La màgiainundaTamarit

C m

y k

C m

y kAny 3 • núm. 16 • La Franja, abril de 20021,80 €

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

J.M

. LAT

OR

RE

Tots a BarcelonaMilers d’aragonesos es manifestaren ala capital catalana el 10 de març contraels transvassament de l’Ebre

Entrevistaa AntonioArrufatEl DirectorProvinciald’Agriculturaconfia enl’impuls rural delMatarranya

Ermita deXalameraEl Governdeclara Béd’InterèsCulturalaquesta joia delpatrimoniarquitectònicdel Baix Cinca

Terc

era

Trob

ada

de M

ags

a Ta

mar

it

Homenatge a Desideri Lombarte a Vall-de-roures

La màgiainundaTamarit

De Roda a LleidaJordi C. Boix i Pociello

Col·lecció La Sitja 18IEBC, 1998128 pàgines

Indagacions sobrellengua i literaturacatalanes a l’AragóHèctor Moret

Col·lecció La Gavella, 7IEBC, 1998184 pàgines

Els arbres i arbustsdel Vedat de FragaDavid Badia i Villas

Col·lecció La Sitja 6IEBC, 200194 pàgines

Soy aragonéso sóc aragonèsCecilio Lapresta Rey

Col·lecció La Sitja 19IEBC, 2001128 pàgines

Cinga 3El medi naturaldel Baix Cinca

IEBC, 1999144 pàgines

Darreres publicacions

Quadern de notessobre urbanismehistòric de FragaAntonio BerenguerRamón Espinosa

IEBC, 200074 pàgines+làmines

La casa de frareshospitalers aTorrent de CincaRamon Roman

IEBC, 2001242 pàgines

Apartat de correus 11622520 FRAGA

Núm. 16. Abril de 2002 TEMPS DE FRANJA2 EDITORIAL

EDITEN:Associació Cultural del MatarranyaC/ Pla, 4, 44610 Calaceit, Tel. 978 85 11 52

A/e: associació@matarranya.comConsells Locals de la FranjaInstitut d’Estudis del Baix Cinca-IEAApartat de Correus 116, Fraga (Baix Cinca)

DIRECTOR:Màrio Sasot

COORDINADORS:Josep Galan, Enric Marqués i Hipòlit Solé

COL·LABORADORS:C. Alcover, D. Badia, S. Barber, A.Bengochea, F. Blanch, M. Blanc, J.Boix, D. Borbon, V. Borbon, T.Bosque, A. Capdevila, J.A. Carréga-lo, J. Cases, C. Castany, A. Castell-nou, A. Enjuanes, J.L. Escuer, M.Espitia, J. Espluga, P. Fontoba, R.Ferrer, G. Francino, J. Galan, Q.Gibert, M. Gimeno, À. Huguet, V.Ibarz, V. Labara, O. Labat, P. Labat,J. Laforga, C. Lapresta, A. Larrégola,J.A. Llerda, E. Marqués, C. Martí, M.Martínez, Mauri, C. Massagué, M.Mateo, D. Maza, C. Mesalles, I.Micolau, J. Micolau, G. Miret, J.Montclús, H. Moret, J. Motis, A.Orús, J. Pallarol, J. Puche, A.Quintana, Ll. Rajadell, F. Ricart, M.Riu, M.C. Roca, E. Sabaté, A. Sáez,J. Salleras, M. Sampietro, J. SanMartín, C. Sancho, X. Sebastià, J.L.Seira, A. Serés, J. Seuma, R. Sistac,R. Solana, C. Terés, R. Ventura, P.Vidal, D. Vidallet, G. Xacon.

CORREU ELECTRÒNIC:tempsdefranja@wanadoo.es

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT: 974 47 19 93 / 93 805 02 70

MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ:Gràfiques del Matarranya, SLgrafiques@matarranya.com

DIPÒSIT LEGAL: TE-88/2000

EN VENDA A:

Albelda Estanc ConchitaCalaceitPapereria AbàsEl TorricóLlibreria PilarínFragaLlibreria Badia, Estanc Bollic,Llibreria CabreraLleidaLlibreria de la GeneralitatMequinensa Papereria GonzálezReusLlibreria GaudíSaidí Llibreria PanadésSaragossaKiosko Hermanos VidalTamaritEstanc PatritoTortosaLlibreria El TempleVall-de-roures Llibreria Serret

Una sola normativaAquest mes de març un esdeveniment impor-

tant –alguns l’han qualificat de transcendental–ha tingut lloc a terres valencianes. L’AcadèmiaValenciana de la Llengua, entitat creada pel PartitPopular amb el consens dels socialistes valen-cians, i presidida per la filòloga castellonenca,també del PP, Ascensió Figueres, ha pres la deci-sió, amb 18 vots a favor, dos abstencions i una,d’establir com a oficial la normativa habitual enl’àmbit lingüístic català. A partir d’ara, a Cata-lunya, Illes Balears i País Valencià només hiregirà una normativa: les Normes de Castelló, lesnormes que el 1932 va consensuar el món de laFilologia, que adapten l’ortografia de l’IEC, i quela mateixa Conselleria de Cultura i EducacióValenciana ha mantingut i usat contra vent imarea des del 1983, any en què va ser aprovatl’Estatut d’Autonomia del País Valencià.

Malgrat que el president popular del PaísValencià, Eduardo Zaplana, ha compensat alsblaveros no incloent com a obligatoris al Batxi-llerat els autors catalans i encarregant un decreton es dóna prioritat, en els textos oficials, a laversió valenciana d’un cert nombre de termes,per a molts l’acord suposa un tret de gràcia alsecessionisme lingüístic que grups polítics comara Unió Valenciana o entitats culturals comara Lo rat penat o la Real Academia de Cultu-ra Valenciana han encapçalat fins ara d’unaforma fal·laç i artificial.

Aquests grups, a partir d’ara, hauran de pensar-se ben bé què fan ja que no rebran subvencions dela Generalitat Valenciana si no adopten la norma-tiva oficial. Alguns organismes dirigits per exmem-bres d’Unió Valenciana ja han decidit acatar l’acordi posaran fi al secessionisme lingüístic.

En qualsevol cas, pareix que el seny s’ha

ESTISORESMiguel Estaña

acabat imposant i que l’enterrament del conflic-te lingüístic a València està a tocar tocar.

En podria prendre nota el Partit Popular d’Aragó?

TransvassamentEl tema del transvasament de l’Ebre constitueix

per si mateix un esdeveniment cabdal en la histò-ria d’Aragó. S’estigui a favor o en contra, creemque tothom considera com a crucial la solució quees doni al problema de l’aigua i a aquest elementcom a motor del futur desenvolupament de la nostraComunitat. I davant un fet tan transcendental, laredacció de TdF ha de donar la seua visió que,n’estem segurs, coincidirà amb una ampla majo-ria dels nostres lectors. No és un equip de políticsel que manifesta la seua opinió. Tot i que TdF tésuficients amics per demanar un editorial a moltspolítics de qualsevol partit, aquest editorial no ésde polítics: és de l’equip de redacció.

Conseqüentment, i des de la nostra més humilperspectiva considerem:

Que s’hauria de recuperar l’esperit del Pacte del’Aigua que les forces polítics a les Corts d’Aragóvan firmar el 1992, esperit que es resumeix en unasola paraula: unanimitat. En el cas de no ser possi-ble la unanimitat, que s’intenti aconseguir el màximgrau d’unitat de cara al compliment i realització deles obres contingudes en l’esmentat Pacte i s’evite,com siga, el transvasament d’aigües de què no dispo-sa la nostra conca: la solidaritat de què se’ns parlano pot basar-se en l’anorreament d’un territori queha fet de l’aigua la seua bandera, des de sempre.Sovint, darrera de paraules com ara solidaritat, s’ama-guen inconfessables interessos econòmics.

TdF demana als aragonesos més tossuderia quemai en aquest tema: no passaran és un lema queencara es pot tornar a aplicar en aquest comença-ments del segle XXI. Fem-ho.

Temps de Franja 16 15/4/02 10:23 Página 2

Núm. 16. Abril de 2002TEMPS DE FRANJA 3

s u m a r i salutació del directorCent denou regidors i batlles socialistes de la Franja, d’un total de

cent vuitanta-tres signants, van recolzar el «Manifest de Mequinen-sa» el passat mes de febrer a favor d’un pacte per desbloquejar el temade la tramitació de l’avantprojecte de Llei de Llengües d’Aragó a lesCorts regionals. Aquesta xifra demostra la neta, esforçada i meritò-

ria trajectòria que han anat duent a terme els militants del PSOE aragonès en els pobles i ajuntaments dela Franja des dels anys 70 per la dignificació de la llengua pròpia des de dins del mateix territori.

En aquestes línies em referia el mes passat a les dificultats que els dirigents d’un partit d’es-querra tenen, un cop arriben al govern, a fer realitat els seus ideals de joventut o els seus progra-mes polítics, sobretot –afegeixo ara– quan el govern és de coalició amb una força política tandiversa i amb un pes tradicional tan fort com el PAR, que per cert va signar en el programa degovern el traure una Llei de Llengües. En cap moment volia donar a entendre cap «traïció» o canvid’estratègia de la cúpula socialista regional en política lingüística, com algun amic m’ha fet veure.

També me pareix meritòria i valent la signatura del Manifest per part d’algunes desenes de mili-tants del PAR i el PP, i els animem a que no reculen fins a canviar l’actitud dels seus dirigentsenvers aquest tema.

Màrio Sasot

CARTES CREUADES

cartes dels lectorsVolem tenir una veu pròpia

Els nous catalanoparlants no tenim existènciapública, però som molta gent. Provenim de famí-lies on no es parla el català i hem adoptat lallengua del país com a llengua habitual. A Cata-lunya, però, es fa una falsa distinció entre cata-lanoparlants i castellanoparlants: una distincióque no correspon a la realitat, i en la qual nosal-tres no tenim lloc.

La nostra invisibilitat és un problema. Hi haorganitzacions amb interessos dubtosos ques’apropien de la nostra veu i parlen en nomnostre, sense consultar-nos. Pretenen «defen-sar» els nostres drets com a castellanoparlants i«protegir-nos» d’una suposada «dictadura lingüís-tica». Molts i moltes de nosaltres estem farts dedemagògia a costa nostra, i creiem que ja éshora de fer sentir la nostra veu en públic.

També ens preocupa que disminueixi l’úspúblic del català, la llengua que hem adoptat ien la qual hem invertit temps i energies; la llen-gua que, des de fa segles, ha servit perquè lespersones arribades de fora esdevinguessin cata-lans i catalanes. Ens preocupa que molts conciu-tadans, com nosaltres d’origen no-català, noacabin de fer el procés que hem seguit nosaltres:l’adopció del català com a llengua habitual.Aquest procés no és fàcil: moltes persones esveuen bloquejades per sentiments d’inseguretati vergonya quan comencen a parlar català habi-tualment, i la majoria dels catalanoparlants nohi ajuden, perquè es passen al castellà quandetecten un accent no català. Cal transmetre lanostra experiència d’haver adoptat el català, iajudar les persones que s’enfronten amb els«petits grans problemes» de començar a parlarla llengua.

Finalment, molts i moltes de nosaltres consi-

derem que la societat catalana no s’implica prouen la promoció i la defensa de la nostra llenguacomuna, el català. I malauradament, la políticalingüística que es fa a Catalunya i el movimenten defensa de la llengua no acaben de connec-tar amb els nous catalanoparlants, presents ifuturs, perquè se centren massa en la idea de«recuperar» el català. Però nosaltres no hem derecuperar cap llengua, perquè no n’hem perdutni n’hem renunciat a cap; al contrari, nosaltreshem guanyat una llengua. No tenim nostàlgia delpassat, sinó que mirem cap al futur. No volemla supervivència sinó el benestar del català, lanostra llengua comuna. I creiem que ha arribatel moment de parlar a favor del català des delnostre punt de vista, el dels nous catalanopar-lants.

Grup promotor de VEU PRÒPIA, associació denous catalanoparlants a favor de la llengua catalana

Web de la Franja?En el número de gener apareix una informa-

ció sobre una web anomenada de la Franja. Peròque un camí descrita no resulta ser de la Fran-ja si no d’unes associacions concretes o en totcas d’esta estimada revista.

És lamentable què ja que es fa un esforç perdivulgar la tasca de salvaguarda de les nostrescomarques el resultat siga fragmentari, esquifiti desvirtuat.

Si es diu «franja» hauria de ser de la Franja,sense falsejar el nom del nostre territori. No vala enganyar el personal.

N’he trobat però una d’imparcial, de cap asso-ciació: http://www.franjadeponent.cjb.net/

Elisenda RoigBaix Cinca

Editorial

Salutació del director

Cartes dels lectors

El Matarranya

El Baix Cinca

EntrevistaManolo Pinós Quilez,

autor d’Inmigrants i temporers

La Llitera i la Ribagorça

Tema del mes:Mags i il·lusionistes de tota Espanya

invaeixen els carrers de Tamarit

Aragó

Gent de Franja

Països Catalans

Opinió:Viure i veure

2

3

3

4

7

10

12

15

16

17

18

19

Temps de Franja 16 15/4/02 10:23 Página 3

Núm. 15. Abril de 2002 TEMPS DE FRANJA4 EL MATARRANYA

CO

ETS

Les orenetes

Cumplidores, les oreneteshan arribat els darrers dies demarç. De primer van fer actede presència les comunes, lesfosques, les que fan els niusa l’interior dels edificis, algor-fes o magatzems que tenenalguna finestra oberta. I avuihe vist ja a les altres, les delculet blanc, que fan els niusal davall dels balcons i lesteulades. A hores d’ara enca-ra no han arribat les falcilles,les que tenen les ales moltllargues i no paren mai devolar. Entre estes tres classesde moixons que venen del’Àfrica a passar l’estiu ambnosaltres se’n encarreguen denetejar-mos l’atmosfera demosques, mosquits, borinots,tabans, vespes i tota classed’insectes voladors que ensfarien la vida impossible sialgun any se’n oblidaren devindre. Entre el que ellesmengen i el que empapussenals pollets de les dos o trespostes que fan cada any, sónmolts milers d’insectes elsque fan desaparèixer al capdel dia i no diguessem al capde tot l’estiu. Ens veuríemobligats a tirar grans quanti-tats d’insecticides per comba-tre les mosques que elles, lesorenetes, liquiden gratuita-ment i ecològicament. Éscuriós que la gent, en gene-ral, no se n’ha adonat de lesdues classes d’orenetes que hihan, prou diferents i es sorpre-nen quan els ho fas notar. Deuser que, en general, es mirapoc al cel i caminem amb lavista baixa per no ensopegaro per si trobem algun europer terra.

Miquel Blanc

Antonio Arrufat, director provincial d’Agricultura de la DGA

La comercialització agropecuària és molt deficient

Lluís Rajadell

L’agricultura del Matarra-nya disposa d’alguns produc-tes de gran qualitat, com elpernil, l’oli d’oliva o el vi. Peraprofitar totes les possibilitatsd’estos recursos agropecuaris,cal millorar les estructurescomercials, especialmentfebles en l’oli i el vi. Així hocreu el director provinciald’Agricultura de la DGA aTerol, Antonio Arrufat, un vete-rinari de la Sorollera que esmostra decidit partidari de lacooficialitat del català alspobles de la Franja.

Pregunta: Any i mig desprésde les riuades, s’ha normalitzatla situació de les infraestruc-tures agràries al Matarranya?

Resposta: La situació, pràc-ticament, està resolta. Lesinversions previstes des delDepartament d’Agricultura–1,5 milions d’euros, més 0,5

milions que corresponen a unestronades anteriors– estanacabades. La gran majoria d’es-tes inversions ha anat a lacomarca del Matarranya. Laprioritat era reobrir els caminsque estaven intransitables perles barrancades i després garan-tir que les sèquies puguerenfuncionar per a regar a l’estiude 2001, la qual cosa es vaaconseguir. Les principalsdestrosses van estar a les vilesmés baixes. Massalió va ser elpoble més afectat, i desprésVall-de-roures, Beseit i elspobles del Tastavins.

P. El vi és un dels productesmés característics del Mata-rranya. Hi ha alguna possibili-tat de tirar per avant la deno-minació d’origen?

R. És complicat. Com aconseqüència de les fires del vique es fan a Queretes des de fauns anys, el Departament

d’Agricultura ha mantingutreunions amb el sector. Des demarç de l’any passat hem tingutcontactes amb les sis coopera-tives vitícoles del Matarranya(Massalió, Arenys de Lledó,Fontdespatlla, Queretes, Vall-de-roures i Calaceit) per abuscar una alternativa de futura la producció. A zones pròxi-mes, com el Priorat o la TerraAlta, el vi de garnatxa s’estàrevaloritzant. Al Matarranyas’ha creat una associació decooperatives de cara a posaren marxa un projecte de comer-cialització en comú amb unesmarques compartides. A méspodria potenciar-se el vi ecolò-gic. L’associació es va crear elpassat mes de gener i estudiacom es pot rendabilitzar laproducció actual, a quin tipusde vi es pot enfocar. Tambéestudia quines inversionss’haurien de fer per a moder-nitzar les instalacions i si fafalta una embotelladora. Prepa-ra també un estudi de mercatper a conèixer quin tipus de vis’haurien de produir i per quinscanals s’haurien de comercia-litzar.

P. Pensa que el vi del Mata-rranya té futur?

R. Sí. Hi ha zones a Espa-nya que prosperen fort amb elvi. El Priorat és el millor exem-ple, encara que s’ha de reconèi-xer que porta molts anys treba-llant este producte. Està clarque la qualitat de la nostra vere-ma és bona, encara que s’hau-r i a d ’o rdena r m i l l o r l arecol·lecció i l’elaboració delvi. S’haurien de diferenciarqualitats i varietats i diferenciarpreus en funció de la qualitat.

P. La denominació d’origenté viabilitat?

R. La denominació no té

Temps de Franja 16 15/4/02 10:23 Página 4

Núm. 15. Abril de 2002TEMPS DE FRANJA 5EL MATARRANYA

tanta importància avui en dia.És un assumpte de marques i decontrol de qualitat. Se li donemolta importància a la deno-minació d’origen i l’experièn-cia demostra que l’importantsón les marques, encara queestar dins d’una denominaciópuga ser, al principi, un parai-gües promocional.

P. Un dels pilars fonamentalsde l’economia del Matarranyaés la ramaderia, però este sectortambé comporta problemes demedi ambient. Com es podencompatibilitzar la ramaderiaporcina i la conservació de l’en-torn?

R. Per la seua alta capacitatproductiva, el Matarranya ésuna de les comarques mésdensificades d’Aragó. Laproducció de purín és unproblema a alguns pobles.L’Associació de Criadors dePorcí de Terol (Acriporte) hatreballat este assumpte i ha arri-bat a un acord amb els regantsdel Pla Calanda-Alcanyís per aque els excedents de purín delMatarranya puguen anar aparar als nous regadius. No ésigual utilitzar purín a un cultiucom el panís, que pot adme-tre’n altes quantitats com adob,que al cereal de secà, que non’admet més que la meitat. Peraltre costat, tenim que ser cons-cients que les altes aglomera-cions de ramaderia comportenproblemes. Els exemples mésevidents son els focus de pestaporcina a Catalunya. Lesempreses catalanes estan apos-tant per invertir a altres zonesd’Espanya perquè les altesconcentracions els comportengreus problemes sanitaris. D’unpercentatge de baixes que alMatarranya pot estar al 10%, espassa a un 15% a Catalunya, apart dels problemes de bloqueigque comporten els brots depesta.

P. Alguns pobles haurien deplantejar-se paralitzar laimplantació de noves granges?

R. S’ha de créixer allí on hiha baixes concentracions. Unagranja nova ha d’estar a 1.000metres d’un altra explotació.

Per exemple, a Pena-roja, lavila amb més concentracióramadera, les possibilitats decréixer són molt limitades.

P. Quin paper juga el Mata-rranya dins de la Denominaciód’Origen «Jamón de Teruel»?

R. De les 95.000 gorrines decria de la província de Terol, elMatarranya en concentra20.000. La seua aportació ésfonamental tant en la produccióde gorrinos com en la transfor-mació. Una zona que no eraproductora de pernil fa vint anysté ara una producció important,amb indústries a Vall-de-roures,Pena-roja, Fondespatla, Mont-roig i la Sorollera.

P. Quina importància té elcooperativisme dins de la rama-deria comarcal?

R. És fonamental. El grup

ArcoIris –amb seu a Vall-de-roures– és bàsic per a la Deno-minació d’Origen. Però tampoces pot despreciar el paper d’em-preses com Virgen de La Fuen-te, de Pena-roja, que va serpionera al porcí del Matarranya.

P. Per què no acaba de despe-gar el sector de l’oli a pesardels reiterats intents de l’Ad-ministració d’organitzar lacomercialització?

R. El problema de l’oli éscomplicat perquè, per un costat,tenim molt arrelat el localismede pensar que l’oli de la nostravila és millor que el de la veïna;i cal desterrar esta opinió.Després, gran part de la produc-ció es destina a l’autoconsum.No hi ha esperit comercial. Somproductors però no hi ha estruc-tura comercial.

P. Quins son els principalsinconvenients per a promo-cionar este producte?

R. Hi ha una oscil·laciótremenda de la producció d’unacampanya a una altra. Senseuna producció estable difícil-ment es pot obrir i consolidarun mercat. El primer pas passaper assegurar una producciómínima per mig del regadiu.El pantà de la Torre del Comtepodria contribuir a fer realitatesta possibilitat al Matarranya.En l’aspecte comercial hi hamolt per fer i hem d’aprendrede les empreses de BorgesBlanques, que compren oli alMatarranya per a revendre’l, idels italians, que se l’enduen iel venen multiplicant el preu.

P. Que opina del documentque es va firmar a Mequinen-sa fa unes setmanes per alcal-des i regidors de tota la Fran-ja demanant la cooficialitat delcatalà?

R. Me pareix molt bé. Es boper a tots regularitzar la situa-ció del català a Aragó. És unaqüestió que afecta a molta gentde la Franja. Les minoriess’han de respectar. I cal tenir encompte que la Franja és una deles zones més dinàmiquesd’Aragó, excluides les capi-tals i el corredor de l’Ebre. Lacooficialitat arribarà.

Compromís amb la Sorollera

Antonio Arrufat va nàixer a la Sorollera, a la comarca del BaixAragó, l’any 1954 i té per tant 47 anys. Encara que viu a Terolcapital des de 1979, manté un contacte molt estret amb el seupoble natal. Va ser un dels promotors d’un novedós projecte derevitalització de la Sorollera, un poble que havia perdut l’es-cola per manca d’alumnes, denominat Cooperativa «El Tancat».És veterinari de professió i, des de març de 2000, és directorprovincial d’Agricultura de la DGA a Terol. Pertany al PSOE.Explica que encara que resideix a la capital de la província, vamolt a sovint pel seu poble, «com a molt tard, cada quinze dies».

Temps de Franja 16 15/4/02 10:23 Página 5

Núm. 15. Abril de 2002 TEMPS DE FRANJA6 EL MATARRANYA

VIL

ES

I G

EN

TS Novetats

editorials

Tres interessants novetatsde tema matarranyenc s’hanedi ta t fa poc, dues a lacol·lecció «Lo Trull» de l’As-sociació Cultural del Mata-rranya. El número 9 és L’ar-mariet i altres narracions–edició de Mercè Gimeno–,de la malaurada calaceitanaTeresa Jassà, segon llibre,després d’Eixam de poemes(1992), de l’artista i escripto-ra. Són narracions ambienta-des a Calaceit i a l’Eixamplebarceloní, on va viure de jove.La llengua usada diferencia elmarc: català parlat calaceità iestàndard. Fins a este volumn’era escassa la producciónarrativa breu, tot i haver escriten publicacions locals i comar-cals. El número 10 de lacol·lecció, Històries i roman-ços (Calaceit 1880-1930), ésde Miquel Blanc –compartimcolumna–; descriu amb detallsocietat i personatges d’unapoblació rural de fa un segle.L’autor ja havia iniciat la narra-ció fa quinze anys amb Cròni-ques calaceitanes, polit iampliat fins a l’obra actual.Un llibre de fàcil lectura, amé,fet a partir de testimonis oralsamanits adientment. El tercervolum, editat per l’Ajuntamentde Lleida, és la revista literà-ria URC. Literatura de laFranja, visió àmplia de laproducció de l’Aragó cata-lanòfon i antologia breu d’es-criptors significatius, avui ambextensa obra: Jesús Moncada,Desideri Lombarte, AntonAbad, Teresa Jassà, J. AntonChauvell, Hèctor Moret,Mercè Ibarz, Marià López,Juli Micolau i Francesc Serés.

La producció editorial encatalà a la Franja i al Mata-rranya, iniciada a mitjan delsvuitanta, creix, amb un avançininterromput en quantitat iqualitat d’obres publicades.

Carles Sancho

El segon festival de «Fran-ja Rock» tindrà lloc el cap desetmana del proper 26 i el 27d’abril a Pena-Roja de Tasta-vins, després de l’èxit aconse-guit a la primera edició l’anypassat.

Amb els ingredients bàsicsde «Rock, Joventut, Festa iReivindicació», els actescomençaran el divendres 26

La segona edició del Franja Rock tindrà lloc a Pena-roja

Natxo Sorolla

amb una representació de teatreen català a càrrec de l’Asso-ciació de Jóvens de Pena-roja.

El dissabte començarà laprogramació amb jocs tradi-cionals per a sagals i no tansagals i amb la presentació dediversos llibres per l’Associa-ció Cultural del Matarranya.

Entre les actuacions al reci-tal previ que tindrà lloc a la

tarde hi figuren Àngel Soro i elsGaiteros d’Alcorisa.

Ja a la nit tindrà lloc elconcert Rock amb els grups,Azero [la Codonyera-Mesquí],Live Stock [Calaceit-Alcañiz],Gra Fort [Corbera-la TerraAlta], Metall i Só [País Valen-cià] i durant la resta de la nittornaran a actuar els Gaiterosd’Alcorisa.

Els dies 25, 26 i 27 d’abril al’IES Matarranya de Vall-de-roures se celebraran les «Jorna-des d’Homenatge a DesideriLombarte», organitzades pelDepartament de Llengua Cata-lana de l’IES i l’AssociacióCultural del Matarranya i enel qual també hi col·laborenl’Ajuntament de Pena-roja,l’Associació de Mares i Pares,els Departaments de Música,Plàstica, Castellà i el Mòdulde Garantia Social del centre.

Els actes de dijous i divendrestindran lloc al saló d’actes del’institut i els del dissabte a laCasa de Cultura de Vall-de-roures.

Els actes previstos seran elssegüents:DIJOUS 25

12 h. Inauguració de lesJornades i de l’exposició sobrela vida i obra de l'escriptorpena-rogí.

12,30 h. Acte de nomena-ment de la biblioteca del centrecom a «Biblioteca DesideriLombarte».

13,30 h. Conferència sobre laimportància de l’obra de Desi-deri Lombarte. Adreçada alsalumnes de batxillerat i catalàde l’institut.

DIVENDRES 2613,30 h. Actuació del duo

«Recapte».Visites a l’exposició per als

alumnes de tots els cursos.DISSABTE 27

18 h. Actuació de la «Coralde Beseit» dirigida per Marga-rida Celma.

18,30 h. Presentació del’Epistolari de Desideri Lom-barte, amb la presència d’Hèc-tor Moret, Carles Sancho,Chusé Inazio Nabarro i Rosa-lia Gil, amb una posterior taularodona.

19,30 h. Actuació del grup«Túrnez & Sesé».

Durant tot aquest curs elsalumnes del centre han treba-llat l’obra literària de Deside-ri Lombarte d’una forma inter-disciplinar i algunes mostresmés representatives d’aquesttreball es veuran exposades enaquestes jornades. Així elDepartament de Música asegon cicle d’ESO ha treballatel poema musicat per «Túrnez& Sesé» Mils d’amorets, fentuna instrumentalització sobre lagravació. El Departament dePlàstica a primer cicle de l’ESOha fet il·lustracions per als

poemes Tots els colors i Timóde flor menuda i d’un fragmentde les Memòries d'una desme-moriada mula vella. El Depar-tament de Llengua Castellanaa primer de batxillerat ha treba-llat textos i poemes recitats perAntoni Bengochea d’Ataüllarel món des del Molinar. I elDepartament de Llengua Cata-lana els alumnes del segon cicled’ESO han llegit Memòriesd’una desmemoriada mulavella i han anat treballant duranttot el curs diversos poemes del’escriptor.

Homenatge a Desideri Lombarte a l’IES Matarranya de Vall-de-roures

Carles Sancho

AR

XIU

FA

MÍL

A L

OM

BA

RTE

Temps de Franja 16 15/4/02 10:23 Página 6

Núm. 15. Abril de 2002TEMPS DE FRANJA 7L’H

AM

EL BAIX CINCA

De jotes

El mes de febrer, la RondallaFragatina va editar un CD ambcançons de la comarca, en catalài castellà. Davant aquesta lloa-bilíssima postura de revifar elnostre folklore que demostra laRondalla, cal contraposar-hi ladel president de la FACAOenvers el concurs que l’Ajunta-ment de Saragossa promou desde fa uns anys en castellà, catalài aragonès. Tot emmarcat dinsd’un ferotge atac a la CHA perla seua defensa de les llengüesminoritàries, així s’esboteravarecentment a la revista comar-cal: «De riota es podrien quali-ficar, si no fos per la trans-cendència de l’assumpte, elsconcursos de jotes en catalàpromoguts des de fa 3 anys perla CHA a través de l’Ajunta-ment de Saragossa, sent que, aAragó, les jotes s’han cantattradicionalment en espanyol-castellà. Els premis, com no,acaben en mans de defensors–promotors del català».

La CHA, per sensibilitat ambel folklore i les llengües d’Ara-gó, potencia les jotes i les llen-gües i, com que la gent de laCHA solen tenir una cultura iformació que Déu n’hi do i dequè altres estan ben mancats,quan parlen, parlen de català. Alsenyor president li cou que nohi haja premis de jotes enorientcoreano, no? Doncs desd’aquesta columna l’animo afer propostes a l’Ajuntamentsaragossà en aquest sentit. Allòsí que serà una riota de veritat.Au, home, anime’s, que unamica d’humor sempre va bé ia vostès, els de l’orientcorea-no, només per inventar-seaquest nom, ja veem que entenen… i molt. Un altre diaseguirem parlant de jotes.

Josep Galan

S’ajorna l’Assemblea de Regants de les hortes del Baix Cinca

Jaume Casas

Dimarts 12 de març de 2002La Comissaria d’Aigües de laConfederació Hidrogràfica del’Ebre ha ajornat per una qües-tió de forma, l’assemblea gene-ral ordinària que havia de cele-brar la Comunitat de Regantsde les Hortes de Fraga, Torrenti Villella de Cinca aquest passatdiumenge, 17 de març, al Pave-lló del Sotet. La nova data decelebració de l’assemblea enca-ra no s’ha donat a conèixer.Mentrestant, representants de lajunta de govern de la comuni-tat es van entrevistar a Sara-gossa amb responsables de laDirecció General d’Estructu-res Agràries.

L’ajornament de l’assembleaque havia de celebrar-se aquestdiumenge es deu a una erradaen la publicació de la convo-catòria en els mitjans de comu-nicació escrits i a l’omissiód’un punt de l’ordre del dia,que no va aparèixer en la ditapublicació. Per tal d’evitarconfusions, tal com està lacomunitat, s’ha estimat mésajornar-la, sense que s’hajafixat, de moment, nova dataper a la seua celebració. Ricar-do Vilar, president de la comu-nitat de regants de les hortes deFraga, Villella i Torrent, ha tretimportància a l’ajornamentque, segons ell, «ni beneficia niperjudica una comunitat preo-cupada ara mateix a tirar enda-vant l’actual campanya de recsi a recuperar un cert clima denormalitat». El passat dilluns,Ricardo Vilar i altres companysde la junta, es van entrevistar,a Saragossa, amb representantsde la Direcció General d’Es-tructures Agràries de la DGA,«per tal de liquidar alguna ajutque podria estar pendent ibuscar nous suports que alleu-gereixen la mala situacióeconòmica per la qual passa la

comunitat, amb un embarga-ment per deutes pendents».

L’actual junta pretén anarsolucionant problemes passaa passa. «Primer de tot, calaixecar l’embargament, raó perla qual s’ha passat al cobra-ment una derrama per les obresde folrada de la sèquia i perl’alfarda de l’any passat». Ambaquesta mesura s’espera asse-gurar aquesta campanya de reci buscar posteriorment unasolució a les obres de moder-nització que ja s’han executati que estan pendents de paga-ment. Tot i que la situació ésdifícil, Ricardo Vilar ha assen-yalat que se sent «prudentmentopt imis ta i conf io en lacomprensió i el suport de totsels regants. Cal recuperar lanormalitat, l’entesa entre totesles parts i és clar que, per molt

suport que rebem de les insti-tucions per eixir d’aquestasituació, la solució l’hamd’aportar nosaltros mateixos».La junta que presideix Ricar-do Vilar es va fer càrrecd’aquesta comunitat de regantsa començament d’any, desprésde quatre mesos de buit depoder, darrera la dimissió del’anterior, presidida per ManuelRausa. El sistema per finançarles obres de modernització iinstal·lació de reg automatit-zat a degoteix en un sectord’unes tres centes hectàrees,va provocar un gravíssimenfrontament intern en el si dela comunitat que va culminaramb eixa dimissió i que enca-ra té recursos als tribunals, aixícom un deute d’uns centenarsde milions de pessetes perpagar.

Vilella de Cinca

M.

CA

LUC

HO

Temps de Franja 16 15/4/02 10:23 Página 7

Núm. 15. Abril de 2002 TEMPS DE FRANJA8 EL BAIX CINCA

Activitats de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA

23 d’abril, dia del llibre i la rosa

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca IEAparticiparà en les popu-lars parades de llibres i roses a la rambla del Cegonyer deFraga el proper 23 d’abril, dia del llibre. Aquesta activitatcoincideix amb la celebració de la tradicional festa fragatinadel «Dia de la faldeta», esdeveniment que afavoreix la concen-tració d’una multitud de conciutadans a l’esmentat passeig.

Aquesta commemoració és un autèntic aparador anual de lesnovetats editorials en el camp de la cultura realitzades perinstitucions i entitats de la comarca. A més, constitueix un llocidoni a l’hora de donar a conèixer les activitats de la nostra asso-ciació i per a la captació de nous socis.

Enguany, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca IEA promo-cionarà les dues darreres publicacions. Per una part, el núme-ro 19 de la col·lecció «La Sitja» Soy aragonès o sóc aragonès–una anàlisi de la construcció de la identitat i el sentiment depertinença a la comarca del Baix Cinca– del sociòleg fragatíCeci Lapresta Rey i per l’altra, el número 5 de l’anuari Cingacorresponent a l’any 2001.

La primera de les dues publicacions se centra en analitzarels trets particulars (lingüístics, culturals, geogràfics, etc.) dela comarca del Baix Cinca i el seu pes específic en la construccióde la identitat i sentiment de pertinència a un determinatcol·lectiu.

Pel que fa a l’anuari Cinga, s’ha de dir que aquest està dedi-cat a la immigració al Baix Cinca. La primera part conté la recer-ca de Manuel Quílez, llicenciat en Geografia i guanyador dela Xa Beca d’Investigació «Amanda Llebot» 1999 convocadaper l’IEBC-IEA «Immigrants i temporers estrangers al BaixCinca»; i la segona, una sèrie d’articles sobre diferents aspec-tes de la immigració (serveis socials, ensenyament, etc.), la majorpart d’ells presentats el passat mes de novembre en les IVJornades Cinga 2001 «Immigració al Baix Cinca».

Les jornades Cinga tenen l’objectiu de proveir d’articlesl’anuari del mateix nom. L’Institut d’Estudis del Baix Cinca IEAva considerar oportú centrar la 4a edició de les jornades i anua-ri del 2001 en el tema de la immigració a la nostra comarca.

Pep Labat

El passat mes de març lapremsa va destacar la tragèdiade tres joves que van morir aMàlaga per prendre èxtasi en elmarc d’una festa de músicaelectrònica plena d’il·legalitats.Aquest fet va tornar a engegardebats sobre la problemàticade joves i drogues que moltsveuen també a Fraga, destina-ció important per als joves quevolen gaudir d’aquest tipus defestes. No vull defendre el tràficde drogues ni el seu consum,però sí que cal no confondreles coses i penso que no es potassociar el consum de droguesamb els fenòmens juvenils,perquè ni tots els consumidorsde pastilles són joves, ni lespastilles són consumides només

a les festes de música electrò-nica. D’altra banda, hem depensar que consumir drogues ésun fet que depèn de cadascú,directament relacionat ambfactors socials, econòmics i enprimer terme, culturals, peròde cap manera s’ha d’associara una forma de música. No espot acabar amb el consum d’èx-tasi per molts controls que esposen i molts milions que esdediquin a combatre el tràfic,potser les institucions hauriend’invertir més en fer personesamb capacitat crítica i conse-qüents amb el que fan, però perfer això es necessita algunacosa més en el panorama cultu-ral del país que consumir tele-basura o futbol.

Ix el primer disc d’Àngel Soro

Guillem Xacon

Consum de droguesÒscar Labat

Aquest 27 d’abril a Valèn-cia, tot coincidint amb la mani-festació unitària que cada anyconcentra a centenars de perso-nes de la Franja de Ponent enaquella castigada ciutat, aparei-xerà L’Efecte Espiral. El primerdisc del fragatí Àngel Soro.

L’Àngel s’ha fet acompan-yar d’un excel·lent ventall demúsics de Ponent (com els agra-da dir-se, són ja de la generacióque supera «la Franja»), com elsaxo fragatí Josep Mesalles, laviolinista calaceitana AuroraFontoba o la veu que semprel’acompanya de la lleidatana

Euria Ederra, als que s’afegei-xen les cordes de Fèlix Loizu,Hèctor Guiu i Sergi Vila.

L’Efecte Espiral ha començata les nostres comarques i en elspropers mesos el podrem sentiren recitals arreu dels PaïsosCatalans. Des de Fraga, des dePonent, una veu rebel i músicsdel Baix Cinca i el Matarranyadonaran a conèixer entre lespoesies de Pedrolo qui són elsmaquis del pensament.

Si voleu adquirir el discpodeu adreçar-vos als CasalsJaume I: franja@acpv.net

http://www.acpv.net/franja

Els Casals Jaume I i la Plataforma per la Llengua treballaranunits a Ponent. Aquest 17 de març va tenir lloc a Castellonroi (la Llite-ra) una de les tres trobades anuals dels Casals Jaume I de la Franjade Ponent amb la presència dels grups coordinadors dels CasalsJaume I de Castellonroi, Fraga, Mequinensa i Calaceit, així com jóvensi activistes culturals i socials de la Franja de Ponent. Entre ells hieren els representants de la Plataforma per la Llengua de Ponent, que,des d’ara, cobriran tot ponent, ja que desprès d’arribar a un acordamb els Casals Jaume I de les nostres comarques treballaran tambéen la dignificació de la nostra llengua en les comarques administra-des per l’Aragó.

L’historiador, dermatòleg i gastrònom palestí Salah Jamal durant les Jornades Cinga

Temps de Franja 16 15/4/02 10:23 Página 8

Núm. 15. Abril de 2002TEMPS DE FRANJA 9EL BAIX CINCA

L’església de Santa Maria deXalamera es troba situada enun antic ramal del Camí deSant Jaume, que venia de Cata-lunya a través de Fraga i quepassava posteriorment pelMonestir de Sixena i per Osca,i, per aquest motiu s’hi celebrauna romeria anyal el dia 25d’abril, sent-ne el seu dia prin-cipal el dia de Sant Jaume (25de juliol) de cada Any Sant.La construcció de l’actualedifici com a part d’un conjuntmonàstic data de finals delsegle XII, i la seua ubicació esva fixar als afores de la vila, enun altiró que domina el riuCinca. Degut a la seua localit-zació en un indret aïllat, aques-ta església rep el nom d’ermi-t a , t o t i t en i r t o t e s l e scaracterístiques d’un grantemple medieval.

Exteriorment és un bell edifi-ci romànic amb planta de creullatina de braços molt curtsd’una sola nau de creuer i tresàbsides semicirculars, malgratque només el central restacarregat en planta a l’exterior.

Conserva encara, formantpart de les mateixes parets, els

seients de pedra on es reunienels monjos del cor.

La porta principal, situada alpeu de la creu, amb orientacióoest, està constituïda per sis arqui-voltes sobre columnes amb capi-tells, la decoració dels quals estàformada per motius vegetals iescenes de la Bíblia, en què elsarcs de la part superior, anome-nats arquivoltes, també es vanposposant progressivament pertal de donar una sensació deprofunditat. Aquestes arquivol-tes arrenquen a partir de duessèries de sis columnes, cada unade les quals acaben en un capi-tell amb figures esculpides.

A la part superior de la faça-na principal, s’hi situa unafinestra que es decora a talld’una nova portalada en minia-tura i que consta de tres arqui-voltes amb els seus correspo-nents capitells i columnes, ambla característica que, per la partque dóna a l’interior deltemple, es repeteixen tambéles arquivoltes, capitells icolumnes.

És molt interessant el cimbo-ri, amb torrassa octogonal, clàs-sic de les construccions temple-

res, situat sobreel creuer ambcúpula de formasemiesfèrica re-colzada sobrequatre trompes.

L’església haestat recentmentrestaurada per laDirecció Gene-ral de PatrimoniCultural de laDiputació Gene-ral d’Aragó, jaque es trobavaen un estat decomplet deterio-rament . Ambaquesta restau-ració s’ha pretèsdetenir el procésde degradació del’edifici, afectat de diferentspatologies, mitjançant unareparació general que eliminiles causes que l’estaven afec-tant, fonamentalment la humi-tat que havia produït el dete-riorament de la part inferiordels murs. També s’hi ha resti-tuït tots els elements originalsque han estat mutilats o ques’han degradat irremissible-

ment al llarg del temps.Finalment, s’ha intentat

dotar l’edifici i el seu entorn deles condicions necessàries perpoder ser visitat i utilitzat en elscerimònies religioses o festi-ves, tradicionals a la comarca,amb dignitat i confort.

La inversió realitzada enaquesta obra ascendeix a19.748.118 de pessetes.

Església de Santa Maria de XalameraElena Cebrián

Entre març i maig es realit-za l’avaluació de l’espai natu-ral de l’Aiguabarreig, unaanàlisi exhaustiva de l’espainatural a cavall entre el Segriài el Baix Cinca, fins al límitseptentrional de les comarquesdel Matarranya i la Terra Altai que durà a terme l’entitat queimpulsa la gestió d’aquestescontrades, l’Estació Biològicade l’Aiguabarreig.

Es tracta d’un projecte delDepartament de Medi Ambientde la Generalitat de Catalunya,

que ha estat encarregat a laInstitució Catalana d’HistòriaNatural i que ha triat precisa-ment l’Aiguabarreig com aàrea pilot per experimentar lametodologia.

L’objectiu d’aquesta avalua-ció és valorar l’estat de tots elsespais naturals protegits deCatalunya i la seua gestió. Enefecte, després de ponderar elscriteris que proposa la Comis-sió Mundial d’Espais NaturalsProtegits, com ara la importàn-cia nacional o global, vulne-

rabilitat, gravetat de les amena-ces o els impactes, tot plegatdes d’un context nacional.

L’opció d’aquesta avaluacióés la basada en una metodolo-gia centrada en els resultats,la qual cosa implica la valora-ció també del context, la legis-lació, la planificació, elsmitjans, els processos, les acti-vitats i els serveis dels espaisnaturals protegits.

El nombre d’indicadors pera cadascun d’aquests grups ésmolt variable. Des d’un sol

indicador mixt per al grup deprocessos fins a 24 indicadorsper al grup de context.

En conjunt, s’han definit 88indicadors.

Amb l’experiència obtingu-da a l’Aiguabarreig la meto-dologia s’aplicarà als cent-cinquanta espais protegits deCatalunya.

Estació Biològica de l’Ai-guabarreig: http://www.aigua-barreig.net

Comença l’avaluació de l’Aiguabarreig per part del govern de la Generalitat

Guillem Xacon

ELEN

A C

EBR

IÁN

Temps de Franja 16 15/4/02 10:23 Página 9

Núm. 15. Abril de 2002 TEMPS DE FRANJA1010 ENTREVISTA

Manolo Pinós Quilez, autor d’Inmigrants i temporers

«En la vida s’ha de ser militant per la

Manolo Pinos Quílez naix aMontalbán –Terol– el 1958.Després de passar part de lainfantesa a Castelló i Almeria,fa port a Saragossa on realitzaestudis de Magisteri i on elsllicencia en Geografia i Histò-ria. Des de fa cinc o sis anys,es confessa absorbit pel tema dela immigració sobre la qual estàdesenvolupant la seua tesi deDoctorat. Cap a l’any 75contacta amb la Ribera delCinca i hi estableix relacionsfamiliars. L’any 1999 va serbecat per l’Institut d’Estudisdel Baix Cinca i enguany, final-ment, ha tingut el plaer de veureeditat el seu treball.

Pregunta: La consciènciasocial, Manolo, que, si m’hopermets, traspues, és heretada

o adquirida?Resposta: A Almeria, on

transcorre la meua infantesa,vaig comprovar com elsconveïns es veien obligats aemigrar cap a Alemanya. Ara,els fills d’eixos conveïns són elsque reben immigrants i, avoltes, sembla que s’oblidendel seu passat. Treballant demestre a l’Almunia també men’adono dels problemes de lesfamílies que vénen de fora i dela seua canalla a les nostresescoles: primer espai-horitzódel problema de la immigra-ció en què m’endinso és el BaixCinca.

P. Laic o religiós?R. Pertanyo a SOS Racisme

Aragó. He col·laborat amb elSeminari d’Investigació per lapau, de Zaragoza. Tinc un

compromís social profund i queentenc com necessari: estictotalment immers en aquestmón…

P. Marginal?R. No. Tot i que entenc que

la gent ho vegi així, jo no hodiria així.

P. Militant?R. Absolutament. Tot i que

no pertanyo a cap partit polític.En la vida s’ha de ser militant.Lluitar per la igualtat i la digni-tat de les persones indepen-dentment de la seua raça, color,o religió, hauria de ser uncompromís de tothom. Intentarconstruir un món més just isolidari per als nostres fills ifilles és una utopia en què valla pena creure.

P. Què has pretès amb elllibre?

R. Primer de tot, radiografiarla realitat de la immigració a lanostra comarca; en segon lloc,explicar com la immigracióesdevé un fet inevitable –afor-tunadament– i alhora necessa-ri i, a més imparable.

P. Afortunadament?R. Ho has sentit bé. Les

societats tancades s’anquilo-sen, les obertes, en canvi,progressen i creixen. En unaterra de fronteres, quan mésdiluïdes estiguin, millor. Lesfronteres, els murs són signesd’intolerància. En realitat, almeu parer, no n’hi hauria d’ha-ver, de fronteres ni de murs.

Aquestes terres, econòmica-ment, conformen un mercat detreball i necessitem els immi-grants. I ells, per suposat, ensnecessiten. S’haurien d’articu-lar mesures des de tots elsangles per tal que la integraciófos possible.

P. Més objectius…R. Denunciar la situació en

què viuen. Les condicions desalubritat dels habitatges, latemporalitat…i, alhora, fomen-

tar l’ acceptació, la integracióde tots aquests ésser humansper part dels nostres conciuta-dans.

P. En el llibre, queda clar aquè han vingut, què busquen iquè hi estan trobant?

R. Busquen treball: els va lavida. Busquen un treball però,d’entrada, com a primera idea,no per quedar-s’hi. Ara, qual-sevol arrelament els pot ferreplantejar-se la situació.

No poden, a més, tornar: alsseus països hi ha una enormedegradació social, política ieconòmica. La seua situació, avoltes, és tan difícil d’imagi-nar… Per a un europeu, quenomés n’ha sentit parlar… oque ho ha vist per la televi-sió… En fi, no és el mateix serespectador que protagonistad’una tragèdia.

A més, quin futur podendonar als seus fills en els seuspaïsos d’origen? Si els fills hannascut ací, són espanyols! Siaquests fills són acceptats is’integren, el pare pot pagaraquesta hipoteca, el pare potpagar el peatge de quedar-se.

P. De veritat creus quepodem, com afirmes en el teullibre, que podem construir elfutur junts?

R. Si ho volem fer malament,podem fer com a Gran Bretan-ya, on s’han creat guetos,ciutats separades, que noméshan suposat fonts permanentsde conflictes.

La meua opinió és que s’ha

«Els polítics no poden

fer política partidista

amb un tema tan

delicat».

Temps de Franja 16 15/4/02 10:23 Página 10

Núm. 15. Abril de 2002TEMPS DE FRANJA 11ENTREVISTA

a igualtat i la dignitat de les persones»

de crear una societat mestissaon tots els ciutadans –i per tant,també els immigrants – siguenciutadans de ple dret. S’ha detendir cap a una igualació dedrets i deures independentmentde l’origen de cada ú.

No estic dient que tots elsque vinguen de fora s’han defer aragonesos de cachirulo:caldria que s’integressen aAragó, amb les peculiaritatsde la zona, això seria bo. Noobstant, aquesta futura socie-tat –és la meua opinió– esde-vindrà un context social ambel millor i el més positiu nostrei el millor d’ells…sempre ambels d re t s humans com areferència bàsica.

P. Però com lograr aquestaintegració? No deu ser unacosa fàcil quan hi ha tantsproblemes. Quina pot ser lavia?

R. L’escola pot ser aquestagran via, el bastió de l’accep-tació mútua, de la multicultu-ralitat, la llar on les diferèn-cies siguen concebudes oenteses com a fet identifica-dor, mai discriminador. El nenaccepta millor que ningú laintegració…a poc que la famí-lia hi aporte el seu sentitd’igualitarisme amb els nensd’arreu del món.

P. Un 5% de la població, només, veu en la integració unproblema…

R. Aquesta xifra reflecteixdesconeixement . Podr iasemblar bona, però si hi apro-fundim pot suposar una sorpre-sa.

P. I la resta…? De debò quela majoria silenciosa no hoveu com un problema?

R. La majoria de la poblaciórep del fet immigratori unaimpressió, una imagen indub-tablement negativa. Es parla ies parla de les pateres, quan elfet és que el 99% dels immi-

grants no han vingut en pate-res! Però aquesta és la imatgeque des dels mitjans de comu-nicació se’ns envia. La sensa-ció d’invasió fa trontollar elsplantejaments de molta gent,quan la proporció d’immi-grants encara és molt baixa encomparació amb altres païsoscom ara Gran Bretanya, Françao Alemanya. Cal recordar quemés de dos milions d’espan-yols resideixen fora de lesnostres fronteres i no els consi-derem invasors de res.

Injustament s’identificaimmigració amb delinqüència,amb màfies. És injust. Per quèno pensem que més de 700.000estrangers cotitzen a la Segu-retat Social?

P. Responsabilitzes alsmitjans de comunicació?

R. La responsabilitat ha derecaure en cada ú de nosaltres.El que dic és que sí que tenenla responsabilitat els mitjansde comunicació de presentarel fenomen immigratori ambuna visió ajustada i objectiva,fugint de sensacionalismes ide portades…: la majoria silen-ciosa, tot i estar sent bombar-dejada des dels mitjans decomunicació d’una maneranegativa, és capaç d’entendreaquests plantejaments, decopsar la part positiva de laimmigració. Això és el que afir-mo.

P. I els polítics? Com podencontribuir a l’acceptació delfet immigratori?

R. Els responsables políticsno han de jugar a fer políticapartidista amb un tema tan deli-cat. Les seues propostes s’hande basar en els drets humans.No hi ha una altra via.

P. Què n’opines de la Lleid’Estrangeria?

R. Que no, que no. Està reco-rreguda davant el TribunalConstitucional. Només per la

manca de coordinació de lapolítica de fluxos migratoris, ide contingents ja es desquali-fica per si mateixa. Deixa molta desitjar…

P. Tot i això, es pot arribar aun nivell on hi haja perill d’ex-plosió social… o no?

R. Cal fugir d’allò que algunsanomenen «llindar de toleràn-cia”, que fa referència alnombre d’immigrants que unacomunitat, comarca, poble,…etc. poden integrar sense distor-sions socials. L’immigrantnomés decideix arrelar-se enuna comunitat quan hi trobatreball i futur. Si no hi trobaaquest dos factors, se’n va. Ellmateix s’autoregula

P. No hi ha possibilitat deconflictes…

R. Hem de ser pràctics. Hemde ser realistes. Hem de serconscients que aquest procésno serà fàcil. Ningú ha dit quesiga fàcil. Sempre n’hi haurà deproblemes a nivell de perso-nes individuals –obrer/amo,veí/veïns, competència en elstreballs…– però mai conflictesde grup o d’ètnia.

P. Creus que poden aparèixerpartits o grups racistes, tipusLepen?

R. Poden aparèixer. S’had’estar sempre a l’aguait. Nos’ha d’abaixar la guàrdia. Lasituació, amb tot, no és propí-cia: hi ha grups de skins… sí…però precisament aquest perill,per mínim que siga, dóna oharia de donar sentit a lamilitància progressista que totshauríem de tenir en favor delsdrets humans de tots, indepen-dentment del color, la raça, lallengua, la religió,… indepen-dentment de l’origen.

P. I el perill de formació deguetos?

R. La pobresa, el valor delslloguers, la dificultat de trobarpisos… poden fer que algun

barri, alguns carrers, esdevin-guen guetos. A cap immigrantli agrada viure en cases quecauen, en condicions tercer-mundistes. Facilitem-los l’ad-quisició de pisos, i aquest perillno es donarà.

P. Per acabar, i tornant alBaix Cinca, quin futur li veus?

R. Crec que la immigracióestable creixerà, canviarà lacomposició, s’imposaran elsciutadans de l’Europa de l’Est–lituans, búlgars…–: aquestfenomen anirà lligat a l’am-pliació de la UE en el 2003:molts d’ells arrelaran.

Els temporers seguiran ambels problemes d’allotjamentamb les dificultats d’adapta-ció…amb els problemes desempre. Tal volta, adequant-ne els allotjaments es concen-tren, com ha passat, a poblescom ara Osso de Cinca, Saidí,Alcarràs, Tamarit, Altorricó…

Els mateixos empresaris –tots’ha de dir– s’hauran d’impli-car més, amb les pertinentsajudes institucionals, en ladignificació de les condicionsde vida dels treballadors.

I el futur està també alsnostres carrers, a les nostresplaces, als nostres col·legis, oneixa canalla que està aprenenta jugar, a riure i a créixer junts,està, ja, construint eix futurintercultural de què hem parlat.

D. Sarrau

«Els empresaris

s’han d’implicar més

en millorar les condi-

cions de vida dels

treballadors».

Temps de Franja 16 15/4/02 10:23 Página 11

Núm. 15. Abril de 2002 TEMPS DE FRANJA1212

Jordi Carbonell ide Ballester

El 18 de març, la Generali-tat de Catalunya va lliurar laMedalla d’Or a Jordi Carbo-nell i de Ballester. El decret deconcessió n’adduïa la lluitapolítica i en reconeixia l’estudii divulgació de la cultura cata-lana. Coneixent la seva perso-na i la història recent del nostrepoble, hi ha molts més motius.

Filòleg i polític, JordiCarbonell va nàixer a Barce-lona el 1924. Va ser primerdirector de la Gran Enci-clopèdia Catalana, membrede la secció filològica de l’Ins-titut d’Estudis Catalans, vice-president de la UniversitatCatalana d’Estiu de Prada deConflent, professor de laUniversitat Autònoma deBarcelona –expulsat a la dicta-dura franquista–, i catedràticde literatura catalana a laUniversitat de Càller (Sarden-ya). Com a polític, destacàmolt aviat en l’oposició anti-franquista i fou membre del’Assemblea de Catalunya. Vacoorganitzar la Diada de SantBoi de Llobregat de 1976, onva orar brillantment, desta-cant la frase «que la prudèn-cia no ens faci ser traïdors».Formà part del movimentNacionalistes d’Esquerra.Avui, presideix EsquerraRepublicana de Catalunya.

Ala Franja de Ponent, en elsúltims 15 anys hi ha desplegatuna gran activitat científica ipresencial. Des de la direccióde l’Oficina d’Onomàstica iToponímia de l’IEC ha ende-gat l’estudi de la ToponímiaMajor de la Franja, visitant-ne tots els pobles. L’any 1992intervingué brillantment enles Jornades Culturals de Cala-ceit, i també a les de 1995.Des d’aquestes pàgines, lanostra més entranyable icordial felicitació.

Joaquim Montclús

DE

SP

ER

TA

FE

RR

O Els reptes de la RibagorçaAleix Castellnou

El despoblament és un delsmals endèmics de les zonesrurals de muntanya. A la Riba-gorça, la desertització huma-na s’ha estès en els darrers anysconsiderablement, segonsinformen les dades més omenys objectives que hom té al’abast. El més preocupant ésque no sembla haver-se trobatencara la manera de posar-hiaturador: on sigui la gallinadels ous d’or es desconeix. Lareconversió turística de la zonapodria representar una solució,perquè això ha funcionat encasos anàlegs. Ha funcionat,sobretot, econòmicament,restant així garantida si més nola supervivència dels minvantsnuclis rurals muntanyencs. Elsefectes del turisme, tanmateix,es deixen notar en molts sentits,bé que no sempre de la mane-ra que fóra desitjable. A la Valld’Aran, una zona turística deprimera fila, per exemple,l’aranès i, per això, la culturatradicional aranesa, no són mésque folklore. Però no hi ha mésremei: o turisme o res.

Pel que fa a la Ribagorça, TdFinformava el mes passat querepresentants de la Mancomu-nitat i del Consorci del Montsec,han arribat a un acord per explo-tar turísticament l’entorn del

pantà de Canelles, que admi-nistrativament pertany a Cata-lunya. Revifar la zona és, possi-blement, l’objectiu a què enúltim terme es vol arribar. Es diutambé que amb l’acord es volpreservar la gran riquesa natu-ral que ofereix l’entorn, aixícom fomentar la pràctica delsesports fluvials i de muntanya.

Farà uns mesos, d’altrabanda, l’Ajuntament de Tremp,municipi del Pallars que fregala Ribagorça , en es t re tacol·laboració amb la FundacióTerritori i Paisatge de CaixaCatalunya, va presentar davantdels mitjans de comunicacióun projecte batejat com La Valldels Voltors. L’objectiu espromocionar turísticament laTerreta, una superfície trem-polina que limita amb la loca-litat ribagorçana d’Arén, i on,segons sembla, hi viuen més decinquanta parelles de voltors.De persones, potser no n’hi hauna dotzena, malgrat queaquest terreny, d’unes 800hectàrees, comprèn les locali-tats d’Orrit, Masos de Tamúr-cia, Torres de Tamúrcia, Esplu-ga Serra, Castellet, Aulàs iSapeira –totes agregades aTremp i abandonades o bésemiabandonades. Fóra bo que,com a estat a propòsit del pantà

LA LLITERA I LA RIBAGORÇA

de Canelles, la Ribagorça resse-guís els voltors que planen pelsseus dominis, on també en deuhaver, per tal d’afegir-se alprojecte i revifar així els nuclisde població veïns als esmentats.En altres regions d’Aragó estreballa en el projecte Buitressin Fronteras, orientat a laconservació d’aquesta au decarronya. Aquest és, de fet, unprojecte transpirenaic, i es duua terme des de la regió france-sa d’Aspe-Beon i de les arago-neses de Riglos i Santa Cilia dePanzano. I a Binaced, final-ment, hi ha un col·lectiuanomenat Fondo de Amigosdel Buitre que fa anys quetreballa en aquesta mateixatasca, bé que amb la intenciód’atreure el turisme.

Es fa difícil dir si tots aquestprojectes culminaran tal com esprevist. En el pitjor dels casos,podria donar-se que l’essènciaferéstega d’aquests magníficsterritoris acabés en alguncompte bancari. De moment,però, no sembla haver-hi capalternativa al turisme. I, enqualsevol cas, a la Franja, lacol·laboració entre els catalansi els aragonesos sembla ser lamillor manera de continuarexistint preservant alhora lanostra identitat.

AJU

NTA

MEN

T D

E TR

EMP

Temps de Franja 16 15/4/02 10:23 Página 12

Núm. 15. Abril de 2002TEMPS DE FRANJA 13LA LLITERA I LA RIBAGORÇA

TOT ENSENYANT LES DENTS

Diverses circumstàncies d’ordre professional m’han portat enels darrers mesos a voltar pel País Valencià. He viatjat sovint perles terres de Castelló i, el darrer camí, he fet un «tour» per lestres capitals: Castelló, València i Alacant. Malgrat la feina, quanviatjo m’agrada prendre’m unes hores per a perdre’m i passejartot fent-me el desvagat, però amb les antenes posades i tota lameua capacitat d’observació a punt. Açò em permet de fer-meuna idea de l’estat de les coses al carrer: l’ús de la llengua (quanti com es parla, deformació professional meua), però també l’ar-quitectura, l’urbanisme, l’activitat cívica i cultural, el mobiliariurbà, les marques dels automòbils, les llibreries i les pastisseries,la gastronomia popular… En definitiva, sóc una mena de doctorLivingstone de vella escola, que viatja posseit pel sagrat deurede l’observació científica.

Si teniu la paciència de llegir les presents conclusions provi-sionals dels meus viatges us diré que, pel que fa a la llengua, elcatalà es manté prou viu i potent als pobles, i les localitatsmitjanes no difereixen gaire de les de Catalunya en l’ús de

Arròs i disseny

Ramon Sistac

carrer. Ara bé, l’ús públic escrit (cartells, retolació de botigues,etc.), tot i que varia molt segons els llocs i els ajuntaments, bensovint recorda el que hi ha a la nostra pobra i dissortada Fran-ja, amb l’agreujant que allà el valencià és llengua oficial de famés de vint anys. A les capitals, se sent habitualment pels carrersde Castelló, esporàdicament als de València i, quan sents algúque el parla a Alacant, el convides directament a beure. Hesentit parlar més català a Osca o a Saragossa (capitals) que aAlacant ciutat.

Pel que fa als altres aspectes, el País Valencià em recordaaquelles persones que són guapíssimes però que van fetes unscarnestoltes, i no se n’adonen o no se’n volen adonar. De norda sud –i a la costa en especial– és un desastre urbanístic que amagai embastardeix viles boniques i paisatges esplèndids. El famósdisseny valencià només es coneix en els bars de copes i en alguncarrer privilegiat. Pertot arreu impera el mal gust innat en el capi-talisme salvatge, capaç de crear monstruositats com Benidorm,imitació barata i tercermundista de Nova York.

I el poble fidel? Doncs, com a mínim molts, tenen la poca gràciade votar Zaplana, que és el pare i líder de tot aquest despropò-sit, i que ara demana aigua de l’Ebre per a regar camps de golf.Em consta, però, que n’hi ha bona cosa que tenen molt d’ente-niment. Alguns, fins i tot, amb prou sensibilitat per a fer un arròsamb tonyina i cloïsses que difícilment oblidaré. Però això ja ésmatèria d’un altre article.

Foment proposa desdoblar la N-240 entre les províncies de Lleida i Osca

Rafel Ventura

Els tècnics del Ministeri deFoment han decidit que la futu-ra autovia Lleida-Osca es facia partir del desdoblament del’actual traçat de la N-240 perAlmacelles, Binèfar i Montsó.De tota manera, Foment tambété la intenció de fer al mateixtemps un tram d’autovia quediscurrerà en paral·lel a la N-230de Lleida a la població de Casti-llonroi però no continuaria perla Llitera. Els tècnics de Fomenthan enviat els estudis informa-tius d’aquests dos traçats alMinisteri de Medi ambient perla declaració de l’impacteambiental com a pas previ pera la redacció definitiva delprojecte constructiu. Aquestesinfrastructures s’haurien d’ini-ciar a partir del 2002 i hauriend’entrar en funcionament abansdel 2008.

En un principi quan es vacomençar a plantejar unir Llei-da i Osca a través d’autovia

sempre s’havia parlat de desdo-blar l’actual N-240 que entra ala Llitera pel sud des d’Alma-celles i fins a Binèfar. Aquestaopció ha comptat sempre elsuport dels ajuntaments deltraçat, de la diputació d’Osca idel propi govern d’Aragó.

Davant la possibilitat de feraquesta autovia, un grup d’ajun-taments del nord del Segrià ide la Llitera Alta amb el suportde la Diputació de Lleida vanplantejar un traçat alternatiu quediscorria paral·lel a la N-230des de Lleida i fins Alfarràs pertravessar per la Llitera Alta entreAlcampell i Tamarit i per SantEsteve de Llitera per continuaramb el desdoblament de la N-240 entre Binèfar i l’Almunia endirecció a Osca.

Aquests ajuntaments veienen la possibilitat de l’autoviaLleida-Osca treure l’actual N-230 de l’interior de municipiscom Alguaire, Almenar o

Alfarràs que suporten un volummolt important de transit i laLlitera Alta tenir pel mig de lacomarca un eix important decomunicació com seria l’auto-via Lleida-Osca.

Al mateix temps, el PartitPopular anunciava en plenacampanya de les últimes elec-cions generals que tenia la inten-ció de convertir en autovia l’ac-tual N-230 des de Lleida i fins

a la Vall d’Aran.La decisió dels tècnics de

Foment que s’ha conegut aquestmes de març contempla fer l’au-tovia Lleida-Osca per la N-240i al mateix temps contempla,en part, l’anomenada opció nordde Lleida i fins a Castillonroi ala N-230 però descarta conti-nuar el traçat per la Llitera Altacom pretenien els ajuntamentsd’aquesta zona.

Vista general de Sant Esteve de Llitera

RIC

AR

D S

OLA

NA

Temps de Franja 16 15/4/02 10:24 Página 13

Núm. 15. Abril de 2002 TEMPS DE FRANJA1414

Vull ser dels primers a divul-gar la notícia: el TGV circularàper damunt terra o, més ben dit,pedra, de la Franja, durant mésde cent km.

Què bé! pensarà el lector,sabent que la Franja no és mésampla de trenta km, suposantque el govern haurà estat per fisensible al clam de «Terol exis-teix!» i creient que des de Fragafaran un ramal cap al sud, direc-ció Mequinença, Calaceit, Vall-de-roures…o, per contra, potsercap al nord, direcció Tamarit,Benavarri, Benasc, Viella. Esfacilitaria, en aquest cas, eldesplaçament a la neu de lafamília reial i de tota la cort.Tota la cort de manaires i llep…que sempre els envolten. Penseuque aquesta opció nord, espodria estalviar el cost de lesexpropiacions, ja que es podriabastir, aprofitant la «cabanera»,el vell camí ramader que seguei-

xen el grans ramats, en els seusviatges estacionals als prats d’al-ta muntanya. A canvi, ovelles ipastors haurien de tenir dret aviatjar de franc en la nova líniafèrria. En segona classe, és clar.Ep! De cap de les maneres vulldiscriminar ovelles i pastors,separant-los de la resta de viat-gers; més aviat penso en la seuaseguretat perquè, de segur queels vagons de primera s’es-curçarien amb més d’un llop.Bé, parem de divagar i anem algra. No serà ni nord ni sud. Elstrens aniran en direcció est-oest.

I com que direcció i quilò-metres no quadren, ho explica-ré. Al Baix Cinca, com a gairebé tota la depressió de l’Ebre,la pedra que més abunda és elsauló, de poca consistència, noapta per suportar el pes delscombois del TGV, per això, pera fer la llarga llera de pedra peron circularan els trens, s’ha anat

LA LLITERA I LA RIBAGORÇA

a buscar aquesta pedra al tossalde Soriana, als límits Llitera-Ribagorça. Allí, la pedra és d’ungranit duríssim, negreny endiem per aquells pobles.

Soriana, avui despoblat, ésun agregat d’Estopanyà. Haviatingut fins a sis cases, i si arri-beu fins allà, us trobareu ambun paisatge sorprenent per a lacomarca, fins i tot, una micairreal: enmig d’un soroll eixor-

dador i darrere unes altestanques metàl·liques, hi veureuatrafegades excavadores, cintestransportadores i d’altres màqui-nes que no sé identificar i, amés, un rosari de camions degran tonatge que circulen amunti avall sense parar, carregats dela pedra que necessita el TGV.

I ara la pregunta del milió:això porta o portarà beneficisper a la comarca?

El passat mes de març es vareunir la Plataforma per a ladefensa de les Llengües Mino-ritàries d’Aragó (PDLLMA) aBenavarri amb la intenció derevisar l’estat de l’avantpro-jecte de Llengües d’Aragó i elcor de la gent que forma la ditaPlataforma. La sensació gene-ral és que hem fet tot el quehem pogut, que hem estat apunt d’arribar al cim, a puntde veure una llei que cooficia-litzés el català i l’aragonès, i apunt de veure reconeguda lanostra dignitat per part de laComunitat Autònoma Arago-nesa. Que només ens queda elmiracle que el Partit Populargire els ulls cap a les Illes Bale-ars on és cooficial el català, aCatalunya on és oficial el catalàamb el seu vist i plau, al País

Valencià , on s ’acaba dereconèixer pel Partit Popular launitat de llengües –dieu-livalencià, català o mallorquí…–i on és oficial el valencià: unmiracle i, alhora, una cosa tansenzilla i realista.

S’ha parlat de seguir expli-cant a tothom la Llei de Llen-gües, les seues virtuts i els seusdefectes, arribar a tots elsracons, a totes les viles, a totesles entitats. I s’ha parlat –cosaque decidirem el mes d’abril ique a hores d’ara ja se sabrà–sobre si tirar endavant un reco-llida de firmes que, per allò dela Iniciativa Popular, obliguid’una vegada per totes al Parla-ment a prendre una decisióhistòrica.

Caldrà arribar a les deu milfirmes o el conseller Callizo

La plataforma de les llengües minoritàriesd’Aragó es reuneix a Benavarri

J.G. Castanyserà capaç d’emular l’AdolfoSuàrez legalitzador del PartitComunista d’Espanya contrales forces ferotges de la caver-na? La Història ha premiat l’ex-president per la seua valentia, laHistòria ha premiat el gran

cabdill que tallà en sec el nusgordià…què farà la Històriaamb el conseller Callizo? Entots dos casos, el vent de laHistòria va arrabassar l’oposi-ció. Oposició fantasmal, tot s’hade dir.

Humbert Roma a El triangle

Humbert Roma ha estat nomenat director de la revista setma-nal El triangle, una publicació única en el panorama de la prem-sa catalana i en català. Roma, amb una llarga i gran trajectòriaprofessional, havia estat periodista de moltes publicacions histò-riques –Tele-exprés, Canigó, Grama (de la qual va ser direc-tor)…– i últimament director de La Terra, la revista del sindi-cat Unió de Pagesos. Periodista de prestigi reconegut en tot elgremi de la premsa escrita, és una persona que té moltes rela-cions i vincles amb la Franja que sempre ha mostrat interès isensibilitat per les qüestions de les nostres comarques i de la nostragent. Des d’aquest paper el felicitem pel nomenament i alhorali desitgem grans èxits en la seua nova comesa.

TGV i FranjaJosep Mauri

Temps de Franja 16 15/4/02 10:24 Página 14

Núm. 15. Abril de 2002TEMPS DE FRANJA 15TEMA DEL MES

Durant els dies 8 i 9 de marçva tenir lloc a Tamarit de Llite-ra la III Trobada de Mags enhomenatge a Florences Gili.

José Florences Gili conegutcom a «Predistigitadors de Reisi Rei de Predistigitadors» vanéixer a Tamarit el 1872. Crearels jocs de predistigit ràpids,actuar en els millors teatres delmón i crear en 1948 la SocietatEspanyola d’Il·lusionisme.Morir en accident de cotxe l’any1944.

La trobada organitzada perCol·lectiu pro-Tamarit i elCirculo d’Ilusionistas del Alto-aragón ha reunit uns 150 profes-sionals que han sabut consoli-dar amb el seu treball i el suportdel públic a Tamarit com a Capi-tal de la Màgia.

Els actes van començar eldivendres amb la Màgia Golfapels pubs i es va clausurar eldiumenge amb una conferència

a càrrec del Màgic Andreu. Totsels actes van tenir un gran èxitd’assistència, no solament elsgratuïts sinó també les dos galesde pagament on ràpidament esvan exhaurir les entrades.

També els mags estaven satis-fets per bona organització, laacollida per part del públic ipels actes preparats exclusiva-ment per a ells.

Molt mags han repetit d’edi-cions anteriors i altres hanacudit per primer cop però jahan comentat el desig de tornar.Es van reunir artistes de vàriesgeneracions, mags de 18 fins a87 anys. Per primera vegadavan actuar junts Manuel Tena,Etcheverry i Oriol i Tino consi-derats els millors mags d’Es-panya de Màgia de prop.

Esperem que la màgia conti-nue viva i gaudir en properestrobades d’aquesta màgia al’abast de tothom.

Monòlit dedicat a Florences Gili

Gala a l’aire lliure

J.M

. LA

TOR

RE

J.M

. LA

TOR

RE

Mags i il·lusionistes de tota Espanya invaeixen els carrers de Tamarit

J.M. Latorre

Premi Guillem NicolauEl Departament de Cultura i Turisme del Govern d´Aragóconvoca el Premi «Guillem Nicolau 2002» a la creació literà-ria en català d’autors aragonesos o relacionats amb Aragó.Ordre de 2 d’abril de 2002 i BOA de 12 d’abril.Les bases del premi són:1. Premiar una obra de creació literària d’autors aragonesos orelacionats amb Aragó.2. Les obres hauran de ser originals i inèdites en qualsevolgènere amb una extensió mínima de 100 folis o de 50 versosen el cas de poesia.3. El premi consistirà en una dotació econòmica de 3.005 €.4. Els originals es presentaran per sextuplicat, mecanografiatsa doble espai per una sola cara i amb lema i pseudònim.Aquestes referències es reproduiran igualment en un sobretancat i a dintre constarà la firma, i dades personals de l’autor.5. Els originals es presentaran als registres de la DiputacióGeneral de Saragossa i a les oficines delegades del Governd’Aragó.6. El termini de presentació finalitza el 17 de maig de 2002.7. El jurat està format pel Conseller de Cultura i Turisme, eldirector general d’Acció Cultural i cinc vocals.8. Les obres no premiades podran recollir-se al Servei delLlibre i les Biblioteques.Les bases completes de la convocàtoria 2002 es poden consultar ah t t p : / / o t a l . a ra go b . e s / c g i - b i n / b o l e / BOLET IN ?CMD=VERDOC&BASE=BOLE&DOCN=000069821

Temps de Franja 16 15/4/02 10:24 Página 15

Núm. 15. Abril de 2002 TEMPS DE FRANJA16 ARAGÓ

En Francho Nagore ha publi-cat fa poc a l’editorial Roldede Saragossa un llibre, Os terri-torios lingüísticos en Aragón,que havia estat preparat per a unseminari sobre normalitzaciólingüística de l’aragonès i elcatalà a l’Aragó, convocat perla Fundación Iniciativa Arago-nesa, en col·laboració amb laUnió Europea, el 14 de novem-bre de 1998 a Saragossa, quansemblava que faltava poc detemps per a proclamar i aplicarla Llei de Llengües de l’Aragó,i ningú no s’imaginava queaquesta llei quedaria aparcadaper part de les Corts i el Governde l’Aragó fins no se sap quan,defraudant els esforços i espe-rances que s’hi havien posats.El text d´en Nagore que ara espublica segueix essent tan actual

com quan es va preparar aviatfarà quatre anys. I serà moltútil per quan les Corts i elGovern de l’Aragó decideixenposar fi a l’actual discrimina-ció lingüística al nostre país,on els ciutadans, en claracontradicció amb els principisdemocràtics, són tractats demanera diferent segons parlenuna llengua o una altra: si parlencastellà tenen tots els dretslingüístics, si parlen aragonèso català no en tenen cap.

En Francho Nagore pledejabàsicament per un estatut terri-torial per al català i l’aragonèsa l’Aragó, és a dir, que aques-tes llengües siguen oficials alsterritoris on es parlen. I per aaixò, és clar, s’han de determi-nar aquests territoris, cosa queen Nagore fa amb molt de detall

al seu llibre. La situació és claraa l’hora de marcar la fronteraentre el català i el castellà, peròno ho és tant en fer-ho entrel’aragonès i el castellà i entreaquella llengua i el català.Nagore informa en el seu llibrede tots els treballs que s’hanfet, directament o indirecta,sobre les fronteres lingüísti-ques a l’Aragó des del segleXIX, oferint-ne resums icomentaris, i acompanyant-hotot plegat de nombrosos mapes.I gràcies a aquesta informacióNagore es troba en condicionsd’afegir en el seu llibre moltesprecisions de detall a la llista demunicipis adscrits a una o altrallengua que acompanyaval’«Avantprojecte de Llei deLlengües de l´Aragó» i queestablia així les fronteres

lingüístiques a l’Aragó. El llibred’en Nagore es una obra bàsi-ca de consulta per a qualsevolqüestió sobre el tema aquest deles fronteres lingüístiques alnostre país, i hauria de ser delectura obligada per als nostresparlamentaris, perquè ja d’unasanta vegada posen fil a l’agu-lla i legislen com cal, i apli-quen les lleis per a acabar ambla discriminació lingüística al’Aragó a què abans he al·ludit.

Francho Nagore publica un llibre sobre les fronteres lingüístiques d’Aragó

Artur Quintana

El passat diumenge 10 demarç, desenes de milers d’ara-gonesos, provinents de Sara-gossa i els més diversos puntsde la regió, pertanyents a grupspolítics com CHA, PAR, PSOEi IU, centrals sindicals comUGT i CCOO, i col·lectius

ecologistes com la Plataformaen Defensa de l’Ebre es dona-ren la mà amb catalans deBarcelona i el Delta de l’Ebre,valencians, murcians, navarrosi càntabres per a mostrar laseua opinió contrària al PlaHidrològic del PP i el seu

projecte de transvassament del’Ebre a terres de Llevant.

Encapçalant la delegacióaragonesa hi eren els més altsrepresentants del govern autò-nom, el president Marcel·líIglesias i el vicepresident JoséÁngel Biel, els líders sindicals

Jesús Membrado, d’UGT i JoséLuis Tordesillas, de CCOO, elJustícia d’Aragó i els presi-dents de les diputacions deSaragossa i Osca, entre altres.

Més de tres-cents autocarstransportaren a la capital delPrincipat a gents del pla i de lamuntanya, de les comarquesde Las Cinco Villas i petitspobles dels Monegres, comMonegrillo i Farlete. «Tenimles terres a 10 quilòmetres del’Ebre i no podem regar» – ensdeia el batlle de Monegrillo,Francisco Javier Martínez.

Eren notòries i remarcablesles absències de dirigents demunicipis i organitzacions deregants de la Franja, com els dela Comunitat de Regants delCanal d’Aragó i Catalunya idel Sindicat Central de Regantsdel Riu Matarranya.

Milers d’aragonesos es manifestaren a Barcelona contra el trasvassament

Màrio Sasot

MÀ

RIO

SA

SOT

Temps de Franja 16 15/4/02 10:24 Página 16

Núm. 15. Abril de 2002TEMPS DE FRANJA 1717GENT DE FRANJA

GALERIA DE PERSONATGES

Seus municipals

Esteve Betrià

CRÒNIQUES TAGARINES

Cada any quan arriba Setmana Santa –potser millor dit, lesvacaciones de Setmana Santa–, aixñi que podem els franjolinsradicats habitualment fora del territori retornen, conformantuna llarga i espesa filera, a la casa dels pares –a la pàtria– perrefer-nos en cos i ànima, de les dures penúries de l’hivern. Enespecial enguany, tot i que on més penúries hivervals s’han hagutde soportar ha estat precissament en les poblacions del nostreallargassat territori. M’expliquen que l’Arnau (de Vilanova) deLleida ha estat més freqüentat que mai pels habitants perma-nents, jóvens i vells, del nord de la Franja. El fred, el gel i, enocasions, els anys han fet estralls en els pulmons, cors i ossosde bona part de la població del territori.

Mentre tot passejant, m’informaven, punt per agulla, delsúltims fets destacats i públics –i en alguns casos no gaire públics–ocorreguts en la vila de Mequinensa m’hen sorprés en veure ala façana principal de la seu municipal d’aqueixa població delBaix Cinca una nova retolució amb el sintagma Ca la Vila. Dequè t’estranyes –m’han dit– això sempre ha estat al poble Ca laVila. De què t’estranyes –m’han dit– això sempre ha estat al poble

Ca la Vila. També m’informen que a Benavarri, ben al nord deMequinensa, han col·locat un rètol amb el sintagma Ca la Vilaen la frontera de l’ajuntament de la capital de la Ribagorça.Pareix que, a poc a poc, l’exemple del consistori municipal deNonasp de batejar, ja fa anys, amb el tradicional i nostrat sintag-ma de Ca la Vila està sent seguit per algunes corporacions muni-cipals del territori. Però no sempre és així, només cal que ens atan-sem a la riallera població de Torrent de Cinca per adonar-nos quela corporació municipal d’aquesta vila s’ha «oblidat» de conser-var aquesta mostra del seu patrimoni lingüísticocultural. Si béen la construcció de la nova seu municipal torrentina s’ha sabutintegrar harmoniosament i «ecologísticament» el majestuós lledo-ner que presideix la plaça de davant de l’ajuntament, el torrentísintagma de Ca la Vila ha caigut en desgràcia, segurament percauses alienes al sentiment general de la població de Torrent.

Però no ens hem d’estranyar gaire de l’actitud de la corpora-ció municipal de Torrent, tampoc l’exemple de l’ajuntament deNonasp ha sabut motivar la corporació municipal de la capital delBaix Cinca. A Fraga també es van oblidar en el seu moment debatejar de manera «nostrada» la nova seu municipal, tot i que saptothom l’ajuntament fragatí ha retolat en català bona part dels indi-cadors informatius del seu nucli urbà. Es clar que possiblementen aquest cas més que parlar del sintagma Ca la Vila s’hauria deparlar del sintagma Casa de la Ciutat. Així que si a Benavarri,capital comarcal de la Ribagorça, han sabut casar modernitat ambtradició, per què no ho hauria de fer Fraga, capital del Baix Cinca.

Txema Millanes: El tenedor alegre«La base de la meua cuina és la fragatina, però imbricant-la en les noves tendències»

Dolors Sarrau

Txema Millanes va popar desa mare l’afició per la cuina.La pensió que tenien obligavaa mantenir un menú digne perals pensionistes i com que a ellno li agradava «ni fregar ni anara la guerra» va decidir-se per lacuina-cuina. Ara dirigeix el BarSònic, situat a la Rambla delCegonyer, de Fraga. Abans varealitzar estudis a l’escolaARNADI de Barcelona i tambéesporàdics cursets d’estiu d’al-ta cuina que la Universitat Inter-nacional Menéndez Pelayo hadesenvolupat pel PirineuAragonès. Pel seu bar passa unabona part del jovent de la ciutat,estudiants i gent de bon rotllo,com el que té ell. L’ajuden laseua dona, la Mª Antonieta,–amb qui es va casar, en català–i els seus cunyats i amics. Amés del bar, fa demostracionsdes de fa anys fora de Fraga–Altorricó…–, i dins –les Ames

de Casa, Casa de la Joventut,Radio Fraga…–: Durant cincanys ha dirigit el catering de laGroove Parade de la Florida135, als Monegres. Li agradaremarcar que la base de la seuacuina és la cuina fragatina peròimbricant-la en les noves,actuals i modernes tendències.Amic del gastrònom JaumeFàbregas, admira les delíciesde la cuina mediterrània, de totala cuina mediterrània. Les seuesinvestigacions en busca dereceptes amb arrels comunsl’han portat a diferents puntsde la Mediterrània –Grècia,Turquia…– i a seguir les passesde la cuina sefardita de la qualcreu haver trobat fórmules queens hi relacionen.

Des del 2001, ell i vint-i-setamics més, «tots catalanopar-lants» han creat la primeraAssociació Juvenil Gastronò-mica i Cultural d’Aragó –«i

s’ha creat a la Franja», puntua-litza–: El tenedor alegre.Tenen estatuts i cobren quotes–«tot i que esperem que ensdonin alguna subvenció». Sóntots aficionats a la cuina enca-ra que l’únic professional – imestre– és el Txema. Planifi-quen i duen a terme excursions

a cellers d’arreu a fer tasts devins o viatges i trobadesgastronòmiques i culturals aquè qualsevol dels lectors deTdF hi és convidat. Només calque hi contactin. Els nombro-sos aficionats a la gastronomiade la Franja ja tenen un punt dereferència. El primer punt.

Temps de Franja 16 15/4/02 10:24 Página 17

Núm. 15. Abril de 2002 TEMPS DE FRANJA1818 PAÏSOS CATALANS

No em voldria especialitzar i parlar de globalització. De capmanera i, tanmateix, no m’és fàcil des d’aquesta finestreta deTemps de Franja sostraure’m a la temptació de parlar sobre lacimera de Barcelona.

Què ha estat la cimera? Des del mirador de la premsa i elsmitjans de comunicació s’ha volgut presentar un espectacle i unesdeveniment d’una importància cabdal per al futur de la UnióEuropea. Una Europa dels estats que, a hores d’ara, només escomença a veure en tant que un gran mercat que vol competir–sempre competir!– amb els USA. L’Europa dels pobles i de lesnacions, l’Europa social, com eufemísticament es diu, aquestano apareix encara per enlloc… Bé, sí perquè una bona repre-sentació hi va traure el nas a la magna manifestació del 16d’agost.

Com a ciutadà ras, la cimera m’ha permès veure i viure unapart de ciutat fantasma on la via més carismàtica, la Diagonal,va arribar a presentar un aspecte bèl·lic inconcebible, de ciutat

assetjada que a un el va fer pensar en les fotografies i en la lite-ratura sobre la Guerra Civil; quan les tropes franquistes, per certcomandades pel general Yagüe, el mateix que va fustigar Fragael 38, franques d’obstacles van avançar entremig del no-res finsa ocupar el gener del 39 una ciutat retuda, fantasmagòrica iafamada que era la imatge de qui havia estat enganyada i vençu-da pels qui no tenien la raó.

Ara, amb la cimera ditxosa, l’avinguda que ja no es diu delGeneralíssimo Franco, que és com mai ningú no la va conèixer,esdevenia de bell nou un passadís per aïllar els dirigents euro-peus del poble de Barcelona que, si no anem errats, és Europa:o siga un altre cop l’engany amb l’afegit del postís d’un deco-rat parat per fer veure al món que Europa es va construint. Valla pena aquesta Europa de cimeres i de conyazos?

Superada la cimera, a les portes del segon Sant Jordi que viuràTemps de Franja, reivindiquem el nostre racó de món i llegimobres dels escriptors originaris de la Franja, per exemple les últi-mes obres de Francesc Serés i de Mercè Ibars; o eixiu de Saidíi aneu fins a Mequinesa, que hi trobareu l’obra de Moncada ola de l’Hèctor Moret; o torneu a desfer camí i pregunteu pels llibresdel Chauvell… Vaja que, sense eixir de casa, podreu descobrirtot un món, un món tan vàlid com els que més; en qualsevol cases tracta del nostre món sense el qual no s’ha de poder entendrela resta dels mons que volen globalitzats.

Globals, amb perdó

Francesc Ricart i Orús

SOM D’EIXE MÓN

Els cavallets (troians) d’EivissaQuim Gibert

Entre l’arrelament social il’èxit en els estudis hi ha unainterrelació. Aquesta és la hipò-tesi que defensa Bernat Joan iMarí a Integració sociocultu-ral a Eivissa i progrés acadè-mic (ed. Mediterrània.Eivissa,2000), un dels seus darrers estu-dis. L’eivissenc Bernat Joan ésensenyant, polític d’esquerres iun tot terreny de la sociolin-güística, camp des del qual hafet interessantíssimes reflexions.Estimar la terra que t’ha vistcréixer i usar els mots que fanservir els autòctons contribueixa la vertebració social. Això tansenzill, que qualsevol humàacostuma a fer amb l’anglès sifa anys que viu a Nova York oamb l’italià si és fill d’unaprimera generació d’immigrantsa Roma, no sempre passa alsPaïsos Catalans i en altresnacions sense estat.

Fa uns anys la model Samant-ha Torres va no voler parlar encatalà al programa Bon diaCatalunya de TV3, tot i reconèi-

xer que el sabia parlar perfec-tament (és filla de pare eivissenci natural de l’illa). Al’Eivissa delsegle XXI, la meitat o més dela població és vinguda de forade les Pitiüses. El contingentde castellanoparlants és tancopiós que els illencs de tota lavida han quedat immersos en unprocés de minorització lingüís-tica. I una de les conseqüènciesd’aquest fenomen és la pseu-dointegració dels nouvingutspeninsulars, fet que constitueixun element de risc entre la sevamainada en edat escolar: «Noens ha de sorprendre en abso-lut si hi ha estudis que demos-tren que els fills dels immigrantstenen més del doble de fracas-sos escolars que els fills delsnaturals del país», manifestaLluís Garcia Sevilla, coneixedordel xoc cultural que es produeixquan es troben persones d’unescaracterístiques culturals deter-minades en un context que elsés aliè.

A partir de les dades obtin-

gudes d’un qüestionari distribuïta instituts de les Pitiüses iMallorca, durant el curs 1999-2000, Bernat Joan ha constatatque prescindir de la llengua dela societat que t’acull deixa eninferioritat de condicions: «Estracta d’un cas ben curiós i inte-ressant de xenofòbia, però ésobvi que, objectivament, l’Es-tat espanyol, promovent l’en-fortiment dels trets d’identitatnacional espanyols entre elsimmigrants espanyols alsPaïsos Catalans contribueix adeixar aquest grup de poblacióen situació desavantatjosa». Laintegració, en canvi, ajuda aassolir la tranquil·litat psicolò-gica, l’equilibri personal…Bernat Joan pensa que, sense elconeixement del català, nopodem considerar que unapersona que vingui a viure entrenosaltres s’hi pugui sentir plena-ment integrada: «La fronteraentre els forasters i els de casas’estableix no a partir del llocde naixement ni dels llinatges,

sinó a partir de l’adopció o node la llengua catalana com unallengua pròpia, usada realmentper a la intercomunicació ambels altres».

Bernat Joan i Mar