge econòmic per fer grans campanyes de màrque ting. És difícil que algú faci una gran campanya publicitària d’una llet normal. En canvi, sí que en veurem de llets especials (llet amb extra de calci, amb omega 3), un producte més car, amb més marge comercial i les empreses poden destinar uns cèn tims de cada ampolla al màrqueting. Però no veurem màrqueting de llet que digui “Beu llet”, perquè és un producte molt senzill, com tampoc hi ha publicitat sobre el pa, els ous, que també són productes de primera necessitat. Això vol dir que els altres aliments que tenen màrqueting ens els creiem.

Sempre hem parlat de llet sen cera, i les altres?

La major part dels estudis s’han fet amb llet sencera. El que podem concloure és que la

llet sencera té aquest efecte protector contra les malalties cardiovasculars. Quan es treu el greix, el calci continua sent, tant en la llet desnatada com en la semidesnatada. Però hi ha alguns factors importants per a la salut que són en el greix –que suposem que és dolent per a la salut, tot i que en tinc els meus dubtes– i és que quan deixem de prendre el greix, deixem de prendre les vitamines A, D i E que sempre estan adherides al greix.

Deixes de prendre alguna cosa que potser no és gaire saludable, però dei xes de prendre altres components que són molt saludables. Hi ha alguns ti pus de greix de la llet que són molt saludables, amb un impacte molt positiu sobre la salut. El problema és que et diuen que el greix de la llet és dolent, però és que té moltes altres propietats beneficioses.

Què s’hauria de fer per aug mentar-ne consum?

El més important –i és molt di fícil– és conscienciejar la gent sobre les qualitats de la llet. Sembla que s’hagi tornat un producte dolent, bàsicament pel greix, ja que la gent associa la poca salut al contingut de greix, però té el calci, la qualitat de la proteïna, les molècules bioactives... La dificultat en la llet, com en el pa, els ous, és que són productes que no tenen màrqueting i dubto que mai se’n faci. Les autoritats sanitàries i l’administració haurien d’informar de manera sensata i valorar els pos sibles efectes negatius però sobretot els molts efectes positius que té. És complicat perquè les bones notícies són molt difícils de transmetre.

Xavier Pujadas

Font: revista butlletí de la Cooperativa Plana de Vic

31

32

33

34

Què han dit de nosaltres

A continuació, el recull de notícies sobre Canovelles o que mencionen el municipi en els principals mitjans de comunicació de la comarca:

El 9 nou

“Detinguts dos veïns de Vic per robar a taxistes a la Garriga, Mollet i Canovelles”

“Canovelles limita la durada del temps d’aparcament als carrers comercials amb la zona vermella”

A partir de setembre, el temps màxim d’aparcament als carrers comercials de Canovelles és de 90 minuts. L’estacionament és gratuït, però hi ha vigilats que vetllen per què els vehicles no superin el temps d’estada.

“L’Ajuntament de Canovelles no acomiadarà cap treballadora de les escoles bressol municipals tot i el descens d’alumnes”

VOTV

“Ja es poden fer les inscripcions al complex esportiu de Canovelles Thalassa”

“L’UE Canovelles no passa de l’empat a 0 al camp del Lliçà d’Amunt”

AraVallès.cat

“L’alcalde i l’equip de govern de Canovelles s’aplicaran les mateixes retallades que pateixen els funcionaris”

L’alcalde i els regidors de Canovelles es redueixen el sou un 7% i deixen de percebre la paga extra de Nadal, de la mateixa manera que s’aplicarà als treballadors municipals.

Nació Digital

“Una dona de Canovelles, acusada de robar en deu masies d’Osona”

Gemma Duran

35notíCies de CanoVelles

36

L’estiu s’ha acabat, i ara és hora de pensar en les plantes, que l’hivern ens poden servir per alegrar els jardins i balcons, de les nostres

llars. Plantes sofertes, ja que el clima del nostre Vallès, no és que sigui molt rigorós, però té dies puntuals, que la temperatura és molt baixa, és per això que necessitem plantes que suportin temperatures baixes d’entre 0º i 5º.

Jo crec que el que es necessiten són plantes com són les violes d’hivern,

els pensaments, les prímules, les hortènsies d’hivern, també el ciclamen és una bona planta, ja que té unes flors molt vistoses, també aguanta un hivern fred, però ha d’estar arrecerada dels vents del nord.

Són plantes d’exterior per poder fer parterres i també plantar amb testos per guarnir les terrasses, no demanen massa atencions, com gairebé totes les plantes d’aquest tipus, mantenir la terra humida, adobar un cop al mes, i amb això en tenen prou.

També recordar que a partir de novembre, ja es podem començar a plantar, els bulbs com sn els jacints, tulipes dàlies etc.

Rosa Gratacòs

RECORDATORI

37Plantes

38

ALBERGÍNIES FARCIDES

Ingredients per a 4 persones:

4 albergínies200 gr. de carn picada de porc.100 gr. de xampinyonsPer a la beixamel:

· 50 gr de mantega· 40 gr. de farina· ½ litre de llet

1 ceba petita25 gr. de formatge ratllat

Elaboració:

Es renten les albergínies, es parteixen per la meitat de dalt a baix i es buiden 2/3 parts del seu interior i ho reservarem. Seguidament es passen per farina i es posen a fregir en una paella amb oli fins que siguin toves.

- farcit:

Fem un sofregit amb una mica d’oli i la ceba ben picada, a continuació i afegirem la carn picada de porc, els xampinyons tallats i tot junt es barreja amb els trossets d’albergínia fins que estigui ben cuit.

A part fem una beixamel amb la mantega, farina i llet. Un cop feta n’agafarem una cullerada i la posarem en el farcit de les albergínies perquè ens quedi ben lligat.

Farcim les albergínies amb el sofregit i ho cobrirem amb la beixamel sobrant, escamparem formatge ratllat i uns trossets de mantega per sobre.

Posarem les albergínies unes al costat de les altres en una plata d’ anar al forn i les posarem a coure al forn (gratinador) fins que estiguin daurades. Es serveixen calentes.

Esperem que us agradin!

Teresa Gomà

39la Cuina de l’àVia

40

POEMES D’EN NARCÍS COMADIRAEnguany, l’onze de setembre, Diada Nacional de Catalu-nya i “El camí de paraules”de l’Oficina de Català, Català per Adults , amb la Cristina Puig, l’ha dedicat al poeta i pintor gironí, Narcís Comadira. Va nèixer el 1942, és dramaturg, traductor, periodista i crític literari.

Els seus poemes estan plens de força, emoció, compromís, humor i un toc d’ironia. Els temes que abasta són l’amor, la memòria, la mort i compromís vers Catalunya. Entre moltes obres té “La llibertat i el terror”(1981), “Formes de l’ombra” amb Poesies del 1966-2002.

Va rebre el Premi de Poesia de la Generalitat. I el Premi de la Crítica de Serra d’Or (1985).

En Narcís Comadira es defineix a si mateix així:

“QUI SÓC I PER QUÉ ESCRIC

De les arts en practico algunes: la poesia,La pintura, la cuina- i estic en contacte,una mica de trascantó, amb l’arquitectura.M’agradaria ser músic, però el meu temperament sempre he cregut que era més visual que altra cosa.D’haver nascut pell-roja-hauria estat magnífic!- segurament tallariatòtems i faria senyals de fum. Ben pensat,però ja és el que faig. La pintura encaraté per a mi alguna cosa de ritual i la poesiaquè és sinó senyals de fum?”

L’Institut de les Lletres, aquest 2012, li va demanar un poema per commemorar el Dia Internacional de la Poesia (21 de març, segons l’UNESCO). Aquesta jornada té com a objectiu mantenir i difondre la llengua a través de l’expressió poètica. En Narcís Comadira va escriure aquest preciós poema:

QUATRE PARAULESMig en somnis, un àngel

se m’apareix i em tempta:escriu, fes un poema.

Vull treure-me’l de sobre,vull dormir el son dels justos,

o el son dels pecadors,m’és igual. Vull dormir.

Però ell insisteix.Té, diu: quatre paraules:món, país, llengua, amor.

I afegeix: gairebéja t’he fet el poema.

Jo li dic: si escric món,bé hi hauré d’afegir

desastres, fam i guerres.Si escric país, ja entro

al territori follde l’ésser i dels fantasmes.I si escric llengua, veus?,

el dolor em trenca l’ànima.No puc escriure més.

I em diu: tu escriu amorpel món i pel país

i per aquesta llenguaque es mor i et trenca l’ànima:

veuràs que encara potsfer aquest i mil poemes.

Anna Aguayo , voluntària per a la Llengua.

SUMA CARMEN

41Poesia de ma terra

42

LA MÀGIA DELS NÚMEROSESTUDI DEL 50è ANIVERSARI DE L’ENTITAT

L’1 ha estat resultat de la suma del 2+8

El 2 és com ens veuen els demés i vol dir: que som COLABORADORS sempre al PEU DEL CANÓ.

El 8 és com és l’entitat per dintre: és molt AMBICIOSA per assolir els seus objectius. Té grans DOTS d’ORGANITZACIÓ, TENACITAT i INDEPENDENCIA que fa possible conduir, dirigir i governar plans a llarg termini fins arribar a l’èxit .

El número 1 ens revela que sempre hi ha hagut moltes ganes de tirar endavant, encara que les coses a vegades no sortien com esperàvem. L’1 és la llavor, és REINVENTAR-SE contínuament , i la nostra història ha estat i serà no llençar la tovallola MAI.

Curiosament quan vaig fer l’estudi de la revista també va sortir el número 1 i no és casualitat perquè si recuperen el significat d’aquest número es diu:

Un número 1 és actiu, amb inquietuds, molt creatiu, és el líder precursor d’idees originals, exigent per si mateix com pels demés, és un líder valent i arriscat que sempre pren la iniciativa amb un equip de col·laboradors fidels que el segueixen..

Igualment que l’energia d’aquesta entitat: activa, amb moltes inquietuds, ganes de treballar, molt creativa i amb una gent molt FIDEL a l’entitat que representa.

Segurament que la comissió SEMPRE HI SERÀ, perquè sempre hi haurà persones amb il·lusió, amb ganes de treballar on són escoltats i poden treballar lliurament .

PER MOLTS ANYS!

Isabel Martos

Tenint en compte que a cada lletra li correspon un número:

NÚMERO 1

43Què en sabem de ... ?

44

UN TRESOR ENTERRAT

En la ciutat de Cracòvia, hi havia un vell que es deia Izy. Durant varies nits, Izy va somiar que viatjava a Praga i arribava fins a un pont sota un riu.

Va somiar, que a un costat del riu, i sota el pont, s’hi trobava un arbre amb un fullatge molt espès.

Va somiar, que cavava un pou al costat de l’arbre i treia un tresor que li reportava benestar i tranquilitat per a tota la vida.

Quan el somni es va repetir durant varies setmanes, l’Izy el va interpretar com un missatge que no podia deixar escapar. Així que, fidel a la seva intuició,

va carregar la seva mula i va partir cap a Praga.

El vell va arribar a Praga i va buscar el pont sobre el riu. No hi havia masses rius ni masses ponts, així que ràpidament va trobar el lloc que buscava. Tot era igual que en el seu somni, però el pont estava custodiat per un soldat de la guàrdia imperial.

L’ Izy no s’atrevia a cavar mentres el soldat estigués allà, així que va acampar prop del pont i va esperar. La segona nit, el soldat va començar a sospitar d’aquell home que acampava prop del seu pont, així que es va aproximar per interrogar-lo.

El vell no va trobar cap raó per a mentir. Li va explicar que havia arribat desde una ciutat molt llunyana perquè havia somiat que a Praga, sota un pont com aquell, hi havia un tresor enterrat.

El guàrdia va començar a riure sense parar.

Has viatjat per una estupidesa- li va dir- desde fa tres anys, jo somio cada nit que en la ciutat de Cracòvia, a la cuina d’un vell estúpid que es diu Izy, hi ha un tresor. Ja, ja, ja! I penses que jo hauria d’anar a Cracòvia a buscar-lo? Ja, ja, ja!

L’Izy va donar les gràcies amablement al guàrdia i va tornar cap a casa seva.

En arribar, va cavar un pou sota la cuina i va trobar el tresor que sempre havia estat allà enterrat.

Mireia PlansDe Déjame que te cuente, de Jorge Bucay

4510 minuts Per Pensar

46

L’ESCENARI DE LA FISIOTERÀPIA Segur que molts de vosaltres heu sentit a parlar alguna vegada de la Fisioteràpia. I estic segura que, la gran majoria, ho heu associat als massatges... No aneu errats/des, doncs una de les tècniques que utilitzem els Fisioterapeutes són els massatges; però també us podem oferir un gran ventall de tècniques manuals, d’electroteràpia i una colla d’exercicis actius i passius per poder complimentar la teràpia i que us permetran assolir un estat òptim de salut.La nostra professió permet tractar una gran varietat de transtorns que poden afectar concretament a l’aparell locomotor (contractures i dolor articular), al sistema cardiorespiratori (malalties pulmonars i cardíaques), al sistema nerviós (transtorns sensitius, de l’equilibri i la marxa), a l’aparell digestiu (transtorns de la parla i la deglució), a l’aparell urogenital (incontinència, pre i postpart)... i també podem estabilitzar els símptomes que es poden manifestar en certes malalties cròniques (l’artrosi, les hèrnies discals, etc.) i millorar la qualitat de vida de les persones que les pateixen i, fins i tot, evitar o paliar el patiment físic i psicològic a aquelles persones que han iniciat un procés terminal.Si, si, heu llegit bé: els Fisioterapeutes també estem formats per a oferir un suport psicològic, tan al Pacient com a les persones que trobem al seu entorn més proper.Com podeu comprovar, no ens dediquem només a fer massatges, hi ha moltes més actuacions possibles i en una gran varietat d’àmbits: els centres terapèutics, els hospitals, els balnearis i/o spas urbans, els gimnassos

i els domicilis. Fins i tot, podem exercir en clíniques veterinàries, on es practica la fisioteràpia en animals: més freqüentment en cavalls i gossos. Ara ja us podeu fer a la idea de la importància que té la Fisioteràpia dins del l’àmbit sanitari i, el més important de tot, és que el nostre objectiu com a Fisioterapeutes és ajudar a les Persones:La nostra aportació dins del tractament és important per orientar al Pacient a utilitzar el seu cos d’una manera funcional i aplicar les tècniques que més li convinguin per tal d’assolir els objectius terapèutics; però és imprescindible que el Pacient col.labori activament, ja sigui realitzant els exercicis pertinents i/o seguint les recomanacions aplicables en les activitats de la vida diària que se li aconssellin.I és que la Fisioteràpia és tot un art teatral, en el que tots els elements que hi intervenen són essencials: l’escenari seria l’entorn i el problema que presenta el Pacient; aquest tindria el paper principal. I el fisioterapeuta seria el director que aniria escribint el guió per arribar a el final de l’obra amb un desenllaç el més feliç possible.Així, doncs, us convido a participar en aquesta gran obra on vosaltres sereu els protagonistes del guió que us aniré avançant amb cada número de la Revista, per tal de que pogueu assolir uns coneixements bàsics però essencials per poder millorar petits aspectes del vostre “dia a dia” i, així, arribar a sentir-vos millor i ser un xic més feliços al final de la vostra jornada.

Maria Sánchez Riera Fisioterapeuta acupuntora

Núm. Col. 6690

47fisioteràPia a l’abast

48

49

50

LAURA GODÓ CANTAUTORA CANOVELLINA

CanoVellins

Laura Godó (1989) és una cantautora canovellina amb set anys d’experiència a dalt dels escenaris a les seves esquenes i una maqueta que inclou algun dels seus temes propis. És un clar exemple del talent local i de la força que pot arribar a tenir el nostre poble en la música. Ella ens explica com va començar amb la seva afició i com creu que està el panorama musical actual.

- Com vas començar a cantar? Des de ben petita, ja em sentia molt atreta per la música. És per això que vaig entrar a formar part de la coral de l’escola per intentar sentir-la més d’aprop i saber si únicament es tractava d’un simple hobbie, o d’un art que volia introduir en la meva vida.

- Quan vas decidir que la teva gran afició era la musica? Quan vaig descobrir que podia emocionar al públic que em venia a veure. Observar que la gent sent allò que intentes explicar no es pot descriure amb paraules.

- A part de cantar, toques algun instrument? Canto, toco la guitarra i l’harmònica.

-Quin és el teu estil musical? El meu estil és bastant ampli però, principalment, oscil·la entre la música Pop Rock. De totes maneres, intento introduir matisos de Blues, Funky, etc. per tal de variar i no ser monòtona.

- Amb quin cantant t’identifiques? En tinc molts. Com a base, els meus grans referents es troben a la dècada dels seixanta. En concret els Beatles han estat l’arrel de Laura Godó. Dins del panorama espanyol, per això, tenim grans artistes d’entre els quals destacaria a Rosana com a principal focus d’inspiració. Pel que respecta

a Catalunya, veus com la de la Beth o la de la Ivette Nadal m’atrauen molt.

-La cançó de la teva vida? En general, totes les cançons d’amor poden fer-te sentir identificada depèn del moment en què et trobis. Reconec, per això, que cançons com “Paraules d’amor”, de Serrat; “Sin embargo”, de Sabina i “In my life” dels Beatles m’han fet emocionar.

- També composes cançons, com va sorgir el primer tema? El primer tema que vaig acabar tractava sobre una historia d’amor que havia patit en primera persona. En certa manera, em va ajudar a aclarir els meus sentiments i vaig pensar que era un bon recurs per manifestar tot allò que sento.

- D’on et prové tota aquesta inspiració? Dels fets del dia a dia, dels meus sentiments, de tot allò que m’envolta…

- Què sents quant composes una cançó? Por, perquè de vegades me n’adono de coses que no se m’havien passat mai pel cap i que de debò les sento. Por de no agradar, por d’estancar-me. Tot i així, cada cançó té el seu què i hi haurà persones que et donaran suport per tirar-la endavant i altres que no. En aquest moment has de ser

Pau García

tu qui decideix què fer i com fer-ho, sense prejudicis ni pors.

- És la música una forma de vida? És una disciplina que mai avorreix, perquè sempre hi ha coses de les que parlar i escoltar. Per mi, la música és molt més que una melodia enganxifosa, la música és la millor manera de transmetre i d’entendre allò que les persones volen expressar.

- Què creus que es necessita per a ser un músic? Interès, ganes i força per no caure a la primera de canvi.

- Què va pensar la teva família quan els hi vas dir “vull ser cantant”? La meva família sempre ha estat al meu costat. De totes maneres, preferien que estudiés una carrera per tal de no tancar oportunitats. És per això que vaig començar a estudiar Periodisme perquè, en certa manera, podia optar per especialitzar-me en la música

- Quins són els teus objectius a curt termini? M’agradaria poder gravar un disc en condicions i intentar col·locar-lo al mercat. És molt difícil perquè requereix molt esforç, tant monetari com de temps, però l’esperança és l’últim que es perd. De moment estic composant. Quan consideri que tinc bastants temes interessants per donar-me a conèixer, ja miraré avia’m si puc fer alguna cosa.

- “Quatre d’infinit” és el nom que rep el teu primer treball d’estudi. Com són les cançons que podem trobar en ell? Són cançons que vaig escriure a la meva adol·lescència, la majoria tracten d’amor. Hi ha un tema en concret que vaig escriure per la meva mare com a mostra d’agraïment del seu suport i de tot el que ha fet per mi.

- Al llarg d’aquests anys, has dut a terme un gran nombre de concerts per la comarca. On va ser el teu primer concert en directe? La primera vegada que vaig tocar en públic va ser al Tennis Belulla de Canovelles. Per sort, cada any em contracten i puc tornar a reviure aquella emoció del principi. Reconec que tocar “en família” és el que més m’agrada però, de totes maneres, és on més m’exigeixo mostrar que hi ha una evolució respecte a anys passats.

- Què és el més difícil a l’hora de pujar a un escenari? Controlar els nervis i fer que aquests no puguin amb la teva veu.

- Què creus que hauria de fer Canovelles per potenciar els seus artistes? Principalment, creure en ells, creure en tot allò que fa el poble i, sobretot, donar-los la oportunitat de manifestar-ho en públic i que, d’aquesta manera la gent pugui jutjar-los. Canovelles és un municipi amb un gran nombre d’artistes i molts d’ells probablement no han estat reconeguts fins al moment. Jo no em considero coneguda, però sí que crec que algunes persones del poble em tenen en compte perquè en alguna ocasió han pensat en mi per a fer alguna actuació.

- Creus que Canovelles té un estil musical característic? Canovelles és multicultural, hi ha una gran varietat d’estils. Crec que s’hauria de saber com combinar-los i, a partir d’aquí, promocionar el producte propi.

Després d’aquesta entrevista, ens queda clar que, si volem, Canovelles pot ser un bon referent dins del futur panorama musical, gràcies a artistes com la Laura que, de ben segur, donarà molt de què parlar.

51CanoVellins

52

www.lacomi.org comissiosantantoniabat@gmail.com

BARRETINA JOVE

Si ets jove, aquesta és la teva secció

Info: Laura 646 398 068 barretinajove.lacomi@gmail.com

BAll dE gITANEsLa dansa del Vallès, també és la de Canovelles

“Dilluns, de 18-21.30h” al Campanar

Info: Judit 629 37 48 70 balldegitanes.lacomi@gmail.com

RElAcIONs cIuTAdANEs

ET NECESSITEM per TREBALLAR amb el moviment associatiu de Canovelles,

perquè també és el nostre objectiuVINE AMB NOSALTRES...

Info: Sunsion 93 849 47 39 rc.lacomi@gmail.com

TEATREEl teatre amateur, amb direcció professional

Grup Cumulonimbus: “diumenges, de 16-20h”Grup l’Aplec: “dimecres, de 20.30-24h”

Info: Marta 649 70 44 80 teatre.lacomi@gmail.com

sEccIó ExcuRsIONIsTA

sEccIó d’EsTudIs

Vine i tots junts obrirem camíInfo: Xavier 93 849 17 36 / 645 96 75 65

centreexcursionista.lacomi@gmail.com

Si t’agrada la nostra història, el nostre patrimoni i tens vocació d’historiador, tens un lloc amb nosaltres

Info: Xavier 93 849 17 36 / 645 96 75 65 seccioestudis.lacomi@gmail.com

53aCtiVitats de la Comissió

54

Diumenge 21 5.45 h Centre Excursionista: Travessa per l’Alta Garrotxa

Diumenge 28 Tot el dia Carnada de Germanor

Dimecres 31 21.00 h La nostra Castanyada

Dissabte 10 18.00 h Teatre a Can Palots. “Auca de la Comissió Sant Antoni Abat”

Diumenge 11 10.00 h Ballada de Gitanes a Cerdanyola del Vallès

Diumenge 11 18.00 h Teatre a Can Palots. “Auca de la Comissió Sant Antoni Abat”

Dimecres 26 18.30 h Can Palots. Els PASTORETS de CANOVELLES

Dissabte 29 18.30 h Can Palots. Els PASTORETS de CANOVELLES

Diumenge 30 18.30 h Can Palots. Els PASTORETS de CANOVELLES

Dilluns 19.00 h Assaig BALL DE GITANES

Dijous 21.00 h Assaig grup de teatre L’Aplec

Dissabtes 16.00 h Assaig PASTORETS

Diumenges 16.00 h Assaig grup de teatre Cumulonimbus

Dissabte 19 Tot el dia Diada en honor de Sant Antoni Abat

Tota la informació a: www.lacomi.org

OCTUBRE

NOVEMBRE

DESEMBRE

DURANT LA TARDOR

GENER 2013

Us hi esperem !D’aquestes i d’altres activitats rebreu puntual informació.

agenda

55