LA MÀQUINA

DEL TEMPS

ESCOLA JAUME BALMES

Hi havia una vegada una noia que es deia Almodis i un noi

anomenat Guillem. A aquests nois els agradava investigar i

van fabricar una màquina del temps. La van posar en

funcionament i van anar a parar al futur, però no sabien

ben bé on estaven.

I van dir:

- Uff! Estic ben

marejat!-va dir en

Guillem-.

- Jo també, Guillem.

- On som? Què hi diu

en aquell cartell?-

digué ell.

- Cervera 2014.

Ostres!, hem viatjat

300 anys i ens hem

convertit en gegants!

3rA

Van donar un tomb per Cervera i van observar que el seu

poble era molt gran i modern. On abans hi havia un

descampat ara s’hi aixecava una escola anomenada Jaume

Balmes.

Provem d’entrar-hi?. – va preguntar en Guillem.

D’acord. – va respondre l’Almodis.

Aleshores van veure a través de les finestres uns nens i

nenes que tenien uns caps enormes. Gairebé es desmaien

de l’ensurt!.

4tA

Van voler anar cap a casa, però van veure que la

màquina del temps estava espatllada. I aleshores

tornaren a l’escola.

S’hi van fixar bé i es van adonar que els capgrossos eren

realment els seus amics. Quan en Guillem i l’Almodis van

entrar a l’escola, tres dels capgrossos els van rebre molt

alegrement. La nena, el nen i el pastor els van

acompanyar a

una classe on

trobaren en

Gepeto que era

el professor.

Quan el

veieren van

anar corrent

cap a ell i en

Guillem va dir:

- Gepeto! Quina alegria! Ens has d’ajudar a arreglar la

màquina del temps!

- Aneu a buscar andròmines al castell de Cervera i així la

podeu arreglar.- Va respondre content en Gepeto.

5èA

Quan anaven cap allà es van trobar que celebraven la festa

de “Cervera Ciutat Gegantera 2014” i es van quedar

bocabadats

del munt de

gegants que

hi havia. Es

van quedar a

la festa i es

van fer amics

dels altres

gegants.

Van demanar ajuda per anar a buscar les andròmines que

necessitaven i entre tots van fer una cercavila cap al castell.

Amagat sota unes roques, van descobrir un plànol de com

construir una màquina del temps. Trobaren moltes peces i

el Gepeto els hi va dir quines eren les més necessàries.

Tots junts les van portar a l’escola per muntar-la.

De sobte...

6èA

Van sentir un gran tro i tots es van espantar.

- Ahhhhh.......van cridar tots els gegants.

- Què és això? va dir en Guillem.

- No ho sé....digué l’ Almodis.

Els nans de l’Escola Jaume Balmes van dir:

- Ohhhhhh, que bonic!!

- Què són aquestes llums tan boniques?... digueren en

Guillem i l’Almodis.

- Són uns focs

artificials per acabar

de celebrar la festa.

En acabar la festa

van continuar amb

en Gepeto per

poder arreglar la

màquina del temps

.

P3A

Però necessitaven més ajuda i els nens van dir:

-Perquè no ens ajuda el “senyor Jaume”, el conserge de

l’escola?

I en Gepeto va respondre:

-Molt bona idea.

El senyor Jaume va estar encantat d’oferir-los la seva

ajuda.

I va dir:

- És massa gran per construir-la aquí!!!!!! .

- Hem d’anar a la Creu de les Forques.

P4A

Van marxar cap a la Creu de les Forques i allà, en un

descampat molt gran, van arreglar la màquina del temps.

El Guillem li va dir a l’Almodis:

- Ara ja podem tornar cap a casa nostra.

- Sí, sí, marxem cap a casa.

Van pujar a la màquina del temps, van donar les gràcies,

es van acomiadar de tots i van començar el viatge. Després

de donar moltes voltes, van arribar a un lloc on tot era

molt gran: les cases, els arbres, els cotxes....era el País dels

Gegants.

Van baixar de la màquina del temps i ......

P5A

Com que es trobaven una mica marejats, van decidir

passejar una estoneta pels camps i jardins de la vora. Era

primavera, en Guillem va collir unes quantes roses i les

donà a l’Almodis. Ella les olorà i li digué “gràcies”.

Tot passejant , van recordar i parlar de coses que havien

fet i vist durant el seu viatge a Cervera.

Van entrar per la porta

altíssima de la seva ciutat

i sorpresaaa!!!

Es van trobar amb una

festa de benvinguda:

músics pel carrer, cavalls

i cavallers, bufons...i

moltíssima gent!.

1rA

Cap a les 7 de la tarda van anar tots a la Plaça Major,

van fer un berenar sopar i van ballar.

Quan es va començar a fer fosc, el Guillem va recordar que

s’havia oblidat el regal dels seus amics del futur a la

màquina del temps i va demanar a un dels capgrossos que

l’acompanyés a buscar-lo.

Tots dos van dirigir-se a la màquina del temps, van

carregar la caixa i van tornar a la festa i, sense que ningú

els veiés, van preparar un castell de focs artificials al pati

de l’hostal.

Quan semblava que la festa s’havia acabat van sortir al pati

i el Guillem va encendre els focs.

El cel es va il·luminar amb formes i llums de tots colors i

tothom va quedar meravellat.

A partir d’aquell dia el Guillem va començar a estudiar com

fabricar focs artificials per celebrar totes les seves festes.

2nA

fi