���������� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

� � � � � � � � � � � � � � � ! " " � # � ! " � � $ # �

La millor vall de Sant Justper a Collserola

El futur del Parc de Collserola a debat

Jornada de sensibilització per a l’ús de la bicicleta

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A2

L’estiu, fi de curs, vacances...

Modificació parcial del Pla General Metropolità a la Floresta

Resposta a alguns correus rebuts demanant aclariments sobre el projecte d’urbanització

de Can Busquets

El Pla General Metropolità (1973) per a l’àmbit de Can Busquets proposava: l’ocupació del

camp de conreu de Can Busquets per desenvolupar un equipament, la transformació del sòl

forestal del turó de Can Busquets, l’expropiació de totes les cases fora d’ordenació del barri

de la Floresta, i una via de dos carrils per sentit més una via de connexió amb els actuals

túnels de Vallvidrera.

El 18/4/2005 el Ple de l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès va tornar a aprovar la Modificació

Puntual de Pla General Metropolità del Barri de la Floresta.

La modificació ha volgut canviar el PGM preservant els camps de conreus tot desclassificant el

sòl d’equipament, reduint la zona edificable del cim del turó de Can Busquets a una tercera

part del previst i, finalment, reclassificant unes quantes parcel·les de sòl forestal com a sòl urbà,

per tal de regularitzar diverses edificacions fora d’ordenació. És reconeix, doncs, tant la legiti-

mitat dels possibles drets d’edificació en sòl urbanitzable com l’ús fora d’ordenació durant mes

de 23 anys dins del sòl forestal. D’altra banda, és manté l’autopista per qüestions tècniques

d’ordenament urbanístic, si bé s’exposa que és innecessària una mena de via i de connexió com

aquesta.

La gestió del parc de Collserola tracta d’harmonitzar les diferents dinàmiques territorials que

hi conflueixen. Si bé és ben cert que, com a òrgan gestor d’un parc, al Consorci l’interessa poten-

ciar de forma destacada la dinàmica natural, també és cert que la Serra de Collserola es troba

al bell mig de la regió metropolitana i, per tant, la dinàmica antròpica juga un paper molt relle-

vant i cal donar-hi un encaix adequat en l’ordenació del Parc.

El Consorci, seguint les propostes del Pla Especial de Collserola, va informar favorablement

aquests canvis, ja que augmentaven el sòl forestal de forma global, però condicionat a la pre-

servació d’un pas obert i públic entre el bosc tancat de la Floresta i la resta del Parc de Collserola.

La valoració d’aquesta nova situació ha estat molt oberta i controvertida per part dels ciuta-

dans. Han sorgit tant una plataforma en contra de la transformació del turó de Can Busquets,

com agrupacions de veïns a favor de la regularització dels edificis fora d’ordenació.

collserol@consultes, opinions...

Aquest estiu ha començat amb força calor, i el bosc de Collserola es

prepara per passar l’època de l’any més adversa, com correspon al

nostre clima mediterrani.

Des dels serveis tècnics del Consorci del Parc de Collserola, estem

treballant, des de fa dos mesos, en la fase activa del Dispositiu de

Prevenció d’Incendis, tal com us expliquem a la pàgina 3 d’aquest

butlletí.

Són moltes les persones que formen part d’aquest dispositiu: 26 guai-

tes que vigilen els boscos de Collserola, enfilats a les torres de vigilàn-

cia, a la Serralada de Marina i part del Garraf; 4 agents d’interven-

ció immediata; 4 Guardes del Parc, i 2 tècnics a la centraleta de

coordinació del dispositiu.

En total, estem parlant d’un equip de 36 persones, els quals, amb la

seva experiència i professionalitat, vetllaran perquè els focs que ine-

vitablement es produeixen en aquesta època de l’any siguin com

més reduïts millor.

El Parc està mes segur a les seves mans.

Des de aquestes línies, vull aprofitar per demanar-vos la vostra

col·laboració i que eviteu al màxim les imprudències, extremant totes

les precaucions.

Us desitjo, en nom de tot l’equip de Collserola, un bon estiu.

Josep Perpinyà i Palau

Vicepresident executiu del Consorci del Parc de Collserola

S U B S C R I P C I Ó E L E C T R Ò N I C A

Per rebre la informació del butlletí a la vostra bústia de correu electrònici/o donar-vos de baixa de la tramesa postal:

http:// www.ParcCollserola.netTel.: 93 280 35 52

E S T I U 2 0 0 5 3

Raticides a les rieresDarrerament, hem trobat a les rieres de Collserola que travessen zones urbanitzades bossetes de raticides en quantitats importants.Aquest fet, que respon a la necessitat d'eliminar del voltant de les cases els ratolins i rates, té uns efectes col·laterals devastadors.

Els raticides (rodenticides) que es troben al comerç vénen preparats en petites bosses de

plàstic transparent que contenen cereals o blocs de pasta de color blavenc o rosat

impregnats en productes (anticoagulants) que produeixen la mort de l'animal

que l'ingereix per les hemorràgies internes que pateix.

Aquest és un sistema còmode i net per a l'usuari, perquè deixa les bos-

setes on ha vist les rates i se n'oblida, atès que la mort dels ani-

mals no és instantània, sinó que es produeix al cau o lluny del punt

d'ingestió, i no cal recollir els cadàvers perquè no es veuen.

Cal revisar aquesta visió simple i anar més enllà. Què passa amb

la fauna salvatge? La ingesta d'animals afectats pels raticides,

encara vius o morts, provoca en el depredador els mateixos efectes que al destinatari inicial.

A l'Estació Biològica de Can Balasc, molt a prop de la Riera de Vallvidrera i en un tram coinci-

dent amb la urbanització Can Borrull, s'ha detectat un descens molt important de rapinyaires

nocturns (gamarussos i òlibes), principals depredadors naturals de rates i ratolins.Al Centre de

Recuperació de Fauna de la mateixa Estació han estat sota tractament 12 exemplars. D'altra

banda, s'ha constatat que hi ha animals de companyia, com gossos i gats, que han ingerit per

via directa o indirecta aquests anticoagulants i n'han patit les conseqüències.

L'eradicació de les rates i ratolins passa per evitar que aquests animals tinguin al seu abast

escombraries i restes de menjar. Només fent això reduirem de forma substancial aquesta pro-

blemàtica, i la fauna salvatge pot ajudar-nos molt, ja que una òliba, per exemple, pot capturar

de deu a dotze rosegadors en una nit. Un cop fetes les accions de neteja i a l'espera de la recu-

peració dels depredadors naturals, podrien plantejar-se mètodes de captura en viu mitjançant

trampes d'acció mecànica.

La utilització no selectiva de productes verinosos, com és el cas, està expressament prohibida

per la Llei 4/89 de «Conservación de los Espacios Naturales y de la Flora y de la Fauna Silvestre»

i els reials decrets que la desenvolupen, així com per la Directiva 79/409/CEE, (Art. 8) relativa

a la conservació dels ocells silvestres i la Directiva 92/43/CEE (Art. 15) relativa a la conservació

dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre.

E. SAIZ

OBAC

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A4

������������������������ ����������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������� ���������� ���������� ����������!����� ���"��������������� ��������������#��$���"��������%���������������%�����&'�())�*�������������������"+��������������,-����.�������������#���������

� ������/��������������������������������������������������������������� �������/�������������0����1��,2��������������������������0%�������3��4�����������������������$��������

�������� ������������������.�5��6������������������1��������0���������������$ �����7����������*��������0���0����������������1�����0��8���������������0���������������������� ���1����������,�����������������������������5����,�4����1�������������9������%������������

����������������!������������ ���������,������,����0����1�������������������5����������������������!�������:�������;��������< ����=�����>��=?@<���������1���0�����</A�����������������������0�����������������������:�����������������������������������0� �����������������4�����������������1������������ �������������0���������������������������,�����1�������������������������������������������������������������������������,������������7�� ���9���1������5�����������������������������������������������8��������������,�4����1�����,��������

%#$����&�'(��)*��

�#*�#��������&���+�

������,�*�������-���.

/�������1����������������� ��������/�������

!��������-������������������/�������!��������������������������B�������� ���

(�C�

>����D�����

>�����:�����

>���������������

>����.�����

D���������������������?����0�����A����

E���������������������#����������#��������

�����������������������

)F)�#������#��������

GG&����� ������:��������

Seguint el fil del butlletí anterior, en què parlàvem de la prevenció passiva, la prevenció activa consisteix en una sèrie d’actuacionsclaus per minimitzar la superfície cremada per incendi i reduir al màxim el temps d’arribada dels mitjans d’extinció.

Que no es cali foc: la Prevenció Activa

L’àrea agrícola de la finca pública de la Salut de SantFeliu de Llobregat ocupa 87.990 m² de la finca i estàsegregada en 17 parcel·les. El conreu que ocupamés superfície és el de fruiters, tot i que, en les par-cel·les més petites, l’hort hi té un paper predomi-nant i és on es concentren la major quantitat deconstruccions. Aquesta gran fragmentació provocal’aparició de molts elements distorsionadors del pai-satge: tanques, barraques, bidons, etc.

L’objectiu principal és desenvolupar un pla d’orde-nació de la zona agrícola per eradicar la marginali-tat i fomentar l’establiment d’una agricultura econò-micament rendible, ecològicament sostenible ipaisatgísticament integrada en l’entorn natural. Ambaixò es pretén preservar el sòl agrícola potenciantuna agricultura responsable a les àrees definidesaixí pel Pla Especial d’Ordenació i de Protecció delMedi Natural del Parc de Collserola.

El dia 2 de març de 2005 es va començar la primerafase d’enderroc de barraques i horts de la finca.Aquesta fase afectà 5 parcel·les que ocupaven unasuperfície de 17.583 m² i on hi havia 8 barraques.La resta de parcel·les es netejaran en dues fases pos-teriors que s’executaran al llarg de l’any 2005 i prin-cipis de 2006.

Recuperació d’una zona agrícola a la Salut de Sant Feliu

E S T I U 2 0 0 5 5

S’acaben les obres d’arranjamentdels entorns de Sant Medir

Un nou quiosc-berenador a l’àrea de lleure de Sant Pere Màrtir

Es donen per finalitzades les obres d’arranjament dels entorns de

Sant Medir que es descrivien en el butlletí núm. 65.

Així doncs, s’han arranjat algunes esplanades properes a l’ermita, on

s’han instal·lat taules i bancs per al pícnic, s’ha condicionat un espai

d’aparcament per a 55 vehicles i s’ha arreglat l’espai de la font de

Sant Medir, entre altres

coses.

Esperem que tot plegat

serveixi per fer un ús

més adequat d’una de

les zones més emblemà-

tiques del Parc de Coll-

serola.

L’any 1991 es va fer una primera actuació de condicionament de l’àrea de lleure de Sant

Pere Màrtir, un espai situat a la vall de Sant Just, sota el cim de Sant Pere Màrtir. Entre

altres coses, s’hi instal·laren un conjunt de taules i bancs distribuïts en diversos plans

per tal que qui hi acudeixi pugui gaudir amb comoditat de l’esplèndida panoràmica que

l’entorn ofereix. Des de llavors, s’hi ha actuat en diverses ocasions, millorant la resta de

la zona en diversos aspectes.

El fàcil accés en automòbil i les diverses fonts que hi ha a la zona, fan d’aquest indret

un dels més concorreguts d’aquest sector del Parc.Actualment és punt d’inici de diver-

sos itineraris, com ara, del conegut Passeig de les Aigües, o del camí que segueix la

carena de Sant Pere Màrtir fins al Turó d’en Cors.

Ara s’hi ha inaugurat un quiosc-berenador anomenat Espai Plaça Mireia prop de la

font de la Mandra, just al costat de la plaça Mireia, a Esplugues.

L’ Espai Plaça Mireia estarà obert tots els dies de la setmana excepte el dilluns, en

horaris d’estiu de 9.00 a 24.00 hores i d’hivern de 9.00 a 15.00 hores.

Restauració del camí de Can CatàEl passat 1 de juny, van començar les obres de restauració del camí de

Can Catà, que tenen previst un termini d’execució de tres mesos.

L’obra consisteix en el confinament de les restes d’uralita mitjançant una

doble malla de geotextil i dues capes de material granular compactat.

El gruix total per sobre de l’actual rasant serà de 45 cm.

El camí disposarà, a la banda de

muntanya, d’una cuneta de for-

migó, i a l’altra banda d’una

vorada, també de formigó.

Aquest elements garantiran el

tancament de la caixa i evitaran

l’erosió dels laterals.

Durant l’execució de les obres, el camí estarà tancat al trànsit de vehi-

cles, excepte per als veïns i els vehicles de servei.

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A6 B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A6

L’actitud decidida dels diferents grups de govern i del consistori --que partien de l’objectiu comú que no s’edifi-

qués la vall de Sant Just-- ha enriquit notablement la manifestació i els criteris polítics de l’ajuntament. Si bé ini-

cialment cada grup manifestava un camí a seguir, havíem d’arribar a un consens que fos el correcte i responsa-

ble per al conjunt de la ciutadania. I el consens polític és, en aquests casos, important.

A Sant Just ens felicitem pel resultat favorable que -malgrat l’estira i arronsa-- hi ha hagut, i que ha definit i con-

sensuat les línies d’actuació i transformació necessàries d’aquest complex escenari. La Vall de Sant Just no es

construirà; els propietaris retiren els contenciosos, les indemnitzacions i les expropiacions i podran edificar part

de l’edificabilitat reconeguda pel Pla General Metropolità en altres espais fora de la vall i/o del terme municipal.

La signatura d’un conveni entre l’Ajuntament i la trentena de propietaris ha permès tancar inicialment un procés

que ja va començar fa set anys i que, arran dels canvis legislatius de l’Estat en matèria d’urbanisme, l’any 1998 no

faculta als ajuntaments la possibilitat d’impedir casos com aquests. Hi ha fórmules, com la que hem aplicat a Sant

Just, que exemplifiquen el consens polític i d’actuació responsable, davant la incertesa jurídica a la qual estàvem

avesats.Ara continua el procés que acabaran de determinar les actuacions urbanístiques d’habitatge, privat i públic,

en altres indrets.

Altres municipis es troben o es poden trobar amb treballs i decisions similars; decisions que es fan difícil de pren-

dre davant l’important nombre de factors que hi intervenen i la incertesa jurídica en aquest àmbit. La preservació

del medi natural que envolta els nuclis urbans de manera més o menys propera, és avui un àmbit que cal preser-

var, i/o trobar els instruments necessaris perquè perduri i s’integri correctament en el territori urbà. El medi natu-

ral comporta elements molt significatius i valuosos que formen part d’un territori i, en la mesura que ho són, hem

de preservar-los correctament.

No es construeix, i el Parc guanya moltes hectàreesSant Just Desvern ha assolit un objectiu important per a Collserola: no construir la vall. Malgrat elsesforços dels ajuntaments per aconseguir aquest objectiu, cal analitzar cada cas individualment ;només així entendrem el resultat final a què arriba cada ajuntament en el territori.En el nostre cas, el treball responsable, la comunicació i la capacitat de respondre els nous reptes dela planificació anticipada, han estat les garanties per resoldre la planificació de la vall.

La millor vall de Sant Justper a Collserola

E S T I U 2 0 0 5 7E S T I U 2 0 0 5 7

Collserola i Natura 2000En el moment en què la Comunitat Autònoma de Catalunya es troba en procés d’endegar la proposta defi-nitiva de Natura 2000 al Principat, arriba la mala notícia que Collserola, malgrat les peticions reiterades ques’han realitzat des dels òrgans de govern del Consorci, no ha entrat en la proposta. Aquest fet implicaque l’ens gestor del parc tornarà a presentar les corresponents al·lega-cions, fonamentades tècnicament i científicament, amb la confiançade veure atesa l’aspiració que el gran pulmó metropolità s’incor-pori a la xarxa ecològica més important del món. L’existència aCollserola d’almenys quatre hàbitats d’interès comunitari iel fet que configuri una important i estratègica ZEPA, sónmotius suficients per reconsiderar l’opció de deixar forade Natura 2000 aquest espai natural protegit.

Des del Consorci, ens alegrem que Sant Just aporti,

vinculat al conveni, 91 ha. d’espai lliure a Collserola.

Des d’aquí continuem col·laborant amb els nou muni-

cipis que formen part del Consorci.També treballem

amb la conselleria de Medi Ambient per a obtenir

més protecció per al parc i els instruments que ens

garanteixin la preservació d’aquest medi natural. En

aquest sentit, confiem en la nova llei de protecció.

El futur del Parc de Collserola a debatEl passat 14 d’abril, va tenir lloc a l’Ateneu Barcelonès una taula rodona organitzada per la Plataforma Cívicaper a la Defensa de Collserola.

El debat girà al voltant de l’Estudi de Mesures Addicionals de Protecció de la Serra de Collserola, presentatpel Dept. de Medi Ambient i Habitatge, mitjançant el qual es dóna compliment a una resolució del Parlamentde Catalunya, i de la proposta de declaració de Parc Natural de Collserola per part del mateix Departament.

Intervingueren: Genoveva Català, secretària general del Dept. de Medi Ambient i Habitatge; Oriol Nel·lo, secre-tari de Planificació Territorial del Dept. de Política Territorial i Obres Públiques; ambdós de la Generalitat deCatalunya; Josep Perpinyà, vicepresident executiu del Consorci del Parc de Collserola; Narcís Prat, catedràticd’Ecologia de la UB; Rafael Bosch, ambientòleg i membre del CEPNA; Josep Germain, de la ICHN; i Martí Boada,geògraf i membre de l’equip redactor de l’Estudi de Mesures Addicionals de Protecció de la Serra de Collserola.

Tots els participants van coincidir en el fet que cal, i és possible, millorar la protecció de Collserola, atès elbenefici ambiental que aporta a la conurbació barcelonina. Josep Perpinyà destacà la importància del paperparticipatiu i de consens que tenen els municipis, ja que seran aquestes administracions les que hauran defer front a les obligacions que se’n derivin. D’altra banda, Oriol Nel·lo va manifestar que cal tenir en compteel context urbanístic metropolità a l’hora de decidir el futur de Collserola. Cal harmonitzar la major protec-ció de Collserola amb un model territorial i urbanístic metropolità coherent.

Al final del debat es va veure clar que ara és la Generalitat qui ha de fer possible el procés que ha de dur auna major protecció de Collserola.

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A8

Un adéu per a Mas PinsL’octubre de 1988 es va obrir al públic el primer dels

centres d’educació ambiental del Parc, Can Coll. L’any

següent ja es treballava en el projecte educatiu de

Mas Pins, el centre destinat a l’ensenyament secun-

dari i universitari que va obrir les portes el gener de

1990. El mateix any, tot just a començament d’estiu,

es va inaugurar el Centre d’Informació.

Podem dir amb satisfacció que en tots aquests anys

no tan sols s’ha aconseguit consolidar el Projecte

d’Educació Ambiental del Parc, sinó que ha arribat a

ser un dels punts de referència per a altres espais natu-

rals protegits de Catalunya i de la resta d’Espanya.

Entendre l’educació ambiental com una eina de ges-

tió, imprescindible per aconseguir la complicitat i

col·laboració de la ciutadania en les tasques de con-

servació d’un espai natural, ha estat la clau de l’èxit.

Però ara, per primer cop al Parc, en comptes de cele-

brar l’inici d’un nou programa o l’obertura d’una nova

instal·lació, ens trobem en la necessitat d’anunciar-

vos el tancament d’un dels equipaments. Els arranja-

ments i adequacions que s’han de fer a les

instal·lacions de Mas Pins per ajustar-les a les nor-

matives d’accessibilitat i seguretat que regeixen els

centres públics, fan impossible mantenir obert el cen-

tre el curs vinent. Disposar d’un equipament menys

farà disminuir, inevitablement, la capacitat d’acollida

dels grups escolars. No obstant això, estem treballant

perquè aquest fet no signifiqui, a més, la pèrdua dels

programes i propostes de treball que s’han dissenyat

i realitzat fins ara a Mas Pins.

Tota la informació sobre la reorganització de l’oferta

adreçada al món escolar, arribarà als centres educa-

tius de l’àrea metropolitana de Barcelona abans de

finalitzar aquest curs. Podem avançar que el curs 2005-

2006 els programes adreçats a l’educació infantil,

primària i secundària es realitzaran a Can Coll.A Can

Balasc, l’equipament que acull l’Estació Biològica i el

Mòdul de Recuperació de la Fauna Salvatge, s’habili-

tarà una aula per treballar amb els grups d’estudiants

de batxillerat i els universitaris.

El tancament de les instal·lacions de Mas Pins no ha

de significar un pas enrere en la trajectòria de la nos-

tra feina, ans el contrari, aquesta pèrdua ha de que-

dar aviat compensada amb altres actuacions en el

Projecte d’Educació Ambiental del Parc, potenciant els

equipaments emblemàtics de Can Coll i Can Balasc.

El curs al Parc 2005-2006Collserola ofereix un munt de recursos per a l’educa-

ció ambiental. Des de l’estada en una àrea de lleure,

fins a la participació en projectes compromesos amb

la gestió del territori, tot passant per activitats i pro-

grames de descoberta i de coneixement del medi, per

la realització d’excursions i passejades col·lectives, etc.

Per al curs vinent, presentem les propostes que

Collserola fa específicament als educadors mitjançant

un nou suport.

Les noves tecnologies ens faciliten la tasca. Així,

enguany s’edita El curs al Parc en CD. Aquest mate-

rial ens permet donar més i millor informació, i ens

ofereix una eina per ampliar la xarxa d’interacció entre

els diferents agents implicats en el món educatiu.

Aquest CD està a disposició de tots els centres docents

de l’àrea metropolitana de Barcelona.També es troba

disponible al web.

L’ESTACIÓ BIOLÒGICA DE CAN BALASC ACULLIRÀ, A PARTIR DEL PROPER

CURS, ELS PROGRAMES ADREÇATS A L’ENSENYAMENT SUPERIOR.

E S T I U 2 0 0 5 9

Jornada de sensibilització per a l’ús de la bicicletaEl passat 17 d’abril, la Federació Catalana de Ciclisme, altres col·lectius i entitats, juntament

amb el Consorci del Parc, organitzaren una jornada informativa adreçada als ciclistes.

Durant les sessions del grup de treball del Projecte Bici (vegeu butlletí núm. 67), s’ha extret

la conclusió, entre d’altres, que el Consorci no ha fet fins ara prou difusió de l’existència de

les Ordenances que expliciten, en l’article 12, l’accés i l’ús de la bicicleta al Parc. Aquestes

ordenances parlen de circular per camins de 3 m o més, no sobrepassar els 20 km/h i no cir-

cular per corriols, torrenteres o anar camps a través.

Aquests dies ens han arribat missatges que corroboren aquesta manca de difusió, perquè alguna

veu ha comentat que era una nova normativa, i que l’ús de la bicicleta passava a tenir més res-

triccions. En cap cas això és així, i certament planteja la necessitat de divulgar i difondre millor

unes ordenances aprovades, publicades i, en conseqüència, vigents des de l’any 2000.

La jornada de sensibilització tenia com a principal objectiu difondre aquesta normativa, posant-

la a l’abast dels ciclistes de manera directa. La finalitat? que en benefici del Parc i de tots els

que en gaudim, siguem conscients que les nostres actituds deixen empremta, més gran o més

petita, i que l’ús freqüentat en un espai natural protegit té les seves limitacions. I diem tots per-

què les Bones Pràctiques a Collserola no són exclusives dels ciclistes sinó que esdevenen una

necessitat que ha de ser assumida per cadascun de nosaltres.Aquell diumenge ens vam adreçar

als ciclistes donat que és un col·lectiu molt nombrós, i perquè la pràctica del ciclisme mal entesa,

com la d’altres activitats, té efectes negatius en el medi natural.

Sota el lema ««AAll PPaarrcc,, BBoonneess PPrrààccttiiqquueess eenn bbiiccii»» la Jornada tingué

dos aspectes clau: d’una banda, es van situar 12 punts d’Informació

en els principals accessos en bicicleta i en els indrets més freqüen-

tats, es van repartir fulletons, el contingut dels quals es va explicar

directament: 10 raons per dur a terme unes Bones Pràctiques en

bicicleta pel Parc. D’una altra banda, i amb la col·laboració de les

entitats, prop de 200 ciclistes van circular amb el lema imprès en

una armilla, fent arribar el missatge als diferents usuaris que circu-

laven pel Parc. Aprofitant l’avinentesa, es va fer un comptatge dels

ciclistes que van passar per aquests 12 punts, amb un resultat apro-

ximat de 4500. Una dada que ens serveix d’orientació sobre la

freqüentació d’aquests usuaris, i prou explícita per fer-nos una idea

del «per què de tot plegat».

La jornada es valora positivament, en primer lloc, per l’alt nivell d’im-

plicació de les diverses entitats ciclistes i no ciclistes que hi van

col·laborar, així com pel suport rebut per part dels ajuntaments.

Serveixin aquestes ratlles d’agraïment a tothom. En segon lloc, es

valora la presència directa al Parc dels treballadors del Consorci en

un dia de màxima freqüentació d’usuaris, i la relació que es va esta-

blir entre tots, imprescindible per conèixer la realitat d’un espai que

es gestiona.

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A10

Fer de voluntari també pot ser difícil

Els voluntaris vénen, per norma general, una vegadaal mes a fer la seva tasca al Parc. Trobar-se amb elscompanys, compartir l’esforç per un objectiu comú,gaudir de moments agradables i, sobretot, estar enaquest entorn natural que s’estimen i defensen, sónrecompenses importants per a la seva dedicació.

Però no tot és tan amable; sempre hi ha situacionscomplexes, i fins i tot de desagradables: una topada

amb un usuari de comportament poc respectuós; unincendi que s’ha «menjat» aquells arbres dels qualsdurant anys n’havien recollit dades; una font, arran-jada dies enrere, ara plena de deixalles, i moltes altressituacions que, per sort, no superen en quantitat elsmoments agradables.

La sequera d’aquesta primavera posa de relleu unad’aquestes situacions. Aquest abril, el grup de nete-ges s’ha trobat, com cada darrer cap de setmana demes, a la seu dels serveis tècnics per recollir les eines;és en aquest moment que la coordinadora els plan-teja un canvi d’objectiu: poden anar a la riera deVallvidrera a acabar de netejar-ne les vores.L’oportunitat és fantàstica, una estassada amb pocencert ecològic ha fet sortir totes les deixalles ama-gades sota els esbarzers. Així que en Cèsar, l’Amada,la Françoise i en Víctor es dirigeixen cap a la rieraamb la sensació que podran posar un punt i finaldefinitiu a la seva neteja. Malgrat el seu entusiasme,

al cap de mitja hora tornen molestos als serveis tèc-nics: la pudor de la riera els ha fet impossible tre-ballar.

La poca aigua que corria i algun desaprensiu queaboca el que no toca havien transformat la riera deVallvidrera en una claveguera a cel obert, fent impos-sible treballar a prop.Aquest petit curs d’aigua, valuósi estratègic per a la serra, no solament deixava de serfont de vida, sinó que es transformava en un obstacleper a l’acció dels voluntaris. Entenem que la seva sen-sació de frustració fos gran.

Sí, podem afirmar que fer de voluntari no sempre ésfàcil, però per sort la il·lusió i l’entusiasme del mem-bres del col·lectiu fan que les dificultats s’afrontin ambmés energia. Però, com veiem en aquest cas, amb l’ac-ció dels voluntaris no n’hi ha prou, cal més implicacióper part de tothom. I tractant-se d’aigua, encara n’hical més, d’implicació.

Any Internacional del llibre i la lectura«Els llibres donen vida, donem vida als llibres». Amb aquest lema, el Centre d’informació del Parc de Collserola ha por-tat a terme diferents projectes per fer rutllar els llibres que s’han quedat als prestatges.

D’una banda, s’ha promogut l’intercanvi de llibres entre els visitants i els treballadors del Consorci. Els llibres es vanexposar al vestíbul del centre des del 10 d’abril al 22 de maig i, com podeu observar a la foto, hi va haver una respostamolt bona, i tots plegats hem pogut gaudir remenant i triant llibres.

D’una altra banda, hem col·laborat en el projecte solidari: «Ningun niño boliviano sin libro» promogut per l’associacióAEPECT des de fa una quants anys. Es tractava de recollir llibres de contes, poesia i novel·les en castellà per a infants ijoves d’entre 0 i 16 anys i fer-los arribar a Bolívia. Ho hem fet conjuntament amb els nostres veïns de l’escola Xiprer.Vàrem aplegar un total de 195 llibres que ja es troben al punt de recollida per ser enviats a Bolívia.

Estem molt satisfets del nivell d’acollida d’ambdós projectes, i fins i tot hem hagut de mantenir el punt d’intercanvialguns dies més.

11

L’Ajuntament de Sant Cugat i el Consorci renoven la seva col·laboració per CollserolaL’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder i el vicepresident executiu del Consorci del Parc de Collserola,

Josep Perpinyà, van signar el dia 24 de maig un conveni-marc de cooperació per mitjà del qual

l’Ajuntament aportarà 533.000 euros al Consorci amb l’objectiu d’apropar Collserola als sant-

cugatencs. El conveni també destaca la millora de la zona de Torre Negra.

El conveni, a part de les millores dels accessos dels santcugatencs, també preveu l’elaboració, per

part del Consorci, d’un Pla de prevenció d’incendis forestals, un Pla de gestió i millora forestal,

així com diverses iniciatives relacionades amb l’educació ambiental.

E S T I U 2 0 0 5

El dia 12 d’abril del 2005 es va signar el conveni de col·laboració entre l’empresa Societat General d’Aigües de Barcelona, SA i el Consorci del Parc de Collserola

L’objecte del conveni el constitueixen tres projectes d’actuació previstos al Passeig de les Aigües (Ctra. de les Aigües)en un àmbit temporal de tres anys (2005 - 2007). Aquestes actuacions s’escauen per tal d’afavorir un ús públic delParc de Collserola en compliment de les previsions del Pla Especial d’Ordenació i Protecció del Medi Natural del Parcde Collserola.

El darrer dia 1 de juny es va signar un conveni de col·laboració entre Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i el

Consorci del Parc de Collserola, amb l’objectiu de donar suport empresarial a les diferents campanyes de comunicació

que es duen a terme, com el «Projecte Bici».

Una segona línia de col·laboració iniciada amb aquesta signatura seran les actuacions destinades a superar l’efecte

barrera que provoca el traçat ferroviari sobre els moviments dels porcs senglars.

El Consorci ha d’estudiar les actuacions que cal fer sobre el traçat per facilitar el pas natural de les poblacions de senglars, i evitar que aquests accedeixin al corredor

ferroviari i acabin atropellats, amb la consegüent situació de risc per al mateix funcionament dels combois.

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya dona suport al Projecte Bici

Donen suport a la conservació del Parc:

Consorci del Parc de CollserolaCtra. de l’Esglèsia, 9208017 BarcelonaTel. 93 280 06 72Fax 93 280 60 74

Addenda

Addenda

Dipòsit legal 18.344-88. Tiratge: 20.000 exemplars

Abellerols © OBAC

Edició:

Composició:

Impressió:

Foto portada:TMA Temperatura màxima absoluta TM Temperatura màxima mitjana T Temperatura mitjana Tm Temperatura mínima mitjanaTma Temperatura mínima absoluta P Precipitació total mes (l/m2) PA Precipitació acumulada des de l’1 de gener (l/m2)

P L O U I F A S O L

Dades facilitades per l’Observatori Fabra (432m)

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A12

PERÍODE TMA TM T Tm Tma P PA

FEBRER 2005 16,3 10,3 6,5 2,7 -3,4 55,6 55,6FEBRER 1914-2004 21,2 (‘90) 11,5 8,3 5,1 -10 (‘56) 39,3 77,9

MARÇ 2005 20,7 13,9 10,2 6,5 -1 18,3 73,9MAÇ 1914-2004 27,9 (‘01) 13,9 10,4 6,9 -10 (‘02) 52,1 130

ABRIL 2005 26 18,4 14 9,5 3,5 14,1 88GENER 1914-2003 26,9 (‘45) 16,4 12,5 8,6 0,0 (‘73) 51,6 181,6

Centre d’informació i Serveis Tècnics.Ctra. de l’Esglèsia, 92 (Ctra. Vallvidrera-Sant Cugat, km 4,7). 08017 Barcelona. Tel. 93 280 35 52.Correu-e: ci@parccollserola.netAccés: FGC. Baixador de Vallvidrera. Horari cada dia de 9,30 a 15 h.

Mas Pins, Centre d’Educació Ambiental.Ctra. Molins de Rei a Vallvidrera, km 8. 08017 Barcelona. Tel. 93 406 95 60.Correu-e: maspins@parccollserola.netFeiners activitats programades (Secundària i Universitaris), festius estades de treball per a grups d’adults.

Can Coll, Centre d’Educació Ambiental.Ctra. Cerdanyola a Horta, km 2. 08290 Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 692 03 96Correu-e: cancoll@parccollserola.netFeiners visites escolars concertades (Infantil, Primària). Festius obert de 9,30 a 15 h, visites guiades

Centre de Documentació i Recursos Educatius. Tel. 93 692 29 16. E-Mail: cdre@parccollserola.net

Can Balasc, Estació Biològica.Camí de Can Balasc, s/n. 08017 Les Planes (Barcelona).

Mòdul de recuperació de la Fauna Salvatge. Tel 93 587 95 13 - 600 46 40 06.Correu-e: mrfc@parccollserola.net

Àrees de lleure:SSaannttaa CCrreeuu dd’’OOlloorrddaa:: Tel. 93 668 96 65/ 93 668 88 28. CCaann CCoollll:: Tel. 93 580 69 86 (dimats tancat).SSaannttaa MMaarriiaa ddee VVaallllvviiddrreerraa:: Tel. 93 280 26 49. LLaa SSaalluutt ddee SSaanntt FFeelliiuu:: Tel. 93 685 26 18 (dimarts tancat).

Web del Parc: http://www.ParcCollserola.net

S E R V E I S

E Q U I P A M E N T S