la innovació docent: qui, què, com, quan i per què
DESCRIPTION
La innovació docent: qui, què, com, quan i per què. 7a Trobada de Bones Pràctiques Educatives Mollerussa , 28-6-2011. [email protected] - PowerPoint PPT PresentationTRANSCRIPT
Innovació 1
La innovació docent: qui, què, com, quan i per què.
7a Trobada de Bones Pràctiques Educatives Mollerussa, 28-6-2011
[email protected]: http://www.upf.es/pdi/dtf/daniel_cassany/Literacitat crítica: http://www.upf.edu/dtf/recerca/grups/grael/LC/index.html
Bloc català: http://www.emigrantdigital.blogspot.com/Bloc castellà: http://exploradorl2.blogspot.com/
Innovació 2
1. Què? [4]
2. Qui?, Com? [2]
3. Per què?1. Cada dia sabem més coses!
• Exemples de recerques recents [6]
2. Per què ha canviat la realitat!• Diversitat lingüística i cultural cultural [6]
• Nadius i immigrants digitals [20]
4. Epíleg [1]
El problema Le Figaro Magazin (E. Coromina, COM, 1985) 1
1960Un pagès ven un sac de patates per 1000 PTA. Les despeses de producció pugen als ⅘del preu de venda. Quin benefici té?
1970 Un pagès canvia un conjunt P de patates per un conjunt M de monedes. El cardinal del conjunt M és igual a 1000 PTA, i cada element P ε M val una pesseta. Dibuixa 1.000 punts grossos que representin els elements del conjunt M.
El conjunt F de les despeses de producció comprèn 200 punts grossos menys que el conjunt M. Representa el conjunt F com a subconjunt del conjunt M,i respon la pregunta següent: Quin és el cardinal del conjunt B dels beneficis? Dibuixa B de color vermell. 3Innovació
El problema Le Figaro Magazin (E. Coromina, COM, 1985) 2
1980Un agricultor ven un sac de patates per 1.000 PTA. Les despeses de producció pugen a 800 PTA, i el benefici és de 200 PTA. Activitat: subratlla la paraula “patata” i discuteix-la amb un company teu.
1990El tio Hantoni pajès molt burjès latifundista i intermediari és un quepitalista hinsolidari que sa enriquit amb 200 peles al bendre aspeculant un feix de patates. Anal·litza el texte i vusca les faltes de sintacsi, dortografia de puntuació que i hagui i desseguida digues el que tu penses d’aquets avusus antidemocratics.
4Innovació
Una metàfora: metges i arquitectes 3
• La recerca bàsica i les aplicacions clíniques i constructives són permanents i vertiginoses.
• Metges i arquitectes les incorporen en la seva pràctica.• Alguns metges i arquitectes participen en diverses formes
de recerca, però tots l’apliquen.• És impossible que un metge recepti medicines caduques
o que un arquitecte usi materials abandonats.• Metges i arquitectes reben demandes i condemnes i
poden acabar a la presó.• Metges i arquitectes tenen un bon reconeixement social.
Innovació 5
Ara intentem canviar els mots blaus per mestre o professor.
Què passa?
Ara intentem canviar els mots blaus per mestre o professor.
Què passa?
Innovació: què? 4
• És recerca, sigui bàsica, aplicada, transferència del coneixement, adaptació a noves situacions, etc. I + D + I
• És millora per: incrementar i millorar l’aprenentatge. Per tenir més oportunitats, viure millor, ser més feliços.
• És part essencial i obligatòria de la pràctica professional. És un compromís.
• És una via per aconseguir:– satisfacció personal com a professional,– reconeixement individual dins del gremi,– estatus i poder social.
Innovació 6
Qui?• Tothom hauria d’incorporar les innovacions “aprovades”. • Hi ha diversos graus d’implicació:
1. Recollir dades d’ús i reaccions [= programa informàtic] 2. Fer adaptacions i canvis petits en algunes propostes
d’innovació ja conegudes.3. Fer innovacions noves a partir de recerca bàsica (psicològica,
disciplina, etc.) o de principis ja acceptats però no aplicats.4. Fer recerca bàsica, des de zero.
• En ser una pràctica multidisciplinària, hi ha molts graus i àmbits d’innovació.
• És una pràctica oberta i divergent (≠ medicina). Innovació 7
Quan?, On?, Com?• Hi ha poques mesures d’estimulació: reconeixement dins
i fora de l‘àmbit, valoració del doctorat, llicències d’estudis, promoció interna, etc.
• Caldria fomentar mesures de publicació, intercanvi i divulgació de materials i experiències.
• Les revistes de recerca: cal vèncer les dificultats per publicar articles d’innovació.
• L’aula és un espai privilegiat per a la recerca i la innovació. És coherent amb una visió ecològica i global.
• La repartició docència / recerca / administració hauria de ser més equilibrada i responsable.Innovació 8
Per què?
Innovació 9
Avui sabem més coses!
Innovació 10
Aula / AlumneAula / Alumne
Psicologia PedagogiaDidàctica
TecnologiaDisciplines: Llengua
MatemàtiquesSocialsNaturalsLiteratura
…
SociologiaSociologia
1111
Carta de Litang (4 anys) a Cristina
Litang
Cristina
Aprendre a llegir:Litang: exemple 2
1212
15 mesos més tard:Carta amb textSituació autèntica 3
Aliagas (2009) a Cassany ed. Para ser lerrados. BCN: Paidós.
13
Aprendre a llegir 4
Text escrit
Identitat d’autor
Identitat de lectors
Institucions
•S’aprèn per textos o situacions.•Cada text té:
Comunitat científica de la odontologia
Innovació 14
Llengua <> Disciplina 6
Óscar Morales, ULA (Mérida, Veneçuela):
Article de recerca
Article de revisió
Manual disciplina
Cas clínic
EstructuraEstilAtenuacions i intensificadors...
Fitxa client
Abstract
Innovació 15
Secciones Movimientos
Introducción
Delimitación del temaJustificaciónObjetivosEvaluaciónMetodología
Desarrollo
Presentación/introducción de la información/sección/apartadoElaboración/expansión de la informaciónResumen
Conclusión
Resumen crítico del textoComprobación del logro de los objetivos del trabajo y actualización de la importancia.Propuestas para la práctica clínica y para futuras investigaciones
Articles de revisió:estructura
La realitat va canviant!• Amb el dia a dia canvia el que s’aprèn, qui
aprèn, com s’aprèn, etc.
Innovació 16
Llengües estrangeres
Llengües ambientals
Diversitat lingüística i cultural: PEL 1
15 anys
12 anys
6 anys
3 anys
El ventall lingüístic
Castellà
FrancèsAnglès
de la Marta
Català
17Innovació
El ventall lingüístic de l’Enric.IES La Garriga
Redacció bioveugrafia en català
Diversitat 2
18Innovació
Diversitat 3
Ventall de la Yasmina
Innovació 19
A tres anys els meus pares parlaven amb mi amb darig, és àrab peró una mica diferent, a cinc anys vaig començar a aprendre àrab, a vuit anys a tercer de
primaria, vaig comensar a prendra francés, a onze any vaig agradar alemany i
començat a mirar els canals alemany i ara, s’ho sé algunes coses, a dotze anys vaig
fer uns trés messos de castellà i vaig parar. a catorze anys hi vengut aquí a
Catalunya a La Garriga. I vaig aprendre català i anglès.
A tres anys els meus pares parlaven amb mi amb darig, és àrab peró una mica diferent, a cinc anys vaig començar a aprendre àrab, a vuit anys a tercer de
primaria, vaig comensar a prendra francés, a onze any vaig agradar alemany i
començat a mirar els canals alemany i ara, s’ho sé algunes coses, a dotze anys vaig
fer uns trés messos de castellà i vaig parar. a catorze anys hi vengut aquí a
Catalunya a La Garriga. I vaig aprendre català i anglès.
Diversitat cultural 4
• Recerca en la comunitat Titikachi (quetxua i aimara).
• Ch’iki = intel·ligent, despert, espavilat, viu, enginyós.
• És un concepte d’intel·ligència social, que inclou destresa manual i artística, memòria, atenció, enginy, responsabilitat.
• El nen més ch’iki és el que aprèn en silenci dels pares i de la comunitat. Innovació 20
Innovació 21
Diversitat cultural 5 • Cada comunitat desenvolupa formes particulars d’usar el
discurs oral i escrit. Exemple: queixar-se a Espanya i a Alemanya (Pastor 2005):
Alemanya:1. Molt más freqüent.
2. Molt directa i explícita: amb cortesia moderada.
3. Distinció queixa / destinatari / institució o organisme.
4. Exercici dels drets i deures. Possibilitat de millora.
Espanya:1. Escassa. Ús de la parla.
2. Més indirecta i implícita: cortesia més marcada.
3. Identificació queixa = destinatari = institució.
4. Poca tradició democràtica. És un segon problema.
Diversitat cultural: conclusió 6
• Tenim un alumnat més multicultural i plurilingüe que mai, que entén, concep i diu el món de maneres diferents.
• L’alumnat d’origen cultural català també interactua amb tot el món.
• Necessitem una educació molt més intercultural, flexible, oberta, dinàmica, que:– Reconegui, valori i aprifiti els les cultures i les llengües dels
nous catalans.– Prepari els catalans del futur per relacionar-nos amb la
diferència, la diversitat, amb un món culturalment ric i allunyat del nostre.
Innovació 22
Nadius i immigrants digitals 1
• Escriptura analògica • Escriptura digital o en línia
Innovació 23
24
Nadius i immigrants digitals 2Tres revolucions comunicatives:
1. La parla
2. L’escriptura
3. Internet
Distingir fets d’opinions
Capacitat de planificar
Capacitat d’anàlisi
Intercanvi i economia
Democràcia
Ciència
+/- -30.000 anys
3.500 anys a C.
- 20/30 anys
Innovació 25
Nadius i immigrants digitals 3
• Canvi cultural: migració cap al territori digital.• Formes diferents d’usar i fer circular la informació i de construir el
coneixement.• 1993: Internet civil, primer navegador, sms, Windows 3.1.• La metàfora de Prensky (2001 y 2004): immigrants i nadius
digitals.• Denominacions: generació digital, gen. Internet o net, etc.
El nadiu digital:•baixa text, música i animes de la xarxa, •xateja amb els amics durant hores, •juga a les videoconsoles,•consulta Wikipedia o Google,•ha crescut envoltat de teclats i pantalles•s’inscriu en xarxes socials (My Space)•usa memòries USB, DVD o MP4.
Innovació 26
Nadius i immigrants digitals 4
Nadius• Multimodalitat.• Processament en paral·lel.• Hipertextualitat. Accés lliure.• Connexió a xarxa / grup.• Cooperació.• Impaciència i falta d’atenció.• Resposta immediata.• Paquets breus de dades.• Joc, diversió.
Immigrant• Prioritat de l’escriptura.• Processament en sèrie.• Linealitat. Itinerari únic.• Treball individual.• Competició.• Capacitat d’atenció.• Resposta dilatada, espera.• Textos llargs i monologats.• Estudi, esforç, treball.
Innovació 27
Contra Prensky 5
• Crítiques:1. No té base empírica. És especulació.2. No hi ha cap data estricta que separi
immigrants i nadius digitals.3. Què és digital?, mòbils?, pantalles al carrer?,
TDT?4. El món digital i l’analògic no són excloents.
Innovació 2828
La generació Google 7
• Williams i Rowlands (2007 ). La g-Google:– Accedeix a Internet i en domina la mecànica, però no sap usar-
la de manera significativa.– No té consciència sobre les necessitats d’informació i no sap
satisfer-les autònomament;– Dedica poc temps a llegir i a avaluar críticament el material en
línia, no sap separar el gra de la palla; – Prefereix expressar-se amb el lèxic natural i corrent en lloc
d’usar els termes clau que etiqueten el coneixement;– Navega a la web amb ingenuïtat, n’ignora l’estructura
jeràrquica i els sistemes d’emmagatzement, no pot moure’s de manera estratègica i eficaç.
Innovació 29
La generació Google 8
• És cert que la g-Google:– es connecta a la xarxa de manera permanent,– creu que “tot és allí”,– no respecta la propietat intel·lectual,– prefereix els recursos visuals i el “copiar i enganxar”,– pot usar qualsevol format informatiu.
• No hi ha proves que la g-Google:– sigui més impacient,– prefereixi els textos breus i senzills,– atribueixi més credibilitat al que diuen els amics.
Les generacions anteriors al 1993 ja tenien alguns trets en interactuar amb CD-Rom i altres recursos previs; és difícil establir un perfil únic o distingir una generació de la resta.
Nadius i immigrants a l’escola 9
Abans• A casa teníem pocs llibres.• A l’escola n’hi havia més.• A l’escola hi havia mestres
que ensenyaven a fer servir els llibres.
• A l’escola i a casa no hi ha tanta diferència.
Avui• A casa tenim Internet, MP3,
Facebook, Fotologs, Wikipedia, etc.
• Internet facilita l’aprenentatge autònom i en línia.
• A l’escola tot just arriben les TIC.
• A l’escola els mestres no sempre saben usar-les.
• Entre l’escola i casa hi ha moltes diferències.
Innovació 30
Innovació 31
El duel entre l’Anakin i l’Obi-Wan a l’episodi III – La Venjança dels sith
13 anys. ESOClasse d’Alternativa a Religió:Mestra: Ara us dictaré un text sobre la història d’Israel i l’heu
de copiar al quadern. [En revisar l’exercici]. Miquel: Com que fas tan mala lletra, hauràs de passar en net aquest text
per demà.
3232
Ari_chan o Ari_Caroline 11
33
San José 29-08-08 34
Innovació 35
Exemple d’Història realista36
Narrador omniscient
Diàlegs del gènere teatral
Estructura de novel·la de fulletó
Català simplificat Castellà estàndard
Ari_chan a l’Institut 16
• Ari_chan ha suspès dos cops Batxillerat. Ha suspès Llatí, Llengua castellana, Història de l’Art, etc. segons les edicions.
• En la primera repetició va suspendre Llatí, amb una traducció breu i simple de Ciceró.
• Diu que no li interessa el que li proposen de fer a les classes. No hi troba cap vincle amb el seu món.
• Escriu 2 o més hores al dia a Internet: xats, fotologs, webmàster del fòrum Neolitera.
Innovació 37
Barcelona, 26-2-2009Lectura i escriptura jove avui 3838
Arnau [Cristina Aliagas, 2008] 17
• 17 anys• 4t d’ESO, itinerari
humanístic.• 2008-09: Abandonament.
• Dues inflexions en la vida:– Repetir 2n d’ESO.– Malaltia de la mare.
• Prioritats: passar els exàmens per fer feliç la mare i arribar a ser periodista esportiu.
[…] creo que soy demasiado vago a la hora de ponerme a un libro | pues eso | si no me interesa mucho lo aparto | y ya me olvido
(Arnau, E-1: 53)
[…] al ver | por ejemplo | 400 páginas | ya dices | voy a estar mucho rato aquí
(Arnau, E-3: 1288)
3939
Arnau llegeix a l’Institut i a fora 19
Fora de l’Institut
1. És una tasca social, flexible, variada pels textos i els suports (webs, diaris privats, periòdics).
2. Llegir és una manera de relacionar-se socialment amb els amics.
3. Llegir permet desenvolupar-se com a futur professional, periodista.
4. Llegir és un acte voluntari i una eina de comunicació.
A l’Institut
1. Llegir és una tasca individual, pautada, centrada en la lectura de llibres i libres de text.
2. Llegir és accedir al contingut d’un llibre per poder parlar-ne.
2. Llegir és important per aprovar exàmens i presentar treballs.
Internet: 2; Escola: 0 20
• L’escola no aconseguir motivar ni formar nois i noies que creixen i aprenen a Internet amb eficàcia i rapidesa.
• La xarxa té avui unes condicions (interacció amb els amics, construcció de la identitat, espais autogestionats i cooperatius, etc.) que l’escola no pot oferir.
• Titol: referència a un titol famós de matemàtiques al carrer o etnomatemàtiques: Na vida dez, na escola zero.
• Convé construir ponts entre Escola i Internet.• El que ja fan els nois fora de classe, és el seu punt de
partida, el coneixement previ, el que aprenen informalment perquè té les condicions idònies. Innovació 40
Innovació 41
Epíleg
1. La innovació és consubstancial a la pràctica.2. La ciència avança i ens fa entendre millor el
nostre món. Ens permet ensenyar millor:1. Vincular aprenentatge amb identitat, pràctica social i valors.2. Vincular qualsevol disciplina amb el llenguatge verbal,
matemàtic, visual, etc.
3. La nostra realitat està canviant vertiginosament:1. Tenim alumnes multiculturals i nosaltres mateixos vivim en
un món globalitzat.2. Ens ha tocat viure una revolució comunicativa: som
immigrants que ensenyem a nadius. Dialoguem tots junts.
Innovació 42
[email protected]: http://www.upf.es/pdi/dtf/daniel_cassany/
Literacitat crítica: http://www.upf.edu/dtf/recerca/grups/grael/LC/index.html
Bloc català: http://www.emigrantdigital.blogspot.com/
Bloc espanyol: http://exploradorl2.blogspot.com/
BibliografiaALIAGAS, Cristina (2008). El desinterès per la lectura: converses amb un adolescent. Treball de
màster. RECERCAT Dipòsit de la Recerca de Catalunya. http://hdl.handle.net/2072/5382ALIAGAS, Cristina; CASSANY, Daniel y Josep M. CASTELLÀ. (2008). “Literacy in the life of a
‘struggling reader’ ”. Academic Exchange Quarterly 12 (issue 3), Fall 2008, p. 230-236.ALIAGAS, Cristina; CASTELLÀ, Josep M. y CASSANY, Daniel (2009). “Aunque lea poco, yo sé que
soy listo. Estudio de caso de un adolescente que no lee literatura”. Revista OCNOS 5, p. 97-112.
CASSANY, Daniel.; CORTIÑAS, Sergi; HERNÁNDEZ, Carme y Joan SALA (2008). “Llegir i comprendre la ideologia: la realitat i el desig”, a Temps d’Educació, vol. 34, Barcelona, 2008 (1er semestre), p. 11-28.
CASSANY, Daniel y Óscar Alberto MORALES. (2009) “Leer y escribir en la universidad: los géneros científicos”, en Cassany, D. editor Para ser letrados. Barcelona: Paidós. 109-128.
CARRAHER, Terezinha Nunes; CARRAHER, D. W.; SCHLIEMANN, A. D. (1988) Na vida dez, na escola, zero. Sao Paolo: Ed. Cortez. Versión mexicana: En la Vida Diez, en la Escuela Cero. México: Siglo XXI. 1991.
COROMINA, Eusebi. (1985) “El problema”, COM, 8: 25. Traducció i adaptació d’un article publicat a “Le Figaro Magazin”.
Innovació 43
BibliografiaCASSANY, Daniel y Gilmar AYALA. (2008). “Nativos e inmigrantes digitales en la escuela”,
Participación educativa, 9: 57-75. Consejo Escolar Español. www.mec.es/cesces/revista/revista9.pdf <8-6-2009>
PAZ QUISPE, Walter. (2004) “Aproximaciones a la inteligencia del niño andino a través de Piaget”, Boletín IFP Educación. www.programabecas.org/numero/8.6.pdf
WILLIAMS, Peter y Ian ROWLANDS. (2007) Information Behaviour of the Researcher of The Future. A British Library and JISC Study (Joint Information Systems Comittee). www.jisc.ac.uk/whatwedo/programmes/resourcediscovery/googlegen.aspx <19-7-2009> Versión resumida en castellano: “Informe Ciber. Comportamiento informacional del investigador del futuro”, Anales de documentación, 11: 235-258. 2008. revistas.um.es/analesdoc/article/viewFile/24921/24221 <8-6-2009>
Innovació 44