la pintura de paisatge segle xix
TRANSCRIPT
1
LA PINTURA DE PAISATGEel segle XIX
Nom: Ramon Casabosca
Assignatura: GHAU
Data: 08-05-2011
2
ÍNDEX
Introducció .................................... 3 Neoclassisme................................. 5 Romanticisme ................................ 9
Realisme ........................................ 22 L’Impressionisme ......................... 32 El Simbolisme .............................. 49 Conclusions .................................. 52 Fonts d'informació.......................... 54
3
INTRODUCCIÓ El paisatge és el gènere pictòric on es representa un conjunt visual
natural o urbà. El cel acostuma a estar inclòs en la selecció realitzada per l'artista, la llum i els fenòmens naturals poden esdevenir el motiu de l’obra.
Trobem les primeres pintures de paisatge en el primer segle AC, en els frescos Romans de les cambres decorades.
Al començament del Segle XV, la pintura de paisatges es va establir definitivament com un gènere a Europa, com una distracció per a l'activitat humana, sovint expressada en un tema religiós.
En La segona meitat del segle XIX és produeix el despertar europeu del paisatge.
En el Romanticisme és mostra culte al paisatge, un paisatge salvatge, indòmit; que reflecteix el poder de la creació i la petitesa de l’home.(Delacroix, Constestable, Turner)
En el Realisme: Reacció a l’excessiu idealisme del romanticisme en els anys centrals del segle XIX . Els autors És proposen no només interpretar el paisatge sinó viure’l. (Millet,Coubert)
4
INTRODUCCIÓ S.XIX
Els Impressionistes revolucionaren la tècnica pictòrica que intentava captar els aspectes més fugitius de la natura, la llum, el moviment.
A la pintura catalana el paisatgisme ha estat un dels gèneres més preferits pel públic des del segle XIX, i aparegueren grans noms com Lluís Rigalt, Ramon Martí i Alsina, Joaqui Vayreda i molts més, que dóna'n un caràcter especial a l'art català.
L’art ja no està referit als grans ideals cognoscitius,religiosos o morals, sinó a un ideal específicament estètic
La naturalesa és una font d’estímuls als quals corresponen sensacions que l’artista interpreta i comunica
La naturalesa no és només font de sentiment, també indueix a pensar
5
NEOCLASSICISME
Moviment estètic de base intel·lectual Primera etapa (1750-1780) Classicisme Rococó Segona etapa (1780-1800) Classicisme de la revolució Expressió de la ideologia en imatges de la burgesia ascendent Critica els excessos i el virtuosisme de l’art precedent És compromet a fons amb la problemàtica del seu temps
6
PINTURA NEOCLASSICA
Tema moralitzador Establiment de valors cívics Temes inspirats per l’antiguitat Grega i Romana La forma prima sobre el color Composicions sovint dicotòmiques Utilització de la llum en forma de raig Perduà de la superfluïtat Representació del moment abans de l’acció
7
Jacques Louis David (1748-1825):
La seva vida està íntimament lligada a la revolució francesa, de la qual va ser un fervent partidari.
Després del triomf de la revolució, es va posar al servei de la nova República.
Retrata amb el seu pinzells els nous herois revolucionaris. Després de passar per la presó diverses vegades amb el triomf de
Napoleó va ser nomenat pintor de cambra. En aquesta època es convertirà en el gran pintor del nou imperi.
8
Jean Auguste Ingres (1780-1867)
L’altre gran pintor neoclàssic. Deixeble de David. Format a Itàlia, va estudiar i admirar profundament la pintura de Rafael,
i els seus models ja no seran els antics grecs i romans sinó els pintors renaixentistes.
Va representar la resistència dels ideals i les tècniques clàssiques, com la preponderància de la línea enfront el color i l’estructura serena i clara enfront el color i el moviment agitat de Delacroix i els romàntics.
9
ROMANTICISME
Prové dels pensadors Alemanys, principis del S.XIX. Per revifar una tradició cultural germànica com alternativa dialèctica d'universalisme classicista.
Ruptura amb la tradició, amb un ordre anterior i amb una jerarquia de valors culturals i socials, en nom de la llibertat.
El romanticisme és un cert “estat d’ànim” que és manifesta en obres d’art.
El teisme del ser suprem és contraposa el cristianisme com a religió històrica.
A l’imperi a la nació A la raó universal al sentiment individual A la història com a model la història com a experiència viscuda. A la societat com a concepte el poble com entitat geogràfica, històrica,
religiosa i lingüística.
10
PINTURA ROMÀNTICA
La pintura romàntica refusa els convencionalismes neoclàssics imposats per David i els seus deixebles i es caracteritza per:
Recuperació de la potencia suggestiva del color en detriment del dibuix, s’alliberen les formes i els límits excessivament definits.
Utilització d’una llum vibrant i del joc de llums i ombres Utilització de composicions dinàmiques, on hi ha elements en posicions
convulses i gestos dramàtics. Culte al paisatge, un paisatge salvatge, indòmit; que reflecteix el poder
de la creació i la petitesa de l’home. Temes de revolucions polítiques o desastres, on hi ha un enfrontament
èpic del poble contra els seus opressors o contra la naturalesa salvatge.
11
El paisatge romàntic a França:
El romanticisme s’estableix a França després de llarga lluita amb el neoclassicisme, art oficial de l’Imperi.
La pintura romàntica francesa és una al·legoria de França a la deriva després de caure Napoleó.
Força suggeridora del color (en detriment del dibuix neoclàssic) Acurat tractament de la llum que completa la càrrega simbòlica i
reforça el color . Composicions dinàmiques . Tractament subjectiu del paisatge: transmet un estat anímic . Temes: revolucions polítiques, desastres, sentiments apassionats
(assumptes exòtics, dramàtics, malenconiosos, de terror i passió ... ). El retrat: uns dels millors gèneres per a representar l’esperit romàntic.
12
E. Delacroix
Alumne de Pierre Guérin a l’École des Beaux-Arts Company de Géricault Fervent defensor de la llibertat de L’artista enfront dels cànons
classicistes Rebutjar l’ús de model, fet que provocar que la seva obra fos sovint
imperfecta. Cercà un equilibri cromàtic basat en la complementarietat dels colors.
13
T. Géricault
Rúan, 1791-París 1824 Pintor romàntic més representatiu Influenciat per l’obra de Miqual angel i Rubens Tracta temes de la vida quotidiana, elevant-los a la categoria de fets
històrics Les seves obres mostren la desesperació i el sofriment de la gent
14
El paisatge romàntic a Anglaterra Va sorgir a principis del segle XIX, de la mà de John Constable y
Joseph Mallord William Turner. Ambdós artistes, tot i d’estils netament diferents, miraven de plasmar
els efectes de la llum i de la atmosfera. Els llenços de Constable son poètics i expressen la cultivada suavitat
del camp anglès, tot i el seu enfocament objectiu i científic, ja que al pintor l’atreia pintar a l’aire lliure on feia nombrosos estudis de las formacions dels núvols i prenia notes de les condicions lumíniques i climatològiques.
Turner buscà el sublim de la naturalesa, tot pintant catastròfiques tempestes de neu o plasmant els elements —terra, aire, foc i aigua— d’una manera borrosa, quasi abstracta. La seva manera de dissoldre las formes en la llum i en transparències de color tindria gran importància en el desenvolupament de la pintura impressionista francesa.
A més d’aquest dos pintors eminentment paisatgistes, cal també esmentar el pintor visionari W. Blake.
15
William Blake (1757-1827)
Va ser un artista estrany i visionari.
És va formar fent gravats, però va treballar principalment l’aquarel·la. A part de pintor també va ser escriptor i va il·lustrar els seus propis
llibres, els llibres d’altres autors o clàssics com l’obra de Dante o les Sagrades Escriptures.
Iniciat en l’esoterisme la seva obra té un marcat caràcter simbòlic. Va tenir influències de Miquel Àngel, del gòtic i dels gravats italians del
renaixement. La seva obra a la vegada es considera una precursora del
surrealisme.
16
L’Àngel invita a Dante a penetrar en les llames.
National Gallery of Victoria,
Melborne
El Valle de los jefes negligentes
National Gallery of Victoria,
Melborne
17
John Constable (1776-1838)
Considerat un dels primers paisatgistes moderns. Va sortir del seu estudi i anar a pintar a l’exterior. Considerat per la seva tècnica un precursor d'Impressionisme i del
realisme. Utilitza una tècnica molt lliure i directa, aplicant els principis de
l’aquarel·la a l’oli. Intentant captar la llum del moment, per ell el principal és el color per
sobre del dibuix i aplica el color en taques gruixudes amb espàtula, un crític contemporani deia que utilitzava “pinzellades burdes i rudes que ofenien al tacte”.
El tema per ell era secundari, reflectia escenes quotidianes.
18
John Constable Carro de Fenc 1821, oli sobre tela,
130,5x185,5cm National Gallery, London, Anglaterra
19
Joseph Mallord William Turner (1775-1651) Pintor de caràcter extravagant. La seva pintura va patir una forta evolució, partint de tonalitats
obscures i de respecte a l’objecte, va acabar diluint els objectes en l’atmosfera, en un pintura que arriba en els últims anys a ratllar allò visionari o al·lucinant.
Utilitza la tècnica de l’aquarel·la aplicada a l’oli, aconseguint un efecte de fluïdesa i transparència.
La llum i el color de les seves pintures no són realitats visuals, sinó visions imaginàries que ens distancien dels sentits per convertir-se en evocacions oníriques.
Va tenir molta influència en pintors posteriors com Monet, Pisarro i Sisley.
20
Joseph W. Turner El darrer viatge del buc de
guerra temerari 1839, oli sobre tela 91x122cm National Gallery, Londres, Anglaterra.
21
El paisatge romàntic a Alemanya A Alemanya el romanticisme neix com a oposició al racionalisme
francès i està íntimament lligat al nacionalisme alemany. La recerca de la pàtria comuna farà que els romàntics alemanys
enyoressin l’Edat Mitjana on s’havia format l’Imperi Romano-Germànic, únic estat alemany fins aleshores.
Un dels artistes més destacats del romanticisme alemany serà Caspar David Friederich (1774-1840) Home de temperament místic, va ser principalment un paisatgista, va estar molt arrelat a Alemanya i va pintar paisatges buscant pintar un espai que reflectís la petitesa de l’ésser humà davant la creació.
Els seus paisatges són grandiosos i plens de poesia, reflectint la profunda espiritualitat del seu autor. També li agradava pintar arquitectures gòtiques en una mena d’espai oníric i misteriós.
Entre la seva obra destaquen el naufragi de l’Esperança, Els penya-segats calcaris de l’Illa de Rügen, Viatger davant el mar de boira, Abadia al bosc de roures...
22
REALISME
Reacció a l’excessiu idealisme del romanticisme en els anys centrals
del segle XIX
sorgeix una nova corrent pictòrica que defensa que la pintura ha de
plasmar la dura realitat.
sense ornaments.
sense sublimacions.
basada única i exclusivament en l’observació directa de la realitat
quotidiana present.
23
REALISME,CONTEXT HISTÒRIC
La definitiva implantació de la burgesia com a classe dirigent
Pressa de consciència dels artistes dels greus problemes socials
causats per la industrialització: treball infantil, horaris extenuants,
sinistralitat laboral altíssima...
El desencís pel fracàs de les revolució de 1848 (que acaba entronitzant
a Napoleó III) genera un abandó dels grans ideals. Que fa que els
artistes es concentrin en els problemes socials concrets.
24
Escola de Barbizon Grup de pintors paisatgistes designats despectivament amb aquest nom. Admiradors dels paisatges de Constable. Van intentar renovar el gènere del paisatge a mitjan segle XIX. És proposen no només interpretar el paisatge sinó viure’l. Els principals representants són Corot, Daubigny i Millet. En l’ última etapa de la seva vida. Poden ser considerats precedents i
precursors del paisatge impressionista.
Jean-François Millet1857Museu d’Orsay, París
25
Escola d’Olot
Grup d’artistes paisatgístics, van iniciar un estil pictòric a la segona meitat del segle XIX
El creador de l’escola va ser Joaquim Vayreda i vila L’escola d’Olot va prendre el paisatge de la Garrotxa com a font
d’inspiració per la seva obra. Tema: la creació divina, representada en paisatges tranquils o en el
costumisme de la vida senzilla de la pagesia. Inicialment no va tenir gaire pes en el conjunt de la pintura catalana de
l’època, però a partir d’una exposició celebrada a Sitges l’any 1892, l’Escola d’Olot comença a formar part de l’escola catalana de pintura.
Ja a finals de la dècada dels 70, a Olot es van fer diverses exposicions d’arts plàstiques, on hi exposaren el bo i millor dels pintors catalans, juntament amb els olotins..
26
Joaquim Vayreda Format a Barcelona i coneixedor de l’art que es desenvolupava a París. Aportà l’estil après amb el seu mestre Martí Alsina de filiació realista i Josep
Berga l’autodidactisme de la pintura a l’aire lliure, així com un seguit d’iniciatives quant la temàtica: postes de sol, camps de fajol, ...
El seu ideari estètic no és renovador: l’actitud de J. Vayreda i de Berga davant la natura era d’observació, però no com una simple còpia, sinó embellint-la .
Per a ells l’art estava inqüestionablement lligat a la religió; no responia a posicions realistes com l’Escola de Barbizon, tot i que pot semblar que tinguin punts en comú.
Joaquim VayredaEl Jove pagès1871-76Col·leccions de pintura de l’Abadia de Montserrat
27
PINTORS REALISTES
Jean François Millet (1814-1875)
Va ser el gran pintor del món rural
profundament religiós.
Els seus quadres reflecteixen la senzillesa i la calma del món rural, a la
vegada que fa un al·legat de la duresa d’aquest món .
Reflectint la grandesa de les coses simples i primordials.
Utilitza uns colors sobris i terrosos (grocs...) i una pinzellada de taca
gruixuda,
amb un notable domini del joc de llums i ombres per donar aquesta
sensació de solitud.
La seva pintura va influenciar sobre els impressionistes i
postimpressionistes, va ser especialment important per Vincent Van
Gogh.
28
Jean François MilletLa primavera1868-1873. 86 x 111 cmMuseu d’Orsay. París, França
Jean François MilletLa pradera del rebaño, luz de luna 39,5 x 57 cmMuseu d’Orsay. París, França
29
GUSTAVE COUBERT(1819-1877)
Pintor polèmic, clarament ideologitzat per la causa obrera
la seva temàtica, reflecteix la pobresa i la misèria sense ornaments, i
dibuixa nus femenins sense idealitzacions.
Va estar exclòs dels circuits comercials de l’art, arribant el 1855 a muntar
una exposició paral·lela a l’Exposició Universal, on mostrar el seu quadre
el taller que va causar gran escàndol.
Activament compromès en la comuna de París de 1871 va morir exiliat a
Suïssa.
Va admirar els pintors barrocs com Velázquez, Zurbarán, Ribera,
Rembrandt, Frans Hals o Van Dyck i a contemporanis seus com Géricault.
La seva pintura de pinzellada gruixuda, amb fons obscurs que ressalta la
riquesa de color, un color que prepondera sobre el dibuix.
30
GUSTAVE COUBERTEl Mediterrani amb paraules1854. Oli sobre tela. 27 x 46 cmMusée Fabre.Montpellier, França
GUSTAVE COUBERTDamas de Poble1851. Oli sobre tela. 54 x 65 cmCity Art GalleryLeeds Suezia. Inglaterra
31
GERMANDAT PRERAFAELITA Moviment anglès de mitjan segle XIX que reacciona contra el realisme
influït per l’obra de Rafael; consideren aquesta tendència teatral i hipòcrita .
Varen formar una societat secreta anomenada Germandat Prerafaelista, amb referència a l’estil de principi del Renaixement i que és anterior a Rafael .
Varen abastar una combinació de realisme i simbolisme (s’inspiraven en la poesia); pintaven temes seriosos, generalment religiosos o romàntics (s’oposaven a la pintura històrica, molt de moda aleshores) .
El 1849 es coneix l’existència d’aquesta societat secreta, la qual cosa causa gran indignació a Anglaterra; tanmateix, no deixen d’exposar a la Royal Academy .
Des del 1852 adquireixen gran popularitat, però aviat passen de moda . Entre els seus exponents destaquen John Everett M illais , William H. H
unt (tots dos anglesos), i Dante Gabriel R ossetti (italià)
32
IMPRESSIONISME
El impressionisme sorgeix a la segona meitat del segle XIX,
revolucionar la tècnica pictòrica que intentava captar els aspectes més
fugitius de la natura, la llum, el moviment...
Refusen els temes acadèmics tradicionals, però a diferència dels
realistes també refusen la pintura de taller.
Reivindicant la pintura a l’aire lliure, obsessionant-se per la llum i la
seva captació a través de la pintura.
La llum com inestable, canviant, aquest dinamisme de la llum canvia
l’aparença dels objectes que com aquesta esdevenen inestables, en
continu moviment.
Els principals precedents del impressionisme van ser els paisatgistes
anglesos Constable i Turner.
33
TÈCNICA
. Apliquen les teories de la descomposició dels colors als seus quadres. Tres
colors primaris: groc, vermell i blau; tres complementaris: violeta, verd i
taronja.
. Els objectes només es veuen en la mesura en que la llum incideix sobre
ells. lumínica
. Un mateix tema es pintat diverses vegades sense més canvis que els
matisos d’il·luminació cromàtica.
. Les ombres deixen de ser obscures i es redueixen a espais acolorits amb
tonalitats complementàries (tonalitats violetes, ataronjades...).
. Desapareix el clar-obscur i el dibuix.
. Pinzellada solta, no retoquen les pinzellades i prefereixen la taca
pastosa i gruixut.
. Els pintors fugen dels estudis al camp, volen reproduir els colors purs la
llum pura, sense retocs.
34
CONTEXT HISTÒRIC
. Data d’inici del grup és el 1855 amb l’Exposició Universal de París.
. El 1863 creació del “saló dels refusats”, on exposen els artistes que no havien
estat admesos al Saló oficial.
. La crítica oficial sempre va ser molt hostil a la pintura creada pels
impressionistes i els artistes sentien que estaven lluitant contracorrent pel triomf
dels seus ideals estètics.
. Aquest grup d’artistes innovadors estava composat per Édouard Manet, Edgar
Degas, Claude Monet, Pierre Auguste Renoir i Camile Pissarro i es solien reunir
al cafè Guerbois.
. Tot i el refús de la crítica oficial els pintors causaven furor entre el públic més
avançat i alguns marxants començaven a valorar econòmicament la seva
pintura, cosa que va fer que a final de segle comencessin a aconseguir una
certa respectabilitat per part de la crítica oficial.
35
ÉDOUARD MANET (1832-1883)
Admirador de Velázquez i Goya,
Els temes de les seves obres creaven polèmica en l’època
Així el seu quadre Le dejeuner sur l’herbe de 1863, esposat al “saló dels
refusats” va escandalitzar a la crítica pel nu femení en primer pla, igualment el
nu, Olimpia de 1865 va ser també un escàndol.
Els crítics deien Manet que copiava als grans mestres per intentar destruir-los.
Utilitza el pinzell gruixut amb prudència i als seus quadres més que grumolls de
color es contempla una massa uniforme, amb fins contrastos cromàtics i una
gran lluminositat.
Tot i compartir part dels ideari impressionista mai es va identificar plenament
amb el grup, encara que va freqüentar les tertúlies del cafè Guerbois entre els
anys 1868 i 1869 i va ser amic de molts dels altres pintors impressionistes,
especialment de Monet .
36
ÉDOUARD MANET
Le grand canal a Venise
1874, oli sobre tela, 2107x 1748
37
EDGAR DEGAS (1834-1917)
.Va estudiar a Rafael a Itàlia, de retorn a París, estudia a Ingres, membre de l’alta
burgesia com Manet,
.No es considera un impressionista ple, sinó com Manet un artista lliure molt lligat
al moviment i que va fer d’enllaç entre aquest nou moviment i la pintura
tradicional.
.A partir de 1862 es converteix en un dels contertulis habituals del Cafè Guerbois,
compartint inquietuds amb els altres membres del moviment.
.Degas va pintar de manera recurrent ballarines, va intentar captar a través d’aquest
tema el moment fugaç, la contorsió del cos humà, el seu moviment.
.A la vegada intenta captar la llum tènue de les llums que il·luminen l’escena, creant
un doble espai, un realista, proper a l’espectador i un altre màgic on la llum i el
color difuminen l’escena.
.Els seus quadres també es caracteritzen pels atrevits enquadraments, angles de
visió i il·luminació.
38
EDGAR DEGAS
Horses in a Meadow
1871, 488x390
40
Claude MonetBubfield and windmill near Leiden1886, oli sobre telaState Museum, Amsterdam, Holanda
Claude MonetCap Martin, near Menton1884, oli sobre telaMuseu Belles Arts de Boston, Massachussets.USA
41
Pierre Auguste Renoir (1841-1919)
. Gran revolucionari de la pintura.
. Influenciat per Tizià i Rubens.
.Va coincidir amb molts dels altres impressionistes, com Monet a
Bougival i Argenteuil,
. A partir de 1881 es comença a separar dels pressupòsits
impressionistes i a virar vers l’academicisme.
.Marcant més el dibuix i utilitzant una paleta de colors més àcida.
. A la vegada l’artista en els seus quadres vol fusionar les figures amb
els paisatges donant lloc a unes atmosferes completes.
42
Pierre Auguste RenoirPaisatge de l’Ille de France1883, oli sobre tela, 54 x 65 cm
Pierre Auguste RenoirLas viñas de Cagnes1908, oli sobre telaThe Brooklyn MuseumNew York. USA
43
Camille Pissarro (1830-1903)
. Era el membre més gran del grup.
. Originari de les Antilles.
. Va tenir moltes dificultats per poder anar a estudiar a París.
. Va estudiar també a Suïssa on coneix a Cézanne, qui el va influir força.
.Entre els impressionistes va tenir un paper cohesionador, va ser l’únic artista del grup que va exposar a totes les exposicions col·lectives.
.A Pissarro li va interessar l’aspecte rústic de la natura.
. La seva pintura es caracteritza per ser molt lluminosa i per tenir una pinzellada fina.
. Durant la dècada dels 80 experimenta amb el divisionisme després de conèixer a Seurat i Signac, per tornar a la dècada dels 90 al impressionisme, ja que considerava que era la tècnica que millor captava la lluminositat.
44
Camille PissarroEl bosc de Marly1891, oli sobre tela, 45 x 55 cmMuseu Thyssen-Bornemisza
Camille PissarroFebruary,sunrise, Bagincourt1893, oli sobre tela, Rijksmuseum Kröller-Müller.Otterloo, Holanda
45
Alfred Sisley (1839-1899) Membre d'una rica família anglesa. Pintava per afició, ja que el seu
pare s'ocupava de les seves despeses. . El 1861, ingressa al taller de dibuix i pintura de l'acadèmic Charles
Gleyre. Coneix a Claude Monet i Auguste Renoir i treballa amb ells a la vora
del Sena. Abandonaren el taller per realitzar la totalitat de l'obra a “plein air”. Sisley estudià els efectes de l'atmosfera i les transparències en l'aigua;
el paisatge serà el seu gènere predilecte. El 1874 participa en la primera exposició del grup impressionista. L'any 1882 s'instal.la en Moret-sur-Loing, motiu d'una extensa sèrie de
paisatges. Característiques tècniques: Reorganització de l'espai, s'interessa per la
il.lusió de la tercera dimensió i per la profunditat. la seva pinzellada és solta i directa.
46
POST-IMPRESSIONISME
. Als anys 80 el grup dels impressionistes es comença a trencar.
. Hi ha artistes que volen anar més enllà, com Seurat o Signac dits
divisionistes o puntillistes.
. Apliquen la llei dels contrastos simultanis de Chevreul per aconseguir una
impressió global harmònica a través de petits punts o traços de colors purs.
. A aquests els segueixen els post-impressionistes, com Cézanne, Van
Gogh, Gauguin o Toulouse-Lautrec.
. Els postimpressionistes revisen alguns dels postulats dels
impressionistes.
. Volen recuperar la importància del dibuix.
. Preocupació per captar no només la llum, sinó també l’expressivitat de
les coses i les persones il·luminades.
anar més enllà de la captació de la llum pura.
47
Paul Cézanne (1839-1906)
. Durant la dècada dels 60 i els 70 contacta amb els impressionistes, com
Pissarro i participa el 1874 a la primera exposició del grup.
.El 1878 es separa del grup dels impressionistes. Es refugia a la Provença on es
dedica a pintar.
. creu que els impressionistes són massa superficials.
. Vol arribar a l’essència dels objectes i les persones, per a ell aquestes formes
essencials seran figures geomètriques, el prisma, l’esfera, la piràmide, que
procedeixen de la cristal·lització d’allò que observa.
. En els seus paisatges destaquen les siluetes dels arbres concebuts com a
cilindres.
. Utilitza el color per subratllar les formes de les coses, en comptes de diluir-les
com feien els primers impressionistes.
. Serà precursor dels fauvistes i sobretot dels cubistes
48
Paul CézanneBibemus Quarry1898-1900. oli sobre tela. 65 x 81cmMuseu FolkwangEssen, Alemania
Paul CézanneBend in Road1900-1906. oli sobre tela. 81,3 x 64,8cmThe National Gallery of Art.Washington, USA
49
El Simbolisme
. Corrent artístic internacional que tracta d'evocar idees immaterials o suscitar emocions espirituals, a través d'imatges, colors i formes allunyades de tota descripció física i real.
. Els seus temes, inspirats en la religió, la mitologia o en ritus o actituds misterioses, adquireixen valors simbòlics.
. Els simbolistes recuperen l'interès cap al místic enfront del natural, de l'enigmàtic enfront del comprensible, i, sobretot, de l'intel·lectual enfront del sensorial.
50
Els pintors francesos El simbolisme es va originar a França. Va ser part d'un moviment del segle XIX en què l'art es va convertir en
infusió amb el misticisme. Era tant una continuació de la tradició romàntica i una reacció a
l'enfocament realista de l'impressionisme. Va servir com a catalitzador en la conseqüència dels costats més
foscos del romanticisme i l'abstracció. El simbolisme s'entén l'ús sistemàtic de símbols o convencions
pictòriques per expressar un significat al·legòric. És un element important de la majoria de les arts i els símbols
religiosos de lectura, juga un paper principal en la psicoanàlisi. Així, els pintors simbolistes utilitza aquests símbols de la mitologia i les
imatges de somni per a un llenguatge visual de l'ànima.
51
Gustave Moreau Cavalliere Scozzese
1852-1854
Museu Gustave Moreau
París, França
G. Klimt Casa de la labranza de la alta Austria1911, oli sobre tela, 65,5x65,5 cmGaleria Österreichische. Viena, Austria
A. BöcklinFloresta Sagrada1882, Tempera barnizadasobre tela, 105x105cm
Kunstmuseum Basel.
52
CONCLUSIONS
La segona meitat del segle XIX va ser una època de grans canvis produïts per la 2na Revolució industrial, on les innovacions es van anar succeint.
Els valors humans canvien i els homes intenten adaptar-se a la nova cultura industrial, dinàmica i activa.
L’home busca el seu lloc entre la tècnica que sembla dominar-lo. Els artistes esdevindran capdavanters en plantejaments estètics, tot
trencant amb les normes anteriors. Rebutgen l’art d’ Acadèmies i Salons oficials. Proven, experimenten amb les noves teories òptiques, la incidència de
la llum en la matèria, l’espai. Opten per un art d’avantguarda, d’ innovació constant.
53
La pintura de paisatge és utilitzada per ajudar a cimentar la solidaritat de la classe burgesa i assegurar la seva hegemonia política. Ho podem veure en l’etapa del realisme
De la pintura paisatgística s’esperava que exercís un important paper discursiu en relació amb la política, l'ètic i la moralitat.
Com podem veure la pintura va canviant amb la societat amb que conviu o és a l'inrevés, la societat és deixa influenciar per les obres d’art. En tot cas, la pintura de paisatge no en serà una excepció i em pogut veure la seva evolució i gran transformació que ha patit al llarg del segle XIX.
54
FONTS D’INFORMACIÓ Materials de l’assignatura
Web Història de l’Art Universal
Web del cercle humanista multinivell, http://cerclesbd.wordpress.com/author/cerclesbd/page/8/ [última consulta 08-05-2011]
Enciclopedia Catalana, Varis autors, http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0021817&BATE=Fe
rdinand-Victor-Eug%25C3%25A8ne%2520Delacroix[última consulta 08-05-2011]
Ciudad de la pintura,http://pintura.aut.org/[última consulta 08-05-2011]
55
FONTS D’INFORMACIÓ
Web Gallery of Art,http://www.wga.hu/index1.html[última consulta 08-05-2011]
http://www.olot.org/cultura/icco-site/icco-site/entrada_equip-marcs/escola_paisatge.htm[última consulta 08-05-2011]