la pedralta nº 52 (especial)

butlletí informatiu de l’associació janenca de cultura

La PedraltaNúm. 52 - 3/2012 - Gratuïta per socis de l’AJC - Preu: 5€ - http://ajcultura.blogspot.com - www.lajana.net/lapedralta

ESPECIAL FRACKING: què passarà amb la terra?

EDITORIAL I SUMARIACTUALITAT

La Pedralta - núm. 50

edita:associació janenca de culturaPlaça Major, 1412340 La Jana(Baix Maestrat)[email protected]/lapedraltahttp://ajcultura.blogspot.com

dipòsit legal:CS-77-1999

directora:Magda Simó

consell de redacció:Maria José BarredaAndreu RocaJavier Plà

col·laboradors:Andrés CumbaRaül VilanovaÀlex VilanovaAlfredo RoeVíctor GriñóJavier PlaPilar Simó

(i molts altres que han cedit fotografies i drets d’imatge)

disseny i maquetació:Marta Fernández de PiñarMagda Simó

imprimeix:4 Colors (Vinaròs)

foto de la portada:Magda Simó

col·laboren en l’edició:

16

8

4. Especial fracking: què passarà amb la terra?

10. Fira 2012: Recull de fotos

12. S’inaugura el Museu d’Oliveres Mil·lenàries del Pou del Mas

13. Publiquem les obres guanyadores del concurs de dibuix

14. Com era la població de la Jana i el Carrascal al 1481?

17. Al novembre, les llecunes plenes!

18.El racó verd: L’aqüífer del Maestrat

Tancàvem l’anterior número de la Pedralta parlant del fracking, i comencem aquest de la mateixa manera. I no és per ser pessimistes ni alarmistes, però segurament és el tema més important que afecta al nostre territori en els últims temps i que, en cas de fer-se, podria canviar totalment la manera de viure al poble. Per tal de fer-ne un reportatge ampli, hem parlat amb els representants dels diferents partits polítics presents a l’Ajuntament, i també amb els partits majoritaris de la Diputació de Castelló. Arran de la seua conferència a Xert, hem entrevistat també al geòleg Jose Luis Simón, que clarifica alguns punts sobre les conseqüències de la fractura hidràulica sobre la terra i l’aigua. I per últim, la Plataforma Anti Fracking de les Comarques de Castelló, representada localment per Andrés Cumba, ens ha explicat una mica més el seu funcionament i les accions que fan per difondre els perills d’aquesta tècnica i intentar impedir la seua posada en pràctica. Cada vegada són més els municipis de la província que han tractat en plens municipals aquest tema i s’han posicionat en contra, començant pel nostre, que va tenir l’orgull de ser el primer i per unanimitat dels partits, com va recollir al seu moment la portada del diari Levante EMV. Al tancament d’aquesta edició de la Pedralta, les últimes notícies són que la Diputació està posant en marxa una taula d’experts per tal de valorar l’impacte de la fractura hidràulica. Tanmateix, continua sent un misteri cap on es decantarà la balança del poder i l’economia quan el que està en joc és una zona molt allunyada dels despatxos.

Però no només portem temes preocupants en aquest número. També parlem de la Fira i els seus actes culturals, molts i molt variats, dels que portem una xicoteta mostra gràfica. Tenim també un interessant article sobre la gent que vivia a la Jana i al Carrascal al 1481, amb noms i cognoms! Una aportació de l’historiador de Sant Jordi Joan Ferreres que agraïm moltíssim. Tere Puchol ens porta la crònica i les fotos de la inauguració del Museu d’Oliveres Mil·lenàries del Pou del Mas i de la Mostra d’Olis que es va fer a la Jana i també publiquem fotos de les pluges del 17 de novembre. Ana Quesada, enginyera geològica, i Andreu Roca, també enginyer, ens donen a conèixer una mica més l’aqüífer del Maestrat: la joia que tenim sota els peus sense saber-ho. I per suposat, no acabem La Pedralta sense presentar a tres nous janencs: Lucía, Carles i Nerea. Benvinguts i que pugueu crèixer en una zona lliure de fracking i plena de vida! ♦

20.El grup de bolilleres continua amb les activitatsPedro i Rogelia celebren les bodes d’or

21.Els nostres xiquets

22.El còmic de JP

Editorial

Sumari

12 10

17

La PedraltaNúm. 52 - 3/2012

Ana QuesadaJoan FerreresVicentica PlaAndreu RocaTere PucholMarina Griñó

3

recordem...

QuÈ És el fracKinG?La fracturació hidràulica o fractura hidràulica (coneguda en anglès com hydraulic fracturing o fracking) és una tècnica per possibilitar o augmentar l’extracció de gas i petroli del subsòl. El procediment consisteix en la injecció a pressió d’algun material al terreny, amb l’objectiu d’ampliar les fractures existents al substrat rocós que tanca el gas o el petroli, i afavorint així la seva sortida cap a l’exterior. Habitualment el material injectat és aigua amb sorra i productes químics. A causa de l’augment del preu dels combustibles fòssils, s’està popularitzant el seu ús en aquests últims anys, especialment als EUA. Hi ha una gran controvèrsia sobre el perill mediambiental derivat d’aquesta tècnica, ja que a més d’un enorme consum d’aigua, és habitual que amb la sorra s’incloguin multitud de compostos químics, la finalitat dels quals és afavorir la fisura o fins i tot la dissolució de la roca, i que podrien contaminar tant el terreny com els aqüífers.

Font: Wikipedia

4

ESPECIAL FRACKING


ESPECIAL FRACKING

desprÉs de convertir-nos en el

primer poble de la província en

declarar-se contrari al fracKinG

en ple municipal, les notícies sobre

aQuest tema no han parat de succeir-

se. el fracKinG, la controvertida

tÈcnica d’extracció de petroli i Gas

del subsòl, continua planejant

sobre el nostre territori. en aQuest

número de la pedralta hem volGut

aprofundir al tema i recopilar tota

la informació possible al respecte.

val la pena recórrer a sistemes

d’extracció de combustibles fòssils

a costa de fer malbÉ la terra i l’aiGua

en lloc d’optar per invertir esforços

en enerGies renovables? parlem-ne.

ESPECIAL FRACKING: què passarà amb la terra?

5

dominGo

tolósBLOC- Compromís

1. El primer que vam fer va ser escoltar el que pensava la gent del poble i, com vam vore que una majo-ria de persones hi estava en contra, vam decidir portar la veu del poble a l’Ajuntament, com és el nostre procediment d’actuació habitual. Després, vam ser els únics que vam preparar i presentar una moció en què es demanava que l’Ajuntament del nostre poble deixés clar que ni al nostre terme municipal ni als del voltant volem que s’utilitze la tècni-ca de perforació coneguda com frac-king, pels seus riscos de tot tipus (a la flora, a la fauna, als aqüífers, a les persones, etc...). I ja en el Ple vam modificar una part de la moció perquè els altres grups s’adheriren a la nostra proposta. I, finalment, el resultat és conegut per tots: es va aprovar la moció contra el fracking per la unanimitat dels tres grups municipals.

2. Si parlem de guanys econòmics, nosaltres pensem que mai poden compensar els riscos que es poden produir cap a les persones i el medi ambient, per molt xicotets que es-tos siguen. Perquè al final, el que està en joc és el nostre territori i la nostra salut. Però BLOC-Compro-mís no ens oposem només per això; pensem que el model econòmic ba-sat en els combustibles fòssils s’ha de substituir per les energies reno-vables.

3. La proposició de llei, que ha pre-sentat el nostre grup polític a les Corts Valencianes, seguirà el pro-cediment habitual, que si algú esta interessat pot consultar en esta adreça electrònica http://www.cortsvalencianes.es/ El procedi-ment, explicant-lo resumidament, és el següent:1) A proposta d’un grup parlamen-tari (en este cas Compromís) es presenta la proposició de llei.2) Després, a proposta del Consell i en un màxim de 15 dies, es pren en consideració.

3) Es tramita en la comissió co-rresponent i comença el període de presentació d’esmenes4) Es debat en la comissió i es pu-blica en el BOC.5) La comissió fa un dictamen i fi-nalment es debat en les Corts. Si el vot de la majoria és favorable es convertix en llei i si no, es deses-tima.

1. Quina és la posició del seu partit envers la tècnica del fracking que està prevista per fer-se a la comarca?

2. creuen que els riscos, dels quals hem estat avisats per experts, queden compensats pels possibles guanys?

3. en els últims mesos, hem sapigut que s’ha admès a tràmit a les corts la proposició de llei per regular la prohibició del fracking, que havia fet la coalició compromís, quins són els passos a seguir a continuació?

rubÉn

parejaPSPV-PSOE

1.El PSPV PSOE, des de l’inici, i fins aquest mo-ment, s’ha oposat a aquests tipus de prospeccions petroliferes tan agresives i arriscades. A meitat del mes de novembre, en una de les seves reunions a la veïna localitat de Peñíscola, l’executiva provincial del partit va mostrar públicament la seva repulsa i, quasi al mateix temps, nosaltres ens posicionàvem també en contra ací al poble. A par-tir d’aquest moment, tant a nivell local, amb mocions aprovades en pobles com Càlig o Vilafranca, pro-vincial i, finalment, de Comunitat, aquestes mostres de ferma oposi-

ció no han parat fins el punt de que, a finals dány, el nostre secretari general, Ximo Puig, va presentar una proposició no de llei al congrès per a promoure un estudi dels riscs ambientals que la tècnica del frac-king suposa.

2. És difícil de vaticinar. No obs-tant, personalment, ho tinc molt clar. Una regió com la nostra, tant arrelada al territori, amb tanta i tanta gent depenent d’aquest per a subsistir, no es pot permetre el luxe d’arriscar-ho tot per una pro-mesa de dubtosa validesa. No sóc expert en aquests assumptes però, com en totes les coses, intento vore que es fa al voltant, i informar-me, per a poder formar una opinió. I cert és que la majoria de països de la Unió Europea han modificat les seves lleis per a prohibir aquestes pràctiques als seus territoris. Al-guna cosa deu voler dir aixó. Com se sol dir: “Quan veges les barbes del teu veí tallar posa les teues a remullar”

3. Ja ha transcorregut un parell de mesos des que aquest tema es va posar dáctualitat. Com ja he comentat en la primera pregunta, el PSPV-PSOE ha dut a terme una sèrie de mesures i declaracions, tant en organismes oficials com als mitjans de comunicació, per a refermar la seua postura. Pero no sols per aquesta raó sinó per una altra encara més important: la de no deixar que aquest problema quede oblidat, aparcat, esborrat o amagat. És imprescindible que continue en la primera pàgina dels diaris, en les columnes dópinió i, a ser possible, als telediaris. És fonamental que la gent estigue in-formada al màxim perquè puguen tindre una opinió pròpia i, en cas de ser precís, fer-la arribar als que tenen el poder de decidir. El nostre partit continuarà treballant en aquesta direcció, amb ferme-sa just perquè no passe el que no desitgem. No ens queda altra ja que, en aquest moment, la da-rrera paraula la té la Generalitat Valenciana. Esperem que prenga la decisió que el nostre territori necessita.

Sota aquestes línies, el plànol del nord de la província amb els municipis que fins a des-embre de 2012 s’han declarat contraris al fracking en ple municipal, marcats en color fosc: La Jana, Sant Mateu, Càlig, Cervera, Les Coves de Vinromà, Ares, Vistabella, Vilafranca, Morella, Forcall, Villores, Vallibona, Castell de Cabres i Santa Magdalena de Polpis. Els pobles declarats a favor són Traiguera, Catí i Alcalà de Xivert.

joaQuín llÁdserPP - Alcalde de la Jana

1. La posició del Partit Popular és sempre la mateixa tant en este aspecte com en tots. Esta posició queda ben documentada en les paraules que us ha tramès el vicepresident segon de la Diputació i alcalde de Peníscola a esta revista i no és altra que anar en contra de tot allò que perjudique la salut i anar a favor de tot allò que signifique un progrès per a la comarca, la província, la comunitat o el país. Cal destacar que el PP i el Bloc van arribar a un acord a la Diputació per formar una comissió d’investigació sobre el tema. Esta és sempre la postura del Partit Popular: treballar perquè els ciutadans estiguen cada dia millor.

2. És impossible fer esta valoració. Per molts beneficis econòmics que portés este tema, si la salut dels habitants de la zona quedés danyada o perjudicada, els beneficis no valdrien per res. Este és un tema que han de valorar els tècnics i experts i que han de dir ells si és bo o no, o si compensa o no. Nosaltres no podem valorar este tema. Podem estudiar els informes dels tècnics i fer-nos una opinió sobre el tema.

3. Des d’este ajuntament, el que s’ha fet a partir del que es va aprovar en ple ha sigut enviar els papers pertinents a qui corresponia i s’ha contactat amb les persones adequades perquè es facen els controls necessaris

per comprovar la perillositat d’este mètode d’extracció i prohibir-lo en el cas de que siga dolent per a les persones i per al medi ambient. La competència per a prendre estes decisions es de la Generalitat o de l’Estat i tant uns com els altres han dit que si es demostra que és un mètode perjudicial per al medi ambient i les persones no es permetrà que s’utilitzen ni per a l’extracció, en cas de que se’n trobes algun, ni per a la detecció de gasos o petroli.

En una època en la que es lluita per les energies renovables, no hi haurà ningú que permeta alguna cosa que vaja en contra del medi ambient i de les persones. No s’ha de ser alarmistes i hem d’esperar els esdeveniments vigilant el que passa i el que facen les institucions. Més del que s’ha fet ja no es pot fer res. Ara sols podem esperar i vore com transcorren els esdeveniments sense alarma ni por a res.

Font del mapa: Plataforma Anti Fracking

6

ESPECIAL FRACKING


ESPECIAL FRACKING

7

l’actualitat del fracKinG, dia a dia

28 setembre: Publicació al DOCV (núm. 6872). Permisos Aristòteles, Arquímedes y Pitágoras.

17 octubre: Reunió a Vinaròs i constitució de la Plataforma Antifracking Comarques de Castelló.

18 octubre: Publicació al BOE (núm. 251) de les peticions d’exploració Aristòtil, Arquímedes i Pitàgores a Castelló i Plató a Terol.

22 octubre: Nota de Premsa d’Ecologistes en Acció, ad-herint-se a la Plataforma.

23 octubre: Declaracions d’Alberto Fabra, president de la Generalitat, a SER Castelló, declarant que exigirà “respeto absoluto al medio ambiente” a la empresa Montero Energy Corporation.

26 octubre: La Diputació de Valladolid declara la província lliure de fracking, a proposta d’IU i per unanimitat de PP I PSOE.

27 octubre: Primera xerrada sobre el Fracking a La Jana.

31 octubre: Reunió organitzada per la Diputació de Cas-telló en col·laboració amb l’empresa amb els Ajuntaments afectats. La Plataforma fa públic el seu primer comunicat. Comunicat ambigu de la Diputació amb entrecomillats dels dirigents de l’empresa. López Guijarro, directiu de l’empresa, assegura que encara no està decidit que el mèto-de d’explotació siga el fracking.

6 novembre: El PSPV-PSOE es pronuncia oficialment en contra (Mediterráneo, declaracions d’Evaristo Martí). S’havien pronunciat abans en contra Compromís i EU.

8 novembre: L’Ajuntament de Morella acorda enviar al·legacions contra el permís d’exploració.

9 novembre: Xerrada a Xert, amb la participació del geòleg José Luis Gomez Simón, catedràtic de geologia de la Univer-sitat de Saragossa.

10 novembre: Xerrada a Vilanova d’Alcolea, organitzada per la Plataforma. Continuen les notícies des de l’empresa, anunciant al diari Levante, 100 milions d’euros d’inversió. (xi-fra rodona que es repeteix el mateix dia a Cantàbria).

12 novembre: Reunió entre la Plataforma i la diputada au-tonòmica Marina Albiol (EU) a Vinaròs. Reunió entre Eco-logistes en Acció (es convida a la Plataforma) amb Andrés Perelló (PSOE). Declaracions dÍsabel Bonig, consellera competent: “no hay ningún informe que demuestre que esa técnica sea nociva, como sostienen los grupos ecologistas y la oposición“

13 novembre: Reunió de la Plataforma a La Jana.

15 novembre: Observatori per al Desenvolupament So-ciocultural Rural de Castelló de la Universitat Jaume I de Castelló: “considerem inacceptable aquesta petició, que es-perem que siga rebutjada per la Generalitat Valenciana”.

16 novembre: la jana es pronuncia per unanimitat poble lliure de fracking.16 novembre: La Diputació de Terol es nega a organitzar la reunió de lémpresa amb els Ajuntaments implicats per permís Plató.

21 novembre: El Parlament europeu no aprova la moratòria sobre el fracking, per l’oposició del PPE. En canvi, “aprobó una resolución en la que pide a los países que actúen con cautela hasta que se realice un análisis exhaustivo sobre la necesidad o no de modificaciones legislativas en la materia, dado el riesgo ambiental.”

22 novembre: Les Corts dÁragó acorden per unanimitat una PNL que insta al Govern a declarar Aragó territori lliure de fracking.

24 novembre: Es crea a Catalunya la Plataforma Aturem el fracking.

27 novembre: A la Diputació es queda aplaçada una moció contra el fracking. S’acorda organitzar una taula tècnica.

la jana, un dels primers pobles en organitzar una xerrada informativa sobre el fracking

La passada edició de Fira La Jana va acollir entre els seus actes una xerrada informativa, la primera que es feia a algun dels pobles afectats, sobre la tècnica del fracking i els seus perills. Andreu Roca i Víctor Griñó van ser els encarregats de portar-la a terme, el dissabte 27 d’octubre, al Casal dels Jubilats, amb l’assistència de molta gent del poble interessada en saber més sobre el que implica aquesta tècnica d’extracció d’hidrocarburs.

com neix la plataforma anti-fracking?El 18 de octubre de 2012 un grup persones i col·lectius preocupats per Castelló, la seva gent, la seva te-rra i aigües ens vam reunir alarmats després de conèixer la sol·licitud de diversos projectes d’investigació per part de l’empresa Montero Ener-gy Corporation, per a la localització d’hidrocarburs (projectes anomenats Aristóteles núm. 001, Arquímedes núm. 002 i Pitágoras núm. 003, que comprenen ni més ni menys que 195.569,5 hec-tàrees i que afecten 41 municipis de les comarques del Baix Maestrat i Els Ports) per mitjà de la tècnica d’extracció per perforació i explosió anomenada fractura hidràulica o frac-king. A Castelló, l’Estat Espanyol, Europa i el món sencer ha començat la carrera per a la conquesta dels últims recursos de gas i petroli. Qui la guanyarà, no està clar, però els per-dedors ja els coneixem: la població que viu en els termes afectats, els aqüífers i també tot Castelló. Els beneficis se-ran per poc temps i recauran sobre uns pocs: les empreses que treballen en el sector interessades en guanyar diners, alguns pocs llocs de treball per a gent especialitzada, alguns polítics que guanyen vots e influències. Les conseqüències negatives seran per als de sempre, i algunes, per sempre: destrucció dels paratges naturals, culturals i socials, la con-taminació del aqüífer juràssic del Maestrat i d’altres aqüífers locals i l’emmagatzematge de residus tòxics.

Qui la integra? s’hi poden adherir particulars?La Plataforma Anti Fracking de les comarques de Castelló és una plataforma oberta, que uneix a tot aquella persona o col·lectius preocupats per la fractura hidráulica o fracking i amb ganes d’informar-se i treballar per a aconseguir que el fracking no es faça a Castelló.

Quins són els propòsits de la plataforma? La Plataforma està pensada com a ferramenta, i convidem a totes aquelles persones interessades a utilitzar-la per informar-se i formar-se, sent una plataforma de debat i vehicle d’accions. L’objectiu final es paralitzar qualsevol permís d’investigació o explotació que pretengui utilitzar el fracking en Castelló, així com la prohibició total d’aquesta tècnica, per el total convenciment de la perillositat d’aquesta tècnica. L’explotació d’hidrocarburs no convencionals no es la resposta a la crisis energètica, sinó part del problema.

Quines accions s’han portat a terme fins al moment? Fins ara les nostres activitats s’han centrat en arreplegar informació, investigar i difondre tot allò relacionat amb la fractura hidràulica. No podem permetre que la empresa interessada ens doni tota la informació que a ells els interessa i no fer-ho amb aquella informació que no volen que la societat sàpiga. També ens hem ficat amb contacte amb altres comunitats des del primer dia demanant informació a aquelles zones on la fractura hidràulica ha arribat abans que a Castelló.

ENTREVISTA A LA PLATAFORMA ANTI FRACKING DE LES COMARQUES DE CASTELLÓ: “som una plataforma oberta, que unim a totes les persones preocupades pel fracking i amb ganes d’informar-se i treballar per aconseguir que no es faça a castelló”

Font: Plataforma AntiFracking de les Comarques de Castelló

“Serà necessària una valoració tècnica que ampare el nostre acord per a que, qui té la competència en l’autorització, que no és altre que la Conselleria, tinga suficients elements de judici. Per això el nostre partit a la Diputació, a petició del Bloc, ha optat per constituir en breu una comissió d’experts que dictamine i valore tècnicament la possible investigació o extracció d’hidrocarburs. Volem afegir que sempre ens mostrarem contraris a tècniques que perjudiquen a la salut o el medi ambient, encara que no entenem com al altres comunitats governades per companys de Ximo Puig, tals com Andalusia o el País Basc, han autoritzat les investigacions, si tan nocives són. Volem mostrar-nos part al procès per poder conèixer de primera ma què és el que volen investigar, com i amb quins mètodes.”

andrés martínez castellá, vicepresident segon de la diputació de castelló (pp)

“En assistir a la reunió de Montero Energy organitzada per la Diputació, la nostra opinió envers al fracking va ser de cautela. Vam assistir a la conferència feta a Xert per José

Luís Simón, catedràtic de geología de la Universitat de Saragossa, on ja

ens va quedar clar que el fracking no era bo.Posteriorment, es va consultar amb més tècnics i el partit s’ha mobilitzat arribant a la conclusió de declarar a la província lliure de fracking; s’ha vist clarament la nostra postura ja que en molts ajuntaments afectats ens hem posicionat en contra”

evaristo martí vilaró, diputat provincial del pspv-psoe

8

ESPECIAL FRACKING


9

ESPECIAL FRACKING

com podria resumir-se l’impacte que té el fracking sobre els habitants d’un territori?La fracturació hidràulica o fracking és una tècnica molt agressiva d’explotació d’hidrocarburs no convencionals. Informes recents elaborats o encarregats per organismes oficials de la Unió Europea o del govern dels Estats Units destaquen els importants impactes negatius potencials d’aquesta activitat. Per un costat, requereix una elevada ocupació del sòl, degut a la superfície necessària per l’emplaçament de plataformes d’explotació, cosa que suposa un canvi dràstic dels usos del territori i la impossibilitat de compatibilitzar-los amb el desenvolupament de la ramaderia i l’agricultura tradicional, les iniciatives de conreus ecològics o el turisme rural. També existeix un elevat consum d’aigua (uns 15.000 m3 per cada operació de fracking a cada pou). Aquestes quantitats d’aigua haurien de ser extretes dels recursos subterranis locals o ser transportades en camions cisterna, amb el conseqüent trànsit de vehicle pesat, que s’afegiria a l’ocasionat pel transport de la resta de components i productes necessaris per les operacions.

També està el perill de contaminació dels aqüífers pels additius químics nocius de l’aigua d’injecció, alguns d’ells no declarats, per formar part del secret de patent. Una part d’aquesta aigua queda al subsòl i la que es recupera

el catedrÀtic de GeoloGia josÉ luis simón fa una conferÈncia sobre el fracKinG a xert

El passat 9 de novembre es va fer una xerrada a Xert per informar sobre la tècnica de fractura hidràulica i les seues possibles conseqüències per part de José Luís Simón Gómez, catedràtic de Geologia a la Universitat de Saragossa. Després de comentar la part més tècnica del funcionament d’aquesta tècnica, va posar en dubte els comentaris d’aquells que diuen que l’extracció aporta beneficis econòmics directament de la matèria extreta. Segons va explicar, econòmicament no té molt de sentit, ja que basant-nos en el producte no és rentable perquè existeix un terme que s’anomena retorn d’energia. Es tracta de la relació dels barrils de petroli utilitzats amb els que s’extreuen. I en aquest cas la relació és de 1 a 1. O siga, per extreure un barril de petroli, se n’ha de gastar un. “No entenc la lògica dels economistes”, va concloure.

A continuació es va mostrar molt preocupat per l’aqüífer del Maestrat, ja que és “una cosa que ens afecta a tots”, perquè és el subministrament d’aigua potable de centenars de milers de persones d’ara i per sempre i existeix el perill de contaminar-lo i quedar-nos sense aquest valuós recurs. Va ser més optimista al respecte quan va dir que “serà molt difícil demostrar que no hi ha perill per l’aqüífer” . Ja per acabar la conferència va tocar el tema del qual ell és un gran expert, la sismologia. Va advertir que sotmetre el subsòl a tanta alta pressió amb la injecció de l’aigua amb els productes químics, pot accelerar el procés de futurs terratrèmols.

Entrevista amb José Luis Simón: “És extremadament probable que el territori de les zones explotades per fracking, tant la superfície com el subsòl, quede en part inservible per a usos posteriors”

necessita una costosa gestió, subjecta a possibles accidents o avaries en les conduccions, basses d’emmagatzematge en superfície o camions-cisterna. Al mateix temps, hi ha perill de contaminació pel propi gas que s’està explotant, que pot migrar per conductes incontrolats (xarxa de fisures induïdes pel fracking, fractures naturals, trencaments o esquerdes en les intubacions, juntes mal sellades entre la intubació i la paret rocosa...) tant per l’interior del subsòl, contaminat els aqüífers, com cap a la superfície. Com a resultat de totes aquestes afeccions, és extremadament probable que el territori de les zones explotades, tant la superfície com el subsòl, quede en part inservible per a usos posteriors.

estan suficientment demostrats els efectes negatius del fracking sobre el territori?Ho està, mitjançant treballs científics contrastats, la contaminació dels aqüífers per metà. El consum de recursos (sòl i aigua) és notori a les zones que porten anys en explotació, es demostra per sí mateix. El que no s’ha demostrat completament als Estats Units és la existència de casos per contaminació d’additius químics. La distància de seguretat que existeix entre els jaciments de Texas i Pensilvània entre les formacions on es fa el fracking i els aq¨ífers, més de mil metres, és probable que haja protegit aquests de la contaminació. Aquest marge de seguretat no està clar, en canvi, que es tingués al Maestrat, on les formacions amb indicis d’hidrocarburs i les formacions aqüíferes estan juntes.

per què creu que existeix aquesta permisivitat institucional davant tècniques com el fracking, tan agressives? La indústria dels hidrocarburs té una gran influència en les decisions polítiques de tots els països productors i consumidors. En un moment en què els recursos convencionals (gas i petroli en formacions permeables) comencen a declinar, la tècnica del fracking per explotar gas no convencional es veu com l’últim vagó al que agafar-se per mantenir el nostre sistema econòmic basat en el petroli barat. Davant d’aquesta perspectiva, els impactes ambientals negatius tendeixen a ignorar-se.

Quins aspectes positius podria tenir el fracking sobre un territori, més enllà dels teòrics beneficis econòmics?Sota el meu punt de vista, molt pocs. La vida útil d’un camp de pous pot ser d’uns 10 o 15 anys. El procès de construc-ció i explotació dels mateixos pot donar uns quants llocs de treball durant aquest temps a la població local. En qualsevol cas, hem de tenir en compte que la majoria d’aquests llocs de treball seran en realitat per a tècnics qualificats que venen de fora o per mà d’obra no qualificada que rep poc valor afegit. Passat aquest temps, em temo que només quedaran les conseqüències negatives. ♦

José Luis Simón és catedràtic de geologia a la Universitat de Saragossa i especialista en sismologia.

article coordinat per maGda simó amb la col·laboració d’alfredo roe cervera,

andreu roca vallÈs, andrÉs cumba coloma, Àlex vilanova pla, marina Griñó roca, raül vilanova pla i víctor Griñó roca

“El debat del fracking també ha arribat a la Diputació, on el Bloc ha aconseguit frenar una moció del PP que pretenia donar suport a la fractura hidràulica. Així, vam aconseguir que el PP, tot i la seua majoria absoluta, retirara la moció a favor del fracking. A més, amb l’objectiu de conscienciar a la població sobre els riscos d’aquesta tècnica i també per donar més temps a la Plataforma per seguir mobilitzant la comarca, el Bloc va proposar crear una mesa tècnica d’experts que explicaren els riscos del fracking. “

enric nomdedeu biosca, portaveu de bloc-compromís a la diputació de castelló

“El nostre grup ha registrat una iniciativa parlamentària en Les Corts Valencianes requerint a la Conselleria de Medi Ambient les sol·licituds d’investigació d’hidrocarburs presentats per la mercantil Montero Energy s.l.. Volem conèixer els termes de la sol·licitud perquè fins ara no hi ha hagut cap explicació seriosa ni convincent de la consellera Isabel Bonig al respecte i ens preocupa molt la situació. Estem parlant d’un àrea molt extensa i el futur d’aquests pobles no pot ser hipotecat, volem saber que pensa fer el Consell, si va a donar els permisos, quines mesures de control va a posar en acció, o pel contrari, si finalment entra en raó, i rebutja les sol·licituds de Montero Energy.”

marina albiol, diputada d’esquerra unida a les corts

A l’esquerra d’aquestes línies, pàgina del diari Heraldo de Aragón del dia 16 de desembre on apareix una entrevista al professor Simón parlant sobre el fracking.

10

FIRA LA JANA


11

FIRA LA JANA

11

FIRA 2012: RECULL DE FOTOSun any mÉs, el cap de setmana de fira la jana va ser un seGuit d’actes i

cites ineludibles. visitar les diferents exposicions orGanitzades, anar a

conferÈncies i concerts, baixar una estona al ball i voltar per les paradetes

van ser les activitats Que ninGú es va voler perdre. aQuí tenim una xicoteta

mostra d’alGunes de les coses Que es van poder visitar del 26 al 28 d’octubre.

El ja tradicional aplec de bolilleres va tornar a omplir la plaça, malgrat el

fred que feia!

Una bolillera en plena feina.

Algunes de les fotos antigues exposa-des a la Galeria Javens.

A la fira agrícola, els cavalls de la eguada Boix-

Garcia de Juan Luis Boix i Mariluz Garcia, van

ser l’atracció per als xiquets i xiquetes, a més

dels flamants tractors.

Pilarín Llorach assenyala la foto del dia del

seu casament, exposada a la Galeria Javens

La exposició de roba antiga va ser tot un èxit, amb escenaris tan

evocadors que ens traslladaven a una altra època!

I com no, el cap de setmana de

Fira sempre dóna llocs a sopars,

retrobaments de colles i molta festa!

13

ACTUALITAT

12

ACTUALITAT


text i fotos: tere puchol capafons

s’inaugura el museu d’oliveres mil·lenàries del pou del mas

El passat dia 22 de novembre, i dins dels actes organitzats per la Mancomunitat de la Taula del Sénia amb motiu de la 2a Trobada d´Oliveres Mil.lenàries i Olis Tradicionals del Territori del Sénia, es va fer a la Jana l’acte d’inauguració del Museu de les Oliveres Mil.lenàries del Pou del Mas, a cárrec del subdelegat del Govern a Castelló, David Barelles, acompanyat del propietari de la finca, José Joaquín Llorach; el diputat de desenvolupament rural i alcalde de Sant Rafel del Riu, Domingo Giner; el president de la Mancomunitat de la Taula del Sénia i alcalde de Benicarló, Marcel.lí Domingo; el president de la Cooperativa Les Alboredes de la Jana, Guillermo Vea; l’alcade de la Jana, Joaquín Lladser, així com també diversos alcaldes i autoritats comarcals.

Es va fer una visita guiada per la finca a cárrec del gerent de la Mancomunitat, Jaume Antich, qui va explicar que en aquesta finca es va ubicar el museu, únic en la província de Castelló, perquè en ella es troben unes 21 oliveres mil·lenàries, una bona representació de les més de 930 catalogades que hi ha al terme de la Jana, el de major densitat del territori, i a més està situada prop del poble i al costat d’un camí, cosa que facilita les visites. Totes les oliveres del museu compten amb un panell informatiu al davant on estan explicades les mesures de l’olivera, alçada, perímetre de tronc, copa, etcètera, fent que la visita es puga fer de forma ràpida i didàctica. Aquesta finca es pot visitar gratuïtament per tothom i es poden aparcar els cotxes. Tot i que la inauguració s’ha fet ara, des del mes de maig podia visitar-se, i de fet ja ha rebut moltes visites, entre elles la del president de la Generalitat Valenciana, la consellera d’agricultura i el president de la Diputació de Castelló.

Després de l’acte d’inauguració del Museu d’Oliveres Mil·lenàries, al Centre Cultural de la Jana es va procedir a la

inauguració de la mostra d’olis de les varietats tradicionals del Territori del Sénia, amb un stand per cadascun dels vuit molins productors d’oli mil·lenari, quatre de la província de Castelló (Cooperativa Agrícola Les Alboredes de la Jana; Almazara Cérvol i Almazara V.Dellá e Hijos de Traiguera i Cooperativa “La Unión” de Cálig) i quatre de la província de Tarragona (Acomont d’Ulldecona, Porta i Ferré de la Galera, Agrícola del Godall, SCCCL de Godall i Montebre de Santa Bàrbara). Després dels parlaments, es va fer un acte de reconeixement i de lliurament d’obsequis a una representació dels agricultors productors d’oli mil·lenari d’aquests pobles. A continuació, es van visitar els stands, així com també les exposicions d’oliveres mil·lenàries del Territori del Sénia i pobles valencians de la Mancomunitat.

encara Que des del maiG es podia visitar, el passat dia 22 de novembre va tenir

lloc l’acte d’inauGuració del museu d’oliveres mil·lenÀries del pou del mas,

dins dels actes orGanitzats per la mancomunitat de la taula del sÉnia. a

mÉs, la jana tambÉ va acollir la mostra d’olis, una ocasió immillorable per

conÈixer i tastar alGuns dels olis monovarietals mÉs Gustosos del territori.

Yeray Case - 1r Primària Andrea Ortí - 2n Primària

Guiu Arnau - 3r Primària Ana Mulero - 4t Primària

Noelia Luna - 5è Primària Franc Sebastià - 6è Primària

Per a finalitzar es va fer una degustació de pa amanit amb els diferents olis monovarietals del territori, seguint les indicacions del llibre que ha fet sobre aquests olis la Fundació Alícia del prestigiós cuiner Ferrán Adriá, que també ha fet el pròleg del llibre. Així, es va tastar entre altres l’oli de la varietat farga amb el pa amb tomaca, oli de la varietat morruda amb pa, all i grans de raïm, pa amb pimentó amb oli de la varietat empeltre, i oli de la varietat cuquello, que només es fa a la Jana, amb pa i xocolata, i jo no sé si va ser perquè era del poble, o perquè tots som molt llepolets, però no en va quedar gens!

Els actes van continuar el divendres i dissabte a Ulldecona on es va fer un congrés sobre les oliveres i els olis, així com també la mostra d’olis, i el diumenge durant tot el dia aquí al poble es va poder tornar a visitar la mostra, així com tambe es van sortejar botelles d’oli i llibres, tant el de fotos d’oliveres “Olea europea Farga” que ha fet Tomas Micek, com el de receptes de cuina, i es va seguir amb les degustacions, on va tornar a triomfar el pa amb xocolata i oli cuquello de la Jana, boníssim! ♦

A la pàgina anterior, el moment de la inauguració del museu; Gui-llermo, David i Ximo, davant d’una olivera; les autoritats presents a la inaguguració posant al museu. Sota aquestes línies, les tres magnífiques hostesses davant de les varietats d’oli de la mostra;

L’oli de Les Alboredes. Les autoritats davant de l’estand de la cooperativa de la Jana. Representants dels productors janencs

d’oli amb el seu obsequi.

1414

DIVULGACIÓ


15

DIVULGACIÓ

text, quadres i foto: joan ferreres

El morabatí que presentem (document d’impost de monedatge) de la Jana de l’any 1481, el vaig presentar en el llibre Territori, població i economia de la Batllia de Cervera a l’Edat Mitjana (J.Ferreres, 2009) però per uns problemes aliens a la nostra voluntat no va sortir publicat el llistat dels 16 veïns del Carrascal. Per aquesta raó hem considerat necessari publicar-lo ara, per a completar aquell treball. També per a fer un comentari més ampli de la història de la demografia de vila de la Jana i el seu annex “lo Carrascal”. D’aquesta manera la vila podrà tenir més dades de la seva història medieval i serà una de les més completes del Maestrat Vell de Montesa.

El context històric de la vila i del conjunt de la comarca del Maestrat és força dolent, perquè feia pocs anys que havia acabat la guerra civil (1462-1472) en la Corona d’Aragó, quan el rei Joan II s’enfronta amb el seu fill, el Príncep de Viana, recolzat per diversos nobles i la burguesia catalana. En aquestes terres, com el senyor feudal era l’Orde de Montesa i el mestre frei Lluís Despuig estava al costat del monarca, per aquestes contrades hi van haver diverses “batalletes” que van acabar d’arruïnar el territori i l’economia. És per això que podrem comprovar en tots els morabatins que, gairebé el 20% dels focs de cada vila, eren pobres miserables que no podien pagar l’impost esmentat. Són els “nihils” que trobareu en la llista final. També recordem que la vila va patir a meitat del segle XV diverses onades de pestes que van minvar la població.

comentari sobre els focs o famílies del morabatí de l’any 1481Famílies o cognoms medievals que continúen a les viles respecte del morabatí, nominal, darrer i localitzat, de l’any

Com era la població de la Jana i el Carrascal al 1481?

1475: Avinyó, Balaguer, Berga, Boix, Brian, Caperó, Ciffre o Sifre, Esteller o Steller, Ferrer, Ferreres, Gargallo, Gilabert, Llàtzer o Làzer, Macip o Masip, Marquo o Marco, Martí, Mestre, Munyós, Miralles, Pabia, Pinos, Prades, Roqua o Roca, Roig, Sanç, Vallès i Verge. Quasi els mateixos.

Famílies o cognoms que desapareixen o marxen d’aquell indret: Guixar, Jachme i Sanmartí. Segurament marxen a les viles veïnes perquè els trobem a Xert i Canet, respectivament.Només dos cognoms o famílies noves arriben a la Jana, són Johan (seguramente procedent de Canet, que està molt a prop i solien pactar capitulacions matrimonials mixtes perquè compartien heretats rústiques i interessos econòmics) i els Salvador (seguramente procedent de Cervera, amb les mateixes motivacions esmentades ).

Podem observar que quasi no hi ha canvis perquè del morabatí que ho comparem, que és el de 1475, només han passat sis anys. Per tant, es constata el fenonem de persistència i arrelament de les famílies en una mateixa vila. Aquest fenomen era força habitual en totes les viles rurals del Maestrat de finals del segle XV. També podem constatar, en aquest morabatí de l’any 1481, diversos oficis significatius dels veïns, malgrat que la majoria d’ells eren llauradors o jornalers però no consta l’ofici.

Per comprendre millor l’evolució de la població de la vila, durant els anys estudiats del segle XIV i XV, presentem un quadre del veïnatge medieval dels dos nuclis habitats. De l’anàlisi de les dades podem veure l’equilibri entre el veïnatge de la Jana i de la “masia” del Carrascal durant els dos segles. Sobretot, podem observar el gran impacte social que va suposar l’esmentada guerra civil del rei Joan II, i també que fou més fort el sotrac en la vila que en lo Carrascal.

Comentari del quadre: Havent passat només sis anys entre els dos morabatins estudiats (1475 i 1481) observem diversos canvis en les preferències dels janencs, en posar nom als seus fills. Malgrat tot, els més habituals seguien essent Guillem, Johan, Jaume, Pere i Bernat. Ja observem com Johan i Pere han augmentat respecte el morabatí de 1475. Aquest és un fenòmen habitual que continuarà durant l’edat moderna com

podem comprovar en la Jana i altres viles del Maestrat. És curiós que essent Sant Berthomeu el patró de la vila, només hi ha dos veïns que el porten (dos Berthomeu Boix). Un fet estany perquè a Càlig solien posar força el nom de “Llorenç” pel seu patró i a Rossell “Johan” pel mateix motiu. De fet, si comparem les taules dels noms dels morabatins esmentats, trobem els mateixos però en quantitats diferents. Advertim que hem posat els noms i cognoms amb les mateixes grafies que estan escrits als morabatins del segle XV. Noms com Joseph, Gaspar, Melcior, Baltasar, Damià, Onofre, etc. no els solem trobar en els llistats medievals, perquè es posaran de “moda” i seran més habituals al llarg de l’edat moderna.

Respecte als noms de les dones, encara que no en consta cap en aquest morabatí, perquè totes les que trobem hi figuren com a vídues (uxor), filles de, pubilles de, dona de, etc. i també n’hi ha alguna amb el cognom feminitzat com “n’Avinyona” d’Avinyó; “na Marqua”, d’en Marquo; i “na Gironeta” d’en Girona; “na Cardona”, etc. De totes formes, recordem que els noms femenins més habituals que es posaven al Maestrat per aquell temps eren: Berenguera, Bertholina, Dolçeta, Domingueta, Ermesinda, Francesca, Guillamona o Guillema, Gueralda, Maria, Mansella, Saurina, Sabina, Sibil.la, Sanxa, Violant, etc. Tampoc en aquesta època solem trobar noms de dona com: Elisabet, Bàrbara, Hierònima, Úrsula, Madalena, Teresa, Anna,Vicenta, etc. que es popularitzaran després, a l’edat moderna.

Quadre de veÏns de la jana i del carrascal medieval

ANY 1363 1373 1379 1385 1415 1421 1469 1475 1481 1499

LA JANA 98 128 93 93 95 104 73 82 81 99

CARRASCAL (*) (*) 26 27 18 17 16 13 16 20

TOTAL 98 128 119 120 113 121 89 95 97 119

Comentari del quadre:Les dades que porten un estel (*) volen dir que no tenim informació dels veïns del Carrascal perquè les autoritats els posaven junts en el morabatí. Però durant la baixa Edat Mitjana, i part de la moderna, eren comunitats separades, malgrat que “Lo Carrascal” depenia jurícament de la vila. També sabem, perquè tenim les dades, que al menys als segles XVI i XVII, continuaven vivint bastants veïns al Carrascal.

Quadre de l’evolució dels coGnoms

a les dues comunitatsCOGNOMS TOTAL %

Vallés 17 17,17

Boix i Pabia 11 11,11

Balaguer 8 8,08

Llàtzer o Làzer 5 5,05

Macip, Marquo, Prades i Roig 4 4,04

Avinyó, Munyós i Sanç 3 3,03

Caperó, Gilabert i Ferrer 2 2,02

Berga, Brian-Prian, Esteller, Ferreres, Gargallo, Johan, Martí, Mestre, Pinós, Salvador, Sifre i Verge

1 1,01

Comentari del quadre: Les famílies Vallés continuen essent les més nombroses, tal com ho havien estat durant el segle anterior. Però els Boix creixen força com també ho han fet els Pavia. Els Balaguer continuen en tercer lloc com a l’any 1475. Totes eren famílies tradicionals i força arrelades des de principis del segle XIV. Malgrat tot, observem que en la majoria de les famílies amb més presència social, també trobem focs “nihils” que no podem pagar, bé perquè no tenen béns patrimonials o perquè s’han absentat de la vila. Són tots aquells veïns que a la llista final els hem afegit una (n). De fet, molts dels nihils solen ser vídues o fills pubills que s’han quedat sense pares i sense patrimoni. Algunes famílies o focs com els Berga, Esteller, Gargallo, Sifre, etc. que havien tingut molta més presència social en la vila, han quedat reduïdes a una sola unitat familiar.

Quadre de l’evolució dels noms

a les dues comunitatsNOMS TOTAL %

Guillem o Guillamó 15 15,15

Johan 14 14,14

Jachme i Pere 13 13,13

Bernat 8 8,08

Anthoni 7 7,07

Steve o Esteve 5 5,05

Bononat i Domingo 3 3,03

Andreu, Arnau, Berthomeu i Nicolau 2 2,02

Gabriel, Marià, Miquel, Pasqual i Rafel 1 1,01

DIVULGACIÓ


ACTUALITAT

[email protected]

veïns de l’any 1481font: m.r. 11798(llista completa)

la janaAvinyó, GuillemAvinyó, NicolauBalaguer, Andreu Balaguer, Bernat. NotariBalaguer, Bernat, menorBalaguer, JachmeBalaguer, Johan (n) Balaguer, Matheu. Ramader Balaguer, Pere. RamaderBerga, AnthoniBoix, BerthomeuBoix, Berthomeu (n)Boix, Domingo (n)Boix, Guillem. RectorBoix, Guillem, fillBoix, Guillem, vídua d’en (n)Boix, Jaume, fill d’en Guillem Boix, Johan. Ramader Boix, MiquelBoix, Pere. Ramader Brian, Jaume Caperó, Jaume. NotariCaperó, JaumeEsteller o Steller, JohanFerreres, Jaume deGargallo. Guillem Gilabert, AnthoniGilabert, PereJohan, Rafel (n)Làtzer, Bonanat (n)Làtzer, Bonanat, els 2 fills. RamatLàtzer, Domingo. RamaderLàtzer, Guillem (n)Làtzer, Pere (n) Macip, BernatMacip. GuillemMacip, JaumeMarquo, Johan, uxor (n)Marquo, MariàMarquo, na Martí, Jaume, uxor d’en (n)Mestre, Bernat. RamaderMunyós, PereMunyós, Pere, 2 pubills d’enMunyós, VicentPabia, Bernat. RamaderPabia, Gabriel (n)Pabia, Johan, major (n)Pabia, Johan, menor Pabia, Pere. RamaderPabia, Steve, la muller d’enPinós, JaumePrades, Anthoni. RamaderPrades, Johan Prades, Pasqual. Ramader

Prades, Steve, uxor de (n)Roig, GuillemRoig, Pere, majorRoig, Pere, menorSalvador, GuillemSanç. BonanatSanç, Guillem d’Anthoni (n) Sanç, PereSifre, PereVallès, Andreu. RamaderVallès, Anthoni, uxor d’Vallès, ArnauVallès, Bernat. RamaderVallès, Guillem, major. RamaderVallès, Guillem, menorVallès, Guillem Vallès, Jaume. RamaderVallès, Johan. RamaderVallès, Johan, dos filles pubilles (n)Vallès, Johan, uxor Gironeta d’enVallès, Johan, uxor (n)Vallès, NicolauVallès, Steve, majorVallès, Steve (n)Vallès, Steve, tres fills pubills d’en Verge, Johan (n). Ramat.

carrascalAvinyó, BernatBalaguer, GuillemBoix, PereFerrer, Jachme, la uxor d’enFerrer, PereMacip, DomingoMarquo, JachmeMiralles, Bernat (primo)Pabia, Anthoni, majorPabia, Anthoni, sos 2 germans pubillsPabia, Guillem, els pubills d’enPabia, Jachme (n)Pabia, Johan (n)Roig, AnthoniRoqua o Roca, ArnauVallès, Johan. Ramader____________________ La Jana………… 81 El Carrascal……16 Total……………. 97 Nihils (n)………. 20 ♦

QuÈ era l’impost del morabatí? L’impost del morabatí era un impost vigent entre els segles XIII i XVIII creat per garantir l’estabilitat del sistema monetari. Fou implantat als regnes de València i de Mallorca per Jaume I mitjançant l’estatut de 14 d’abril de 1266 i consistia en el pagament de set sous reials de València (un morabatí) cada set anys sobre cada foc o llar que tingués béns valorats en quinze o més morabatins. La recaptació d’aquest impost va donar lloc a la redacció dels llibres dels morabatins dels quals es conserva documentació a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’Arxiu del Regne de València. D’aquesta manera, durant els segles XIII, XIV, XV i XVI la forma més usual de calcular la població era amb els registres d’aquest impost.

el passat 17 de novembre, una forta

pluja va caure a la jana, fins al

punt d’omplir l’enGolidor i la bassa

llecunes, entre altres punts del

poble Que van Quedar ben entollats.

en total, van caure 131,6 mil·límetres

de pluja, seGons les dades recollides

per meteo la jana, suficients per

donar lloc a imatGes com les Que

presentem a continuació.

al novembre, llecunes plenes

dades precipitació: Àlex vilanovafotos: raül vilanova

Joan Ferreres i Nos (Sant Jordi, 1952) és un historiador valen-cià. Doctor en història per la Universitat Autònoma de Barcelo-na, exerceix de professor a l’Institut Thos i Codina de Mataró. Membre de la junta directiva del Centre d’Estudis del Maestrat, presideix l’Associació dels Jordiencs Absents i dirigeix la revista “Fulls de Sant Jordi”.[1] Treballa en la recerca històrica des de fa quatre dècades.

18

EL RACÓ VERD


( 616 481 487

EL RACÓ VERD: l’aqüífer del maestrat

Fa 35 anys, un grup d’investigadors encetava un projecte per a la recerca d’aigua subterrània per tot l’estat espanyol. Formaven part de l’Institut Geològic i Miner Espanyol i una de les seues majos troballes va ser l’aqüífer juràssic del Maestrat.

Un aqüífer és una formació geològica porosa i permeable que te la capacitat d’acumular l’aigua. Al contrari del que es creu, els aqüífers no formen grans bosses d’aigua subterrània, més bé són grans esponges de roca que s’omplen de l’aigua de pluja que s’infiltra per el terreny fins arribar a una capa de sòl impermeable que no la deixa passar. L’aqüífer del Maestrat neix al nord-oest de Morella, al terme de Villores i des d’allí s’estén per 2.400 quilòmetres quadrats de territori subterrani fins que arriba al mar, en el tram de costa que va de Peníscola a Torreblanca, al llarg de tota la Serra d’Irta. Cada any aboca davant el litoral entre 80 i 90 hectòmetres cúbics d’aigua, sobretot en els tres punts més importants de descàrrega (Alcossebre, Badum i Peníscola). Aquestes aportacions hídriques, regulen la salinitat de la mar, garanteixen la continuïtat del cicle integral de l’aigua i aporten aliment a la fauna marina.

EL RACÓ VERD

text: andreu roca i ana Quesada

de l’aigua per intrusió salina i finalment l’esgotament del recurs. Si tenim en compte que l’aqüífer del Maestrat és, en molts casos, l’única font de provisió hídrica, és fa evident la necessitat de protegir l’aqüífer.

L’altre impacte que pot rebre l’aqüífer és la seua contaminació, per filtració del gas o del líquid de fracturació, és a dir, al fracturar artificialment la roca, es poden crear vies d’escapament per les quals el gasos, com el metà, poden pujar a la superfície i el líquid de fracturació es pot filtrar pel sòl contaminant l’aqüífer situat just a sota de la Fm Ascla, font dels hidrocarburs. Una altra possible via de contaminació seria a través de les canonades insertades en els pous per a l’extracció, en cas que el revestiment d’aquestes fos pobre o insuficient.

A la següent figura es mostra la columna estratigràfica (descriu l’ubicació vertical dels estrats) de la zona del Maestrat i la ubicació de l’aqüífer:

en les profunditats de la terra del nord de castelló s’amaGa un dels

aQüífers mÉs importants del mediterrani per extensió i per la Quantitat

d’aiGua Que recull. l’aQüífer del maestrat esta afectat de ple pels projectes

d’investiGació d’hidrocarburs.

Situació de l’aqüiferFont: Programa Medi Ambient de Canal 9

L’impacte que pot rebre l’aqüífer, si és realitza la fractura hidràulica, és doble. Per una part, la gran quantitat d’aigua que és necessita per a cada fracturació (16 hm3) podria posar en perill la sostenibilitat de l’aqüífer per sobreexplotació. La sobreexplotació d’un aqüífer es produeix quan l’extracció d’aigua del subsòl es fa a un ritme superior al de la infiltració o recarrega natural, provocant el deteriorament de la qualitat

Columna estratigràfica amb la litologia de la zona del Maestrat i la ubicació de l’aqüífer.Font: http://dgeologia.blogspot.com.es/2012/12/xerrada-sobre-fracking.html, modificada

A la zona més baixa es troben els materials més antics, del Triàssic, formats per margues i llims, roques sedimentàries de poca permeabilitat. A sobre es dipositen els materials del Juràssic, constituïts per calcàries i dolomies, roques carbonatades poroses i permeables que es formen a partir de la precipitació de determinats compostos químics en solucions aquoses o bé per acumulació de substàncies d’origen orgànic. Aquest paquet constitueix el nostre aqüífer.

A sobre es dipositen els materials del Cretaci, formats per una alternança de gresos, sorres i calcàries amb argiles, fonamentalment. És a la base d’aquest paquet on es troba la Formació Ascla, formada per margues i margocalcàries. D’acord amb Salas i Permanyer1 aquesta formació és reservori d’hidrocarburs, correlacionada amb el cru del camp d’Amposta. Finalment, a dalt de tot, es troben els materials del Quaternari, d’origen més modern.

A la següent figura es mostra un tall geològic de la zona; s’ha ombrejat en blau el paquet del Juràssic, corresponent a l’aqüífer i, en vermell l’estrat del Cretaci, potencial de contenir hidrocarburs:

Tall geològic de la zona. Font: Rossi et al (2001)

De la informació aquí exposada concloem que no es pot saber amb seguretat si l’aqüífer es contaminarà per l’extracció d’hidrocarburs, però aparentment el reservori d’hidrocarburs i aqüífer es troben perillosament pròxims.

REFERÈNCIES

1. Salas, R. y Permanyer, A. 2003. Evidencias de generación de hidrocarburos

en la formación de margas del Mas d’Ascla (Jurásico superior, Cadena Ibérica

oriental) y su relación con el campo de Amposta de la Cuenca de Tarragona.

Boletín Geológico y Minero, 114 (1): 75-86

ISSN: 0366-0176

C. Rossia, R.H. Goldsteinb, R. Marfila, R. Salas, M.I. Benitod, A. Permanyerc,

J.A. de la Peña, M.A. Caja. 2001 Diagenetic and oil migration history of the

Kimmeridgian Ascla Formation, Maestrat Basin, Spain. Marine and Petroleum

Geology, volum 18, p. 287–30

SOCIETAT


SOCIETAT

20

el grup de bolilleres continua amb les activitatsUna vegada més, volem donar a conéixer les activitats que seguim duent a terme durant l’any: ens reunim tots els dimecres per la vesprada dues hores, assistim a les trobades que hi ha pels voltants del nostre poble: Vinaròs, Sant Mateu, Traiguera, Xert, Càlig, Albocàsser, Peníscola (enguany ha estat el primer any que n’han fet) i Sorita. Això fa que estiguem compartint una mateixa afició amb altres persones, que intercanviem treballs, que aprenguem punts nous, que puguem gaudir de les exposicions que es monten en cadascuna de les trobades, així com poder omplir el matí del diumenge, que en la major part dels casos passaríem a casa preparant el dinar.

El formar part de les trobades dels altres pobles t’anima cada any a organitzar la que fem aquí a la Jana per a Fira que un any més ha sigut un èxit, si no tenim en compte que vam haver d’acabar més prompte del que sol ser habitual, degut al fort vent que de sobte es va presentar. Van assistir-hi quasi tres-centes persones vingudes de 33 pobles diferents.

La última trobada a la qual hem assistit ha sigut la de Casp el dia 11 de novembre, com que estava un poquet lluny ens vam ajuntar amb les bolilleres de Canet, La Sènia i Sant Rafel, vam llogar un autobús i vam fer una eixida de tot el dia. A les deu arribàvem a Casp, la trobada es feia al poliesportiu i ens donaren la benvinguda amb una pasteta i un talladet per a combatre un poquet el fred que feia, que no era molt. Tot seguit visitàrem les paradetes que hi havien, sempre fa falta comprar alguna cosa. Després de treballar durant un parell d’hores i d’esmorzar, van fer una rifa i a la una a dinar. El dinar va ser a Alcanyís, com que el dia ja és curt no tinguèrem temps de visitar rés i marxàrem cap a casa després d’haver passat un bon dia. Repetirem! ♦

text i fotos: vicentica pla

Els nostres xiquets

hola! jo sóc carles boix beltran,

vaig nàixer el 16 de març de 2012 i

els meus pares són eleuterio i ana. a

ma germana roser ja la coneixeu!

hola, jo sóc nerea puchol

cuartero, vaig nàixer el 10

d’octubre de 2012 i els meus

pares són sergio i conchita.

hola! jo sóc lucía lluch monzó,

vaig nàixer el 17 d’octubre de 2012

i els meus pares són Ángel i lucía.

vivim a benicarló, però en bona

part sóc janenca!

I com si res, han passat 50 anys! Pedro Simó i Rogelia Compte van complir els seus 50 anys de casats el passat dia 30 de novembre. Per celebrar-ho com cal, van organitzar una emotiva celebració de bodes d’or a la Font de la Salut, on van reunir a la família més íntima per passar un dia junts de festa i records. Moltes felicitats als dos i per molts anys! ♦

pedro i rogelia celebren el seu cinquanta aniversari de casats: felicitats!

22

LA VINYETA DE JP


jav

ier

pl

a t

olò

s

Ja portem més de 50 números amb vosaltres i esperem fer-ne molts més!

Animeu-vos a col·laborar amb La Pedralta!

la pedralta nº 52 (especial)

Documents