la policia impulsa els premis conviu 2012 · danista, casa regional d’extre-madura, ae martin...

elbutlletí octubre-novembre 2012

1

Sant Just Desvern Octubre-novembre 2012 Núm. 251

Publicació municipalwww.santjust.cat

Jo no utilitzo llenguatge

sexista

➤ les escoles, el nou equipament formatiu i educatiu del barri Centre ➤ l’ajuntament subvenciona empreses locals que contractin persones del poble en atur➤ entrevista a Pere Font, president del Centre d’estudis santjustencs

agenda

d’activita

ts

a les pàgin

es

central

s

La Policia impulsa els Premis Conviu 2012Es posen en relleu els valors cívics de 22 veïns i veïnes


2 2

Nota: Aquest BUTLLETÍ MUNICIPAL s’edita cada dos mesos i es fa arribar, mitjançant una bustia-da, a totes les llars del municipi. Si no el rebeu correctament, comuniqueu-nos el carrer i la finca a través de l’Oficina de Gestió Integrada (OGI), telèfon 93 480 48 00.

Butlletí elaborat amb paper reciclat

Coordinació:Servei de ComunicacióCorrecció: Servei Local de CatalàDisseny i maquetació: Albert Espona Fotos: Lluís Tarrés impressió: T.G. Alfadir, S.ADipòsit legal: B-1151/81tiratge: 8.500 exemplarsDistribució: gratuïtaadreça internet: http:// www.santjust.cate-mail: [email protected]: Publimpacte Serveis al Comerç, S.L. Tel. 93 473 64 11. El contingut dels anuncis és responsabilitat de l’empresa que es publicita.

Telèfons d’inTerès

Atenció Ciutadana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 900 102 658Ajuntament (OGI) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 480 48 00Àrea Bàsica de Salut (ABS) . . . . . . . . . . . . 93 470 06 89Telèfon cita prèvia (ABS) . . . . . . . . . . . . . . 93 567 09 99Arxiu Històric Municipal . . . . . . . . . . . . . . . 93 475 63 35

Atenció a víctimes de maltractaments 93 473 10 92

Biblioteca Joan Margarit . . . . . . . . . . . . . . 93 475 63 00Camp de Futbol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 499 01 99Can Ginestar . Casa de Cultura . . . . . . . . . 93 480 95 64Casal de Joves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 371 02 52Cementiri Municipal . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 480 22 29Centre Cívic Joan Maragall . . . . . . . . . . . . 93 470 03 30Correus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 371 32 99Deixalleria Municipal . . . . . . . . . . . . . . . . 93 473 31 16El Mil·lenari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 371 89 87Escola Canigó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 371 33 36Escola Montserrat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 371 11 74Escola Montseny . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 372 79 52Escola de Persones Adultes . . . . . . . . . . . . 93 473 97 48Habitatges per a la Gent Gran . . . . . . . . . . 93 473 49 06Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 553 12 00

Institut Sant Just . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 371 50 50Jutjat de Pau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 470 55 67La Bonaigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 372 92 73Equipament pl . La Pau (La Vagoneta) . . . . 93 470 50 06Marrecs (Escola Bressol Municipal) . . . . . . 93 371 46 47Mercat Municipal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 473 47 90Notaria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 372 79 50Oficina d’Entitats de La Bonaigua . . . . . . . 93 116 61 77Oficina de Gestió Tributària . . . . . . . . . . . . 93 472 91 88Parròquia dels Sants Just i Pastor . . . . . . . 93 371 12 97Promoció Econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 480 48 00PROECSA . Empresa Mpal . de Promoció . . . . . . . . . . . . . . Econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 480 48 40PROMuNSA . Empresa Mpal . Habitatge . . . 93 470 79 30Ràdio Desvern (98 .1 FM) . . . . . . . . . . . . . . 93 372 36 61Recollida de Mobles Vells . . . . . . . . . . . . . 93 685 44 34 Registre de la Propietat . . . . . . . . . . . . . . . 93 372 34 00Residència-Centre de Dia Vitàlia . . . . . . . . 93 480 95 23Tanatori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 372 90 82

UrgènciesEmergències (bombers, mossos d’esquadra, protecció civil) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 088/112 Mossos d’Esquadra (comissaria) . . . . . . . . 93 413 99 00 Policia Local . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 473 10 92 urgències sanitàries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 061 urgències veterinàries . . . . . . . . . . . . . . . 93 499 06 48

Apunts d’història i patrimoni

#

➤ El Centre d’Estudis Santjustencs va celebrar, a prin-cipi d’estiu, un sopar per recordar el 25è aniversari de la seva fundació. L’origen del CES cal cercar-lo en l’equip de treball format per elaborar una publicació d’història de Sant Just Desvern que, finalment, va ser presentada ara fa 25 anys amb motiu dels actes de ce-lebració del Mil·lenari de la població, l’any 1987. L’obra resultant va ser publicada per l’Ajuntament, l’Abadia de Montserrat i el suport de l’Obra Social de La Caixa de Barcelona. Va ser presentada al Celler de Can Ginestar el desembre de 1987 en el marc d’una exposició de masies realitzades pel fotògraf santjustenc Francesc Fàbregas. A la fotografia de la dreta, custo-diada a l’Arxiu Municipal es pot veure el delegat de La Caixa de Barcelona, el pare Massot —representant de les publicacions de l’Abadia de Montserrat—, l’alcalde Lluís Segura, en David Guasch —un del autors—, en Daniel Cardona —també autor i un dels coordinadors

25 anys del llibre que va suposar la creació del Centre d’estudis de l’equip editorial—, i en Gaspar Orriols, regi-dor de Cultura en aquell moment. Arran d’aquesta tasca els membres de l’equip editorial van decidir fundar i legalitzar una enti-tat que, avui, 25 anys després, continua explo-rant i vetllant la història del municipi. •


3

Hem deixat enrere l’estiu i la Fes-ta Major. Durant aquest perío-de, la ciutadania de Sant Just

Desvern ha tingut ocasió d’implicar-se amb la diversa activitat que es va pro-gramar i, especialment, amb la que formava part de la Festa. No ens hem rendit a l’adversitat del moment i el ric teixit associatiu que tenim s’ha abocat de ple a programar actes per a aquesta festa que ha mantingut els estàndars tradicionals i que s’ha dissenyat pres-supostàriament atenent els ajustos que apliquem des de l’Administració.

L’associacionisme és un dels valors que ens identifica i ha contribuït a fer-nos partícips a tothom de la gresca; i

amb la mateixa força i voluntat ha par-ticipat en el disseny de les Festes de Tardor i dels karts.

La incertesa d’aquests moments convulsos segueix marcant la realitat que vivim. Aquesta mateixa incertesa fa més fort el compromís de continuar treballant perquè aquest poble on vivim i on treballem sigui socialment equili-brat i capaç de sortir de les adversitats. Ara, més que mai, la feina ben feta, la il·lusió i el coratge estan presents en el nostre dia a dia. El compromís amb el país, amb la gent i amb la societat és un dels talents que tenim i que hem de fer prevaler més que mai. Hem de respectar la pluralitat i les ideologies per mantenir la cohesió social que ens caracteritza i no abocar-nos a una crisi democràtica, a una crisi social.

L’acció de govern no s’atura i ens esforcem per no posar en perill els nos-tres serveis públics que són la base de la cohesió social. Aquests darrers anys

les prioritats vénen marcades per no deixar de prestar serveis bàsics a les famílies i per construir polítiques de suport a l’activitat econòmica. Som realistes, treballem el present i posem les bases per obtenir resultats futurs, i mantenim una actitud ferma i col-lectiva per progressar.

Gràcies a tothom qui ens manifesta obertament la seva corresponsabilitat amb el nostre projecte de Govern, en-tén que les decisions que avui prenem són a favor dels 17.000 habitants i que, potser, deixa pel camí una inten-ció que beneficia menys persones i ja no és considerada com una prioritat. Els moments que personalment agra-eixo són els que em permeten compar-tir amb la gent, converses relatives al nostre poble, a la societat que vivim, a la nostra història i a què podem fer per millorar.

Amb respecte i amb crítiques cons-tructives ens acabem entenent.

Convivència i respecte

➤ Els dies previs a l’Onze de Setem-bre ja feien preveure que aques-ta Diada seria diferent. De fet, els milers de persones que van ma-nifestar-se al centre de Barcelona han fet que hagi passat a ser la més multitudinària de la història del nostre país.

A Sant Just Desvern, l’acte insti-tucional davant l’estàtua comme-morativa de l’Onze de Setembre al parc de Pau Casals, va aplegar veïnat, entitats i partits polítics, que van fer les seves respectives ofrenes florals. L’alcalde, Josep Perpinyà, va destacar el moment decisiu que està vivint Catalunya, i que cal tenir molt presents el debat social i les necessitats de la ciutadania. La ballada organitzada per l’Agrupació Sardanista i una cantada del Cor lo Pom de Flors van formar part del matí de la Diada.

Enguany, han participat en l’ofrena: l’Ajuntament, els par-tits polítics —PSC, CiU i JNC, ICV i PP— i les entitats: Ateneu Sant Just, AV Sant Just, Agrupació Sar-danista, Casa Regional d’Extre-madura, AE Martin Lutter King, Centre d’Estudis Santjustencs, Desvern Accions, Escola Gregori-ana de Catalunya, Esplai Ara Ma-teix i Ràdio Desvern.

Una representació institucional en capçalada per l’alcalde i regi -dors/es van participar en els actes que es van fer el mateix matí a Sant Boi de Llobregat davant la tomba de Rafael Casanova. L’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) va fer un acte previ de commemoració de la Diada la nit anterior, i ERC i la JERC ho van fer hores abans de la convocatòria institucional.

governem col·lectivament i amb fermesa

3 3

Josep Perpinyà i PalauALCALDE

La Diada més reivindicativa

Fotos a santjust.cat


4 4

La conferència inaugural del curs escolar 2012-2013 es farà en el marc de les Festes

de Tardor. Enguany, anirà a càrrec de la dibuixant Pilarín Bayés que parlarà de l’important paper que juga el dibuix en el procés educa-tiu dels infants.

Prop de 1.900 escolars s’han incorporat als centres educatius públics —escoles Canigó, Mont-serrat i Montseny, Institut, Escola Bressol Marrecs— i al concertat Madre Sacramento, en un nou curs marcat per les retallades que ha fet la Generalitat de Catalunya en matèria educativa i que supo-sen, en general, més alumnat per aula, menys professorat i menys ajuts per a beques i menjador.

La Guia d’Activitats Educa-tives, que aglutina tota l’oferta d’activitats que l’Ajuntament i al-tres entitats ofereixen als centres, ja es pot consultar al web munici-

pal santjust.cat. És una eina que sorgeix de forma compartida per oferir les activitats proposades a la comunitat educativa amb la vo-luntat d’acompanyar l’escolaritat de nois i noies de Sant Just.

La dibuixant Pilarín Bayés, inaugura el curs 2012-13

l’escola de Persones adultes passarà a ser CFA

➤ L’Escola de Persones Adultes de Sant Just Desvern ha iniciat el nou curs amb algunes nove-tats: ha augmentat l’oferta de TICs i idiomes i ofereix proves d’accés als Cursos de Forma-ció de Grau Mitjà i Superior. A més, durant aquest curs 2012-2013, l’escola es transformarà en Centre de Formació d’Adults (CFA) i es preveu el seu trasllat al nou edifici de l’antiga escola Montserrat, juntament amb al-tres serveis educatius i forma-tius com els cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística, els Tallers de Músi-ca i Sant Just Solidari.

De cara al següent curs, 2013-2014, la regidoria d’Educació està treballant amb la Generalitat la possibilitat que el CFA de Sant Just ofereixi també el graduat en educació obligatòria se-cundària.

Nou horari deixalleria mòbil i prevenció de residus➤ La deixalleria mòbil passa pels diferents bar-ris de Sant Just l’últim dissabte de cada mes al matí. Com a novetat, enguany, a la seva ru-ta dóna també servei al nou veïnat de Mas Lluí. Així, de 9 a 9.30 h para al parc Joan Mara-gall, de 9.45 a 10.30 h al parc del Parador, de 10.45 a 11.30 h a la plaça Camoapa, d’11.45 a 12.30 h al parc de les Basses de Sant Pere, de 12.45 a 13.15 h al parc del Canigó i de 13.30 a 14 h a Mas Lluí (c. Rosa de Luxemburg amb Comte de Vilardaga)

Com a accions per reduir els re-sidus, fins al novembre es fa una campanya perquè la ciutada-nia faci una millor selecció de

residus, especialment dels impropis a les frac-cions orgànica i enva-sos.

D’altra banda, del 17 al 25 novembre del 2012, Sant Just Des-vern celebrarà la Set-mana Europea de la Prevenció de Residus

amb activitats gratuïtes. A dife-rents equipaments, àvies del poble faran tallers de cuina per aprendre a cuinar amb restes de menjars, on ens ensenyaran a fer menús econòmics i saborosos. També està previst un altre taller d’idees i pro-postes per decorar la llar al Nadal amb materials reciclats. Més in-formació a santjust.cat

Deixalleria fixa (Camí de Can Biosca, s/n darrera Enher)Horari: de dilluns a divendres de 8.30 a 13.30 h i de 15 a 18 hDissabte, de 10 a 13.30 h

Minideixalleria (C/ Mercat, s/n)Horari: de dilluns a dissabte de 8 a 13 h.

Recollida de mobles i trastos vells a domicili Setmanalment, servei gratuït de recollida a domicili. Els dilluns i dijous, prèvia trucada telefònica. Informació al telèfon 93 685 44 34


5 5

la celebracio anual del Dia de la Policia ha inclòs, aquest any, el lliurament de la pri-

mera edició dels Premis Conviu. Una convocatòria impulsada per la Policia Local que té per finalitat reconèixer públicament actituds personals que siguin exemple de convivència, de voluntariat i de col·laboració desinteressada de persones amb la comunitat.

Els premis posen de relleu valors cívics i convivencials i aquest any l’han rebut: Manel Filella i Roldan, Carme Caminals i Vidal, Pilar Car-celleu i Montaner, Dolors Vilalta i Montserrat, Manel Ripoll i Rajadell, Oleguer Masjuan i Sèculi, José Lo-zano Torrijos, Jesús Castro i Chesa, Dolors Cardona i Pera, Jaume Ge-labert i Torné, Fernando Cobas i Martínez, Meritxell Soler i Morató, Aida Lirola i Martínez, Sara Kne-bel, Xavier Modolell i Prat, Josep Sacristan, Immaculada Castellví i Milà, Mar Vizoso Rodríguez, Ernes-to Sánchez Sánchez, Miracle Serra i Placevalles, Joan Creus i Oliveres, Miquel Sanchis i Palanca.

En el mateix acte es va presen-tar l’actuació de la Policia Local al municipi en els àmbits de la segu-retat ciutadana, la convivència i el civisme veïnal, l’assistencial, la mediació i la coordinació amb els altres cossos de seguretat que pres-ten el servei al territori. El regidor

de Seguretat Ciutadana, Víctor Murillo, fa especial èmfasi en la majoritària disposició del veïnat per col·laborar especialment amb la Policia Local i Mossos d’Esquadra, informant sempre de qualsevol actuació que els

sembla sospitosa i que permet la in-tervenció amb més immediatesa i evita conseqüències majors.

El baix índex de conflictivitat que caracteritza Sant Just Desvern ve donat per la sensibilitat del veïnat per protegir la convivència veïnal i per les actuacions preventives de seguretat que es fan als àmbits col-lectius, individuals i familiars. Les 34 persones agents de policia i les pa-trulles de Mossos d’Esquadra vetllen per la seguretat i el bon conviure. Hi ha 2 agents cívics que també fan tasques de suport informatiu rela-tiu a la convivència veïnal, i dues persones més en les tasques d’ad-ministració, tan importants per al bon funcionament del servei.

El veïnat s’implica en la celebració del Dia de la Policia d’aquest anyEls Premis Conviu, que posen de relleu valors cívics i convivencials, es lliuren a 22 persones del poble



6 6 6

➤ La situació de crisi ac-tual està fent que cada vegada més persones es plantegin cercar opor-tunitats a l’estranger on poder treballar, estudiar o aprendre nous idio-mes. És per això que l’Ajuntament de Sant Just Desvern, a través dels serveis municipals de Joventut i d’Ocupació i Innova-ció, posa en marxa un nou servei d’assessoria en Mobilitat Internaci-onal per facilitar-los les coses.

Aquest servei —que també oferei-xen altres municipis de forma man-comunada amb el Consell Comarcal del Baix Llogregat—, informa, ori-enta i assesora les persones usuàries amb l’objectiu que puguin desenvo-lupar-se amb seguretat un cop donin el pas de marxar a l’estranger.

Des del servei, però, no només se’ls orienta en la tasca concreta que vagin a realitzar a l’estranger, sinó també en altres aspectes que seran de vital impor-tància per al seu benestar en un altre país (habitat-ge, turisme, oci, punts de trobada amb altres joves, etc.).

L’atenció personalitzada (pre-sencial o via mail) es combina amb altres activitats més de di-fusió del servei, sobre aspectes clau per la mobilitat, tallers, etc. L’atenció presencial individual es farà des del servei d’Ocupació i Innovació, i la part més grupal al Casal de Joves

Més informació, consultes i i cita concertada al correu [email protected]

L’Ajuntament marcarà béns públics per evitar robatoris➤ L’Ajuntament de Sant Just Desvern està preparant un con-veni amb una empresa local pio-nera en un sistema de seguretat per marcar béns públics. Els ma-terials (tapes de clavegueram, bancs, coure, ordinadors, etc) es marquen amb unes solucions reactives als raigs ultraviolats i que porten un codi de barres que identifica ràpidament la persona propietària mitjançant una base de dades a disposició dels cossos de seguretat. Aquest codi és únic per a cada client i resisteix temperatures de fins a 1.000ºC, la qual cosa facilita la tasca de la policia en la detecció d’objectes robats, ja que deixa un rastre que es pot llegir amb un escàner.

Nou servei d’assessoria de Mobilitat internacional


7 7 7

➤ El nou barri de Mas Lluí es va configurant amb l’arribada de no-ves famílies. Amb les promocions d’habitage que s’han fet ja són 350, i l’Ajuntament va fent els reque-riments i el seguiment per tal que avanci la urbanització de carrers, que són responsabilitat de la Junta de Compensació. Així mateix ha sol·licitat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona —administració res-ponsable del transport— que faci front a les demandes en matèria de transport públic.

A principi de setembre, l’Ajunta-ment ha rebut la sentència judicial que afecta la urbanització del barri en el sentit d’anul·lar el canvi de modalitat del sistema de compen-sació per cooperació. Això implica que l’Ajuntament ha hagut d’aturar el procés que va iniciar per executar directament les obres d’urbanització

dels carrers. Recordem que l’Ajun-tament va acceptar el projecte, i el dia 28 d’agost va aprovar adjudi-car l’obra a una de les 27 empreses constructores que es van presentar a la licitació. També cal recordar que al setembre de 2010 l’Ajuntament va prendre la decisió de dissoldre la Junta de Compensació i rescatar les facultats per seguir fent l’obra d’urbanització dels carrers.

Ara, en compliment de la sen-tència judicial, l’Ajuntament ha hagut d’anul·lar el procés per co-mençar l’obra i requerir a la Junta de Compensació —els propietaris dels terrenys— que procedeixi a iniciar d’immediat les obres d’ur-banització i compleixi els termi-nis convinguts segons el contracte subscrit, al 2011, entre la Junta de Compensació i l’empresa adjudica-tària de l’obra.

Si abans que acabi l’any la Junta de Compensació no ha iniciat la ur-banització de carrers —que inclou el vial de connexió directa del bar-ri amb el carrer Ponce de León—, l’Ajuntament, previ requeriment, iniciarà de nou el procediment per canviar de sistema de gestió que li permeti urbanitzar carrers.

La bona col·laboració del veï-nat de Mas Lluí ha estat sempre clau per superar les dificutats que s’han anat succeint: el retard en la urbanització de carrers que conseqüentment va endarrerir el soterrament de línies elèctriques i l’habitabilitat dels habitatges cons-truïts. Recentment, s’ha creat una associació veïnal i és amb aquest col·lectiu i amb tot el veïnat —al qual s’ha cedit un local per reu-nir-se— amb qui se segueix tot el dificultós procés.

l’Ajuntament de Sant Just Desvern impulsa i finança un programa experimen-

tal d’orientació, formació i inser-ció laboral per a una vintena de persones en atur que siguin con-tractades per empreses del poble. Aquesta actuació s’emmarca en el Pacte de Govern Municipal 2011-15, que té com a un dels seus principals objectius donar suport a les persones perjudicades per la crisi econòmica.

Així, s’atorguen subvencions a empreses que desenvolupin la seva activitat o part d’aquesta a Sant Just Desvern, i que es comprome-tin a contractar persones en atur del municipi, amb la voluntat de crear ocupació de qualitat i esta-ble (prèvia orientació i formació). L’Ajuntament, mitjançant unes bases reguladores, subvenciona el 50% del cost de la contractació —durant 6 mesos— i formació d’aquestes per-sones en les empreses que s’acullin

al programa i que es comprometin a garantir l’estabilitat en la contrac-tació, l’adaptació del programa a les necessitats de l’empresa, etc.

Les bases i els terminis que re-gulen aquest programa es podran consultar, un cop siguin aprovades a santjust.cat.

A l’agost van començar a tre-ballar les 7 persones contractades a través d’un nou pla d’ocupació finançat per l’AMB i l’Ajuntament de Sant Just.

Subvencions per a empreses locals que contractin persones aturades del poble

Una sentència atura la urbanització de carrers de Mas lluí


8 8 8

Breus

nous habitatges i espais públics al c. Raval ➤ Aquest agost han començat les obres de promoció privada al c. Raval. Suposen l’enderroc d’algunes finques existents per fer-hi nous habitatges i la urba-nització d’alguns espais destinats a vialitat. El projecte preveu la construcció d’una placeta —amb jardineria i mobiliari urbà— en-tre els carrers Raval de la Creu i Mercat, i tindrà accessos des d’aquests carrers i des del pas-satge del Raval.

El veïnat de la zona ha estat informat de les actuacions que es fan.

el Consell Comarcal, en el terme municipal de sant Just ➤ En el Ple del mes de juliol es va aprovar, per unanimitat de tots els grups polítics amb repre-sentació al consistori, una moció per demanar el reconeixement formal i a efectes pràctics de la ubicació del Consell Comarcal en el terme municipal de Sant Just Desvern, tenint en compte que hi ha la percepció errònia i s’ha anat consolidant que el Consell Comarcal del Baix Llobregat està situat en el terme de Sant Feliu de Llobregat.

➤ Després de la diagnosi tècnica i política del Reglament de Partici-pació Ciutadana, que s’ha fet les darreres setmanes, ara es convoca una sessió oberta a la ciutadania perquè el veïnat s’impliqui en la revisió d’aquesta norma que defi-neix les regles del joc de la partici-pació dels agents locals en els afers municipals.

L’objectiu d’aquestes sessions participatives —se’n faran dues—és segons el regidor de Partici-pació Ciutadana, Sergi Seguí, que el reglament final sigui el resultat d’una reflexió i d’un debat col·lectiu. Es debatrà sobre els canals, els projec-tes i els òrgans de participació ciuta-dana municipal existents i recollits en

el Reglament de l’any 1989 amb la voluntat d’articular i definir els me-canismes que vertebraran la participa-ció ciutadana dels propers anys a Sant Just Desvern.

Crida a la ciutadania per revisar el Reglament de Participació

➤ El proper mes d’octubre ani-ran a Ple, per a la seva aprova-ció, les bases per a l’adjudicació de tres habitatges de lloguer per a persones en risc d’exclusió social. Aquests habitatges socials són una de les mesures impulsades per la regidoria de Serveis Socials per reforçar la xarxa de suport a les famílies amb una situació socio-econòmica més fràgil.

L’Ajuntament i l’empresa públi-ca d’habitatge Promunsa, van sig-nar al juliol un conveni mitjançant el qual l’Ajuntament disposarà de 6 habitatges que es destinaran a

intentar pal·liar situacions de pos-sible exclusió oferint habitatges a un cost accessible mitjançant la subvenció de part del cost.

Les bases que, a partir del 26 d’octubre, —un cop apro-vades—es podran consultar a la web de Promunsa establei-xen les condicions i requisits per a l’adjudicació de 3 dels 6 habi-tatges, així com el calendari de recepció i presentació de la docu-mentació.

Al llarg de 2013 es procedirà a obrir novament convocatòria per als altres tres habitatges.

Bases dels habitatges de lloguer per a persones en risc d’exclusió social

Prevenció per lluitar contra la plaga del morrut a les palmeres ➤ El morrut és un insecte que afecta les palmeres, principalment les canariensis, i, si no es tracta de forma continuada, provoca la mort de la palmera. És molt difícil detectar la presència de la plaga en les palmeres, però els símptomes externs es manifesten en pocs dies amb un assecament o un trencament i caiguda de les fulles centrals de la corona, i en poques setmanes tota la corona es veu afectada, originant la mort de la palmera. És obligatori que les persones propietàries facin tractaments periòdics durant tot l’any per tal d’evitar que la plaga es propagui.

sessió participativaSessió oberta a la ciutada-nia per revisar el Reglament de Participació Ciutadana i tallers de dinamització

Dimecres, 24 d’octubre19 hores, a l’ajuntament

les tres notícies de Ràdio Desvern més consultades a santjust.cat durant el mes de setembre: 12.037 Clicks

La senyera es tornarà a penjar a la Penya del Moro dissabte que ve. 1. Sant Just viu la Diada Nacional de Catalunya 2. L’Ajuntament ha obert la convocatòria pública per la selecció temporal d’una 3. plaça de conserge, d’educador o educadora d’escola bressol i peó de paleta.


9

La rehabilitació de l’antiga escola Montserrat, al barri Centre —que ja està pràcti-

cament acabada—, es destinarà, principalment, a usos formatius i educatius. L’Ajuntament va deta-llar les finalitats i els terminis del nou equipament en una trobada amb el veïnat de la zona que es va fer al juliol.

Inicialment s’hi traslladaran l’Escola de Persones Adultes, el Servei Local de Català, els Tallers de Música i Sant Just Solidari. També s’ha habilitat un espai poli-valent per fer-hi activitat comple-mentària i s’ha conservat el claus-tre interior, la qual cosa permetrà fer activitats de petit format.

El regidor d’Educació, Lluís Monfort, destaca el fet de seguir destinant l’edifici a funcions edu-catives. Per a Monfort, aquesta finalitat respon a les necessitats del veïnat perquè suposa un impuls a l’educació permanent en un espai de qualitat i la continuïtat en l’ús de l’equipament ja que històricament s’ha dedicat a l’educació i la sensibi-lització.

La construcció del nou edifici del c. Montserrat ha costat 1 milió 474 mil euros. El regidor d’Equi-paments, Pere-Joan Deniel, de-talla que la major part d’aquests diners (900.000 €) s’han finançat amb una subvenció del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya, i la resta amb fons propis de l’Ajun-tament.

El projecte urbanístic també pre-veu l’enderrocament dels edificis del c. de la Creu que actualment ocupen l’Escola de Persones Adultes, els cur-sos de català i Sant Just Solidari, per tal de donar una major obertura a aquesta zona. Paral·lelament també anirà a terra l’edifici del c. Major que actualment acull els Tallers de Música.

9

L’equipament educatiu i formatiu del Centre es dirà les escoles

21,38 %

12,49 %

7,61 %

4,40 %

les escolesCarmen Pérezla CampanaMarga Miróteresa Pàmies

52,84%

les escoles, el nom més votat a la consulta popular➤ El nom que ha obtingut més suport popular, a la consulta im-pulsada per l’Ajuntament per tal de batejar el nou equipament del carrer Montserrat, ha estat Les Es-coles amb un 52,84%.Durant els dos mesos que ha durat el procés participatiu, s’han emès 1.249 vots. Les Escoles va ser el nom proposat per l’Arxiu Històric Municipal perquè, des de la seva fundació, l’any 1923, aquest edi-fici ha estat destinat a la formació i ha acollit diferents escoles.

Els noms proposats (pels col-lectius que hi desenvoluparan acti-vitat, pel Centre d’Estudis Santjus-tencs, el Consell Municipal de les Dones i l’Arxiu Històric Municipal) partien d’un únic criteri: que les candidatures fossin en femení. Així es dóna resposta a una de les ac-cions del Pla Municipal de Gènere que vol promoure l’assignació de noms de dones rellevants a car-rers, places i edificis públics del municipi.

Els altres noms proposats s’uti-litzaran en els espais interiors del nou equipament.


10

Breus

Ball discoteca per a persones amb discapacitat intel·lectual ➤ Aquest mes d’octubre co-mença una nova temporada de l’activitat de ball-discoteca per a persones amb discapacitat intel-lectual que, enguany, organitzen conjuntament l’Ajuntament i Asproseat. Una novetat és que es farà al Centre Cívic Salvador Espriu. Les properes activitats són els dies 6 i 20 d’octubre i el 10 i 24 de novembre.

Per un espai públic net de restes vegetals ➤ Ara és l’època de la poda i des de l’Ajuntament es recorda que està prohibit deixar restes vegetals al carrer. El que s’ha de fer és portar-les a la deixa-lleria municipal (c. de Can Bi-osca, s/n —darrera Enher). La major part de residus vegetals poden convertir-se en compost. Les persones interessades en fer autocompostatge al seu jardí, po-den demanar informació al ser-vei municipal de Medi Ambient (93 480 48 00).

Deixar restes vegetals abando-nades a la via pública pot com-portar sancions (Ordenança de Convivència Ciutadana).

➤ L’Ajuntament de Sant Just Desvern continua treballant amb l’ober-tura de nous canals de comunicació directes en-tre l’administració i la ciutadania, amb l’objectiu d’impulsar un go-vern obert i col·laboratiu. A les no-ves notes informatives de santjust.cat, les quals es poden consultar, enviar i/o compartir a les xarxes socials, aquest estiu s’hi ha sumat el perfil de twitter @santjustcat i, aquest setembre, un aplicatiu web que permet escoltar, enviar i/o

compartir l’àudio com-plert dels plens munici-pals, així com cadascun dels punts de l’ordre del dia, l’endemà de la seva celebració.

A aquestes noves ei-nes, que pretenen sen-

sibilitzar la pròpia admi-nistració i la població per afavorir la participació, la col·laboració i la corresponsabilitat, s’afegiran d’al-tres com la que permetrà consul-tar el web municipal des dels dife-rents dispositius mòbils.

L’Ajuntament a les xarxes socials

Ràdio Desvern també a la carta

sánchez Piñol presenta Victus al novembre literari ➤ El 6 de novembre, l’escriptor Albert Sánchez Piñol presenta-rà la seva novel·la, Victus, en el marc del Novembre Literari de Sant Just Desvern. Piñol és un dels grans noms de la literatura catalana que passarà per la se-gona edició d’aquest cicle que es va estrenar l’any passat. Victus sortirà a la venda al mes d’octubre. En aquesta ocasió, l’escriptor canvia de llengua i l’ha escrita per primer cop en castellà. A més de Sánchez Piñol, al novembre també passaran per Sant Just escriptors com Lluís Anton Baulenas, Josep Pedrals i Paco Camarasa.

➤ L’emissora municipal ha presen-tat, aquest mes de setembre, la pro-gramació d’aquesta 29a temporada radiofònica des dels jardins de Can Ginestar. A banda de conèixer i po-der parlar amb les diferents persones responsables de programes, també es va fer èmfasi en la importància i el ressò que té Ràdio Desvern a la xarxa. Als perfils de facebook, amb 3.000 amistats, i de twitter, amb 600 seguidors/res, se suma, enguany, el servei de “podcast” engegat a finals de la temporada passada. Aquest servei permet escoltar des de l’ordinador o dispositius mòbils tots els programes de producció prò-pia de l’emissora municipal, quan i des d’on es vulgui.

Les notícies generades pels ser-veis informatius de Ràdio Des-vern, a banda de ser escoltades pel 98.1 fm o per internet, tam-bé poden ser llegides a la xarxa. Actualment són 12.000 les con-sultes mensuals a aquestes infor-macions locals que, com la resta de continguts digitals, poden ser escoltats, enviats i/o compartits a la xarxes.

L’aposta per la informació lo-cal, l’entreteniment i la formació, sempre amb vocació de servei pú-blic, no podria ser la mateixa sen-se la professionalitat de la vuitan-tena de persones col·laboradores de l’emissora i la participació de la ciutadania.


11

¡Prou minuts de silenci!L’any 1995 la Conferència Mundial

de la Dona de l’ONU a Beijing va reco-nèixer que la violència de gènere era una manifestació de les relacions de poder històricament desiguals, en les quals el fet cultural hi té un paper molt rellevant. No podem acceptar, de cap manera, el fet que l’home tingui el dret de dominar la dona i quan no aconsegueix la seva submissió utilitzi la violència.

Van ser les dones, des dels moviments feministes, que van començar a treballar denunciant aquesta problemàtica i van lluitar perquè deixés d’estar amagada a l’esfera privada de la parella i de la família i es reconegués com un problema social amb greus repercussions sobre la salut de les dones i els fills, en molts casos.

És evident que la condició de la dona dins la societat ha evolucionat positiva-ment en els últims anys. Això ha estat possible gràcies a la lluita feminista, el control i la seguretat de la natalitat

i l’accés a la formació i al treball. Tam-bé s’han produït canvis formals a totes les institucions: poder judicial, cossos policials, salut, educació i mitjans de comunicació. Però potser a nivell indi-vidual encara no tothom ha interioritzat que és un fet inacceptable i que s’ha de lluitar per la seva total eradicació. L’eina principal és la prevenció a diferents ni-vells: individual, educant en els valors; a l’escola, treballant per la coeducació; a la societat, amb campanyes de sensi-bilització i un tractament adequat de la informació.

Ens preocupa seriosament que en el moment actual i en nom de la crisi econòmica es retallin molts dels drets socials aconseguits. La lluita contra la violència de gènere i a favor dels drets de les persones també en surt perjudicada. Per exemple:

El govern central té la intenció de res-tringir l’actual llei de l’avortament.

Adduint motius econòmics, el de-sembre de l’any passat es va anunciar el tancament de centres d’atenció i cases d’acollida a la Comunitat de Castella la Manxa.

A Catalunya, les retallades en salut i ensenyament podrien afectar els progra-mes de detecció i intervenció de suport a les víctimes de violència masclista.

Una altra conseqüència d’aquesta crisi econòmica pot ser el retrocés laboral de la dona provocat per l’augment de l’atur, que la pot tornar a casa i fer que perdi la seva independència econòmica.

Finalment, des de la perspectiva d’i-gualtat entre les persones, el més pre-ocupant són els canvis ideològics que malmeten el que s’ha aconseguit fins ara, retrocedint 20 anys enrere.

Dolors Cardona i Úrsula FarràsConsell Municipal de les Dones de Sant Just Desvern

el compromís de Sant Just con-tra la violència de gènere és ferm: a través dels circuits

d’atenció a les dones, de xerrades i tallers de coeducació, i del re-buig institucional explícit que es fa l’últim dijous de cada mes amb una concentració de cinc minuts de silenci, davant l’Ajuntament.

Segons la regidora de Políti-ques de Gènere, Gina Pol, els ob-jectius de la regidoria són principalment dos: acompanyar les dones que pateixen violència per part de les seves parelles perquè tinguin al seu abast tots els re-cursos que necessitin i, d’altra banda, conscienciar el jovent que hi ha models

socials que no es poden reproduir. És per això, afegeix la regidora, que són tan importants les activitats de coedu-cació sobre igualtat de gènere per evitar rols masclistes en les seves relacions.

La proposta d’enguany del Consell Municipal de les Dones, per commemorar el Dia contra la Violència de Gènere, és marcar un camí de petjades de color lila —que ha fet el Centre Ocupacional Caviga—, amb el lema Avancem con-tra la violència masclista, que sortirà des del Parador, des del Mercat i des de Can Ginestar, fins a la Plaça Verdaguer, on tindrà lloc la lectura del Manifest i de textos contra la

violèn-cia vers les dones,

lectures de textos, i una actuació de dansa i

música. En la preparació i realitza-ció d’aquesta iniciativa col·laboren Justdones, l’Institut de Sant Just Devern, Asproseat, C.O. CAVIGA i l’Escola de Dansa de Renata Ramos París.

Fermesa contra la violència de gènere


12 12 12

Accions al carrer per potenciar la utilització del Bicibox➤Sant Just Desvern disposa de cinc zones amb Bicibox (El Parador, Tram-Rambla, La Bo-naigua, Sant Just-Diagonal i Tram-Walden). De moment, el servei de l’Area Metropolitana de Barcelona, és gratuït amb l’objectiu de potenciar el seu ús i que la ciutadania pugui comprovar els seus avantat-ges. Hi ha més de 2.000 punts d’estacionaments a diferents municipis.

Paral·lelament, s’estan fent altres accions per impulsar el Bicibox com demostracions i informació a peu de carrer. A Sant Just Desvern, concre-tament, seran el dimecres 3 d’octubre a les estacions del Parador, Tram-Walden i Tram-Rambla. Més informació: www.bicibox.cat

Mobilitat sostenible i segura➤ L’Ajuntament de Sant Just Desvern és sensible als aspectes i programes que millorin la mobili-tat. És per això, que el Plenari del mes de setembre es va manifestar a favor de la moció d’adhesió a la Carta Internacional per Ca-minar que reconeix els beneficis de caminar, com a indicador clau de societats amb salut, eficiència, inclusió social i sostenibilitat. Ai-xò suposa un compromís amb la tasca de reducció de barreres físi-ques, socials i institucionals que limiten l’activitat de caminar.

En el marc dels actes de la Setmana de la Mobilitat Sos-tenible i Segura, s’ha fet una doble cursa de transports interur-bana de la regió metropolitana de Barcelona —una sortint des de Mas Lluí i l’altra des de la plaça Verdaguer—; i la 9a edició de la Passejada en Bicicleta, enguany sota el lema “Mou-te en la direc-

ció correcta”. L’objectiu d’aques-ta bicicletada —que passa per set municipis— és conscienciar la ciutadania dels beneficis d’utilit-zar la bicicleta o el transport pú-blic en els nostres desplaçaments habituals. Dins la Setmana de la Mobilitat, resta encara pendent la 17a Caminada Popular per Collserola de la SEAS, el 7 d’oc-tubre.

D’altra banda, el Fòrum de la Mobilitat organitzat pel Consell Comarcal —que es va reunir a fi-nal de setembre— ha reivindicat a l’Estat i a la Generalitat inversió en infraestructures que donin més competitivitat al territori.

L’Ajuntament i el veïnat de Mas Lluí també han expressat a l’Autoritat Metropolitana de Bar-celona (AMB) la necessitat que té el nou barri d’un transport públic que els comuniqui directament amb el nucli urbà.


13 13 13

la colla blava ha estat la gua-nyadora de l’edició 2012, després d’una sana rivalitat

amb els grocs, que enguany, com a novetat, també s’ha viscut a tra-vés del hashtag #festamajorsant-just. Així, en el marc de les Festes de Tardor, els blaus posaran a la plaça Verdaguer la rajola que els acredita com a vencedors.

La participació activa del veïnat, a la majoria dels actes, i la impli-cació de les entitats, especialment del grup de persones que formen El Nucli, han estat cabdals perquè aquesta Festa Major hagi estat més variada i enriquidora.

Imatges de la Festa Major 2012

trobada d’entitats

Pregó de Festa Major

guerra de bombardes de grocs i blaus

sopar popular Festa de l’aigua Correbars



14 14

Quan i com es va crear el Centre d’estudis santjustencs?

A finals de 1981 es reuneix un grup de persones per editar un llibre d’his-tòria de Sant Just atès que l’any 1987 es complia el primer mil·lenari del poble. Sis anys d’infatigable feina del Grup d’Història de Sant Just Desvern que el 21 de desembre de 1987 pre-senta el llibre: “Sant Just Desvern, un paisatge i una història”. El divendres 15 de gener de 1988 es fa un sopar a la masia de can Carbonell on parti-cipen dotze membres provinents del grup i decideixen continuar la tasca d’investigació local fundant el Centre d’Estudis Santjustencs.

Quin és l’esperit de l’entitat i de les persones que en són sòcies?

La finalitat essencial és la d’apro-fundir els estudis de la nostra locali-tat en els més diversos aspectes; com també la de vetllar per la conservació de tot allò que tingui a veure amb el patrimoni artístic, arquitectònic o ar-queològic. En definitiva, tot el que es consideri com a llegat de tot el nostre passat històric. Els gairebé dos-cents socis i sòcies que fan possible el CES tenen un esperit inequívocament santjustenc i volen saber més de la història del poble.

l’afició per saber més coses del pas-sat del municipi és només patrimoni dels historiadors?

Els historiadors tenen l’obligació de fer recerca a partir de la inquietud professional. Sortosament, a Catalu-nya han sorgit persones que a partir d’una preparació autodidacta s’han agrupat per cercar als arxius públics o privats dades d’episodis poc o gens coneguts. Amb la recuperació de la Generalitat, els ajuntaments, entenen que a més de la paperassa dels arxius administratius existien documents que volien conèixer la llum del dia.

En aquest sentit, per a nosaltres va ser important la creació de l’Arxiu, per part de l’Ajuntament, l’any 1989, i l’estreta relació que mantenim des d’aleshores, amb l’arxiver, Jordi Ami-gó. Efectivament, hi ha historiadors amateurs que s’integren en equips on sempre sol haver-hi un llicenci-at en història, a més d’una comissió que vetlla per la certesa del que s’ha investigat.

Què es fa amb tota la informació obtinguda després de mesos d’in-vestigacions?

Solen passar-se diferents esglaons fins concloure el treball d’investigació. Si abans parlàvem dels arxius locals, també gràcies als moderns sistemes informàtics, els arxius eclesiàstics, na-cionals, estatals, internacionals, han bolcat continguts a Internet, la qual cosa facilita la feina. Hi ha treballs que un cop acabats es poden publicar a la pròxima miscel·lània (estem prepa-rant la 18a ) o bé es guarden per a la següent. És normal que l’historiador deixi “dormir” el text una temporada a l’espera de concretar dades de què no està gaire segur.

l’activitat de l’entitat es limita només a la recerca?

En absolut. El CES és una entitat santjustenca viva i inquieta. Col-laborem amb la resta d’associacions del poble. Participem dels actes festius al carrer: Fem la Passejada Literària d’Estiu i la Vetllada Literària d’Hivern, que convoquem per al vinent 22 de desembre a l’Ateneu. Impartim confe-rències i xerrades, ben aviat una sobre genealogia: 2 de novembre; abans, el 18 d’octubre, els autors del llibre ens explicaran com era “El Gran Casino de la Rabassada”. Convido els lectors d’aquest Butlletí Municipal que en-trin al web del CES on trobaran les activitats: http://www.santjust.org/centredestudis

Després de tants anys d’estudi, s’han trobat amb alguna grata sorpresa?

Cada investigació per si mateixa ja inclou una allau de sorpreses. Solen ser gratificants perquè les obrim al coneixement popular a través del llibre monogràfic que editem o bé com a article d’una de les nostres miscel·lànies.

Per a quan una miscel·lània amb tes-timonis de dones de sant Just?

La regidoria de Polítiques de Gène-re, conjuntament amb l’Arxiu Histò-ric, ens han demanat la col·laboració per tirar endavant un llibre que re-culli l’opinió de cinquanta dones so-bre determinats períodes de la seva vida familiar o col·lectiva. Dispo-sem dels esborranys d’una trentena d’entrevistes que cal anar desglos-sant temàticament. Però encara cal entrevistar-ne una vintena més. És un treball que requereix un notable esforç. Estem cercant les persones que poden tirar-ho endavant. No és una tasca fàcil. En principi hem previst que pugui ser monogràfic i editar-lo l’any 2014.

El Centre d’estudis santjustencs porta 25 anys custodiant i explorant la memòria històrica localAls membres del Centre d’Estudis Santjustencs els uneix la curiositat i l’interès per extreure dels baguls indivi-duals del veïnat qualsevol detall que ajudi a saber més del passat de Sant Just Desvern. El Pere Font i Grasa és,

des de l’any 2011, president d’aquesta entitat que ha fet 25 anys i que porta a la seva esquena 17 miscel·lànies amb articles que són finestres obertes a la història del nostre municipi.


15 15

tornen els entrenaments, els partits i les competicions. Les entitats esportives i els clubs

de Sant Just Desvern han iniciat les seves respectives temporades amb nous reptes i la il·lusió de millorar els resultats de l’any passat.

Les escoles esportives municipals i les que fan les entitats —a les quals l’Ajuntament destina més de 75.000 € del pressupost en subvencions— són una iniciativa que any rere any té un gran èxit de participació entre els nostres infants. No debades, en-guany 800 nens i nenes participaran en aquesta proposta.

Fruit del gran moviment que es viu i es respira al poble —hi ha 22 entitats i clubs i moltes persones que també el practiquen de forma individual a La Bonaigua i al car-rer— l’Ajuntament impulsa la mar-

ca justesport, amb l’objectiu que qual-sevol club, entitat o grup esportiu, sigui la modali-tat que sigui, se sentin membres de quelcom més gran, d’un mu-nicipi que aposta per la pràctica esportiva com a font de salut, de valors, de convivència i de superació. A banda d’utilitzar la marca en els grans esdeveniments esportius que es visquin dins i fora del poble, a poc a poc, també es preveu que justesport sigui un logo que unifiqui i crei cohesió entre totes les persones que fan esport a Sant Just, explica el regidor d’Esports Víctor Murillo.

La pràctica esportiva és necessà-ria en totes les franges d’edat, pe-

rò molt més recomanable en les prime-res etapes de la vida. A Sant Just, els infants de 4 a 15 anys tenen un ampli ventall d’iniciatives

esportives per triar: des de la inicia-ció esportiva i l’aeròbic per als més petits, fins a les escoles de promoció esportiva —patinatge artístic, futbol 7 i futbol 11, futbol sala, natació, handbol, bàsquet, atletisme, ska-te, voleibol, gimnàstica rítmica, equitació i hoquei sobre patins. A aquesta oferta pública s’afegeix la que ofereixen els centres privats del municipi.

Comença una nova temporada esportiva sota la marca


16

➤ L’Espai de Joc de l’equipament de la Pl. de la Pau ha iniciat de nou l’activitat. Aquesta iniciativa, impulsada per l’Ajuntament i la xarxa 0-6, va adreçada a infants de 0 a 10 anys i les seves famílies, en horari de 17 a 19 h, de dilluns a divendres, en funció de si es fa espai de joc (lliure) o espai de joc: fem propostes (semidirigit).

L’espai està preparat perquè els nens i nenes aprenguin tot jugant, experimentant, gaudint i imaginant, mentre se senten acompanyats i on tenen l’oportunitat de relacionar-se amb altres infants i persones adultes. Alhora és un espai de trobada on les famílies poden compartir aspectes relacionats amb la criança i educació dels seus fills i filles.

il Mercat de nadal els dies 1 i 2 de desembre a la pl. Camoapa➤ La Unió de Botiguers i Co-merciants de Sant Just Des-vern (UBIC) i l’Ajuntament impulsen la segona edició del Mercat de Nadal. En aquesta ocasió, el Mercat se celebrarà els dies 1 i 2 de desembre al mateix espai, la plaça Camoapa.

L’esperit d’aquesta iniciativa és dinamitzar el teixit comer-cial santjustenc i oferir-los un espai fora de la botiga habitual perquè mantinguin un contacte directe i festiu amb les persones consumidores. A banda de les parades de productes també hi haurà diferents activitats.

L’espai de joc comença l’activitat


17

EN FLAIX

en el marc de les Jornades europees de Patrimoni s’ha fet una xerrada sobre els codis QR que s’han instal·lat a diferents edificis i equipaments; i una interessant visita a la masia —de propietat pública— de Can Baró, recentment restaurada.

el 18 de setembre el veí antonio Bagur Mercadal va fer 101 anys acompanyat de la seva família. l’alcalde i la regidora de Benestar social, gina Pol, van anar a casa seva per felicitar-lo personalment.

el ciclista santjustenc alberto losada ha participat a la 67a Vuelta Ciclista a espanya amb l’atractiu afegit que, el 26 d’agost, sant Just Desvern va ser un dels municipis catalans per on va passar l’etapa entre andorra la Vella i Barcelona.

Ràdio Desvern ha iniciat la 29a temporada amb un programa especial, als jardins de Can ginestar, on es va presentar la pro-gramacio 2012-2013. Va ser dirigit per Jordi Domènech i van desfilar col·laboradors/es dels diferents programes.

Miracle Martí Coderch ha bufat 103 espelmes. Va nèixer el 22 de setembre de 1909 i viu al c. Badó. l’alcalde i el regidor Pere-Joan Deniel, van visitar-la a casa seva per felicitar-la en una data tan especial.

l’equip femení d’esquaix de Can Mèlich Club, actuals cam-piones d’espanya i de Catalunya, van participar a principi de setembre al Campionat d’europa de Clubs d’esquaix, a Praga, aconseguint una magnífica setena posició final.


18

Valoracions sobre la DiadaEscric aquestes línies poques hores després que Catalunya hagi viscut la Diada més rei-vindicativa de la seva història. Una Diada que mereix una anàlisi i una valoració.

Primer de tot, permeteu-me que em refe-reixi als actes que van tenir lloc a Sant Just. L’assistència de públic als actes fou molt su-perior als anys anteriors, en consonància amb el que ha passat en diferents pobles i ciutats del país. Un cop més, cal felicitar les entitats i persones que d’alguna forma o altra van fer possible que, un any més, la nostra Diada fos també un èxit. I no només fou un èxit a nivell quantitatiu sinó també qualitatiu. I és que a diferència d’altres llocs, els santjustencs van mostrar un gran respecte cap a totes les institucions, entitats i formacions polítiques que van participar en la Diada. Un respecte que, per exemple, no han tingut aquells que per a dues vegades han retirat la senyera que el passat mes de juny es va plantar a la Penya del Moro.

Tanmateix, el gran èxit de la manifestació del dia 11 a Barcelona obliga a fer una reflexió en clau nacional, no merament local. És obvi que la manifestació fou un clam independen-tista i que aquest clam està en consonància amb el fet que l’independentisme ha passat de ser un moviment residual a ocupar, de forma natural, la centralitat de la política a Ca-talunya. Molt breument explicaré les tres prin-cipals raons que al meu entendre expliquen aquest fenomen. 1. Arran de la sentència del TC sobre l’Estatut, les posicions federalistes quedaren ferides de mort. Molts veiren en aquell malaurat intent, el darrer esforç de Catalunya per trobar un encaix dins l’Estat espanyol. 2. El permanent ús que s’ha fet des de fora de Catalunya de l’anticatalanisme com a recurs per obtenir vots. Aquesta estratègia, gairebé sempre emprada per la dreta espanyo-la, ha tingut una resposta massa tèbia per part del progressisme espanyol. 3. La tendència de l’ésser humà a cercar respostes simples a problemes molt complexos. Especialment en moments d’intensa crisi econòmica com la que afecta actualment el nostre país. Molts catalans de bona fe han arribat a creure que la independència és un camí fàcil i que resoldrà tots els nostres problemes. Aquelles forma-cions que, frívolament, han alimentat aquesta percepció hauran de carregar a mig termini amb la frustració que es generarà en bona part de la societat catalana si la independència no es fa realitat.

Tanmateix, voldria acabar fent una deman-da al meu partit, el PSC. Davant l’evidència que la societat catalana ha canviat, no po-dem mantenir el discurs dels darrers anys de forma impertorbable. Urgeix acceptar amb naturalitat el dret del poble català a tenir un debat serè i honest sobre la seva vinculació amb Espanya i a decidir de forma lliure i de-mocràtica el seu futur.

www.socialistes.cat/sectorials/política-munici

ReflexionemBenvolguts veïns i veïnes,

Quan escric aquestes ratlles i han passat uns dies després de la manifestació popular i històrica de la Diada l’Onze de Setembre, vull fer-vos arribar algunes reflexions.

Enguany, la Diada Nacional no va ser una diada més. Ens ha situat a tots en una cruïlla històrica sense precedents.

Concretament, a la gent de Convergència, ens converteix en els responsables de liderar el procés cap a l’estat propi que ja vàrem encetar l’any 2010.

Us convido a rellegir amb tranquil·litat la valoració que va fer el president Mas l’endemà de la manifestació i la conferència que va pronunciar al Foro Nueva Economía de Ma-drid, i a assumir com a propis els reptes que hi descriu i els compromisos que ha contret amb els ciutadans de Catalunya.

També us convido a interpretar el resultat de la reunió que, quan llegiu aquest escrit, ja haurà mantingut amb el president del Govern de l’estat.

I què ens correspon fer com a militants o simpatitzants de Convergència?, us pregun-tareu. Sóc dels que penso que ens toca ser-hi. Ser-hi i ser ferms en la nostra convicció, perquè la història l’escriuen cadascun dels homes i les dones que en són protagonistes i humilment la gent de Convergència ens sen-tim amb la capacitat de fer-ho. Des de cada poble i des de Sant Just també.

Com a nació hem iniciat un camí de no re-torn cap a la llibertat. Hem encetat la transició nacional catalana que té la seva primera esta-ció en la consecució de la Hisenda Pròpia.

Com ja heu pogut comprovar, aquesta fer-mesa de plantejaments que estem demostrant ha encès les ires dels sectors més rancis i conservadors de l’espanyolisme intransigent, que estan calumniant-nos, difamant-nos i mi-rant de dilapidar el nostre prestigi i el nostre bon nom.

No ho permetrem. Catalunya és patrimoni de tots els catalans, de tots aquells que fa tants anys que treballeu per aixecar aquest país i portar-lo a un futur ple d’oportunitats i situar-lo entre les grans nacions d’Europa i el món.

Intentaran dividir-nos i debilitar-nos, però sabem que comptem amb l’actiu més impor-tant, que és el capital humà que formen els homes i les dones de Catalunya.

Per això, hem de ser actius i hem d’estar orgullosos. Ara, amics, companys i compa-nyes de Sant Just Desvern, hem de guanyar la llibertat!

www.ciu.cat/santjutst

Joan Basagañas CampsGrup Municipal del PSC

Miquel Obradó Dalmau Grup Municipal de Ciu

10 i 11 de novembreals carrers Creu del Pedró i Freixes

Inscripcions a través del web

kartsdecoixinets.org i al Casal de Joves

InsCrIPCIons XXXVI Cursa

de Karts

NOTA: L’article del grup municipal de Via Democràtica d’aquest mes no s’ha lliurat en el termini establert.


19

the democracy, stupid!La manifestació de l’11 de setembre ha

estat, sens dubte, una de les més multitudi-nàries (si no la més) que han vist els carrers de Barcelona. L’èxit d’aquesta manifestació sota una reclamació clara i diàfanament in-dependentista, i les seves conseqüències i derivades, cal que siguin analitzades de ma-nera serena.

La generalització de federalistes primer, i d’independentistes després, acompanyats per la poca transcendència dels plantejaments purament autonomistes o regionalistes (amb prou feines defensats per un Partit Popular a Catalunya que en privat també es deixa sentir reconeixent que certa asimetria respondria millor a la realitat del país), no fa més que posar de relleu que alguna cosa no funciona, que alguna cosa grinyola en la configuració territorial de l’actual Estat espanyol.

El pacte constitucional, que en el seu moment va tenir la gens despreciable virtut d’encalmar la remor de sabres i contribuir a la construcció d’una democràcia sobre uns pilars sociològicament empapats de franquis-me, va emplaçar tàcitament les parts a un “anar fent” a un “progressiu encaix”. El que passa és que cadascuna de les parts perse-gueix objectius oposats, i el projecte de nació espanyola sembla en essència incompatible amb la visió que bona part de la ciutadania catalana té dels propis horitzons nacionals i d’autogovern.

El dia 11 es va posar sobre la taula obrir el camí cap a la independència. Però no podem ara sustentar una decisió tan transcendental en una manifestació. És imprescindible que aquesta reivindicació passi per la balança com més aviat millor: Cal votar i que la ciutadania decideixi de manera lliure i democràtica. Cal que, en definitiva, el poble exerceixi el seu inalienable dret a l’autodeterminació. I cal que, amb urgència, es trobin les vies per con-vocar un referèndum on la ciutadania sigui preguntada explícitament sobre això.

Calen grans dosis de generositat, d’humili-tat i d’alçada política. I sobretot d’honestedat, per no amagar problemes durs i reals, sota les banderes respectives. Qui es pensi que amb una Catalunya independent estaria tot solucionat, és que no ha entès res.

Perquè en definitiva es tracta de treballar dia a dia per fer de casa nostra un lloc mi-llor, on tothom tingui la possibilitat de fer un projecte de vida amb equitat i dignitat. Es tracta de ser responsables i corresponsables dels nostres destins i horitzons. Es tracta d’exercir la nostra sobirania davant l’Estat espanyol, però també davant dels mercats i les polítiques que s’orienten a perpetuar i accentuar unes relacions de poder basades en els privilegis d’uns pocs.

The democracy, stupid! Is the demo-cracy!

www.iniciativa.cat/santjust

Y después qué... Hoy quiero aprovechar nuestro espacio de

expresión dentro de EL BULLETI para plan-tear una serie de cuestiones que me preocu-pan de forma muy notable y que, de momento, no solo están muy lejos de estar resueltas, sino que ni tan siquiera son abordadas por los que, según ellos, abanderan el movimiento del independentismo catalán.

Cuestiones que, a mi modesto entender, sí son fundamentales y deben someterse a debate en la misma proporción que los discur-sos patriotas y que en si mismo solo son eso, discursos, más populistas que populares.

Qué pasará con el déficit fiscal, con el paro juvenil, la sanidad, la educación, la justicia, las prestaciones sociales; qué pasara cuando todos nuestros productos sean gravados con más impuestos (aranceles) y dejen de ser eco-nómicamente competitivos para el mercado español que. hoy por hoy. supone el 80% de la venta del producto catalán. ¿De qué manera tiene pensado el hipotético gobierno de la nación catalana abordar éstas y muchísimas otras cuestiones no menos importantes que las anteriores? Pero no, de estos temas no se habla y, si se hace, siempre es desde un punto de vista eufórico, poético, fantástico y en ocasiones hasta con un puntito de estilo narrativo infantil. ¿Que bien que nos irá a todos después verdad?

Qué opinan nuestros vecinos europeos, y cuando digo vecinos europeos me refiero a un vecino concretamente, que no es otro que el que está dirigiendo el destino de Europa, ya que para su desgracia esta fiesta (la crisis económica) la pagan ellos, los alemanes. ¿Lo saben? ¿Conocen las intenciones del gobier-no de Cataluña? ¿Están de acuerdo? ¿Nos apoyan? ¿Cuánto tiempo pasará antes de que pudiera Cataluña ser una nación integrada de pleno derecho en la Unión Europea? ¿Qué ocurrirá en el sector industrial? ¿De qué ma-nera encajará una maltrecha economía que no entiende de fronteras ni de banderas? .

En lo que seguro que estaremos de acuerdo, dejando a un lado nuestra ideología política, es que si el que ha cogido la bandera indepen-dentista con vocación de mártir, según él, no nos traslada su plan de vuelo, sus intenciones, su capacidad de solventar las dudas sobre los temas que he recogido en estas líneas, antes de plantear siquiera la posibilidad de llevar al pueblo catalán a una consulta sobre sobe-ranía, será porque simplemente no puede y ¿que querrá decir esto? Que estamos de nuevo ante una cortina de humo, un mal farol de póquer, una nueva decepción para Cataluña, una pérdida de tiempo, una irresponsabilidad por parte de quien dice amar a Catalunya, una frivolidad demasiado cara que ni nos toca ni nos la merecemos.

[email protected]

Lluís Monfort Peligero Grup Municipal d’ICV-EuiA

#inDePenDÈnCiaDiuen que una imatge val més que mil paraules... Manifestació històrica i primer pas CAP A LA INDEPENDÈNCIA

#11setembre #11s2012 #diada #tenimpressa #Independència #FreedomForCatalonia #Catalu-nya9estat #niunpasenrere

www.esquerra.cat/santjust

Sergi Seguí Esteve Grup Municipal de Junts

per Sant Just

Enric Salvadores Manzano Grup Municipal del PP

la policia impulsa els premis conviu 2012 · danista, casa regional d’extre-madura, ae martin...

Documents