207

A P U N T S . M E D I C I N A D E L ’ E S P O R T . 2 0 0 7 ; 1 5 6 : 2 0 7 - 1 0

Q U A N L ’ E S P O R T E S F A A R T

Tots, quan érem petits, hem jugatamb la sorra de la platja i hem realitzatamb ella elementals construccions, mol-tes vegades ajudats per motlles de dife-rents tipus. Ja grans, sempre ens agrada-va col·laborar amb la canalla en aquestsjocs. Era un entreteniment molt agrada-ble, que ens permetia passar el temps in-tentant que una muntanya de sorra esconvertís en quelcom concret que il·lu-sionava els nens i, perquè no, també elsadults. Encara que popularment es fanles construccions per diversió, cada vega-da és més freqüent que hi hagi realitza-cions que son veritables obres d’art.

Històricament sembla lògic que elsarquitectes egipcis, que tenien a mà lamatèria prima, utilitzessin la sorra perefectuar models a escala de les piràmi-des. Ara bé, els més antics documentsgràfics daten de principis del segle XX alsEstats Units. Estava naixent la publici-tat, i es considerava que la sorra de lesplatges era una excel·lent mitjà d’ex-pressió per a la plasmació de grans rè-tols. A poc a poc en aquests anuncis siafegiren figures cada cop més sofistica-des. Actualment les escultures de sorraes poden veure per tot el món. Cada ve-gada són més els artistes especialitzatsen aquestes obres plasmades sobre su-ports de sorra, que obtenen figures in-versemblants i edificacions vertiginoses.Els concursos i exposicions s’inventarencap els anys vuitanta a Califòrnia i en els

noranta van expandir-se per Europa iÀsia.

Les escultures de sorra estan forma-des per sorra i aigua. Aquesta sorra pottenir diferents orígens: del mar, del riu,d’una pedrera, i fins i tot algun cop estreballa amb sorra tractada (sorra silica-da). Per construir peces petites pot uti-litzar-se sorra comú, però per realitzaruna peça de més dimensions es necessitaun tipus especial de sorra. Els grans de lasorra comuna de platja tenen una formaovalada, mentre que els de l’especial sonde forma cúbica, la qual cosa proporcio-na una millor superfície d’adhesió. Noes estrany que pels concursos s’importisorra; com sabem va ocórrer a Brighton,on la sorra es va portar d’Holanda. Uncop acabada l’obra pot ruixar-se amb ai-gua mesclada amb un pegament, com lacola de fuster. Una obra de sorra pot res-tar sencera alguns anys perquè són resis-tents al vent, el seu pitjor enemic, la plu-ja i la neu.

És fonamental preparar la sorra hu-mida compactant-la de forma intensa,sempre de dalt a baix, amb l’ajuda d’unapala de fusta en forma de mitja lluna.Tot seguit es realitzarà un esbós del pro-jecte escultòric i desprès s’esculpiran totsels elements de l’obra. Les eines fona-mentals no son específiques; poden uti-litzar-se paletes metàl·liques de la cons-trucció i de guixaire, estris de fusta comdepressors de llengua i culleres de dife-

La màgia de la pilota de sorraRAMON BALIUS I JULI

Documento descargado de http://www.apunts.org el 31/01/2011. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato.

Q U A N L ’ E S P O R T E S F A A R T

208

A P U N T S . M E D I C I N A D E L ’ E S P O R T . 2 0 0 7 ; 1 5 6 : 2 0 7 - 1 0

Figura 2

Figura 3

Figura 4

Figura 5

Figura 1

Figura 6

rents mides i materials. L’ús de brotxes ipinzells proporciona suavitat a les super-fícies de les escultures. No ha d’oblidar-se la importància de les mans, i especial-

ment dels dits, a l’hora de modelar elsmés petits detalls.

Actualment són moltíssims els con-cursos d’escultures de sorra convocats

arreu del món. A títol informatiu cita-rem els països i els llocs geogràfics delsesdeveniments més importants. Ale-manya (Berlín i Travemünde), Bèlgica

Documento descargado de http://www.apunts.org el 31/01/2011. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato.

209

A P U N T S . M E D I C I N A D E L ’ E S P O R T . 2 0 0 7 ; 1 5 6 : 2 0 7 - 1 0

Q U A N L ’ E S P O R T E S F A A R T

(Bruges), Canadà (Lac Beauchamo Parki Harrison Hot Springs), Estats Units(Savanna, Long Beach Sea Festival),Holanda (Scheveningen), Irlanda (Du-blin), Israel (Haifa), Japó (Fukuoka),Rússia (Sant Petersburg i Moscou) iXina (Zhousan i Luliang). A Espanya es-tan consolidats els concursos de Vinaròs,Valladolid i Las Palmas de Gran Cana-ria. Hem de destacar la presència enaquestes organitzacions de dos escultorssobre sorra, Montserrat Cuesta i SergiRamírez, d’Ulldecona; formen un con-junt conegut com “Arenas Posibles”, isón veritables professionals de l’escultu-ra i de l’organització de festivals interna-cionals. Cada any realitzen, per Nadal,pessebres de sorra en les poblacions queho sol·licitin. A Catalunya és poc cone-gut l’art sobre sorra, encara que des de fa7 anys els Castellers de Barcelona pro-mouen un concurs anual de “Castells deSorra” a la platja de Nova Icària. Moltsd’aquests festivals, que son artísticamentmagnífics, signifiquen actes multitudi-

naris d’indubtable interès nacional i tu-rístic.

Volem fer especial esment del festi-val d’escultura de sorra que s’organitzaanualment a Berlín des de 2003, ano-menat Sandsation International SandSculpture. L’any 2006 es va la celebrar aAlemanya la Copa del Món de Futbol.Per aquest motiu el festival d’aquell anyes va dedicar a la màgia de la pilota. Vanser convidats a participar-hi els 35 mi-llors escultors del món d’aquesta verita-ble especialitat artística. Els artistes vantreballar en un espai de 8.000 metresquadrats, sota la direcció artística deMartin Tulinius de Copenhaguen. Lamostra va inaugurar-se el 16 de juny,encara que els escultors van començar latasca uns dies abans. D’aquesta manerael públic va poder veure com feien lafeina. El 29 de juliol va clausurar-se laSandstation. Es van realitzar un total de20 obres individuals i una enorme es-cultura central de més de 8 m d’alçada.En aquesta construcció, culminada per

la reproducció de la Copa del Món, hivaren col·laborar la totalitat dels artistas(figs. 5 i 6). La majoria d’escultures es-taven inspirades en la fascinació per lapilota. Entre els convidats destacava Su-darsan Pattnalk, de l’Índia, directord’una Acadèmia a Puri, estat d’Orissa,dedicada a la sorra i guanyador de laSandsation de 2005. També va partici-par l’italià Gianni Schiumarini, arqui-tecte de Bolònia, autor d’una tesi doc-toral sobre arquitectura de sorra icreador d’obres que mostraven una cer-ta comicitat. Van ser invitats dos artis-tes holandesos, Kilian i Damian van derVelde, que sens dubte són la parella debessons escultors sobre sorra amb méstalent del planeta. Johannes Weckl,Lena Tempich i Ulrich Baentsch forenels primers alemanys en crear esculturesen solitari. El guanyador de la Sandsa-tion de 2006 va ser l’esmentat italiàGianni Schiumarini, amb una obra fut-bolística bonica, encara que grotesca(figs. 11 i 12).

Figura 7 Figura 8

Documento descargado de http://www.apunts.org el 31/01/2011. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato.

És una llàstima que en els fantàsticsquilòmetres de platges catalanes no hi tingui

cabuda un festival internacional d’art en lasorra. Sens dubte en un país com Catalunya,

que estima l’art, un esdeveniment d’aques-ta categoria tindria un important ressò.

Q U A N L ’ E S P O R T E S F A A R T

210

A P U N T S . M E D I C I N A D E L ’ E S P O R T . 2 0 0 7 ; 1 5 6 : 2 0 7 - 1 0

Figura 11 Figura 12

Figura 9 Figura 10

Bibliografia general

http://en.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_arena

www.viajeros.com/article662.html

www.sergiramirez.com

www.arenasposibles.com

www.benjaminprobanza.com

www.sandsation.de

www.kombai.telecinco.es

www.longbeachseafestival.com/sandcastlle.htm

Documento descargado de http://www.apunts.org el 31/01/2011. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato.