1

F GRAELL I DENIEL

LA HISTOgraveRIA LA BONA NOVA I LA CONVERSIOacute

UNA RECERCA DE FILOSOFIA

_______________________

QUADERNS DE FILOSOFIA

32

2

3

F GRAELL I DENIEL

LA HISTOgraveRIA LA BONA NOVA I LA CONVERSIOacute

UNA RECERCA DE FILOSOFIA

32

QUADERNS DE FILOSOFIA ________________________

Barcelona 2011

4

________________________________________________________ 1ordf edicioacute juny de 2011 FGraell i Deniel ISBN 978-84-938454-1-4 wwwxteccat~fgraell E-mail fgraellxteccat La web permet de baixar la cogravepia drsquoun qualsevol quadern editat Podeu fer uacutes de lrsquoadreccedila electrogravenica per a qualsevol correspondegravencia amb Quaderns de Filosofia __________________________________________________________

5

CONTINGUT

Presentacioacute 6

I JESUacuteS I LA HISTOgraveRIA

sect1 La mirada enrera que lliura la historicitat 8 sect2 Del Jesuacutes histograveric al Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat 10 sect3 Del Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat al Jesuacutes histograveric 12 II APUNTS DrsquoHISTOgraveRIA DE JESUacuteS

sect1 Les narracions del baptisme 16 sect2 Alguacute que eacutes meacutes que un profeta 19 sect3 Una crida plena de goig 22 sect4 Els patiments del final el judici la gehenna 27 sect5 El fill de lrsquohome 32 sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute 35 sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa 38 sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 41

6

PRESENTACIOacute

iquestCal tenir en compte avui els fets i les paraules de Jesuacutes Qui

srsquohi acara no ho fa eacutes cert sense algun pressupogravesit i sense haver-ne tingut alguna mena de vivegravencia Perograve aixograve val per a una qualsevol lectura que sersquon faci La que aquiacute es defensa se suporta en els guanys que srsquohan obtingut a partir de la meditacioacute del sagrat i en conjunt de les intencions humanes que comporta que no hi hagi progravepiament parlant res sagrat que no sigui lrsquoexperiegravencia que en teacute el nom Es defensa doncs que estrictament parlant no hi ha paraules sagrades sinoacute opinions humanes fets humans experiegravencies humanes Jesuacutes no en seria una excepcioacute La singularitat de Jesuacutes no rauria en el que digueacute sinoacute en lexperiegravencia que possibilitaria Tanmateix Jesuacutes defensagrave sembla un missatge esbojarrat (la vinguda immediata del regne de deacuteu i tot el que sersquon deriva) Es tractaria drsquouna manera sorprenent de tenir una experiegravencia especiacuteficament signicativa a partir drsquouna colla de despropogravesits i drsquoembolics que malgrat aixograve poden tenir un sentit convergent amb les aspiracions de lhome davui Eacutes cert que el paradigma de lrsquoabast del que va dir i del que va fer Jesuacutes no es troba altrament que en el saber fer de cadascuacute en les troballes de les progravepies meditacions en els encerts de tot allograve que salbira que eacutes bo i ben intencionat Tot el que no srsquohi avingueacutes hauria de ser meditat per a comprendre la profunda humanitat de Jesuacutes i dels altres homes no per a assumir-ho sense meacutes dilacioacute Per aixograve la paraula neotestamentagraveria que no pogueacutes retrotreurersquos drsquouna manera o drsquouna altra al mateix Jesuacutes o al missatge que transmetia o a la seva interpretacioacute del que feia (les reinterpretacions degudes a la comunitat primitiva els autoesclariments que proposen les cartes del nou testament etc) oferiria una expressioacute o un missatge o una interpretacioacute sense meacutes garanties de les que es derivarien de lrsquoencert o el desencert del que diu Segons aixograve no hi hauria cap dogmagravetica comuna afer que srsquohauria drsquoallargar per a les quumlestions pragravectiques no hi hauria una moral o egravetica establerta pel simple motiu que no hi hauria res que pogueacutes reemplaccedilar la tasca de cadascuacute Fet i fet lrsquoestudi dels evangelis

7

meacutes aviat confirmaria que no hi ha una moral daquest tipus un codi fet dels comportaments i que lrsquouacutenica mesura de Jesuacutes eacutes aquella que es deixa confirmar plenament eacutes a dir la mesura de lrsquoamor Hi hauria un altre aspecte digne de ser comentat car despullat de totes les vestidures histograveriques de tots els afegits circumstancials allograve cabdal que permetrien els fets i les paraules de Jesuacutes sembla quelcom molt elemental i senzill lexperiegravencia de deacuteu Perograve si es despulleacutes lrsquohinduisme lrsquoislamisme i el judaisme de tot lrsquoembocall que els fa locals es podria conjecturar que lrsquoafer meacutes rellevant que shi trobaria present foacutera lexperiegravencia de deacuteu Aixograve voldria dir que tots els homes que assumeixen lrsquoexperiegravencia del sagrat ho fan drsquouna manera comparable i que allograve que separaria els homes foacutera meacutes aviat el que no fa sagrada una vivegravencia En general shauria de dir el seguumlent lhome que estima incondicionalment la vida faria tot el que podrien ensenyar totes les altres formes de celebrar el sagrat

8

I

JESUacuteS I LA HISTOgraveRIA

Lrsquohome que deuria neacuteixer fa meacutes de dos mil anys a Israel i que

fou el motiu de la fundacioacute de les antigues comunitats de creients de la redaccioacute dels escrits neotestamentaris de tots els referents cristians escampats arreu de la Terra minus aquest home que un hom no ha conegut amb carn i ossos pot considerar-se sembla alguacute que formagrave part de la histograveria humana

sect1 La mirada enrera que lliura la historicitat Per tant el que sersquon pot saber de la vida de Jesuacutes sigui quin sigui el seu valor histograveric eacutes un contingut drsquouna realitat passada per aixograve val la pena de discutir primerament la consistegravencia ontologravegica del que eacutes histograveric 1 La histograveria descriu i explica en primer lloc els esdeveniments passats que han tingut com a protagonistes els eacutessers humans els seus escrits les seves organitzacions els seus mitjans tecnologravegics i les resultants tecnologravegiques (construccioacute treball del camp induacutestria etc) el seu art i la seva concepcioacute del moacuten La circumstagravencia de llegir els textos antics com a testimonis drsquouna activitat humana oberta intencional lrsquoadmissioacute en les restes del passat de lrsquoobra volguda aixiacute (i no aixagrave) drsquoantics individus el fet de pensar en les realitats socials anteriors com un hom pensa en la seva tenint de comparacioacute la seva sersquon surti o no la tingui en continuiumltat amb la que medita o no etc minus un tal anar fent amb intencioacute en un medi social fa que hi hagi histograveria quan un hom es capfica en la comprensioacute dels esdeveniments del passat referents als homes a les seves organitzacions a les transformacions del paisatge que han causat a les seves gestes i aventures als afers de cada dia a les arts que conreaven etc Un tal saber se solapa amb la clara consciegravencia de la progravepia histograveria i de la progravepia generacioacute en lrsquoaccepcioacute de la memograveria

9

individual drsquohaver crescut en una famiacutelia en un medi social drsquohaver-se mogut en unes institucions acadegravemiques sanitagraveries etc drsquohaver apregraves la llengua de casa la religioacute els costums etc i tot allograve que srsquoexplica per haver-ho apregraves dels altres Aquesta historicitat de lrsquoindividu srsquooferereix com un tret que li eacutes peculiar pel fet que una qualsevol actuacioacute srsquoefectua en una orientacioacute hi ha un projecte obert etc i justament teacute un perquegrave en el que ha apregraves dels altres foacutera inexplicable sense lrsquoaportacioacute dels altres homes sense el que li han transmegraves sense allograve que representen les tradicions socials i que srsquoexposa a la modificacioacute o no a la renovacioacute o a lrsquoesllanguiment al manteniment o a la desaparicioacute durant el seu present i ja sigui com a iniciativa seva drsquoaltres homes de la seva generacioacute o drsquoaltres homes de generacions passades La historicitat apareixeria doncs a partir de la remissioacute a un passat del mateix individu i dels grups humans eacutes a dir que la histograveria com a comprensioacute (bona o dolenta esquemagravetica o amb voluntat drsquoanar meacutes enllagrave drsquoun cert esforccedil etc) no seria en aquesta accepcioacute un saber que no remeteacutes al passat En aquesta accepcioacute els individus davui no serien histograverics perquegrave no formen part de les explicacions sinoacute que serien histograverics en la que tenen histograveria que expliquen el que fan per remissions Perograve no hi hauria historicitat en la consciegravencia en lrsquoaccepcioacute que el que es fa val tal qual el present no seria nomeacutes el lloc drsquoarribada de cap generacioacute sinoacute que foacutera el present el que remetria a aixograve o a allograve i per tant hi hauria una explicacioacute histograverica de la progravepia activitat Per conseguumlent un qualsevol accent en la historicitat de lrsquoactuacioacute drsquoara es derivaria de lrsquoexplicacioacute que sen fa de les remissions al passat perograve no pas per cap altre motiu Una cosa semblant valdria per als objectes fets per lrsquoactivitat de lrsquohome serien histograverics en lrsquoaccepcioacute que tenen histograveria nrsquohi ha una explicacioacute perograve no en lrsquoaccepcioacute que la seva presegravencia fos una remissioacute quan no ho eacutes 2 Es diu tambeacute que la generacioacute actual o un individu pot assumir responsabilitats histograveriques en el sentit per exemple que les generacions futures els jutjaran Un hom fa histograveria (hi ha historicitat) perquegrave srsquoocupa intencionalment o llegeix intencionalment el moment

10

social hi ha un projecte constantment problemagravetic en algun punt i explica des drsquoaquiacute allograve que apareix meacutes endavant en un futur qualsevol drsquoun individu o drsquoun grup humagrave En aquest cas lrsquoara el present fa drsquoexplicacioacute drsquoun demagrave meacutes o menys prefigurat Sens dubte eacutes una resultant per generalitzacioacute de la histograveria i de la historicitat en lrsquoaccepcioacute anterior pel simple motiu que el futur no sols no hi eacutes sinoacute que tampoc mai no ha estat ni se sap ben beacute si seragrave aixiacute o aixagrave si els comportaments drsquoara serviran de fet per a explicar el que ocorreragrave simplement es generalitza se suposa que seragrave aixiacute en algun grau qualsevol de certesa Aquesta nova histograveria i historicitat foacutera doncs meacutes un llampec fugaccedil per a prendre consciegravencia de la rellevagravencia de la responsabilitat individual o colmiddotlectiva o una afiguracioacute possible pel fet que es domina les consciegravencies de futur que una forma assenyalada drsquoatendre algun element constitutiu de lrsquoocupacioacute Fet i fet no es fa histograveria del passat quan un hom srsquoocupa drsquoaixograve o drsquoallograve i no fa un estudi histograveric Tota histograveria sempre eacutes una especiacutefica ocupacioacute progravepiament dirigida cap al passat i emfagraveticament projectada cap al futur Tanmateix el passat eacutes capaccedil drsquoexplicar lrsquoara Perograve lrsquoocupacioacute drsquoara no permet superar que eacutes risc que es va projectant i desenvolupant tenint com a ressorts els plexes intencionals que orienten sense que hi hagi meacutes garanties sense que cap dels afers futurs que un hom pugui imaginar no tingui de fet cap meacutes eficagravecia en el desenvolupament de lrsquoactivitat que la de servir de finalitat la drsquoorientar per tant sense gaudir del privilegi de ser explicat progravepiament per lrsquoocupacioacute drsquoara exemplificant doncs que la historicitat del present eacutes aquiacute un excurs un sobreafegit que depegraven de quelcom fantasioacutes en la mesura que encara no existeixen ni encara mai no han existit les activitats humanes que explica

sect2 Del Jesuacutes histograveric al Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat

Aquestes reflexions porten a considerar que la histograveria gaudeix drsquouna rellevagravencia ontologravegica relativa la histograveria no eacutes essencial per a lrsquohome ara i aquiacute tot i admetre el que deu als altres homes del passat

11

perograve aixograve no li lliura meacutes consistegravencia La histograveria eacutes forccedilosament recreacioacute a partir del que eacutes palpable i manifest i no pot superar aquest estat de coses1 Aixograve sembla indicar que no es pot pas exagerar la importagravencia histograverica de la figura de Jesuacutes no es pot posar de relleu amb egravemfasi el que feacuteu o el que deixagrave de fer perquegrave tot aixograve ja no hi eacutes i no es pot pas pretendre que sols val de Jesuacutes allograve que el Jesuacutes histograveric ensenyagrave talment com si els homes davui fossin uns imitadors Car no hi ha dubte que aquesta actitud eacutes possible perograve shauria de tenir ben apregraves que la consistegravencia real es troba en el present que hom no hauria drsquoimitar res ni ninguacute sinoacute des del convenciment viu que srsquoho val El que fa bo un consell no eacutes el consell mateix o el qui ho diu sinoacute la circumstagravencia que sigui bo i ho eacutes quan alguacute lrsquohi troba ara i aquiacute Fet i fet aquesta situacioacute no diferiria massa de la de tots els escriptors del Nou Testament i en conjunt dels primers segles del cristianisme Agravedhuc admetent que shi poguessin trobar indicacions a propogravesit del Jesuacutes de la histograveria ni els seus escrits srsquohi circumscriurien ni la seva experiegravencia de Jesuacutes no srsquohi reduiacute de fet no costa drsquoadmetre que sembla molt difiacutecil de reconstruir la vida de Jesuacutes a partir del que diuen els escrits neotestamentaris quan sendevina que en cap cas no srsquohi volgueacute destacar un criteri histograveric objectiu quelcom que deu aparegraveixer en el segle XVIII sinoacute que els evangelis soacuten tambeacute relats amb una finalitat un context i unes motivacions perograve en qualsevol cas per a tots seria vagravelid que lrsquoadhesioacute a la figura de Jesuacutes no ho seria simplement pel fet drsquohaver sentit a parlar drsquoun home meacutes o agravedhuc drsquohaver-lo conegut com un home meacutes sinoacute per lrsquoexperiegravencia del sagrat que sendevina a traveacutes de les noves de Jesuacutes Per aixograve els escriptors cristians neotestamentaris o no viuen en Jesuacutes una

1 Val la pena de recordar a propogravesit del caragravecter de la histograveria la descripcioacute positiva de la tasca de lhistoriador continguda en larticle dIsaiah Berlin The concept of scientific history a Concepts and categories Philosophical essays Londres Hogarth Press 1978 Nova York Vinking 1979 Nhi ha una traduccioacute catalana (El concepte dhistograveria cientiacutefica) de Laia Font i Dolors Udina a El veritable estudi de la humanitat Barcelona Empuacuteries 2009 recull darticles del professor aparegut amb el tiacutetol de The proper study of mankind

12

experiegravencia de fe (eacutes a dir que duu a la fe) aquella per la qual la presegravencia de Jesuacutes esdeveacute una experiegravencia del sagrat Tot i aixograve la presegravencia fiacutesica de Jesuacutes se circumscrigueacute als temps histograverics altrament hi hauria una mera meacutes o menys encertada recreacioacute del passat si un hom es referiacutes als cristians dels primers temps Senteacuten doncs que fossin llavors meacutes importants les seves vivegravencies de Jesuacutes que no pas el seguiment de les passes histograveriques de Jesuacutes que fos molt meacutes important llur manera de viure que no pas el record del passat que sols podia tenir utilitat per a la seva edificacioacute El Jesuacutes histograveric es podria suggerir com una explicitacioacute emfagravetica i radical de llur pensament moriacute i ja no hi eacutes entre nosaltres ara hi ha el Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat Jesuacutes eacutes viu vol dir aquiacute que la minsa realitat que hi ha en un record (que segur que srsquoanagrave transformant i recreant amb el pas dels anys) eacutes una ocasioacute privilegiada de fet per a lrsquoexperiegravencia (present) del sagrat El record de Jesuacutes passagrave a ser important perquegrave hi ha aquesta experiegravencia perquegrave en el record srsquohi doacutena una tal experiegravencia per tant quelcom de la magravexima rellevagravencia perquegrave no eacutes record sinoacute la vida mateixa La veneracioacute del temps drsquoabans passa a vivegravencia aureolar ara i aquiacute el Jesuacutes histograveric passa a ser lrsquoexcusa per a una vivegravencia exaltada la figura del Jesuacutes histograveric esdeveacute meacutes i meacutes desdibuixada en profit drsquouna confirmacioacute particularment significativa Jesuacutes eacutes viu vol dir aquiacute un hom es confirma a ser un individu que teacute la consciegravenca del sagrat com una instagravencia curulla de positivita de siacute No eacutes estrany que els escrits neotestamentaris plasmessin aquesta conviccioacute que Jesuacutes eacutes viu en narracions meacutes o menys fabuloses de la presegravencia de Jesuacutes despreacutes de mort al voltant dels seus seguidors fins a lrsquoascensioacute perquegrave aquiacute no eacutes rellevant ja la historicitat drsquounes tals histograveries sinoacute la forccedila drsquoaquella nova experiegravencia de Jesuacutes quan fet i fet els escrits del Nou Testament no foren pensats com a relats drsquouna estricta fidelitat histograverica

sect3 Del Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat al Jesuacutes histograveric

La necessitat de no perdre tampoc lrsquoaltre vessant que va de lrsquoexperiegravencia del sagrat en Jesuacutes cap al Jesuacutes histograveric que se suposa en

13

una qualsevol comunicacioacute de la nova de Jesuacutes sigui un escrit neotestamentari o no un enunciat oral o no proveacute certament de la mateixa condicioacute drsquohomes que tenen unes expectatives intelmiddotlectuals i unes inquietuds especiacutefiques La investigacioacute de les fonts (jueves o romanes) que poden corroborar lrsquoexistegravencia de Jesuacutes la localitzacioacute dels llocs on trancorregueren els fets lrsquoespecial cura del temps i de les referegravencies a esdeveniments prohoms etc histograverics per exemple semblen correspondre perfectament a una certa tafaneria que doacutena suport als oriacutegens del cristianisme i que defensa lrsquoexistegravencia de Jesuacutes com un home meacutes en un temps i en un espai Eacutes cert que la recerca neotestamentagraveria obeeix a les condicions socials de molts dels seus estudiosos la mirada criacutetica a tot el que fa referegravencia al missatge cristiagrave no eacutes res meacutes que un perllongament del criticisme en no importa quina direccioacute per aixograve comporta que hi hagi motivacions diferents en un qualsevol tema i complica aixiacute mateix els estudis en tant que soacuten una funcioacute no sols dels individus drsquouna generacioacute amb les seves respectives situacions socials sinoacute tambeacute dels individus de les successives generacions amb les seves circumstancies especiacutefiques Sembla sensat doncs de revisar un qualsevol supogravesit que es trobi en els evangelis no pas per a rebutjar-hi el possible missatge dels narradors sinoacute per a llevar-hi que es tracti drsquouna descripcioacute de com van anar les coses tal qual Un hom apregraven a diferenciar en aquells escrits els plurals nivells que els documents contenen passant per la criacutetica textual i literagraveria per la criacutetica de la forma i del gegravenere i per lrsquoestudi de les condicions de la transmissioacute histograverica de les colmiddotleccions narratives que integren els evangelis Tot aixograve no permetragrave eacutes cert una reconstruccioacute biogragravefica de la vida de Jesuacutes quan els escrits evangegravelics no ho han pretegraves mai Tampoc no es podragrave sembla distingir diagravefanament el que seria propi de la vida de Jesuacutes i allograve que la tradicioacute anagrave afegint reelaborant reordenant reinterpretant Tanmateix a lestudioacutes se li obre la possibilitat drsquoapropar-se potser a algun tema preferent del Jesuacutes histograveric a alguna explicacioacute per a la seva mort tal vegada semblaria que seacutes a prop drsquoalgun mot seu agravedhuc satreviragrave a esbossar el projecte

14

que anunciava Jesuacutes etc Les plurals facetes no llevaran mai incerteses i dubtes perograve seran lrsquoassaig drsquohistoriar la vida de Jesuacutes No caldragrave que un hom llevi la fantasia i la llegenda que els evangelis contenen perograve ho comprendragrave a la llum de la manera de pensar dels antics del valor que hi conferien a les narracions de la llibertat de recrear i de fer lluir el missatge en profit de la comunicacioacute en poques paraules de la disposicioacute dels continguts de la tradicioacute en pro de la cura de Jesuacutes sense escruacutepols historicistes quan ninguacute no els practicava quan meacutes aviat sersquols desconeixia Al costat drsquoaixograve la gegravenesi dels evangelis corrobora a la seva manera a no prendrersquols al peu de la lletra a avaluar-los com a escrits fets per homes amb unes intencions motivacions i condicions amb mil circumstagravencies passions i degraveries amb tot allograve que fa un escrit doncs aixograve humagrave sense que sigui necessari que els seus autors sovint colmiddotlectius hagin participat de les experiegravencies i obsessions dubtes o inquietuds de lhome davui Els escrits del nou testament no soacuten un lloc per a resoldre els problemes actuals no soacuten un receptari no lleven la necessitat de responsabilitzar-se un hom de cadascun dels afers del que ha de fer i de pensar de les seves avaluacions del coneixement de la natura de la resolucioacute de la relacioacute amb els altres etc soacuten testimonis i no adoctrinament palesen autors que proven drsquoexpressar unes narracions que suposen la seva experiegravencia sagrada en Jesuacutes histograveries que no han de commoure necessagraveriament malgrat que nrsquohi ha de prou bones Drsquoaquiacute que lrsquoexclusioacute dels apogravecrifs no hauria de tenir una rellevagravencia cabdal mentre hi hagi testimoniatge En drsquoaltres paraules no sha de seguir o no seguir el que es diu als evangelis perquegrave hi sigui escrit sinoacute que sha de sospesar com han de fer tots els homes el que eacutes bo correcte generoacutes etc segons el que cadascuacute hagi rebut i aixograve eacutes el que sha de veure en els escrits neotestamentaris Si es vol aixiacute lrsquoestudi dels diferents nivells de redaccioacute dels evangelis la comprensioacute de les llegendes que contenen de les fabulacions agravedhuc de lrsquoexpressioacute miacutetica (1) permeten una historitzacioacute de la gegravenesi del propi text meacutes o menys probable potser que arriba a indicar agravedhuc el que deuria ser del propi Jesuacutes histograveric per tant mantenen els estudiosos com a eacutessers humans que pensen en termes

15

estrictamenmt naturals i histograverics els textos que tenim la seva gegravenesi i la possibilitat drsquoindicar versemblantment quelcom de la figura de Jesuacutes (2) deixen la porta oberta a un esperit criacutetic davant drsquouna manera drsquoexpressar lrsquoexperiegravencia del sagrat en Jesuacutes permeten lliurar una explicacioacute historicocultural des drsquouna cultura individual i social drsquoara Per tot plegat (3) exemplifiquen la necessitat drsquoassumir la progravepia responsabilitat el propi esperit criacutetic a ser fidel a un mateix a les seves exigegravencies intelmiddotlectuals a les seves necessitats humanes iquestCaldragrave dir que no soacuten escrits inspirats Qualsevol home eacutes capaccedil de cantar drsquoescriure de ballar i de parlar inspirat tenir-ho tot plegat com una expressioacute de la vida drsquouna intencioacute sacra Per tant caldragrave defensar meacutes aviat que estan inspirats (com ho estan molts drsquoaltres al marge de la tradicioacute cristiana) que reflecteixen els avatars drsquoalgunes primeres comunitats cristianes que versemblantment soacuten els reculls meacutes antics i meacutes immediats dels fets que desencadenaren lrsquoajusticiament de Jesuacutes que permeten un missatge coherent etc eacutes a dir tot allograve pel que foren esmentats com a textos canogravenics i que encara avui sels hi manteacute amb tot lrsquoestudi que ja hi ha hagut i despreacutes de dos milmiddotlennis de prova Perograve sols soacuten escrits inspirats com ho pot ser un qualsevol altre escrit malgrat que el seu autor no hagi gaudit del contacte directe amb Jesuacutes o que no hagi format part de les primeres comunitats etc circumstagravencies certament cabdals per a la gegravenesi del cristianisme De tot aixograve es despregraven la irrellevagravencia drsquoexcloure o no dels canogravenics un especiacutefic text antic amb uns caragravecters comparables en algun aspecte o en un altre als ja admesos car en qualsevol cas es tractaria meacutes aviat drsquouna discussioacute entre grups humans amb les seves raons per a deixar fora un llibre o no i no pas drsquoun afer que afecteacutes lrsquoexemplaritat del conjunt dels escrits admesos

16

II

APUNTS DHISTOgraveRIA DE JESUacuteS

Cal provar alguna aproximacioacute al Jesuacutes de la histograveria la rellevagravencia dels fets i dels mots de Jesuacutes semblen motivar especialment una avaluacioacute de la seva eficagravecia Sense que calgui fer renuacutencia en un altre lloc de lestudi dels punts de vista dels escriptors neotestamentaris i daltres el filogravesof es lliura ara al repte de resseguir el propi Jesuacutes i a veure quegrave eacutes capaccedil de dir-ne agravedhuc en el cas que shi propiciiuml lexperiegravencia del sagrat sect1 Les narracions del baptisme Per on cal comenccedilar alguna consideracioacute del Jesuacutes de la histograveria Si meacutes no la historicitat del bateig de Jesuacutes sembla prou fundada els quatre evangelis i els Actes dels Apostols (122) conten que Jesuacutes anagrave a batejar-se (segons lrsquoEvangeli dels Natzarens amb la seva mare i germans) la versemblanccedila del fet rau que Jesuacutes es colmiddotloca per sota de Joan Baptista i es deixa batejar (Mt 314s) i la mateixa estranyesa que provoca la necessitat drsquoun tal bateig de penitegravencia Lrsquoun i lrsquoaltre fet farien veure que hi ha quelcom les fonts de la qual cosa es retrotreurien a la comunitat primitiva Jo 322-43 conta que despreacutes de tot aixograve Jesuacutes i els seus deixebles batejaven al Jordagrave prop drsquoon era Joan Baptista La notiacutecia eacutes prou versemblant pels detalls que inclou explicaria que la comunitat postpasqual bategeacutes2 mentre el silenci dels sinograveptics respondria a la necessitat drsquoesvair qualsevol comparacioacute entre Joan i Jesuacutes Aquest uacuteltim hauria manifestat que Joan inaugura el temps de la salvacioacute (cf Mt 1112s par Lc 1616) eacutes un profeta i meacutes que un profeta (Mt 119) el meacutes gran de tots els homes (Mt 1111 par Lc 728) Eacutes versemblant el que diu Jo 135-39 que aplegueacutes els primers deixebles de lrsquoentorn dels de Joan Els dos prediquen per a tothom fan 2 Lrsquoapogravestol Pau ja doacutena testimoni del baptisme cristiagrave (cf 1Co 1213 Rm 63)

17

propi del seu grup una oracioacute (Lc 111-4) criden a la conversioacute (Mt 38 par Lc 131-9) sense prerrogativa per a Israel (Mt 37 par 1241s par) que pot perdre la preferegravencia (Mt 39 par 811s) Els dos doncs rebutgen lrsquoautojustificacioacute (Mt 37-10 par Mt 23 par) i acullen pecadors notoris (Lc 312 Mc 216) Joan no srsquoestagrave del tracte amb publicans guagraverdies i dones puacutebliques (Lc 312-14 729 Mt 2132) tots exclosos de la sinagoga del cercle dels fariseus i de Qumram Amb tot laquoels meacutes petits al regne de deacuteu soacuten meacutes grans que ellraquo (Mt 1111b par Lc 728) Joan encara pertany al temps de lrsquoespera al domini de la Llei Jesuacutes enuncia la bona nova la irrupcioacute de la basileia El propi bateig de Jesuacutes es transmet drsquoacord amb cinc fonts la de Mc 19-11 de la qual depegraven Mt 313-17 la de Lc 321s que hi teacute punts de contacte la de Jo 132-34 que ho descriu com quelcom del Baptista la de la versioacute de lrsquoEvangeli dels Natzarens i la del Testament dels Dotze Patriarques esmentat en dos llocs Fou un bateig per immersioacute com ho prova el verb passiu grec de Mc 19 par Mt 316 Lc 321 (ens remetria a un verb actiu intransitiu arameu amb aquest significat) i colmiddotlectiu (com ho insinua Lc 321) Totes les fonts parlen drsquouna devallada de lrsquoesperit de deacuteu damunt seu mentre difereixen en les reelaboracions que els cels srsquoobrin foacutera una representacioacute intuiumltiva del que es vol dir la imatge de la coloma seria una simple comparacioacute en Marc (Mc 110 par ) per a ser despreacutes una materialitzacioacute de la imatge de lrsquoesperit (pe Lc 322) La participacioacute de lrsquoesperit teacute sempre en el judaisme antic el sentit de rebre un encagraverrec profegravetic Els detalls que envolten la proclamacioacute tambeacute soacuten diferents entre unes fonts i les altres Als sinograveptics les paraules surten drsquouna veu del cel a lrsquoEvangeli dels Natzarens de lrsquoesperit al de Joan dels llavis del Baptista A Marc Lluc i a lrsquoEvangeli dels Natzarens es dirigeixen a Jesuacutes Mateu les adreccedila al Baptista lrsquoevangeli de Joan ho fa saber a tots La versioacute dels sinograveptics de la proclamacioacute eacutes una cita de Ps 27 (laquoets el meu fill avui trsquohe engendratraquo) i Is 421 (laquoaquiacute teniu el meu servent que tant estimo el meu escollit en qui em complac

18

iacutentimamentraquo) Si la variant de lrsquoevangeli de Joan bona eacutes la que el Baptista el fa testimoni que laquoaquest eacutes lrsquoescollit de deacuteuraquo (Jo 134) llavors la versioacute de Joan se circumscriuria a lrsquoesment drsquoIs 421 Tampoc no cal descartar que el text dels sinograveptics nhagi refet un doriginari que sols contindria Is 421 (que el desdibuixaria amb una referegravencia cristologravegica) Mentre lrsquoantic judaisme esmentava el primer vers quan volia fer present tot el text Is 421 continua laquohe posat sobre ell el meu esperitraquo La proclamacioacute atribuiria a Jesuacutes el que es diu a Is 421 que deacuteu posa el seu esperit sobre el seu servent srsquoallunyaria de la representacioacute drsquoun messies-rei i de la seva entronitzacioacute (salm 2) i presentaria Jesuacutes com el servent de deacuteu Per tant lrsquouacutes de lrsquoexpressioacute miacutetica no impedeix drsquoadvertir en el bateig de Jesuacutes la lectura que en fa la comunitat primitiva iquestHi assumiacute la seva vocacioacute drsquoanunciar el temps de la salvacioacute La temptacioacute de Jesuacutes per Satanagraves despreacutes del baptisme (Mc 112s Mt 41-11 par Lc 41-13) podria plasmar aquesta mirada cap a Jesuacutes a partir drsquoIs 421 Eacutes meacutes si fos permegraves dentendre-la a partir de Mc 833 es podria pressuposar que la visioacute critiana no sols tindria en ment Is 421 sinoacute tambeacute Is 5213-5312 no hauria insistit tant en el rebuig de Jesuacutes drsquouna qualsevol ambicioacute poliacutetica com en lrsquoacceptacioacute de la seva missioacute Cal admetre que la traduccioacute de πειρασmicroός (Lc 413) i del verb πειράζειν (Mc 113 Mt 413 Lc 42) com a laquotemptacioacuteraquo no eacutes correcta (sols una vegada de les vint-i-una que surt en el Nou Testament teacute aquest sentit) no es tracta drsquoun estira-i-arronsa amb el pecat sinoacute drsquouna laquoprovaraquo laquocombatraquo que exemplifica lrsquoacceptacioacute drsquouna missioacute encomanada La narracioacute meacutes antiga eacutes sens dubte la de Marc (Mateu i Lluc usen el tiacutetol cristiagrave de ldquofill de deacuteurdquo citen pels LXX etc) laquoDespreacutes lrsquoEsperit lrsquoempeny cap al desert Al desert va passar quaranta dies temptat per Satanagraves srsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo3 Lrsquoesperit laquoempenyraquo Jesuacutes llenguatge simbogravelic biacuteblic El desert eacutes un lloc on vaga lrsquoesperit impur (Mt 1243 par ) perograve tambeacute teacute una significacioacute escatologravegica perquegrave la teacute messiagravenica (Is 403 citat a Mc 13 Mt 33 Lc 176 Jo 123) Els quaranta dies i nits representen un siacutembol comuacute que caracteritza un temps de malediccioacute i de necessitat (els del diluvi Gn 712 els drsquoIsrael al desert Ps 9510 els del dejuni de Moisegraves al Sinaiacute Ex 3428 Dt 918 els drsquoestar Israel

3 Es manteacute la traduccioacute que lliura la Biacuteblia de Montserrat

19

sota el jou dels filisteus Jt 131 els dies que va caminar Elies per a arribar a la muntanya de deacuteu lrsquoHoreb 1R 198) els que Jesuacutes va ser provat laquoSrsquoestava entre les feresraquo una representacioacute del paradiacutes Adam vivia en harmonia amb els animals salvages (Gn 219) Is 116-9 descriu la convivegravencia paciacutefica del demagrave entre animals i entre aquests i lrsquohome (Os 220 Is 6525 Ps 9113 perllonguen les imatges drsquoanimals salvatges esdevinguts no perillosos) el paradiacutes eacutes doncs restituiumlt laquoI els agravengels el servienraquo versemblantment una altra representacioacute del paradiacutes (segons el Midraš Adam vivia de lrsquoaliment dels agravengels) La primera de les tres historietes que conten Mateu i Lluc teacute sens dubte el seu origen en la de Marc i les altres dues srsquohaurien transmegraves cadascuna pel seu cantoacute La interpretacioacute particular de cadascuna no eacutes segura Jesuacutes convertit en un nou Moisegraves amb el paralmiddotlelisme pamannagrave lrsquoaparicioacute drsquoun home poderoacutes la meravella que legitima la seva missioacute En qualsevol cas un home especialment assenyalat un liacuteder en particular relacionat amb el poder Lrsquoorigen potser cal rastrejar-lo en circumstagravencies histograveriques prepasquals Si meacutes no un dels seus deixebles era zelota (Lc 615 par Mc 318 Mt 104) renya els zebedeus quan volen castigar els desagraiumlts (Lc 951-56) i lrsquoombra drsquouna temptacioacute poliacutetica lrsquoacompanya sempre (cf Mc 832 par 119s par 1213-17 par Jo 615 etc) Li demanen signes legitimadors (Mc 811 par Mt 1238s par Lc 1116 238 Mc 1529-32 par) Pilat fa clavar a la creu com a escarni i advertiment laquoel rei dels jueusraquo etc

sect2 Alguacute que eacutes meacutes que un profeta Jesuacutes sersquol veia com un carismagravetic (Mc 122 par) i com un profeta (Mc 615 par 828 par Mt 211146 Lc 716 Jo 419 614 74052 917) agravedhuc amb escepticisme era vist aixiacute pels fariseus (Lc 739 Mc 811 par) Ell mateix es posa com a profeta (Lc 1333 Mt 2331s34-36 par 37-39 par cf Mc 64 par Lc 424 Jo 444) La detencioacute i acusacioacute davant del sanedriacute degueacute ser com a fals profeta (cf el joc de cecs de Mc 1465 par Mc 2263-65) Dt 1820 (cf 136) nrsquoestableix lrsquoexecucioacute Si la possessioacute de lrsquoesperit sant era una caracteriacutestica del profeta se lrsquoatribueix expliacutecitament en un dels mots-ameacuten de Marc (Mc 328s) Expulsa els dimonis per lrsquoesperit de deacuteu (Mt 1828 par Lc 1120) Segons Lc 418-21 (cf Mt 53 par Lc 620 Mt 115 par Lc

20

722) srsquoadjudica la profecia de lrsquoesperit de deacuteu drsquoIs 61 Fa participants als deixebles drsquoaquest esperit els lliura poders contra els esperits impurs (Mc 67 cf Mt 108) lrsquoesperit sant els faragrave costat quan els acusin (Mc 1311) lograveguions com Lc 623-26 par Mt 512 arrengleren els deixebles amb els profetes Que els esments sobre lrsquoesperit sant no siguin molts es deu al fet que no eacutes un teograveleg i li plau meacutes parlar en imatges Per exemple quan diu que eacutes pel dit de deacuteu que expulsa dimonis (Lc 1120) imatge de lrsquoesperit de deacuteu (cf Mt 1228) o quan el lograveguion Jo 737 (cf v39) parla drsquoaquest esperit sota la imatge de lrsquoaigua de vida Tambeacute palesen el seu capteniment profegravetic el llenguatge-ameacuten lrsquouacutes de paralmiddotlelismes els ritmes la preferegravencia per la paronomagravesia etc Tot aixograve ha de ser estimat en conjunt material que es refereix als oriacutegens la comunitat primitiva evitava el tiacutetol de profeta per a Jesuacutes tampoc no nrsquoeacutes cap model la pneumagravetica que srsquohi descabdella (no hi ha en Jesuacutes glossolagravelia) a meacutes a meacutes la concessioacute drsquoesperit sant als deixebles es troba en contradiccioacute amb la concepcioacute posterior que atribueix la devallada de lrsquoesperit per Pentacosta Drsquoaquiacute les dificultats a lrsquohora de compaginar un fet i lrsquoaltre Jo 739a palesa que Jo 738 es refereix a lrsquooferiment de lrsquoesperit de deacuteu mentre que 739b contradiu la crida i la correcta interpretacioacute Fet i fet sembla que el pensament dominant dels jueus contemporanis era que lrsquoesperit de deacuteu srsquohavia extingit amb els darrers profetes (hi ha tanmateix excepcions per exemple els membres de la comunitat de Qumran sersquon senten partiacutecips) Pel cap baix el Nou Testament ho pressuposaria Mc 18 par a propogravesit del baptisme de Joan (cf Ac 192) Ac 217 que cita Joel i drsquoaltres llocs (Rm 823 2 Cor 122 55 Jo 739) a propogravesit de la primitiva comunitat Ara Jesuacutes veu Joan Baptista meacutes que un profeta (Mt 119 par Lc 726) ell mateix eacutes meacutes que Jonagraves (Mt 1241 par Lc 1133) o el Baptista (Mt 1111 par Lc 728) i es teacute per alguacute que completa la Llei i el Profetes (Mt 517 Mt 521-48 Mc 105 par) Aquest laquocompletarraquo (πληρῶσαι) vol dir que srsquoabasta ja la mesura plena que ja eacutes

21

escatologravegica el lograveguion Mt 517 estableix Jesuacutes amb el dret de ser lrsquoenviat escatologravegic4 Jesuacutes viu en lrsquoAntic Testament i totes les seves paraules i obres no srsquoentenen fora drsquoaquest marc Criat en una famiacutelia pietosa (Lc 241 cf Lc 416) serva les oracions dels jueus complidors les tres hores drsquooracioacute (el Šemalsquo al matiacute i a la tarda possiblement la Tephilla cap a les 15 hores) i les benediccions drsquoabans i de despreacutes dels agravepats Va cada dissabte des de petit a la sinagoga Certament resa tambeacute fora de les hores establertes per la pragravectica pietosa social (Mc 135 1432ss par) i ho fa en la seva llengua materna (lrsquouacutes drsquorsquoabba lrsquoensenyament del parenostre cf Mc 1534 etc) El mateix laquosantifiqueu el vostre nom vingui el vostre regneraquo del parenostre es manlleva del Quaddiš (oracioacute aramea que cloiumla la cerimogravenia lituacutergica a la sinagoga) Vol el temple sense mercaders (Mc 1115-18) tractat amb reveregravencia (Mt 2316-22) lliura condicions per a fer lrsquoofrena ritual (Mt 523) fa matar el xai de Pasqua mana seguir el ritual als leprosos (Mt 144) Certament el manament de lrsquoamor supera totes les ofrenes (Mc 1234) o hi hauragrave el nou temple del temps de la salvacioacute (Mc 1438 par) Li agrada especialment el profeta Isaiumles en particular les parts del Deutero-Isaiumles del servent de deacuteu aixiacute mateix li plauen els textos apocaliacuteptics que hi ha en Daniel Cita desenes de salms molts textos del Pentateuc i tambeacute paraules dels altres profetes

Cal dir que Jesuacutes radicalitza la Toragrave per exemple quan es teacute present la prohibicioacute de matar i del divorci recollida ja a Ex 2013s i que accentua a Mt 521s27s La critica en la forma drsquoomissioacute Mt 115s par deixa de banda la venjanccedila contra els pagans que si meacutes no es troba relligada a Is 355s 2918s 611 com ho proven Is 354 2920 612 Lc 416-30 cita (v18s) Is 611s I es deixa laquoi un dia de venjanccedila per al nostre deacuteuraquo La bandeja la Toragrave quan es contraposa a la permissioacute mosaica del divorci (Dt 241) quan prohibeix el jurament (Mt 533-37) i la llei del talioacute (538-42) Jesuacutes ho acabem de veure es creu amb el dret de completar la Llei (Mt 517)

Siacute que srsquooposa radicalment a la Llei oral (Halakagrave) Especialment a la del dissabte Mc 227 diu laquoel dissabte ha estat fet per a lrsquohome i no pas lrsquohome per al dissabteraquo (cf Mc 225s 34 par Mt 125 Jo 722) Lrsquoexcepcioacute en el moacuten jueu era quan hi hagueacutes perill de mort (cf 1M 232ss) malgrat que lrsquouacutes permetria altres coses ordinagraveries (cf Mt 1211 par Lc 145) perograve els deixebles cullen espigues (Mc 223 par) i el mestre guareix (Mc 31-6 par 4 v18 en canvi diu que els esdeveniments anunciats en les escriptures han drsquoacomplir-se tots

22

Lc 1310-17 141-6 cf Jo 59 914) sense haver-hi cap perill Tampoc no fa cas de les prescripcions farisees de neteja de les mans abans dels agravepats (Mc 71-8 el v15 faria referegravencia al que es diu pecaminosament)5 Lrsquoactitud davant la Toragrave la proclamacioacute del final del culte el rebuig de la Halakagrave el seu dret a anunciar la voluntat de deacuteu ndash tot plegat lrsquoacusacioacute de pseudoprofeta el duria a la mort

sect3 Una crida plena de goig laquoSrsquoha complert el temps i eacutes a prop el regne de deacuteu convertiu-vos i creieu en el missatge joioacutesraquo (Mc 115 cf Mt 423 935 Lc 443 81 i drsquoaltres) El sumari de Marc (i de Mateu i Lluc) palesa el punt central de lrsquoanunci de Jesuacutes el regne de deacuteu Dues soacuten les caracteriacutestiques de lrsquouacutes que en fan els sinograveptics del terme βασιλεία per a la caracteritizacioacute del senyoreig de deacuteu (τοῦ θεοῦ

τῶν οὐρανῶν)6 el nombre de vegades que el trobem (molt meacutes gran comparat amb drsquoaltres escrits antics i contemporanis) i la quantitat de girs nous sense paralmiddotlels en drsquoaltres autors Lrsquoexpressioacute srsquousa gairebeacute sempre en el sentit dinagravemic de lrsquoexercici drsquouna autoritat el senyoreig de deacuteu (quelcom molt oriental i molt poc occidental) la realitzacioacute de lrsquoideal de justiacutecia sobre la terra com a rei protector drsquoorfes de viacutedues de pobres de febles de desvalguts Lrsquoantic judaisme defensa el senyoreig reial de deacuteu sobre Israel (cf Dn 431) el qual el jueu reconeix diagraveriament amb el Šemalsquo ocorre que ara tot eacutes amagat i capgirat perograve el regnat de deacuteu abarcaragrave tots els pobles que no podran sinoacute sotmetre-srsquohi (cf Dn 244) El Quaddiš santifica el nom de deacuteu i prega per la irrupcioacute del seu regne

La sola referegravencia al Quaddiš del parenostre (laquovingui el vostre regneraquo) fa adonar-nos que Jesuacutes usa el concepte malkuta en sentit escatologravegic Aquest esdeveniment futur (i proper) explica que alguns no experimentin la mort (Mc 91) o la precaucioacute davant del judici final (cf Mc 943-48) Srsquoexpressa en imatges a traveacutes de lrsquoagravepat escatologravegic on trobem Jesuacutes mateix (Mc 1425) Abraham Isaac Jacob els profetes i gent drsquoarreu (Lc 1328-29) tots

5 Mt 233 (laquotot allograve que us diguin doncs fer-ho i observeu-ho perograve no obreu com ells obren perquegrave diuen i no fanraquo) hauria drsquoentendrersquos amb un to irogravenic i fer ressaltar sobretot la segona meitat 6 Lrsquoexpressioacute original faria laquoregne de deacuteuraquo laquoregne del celraquo seria el circumloqui que evita el nom de deacuteu propi drsquouna agravembit judeocristiagrave

23

laquosrsquoasseuran a la taula del regne de deacuteuraquo Ja eacutes a prop (Mc 115) Per tant Jesuacutes es refereix a Dn 244 amb un clar sentit escatologravegic i a Dn 727 (el poble dels sants de lrsquoaltiacutessim rebran el regne el senyoreig cf Lc 1232) En la mesura que el concepte malkuta eacutes un circumloqui jueu per a evitar el nom de deacuteu tot plegat vol dir que srsquoanuncia que deacuteu eacutes a prop agravedhuc que ja eacutes aquiacute Lrsquoapocaliacuteptica jueva especialment amb Joan Baptista apuntava tambeacute lrsquoadveniment de la fi Allograve progravepiament nou de Jesuacutes rau en la proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia Aquesta irrupcioacute del regne de deacuteu es prefigura en cada victograveria sobre la forccedila del mal (guariments) en lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Ja eacutes aquiacute eacutes imminent ho palesa amb paraules i amb obres

Es tracta drsquoun missatge indubtablement exhultant per a lrsquohome en la mesura que comenccedila la transformacioacute de tot Srsquoestagrave arribant a la nova plenitud el present regalima la renovacioacute de la realitat Per aixograve srsquoanuncia no sols que el temps eacutes limitat i que ja arriba el regne sinoacute sobretot com eacutes el senyoreig de deacuteu que ve i del qual hi ha ara els senyals de la seva presencia Aixograve ho mostra el lograveguion Lc 722s (par Mt 115s)7

laquoels cecs hi veuen els coixos caminen els leprosos soacuten purificats els sords hi senten els morts ressusciten els pobres reben lrsquoanunci del missatge joioacutes i sortoacutes aquell que no srsquoescandalitzaragrave de miraquo El lograveguion combina material de Is 355ss i 2918s amb Is 611s (emparentat srsquohi troba Lc 416-21 que torna a citar Is 611s) les imatges de la llum per als cecs del so per als sords dels crits drsquoalegria per als muts expressaven per a tots els pobles antics drsquoOrient els temps de la salvacioacute I la llista podria estendrersquos meacutes i meacutes soacuten sols

7 Tal com estagrave situat seria la prova davant dels deixebles de Joan que Jesuacutes eacutes lrsquoesperat Perograve no seria pas el seu sentit original les referegravencies a Isaiumles no ho permetrien estimar aixiacute

24

exemples per a palesar que es venccedil el dolor la por el patiment El regne que es prefigura aquiacute per a aquell que en fa cas del que diu i fa Jesuacutes del qual lrsquoarribada ja eacutes imminent representa el capgirament de les relacions drsquoexclusioacute la restauracioacute de la comunitat malmesa entre deacuteu i lrsquohome8 La recerca criacutetica de les narracions miraculoses en els evangelis es fa drsquoacord amb quatre nivells (1) aquestes histograveries es redueixen considerablement quan se les estudia des del punt de mira de la criacutetica textual i literagraveria (2) Hi ha una segona reduccioacute quan se les compara amb les histograveries miraculoses rabiacuteniques i helmiddotleniacutestiques (lrsquoantic orient tenia com a normal que hi hagueacutes miracles i com a quelcom que agrada que hi sigui la primitiva esgleacutesia participava del gust pels miracles que hi havia en el seu temps) (3) Lrsquoanagravelisi histogravericoformal de les narracions miraculoses permet distingir la capa meacutes recent helmiddotleniacutestica i la palestina lrsquohelmiddotleniacutestica descriu Jesuacutes com a traumaturg la palestina posa Jesuacutes al centre (4) A traveacutes drsquouna criacutetica meacutes aguda i de la corresponent minva de material srsquoarriba a un nucli transmegraves que remunta als esdeveniments de les actuacions de Jesuacutes aquest nucli fa referegravencia al guariment de mals psicogegravenics lepra paragravelisi i ceguesa tot allograve a la qual cosa pot aplicar-se una teragravepia per alguna mena drsquoinduccioacute Basta saber la situacioacute dels malalts mentals en temps de Jesuacutes i com sersquols veia per a entendre que els evangelis en parlin com en parlava tothom Jesuacutes srsquoenfronta doncs a aquest moacuten del mal cada victograveria sobre la forccedila del mal eacutes una manifestacioacute del temps de la salvacioacute que ja irromp lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Eacutes una prolepsi de lrsquoeacuteskhatos Un exemple clau drsquoaixograve eacutes el lograveguion de Lc 1018 laquojo veia Satanagraves de sobte expulsat del cel que queia com un llamp sobre la terraraquo Eacutes lrsquoinici del final de Satanagraves (cf Ap 127-9) i lrsquoexpulsioacute de dimonis anuncia la victograveria completa sobre Satanagraves Tot aixograve ocorre ara i meacutes es presenta el paradiacutes (Lc 1019 cf Mc 113 laquosrsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo) els noms dels salvats es troben en el llibre dels vius (Lc 1020) ndash tot plegat el venciment de Satanagraves la innocegravencia de les feres salvatges lrsquoapuntament dels noms soacuten motius drsquoun canvi radical drsquoun nou Edegraven Les festes de noces (sovint siacutembol de la salvacioacute) han comenccedilat hi eacutes lrsquoespograves hi ha joia i no eacutes possible el dejuni (Mc 218s) La llum

8 Lrsquoescagravendol de Lc 723 es refereix a no rebre amb mals ulls la reconciliacioacute de deacuteu amb els marginats i els rebutjats sobre els fariseus cf II sect6

25

brilla (Mc 421 par) el fulgor de la ciutat de deacuteu resplandeix ja ara dalt de la muntanya enmig de la fosca del moacuten (Mt 514) Ha arribat lrsquohora de la sega (un siacutembol dels temps salviacutefics en les paragraveboles) els camps estan madurs (Mc 48 par Mt 937 par) demaneu que hi hagi treballadors per a la collita (Mt 938 par) Aprengueu de la figuera quan eacutes primavera rebrota (Mc 1328s) canvi doncs de mort a vida Hi ha un nou vi (Mc 222 par) el vi siacutembol del nou temps Al fill retrobat se li lliura un vestit de festa (Lc 1522) Hom es posa el vestit de noces (Mt 2211) No es cus al vestit vell un pedaccedil de roba nou (Mc 221 cf He 111s Ac 1011 par 115) la nova realitat deixa enrera els temps anteriors Es lliura als infants el pa de vida (Mc 724-30 par) siacutembol (amb lrsquoaigua de vida cf Jo 41014 737s) dels dons de paradiacutes La pau de deacuteu srsquoofereix ja ara es decideix ja ara el judici (Mt 1011-15 par Lc 105-11) ja ara es lliga i es deslliga la sort dels homes (Mt 1619 1818)9 Tambeacute les obres de Jesuacutes palesen aquest laquoja araraquo lrsquoexpulsioacute dels mercaders del temple acompleix laquoja araraquo Za 1421 (laquono hi hauragrave cap meacutes mercader al temple de Jahvegrave-Sabaot aquell diaraquo) malgrat que circumscriu la seva cura a Israel guareix pagans (Mc 724-30 par Mt 1521-28 Mt 85-13 par Lc 71-10) com a anticipacioacute indicacioacute de la basileia que irromp Els deixebles soacuten afortunats de viure aquest moment (Lc 1023s par Mt 1316s) el de lrsquoentrada del regne Ho han de proclamar tambeacute de paraula i drsquoobra (Mt 107s) En lrsquoantic judaisme i en el contemporani als evangelis mai no srsquohavia proclamat la irrupcioacute del regne de deacuteu mentre que la primitiva comunitat cristiana proclamaragrave meacutes aviat la mort i la resurreccioacute del mestre

9 Lrsquoescatologia presegraventica eacutes arreu de lrsquoevangeli de Joan Basti recordar laquoperograve ve lrsquohora i eacutes ara que els veritables adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat que aixiacute soacuten els qui vol el Pare per adoradorsraquo (Jo 423) laquous ben aseguro que ve lrsquohora i eacutes ara que els morts escoltaran la veu del Fill de deacuteu i els qui lrsquohauran escoltada viuranraquo (Jo 525) amb la seva transformacioacute lrsquohome passa de la mort a la vida

26

Jesuacutes anunciava la imminent arribada del regnat de deacuteu i de la transmutacioacute dels ordres del seu temps La proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia es dreccedila sense dubte com el centre de lrsquoevangeli Aquesta consciegravencia escatologravegica independentment de les seves influegravencies encarnava eficaccedilment la radicalitzacioacute de la referegravencia al sagrat urgia que lrsquohome considereacutes la importagravencia real dels afers i avisava a tort i a dret de la necessitat de la conversioacute Certament no es tractava drsquouna proclama de mal averany drsquoalguacute que desitgeacutes el pitjor o que fes acreacuteixer lrsquoangoixa dels homes quan Jesuacutes no exigia a tots el mateix lliurament a la causa de la predicacioacute ni la radicalitat del missatge comportava lrsquoabandoacute de les feines de cadascuacute del seu lloc de la famiacutelia etc establerts els miacutenims en lrsquoamor no srsquohi pressuposa a priori la mesura que cadascuacute en volia lliurar no perquegrave espereacutes quelcom sinoacute per la mateixa alegria de fer-ho el propi Jesuacutes no se nrsquoestagrave de menjar i de beure i celebra amb els seus els agravepats que prefiguren el regnat de deacuteu etc La insistegravencia en la vinguda del final no eacutes per a fer por sinoacute meacutes aviat un aviacutes per a trobar-se preparat a un esdeveniment que nomeacutes pot entendrersquos com a desitjat com a final feliccedil per a aquells eacutes clar que ja comprenen que lrsquoordre a venir no pot seguir sent un ordre que mira cap a un sol costat Una part important de les paragraveboles i de les paraules que es pot fer meacutes o menys recular fins a Jesuacutes es mou dins drsquoaquest horitzoacute escatologravegic comenccedilant pel mateix parenostre Certament lrsquoanhel del regnat de deacuteu i la seva prefiguracioacute deurien somoure els cors talment com encara ho poden fer avui La previsioacute drsquoun final introdueix a una transformacioacute de les condicions de vida de jerarquies de valoracions etc indubtablement meacutes justa meacutes feliccedil meacutes drsquoacord amb les coses un final que representa la realitzacioacute de lrsquoesperanccedila dels homes la utopia que es prefigura sota siacutembols i imatges etc i que es capaccedil de commoure lhome davui en lrsquoaccepcioacute que un tal fantasieig plasma a les palpentes lrsquoanhel humagrave de renovacioacute i de perduracioacute i en lrsquoaccepcioacute que tot es fa animat per la dimensioacute sagrada Es tracta de la presentacioacute brillant drsquouna tensioacute escatologravegica que esdeveacute tensioacute sagrada perograve la tensioacute sagrada manifesta palpablement el que de debograve soacuten les coses i els esdeveniments quegrave eacutes important i quegrave no i eacutes capaccedil de comprometre la totalitat de la vida El missatge escatologravegic eacutes una crida a la conversioacute i a la sacralitat del moacuten des de les imatges i les paraules La crida escatologravegica hauria de permetre de deixar pas a lrsquoexperiegravencia de deacuteu com a vocacioacute Tot aixograve vol dir que la tensioacute escatologravegica srsquohauria de traduir en quasevol cas en tensioacute sagrada i que valdria per avui el que valia llavors que no hi ha una mesura universal de resposta perquegrave cadascuacute es troba en unes

27

circumstagravencies diferents que un mateix ha de concloure quines soacuten les seves responsabilitats i radicalitats Sens dubte la tasca quotidiana de molts homes transcorre drsquoacord amb un tarannagrave ordinari perograve no shauria de superar la tensioacute dialegravectica entre una experiegravencia radiant del sagrat i els afers de cada dia Versemblantment lrsquoentusiasme sagrat duu a totes les formes de prefiguracioacute drsquoun nou ordre de totes les coses els homes tanmateix que es troben en tensioacute sagrada no la poden superar El missatge escatologravegic la fa present accentua la necessitat drsquouna conversioacute cap al sagrat Lrsquoanunci de Jesuacutes no era doncs important perquegrave srsquoacompliacutes lrsquoesdeveniment sinoacute per la cagraverrega de tensioacute sagrada que implicava Quegrave decantagrave o afavoriacute la conviccioacute drsquoun final sembla quelcom que va dependre de moltes conversions interiors a partir drsquoinfluegravencies externes No sembla que shagi drsquoestimar un escagravendol que arribeacutes a la necessitat de fer present la fragilitat i caducitat de lrsquoordre drsquoaquest moacuten Car Jesuacutes era un home del seu temps i de condicioacute jueva10 Tanmateix una qualsevol de les plurals maneres en les quals es modelen els siacutes intencionals drsquouna completesa del moacuten que palesen de mil formes mil joies amb tots els malgrats que es vulguin no estan pas a la disposicioacute drsquoun home de manera que li calgueacutes sols portar-los a colmiddotlacioacute Aquells siacutes del moacuten soacuten es troben a magrave drsquoacord amb un designi rar en escarides ocasions al cap i a la fi soacuten experiegravencies sagrades i lrsquoexperiegravencia es lliura de vegades drsquouna manera que manifesta les dependegravencies de tota mena de lhome respecte del pathos Aixograve tambeacute acondueix a no saber com orientar-se (cf Mc 1534)

sect4 Els patiments del final el judici la gehenna

Tanmateix el gaudi del regne que ja es fa present srsquoacompanya tambeacute de lrsquoaviacutes de lrsquoacompliment de tot el cicle histograveric i de la transformacioacute darrera de les condicions drsquoinjustiacutecia de dolor de mal Des drsquoaquest punt de mira la profusioacute drsquoimatges i la representacioacute de forces sobrenaturals presents arreu de les paraules en boca de Jesuacutes sorprenen Sembla una paradoxa que hagi arribat fins a avui un llenguatge amb regust idolagravetric (ho eacutes una cosificacioacute

10 El discerniment entre la irrupcioacute ja ara de la basileia i la seva manifestacioacute expliacutecita final seria des drsquoaquest punt de vista irrellevant Ni serveix de res meacutes capir una renovacioacute futura ni se la pot imaginar millor irrompent ja ara lrsquoun fet i lrsquoaltre deriven la seva eficagravecia de lrsquoexperiegravencia del sagrat i de les seves dimensions i no poden anar enllagrave seu

28

qualsevol de lrsquoexperiegravencia de deacuteu) i amb to apocaliacuteptic per tant amb imatges del tall miacutetic eacutes a dir que gaudeixen de forccedila (significacioacute) sagrada i imaginativa i que narren allograve que srsquoesdevindragrave La sorpresa srsquoesvaeix quan es teacute present que Jesuacutes eacutes jueu amb tot el que aixograve comporta (cf per exemple sect3 i sect7) Hi ha un reguitzell drsquoindicacions de tot tipus arreu dels evangelis que avalen la proximitat del final Cal veuren algunes La paragravebola de la figuera serveix per a lrsquoanunci del final (Mc 1318s) La basileia (eacutes a dir deacuteu) eacutes a la vora (Mt 107 par Lc 109 Lc 92060 1011) El parenostre ensenya a pregar per la vinguda ragravepida del regne Totes les paragraveboles i imatges que adverteixen del caragravecter sobtat dels uacuteltims esdeveniments o que avisen a estar alerta pressuposen que no nrsquohi ha per molt Tambeacute ho apunten els mots referits als tres dies O la referegravencia de Joan Baptista el nou Elies que segons Malaquies (Ml 323) arriba abans del gran i terrible dia de Jahvegrave O Lc 1020s on possiblement caldria interpretar v21b en futur a la llum de Lc 1023s Cal no perdre temps prenent comiat dels teus (Lc 961s) o servant els dies de dol pel difunt (Mt 821s par Lc 959) A Lc 104 es recomana als deixebles de no saludar ninguacute pel camiacute la urgegravencia de la predicacioacute mana no anar de carabana amb drsquoaltres Cal defensar que Mc 1310 (par Mt 2414) i Mc 149 (par Mt 2613) no permeten suposar que Jesuacutes hagueacutes utilitzat el terme lsquoevangelirsquo (usa sempre lsquoevangelitzarrsquo el substantiu no tenia valor religioacutes) i en conjunt cal relativitzar-ne el contingut (hi ha expressions que soacuten del propi Marc) Jesuacutes estagrave enviat sols a Israel (Mt 1524) i mana als deixebles que srsquohi circumscriguin (Mt 105s) els pagans srsquoaplegaran al final del temps al regne (Mt 811s par Lc 1328s) no caldria esperar el seu anunci a tots els pobles Srsquoadverteix que si no es converteixen tots acabaran com els galileus occits per Pilat o els morts per la caiguda de la torre de Siloegrave (Lc 131-5) Tot aixograve vol dir que ha de passar molt aviat El diluvi eacutes davant de la porta (Mt 2437-39 par Cf 724-27) la destral eacutes llesta espera i no talla encara la figuera (Lc 136-9) Cal no diferir la conversioacute (paragravebola de les deu noies Mt 251-12 dels convidats al regne de deacuteu Lc 1415-24 par Mt 221-10 de lrsquoanada al jutge Mt 425s par Lc 1257-59 de lrsquoadministrador malversador Lc 161-8) En les catorze vegades que surt laquoaquesta generacioacuteraquo (ἡ γενεὰ αὕτη Mc 812a12b38 919 1330 Mt 1116 par 1239 par 41s par 45 164 2336 par Lc 113050 1725) srsquohi fa referegravencia sempre per a renyar-la a allograve que

29

srsquoesdevindragrave a aquells als quals srsquoadreccedila Jesuacutes Sembla difiacutecil de no entendre-ho a partir drsquoun temps final que ja arriba Els seus enviats no hauran acabat drsquoanunciar el regne de deacuteu arreu drsquoIsrael que ja vindragrave el fill de lrsquohome (Mt 1023) Els patiments i martiris (Mc 835 par 1038s par 1312 par Mt 102128 par 34 par etc) que caldria interpretar a Mc 91 (laquoUs asseguro que nrsquohi ha alguns dels aquiacute presents que no moriran abans que hagin vist venir amb poder el regne de deacuteuraquo) no durarien molt temps (cf tambeacute Mc 1320 par Mt 1023) La paragravebola del jutge i la viacutedua (Lc 181-8) srsquoentendria des de tot aixograve que diem Jesuacutes no beuragrave vi laquofins que vingui el regne de deacuteuraquo (Lc 2218) la renuacutencia sembla pressuposar que aixograve no eacutes molt lluny Tambeacute ho faria la periacutecopa de Getsemaniacute (Mc 1432-42 par) en el cas de lrsquoencert que prega no pas per una simple sortida de la situacioacute (hauria pogut fugir) sinoacute amb una referegravencia escatologravegica per fer arribar el regne sense necessitat del patiment Les paragraveboles del servent fidel i prudent (Mt 2445-51 par) la de les deu noies (Mt 251-13) la dels deu talents (Mt 2514-30) amb drsquoaltres textos com Mc 1335 (cf Mt 2443 par) compten en els evangelis amb el retard de la parusia perograve probablement llur sentit originari estaria marcat meacutes aviat pel caragravecter sobtat de la fi i srsquoadreccedilarien als qui no fan cas de la bona nova El temps per a lrsquoarribada del final es pot escurccedilar per causa dels elegits (Mc 1320 par) o allargar esperant la conversioacute (cf Lc 136-9) El parenostre ensenya a pregar que laquovingui el vostre regneraquo (cf Lc 187) deacuteu escolta lrsquooracioacute i la intercessioacute (Lc 138s 2231s) i pot canviar els seus designis

En els sinograveptics hi ha dues tradicions apocaliacuteptiques diferents la de Lc 1720-37 que concorda amb les paragraveboles i amb les imatges que usa sovint Jesuacutes on srsquoadverteix meacutes aviat del caragravecter sobtat dels finals dels temps ndash i la de Mc 131-37 que trobem ampliada a Mt 211-2546 i molt modificada a Lc 215-36 tradicioacute que estagrave a prop de 2Te 21-12 i de lrsquoapocalipsi de Joan on srsquoaccentuen els senyals de preludi Aquesta segona tradicioacute oferiria una resposta de la primitiva comunitat al retard de la parusia Jesuacutes hauria advertit doncs de lrsquoarribada del final Sens dubte hauria previst que ell seria mort i que els seus deixebles patirien Hauria avisat que srsquoesdevindria drsquoimprevist que cauria com un llamp Els pitjors mals amenacen aquells que no es converteixen (Lc 131-5) Les dones de Jerusalem han de plorar per elles i pels seus fills (Lc

30

2328-31) Lrsquouacuteltima generacioacute ha de fer penitegravencia per la totalitat de la culpa que hi ha en els seus pares (Lc 1149-51 par Mt 2334s) Veureu abans lrsquoabominacioacute de la desolacioacute (Mc 1314 par cf Dn 1131 1211) el pseudocrist El temple seragrave destruiumlt (Mc 132) i tres dies meacutes tard es bastiragrave un nou temple (Mc 1458 par) No hi ha descripcioacute de tot aixograve Jesuacutes no entra en detalls Sols diu fugiu (Mc 1314b-20) Caldragrave anar de pressa (Lc 1731 Mc 1315s par) En acabant lrsquoagravengel de deacuteu destria ndash hi ha judici ndash els salvats i els repudiats (Mt 2440-41 Lc 1734-35) srsquoobre la gehenna lrsquoinfern de foc final Els evangelis en parlen prou realiacutesticament i hi implica tot lrsquohome (Mc 943-48 Mt 254146) En Jesuacutes la gehenna eacutes lrsquoobscuritat (Mt 812 2213 2530) lrsquoexclusioacute doncs de la llum de deacuteu laquoels cridats soacuten innombrables perograve no tants soacuten elegitsraquo (Mt 2114 cf Lc 1323-24) etc No sinsistiragrave mai prou (cf sect7) que una visioacute drsquoun deacuteu que premia i que castiga reflecteix meacutes aviat la responsabilitat de leacutesser humagrave i no diu pas res progravepiament de lrsquoexperiegravencia de deacuteu mentre que hi ha unes condicions socials de transmissioacute de la cultura El que els evangelis posen en boca de Jesuacutes no es manteacute avui el llenguatge que srsquohi usa ara eacutes estrany cal rebutjar un qualsevol supogravesit drsquoun laquodeacuteuraquo pseudoidolitzat i del que aquest faria sobretot cal superar definitivament lrsquoestretor que representa una voluntat de dissort per a uns homes Lrsquoexperiegravencia del sagrat eacutes sempre la drsquoun siacute Ocorre que malgrat lrsquoargot escatologravegic lhome davui encara eacutes capaccedil a traveacutes seu de llegir-hi tota la positivitat que hi ha en Jesuacutes com a experiegravencia de deacuteu Les visions i les imatges soacuten turbulegravencies drsquoun home que adverteix que cadascuacute se salva o es condemna la gehenna eacutes ara i aquiacute instalmiddotlada dins de cada home ndash i el siacute a la vida eacutes per a tothom sense exclusioacute Jesuacutes parla com un jueu la universalitat de Jesuacutes rau que malgrat aixograve un hom sigui capaccedil drsquoabraccedilar-hi el sagrat Molt aviat les tradicions cristianes tancaren el cicle drsquoaparicions amb lrsquoascensioacute de Jesuacutes i diferiren la seva tornada (parusia) al final dels temps i del judici final (escatologia) Tant lrsquoascensioacute al cel com la parusia i els esdeveniments escatologravegics illustrarien els canvis que srsquoesdevingueren en els cercles cristians a partir del fet que lrsquoexaltacioacute del fill de lrsquohome i el final de lrsquoordre actual del moacuten no haurien arribat minus no hi havia encara parusia minus ni eren imminents

31

Mentre lrsquoascensioacute interrompiria a la pragravectica la segraverie drsquoaparicions el trasllat drsquoun final cap endavant amb la tornada de Jesuacutes el judici final la resurreccioacute dels morts amb tots els precedents apocaliacuteptics del cas etc si distensionava la dimensioacute sagrada que ho creu imminent o ja comenccedilat mentre ho mantindria laquoper a lrsquoesdevenidorraquo seria capaccedil igualment de mantenir la tibantor del sagrat en tant que urgeix a estar preparats El futur dels homes i del moacuten esdevindria fantasiat a partir drsquoun tensioacute i drsquouna expectativa sagrades agravedhuc drsquouna irrupcioacute de deacuteu com a experiegravencia de deacuteu La forccedila escatologravegica passaria a ser exigegravencia i reclam la parusia nova experiegravencia de Jesuacutes etc No sembla que es pugui abandonar la tensioacute sagrada sense banalitzar-se i fer-ho drsquoacord amb el do de cadascuacute Certament no hi ha avui les condicions socials que feien bones les fantasies les llegendes els afers meravellosos etc Ni el missatge de Jesuacutes ni la joia pasqual ni la imatge postpasqual drsquouna parusia i final dels temps tenen drsquoaltra forccedila que la que es deriva de la tensioacute sagrada que proposen laquoEs ist die wichtigste Funktion der Eschatologie daβ sie das Wissen um die Gnadenfrist wach erhaumlltraquo11 iquestAcabaragrave el moacuten Llevat del que es pot dir en nom de la ciegravencia no sen sap res meacutes drsquoaixograve el futur del moacuten com a experiegravencia sagrada el tensa en fa una grandiosa expectativa mentre els afers resten tal qual Quegrave seragrave de tots els homes no se sap progravepiament i el moacuten no pot ser cridat cap a deacuteu quan eacutes en el moacuten que nrsquohi ha experiegravencia El sentit de la histograveria dels homes i del moacuten restaria hipotecat en aquesta expectativa dels homes i del moacuten per la qual hi ha una experiegravencia sagrada El sentit de la histograveria i del moacuten restaria subsumit com a experiegravencia sagrada mai no el sabriacuteem o no en sabriacuteem res meacutes Aixiacute com la nocioacute de creacioacute sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels oriacutegens (passat) aixiacute lrsquoescatologia sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels finals (futur) Mai no se superaria la tensioacute mai no se la podria superar sense fer trampa Arreu valdria que ha drsquohaver-hi experiegravencia arreu que no es tracta de teoritzar sinoacute drsquoafirmar-se un hom com una veu expectant afirmativa atengui per darrera cap al passat o per davant cap al futur allograve que srsquoofereix com el saber meacutes clar iquestHi hauragrave judici final Un hom ja ho ha insinuat quan bescanvia mala voluntat per un voler ben intencionat quan la salvacioacute esdeveacute clariacutecia de la

11 JJeremias Neutestamentliche Theologie Part primeraDie Verkuumlndigung Jesu Gerd Mohn Guumltersloh 1973 (2ordf edicioacute) pagraveg140 Srsquoobservaragrave lrsquoimportant manlleu que fa el present treball de les obres drsquoaquest estudioacutes

32

condicioacute humana i la condemna lrsquoestultiacutecia llavors el judici final sersquol fa cadascuacute en aquesta vida Si sestagrave convenccedilut que independentment de tot aixograve no hi ha cap altra condemna ni cagravestig quan hi ha prou maneres joioses de gaudir de deacuteu com a experiegravencia aquestes confirmarien que una qualsevol actitud que prengui lrsquohome es pot superar minus i mereix ser superada minus per la crida a tots i arreu malgrat el que els homes fan o les atrocitats que hagin fet en una expectativa que sols pot ser un siacute que els estintola en lrsquoexperiegravencia per la qual la de deacuteu no eacutes simplement la del moacuten malgrat que tambeacute ho sigui i de no saber ben beacute com entomar-ho tot iquestEs ressuscitaragrave No sembla important que un hom sesvaeixi o no amb la mort quan la sort de lrsquohome estagrave en joc ara i aquiacute Si meacutes no en aquesta mena de sentiments extrems shi expectaria alguna positivitat desconneguda La imatge drsquouna resurreccioacute final realitzaria fantasiosament la solucioacute drsquoun doble interrogant el que proveacute de la constatacioacute que els humans moren i lrsquoexperiegravencia del sagrat que parla drsquoun siacute a la vida Lrsquoescatologia de la resurreccioacute dels morts al final dels temps foacutera una projeccioacute de lrsquoescatologia de cada home el seu siacute sagrat a la vida faria de testimoni lrsquoexperiegravencia de deacuteu en Jesuacutes exemplificaria que Jesuacutes no srsquoacabagrave amb la mort del Jesuacutes histograveric i que eacutes la penyora de la progravepia afirmacioacute a la vida Tot plegat pot semblar una bogeria perograve eacutes drsquoaixograve que sen tindria experiegravencia Els humans estarien cridats a la vida malgrat tots els perograves nrsquoignorarien les circumstagravencies en tindrien certesa per lrsquoexperiegravencia de Jesuacutes minus io per lexperiegravencia de deacuteu

sect5 El fill de lrsquohome Les referegravencies a Jesuacutes com a fill de deacuteu soacuten secundagraveries excepte Mt 1127 par Lc 1022 on tenen tot un altre sentit (cf sect9) Lrsquoabundant uacutes en lrsquoevangeli de Joan drsquoun absolut ὁ υἱὸς sense complement del nom o pronom personal no eacutes de cap manera palestiacute tambeacute eacutes aliegrave al judaisme palestiacute el tiacutetol de fill de deacuteu com a messiagravenic El mateix tiacutetol de messies referit a Jesuacutes srsquoha de prendre sempre com una font secundagraveria (malgrat i tot que Mc 829 par pugui tenir algun fons histograveric) Evita versemblantment per raons de la seva cagraverrega poliacutetica anomenar-se fill de David (cf perograve Mc 1458 par 1235-37 par)

33

En canvi no hi hauria motiu per a negar lrsquoautenticitat del seu uacutes de lrsquoexpressioacute laquoel fill de lrsquohomeraquo (ὁ υἱὸς τοῦ ἀνθπώπου) Respecte de lrsquoexpressioacute cal dir el seguumlent

1 Tradueix una expressioacute comuna aramea (barrsquoaumlnaša) que exemplifica una significacioacute genegraverica (laquohomeraquo laquoun homeraquo laquoalguacuteraquo)

2 Srsquousa tambeacute com a tiacutetol al llibre de Daniel (Dn 713) que interveacute enmig drsquouna visioacute (Dn 71-14) que despreacutes srsquointerpreta (Dn 715-28) Es tracta drsquouna figura drsquoexaltacioacute i drsquoentronitzacioacute que simbolitza els laquosants de lrsquoAltiacutessimraquo per tant conteacute una significacioacute colmiddotlectiva Cal accentuar que el fill drsquohome laquoarribagrave fins al Vell venerableraquo hi ha doncs un moviment de baix cap a dalt

3 Lrsquoapocalipsi jueva antiga posterior sense excepcioacute interpretagrave el fill drsquohome de Dn 713 com un sol individu Tambeacute la literatura rabiacutenica associa fill drsquohome i messies Val la pena dafegir si meacutes no el seguumlent els jueus esperaven un messies de caragravecter nacional un cap alliberador del jou dels romans Els textos apocaliacuteptics tambeacute participaven drsquoaquesta espera messiagravenica de trets nacionals a lrsquohora de parlar del fill de lrsquohome malgrat que srsquoesforcen a fer veure que proveacute de lrsquoaltre moacuten no exclouen que gaudeixi drsquouna significacioacute universal i alguns lrsquoapropen a la figura del servent de deacuteu del deutero-Isaiumles 4 Sembla que els evangelis hagin capgirat de vegades lrsquoexpressioacute amb el significat comuacute per la del tiacutetol apocaliacuteptic o beacute hagin usat el tiacutetol alliacute on no hi era Lrsquoexegravegesi perograve mantindria una colla de lograveguions on no ocorreria ni una cosa ni lrsquoaltra i que permetria lliurar algun esquema Per exemple quan la persecussioacute de la comunitat arribi al seu punt agravelgid com un llamp (Mt 2427 par Lc 1724) no esperat (Mt 243739 par Lc 1726 sense parallel 1730) srsquoacompliragrave la visioacute de Dn 713 Embolcallat de nuacutevols rodejat drsquoestols drsquoagravengels el fill de lrsquohome es mostra en la glograveria divina (Mc 1326 cf Jo 151) Srsquoasseu prop del tron a la dreta de deacuteu (Lc 2269) i envia el seu agravengel a arreplegar els escollits des dels quatre vents (Mc 1327) Ha de jutjar (Lc 2136) amb els dotze representants de les dotze tribus (Mc 1928 par Lc 2230 cf Dn 79s 1 Cor 62s)

34

5 A lrsquoapocaliacuteptica antiga jueva com en els evangelis el tiacutetol de fill de lrsquohome eacutes de glograveria i drsquoexaltacioacute Perograve en els escrits neotestamentaris se suposa un moviment de dalt cap a baix Un tal moviment iquesteacutes la representacioacute des de Jesuacutes meacutes antiga del fill de lrsquohomeiquestsadmetragrave en concordanccedila amb Dn 713s i lrsquoHenoc etiogravepic un sol proceacutes el de lrsquoenaltiment i glorificacioacute en una ascensioacute cap a deacuteuiquesthi hauria hagut una posterior escissioacute entre una ascensioacute i asseguda a la dreta de deacuteu drsquouna banda i la parusia al final dels temps drsquouna altra Si meacutes no els primers esments drsquouna parusia com un moviment de dalt a baix es troben a 1Te 110 219 313 416 523 Perograve el propi terme en els evangelis sols es troba a Mateu (243273739) I es podria defensar si meacutes no que Lc 2269 representa una tradicioacute meacutes simple i primera respecte al seu paralmiddotlel Mc 1462 mdash que Lc 2269 posat al costat de Lc 2426 Jo 31314 1223 etc o fins i tot de Mc 1326-27 que cita Dn 713 apunta la simple ascensioacute cap a deacuteu En el cas que una tal vinguda entre nuacutevols de Mc 1326 fos originagraveriament un moviment cap a deacuteu llavors potser caldria assumir-ho per a drsquoaltres llocs on es parla tambeacute drsquouna vinguda del fill de lrsquohome (Mc 838 Mt 1023b tambeacute Mt 1928 par Lc 2229 Mt 2531 no diria res drsquouna vinguda a la Terra sinoacute sols esmentaria lrsquoentronitzacioacute del fill de lrsquohome) Pel cap baix cap admetre que no hi ha res de segur 6 El tiacutetol del fill de lrsquohome en els evangelis evitaria el messianisme poliacutetic mentre expressaria la universalitat de la seva exaltacioacute (cf Mt 25 31-46) donaria forces als seus davant les tribulacions i les temptacions (Mc 1326 par Mt 242737b = 39b par Lc 172426 Mt 1023 Lc 1722-30 188 2136) i mantindria la separacioacute entre el present i una futura entronitzacioacute amb lrsquouacutes de la tercera persona referit al fill de lrsquohome Amb la figura del fill de lrsquohome Jesuacutes srsquoapropia de tot allograve que pogueacutes ser motiu drsquoesperanccedila del poble jueu Es tracta drsquoun tiacutetol amb unes atribucions suficientment ambivalents per tal drsquointerpretar-lo de meacutes drsquouna manera sempre si meacutes no com a alguacute que eacutes molt a prop de deacuteu exaltat i entronitzat Basti portar a colmiddotlacioacute els drets que creu tenir Jesuacutes respecte de la Llei (sect10) la seva condicioacute de fill (sectsect8-9) el fet que no cal excloure absolutament que es veieacutes com un servent de deacuteu (sect12) etc per tal

35

drsquoadonar-se per quegrave un hom defensa que hi ha aquiacute alguacute que eacutes meacutes que un profeta (sect3) i que els tiacutetols de fill de lrsquohome de messies fill de David servent de deacuteu no fan meacutes que adjectivar tot aixograve drsquoacord amb una tradicioacute jueva de pensar de fer referegravencia de les coses sagrades amb les seves progravepies grandeses i sentits Lrsquoexperiegravencia del sagrat de Jesuacutes o especiacuteficament la de deacuteu sols sembla poder-se lliurar criacuteticament a partir drsquouna colla de circumstagravencies com la que sapunta La visioacute del fill de lrsquohome foacutera una manera jueva de parlar drsquoell mateix drsquoencoratjar els seus de representr-se el siacute sagrat de la vida subsumiria els valors jueus de la responsabilitat i de les corresponents consequumlegravencies srsquoinclou en la representacioacute escatologravegica etc Lrsquouacutes del tiacutetol jueu formaria part doncs de lrsquounivers escatologravegic i la seva utilitat rauria a (1) explicar que hi ha una sort per als justos i una altra per als bandejats formaria un element drsquoun tal decorat final (2) a donar fe del triomf final sagrat la constagravencia sagrada del siacute (cf sect4)

sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute La bona nova srsquoanuncia als pobres (πρωχοί) i es diu mdash ho afirma la primera benauranccedila mdash que soacuten feliccedilos perquegrave eacutes drsquoells el regne de deacuteu (Lc 620 Mt 53) Tenint en compte Mt 115 par (cf Lc 418) que remet a Is 611 els pobres serien els que tenen el cor destrossat els captius els desesperats els vestits de dol etc Si els afamats els assedegats els desvestits els estrangers els malalts els presos etc entrarien en aquesta categoria hi hauria molts drsquoaltres quan srsquoateacuten la manera en quegrave Jesuacutes els caracteritza o les imatges que usa car esmenta els famolencs els plorosos els malalts els treballadors atrafegats els afeixugats els uacuteltims els simples els perduts els pecadors I la primera benauranccedila indica que el regne dels cels eacutes sols dels pobres (cf tambeacute Mc 217 Mt 1125s par Lc 1021) al capdavall soacuten els nens (Mc 1014-15) i els que poden dir abbagrave com a nens (Mt 183) que hi formen part El missatge joioacutes consisteix en el convit dels pecadors a lrsquoagravepat festiu de deacuteu (Mc 217) arreu parla de perdoacute perograve es fa sobretot a traveacutes drsquoimatges especialment presents en les paragraveboles com (entre moltes) la del perdoacute dels dos deutors (Lc 741-43) la del servent que

36

no perdona (Mt 1823-35) la del fill retrobat (Lc 1511-32) etc El perdoacute tambeacute el proclama en obres menjant amb publicans i pecadors entaulament que drsquoaltra banda posseeix una significacioacute escatologravegica la celebracioacute prefigurada de lrsquoagravepat de salvacioacute del temps final Qui soacuten els justos que no ha vingut a cridar (cf Mc 217) Versemblantment els fariseus que deurien trobar incomprensible la seva actitud davant els pobres i els pecadors Si el retret als sacerdots i als doctors de la llei rau a acusar-los de fer negoci del servei de deacuteu (Mc 1115-17 par) i de conegraveixer el voler de deacuteu sense seguir-lo respectivament els fariseus es creuen la comunitat dels elegits gragravecies al compliment dels manaments i drsquoalguns deures superflus quan soacuten guies que miren la cosa petita i srsquoobliden del que eacutes important (Mt 2323s) quan els seus preceptes de puresa no els fa nets per dintre (v25s) Srsquoexposen meacutes a prendre mal que els altres perquegrave minimitzen el pecat amb la seva casuiacutestica (que tracta els pecats individualment els classifica i evita sobretot els grossos) i cagravelcul de megraverits (un megraverit fa de contrapegraves drsquoun pecat) ben al contrari Jesuacutes supera prou la casuiacutestica (Mt 52228 Mc 715) els petits pecats tambeacute porten a la mort al judici de deacuteu Sols no es perdona el rebuig del perdoacute (Mc 328s) i davant de deacuteu no hi ha cap megraverit (Lc1710) Els pecadors soacuten meacutes a prop de deacuteu que els pietosos perquegrave aquests estan massa segurs drsquoells mateixos (Lc 189-14) estan cecs a les coses de deacuteu el fill progravedig lrsquoaduacuteltera el publicagrave etc no soacuten tant objecte de retret com el pietoacutes Per al fariseu val tambeacute que de fet no fa el que diu fer (Mt 2128-31) no acull la crida de deacuteu (Lc 1416-24 par Mt 221-10) srsquoenfronta als seus enviats (Mc 121-9) no estima el seu germagrave (Lc 1525-32) etc Les paragraveboles (lrsquoadministrador infidel Lc 161-13 les deu noies Mt 251-12 el vestit de noces Mt 2211-13) i els advertiments (Mt 525s par) ho deixen clar cal la conversioacute ja Quegrave eacutes la μετάνοια Ho diuen tambeacute les paragraveboles per exemple la del fill retrobat (Lc 1511-38) la del fariseu i el publicagrave (Lc 189-14) admetre la progravepia falta i penedir-sersquon Tambeacute no tornar-hi Tanmateix el nucli de la μετάνοια no eacutes aquest sinoacute ndash com diu Mt 183 (par Mc 1015 par Lc 1817) ndash el seguumlent laquoameacuten us dic que si no us feu de nou com nens no abastareu el regne de deacuteuraquo el jueu del temps de Jesuacutes no tenia els

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

2

3

F GRAELL I DENIEL

LA HISTOgraveRIA LA BONA NOVA I LA CONVERSIOacute

UNA RECERCA DE FILOSOFIA

32

QUADERNS DE FILOSOFIA ________________________

Barcelona 2011

4

________________________________________________________ 1ordf edicioacute juny de 2011 FGraell i Deniel ISBN 978-84-938454-1-4 wwwxteccat~fgraell E-mail fgraellxteccat La web permet de baixar la cogravepia drsquoun qualsevol quadern editat Podeu fer uacutes de lrsquoadreccedila electrogravenica per a qualsevol correspondegravencia amb Quaderns de Filosofia __________________________________________________________

5

CONTINGUT

Presentacioacute 6

I JESUacuteS I LA HISTOgraveRIA

sect1 La mirada enrera que lliura la historicitat 8 sect2 Del Jesuacutes histograveric al Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat 10 sect3 Del Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat al Jesuacutes histograveric 12 II APUNTS DrsquoHISTOgraveRIA DE JESUacuteS

sect1 Les narracions del baptisme 16 sect2 Alguacute que eacutes meacutes que un profeta 19 sect3 Una crida plena de goig 22 sect4 Els patiments del final el judici la gehenna 27 sect5 El fill de lrsquohome 32 sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute 35 sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa 38 sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 41

6

PRESENTACIOacute

iquestCal tenir en compte avui els fets i les paraules de Jesuacutes Qui

srsquohi acara no ho fa eacutes cert sense algun pressupogravesit i sense haver-ne tingut alguna mena de vivegravencia Perograve aixograve val per a una qualsevol lectura que sersquon faci La que aquiacute es defensa se suporta en els guanys que srsquohan obtingut a partir de la meditacioacute del sagrat i en conjunt de les intencions humanes que comporta que no hi hagi progravepiament parlant res sagrat que no sigui lrsquoexperiegravencia que en teacute el nom Es defensa doncs que estrictament parlant no hi ha paraules sagrades sinoacute opinions humanes fets humans experiegravencies humanes Jesuacutes no en seria una excepcioacute La singularitat de Jesuacutes no rauria en el que digueacute sinoacute en lexperiegravencia que possibilitaria Tanmateix Jesuacutes defensagrave sembla un missatge esbojarrat (la vinguda immediata del regne de deacuteu i tot el que sersquon deriva) Es tractaria drsquouna manera sorprenent de tenir una experiegravencia especiacuteficament signicativa a partir drsquouna colla de despropogravesits i drsquoembolics que malgrat aixograve poden tenir un sentit convergent amb les aspiracions de lhome davui Eacutes cert que el paradigma de lrsquoabast del que va dir i del que va fer Jesuacutes no es troba altrament que en el saber fer de cadascuacute en les troballes de les progravepies meditacions en els encerts de tot allograve que salbira que eacutes bo i ben intencionat Tot el que no srsquohi avingueacutes hauria de ser meditat per a comprendre la profunda humanitat de Jesuacutes i dels altres homes no per a assumir-ho sense meacutes dilacioacute Per aixograve la paraula neotestamentagraveria que no pogueacutes retrotreurersquos drsquouna manera o drsquouna altra al mateix Jesuacutes o al missatge que transmetia o a la seva interpretacioacute del que feia (les reinterpretacions degudes a la comunitat primitiva els autoesclariments que proposen les cartes del nou testament etc) oferiria una expressioacute o un missatge o una interpretacioacute sense meacutes garanties de les que es derivarien de lrsquoencert o el desencert del que diu Segons aixograve no hi hauria cap dogmagravetica comuna afer que srsquohauria drsquoallargar per a les quumlestions pragravectiques no hi hauria una moral o egravetica establerta pel simple motiu que no hi hauria res que pogueacutes reemplaccedilar la tasca de cadascuacute Fet i fet lrsquoestudi dels evangelis

7

meacutes aviat confirmaria que no hi ha una moral daquest tipus un codi fet dels comportaments i que lrsquouacutenica mesura de Jesuacutes eacutes aquella que es deixa confirmar plenament eacutes a dir la mesura de lrsquoamor Hi hauria un altre aspecte digne de ser comentat car despullat de totes les vestidures histograveriques de tots els afegits circumstancials allograve cabdal que permetrien els fets i les paraules de Jesuacutes sembla quelcom molt elemental i senzill lexperiegravencia de deacuteu Perograve si es despulleacutes lrsquohinduisme lrsquoislamisme i el judaisme de tot lrsquoembocall que els fa locals es podria conjecturar que lrsquoafer meacutes rellevant que shi trobaria present foacutera lexperiegravencia de deacuteu Aixograve voldria dir que tots els homes que assumeixen lrsquoexperiegravencia del sagrat ho fan drsquouna manera comparable i que allograve que separaria els homes foacutera meacutes aviat el que no fa sagrada una vivegravencia En general shauria de dir el seguumlent lhome que estima incondicionalment la vida faria tot el que podrien ensenyar totes les altres formes de celebrar el sagrat

8

I

JESUacuteS I LA HISTOgraveRIA

Lrsquohome que deuria neacuteixer fa meacutes de dos mil anys a Israel i que

fou el motiu de la fundacioacute de les antigues comunitats de creients de la redaccioacute dels escrits neotestamentaris de tots els referents cristians escampats arreu de la Terra minus aquest home que un hom no ha conegut amb carn i ossos pot considerar-se sembla alguacute que formagrave part de la histograveria humana

sect1 La mirada enrera que lliura la historicitat Per tant el que sersquon pot saber de la vida de Jesuacutes sigui quin sigui el seu valor histograveric eacutes un contingut drsquouna realitat passada per aixograve val la pena de discutir primerament la consistegravencia ontologravegica del que eacutes histograveric 1 La histograveria descriu i explica en primer lloc els esdeveniments passats que han tingut com a protagonistes els eacutessers humans els seus escrits les seves organitzacions els seus mitjans tecnologravegics i les resultants tecnologravegiques (construccioacute treball del camp induacutestria etc) el seu art i la seva concepcioacute del moacuten La circumstagravencia de llegir els textos antics com a testimonis drsquouna activitat humana oberta intencional lrsquoadmissioacute en les restes del passat de lrsquoobra volguda aixiacute (i no aixagrave) drsquoantics individus el fet de pensar en les realitats socials anteriors com un hom pensa en la seva tenint de comparacioacute la seva sersquon surti o no la tingui en continuiumltat amb la que medita o no etc minus un tal anar fent amb intencioacute en un medi social fa que hi hagi histograveria quan un hom es capfica en la comprensioacute dels esdeveniments del passat referents als homes a les seves organitzacions a les transformacions del paisatge que han causat a les seves gestes i aventures als afers de cada dia a les arts que conreaven etc Un tal saber se solapa amb la clara consciegravencia de la progravepia histograveria i de la progravepia generacioacute en lrsquoaccepcioacute de la memograveria

9

individual drsquohaver crescut en una famiacutelia en un medi social drsquohaver-se mogut en unes institucions acadegravemiques sanitagraveries etc drsquohaver apregraves la llengua de casa la religioacute els costums etc i tot allograve que srsquoexplica per haver-ho apregraves dels altres Aquesta historicitat de lrsquoindividu srsquooferereix com un tret que li eacutes peculiar pel fet que una qualsevol actuacioacute srsquoefectua en una orientacioacute hi ha un projecte obert etc i justament teacute un perquegrave en el que ha apregraves dels altres foacutera inexplicable sense lrsquoaportacioacute dels altres homes sense el que li han transmegraves sense allograve que representen les tradicions socials i que srsquoexposa a la modificacioacute o no a la renovacioacute o a lrsquoesllanguiment al manteniment o a la desaparicioacute durant el seu present i ja sigui com a iniciativa seva drsquoaltres homes de la seva generacioacute o drsquoaltres homes de generacions passades La historicitat apareixeria doncs a partir de la remissioacute a un passat del mateix individu i dels grups humans eacutes a dir que la histograveria com a comprensioacute (bona o dolenta esquemagravetica o amb voluntat drsquoanar meacutes enllagrave drsquoun cert esforccedil etc) no seria en aquesta accepcioacute un saber que no remeteacutes al passat En aquesta accepcioacute els individus davui no serien histograverics perquegrave no formen part de les explicacions sinoacute que serien histograverics en la que tenen histograveria que expliquen el que fan per remissions Perograve no hi hauria historicitat en la consciegravencia en lrsquoaccepcioacute que el que es fa val tal qual el present no seria nomeacutes el lloc drsquoarribada de cap generacioacute sinoacute que foacutera el present el que remetria a aixograve o a allograve i per tant hi hauria una explicacioacute histograverica de la progravepia activitat Per conseguumlent un qualsevol accent en la historicitat de lrsquoactuacioacute drsquoara es derivaria de lrsquoexplicacioacute que sen fa de les remissions al passat perograve no pas per cap altre motiu Una cosa semblant valdria per als objectes fets per lrsquoactivitat de lrsquohome serien histograverics en lrsquoaccepcioacute que tenen histograveria nrsquohi ha una explicacioacute perograve no en lrsquoaccepcioacute que la seva presegravencia fos una remissioacute quan no ho eacutes 2 Es diu tambeacute que la generacioacute actual o un individu pot assumir responsabilitats histograveriques en el sentit per exemple que les generacions futures els jutjaran Un hom fa histograveria (hi ha historicitat) perquegrave srsquoocupa intencionalment o llegeix intencionalment el moment

10

social hi ha un projecte constantment problemagravetic en algun punt i explica des drsquoaquiacute allograve que apareix meacutes endavant en un futur qualsevol drsquoun individu o drsquoun grup humagrave En aquest cas lrsquoara el present fa drsquoexplicacioacute drsquoun demagrave meacutes o menys prefigurat Sens dubte eacutes una resultant per generalitzacioacute de la histograveria i de la historicitat en lrsquoaccepcioacute anterior pel simple motiu que el futur no sols no hi eacutes sinoacute que tampoc mai no ha estat ni se sap ben beacute si seragrave aixiacute o aixagrave si els comportaments drsquoara serviran de fet per a explicar el que ocorreragrave simplement es generalitza se suposa que seragrave aixiacute en algun grau qualsevol de certesa Aquesta nova histograveria i historicitat foacutera doncs meacutes un llampec fugaccedil per a prendre consciegravencia de la rellevagravencia de la responsabilitat individual o colmiddotlectiva o una afiguracioacute possible pel fet que es domina les consciegravencies de futur que una forma assenyalada drsquoatendre algun element constitutiu de lrsquoocupacioacute Fet i fet no es fa histograveria del passat quan un hom srsquoocupa drsquoaixograve o drsquoallograve i no fa un estudi histograveric Tota histograveria sempre eacutes una especiacutefica ocupacioacute progravepiament dirigida cap al passat i emfagraveticament projectada cap al futur Tanmateix el passat eacutes capaccedil drsquoexplicar lrsquoara Perograve lrsquoocupacioacute drsquoara no permet superar que eacutes risc que es va projectant i desenvolupant tenint com a ressorts els plexes intencionals que orienten sense que hi hagi meacutes garanties sense que cap dels afers futurs que un hom pugui imaginar no tingui de fet cap meacutes eficagravecia en el desenvolupament de lrsquoactivitat que la de servir de finalitat la drsquoorientar per tant sense gaudir del privilegi de ser explicat progravepiament per lrsquoocupacioacute drsquoara exemplificant doncs que la historicitat del present eacutes aquiacute un excurs un sobreafegit que depegraven de quelcom fantasioacutes en la mesura que encara no existeixen ni encara mai no han existit les activitats humanes que explica

sect2 Del Jesuacutes histograveric al Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat

Aquestes reflexions porten a considerar que la histograveria gaudeix drsquouna rellevagravencia ontologravegica relativa la histograveria no eacutes essencial per a lrsquohome ara i aquiacute tot i admetre el que deu als altres homes del passat

11

perograve aixograve no li lliura meacutes consistegravencia La histograveria eacutes forccedilosament recreacioacute a partir del que eacutes palpable i manifest i no pot superar aquest estat de coses1 Aixograve sembla indicar que no es pot pas exagerar la importagravencia histograverica de la figura de Jesuacutes no es pot posar de relleu amb egravemfasi el que feacuteu o el que deixagrave de fer perquegrave tot aixograve ja no hi eacutes i no es pot pas pretendre que sols val de Jesuacutes allograve que el Jesuacutes histograveric ensenyagrave talment com si els homes davui fossin uns imitadors Car no hi ha dubte que aquesta actitud eacutes possible perograve shauria de tenir ben apregraves que la consistegravencia real es troba en el present que hom no hauria drsquoimitar res ni ninguacute sinoacute des del convenciment viu que srsquoho val El que fa bo un consell no eacutes el consell mateix o el qui ho diu sinoacute la circumstagravencia que sigui bo i ho eacutes quan alguacute lrsquohi troba ara i aquiacute Fet i fet aquesta situacioacute no diferiria massa de la de tots els escriptors del Nou Testament i en conjunt dels primers segles del cristianisme Agravedhuc admetent que shi poguessin trobar indicacions a propogravesit del Jesuacutes de la histograveria ni els seus escrits srsquohi circumscriurien ni la seva experiegravencia de Jesuacutes no srsquohi reduiacute de fet no costa drsquoadmetre que sembla molt difiacutecil de reconstruir la vida de Jesuacutes a partir del que diuen els escrits neotestamentaris quan sendevina que en cap cas no srsquohi volgueacute destacar un criteri histograveric objectiu quelcom que deu aparegraveixer en el segle XVIII sinoacute que els evangelis soacuten tambeacute relats amb una finalitat un context i unes motivacions perograve en qualsevol cas per a tots seria vagravelid que lrsquoadhesioacute a la figura de Jesuacutes no ho seria simplement pel fet drsquohaver sentit a parlar drsquoun home meacutes o agravedhuc drsquohaver-lo conegut com un home meacutes sinoacute per lrsquoexperiegravencia del sagrat que sendevina a traveacutes de les noves de Jesuacutes Per aixograve els escriptors cristians neotestamentaris o no viuen en Jesuacutes una

1 Val la pena de recordar a propogravesit del caragravecter de la histograveria la descripcioacute positiva de la tasca de lhistoriador continguda en larticle dIsaiah Berlin The concept of scientific history a Concepts and categories Philosophical essays Londres Hogarth Press 1978 Nova York Vinking 1979 Nhi ha una traduccioacute catalana (El concepte dhistograveria cientiacutefica) de Laia Font i Dolors Udina a El veritable estudi de la humanitat Barcelona Empuacuteries 2009 recull darticles del professor aparegut amb el tiacutetol de The proper study of mankind

12

experiegravencia de fe (eacutes a dir que duu a la fe) aquella per la qual la presegravencia de Jesuacutes esdeveacute una experiegravencia del sagrat Tot i aixograve la presegravencia fiacutesica de Jesuacutes se circumscrigueacute als temps histograverics altrament hi hauria una mera meacutes o menys encertada recreacioacute del passat si un hom es referiacutes als cristians dels primers temps Senteacuten doncs que fossin llavors meacutes importants les seves vivegravencies de Jesuacutes que no pas el seguiment de les passes histograveriques de Jesuacutes que fos molt meacutes important llur manera de viure que no pas el record del passat que sols podia tenir utilitat per a la seva edificacioacute El Jesuacutes histograveric es podria suggerir com una explicitacioacute emfagravetica i radical de llur pensament moriacute i ja no hi eacutes entre nosaltres ara hi ha el Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat Jesuacutes eacutes viu vol dir aquiacute que la minsa realitat que hi ha en un record (que segur que srsquoanagrave transformant i recreant amb el pas dels anys) eacutes una ocasioacute privilegiada de fet per a lrsquoexperiegravencia (present) del sagrat El record de Jesuacutes passagrave a ser important perquegrave hi ha aquesta experiegravencia perquegrave en el record srsquohi doacutena una tal experiegravencia per tant quelcom de la magravexima rellevagravencia perquegrave no eacutes record sinoacute la vida mateixa La veneracioacute del temps drsquoabans passa a vivegravencia aureolar ara i aquiacute el Jesuacutes histograveric passa a ser lrsquoexcusa per a una vivegravencia exaltada la figura del Jesuacutes histograveric esdeveacute meacutes i meacutes desdibuixada en profit drsquouna confirmacioacute particularment significativa Jesuacutes eacutes viu vol dir aquiacute un hom es confirma a ser un individu que teacute la consciegravenca del sagrat com una instagravencia curulla de positivita de siacute No eacutes estrany que els escrits neotestamentaris plasmessin aquesta conviccioacute que Jesuacutes eacutes viu en narracions meacutes o menys fabuloses de la presegravencia de Jesuacutes despreacutes de mort al voltant dels seus seguidors fins a lrsquoascensioacute perquegrave aquiacute no eacutes rellevant ja la historicitat drsquounes tals histograveries sinoacute la forccedila drsquoaquella nova experiegravencia de Jesuacutes quan fet i fet els escrits del Nou Testament no foren pensats com a relats drsquouna estricta fidelitat histograverica

sect3 Del Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat al Jesuacutes histograveric

La necessitat de no perdre tampoc lrsquoaltre vessant que va de lrsquoexperiegravencia del sagrat en Jesuacutes cap al Jesuacutes histograveric que se suposa en

13

una qualsevol comunicacioacute de la nova de Jesuacutes sigui un escrit neotestamentari o no un enunciat oral o no proveacute certament de la mateixa condicioacute drsquohomes que tenen unes expectatives intelmiddotlectuals i unes inquietuds especiacutefiques La investigacioacute de les fonts (jueves o romanes) que poden corroborar lrsquoexistegravencia de Jesuacutes la localitzacioacute dels llocs on trancorregueren els fets lrsquoespecial cura del temps i de les referegravencies a esdeveniments prohoms etc histograverics per exemple semblen correspondre perfectament a una certa tafaneria que doacutena suport als oriacutegens del cristianisme i que defensa lrsquoexistegravencia de Jesuacutes com un home meacutes en un temps i en un espai Eacutes cert que la recerca neotestamentagraveria obeeix a les condicions socials de molts dels seus estudiosos la mirada criacutetica a tot el que fa referegravencia al missatge cristiagrave no eacutes res meacutes que un perllongament del criticisme en no importa quina direccioacute per aixograve comporta que hi hagi motivacions diferents en un qualsevol tema i complica aixiacute mateix els estudis en tant que soacuten una funcioacute no sols dels individus drsquouna generacioacute amb les seves respectives situacions socials sinoacute tambeacute dels individus de les successives generacions amb les seves circumstancies especiacutefiques Sembla sensat doncs de revisar un qualsevol supogravesit que es trobi en els evangelis no pas per a rebutjar-hi el possible missatge dels narradors sinoacute per a llevar-hi que es tracti drsquouna descripcioacute de com van anar les coses tal qual Un hom apregraven a diferenciar en aquells escrits els plurals nivells que els documents contenen passant per la criacutetica textual i literagraveria per la criacutetica de la forma i del gegravenere i per lrsquoestudi de les condicions de la transmissioacute histograverica de les colmiddotleccions narratives que integren els evangelis Tot aixograve no permetragrave eacutes cert una reconstruccioacute biogragravefica de la vida de Jesuacutes quan els escrits evangegravelics no ho han pretegraves mai Tampoc no es podragrave sembla distingir diagravefanament el que seria propi de la vida de Jesuacutes i allograve que la tradicioacute anagrave afegint reelaborant reordenant reinterpretant Tanmateix a lestudioacutes se li obre la possibilitat drsquoapropar-se potser a algun tema preferent del Jesuacutes histograveric a alguna explicacioacute per a la seva mort tal vegada semblaria que seacutes a prop drsquoalgun mot seu agravedhuc satreviragrave a esbossar el projecte

14

que anunciava Jesuacutes etc Les plurals facetes no llevaran mai incerteses i dubtes perograve seran lrsquoassaig drsquohistoriar la vida de Jesuacutes No caldragrave que un hom llevi la fantasia i la llegenda que els evangelis contenen perograve ho comprendragrave a la llum de la manera de pensar dels antics del valor que hi conferien a les narracions de la llibertat de recrear i de fer lluir el missatge en profit de la comunicacioacute en poques paraules de la disposicioacute dels continguts de la tradicioacute en pro de la cura de Jesuacutes sense escruacutepols historicistes quan ninguacute no els practicava quan meacutes aviat sersquols desconeixia Al costat drsquoaixograve la gegravenesi dels evangelis corrobora a la seva manera a no prendrersquols al peu de la lletra a avaluar-los com a escrits fets per homes amb unes intencions motivacions i condicions amb mil circumstagravencies passions i degraveries amb tot allograve que fa un escrit doncs aixograve humagrave sense que sigui necessari que els seus autors sovint colmiddotlectius hagin participat de les experiegravencies i obsessions dubtes o inquietuds de lhome davui Els escrits del nou testament no soacuten un lloc per a resoldre els problemes actuals no soacuten un receptari no lleven la necessitat de responsabilitzar-se un hom de cadascun dels afers del que ha de fer i de pensar de les seves avaluacions del coneixement de la natura de la resolucioacute de la relacioacute amb els altres etc soacuten testimonis i no adoctrinament palesen autors que proven drsquoexpressar unes narracions que suposen la seva experiegravencia sagrada en Jesuacutes histograveries que no han de commoure necessagraveriament malgrat que nrsquohi ha de prou bones Drsquoaquiacute que lrsquoexclusioacute dels apogravecrifs no hauria de tenir una rellevagravencia cabdal mentre hi hagi testimoniatge En drsquoaltres paraules no sha de seguir o no seguir el que es diu als evangelis perquegrave hi sigui escrit sinoacute que sha de sospesar com han de fer tots els homes el que eacutes bo correcte generoacutes etc segons el que cadascuacute hagi rebut i aixograve eacutes el que sha de veure en els escrits neotestamentaris Si es vol aixiacute lrsquoestudi dels diferents nivells de redaccioacute dels evangelis la comprensioacute de les llegendes que contenen de les fabulacions agravedhuc de lrsquoexpressioacute miacutetica (1) permeten una historitzacioacute de la gegravenesi del propi text meacutes o menys probable potser que arriba a indicar agravedhuc el que deuria ser del propi Jesuacutes histograveric per tant mantenen els estudiosos com a eacutessers humans que pensen en termes

15

estrictamenmt naturals i histograverics els textos que tenim la seva gegravenesi i la possibilitat drsquoindicar versemblantment quelcom de la figura de Jesuacutes (2) deixen la porta oberta a un esperit criacutetic davant drsquouna manera drsquoexpressar lrsquoexperiegravencia del sagrat en Jesuacutes permeten lliurar una explicacioacute historicocultural des drsquouna cultura individual i social drsquoara Per tot plegat (3) exemplifiquen la necessitat drsquoassumir la progravepia responsabilitat el propi esperit criacutetic a ser fidel a un mateix a les seves exigegravencies intelmiddotlectuals a les seves necessitats humanes iquestCaldragrave dir que no soacuten escrits inspirats Qualsevol home eacutes capaccedil de cantar drsquoescriure de ballar i de parlar inspirat tenir-ho tot plegat com una expressioacute de la vida drsquouna intencioacute sacra Per tant caldragrave defensar meacutes aviat que estan inspirats (com ho estan molts drsquoaltres al marge de la tradicioacute cristiana) que reflecteixen els avatars drsquoalgunes primeres comunitats cristianes que versemblantment soacuten els reculls meacutes antics i meacutes immediats dels fets que desencadenaren lrsquoajusticiament de Jesuacutes que permeten un missatge coherent etc eacutes a dir tot allograve pel que foren esmentats com a textos canogravenics i que encara avui sels hi manteacute amb tot lrsquoestudi que ja hi ha hagut i despreacutes de dos milmiddotlennis de prova Perograve sols soacuten escrits inspirats com ho pot ser un qualsevol altre escrit malgrat que el seu autor no hagi gaudit del contacte directe amb Jesuacutes o que no hagi format part de les primeres comunitats etc circumstagravencies certament cabdals per a la gegravenesi del cristianisme De tot aixograve es despregraven la irrellevagravencia drsquoexcloure o no dels canogravenics un especiacutefic text antic amb uns caragravecters comparables en algun aspecte o en un altre als ja admesos car en qualsevol cas es tractaria meacutes aviat drsquouna discussioacute entre grups humans amb les seves raons per a deixar fora un llibre o no i no pas drsquoun afer que afecteacutes lrsquoexemplaritat del conjunt dels escrits admesos

16

II

APUNTS DHISTOgraveRIA DE JESUacuteS

Cal provar alguna aproximacioacute al Jesuacutes de la histograveria la rellevagravencia dels fets i dels mots de Jesuacutes semblen motivar especialment una avaluacioacute de la seva eficagravecia Sense que calgui fer renuacutencia en un altre lloc de lestudi dels punts de vista dels escriptors neotestamentaris i daltres el filogravesof es lliura ara al repte de resseguir el propi Jesuacutes i a veure quegrave eacutes capaccedil de dir-ne agravedhuc en el cas que shi propiciiuml lexperiegravencia del sagrat sect1 Les narracions del baptisme Per on cal comenccedilar alguna consideracioacute del Jesuacutes de la histograveria Si meacutes no la historicitat del bateig de Jesuacutes sembla prou fundada els quatre evangelis i els Actes dels Apostols (122) conten que Jesuacutes anagrave a batejar-se (segons lrsquoEvangeli dels Natzarens amb la seva mare i germans) la versemblanccedila del fet rau que Jesuacutes es colmiddotloca per sota de Joan Baptista i es deixa batejar (Mt 314s) i la mateixa estranyesa que provoca la necessitat drsquoun tal bateig de penitegravencia Lrsquoun i lrsquoaltre fet farien veure que hi ha quelcom les fonts de la qual cosa es retrotreurien a la comunitat primitiva Jo 322-43 conta que despreacutes de tot aixograve Jesuacutes i els seus deixebles batejaven al Jordagrave prop drsquoon era Joan Baptista La notiacutecia eacutes prou versemblant pels detalls que inclou explicaria que la comunitat postpasqual bategeacutes2 mentre el silenci dels sinograveptics respondria a la necessitat drsquoesvair qualsevol comparacioacute entre Joan i Jesuacutes Aquest uacuteltim hauria manifestat que Joan inaugura el temps de la salvacioacute (cf Mt 1112s par Lc 1616) eacutes un profeta i meacutes que un profeta (Mt 119) el meacutes gran de tots els homes (Mt 1111 par Lc 728) Eacutes versemblant el que diu Jo 135-39 que aplegueacutes els primers deixebles de lrsquoentorn dels de Joan Els dos prediquen per a tothom fan 2 Lrsquoapogravestol Pau ja doacutena testimoni del baptisme cristiagrave (cf 1Co 1213 Rm 63)

17

propi del seu grup una oracioacute (Lc 111-4) criden a la conversioacute (Mt 38 par Lc 131-9) sense prerrogativa per a Israel (Mt 37 par 1241s par) que pot perdre la preferegravencia (Mt 39 par 811s) Els dos doncs rebutgen lrsquoautojustificacioacute (Mt 37-10 par Mt 23 par) i acullen pecadors notoris (Lc 312 Mc 216) Joan no srsquoestagrave del tracte amb publicans guagraverdies i dones puacutebliques (Lc 312-14 729 Mt 2132) tots exclosos de la sinagoga del cercle dels fariseus i de Qumram Amb tot laquoels meacutes petits al regne de deacuteu soacuten meacutes grans que ellraquo (Mt 1111b par Lc 728) Joan encara pertany al temps de lrsquoespera al domini de la Llei Jesuacutes enuncia la bona nova la irrupcioacute de la basileia El propi bateig de Jesuacutes es transmet drsquoacord amb cinc fonts la de Mc 19-11 de la qual depegraven Mt 313-17 la de Lc 321s que hi teacute punts de contacte la de Jo 132-34 que ho descriu com quelcom del Baptista la de la versioacute de lrsquoEvangeli dels Natzarens i la del Testament dels Dotze Patriarques esmentat en dos llocs Fou un bateig per immersioacute com ho prova el verb passiu grec de Mc 19 par Mt 316 Lc 321 (ens remetria a un verb actiu intransitiu arameu amb aquest significat) i colmiddotlectiu (com ho insinua Lc 321) Totes les fonts parlen drsquouna devallada de lrsquoesperit de deacuteu damunt seu mentre difereixen en les reelaboracions que els cels srsquoobrin foacutera una representacioacute intuiumltiva del que es vol dir la imatge de la coloma seria una simple comparacioacute en Marc (Mc 110 par ) per a ser despreacutes una materialitzacioacute de la imatge de lrsquoesperit (pe Lc 322) La participacioacute de lrsquoesperit teacute sempre en el judaisme antic el sentit de rebre un encagraverrec profegravetic Els detalls que envolten la proclamacioacute tambeacute soacuten diferents entre unes fonts i les altres Als sinograveptics les paraules surten drsquouna veu del cel a lrsquoEvangeli dels Natzarens de lrsquoesperit al de Joan dels llavis del Baptista A Marc Lluc i a lrsquoEvangeli dels Natzarens es dirigeixen a Jesuacutes Mateu les adreccedila al Baptista lrsquoevangeli de Joan ho fa saber a tots La versioacute dels sinograveptics de la proclamacioacute eacutes una cita de Ps 27 (laquoets el meu fill avui trsquohe engendratraquo) i Is 421 (laquoaquiacute teniu el meu servent que tant estimo el meu escollit en qui em complac

18

iacutentimamentraquo) Si la variant de lrsquoevangeli de Joan bona eacutes la que el Baptista el fa testimoni que laquoaquest eacutes lrsquoescollit de deacuteuraquo (Jo 134) llavors la versioacute de Joan se circumscriuria a lrsquoesment drsquoIs 421 Tampoc no cal descartar que el text dels sinograveptics nhagi refet un doriginari que sols contindria Is 421 (que el desdibuixaria amb una referegravencia cristologravegica) Mentre lrsquoantic judaisme esmentava el primer vers quan volia fer present tot el text Is 421 continua laquohe posat sobre ell el meu esperitraquo La proclamacioacute atribuiria a Jesuacutes el que es diu a Is 421 que deacuteu posa el seu esperit sobre el seu servent srsquoallunyaria de la representacioacute drsquoun messies-rei i de la seva entronitzacioacute (salm 2) i presentaria Jesuacutes com el servent de deacuteu Per tant lrsquouacutes de lrsquoexpressioacute miacutetica no impedeix drsquoadvertir en el bateig de Jesuacutes la lectura que en fa la comunitat primitiva iquestHi assumiacute la seva vocacioacute drsquoanunciar el temps de la salvacioacute La temptacioacute de Jesuacutes per Satanagraves despreacutes del baptisme (Mc 112s Mt 41-11 par Lc 41-13) podria plasmar aquesta mirada cap a Jesuacutes a partir drsquoIs 421 Eacutes meacutes si fos permegraves dentendre-la a partir de Mc 833 es podria pressuposar que la visioacute critiana no sols tindria en ment Is 421 sinoacute tambeacute Is 5213-5312 no hauria insistit tant en el rebuig de Jesuacutes drsquouna qualsevol ambicioacute poliacutetica com en lrsquoacceptacioacute de la seva missioacute Cal admetre que la traduccioacute de πειρασmicroός (Lc 413) i del verb πειράζειν (Mc 113 Mt 413 Lc 42) com a laquotemptacioacuteraquo no eacutes correcta (sols una vegada de les vint-i-una que surt en el Nou Testament teacute aquest sentit) no es tracta drsquoun estira-i-arronsa amb el pecat sinoacute drsquouna laquoprovaraquo laquocombatraquo que exemplifica lrsquoacceptacioacute drsquouna missioacute encomanada La narracioacute meacutes antiga eacutes sens dubte la de Marc (Mateu i Lluc usen el tiacutetol cristiagrave de ldquofill de deacuteurdquo citen pels LXX etc) laquoDespreacutes lrsquoEsperit lrsquoempeny cap al desert Al desert va passar quaranta dies temptat per Satanagraves srsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo3 Lrsquoesperit laquoempenyraquo Jesuacutes llenguatge simbogravelic biacuteblic El desert eacutes un lloc on vaga lrsquoesperit impur (Mt 1243 par ) perograve tambeacute teacute una significacioacute escatologravegica perquegrave la teacute messiagravenica (Is 403 citat a Mc 13 Mt 33 Lc 176 Jo 123) Els quaranta dies i nits representen un siacutembol comuacute que caracteritza un temps de malediccioacute i de necessitat (els del diluvi Gn 712 els drsquoIsrael al desert Ps 9510 els del dejuni de Moisegraves al Sinaiacute Ex 3428 Dt 918 els drsquoestar Israel

3 Es manteacute la traduccioacute que lliura la Biacuteblia de Montserrat

19

sota el jou dels filisteus Jt 131 els dies que va caminar Elies per a arribar a la muntanya de deacuteu lrsquoHoreb 1R 198) els que Jesuacutes va ser provat laquoSrsquoestava entre les feresraquo una representacioacute del paradiacutes Adam vivia en harmonia amb els animals salvages (Gn 219) Is 116-9 descriu la convivegravencia paciacutefica del demagrave entre animals i entre aquests i lrsquohome (Os 220 Is 6525 Ps 9113 perllonguen les imatges drsquoanimals salvatges esdevinguts no perillosos) el paradiacutes eacutes doncs restituiumlt laquoI els agravengels el servienraquo versemblantment una altra representacioacute del paradiacutes (segons el Midraš Adam vivia de lrsquoaliment dels agravengels) La primera de les tres historietes que conten Mateu i Lluc teacute sens dubte el seu origen en la de Marc i les altres dues srsquohaurien transmegraves cadascuna pel seu cantoacute La interpretacioacute particular de cadascuna no eacutes segura Jesuacutes convertit en un nou Moisegraves amb el paralmiddotlelisme pamannagrave lrsquoaparicioacute drsquoun home poderoacutes la meravella que legitima la seva missioacute En qualsevol cas un home especialment assenyalat un liacuteder en particular relacionat amb el poder Lrsquoorigen potser cal rastrejar-lo en circumstagravencies histograveriques prepasquals Si meacutes no un dels seus deixebles era zelota (Lc 615 par Mc 318 Mt 104) renya els zebedeus quan volen castigar els desagraiumlts (Lc 951-56) i lrsquoombra drsquouna temptacioacute poliacutetica lrsquoacompanya sempre (cf Mc 832 par 119s par 1213-17 par Jo 615 etc) Li demanen signes legitimadors (Mc 811 par Mt 1238s par Lc 1116 238 Mc 1529-32 par) Pilat fa clavar a la creu com a escarni i advertiment laquoel rei dels jueusraquo etc

sect2 Alguacute que eacutes meacutes que un profeta Jesuacutes sersquol veia com un carismagravetic (Mc 122 par) i com un profeta (Mc 615 par 828 par Mt 211146 Lc 716 Jo 419 614 74052 917) agravedhuc amb escepticisme era vist aixiacute pels fariseus (Lc 739 Mc 811 par) Ell mateix es posa com a profeta (Lc 1333 Mt 2331s34-36 par 37-39 par cf Mc 64 par Lc 424 Jo 444) La detencioacute i acusacioacute davant del sanedriacute degueacute ser com a fals profeta (cf el joc de cecs de Mc 1465 par Mc 2263-65) Dt 1820 (cf 136) nrsquoestableix lrsquoexecucioacute Si la possessioacute de lrsquoesperit sant era una caracteriacutestica del profeta se lrsquoatribueix expliacutecitament en un dels mots-ameacuten de Marc (Mc 328s) Expulsa els dimonis per lrsquoesperit de deacuteu (Mt 1828 par Lc 1120) Segons Lc 418-21 (cf Mt 53 par Lc 620 Mt 115 par Lc

20

722) srsquoadjudica la profecia de lrsquoesperit de deacuteu drsquoIs 61 Fa participants als deixebles drsquoaquest esperit els lliura poders contra els esperits impurs (Mc 67 cf Mt 108) lrsquoesperit sant els faragrave costat quan els acusin (Mc 1311) lograveguions com Lc 623-26 par Mt 512 arrengleren els deixebles amb els profetes Que els esments sobre lrsquoesperit sant no siguin molts es deu al fet que no eacutes un teograveleg i li plau meacutes parlar en imatges Per exemple quan diu que eacutes pel dit de deacuteu que expulsa dimonis (Lc 1120) imatge de lrsquoesperit de deacuteu (cf Mt 1228) o quan el lograveguion Jo 737 (cf v39) parla drsquoaquest esperit sota la imatge de lrsquoaigua de vida Tambeacute palesen el seu capteniment profegravetic el llenguatge-ameacuten lrsquouacutes de paralmiddotlelismes els ritmes la preferegravencia per la paronomagravesia etc Tot aixograve ha de ser estimat en conjunt material que es refereix als oriacutegens la comunitat primitiva evitava el tiacutetol de profeta per a Jesuacutes tampoc no nrsquoeacutes cap model la pneumagravetica que srsquohi descabdella (no hi ha en Jesuacutes glossolagravelia) a meacutes a meacutes la concessioacute drsquoesperit sant als deixebles es troba en contradiccioacute amb la concepcioacute posterior que atribueix la devallada de lrsquoesperit per Pentacosta Drsquoaquiacute les dificultats a lrsquohora de compaginar un fet i lrsquoaltre Jo 739a palesa que Jo 738 es refereix a lrsquooferiment de lrsquoesperit de deacuteu mentre que 739b contradiu la crida i la correcta interpretacioacute Fet i fet sembla que el pensament dominant dels jueus contemporanis era que lrsquoesperit de deacuteu srsquohavia extingit amb els darrers profetes (hi ha tanmateix excepcions per exemple els membres de la comunitat de Qumran sersquon senten partiacutecips) Pel cap baix el Nou Testament ho pressuposaria Mc 18 par a propogravesit del baptisme de Joan (cf Ac 192) Ac 217 que cita Joel i drsquoaltres llocs (Rm 823 2 Cor 122 55 Jo 739) a propogravesit de la primitiva comunitat Ara Jesuacutes veu Joan Baptista meacutes que un profeta (Mt 119 par Lc 726) ell mateix eacutes meacutes que Jonagraves (Mt 1241 par Lc 1133) o el Baptista (Mt 1111 par Lc 728) i es teacute per alguacute que completa la Llei i el Profetes (Mt 517 Mt 521-48 Mc 105 par) Aquest laquocompletarraquo (πληρῶσαι) vol dir que srsquoabasta ja la mesura plena que ja eacutes

21

escatologravegica el lograveguion Mt 517 estableix Jesuacutes amb el dret de ser lrsquoenviat escatologravegic4 Jesuacutes viu en lrsquoAntic Testament i totes les seves paraules i obres no srsquoentenen fora drsquoaquest marc Criat en una famiacutelia pietosa (Lc 241 cf Lc 416) serva les oracions dels jueus complidors les tres hores drsquooracioacute (el Šemalsquo al matiacute i a la tarda possiblement la Tephilla cap a les 15 hores) i les benediccions drsquoabans i de despreacutes dels agravepats Va cada dissabte des de petit a la sinagoga Certament resa tambeacute fora de les hores establertes per la pragravectica pietosa social (Mc 135 1432ss par) i ho fa en la seva llengua materna (lrsquouacutes drsquorsquoabba lrsquoensenyament del parenostre cf Mc 1534 etc) El mateix laquosantifiqueu el vostre nom vingui el vostre regneraquo del parenostre es manlleva del Quaddiš (oracioacute aramea que cloiumla la cerimogravenia lituacutergica a la sinagoga) Vol el temple sense mercaders (Mc 1115-18) tractat amb reveregravencia (Mt 2316-22) lliura condicions per a fer lrsquoofrena ritual (Mt 523) fa matar el xai de Pasqua mana seguir el ritual als leprosos (Mt 144) Certament el manament de lrsquoamor supera totes les ofrenes (Mc 1234) o hi hauragrave el nou temple del temps de la salvacioacute (Mc 1438 par) Li agrada especialment el profeta Isaiumles en particular les parts del Deutero-Isaiumles del servent de deacuteu aixiacute mateix li plauen els textos apocaliacuteptics que hi ha en Daniel Cita desenes de salms molts textos del Pentateuc i tambeacute paraules dels altres profetes

Cal dir que Jesuacutes radicalitza la Toragrave per exemple quan es teacute present la prohibicioacute de matar i del divorci recollida ja a Ex 2013s i que accentua a Mt 521s27s La critica en la forma drsquoomissioacute Mt 115s par deixa de banda la venjanccedila contra els pagans que si meacutes no es troba relligada a Is 355s 2918s 611 com ho proven Is 354 2920 612 Lc 416-30 cita (v18s) Is 611s I es deixa laquoi un dia de venjanccedila per al nostre deacuteuraquo La bandeja la Toragrave quan es contraposa a la permissioacute mosaica del divorci (Dt 241) quan prohibeix el jurament (Mt 533-37) i la llei del talioacute (538-42) Jesuacutes ho acabem de veure es creu amb el dret de completar la Llei (Mt 517)

Siacute que srsquooposa radicalment a la Llei oral (Halakagrave) Especialment a la del dissabte Mc 227 diu laquoel dissabte ha estat fet per a lrsquohome i no pas lrsquohome per al dissabteraquo (cf Mc 225s 34 par Mt 125 Jo 722) Lrsquoexcepcioacute en el moacuten jueu era quan hi hagueacutes perill de mort (cf 1M 232ss) malgrat que lrsquouacutes permetria altres coses ordinagraveries (cf Mt 1211 par Lc 145) perograve els deixebles cullen espigues (Mc 223 par) i el mestre guareix (Mc 31-6 par 4 v18 en canvi diu que els esdeveniments anunciats en les escriptures han drsquoacomplir-se tots

22

Lc 1310-17 141-6 cf Jo 59 914) sense haver-hi cap perill Tampoc no fa cas de les prescripcions farisees de neteja de les mans abans dels agravepats (Mc 71-8 el v15 faria referegravencia al que es diu pecaminosament)5 Lrsquoactitud davant la Toragrave la proclamacioacute del final del culte el rebuig de la Halakagrave el seu dret a anunciar la voluntat de deacuteu ndash tot plegat lrsquoacusacioacute de pseudoprofeta el duria a la mort

sect3 Una crida plena de goig laquoSrsquoha complert el temps i eacutes a prop el regne de deacuteu convertiu-vos i creieu en el missatge joioacutesraquo (Mc 115 cf Mt 423 935 Lc 443 81 i drsquoaltres) El sumari de Marc (i de Mateu i Lluc) palesa el punt central de lrsquoanunci de Jesuacutes el regne de deacuteu Dues soacuten les caracteriacutestiques de lrsquouacutes que en fan els sinograveptics del terme βασιλεία per a la caracteritizacioacute del senyoreig de deacuteu (τοῦ θεοῦ

τῶν οὐρανῶν)6 el nombre de vegades que el trobem (molt meacutes gran comparat amb drsquoaltres escrits antics i contemporanis) i la quantitat de girs nous sense paralmiddotlels en drsquoaltres autors Lrsquoexpressioacute srsquousa gairebeacute sempre en el sentit dinagravemic de lrsquoexercici drsquouna autoritat el senyoreig de deacuteu (quelcom molt oriental i molt poc occidental) la realitzacioacute de lrsquoideal de justiacutecia sobre la terra com a rei protector drsquoorfes de viacutedues de pobres de febles de desvalguts Lrsquoantic judaisme defensa el senyoreig reial de deacuteu sobre Israel (cf Dn 431) el qual el jueu reconeix diagraveriament amb el Šemalsquo ocorre que ara tot eacutes amagat i capgirat perograve el regnat de deacuteu abarcaragrave tots els pobles que no podran sinoacute sotmetre-srsquohi (cf Dn 244) El Quaddiš santifica el nom de deacuteu i prega per la irrupcioacute del seu regne

La sola referegravencia al Quaddiš del parenostre (laquovingui el vostre regneraquo) fa adonar-nos que Jesuacutes usa el concepte malkuta en sentit escatologravegic Aquest esdeveniment futur (i proper) explica que alguns no experimentin la mort (Mc 91) o la precaucioacute davant del judici final (cf Mc 943-48) Srsquoexpressa en imatges a traveacutes de lrsquoagravepat escatologravegic on trobem Jesuacutes mateix (Mc 1425) Abraham Isaac Jacob els profetes i gent drsquoarreu (Lc 1328-29) tots

5 Mt 233 (laquotot allograve que us diguin doncs fer-ho i observeu-ho perograve no obreu com ells obren perquegrave diuen i no fanraquo) hauria drsquoentendrersquos amb un to irogravenic i fer ressaltar sobretot la segona meitat 6 Lrsquoexpressioacute original faria laquoregne de deacuteuraquo laquoregne del celraquo seria el circumloqui que evita el nom de deacuteu propi drsquouna agravembit judeocristiagrave

23

laquosrsquoasseuran a la taula del regne de deacuteuraquo Ja eacutes a prop (Mc 115) Per tant Jesuacutes es refereix a Dn 244 amb un clar sentit escatologravegic i a Dn 727 (el poble dels sants de lrsquoaltiacutessim rebran el regne el senyoreig cf Lc 1232) En la mesura que el concepte malkuta eacutes un circumloqui jueu per a evitar el nom de deacuteu tot plegat vol dir que srsquoanuncia que deacuteu eacutes a prop agravedhuc que ja eacutes aquiacute Lrsquoapocaliacuteptica jueva especialment amb Joan Baptista apuntava tambeacute lrsquoadveniment de la fi Allograve progravepiament nou de Jesuacutes rau en la proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia Aquesta irrupcioacute del regne de deacuteu es prefigura en cada victograveria sobre la forccedila del mal (guariments) en lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Ja eacutes aquiacute eacutes imminent ho palesa amb paraules i amb obres

Es tracta drsquoun missatge indubtablement exhultant per a lrsquohome en la mesura que comenccedila la transformacioacute de tot Srsquoestagrave arribant a la nova plenitud el present regalima la renovacioacute de la realitat Per aixograve srsquoanuncia no sols que el temps eacutes limitat i que ja arriba el regne sinoacute sobretot com eacutes el senyoreig de deacuteu que ve i del qual hi ha ara els senyals de la seva presencia Aixograve ho mostra el lograveguion Lc 722s (par Mt 115s)7

laquoels cecs hi veuen els coixos caminen els leprosos soacuten purificats els sords hi senten els morts ressusciten els pobres reben lrsquoanunci del missatge joioacutes i sortoacutes aquell que no srsquoescandalitzaragrave de miraquo El lograveguion combina material de Is 355ss i 2918s amb Is 611s (emparentat srsquohi troba Lc 416-21 que torna a citar Is 611s) les imatges de la llum per als cecs del so per als sords dels crits drsquoalegria per als muts expressaven per a tots els pobles antics drsquoOrient els temps de la salvacioacute I la llista podria estendrersquos meacutes i meacutes soacuten sols

7 Tal com estagrave situat seria la prova davant dels deixebles de Joan que Jesuacutes eacutes lrsquoesperat Perograve no seria pas el seu sentit original les referegravencies a Isaiumles no ho permetrien estimar aixiacute

24

exemples per a palesar que es venccedil el dolor la por el patiment El regne que es prefigura aquiacute per a aquell que en fa cas del que diu i fa Jesuacutes del qual lrsquoarribada ja eacutes imminent representa el capgirament de les relacions drsquoexclusioacute la restauracioacute de la comunitat malmesa entre deacuteu i lrsquohome8 La recerca criacutetica de les narracions miraculoses en els evangelis es fa drsquoacord amb quatre nivells (1) aquestes histograveries es redueixen considerablement quan se les estudia des del punt de mira de la criacutetica textual i literagraveria (2) Hi ha una segona reduccioacute quan se les compara amb les histograveries miraculoses rabiacuteniques i helmiddotleniacutestiques (lrsquoantic orient tenia com a normal que hi hagueacutes miracles i com a quelcom que agrada que hi sigui la primitiva esgleacutesia participava del gust pels miracles que hi havia en el seu temps) (3) Lrsquoanagravelisi histogravericoformal de les narracions miraculoses permet distingir la capa meacutes recent helmiddotleniacutestica i la palestina lrsquohelmiddotleniacutestica descriu Jesuacutes com a traumaturg la palestina posa Jesuacutes al centre (4) A traveacutes drsquouna criacutetica meacutes aguda i de la corresponent minva de material srsquoarriba a un nucli transmegraves que remunta als esdeveniments de les actuacions de Jesuacutes aquest nucli fa referegravencia al guariment de mals psicogegravenics lepra paragravelisi i ceguesa tot allograve a la qual cosa pot aplicar-se una teragravepia per alguna mena drsquoinduccioacute Basta saber la situacioacute dels malalts mentals en temps de Jesuacutes i com sersquols veia per a entendre que els evangelis en parlin com en parlava tothom Jesuacutes srsquoenfronta doncs a aquest moacuten del mal cada victograveria sobre la forccedila del mal eacutes una manifestacioacute del temps de la salvacioacute que ja irromp lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Eacutes una prolepsi de lrsquoeacuteskhatos Un exemple clau drsquoaixograve eacutes el lograveguion de Lc 1018 laquojo veia Satanagraves de sobte expulsat del cel que queia com un llamp sobre la terraraquo Eacutes lrsquoinici del final de Satanagraves (cf Ap 127-9) i lrsquoexpulsioacute de dimonis anuncia la victograveria completa sobre Satanagraves Tot aixograve ocorre ara i meacutes es presenta el paradiacutes (Lc 1019 cf Mc 113 laquosrsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo) els noms dels salvats es troben en el llibre dels vius (Lc 1020) ndash tot plegat el venciment de Satanagraves la innocegravencia de les feres salvatges lrsquoapuntament dels noms soacuten motius drsquoun canvi radical drsquoun nou Edegraven Les festes de noces (sovint siacutembol de la salvacioacute) han comenccedilat hi eacutes lrsquoespograves hi ha joia i no eacutes possible el dejuni (Mc 218s) La llum

8 Lrsquoescagravendol de Lc 723 es refereix a no rebre amb mals ulls la reconciliacioacute de deacuteu amb els marginats i els rebutjats sobre els fariseus cf II sect6

25

brilla (Mc 421 par) el fulgor de la ciutat de deacuteu resplandeix ja ara dalt de la muntanya enmig de la fosca del moacuten (Mt 514) Ha arribat lrsquohora de la sega (un siacutembol dels temps salviacutefics en les paragraveboles) els camps estan madurs (Mc 48 par Mt 937 par) demaneu que hi hagi treballadors per a la collita (Mt 938 par) Aprengueu de la figuera quan eacutes primavera rebrota (Mc 1328s) canvi doncs de mort a vida Hi ha un nou vi (Mc 222 par) el vi siacutembol del nou temps Al fill retrobat se li lliura un vestit de festa (Lc 1522) Hom es posa el vestit de noces (Mt 2211) No es cus al vestit vell un pedaccedil de roba nou (Mc 221 cf He 111s Ac 1011 par 115) la nova realitat deixa enrera els temps anteriors Es lliura als infants el pa de vida (Mc 724-30 par) siacutembol (amb lrsquoaigua de vida cf Jo 41014 737s) dels dons de paradiacutes La pau de deacuteu srsquoofereix ja ara es decideix ja ara el judici (Mt 1011-15 par Lc 105-11) ja ara es lliga i es deslliga la sort dels homes (Mt 1619 1818)9 Tambeacute les obres de Jesuacutes palesen aquest laquoja araraquo lrsquoexpulsioacute dels mercaders del temple acompleix laquoja araraquo Za 1421 (laquono hi hauragrave cap meacutes mercader al temple de Jahvegrave-Sabaot aquell diaraquo) malgrat que circumscriu la seva cura a Israel guareix pagans (Mc 724-30 par Mt 1521-28 Mt 85-13 par Lc 71-10) com a anticipacioacute indicacioacute de la basileia que irromp Els deixebles soacuten afortunats de viure aquest moment (Lc 1023s par Mt 1316s) el de lrsquoentrada del regne Ho han de proclamar tambeacute de paraula i drsquoobra (Mt 107s) En lrsquoantic judaisme i en el contemporani als evangelis mai no srsquohavia proclamat la irrupcioacute del regne de deacuteu mentre que la primitiva comunitat cristiana proclamaragrave meacutes aviat la mort i la resurreccioacute del mestre

9 Lrsquoescatologia presegraventica eacutes arreu de lrsquoevangeli de Joan Basti recordar laquoperograve ve lrsquohora i eacutes ara que els veritables adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat que aixiacute soacuten els qui vol el Pare per adoradorsraquo (Jo 423) laquous ben aseguro que ve lrsquohora i eacutes ara que els morts escoltaran la veu del Fill de deacuteu i els qui lrsquohauran escoltada viuranraquo (Jo 525) amb la seva transformacioacute lrsquohome passa de la mort a la vida

26

Jesuacutes anunciava la imminent arribada del regnat de deacuteu i de la transmutacioacute dels ordres del seu temps La proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia es dreccedila sense dubte com el centre de lrsquoevangeli Aquesta consciegravencia escatologravegica independentment de les seves influegravencies encarnava eficaccedilment la radicalitzacioacute de la referegravencia al sagrat urgia que lrsquohome considereacutes la importagravencia real dels afers i avisava a tort i a dret de la necessitat de la conversioacute Certament no es tractava drsquouna proclama de mal averany drsquoalguacute que desitgeacutes el pitjor o que fes acreacuteixer lrsquoangoixa dels homes quan Jesuacutes no exigia a tots el mateix lliurament a la causa de la predicacioacute ni la radicalitat del missatge comportava lrsquoabandoacute de les feines de cadascuacute del seu lloc de la famiacutelia etc establerts els miacutenims en lrsquoamor no srsquohi pressuposa a priori la mesura que cadascuacute en volia lliurar no perquegrave espereacutes quelcom sinoacute per la mateixa alegria de fer-ho el propi Jesuacutes no se nrsquoestagrave de menjar i de beure i celebra amb els seus els agravepats que prefiguren el regnat de deacuteu etc La insistegravencia en la vinguda del final no eacutes per a fer por sinoacute meacutes aviat un aviacutes per a trobar-se preparat a un esdeveniment que nomeacutes pot entendrersquos com a desitjat com a final feliccedil per a aquells eacutes clar que ja comprenen que lrsquoordre a venir no pot seguir sent un ordre que mira cap a un sol costat Una part important de les paragraveboles i de les paraules que es pot fer meacutes o menys recular fins a Jesuacutes es mou dins drsquoaquest horitzoacute escatologravegic comenccedilant pel mateix parenostre Certament lrsquoanhel del regnat de deacuteu i la seva prefiguracioacute deurien somoure els cors talment com encara ho poden fer avui La previsioacute drsquoun final introdueix a una transformacioacute de les condicions de vida de jerarquies de valoracions etc indubtablement meacutes justa meacutes feliccedil meacutes drsquoacord amb les coses un final que representa la realitzacioacute de lrsquoesperanccedila dels homes la utopia que es prefigura sota siacutembols i imatges etc i que es capaccedil de commoure lhome davui en lrsquoaccepcioacute que un tal fantasieig plasma a les palpentes lrsquoanhel humagrave de renovacioacute i de perduracioacute i en lrsquoaccepcioacute que tot es fa animat per la dimensioacute sagrada Es tracta de la presentacioacute brillant drsquouna tensioacute escatologravegica que esdeveacute tensioacute sagrada perograve la tensioacute sagrada manifesta palpablement el que de debograve soacuten les coses i els esdeveniments quegrave eacutes important i quegrave no i eacutes capaccedil de comprometre la totalitat de la vida El missatge escatologravegic eacutes una crida a la conversioacute i a la sacralitat del moacuten des de les imatges i les paraules La crida escatologravegica hauria de permetre de deixar pas a lrsquoexperiegravencia de deacuteu com a vocacioacute Tot aixograve vol dir que la tensioacute escatologravegica srsquohauria de traduir en quasevol cas en tensioacute sagrada i que valdria per avui el que valia llavors que no hi ha una mesura universal de resposta perquegrave cadascuacute es troba en unes

27

circumstagravencies diferents que un mateix ha de concloure quines soacuten les seves responsabilitats i radicalitats Sens dubte la tasca quotidiana de molts homes transcorre drsquoacord amb un tarannagrave ordinari perograve no shauria de superar la tensioacute dialegravectica entre una experiegravencia radiant del sagrat i els afers de cada dia Versemblantment lrsquoentusiasme sagrat duu a totes les formes de prefiguracioacute drsquoun nou ordre de totes les coses els homes tanmateix que es troben en tensioacute sagrada no la poden superar El missatge escatologravegic la fa present accentua la necessitat drsquouna conversioacute cap al sagrat Lrsquoanunci de Jesuacutes no era doncs important perquegrave srsquoacompliacutes lrsquoesdeveniment sinoacute per la cagraverrega de tensioacute sagrada que implicava Quegrave decantagrave o afavoriacute la conviccioacute drsquoun final sembla quelcom que va dependre de moltes conversions interiors a partir drsquoinfluegravencies externes No sembla que shagi drsquoestimar un escagravendol que arribeacutes a la necessitat de fer present la fragilitat i caducitat de lrsquoordre drsquoaquest moacuten Car Jesuacutes era un home del seu temps i de condicioacute jueva10 Tanmateix una qualsevol de les plurals maneres en les quals es modelen els siacutes intencionals drsquouna completesa del moacuten que palesen de mil formes mil joies amb tots els malgrats que es vulguin no estan pas a la disposicioacute drsquoun home de manera que li calgueacutes sols portar-los a colmiddotlacioacute Aquells siacutes del moacuten soacuten es troben a magrave drsquoacord amb un designi rar en escarides ocasions al cap i a la fi soacuten experiegravencies sagrades i lrsquoexperiegravencia es lliura de vegades drsquouna manera que manifesta les dependegravencies de tota mena de lhome respecte del pathos Aixograve tambeacute acondueix a no saber com orientar-se (cf Mc 1534)

sect4 Els patiments del final el judici la gehenna

Tanmateix el gaudi del regne que ja es fa present srsquoacompanya tambeacute de lrsquoaviacutes de lrsquoacompliment de tot el cicle histograveric i de la transformacioacute darrera de les condicions drsquoinjustiacutecia de dolor de mal Des drsquoaquest punt de mira la profusioacute drsquoimatges i la representacioacute de forces sobrenaturals presents arreu de les paraules en boca de Jesuacutes sorprenen Sembla una paradoxa que hagi arribat fins a avui un llenguatge amb regust idolagravetric (ho eacutes una cosificacioacute

10 El discerniment entre la irrupcioacute ja ara de la basileia i la seva manifestacioacute expliacutecita final seria des drsquoaquest punt de vista irrellevant Ni serveix de res meacutes capir una renovacioacute futura ni se la pot imaginar millor irrompent ja ara lrsquoun fet i lrsquoaltre deriven la seva eficagravecia de lrsquoexperiegravencia del sagrat i de les seves dimensions i no poden anar enllagrave seu

28

qualsevol de lrsquoexperiegravencia de deacuteu) i amb to apocaliacuteptic per tant amb imatges del tall miacutetic eacutes a dir que gaudeixen de forccedila (significacioacute) sagrada i imaginativa i que narren allograve que srsquoesdevindragrave La sorpresa srsquoesvaeix quan es teacute present que Jesuacutes eacutes jueu amb tot el que aixograve comporta (cf per exemple sect3 i sect7) Hi ha un reguitzell drsquoindicacions de tot tipus arreu dels evangelis que avalen la proximitat del final Cal veuren algunes La paragravebola de la figuera serveix per a lrsquoanunci del final (Mc 1318s) La basileia (eacutes a dir deacuteu) eacutes a la vora (Mt 107 par Lc 109 Lc 92060 1011) El parenostre ensenya a pregar per la vinguda ragravepida del regne Totes les paragraveboles i imatges que adverteixen del caragravecter sobtat dels uacuteltims esdeveniments o que avisen a estar alerta pressuposen que no nrsquohi ha per molt Tambeacute ho apunten els mots referits als tres dies O la referegravencia de Joan Baptista el nou Elies que segons Malaquies (Ml 323) arriba abans del gran i terrible dia de Jahvegrave O Lc 1020s on possiblement caldria interpretar v21b en futur a la llum de Lc 1023s Cal no perdre temps prenent comiat dels teus (Lc 961s) o servant els dies de dol pel difunt (Mt 821s par Lc 959) A Lc 104 es recomana als deixebles de no saludar ninguacute pel camiacute la urgegravencia de la predicacioacute mana no anar de carabana amb drsquoaltres Cal defensar que Mc 1310 (par Mt 2414) i Mc 149 (par Mt 2613) no permeten suposar que Jesuacutes hagueacutes utilitzat el terme lsquoevangelirsquo (usa sempre lsquoevangelitzarrsquo el substantiu no tenia valor religioacutes) i en conjunt cal relativitzar-ne el contingut (hi ha expressions que soacuten del propi Marc) Jesuacutes estagrave enviat sols a Israel (Mt 1524) i mana als deixebles que srsquohi circumscriguin (Mt 105s) els pagans srsquoaplegaran al final del temps al regne (Mt 811s par Lc 1328s) no caldria esperar el seu anunci a tots els pobles Srsquoadverteix que si no es converteixen tots acabaran com els galileus occits per Pilat o els morts per la caiguda de la torre de Siloegrave (Lc 131-5) Tot aixograve vol dir que ha de passar molt aviat El diluvi eacutes davant de la porta (Mt 2437-39 par Cf 724-27) la destral eacutes llesta espera i no talla encara la figuera (Lc 136-9) Cal no diferir la conversioacute (paragravebola de les deu noies Mt 251-12 dels convidats al regne de deacuteu Lc 1415-24 par Mt 221-10 de lrsquoanada al jutge Mt 425s par Lc 1257-59 de lrsquoadministrador malversador Lc 161-8) En les catorze vegades que surt laquoaquesta generacioacuteraquo (ἡ γενεὰ αὕτη Mc 812a12b38 919 1330 Mt 1116 par 1239 par 41s par 45 164 2336 par Lc 113050 1725) srsquohi fa referegravencia sempre per a renyar-la a allograve que

29

srsquoesdevindragrave a aquells als quals srsquoadreccedila Jesuacutes Sembla difiacutecil de no entendre-ho a partir drsquoun temps final que ja arriba Els seus enviats no hauran acabat drsquoanunciar el regne de deacuteu arreu drsquoIsrael que ja vindragrave el fill de lrsquohome (Mt 1023) Els patiments i martiris (Mc 835 par 1038s par 1312 par Mt 102128 par 34 par etc) que caldria interpretar a Mc 91 (laquoUs asseguro que nrsquohi ha alguns dels aquiacute presents que no moriran abans que hagin vist venir amb poder el regne de deacuteuraquo) no durarien molt temps (cf tambeacute Mc 1320 par Mt 1023) La paragravebola del jutge i la viacutedua (Lc 181-8) srsquoentendria des de tot aixograve que diem Jesuacutes no beuragrave vi laquofins que vingui el regne de deacuteuraquo (Lc 2218) la renuacutencia sembla pressuposar que aixograve no eacutes molt lluny Tambeacute ho faria la periacutecopa de Getsemaniacute (Mc 1432-42 par) en el cas de lrsquoencert que prega no pas per una simple sortida de la situacioacute (hauria pogut fugir) sinoacute amb una referegravencia escatologravegica per fer arribar el regne sense necessitat del patiment Les paragraveboles del servent fidel i prudent (Mt 2445-51 par) la de les deu noies (Mt 251-13) la dels deu talents (Mt 2514-30) amb drsquoaltres textos com Mc 1335 (cf Mt 2443 par) compten en els evangelis amb el retard de la parusia perograve probablement llur sentit originari estaria marcat meacutes aviat pel caragravecter sobtat de la fi i srsquoadreccedilarien als qui no fan cas de la bona nova El temps per a lrsquoarribada del final es pot escurccedilar per causa dels elegits (Mc 1320 par) o allargar esperant la conversioacute (cf Lc 136-9) El parenostre ensenya a pregar que laquovingui el vostre regneraquo (cf Lc 187) deacuteu escolta lrsquooracioacute i la intercessioacute (Lc 138s 2231s) i pot canviar els seus designis

En els sinograveptics hi ha dues tradicions apocaliacuteptiques diferents la de Lc 1720-37 que concorda amb les paragraveboles i amb les imatges que usa sovint Jesuacutes on srsquoadverteix meacutes aviat del caragravecter sobtat dels finals dels temps ndash i la de Mc 131-37 que trobem ampliada a Mt 211-2546 i molt modificada a Lc 215-36 tradicioacute que estagrave a prop de 2Te 21-12 i de lrsquoapocalipsi de Joan on srsquoaccentuen els senyals de preludi Aquesta segona tradicioacute oferiria una resposta de la primitiva comunitat al retard de la parusia Jesuacutes hauria advertit doncs de lrsquoarribada del final Sens dubte hauria previst que ell seria mort i que els seus deixebles patirien Hauria avisat que srsquoesdevindria drsquoimprevist que cauria com un llamp Els pitjors mals amenacen aquells que no es converteixen (Lc 131-5) Les dones de Jerusalem han de plorar per elles i pels seus fills (Lc

30

2328-31) Lrsquouacuteltima generacioacute ha de fer penitegravencia per la totalitat de la culpa que hi ha en els seus pares (Lc 1149-51 par Mt 2334s) Veureu abans lrsquoabominacioacute de la desolacioacute (Mc 1314 par cf Dn 1131 1211) el pseudocrist El temple seragrave destruiumlt (Mc 132) i tres dies meacutes tard es bastiragrave un nou temple (Mc 1458 par) No hi ha descripcioacute de tot aixograve Jesuacutes no entra en detalls Sols diu fugiu (Mc 1314b-20) Caldragrave anar de pressa (Lc 1731 Mc 1315s par) En acabant lrsquoagravengel de deacuteu destria ndash hi ha judici ndash els salvats i els repudiats (Mt 2440-41 Lc 1734-35) srsquoobre la gehenna lrsquoinfern de foc final Els evangelis en parlen prou realiacutesticament i hi implica tot lrsquohome (Mc 943-48 Mt 254146) En Jesuacutes la gehenna eacutes lrsquoobscuritat (Mt 812 2213 2530) lrsquoexclusioacute doncs de la llum de deacuteu laquoels cridats soacuten innombrables perograve no tants soacuten elegitsraquo (Mt 2114 cf Lc 1323-24) etc No sinsistiragrave mai prou (cf sect7) que una visioacute drsquoun deacuteu que premia i que castiga reflecteix meacutes aviat la responsabilitat de leacutesser humagrave i no diu pas res progravepiament de lrsquoexperiegravencia de deacuteu mentre que hi ha unes condicions socials de transmissioacute de la cultura El que els evangelis posen en boca de Jesuacutes no es manteacute avui el llenguatge que srsquohi usa ara eacutes estrany cal rebutjar un qualsevol supogravesit drsquoun laquodeacuteuraquo pseudoidolitzat i del que aquest faria sobretot cal superar definitivament lrsquoestretor que representa una voluntat de dissort per a uns homes Lrsquoexperiegravencia del sagrat eacutes sempre la drsquoun siacute Ocorre que malgrat lrsquoargot escatologravegic lhome davui encara eacutes capaccedil a traveacutes seu de llegir-hi tota la positivitat que hi ha en Jesuacutes com a experiegravencia de deacuteu Les visions i les imatges soacuten turbulegravencies drsquoun home que adverteix que cadascuacute se salva o es condemna la gehenna eacutes ara i aquiacute instalmiddotlada dins de cada home ndash i el siacute a la vida eacutes per a tothom sense exclusioacute Jesuacutes parla com un jueu la universalitat de Jesuacutes rau que malgrat aixograve un hom sigui capaccedil drsquoabraccedilar-hi el sagrat Molt aviat les tradicions cristianes tancaren el cicle drsquoaparicions amb lrsquoascensioacute de Jesuacutes i diferiren la seva tornada (parusia) al final dels temps i del judici final (escatologia) Tant lrsquoascensioacute al cel com la parusia i els esdeveniments escatologravegics illustrarien els canvis que srsquoesdevingueren en els cercles cristians a partir del fet que lrsquoexaltacioacute del fill de lrsquohome i el final de lrsquoordre actual del moacuten no haurien arribat minus no hi havia encara parusia minus ni eren imminents

31

Mentre lrsquoascensioacute interrompiria a la pragravectica la segraverie drsquoaparicions el trasllat drsquoun final cap endavant amb la tornada de Jesuacutes el judici final la resurreccioacute dels morts amb tots els precedents apocaliacuteptics del cas etc si distensionava la dimensioacute sagrada que ho creu imminent o ja comenccedilat mentre ho mantindria laquoper a lrsquoesdevenidorraquo seria capaccedil igualment de mantenir la tibantor del sagrat en tant que urgeix a estar preparats El futur dels homes i del moacuten esdevindria fantasiat a partir drsquoun tensioacute i drsquouna expectativa sagrades agravedhuc drsquouna irrupcioacute de deacuteu com a experiegravencia de deacuteu La forccedila escatologravegica passaria a ser exigegravencia i reclam la parusia nova experiegravencia de Jesuacutes etc No sembla que es pugui abandonar la tensioacute sagrada sense banalitzar-se i fer-ho drsquoacord amb el do de cadascuacute Certament no hi ha avui les condicions socials que feien bones les fantasies les llegendes els afers meravellosos etc Ni el missatge de Jesuacutes ni la joia pasqual ni la imatge postpasqual drsquouna parusia i final dels temps tenen drsquoaltra forccedila que la que es deriva de la tensioacute sagrada que proposen laquoEs ist die wichtigste Funktion der Eschatologie daβ sie das Wissen um die Gnadenfrist wach erhaumlltraquo11 iquestAcabaragrave el moacuten Llevat del que es pot dir en nom de la ciegravencia no sen sap res meacutes drsquoaixograve el futur del moacuten com a experiegravencia sagrada el tensa en fa una grandiosa expectativa mentre els afers resten tal qual Quegrave seragrave de tots els homes no se sap progravepiament i el moacuten no pot ser cridat cap a deacuteu quan eacutes en el moacuten que nrsquohi ha experiegravencia El sentit de la histograveria dels homes i del moacuten restaria hipotecat en aquesta expectativa dels homes i del moacuten per la qual hi ha una experiegravencia sagrada El sentit de la histograveria i del moacuten restaria subsumit com a experiegravencia sagrada mai no el sabriacuteem o no en sabriacuteem res meacutes Aixiacute com la nocioacute de creacioacute sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels oriacutegens (passat) aixiacute lrsquoescatologia sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels finals (futur) Mai no se superaria la tensioacute mai no se la podria superar sense fer trampa Arreu valdria que ha drsquohaver-hi experiegravencia arreu que no es tracta de teoritzar sinoacute drsquoafirmar-se un hom com una veu expectant afirmativa atengui per darrera cap al passat o per davant cap al futur allograve que srsquoofereix com el saber meacutes clar iquestHi hauragrave judici final Un hom ja ho ha insinuat quan bescanvia mala voluntat per un voler ben intencionat quan la salvacioacute esdeveacute clariacutecia de la

11 JJeremias Neutestamentliche Theologie Part primeraDie Verkuumlndigung Jesu Gerd Mohn Guumltersloh 1973 (2ordf edicioacute) pagraveg140 Srsquoobservaragrave lrsquoimportant manlleu que fa el present treball de les obres drsquoaquest estudioacutes

32

condicioacute humana i la condemna lrsquoestultiacutecia llavors el judici final sersquol fa cadascuacute en aquesta vida Si sestagrave convenccedilut que independentment de tot aixograve no hi ha cap altra condemna ni cagravestig quan hi ha prou maneres joioses de gaudir de deacuteu com a experiegravencia aquestes confirmarien que una qualsevol actitud que prengui lrsquohome es pot superar minus i mereix ser superada minus per la crida a tots i arreu malgrat el que els homes fan o les atrocitats que hagin fet en una expectativa que sols pot ser un siacute que els estintola en lrsquoexperiegravencia per la qual la de deacuteu no eacutes simplement la del moacuten malgrat que tambeacute ho sigui i de no saber ben beacute com entomar-ho tot iquestEs ressuscitaragrave No sembla important que un hom sesvaeixi o no amb la mort quan la sort de lrsquohome estagrave en joc ara i aquiacute Si meacutes no en aquesta mena de sentiments extrems shi expectaria alguna positivitat desconneguda La imatge drsquouna resurreccioacute final realitzaria fantasiosament la solucioacute drsquoun doble interrogant el que proveacute de la constatacioacute que els humans moren i lrsquoexperiegravencia del sagrat que parla drsquoun siacute a la vida Lrsquoescatologia de la resurreccioacute dels morts al final dels temps foacutera una projeccioacute de lrsquoescatologia de cada home el seu siacute sagrat a la vida faria de testimoni lrsquoexperiegravencia de deacuteu en Jesuacutes exemplificaria que Jesuacutes no srsquoacabagrave amb la mort del Jesuacutes histograveric i que eacutes la penyora de la progravepia afirmacioacute a la vida Tot plegat pot semblar una bogeria perograve eacutes drsquoaixograve que sen tindria experiegravencia Els humans estarien cridats a la vida malgrat tots els perograves nrsquoignorarien les circumstagravencies en tindrien certesa per lrsquoexperiegravencia de Jesuacutes minus io per lexperiegravencia de deacuteu

sect5 El fill de lrsquohome Les referegravencies a Jesuacutes com a fill de deacuteu soacuten secundagraveries excepte Mt 1127 par Lc 1022 on tenen tot un altre sentit (cf sect9) Lrsquoabundant uacutes en lrsquoevangeli de Joan drsquoun absolut ὁ υἱὸς sense complement del nom o pronom personal no eacutes de cap manera palestiacute tambeacute eacutes aliegrave al judaisme palestiacute el tiacutetol de fill de deacuteu com a messiagravenic El mateix tiacutetol de messies referit a Jesuacutes srsquoha de prendre sempre com una font secundagraveria (malgrat i tot que Mc 829 par pugui tenir algun fons histograveric) Evita versemblantment per raons de la seva cagraverrega poliacutetica anomenar-se fill de David (cf perograve Mc 1458 par 1235-37 par)

33

En canvi no hi hauria motiu per a negar lrsquoautenticitat del seu uacutes de lrsquoexpressioacute laquoel fill de lrsquohomeraquo (ὁ υἱὸς τοῦ ἀνθπώπου) Respecte de lrsquoexpressioacute cal dir el seguumlent

1 Tradueix una expressioacute comuna aramea (barrsquoaumlnaša) que exemplifica una significacioacute genegraverica (laquohomeraquo laquoun homeraquo laquoalguacuteraquo)

2 Srsquousa tambeacute com a tiacutetol al llibre de Daniel (Dn 713) que interveacute enmig drsquouna visioacute (Dn 71-14) que despreacutes srsquointerpreta (Dn 715-28) Es tracta drsquouna figura drsquoexaltacioacute i drsquoentronitzacioacute que simbolitza els laquosants de lrsquoAltiacutessimraquo per tant conteacute una significacioacute colmiddotlectiva Cal accentuar que el fill drsquohome laquoarribagrave fins al Vell venerableraquo hi ha doncs un moviment de baix cap a dalt

3 Lrsquoapocalipsi jueva antiga posterior sense excepcioacute interpretagrave el fill drsquohome de Dn 713 com un sol individu Tambeacute la literatura rabiacutenica associa fill drsquohome i messies Val la pena dafegir si meacutes no el seguumlent els jueus esperaven un messies de caragravecter nacional un cap alliberador del jou dels romans Els textos apocaliacuteptics tambeacute participaven drsquoaquesta espera messiagravenica de trets nacionals a lrsquohora de parlar del fill de lrsquohome malgrat que srsquoesforcen a fer veure que proveacute de lrsquoaltre moacuten no exclouen que gaudeixi drsquouna significacioacute universal i alguns lrsquoapropen a la figura del servent de deacuteu del deutero-Isaiumles 4 Sembla que els evangelis hagin capgirat de vegades lrsquoexpressioacute amb el significat comuacute per la del tiacutetol apocaliacuteptic o beacute hagin usat el tiacutetol alliacute on no hi era Lrsquoexegravegesi perograve mantindria una colla de lograveguions on no ocorreria ni una cosa ni lrsquoaltra i que permetria lliurar algun esquema Per exemple quan la persecussioacute de la comunitat arribi al seu punt agravelgid com un llamp (Mt 2427 par Lc 1724) no esperat (Mt 243739 par Lc 1726 sense parallel 1730) srsquoacompliragrave la visioacute de Dn 713 Embolcallat de nuacutevols rodejat drsquoestols drsquoagravengels el fill de lrsquohome es mostra en la glograveria divina (Mc 1326 cf Jo 151) Srsquoasseu prop del tron a la dreta de deacuteu (Lc 2269) i envia el seu agravengel a arreplegar els escollits des dels quatre vents (Mc 1327) Ha de jutjar (Lc 2136) amb els dotze representants de les dotze tribus (Mc 1928 par Lc 2230 cf Dn 79s 1 Cor 62s)

34

5 A lrsquoapocaliacuteptica antiga jueva com en els evangelis el tiacutetol de fill de lrsquohome eacutes de glograveria i drsquoexaltacioacute Perograve en els escrits neotestamentaris se suposa un moviment de dalt cap a baix Un tal moviment iquesteacutes la representacioacute des de Jesuacutes meacutes antiga del fill de lrsquohomeiquestsadmetragrave en concordanccedila amb Dn 713s i lrsquoHenoc etiogravepic un sol proceacutes el de lrsquoenaltiment i glorificacioacute en una ascensioacute cap a deacuteuiquesthi hauria hagut una posterior escissioacute entre una ascensioacute i asseguda a la dreta de deacuteu drsquouna banda i la parusia al final dels temps drsquouna altra Si meacutes no els primers esments drsquouna parusia com un moviment de dalt a baix es troben a 1Te 110 219 313 416 523 Perograve el propi terme en els evangelis sols es troba a Mateu (243273739) I es podria defensar si meacutes no que Lc 2269 representa una tradicioacute meacutes simple i primera respecte al seu paralmiddotlel Mc 1462 mdash que Lc 2269 posat al costat de Lc 2426 Jo 31314 1223 etc o fins i tot de Mc 1326-27 que cita Dn 713 apunta la simple ascensioacute cap a deacuteu En el cas que una tal vinguda entre nuacutevols de Mc 1326 fos originagraveriament un moviment cap a deacuteu llavors potser caldria assumir-ho per a drsquoaltres llocs on es parla tambeacute drsquouna vinguda del fill de lrsquohome (Mc 838 Mt 1023b tambeacute Mt 1928 par Lc 2229 Mt 2531 no diria res drsquouna vinguda a la Terra sinoacute sols esmentaria lrsquoentronitzacioacute del fill de lrsquohome) Pel cap baix cap admetre que no hi ha res de segur 6 El tiacutetol del fill de lrsquohome en els evangelis evitaria el messianisme poliacutetic mentre expressaria la universalitat de la seva exaltacioacute (cf Mt 25 31-46) donaria forces als seus davant les tribulacions i les temptacions (Mc 1326 par Mt 242737b = 39b par Lc 172426 Mt 1023 Lc 1722-30 188 2136) i mantindria la separacioacute entre el present i una futura entronitzacioacute amb lrsquouacutes de la tercera persona referit al fill de lrsquohome Amb la figura del fill de lrsquohome Jesuacutes srsquoapropia de tot allograve que pogueacutes ser motiu drsquoesperanccedila del poble jueu Es tracta drsquoun tiacutetol amb unes atribucions suficientment ambivalents per tal drsquointerpretar-lo de meacutes drsquouna manera sempre si meacutes no com a alguacute que eacutes molt a prop de deacuteu exaltat i entronitzat Basti portar a colmiddotlacioacute els drets que creu tenir Jesuacutes respecte de la Llei (sect10) la seva condicioacute de fill (sectsect8-9) el fet que no cal excloure absolutament que es veieacutes com un servent de deacuteu (sect12) etc per tal

35

drsquoadonar-se per quegrave un hom defensa que hi ha aquiacute alguacute que eacutes meacutes que un profeta (sect3) i que els tiacutetols de fill de lrsquohome de messies fill de David servent de deacuteu no fan meacutes que adjectivar tot aixograve drsquoacord amb una tradicioacute jueva de pensar de fer referegravencia de les coses sagrades amb les seves progravepies grandeses i sentits Lrsquoexperiegravencia del sagrat de Jesuacutes o especiacuteficament la de deacuteu sols sembla poder-se lliurar criacuteticament a partir drsquouna colla de circumstagravencies com la que sapunta La visioacute del fill de lrsquohome foacutera una manera jueva de parlar drsquoell mateix drsquoencoratjar els seus de representr-se el siacute sagrat de la vida subsumiria els valors jueus de la responsabilitat i de les corresponents consequumlegravencies srsquoinclou en la representacioacute escatologravegica etc Lrsquouacutes del tiacutetol jueu formaria part doncs de lrsquounivers escatologravegic i la seva utilitat rauria a (1) explicar que hi ha una sort per als justos i una altra per als bandejats formaria un element drsquoun tal decorat final (2) a donar fe del triomf final sagrat la constagravencia sagrada del siacute (cf sect4)

sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute La bona nova srsquoanuncia als pobres (πρωχοί) i es diu mdash ho afirma la primera benauranccedila mdash que soacuten feliccedilos perquegrave eacutes drsquoells el regne de deacuteu (Lc 620 Mt 53) Tenint en compte Mt 115 par (cf Lc 418) que remet a Is 611 els pobres serien els que tenen el cor destrossat els captius els desesperats els vestits de dol etc Si els afamats els assedegats els desvestits els estrangers els malalts els presos etc entrarien en aquesta categoria hi hauria molts drsquoaltres quan srsquoateacuten la manera en quegrave Jesuacutes els caracteritza o les imatges que usa car esmenta els famolencs els plorosos els malalts els treballadors atrafegats els afeixugats els uacuteltims els simples els perduts els pecadors I la primera benauranccedila indica que el regne dels cels eacutes sols dels pobres (cf tambeacute Mc 217 Mt 1125s par Lc 1021) al capdavall soacuten els nens (Mc 1014-15) i els que poden dir abbagrave com a nens (Mt 183) que hi formen part El missatge joioacutes consisteix en el convit dels pecadors a lrsquoagravepat festiu de deacuteu (Mc 217) arreu parla de perdoacute perograve es fa sobretot a traveacutes drsquoimatges especialment presents en les paragraveboles com (entre moltes) la del perdoacute dels dos deutors (Lc 741-43) la del servent que

36

no perdona (Mt 1823-35) la del fill retrobat (Lc 1511-32) etc El perdoacute tambeacute el proclama en obres menjant amb publicans i pecadors entaulament que drsquoaltra banda posseeix una significacioacute escatologravegica la celebracioacute prefigurada de lrsquoagravepat de salvacioacute del temps final Qui soacuten els justos que no ha vingut a cridar (cf Mc 217) Versemblantment els fariseus que deurien trobar incomprensible la seva actitud davant els pobres i els pecadors Si el retret als sacerdots i als doctors de la llei rau a acusar-los de fer negoci del servei de deacuteu (Mc 1115-17 par) i de conegraveixer el voler de deacuteu sense seguir-lo respectivament els fariseus es creuen la comunitat dels elegits gragravecies al compliment dels manaments i drsquoalguns deures superflus quan soacuten guies que miren la cosa petita i srsquoobliden del que eacutes important (Mt 2323s) quan els seus preceptes de puresa no els fa nets per dintre (v25s) Srsquoexposen meacutes a prendre mal que els altres perquegrave minimitzen el pecat amb la seva casuiacutestica (que tracta els pecats individualment els classifica i evita sobretot els grossos) i cagravelcul de megraverits (un megraverit fa de contrapegraves drsquoun pecat) ben al contrari Jesuacutes supera prou la casuiacutestica (Mt 52228 Mc 715) els petits pecats tambeacute porten a la mort al judici de deacuteu Sols no es perdona el rebuig del perdoacute (Mc 328s) i davant de deacuteu no hi ha cap megraverit (Lc1710) Els pecadors soacuten meacutes a prop de deacuteu que els pietosos perquegrave aquests estan massa segurs drsquoells mateixos (Lc 189-14) estan cecs a les coses de deacuteu el fill progravedig lrsquoaduacuteltera el publicagrave etc no soacuten tant objecte de retret com el pietoacutes Per al fariseu val tambeacute que de fet no fa el que diu fer (Mt 2128-31) no acull la crida de deacuteu (Lc 1416-24 par Mt 221-10) srsquoenfronta als seus enviats (Mc 121-9) no estima el seu germagrave (Lc 1525-32) etc Les paragraveboles (lrsquoadministrador infidel Lc 161-13 les deu noies Mt 251-12 el vestit de noces Mt 2211-13) i els advertiments (Mt 525s par) ho deixen clar cal la conversioacute ja Quegrave eacutes la μετάνοια Ho diuen tambeacute les paragraveboles per exemple la del fill retrobat (Lc 1511-38) la del fariseu i el publicagrave (Lc 189-14) admetre la progravepia falta i penedir-sersquon Tambeacute no tornar-hi Tanmateix el nucli de la μετάνοια no eacutes aquest sinoacute ndash com diu Mt 183 (par Mc 1015 par Lc 1817) ndash el seguumlent laquoameacuten us dic que si no us feu de nou com nens no abastareu el regne de deacuteuraquo el jueu del temps de Jesuacutes no tenia els

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

3

F GRAELL I DENIEL

LA HISTOgraveRIA LA BONA NOVA I LA CONVERSIOacute

UNA RECERCA DE FILOSOFIA

32

QUADERNS DE FILOSOFIA ________________________

Barcelona 2011

4

________________________________________________________ 1ordf edicioacute juny de 2011 FGraell i Deniel ISBN 978-84-938454-1-4 wwwxteccat~fgraell E-mail fgraellxteccat La web permet de baixar la cogravepia drsquoun qualsevol quadern editat Podeu fer uacutes de lrsquoadreccedila electrogravenica per a qualsevol correspondegravencia amb Quaderns de Filosofia __________________________________________________________

5

CONTINGUT

Presentacioacute 6

I JESUacuteS I LA HISTOgraveRIA

sect1 La mirada enrera que lliura la historicitat 8 sect2 Del Jesuacutes histograveric al Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat 10 sect3 Del Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat al Jesuacutes histograveric 12 II APUNTS DrsquoHISTOgraveRIA DE JESUacuteS

sect1 Les narracions del baptisme 16 sect2 Alguacute que eacutes meacutes que un profeta 19 sect3 Una crida plena de goig 22 sect4 Els patiments del final el judici la gehenna 27 sect5 El fill de lrsquohome 32 sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute 35 sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa 38 sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 41

6

PRESENTACIOacute

iquestCal tenir en compte avui els fets i les paraules de Jesuacutes Qui

srsquohi acara no ho fa eacutes cert sense algun pressupogravesit i sense haver-ne tingut alguna mena de vivegravencia Perograve aixograve val per a una qualsevol lectura que sersquon faci La que aquiacute es defensa se suporta en els guanys que srsquohan obtingut a partir de la meditacioacute del sagrat i en conjunt de les intencions humanes que comporta que no hi hagi progravepiament parlant res sagrat que no sigui lrsquoexperiegravencia que en teacute el nom Es defensa doncs que estrictament parlant no hi ha paraules sagrades sinoacute opinions humanes fets humans experiegravencies humanes Jesuacutes no en seria una excepcioacute La singularitat de Jesuacutes no rauria en el que digueacute sinoacute en lexperiegravencia que possibilitaria Tanmateix Jesuacutes defensagrave sembla un missatge esbojarrat (la vinguda immediata del regne de deacuteu i tot el que sersquon deriva) Es tractaria drsquouna manera sorprenent de tenir una experiegravencia especiacuteficament signicativa a partir drsquouna colla de despropogravesits i drsquoembolics que malgrat aixograve poden tenir un sentit convergent amb les aspiracions de lhome davui Eacutes cert que el paradigma de lrsquoabast del que va dir i del que va fer Jesuacutes no es troba altrament que en el saber fer de cadascuacute en les troballes de les progravepies meditacions en els encerts de tot allograve que salbira que eacutes bo i ben intencionat Tot el que no srsquohi avingueacutes hauria de ser meditat per a comprendre la profunda humanitat de Jesuacutes i dels altres homes no per a assumir-ho sense meacutes dilacioacute Per aixograve la paraula neotestamentagraveria que no pogueacutes retrotreurersquos drsquouna manera o drsquouna altra al mateix Jesuacutes o al missatge que transmetia o a la seva interpretacioacute del que feia (les reinterpretacions degudes a la comunitat primitiva els autoesclariments que proposen les cartes del nou testament etc) oferiria una expressioacute o un missatge o una interpretacioacute sense meacutes garanties de les que es derivarien de lrsquoencert o el desencert del que diu Segons aixograve no hi hauria cap dogmagravetica comuna afer que srsquohauria drsquoallargar per a les quumlestions pragravectiques no hi hauria una moral o egravetica establerta pel simple motiu que no hi hauria res que pogueacutes reemplaccedilar la tasca de cadascuacute Fet i fet lrsquoestudi dels evangelis

7

meacutes aviat confirmaria que no hi ha una moral daquest tipus un codi fet dels comportaments i que lrsquouacutenica mesura de Jesuacutes eacutes aquella que es deixa confirmar plenament eacutes a dir la mesura de lrsquoamor Hi hauria un altre aspecte digne de ser comentat car despullat de totes les vestidures histograveriques de tots els afegits circumstancials allograve cabdal que permetrien els fets i les paraules de Jesuacutes sembla quelcom molt elemental i senzill lexperiegravencia de deacuteu Perograve si es despulleacutes lrsquohinduisme lrsquoislamisme i el judaisme de tot lrsquoembocall que els fa locals es podria conjecturar que lrsquoafer meacutes rellevant que shi trobaria present foacutera lexperiegravencia de deacuteu Aixograve voldria dir que tots els homes que assumeixen lrsquoexperiegravencia del sagrat ho fan drsquouna manera comparable i que allograve que separaria els homes foacutera meacutes aviat el que no fa sagrada una vivegravencia En general shauria de dir el seguumlent lhome que estima incondicionalment la vida faria tot el que podrien ensenyar totes les altres formes de celebrar el sagrat

8

I

JESUacuteS I LA HISTOgraveRIA

Lrsquohome que deuria neacuteixer fa meacutes de dos mil anys a Israel i que

fou el motiu de la fundacioacute de les antigues comunitats de creients de la redaccioacute dels escrits neotestamentaris de tots els referents cristians escampats arreu de la Terra minus aquest home que un hom no ha conegut amb carn i ossos pot considerar-se sembla alguacute que formagrave part de la histograveria humana

sect1 La mirada enrera que lliura la historicitat Per tant el que sersquon pot saber de la vida de Jesuacutes sigui quin sigui el seu valor histograveric eacutes un contingut drsquouna realitat passada per aixograve val la pena de discutir primerament la consistegravencia ontologravegica del que eacutes histograveric 1 La histograveria descriu i explica en primer lloc els esdeveniments passats que han tingut com a protagonistes els eacutessers humans els seus escrits les seves organitzacions els seus mitjans tecnologravegics i les resultants tecnologravegiques (construccioacute treball del camp induacutestria etc) el seu art i la seva concepcioacute del moacuten La circumstagravencia de llegir els textos antics com a testimonis drsquouna activitat humana oberta intencional lrsquoadmissioacute en les restes del passat de lrsquoobra volguda aixiacute (i no aixagrave) drsquoantics individus el fet de pensar en les realitats socials anteriors com un hom pensa en la seva tenint de comparacioacute la seva sersquon surti o no la tingui en continuiumltat amb la que medita o no etc minus un tal anar fent amb intencioacute en un medi social fa que hi hagi histograveria quan un hom es capfica en la comprensioacute dels esdeveniments del passat referents als homes a les seves organitzacions a les transformacions del paisatge que han causat a les seves gestes i aventures als afers de cada dia a les arts que conreaven etc Un tal saber se solapa amb la clara consciegravencia de la progravepia histograveria i de la progravepia generacioacute en lrsquoaccepcioacute de la memograveria

9

individual drsquohaver crescut en una famiacutelia en un medi social drsquohaver-se mogut en unes institucions acadegravemiques sanitagraveries etc drsquohaver apregraves la llengua de casa la religioacute els costums etc i tot allograve que srsquoexplica per haver-ho apregraves dels altres Aquesta historicitat de lrsquoindividu srsquooferereix com un tret que li eacutes peculiar pel fet que una qualsevol actuacioacute srsquoefectua en una orientacioacute hi ha un projecte obert etc i justament teacute un perquegrave en el que ha apregraves dels altres foacutera inexplicable sense lrsquoaportacioacute dels altres homes sense el que li han transmegraves sense allograve que representen les tradicions socials i que srsquoexposa a la modificacioacute o no a la renovacioacute o a lrsquoesllanguiment al manteniment o a la desaparicioacute durant el seu present i ja sigui com a iniciativa seva drsquoaltres homes de la seva generacioacute o drsquoaltres homes de generacions passades La historicitat apareixeria doncs a partir de la remissioacute a un passat del mateix individu i dels grups humans eacutes a dir que la histograveria com a comprensioacute (bona o dolenta esquemagravetica o amb voluntat drsquoanar meacutes enllagrave drsquoun cert esforccedil etc) no seria en aquesta accepcioacute un saber que no remeteacutes al passat En aquesta accepcioacute els individus davui no serien histograverics perquegrave no formen part de les explicacions sinoacute que serien histograverics en la que tenen histograveria que expliquen el que fan per remissions Perograve no hi hauria historicitat en la consciegravencia en lrsquoaccepcioacute que el que es fa val tal qual el present no seria nomeacutes el lloc drsquoarribada de cap generacioacute sinoacute que foacutera el present el que remetria a aixograve o a allograve i per tant hi hauria una explicacioacute histograverica de la progravepia activitat Per conseguumlent un qualsevol accent en la historicitat de lrsquoactuacioacute drsquoara es derivaria de lrsquoexplicacioacute que sen fa de les remissions al passat perograve no pas per cap altre motiu Una cosa semblant valdria per als objectes fets per lrsquoactivitat de lrsquohome serien histograverics en lrsquoaccepcioacute que tenen histograveria nrsquohi ha una explicacioacute perograve no en lrsquoaccepcioacute que la seva presegravencia fos una remissioacute quan no ho eacutes 2 Es diu tambeacute que la generacioacute actual o un individu pot assumir responsabilitats histograveriques en el sentit per exemple que les generacions futures els jutjaran Un hom fa histograveria (hi ha historicitat) perquegrave srsquoocupa intencionalment o llegeix intencionalment el moment

10

social hi ha un projecte constantment problemagravetic en algun punt i explica des drsquoaquiacute allograve que apareix meacutes endavant en un futur qualsevol drsquoun individu o drsquoun grup humagrave En aquest cas lrsquoara el present fa drsquoexplicacioacute drsquoun demagrave meacutes o menys prefigurat Sens dubte eacutes una resultant per generalitzacioacute de la histograveria i de la historicitat en lrsquoaccepcioacute anterior pel simple motiu que el futur no sols no hi eacutes sinoacute que tampoc mai no ha estat ni se sap ben beacute si seragrave aixiacute o aixagrave si els comportaments drsquoara serviran de fet per a explicar el que ocorreragrave simplement es generalitza se suposa que seragrave aixiacute en algun grau qualsevol de certesa Aquesta nova histograveria i historicitat foacutera doncs meacutes un llampec fugaccedil per a prendre consciegravencia de la rellevagravencia de la responsabilitat individual o colmiddotlectiva o una afiguracioacute possible pel fet que es domina les consciegravencies de futur que una forma assenyalada drsquoatendre algun element constitutiu de lrsquoocupacioacute Fet i fet no es fa histograveria del passat quan un hom srsquoocupa drsquoaixograve o drsquoallograve i no fa un estudi histograveric Tota histograveria sempre eacutes una especiacutefica ocupacioacute progravepiament dirigida cap al passat i emfagraveticament projectada cap al futur Tanmateix el passat eacutes capaccedil drsquoexplicar lrsquoara Perograve lrsquoocupacioacute drsquoara no permet superar que eacutes risc que es va projectant i desenvolupant tenint com a ressorts els plexes intencionals que orienten sense que hi hagi meacutes garanties sense que cap dels afers futurs que un hom pugui imaginar no tingui de fet cap meacutes eficagravecia en el desenvolupament de lrsquoactivitat que la de servir de finalitat la drsquoorientar per tant sense gaudir del privilegi de ser explicat progravepiament per lrsquoocupacioacute drsquoara exemplificant doncs que la historicitat del present eacutes aquiacute un excurs un sobreafegit que depegraven de quelcom fantasioacutes en la mesura que encara no existeixen ni encara mai no han existit les activitats humanes que explica

sect2 Del Jesuacutes histograveric al Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat

Aquestes reflexions porten a considerar que la histograveria gaudeix drsquouna rellevagravencia ontologravegica relativa la histograveria no eacutes essencial per a lrsquohome ara i aquiacute tot i admetre el que deu als altres homes del passat

11

perograve aixograve no li lliura meacutes consistegravencia La histograveria eacutes forccedilosament recreacioacute a partir del que eacutes palpable i manifest i no pot superar aquest estat de coses1 Aixograve sembla indicar que no es pot pas exagerar la importagravencia histograverica de la figura de Jesuacutes no es pot posar de relleu amb egravemfasi el que feacuteu o el que deixagrave de fer perquegrave tot aixograve ja no hi eacutes i no es pot pas pretendre que sols val de Jesuacutes allograve que el Jesuacutes histograveric ensenyagrave talment com si els homes davui fossin uns imitadors Car no hi ha dubte que aquesta actitud eacutes possible perograve shauria de tenir ben apregraves que la consistegravencia real es troba en el present que hom no hauria drsquoimitar res ni ninguacute sinoacute des del convenciment viu que srsquoho val El que fa bo un consell no eacutes el consell mateix o el qui ho diu sinoacute la circumstagravencia que sigui bo i ho eacutes quan alguacute lrsquohi troba ara i aquiacute Fet i fet aquesta situacioacute no diferiria massa de la de tots els escriptors del Nou Testament i en conjunt dels primers segles del cristianisme Agravedhuc admetent que shi poguessin trobar indicacions a propogravesit del Jesuacutes de la histograveria ni els seus escrits srsquohi circumscriurien ni la seva experiegravencia de Jesuacutes no srsquohi reduiacute de fet no costa drsquoadmetre que sembla molt difiacutecil de reconstruir la vida de Jesuacutes a partir del que diuen els escrits neotestamentaris quan sendevina que en cap cas no srsquohi volgueacute destacar un criteri histograveric objectiu quelcom que deu aparegraveixer en el segle XVIII sinoacute que els evangelis soacuten tambeacute relats amb una finalitat un context i unes motivacions perograve en qualsevol cas per a tots seria vagravelid que lrsquoadhesioacute a la figura de Jesuacutes no ho seria simplement pel fet drsquohaver sentit a parlar drsquoun home meacutes o agravedhuc drsquohaver-lo conegut com un home meacutes sinoacute per lrsquoexperiegravencia del sagrat que sendevina a traveacutes de les noves de Jesuacutes Per aixograve els escriptors cristians neotestamentaris o no viuen en Jesuacutes una

1 Val la pena de recordar a propogravesit del caragravecter de la histograveria la descripcioacute positiva de la tasca de lhistoriador continguda en larticle dIsaiah Berlin The concept of scientific history a Concepts and categories Philosophical essays Londres Hogarth Press 1978 Nova York Vinking 1979 Nhi ha una traduccioacute catalana (El concepte dhistograveria cientiacutefica) de Laia Font i Dolors Udina a El veritable estudi de la humanitat Barcelona Empuacuteries 2009 recull darticles del professor aparegut amb el tiacutetol de The proper study of mankind

12

experiegravencia de fe (eacutes a dir que duu a la fe) aquella per la qual la presegravencia de Jesuacutes esdeveacute una experiegravencia del sagrat Tot i aixograve la presegravencia fiacutesica de Jesuacutes se circumscrigueacute als temps histograverics altrament hi hauria una mera meacutes o menys encertada recreacioacute del passat si un hom es referiacutes als cristians dels primers temps Senteacuten doncs que fossin llavors meacutes importants les seves vivegravencies de Jesuacutes que no pas el seguiment de les passes histograveriques de Jesuacutes que fos molt meacutes important llur manera de viure que no pas el record del passat que sols podia tenir utilitat per a la seva edificacioacute El Jesuacutes histograveric es podria suggerir com una explicitacioacute emfagravetica i radical de llur pensament moriacute i ja no hi eacutes entre nosaltres ara hi ha el Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat Jesuacutes eacutes viu vol dir aquiacute que la minsa realitat que hi ha en un record (que segur que srsquoanagrave transformant i recreant amb el pas dels anys) eacutes una ocasioacute privilegiada de fet per a lrsquoexperiegravencia (present) del sagrat El record de Jesuacutes passagrave a ser important perquegrave hi ha aquesta experiegravencia perquegrave en el record srsquohi doacutena una tal experiegravencia per tant quelcom de la magravexima rellevagravencia perquegrave no eacutes record sinoacute la vida mateixa La veneracioacute del temps drsquoabans passa a vivegravencia aureolar ara i aquiacute el Jesuacutes histograveric passa a ser lrsquoexcusa per a una vivegravencia exaltada la figura del Jesuacutes histograveric esdeveacute meacutes i meacutes desdibuixada en profit drsquouna confirmacioacute particularment significativa Jesuacutes eacutes viu vol dir aquiacute un hom es confirma a ser un individu que teacute la consciegravenca del sagrat com una instagravencia curulla de positivita de siacute No eacutes estrany que els escrits neotestamentaris plasmessin aquesta conviccioacute que Jesuacutes eacutes viu en narracions meacutes o menys fabuloses de la presegravencia de Jesuacutes despreacutes de mort al voltant dels seus seguidors fins a lrsquoascensioacute perquegrave aquiacute no eacutes rellevant ja la historicitat drsquounes tals histograveries sinoacute la forccedila drsquoaquella nova experiegravencia de Jesuacutes quan fet i fet els escrits del Nou Testament no foren pensats com a relats drsquouna estricta fidelitat histograverica

sect3 Del Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat al Jesuacutes histograveric

La necessitat de no perdre tampoc lrsquoaltre vessant que va de lrsquoexperiegravencia del sagrat en Jesuacutes cap al Jesuacutes histograveric que se suposa en

13

una qualsevol comunicacioacute de la nova de Jesuacutes sigui un escrit neotestamentari o no un enunciat oral o no proveacute certament de la mateixa condicioacute drsquohomes que tenen unes expectatives intelmiddotlectuals i unes inquietuds especiacutefiques La investigacioacute de les fonts (jueves o romanes) que poden corroborar lrsquoexistegravencia de Jesuacutes la localitzacioacute dels llocs on trancorregueren els fets lrsquoespecial cura del temps i de les referegravencies a esdeveniments prohoms etc histograverics per exemple semblen correspondre perfectament a una certa tafaneria que doacutena suport als oriacutegens del cristianisme i que defensa lrsquoexistegravencia de Jesuacutes com un home meacutes en un temps i en un espai Eacutes cert que la recerca neotestamentagraveria obeeix a les condicions socials de molts dels seus estudiosos la mirada criacutetica a tot el que fa referegravencia al missatge cristiagrave no eacutes res meacutes que un perllongament del criticisme en no importa quina direccioacute per aixograve comporta que hi hagi motivacions diferents en un qualsevol tema i complica aixiacute mateix els estudis en tant que soacuten una funcioacute no sols dels individus drsquouna generacioacute amb les seves respectives situacions socials sinoacute tambeacute dels individus de les successives generacions amb les seves circumstancies especiacutefiques Sembla sensat doncs de revisar un qualsevol supogravesit que es trobi en els evangelis no pas per a rebutjar-hi el possible missatge dels narradors sinoacute per a llevar-hi que es tracti drsquouna descripcioacute de com van anar les coses tal qual Un hom apregraven a diferenciar en aquells escrits els plurals nivells que els documents contenen passant per la criacutetica textual i literagraveria per la criacutetica de la forma i del gegravenere i per lrsquoestudi de les condicions de la transmissioacute histograverica de les colmiddotleccions narratives que integren els evangelis Tot aixograve no permetragrave eacutes cert una reconstruccioacute biogragravefica de la vida de Jesuacutes quan els escrits evangegravelics no ho han pretegraves mai Tampoc no es podragrave sembla distingir diagravefanament el que seria propi de la vida de Jesuacutes i allograve que la tradicioacute anagrave afegint reelaborant reordenant reinterpretant Tanmateix a lestudioacutes se li obre la possibilitat drsquoapropar-se potser a algun tema preferent del Jesuacutes histograveric a alguna explicacioacute per a la seva mort tal vegada semblaria que seacutes a prop drsquoalgun mot seu agravedhuc satreviragrave a esbossar el projecte

14

que anunciava Jesuacutes etc Les plurals facetes no llevaran mai incerteses i dubtes perograve seran lrsquoassaig drsquohistoriar la vida de Jesuacutes No caldragrave que un hom llevi la fantasia i la llegenda que els evangelis contenen perograve ho comprendragrave a la llum de la manera de pensar dels antics del valor que hi conferien a les narracions de la llibertat de recrear i de fer lluir el missatge en profit de la comunicacioacute en poques paraules de la disposicioacute dels continguts de la tradicioacute en pro de la cura de Jesuacutes sense escruacutepols historicistes quan ninguacute no els practicava quan meacutes aviat sersquols desconeixia Al costat drsquoaixograve la gegravenesi dels evangelis corrobora a la seva manera a no prendrersquols al peu de la lletra a avaluar-los com a escrits fets per homes amb unes intencions motivacions i condicions amb mil circumstagravencies passions i degraveries amb tot allograve que fa un escrit doncs aixograve humagrave sense que sigui necessari que els seus autors sovint colmiddotlectius hagin participat de les experiegravencies i obsessions dubtes o inquietuds de lhome davui Els escrits del nou testament no soacuten un lloc per a resoldre els problemes actuals no soacuten un receptari no lleven la necessitat de responsabilitzar-se un hom de cadascun dels afers del que ha de fer i de pensar de les seves avaluacions del coneixement de la natura de la resolucioacute de la relacioacute amb els altres etc soacuten testimonis i no adoctrinament palesen autors que proven drsquoexpressar unes narracions que suposen la seva experiegravencia sagrada en Jesuacutes histograveries que no han de commoure necessagraveriament malgrat que nrsquohi ha de prou bones Drsquoaquiacute que lrsquoexclusioacute dels apogravecrifs no hauria de tenir una rellevagravencia cabdal mentre hi hagi testimoniatge En drsquoaltres paraules no sha de seguir o no seguir el que es diu als evangelis perquegrave hi sigui escrit sinoacute que sha de sospesar com han de fer tots els homes el que eacutes bo correcte generoacutes etc segons el que cadascuacute hagi rebut i aixograve eacutes el que sha de veure en els escrits neotestamentaris Si es vol aixiacute lrsquoestudi dels diferents nivells de redaccioacute dels evangelis la comprensioacute de les llegendes que contenen de les fabulacions agravedhuc de lrsquoexpressioacute miacutetica (1) permeten una historitzacioacute de la gegravenesi del propi text meacutes o menys probable potser que arriba a indicar agravedhuc el que deuria ser del propi Jesuacutes histograveric per tant mantenen els estudiosos com a eacutessers humans que pensen en termes

15

estrictamenmt naturals i histograverics els textos que tenim la seva gegravenesi i la possibilitat drsquoindicar versemblantment quelcom de la figura de Jesuacutes (2) deixen la porta oberta a un esperit criacutetic davant drsquouna manera drsquoexpressar lrsquoexperiegravencia del sagrat en Jesuacutes permeten lliurar una explicacioacute historicocultural des drsquouna cultura individual i social drsquoara Per tot plegat (3) exemplifiquen la necessitat drsquoassumir la progravepia responsabilitat el propi esperit criacutetic a ser fidel a un mateix a les seves exigegravencies intelmiddotlectuals a les seves necessitats humanes iquestCaldragrave dir que no soacuten escrits inspirats Qualsevol home eacutes capaccedil de cantar drsquoescriure de ballar i de parlar inspirat tenir-ho tot plegat com una expressioacute de la vida drsquouna intencioacute sacra Per tant caldragrave defensar meacutes aviat que estan inspirats (com ho estan molts drsquoaltres al marge de la tradicioacute cristiana) que reflecteixen els avatars drsquoalgunes primeres comunitats cristianes que versemblantment soacuten els reculls meacutes antics i meacutes immediats dels fets que desencadenaren lrsquoajusticiament de Jesuacutes que permeten un missatge coherent etc eacutes a dir tot allograve pel que foren esmentats com a textos canogravenics i que encara avui sels hi manteacute amb tot lrsquoestudi que ja hi ha hagut i despreacutes de dos milmiddotlennis de prova Perograve sols soacuten escrits inspirats com ho pot ser un qualsevol altre escrit malgrat que el seu autor no hagi gaudit del contacte directe amb Jesuacutes o que no hagi format part de les primeres comunitats etc circumstagravencies certament cabdals per a la gegravenesi del cristianisme De tot aixograve es despregraven la irrellevagravencia drsquoexcloure o no dels canogravenics un especiacutefic text antic amb uns caragravecters comparables en algun aspecte o en un altre als ja admesos car en qualsevol cas es tractaria meacutes aviat drsquouna discussioacute entre grups humans amb les seves raons per a deixar fora un llibre o no i no pas drsquoun afer que afecteacutes lrsquoexemplaritat del conjunt dels escrits admesos

16

II

APUNTS DHISTOgraveRIA DE JESUacuteS

Cal provar alguna aproximacioacute al Jesuacutes de la histograveria la rellevagravencia dels fets i dels mots de Jesuacutes semblen motivar especialment una avaluacioacute de la seva eficagravecia Sense que calgui fer renuacutencia en un altre lloc de lestudi dels punts de vista dels escriptors neotestamentaris i daltres el filogravesof es lliura ara al repte de resseguir el propi Jesuacutes i a veure quegrave eacutes capaccedil de dir-ne agravedhuc en el cas que shi propiciiuml lexperiegravencia del sagrat sect1 Les narracions del baptisme Per on cal comenccedilar alguna consideracioacute del Jesuacutes de la histograveria Si meacutes no la historicitat del bateig de Jesuacutes sembla prou fundada els quatre evangelis i els Actes dels Apostols (122) conten que Jesuacutes anagrave a batejar-se (segons lrsquoEvangeli dels Natzarens amb la seva mare i germans) la versemblanccedila del fet rau que Jesuacutes es colmiddotloca per sota de Joan Baptista i es deixa batejar (Mt 314s) i la mateixa estranyesa que provoca la necessitat drsquoun tal bateig de penitegravencia Lrsquoun i lrsquoaltre fet farien veure que hi ha quelcom les fonts de la qual cosa es retrotreurien a la comunitat primitiva Jo 322-43 conta que despreacutes de tot aixograve Jesuacutes i els seus deixebles batejaven al Jordagrave prop drsquoon era Joan Baptista La notiacutecia eacutes prou versemblant pels detalls que inclou explicaria que la comunitat postpasqual bategeacutes2 mentre el silenci dels sinograveptics respondria a la necessitat drsquoesvair qualsevol comparacioacute entre Joan i Jesuacutes Aquest uacuteltim hauria manifestat que Joan inaugura el temps de la salvacioacute (cf Mt 1112s par Lc 1616) eacutes un profeta i meacutes que un profeta (Mt 119) el meacutes gran de tots els homes (Mt 1111 par Lc 728) Eacutes versemblant el que diu Jo 135-39 que aplegueacutes els primers deixebles de lrsquoentorn dels de Joan Els dos prediquen per a tothom fan 2 Lrsquoapogravestol Pau ja doacutena testimoni del baptisme cristiagrave (cf 1Co 1213 Rm 63)

17

propi del seu grup una oracioacute (Lc 111-4) criden a la conversioacute (Mt 38 par Lc 131-9) sense prerrogativa per a Israel (Mt 37 par 1241s par) que pot perdre la preferegravencia (Mt 39 par 811s) Els dos doncs rebutgen lrsquoautojustificacioacute (Mt 37-10 par Mt 23 par) i acullen pecadors notoris (Lc 312 Mc 216) Joan no srsquoestagrave del tracte amb publicans guagraverdies i dones puacutebliques (Lc 312-14 729 Mt 2132) tots exclosos de la sinagoga del cercle dels fariseus i de Qumram Amb tot laquoels meacutes petits al regne de deacuteu soacuten meacutes grans que ellraquo (Mt 1111b par Lc 728) Joan encara pertany al temps de lrsquoespera al domini de la Llei Jesuacutes enuncia la bona nova la irrupcioacute de la basileia El propi bateig de Jesuacutes es transmet drsquoacord amb cinc fonts la de Mc 19-11 de la qual depegraven Mt 313-17 la de Lc 321s que hi teacute punts de contacte la de Jo 132-34 que ho descriu com quelcom del Baptista la de la versioacute de lrsquoEvangeli dels Natzarens i la del Testament dels Dotze Patriarques esmentat en dos llocs Fou un bateig per immersioacute com ho prova el verb passiu grec de Mc 19 par Mt 316 Lc 321 (ens remetria a un verb actiu intransitiu arameu amb aquest significat) i colmiddotlectiu (com ho insinua Lc 321) Totes les fonts parlen drsquouna devallada de lrsquoesperit de deacuteu damunt seu mentre difereixen en les reelaboracions que els cels srsquoobrin foacutera una representacioacute intuiumltiva del que es vol dir la imatge de la coloma seria una simple comparacioacute en Marc (Mc 110 par ) per a ser despreacutes una materialitzacioacute de la imatge de lrsquoesperit (pe Lc 322) La participacioacute de lrsquoesperit teacute sempre en el judaisme antic el sentit de rebre un encagraverrec profegravetic Els detalls que envolten la proclamacioacute tambeacute soacuten diferents entre unes fonts i les altres Als sinograveptics les paraules surten drsquouna veu del cel a lrsquoEvangeli dels Natzarens de lrsquoesperit al de Joan dels llavis del Baptista A Marc Lluc i a lrsquoEvangeli dels Natzarens es dirigeixen a Jesuacutes Mateu les adreccedila al Baptista lrsquoevangeli de Joan ho fa saber a tots La versioacute dels sinograveptics de la proclamacioacute eacutes una cita de Ps 27 (laquoets el meu fill avui trsquohe engendratraquo) i Is 421 (laquoaquiacute teniu el meu servent que tant estimo el meu escollit en qui em complac

18

iacutentimamentraquo) Si la variant de lrsquoevangeli de Joan bona eacutes la que el Baptista el fa testimoni que laquoaquest eacutes lrsquoescollit de deacuteuraquo (Jo 134) llavors la versioacute de Joan se circumscriuria a lrsquoesment drsquoIs 421 Tampoc no cal descartar que el text dels sinograveptics nhagi refet un doriginari que sols contindria Is 421 (que el desdibuixaria amb una referegravencia cristologravegica) Mentre lrsquoantic judaisme esmentava el primer vers quan volia fer present tot el text Is 421 continua laquohe posat sobre ell el meu esperitraquo La proclamacioacute atribuiria a Jesuacutes el que es diu a Is 421 que deacuteu posa el seu esperit sobre el seu servent srsquoallunyaria de la representacioacute drsquoun messies-rei i de la seva entronitzacioacute (salm 2) i presentaria Jesuacutes com el servent de deacuteu Per tant lrsquouacutes de lrsquoexpressioacute miacutetica no impedeix drsquoadvertir en el bateig de Jesuacutes la lectura que en fa la comunitat primitiva iquestHi assumiacute la seva vocacioacute drsquoanunciar el temps de la salvacioacute La temptacioacute de Jesuacutes per Satanagraves despreacutes del baptisme (Mc 112s Mt 41-11 par Lc 41-13) podria plasmar aquesta mirada cap a Jesuacutes a partir drsquoIs 421 Eacutes meacutes si fos permegraves dentendre-la a partir de Mc 833 es podria pressuposar que la visioacute critiana no sols tindria en ment Is 421 sinoacute tambeacute Is 5213-5312 no hauria insistit tant en el rebuig de Jesuacutes drsquouna qualsevol ambicioacute poliacutetica com en lrsquoacceptacioacute de la seva missioacute Cal admetre que la traduccioacute de πειρασmicroός (Lc 413) i del verb πειράζειν (Mc 113 Mt 413 Lc 42) com a laquotemptacioacuteraquo no eacutes correcta (sols una vegada de les vint-i-una que surt en el Nou Testament teacute aquest sentit) no es tracta drsquoun estira-i-arronsa amb el pecat sinoacute drsquouna laquoprovaraquo laquocombatraquo que exemplifica lrsquoacceptacioacute drsquouna missioacute encomanada La narracioacute meacutes antiga eacutes sens dubte la de Marc (Mateu i Lluc usen el tiacutetol cristiagrave de ldquofill de deacuteurdquo citen pels LXX etc) laquoDespreacutes lrsquoEsperit lrsquoempeny cap al desert Al desert va passar quaranta dies temptat per Satanagraves srsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo3 Lrsquoesperit laquoempenyraquo Jesuacutes llenguatge simbogravelic biacuteblic El desert eacutes un lloc on vaga lrsquoesperit impur (Mt 1243 par ) perograve tambeacute teacute una significacioacute escatologravegica perquegrave la teacute messiagravenica (Is 403 citat a Mc 13 Mt 33 Lc 176 Jo 123) Els quaranta dies i nits representen un siacutembol comuacute que caracteritza un temps de malediccioacute i de necessitat (els del diluvi Gn 712 els drsquoIsrael al desert Ps 9510 els del dejuni de Moisegraves al Sinaiacute Ex 3428 Dt 918 els drsquoestar Israel

3 Es manteacute la traduccioacute que lliura la Biacuteblia de Montserrat

19

sota el jou dels filisteus Jt 131 els dies que va caminar Elies per a arribar a la muntanya de deacuteu lrsquoHoreb 1R 198) els que Jesuacutes va ser provat laquoSrsquoestava entre les feresraquo una representacioacute del paradiacutes Adam vivia en harmonia amb els animals salvages (Gn 219) Is 116-9 descriu la convivegravencia paciacutefica del demagrave entre animals i entre aquests i lrsquohome (Os 220 Is 6525 Ps 9113 perllonguen les imatges drsquoanimals salvatges esdevinguts no perillosos) el paradiacutes eacutes doncs restituiumlt laquoI els agravengels el servienraquo versemblantment una altra representacioacute del paradiacutes (segons el Midraš Adam vivia de lrsquoaliment dels agravengels) La primera de les tres historietes que conten Mateu i Lluc teacute sens dubte el seu origen en la de Marc i les altres dues srsquohaurien transmegraves cadascuna pel seu cantoacute La interpretacioacute particular de cadascuna no eacutes segura Jesuacutes convertit en un nou Moisegraves amb el paralmiddotlelisme pamannagrave lrsquoaparicioacute drsquoun home poderoacutes la meravella que legitima la seva missioacute En qualsevol cas un home especialment assenyalat un liacuteder en particular relacionat amb el poder Lrsquoorigen potser cal rastrejar-lo en circumstagravencies histograveriques prepasquals Si meacutes no un dels seus deixebles era zelota (Lc 615 par Mc 318 Mt 104) renya els zebedeus quan volen castigar els desagraiumlts (Lc 951-56) i lrsquoombra drsquouna temptacioacute poliacutetica lrsquoacompanya sempre (cf Mc 832 par 119s par 1213-17 par Jo 615 etc) Li demanen signes legitimadors (Mc 811 par Mt 1238s par Lc 1116 238 Mc 1529-32 par) Pilat fa clavar a la creu com a escarni i advertiment laquoel rei dels jueusraquo etc

sect2 Alguacute que eacutes meacutes que un profeta Jesuacutes sersquol veia com un carismagravetic (Mc 122 par) i com un profeta (Mc 615 par 828 par Mt 211146 Lc 716 Jo 419 614 74052 917) agravedhuc amb escepticisme era vist aixiacute pels fariseus (Lc 739 Mc 811 par) Ell mateix es posa com a profeta (Lc 1333 Mt 2331s34-36 par 37-39 par cf Mc 64 par Lc 424 Jo 444) La detencioacute i acusacioacute davant del sanedriacute degueacute ser com a fals profeta (cf el joc de cecs de Mc 1465 par Mc 2263-65) Dt 1820 (cf 136) nrsquoestableix lrsquoexecucioacute Si la possessioacute de lrsquoesperit sant era una caracteriacutestica del profeta se lrsquoatribueix expliacutecitament en un dels mots-ameacuten de Marc (Mc 328s) Expulsa els dimonis per lrsquoesperit de deacuteu (Mt 1828 par Lc 1120) Segons Lc 418-21 (cf Mt 53 par Lc 620 Mt 115 par Lc

20

722) srsquoadjudica la profecia de lrsquoesperit de deacuteu drsquoIs 61 Fa participants als deixebles drsquoaquest esperit els lliura poders contra els esperits impurs (Mc 67 cf Mt 108) lrsquoesperit sant els faragrave costat quan els acusin (Mc 1311) lograveguions com Lc 623-26 par Mt 512 arrengleren els deixebles amb els profetes Que els esments sobre lrsquoesperit sant no siguin molts es deu al fet que no eacutes un teograveleg i li plau meacutes parlar en imatges Per exemple quan diu que eacutes pel dit de deacuteu que expulsa dimonis (Lc 1120) imatge de lrsquoesperit de deacuteu (cf Mt 1228) o quan el lograveguion Jo 737 (cf v39) parla drsquoaquest esperit sota la imatge de lrsquoaigua de vida Tambeacute palesen el seu capteniment profegravetic el llenguatge-ameacuten lrsquouacutes de paralmiddotlelismes els ritmes la preferegravencia per la paronomagravesia etc Tot aixograve ha de ser estimat en conjunt material que es refereix als oriacutegens la comunitat primitiva evitava el tiacutetol de profeta per a Jesuacutes tampoc no nrsquoeacutes cap model la pneumagravetica que srsquohi descabdella (no hi ha en Jesuacutes glossolagravelia) a meacutes a meacutes la concessioacute drsquoesperit sant als deixebles es troba en contradiccioacute amb la concepcioacute posterior que atribueix la devallada de lrsquoesperit per Pentacosta Drsquoaquiacute les dificultats a lrsquohora de compaginar un fet i lrsquoaltre Jo 739a palesa que Jo 738 es refereix a lrsquooferiment de lrsquoesperit de deacuteu mentre que 739b contradiu la crida i la correcta interpretacioacute Fet i fet sembla que el pensament dominant dels jueus contemporanis era que lrsquoesperit de deacuteu srsquohavia extingit amb els darrers profetes (hi ha tanmateix excepcions per exemple els membres de la comunitat de Qumran sersquon senten partiacutecips) Pel cap baix el Nou Testament ho pressuposaria Mc 18 par a propogravesit del baptisme de Joan (cf Ac 192) Ac 217 que cita Joel i drsquoaltres llocs (Rm 823 2 Cor 122 55 Jo 739) a propogravesit de la primitiva comunitat Ara Jesuacutes veu Joan Baptista meacutes que un profeta (Mt 119 par Lc 726) ell mateix eacutes meacutes que Jonagraves (Mt 1241 par Lc 1133) o el Baptista (Mt 1111 par Lc 728) i es teacute per alguacute que completa la Llei i el Profetes (Mt 517 Mt 521-48 Mc 105 par) Aquest laquocompletarraquo (πληρῶσαι) vol dir que srsquoabasta ja la mesura plena que ja eacutes

21

escatologravegica el lograveguion Mt 517 estableix Jesuacutes amb el dret de ser lrsquoenviat escatologravegic4 Jesuacutes viu en lrsquoAntic Testament i totes les seves paraules i obres no srsquoentenen fora drsquoaquest marc Criat en una famiacutelia pietosa (Lc 241 cf Lc 416) serva les oracions dels jueus complidors les tres hores drsquooracioacute (el Šemalsquo al matiacute i a la tarda possiblement la Tephilla cap a les 15 hores) i les benediccions drsquoabans i de despreacutes dels agravepats Va cada dissabte des de petit a la sinagoga Certament resa tambeacute fora de les hores establertes per la pragravectica pietosa social (Mc 135 1432ss par) i ho fa en la seva llengua materna (lrsquouacutes drsquorsquoabba lrsquoensenyament del parenostre cf Mc 1534 etc) El mateix laquosantifiqueu el vostre nom vingui el vostre regneraquo del parenostre es manlleva del Quaddiš (oracioacute aramea que cloiumla la cerimogravenia lituacutergica a la sinagoga) Vol el temple sense mercaders (Mc 1115-18) tractat amb reveregravencia (Mt 2316-22) lliura condicions per a fer lrsquoofrena ritual (Mt 523) fa matar el xai de Pasqua mana seguir el ritual als leprosos (Mt 144) Certament el manament de lrsquoamor supera totes les ofrenes (Mc 1234) o hi hauragrave el nou temple del temps de la salvacioacute (Mc 1438 par) Li agrada especialment el profeta Isaiumles en particular les parts del Deutero-Isaiumles del servent de deacuteu aixiacute mateix li plauen els textos apocaliacuteptics que hi ha en Daniel Cita desenes de salms molts textos del Pentateuc i tambeacute paraules dels altres profetes

Cal dir que Jesuacutes radicalitza la Toragrave per exemple quan es teacute present la prohibicioacute de matar i del divorci recollida ja a Ex 2013s i que accentua a Mt 521s27s La critica en la forma drsquoomissioacute Mt 115s par deixa de banda la venjanccedila contra els pagans que si meacutes no es troba relligada a Is 355s 2918s 611 com ho proven Is 354 2920 612 Lc 416-30 cita (v18s) Is 611s I es deixa laquoi un dia de venjanccedila per al nostre deacuteuraquo La bandeja la Toragrave quan es contraposa a la permissioacute mosaica del divorci (Dt 241) quan prohibeix el jurament (Mt 533-37) i la llei del talioacute (538-42) Jesuacutes ho acabem de veure es creu amb el dret de completar la Llei (Mt 517)

Siacute que srsquooposa radicalment a la Llei oral (Halakagrave) Especialment a la del dissabte Mc 227 diu laquoel dissabte ha estat fet per a lrsquohome i no pas lrsquohome per al dissabteraquo (cf Mc 225s 34 par Mt 125 Jo 722) Lrsquoexcepcioacute en el moacuten jueu era quan hi hagueacutes perill de mort (cf 1M 232ss) malgrat que lrsquouacutes permetria altres coses ordinagraveries (cf Mt 1211 par Lc 145) perograve els deixebles cullen espigues (Mc 223 par) i el mestre guareix (Mc 31-6 par 4 v18 en canvi diu que els esdeveniments anunciats en les escriptures han drsquoacomplir-se tots

22

Lc 1310-17 141-6 cf Jo 59 914) sense haver-hi cap perill Tampoc no fa cas de les prescripcions farisees de neteja de les mans abans dels agravepats (Mc 71-8 el v15 faria referegravencia al que es diu pecaminosament)5 Lrsquoactitud davant la Toragrave la proclamacioacute del final del culte el rebuig de la Halakagrave el seu dret a anunciar la voluntat de deacuteu ndash tot plegat lrsquoacusacioacute de pseudoprofeta el duria a la mort

sect3 Una crida plena de goig laquoSrsquoha complert el temps i eacutes a prop el regne de deacuteu convertiu-vos i creieu en el missatge joioacutesraquo (Mc 115 cf Mt 423 935 Lc 443 81 i drsquoaltres) El sumari de Marc (i de Mateu i Lluc) palesa el punt central de lrsquoanunci de Jesuacutes el regne de deacuteu Dues soacuten les caracteriacutestiques de lrsquouacutes que en fan els sinograveptics del terme βασιλεία per a la caracteritizacioacute del senyoreig de deacuteu (τοῦ θεοῦ

τῶν οὐρανῶν)6 el nombre de vegades que el trobem (molt meacutes gran comparat amb drsquoaltres escrits antics i contemporanis) i la quantitat de girs nous sense paralmiddotlels en drsquoaltres autors Lrsquoexpressioacute srsquousa gairebeacute sempre en el sentit dinagravemic de lrsquoexercici drsquouna autoritat el senyoreig de deacuteu (quelcom molt oriental i molt poc occidental) la realitzacioacute de lrsquoideal de justiacutecia sobre la terra com a rei protector drsquoorfes de viacutedues de pobres de febles de desvalguts Lrsquoantic judaisme defensa el senyoreig reial de deacuteu sobre Israel (cf Dn 431) el qual el jueu reconeix diagraveriament amb el Šemalsquo ocorre que ara tot eacutes amagat i capgirat perograve el regnat de deacuteu abarcaragrave tots els pobles que no podran sinoacute sotmetre-srsquohi (cf Dn 244) El Quaddiš santifica el nom de deacuteu i prega per la irrupcioacute del seu regne

La sola referegravencia al Quaddiš del parenostre (laquovingui el vostre regneraquo) fa adonar-nos que Jesuacutes usa el concepte malkuta en sentit escatologravegic Aquest esdeveniment futur (i proper) explica que alguns no experimentin la mort (Mc 91) o la precaucioacute davant del judici final (cf Mc 943-48) Srsquoexpressa en imatges a traveacutes de lrsquoagravepat escatologravegic on trobem Jesuacutes mateix (Mc 1425) Abraham Isaac Jacob els profetes i gent drsquoarreu (Lc 1328-29) tots

5 Mt 233 (laquotot allograve que us diguin doncs fer-ho i observeu-ho perograve no obreu com ells obren perquegrave diuen i no fanraquo) hauria drsquoentendrersquos amb un to irogravenic i fer ressaltar sobretot la segona meitat 6 Lrsquoexpressioacute original faria laquoregne de deacuteuraquo laquoregne del celraquo seria el circumloqui que evita el nom de deacuteu propi drsquouna agravembit judeocristiagrave

23

laquosrsquoasseuran a la taula del regne de deacuteuraquo Ja eacutes a prop (Mc 115) Per tant Jesuacutes es refereix a Dn 244 amb un clar sentit escatologravegic i a Dn 727 (el poble dels sants de lrsquoaltiacutessim rebran el regne el senyoreig cf Lc 1232) En la mesura que el concepte malkuta eacutes un circumloqui jueu per a evitar el nom de deacuteu tot plegat vol dir que srsquoanuncia que deacuteu eacutes a prop agravedhuc que ja eacutes aquiacute Lrsquoapocaliacuteptica jueva especialment amb Joan Baptista apuntava tambeacute lrsquoadveniment de la fi Allograve progravepiament nou de Jesuacutes rau en la proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia Aquesta irrupcioacute del regne de deacuteu es prefigura en cada victograveria sobre la forccedila del mal (guariments) en lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Ja eacutes aquiacute eacutes imminent ho palesa amb paraules i amb obres

Es tracta drsquoun missatge indubtablement exhultant per a lrsquohome en la mesura que comenccedila la transformacioacute de tot Srsquoestagrave arribant a la nova plenitud el present regalima la renovacioacute de la realitat Per aixograve srsquoanuncia no sols que el temps eacutes limitat i que ja arriba el regne sinoacute sobretot com eacutes el senyoreig de deacuteu que ve i del qual hi ha ara els senyals de la seva presencia Aixograve ho mostra el lograveguion Lc 722s (par Mt 115s)7

laquoels cecs hi veuen els coixos caminen els leprosos soacuten purificats els sords hi senten els morts ressusciten els pobres reben lrsquoanunci del missatge joioacutes i sortoacutes aquell que no srsquoescandalitzaragrave de miraquo El lograveguion combina material de Is 355ss i 2918s amb Is 611s (emparentat srsquohi troba Lc 416-21 que torna a citar Is 611s) les imatges de la llum per als cecs del so per als sords dels crits drsquoalegria per als muts expressaven per a tots els pobles antics drsquoOrient els temps de la salvacioacute I la llista podria estendrersquos meacutes i meacutes soacuten sols

7 Tal com estagrave situat seria la prova davant dels deixebles de Joan que Jesuacutes eacutes lrsquoesperat Perograve no seria pas el seu sentit original les referegravencies a Isaiumles no ho permetrien estimar aixiacute

24

exemples per a palesar que es venccedil el dolor la por el patiment El regne que es prefigura aquiacute per a aquell que en fa cas del que diu i fa Jesuacutes del qual lrsquoarribada ja eacutes imminent representa el capgirament de les relacions drsquoexclusioacute la restauracioacute de la comunitat malmesa entre deacuteu i lrsquohome8 La recerca criacutetica de les narracions miraculoses en els evangelis es fa drsquoacord amb quatre nivells (1) aquestes histograveries es redueixen considerablement quan se les estudia des del punt de mira de la criacutetica textual i literagraveria (2) Hi ha una segona reduccioacute quan se les compara amb les histograveries miraculoses rabiacuteniques i helmiddotleniacutestiques (lrsquoantic orient tenia com a normal que hi hagueacutes miracles i com a quelcom que agrada que hi sigui la primitiva esgleacutesia participava del gust pels miracles que hi havia en el seu temps) (3) Lrsquoanagravelisi histogravericoformal de les narracions miraculoses permet distingir la capa meacutes recent helmiddotleniacutestica i la palestina lrsquohelmiddotleniacutestica descriu Jesuacutes com a traumaturg la palestina posa Jesuacutes al centre (4) A traveacutes drsquouna criacutetica meacutes aguda i de la corresponent minva de material srsquoarriba a un nucli transmegraves que remunta als esdeveniments de les actuacions de Jesuacutes aquest nucli fa referegravencia al guariment de mals psicogegravenics lepra paragravelisi i ceguesa tot allograve a la qual cosa pot aplicar-se una teragravepia per alguna mena drsquoinduccioacute Basta saber la situacioacute dels malalts mentals en temps de Jesuacutes i com sersquols veia per a entendre que els evangelis en parlin com en parlava tothom Jesuacutes srsquoenfronta doncs a aquest moacuten del mal cada victograveria sobre la forccedila del mal eacutes una manifestacioacute del temps de la salvacioacute que ja irromp lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Eacutes una prolepsi de lrsquoeacuteskhatos Un exemple clau drsquoaixograve eacutes el lograveguion de Lc 1018 laquojo veia Satanagraves de sobte expulsat del cel que queia com un llamp sobre la terraraquo Eacutes lrsquoinici del final de Satanagraves (cf Ap 127-9) i lrsquoexpulsioacute de dimonis anuncia la victograveria completa sobre Satanagraves Tot aixograve ocorre ara i meacutes es presenta el paradiacutes (Lc 1019 cf Mc 113 laquosrsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo) els noms dels salvats es troben en el llibre dels vius (Lc 1020) ndash tot plegat el venciment de Satanagraves la innocegravencia de les feres salvatges lrsquoapuntament dels noms soacuten motius drsquoun canvi radical drsquoun nou Edegraven Les festes de noces (sovint siacutembol de la salvacioacute) han comenccedilat hi eacutes lrsquoespograves hi ha joia i no eacutes possible el dejuni (Mc 218s) La llum

8 Lrsquoescagravendol de Lc 723 es refereix a no rebre amb mals ulls la reconciliacioacute de deacuteu amb els marginats i els rebutjats sobre els fariseus cf II sect6

25

brilla (Mc 421 par) el fulgor de la ciutat de deacuteu resplandeix ja ara dalt de la muntanya enmig de la fosca del moacuten (Mt 514) Ha arribat lrsquohora de la sega (un siacutembol dels temps salviacutefics en les paragraveboles) els camps estan madurs (Mc 48 par Mt 937 par) demaneu que hi hagi treballadors per a la collita (Mt 938 par) Aprengueu de la figuera quan eacutes primavera rebrota (Mc 1328s) canvi doncs de mort a vida Hi ha un nou vi (Mc 222 par) el vi siacutembol del nou temps Al fill retrobat se li lliura un vestit de festa (Lc 1522) Hom es posa el vestit de noces (Mt 2211) No es cus al vestit vell un pedaccedil de roba nou (Mc 221 cf He 111s Ac 1011 par 115) la nova realitat deixa enrera els temps anteriors Es lliura als infants el pa de vida (Mc 724-30 par) siacutembol (amb lrsquoaigua de vida cf Jo 41014 737s) dels dons de paradiacutes La pau de deacuteu srsquoofereix ja ara es decideix ja ara el judici (Mt 1011-15 par Lc 105-11) ja ara es lliga i es deslliga la sort dels homes (Mt 1619 1818)9 Tambeacute les obres de Jesuacutes palesen aquest laquoja araraquo lrsquoexpulsioacute dels mercaders del temple acompleix laquoja araraquo Za 1421 (laquono hi hauragrave cap meacutes mercader al temple de Jahvegrave-Sabaot aquell diaraquo) malgrat que circumscriu la seva cura a Israel guareix pagans (Mc 724-30 par Mt 1521-28 Mt 85-13 par Lc 71-10) com a anticipacioacute indicacioacute de la basileia que irromp Els deixebles soacuten afortunats de viure aquest moment (Lc 1023s par Mt 1316s) el de lrsquoentrada del regne Ho han de proclamar tambeacute de paraula i drsquoobra (Mt 107s) En lrsquoantic judaisme i en el contemporani als evangelis mai no srsquohavia proclamat la irrupcioacute del regne de deacuteu mentre que la primitiva comunitat cristiana proclamaragrave meacutes aviat la mort i la resurreccioacute del mestre

9 Lrsquoescatologia presegraventica eacutes arreu de lrsquoevangeli de Joan Basti recordar laquoperograve ve lrsquohora i eacutes ara que els veritables adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat que aixiacute soacuten els qui vol el Pare per adoradorsraquo (Jo 423) laquous ben aseguro que ve lrsquohora i eacutes ara que els morts escoltaran la veu del Fill de deacuteu i els qui lrsquohauran escoltada viuranraquo (Jo 525) amb la seva transformacioacute lrsquohome passa de la mort a la vida

26

Jesuacutes anunciava la imminent arribada del regnat de deacuteu i de la transmutacioacute dels ordres del seu temps La proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia es dreccedila sense dubte com el centre de lrsquoevangeli Aquesta consciegravencia escatologravegica independentment de les seves influegravencies encarnava eficaccedilment la radicalitzacioacute de la referegravencia al sagrat urgia que lrsquohome considereacutes la importagravencia real dels afers i avisava a tort i a dret de la necessitat de la conversioacute Certament no es tractava drsquouna proclama de mal averany drsquoalguacute que desitgeacutes el pitjor o que fes acreacuteixer lrsquoangoixa dels homes quan Jesuacutes no exigia a tots el mateix lliurament a la causa de la predicacioacute ni la radicalitat del missatge comportava lrsquoabandoacute de les feines de cadascuacute del seu lloc de la famiacutelia etc establerts els miacutenims en lrsquoamor no srsquohi pressuposa a priori la mesura que cadascuacute en volia lliurar no perquegrave espereacutes quelcom sinoacute per la mateixa alegria de fer-ho el propi Jesuacutes no se nrsquoestagrave de menjar i de beure i celebra amb els seus els agravepats que prefiguren el regnat de deacuteu etc La insistegravencia en la vinguda del final no eacutes per a fer por sinoacute meacutes aviat un aviacutes per a trobar-se preparat a un esdeveniment que nomeacutes pot entendrersquos com a desitjat com a final feliccedil per a aquells eacutes clar que ja comprenen que lrsquoordre a venir no pot seguir sent un ordre que mira cap a un sol costat Una part important de les paragraveboles i de les paraules que es pot fer meacutes o menys recular fins a Jesuacutes es mou dins drsquoaquest horitzoacute escatologravegic comenccedilant pel mateix parenostre Certament lrsquoanhel del regnat de deacuteu i la seva prefiguracioacute deurien somoure els cors talment com encara ho poden fer avui La previsioacute drsquoun final introdueix a una transformacioacute de les condicions de vida de jerarquies de valoracions etc indubtablement meacutes justa meacutes feliccedil meacutes drsquoacord amb les coses un final que representa la realitzacioacute de lrsquoesperanccedila dels homes la utopia que es prefigura sota siacutembols i imatges etc i que es capaccedil de commoure lhome davui en lrsquoaccepcioacute que un tal fantasieig plasma a les palpentes lrsquoanhel humagrave de renovacioacute i de perduracioacute i en lrsquoaccepcioacute que tot es fa animat per la dimensioacute sagrada Es tracta de la presentacioacute brillant drsquouna tensioacute escatologravegica que esdeveacute tensioacute sagrada perograve la tensioacute sagrada manifesta palpablement el que de debograve soacuten les coses i els esdeveniments quegrave eacutes important i quegrave no i eacutes capaccedil de comprometre la totalitat de la vida El missatge escatologravegic eacutes una crida a la conversioacute i a la sacralitat del moacuten des de les imatges i les paraules La crida escatologravegica hauria de permetre de deixar pas a lrsquoexperiegravencia de deacuteu com a vocacioacute Tot aixograve vol dir que la tensioacute escatologravegica srsquohauria de traduir en quasevol cas en tensioacute sagrada i que valdria per avui el que valia llavors que no hi ha una mesura universal de resposta perquegrave cadascuacute es troba en unes

27

circumstagravencies diferents que un mateix ha de concloure quines soacuten les seves responsabilitats i radicalitats Sens dubte la tasca quotidiana de molts homes transcorre drsquoacord amb un tarannagrave ordinari perograve no shauria de superar la tensioacute dialegravectica entre una experiegravencia radiant del sagrat i els afers de cada dia Versemblantment lrsquoentusiasme sagrat duu a totes les formes de prefiguracioacute drsquoun nou ordre de totes les coses els homes tanmateix que es troben en tensioacute sagrada no la poden superar El missatge escatologravegic la fa present accentua la necessitat drsquouna conversioacute cap al sagrat Lrsquoanunci de Jesuacutes no era doncs important perquegrave srsquoacompliacutes lrsquoesdeveniment sinoacute per la cagraverrega de tensioacute sagrada que implicava Quegrave decantagrave o afavoriacute la conviccioacute drsquoun final sembla quelcom que va dependre de moltes conversions interiors a partir drsquoinfluegravencies externes No sembla que shagi drsquoestimar un escagravendol que arribeacutes a la necessitat de fer present la fragilitat i caducitat de lrsquoordre drsquoaquest moacuten Car Jesuacutes era un home del seu temps i de condicioacute jueva10 Tanmateix una qualsevol de les plurals maneres en les quals es modelen els siacutes intencionals drsquouna completesa del moacuten que palesen de mil formes mil joies amb tots els malgrats que es vulguin no estan pas a la disposicioacute drsquoun home de manera que li calgueacutes sols portar-los a colmiddotlacioacute Aquells siacutes del moacuten soacuten es troben a magrave drsquoacord amb un designi rar en escarides ocasions al cap i a la fi soacuten experiegravencies sagrades i lrsquoexperiegravencia es lliura de vegades drsquouna manera que manifesta les dependegravencies de tota mena de lhome respecte del pathos Aixograve tambeacute acondueix a no saber com orientar-se (cf Mc 1534)

sect4 Els patiments del final el judici la gehenna

Tanmateix el gaudi del regne que ja es fa present srsquoacompanya tambeacute de lrsquoaviacutes de lrsquoacompliment de tot el cicle histograveric i de la transformacioacute darrera de les condicions drsquoinjustiacutecia de dolor de mal Des drsquoaquest punt de mira la profusioacute drsquoimatges i la representacioacute de forces sobrenaturals presents arreu de les paraules en boca de Jesuacutes sorprenen Sembla una paradoxa que hagi arribat fins a avui un llenguatge amb regust idolagravetric (ho eacutes una cosificacioacute

10 El discerniment entre la irrupcioacute ja ara de la basileia i la seva manifestacioacute expliacutecita final seria des drsquoaquest punt de vista irrellevant Ni serveix de res meacutes capir una renovacioacute futura ni se la pot imaginar millor irrompent ja ara lrsquoun fet i lrsquoaltre deriven la seva eficagravecia de lrsquoexperiegravencia del sagrat i de les seves dimensions i no poden anar enllagrave seu

28

qualsevol de lrsquoexperiegravencia de deacuteu) i amb to apocaliacuteptic per tant amb imatges del tall miacutetic eacutes a dir que gaudeixen de forccedila (significacioacute) sagrada i imaginativa i que narren allograve que srsquoesdevindragrave La sorpresa srsquoesvaeix quan es teacute present que Jesuacutes eacutes jueu amb tot el que aixograve comporta (cf per exemple sect3 i sect7) Hi ha un reguitzell drsquoindicacions de tot tipus arreu dels evangelis que avalen la proximitat del final Cal veuren algunes La paragravebola de la figuera serveix per a lrsquoanunci del final (Mc 1318s) La basileia (eacutes a dir deacuteu) eacutes a la vora (Mt 107 par Lc 109 Lc 92060 1011) El parenostre ensenya a pregar per la vinguda ragravepida del regne Totes les paragraveboles i imatges que adverteixen del caragravecter sobtat dels uacuteltims esdeveniments o que avisen a estar alerta pressuposen que no nrsquohi ha per molt Tambeacute ho apunten els mots referits als tres dies O la referegravencia de Joan Baptista el nou Elies que segons Malaquies (Ml 323) arriba abans del gran i terrible dia de Jahvegrave O Lc 1020s on possiblement caldria interpretar v21b en futur a la llum de Lc 1023s Cal no perdre temps prenent comiat dels teus (Lc 961s) o servant els dies de dol pel difunt (Mt 821s par Lc 959) A Lc 104 es recomana als deixebles de no saludar ninguacute pel camiacute la urgegravencia de la predicacioacute mana no anar de carabana amb drsquoaltres Cal defensar que Mc 1310 (par Mt 2414) i Mc 149 (par Mt 2613) no permeten suposar que Jesuacutes hagueacutes utilitzat el terme lsquoevangelirsquo (usa sempre lsquoevangelitzarrsquo el substantiu no tenia valor religioacutes) i en conjunt cal relativitzar-ne el contingut (hi ha expressions que soacuten del propi Marc) Jesuacutes estagrave enviat sols a Israel (Mt 1524) i mana als deixebles que srsquohi circumscriguin (Mt 105s) els pagans srsquoaplegaran al final del temps al regne (Mt 811s par Lc 1328s) no caldria esperar el seu anunci a tots els pobles Srsquoadverteix que si no es converteixen tots acabaran com els galileus occits per Pilat o els morts per la caiguda de la torre de Siloegrave (Lc 131-5) Tot aixograve vol dir que ha de passar molt aviat El diluvi eacutes davant de la porta (Mt 2437-39 par Cf 724-27) la destral eacutes llesta espera i no talla encara la figuera (Lc 136-9) Cal no diferir la conversioacute (paragravebola de les deu noies Mt 251-12 dels convidats al regne de deacuteu Lc 1415-24 par Mt 221-10 de lrsquoanada al jutge Mt 425s par Lc 1257-59 de lrsquoadministrador malversador Lc 161-8) En les catorze vegades que surt laquoaquesta generacioacuteraquo (ἡ γενεὰ αὕτη Mc 812a12b38 919 1330 Mt 1116 par 1239 par 41s par 45 164 2336 par Lc 113050 1725) srsquohi fa referegravencia sempre per a renyar-la a allograve que

29

srsquoesdevindragrave a aquells als quals srsquoadreccedila Jesuacutes Sembla difiacutecil de no entendre-ho a partir drsquoun temps final que ja arriba Els seus enviats no hauran acabat drsquoanunciar el regne de deacuteu arreu drsquoIsrael que ja vindragrave el fill de lrsquohome (Mt 1023) Els patiments i martiris (Mc 835 par 1038s par 1312 par Mt 102128 par 34 par etc) que caldria interpretar a Mc 91 (laquoUs asseguro que nrsquohi ha alguns dels aquiacute presents que no moriran abans que hagin vist venir amb poder el regne de deacuteuraquo) no durarien molt temps (cf tambeacute Mc 1320 par Mt 1023) La paragravebola del jutge i la viacutedua (Lc 181-8) srsquoentendria des de tot aixograve que diem Jesuacutes no beuragrave vi laquofins que vingui el regne de deacuteuraquo (Lc 2218) la renuacutencia sembla pressuposar que aixograve no eacutes molt lluny Tambeacute ho faria la periacutecopa de Getsemaniacute (Mc 1432-42 par) en el cas de lrsquoencert que prega no pas per una simple sortida de la situacioacute (hauria pogut fugir) sinoacute amb una referegravencia escatologravegica per fer arribar el regne sense necessitat del patiment Les paragraveboles del servent fidel i prudent (Mt 2445-51 par) la de les deu noies (Mt 251-13) la dels deu talents (Mt 2514-30) amb drsquoaltres textos com Mc 1335 (cf Mt 2443 par) compten en els evangelis amb el retard de la parusia perograve probablement llur sentit originari estaria marcat meacutes aviat pel caragravecter sobtat de la fi i srsquoadreccedilarien als qui no fan cas de la bona nova El temps per a lrsquoarribada del final es pot escurccedilar per causa dels elegits (Mc 1320 par) o allargar esperant la conversioacute (cf Lc 136-9) El parenostre ensenya a pregar que laquovingui el vostre regneraquo (cf Lc 187) deacuteu escolta lrsquooracioacute i la intercessioacute (Lc 138s 2231s) i pot canviar els seus designis

En els sinograveptics hi ha dues tradicions apocaliacuteptiques diferents la de Lc 1720-37 que concorda amb les paragraveboles i amb les imatges que usa sovint Jesuacutes on srsquoadverteix meacutes aviat del caragravecter sobtat dels finals dels temps ndash i la de Mc 131-37 que trobem ampliada a Mt 211-2546 i molt modificada a Lc 215-36 tradicioacute que estagrave a prop de 2Te 21-12 i de lrsquoapocalipsi de Joan on srsquoaccentuen els senyals de preludi Aquesta segona tradicioacute oferiria una resposta de la primitiva comunitat al retard de la parusia Jesuacutes hauria advertit doncs de lrsquoarribada del final Sens dubte hauria previst que ell seria mort i que els seus deixebles patirien Hauria avisat que srsquoesdevindria drsquoimprevist que cauria com un llamp Els pitjors mals amenacen aquells que no es converteixen (Lc 131-5) Les dones de Jerusalem han de plorar per elles i pels seus fills (Lc

30

2328-31) Lrsquouacuteltima generacioacute ha de fer penitegravencia per la totalitat de la culpa que hi ha en els seus pares (Lc 1149-51 par Mt 2334s) Veureu abans lrsquoabominacioacute de la desolacioacute (Mc 1314 par cf Dn 1131 1211) el pseudocrist El temple seragrave destruiumlt (Mc 132) i tres dies meacutes tard es bastiragrave un nou temple (Mc 1458 par) No hi ha descripcioacute de tot aixograve Jesuacutes no entra en detalls Sols diu fugiu (Mc 1314b-20) Caldragrave anar de pressa (Lc 1731 Mc 1315s par) En acabant lrsquoagravengel de deacuteu destria ndash hi ha judici ndash els salvats i els repudiats (Mt 2440-41 Lc 1734-35) srsquoobre la gehenna lrsquoinfern de foc final Els evangelis en parlen prou realiacutesticament i hi implica tot lrsquohome (Mc 943-48 Mt 254146) En Jesuacutes la gehenna eacutes lrsquoobscuritat (Mt 812 2213 2530) lrsquoexclusioacute doncs de la llum de deacuteu laquoels cridats soacuten innombrables perograve no tants soacuten elegitsraquo (Mt 2114 cf Lc 1323-24) etc No sinsistiragrave mai prou (cf sect7) que una visioacute drsquoun deacuteu que premia i que castiga reflecteix meacutes aviat la responsabilitat de leacutesser humagrave i no diu pas res progravepiament de lrsquoexperiegravencia de deacuteu mentre que hi ha unes condicions socials de transmissioacute de la cultura El que els evangelis posen en boca de Jesuacutes no es manteacute avui el llenguatge que srsquohi usa ara eacutes estrany cal rebutjar un qualsevol supogravesit drsquoun laquodeacuteuraquo pseudoidolitzat i del que aquest faria sobretot cal superar definitivament lrsquoestretor que representa una voluntat de dissort per a uns homes Lrsquoexperiegravencia del sagrat eacutes sempre la drsquoun siacute Ocorre que malgrat lrsquoargot escatologravegic lhome davui encara eacutes capaccedil a traveacutes seu de llegir-hi tota la positivitat que hi ha en Jesuacutes com a experiegravencia de deacuteu Les visions i les imatges soacuten turbulegravencies drsquoun home que adverteix que cadascuacute se salva o es condemna la gehenna eacutes ara i aquiacute instalmiddotlada dins de cada home ndash i el siacute a la vida eacutes per a tothom sense exclusioacute Jesuacutes parla com un jueu la universalitat de Jesuacutes rau que malgrat aixograve un hom sigui capaccedil drsquoabraccedilar-hi el sagrat Molt aviat les tradicions cristianes tancaren el cicle drsquoaparicions amb lrsquoascensioacute de Jesuacutes i diferiren la seva tornada (parusia) al final dels temps i del judici final (escatologia) Tant lrsquoascensioacute al cel com la parusia i els esdeveniments escatologravegics illustrarien els canvis que srsquoesdevingueren en els cercles cristians a partir del fet que lrsquoexaltacioacute del fill de lrsquohome i el final de lrsquoordre actual del moacuten no haurien arribat minus no hi havia encara parusia minus ni eren imminents

31

Mentre lrsquoascensioacute interrompiria a la pragravectica la segraverie drsquoaparicions el trasllat drsquoun final cap endavant amb la tornada de Jesuacutes el judici final la resurreccioacute dels morts amb tots els precedents apocaliacuteptics del cas etc si distensionava la dimensioacute sagrada que ho creu imminent o ja comenccedilat mentre ho mantindria laquoper a lrsquoesdevenidorraquo seria capaccedil igualment de mantenir la tibantor del sagrat en tant que urgeix a estar preparats El futur dels homes i del moacuten esdevindria fantasiat a partir drsquoun tensioacute i drsquouna expectativa sagrades agravedhuc drsquouna irrupcioacute de deacuteu com a experiegravencia de deacuteu La forccedila escatologravegica passaria a ser exigegravencia i reclam la parusia nova experiegravencia de Jesuacutes etc No sembla que es pugui abandonar la tensioacute sagrada sense banalitzar-se i fer-ho drsquoacord amb el do de cadascuacute Certament no hi ha avui les condicions socials que feien bones les fantasies les llegendes els afers meravellosos etc Ni el missatge de Jesuacutes ni la joia pasqual ni la imatge postpasqual drsquouna parusia i final dels temps tenen drsquoaltra forccedila que la que es deriva de la tensioacute sagrada que proposen laquoEs ist die wichtigste Funktion der Eschatologie daβ sie das Wissen um die Gnadenfrist wach erhaumlltraquo11 iquestAcabaragrave el moacuten Llevat del que es pot dir en nom de la ciegravencia no sen sap res meacutes drsquoaixograve el futur del moacuten com a experiegravencia sagrada el tensa en fa una grandiosa expectativa mentre els afers resten tal qual Quegrave seragrave de tots els homes no se sap progravepiament i el moacuten no pot ser cridat cap a deacuteu quan eacutes en el moacuten que nrsquohi ha experiegravencia El sentit de la histograveria dels homes i del moacuten restaria hipotecat en aquesta expectativa dels homes i del moacuten per la qual hi ha una experiegravencia sagrada El sentit de la histograveria i del moacuten restaria subsumit com a experiegravencia sagrada mai no el sabriacuteem o no en sabriacuteem res meacutes Aixiacute com la nocioacute de creacioacute sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels oriacutegens (passat) aixiacute lrsquoescatologia sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels finals (futur) Mai no se superaria la tensioacute mai no se la podria superar sense fer trampa Arreu valdria que ha drsquohaver-hi experiegravencia arreu que no es tracta de teoritzar sinoacute drsquoafirmar-se un hom com una veu expectant afirmativa atengui per darrera cap al passat o per davant cap al futur allograve que srsquoofereix com el saber meacutes clar iquestHi hauragrave judici final Un hom ja ho ha insinuat quan bescanvia mala voluntat per un voler ben intencionat quan la salvacioacute esdeveacute clariacutecia de la

11 JJeremias Neutestamentliche Theologie Part primeraDie Verkuumlndigung Jesu Gerd Mohn Guumltersloh 1973 (2ordf edicioacute) pagraveg140 Srsquoobservaragrave lrsquoimportant manlleu que fa el present treball de les obres drsquoaquest estudioacutes

32

condicioacute humana i la condemna lrsquoestultiacutecia llavors el judici final sersquol fa cadascuacute en aquesta vida Si sestagrave convenccedilut que independentment de tot aixograve no hi ha cap altra condemna ni cagravestig quan hi ha prou maneres joioses de gaudir de deacuteu com a experiegravencia aquestes confirmarien que una qualsevol actitud que prengui lrsquohome es pot superar minus i mereix ser superada minus per la crida a tots i arreu malgrat el que els homes fan o les atrocitats que hagin fet en una expectativa que sols pot ser un siacute que els estintola en lrsquoexperiegravencia per la qual la de deacuteu no eacutes simplement la del moacuten malgrat que tambeacute ho sigui i de no saber ben beacute com entomar-ho tot iquestEs ressuscitaragrave No sembla important que un hom sesvaeixi o no amb la mort quan la sort de lrsquohome estagrave en joc ara i aquiacute Si meacutes no en aquesta mena de sentiments extrems shi expectaria alguna positivitat desconneguda La imatge drsquouna resurreccioacute final realitzaria fantasiosament la solucioacute drsquoun doble interrogant el que proveacute de la constatacioacute que els humans moren i lrsquoexperiegravencia del sagrat que parla drsquoun siacute a la vida Lrsquoescatologia de la resurreccioacute dels morts al final dels temps foacutera una projeccioacute de lrsquoescatologia de cada home el seu siacute sagrat a la vida faria de testimoni lrsquoexperiegravencia de deacuteu en Jesuacutes exemplificaria que Jesuacutes no srsquoacabagrave amb la mort del Jesuacutes histograveric i que eacutes la penyora de la progravepia afirmacioacute a la vida Tot plegat pot semblar una bogeria perograve eacutes drsquoaixograve que sen tindria experiegravencia Els humans estarien cridats a la vida malgrat tots els perograves nrsquoignorarien les circumstagravencies en tindrien certesa per lrsquoexperiegravencia de Jesuacutes minus io per lexperiegravencia de deacuteu

sect5 El fill de lrsquohome Les referegravencies a Jesuacutes com a fill de deacuteu soacuten secundagraveries excepte Mt 1127 par Lc 1022 on tenen tot un altre sentit (cf sect9) Lrsquoabundant uacutes en lrsquoevangeli de Joan drsquoun absolut ὁ υἱὸς sense complement del nom o pronom personal no eacutes de cap manera palestiacute tambeacute eacutes aliegrave al judaisme palestiacute el tiacutetol de fill de deacuteu com a messiagravenic El mateix tiacutetol de messies referit a Jesuacutes srsquoha de prendre sempre com una font secundagraveria (malgrat i tot que Mc 829 par pugui tenir algun fons histograveric) Evita versemblantment per raons de la seva cagraverrega poliacutetica anomenar-se fill de David (cf perograve Mc 1458 par 1235-37 par)

33

En canvi no hi hauria motiu per a negar lrsquoautenticitat del seu uacutes de lrsquoexpressioacute laquoel fill de lrsquohomeraquo (ὁ υἱὸς τοῦ ἀνθπώπου) Respecte de lrsquoexpressioacute cal dir el seguumlent

1 Tradueix una expressioacute comuna aramea (barrsquoaumlnaša) que exemplifica una significacioacute genegraverica (laquohomeraquo laquoun homeraquo laquoalguacuteraquo)

2 Srsquousa tambeacute com a tiacutetol al llibre de Daniel (Dn 713) que interveacute enmig drsquouna visioacute (Dn 71-14) que despreacutes srsquointerpreta (Dn 715-28) Es tracta drsquouna figura drsquoexaltacioacute i drsquoentronitzacioacute que simbolitza els laquosants de lrsquoAltiacutessimraquo per tant conteacute una significacioacute colmiddotlectiva Cal accentuar que el fill drsquohome laquoarribagrave fins al Vell venerableraquo hi ha doncs un moviment de baix cap a dalt

3 Lrsquoapocalipsi jueva antiga posterior sense excepcioacute interpretagrave el fill drsquohome de Dn 713 com un sol individu Tambeacute la literatura rabiacutenica associa fill drsquohome i messies Val la pena dafegir si meacutes no el seguumlent els jueus esperaven un messies de caragravecter nacional un cap alliberador del jou dels romans Els textos apocaliacuteptics tambeacute participaven drsquoaquesta espera messiagravenica de trets nacionals a lrsquohora de parlar del fill de lrsquohome malgrat que srsquoesforcen a fer veure que proveacute de lrsquoaltre moacuten no exclouen que gaudeixi drsquouna significacioacute universal i alguns lrsquoapropen a la figura del servent de deacuteu del deutero-Isaiumles 4 Sembla que els evangelis hagin capgirat de vegades lrsquoexpressioacute amb el significat comuacute per la del tiacutetol apocaliacuteptic o beacute hagin usat el tiacutetol alliacute on no hi era Lrsquoexegravegesi perograve mantindria una colla de lograveguions on no ocorreria ni una cosa ni lrsquoaltra i que permetria lliurar algun esquema Per exemple quan la persecussioacute de la comunitat arribi al seu punt agravelgid com un llamp (Mt 2427 par Lc 1724) no esperat (Mt 243739 par Lc 1726 sense parallel 1730) srsquoacompliragrave la visioacute de Dn 713 Embolcallat de nuacutevols rodejat drsquoestols drsquoagravengels el fill de lrsquohome es mostra en la glograveria divina (Mc 1326 cf Jo 151) Srsquoasseu prop del tron a la dreta de deacuteu (Lc 2269) i envia el seu agravengel a arreplegar els escollits des dels quatre vents (Mc 1327) Ha de jutjar (Lc 2136) amb els dotze representants de les dotze tribus (Mc 1928 par Lc 2230 cf Dn 79s 1 Cor 62s)

34

5 A lrsquoapocaliacuteptica antiga jueva com en els evangelis el tiacutetol de fill de lrsquohome eacutes de glograveria i drsquoexaltacioacute Perograve en els escrits neotestamentaris se suposa un moviment de dalt cap a baix Un tal moviment iquesteacutes la representacioacute des de Jesuacutes meacutes antiga del fill de lrsquohomeiquestsadmetragrave en concordanccedila amb Dn 713s i lrsquoHenoc etiogravepic un sol proceacutes el de lrsquoenaltiment i glorificacioacute en una ascensioacute cap a deacuteuiquesthi hauria hagut una posterior escissioacute entre una ascensioacute i asseguda a la dreta de deacuteu drsquouna banda i la parusia al final dels temps drsquouna altra Si meacutes no els primers esments drsquouna parusia com un moviment de dalt a baix es troben a 1Te 110 219 313 416 523 Perograve el propi terme en els evangelis sols es troba a Mateu (243273739) I es podria defensar si meacutes no que Lc 2269 representa una tradicioacute meacutes simple i primera respecte al seu paralmiddotlel Mc 1462 mdash que Lc 2269 posat al costat de Lc 2426 Jo 31314 1223 etc o fins i tot de Mc 1326-27 que cita Dn 713 apunta la simple ascensioacute cap a deacuteu En el cas que una tal vinguda entre nuacutevols de Mc 1326 fos originagraveriament un moviment cap a deacuteu llavors potser caldria assumir-ho per a drsquoaltres llocs on es parla tambeacute drsquouna vinguda del fill de lrsquohome (Mc 838 Mt 1023b tambeacute Mt 1928 par Lc 2229 Mt 2531 no diria res drsquouna vinguda a la Terra sinoacute sols esmentaria lrsquoentronitzacioacute del fill de lrsquohome) Pel cap baix cap admetre que no hi ha res de segur 6 El tiacutetol del fill de lrsquohome en els evangelis evitaria el messianisme poliacutetic mentre expressaria la universalitat de la seva exaltacioacute (cf Mt 25 31-46) donaria forces als seus davant les tribulacions i les temptacions (Mc 1326 par Mt 242737b = 39b par Lc 172426 Mt 1023 Lc 1722-30 188 2136) i mantindria la separacioacute entre el present i una futura entronitzacioacute amb lrsquouacutes de la tercera persona referit al fill de lrsquohome Amb la figura del fill de lrsquohome Jesuacutes srsquoapropia de tot allograve que pogueacutes ser motiu drsquoesperanccedila del poble jueu Es tracta drsquoun tiacutetol amb unes atribucions suficientment ambivalents per tal drsquointerpretar-lo de meacutes drsquouna manera sempre si meacutes no com a alguacute que eacutes molt a prop de deacuteu exaltat i entronitzat Basti portar a colmiddotlacioacute els drets que creu tenir Jesuacutes respecte de la Llei (sect10) la seva condicioacute de fill (sectsect8-9) el fet que no cal excloure absolutament que es veieacutes com un servent de deacuteu (sect12) etc per tal

35

drsquoadonar-se per quegrave un hom defensa que hi ha aquiacute alguacute que eacutes meacutes que un profeta (sect3) i que els tiacutetols de fill de lrsquohome de messies fill de David servent de deacuteu no fan meacutes que adjectivar tot aixograve drsquoacord amb una tradicioacute jueva de pensar de fer referegravencia de les coses sagrades amb les seves progravepies grandeses i sentits Lrsquoexperiegravencia del sagrat de Jesuacutes o especiacuteficament la de deacuteu sols sembla poder-se lliurar criacuteticament a partir drsquouna colla de circumstagravencies com la que sapunta La visioacute del fill de lrsquohome foacutera una manera jueva de parlar drsquoell mateix drsquoencoratjar els seus de representr-se el siacute sagrat de la vida subsumiria els valors jueus de la responsabilitat i de les corresponents consequumlegravencies srsquoinclou en la representacioacute escatologravegica etc Lrsquouacutes del tiacutetol jueu formaria part doncs de lrsquounivers escatologravegic i la seva utilitat rauria a (1) explicar que hi ha una sort per als justos i una altra per als bandejats formaria un element drsquoun tal decorat final (2) a donar fe del triomf final sagrat la constagravencia sagrada del siacute (cf sect4)

sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute La bona nova srsquoanuncia als pobres (πρωχοί) i es diu mdash ho afirma la primera benauranccedila mdash que soacuten feliccedilos perquegrave eacutes drsquoells el regne de deacuteu (Lc 620 Mt 53) Tenint en compte Mt 115 par (cf Lc 418) que remet a Is 611 els pobres serien els que tenen el cor destrossat els captius els desesperats els vestits de dol etc Si els afamats els assedegats els desvestits els estrangers els malalts els presos etc entrarien en aquesta categoria hi hauria molts drsquoaltres quan srsquoateacuten la manera en quegrave Jesuacutes els caracteritza o les imatges que usa car esmenta els famolencs els plorosos els malalts els treballadors atrafegats els afeixugats els uacuteltims els simples els perduts els pecadors I la primera benauranccedila indica que el regne dels cels eacutes sols dels pobres (cf tambeacute Mc 217 Mt 1125s par Lc 1021) al capdavall soacuten els nens (Mc 1014-15) i els que poden dir abbagrave com a nens (Mt 183) que hi formen part El missatge joioacutes consisteix en el convit dels pecadors a lrsquoagravepat festiu de deacuteu (Mc 217) arreu parla de perdoacute perograve es fa sobretot a traveacutes drsquoimatges especialment presents en les paragraveboles com (entre moltes) la del perdoacute dels dos deutors (Lc 741-43) la del servent que

36

no perdona (Mt 1823-35) la del fill retrobat (Lc 1511-32) etc El perdoacute tambeacute el proclama en obres menjant amb publicans i pecadors entaulament que drsquoaltra banda posseeix una significacioacute escatologravegica la celebracioacute prefigurada de lrsquoagravepat de salvacioacute del temps final Qui soacuten els justos que no ha vingut a cridar (cf Mc 217) Versemblantment els fariseus que deurien trobar incomprensible la seva actitud davant els pobres i els pecadors Si el retret als sacerdots i als doctors de la llei rau a acusar-los de fer negoci del servei de deacuteu (Mc 1115-17 par) i de conegraveixer el voler de deacuteu sense seguir-lo respectivament els fariseus es creuen la comunitat dels elegits gragravecies al compliment dels manaments i drsquoalguns deures superflus quan soacuten guies que miren la cosa petita i srsquoobliden del que eacutes important (Mt 2323s) quan els seus preceptes de puresa no els fa nets per dintre (v25s) Srsquoexposen meacutes a prendre mal que els altres perquegrave minimitzen el pecat amb la seva casuiacutestica (que tracta els pecats individualment els classifica i evita sobretot els grossos) i cagravelcul de megraverits (un megraverit fa de contrapegraves drsquoun pecat) ben al contrari Jesuacutes supera prou la casuiacutestica (Mt 52228 Mc 715) els petits pecats tambeacute porten a la mort al judici de deacuteu Sols no es perdona el rebuig del perdoacute (Mc 328s) i davant de deacuteu no hi ha cap megraverit (Lc1710) Els pecadors soacuten meacutes a prop de deacuteu que els pietosos perquegrave aquests estan massa segurs drsquoells mateixos (Lc 189-14) estan cecs a les coses de deacuteu el fill progravedig lrsquoaduacuteltera el publicagrave etc no soacuten tant objecte de retret com el pietoacutes Per al fariseu val tambeacute que de fet no fa el que diu fer (Mt 2128-31) no acull la crida de deacuteu (Lc 1416-24 par Mt 221-10) srsquoenfronta als seus enviats (Mc 121-9) no estima el seu germagrave (Lc 1525-32) etc Les paragraveboles (lrsquoadministrador infidel Lc 161-13 les deu noies Mt 251-12 el vestit de noces Mt 2211-13) i els advertiments (Mt 525s par) ho deixen clar cal la conversioacute ja Quegrave eacutes la μετάνοια Ho diuen tambeacute les paragraveboles per exemple la del fill retrobat (Lc 1511-38) la del fariseu i el publicagrave (Lc 189-14) admetre la progravepia falta i penedir-sersquon Tambeacute no tornar-hi Tanmateix el nucli de la μετάνοια no eacutes aquest sinoacute ndash com diu Mt 183 (par Mc 1015 par Lc 1817) ndash el seguumlent laquoameacuten us dic que si no us feu de nou com nens no abastareu el regne de deacuteuraquo el jueu del temps de Jesuacutes no tenia els

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

4

________________________________________________________ 1ordf edicioacute juny de 2011 FGraell i Deniel ISBN 978-84-938454-1-4 wwwxteccat~fgraell E-mail fgraellxteccat La web permet de baixar la cogravepia drsquoun qualsevol quadern editat Podeu fer uacutes de lrsquoadreccedila electrogravenica per a qualsevol correspondegravencia amb Quaderns de Filosofia __________________________________________________________

5

CONTINGUT

Presentacioacute 6

I JESUacuteS I LA HISTOgraveRIA

sect1 La mirada enrera que lliura la historicitat 8 sect2 Del Jesuacutes histograveric al Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat 10 sect3 Del Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat al Jesuacutes histograveric 12 II APUNTS DrsquoHISTOgraveRIA DE JESUacuteS

sect1 Les narracions del baptisme 16 sect2 Alguacute que eacutes meacutes que un profeta 19 sect3 Una crida plena de goig 22 sect4 Els patiments del final el judici la gehenna 27 sect5 El fill de lrsquohome 32 sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute 35 sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa 38 sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 41

6

PRESENTACIOacute

iquestCal tenir en compte avui els fets i les paraules de Jesuacutes Qui

srsquohi acara no ho fa eacutes cert sense algun pressupogravesit i sense haver-ne tingut alguna mena de vivegravencia Perograve aixograve val per a una qualsevol lectura que sersquon faci La que aquiacute es defensa se suporta en els guanys que srsquohan obtingut a partir de la meditacioacute del sagrat i en conjunt de les intencions humanes que comporta que no hi hagi progravepiament parlant res sagrat que no sigui lrsquoexperiegravencia que en teacute el nom Es defensa doncs que estrictament parlant no hi ha paraules sagrades sinoacute opinions humanes fets humans experiegravencies humanes Jesuacutes no en seria una excepcioacute La singularitat de Jesuacutes no rauria en el que digueacute sinoacute en lexperiegravencia que possibilitaria Tanmateix Jesuacutes defensagrave sembla un missatge esbojarrat (la vinguda immediata del regne de deacuteu i tot el que sersquon deriva) Es tractaria drsquouna manera sorprenent de tenir una experiegravencia especiacuteficament signicativa a partir drsquouna colla de despropogravesits i drsquoembolics que malgrat aixograve poden tenir un sentit convergent amb les aspiracions de lhome davui Eacutes cert que el paradigma de lrsquoabast del que va dir i del que va fer Jesuacutes no es troba altrament que en el saber fer de cadascuacute en les troballes de les progravepies meditacions en els encerts de tot allograve que salbira que eacutes bo i ben intencionat Tot el que no srsquohi avingueacutes hauria de ser meditat per a comprendre la profunda humanitat de Jesuacutes i dels altres homes no per a assumir-ho sense meacutes dilacioacute Per aixograve la paraula neotestamentagraveria que no pogueacutes retrotreurersquos drsquouna manera o drsquouna altra al mateix Jesuacutes o al missatge que transmetia o a la seva interpretacioacute del que feia (les reinterpretacions degudes a la comunitat primitiva els autoesclariments que proposen les cartes del nou testament etc) oferiria una expressioacute o un missatge o una interpretacioacute sense meacutes garanties de les que es derivarien de lrsquoencert o el desencert del que diu Segons aixograve no hi hauria cap dogmagravetica comuna afer que srsquohauria drsquoallargar per a les quumlestions pragravectiques no hi hauria una moral o egravetica establerta pel simple motiu que no hi hauria res que pogueacutes reemplaccedilar la tasca de cadascuacute Fet i fet lrsquoestudi dels evangelis

7

meacutes aviat confirmaria que no hi ha una moral daquest tipus un codi fet dels comportaments i que lrsquouacutenica mesura de Jesuacutes eacutes aquella que es deixa confirmar plenament eacutes a dir la mesura de lrsquoamor Hi hauria un altre aspecte digne de ser comentat car despullat de totes les vestidures histograveriques de tots els afegits circumstancials allograve cabdal que permetrien els fets i les paraules de Jesuacutes sembla quelcom molt elemental i senzill lexperiegravencia de deacuteu Perograve si es despulleacutes lrsquohinduisme lrsquoislamisme i el judaisme de tot lrsquoembocall que els fa locals es podria conjecturar que lrsquoafer meacutes rellevant que shi trobaria present foacutera lexperiegravencia de deacuteu Aixograve voldria dir que tots els homes que assumeixen lrsquoexperiegravencia del sagrat ho fan drsquouna manera comparable i que allograve que separaria els homes foacutera meacutes aviat el que no fa sagrada una vivegravencia En general shauria de dir el seguumlent lhome que estima incondicionalment la vida faria tot el que podrien ensenyar totes les altres formes de celebrar el sagrat

8

I

JESUacuteS I LA HISTOgraveRIA

Lrsquohome que deuria neacuteixer fa meacutes de dos mil anys a Israel i que

fou el motiu de la fundacioacute de les antigues comunitats de creients de la redaccioacute dels escrits neotestamentaris de tots els referents cristians escampats arreu de la Terra minus aquest home que un hom no ha conegut amb carn i ossos pot considerar-se sembla alguacute que formagrave part de la histograveria humana

sect1 La mirada enrera que lliura la historicitat Per tant el que sersquon pot saber de la vida de Jesuacutes sigui quin sigui el seu valor histograveric eacutes un contingut drsquouna realitat passada per aixograve val la pena de discutir primerament la consistegravencia ontologravegica del que eacutes histograveric 1 La histograveria descriu i explica en primer lloc els esdeveniments passats que han tingut com a protagonistes els eacutessers humans els seus escrits les seves organitzacions els seus mitjans tecnologravegics i les resultants tecnologravegiques (construccioacute treball del camp induacutestria etc) el seu art i la seva concepcioacute del moacuten La circumstagravencia de llegir els textos antics com a testimonis drsquouna activitat humana oberta intencional lrsquoadmissioacute en les restes del passat de lrsquoobra volguda aixiacute (i no aixagrave) drsquoantics individus el fet de pensar en les realitats socials anteriors com un hom pensa en la seva tenint de comparacioacute la seva sersquon surti o no la tingui en continuiumltat amb la que medita o no etc minus un tal anar fent amb intencioacute en un medi social fa que hi hagi histograveria quan un hom es capfica en la comprensioacute dels esdeveniments del passat referents als homes a les seves organitzacions a les transformacions del paisatge que han causat a les seves gestes i aventures als afers de cada dia a les arts que conreaven etc Un tal saber se solapa amb la clara consciegravencia de la progravepia histograveria i de la progravepia generacioacute en lrsquoaccepcioacute de la memograveria

9

individual drsquohaver crescut en una famiacutelia en un medi social drsquohaver-se mogut en unes institucions acadegravemiques sanitagraveries etc drsquohaver apregraves la llengua de casa la religioacute els costums etc i tot allograve que srsquoexplica per haver-ho apregraves dels altres Aquesta historicitat de lrsquoindividu srsquooferereix com un tret que li eacutes peculiar pel fet que una qualsevol actuacioacute srsquoefectua en una orientacioacute hi ha un projecte obert etc i justament teacute un perquegrave en el que ha apregraves dels altres foacutera inexplicable sense lrsquoaportacioacute dels altres homes sense el que li han transmegraves sense allograve que representen les tradicions socials i que srsquoexposa a la modificacioacute o no a la renovacioacute o a lrsquoesllanguiment al manteniment o a la desaparicioacute durant el seu present i ja sigui com a iniciativa seva drsquoaltres homes de la seva generacioacute o drsquoaltres homes de generacions passades La historicitat apareixeria doncs a partir de la remissioacute a un passat del mateix individu i dels grups humans eacutes a dir que la histograveria com a comprensioacute (bona o dolenta esquemagravetica o amb voluntat drsquoanar meacutes enllagrave drsquoun cert esforccedil etc) no seria en aquesta accepcioacute un saber que no remeteacutes al passat En aquesta accepcioacute els individus davui no serien histograverics perquegrave no formen part de les explicacions sinoacute que serien histograverics en la que tenen histograveria que expliquen el que fan per remissions Perograve no hi hauria historicitat en la consciegravencia en lrsquoaccepcioacute que el que es fa val tal qual el present no seria nomeacutes el lloc drsquoarribada de cap generacioacute sinoacute que foacutera el present el que remetria a aixograve o a allograve i per tant hi hauria una explicacioacute histograverica de la progravepia activitat Per conseguumlent un qualsevol accent en la historicitat de lrsquoactuacioacute drsquoara es derivaria de lrsquoexplicacioacute que sen fa de les remissions al passat perograve no pas per cap altre motiu Una cosa semblant valdria per als objectes fets per lrsquoactivitat de lrsquohome serien histograverics en lrsquoaccepcioacute que tenen histograveria nrsquohi ha una explicacioacute perograve no en lrsquoaccepcioacute que la seva presegravencia fos una remissioacute quan no ho eacutes 2 Es diu tambeacute que la generacioacute actual o un individu pot assumir responsabilitats histograveriques en el sentit per exemple que les generacions futures els jutjaran Un hom fa histograveria (hi ha historicitat) perquegrave srsquoocupa intencionalment o llegeix intencionalment el moment

10

social hi ha un projecte constantment problemagravetic en algun punt i explica des drsquoaquiacute allograve que apareix meacutes endavant en un futur qualsevol drsquoun individu o drsquoun grup humagrave En aquest cas lrsquoara el present fa drsquoexplicacioacute drsquoun demagrave meacutes o menys prefigurat Sens dubte eacutes una resultant per generalitzacioacute de la histograveria i de la historicitat en lrsquoaccepcioacute anterior pel simple motiu que el futur no sols no hi eacutes sinoacute que tampoc mai no ha estat ni se sap ben beacute si seragrave aixiacute o aixagrave si els comportaments drsquoara serviran de fet per a explicar el que ocorreragrave simplement es generalitza se suposa que seragrave aixiacute en algun grau qualsevol de certesa Aquesta nova histograveria i historicitat foacutera doncs meacutes un llampec fugaccedil per a prendre consciegravencia de la rellevagravencia de la responsabilitat individual o colmiddotlectiva o una afiguracioacute possible pel fet que es domina les consciegravencies de futur que una forma assenyalada drsquoatendre algun element constitutiu de lrsquoocupacioacute Fet i fet no es fa histograveria del passat quan un hom srsquoocupa drsquoaixograve o drsquoallograve i no fa un estudi histograveric Tota histograveria sempre eacutes una especiacutefica ocupacioacute progravepiament dirigida cap al passat i emfagraveticament projectada cap al futur Tanmateix el passat eacutes capaccedil drsquoexplicar lrsquoara Perograve lrsquoocupacioacute drsquoara no permet superar que eacutes risc que es va projectant i desenvolupant tenint com a ressorts els plexes intencionals que orienten sense que hi hagi meacutes garanties sense que cap dels afers futurs que un hom pugui imaginar no tingui de fet cap meacutes eficagravecia en el desenvolupament de lrsquoactivitat que la de servir de finalitat la drsquoorientar per tant sense gaudir del privilegi de ser explicat progravepiament per lrsquoocupacioacute drsquoara exemplificant doncs que la historicitat del present eacutes aquiacute un excurs un sobreafegit que depegraven de quelcom fantasioacutes en la mesura que encara no existeixen ni encara mai no han existit les activitats humanes que explica

sect2 Del Jesuacutes histograveric al Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat

Aquestes reflexions porten a considerar que la histograveria gaudeix drsquouna rellevagravencia ontologravegica relativa la histograveria no eacutes essencial per a lrsquohome ara i aquiacute tot i admetre el que deu als altres homes del passat

11

perograve aixograve no li lliura meacutes consistegravencia La histograveria eacutes forccedilosament recreacioacute a partir del que eacutes palpable i manifest i no pot superar aquest estat de coses1 Aixograve sembla indicar que no es pot pas exagerar la importagravencia histograverica de la figura de Jesuacutes no es pot posar de relleu amb egravemfasi el que feacuteu o el que deixagrave de fer perquegrave tot aixograve ja no hi eacutes i no es pot pas pretendre que sols val de Jesuacutes allograve que el Jesuacutes histograveric ensenyagrave talment com si els homes davui fossin uns imitadors Car no hi ha dubte que aquesta actitud eacutes possible perograve shauria de tenir ben apregraves que la consistegravencia real es troba en el present que hom no hauria drsquoimitar res ni ninguacute sinoacute des del convenciment viu que srsquoho val El que fa bo un consell no eacutes el consell mateix o el qui ho diu sinoacute la circumstagravencia que sigui bo i ho eacutes quan alguacute lrsquohi troba ara i aquiacute Fet i fet aquesta situacioacute no diferiria massa de la de tots els escriptors del Nou Testament i en conjunt dels primers segles del cristianisme Agravedhuc admetent que shi poguessin trobar indicacions a propogravesit del Jesuacutes de la histograveria ni els seus escrits srsquohi circumscriurien ni la seva experiegravencia de Jesuacutes no srsquohi reduiacute de fet no costa drsquoadmetre que sembla molt difiacutecil de reconstruir la vida de Jesuacutes a partir del que diuen els escrits neotestamentaris quan sendevina que en cap cas no srsquohi volgueacute destacar un criteri histograveric objectiu quelcom que deu aparegraveixer en el segle XVIII sinoacute que els evangelis soacuten tambeacute relats amb una finalitat un context i unes motivacions perograve en qualsevol cas per a tots seria vagravelid que lrsquoadhesioacute a la figura de Jesuacutes no ho seria simplement pel fet drsquohaver sentit a parlar drsquoun home meacutes o agravedhuc drsquohaver-lo conegut com un home meacutes sinoacute per lrsquoexperiegravencia del sagrat que sendevina a traveacutes de les noves de Jesuacutes Per aixograve els escriptors cristians neotestamentaris o no viuen en Jesuacutes una

1 Val la pena de recordar a propogravesit del caragravecter de la histograveria la descripcioacute positiva de la tasca de lhistoriador continguda en larticle dIsaiah Berlin The concept of scientific history a Concepts and categories Philosophical essays Londres Hogarth Press 1978 Nova York Vinking 1979 Nhi ha una traduccioacute catalana (El concepte dhistograveria cientiacutefica) de Laia Font i Dolors Udina a El veritable estudi de la humanitat Barcelona Empuacuteries 2009 recull darticles del professor aparegut amb el tiacutetol de The proper study of mankind

12

experiegravencia de fe (eacutes a dir que duu a la fe) aquella per la qual la presegravencia de Jesuacutes esdeveacute una experiegravencia del sagrat Tot i aixograve la presegravencia fiacutesica de Jesuacutes se circumscrigueacute als temps histograverics altrament hi hauria una mera meacutes o menys encertada recreacioacute del passat si un hom es referiacutes als cristians dels primers temps Senteacuten doncs que fossin llavors meacutes importants les seves vivegravencies de Jesuacutes que no pas el seguiment de les passes histograveriques de Jesuacutes que fos molt meacutes important llur manera de viure que no pas el record del passat que sols podia tenir utilitat per a la seva edificacioacute El Jesuacutes histograveric es podria suggerir com una explicitacioacute emfagravetica i radical de llur pensament moriacute i ja no hi eacutes entre nosaltres ara hi ha el Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat Jesuacutes eacutes viu vol dir aquiacute que la minsa realitat que hi ha en un record (que segur que srsquoanagrave transformant i recreant amb el pas dels anys) eacutes una ocasioacute privilegiada de fet per a lrsquoexperiegravencia (present) del sagrat El record de Jesuacutes passagrave a ser important perquegrave hi ha aquesta experiegravencia perquegrave en el record srsquohi doacutena una tal experiegravencia per tant quelcom de la magravexima rellevagravencia perquegrave no eacutes record sinoacute la vida mateixa La veneracioacute del temps drsquoabans passa a vivegravencia aureolar ara i aquiacute el Jesuacutes histograveric passa a ser lrsquoexcusa per a una vivegravencia exaltada la figura del Jesuacutes histograveric esdeveacute meacutes i meacutes desdibuixada en profit drsquouna confirmacioacute particularment significativa Jesuacutes eacutes viu vol dir aquiacute un hom es confirma a ser un individu que teacute la consciegravenca del sagrat com una instagravencia curulla de positivita de siacute No eacutes estrany que els escrits neotestamentaris plasmessin aquesta conviccioacute que Jesuacutes eacutes viu en narracions meacutes o menys fabuloses de la presegravencia de Jesuacutes despreacutes de mort al voltant dels seus seguidors fins a lrsquoascensioacute perquegrave aquiacute no eacutes rellevant ja la historicitat drsquounes tals histograveries sinoacute la forccedila drsquoaquella nova experiegravencia de Jesuacutes quan fet i fet els escrits del Nou Testament no foren pensats com a relats drsquouna estricta fidelitat histograverica

sect3 Del Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat al Jesuacutes histograveric

La necessitat de no perdre tampoc lrsquoaltre vessant que va de lrsquoexperiegravencia del sagrat en Jesuacutes cap al Jesuacutes histograveric que se suposa en

13

una qualsevol comunicacioacute de la nova de Jesuacutes sigui un escrit neotestamentari o no un enunciat oral o no proveacute certament de la mateixa condicioacute drsquohomes que tenen unes expectatives intelmiddotlectuals i unes inquietuds especiacutefiques La investigacioacute de les fonts (jueves o romanes) que poden corroborar lrsquoexistegravencia de Jesuacutes la localitzacioacute dels llocs on trancorregueren els fets lrsquoespecial cura del temps i de les referegravencies a esdeveniments prohoms etc histograverics per exemple semblen correspondre perfectament a una certa tafaneria que doacutena suport als oriacutegens del cristianisme i que defensa lrsquoexistegravencia de Jesuacutes com un home meacutes en un temps i en un espai Eacutes cert que la recerca neotestamentagraveria obeeix a les condicions socials de molts dels seus estudiosos la mirada criacutetica a tot el que fa referegravencia al missatge cristiagrave no eacutes res meacutes que un perllongament del criticisme en no importa quina direccioacute per aixograve comporta que hi hagi motivacions diferents en un qualsevol tema i complica aixiacute mateix els estudis en tant que soacuten una funcioacute no sols dels individus drsquouna generacioacute amb les seves respectives situacions socials sinoacute tambeacute dels individus de les successives generacions amb les seves circumstancies especiacutefiques Sembla sensat doncs de revisar un qualsevol supogravesit que es trobi en els evangelis no pas per a rebutjar-hi el possible missatge dels narradors sinoacute per a llevar-hi que es tracti drsquouna descripcioacute de com van anar les coses tal qual Un hom apregraven a diferenciar en aquells escrits els plurals nivells que els documents contenen passant per la criacutetica textual i literagraveria per la criacutetica de la forma i del gegravenere i per lrsquoestudi de les condicions de la transmissioacute histograverica de les colmiddotleccions narratives que integren els evangelis Tot aixograve no permetragrave eacutes cert una reconstruccioacute biogragravefica de la vida de Jesuacutes quan els escrits evangegravelics no ho han pretegraves mai Tampoc no es podragrave sembla distingir diagravefanament el que seria propi de la vida de Jesuacutes i allograve que la tradicioacute anagrave afegint reelaborant reordenant reinterpretant Tanmateix a lestudioacutes se li obre la possibilitat drsquoapropar-se potser a algun tema preferent del Jesuacutes histograveric a alguna explicacioacute per a la seva mort tal vegada semblaria que seacutes a prop drsquoalgun mot seu agravedhuc satreviragrave a esbossar el projecte

14

que anunciava Jesuacutes etc Les plurals facetes no llevaran mai incerteses i dubtes perograve seran lrsquoassaig drsquohistoriar la vida de Jesuacutes No caldragrave que un hom llevi la fantasia i la llegenda que els evangelis contenen perograve ho comprendragrave a la llum de la manera de pensar dels antics del valor que hi conferien a les narracions de la llibertat de recrear i de fer lluir el missatge en profit de la comunicacioacute en poques paraules de la disposicioacute dels continguts de la tradicioacute en pro de la cura de Jesuacutes sense escruacutepols historicistes quan ninguacute no els practicava quan meacutes aviat sersquols desconeixia Al costat drsquoaixograve la gegravenesi dels evangelis corrobora a la seva manera a no prendrersquols al peu de la lletra a avaluar-los com a escrits fets per homes amb unes intencions motivacions i condicions amb mil circumstagravencies passions i degraveries amb tot allograve que fa un escrit doncs aixograve humagrave sense que sigui necessari que els seus autors sovint colmiddotlectius hagin participat de les experiegravencies i obsessions dubtes o inquietuds de lhome davui Els escrits del nou testament no soacuten un lloc per a resoldre els problemes actuals no soacuten un receptari no lleven la necessitat de responsabilitzar-se un hom de cadascun dels afers del que ha de fer i de pensar de les seves avaluacions del coneixement de la natura de la resolucioacute de la relacioacute amb els altres etc soacuten testimonis i no adoctrinament palesen autors que proven drsquoexpressar unes narracions que suposen la seva experiegravencia sagrada en Jesuacutes histograveries que no han de commoure necessagraveriament malgrat que nrsquohi ha de prou bones Drsquoaquiacute que lrsquoexclusioacute dels apogravecrifs no hauria de tenir una rellevagravencia cabdal mentre hi hagi testimoniatge En drsquoaltres paraules no sha de seguir o no seguir el que es diu als evangelis perquegrave hi sigui escrit sinoacute que sha de sospesar com han de fer tots els homes el que eacutes bo correcte generoacutes etc segons el que cadascuacute hagi rebut i aixograve eacutes el que sha de veure en els escrits neotestamentaris Si es vol aixiacute lrsquoestudi dels diferents nivells de redaccioacute dels evangelis la comprensioacute de les llegendes que contenen de les fabulacions agravedhuc de lrsquoexpressioacute miacutetica (1) permeten una historitzacioacute de la gegravenesi del propi text meacutes o menys probable potser que arriba a indicar agravedhuc el que deuria ser del propi Jesuacutes histograveric per tant mantenen els estudiosos com a eacutessers humans que pensen en termes

15

estrictamenmt naturals i histograverics els textos que tenim la seva gegravenesi i la possibilitat drsquoindicar versemblantment quelcom de la figura de Jesuacutes (2) deixen la porta oberta a un esperit criacutetic davant drsquouna manera drsquoexpressar lrsquoexperiegravencia del sagrat en Jesuacutes permeten lliurar una explicacioacute historicocultural des drsquouna cultura individual i social drsquoara Per tot plegat (3) exemplifiquen la necessitat drsquoassumir la progravepia responsabilitat el propi esperit criacutetic a ser fidel a un mateix a les seves exigegravencies intelmiddotlectuals a les seves necessitats humanes iquestCaldragrave dir que no soacuten escrits inspirats Qualsevol home eacutes capaccedil de cantar drsquoescriure de ballar i de parlar inspirat tenir-ho tot plegat com una expressioacute de la vida drsquouna intencioacute sacra Per tant caldragrave defensar meacutes aviat que estan inspirats (com ho estan molts drsquoaltres al marge de la tradicioacute cristiana) que reflecteixen els avatars drsquoalgunes primeres comunitats cristianes que versemblantment soacuten els reculls meacutes antics i meacutes immediats dels fets que desencadenaren lrsquoajusticiament de Jesuacutes que permeten un missatge coherent etc eacutes a dir tot allograve pel que foren esmentats com a textos canogravenics i que encara avui sels hi manteacute amb tot lrsquoestudi que ja hi ha hagut i despreacutes de dos milmiddotlennis de prova Perograve sols soacuten escrits inspirats com ho pot ser un qualsevol altre escrit malgrat que el seu autor no hagi gaudit del contacte directe amb Jesuacutes o que no hagi format part de les primeres comunitats etc circumstagravencies certament cabdals per a la gegravenesi del cristianisme De tot aixograve es despregraven la irrellevagravencia drsquoexcloure o no dels canogravenics un especiacutefic text antic amb uns caragravecters comparables en algun aspecte o en un altre als ja admesos car en qualsevol cas es tractaria meacutes aviat drsquouna discussioacute entre grups humans amb les seves raons per a deixar fora un llibre o no i no pas drsquoun afer que afecteacutes lrsquoexemplaritat del conjunt dels escrits admesos

16

II

APUNTS DHISTOgraveRIA DE JESUacuteS

Cal provar alguna aproximacioacute al Jesuacutes de la histograveria la rellevagravencia dels fets i dels mots de Jesuacutes semblen motivar especialment una avaluacioacute de la seva eficagravecia Sense que calgui fer renuacutencia en un altre lloc de lestudi dels punts de vista dels escriptors neotestamentaris i daltres el filogravesof es lliura ara al repte de resseguir el propi Jesuacutes i a veure quegrave eacutes capaccedil de dir-ne agravedhuc en el cas que shi propiciiuml lexperiegravencia del sagrat sect1 Les narracions del baptisme Per on cal comenccedilar alguna consideracioacute del Jesuacutes de la histograveria Si meacutes no la historicitat del bateig de Jesuacutes sembla prou fundada els quatre evangelis i els Actes dels Apostols (122) conten que Jesuacutes anagrave a batejar-se (segons lrsquoEvangeli dels Natzarens amb la seva mare i germans) la versemblanccedila del fet rau que Jesuacutes es colmiddotloca per sota de Joan Baptista i es deixa batejar (Mt 314s) i la mateixa estranyesa que provoca la necessitat drsquoun tal bateig de penitegravencia Lrsquoun i lrsquoaltre fet farien veure que hi ha quelcom les fonts de la qual cosa es retrotreurien a la comunitat primitiva Jo 322-43 conta que despreacutes de tot aixograve Jesuacutes i els seus deixebles batejaven al Jordagrave prop drsquoon era Joan Baptista La notiacutecia eacutes prou versemblant pels detalls que inclou explicaria que la comunitat postpasqual bategeacutes2 mentre el silenci dels sinograveptics respondria a la necessitat drsquoesvair qualsevol comparacioacute entre Joan i Jesuacutes Aquest uacuteltim hauria manifestat que Joan inaugura el temps de la salvacioacute (cf Mt 1112s par Lc 1616) eacutes un profeta i meacutes que un profeta (Mt 119) el meacutes gran de tots els homes (Mt 1111 par Lc 728) Eacutes versemblant el que diu Jo 135-39 que aplegueacutes els primers deixebles de lrsquoentorn dels de Joan Els dos prediquen per a tothom fan 2 Lrsquoapogravestol Pau ja doacutena testimoni del baptisme cristiagrave (cf 1Co 1213 Rm 63)

17

propi del seu grup una oracioacute (Lc 111-4) criden a la conversioacute (Mt 38 par Lc 131-9) sense prerrogativa per a Israel (Mt 37 par 1241s par) que pot perdre la preferegravencia (Mt 39 par 811s) Els dos doncs rebutgen lrsquoautojustificacioacute (Mt 37-10 par Mt 23 par) i acullen pecadors notoris (Lc 312 Mc 216) Joan no srsquoestagrave del tracte amb publicans guagraverdies i dones puacutebliques (Lc 312-14 729 Mt 2132) tots exclosos de la sinagoga del cercle dels fariseus i de Qumram Amb tot laquoels meacutes petits al regne de deacuteu soacuten meacutes grans que ellraquo (Mt 1111b par Lc 728) Joan encara pertany al temps de lrsquoespera al domini de la Llei Jesuacutes enuncia la bona nova la irrupcioacute de la basileia El propi bateig de Jesuacutes es transmet drsquoacord amb cinc fonts la de Mc 19-11 de la qual depegraven Mt 313-17 la de Lc 321s que hi teacute punts de contacte la de Jo 132-34 que ho descriu com quelcom del Baptista la de la versioacute de lrsquoEvangeli dels Natzarens i la del Testament dels Dotze Patriarques esmentat en dos llocs Fou un bateig per immersioacute com ho prova el verb passiu grec de Mc 19 par Mt 316 Lc 321 (ens remetria a un verb actiu intransitiu arameu amb aquest significat) i colmiddotlectiu (com ho insinua Lc 321) Totes les fonts parlen drsquouna devallada de lrsquoesperit de deacuteu damunt seu mentre difereixen en les reelaboracions que els cels srsquoobrin foacutera una representacioacute intuiumltiva del que es vol dir la imatge de la coloma seria una simple comparacioacute en Marc (Mc 110 par ) per a ser despreacutes una materialitzacioacute de la imatge de lrsquoesperit (pe Lc 322) La participacioacute de lrsquoesperit teacute sempre en el judaisme antic el sentit de rebre un encagraverrec profegravetic Els detalls que envolten la proclamacioacute tambeacute soacuten diferents entre unes fonts i les altres Als sinograveptics les paraules surten drsquouna veu del cel a lrsquoEvangeli dels Natzarens de lrsquoesperit al de Joan dels llavis del Baptista A Marc Lluc i a lrsquoEvangeli dels Natzarens es dirigeixen a Jesuacutes Mateu les adreccedila al Baptista lrsquoevangeli de Joan ho fa saber a tots La versioacute dels sinograveptics de la proclamacioacute eacutes una cita de Ps 27 (laquoets el meu fill avui trsquohe engendratraquo) i Is 421 (laquoaquiacute teniu el meu servent que tant estimo el meu escollit en qui em complac

18

iacutentimamentraquo) Si la variant de lrsquoevangeli de Joan bona eacutes la que el Baptista el fa testimoni que laquoaquest eacutes lrsquoescollit de deacuteuraquo (Jo 134) llavors la versioacute de Joan se circumscriuria a lrsquoesment drsquoIs 421 Tampoc no cal descartar que el text dels sinograveptics nhagi refet un doriginari que sols contindria Is 421 (que el desdibuixaria amb una referegravencia cristologravegica) Mentre lrsquoantic judaisme esmentava el primer vers quan volia fer present tot el text Is 421 continua laquohe posat sobre ell el meu esperitraquo La proclamacioacute atribuiria a Jesuacutes el que es diu a Is 421 que deacuteu posa el seu esperit sobre el seu servent srsquoallunyaria de la representacioacute drsquoun messies-rei i de la seva entronitzacioacute (salm 2) i presentaria Jesuacutes com el servent de deacuteu Per tant lrsquouacutes de lrsquoexpressioacute miacutetica no impedeix drsquoadvertir en el bateig de Jesuacutes la lectura que en fa la comunitat primitiva iquestHi assumiacute la seva vocacioacute drsquoanunciar el temps de la salvacioacute La temptacioacute de Jesuacutes per Satanagraves despreacutes del baptisme (Mc 112s Mt 41-11 par Lc 41-13) podria plasmar aquesta mirada cap a Jesuacutes a partir drsquoIs 421 Eacutes meacutes si fos permegraves dentendre-la a partir de Mc 833 es podria pressuposar que la visioacute critiana no sols tindria en ment Is 421 sinoacute tambeacute Is 5213-5312 no hauria insistit tant en el rebuig de Jesuacutes drsquouna qualsevol ambicioacute poliacutetica com en lrsquoacceptacioacute de la seva missioacute Cal admetre que la traduccioacute de πειρασmicroός (Lc 413) i del verb πειράζειν (Mc 113 Mt 413 Lc 42) com a laquotemptacioacuteraquo no eacutes correcta (sols una vegada de les vint-i-una que surt en el Nou Testament teacute aquest sentit) no es tracta drsquoun estira-i-arronsa amb el pecat sinoacute drsquouna laquoprovaraquo laquocombatraquo que exemplifica lrsquoacceptacioacute drsquouna missioacute encomanada La narracioacute meacutes antiga eacutes sens dubte la de Marc (Mateu i Lluc usen el tiacutetol cristiagrave de ldquofill de deacuteurdquo citen pels LXX etc) laquoDespreacutes lrsquoEsperit lrsquoempeny cap al desert Al desert va passar quaranta dies temptat per Satanagraves srsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo3 Lrsquoesperit laquoempenyraquo Jesuacutes llenguatge simbogravelic biacuteblic El desert eacutes un lloc on vaga lrsquoesperit impur (Mt 1243 par ) perograve tambeacute teacute una significacioacute escatologravegica perquegrave la teacute messiagravenica (Is 403 citat a Mc 13 Mt 33 Lc 176 Jo 123) Els quaranta dies i nits representen un siacutembol comuacute que caracteritza un temps de malediccioacute i de necessitat (els del diluvi Gn 712 els drsquoIsrael al desert Ps 9510 els del dejuni de Moisegraves al Sinaiacute Ex 3428 Dt 918 els drsquoestar Israel

3 Es manteacute la traduccioacute que lliura la Biacuteblia de Montserrat

19

sota el jou dels filisteus Jt 131 els dies que va caminar Elies per a arribar a la muntanya de deacuteu lrsquoHoreb 1R 198) els que Jesuacutes va ser provat laquoSrsquoestava entre les feresraquo una representacioacute del paradiacutes Adam vivia en harmonia amb els animals salvages (Gn 219) Is 116-9 descriu la convivegravencia paciacutefica del demagrave entre animals i entre aquests i lrsquohome (Os 220 Is 6525 Ps 9113 perllonguen les imatges drsquoanimals salvatges esdevinguts no perillosos) el paradiacutes eacutes doncs restituiumlt laquoI els agravengels el servienraquo versemblantment una altra representacioacute del paradiacutes (segons el Midraš Adam vivia de lrsquoaliment dels agravengels) La primera de les tres historietes que conten Mateu i Lluc teacute sens dubte el seu origen en la de Marc i les altres dues srsquohaurien transmegraves cadascuna pel seu cantoacute La interpretacioacute particular de cadascuna no eacutes segura Jesuacutes convertit en un nou Moisegraves amb el paralmiddotlelisme pamannagrave lrsquoaparicioacute drsquoun home poderoacutes la meravella que legitima la seva missioacute En qualsevol cas un home especialment assenyalat un liacuteder en particular relacionat amb el poder Lrsquoorigen potser cal rastrejar-lo en circumstagravencies histograveriques prepasquals Si meacutes no un dels seus deixebles era zelota (Lc 615 par Mc 318 Mt 104) renya els zebedeus quan volen castigar els desagraiumlts (Lc 951-56) i lrsquoombra drsquouna temptacioacute poliacutetica lrsquoacompanya sempre (cf Mc 832 par 119s par 1213-17 par Jo 615 etc) Li demanen signes legitimadors (Mc 811 par Mt 1238s par Lc 1116 238 Mc 1529-32 par) Pilat fa clavar a la creu com a escarni i advertiment laquoel rei dels jueusraquo etc

sect2 Alguacute que eacutes meacutes que un profeta Jesuacutes sersquol veia com un carismagravetic (Mc 122 par) i com un profeta (Mc 615 par 828 par Mt 211146 Lc 716 Jo 419 614 74052 917) agravedhuc amb escepticisme era vist aixiacute pels fariseus (Lc 739 Mc 811 par) Ell mateix es posa com a profeta (Lc 1333 Mt 2331s34-36 par 37-39 par cf Mc 64 par Lc 424 Jo 444) La detencioacute i acusacioacute davant del sanedriacute degueacute ser com a fals profeta (cf el joc de cecs de Mc 1465 par Mc 2263-65) Dt 1820 (cf 136) nrsquoestableix lrsquoexecucioacute Si la possessioacute de lrsquoesperit sant era una caracteriacutestica del profeta se lrsquoatribueix expliacutecitament en un dels mots-ameacuten de Marc (Mc 328s) Expulsa els dimonis per lrsquoesperit de deacuteu (Mt 1828 par Lc 1120) Segons Lc 418-21 (cf Mt 53 par Lc 620 Mt 115 par Lc

20

722) srsquoadjudica la profecia de lrsquoesperit de deacuteu drsquoIs 61 Fa participants als deixebles drsquoaquest esperit els lliura poders contra els esperits impurs (Mc 67 cf Mt 108) lrsquoesperit sant els faragrave costat quan els acusin (Mc 1311) lograveguions com Lc 623-26 par Mt 512 arrengleren els deixebles amb els profetes Que els esments sobre lrsquoesperit sant no siguin molts es deu al fet que no eacutes un teograveleg i li plau meacutes parlar en imatges Per exemple quan diu que eacutes pel dit de deacuteu que expulsa dimonis (Lc 1120) imatge de lrsquoesperit de deacuteu (cf Mt 1228) o quan el lograveguion Jo 737 (cf v39) parla drsquoaquest esperit sota la imatge de lrsquoaigua de vida Tambeacute palesen el seu capteniment profegravetic el llenguatge-ameacuten lrsquouacutes de paralmiddotlelismes els ritmes la preferegravencia per la paronomagravesia etc Tot aixograve ha de ser estimat en conjunt material que es refereix als oriacutegens la comunitat primitiva evitava el tiacutetol de profeta per a Jesuacutes tampoc no nrsquoeacutes cap model la pneumagravetica que srsquohi descabdella (no hi ha en Jesuacutes glossolagravelia) a meacutes a meacutes la concessioacute drsquoesperit sant als deixebles es troba en contradiccioacute amb la concepcioacute posterior que atribueix la devallada de lrsquoesperit per Pentacosta Drsquoaquiacute les dificultats a lrsquohora de compaginar un fet i lrsquoaltre Jo 739a palesa que Jo 738 es refereix a lrsquooferiment de lrsquoesperit de deacuteu mentre que 739b contradiu la crida i la correcta interpretacioacute Fet i fet sembla que el pensament dominant dels jueus contemporanis era que lrsquoesperit de deacuteu srsquohavia extingit amb els darrers profetes (hi ha tanmateix excepcions per exemple els membres de la comunitat de Qumran sersquon senten partiacutecips) Pel cap baix el Nou Testament ho pressuposaria Mc 18 par a propogravesit del baptisme de Joan (cf Ac 192) Ac 217 que cita Joel i drsquoaltres llocs (Rm 823 2 Cor 122 55 Jo 739) a propogravesit de la primitiva comunitat Ara Jesuacutes veu Joan Baptista meacutes que un profeta (Mt 119 par Lc 726) ell mateix eacutes meacutes que Jonagraves (Mt 1241 par Lc 1133) o el Baptista (Mt 1111 par Lc 728) i es teacute per alguacute que completa la Llei i el Profetes (Mt 517 Mt 521-48 Mc 105 par) Aquest laquocompletarraquo (πληρῶσαι) vol dir que srsquoabasta ja la mesura plena que ja eacutes

21

escatologravegica el lograveguion Mt 517 estableix Jesuacutes amb el dret de ser lrsquoenviat escatologravegic4 Jesuacutes viu en lrsquoAntic Testament i totes les seves paraules i obres no srsquoentenen fora drsquoaquest marc Criat en una famiacutelia pietosa (Lc 241 cf Lc 416) serva les oracions dels jueus complidors les tres hores drsquooracioacute (el Šemalsquo al matiacute i a la tarda possiblement la Tephilla cap a les 15 hores) i les benediccions drsquoabans i de despreacutes dels agravepats Va cada dissabte des de petit a la sinagoga Certament resa tambeacute fora de les hores establertes per la pragravectica pietosa social (Mc 135 1432ss par) i ho fa en la seva llengua materna (lrsquouacutes drsquorsquoabba lrsquoensenyament del parenostre cf Mc 1534 etc) El mateix laquosantifiqueu el vostre nom vingui el vostre regneraquo del parenostre es manlleva del Quaddiš (oracioacute aramea que cloiumla la cerimogravenia lituacutergica a la sinagoga) Vol el temple sense mercaders (Mc 1115-18) tractat amb reveregravencia (Mt 2316-22) lliura condicions per a fer lrsquoofrena ritual (Mt 523) fa matar el xai de Pasqua mana seguir el ritual als leprosos (Mt 144) Certament el manament de lrsquoamor supera totes les ofrenes (Mc 1234) o hi hauragrave el nou temple del temps de la salvacioacute (Mc 1438 par) Li agrada especialment el profeta Isaiumles en particular les parts del Deutero-Isaiumles del servent de deacuteu aixiacute mateix li plauen els textos apocaliacuteptics que hi ha en Daniel Cita desenes de salms molts textos del Pentateuc i tambeacute paraules dels altres profetes

Cal dir que Jesuacutes radicalitza la Toragrave per exemple quan es teacute present la prohibicioacute de matar i del divorci recollida ja a Ex 2013s i que accentua a Mt 521s27s La critica en la forma drsquoomissioacute Mt 115s par deixa de banda la venjanccedila contra els pagans que si meacutes no es troba relligada a Is 355s 2918s 611 com ho proven Is 354 2920 612 Lc 416-30 cita (v18s) Is 611s I es deixa laquoi un dia de venjanccedila per al nostre deacuteuraquo La bandeja la Toragrave quan es contraposa a la permissioacute mosaica del divorci (Dt 241) quan prohibeix el jurament (Mt 533-37) i la llei del talioacute (538-42) Jesuacutes ho acabem de veure es creu amb el dret de completar la Llei (Mt 517)

Siacute que srsquooposa radicalment a la Llei oral (Halakagrave) Especialment a la del dissabte Mc 227 diu laquoel dissabte ha estat fet per a lrsquohome i no pas lrsquohome per al dissabteraquo (cf Mc 225s 34 par Mt 125 Jo 722) Lrsquoexcepcioacute en el moacuten jueu era quan hi hagueacutes perill de mort (cf 1M 232ss) malgrat que lrsquouacutes permetria altres coses ordinagraveries (cf Mt 1211 par Lc 145) perograve els deixebles cullen espigues (Mc 223 par) i el mestre guareix (Mc 31-6 par 4 v18 en canvi diu que els esdeveniments anunciats en les escriptures han drsquoacomplir-se tots

22

Lc 1310-17 141-6 cf Jo 59 914) sense haver-hi cap perill Tampoc no fa cas de les prescripcions farisees de neteja de les mans abans dels agravepats (Mc 71-8 el v15 faria referegravencia al que es diu pecaminosament)5 Lrsquoactitud davant la Toragrave la proclamacioacute del final del culte el rebuig de la Halakagrave el seu dret a anunciar la voluntat de deacuteu ndash tot plegat lrsquoacusacioacute de pseudoprofeta el duria a la mort

sect3 Una crida plena de goig laquoSrsquoha complert el temps i eacutes a prop el regne de deacuteu convertiu-vos i creieu en el missatge joioacutesraquo (Mc 115 cf Mt 423 935 Lc 443 81 i drsquoaltres) El sumari de Marc (i de Mateu i Lluc) palesa el punt central de lrsquoanunci de Jesuacutes el regne de deacuteu Dues soacuten les caracteriacutestiques de lrsquouacutes que en fan els sinograveptics del terme βασιλεία per a la caracteritizacioacute del senyoreig de deacuteu (τοῦ θεοῦ

τῶν οὐρανῶν)6 el nombre de vegades que el trobem (molt meacutes gran comparat amb drsquoaltres escrits antics i contemporanis) i la quantitat de girs nous sense paralmiddotlels en drsquoaltres autors Lrsquoexpressioacute srsquousa gairebeacute sempre en el sentit dinagravemic de lrsquoexercici drsquouna autoritat el senyoreig de deacuteu (quelcom molt oriental i molt poc occidental) la realitzacioacute de lrsquoideal de justiacutecia sobre la terra com a rei protector drsquoorfes de viacutedues de pobres de febles de desvalguts Lrsquoantic judaisme defensa el senyoreig reial de deacuteu sobre Israel (cf Dn 431) el qual el jueu reconeix diagraveriament amb el Šemalsquo ocorre que ara tot eacutes amagat i capgirat perograve el regnat de deacuteu abarcaragrave tots els pobles que no podran sinoacute sotmetre-srsquohi (cf Dn 244) El Quaddiš santifica el nom de deacuteu i prega per la irrupcioacute del seu regne

La sola referegravencia al Quaddiš del parenostre (laquovingui el vostre regneraquo) fa adonar-nos que Jesuacutes usa el concepte malkuta en sentit escatologravegic Aquest esdeveniment futur (i proper) explica que alguns no experimentin la mort (Mc 91) o la precaucioacute davant del judici final (cf Mc 943-48) Srsquoexpressa en imatges a traveacutes de lrsquoagravepat escatologravegic on trobem Jesuacutes mateix (Mc 1425) Abraham Isaac Jacob els profetes i gent drsquoarreu (Lc 1328-29) tots

5 Mt 233 (laquotot allograve que us diguin doncs fer-ho i observeu-ho perograve no obreu com ells obren perquegrave diuen i no fanraquo) hauria drsquoentendrersquos amb un to irogravenic i fer ressaltar sobretot la segona meitat 6 Lrsquoexpressioacute original faria laquoregne de deacuteuraquo laquoregne del celraquo seria el circumloqui que evita el nom de deacuteu propi drsquouna agravembit judeocristiagrave

23

laquosrsquoasseuran a la taula del regne de deacuteuraquo Ja eacutes a prop (Mc 115) Per tant Jesuacutes es refereix a Dn 244 amb un clar sentit escatologravegic i a Dn 727 (el poble dels sants de lrsquoaltiacutessim rebran el regne el senyoreig cf Lc 1232) En la mesura que el concepte malkuta eacutes un circumloqui jueu per a evitar el nom de deacuteu tot plegat vol dir que srsquoanuncia que deacuteu eacutes a prop agravedhuc que ja eacutes aquiacute Lrsquoapocaliacuteptica jueva especialment amb Joan Baptista apuntava tambeacute lrsquoadveniment de la fi Allograve progravepiament nou de Jesuacutes rau en la proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia Aquesta irrupcioacute del regne de deacuteu es prefigura en cada victograveria sobre la forccedila del mal (guariments) en lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Ja eacutes aquiacute eacutes imminent ho palesa amb paraules i amb obres

Es tracta drsquoun missatge indubtablement exhultant per a lrsquohome en la mesura que comenccedila la transformacioacute de tot Srsquoestagrave arribant a la nova plenitud el present regalima la renovacioacute de la realitat Per aixograve srsquoanuncia no sols que el temps eacutes limitat i que ja arriba el regne sinoacute sobretot com eacutes el senyoreig de deacuteu que ve i del qual hi ha ara els senyals de la seva presencia Aixograve ho mostra el lograveguion Lc 722s (par Mt 115s)7

laquoels cecs hi veuen els coixos caminen els leprosos soacuten purificats els sords hi senten els morts ressusciten els pobres reben lrsquoanunci del missatge joioacutes i sortoacutes aquell que no srsquoescandalitzaragrave de miraquo El lograveguion combina material de Is 355ss i 2918s amb Is 611s (emparentat srsquohi troba Lc 416-21 que torna a citar Is 611s) les imatges de la llum per als cecs del so per als sords dels crits drsquoalegria per als muts expressaven per a tots els pobles antics drsquoOrient els temps de la salvacioacute I la llista podria estendrersquos meacutes i meacutes soacuten sols

7 Tal com estagrave situat seria la prova davant dels deixebles de Joan que Jesuacutes eacutes lrsquoesperat Perograve no seria pas el seu sentit original les referegravencies a Isaiumles no ho permetrien estimar aixiacute

24

exemples per a palesar que es venccedil el dolor la por el patiment El regne que es prefigura aquiacute per a aquell que en fa cas del que diu i fa Jesuacutes del qual lrsquoarribada ja eacutes imminent representa el capgirament de les relacions drsquoexclusioacute la restauracioacute de la comunitat malmesa entre deacuteu i lrsquohome8 La recerca criacutetica de les narracions miraculoses en els evangelis es fa drsquoacord amb quatre nivells (1) aquestes histograveries es redueixen considerablement quan se les estudia des del punt de mira de la criacutetica textual i literagraveria (2) Hi ha una segona reduccioacute quan se les compara amb les histograveries miraculoses rabiacuteniques i helmiddotleniacutestiques (lrsquoantic orient tenia com a normal que hi hagueacutes miracles i com a quelcom que agrada que hi sigui la primitiva esgleacutesia participava del gust pels miracles que hi havia en el seu temps) (3) Lrsquoanagravelisi histogravericoformal de les narracions miraculoses permet distingir la capa meacutes recent helmiddotleniacutestica i la palestina lrsquohelmiddotleniacutestica descriu Jesuacutes com a traumaturg la palestina posa Jesuacutes al centre (4) A traveacutes drsquouna criacutetica meacutes aguda i de la corresponent minva de material srsquoarriba a un nucli transmegraves que remunta als esdeveniments de les actuacions de Jesuacutes aquest nucli fa referegravencia al guariment de mals psicogegravenics lepra paragravelisi i ceguesa tot allograve a la qual cosa pot aplicar-se una teragravepia per alguna mena drsquoinduccioacute Basta saber la situacioacute dels malalts mentals en temps de Jesuacutes i com sersquols veia per a entendre que els evangelis en parlin com en parlava tothom Jesuacutes srsquoenfronta doncs a aquest moacuten del mal cada victograveria sobre la forccedila del mal eacutes una manifestacioacute del temps de la salvacioacute que ja irromp lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Eacutes una prolepsi de lrsquoeacuteskhatos Un exemple clau drsquoaixograve eacutes el lograveguion de Lc 1018 laquojo veia Satanagraves de sobte expulsat del cel que queia com un llamp sobre la terraraquo Eacutes lrsquoinici del final de Satanagraves (cf Ap 127-9) i lrsquoexpulsioacute de dimonis anuncia la victograveria completa sobre Satanagraves Tot aixograve ocorre ara i meacutes es presenta el paradiacutes (Lc 1019 cf Mc 113 laquosrsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo) els noms dels salvats es troben en el llibre dels vius (Lc 1020) ndash tot plegat el venciment de Satanagraves la innocegravencia de les feres salvatges lrsquoapuntament dels noms soacuten motius drsquoun canvi radical drsquoun nou Edegraven Les festes de noces (sovint siacutembol de la salvacioacute) han comenccedilat hi eacutes lrsquoespograves hi ha joia i no eacutes possible el dejuni (Mc 218s) La llum

8 Lrsquoescagravendol de Lc 723 es refereix a no rebre amb mals ulls la reconciliacioacute de deacuteu amb els marginats i els rebutjats sobre els fariseus cf II sect6

25

brilla (Mc 421 par) el fulgor de la ciutat de deacuteu resplandeix ja ara dalt de la muntanya enmig de la fosca del moacuten (Mt 514) Ha arribat lrsquohora de la sega (un siacutembol dels temps salviacutefics en les paragraveboles) els camps estan madurs (Mc 48 par Mt 937 par) demaneu que hi hagi treballadors per a la collita (Mt 938 par) Aprengueu de la figuera quan eacutes primavera rebrota (Mc 1328s) canvi doncs de mort a vida Hi ha un nou vi (Mc 222 par) el vi siacutembol del nou temps Al fill retrobat se li lliura un vestit de festa (Lc 1522) Hom es posa el vestit de noces (Mt 2211) No es cus al vestit vell un pedaccedil de roba nou (Mc 221 cf He 111s Ac 1011 par 115) la nova realitat deixa enrera els temps anteriors Es lliura als infants el pa de vida (Mc 724-30 par) siacutembol (amb lrsquoaigua de vida cf Jo 41014 737s) dels dons de paradiacutes La pau de deacuteu srsquoofereix ja ara es decideix ja ara el judici (Mt 1011-15 par Lc 105-11) ja ara es lliga i es deslliga la sort dels homes (Mt 1619 1818)9 Tambeacute les obres de Jesuacutes palesen aquest laquoja araraquo lrsquoexpulsioacute dels mercaders del temple acompleix laquoja araraquo Za 1421 (laquono hi hauragrave cap meacutes mercader al temple de Jahvegrave-Sabaot aquell diaraquo) malgrat que circumscriu la seva cura a Israel guareix pagans (Mc 724-30 par Mt 1521-28 Mt 85-13 par Lc 71-10) com a anticipacioacute indicacioacute de la basileia que irromp Els deixebles soacuten afortunats de viure aquest moment (Lc 1023s par Mt 1316s) el de lrsquoentrada del regne Ho han de proclamar tambeacute de paraula i drsquoobra (Mt 107s) En lrsquoantic judaisme i en el contemporani als evangelis mai no srsquohavia proclamat la irrupcioacute del regne de deacuteu mentre que la primitiva comunitat cristiana proclamaragrave meacutes aviat la mort i la resurreccioacute del mestre

9 Lrsquoescatologia presegraventica eacutes arreu de lrsquoevangeli de Joan Basti recordar laquoperograve ve lrsquohora i eacutes ara que els veritables adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat que aixiacute soacuten els qui vol el Pare per adoradorsraquo (Jo 423) laquous ben aseguro que ve lrsquohora i eacutes ara que els morts escoltaran la veu del Fill de deacuteu i els qui lrsquohauran escoltada viuranraquo (Jo 525) amb la seva transformacioacute lrsquohome passa de la mort a la vida

26

Jesuacutes anunciava la imminent arribada del regnat de deacuteu i de la transmutacioacute dels ordres del seu temps La proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia es dreccedila sense dubte com el centre de lrsquoevangeli Aquesta consciegravencia escatologravegica independentment de les seves influegravencies encarnava eficaccedilment la radicalitzacioacute de la referegravencia al sagrat urgia que lrsquohome considereacutes la importagravencia real dels afers i avisava a tort i a dret de la necessitat de la conversioacute Certament no es tractava drsquouna proclama de mal averany drsquoalguacute que desitgeacutes el pitjor o que fes acreacuteixer lrsquoangoixa dels homes quan Jesuacutes no exigia a tots el mateix lliurament a la causa de la predicacioacute ni la radicalitat del missatge comportava lrsquoabandoacute de les feines de cadascuacute del seu lloc de la famiacutelia etc establerts els miacutenims en lrsquoamor no srsquohi pressuposa a priori la mesura que cadascuacute en volia lliurar no perquegrave espereacutes quelcom sinoacute per la mateixa alegria de fer-ho el propi Jesuacutes no se nrsquoestagrave de menjar i de beure i celebra amb els seus els agravepats que prefiguren el regnat de deacuteu etc La insistegravencia en la vinguda del final no eacutes per a fer por sinoacute meacutes aviat un aviacutes per a trobar-se preparat a un esdeveniment que nomeacutes pot entendrersquos com a desitjat com a final feliccedil per a aquells eacutes clar que ja comprenen que lrsquoordre a venir no pot seguir sent un ordre que mira cap a un sol costat Una part important de les paragraveboles i de les paraules que es pot fer meacutes o menys recular fins a Jesuacutes es mou dins drsquoaquest horitzoacute escatologravegic comenccedilant pel mateix parenostre Certament lrsquoanhel del regnat de deacuteu i la seva prefiguracioacute deurien somoure els cors talment com encara ho poden fer avui La previsioacute drsquoun final introdueix a una transformacioacute de les condicions de vida de jerarquies de valoracions etc indubtablement meacutes justa meacutes feliccedil meacutes drsquoacord amb les coses un final que representa la realitzacioacute de lrsquoesperanccedila dels homes la utopia que es prefigura sota siacutembols i imatges etc i que es capaccedil de commoure lhome davui en lrsquoaccepcioacute que un tal fantasieig plasma a les palpentes lrsquoanhel humagrave de renovacioacute i de perduracioacute i en lrsquoaccepcioacute que tot es fa animat per la dimensioacute sagrada Es tracta de la presentacioacute brillant drsquouna tensioacute escatologravegica que esdeveacute tensioacute sagrada perograve la tensioacute sagrada manifesta palpablement el que de debograve soacuten les coses i els esdeveniments quegrave eacutes important i quegrave no i eacutes capaccedil de comprometre la totalitat de la vida El missatge escatologravegic eacutes una crida a la conversioacute i a la sacralitat del moacuten des de les imatges i les paraules La crida escatologravegica hauria de permetre de deixar pas a lrsquoexperiegravencia de deacuteu com a vocacioacute Tot aixograve vol dir que la tensioacute escatologravegica srsquohauria de traduir en quasevol cas en tensioacute sagrada i que valdria per avui el que valia llavors que no hi ha una mesura universal de resposta perquegrave cadascuacute es troba en unes

27

circumstagravencies diferents que un mateix ha de concloure quines soacuten les seves responsabilitats i radicalitats Sens dubte la tasca quotidiana de molts homes transcorre drsquoacord amb un tarannagrave ordinari perograve no shauria de superar la tensioacute dialegravectica entre una experiegravencia radiant del sagrat i els afers de cada dia Versemblantment lrsquoentusiasme sagrat duu a totes les formes de prefiguracioacute drsquoun nou ordre de totes les coses els homes tanmateix que es troben en tensioacute sagrada no la poden superar El missatge escatologravegic la fa present accentua la necessitat drsquouna conversioacute cap al sagrat Lrsquoanunci de Jesuacutes no era doncs important perquegrave srsquoacompliacutes lrsquoesdeveniment sinoacute per la cagraverrega de tensioacute sagrada que implicava Quegrave decantagrave o afavoriacute la conviccioacute drsquoun final sembla quelcom que va dependre de moltes conversions interiors a partir drsquoinfluegravencies externes No sembla que shagi drsquoestimar un escagravendol que arribeacutes a la necessitat de fer present la fragilitat i caducitat de lrsquoordre drsquoaquest moacuten Car Jesuacutes era un home del seu temps i de condicioacute jueva10 Tanmateix una qualsevol de les plurals maneres en les quals es modelen els siacutes intencionals drsquouna completesa del moacuten que palesen de mil formes mil joies amb tots els malgrats que es vulguin no estan pas a la disposicioacute drsquoun home de manera que li calgueacutes sols portar-los a colmiddotlacioacute Aquells siacutes del moacuten soacuten es troben a magrave drsquoacord amb un designi rar en escarides ocasions al cap i a la fi soacuten experiegravencies sagrades i lrsquoexperiegravencia es lliura de vegades drsquouna manera que manifesta les dependegravencies de tota mena de lhome respecte del pathos Aixograve tambeacute acondueix a no saber com orientar-se (cf Mc 1534)

sect4 Els patiments del final el judici la gehenna

Tanmateix el gaudi del regne que ja es fa present srsquoacompanya tambeacute de lrsquoaviacutes de lrsquoacompliment de tot el cicle histograveric i de la transformacioacute darrera de les condicions drsquoinjustiacutecia de dolor de mal Des drsquoaquest punt de mira la profusioacute drsquoimatges i la representacioacute de forces sobrenaturals presents arreu de les paraules en boca de Jesuacutes sorprenen Sembla una paradoxa que hagi arribat fins a avui un llenguatge amb regust idolagravetric (ho eacutes una cosificacioacute

10 El discerniment entre la irrupcioacute ja ara de la basileia i la seva manifestacioacute expliacutecita final seria des drsquoaquest punt de vista irrellevant Ni serveix de res meacutes capir una renovacioacute futura ni se la pot imaginar millor irrompent ja ara lrsquoun fet i lrsquoaltre deriven la seva eficagravecia de lrsquoexperiegravencia del sagrat i de les seves dimensions i no poden anar enllagrave seu

28

qualsevol de lrsquoexperiegravencia de deacuteu) i amb to apocaliacuteptic per tant amb imatges del tall miacutetic eacutes a dir que gaudeixen de forccedila (significacioacute) sagrada i imaginativa i que narren allograve que srsquoesdevindragrave La sorpresa srsquoesvaeix quan es teacute present que Jesuacutes eacutes jueu amb tot el que aixograve comporta (cf per exemple sect3 i sect7) Hi ha un reguitzell drsquoindicacions de tot tipus arreu dels evangelis que avalen la proximitat del final Cal veuren algunes La paragravebola de la figuera serveix per a lrsquoanunci del final (Mc 1318s) La basileia (eacutes a dir deacuteu) eacutes a la vora (Mt 107 par Lc 109 Lc 92060 1011) El parenostre ensenya a pregar per la vinguda ragravepida del regne Totes les paragraveboles i imatges que adverteixen del caragravecter sobtat dels uacuteltims esdeveniments o que avisen a estar alerta pressuposen que no nrsquohi ha per molt Tambeacute ho apunten els mots referits als tres dies O la referegravencia de Joan Baptista el nou Elies que segons Malaquies (Ml 323) arriba abans del gran i terrible dia de Jahvegrave O Lc 1020s on possiblement caldria interpretar v21b en futur a la llum de Lc 1023s Cal no perdre temps prenent comiat dels teus (Lc 961s) o servant els dies de dol pel difunt (Mt 821s par Lc 959) A Lc 104 es recomana als deixebles de no saludar ninguacute pel camiacute la urgegravencia de la predicacioacute mana no anar de carabana amb drsquoaltres Cal defensar que Mc 1310 (par Mt 2414) i Mc 149 (par Mt 2613) no permeten suposar que Jesuacutes hagueacutes utilitzat el terme lsquoevangelirsquo (usa sempre lsquoevangelitzarrsquo el substantiu no tenia valor religioacutes) i en conjunt cal relativitzar-ne el contingut (hi ha expressions que soacuten del propi Marc) Jesuacutes estagrave enviat sols a Israel (Mt 1524) i mana als deixebles que srsquohi circumscriguin (Mt 105s) els pagans srsquoaplegaran al final del temps al regne (Mt 811s par Lc 1328s) no caldria esperar el seu anunci a tots els pobles Srsquoadverteix que si no es converteixen tots acabaran com els galileus occits per Pilat o els morts per la caiguda de la torre de Siloegrave (Lc 131-5) Tot aixograve vol dir que ha de passar molt aviat El diluvi eacutes davant de la porta (Mt 2437-39 par Cf 724-27) la destral eacutes llesta espera i no talla encara la figuera (Lc 136-9) Cal no diferir la conversioacute (paragravebola de les deu noies Mt 251-12 dels convidats al regne de deacuteu Lc 1415-24 par Mt 221-10 de lrsquoanada al jutge Mt 425s par Lc 1257-59 de lrsquoadministrador malversador Lc 161-8) En les catorze vegades que surt laquoaquesta generacioacuteraquo (ἡ γενεὰ αὕτη Mc 812a12b38 919 1330 Mt 1116 par 1239 par 41s par 45 164 2336 par Lc 113050 1725) srsquohi fa referegravencia sempre per a renyar-la a allograve que

29

srsquoesdevindragrave a aquells als quals srsquoadreccedila Jesuacutes Sembla difiacutecil de no entendre-ho a partir drsquoun temps final que ja arriba Els seus enviats no hauran acabat drsquoanunciar el regne de deacuteu arreu drsquoIsrael que ja vindragrave el fill de lrsquohome (Mt 1023) Els patiments i martiris (Mc 835 par 1038s par 1312 par Mt 102128 par 34 par etc) que caldria interpretar a Mc 91 (laquoUs asseguro que nrsquohi ha alguns dels aquiacute presents que no moriran abans que hagin vist venir amb poder el regne de deacuteuraquo) no durarien molt temps (cf tambeacute Mc 1320 par Mt 1023) La paragravebola del jutge i la viacutedua (Lc 181-8) srsquoentendria des de tot aixograve que diem Jesuacutes no beuragrave vi laquofins que vingui el regne de deacuteuraquo (Lc 2218) la renuacutencia sembla pressuposar que aixograve no eacutes molt lluny Tambeacute ho faria la periacutecopa de Getsemaniacute (Mc 1432-42 par) en el cas de lrsquoencert que prega no pas per una simple sortida de la situacioacute (hauria pogut fugir) sinoacute amb una referegravencia escatologravegica per fer arribar el regne sense necessitat del patiment Les paragraveboles del servent fidel i prudent (Mt 2445-51 par) la de les deu noies (Mt 251-13) la dels deu talents (Mt 2514-30) amb drsquoaltres textos com Mc 1335 (cf Mt 2443 par) compten en els evangelis amb el retard de la parusia perograve probablement llur sentit originari estaria marcat meacutes aviat pel caragravecter sobtat de la fi i srsquoadreccedilarien als qui no fan cas de la bona nova El temps per a lrsquoarribada del final es pot escurccedilar per causa dels elegits (Mc 1320 par) o allargar esperant la conversioacute (cf Lc 136-9) El parenostre ensenya a pregar que laquovingui el vostre regneraquo (cf Lc 187) deacuteu escolta lrsquooracioacute i la intercessioacute (Lc 138s 2231s) i pot canviar els seus designis

En els sinograveptics hi ha dues tradicions apocaliacuteptiques diferents la de Lc 1720-37 que concorda amb les paragraveboles i amb les imatges que usa sovint Jesuacutes on srsquoadverteix meacutes aviat del caragravecter sobtat dels finals dels temps ndash i la de Mc 131-37 que trobem ampliada a Mt 211-2546 i molt modificada a Lc 215-36 tradicioacute que estagrave a prop de 2Te 21-12 i de lrsquoapocalipsi de Joan on srsquoaccentuen els senyals de preludi Aquesta segona tradicioacute oferiria una resposta de la primitiva comunitat al retard de la parusia Jesuacutes hauria advertit doncs de lrsquoarribada del final Sens dubte hauria previst que ell seria mort i que els seus deixebles patirien Hauria avisat que srsquoesdevindria drsquoimprevist que cauria com un llamp Els pitjors mals amenacen aquells que no es converteixen (Lc 131-5) Les dones de Jerusalem han de plorar per elles i pels seus fills (Lc

30

2328-31) Lrsquouacuteltima generacioacute ha de fer penitegravencia per la totalitat de la culpa que hi ha en els seus pares (Lc 1149-51 par Mt 2334s) Veureu abans lrsquoabominacioacute de la desolacioacute (Mc 1314 par cf Dn 1131 1211) el pseudocrist El temple seragrave destruiumlt (Mc 132) i tres dies meacutes tard es bastiragrave un nou temple (Mc 1458 par) No hi ha descripcioacute de tot aixograve Jesuacutes no entra en detalls Sols diu fugiu (Mc 1314b-20) Caldragrave anar de pressa (Lc 1731 Mc 1315s par) En acabant lrsquoagravengel de deacuteu destria ndash hi ha judici ndash els salvats i els repudiats (Mt 2440-41 Lc 1734-35) srsquoobre la gehenna lrsquoinfern de foc final Els evangelis en parlen prou realiacutesticament i hi implica tot lrsquohome (Mc 943-48 Mt 254146) En Jesuacutes la gehenna eacutes lrsquoobscuritat (Mt 812 2213 2530) lrsquoexclusioacute doncs de la llum de deacuteu laquoels cridats soacuten innombrables perograve no tants soacuten elegitsraquo (Mt 2114 cf Lc 1323-24) etc No sinsistiragrave mai prou (cf sect7) que una visioacute drsquoun deacuteu que premia i que castiga reflecteix meacutes aviat la responsabilitat de leacutesser humagrave i no diu pas res progravepiament de lrsquoexperiegravencia de deacuteu mentre que hi ha unes condicions socials de transmissioacute de la cultura El que els evangelis posen en boca de Jesuacutes no es manteacute avui el llenguatge que srsquohi usa ara eacutes estrany cal rebutjar un qualsevol supogravesit drsquoun laquodeacuteuraquo pseudoidolitzat i del que aquest faria sobretot cal superar definitivament lrsquoestretor que representa una voluntat de dissort per a uns homes Lrsquoexperiegravencia del sagrat eacutes sempre la drsquoun siacute Ocorre que malgrat lrsquoargot escatologravegic lhome davui encara eacutes capaccedil a traveacutes seu de llegir-hi tota la positivitat que hi ha en Jesuacutes com a experiegravencia de deacuteu Les visions i les imatges soacuten turbulegravencies drsquoun home que adverteix que cadascuacute se salva o es condemna la gehenna eacutes ara i aquiacute instalmiddotlada dins de cada home ndash i el siacute a la vida eacutes per a tothom sense exclusioacute Jesuacutes parla com un jueu la universalitat de Jesuacutes rau que malgrat aixograve un hom sigui capaccedil drsquoabraccedilar-hi el sagrat Molt aviat les tradicions cristianes tancaren el cicle drsquoaparicions amb lrsquoascensioacute de Jesuacutes i diferiren la seva tornada (parusia) al final dels temps i del judici final (escatologia) Tant lrsquoascensioacute al cel com la parusia i els esdeveniments escatologravegics illustrarien els canvis que srsquoesdevingueren en els cercles cristians a partir del fet que lrsquoexaltacioacute del fill de lrsquohome i el final de lrsquoordre actual del moacuten no haurien arribat minus no hi havia encara parusia minus ni eren imminents

31

Mentre lrsquoascensioacute interrompiria a la pragravectica la segraverie drsquoaparicions el trasllat drsquoun final cap endavant amb la tornada de Jesuacutes el judici final la resurreccioacute dels morts amb tots els precedents apocaliacuteptics del cas etc si distensionava la dimensioacute sagrada que ho creu imminent o ja comenccedilat mentre ho mantindria laquoper a lrsquoesdevenidorraquo seria capaccedil igualment de mantenir la tibantor del sagrat en tant que urgeix a estar preparats El futur dels homes i del moacuten esdevindria fantasiat a partir drsquoun tensioacute i drsquouna expectativa sagrades agravedhuc drsquouna irrupcioacute de deacuteu com a experiegravencia de deacuteu La forccedila escatologravegica passaria a ser exigegravencia i reclam la parusia nova experiegravencia de Jesuacutes etc No sembla que es pugui abandonar la tensioacute sagrada sense banalitzar-se i fer-ho drsquoacord amb el do de cadascuacute Certament no hi ha avui les condicions socials que feien bones les fantasies les llegendes els afers meravellosos etc Ni el missatge de Jesuacutes ni la joia pasqual ni la imatge postpasqual drsquouna parusia i final dels temps tenen drsquoaltra forccedila que la que es deriva de la tensioacute sagrada que proposen laquoEs ist die wichtigste Funktion der Eschatologie daβ sie das Wissen um die Gnadenfrist wach erhaumlltraquo11 iquestAcabaragrave el moacuten Llevat del que es pot dir en nom de la ciegravencia no sen sap res meacutes drsquoaixograve el futur del moacuten com a experiegravencia sagrada el tensa en fa una grandiosa expectativa mentre els afers resten tal qual Quegrave seragrave de tots els homes no se sap progravepiament i el moacuten no pot ser cridat cap a deacuteu quan eacutes en el moacuten que nrsquohi ha experiegravencia El sentit de la histograveria dels homes i del moacuten restaria hipotecat en aquesta expectativa dels homes i del moacuten per la qual hi ha una experiegravencia sagrada El sentit de la histograveria i del moacuten restaria subsumit com a experiegravencia sagrada mai no el sabriacuteem o no en sabriacuteem res meacutes Aixiacute com la nocioacute de creacioacute sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels oriacutegens (passat) aixiacute lrsquoescatologia sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels finals (futur) Mai no se superaria la tensioacute mai no se la podria superar sense fer trampa Arreu valdria que ha drsquohaver-hi experiegravencia arreu que no es tracta de teoritzar sinoacute drsquoafirmar-se un hom com una veu expectant afirmativa atengui per darrera cap al passat o per davant cap al futur allograve que srsquoofereix com el saber meacutes clar iquestHi hauragrave judici final Un hom ja ho ha insinuat quan bescanvia mala voluntat per un voler ben intencionat quan la salvacioacute esdeveacute clariacutecia de la

11 JJeremias Neutestamentliche Theologie Part primeraDie Verkuumlndigung Jesu Gerd Mohn Guumltersloh 1973 (2ordf edicioacute) pagraveg140 Srsquoobservaragrave lrsquoimportant manlleu que fa el present treball de les obres drsquoaquest estudioacutes

32

condicioacute humana i la condemna lrsquoestultiacutecia llavors el judici final sersquol fa cadascuacute en aquesta vida Si sestagrave convenccedilut que independentment de tot aixograve no hi ha cap altra condemna ni cagravestig quan hi ha prou maneres joioses de gaudir de deacuteu com a experiegravencia aquestes confirmarien que una qualsevol actitud que prengui lrsquohome es pot superar minus i mereix ser superada minus per la crida a tots i arreu malgrat el que els homes fan o les atrocitats que hagin fet en una expectativa que sols pot ser un siacute que els estintola en lrsquoexperiegravencia per la qual la de deacuteu no eacutes simplement la del moacuten malgrat que tambeacute ho sigui i de no saber ben beacute com entomar-ho tot iquestEs ressuscitaragrave No sembla important que un hom sesvaeixi o no amb la mort quan la sort de lrsquohome estagrave en joc ara i aquiacute Si meacutes no en aquesta mena de sentiments extrems shi expectaria alguna positivitat desconneguda La imatge drsquouna resurreccioacute final realitzaria fantasiosament la solucioacute drsquoun doble interrogant el que proveacute de la constatacioacute que els humans moren i lrsquoexperiegravencia del sagrat que parla drsquoun siacute a la vida Lrsquoescatologia de la resurreccioacute dels morts al final dels temps foacutera una projeccioacute de lrsquoescatologia de cada home el seu siacute sagrat a la vida faria de testimoni lrsquoexperiegravencia de deacuteu en Jesuacutes exemplificaria que Jesuacutes no srsquoacabagrave amb la mort del Jesuacutes histograveric i que eacutes la penyora de la progravepia afirmacioacute a la vida Tot plegat pot semblar una bogeria perograve eacutes drsquoaixograve que sen tindria experiegravencia Els humans estarien cridats a la vida malgrat tots els perograves nrsquoignorarien les circumstagravencies en tindrien certesa per lrsquoexperiegravencia de Jesuacutes minus io per lexperiegravencia de deacuteu

sect5 El fill de lrsquohome Les referegravencies a Jesuacutes com a fill de deacuteu soacuten secundagraveries excepte Mt 1127 par Lc 1022 on tenen tot un altre sentit (cf sect9) Lrsquoabundant uacutes en lrsquoevangeli de Joan drsquoun absolut ὁ υἱὸς sense complement del nom o pronom personal no eacutes de cap manera palestiacute tambeacute eacutes aliegrave al judaisme palestiacute el tiacutetol de fill de deacuteu com a messiagravenic El mateix tiacutetol de messies referit a Jesuacutes srsquoha de prendre sempre com una font secundagraveria (malgrat i tot que Mc 829 par pugui tenir algun fons histograveric) Evita versemblantment per raons de la seva cagraverrega poliacutetica anomenar-se fill de David (cf perograve Mc 1458 par 1235-37 par)

33

En canvi no hi hauria motiu per a negar lrsquoautenticitat del seu uacutes de lrsquoexpressioacute laquoel fill de lrsquohomeraquo (ὁ υἱὸς τοῦ ἀνθπώπου) Respecte de lrsquoexpressioacute cal dir el seguumlent

1 Tradueix una expressioacute comuna aramea (barrsquoaumlnaša) que exemplifica una significacioacute genegraverica (laquohomeraquo laquoun homeraquo laquoalguacuteraquo)

2 Srsquousa tambeacute com a tiacutetol al llibre de Daniel (Dn 713) que interveacute enmig drsquouna visioacute (Dn 71-14) que despreacutes srsquointerpreta (Dn 715-28) Es tracta drsquouna figura drsquoexaltacioacute i drsquoentronitzacioacute que simbolitza els laquosants de lrsquoAltiacutessimraquo per tant conteacute una significacioacute colmiddotlectiva Cal accentuar que el fill drsquohome laquoarribagrave fins al Vell venerableraquo hi ha doncs un moviment de baix cap a dalt

3 Lrsquoapocalipsi jueva antiga posterior sense excepcioacute interpretagrave el fill drsquohome de Dn 713 com un sol individu Tambeacute la literatura rabiacutenica associa fill drsquohome i messies Val la pena dafegir si meacutes no el seguumlent els jueus esperaven un messies de caragravecter nacional un cap alliberador del jou dels romans Els textos apocaliacuteptics tambeacute participaven drsquoaquesta espera messiagravenica de trets nacionals a lrsquohora de parlar del fill de lrsquohome malgrat que srsquoesforcen a fer veure que proveacute de lrsquoaltre moacuten no exclouen que gaudeixi drsquouna significacioacute universal i alguns lrsquoapropen a la figura del servent de deacuteu del deutero-Isaiumles 4 Sembla que els evangelis hagin capgirat de vegades lrsquoexpressioacute amb el significat comuacute per la del tiacutetol apocaliacuteptic o beacute hagin usat el tiacutetol alliacute on no hi era Lrsquoexegravegesi perograve mantindria una colla de lograveguions on no ocorreria ni una cosa ni lrsquoaltra i que permetria lliurar algun esquema Per exemple quan la persecussioacute de la comunitat arribi al seu punt agravelgid com un llamp (Mt 2427 par Lc 1724) no esperat (Mt 243739 par Lc 1726 sense parallel 1730) srsquoacompliragrave la visioacute de Dn 713 Embolcallat de nuacutevols rodejat drsquoestols drsquoagravengels el fill de lrsquohome es mostra en la glograveria divina (Mc 1326 cf Jo 151) Srsquoasseu prop del tron a la dreta de deacuteu (Lc 2269) i envia el seu agravengel a arreplegar els escollits des dels quatre vents (Mc 1327) Ha de jutjar (Lc 2136) amb els dotze representants de les dotze tribus (Mc 1928 par Lc 2230 cf Dn 79s 1 Cor 62s)

34

5 A lrsquoapocaliacuteptica antiga jueva com en els evangelis el tiacutetol de fill de lrsquohome eacutes de glograveria i drsquoexaltacioacute Perograve en els escrits neotestamentaris se suposa un moviment de dalt cap a baix Un tal moviment iquesteacutes la representacioacute des de Jesuacutes meacutes antiga del fill de lrsquohomeiquestsadmetragrave en concordanccedila amb Dn 713s i lrsquoHenoc etiogravepic un sol proceacutes el de lrsquoenaltiment i glorificacioacute en una ascensioacute cap a deacuteuiquesthi hauria hagut una posterior escissioacute entre una ascensioacute i asseguda a la dreta de deacuteu drsquouna banda i la parusia al final dels temps drsquouna altra Si meacutes no els primers esments drsquouna parusia com un moviment de dalt a baix es troben a 1Te 110 219 313 416 523 Perograve el propi terme en els evangelis sols es troba a Mateu (243273739) I es podria defensar si meacutes no que Lc 2269 representa una tradicioacute meacutes simple i primera respecte al seu paralmiddotlel Mc 1462 mdash que Lc 2269 posat al costat de Lc 2426 Jo 31314 1223 etc o fins i tot de Mc 1326-27 que cita Dn 713 apunta la simple ascensioacute cap a deacuteu En el cas que una tal vinguda entre nuacutevols de Mc 1326 fos originagraveriament un moviment cap a deacuteu llavors potser caldria assumir-ho per a drsquoaltres llocs on es parla tambeacute drsquouna vinguda del fill de lrsquohome (Mc 838 Mt 1023b tambeacute Mt 1928 par Lc 2229 Mt 2531 no diria res drsquouna vinguda a la Terra sinoacute sols esmentaria lrsquoentronitzacioacute del fill de lrsquohome) Pel cap baix cap admetre que no hi ha res de segur 6 El tiacutetol del fill de lrsquohome en els evangelis evitaria el messianisme poliacutetic mentre expressaria la universalitat de la seva exaltacioacute (cf Mt 25 31-46) donaria forces als seus davant les tribulacions i les temptacions (Mc 1326 par Mt 242737b = 39b par Lc 172426 Mt 1023 Lc 1722-30 188 2136) i mantindria la separacioacute entre el present i una futura entronitzacioacute amb lrsquouacutes de la tercera persona referit al fill de lrsquohome Amb la figura del fill de lrsquohome Jesuacutes srsquoapropia de tot allograve que pogueacutes ser motiu drsquoesperanccedila del poble jueu Es tracta drsquoun tiacutetol amb unes atribucions suficientment ambivalents per tal drsquointerpretar-lo de meacutes drsquouna manera sempre si meacutes no com a alguacute que eacutes molt a prop de deacuteu exaltat i entronitzat Basti portar a colmiddotlacioacute els drets que creu tenir Jesuacutes respecte de la Llei (sect10) la seva condicioacute de fill (sectsect8-9) el fet que no cal excloure absolutament que es veieacutes com un servent de deacuteu (sect12) etc per tal

35

drsquoadonar-se per quegrave un hom defensa que hi ha aquiacute alguacute que eacutes meacutes que un profeta (sect3) i que els tiacutetols de fill de lrsquohome de messies fill de David servent de deacuteu no fan meacutes que adjectivar tot aixograve drsquoacord amb una tradicioacute jueva de pensar de fer referegravencia de les coses sagrades amb les seves progravepies grandeses i sentits Lrsquoexperiegravencia del sagrat de Jesuacutes o especiacuteficament la de deacuteu sols sembla poder-se lliurar criacuteticament a partir drsquouna colla de circumstagravencies com la que sapunta La visioacute del fill de lrsquohome foacutera una manera jueva de parlar drsquoell mateix drsquoencoratjar els seus de representr-se el siacute sagrat de la vida subsumiria els valors jueus de la responsabilitat i de les corresponents consequumlegravencies srsquoinclou en la representacioacute escatologravegica etc Lrsquouacutes del tiacutetol jueu formaria part doncs de lrsquounivers escatologravegic i la seva utilitat rauria a (1) explicar que hi ha una sort per als justos i una altra per als bandejats formaria un element drsquoun tal decorat final (2) a donar fe del triomf final sagrat la constagravencia sagrada del siacute (cf sect4)

sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute La bona nova srsquoanuncia als pobres (πρωχοί) i es diu mdash ho afirma la primera benauranccedila mdash que soacuten feliccedilos perquegrave eacutes drsquoells el regne de deacuteu (Lc 620 Mt 53) Tenint en compte Mt 115 par (cf Lc 418) que remet a Is 611 els pobres serien els que tenen el cor destrossat els captius els desesperats els vestits de dol etc Si els afamats els assedegats els desvestits els estrangers els malalts els presos etc entrarien en aquesta categoria hi hauria molts drsquoaltres quan srsquoateacuten la manera en quegrave Jesuacutes els caracteritza o les imatges que usa car esmenta els famolencs els plorosos els malalts els treballadors atrafegats els afeixugats els uacuteltims els simples els perduts els pecadors I la primera benauranccedila indica que el regne dels cels eacutes sols dels pobres (cf tambeacute Mc 217 Mt 1125s par Lc 1021) al capdavall soacuten els nens (Mc 1014-15) i els que poden dir abbagrave com a nens (Mt 183) que hi formen part El missatge joioacutes consisteix en el convit dels pecadors a lrsquoagravepat festiu de deacuteu (Mc 217) arreu parla de perdoacute perograve es fa sobretot a traveacutes drsquoimatges especialment presents en les paragraveboles com (entre moltes) la del perdoacute dels dos deutors (Lc 741-43) la del servent que

36

no perdona (Mt 1823-35) la del fill retrobat (Lc 1511-32) etc El perdoacute tambeacute el proclama en obres menjant amb publicans i pecadors entaulament que drsquoaltra banda posseeix una significacioacute escatologravegica la celebracioacute prefigurada de lrsquoagravepat de salvacioacute del temps final Qui soacuten els justos que no ha vingut a cridar (cf Mc 217) Versemblantment els fariseus que deurien trobar incomprensible la seva actitud davant els pobres i els pecadors Si el retret als sacerdots i als doctors de la llei rau a acusar-los de fer negoci del servei de deacuteu (Mc 1115-17 par) i de conegraveixer el voler de deacuteu sense seguir-lo respectivament els fariseus es creuen la comunitat dels elegits gragravecies al compliment dels manaments i drsquoalguns deures superflus quan soacuten guies que miren la cosa petita i srsquoobliden del que eacutes important (Mt 2323s) quan els seus preceptes de puresa no els fa nets per dintre (v25s) Srsquoexposen meacutes a prendre mal que els altres perquegrave minimitzen el pecat amb la seva casuiacutestica (que tracta els pecats individualment els classifica i evita sobretot els grossos) i cagravelcul de megraverits (un megraverit fa de contrapegraves drsquoun pecat) ben al contrari Jesuacutes supera prou la casuiacutestica (Mt 52228 Mc 715) els petits pecats tambeacute porten a la mort al judici de deacuteu Sols no es perdona el rebuig del perdoacute (Mc 328s) i davant de deacuteu no hi ha cap megraverit (Lc1710) Els pecadors soacuten meacutes a prop de deacuteu que els pietosos perquegrave aquests estan massa segurs drsquoells mateixos (Lc 189-14) estan cecs a les coses de deacuteu el fill progravedig lrsquoaduacuteltera el publicagrave etc no soacuten tant objecte de retret com el pietoacutes Per al fariseu val tambeacute que de fet no fa el que diu fer (Mt 2128-31) no acull la crida de deacuteu (Lc 1416-24 par Mt 221-10) srsquoenfronta als seus enviats (Mc 121-9) no estima el seu germagrave (Lc 1525-32) etc Les paragraveboles (lrsquoadministrador infidel Lc 161-13 les deu noies Mt 251-12 el vestit de noces Mt 2211-13) i els advertiments (Mt 525s par) ho deixen clar cal la conversioacute ja Quegrave eacutes la μετάνοια Ho diuen tambeacute les paragraveboles per exemple la del fill retrobat (Lc 1511-38) la del fariseu i el publicagrave (Lc 189-14) admetre la progravepia falta i penedir-sersquon Tambeacute no tornar-hi Tanmateix el nucli de la μετάνοια no eacutes aquest sinoacute ndash com diu Mt 183 (par Mc 1015 par Lc 1817) ndash el seguumlent laquoameacuten us dic que si no us feu de nou com nens no abastareu el regne de deacuteuraquo el jueu del temps de Jesuacutes no tenia els

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

5

CONTINGUT

Presentacioacute 6

I JESUacuteS I LA HISTOgraveRIA

sect1 La mirada enrera que lliura la historicitat 8 sect2 Del Jesuacutes histograveric al Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat 10 sect3 Del Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat al Jesuacutes histograveric 12 II APUNTS DrsquoHISTOgraveRIA DE JESUacuteS

sect1 Les narracions del baptisme 16 sect2 Alguacute que eacutes meacutes que un profeta 19 sect3 Una crida plena de goig 22 sect4 Els patiments del final el judici la gehenna 27 sect5 El fill de lrsquohome 32 sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute 35 sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa 38 sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 41

6

PRESENTACIOacute

iquestCal tenir en compte avui els fets i les paraules de Jesuacutes Qui

srsquohi acara no ho fa eacutes cert sense algun pressupogravesit i sense haver-ne tingut alguna mena de vivegravencia Perograve aixograve val per a una qualsevol lectura que sersquon faci La que aquiacute es defensa se suporta en els guanys que srsquohan obtingut a partir de la meditacioacute del sagrat i en conjunt de les intencions humanes que comporta que no hi hagi progravepiament parlant res sagrat que no sigui lrsquoexperiegravencia que en teacute el nom Es defensa doncs que estrictament parlant no hi ha paraules sagrades sinoacute opinions humanes fets humans experiegravencies humanes Jesuacutes no en seria una excepcioacute La singularitat de Jesuacutes no rauria en el que digueacute sinoacute en lexperiegravencia que possibilitaria Tanmateix Jesuacutes defensagrave sembla un missatge esbojarrat (la vinguda immediata del regne de deacuteu i tot el que sersquon deriva) Es tractaria drsquouna manera sorprenent de tenir una experiegravencia especiacuteficament signicativa a partir drsquouna colla de despropogravesits i drsquoembolics que malgrat aixograve poden tenir un sentit convergent amb les aspiracions de lhome davui Eacutes cert que el paradigma de lrsquoabast del que va dir i del que va fer Jesuacutes no es troba altrament que en el saber fer de cadascuacute en les troballes de les progravepies meditacions en els encerts de tot allograve que salbira que eacutes bo i ben intencionat Tot el que no srsquohi avingueacutes hauria de ser meditat per a comprendre la profunda humanitat de Jesuacutes i dels altres homes no per a assumir-ho sense meacutes dilacioacute Per aixograve la paraula neotestamentagraveria que no pogueacutes retrotreurersquos drsquouna manera o drsquouna altra al mateix Jesuacutes o al missatge que transmetia o a la seva interpretacioacute del que feia (les reinterpretacions degudes a la comunitat primitiva els autoesclariments que proposen les cartes del nou testament etc) oferiria una expressioacute o un missatge o una interpretacioacute sense meacutes garanties de les que es derivarien de lrsquoencert o el desencert del que diu Segons aixograve no hi hauria cap dogmagravetica comuna afer que srsquohauria drsquoallargar per a les quumlestions pragravectiques no hi hauria una moral o egravetica establerta pel simple motiu que no hi hauria res que pogueacutes reemplaccedilar la tasca de cadascuacute Fet i fet lrsquoestudi dels evangelis

7

meacutes aviat confirmaria que no hi ha una moral daquest tipus un codi fet dels comportaments i que lrsquouacutenica mesura de Jesuacutes eacutes aquella que es deixa confirmar plenament eacutes a dir la mesura de lrsquoamor Hi hauria un altre aspecte digne de ser comentat car despullat de totes les vestidures histograveriques de tots els afegits circumstancials allograve cabdal que permetrien els fets i les paraules de Jesuacutes sembla quelcom molt elemental i senzill lexperiegravencia de deacuteu Perograve si es despulleacutes lrsquohinduisme lrsquoislamisme i el judaisme de tot lrsquoembocall que els fa locals es podria conjecturar que lrsquoafer meacutes rellevant que shi trobaria present foacutera lexperiegravencia de deacuteu Aixograve voldria dir que tots els homes que assumeixen lrsquoexperiegravencia del sagrat ho fan drsquouna manera comparable i que allograve que separaria els homes foacutera meacutes aviat el que no fa sagrada una vivegravencia En general shauria de dir el seguumlent lhome que estima incondicionalment la vida faria tot el que podrien ensenyar totes les altres formes de celebrar el sagrat

8

I

JESUacuteS I LA HISTOgraveRIA

Lrsquohome que deuria neacuteixer fa meacutes de dos mil anys a Israel i que

fou el motiu de la fundacioacute de les antigues comunitats de creients de la redaccioacute dels escrits neotestamentaris de tots els referents cristians escampats arreu de la Terra minus aquest home que un hom no ha conegut amb carn i ossos pot considerar-se sembla alguacute que formagrave part de la histograveria humana

sect1 La mirada enrera que lliura la historicitat Per tant el que sersquon pot saber de la vida de Jesuacutes sigui quin sigui el seu valor histograveric eacutes un contingut drsquouna realitat passada per aixograve val la pena de discutir primerament la consistegravencia ontologravegica del que eacutes histograveric 1 La histograveria descriu i explica en primer lloc els esdeveniments passats que han tingut com a protagonistes els eacutessers humans els seus escrits les seves organitzacions els seus mitjans tecnologravegics i les resultants tecnologravegiques (construccioacute treball del camp induacutestria etc) el seu art i la seva concepcioacute del moacuten La circumstagravencia de llegir els textos antics com a testimonis drsquouna activitat humana oberta intencional lrsquoadmissioacute en les restes del passat de lrsquoobra volguda aixiacute (i no aixagrave) drsquoantics individus el fet de pensar en les realitats socials anteriors com un hom pensa en la seva tenint de comparacioacute la seva sersquon surti o no la tingui en continuiumltat amb la que medita o no etc minus un tal anar fent amb intencioacute en un medi social fa que hi hagi histograveria quan un hom es capfica en la comprensioacute dels esdeveniments del passat referents als homes a les seves organitzacions a les transformacions del paisatge que han causat a les seves gestes i aventures als afers de cada dia a les arts que conreaven etc Un tal saber se solapa amb la clara consciegravencia de la progravepia histograveria i de la progravepia generacioacute en lrsquoaccepcioacute de la memograveria

9

individual drsquohaver crescut en una famiacutelia en un medi social drsquohaver-se mogut en unes institucions acadegravemiques sanitagraveries etc drsquohaver apregraves la llengua de casa la religioacute els costums etc i tot allograve que srsquoexplica per haver-ho apregraves dels altres Aquesta historicitat de lrsquoindividu srsquooferereix com un tret que li eacutes peculiar pel fet que una qualsevol actuacioacute srsquoefectua en una orientacioacute hi ha un projecte obert etc i justament teacute un perquegrave en el que ha apregraves dels altres foacutera inexplicable sense lrsquoaportacioacute dels altres homes sense el que li han transmegraves sense allograve que representen les tradicions socials i que srsquoexposa a la modificacioacute o no a la renovacioacute o a lrsquoesllanguiment al manteniment o a la desaparicioacute durant el seu present i ja sigui com a iniciativa seva drsquoaltres homes de la seva generacioacute o drsquoaltres homes de generacions passades La historicitat apareixeria doncs a partir de la remissioacute a un passat del mateix individu i dels grups humans eacutes a dir que la histograveria com a comprensioacute (bona o dolenta esquemagravetica o amb voluntat drsquoanar meacutes enllagrave drsquoun cert esforccedil etc) no seria en aquesta accepcioacute un saber que no remeteacutes al passat En aquesta accepcioacute els individus davui no serien histograverics perquegrave no formen part de les explicacions sinoacute que serien histograverics en la que tenen histograveria que expliquen el que fan per remissions Perograve no hi hauria historicitat en la consciegravencia en lrsquoaccepcioacute que el que es fa val tal qual el present no seria nomeacutes el lloc drsquoarribada de cap generacioacute sinoacute que foacutera el present el que remetria a aixograve o a allograve i per tant hi hauria una explicacioacute histograverica de la progravepia activitat Per conseguumlent un qualsevol accent en la historicitat de lrsquoactuacioacute drsquoara es derivaria de lrsquoexplicacioacute que sen fa de les remissions al passat perograve no pas per cap altre motiu Una cosa semblant valdria per als objectes fets per lrsquoactivitat de lrsquohome serien histograverics en lrsquoaccepcioacute que tenen histograveria nrsquohi ha una explicacioacute perograve no en lrsquoaccepcioacute que la seva presegravencia fos una remissioacute quan no ho eacutes 2 Es diu tambeacute que la generacioacute actual o un individu pot assumir responsabilitats histograveriques en el sentit per exemple que les generacions futures els jutjaran Un hom fa histograveria (hi ha historicitat) perquegrave srsquoocupa intencionalment o llegeix intencionalment el moment

10

social hi ha un projecte constantment problemagravetic en algun punt i explica des drsquoaquiacute allograve que apareix meacutes endavant en un futur qualsevol drsquoun individu o drsquoun grup humagrave En aquest cas lrsquoara el present fa drsquoexplicacioacute drsquoun demagrave meacutes o menys prefigurat Sens dubte eacutes una resultant per generalitzacioacute de la histograveria i de la historicitat en lrsquoaccepcioacute anterior pel simple motiu que el futur no sols no hi eacutes sinoacute que tampoc mai no ha estat ni se sap ben beacute si seragrave aixiacute o aixagrave si els comportaments drsquoara serviran de fet per a explicar el que ocorreragrave simplement es generalitza se suposa que seragrave aixiacute en algun grau qualsevol de certesa Aquesta nova histograveria i historicitat foacutera doncs meacutes un llampec fugaccedil per a prendre consciegravencia de la rellevagravencia de la responsabilitat individual o colmiddotlectiva o una afiguracioacute possible pel fet que es domina les consciegravencies de futur que una forma assenyalada drsquoatendre algun element constitutiu de lrsquoocupacioacute Fet i fet no es fa histograveria del passat quan un hom srsquoocupa drsquoaixograve o drsquoallograve i no fa un estudi histograveric Tota histograveria sempre eacutes una especiacutefica ocupacioacute progravepiament dirigida cap al passat i emfagraveticament projectada cap al futur Tanmateix el passat eacutes capaccedil drsquoexplicar lrsquoara Perograve lrsquoocupacioacute drsquoara no permet superar que eacutes risc que es va projectant i desenvolupant tenint com a ressorts els plexes intencionals que orienten sense que hi hagi meacutes garanties sense que cap dels afers futurs que un hom pugui imaginar no tingui de fet cap meacutes eficagravecia en el desenvolupament de lrsquoactivitat que la de servir de finalitat la drsquoorientar per tant sense gaudir del privilegi de ser explicat progravepiament per lrsquoocupacioacute drsquoara exemplificant doncs que la historicitat del present eacutes aquiacute un excurs un sobreafegit que depegraven de quelcom fantasioacutes en la mesura que encara no existeixen ni encara mai no han existit les activitats humanes que explica

sect2 Del Jesuacutes histograveric al Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat

Aquestes reflexions porten a considerar que la histograveria gaudeix drsquouna rellevagravencia ontologravegica relativa la histograveria no eacutes essencial per a lrsquohome ara i aquiacute tot i admetre el que deu als altres homes del passat

11

perograve aixograve no li lliura meacutes consistegravencia La histograveria eacutes forccedilosament recreacioacute a partir del que eacutes palpable i manifest i no pot superar aquest estat de coses1 Aixograve sembla indicar que no es pot pas exagerar la importagravencia histograverica de la figura de Jesuacutes no es pot posar de relleu amb egravemfasi el que feacuteu o el que deixagrave de fer perquegrave tot aixograve ja no hi eacutes i no es pot pas pretendre que sols val de Jesuacutes allograve que el Jesuacutes histograveric ensenyagrave talment com si els homes davui fossin uns imitadors Car no hi ha dubte que aquesta actitud eacutes possible perograve shauria de tenir ben apregraves que la consistegravencia real es troba en el present que hom no hauria drsquoimitar res ni ninguacute sinoacute des del convenciment viu que srsquoho val El que fa bo un consell no eacutes el consell mateix o el qui ho diu sinoacute la circumstagravencia que sigui bo i ho eacutes quan alguacute lrsquohi troba ara i aquiacute Fet i fet aquesta situacioacute no diferiria massa de la de tots els escriptors del Nou Testament i en conjunt dels primers segles del cristianisme Agravedhuc admetent que shi poguessin trobar indicacions a propogravesit del Jesuacutes de la histograveria ni els seus escrits srsquohi circumscriurien ni la seva experiegravencia de Jesuacutes no srsquohi reduiacute de fet no costa drsquoadmetre que sembla molt difiacutecil de reconstruir la vida de Jesuacutes a partir del que diuen els escrits neotestamentaris quan sendevina que en cap cas no srsquohi volgueacute destacar un criteri histograveric objectiu quelcom que deu aparegraveixer en el segle XVIII sinoacute que els evangelis soacuten tambeacute relats amb una finalitat un context i unes motivacions perograve en qualsevol cas per a tots seria vagravelid que lrsquoadhesioacute a la figura de Jesuacutes no ho seria simplement pel fet drsquohaver sentit a parlar drsquoun home meacutes o agravedhuc drsquohaver-lo conegut com un home meacutes sinoacute per lrsquoexperiegravencia del sagrat que sendevina a traveacutes de les noves de Jesuacutes Per aixograve els escriptors cristians neotestamentaris o no viuen en Jesuacutes una

1 Val la pena de recordar a propogravesit del caragravecter de la histograveria la descripcioacute positiva de la tasca de lhistoriador continguda en larticle dIsaiah Berlin The concept of scientific history a Concepts and categories Philosophical essays Londres Hogarth Press 1978 Nova York Vinking 1979 Nhi ha una traduccioacute catalana (El concepte dhistograveria cientiacutefica) de Laia Font i Dolors Udina a El veritable estudi de la humanitat Barcelona Empuacuteries 2009 recull darticles del professor aparegut amb el tiacutetol de The proper study of mankind

12

experiegravencia de fe (eacutes a dir que duu a la fe) aquella per la qual la presegravencia de Jesuacutes esdeveacute una experiegravencia del sagrat Tot i aixograve la presegravencia fiacutesica de Jesuacutes se circumscrigueacute als temps histograverics altrament hi hauria una mera meacutes o menys encertada recreacioacute del passat si un hom es referiacutes als cristians dels primers temps Senteacuten doncs que fossin llavors meacutes importants les seves vivegravencies de Jesuacutes que no pas el seguiment de les passes histograveriques de Jesuacutes que fos molt meacutes important llur manera de viure que no pas el record del passat que sols podia tenir utilitat per a la seva edificacioacute El Jesuacutes histograveric es podria suggerir com una explicitacioacute emfagravetica i radical de llur pensament moriacute i ja no hi eacutes entre nosaltres ara hi ha el Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat Jesuacutes eacutes viu vol dir aquiacute que la minsa realitat que hi ha en un record (que segur que srsquoanagrave transformant i recreant amb el pas dels anys) eacutes una ocasioacute privilegiada de fet per a lrsquoexperiegravencia (present) del sagrat El record de Jesuacutes passagrave a ser important perquegrave hi ha aquesta experiegravencia perquegrave en el record srsquohi doacutena una tal experiegravencia per tant quelcom de la magravexima rellevagravencia perquegrave no eacutes record sinoacute la vida mateixa La veneracioacute del temps drsquoabans passa a vivegravencia aureolar ara i aquiacute el Jesuacutes histograveric passa a ser lrsquoexcusa per a una vivegravencia exaltada la figura del Jesuacutes histograveric esdeveacute meacutes i meacutes desdibuixada en profit drsquouna confirmacioacute particularment significativa Jesuacutes eacutes viu vol dir aquiacute un hom es confirma a ser un individu que teacute la consciegravenca del sagrat com una instagravencia curulla de positivita de siacute No eacutes estrany que els escrits neotestamentaris plasmessin aquesta conviccioacute que Jesuacutes eacutes viu en narracions meacutes o menys fabuloses de la presegravencia de Jesuacutes despreacutes de mort al voltant dels seus seguidors fins a lrsquoascensioacute perquegrave aquiacute no eacutes rellevant ja la historicitat drsquounes tals histograveries sinoacute la forccedila drsquoaquella nova experiegravencia de Jesuacutes quan fet i fet els escrits del Nou Testament no foren pensats com a relats drsquouna estricta fidelitat histograverica

sect3 Del Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat al Jesuacutes histograveric

La necessitat de no perdre tampoc lrsquoaltre vessant que va de lrsquoexperiegravencia del sagrat en Jesuacutes cap al Jesuacutes histograveric que se suposa en

13

una qualsevol comunicacioacute de la nova de Jesuacutes sigui un escrit neotestamentari o no un enunciat oral o no proveacute certament de la mateixa condicioacute drsquohomes que tenen unes expectatives intelmiddotlectuals i unes inquietuds especiacutefiques La investigacioacute de les fonts (jueves o romanes) que poden corroborar lrsquoexistegravencia de Jesuacutes la localitzacioacute dels llocs on trancorregueren els fets lrsquoespecial cura del temps i de les referegravencies a esdeveniments prohoms etc histograverics per exemple semblen correspondre perfectament a una certa tafaneria que doacutena suport als oriacutegens del cristianisme i que defensa lrsquoexistegravencia de Jesuacutes com un home meacutes en un temps i en un espai Eacutes cert que la recerca neotestamentagraveria obeeix a les condicions socials de molts dels seus estudiosos la mirada criacutetica a tot el que fa referegravencia al missatge cristiagrave no eacutes res meacutes que un perllongament del criticisme en no importa quina direccioacute per aixograve comporta que hi hagi motivacions diferents en un qualsevol tema i complica aixiacute mateix els estudis en tant que soacuten una funcioacute no sols dels individus drsquouna generacioacute amb les seves respectives situacions socials sinoacute tambeacute dels individus de les successives generacions amb les seves circumstancies especiacutefiques Sembla sensat doncs de revisar un qualsevol supogravesit que es trobi en els evangelis no pas per a rebutjar-hi el possible missatge dels narradors sinoacute per a llevar-hi que es tracti drsquouna descripcioacute de com van anar les coses tal qual Un hom apregraven a diferenciar en aquells escrits els plurals nivells que els documents contenen passant per la criacutetica textual i literagraveria per la criacutetica de la forma i del gegravenere i per lrsquoestudi de les condicions de la transmissioacute histograverica de les colmiddotleccions narratives que integren els evangelis Tot aixograve no permetragrave eacutes cert una reconstruccioacute biogragravefica de la vida de Jesuacutes quan els escrits evangegravelics no ho han pretegraves mai Tampoc no es podragrave sembla distingir diagravefanament el que seria propi de la vida de Jesuacutes i allograve que la tradicioacute anagrave afegint reelaborant reordenant reinterpretant Tanmateix a lestudioacutes se li obre la possibilitat drsquoapropar-se potser a algun tema preferent del Jesuacutes histograveric a alguna explicacioacute per a la seva mort tal vegada semblaria que seacutes a prop drsquoalgun mot seu agravedhuc satreviragrave a esbossar el projecte

14

que anunciava Jesuacutes etc Les plurals facetes no llevaran mai incerteses i dubtes perograve seran lrsquoassaig drsquohistoriar la vida de Jesuacutes No caldragrave que un hom llevi la fantasia i la llegenda que els evangelis contenen perograve ho comprendragrave a la llum de la manera de pensar dels antics del valor que hi conferien a les narracions de la llibertat de recrear i de fer lluir el missatge en profit de la comunicacioacute en poques paraules de la disposicioacute dels continguts de la tradicioacute en pro de la cura de Jesuacutes sense escruacutepols historicistes quan ninguacute no els practicava quan meacutes aviat sersquols desconeixia Al costat drsquoaixograve la gegravenesi dels evangelis corrobora a la seva manera a no prendrersquols al peu de la lletra a avaluar-los com a escrits fets per homes amb unes intencions motivacions i condicions amb mil circumstagravencies passions i degraveries amb tot allograve que fa un escrit doncs aixograve humagrave sense que sigui necessari que els seus autors sovint colmiddotlectius hagin participat de les experiegravencies i obsessions dubtes o inquietuds de lhome davui Els escrits del nou testament no soacuten un lloc per a resoldre els problemes actuals no soacuten un receptari no lleven la necessitat de responsabilitzar-se un hom de cadascun dels afers del que ha de fer i de pensar de les seves avaluacions del coneixement de la natura de la resolucioacute de la relacioacute amb els altres etc soacuten testimonis i no adoctrinament palesen autors que proven drsquoexpressar unes narracions que suposen la seva experiegravencia sagrada en Jesuacutes histograveries que no han de commoure necessagraveriament malgrat que nrsquohi ha de prou bones Drsquoaquiacute que lrsquoexclusioacute dels apogravecrifs no hauria de tenir una rellevagravencia cabdal mentre hi hagi testimoniatge En drsquoaltres paraules no sha de seguir o no seguir el que es diu als evangelis perquegrave hi sigui escrit sinoacute que sha de sospesar com han de fer tots els homes el que eacutes bo correcte generoacutes etc segons el que cadascuacute hagi rebut i aixograve eacutes el que sha de veure en els escrits neotestamentaris Si es vol aixiacute lrsquoestudi dels diferents nivells de redaccioacute dels evangelis la comprensioacute de les llegendes que contenen de les fabulacions agravedhuc de lrsquoexpressioacute miacutetica (1) permeten una historitzacioacute de la gegravenesi del propi text meacutes o menys probable potser que arriba a indicar agravedhuc el que deuria ser del propi Jesuacutes histograveric per tant mantenen els estudiosos com a eacutessers humans que pensen en termes

15

estrictamenmt naturals i histograverics els textos que tenim la seva gegravenesi i la possibilitat drsquoindicar versemblantment quelcom de la figura de Jesuacutes (2) deixen la porta oberta a un esperit criacutetic davant drsquouna manera drsquoexpressar lrsquoexperiegravencia del sagrat en Jesuacutes permeten lliurar una explicacioacute historicocultural des drsquouna cultura individual i social drsquoara Per tot plegat (3) exemplifiquen la necessitat drsquoassumir la progravepia responsabilitat el propi esperit criacutetic a ser fidel a un mateix a les seves exigegravencies intelmiddotlectuals a les seves necessitats humanes iquestCaldragrave dir que no soacuten escrits inspirats Qualsevol home eacutes capaccedil de cantar drsquoescriure de ballar i de parlar inspirat tenir-ho tot plegat com una expressioacute de la vida drsquouna intencioacute sacra Per tant caldragrave defensar meacutes aviat que estan inspirats (com ho estan molts drsquoaltres al marge de la tradicioacute cristiana) que reflecteixen els avatars drsquoalgunes primeres comunitats cristianes que versemblantment soacuten els reculls meacutes antics i meacutes immediats dels fets que desencadenaren lrsquoajusticiament de Jesuacutes que permeten un missatge coherent etc eacutes a dir tot allograve pel que foren esmentats com a textos canogravenics i que encara avui sels hi manteacute amb tot lrsquoestudi que ja hi ha hagut i despreacutes de dos milmiddotlennis de prova Perograve sols soacuten escrits inspirats com ho pot ser un qualsevol altre escrit malgrat que el seu autor no hagi gaudit del contacte directe amb Jesuacutes o que no hagi format part de les primeres comunitats etc circumstagravencies certament cabdals per a la gegravenesi del cristianisme De tot aixograve es despregraven la irrellevagravencia drsquoexcloure o no dels canogravenics un especiacutefic text antic amb uns caragravecters comparables en algun aspecte o en un altre als ja admesos car en qualsevol cas es tractaria meacutes aviat drsquouna discussioacute entre grups humans amb les seves raons per a deixar fora un llibre o no i no pas drsquoun afer que afecteacutes lrsquoexemplaritat del conjunt dels escrits admesos

16

II

APUNTS DHISTOgraveRIA DE JESUacuteS

Cal provar alguna aproximacioacute al Jesuacutes de la histograveria la rellevagravencia dels fets i dels mots de Jesuacutes semblen motivar especialment una avaluacioacute de la seva eficagravecia Sense que calgui fer renuacutencia en un altre lloc de lestudi dels punts de vista dels escriptors neotestamentaris i daltres el filogravesof es lliura ara al repte de resseguir el propi Jesuacutes i a veure quegrave eacutes capaccedil de dir-ne agravedhuc en el cas que shi propiciiuml lexperiegravencia del sagrat sect1 Les narracions del baptisme Per on cal comenccedilar alguna consideracioacute del Jesuacutes de la histograveria Si meacutes no la historicitat del bateig de Jesuacutes sembla prou fundada els quatre evangelis i els Actes dels Apostols (122) conten que Jesuacutes anagrave a batejar-se (segons lrsquoEvangeli dels Natzarens amb la seva mare i germans) la versemblanccedila del fet rau que Jesuacutes es colmiddotloca per sota de Joan Baptista i es deixa batejar (Mt 314s) i la mateixa estranyesa que provoca la necessitat drsquoun tal bateig de penitegravencia Lrsquoun i lrsquoaltre fet farien veure que hi ha quelcom les fonts de la qual cosa es retrotreurien a la comunitat primitiva Jo 322-43 conta que despreacutes de tot aixograve Jesuacutes i els seus deixebles batejaven al Jordagrave prop drsquoon era Joan Baptista La notiacutecia eacutes prou versemblant pels detalls que inclou explicaria que la comunitat postpasqual bategeacutes2 mentre el silenci dels sinograveptics respondria a la necessitat drsquoesvair qualsevol comparacioacute entre Joan i Jesuacutes Aquest uacuteltim hauria manifestat que Joan inaugura el temps de la salvacioacute (cf Mt 1112s par Lc 1616) eacutes un profeta i meacutes que un profeta (Mt 119) el meacutes gran de tots els homes (Mt 1111 par Lc 728) Eacutes versemblant el que diu Jo 135-39 que aplegueacutes els primers deixebles de lrsquoentorn dels de Joan Els dos prediquen per a tothom fan 2 Lrsquoapogravestol Pau ja doacutena testimoni del baptisme cristiagrave (cf 1Co 1213 Rm 63)

17

propi del seu grup una oracioacute (Lc 111-4) criden a la conversioacute (Mt 38 par Lc 131-9) sense prerrogativa per a Israel (Mt 37 par 1241s par) que pot perdre la preferegravencia (Mt 39 par 811s) Els dos doncs rebutgen lrsquoautojustificacioacute (Mt 37-10 par Mt 23 par) i acullen pecadors notoris (Lc 312 Mc 216) Joan no srsquoestagrave del tracte amb publicans guagraverdies i dones puacutebliques (Lc 312-14 729 Mt 2132) tots exclosos de la sinagoga del cercle dels fariseus i de Qumram Amb tot laquoels meacutes petits al regne de deacuteu soacuten meacutes grans que ellraquo (Mt 1111b par Lc 728) Joan encara pertany al temps de lrsquoespera al domini de la Llei Jesuacutes enuncia la bona nova la irrupcioacute de la basileia El propi bateig de Jesuacutes es transmet drsquoacord amb cinc fonts la de Mc 19-11 de la qual depegraven Mt 313-17 la de Lc 321s que hi teacute punts de contacte la de Jo 132-34 que ho descriu com quelcom del Baptista la de la versioacute de lrsquoEvangeli dels Natzarens i la del Testament dels Dotze Patriarques esmentat en dos llocs Fou un bateig per immersioacute com ho prova el verb passiu grec de Mc 19 par Mt 316 Lc 321 (ens remetria a un verb actiu intransitiu arameu amb aquest significat) i colmiddotlectiu (com ho insinua Lc 321) Totes les fonts parlen drsquouna devallada de lrsquoesperit de deacuteu damunt seu mentre difereixen en les reelaboracions que els cels srsquoobrin foacutera una representacioacute intuiumltiva del que es vol dir la imatge de la coloma seria una simple comparacioacute en Marc (Mc 110 par ) per a ser despreacutes una materialitzacioacute de la imatge de lrsquoesperit (pe Lc 322) La participacioacute de lrsquoesperit teacute sempre en el judaisme antic el sentit de rebre un encagraverrec profegravetic Els detalls que envolten la proclamacioacute tambeacute soacuten diferents entre unes fonts i les altres Als sinograveptics les paraules surten drsquouna veu del cel a lrsquoEvangeli dels Natzarens de lrsquoesperit al de Joan dels llavis del Baptista A Marc Lluc i a lrsquoEvangeli dels Natzarens es dirigeixen a Jesuacutes Mateu les adreccedila al Baptista lrsquoevangeli de Joan ho fa saber a tots La versioacute dels sinograveptics de la proclamacioacute eacutes una cita de Ps 27 (laquoets el meu fill avui trsquohe engendratraquo) i Is 421 (laquoaquiacute teniu el meu servent que tant estimo el meu escollit en qui em complac

18

iacutentimamentraquo) Si la variant de lrsquoevangeli de Joan bona eacutes la que el Baptista el fa testimoni que laquoaquest eacutes lrsquoescollit de deacuteuraquo (Jo 134) llavors la versioacute de Joan se circumscriuria a lrsquoesment drsquoIs 421 Tampoc no cal descartar que el text dels sinograveptics nhagi refet un doriginari que sols contindria Is 421 (que el desdibuixaria amb una referegravencia cristologravegica) Mentre lrsquoantic judaisme esmentava el primer vers quan volia fer present tot el text Is 421 continua laquohe posat sobre ell el meu esperitraquo La proclamacioacute atribuiria a Jesuacutes el que es diu a Is 421 que deacuteu posa el seu esperit sobre el seu servent srsquoallunyaria de la representacioacute drsquoun messies-rei i de la seva entronitzacioacute (salm 2) i presentaria Jesuacutes com el servent de deacuteu Per tant lrsquouacutes de lrsquoexpressioacute miacutetica no impedeix drsquoadvertir en el bateig de Jesuacutes la lectura que en fa la comunitat primitiva iquestHi assumiacute la seva vocacioacute drsquoanunciar el temps de la salvacioacute La temptacioacute de Jesuacutes per Satanagraves despreacutes del baptisme (Mc 112s Mt 41-11 par Lc 41-13) podria plasmar aquesta mirada cap a Jesuacutes a partir drsquoIs 421 Eacutes meacutes si fos permegraves dentendre-la a partir de Mc 833 es podria pressuposar que la visioacute critiana no sols tindria en ment Is 421 sinoacute tambeacute Is 5213-5312 no hauria insistit tant en el rebuig de Jesuacutes drsquouna qualsevol ambicioacute poliacutetica com en lrsquoacceptacioacute de la seva missioacute Cal admetre que la traduccioacute de πειρασmicroός (Lc 413) i del verb πειράζειν (Mc 113 Mt 413 Lc 42) com a laquotemptacioacuteraquo no eacutes correcta (sols una vegada de les vint-i-una que surt en el Nou Testament teacute aquest sentit) no es tracta drsquoun estira-i-arronsa amb el pecat sinoacute drsquouna laquoprovaraquo laquocombatraquo que exemplifica lrsquoacceptacioacute drsquouna missioacute encomanada La narracioacute meacutes antiga eacutes sens dubte la de Marc (Mateu i Lluc usen el tiacutetol cristiagrave de ldquofill de deacuteurdquo citen pels LXX etc) laquoDespreacutes lrsquoEsperit lrsquoempeny cap al desert Al desert va passar quaranta dies temptat per Satanagraves srsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo3 Lrsquoesperit laquoempenyraquo Jesuacutes llenguatge simbogravelic biacuteblic El desert eacutes un lloc on vaga lrsquoesperit impur (Mt 1243 par ) perograve tambeacute teacute una significacioacute escatologravegica perquegrave la teacute messiagravenica (Is 403 citat a Mc 13 Mt 33 Lc 176 Jo 123) Els quaranta dies i nits representen un siacutembol comuacute que caracteritza un temps de malediccioacute i de necessitat (els del diluvi Gn 712 els drsquoIsrael al desert Ps 9510 els del dejuni de Moisegraves al Sinaiacute Ex 3428 Dt 918 els drsquoestar Israel

3 Es manteacute la traduccioacute que lliura la Biacuteblia de Montserrat

19

sota el jou dels filisteus Jt 131 els dies que va caminar Elies per a arribar a la muntanya de deacuteu lrsquoHoreb 1R 198) els que Jesuacutes va ser provat laquoSrsquoestava entre les feresraquo una representacioacute del paradiacutes Adam vivia en harmonia amb els animals salvages (Gn 219) Is 116-9 descriu la convivegravencia paciacutefica del demagrave entre animals i entre aquests i lrsquohome (Os 220 Is 6525 Ps 9113 perllonguen les imatges drsquoanimals salvatges esdevinguts no perillosos) el paradiacutes eacutes doncs restituiumlt laquoI els agravengels el servienraquo versemblantment una altra representacioacute del paradiacutes (segons el Midraš Adam vivia de lrsquoaliment dels agravengels) La primera de les tres historietes que conten Mateu i Lluc teacute sens dubte el seu origen en la de Marc i les altres dues srsquohaurien transmegraves cadascuna pel seu cantoacute La interpretacioacute particular de cadascuna no eacutes segura Jesuacutes convertit en un nou Moisegraves amb el paralmiddotlelisme pamannagrave lrsquoaparicioacute drsquoun home poderoacutes la meravella que legitima la seva missioacute En qualsevol cas un home especialment assenyalat un liacuteder en particular relacionat amb el poder Lrsquoorigen potser cal rastrejar-lo en circumstagravencies histograveriques prepasquals Si meacutes no un dels seus deixebles era zelota (Lc 615 par Mc 318 Mt 104) renya els zebedeus quan volen castigar els desagraiumlts (Lc 951-56) i lrsquoombra drsquouna temptacioacute poliacutetica lrsquoacompanya sempre (cf Mc 832 par 119s par 1213-17 par Jo 615 etc) Li demanen signes legitimadors (Mc 811 par Mt 1238s par Lc 1116 238 Mc 1529-32 par) Pilat fa clavar a la creu com a escarni i advertiment laquoel rei dels jueusraquo etc

sect2 Alguacute que eacutes meacutes que un profeta Jesuacutes sersquol veia com un carismagravetic (Mc 122 par) i com un profeta (Mc 615 par 828 par Mt 211146 Lc 716 Jo 419 614 74052 917) agravedhuc amb escepticisme era vist aixiacute pels fariseus (Lc 739 Mc 811 par) Ell mateix es posa com a profeta (Lc 1333 Mt 2331s34-36 par 37-39 par cf Mc 64 par Lc 424 Jo 444) La detencioacute i acusacioacute davant del sanedriacute degueacute ser com a fals profeta (cf el joc de cecs de Mc 1465 par Mc 2263-65) Dt 1820 (cf 136) nrsquoestableix lrsquoexecucioacute Si la possessioacute de lrsquoesperit sant era una caracteriacutestica del profeta se lrsquoatribueix expliacutecitament en un dels mots-ameacuten de Marc (Mc 328s) Expulsa els dimonis per lrsquoesperit de deacuteu (Mt 1828 par Lc 1120) Segons Lc 418-21 (cf Mt 53 par Lc 620 Mt 115 par Lc

20

722) srsquoadjudica la profecia de lrsquoesperit de deacuteu drsquoIs 61 Fa participants als deixebles drsquoaquest esperit els lliura poders contra els esperits impurs (Mc 67 cf Mt 108) lrsquoesperit sant els faragrave costat quan els acusin (Mc 1311) lograveguions com Lc 623-26 par Mt 512 arrengleren els deixebles amb els profetes Que els esments sobre lrsquoesperit sant no siguin molts es deu al fet que no eacutes un teograveleg i li plau meacutes parlar en imatges Per exemple quan diu que eacutes pel dit de deacuteu que expulsa dimonis (Lc 1120) imatge de lrsquoesperit de deacuteu (cf Mt 1228) o quan el lograveguion Jo 737 (cf v39) parla drsquoaquest esperit sota la imatge de lrsquoaigua de vida Tambeacute palesen el seu capteniment profegravetic el llenguatge-ameacuten lrsquouacutes de paralmiddotlelismes els ritmes la preferegravencia per la paronomagravesia etc Tot aixograve ha de ser estimat en conjunt material que es refereix als oriacutegens la comunitat primitiva evitava el tiacutetol de profeta per a Jesuacutes tampoc no nrsquoeacutes cap model la pneumagravetica que srsquohi descabdella (no hi ha en Jesuacutes glossolagravelia) a meacutes a meacutes la concessioacute drsquoesperit sant als deixebles es troba en contradiccioacute amb la concepcioacute posterior que atribueix la devallada de lrsquoesperit per Pentacosta Drsquoaquiacute les dificultats a lrsquohora de compaginar un fet i lrsquoaltre Jo 739a palesa que Jo 738 es refereix a lrsquooferiment de lrsquoesperit de deacuteu mentre que 739b contradiu la crida i la correcta interpretacioacute Fet i fet sembla que el pensament dominant dels jueus contemporanis era que lrsquoesperit de deacuteu srsquohavia extingit amb els darrers profetes (hi ha tanmateix excepcions per exemple els membres de la comunitat de Qumran sersquon senten partiacutecips) Pel cap baix el Nou Testament ho pressuposaria Mc 18 par a propogravesit del baptisme de Joan (cf Ac 192) Ac 217 que cita Joel i drsquoaltres llocs (Rm 823 2 Cor 122 55 Jo 739) a propogravesit de la primitiva comunitat Ara Jesuacutes veu Joan Baptista meacutes que un profeta (Mt 119 par Lc 726) ell mateix eacutes meacutes que Jonagraves (Mt 1241 par Lc 1133) o el Baptista (Mt 1111 par Lc 728) i es teacute per alguacute que completa la Llei i el Profetes (Mt 517 Mt 521-48 Mc 105 par) Aquest laquocompletarraquo (πληρῶσαι) vol dir que srsquoabasta ja la mesura plena que ja eacutes

21

escatologravegica el lograveguion Mt 517 estableix Jesuacutes amb el dret de ser lrsquoenviat escatologravegic4 Jesuacutes viu en lrsquoAntic Testament i totes les seves paraules i obres no srsquoentenen fora drsquoaquest marc Criat en una famiacutelia pietosa (Lc 241 cf Lc 416) serva les oracions dels jueus complidors les tres hores drsquooracioacute (el Šemalsquo al matiacute i a la tarda possiblement la Tephilla cap a les 15 hores) i les benediccions drsquoabans i de despreacutes dels agravepats Va cada dissabte des de petit a la sinagoga Certament resa tambeacute fora de les hores establertes per la pragravectica pietosa social (Mc 135 1432ss par) i ho fa en la seva llengua materna (lrsquouacutes drsquorsquoabba lrsquoensenyament del parenostre cf Mc 1534 etc) El mateix laquosantifiqueu el vostre nom vingui el vostre regneraquo del parenostre es manlleva del Quaddiš (oracioacute aramea que cloiumla la cerimogravenia lituacutergica a la sinagoga) Vol el temple sense mercaders (Mc 1115-18) tractat amb reveregravencia (Mt 2316-22) lliura condicions per a fer lrsquoofrena ritual (Mt 523) fa matar el xai de Pasqua mana seguir el ritual als leprosos (Mt 144) Certament el manament de lrsquoamor supera totes les ofrenes (Mc 1234) o hi hauragrave el nou temple del temps de la salvacioacute (Mc 1438 par) Li agrada especialment el profeta Isaiumles en particular les parts del Deutero-Isaiumles del servent de deacuteu aixiacute mateix li plauen els textos apocaliacuteptics que hi ha en Daniel Cita desenes de salms molts textos del Pentateuc i tambeacute paraules dels altres profetes

Cal dir que Jesuacutes radicalitza la Toragrave per exemple quan es teacute present la prohibicioacute de matar i del divorci recollida ja a Ex 2013s i que accentua a Mt 521s27s La critica en la forma drsquoomissioacute Mt 115s par deixa de banda la venjanccedila contra els pagans que si meacutes no es troba relligada a Is 355s 2918s 611 com ho proven Is 354 2920 612 Lc 416-30 cita (v18s) Is 611s I es deixa laquoi un dia de venjanccedila per al nostre deacuteuraquo La bandeja la Toragrave quan es contraposa a la permissioacute mosaica del divorci (Dt 241) quan prohibeix el jurament (Mt 533-37) i la llei del talioacute (538-42) Jesuacutes ho acabem de veure es creu amb el dret de completar la Llei (Mt 517)

Siacute que srsquooposa radicalment a la Llei oral (Halakagrave) Especialment a la del dissabte Mc 227 diu laquoel dissabte ha estat fet per a lrsquohome i no pas lrsquohome per al dissabteraquo (cf Mc 225s 34 par Mt 125 Jo 722) Lrsquoexcepcioacute en el moacuten jueu era quan hi hagueacutes perill de mort (cf 1M 232ss) malgrat que lrsquouacutes permetria altres coses ordinagraveries (cf Mt 1211 par Lc 145) perograve els deixebles cullen espigues (Mc 223 par) i el mestre guareix (Mc 31-6 par 4 v18 en canvi diu que els esdeveniments anunciats en les escriptures han drsquoacomplir-se tots

22

Lc 1310-17 141-6 cf Jo 59 914) sense haver-hi cap perill Tampoc no fa cas de les prescripcions farisees de neteja de les mans abans dels agravepats (Mc 71-8 el v15 faria referegravencia al que es diu pecaminosament)5 Lrsquoactitud davant la Toragrave la proclamacioacute del final del culte el rebuig de la Halakagrave el seu dret a anunciar la voluntat de deacuteu ndash tot plegat lrsquoacusacioacute de pseudoprofeta el duria a la mort

sect3 Una crida plena de goig laquoSrsquoha complert el temps i eacutes a prop el regne de deacuteu convertiu-vos i creieu en el missatge joioacutesraquo (Mc 115 cf Mt 423 935 Lc 443 81 i drsquoaltres) El sumari de Marc (i de Mateu i Lluc) palesa el punt central de lrsquoanunci de Jesuacutes el regne de deacuteu Dues soacuten les caracteriacutestiques de lrsquouacutes que en fan els sinograveptics del terme βασιλεία per a la caracteritizacioacute del senyoreig de deacuteu (τοῦ θεοῦ

τῶν οὐρανῶν)6 el nombre de vegades que el trobem (molt meacutes gran comparat amb drsquoaltres escrits antics i contemporanis) i la quantitat de girs nous sense paralmiddotlels en drsquoaltres autors Lrsquoexpressioacute srsquousa gairebeacute sempre en el sentit dinagravemic de lrsquoexercici drsquouna autoritat el senyoreig de deacuteu (quelcom molt oriental i molt poc occidental) la realitzacioacute de lrsquoideal de justiacutecia sobre la terra com a rei protector drsquoorfes de viacutedues de pobres de febles de desvalguts Lrsquoantic judaisme defensa el senyoreig reial de deacuteu sobre Israel (cf Dn 431) el qual el jueu reconeix diagraveriament amb el Šemalsquo ocorre que ara tot eacutes amagat i capgirat perograve el regnat de deacuteu abarcaragrave tots els pobles que no podran sinoacute sotmetre-srsquohi (cf Dn 244) El Quaddiš santifica el nom de deacuteu i prega per la irrupcioacute del seu regne

La sola referegravencia al Quaddiš del parenostre (laquovingui el vostre regneraquo) fa adonar-nos que Jesuacutes usa el concepte malkuta en sentit escatologravegic Aquest esdeveniment futur (i proper) explica que alguns no experimentin la mort (Mc 91) o la precaucioacute davant del judici final (cf Mc 943-48) Srsquoexpressa en imatges a traveacutes de lrsquoagravepat escatologravegic on trobem Jesuacutes mateix (Mc 1425) Abraham Isaac Jacob els profetes i gent drsquoarreu (Lc 1328-29) tots

5 Mt 233 (laquotot allograve que us diguin doncs fer-ho i observeu-ho perograve no obreu com ells obren perquegrave diuen i no fanraquo) hauria drsquoentendrersquos amb un to irogravenic i fer ressaltar sobretot la segona meitat 6 Lrsquoexpressioacute original faria laquoregne de deacuteuraquo laquoregne del celraquo seria el circumloqui que evita el nom de deacuteu propi drsquouna agravembit judeocristiagrave

23

laquosrsquoasseuran a la taula del regne de deacuteuraquo Ja eacutes a prop (Mc 115) Per tant Jesuacutes es refereix a Dn 244 amb un clar sentit escatologravegic i a Dn 727 (el poble dels sants de lrsquoaltiacutessim rebran el regne el senyoreig cf Lc 1232) En la mesura que el concepte malkuta eacutes un circumloqui jueu per a evitar el nom de deacuteu tot plegat vol dir que srsquoanuncia que deacuteu eacutes a prop agravedhuc que ja eacutes aquiacute Lrsquoapocaliacuteptica jueva especialment amb Joan Baptista apuntava tambeacute lrsquoadveniment de la fi Allograve progravepiament nou de Jesuacutes rau en la proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia Aquesta irrupcioacute del regne de deacuteu es prefigura en cada victograveria sobre la forccedila del mal (guariments) en lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Ja eacutes aquiacute eacutes imminent ho palesa amb paraules i amb obres

Es tracta drsquoun missatge indubtablement exhultant per a lrsquohome en la mesura que comenccedila la transformacioacute de tot Srsquoestagrave arribant a la nova plenitud el present regalima la renovacioacute de la realitat Per aixograve srsquoanuncia no sols que el temps eacutes limitat i que ja arriba el regne sinoacute sobretot com eacutes el senyoreig de deacuteu que ve i del qual hi ha ara els senyals de la seva presencia Aixograve ho mostra el lograveguion Lc 722s (par Mt 115s)7

laquoels cecs hi veuen els coixos caminen els leprosos soacuten purificats els sords hi senten els morts ressusciten els pobres reben lrsquoanunci del missatge joioacutes i sortoacutes aquell que no srsquoescandalitzaragrave de miraquo El lograveguion combina material de Is 355ss i 2918s amb Is 611s (emparentat srsquohi troba Lc 416-21 que torna a citar Is 611s) les imatges de la llum per als cecs del so per als sords dels crits drsquoalegria per als muts expressaven per a tots els pobles antics drsquoOrient els temps de la salvacioacute I la llista podria estendrersquos meacutes i meacutes soacuten sols

7 Tal com estagrave situat seria la prova davant dels deixebles de Joan que Jesuacutes eacutes lrsquoesperat Perograve no seria pas el seu sentit original les referegravencies a Isaiumles no ho permetrien estimar aixiacute

24

exemples per a palesar que es venccedil el dolor la por el patiment El regne que es prefigura aquiacute per a aquell que en fa cas del que diu i fa Jesuacutes del qual lrsquoarribada ja eacutes imminent representa el capgirament de les relacions drsquoexclusioacute la restauracioacute de la comunitat malmesa entre deacuteu i lrsquohome8 La recerca criacutetica de les narracions miraculoses en els evangelis es fa drsquoacord amb quatre nivells (1) aquestes histograveries es redueixen considerablement quan se les estudia des del punt de mira de la criacutetica textual i literagraveria (2) Hi ha una segona reduccioacute quan se les compara amb les histograveries miraculoses rabiacuteniques i helmiddotleniacutestiques (lrsquoantic orient tenia com a normal que hi hagueacutes miracles i com a quelcom que agrada que hi sigui la primitiva esgleacutesia participava del gust pels miracles que hi havia en el seu temps) (3) Lrsquoanagravelisi histogravericoformal de les narracions miraculoses permet distingir la capa meacutes recent helmiddotleniacutestica i la palestina lrsquohelmiddotleniacutestica descriu Jesuacutes com a traumaturg la palestina posa Jesuacutes al centre (4) A traveacutes drsquouna criacutetica meacutes aguda i de la corresponent minva de material srsquoarriba a un nucli transmegraves que remunta als esdeveniments de les actuacions de Jesuacutes aquest nucli fa referegravencia al guariment de mals psicogegravenics lepra paragravelisi i ceguesa tot allograve a la qual cosa pot aplicar-se una teragravepia per alguna mena drsquoinduccioacute Basta saber la situacioacute dels malalts mentals en temps de Jesuacutes i com sersquols veia per a entendre que els evangelis en parlin com en parlava tothom Jesuacutes srsquoenfronta doncs a aquest moacuten del mal cada victograveria sobre la forccedila del mal eacutes una manifestacioacute del temps de la salvacioacute que ja irromp lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Eacutes una prolepsi de lrsquoeacuteskhatos Un exemple clau drsquoaixograve eacutes el lograveguion de Lc 1018 laquojo veia Satanagraves de sobte expulsat del cel que queia com un llamp sobre la terraraquo Eacutes lrsquoinici del final de Satanagraves (cf Ap 127-9) i lrsquoexpulsioacute de dimonis anuncia la victograveria completa sobre Satanagraves Tot aixograve ocorre ara i meacutes es presenta el paradiacutes (Lc 1019 cf Mc 113 laquosrsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo) els noms dels salvats es troben en el llibre dels vius (Lc 1020) ndash tot plegat el venciment de Satanagraves la innocegravencia de les feres salvatges lrsquoapuntament dels noms soacuten motius drsquoun canvi radical drsquoun nou Edegraven Les festes de noces (sovint siacutembol de la salvacioacute) han comenccedilat hi eacutes lrsquoespograves hi ha joia i no eacutes possible el dejuni (Mc 218s) La llum

8 Lrsquoescagravendol de Lc 723 es refereix a no rebre amb mals ulls la reconciliacioacute de deacuteu amb els marginats i els rebutjats sobre els fariseus cf II sect6

25

brilla (Mc 421 par) el fulgor de la ciutat de deacuteu resplandeix ja ara dalt de la muntanya enmig de la fosca del moacuten (Mt 514) Ha arribat lrsquohora de la sega (un siacutembol dels temps salviacutefics en les paragraveboles) els camps estan madurs (Mc 48 par Mt 937 par) demaneu que hi hagi treballadors per a la collita (Mt 938 par) Aprengueu de la figuera quan eacutes primavera rebrota (Mc 1328s) canvi doncs de mort a vida Hi ha un nou vi (Mc 222 par) el vi siacutembol del nou temps Al fill retrobat se li lliura un vestit de festa (Lc 1522) Hom es posa el vestit de noces (Mt 2211) No es cus al vestit vell un pedaccedil de roba nou (Mc 221 cf He 111s Ac 1011 par 115) la nova realitat deixa enrera els temps anteriors Es lliura als infants el pa de vida (Mc 724-30 par) siacutembol (amb lrsquoaigua de vida cf Jo 41014 737s) dels dons de paradiacutes La pau de deacuteu srsquoofereix ja ara es decideix ja ara el judici (Mt 1011-15 par Lc 105-11) ja ara es lliga i es deslliga la sort dels homes (Mt 1619 1818)9 Tambeacute les obres de Jesuacutes palesen aquest laquoja araraquo lrsquoexpulsioacute dels mercaders del temple acompleix laquoja araraquo Za 1421 (laquono hi hauragrave cap meacutes mercader al temple de Jahvegrave-Sabaot aquell diaraquo) malgrat que circumscriu la seva cura a Israel guareix pagans (Mc 724-30 par Mt 1521-28 Mt 85-13 par Lc 71-10) com a anticipacioacute indicacioacute de la basileia que irromp Els deixebles soacuten afortunats de viure aquest moment (Lc 1023s par Mt 1316s) el de lrsquoentrada del regne Ho han de proclamar tambeacute de paraula i drsquoobra (Mt 107s) En lrsquoantic judaisme i en el contemporani als evangelis mai no srsquohavia proclamat la irrupcioacute del regne de deacuteu mentre que la primitiva comunitat cristiana proclamaragrave meacutes aviat la mort i la resurreccioacute del mestre

9 Lrsquoescatologia presegraventica eacutes arreu de lrsquoevangeli de Joan Basti recordar laquoperograve ve lrsquohora i eacutes ara que els veritables adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat que aixiacute soacuten els qui vol el Pare per adoradorsraquo (Jo 423) laquous ben aseguro que ve lrsquohora i eacutes ara que els morts escoltaran la veu del Fill de deacuteu i els qui lrsquohauran escoltada viuranraquo (Jo 525) amb la seva transformacioacute lrsquohome passa de la mort a la vida

26

Jesuacutes anunciava la imminent arribada del regnat de deacuteu i de la transmutacioacute dels ordres del seu temps La proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia es dreccedila sense dubte com el centre de lrsquoevangeli Aquesta consciegravencia escatologravegica independentment de les seves influegravencies encarnava eficaccedilment la radicalitzacioacute de la referegravencia al sagrat urgia que lrsquohome considereacutes la importagravencia real dels afers i avisava a tort i a dret de la necessitat de la conversioacute Certament no es tractava drsquouna proclama de mal averany drsquoalguacute que desitgeacutes el pitjor o que fes acreacuteixer lrsquoangoixa dels homes quan Jesuacutes no exigia a tots el mateix lliurament a la causa de la predicacioacute ni la radicalitat del missatge comportava lrsquoabandoacute de les feines de cadascuacute del seu lloc de la famiacutelia etc establerts els miacutenims en lrsquoamor no srsquohi pressuposa a priori la mesura que cadascuacute en volia lliurar no perquegrave espereacutes quelcom sinoacute per la mateixa alegria de fer-ho el propi Jesuacutes no se nrsquoestagrave de menjar i de beure i celebra amb els seus els agravepats que prefiguren el regnat de deacuteu etc La insistegravencia en la vinguda del final no eacutes per a fer por sinoacute meacutes aviat un aviacutes per a trobar-se preparat a un esdeveniment que nomeacutes pot entendrersquos com a desitjat com a final feliccedil per a aquells eacutes clar que ja comprenen que lrsquoordre a venir no pot seguir sent un ordre que mira cap a un sol costat Una part important de les paragraveboles i de les paraules que es pot fer meacutes o menys recular fins a Jesuacutes es mou dins drsquoaquest horitzoacute escatologravegic comenccedilant pel mateix parenostre Certament lrsquoanhel del regnat de deacuteu i la seva prefiguracioacute deurien somoure els cors talment com encara ho poden fer avui La previsioacute drsquoun final introdueix a una transformacioacute de les condicions de vida de jerarquies de valoracions etc indubtablement meacutes justa meacutes feliccedil meacutes drsquoacord amb les coses un final que representa la realitzacioacute de lrsquoesperanccedila dels homes la utopia que es prefigura sota siacutembols i imatges etc i que es capaccedil de commoure lhome davui en lrsquoaccepcioacute que un tal fantasieig plasma a les palpentes lrsquoanhel humagrave de renovacioacute i de perduracioacute i en lrsquoaccepcioacute que tot es fa animat per la dimensioacute sagrada Es tracta de la presentacioacute brillant drsquouna tensioacute escatologravegica que esdeveacute tensioacute sagrada perograve la tensioacute sagrada manifesta palpablement el que de debograve soacuten les coses i els esdeveniments quegrave eacutes important i quegrave no i eacutes capaccedil de comprometre la totalitat de la vida El missatge escatologravegic eacutes una crida a la conversioacute i a la sacralitat del moacuten des de les imatges i les paraules La crida escatologravegica hauria de permetre de deixar pas a lrsquoexperiegravencia de deacuteu com a vocacioacute Tot aixograve vol dir que la tensioacute escatologravegica srsquohauria de traduir en quasevol cas en tensioacute sagrada i que valdria per avui el que valia llavors que no hi ha una mesura universal de resposta perquegrave cadascuacute es troba en unes

27

circumstagravencies diferents que un mateix ha de concloure quines soacuten les seves responsabilitats i radicalitats Sens dubte la tasca quotidiana de molts homes transcorre drsquoacord amb un tarannagrave ordinari perograve no shauria de superar la tensioacute dialegravectica entre una experiegravencia radiant del sagrat i els afers de cada dia Versemblantment lrsquoentusiasme sagrat duu a totes les formes de prefiguracioacute drsquoun nou ordre de totes les coses els homes tanmateix que es troben en tensioacute sagrada no la poden superar El missatge escatologravegic la fa present accentua la necessitat drsquouna conversioacute cap al sagrat Lrsquoanunci de Jesuacutes no era doncs important perquegrave srsquoacompliacutes lrsquoesdeveniment sinoacute per la cagraverrega de tensioacute sagrada que implicava Quegrave decantagrave o afavoriacute la conviccioacute drsquoun final sembla quelcom que va dependre de moltes conversions interiors a partir drsquoinfluegravencies externes No sembla que shagi drsquoestimar un escagravendol que arribeacutes a la necessitat de fer present la fragilitat i caducitat de lrsquoordre drsquoaquest moacuten Car Jesuacutes era un home del seu temps i de condicioacute jueva10 Tanmateix una qualsevol de les plurals maneres en les quals es modelen els siacutes intencionals drsquouna completesa del moacuten que palesen de mil formes mil joies amb tots els malgrats que es vulguin no estan pas a la disposicioacute drsquoun home de manera que li calgueacutes sols portar-los a colmiddotlacioacute Aquells siacutes del moacuten soacuten es troben a magrave drsquoacord amb un designi rar en escarides ocasions al cap i a la fi soacuten experiegravencies sagrades i lrsquoexperiegravencia es lliura de vegades drsquouna manera que manifesta les dependegravencies de tota mena de lhome respecte del pathos Aixograve tambeacute acondueix a no saber com orientar-se (cf Mc 1534)

sect4 Els patiments del final el judici la gehenna

Tanmateix el gaudi del regne que ja es fa present srsquoacompanya tambeacute de lrsquoaviacutes de lrsquoacompliment de tot el cicle histograveric i de la transformacioacute darrera de les condicions drsquoinjustiacutecia de dolor de mal Des drsquoaquest punt de mira la profusioacute drsquoimatges i la representacioacute de forces sobrenaturals presents arreu de les paraules en boca de Jesuacutes sorprenen Sembla una paradoxa que hagi arribat fins a avui un llenguatge amb regust idolagravetric (ho eacutes una cosificacioacute

10 El discerniment entre la irrupcioacute ja ara de la basileia i la seva manifestacioacute expliacutecita final seria des drsquoaquest punt de vista irrellevant Ni serveix de res meacutes capir una renovacioacute futura ni se la pot imaginar millor irrompent ja ara lrsquoun fet i lrsquoaltre deriven la seva eficagravecia de lrsquoexperiegravencia del sagrat i de les seves dimensions i no poden anar enllagrave seu

28

qualsevol de lrsquoexperiegravencia de deacuteu) i amb to apocaliacuteptic per tant amb imatges del tall miacutetic eacutes a dir que gaudeixen de forccedila (significacioacute) sagrada i imaginativa i que narren allograve que srsquoesdevindragrave La sorpresa srsquoesvaeix quan es teacute present que Jesuacutes eacutes jueu amb tot el que aixograve comporta (cf per exemple sect3 i sect7) Hi ha un reguitzell drsquoindicacions de tot tipus arreu dels evangelis que avalen la proximitat del final Cal veuren algunes La paragravebola de la figuera serveix per a lrsquoanunci del final (Mc 1318s) La basileia (eacutes a dir deacuteu) eacutes a la vora (Mt 107 par Lc 109 Lc 92060 1011) El parenostre ensenya a pregar per la vinguda ragravepida del regne Totes les paragraveboles i imatges que adverteixen del caragravecter sobtat dels uacuteltims esdeveniments o que avisen a estar alerta pressuposen que no nrsquohi ha per molt Tambeacute ho apunten els mots referits als tres dies O la referegravencia de Joan Baptista el nou Elies que segons Malaquies (Ml 323) arriba abans del gran i terrible dia de Jahvegrave O Lc 1020s on possiblement caldria interpretar v21b en futur a la llum de Lc 1023s Cal no perdre temps prenent comiat dels teus (Lc 961s) o servant els dies de dol pel difunt (Mt 821s par Lc 959) A Lc 104 es recomana als deixebles de no saludar ninguacute pel camiacute la urgegravencia de la predicacioacute mana no anar de carabana amb drsquoaltres Cal defensar que Mc 1310 (par Mt 2414) i Mc 149 (par Mt 2613) no permeten suposar que Jesuacutes hagueacutes utilitzat el terme lsquoevangelirsquo (usa sempre lsquoevangelitzarrsquo el substantiu no tenia valor religioacutes) i en conjunt cal relativitzar-ne el contingut (hi ha expressions que soacuten del propi Marc) Jesuacutes estagrave enviat sols a Israel (Mt 1524) i mana als deixebles que srsquohi circumscriguin (Mt 105s) els pagans srsquoaplegaran al final del temps al regne (Mt 811s par Lc 1328s) no caldria esperar el seu anunci a tots els pobles Srsquoadverteix que si no es converteixen tots acabaran com els galileus occits per Pilat o els morts per la caiguda de la torre de Siloegrave (Lc 131-5) Tot aixograve vol dir que ha de passar molt aviat El diluvi eacutes davant de la porta (Mt 2437-39 par Cf 724-27) la destral eacutes llesta espera i no talla encara la figuera (Lc 136-9) Cal no diferir la conversioacute (paragravebola de les deu noies Mt 251-12 dels convidats al regne de deacuteu Lc 1415-24 par Mt 221-10 de lrsquoanada al jutge Mt 425s par Lc 1257-59 de lrsquoadministrador malversador Lc 161-8) En les catorze vegades que surt laquoaquesta generacioacuteraquo (ἡ γενεὰ αὕτη Mc 812a12b38 919 1330 Mt 1116 par 1239 par 41s par 45 164 2336 par Lc 113050 1725) srsquohi fa referegravencia sempre per a renyar-la a allograve que

29

srsquoesdevindragrave a aquells als quals srsquoadreccedila Jesuacutes Sembla difiacutecil de no entendre-ho a partir drsquoun temps final que ja arriba Els seus enviats no hauran acabat drsquoanunciar el regne de deacuteu arreu drsquoIsrael que ja vindragrave el fill de lrsquohome (Mt 1023) Els patiments i martiris (Mc 835 par 1038s par 1312 par Mt 102128 par 34 par etc) que caldria interpretar a Mc 91 (laquoUs asseguro que nrsquohi ha alguns dels aquiacute presents que no moriran abans que hagin vist venir amb poder el regne de deacuteuraquo) no durarien molt temps (cf tambeacute Mc 1320 par Mt 1023) La paragravebola del jutge i la viacutedua (Lc 181-8) srsquoentendria des de tot aixograve que diem Jesuacutes no beuragrave vi laquofins que vingui el regne de deacuteuraquo (Lc 2218) la renuacutencia sembla pressuposar que aixograve no eacutes molt lluny Tambeacute ho faria la periacutecopa de Getsemaniacute (Mc 1432-42 par) en el cas de lrsquoencert que prega no pas per una simple sortida de la situacioacute (hauria pogut fugir) sinoacute amb una referegravencia escatologravegica per fer arribar el regne sense necessitat del patiment Les paragraveboles del servent fidel i prudent (Mt 2445-51 par) la de les deu noies (Mt 251-13) la dels deu talents (Mt 2514-30) amb drsquoaltres textos com Mc 1335 (cf Mt 2443 par) compten en els evangelis amb el retard de la parusia perograve probablement llur sentit originari estaria marcat meacutes aviat pel caragravecter sobtat de la fi i srsquoadreccedilarien als qui no fan cas de la bona nova El temps per a lrsquoarribada del final es pot escurccedilar per causa dels elegits (Mc 1320 par) o allargar esperant la conversioacute (cf Lc 136-9) El parenostre ensenya a pregar que laquovingui el vostre regneraquo (cf Lc 187) deacuteu escolta lrsquooracioacute i la intercessioacute (Lc 138s 2231s) i pot canviar els seus designis

En els sinograveptics hi ha dues tradicions apocaliacuteptiques diferents la de Lc 1720-37 que concorda amb les paragraveboles i amb les imatges que usa sovint Jesuacutes on srsquoadverteix meacutes aviat del caragravecter sobtat dels finals dels temps ndash i la de Mc 131-37 que trobem ampliada a Mt 211-2546 i molt modificada a Lc 215-36 tradicioacute que estagrave a prop de 2Te 21-12 i de lrsquoapocalipsi de Joan on srsquoaccentuen els senyals de preludi Aquesta segona tradicioacute oferiria una resposta de la primitiva comunitat al retard de la parusia Jesuacutes hauria advertit doncs de lrsquoarribada del final Sens dubte hauria previst que ell seria mort i que els seus deixebles patirien Hauria avisat que srsquoesdevindria drsquoimprevist que cauria com un llamp Els pitjors mals amenacen aquells que no es converteixen (Lc 131-5) Les dones de Jerusalem han de plorar per elles i pels seus fills (Lc

30

2328-31) Lrsquouacuteltima generacioacute ha de fer penitegravencia per la totalitat de la culpa que hi ha en els seus pares (Lc 1149-51 par Mt 2334s) Veureu abans lrsquoabominacioacute de la desolacioacute (Mc 1314 par cf Dn 1131 1211) el pseudocrist El temple seragrave destruiumlt (Mc 132) i tres dies meacutes tard es bastiragrave un nou temple (Mc 1458 par) No hi ha descripcioacute de tot aixograve Jesuacutes no entra en detalls Sols diu fugiu (Mc 1314b-20) Caldragrave anar de pressa (Lc 1731 Mc 1315s par) En acabant lrsquoagravengel de deacuteu destria ndash hi ha judici ndash els salvats i els repudiats (Mt 2440-41 Lc 1734-35) srsquoobre la gehenna lrsquoinfern de foc final Els evangelis en parlen prou realiacutesticament i hi implica tot lrsquohome (Mc 943-48 Mt 254146) En Jesuacutes la gehenna eacutes lrsquoobscuritat (Mt 812 2213 2530) lrsquoexclusioacute doncs de la llum de deacuteu laquoels cridats soacuten innombrables perograve no tants soacuten elegitsraquo (Mt 2114 cf Lc 1323-24) etc No sinsistiragrave mai prou (cf sect7) que una visioacute drsquoun deacuteu que premia i que castiga reflecteix meacutes aviat la responsabilitat de leacutesser humagrave i no diu pas res progravepiament de lrsquoexperiegravencia de deacuteu mentre que hi ha unes condicions socials de transmissioacute de la cultura El que els evangelis posen en boca de Jesuacutes no es manteacute avui el llenguatge que srsquohi usa ara eacutes estrany cal rebutjar un qualsevol supogravesit drsquoun laquodeacuteuraquo pseudoidolitzat i del que aquest faria sobretot cal superar definitivament lrsquoestretor que representa una voluntat de dissort per a uns homes Lrsquoexperiegravencia del sagrat eacutes sempre la drsquoun siacute Ocorre que malgrat lrsquoargot escatologravegic lhome davui encara eacutes capaccedil a traveacutes seu de llegir-hi tota la positivitat que hi ha en Jesuacutes com a experiegravencia de deacuteu Les visions i les imatges soacuten turbulegravencies drsquoun home que adverteix que cadascuacute se salva o es condemna la gehenna eacutes ara i aquiacute instalmiddotlada dins de cada home ndash i el siacute a la vida eacutes per a tothom sense exclusioacute Jesuacutes parla com un jueu la universalitat de Jesuacutes rau que malgrat aixograve un hom sigui capaccedil drsquoabraccedilar-hi el sagrat Molt aviat les tradicions cristianes tancaren el cicle drsquoaparicions amb lrsquoascensioacute de Jesuacutes i diferiren la seva tornada (parusia) al final dels temps i del judici final (escatologia) Tant lrsquoascensioacute al cel com la parusia i els esdeveniments escatologravegics illustrarien els canvis que srsquoesdevingueren en els cercles cristians a partir del fet que lrsquoexaltacioacute del fill de lrsquohome i el final de lrsquoordre actual del moacuten no haurien arribat minus no hi havia encara parusia minus ni eren imminents

31

Mentre lrsquoascensioacute interrompiria a la pragravectica la segraverie drsquoaparicions el trasllat drsquoun final cap endavant amb la tornada de Jesuacutes el judici final la resurreccioacute dels morts amb tots els precedents apocaliacuteptics del cas etc si distensionava la dimensioacute sagrada que ho creu imminent o ja comenccedilat mentre ho mantindria laquoper a lrsquoesdevenidorraquo seria capaccedil igualment de mantenir la tibantor del sagrat en tant que urgeix a estar preparats El futur dels homes i del moacuten esdevindria fantasiat a partir drsquoun tensioacute i drsquouna expectativa sagrades agravedhuc drsquouna irrupcioacute de deacuteu com a experiegravencia de deacuteu La forccedila escatologravegica passaria a ser exigegravencia i reclam la parusia nova experiegravencia de Jesuacutes etc No sembla que es pugui abandonar la tensioacute sagrada sense banalitzar-se i fer-ho drsquoacord amb el do de cadascuacute Certament no hi ha avui les condicions socials que feien bones les fantasies les llegendes els afers meravellosos etc Ni el missatge de Jesuacutes ni la joia pasqual ni la imatge postpasqual drsquouna parusia i final dels temps tenen drsquoaltra forccedila que la que es deriva de la tensioacute sagrada que proposen laquoEs ist die wichtigste Funktion der Eschatologie daβ sie das Wissen um die Gnadenfrist wach erhaumlltraquo11 iquestAcabaragrave el moacuten Llevat del que es pot dir en nom de la ciegravencia no sen sap res meacutes drsquoaixograve el futur del moacuten com a experiegravencia sagrada el tensa en fa una grandiosa expectativa mentre els afers resten tal qual Quegrave seragrave de tots els homes no se sap progravepiament i el moacuten no pot ser cridat cap a deacuteu quan eacutes en el moacuten que nrsquohi ha experiegravencia El sentit de la histograveria dels homes i del moacuten restaria hipotecat en aquesta expectativa dels homes i del moacuten per la qual hi ha una experiegravencia sagrada El sentit de la histograveria i del moacuten restaria subsumit com a experiegravencia sagrada mai no el sabriacuteem o no en sabriacuteem res meacutes Aixiacute com la nocioacute de creacioacute sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels oriacutegens (passat) aixiacute lrsquoescatologia sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels finals (futur) Mai no se superaria la tensioacute mai no se la podria superar sense fer trampa Arreu valdria que ha drsquohaver-hi experiegravencia arreu que no es tracta de teoritzar sinoacute drsquoafirmar-se un hom com una veu expectant afirmativa atengui per darrera cap al passat o per davant cap al futur allograve que srsquoofereix com el saber meacutes clar iquestHi hauragrave judici final Un hom ja ho ha insinuat quan bescanvia mala voluntat per un voler ben intencionat quan la salvacioacute esdeveacute clariacutecia de la

11 JJeremias Neutestamentliche Theologie Part primeraDie Verkuumlndigung Jesu Gerd Mohn Guumltersloh 1973 (2ordf edicioacute) pagraveg140 Srsquoobservaragrave lrsquoimportant manlleu que fa el present treball de les obres drsquoaquest estudioacutes

32

condicioacute humana i la condemna lrsquoestultiacutecia llavors el judici final sersquol fa cadascuacute en aquesta vida Si sestagrave convenccedilut que independentment de tot aixograve no hi ha cap altra condemna ni cagravestig quan hi ha prou maneres joioses de gaudir de deacuteu com a experiegravencia aquestes confirmarien que una qualsevol actitud que prengui lrsquohome es pot superar minus i mereix ser superada minus per la crida a tots i arreu malgrat el que els homes fan o les atrocitats que hagin fet en una expectativa que sols pot ser un siacute que els estintola en lrsquoexperiegravencia per la qual la de deacuteu no eacutes simplement la del moacuten malgrat que tambeacute ho sigui i de no saber ben beacute com entomar-ho tot iquestEs ressuscitaragrave No sembla important que un hom sesvaeixi o no amb la mort quan la sort de lrsquohome estagrave en joc ara i aquiacute Si meacutes no en aquesta mena de sentiments extrems shi expectaria alguna positivitat desconneguda La imatge drsquouna resurreccioacute final realitzaria fantasiosament la solucioacute drsquoun doble interrogant el que proveacute de la constatacioacute que els humans moren i lrsquoexperiegravencia del sagrat que parla drsquoun siacute a la vida Lrsquoescatologia de la resurreccioacute dels morts al final dels temps foacutera una projeccioacute de lrsquoescatologia de cada home el seu siacute sagrat a la vida faria de testimoni lrsquoexperiegravencia de deacuteu en Jesuacutes exemplificaria que Jesuacutes no srsquoacabagrave amb la mort del Jesuacutes histograveric i que eacutes la penyora de la progravepia afirmacioacute a la vida Tot plegat pot semblar una bogeria perograve eacutes drsquoaixograve que sen tindria experiegravencia Els humans estarien cridats a la vida malgrat tots els perograves nrsquoignorarien les circumstagravencies en tindrien certesa per lrsquoexperiegravencia de Jesuacutes minus io per lexperiegravencia de deacuteu

sect5 El fill de lrsquohome Les referegravencies a Jesuacutes com a fill de deacuteu soacuten secundagraveries excepte Mt 1127 par Lc 1022 on tenen tot un altre sentit (cf sect9) Lrsquoabundant uacutes en lrsquoevangeli de Joan drsquoun absolut ὁ υἱὸς sense complement del nom o pronom personal no eacutes de cap manera palestiacute tambeacute eacutes aliegrave al judaisme palestiacute el tiacutetol de fill de deacuteu com a messiagravenic El mateix tiacutetol de messies referit a Jesuacutes srsquoha de prendre sempre com una font secundagraveria (malgrat i tot que Mc 829 par pugui tenir algun fons histograveric) Evita versemblantment per raons de la seva cagraverrega poliacutetica anomenar-se fill de David (cf perograve Mc 1458 par 1235-37 par)

33

En canvi no hi hauria motiu per a negar lrsquoautenticitat del seu uacutes de lrsquoexpressioacute laquoel fill de lrsquohomeraquo (ὁ υἱὸς τοῦ ἀνθπώπου) Respecte de lrsquoexpressioacute cal dir el seguumlent

1 Tradueix una expressioacute comuna aramea (barrsquoaumlnaša) que exemplifica una significacioacute genegraverica (laquohomeraquo laquoun homeraquo laquoalguacuteraquo)

2 Srsquousa tambeacute com a tiacutetol al llibre de Daniel (Dn 713) que interveacute enmig drsquouna visioacute (Dn 71-14) que despreacutes srsquointerpreta (Dn 715-28) Es tracta drsquouna figura drsquoexaltacioacute i drsquoentronitzacioacute que simbolitza els laquosants de lrsquoAltiacutessimraquo per tant conteacute una significacioacute colmiddotlectiva Cal accentuar que el fill drsquohome laquoarribagrave fins al Vell venerableraquo hi ha doncs un moviment de baix cap a dalt

3 Lrsquoapocalipsi jueva antiga posterior sense excepcioacute interpretagrave el fill drsquohome de Dn 713 com un sol individu Tambeacute la literatura rabiacutenica associa fill drsquohome i messies Val la pena dafegir si meacutes no el seguumlent els jueus esperaven un messies de caragravecter nacional un cap alliberador del jou dels romans Els textos apocaliacuteptics tambeacute participaven drsquoaquesta espera messiagravenica de trets nacionals a lrsquohora de parlar del fill de lrsquohome malgrat que srsquoesforcen a fer veure que proveacute de lrsquoaltre moacuten no exclouen que gaudeixi drsquouna significacioacute universal i alguns lrsquoapropen a la figura del servent de deacuteu del deutero-Isaiumles 4 Sembla que els evangelis hagin capgirat de vegades lrsquoexpressioacute amb el significat comuacute per la del tiacutetol apocaliacuteptic o beacute hagin usat el tiacutetol alliacute on no hi era Lrsquoexegravegesi perograve mantindria una colla de lograveguions on no ocorreria ni una cosa ni lrsquoaltra i que permetria lliurar algun esquema Per exemple quan la persecussioacute de la comunitat arribi al seu punt agravelgid com un llamp (Mt 2427 par Lc 1724) no esperat (Mt 243739 par Lc 1726 sense parallel 1730) srsquoacompliragrave la visioacute de Dn 713 Embolcallat de nuacutevols rodejat drsquoestols drsquoagravengels el fill de lrsquohome es mostra en la glograveria divina (Mc 1326 cf Jo 151) Srsquoasseu prop del tron a la dreta de deacuteu (Lc 2269) i envia el seu agravengel a arreplegar els escollits des dels quatre vents (Mc 1327) Ha de jutjar (Lc 2136) amb els dotze representants de les dotze tribus (Mc 1928 par Lc 2230 cf Dn 79s 1 Cor 62s)

34

5 A lrsquoapocaliacuteptica antiga jueva com en els evangelis el tiacutetol de fill de lrsquohome eacutes de glograveria i drsquoexaltacioacute Perograve en els escrits neotestamentaris se suposa un moviment de dalt cap a baix Un tal moviment iquesteacutes la representacioacute des de Jesuacutes meacutes antiga del fill de lrsquohomeiquestsadmetragrave en concordanccedila amb Dn 713s i lrsquoHenoc etiogravepic un sol proceacutes el de lrsquoenaltiment i glorificacioacute en una ascensioacute cap a deacuteuiquesthi hauria hagut una posterior escissioacute entre una ascensioacute i asseguda a la dreta de deacuteu drsquouna banda i la parusia al final dels temps drsquouna altra Si meacutes no els primers esments drsquouna parusia com un moviment de dalt a baix es troben a 1Te 110 219 313 416 523 Perograve el propi terme en els evangelis sols es troba a Mateu (243273739) I es podria defensar si meacutes no que Lc 2269 representa una tradicioacute meacutes simple i primera respecte al seu paralmiddotlel Mc 1462 mdash que Lc 2269 posat al costat de Lc 2426 Jo 31314 1223 etc o fins i tot de Mc 1326-27 que cita Dn 713 apunta la simple ascensioacute cap a deacuteu En el cas que una tal vinguda entre nuacutevols de Mc 1326 fos originagraveriament un moviment cap a deacuteu llavors potser caldria assumir-ho per a drsquoaltres llocs on es parla tambeacute drsquouna vinguda del fill de lrsquohome (Mc 838 Mt 1023b tambeacute Mt 1928 par Lc 2229 Mt 2531 no diria res drsquouna vinguda a la Terra sinoacute sols esmentaria lrsquoentronitzacioacute del fill de lrsquohome) Pel cap baix cap admetre que no hi ha res de segur 6 El tiacutetol del fill de lrsquohome en els evangelis evitaria el messianisme poliacutetic mentre expressaria la universalitat de la seva exaltacioacute (cf Mt 25 31-46) donaria forces als seus davant les tribulacions i les temptacions (Mc 1326 par Mt 242737b = 39b par Lc 172426 Mt 1023 Lc 1722-30 188 2136) i mantindria la separacioacute entre el present i una futura entronitzacioacute amb lrsquouacutes de la tercera persona referit al fill de lrsquohome Amb la figura del fill de lrsquohome Jesuacutes srsquoapropia de tot allograve que pogueacutes ser motiu drsquoesperanccedila del poble jueu Es tracta drsquoun tiacutetol amb unes atribucions suficientment ambivalents per tal drsquointerpretar-lo de meacutes drsquouna manera sempre si meacutes no com a alguacute que eacutes molt a prop de deacuteu exaltat i entronitzat Basti portar a colmiddotlacioacute els drets que creu tenir Jesuacutes respecte de la Llei (sect10) la seva condicioacute de fill (sectsect8-9) el fet que no cal excloure absolutament que es veieacutes com un servent de deacuteu (sect12) etc per tal

35

drsquoadonar-se per quegrave un hom defensa que hi ha aquiacute alguacute que eacutes meacutes que un profeta (sect3) i que els tiacutetols de fill de lrsquohome de messies fill de David servent de deacuteu no fan meacutes que adjectivar tot aixograve drsquoacord amb una tradicioacute jueva de pensar de fer referegravencia de les coses sagrades amb les seves progravepies grandeses i sentits Lrsquoexperiegravencia del sagrat de Jesuacutes o especiacuteficament la de deacuteu sols sembla poder-se lliurar criacuteticament a partir drsquouna colla de circumstagravencies com la que sapunta La visioacute del fill de lrsquohome foacutera una manera jueva de parlar drsquoell mateix drsquoencoratjar els seus de representr-se el siacute sagrat de la vida subsumiria els valors jueus de la responsabilitat i de les corresponents consequumlegravencies srsquoinclou en la representacioacute escatologravegica etc Lrsquouacutes del tiacutetol jueu formaria part doncs de lrsquounivers escatologravegic i la seva utilitat rauria a (1) explicar que hi ha una sort per als justos i una altra per als bandejats formaria un element drsquoun tal decorat final (2) a donar fe del triomf final sagrat la constagravencia sagrada del siacute (cf sect4)

sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute La bona nova srsquoanuncia als pobres (πρωχοί) i es diu mdash ho afirma la primera benauranccedila mdash que soacuten feliccedilos perquegrave eacutes drsquoells el regne de deacuteu (Lc 620 Mt 53) Tenint en compte Mt 115 par (cf Lc 418) que remet a Is 611 els pobres serien els que tenen el cor destrossat els captius els desesperats els vestits de dol etc Si els afamats els assedegats els desvestits els estrangers els malalts els presos etc entrarien en aquesta categoria hi hauria molts drsquoaltres quan srsquoateacuten la manera en quegrave Jesuacutes els caracteritza o les imatges que usa car esmenta els famolencs els plorosos els malalts els treballadors atrafegats els afeixugats els uacuteltims els simples els perduts els pecadors I la primera benauranccedila indica que el regne dels cels eacutes sols dels pobres (cf tambeacute Mc 217 Mt 1125s par Lc 1021) al capdavall soacuten els nens (Mc 1014-15) i els que poden dir abbagrave com a nens (Mt 183) que hi formen part El missatge joioacutes consisteix en el convit dels pecadors a lrsquoagravepat festiu de deacuteu (Mc 217) arreu parla de perdoacute perograve es fa sobretot a traveacutes drsquoimatges especialment presents en les paragraveboles com (entre moltes) la del perdoacute dels dos deutors (Lc 741-43) la del servent que

36

no perdona (Mt 1823-35) la del fill retrobat (Lc 1511-32) etc El perdoacute tambeacute el proclama en obres menjant amb publicans i pecadors entaulament que drsquoaltra banda posseeix una significacioacute escatologravegica la celebracioacute prefigurada de lrsquoagravepat de salvacioacute del temps final Qui soacuten els justos que no ha vingut a cridar (cf Mc 217) Versemblantment els fariseus que deurien trobar incomprensible la seva actitud davant els pobres i els pecadors Si el retret als sacerdots i als doctors de la llei rau a acusar-los de fer negoci del servei de deacuteu (Mc 1115-17 par) i de conegraveixer el voler de deacuteu sense seguir-lo respectivament els fariseus es creuen la comunitat dels elegits gragravecies al compliment dels manaments i drsquoalguns deures superflus quan soacuten guies que miren la cosa petita i srsquoobliden del que eacutes important (Mt 2323s) quan els seus preceptes de puresa no els fa nets per dintre (v25s) Srsquoexposen meacutes a prendre mal que els altres perquegrave minimitzen el pecat amb la seva casuiacutestica (que tracta els pecats individualment els classifica i evita sobretot els grossos) i cagravelcul de megraverits (un megraverit fa de contrapegraves drsquoun pecat) ben al contrari Jesuacutes supera prou la casuiacutestica (Mt 52228 Mc 715) els petits pecats tambeacute porten a la mort al judici de deacuteu Sols no es perdona el rebuig del perdoacute (Mc 328s) i davant de deacuteu no hi ha cap megraverit (Lc1710) Els pecadors soacuten meacutes a prop de deacuteu que els pietosos perquegrave aquests estan massa segurs drsquoells mateixos (Lc 189-14) estan cecs a les coses de deacuteu el fill progravedig lrsquoaduacuteltera el publicagrave etc no soacuten tant objecte de retret com el pietoacutes Per al fariseu val tambeacute que de fet no fa el que diu fer (Mt 2128-31) no acull la crida de deacuteu (Lc 1416-24 par Mt 221-10) srsquoenfronta als seus enviats (Mc 121-9) no estima el seu germagrave (Lc 1525-32) etc Les paragraveboles (lrsquoadministrador infidel Lc 161-13 les deu noies Mt 251-12 el vestit de noces Mt 2211-13) i els advertiments (Mt 525s par) ho deixen clar cal la conversioacute ja Quegrave eacutes la μετάνοια Ho diuen tambeacute les paragraveboles per exemple la del fill retrobat (Lc 1511-38) la del fariseu i el publicagrave (Lc 189-14) admetre la progravepia falta i penedir-sersquon Tambeacute no tornar-hi Tanmateix el nucli de la μετάνοια no eacutes aquest sinoacute ndash com diu Mt 183 (par Mc 1015 par Lc 1817) ndash el seguumlent laquoameacuten us dic que si no us feu de nou com nens no abastareu el regne de deacuteuraquo el jueu del temps de Jesuacutes no tenia els

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

6

PRESENTACIOacute

iquestCal tenir en compte avui els fets i les paraules de Jesuacutes Qui

srsquohi acara no ho fa eacutes cert sense algun pressupogravesit i sense haver-ne tingut alguna mena de vivegravencia Perograve aixograve val per a una qualsevol lectura que sersquon faci La que aquiacute es defensa se suporta en els guanys que srsquohan obtingut a partir de la meditacioacute del sagrat i en conjunt de les intencions humanes que comporta que no hi hagi progravepiament parlant res sagrat que no sigui lrsquoexperiegravencia que en teacute el nom Es defensa doncs que estrictament parlant no hi ha paraules sagrades sinoacute opinions humanes fets humans experiegravencies humanes Jesuacutes no en seria una excepcioacute La singularitat de Jesuacutes no rauria en el que digueacute sinoacute en lexperiegravencia que possibilitaria Tanmateix Jesuacutes defensagrave sembla un missatge esbojarrat (la vinguda immediata del regne de deacuteu i tot el que sersquon deriva) Es tractaria drsquouna manera sorprenent de tenir una experiegravencia especiacuteficament signicativa a partir drsquouna colla de despropogravesits i drsquoembolics que malgrat aixograve poden tenir un sentit convergent amb les aspiracions de lhome davui Eacutes cert que el paradigma de lrsquoabast del que va dir i del que va fer Jesuacutes no es troba altrament que en el saber fer de cadascuacute en les troballes de les progravepies meditacions en els encerts de tot allograve que salbira que eacutes bo i ben intencionat Tot el que no srsquohi avingueacutes hauria de ser meditat per a comprendre la profunda humanitat de Jesuacutes i dels altres homes no per a assumir-ho sense meacutes dilacioacute Per aixograve la paraula neotestamentagraveria que no pogueacutes retrotreurersquos drsquouna manera o drsquouna altra al mateix Jesuacutes o al missatge que transmetia o a la seva interpretacioacute del que feia (les reinterpretacions degudes a la comunitat primitiva els autoesclariments que proposen les cartes del nou testament etc) oferiria una expressioacute o un missatge o una interpretacioacute sense meacutes garanties de les que es derivarien de lrsquoencert o el desencert del que diu Segons aixograve no hi hauria cap dogmagravetica comuna afer que srsquohauria drsquoallargar per a les quumlestions pragravectiques no hi hauria una moral o egravetica establerta pel simple motiu que no hi hauria res que pogueacutes reemplaccedilar la tasca de cadascuacute Fet i fet lrsquoestudi dels evangelis

7

meacutes aviat confirmaria que no hi ha una moral daquest tipus un codi fet dels comportaments i que lrsquouacutenica mesura de Jesuacutes eacutes aquella que es deixa confirmar plenament eacutes a dir la mesura de lrsquoamor Hi hauria un altre aspecte digne de ser comentat car despullat de totes les vestidures histograveriques de tots els afegits circumstancials allograve cabdal que permetrien els fets i les paraules de Jesuacutes sembla quelcom molt elemental i senzill lexperiegravencia de deacuteu Perograve si es despulleacutes lrsquohinduisme lrsquoislamisme i el judaisme de tot lrsquoembocall que els fa locals es podria conjecturar que lrsquoafer meacutes rellevant que shi trobaria present foacutera lexperiegravencia de deacuteu Aixograve voldria dir que tots els homes que assumeixen lrsquoexperiegravencia del sagrat ho fan drsquouna manera comparable i que allograve que separaria els homes foacutera meacutes aviat el que no fa sagrada una vivegravencia En general shauria de dir el seguumlent lhome que estima incondicionalment la vida faria tot el que podrien ensenyar totes les altres formes de celebrar el sagrat

8

I

JESUacuteS I LA HISTOgraveRIA

Lrsquohome que deuria neacuteixer fa meacutes de dos mil anys a Israel i que

fou el motiu de la fundacioacute de les antigues comunitats de creients de la redaccioacute dels escrits neotestamentaris de tots els referents cristians escampats arreu de la Terra minus aquest home que un hom no ha conegut amb carn i ossos pot considerar-se sembla alguacute que formagrave part de la histograveria humana

sect1 La mirada enrera que lliura la historicitat Per tant el que sersquon pot saber de la vida de Jesuacutes sigui quin sigui el seu valor histograveric eacutes un contingut drsquouna realitat passada per aixograve val la pena de discutir primerament la consistegravencia ontologravegica del que eacutes histograveric 1 La histograveria descriu i explica en primer lloc els esdeveniments passats que han tingut com a protagonistes els eacutessers humans els seus escrits les seves organitzacions els seus mitjans tecnologravegics i les resultants tecnologravegiques (construccioacute treball del camp induacutestria etc) el seu art i la seva concepcioacute del moacuten La circumstagravencia de llegir els textos antics com a testimonis drsquouna activitat humana oberta intencional lrsquoadmissioacute en les restes del passat de lrsquoobra volguda aixiacute (i no aixagrave) drsquoantics individus el fet de pensar en les realitats socials anteriors com un hom pensa en la seva tenint de comparacioacute la seva sersquon surti o no la tingui en continuiumltat amb la que medita o no etc minus un tal anar fent amb intencioacute en un medi social fa que hi hagi histograveria quan un hom es capfica en la comprensioacute dels esdeveniments del passat referents als homes a les seves organitzacions a les transformacions del paisatge que han causat a les seves gestes i aventures als afers de cada dia a les arts que conreaven etc Un tal saber se solapa amb la clara consciegravencia de la progravepia histograveria i de la progravepia generacioacute en lrsquoaccepcioacute de la memograveria

9

individual drsquohaver crescut en una famiacutelia en un medi social drsquohaver-se mogut en unes institucions acadegravemiques sanitagraveries etc drsquohaver apregraves la llengua de casa la religioacute els costums etc i tot allograve que srsquoexplica per haver-ho apregraves dels altres Aquesta historicitat de lrsquoindividu srsquooferereix com un tret que li eacutes peculiar pel fet que una qualsevol actuacioacute srsquoefectua en una orientacioacute hi ha un projecte obert etc i justament teacute un perquegrave en el que ha apregraves dels altres foacutera inexplicable sense lrsquoaportacioacute dels altres homes sense el que li han transmegraves sense allograve que representen les tradicions socials i que srsquoexposa a la modificacioacute o no a la renovacioacute o a lrsquoesllanguiment al manteniment o a la desaparicioacute durant el seu present i ja sigui com a iniciativa seva drsquoaltres homes de la seva generacioacute o drsquoaltres homes de generacions passades La historicitat apareixeria doncs a partir de la remissioacute a un passat del mateix individu i dels grups humans eacutes a dir que la histograveria com a comprensioacute (bona o dolenta esquemagravetica o amb voluntat drsquoanar meacutes enllagrave drsquoun cert esforccedil etc) no seria en aquesta accepcioacute un saber que no remeteacutes al passat En aquesta accepcioacute els individus davui no serien histograverics perquegrave no formen part de les explicacions sinoacute que serien histograverics en la que tenen histograveria que expliquen el que fan per remissions Perograve no hi hauria historicitat en la consciegravencia en lrsquoaccepcioacute que el que es fa val tal qual el present no seria nomeacutes el lloc drsquoarribada de cap generacioacute sinoacute que foacutera el present el que remetria a aixograve o a allograve i per tant hi hauria una explicacioacute histograverica de la progravepia activitat Per conseguumlent un qualsevol accent en la historicitat de lrsquoactuacioacute drsquoara es derivaria de lrsquoexplicacioacute que sen fa de les remissions al passat perograve no pas per cap altre motiu Una cosa semblant valdria per als objectes fets per lrsquoactivitat de lrsquohome serien histograverics en lrsquoaccepcioacute que tenen histograveria nrsquohi ha una explicacioacute perograve no en lrsquoaccepcioacute que la seva presegravencia fos una remissioacute quan no ho eacutes 2 Es diu tambeacute que la generacioacute actual o un individu pot assumir responsabilitats histograveriques en el sentit per exemple que les generacions futures els jutjaran Un hom fa histograveria (hi ha historicitat) perquegrave srsquoocupa intencionalment o llegeix intencionalment el moment

10

social hi ha un projecte constantment problemagravetic en algun punt i explica des drsquoaquiacute allograve que apareix meacutes endavant en un futur qualsevol drsquoun individu o drsquoun grup humagrave En aquest cas lrsquoara el present fa drsquoexplicacioacute drsquoun demagrave meacutes o menys prefigurat Sens dubte eacutes una resultant per generalitzacioacute de la histograveria i de la historicitat en lrsquoaccepcioacute anterior pel simple motiu que el futur no sols no hi eacutes sinoacute que tampoc mai no ha estat ni se sap ben beacute si seragrave aixiacute o aixagrave si els comportaments drsquoara serviran de fet per a explicar el que ocorreragrave simplement es generalitza se suposa que seragrave aixiacute en algun grau qualsevol de certesa Aquesta nova histograveria i historicitat foacutera doncs meacutes un llampec fugaccedil per a prendre consciegravencia de la rellevagravencia de la responsabilitat individual o colmiddotlectiva o una afiguracioacute possible pel fet que es domina les consciegravencies de futur que una forma assenyalada drsquoatendre algun element constitutiu de lrsquoocupacioacute Fet i fet no es fa histograveria del passat quan un hom srsquoocupa drsquoaixograve o drsquoallograve i no fa un estudi histograveric Tota histograveria sempre eacutes una especiacutefica ocupacioacute progravepiament dirigida cap al passat i emfagraveticament projectada cap al futur Tanmateix el passat eacutes capaccedil drsquoexplicar lrsquoara Perograve lrsquoocupacioacute drsquoara no permet superar que eacutes risc que es va projectant i desenvolupant tenint com a ressorts els plexes intencionals que orienten sense que hi hagi meacutes garanties sense que cap dels afers futurs que un hom pugui imaginar no tingui de fet cap meacutes eficagravecia en el desenvolupament de lrsquoactivitat que la de servir de finalitat la drsquoorientar per tant sense gaudir del privilegi de ser explicat progravepiament per lrsquoocupacioacute drsquoara exemplificant doncs que la historicitat del present eacutes aquiacute un excurs un sobreafegit que depegraven de quelcom fantasioacutes en la mesura que encara no existeixen ni encara mai no han existit les activitats humanes que explica

sect2 Del Jesuacutes histograveric al Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat

Aquestes reflexions porten a considerar que la histograveria gaudeix drsquouna rellevagravencia ontologravegica relativa la histograveria no eacutes essencial per a lrsquohome ara i aquiacute tot i admetre el que deu als altres homes del passat

11

perograve aixograve no li lliura meacutes consistegravencia La histograveria eacutes forccedilosament recreacioacute a partir del que eacutes palpable i manifest i no pot superar aquest estat de coses1 Aixograve sembla indicar que no es pot pas exagerar la importagravencia histograverica de la figura de Jesuacutes no es pot posar de relleu amb egravemfasi el que feacuteu o el que deixagrave de fer perquegrave tot aixograve ja no hi eacutes i no es pot pas pretendre que sols val de Jesuacutes allograve que el Jesuacutes histograveric ensenyagrave talment com si els homes davui fossin uns imitadors Car no hi ha dubte que aquesta actitud eacutes possible perograve shauria de tenir ben apregraves que la consistegravencia real es troba en el present que hom no hauria drsquoimitar res ni ninguacute sinoacute des del convenciment viu que srsquoho val El que fa bo un consell no eacutes el consell mateix o el qui ho diu sinoacute la circumstagravencia que sigui bo i ho eacutes quan alguacute lrsquohi troba ara i aquiacute Fet i fet aquesta situacioacute no diferiria massa de la de tots els escriptors del Nou Testament i en conjunt dels primers segles del cristianisme Agravedhuc admetent que shi poguessin trobar indicacions a propogravesit del Jesuacutes de la histograveria ni els seus escrits srsquohi circumscriurien ni la seva experiegravencia de Jesuacutes no srsquohi reduiacute de fet no costa drsquoadmetre que sembla molt difiacutecil de reconstruir la vida de Jesuacutes a partir del que diuen els escrits neotestamentaris quan sendevina que en cap cas no srsquohi volgueacute destacar un criteri histograveric objectiu quelcom que deu aparegraveixer en el segle XVIII sinoacute que els evangelis soacuten tambeacute relats amb una finalitat un context i unes motivacions perograve en qualsevol cas per a tots seria vagravelid que lrsquoadhesioacute a la figura de Jesuacutes no ho seria simplement pel fet drsquohaver sentit a parlar drsquoun home meacutes o agravedhuc drsquohaver-lo conegut com un home meacutes sinoacute per lrsquoexperiegravencia del sagrat que sendevina a traveacutes de les noves de Jesuacutes Per aixograve els escriptors cristians neotestamentaris o no viuen en Jesuacutes una

1 Val la pena de recordar a propogravesit del caragravecter de la histograveria la descripcioacute positiva de la tasca de lhistoriador continguda en larticle dIsaiah Berlin The concept of scientific history a Concepts and categories Philosophical essays Londres Hogarth Press 1978 Nova York Vinking 1979 Nhi ha una traduccioacute catalana (El concepte dhistograveria cientiacutefica) de Laia Font i Dolors Udina a El veritable estudi de la humanitat Barcelona Empuacuteries 2009 recull darticles del professor aparegut amb el tiacutetol de The proper study of mankind

12

experiegravencia de fe (eacutes a dir que duu a la fe) aquella per la qual la presegravencia de Jesuacutes esdeveacute una experiegravencia del sagrat Tot i aixograve la presegravencia fiacutesica de Jesuacutes se circumscrigueacute als temps histograverics altrament hi hauria una mera meacutes o menys encertada recreacioacute del passat si un hom es referiacutes als cristians dels primers temps Senteacuten doncs que fossin llavors meacutes importants les seves vivegravencies de Jesuacutes que no pas el seguiment de les passes histograveriques de Jesuacutes que fos molt meacutes important llur manera de viure que no pas el record del passat que sols podia tenir utilitat per a la seva edificacioacute El Jesuacutes histograveric es podria suggerir com una explicitacioacute emfagravetica i radical de llur pensament moriacute i ja no hi eacutes entre nosaltres ara hi ha el Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat Jesuacutes eacutes viu vol dir aquiacute que la minsa realitat que hi ha en un record (que segur que srsquoanagrave transformant i recreant amb el pas dels anys) eacutes una ocasioacute privilegiada de fet per a lrsquoexperiegravencia (present) del sagrat El record de Jesuacutes passagrave a ser important perquegrave hi ha aquesta experiegravencia perquegrave en el record srsquohi doacutena una tal experiegravencia per tant quelcom de la magravexima rellevagravencia perquegrave no eacutes record sinoacute la vida mateixa La veneracioacute del temps drsquoabans passa a vivegravencia aureolar ara i aquiacute el Jesuacutes histograveric passa a ser lrsquoexcusa per a una vivegravencia exaltada la figura del Jesuacutes histograveric esdeveacute meacutes i meacutes desdibuixada en profit drsquouna confirmacioacute particularment significativa Jesuacutes eacutes viu vol dir aquiacute un hom es confirma a ser un individu que teacute la consciegravenca del sagrat com una instagravencia curulla de positivita de siacute No eacutes estrany que els escrits neotestamentaris plasmessin aquesta conviccioacute que Jesuacutes eacutes viu en narracions meacutes o menys fabuloses de la presegravencia de Jesuacutes despreacutes de mort al voltant dels seus seguidors fins a lrsquoascensioacute perquegrave aquiacute no eacutes rellevant ja la historicitat drsquounes tals histograveries sinoacute la forccedila drsquoaquella nova experiegravencia de Jesuacutes quan fet i fet els escrits del Nou Testament no foren pensats com a relats drsquouna estricta fidelitat histograverica

sect3 Del Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat al Jesuacutes histograveric

La necessitat de no perdre tampoc lrsquoaltre vessant que va de lrsquoexperiegravencia del sagrat en Jesuacutes cap al Jesuacutes histograveric que se suposa en

13

una qualsevol comunicacioacute de la nova de Jesuacutes sigui un escrit neotestamentari o no un enunciat oral o no proveacute certament de la mateixa condicioacute drsquohomes que tenen unes expectatives intelmiddotlectuals i unes inquietuds especiacutefiques La investigacioacute de les fonts (jueves o romanes) que poden corroborar lrsquoexistegravencia de Jesuacutes la localitzacioacute dels llocs on trancorregueren els fets lrsquoespecial cura del temps i de les referegravencies a esdeveniments prohoms etc histograverics per exemple semblen correspondre perfectament a una certa tafaneria que doacutena suport als oriacutegens del cristianisme i que defensa lrsquoexistegravencia de Jesuacutes com un home meacutes en un temps i en un espai Eacutes cert que la recerca neotestamentagraveria obeeix a les condicions socials de molts dels seus estudiosos la mirada criacutetica a tot el que fa referegravencia al missatge cristiagrave no eacutes res meacutes que un perllongament del criticisme en no importa quina direccioacute per aixograve comporta que hi hagi motivacions diferents en un qualsevol tema i complica aixiacute mateix els estudis en tant que soacuten una funcioacute no sols dels individus drsquouna generacioacute amb les seves respectives situacions socials sinoacute tambeacute dels individus de les successives generacions amb les seves circumstancies especiacutefiques Sembla sensat doncs de revisar un qualsevol supogravesit que es trobi en els evangelis no pas per a rebutjar-hi el possible missatge dels narradors sinoacute per a llevar-hi que es tracti drsquouna descripcioacute de com van anar les coses tal qual Un hom apregraven a diferenciar en aquells escrits els plurals nivells que els documents contenen passant per la criacutetica textual i literagraveria per la criacutetica de la forma i del gegravenere i per lrsquoestudi de les condicions de la transmissioacute histograverica de les colmiddotleccions narratives que integren els evangelis Tot aixograve no permetragrave eacutes cert una reconstruccioacute biogragravefica de la vida de Jesuacutes quan els escrits evangegravelics no ho han pretegraves mai Tampoc no es podragrave sembla distingir diagravefanament el que seria propi de la vida de Jesuacutes i allograve que la tradicioacute anagrave afegint reelaborant reordenant reinterpretant Tanmateix a lestudioacutes se li obre la possibilitat drsquoapropar-se potser a algun tema preferent del Jesuacutes histograveric a alguna explicacioacute per a la seva mort tal vegada semblaria que seacutes a prop drsquoalgun mot seu agravedhuc satreviragrave a esbossar el projecte

14

que anunciava Jesuacutes etc Les plurals facetes no llevaran mai incerteses i dubtes perograve seran lrsquoassaig drsquohistoriar la vida de Jesuacutes No caldragrave que un hom llevi la fantasia i la llegenda que els evangelis contenen perograve ho comprendragrave a la llum de la manera de pensar dels antics del valor que hi conferien a les narracions de la llibertat de recrear i de fer lluir el missatge en profit de la comunicacioacute en poques paraules de la disposicioacute dels continguts de la tradicioacute en pro de la cura de Jesuacutes sense escruacutepols historicistes quan ninguacute no els practicava quan meacutes aviat sersquols desconeixia Al costat drsquoaixograve la gegravenesi dels evangelis corrobora a la seva manera a no prendrersquols al peu de la lletra a avaluar-los com a escrits fets per homes amb unes intencions motivacions i condicions amb mil circumstagravencies passions i degraveries amb tot allograve que fa un escrit doncs aixograve humagrave sense que sigui necessari que els seus autors sovint colmiddotlectius hagin participat de les experiegravencies i obsessions dubtes o inquietuds de lhome davui Els escrits del nou testament no soacuten un lloc per a resoldre els problemes actuals no soacuten un receptari no lleven la necessitat de responsabilitzar-se un hom de cadascun dels afers del que ha de fer i de pensar de les seves avaluacions del coneixement de la natura de la resolucioacute de la relacioacute amb els altres etc soacuten testimonis i no adoctrinament palesen autors que proven drsquoexpressar unes narracions que suposen la seva experiegravencia sagrada en Jesuacutes histograveries que no han de commoure necessagraveriament malgrat que nrsquohi ha de prou bones Drsquoaquiacute que lrsquoexclusioacute dels apogravecrifs no hauria de tenir una rellevagravencia cabdal mentre hi hagi testimoniatge En drsquoaltres paraules no sha de seguir o no seguir el que es diu als evangelis perquegrave hi sigui escrit sinoacute que sha de sospesar com han de fer tots els homes el que eacutes bo correcte generoacutes etc segons el que cadascuacute hagi rebut i aixograve eacutes el que sha de veure en els escrits neotestamentaris Si es vol aixiacute lrsquoestudi dels diferents nivells de redaccioacute dels evangelis la comprensioacute de les llegendes que contenen de les fabulacions agravedhuc de lrsquoexpressioacute miacutetica (1) permeten una historitzacioacute de la gegravenesi del propi text meacutes o menys probable potser que arriba a indicar agravedhuc el que deuria ser del propi Jesuacutes histograveric per tant mantenen els estudiosos com a eacutessers humans que pensen en termes

15

estrictamenmt naturals i histograverics els textos que tenim la seva gegravenesi i la possibilitat drsquoindicar versemblantment quelcom de la figura de Jesuacutes (2) deixen la porta oberta a un esperit criacutetic davant drsquouna manera drsquoexpressar lrsquoexperiegravencia del sagrat en Jesuacutes permeten lliurar una explicacioacute historicocultural des drsquouna cultura individual i social drsquoara Per tot plegat (3) exemplifiquen la necessitat drsquoassumir la progravepia responsabilitat el propi esperit criacutetic a ser fidel a un mateix a les seves exigegravencies intelmiddotlectuals a les seves necessitats humanes iquestCaldragrave dir que no soacuten escrits inspirats Qualsevol home eacutes capaccedil de cantar drsquoescriure de ballar i de parlar inspirat tenir-ho tot plegat com una expressioacute de la vida drsquouna intencioacute sacra Per tant caldragrave defensar meacutes aviat que estan inspirats (com ho estan molts drsquoaltres al marge de la tradicioacute cristiana) que reflecteixen els avatars drsquoalgunes primeres comunitats cristianes que versemblantment soacuten els reculls meacutes antics i meacutes immediats dels fets que desencadenaren lrsquoajusticiament de Jesuacutes que permeten un missatge coherent etc eacutes a dir tot allograve pel que foren esmentats com a textos canogravenics i que encara avui sels hi manteacute amb tot lrsquoestudi que ja hi ha hagut i despreacutes de dos milmiddotlennis de prova Perograve sols soacuten escrits inspirats com ho pot ser un qualsevol altre escrit malgrat que el seu autor no hagi gaudit del contacte directe amb Jesuacutes o que no hagi format part de les primeres comunitats etc circumstagravencies certament cabdals per a la gegravenesi del cristianisme De tot aixograve es despregraven la irrellevagravencia drsquoexcloure o no dels canogravenics un especiacutefic text antic amb uns caragravecters comparables en algun aspecte o en un altre als ja admesos car en qualsevol cas es tractaria meacutes aviat drsquouna discussioacute entre grups humans amb les seves raons per a deixar fora un llibre o no i no pas drsquoun afer que afecteacutes lrsquoexemplaritat del conjunt dels escrits admesos

16

II

APUNTS DHISTOgraveRIA DE JESUacuteS

Cal provar alguna aproximacioacute al Jesuacutes de la histograveria la rellevagravencia dels fets i dels mots de Jesuacutes semblen motivar especialment una avaluacioacute de la seva eficagravecia Sense que calgui fer renuacutencia en un altre lloc de lestudi dels punts de vista dels escriptors neotestamentaris i daltres el filogravesof es lliura ara al repte de resseguir el propi Jesuacutes i a veure quegrave eacutes capaccedil de dir-ne agravedhuc en el cas que shi propiciiuml lexperiegravencia del sagrat sect1 Les narracions del baptisme Per on cal comenccedilar alguna consideracioacute del Jesuacutes de la histograveria Si meacutes no la historicitat del bateig de Jesuacutes sembla prou fundada els quatre evangelis i els Actes dels Apostols (122) conten que Jesuacutes anagrave a batejar-se (segons lrsquoEvangeli dels Natzarens amb la seva mare i germans) la versemblanccedila del fet rau que Jesuacutes es colmiddotloca per sota de Joan Baptista i es deixa batejar (Mt 314s) i la mateixa estranyesa que provoca la necessitat drsquoun tal bateig de penitegravencia Lrsquoun i lrsquoaltre fet farien veure que hi ha quelcom les fonts de la qual cosa es retrotreurien a la comunitat primitiva Jo 322-43 conta que despreacutes de tot aixograve Jesuacutes i els seus deixebles batejaven al Jordagrave prop drsquoon era Joan Baptista La notiacutecia eacutes prou versemblant pels detalls que inclou explicaria que la comunitat postpasqual bategeacutes2 mentre el silenci dels sinograveptics respondria a la necessitat drsquoesvair qualsevol comparacioacute entre Joan i Jesuacutes Aquest uacuteltim hauria manifestat que Joan inaugura el temps de la salvacioacute (cf Mt 1112s par Lc 1616) eacutes un profeta i meacutes que un profeta (Mt 119) el meacutes gran de tots els homes (Mt 1111 par Lc 728) Eacutes versemblant el que diu Jo 135-39 que aplegueacutes els primers deixebles de lrsquoentorn dels de Joan Els dos prediquen per a tothom fan 2 Lrsquoapogravestol Pau ja doacutena testimoni del baptisme cristiagrave (cf 1Co 1213 Rm 63)

17

propi del seu grup una oracioacute (Lc 111-4) criden a la conversioacute (Mt 38 par Lc 131-9) sense prerrogativa per a Israel (Mt 37 par 1241s par) que pot perdre la preferegravencia (Mt 39 par 811s) Els dos doncs rebutgen lrsquoautojustificacioacute (Mt 37-10 par Mt 23 par) i acullen pecadors notoris (Lc 312 Mc 216) Joan no srsquoestagrave del tracte amb publicans guagraverdies i dones puacutebliques (Lc 312-14 729 Mt 2132) tots exclosos de la sinagoga del cercle dels fariseus i de Qumram Amb tot laquoels meacutes petits al regne de deacuteu soacuten meacutes grans que ellraquo (Mt 1111b par Lc 728) Joan encara pertany al temps de lrsquoespera al domini de la Llei Jesuacutes enuncia la bona nova la irrupcioacute de la basileia El propi bateig de Jesuacutes es transmet drsquoacord amb cinc fonts la de Mc 19-11 de la qual depegraven Mt 313-17 la de Lc 321s que hi teacute punts de contacte la de Jo 132-34 que ho descriu com quelcom del Baptista la de la versioacute de lrsquoEvangeli dels Natzarens i la del Testament dels Dotze Patriarques esmentat en dos llocs Fou un bateig per immersioacute com ho prova el verb passiu grec de Mc 19 par Mt 316 Lc 321 (ens remetria a un verb actiu intransitiu arameu amb aquest significat) i colmiddotlectiu (com ho insinua Lc 321) Totes les fonts parlen drsquouna devallada de lrsquoesperit de deacuteu damunt seu mentre difereixen en les reelaboracions que els cels srsquoobrin foacutera una representacioacute intuiumltiva del que es vol dir la imatge de la coloma seria una simple comparacioacute en Marc (Mc 110 par ) per a ser despreacutes una materialitzacioacute de la imatge de lrsquoesperit (pe Lc 322) La participacioacute de lrsquoesperit teacute sempre en el judaisme antic el sentit de rebre un encagraverrec profegravetic Els detalls que envolten la proclamacioacute tambeacute soacuten diferents entre unes fonts i les altres Als sinograveptics les paraules surten drsquouna veu del cel a lrsquoEvangeli dels Natzarens de lrsquoesperit al de Joan dels llavis del Baptista A Marc Lluc i a lrsquoEvangeli dels Natzarens es dirigeixen a Jesuacutes Mateu les adreccedila al Baptista lrsquoevangeli de Joan ho fa saber a tots La versioacute dels sinograveptics de la proclamacioacute eacutes una cita de Ps 27 (laquoets el meu fill avui trsquohe engendratraquo) i Is 421 (laquoaquiacute teniu el meu servent que tant estimo el meu escollit en qui em complac

18

iacutentimamentraquo) Si la variant de lrsquoevangeli de Joan bona eacutes la que el Baptista el fa testimoni que laquoaquest eacutes lrsquoescollit de deacuteuraquo (Jo 134) llavors la versioacute de Joan se circumscriuria a lrsquoesment drsquoIs 421 Tampoc no cal descartar que el text dels sinograveptics nhagi refet un doriginari que sols contindria Is 421 (que el desdibuixaria amb una referegravencia cristologravegica) Mentre lrsquoantic judaisme esmentava el primer vers quan volia fer present tot el text Is 421 continua laquohe posat sobre ell el meu esperitraquo La proclamacioacute atribuiria a Jesuacutes el que es diu a Is 421 que deacuteu posa el seu esperit sobre el seu servent srsquoallunyaria de la representacioacute drsquoun messies-rei i de la seva entronitzacioacute (salm 2) i presentaria Jesuacutes com el servent de deacuteu Per tant lrsquouacutes de lrsquoexpressioacute miacutetica no impedeix drsquoadvertir en el bateig de Jesuacutes la lectura que en fa la comunitat primitiva iquestHi assumiacute la seva vocacioacute drsquoanunciar el temps de la salvacioacute La temptacioacute de Jesuacutes per Satanagraves despreacutes del baptisme (Mc 112s Mt 41-11 par Lc 41-13) podria plasmar aquesta mirada cap a Jesuacutes a partir drsquoIs 421 Eacutes meacutes si fos permegraves dentendre-la a partir de Mc 833 es podria pressuposar que la visioacute critiana no sols tindria en ment Is 421 sinoacute tambeacute Is 5213-5312 no hauria insistit tant en el rebuig de Jesuacutes drsquouna qualsevol ambicioacute poliacutetica com en lrsquoacceptacioacute de la seva missioacute Cal admetre que la traduccioacute de πειρασmicroός (Lc 413) i del verb πειράζειν (Mc 113 Mt 413 Lc 42) com a laquotemptacioacuteraquo no eacutes correcta (sols una vegada de les vint-i-una que surt en el Nou Testament teacute aquest sentit) no es tracta drsquoun estira-i-arronsa amb el pecat sinoacute drsquouna laquoprovaraquo laquocombatraquo que exemplifica lrsquoacceptacioacute drsquouna missioacute encomanada La narracioacute meacutes antiga eacutes sens dubte la de Marc (Mateu i Lluc usen el tiacutetol cristiagrave de ldquofill de deacuteurdquo citen pels LXX etc) laquoDespreacutes lrsquoEsperit lrsquoempeny cap al desert Al desert va passar quaranta dies temptat per Satanagraves srsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo3 Lrsquoesperit laquoempenyraquo Jesuacutes llenguatge simbogravelic biacuteblic El desert eacutes un lloc on vaga lrsquoesperit impur (Mt 1243 par ) perograve tambeacute teacute una significacioacute escatologravegica perquegrave la teacute messiagravenica (Is 403 citat a Mc 13 Mt 33 Lc 176 Jo 123) Els quaranta dies i nits representen un siacutembol comuacute que caracteritza un temps de malediccioacute i de necessitat (els del diluvi Gn 712 els drsquoIsrael al desert Ps 9510 els del dejuni de Moisegraves al Sinaiacute Ex 3428 Dt 918 els drsquoestar Israel

3 Es manteacute la traduccioacute que lliura la Biacuteblia de Montserrat

19

sota el jou dels filisteus Jt 131 els dies que va caminar Elies per a arribar a la muntanya de deacuteu lrsquoHoreb 1R 198) els que Jesuacutes va ser provat laquoSrsquoestava entre les feresraquo una representacioacute del paradiacutes Adam vivia en harmonia amb els animals salvages (Gn 219) Is 116-9 descriu la convivegravencia paciacutefica del demagrave entre animals i entre aquests i lrsquohome (Os 220 Is 6525 Ps 9113 perllonguen les imatges drsquoanimals salvatges esdevinguts no perillosos) el paradiacutes eacutes doncs restituiumlt laquoI els agravengels el servienraquo versemblantment una altra representacioacute del paradiacutes (segons el Midraš Adam vivia de lrsquoaliment dels agravengels) La primera de les tres historietes que conten Mateu i Lluc teacute sens dubte el seu origen en la de Marc i les altres dues srsquohaurien transmegraves cadascuna pel seu cantoacute La interpretacioacute particular de cadascuna no eacutes segura Jesuacutes convertit en un nou Moisegraves amb el paralmiddotlelisme pamannagrave lrsquoaparicioacute drsquoun home poderoacutes la meravella que legitima la seva missioacute En qualsevol cas un home especialment assenyalat un liacuteder en particular relacionat amb el poder Lrsquoorigen potser cal rastrejar-lo en circumstagravencies histograveriques prepasquals Si meacutes no un dels seus deixebles era zelota (Lc 615 par Mc 318 Mt 104) renya els zebedeus quan volen castigar els desagraiumlts (Lc 951-56) i lrsquoombra drsquouna temptacioacute poliacutetica lrsquoacompanya sempre (cf Mc 832 par 119s par 1213-17 par Jo 615 etc) Li demanen signes legitimadors (Mc 811 par Mt 1238s par Lc 1116 238 Mc 1529-32 par) Pilat fa clavar a la creu com a escarni i advertiment laquoel rei dels jueusraquo etc

sect2 Alguacute que eacutes meacutes que un profeta Jesuacutes sersquol veia com un carismagravetic (Mc 122 par) i com un profeta (Mc 615 par 828 par Mt 211146 Lc 716 Jo 419 614 74052 917) agravedhuc amb escepticisme era vist aixiacute pels fariseus (Lc 739 Mc 811 par) Ell mateix es posa com a profeta (Lc 1333 Mt 2331s34-36 par 37-39 par cf Mc 64 par Lc 424 Jo 444) La detencioacute i acusacioacute davant del sanedriacute degueacute ser com a fals profeta (cf el joc de cecs de Mc 1465 par Mc 2263-65) Dt 1820 (cf 136) nrsquoestableix lrsquoexecucioacute Si la possessioacute de lrsquoesperit sant era una caracteriacutestica del profeta se lrsquoatribueix expliacutecitament en un dels mots-ameacuten de Marc (Mc 328s) Expulsa els dimonis per lrsquoesperit de deacuteu (Mt 1828 par Lc 1120) Segons Lc 418-21 (cf Mt 53 par Lc 620 Mt 115 par Lc

20

722) srsquoadjudica la profecia de lrsquoesperit de deacuteu drsquoIs 61 Fa participants als deixebles drsquoaquest esperit els lliura poders contra els esperits impurs (Mc 67 cf Mt 108) lrsquoesperit sant els faragrave costat quan els acusin (Mc 1311) lograveguions com Lc 623-26 par Mt 512 arrengleren els deixebles amb els profetes Que els esments sobre lrsquoesperit sant no siguin molts es deu al fet que no eacutes un teograveleg i li plau meacutes parlar en imatges Per exemple quan diu que eacutes pel dit de deacuteu que expulsa dimonis (Lc 1120) imatge de lrsquoesperit de deacuteu (cf Mt 1228) o quan el lograveguion Jo 737 (cf v39) parla drsquoaquest esperit sota la imatge de lrsquoaigua de vida Tambeacute palesen el seu capteniment profegravetic el llenguatge-ameacuten lrsquouacutes de paralmiddotlelismes els ritmes la preferegravencia per la paronomagravesia etc Tot aixograve ha de ser estimat en conjunt material que es refereix als oriacutegens la comunitat primitiva evitava el tiacutetol de profeta per a Jesuacutes tampoc no nrsquoeacutes cap model la pneumagravetica que srsquohi descabdella (no hi ha en Jesuacutes glossolagravelia) a meacutes a meacutes la concessioacute drsquoesperit sant als deixebles es troba en contradiccioacute amb la concepcioacute posterior que atribueix la devallada de lrsquoesperit per Pentacosta Drsquoaquiacute les dificultats a lrsquohora de compaginar un fet i lrsquoaltre Jo 739a palesa que Jo 738 es refereix a lrsquooferiment de lrsquoesperit de deacuteu mentre que 739b contradiu la crida i la correcta interpretacioacute Fet i fet sembla que el pensament dominant dels jueus contemporanis era que lrsquoesperit de deacuteu srsquohavia extingit amb els darrers profetes (hi ha tanmateix excepcions per exemple els membres de la comunitat de Qumran sersquon senten partiacutecips) Pel cap baix el Nou Testament ho pressuposaria Mc 18 par a propogravesit del baptisme de Joan (cf Ac 192) Ac 217 que cita Joel i drsquoaltres llocs (Rm 823 2 Cor 122 55 Jo 739) a propogravesit de la primitiva comunitat Ara Jesuacutes veu Joan Baptista meacutes que un profeta (Mt 119 par Lc 726) ell mateix eacutes meacutes que Jonagraves (Mt 1241 par Lc 1133) o el Baptista (Mt 1111 par Lc 728) i es teacute per alguacute que completa la Llei i el Profetes (Mt 517 Mt 521-48 Mc 105 par) Aquest laquocompletarraquo (πληρῶσαι) vol dir que srsquoabasta ja la mesura plena que ja eacutes

21

escatologravegica el lograveguion Mt 517 estableix Jesuacutes amb el dret de ser lrsquoenviat escatologravegic4 Jesuacutes viu en lrsquoAntic Testament i totes les seves paraules i obres no srsquoentenen fora drsquoaquest marc Criat en una famiacutelia pietosa (Lc 241 cf Lc 416) serva les oracions dels jueus complidors les tres hores drsquooracioacute (el Šemalsquo al matiacute i a la tarda possiblement la Tephilla cap a les 15 hores) i les benediccions drsquoabans i de despreacutes dels agravepats Va cada dissabte des de petit a la sinagoga Certament resa tambeacute fora de les hores establertes per la pragravectica pietosa social (Mc 135 1432ss par) i ho fa en la seva llengua materna (lrsquouacutes drsquorsquoabba lrsquoensenyament del parenostre cf Mc 1534 etc) El mateix laquosantifiqueu el vostre nom vingui el vostre regneraquo del parenostre es manlleva del Quaddiš (oracioacute aramea que cloiumla la cerimogravenia lituacutergica a la sinagoga) Vol el temple sense mercaders (Mc 1115-18) tractat amb reveregravencia (Mt 2316-22) lliura condicions per a fer lrsquoofrena ritual (Mt 523) fa matar el xai de Pasqua mana seguir el ritual als leprosos (Mt 144) Certament el manament de lrsquoamor supera totes les ofrenes (Mc 1234) o hi hauragrave el nou temple del temps de la salvacioacute (Mc 1438 par) Li agrada especialment el profeta Isaiumles en particular les parts del Deutero-Isaiumles del servent de deacuteu aixiacute mateix li plauen els textos apocaliacuteptics que hi ha en Daniel Cita desenes de salms molts textos del Pentateuc i tambeacute paraules dels altres profetes

Cal dir que Jesuacutes radicalitza la Toragrave per exemple quan es teacute present la prohibicioacute de matar i del divorci recollida ja a Ex 2013s i que accentua a Mt 521s27s La critica en la forma drsquoomissioacute Mt 115s par deixa de banda la venjanccedila contra els pagans que si meacutes no es troba relligada a Is 355s 2918s 611 com ho proven Is 354 2920 612 Lc 416-30 cita (v18s) Is 611s I es deixa laquoi un dia de venjanccedila per al nostre deacuteuraquo La bandeja la Toragrave quan es contraposa a la permissioacute mosaica del divorci (Dt 241) quan prohibeix el jurament (Mt 533-37) i la llei del talioacute (538-42) Jesuacutes ho acabem de veure es creu amb el dret de completar la Llei (Mt 517)

Siacute que srsquooposa radicalment a la Llei oral (Halakagrave) Especialment a la del dissabte Mc 227 diu laquoel dissabte ha estat fet per a lrsquohome i no pas lrsquohome per al dissabteraquo (cf Mc 225s 34 par Mt 125 Jo 722) Lrsquoexcepcioacute en el moacuten jueu era quan hi hagueacutes perill de mort (cf 1M 232ss) malgrat que lrsquouacutes permetria altres coses ordinagraveries (cf Mt 1211 par Lc 145) perograve els deixebles cullen espigues (Mc 223 par) i el mestre guareix (Mc 31-6 par 4 v18 en canvi diu que els esdeveniments anunciats en les escriptures han drsquoacomplir-se tots

22

Lc 1310-17 141-6 cf Jo 59 914) sense haver-hi cap perill Tampoc no fa cas de les prescripcions farisees de neteja de les mans abans dels agravepats (Mc 71-8 el v15 faria referegravencia al que es diu pecaminosament)5 Lrsquoactitud davant la Toragrave la proclamacioacute del final del culte el rebuig de la Halakagrave el seu dret a anunciar la voluntat de deacuteu ndash tot plegat lrsquoacusacioacute de pseudoprofeta el duria a la mort

sect3 Una crida plena de goig laquoSrsquoha complert el temps i eacutes a prop el regne de deacuteu convertiu-vos i creieu en el missatge joioacutesraquo (Mc 115 cf Mt 423 935 Lc 443 81 i drsquoaltres) El sumari de Marc (i de Mateu i Lluc) palesa el punt central de lrsquoanunci de Jesuacutes el regne de deacuteu Dues soacuten les caracteriacutestiques de lrsquouacutes que en fan els sinograveptics del terme βασιλεία per a la caracteritizacioacute del senyoreig de deacuteu (τοῦ θεοῦ

τῶν οὐρανῶν)6 el nombre de vegades que el trobem (molt meacutes gran comparat amb drsquoaltres escrits antics i contemporanis) i la quantitat de girs nous sense paralmiddotlels en drsquoaltres autors Lrsquoexpressioacute srsquousa gairebeacute sempre en el sentit dinagravemic de lrsquoexercici drsquouna autoritat el senyoreig de deacuteu (quelcom molt oriental i molt poc occidental) la realitzacioacute de lrsquoideal de justiacutecia sobre la terra com a rei protector drsquoorfes de viacutedues de pobres de febles de desvalguts Lrsquoantic judaisme defensa el senyoreig reial de deacuteu sobre Israel (cf Dn 431) el qual el jueu reconeix diagraveriament amb el Šemalsquo ocorre que ara tot eacutes amagat i capgirat perograve el regnat de deacuteu abarcaragrave tots els pobles que no podran sinoacute sotmetre-srsquohi (cf Dn 244) El Quaddiš santifica el nom de deacuteu i prega per la irrupcioacute del seu regne

La sola referegravencia al Quaddiš del parenostre (laquovingui el vostre regneraquo) fa adonar-nos que Jesuacutes usa el concepte malkuta en sentit escatologravegic Aquest esdeveniment futur (i proper) explica que alguns no experimentin la mort (Mc 91) o la precaucioacute davant del judici final (cf Mc 943-48) Srsquoexpressa en imatges a traveacutes de lrsquoagravepat escatologravegic on trobem Jesuacutes mateix (Mc 1425) Abraham Isaac Jacob els profetes i gent drsquoarreu (Lc 1328-29) tots

5 Mt 233 (laquotot allograve que us diguin doncs fer-ho i observeu-ho perograve no obreu com ells obren perquegrave diuen i no fanraquo) hauria drsquoentendrersquos amb un to irogravenic i fer ressaltar sobretot la segona meitat 6 Lrsquoexpressioacute original faria laquoregne de deacuteuraquo laquoregne del celraquo seria el circumloqui que evita el nom de deacuteu propi drsquouna agravembit judeocristiagrave

23

laquosrsquoasseuran a la taula del regne de deacuteuraquo Ja eacutes a prop (Mc 115) Per tant Jesuacutes es refereix a Dn 244 amb un clar sentit escatologravegic i a Dn 727 (el poble dels sants de lrsquoaltiacutessim rebran el regne el senyoreig cf Lc 1232) En la mesura que el concepte malkuta eacutes un circumloqui jueu per a evitar el nom de deacuteu tot plegat vol dir que srsquoanuncia que deacuteu eacutes a prop agravedhuc que ja eacutes aquiacute Lrsquoapocaliacuteptica jueva especialment amb Joan Baptista apuntava tambeacute lrsquoadveniment de la fi Allograve progravepiament nou de Jesuacutes rau en la proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia Aquesta irrupcioacute del regne de deacuteu es prefigura en cada victograveria sobre la forccedila del mal (guariments) en lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Ja eacutes aquiacute eacutes imminent ho palesa amb paraules i amb obres

Es tracta drsquoun missatge indubtablement exhultant per a lrsquohome en la mesura que comenccedila la transformacioacute de tot Srsquoestagrave arribant a la nova plenitud el present regalima la renovacioacute de la realitat Per aixograve srsquoanuncia no sols que el temps eacutes limitat i que ja arriba el regne sinoacute sobretot com eacutes el senyoreig de deacuteu que ve i del qual hi ha ara els senyals de la seva presencia Aixograve ho mostra el lograveguion Lc 722s (par Mt 115s)7

laquoels cecs hi veuen els coixos caminen els leprosos soacuten purificats els sords hi senten els morts ressusciten els pobres reben lrsquoanunci del missatge joioacutes i sortoacutes aquell que no srsquoescandalitzaragrave de miraquo El lograveguion combina material de Is 355ss i 2918s amb Is 611s (emparentat srsquohi troba Lc 416-21 que torna a citar Is 611s) les imatges de la llum per als cecs del so per als sords dels crits drsquoalegria per als muts expressaven per a tots els pobles antics drsquoOrient els temps de la salvacioacute I la llista podria estendrersquos meacutes i meacutes soacuten sols

7 Tal com estagrave situat seria la prova davant dels deixebles de Joan que Jesuacutes eacutes lrsquoesperat Perograve no seria pas el seu sentit original les referegravencies a Isaiumles no ho permetrien estimar aixiacute

24

exemples per a palesar que es venccedil el dolor la por el patiment El regne que es prefigura aquiacute per a aquell que en fa cas del que diu i fa Jesuacutes del qual lrsquoarribada ja eacutes imminent representa el capgirament de les relacions drsquoexclusioacute la restauracioacute de la comunitat malmesa entre deacuteu i lrsquohome8 La recerca criacutetica de les narracions miraculoses en els evangelis es fa drsquoacord amb quatre nivells (1) aquestes histograveries es redueixen considerablement quan se les estudia des del punt de mira de la criacutetica textual i literagraveria (2) Hi ha una segona reduccioacute quan se les compara amb les histograveries miraculoses rabiacuteniques i helmiddotleniacutestiques (lrsquoantic orient tenia com a normal que hi hagueacutes miracles i com a quelcom que agrada que hi sigui la primitiva esgleacutesia participava del gust pels miracles que hi havia en el seu temps) (3) Lrsquoanagravelisi histogravericoformal de les narracions miraculoses permet distingir la capa meacutes recent helmiddotleniacutestica i la palestina lrsquohelmiddotleniacutestica descriu Jesuacutes com a traumaturg la palestina posa Jesuacutes al centre (4) A traveacutes drsquouna criacutetica meacutes aguda i de la corresponent minva de material srsquoarriba a un nucli transmegraves que remunta als esdeveniments de les actuacions de Jesuacutes aquest nucli fa referegravencia al guariment de mals psicogegravenics lepra paragravelisi i ceguesa tot allograve a la qual cosa pot aplicar-se una teragravepia per alguna mena drsquoinduccioacute Basta saber la situacioacute dels malalts mentals en temps de Jesuacutes i com sersquols veia per a entendre que els evangelis en parlin com en parlava tothom Jesuacutes srsquoenfronta doncs a aquest moacuten del mal cada victograveria sobre la forccedila del mal eacutes una manifestacioacute del temps de la salvacioacute que ja irromp lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Eacutes una prolepsi de lrsquoeacuteskhatos Un exemple clau drsquoaixograve eacutes el lograveguion de Lc 1018 laquojo veia Satanagraves de sobte expulsat del cel que queia com un llamp sobre la terraraquo Eacutes lrsquoinici del final de Satanagraves (cf Ap 127-9) i lrsquoexpulsioacute de dimonis anuncia la victograveria completa sobre Satanagraves Tot aixograve ocorre ara i meacutes es presenta el paradiacutes (Lc 1019 cf Mc 113 laquosrsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo) els noms dels salvats es troben en el llibre dels vius (Lc 1020) ndash tot plegat el venciment de Satanagraves la innocegravencia de les feres salvatges lrsquoapuntament dels noms soacuten motius drsquoun canvi radical drsquoun nou Edegraven Les festes de noces (sovint siacutembol de la salvacioacute) han comenccedilat hi eacutes lrsquoespograves hi ha joia i no eacutes possible el dejuni (Mc 218s) La llum

8 Lrsquoescagravendol de Lc 723 es refereix a no rebre amb mals ulls la reconciliacioacute de deacuteu amb els marginats i els rebutjats sobre els fariseus cf II sect6

25

brilla (Mc 421 par) el fulgor de la ciutat de deacuteu resplandeix ja ara dalt de la muntanya enmig de la fosca del moacuten (Mt 514) Ha arribat lrsquohora de la sega (un siacutembol dels temps salviacutefics en les paragraveboles) els camps estan madurs (Mc 48 par Mt 937 par) demaneu que hi hagi treballadors per a la collita (Mt 938 par) Aprengueu de la figuera quan eacutes primavera rebrota (Mc 1328s) canvi doncs de mort a vida Hi ha un nou vi (Mc 222 par) el vi siacutembol del nou temps Al fill retrobat se li lliura un vestit de festa (Lc 1522) Hom es posa el vestit de noces (Mt 2211) No es cus al vestit vell un pedaccedil de roba nou (Mc 221 cf He 111s Ac 1011 par 115) la nova realitat deixa enrera els temps anteriors Es lliura als infants el pa de vida (Mc 724-30 par) siacutembol (amb lrsquoaigua de vida cf Jo 41014 737s) dels dons de paradiacutes La pau de deacuteu srsquoofereix ja ara es decideix ja ara el judici (Mt 1011-15 par Lc 105-11) ja ara es lliga i es deslliga la sort dels homes (Mt 1619 1818)9 Tambeacute les obres de Jesuacutes palesen aquest laquoja araraquo lrsquoexpulsioacute dels mercaders del temple acompleix laquoja araraquo Za 1421 (laquono hi hauragrave cap meacutes mercader al temple de Jahvegrave-Sabaot aquell diaraquo) malgrat que circumscriu la seva cura a Israel guareix pagans (Mc 724-30 par Mt 1521-28 Mt 85-13 par Lc 71-10) com a anticipacioacute indicacioacute de la basileia que irromp Els deixebles soacuten afortunats de viure aquest moment (Lc 1023s par Mt 1316s) el de lrsquoentrada del regne Ho han de proclamar tambeacute de paraula i drsquoobra (Mt 107s) En lrsquoantic judaisme i en el contemporani als evangelis mai no srsquohavia proclamat la irrupcioacute del regne de deacuteu mentre que la primitiva comunitat cristiana proclamaragrave meacutes aviat la mort i la resurreccioacute del mestre

9 Lrsquoescatologia presegraventica eacutes arreu de lrsquoevangeli de Joan Basti recordar laquoperograve ve lrsquohora i eacutes ara que els veritables adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat que aixiacute soacuten els qui vol el Pare per adoradorsraquo (Jo 423) laquous ben aseguro que ve lrsquohora i eacutes ara que els morts escoltaran la veu del Fill de deacuteu i els qui lrsquohauran escoltada viuranraquo (Jo 525) amb la seva transformacioacute lrsquohome passa de la mort a la vida

26

Jesuacutes anunciava la imminent arribada del regnat de deacuteu i de la transmutacioacute dels ordres del seu temps La proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia es dreccedila sense dubte com el centre de lrsquoevangeli Aquesta consciegravencia escatologravegica independentment de les seves influegravencies encarnava eficaccedilment la radicalitzacioacute de la referegravencia al sagrat urgia que lrsquohome considereacutes la importagravencia real dels afers i avisava a tort i a dret de la necessitat de la conversioacute Certament no es tractava drsquouna proclama de mal averany drsquoalguacute que desitgeacutes el pitjor o que fes acreacuteixer lrsquoangoixa dels homes quan Jesuacutes no exigia a tots el mateix lliurament a la causa de la predicacioacute ni la radicalitat del missatge comportava lrsquoabandoacute de les feines de cadascuacute del seu lloc de la famiacutelia etc establerts els miacutenims en lrsquoamor no srsquohi pressuposa a priori la mesura que cadascuacute en volia lliurar no perquegrave espereacutes quelcom sinoacute per la mateixa alegria de fer-ho el propi Jesuacutes no se nrsquoestagrave de menjar i de beure i celebra amb els seus els agravepats que prefiguren el regnat de deacuteu etc La insistegravencia en la vinguda del final no eacutes per a fer por sinoacute meacutes aviat un aviacutes per a trobar-se preparat a un esdeveniment que nomeacutes pot entendrersquos com a desitjat com a final feliccedil per a aquells eacutes clar que ja comprenen que lrsquoordre a venir no pot seguir sent un ordre que mira cap a un sol costat Una part important de les paragraveboles i de les paraules que es pot fer meacutes o menys recular fins a Jesuacutes es mou dins drsquoaquest horitzoacute escatologravegic comenccedilant pel mateix parenostre Certament lrsquoanhel del regnat de deacuteu i la seva prefiguracioacute deurien somoure els cors talment com encara ho poden fer avui La previsioacute drsquoun final introdueix a una transformacioacute de les condicions de vida de jerarquies de valoracions etc indubtablement meacutes justa meacutes feliccedil meacutes drsquoacord amb les coses un final que representa la realitzacioacute de lrsquoesperanccedila dels homes la utopia que es prefigura sota siacutembols i imatges etc i que es capaccedil de commoure lhome davui en lrsquoaccepcioacute que un tal fantasieig plasma a les palpentes lrsquoanhel humagrave de renovacioacute i de perduracioacute i en lrsquoaccepcioacute que tot es fa animat per la dimensioacute sagrada Es tracta de la presentacioacute brillant drsquouna tensioacute escatologravegica que esdeveacute tensioacute sagrada perograve la tensioacute sagrada manifesta palpablement el que de debograve soacuten les coses i els esdeveniments quegrave eacutes important i quegrave no i eacutes capaccedil de comprometre la totalitat de la vida El missatge escatologravegic eacutes una crida a la conversioacute i a la sacralitat del moacuten des de les imatges i les paraules La crida escatologravegica hauria de permetre de deixar pas a lrsquoexperiegravencia de deacuteu com a vocacioacute Tot aixograve vol dir que la tensioacute escatologravegica srsquohauria de traduir en quasevol cas en tensioacute sagrada i que valdria per avui el que valia llavors que no hi ha una mesura universal de resposta perquegrave cadascuacute es troba en unes

27

circumstagravencies diferents que un mateix ha de concloure quines soacuten les seves responsabilitats i radicalitats Sens dubte la tasca quotidiana de molts homes transcorre drsquoacord amb un tarannagrave ordinari perograve no shauria de superar la tensioacute dialegravectica entre una experiegravencia radiant del sagrat i els afers de cada dia Versemblantment lrsquoentusiasme sagrat duu a totes les formes de prefiguracioacute drsquoun nou ordre de totes les coses els homes tanmateix que es troben en tensioacute sagrada no la poden superar El missatge escatologravegic la fa present accentua la necessitat drsquouna conversioacute cap al sagrat Lrsquoanunci de Jesuacutes no era doncs important perquegrave srsquoacompliacutes lrsquoesdeveniment sinoacute per la cagraverrega de tensioacute sagrada que implicava Quegrave decantagrave o afavoriacute la conviccioacute drsquoun final sembla quelcom que va dependre de moltes conversions interiors a partir drsquoinfluegravencies externes No sembla que shagi drsquoestimar un escagravendol que arribeacutes a la necessitat de fer present la fragilitat i caducitat de lrsquoordre drsquoaquest moacuten Car Jesuacutes era un home del seu temps i de condicioacute jueva10 Tanmateix una qualsevol de les plurals maneres en les quals es modelen els siacutes intencionals drsquouna completesa del moacuten que palesen de mil formes mil joies amb tots els malgrats que es vulguin no estan pas a la disposicioacute drsquoun home de manera que li calgueacutes sols portar-los a colmiddotlacioacute Aquells siacutes del moacuten soacuten es troben a magrave drsquoacord amb un designi rar en escarides ocasions al cap i a la fi soacuten experiegravencies sagrades i lrsquoexperiegravencia es lliura de vegades drsquouna manera que manifesta les dependegravencies de tota mena de lhome respecte del pathos Aixograve tambeacute acondueix a no saber com orientar-se (cf Mc 1534)

sect4 Els patiments del final el judici la gehenna

Tanmateix el gaudi del regne que ja es fa present srsquoacompanya tambeacute de lrsquoaviacutes de lrsquoacompliment de tot el cicle histograveric i de la transformacioacute darrera de les condicions drsquoinjustiacutecia de dolor de mal Des drsquoaquest punt de mira la profusioacute drsquoimatges i la representacioacute de forces sobrenaturals presents arreu de les paraules en boca de Jesuacutes sorprenen Sembla una paradoxa que hagi arribat fins a avui un llenguatge amb regust idolagravetric (ho eacutes una cosificacioacute

10 El discerniment entre la irrupcioacute ja ara de la basileia i la seva manifestacioacute expliacutecita final seria des drsquoaquest punt de vista irrellevant Ni serveix de res meacutes capir una renovacioacute futura ni se la pot imaginar millor irrompent ja ara lrsquoun fet i lrsquoaltre deriven la seva eficagravecia de lrsquoexperiegravencia del sagrat i de les seves dimensions i no poden anar enllagrave seu

28

qualsevol de lrsquoexperiegravencia de deacuteu) i amb to apocaliacuteptic per tant amb imatges del tall miacutetic eacutes a dir que gaudeixen de forccedila (significacioacute) sagrada i imaginativa i que narren allograve que srsquoesdevindragrave La sorpresa srsquoesvaeix quan es teacute present que Jesuacutes eacutes jueu amb tot el que aixograve comporta (cf per exemple sect3 i sect7) Hi ha un reguitzell drsquoindicacions de tot tipus arreu dels evangelis que avalen la proximitat del final Cal veuren algunes La paragravebola de la figuera serveix per a lrsquoanunci del final (Mc 1318s) La basileia (eacutes a dir deacuteu) eacutes a la vora (Mt 107 par Lc 109 Lc 92060 1011) El parenostre ensenya a pregar per la vinguda ragravepida del regne Totes les paragraveboles i imatges que adverteixen del caragravecter sobtat dels uacuteltims esdeveniments o que avisen a estar alerta pressuposen que no nrsquohi ha per molt Tambeacute ho apunten els mots referits als tres dies O la referegravencia de Joan Baptista el nou Elies que segons Malaquies (Ml 323) arriba abans del gran i terrible dia de Jahvegrave O Lc 1020s on possiblement caldria interpretar v21b en futur a la llum de Lc 1023s Cal no perdre temps prenent comiat dels teus (Lc 961s) o servant els dies de dol pel difunt (Mt 821s par Lc 959) A Lc 104 es recomana als deixebles de no saludar ninguacute pel camiacute la urgegravencia de la predicacioacute mana no anar de carabana amb drsquoaltres Cal defensar que Mc 1310 (par Mt 2414) i Mc 149 (par Mt 2613) no permeten suposar que Jesuacutes hagueacutes utilitzat el terme lsquoevangelirsquo (usa sempre lsquoevangelitzarrsquo el substantiu no tenia valor religioacutes) i en conjunt cal relativitzar-ne el contingut (hi ha expressions que soacuten del propi Marc) Jesuacutes estagrave enviat sols a Israel (Mt 1524) i mana als deixebles que srsquohi circumscriguin (Mt 105s) els pagans srsquoaplegaran al final del temps al regne (Mt 811s par Lc 1328s) no caldria esperar el seu anunci a tots els pobles Srsquoadverteix que si no es converteixen tots acabaran com els galileus occits per Pilat o els morts per la caiguda de la torre de Siloegrave (Lc 131-5) Tot aixograve vol dir que ha de passar molt aviat El diluvi eacutes davant de la porta (Mt 2437-39 par Cf 724-27) la destral eacutes llesta espera i no talla encara la figuera (Lc 136-9) Cal no diferir la conversioacute (paragravebola de les deu noies Mt 251-12 dels convidats al regne de deacuteu Lc 1415-24 par Mt 221-10 de lrsquoanada al jutge Mt 425s par Lc 1257-59 de lrsquoadministrador malversador Lc 161-8) En les catorze vegades que surt laquoaquesta generacioacuteraquo (ἡ γενεὰ αὕτη Mc 812a12b38 919 1330 Mt 1116 par 1239 par 41s par 45 164 2336 par Lc 113050 1725) srsquohi fa referegravencia sempre per a renyar-la a allograve que

29

srsquoesdevindragrave a aquells als quals srsquoadreccedila Jesuacutes Sembla difiacutecil de no entendre-ho a partir drsquoun temps final que ja arriba Els seus enviats no hauran acabat drsquoanunciar el regne de deacuteu arreu drsquoIsrael que ja vindragrave el fill de lrsquohome (Mt 1023) Els patiments i martiris (Mc 835 par 1038s par 1312 par Mt 102128 par 34 par etc) que caldria interpretar a Mc 91 (laquoUs asseguro que nrsquohi ha alguns dels aquiacute presents que no moriran abans que hagin vist venir amb poder el regne de deacuteuraquo) no durarien molt temps (cf tambeacute Mc 1320 par Mt 1023) La paragravebola del jutge i la viacutedua (Lc 181-8) srsquoentendria des de tot aixograve que diem Jesuacutes no beuragrave vi laquofins que vingui el regne de deacuteuraquo (Lc 2218) la renuacutencia sembla pressuposar que aixograve no eacutes molt lluny Tambeacute ho faria la periacutecopa de Getsemaniacute (Mc 1432-42 par) en el cas de lrsquoencert que prega no pas per una simple sortida de la situacioacute (hauria pogut fugir) sinoacute amb una referegravencia escatologravegica per fer arribar el regne sense necessitat del patiment Les paragraveboles del servent fidel i prudent (Mt 2445-51 par) la de les deu noies (Mt 251-13) la dels deu talents (Mt 2514-30) amb drsquoaltres textos com Mc 1335 (cf Mt 2443 par) compten en els evangelis amb el retard de la parusia perograve probablement llur sentit originari estaria marcat meacutes aviat pel caragravecter sobtat de la fi i srsquoadreccedilarien als qui no fan cas de la bona nova El temps per a lrsquoarribada del final es pot escurccedilar per causa dels elegits (Mc 1320 par) o allargar esperant la conversioacute (cf Lc 136-9) El parenostre ensenya a pregar que laquovingui el vostre regneraquo (cf Lc 187) deacuteu escolta lrsquooracioacute i la intercessioacute (Lc 138s 2231s) i pot canviar els seus designis

En els sinograveptics hi ha dues tradicions apocaliacuteptiques diferents la de Lc 1720-37 que concorda amb les paragraveboles i amb les imatges que usa sovint Jesuacutes on srsquoadverteix meacutes aviat del caragravecter sobtat dels finals dels temps ndash i la de Mc 131-37 que trobem ampliada a Mt 211-2546 i molt modificada a Lc 215-36 tradicioacute que estagrave a prop de 2Te 21-12 i de lrsquoapocalipsi de Joan on srsquoaccentuen els senyals de preludi Aquesta segona tradicioacute oferiria una resposta de la primitiva comunitat al retard de la parusia Jesuacutes hauria advertit doncs de lrsquoarribada del final Sens dubte hauria previst que ell seria mort i que els seus deixebles patirien Hauria avisat que srsquoesdevindria drsquoimprevist que cauria com un llamp Els pitjors mals amenacen aquells que no es converteixen (Lc 131-5) Les dones de Jerusalem han de plorar per elles i pels seus fills (Lc

30

2328-31) Lrsquouacuteltima generacioacute ha de fer penitegravencia per la totalitat de la culpa que hi ha en els seus pares (Lc 1149-51 par Mt 2334s) Veureu abans lrsquoabominacioacute de la desolacioacute (Mc 1314 par cf Dn 1131 1211) el pseudocrist El temple seragrave destruiumlt (Mc 132) i tres dies meacutes tard es bastiragrave un nou temple (Mc 1458 par) No hi ha descripcioacute de tot aixograve Jesuacutes no entra en detalls Sols diu fugiu (Mc 1314b-20) Caldragrave anar de pressa (Lc 1731 Mc 1315s par) En acabant lrsquoagravengel de deacuteu destria ndash hi ha judici ndash els salvats i els repudiats (Mt 2440-41 Lc 1734-35) srsquoobre la gehenna lrsquoinfern de foc final Els evangelis en parlen prou realiacutesticament i hi implica tot lrsquohome (Mc 943-48 Mt 254146) En Jesuacutes la gehenna eacutes lrsquoobscuritat (Mt 812 2213 2530) lrsquoexclusioacute doncs de la llum de deacuteu laquoels cridats soacuten innombrables perograve no tants soacuten elegitsraquo (Mt 2114 cf Lc 1323-24) etc No sinsistiragrave mai prou (cf sect7) que una visioacute drsquoun deacuteu que premia i que castiga reflecteix meacutes aviat la responsabilitat de leacutesser humagrave i no diu pas res progravepiament de lrsquoexperiegravencia de deacuteu mentre que hi ha unes condicions socials de transmissioacute de la cultura El que els evangelis posen en boca de Jesuacutes no es manteacute avui el llenguatge que srsquohi usa ara eacutes estrany cal rebutjar un qualsevol supogravesit drsquoun laquodeacuteuraquo pseudoidolitzat i del que aquest faria sobretot cal superar definitivament lrsquoestretor que representa una voluntat de dissort per a uns homes Lrsquoexperiegravencia del sagrat eacutes sempre la drsquoun siacute Ocorre que malgrat lrsquoargot escatologravegic lhome davui encara eacutes capaccedil a traveacutes seu de llegir-hi tota la positivitat que hi ha en Jesuacutes com a experiegravencia de deacuteu Les visions i les imatges soacuten turbulegravencies drsquoun home que adverteix que cadascuacute se salva o es condemna la gehenna eacutes ara i aquiacute instalmiddotlada dins de cada home ndash i el siacute a la vida eacutes per a tothom sense exclusioacute Jesuacutes parla com un jueu la universalitat de Jesuacutes rau que malgrat aixograve un hom sigui capaccedil drsquoabraccedilar-hi el sagrat Molt aviat les tradicions cristianes tancaren el cicle drsquoaparicions amb lrsquoascensioacute de Jesuacutes i diferiren la seva tornada (parusia) al final dels temps i del judici final (escatologia) Tant lrsquoascensioacute al cel com la parusia i els esdeveniments escatologravegics illustrarien els canvis que srsquoesdevingueren en els cercles cristians a partir del fet que lrsquoexaltacioacute del fill de lrsquohome i el final de lrsquoordre actual del moacuten no haurien arribat minus no hi havia encara parusia minus ni eren imminents

31

Mentre lrsquoascensioacute interrompiria a la pragravectica la segraverie drsquoaparicions el trasllat drsquoun final cap endavant amb la tornada de Jesuacutes el judici final la resurreccioacute dels morts amb tots els precedents apocaliacuteptics del cas etc si distensionava la dimensioacute sagrada que ho creu imminent o ja comenccedilat mentre ho mantindria laquoper a lrsquoesdevenidorraquo seria capaccedil igualment de mantenir la tibantor del sagrat en tant que urgeix a estar preparats El futur dels homes i del moacuten esdevindria fantasiat a partir drsquoun tensioacute i drsquouna expectativa sagrades agravedhuc drsquouna irrupcioacute de deacuteu com a experiegravencia de deacuteu La forccedila escatologravegica passaria a ser exigegravencia i reclam la parusia nova experiegravencia de Jesuacutes etc No sembla que es pugui abandonar la tensioacute sagrada sense banalitzar-se i fer-ho drsquoacord amb el do de cadascuacute Certament no hi ha avui les condicions socials que feien bones les fantasies les llegendes els afers meravellosos etc Ni el missatge de Jesuacutes ni la joia pasqual ni la imatge postpasqual drsquouna parusia i final dels temps tenen drsquoaltra forccedila que la que es deriva de la tensioacute sagrada que proposen laquoEs ist die wichtigste Funktion der Eschatologie daβ sie das Wissen um die Gnadenfrist wach erhaumlltraquo11 iquestAcabaragrave el moacuten Llevat del que es pot dir en nom de la ciegravencia no sen sap res meacutes drsquoaixograve el futur del moacuten com a experiegravencia sagrada el tensa en fa una grandiosa expectativa mentre els afers resten tal qual Quegrave seragrave de tots els homes no se sap progravepiament i el moacuten no pot ser cridat cap a deacuteu quan eacutes en el moacuten que nrsquohi ha experiegravencia El sentit de la histograveria dels homes i del moacuten restaria hipotecat en aquesta expectativa dels homes i del moacuten per la qual hi ha una experiegravencia sagrada El sentit de la histograveria i del moacuten restaria subsumit com a experiegravencia sagrada mai no el sabriacuteem o no en sabriacuteem res meacutes Aixiacute com la nocioacute de creacioacute sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels oriacutegens (passat) aixiacute lrsquoescatologia sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels finals (futur) Mai no se superaria la tensioacute mai no se la podria superar sense fer trampa Arreu valdria que ha drsquohaver-hi experiegravencia arreu que no es tracta de teoritzar sinoacute drsquoafirmar-se un hom com una veu expectant afirmativa atengui per darrera cap al passat o per davant cap al futur allograve que srsquoofereix com el saber meacutes clar iquestHi hauragrave judici final Un hom ja ho ha insinuat quan bescanvia mala voluntat per un voler ben intencionat quan la salvacioacute esdeveacute clariacutecia de la

11 JJeremias Neutestamentliche Theologie Part primeraDie Verkuumlndigung Jesu Gerd Mohn Guumltersloh 1973 (2ordf edicioacute) pagraveg140 Srsquoobservaragrave lrsquoimportant manlleu que fa el present treball de les obres drsquoaquest estudioacutes

32

condicioacute humana i la condemna lrsquoestultiacutecia llavors el judici final sersquol fa cadascuacute en aquesta vida Si sestagrave convenccedilut que independentment de tot aixograve no hi ha cap altra condemna ni cagravestig quan hi ha prou maneres joioses de gaudir de deacuteu com a experiegravencia aquestes confirmarien que una qualsevol actitud que prengui lrsquohome es pot superar minus i mereix ser superada minus per la crida a tots i arreu malgrat el que els homes fan o les atrocitats que hagin fet en una expectativa que sols pot ser un siacute que els estintola en lrsquoexperiegravencia per la qual la de deacuteu no eacutes simplement la del moacuten malgrat que tambeacute ho sigui i de no saber ben beacute com entomar-ho tot iquestEs ressuscitaragrave No sembla important que un hom sesvaeixi o no amb la mort quan la sort de lrsquohome estagrave en joc ara i aquiacute Si meacutes no en aquesta mena de sentiments extrems shi expectaria alguna positivitat desconneguda La imatge drsquouna resurreccioacute final realitzaria fantasiosament la solucioacute drsquoun doble interrogant el que proveacute de la constatacioacute que els humans moren i lrsquoexperiegravencia del sagrat que parla drsquoun siacute a la vida Lrsquoescatologia de la resurreccioacute dels morts al final dels temps foacutera una projeccioacute de lrsquoescatologia de cada home el seu siacute sagrat a la vida faria de testimoni lrsquoexperiegravencia de deacuteu en Jesuacutes exemplificaria que Jesuacutes no srsquoacabagrave amb la mort del Jesuacutes histograveric i que eacutes la penyora de la progravepia afirmacioacute a la vida Tot plegat pot semblar una bogeria perograve eacutes drsquoaixograve que sen tindria experiegravencia Els humans estarien cridats a la vida malgrat tots els perograves nrsquoignorarien les circumstagravencies en tindrien certesa per lrsquoexperiegravencia de Jesuacutes minus io per lexperiegravencia de deacuteu

sect5 El fill de lrsquohome Les referegravencies a Jesuacutes com a fill de deacuteu soacuten secundagraveries excepte Mt 1127 par Lc 1022 on tenen tot un altre sentit (cf sect9) Lrsquoabundant uacutes en lrsquoevangeli de Joan drsquoun absolut ὁ υἱὸς sense complement del nom o pronom personal no eacutes de cap manera palestiacute tambeacute eacutes aliegrave al judaisme palestiacute el tiacutetol de fill de deacuteu com a messiagravenic El mateix tiacutetol de messies referit a Jesuacutes srsquoha de prendre sempre com una font secundagraveria (malgrat i tot que Mc 829 par pugui tenir algun fons histograveric) Evita versemblantment per raons de la seva cagraverrega poliacutetica anomenar-se fill de David (cf perograve Mc 1458 par 1235-37 par)

33

En canvi no hi hauria motiu per a negar lrsquoautenticitat del seu uacutes de lrsquoexpressioacute laquoel fill de lrsquohomeraquo (ὁ υἱὸς τοῦ ἀνθπώπου) Respecte de lrsquoexpressioacute cal dir el seguumlent

1 Tradueix una expressioacute comuna aramea (barrsquoaumlnaša) que exemplifica una significacioacute genegraverica (laquohomeraquo laquoun homeraquo laquoalguacuteraquo)

2 Srsquousa tambeacute com a tiacutetol al llibre de Daniel (Dn 713) que interveacute enmig drsquouna visioacute (Dn 71-14) que despreacutes srsquointerpreta (Dn 715-28) Es tracta drsquouna figura drsquoexaltacioacute i drsquoentronitzacioacute que simbolitza els laquosants de lrsquoAltiacutessimraquo per tant conteacute una significacioacute colmiddotlectiva Cal accentuar que el fill drsquohome laquoarribagrave fins al Vell venerableraquo hi ha doncs un moviment de baix cap a dalt

3 Lrsquoapocalipsi jueva antiga posterior sense excepcioacute interpretagrave el fill drsquohome de Dn 713 com un sol individu Tambeacute la literatura rabiacutenica associa fill drsquohome i messies Val la pena dafegir si meacutes no el seguumlent els jueus esperaven un messies de caragravecter nacional un cap alliberador del jou dels romans Els textos apocaliacuteptics tambeacute participaven drsquoaquesta espera messiagravenica de trets nacionals a lrsquohora de parlar del fill de lrsquohome malgrat que srsquoesforcen a fer veure que proveacute de lrsquoaltre moacuten no exclouen que gaudeixi drsquouna significacioacute universal i alguns lrsquoapropen a la figura del servent de deacuteu del deutero-Isaiumles 4 Sembla que els evangelis hagin capgirat de vegades lrsquoexpressioacute amb el significat comuacute per la del tiacutetol apocaliacuteptic o beacute hagin usat el tiacutetol alliacute on no hi era Lrsquoexegravegesi perograve mantindria una colla de lograveguions on no ocorreria ni una cosa ni lrsquoaltra i que permetria lliurar algun esquema Per exemple quan la persecussioacute de la comunitat arribi al seu punt agravelgid com un llamp (Mt 2427 par Lc 1724) no esperat (Mt 243739 par Lc 1726 sense parallel 1730) srsquoacompliragrave la visioacute de Dn 713 Embolcallat de nuacutevols rodejat drsquoestols drsquoagravengels el fill de lrsquohome es mostra en la glograveria divina (Mc 1326 cf Jo 151) Srsquoasseu prop del tron a la dreta de deacuteu (Lc 2269) i envia el seu agravengel a arreplegar els escollits des dels quatre vents (Mc 1327) Ha de jutjar (Lc 2136) amb els dotze representants de les dotze tribus (Mc 1928 par Lc 2230 cf Dn 79s 1 Cor 62s)

34

5 A lrsquoapocaliacuteptica antiga jueva com en els evangelis el tiacutetol de fill de lrsquohome eacutes de glograveria i drsquoexaltacioacute Perograve en els escrits neotestamentaris se suposa un moviment de dalt cap a baix Un tal moviment iquesteacutes la representacioacute des de Jesuacutes meacutes antiga del fill de lrsquohomeiquestsadmetragrave en concordanccedila amb Dn 713s i lrsquoHenoc etiogravepic un sol proceacutes el de lrsquoenaltiment i glorificacioacute en una ascensioacute cap a deacuteuiquesthi hauria hagut una posterior escissioacute entre una ascensioacute i asseguda a la dreta de deacuteu drsquouna banda i la parusia al final dels temps drsquouna altra Si meacutes no els primers esments drsquouna parusia com un moviment de dalt a baix es troben a 1Te 110 219 313 416 523 Perograve el propi terme en els evangelis sols es troba a Mateu (243273739) I es podria defensar si meacutes no que Lc 2269 representa una tradicioacute meacutes simple i primera respecte al seu paralmiddotlel Mc 1462 mdash que Lc 2269 posat al costat de Lc 2426 Jo 31314 1223 etc o fins i tot de Mc 1326-27 que cita Dn 713 apunta la simple ascensioacute cap a deacuteu En el cas que una tal vinguda entre nuacutevols de Mc 1326 fos originagraveriament un moviment cap a deacuteu llavors potser caldria assumir-ho per a drsquoaltres llocs on es parla tambeacute drsquouna vinguda del fill de lrsquohome (Mc 838 Mt 1023b tambeacute Mt 1928 par Lc 2229 Mt 2531 no diria res drsquouna vinguda a la Terra sinoacute sols esmentaria lrsquoentronitzacioacute del fill de lrsquohome) Pel cap baix cap admetre que no hi ha res de segur 6 El tiacutetol del fill de lrsquohome en els evangelis evitaria el messianisme poliacutetic mentre expressaria la universalitat de la seva exaltacioacute (cf Mt 25 31-46) donaria forces als seus davant les tribulacions i les temptacions (Mc 1326 par Mt 242737b = 39b par Lc 172426 Mt 1023 Lc 1722-30 188 2136) i mantindria la separacioacute entre el present i una futura entronitzacioacute amb lrsquouacutes de la tercera persona referit al fill de lrsquohome Amb la figura del fill de lrsquohome Jesuacutes srsquoapropia de tot allograve que pogueacutes ser motiu drsquoesperanccedila del poble jueu Es tracta drsquoun tiacutetol amb unes atribucions suficientment ambivalents per tal drsquointerpretar-lo de meacutes drsquouna manera sempre si meacutes no com a alguacute que eacutes molt a prop de deacuteu exaltat i entronitzat Basti portar a colmiddotlacioacute els drets que creu tenir Jesuacutes respecte de la Llei (sect10) la seva condicioacute de fill (sectsect8-9) el fet que no cal excloure absolutament que es veieacutes com un servent de deacuteu (sect12) etc per tal

35

drsquoadonar-se per quegrave un hom defensa que hi ha aquiacute alguacute que eacutes meacutes que un profeta (sect3) i que els tiacutetols de fill de lrsquohome de messies fill de David servent de deacuteu no fan meacutes que adjectivar tot aixograve drsquoacord amb una tradicioacute jueva de pensar de fer referegravencia de les coses sagrades amb les seves progravepies grandeses i sentits Lrsquoexperiegravencia del sagrat de Jesuacutes o especiacuteficament la de deacuteu sols sembla poder-se lliurar criacuteticament a partir drsquouna colla de circumstagravencies com la que sapunta La visioacute del fill de lrsquohome foacutera una manera jueva de parlar drsquoell mateix drsquoencoratjar els seus de representr-se el siacute sagrat de la vida subsumiria els valors jueus de la responsabilitat i de les corresponents consequumlegravencies srsquoinclou en la representacioacute escatologravegica etc Lrsquouacutes del tiacutetol jueu formaria part doncs de lrsquounivers escatologravegic i la seva utilitat rauria a (1) explicar que hi ha una sort per als justos i una altra per als bandejats formaria un element drsquoun tal decorat final (2) a donar fe del triomf final sagrat la constagravencia sagrada del siacute (cf sect4)

sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute La bona nova srsquoanuncia als pobres (πρωχοί) i es diu mdash ho afirma la primera benauranccedila mdash que soacuten feliccedilos perquegrave eacutes drsquoells el regne de deacuteu (Lc 620 Mt 53) Tenint en compte Mt 115 par (cf Lc 418) que remet a Is 611 els pobres serien els que tenen el cor destrossat els captius els desesperats els vestits de dol etc Si els afamats els assedegats els desvestits els estrangers els malalts els presos etc entrarien en aquesta categoria hi hauria molts drsquoaltres quan srsquoateacuten la manera en quegrave Jesuacutes els caracteritza o les imatges que usa car esmenta els famolencs els plorosos els malalts els treballadors atrafegats els afeixugats els uacuteltims els simples els perduts els pecadors I la primera benauranccedila indica que el regne dels cels eacutes sols dels pobres (cf tambeacute Mc 217 Mt 1125s par Lc 1021) al capdavall soacuten els nens (Mc 1014-15) i els que poden dir abbagrave com a nens (Mt 183) que hi formen part El missatge joioacutes consisteix en el convit dels pecadors a lrsquoagravepat festiu de deacuteu (Mc 217) arreu parla de perdoacute perograve es fa sobretot a traveacutes drsquoimatges especialment presents en les paragraveboles com (entre moltes) la del perdoacute dels dos deutors (Lc 741-43) la del servent que

36

no perdona (Mt 1823-35) la del fill retrobat (Lc 1511-32) etc El perdoacute tambeacute el proclama en obres menjant amb publicans i pecadors entaulament que drsquoaltra banda posseeix una significacioacute escatologravegica la celebracioacute prefigurada de lrsquoagravepat de salvacioacute del temps final Qui soacuten els justos que no ha vingut a cridar (cf Mc 217) Versemblantment els fariseus que deurien trobar incomprensible la seva actitud davant els pobres i els pecadors Si el retret als sacerdots i als doctors de la llei rau a acusar-los de fer negoci del servei de deacuteu (Mc 1115-17 par) i de conegraveixer el voler de deacuteu sense seguir-lo respectivament els fariseus es creuen la comunitat dels elegits gragravecies al compliment dels manaments i drsquoalguns deures superflus quan soacuten guies que miren la cosa petita i srsquoobliden del que eacutes important (Mt 2323s) quan els seus preceptes de puresa no els fa nets per dintre (v25s) Srsquoexposen meacutes a prendre mal que els altres perquegrave minimitzen el pecat amb la seva casuiacutestica (que tracta els pecats individualment els classifica i evita sobretot els grossos) i cagravelcul de megraverits (un megraverit fa de contrapegraves drsquoun pecat) ben al contrari Jesuacutes supera prou la casuiacutestica (Mt 52228 Mc 715) els petits pecats tambeacute porten a la mort al judici de deacuteu Sols no es perdona el rebuig del perdoacute (Mc 328s) i davant de deacuteu no hi ha cap megraverit (Lc1710) Els pecadors soacuten meacutes a prop de deacuteu que els pietosos perquegrave aquests estan massa segurs drsquoells mateixos (Lc 189-14) estan cecs a les coses de deacuteu el fill progravedig lrsquoaduacuteltera el publicagrave etc no soacuten tant objecte de retret com el pietoacutes Per al fariseu val tambeacute que de fet no fa el que diu fer (Mt 2128-31) no acull la crida de deacuteu (Lc 1416-24 par Mt 221-10) srsquoenfronta als seus enviats (Mc 121-9) no estima el seu germagrave (Lc 1525-32) etc Les paragraveboles (lrsquoadministrador infidel Lc 161-13 les deu noies Mt 251-12 el vestit de noces Mt 2211-13) i els advertiments (Mt 525s par) ho deixen clar cal la conversioacute ja Quegrave eacutes la μετάνοια Ho diuen tambeacute les paragraveboles per exemple la del fill retrobat (Lc 1511-38) la del fariseu i el publicagrave (Lc 189-14) admetre la progravepia falta i penedir-sersquon Tambeacute no tornar-hi Tanmateix el nucli de la μετάνοια no eacutes aquest sinoacute ndash com diu Mt 183 (par Mc 1015 par Lc 1817) ndash el seguumlent laquoameacuten us dic que si no us feu de nou com nens no abastareu el regne de deacuteuraquo el jueu del temps de Jesuacutes no tenia els

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

7

meacutes aviat confirmaria que no hi ha una moral daquest tipus un codi fet dels comportaments i que lrsquouacutenica mesura de Jesuacutes eacutes aquella que es deixa confirmar plenament eacutes a dir la mesura de lrsquoamor Hi hauria un altre aspecte digne de ser comentat car despullat de totes les vestidures histograveriques de tots els afegits circumstancials allograve cabdal que permetrien els fets i les paraules de Jesuacutes sembla quelcom molt elemental i senzill lexperiegravencia de deacuteu Perograve si es despulleacutes lrsquohinduisme lrsquoislamisme i el judaisme de tot lrsquoembocall que els fa locals es podria conjecturar que lrsquoafer meacutes rellevant que shi trobaria present foacutera lexperiegravencia de deacuteu Aixograve voldria dir que tots els homes que assumeixen lrsquoexperiegravencia del sagrat ho fan drsquouna manera comparable i que allograve que separaria els homes foacutera meacutes aviat el que no fa sagrada una vivegravencia En general shauria de dir el seguumlent lhome que estima incondicionalment la vida faria tot el que podrien ensenyar totes les altres formes de celebrar el sagrat

8

I

JESUacuteS I LA HISTOgraveRIA

Lrsquohome que deuria neacuteixer fa meacutes de dos mil anys a Israel i que

fou el motiu de la fundacioacute de les antigues comunitats de creients de la redaccioacute dels escrits neotestamentaris de tots els referents cristians escampats arreu de la Terra minus aquest home que un hom no ha conegut amb carn i ossos pot considerar-se sembla alguacute que formagrave part de la histograveria humana

sect1 La mirada enrera que lliura la historicitat Per tant el que sersquon pot saber de la vida de Jesuacutes sigui quin sigui el seu valor histograveric eacutes un contingut drsquouna realitat passada per aixograve val la pena de discutir primerament la consistegravencia ontologravegica del que eacutes histograveric 1 La histograveria descriu i explica en primer lloc els esdeveniments passats que han tingut com a protagonistes els eacutessers humans els seus escrits les seves organitzacions els seus mitjans tecnologravegics i les resultants tecnologravegiques (construccioacute treball del camp induacutestria etc) el seu art i la seva concepcioacute del moacuten La circumstagravencia de llegir els textos antics com a testimonis drsquouna activitat humana oberta intencional lrsquoadmissioacute en les restes del passat de lrsquoobra volguda aixiacute (i no aixagrave) drsquoantics individus el fet de pensar en les realitats socials anteriors com un hom pensa en la seva tenint de comparacioacute la seva sersquon surti o no la tingui en continuiumltat amb la que medita o no etc minus un tal anar fent amb intencioacute en un medi social fa que hi hagi histograveria quan un hom es capfica en la comprensioacute dels esdeveniments del passat referents als homes a les seves organitzacions a les transformacions del paisatge que han causat a les seves gestes i aventures als afers de cada dia a les arts que conreaven etc Un tal saber se solapa amb la clara consciegravencia de la progravepia histograveria i de la progravepia generacioacute en lrsquoaccepcioacute de la memograveria

9

individual drsquohaver crescut en una famiacutelia en un medi social drsquohaver-se mogut en unes institucions acadegravemiques sanitagraveries etc drsquohaver apregraves la llengua de casa la religioacute els costums etc i tot allograve que srsquoexplica per haver-ho apregraves dels altres Aquesta historicitat de lrsquoindividu srsquooferereix com un tret que li eacutes peculiar pel fet que una qualsevol actuacioacute srsquoefectua en una orientacioacute hi ha un projecte obert etc i justament teacute un perquegrave en el que ha apregraves dels altres foacutera inexplicable sense lrsquoaportacioacute dels altres homes sense el que li han transmegraves sense allograve que representen les tradicions socials i que srsquoexposa a la modificacioacute o no a la renovacioacute o a lrsquoesllanguiment al manteniment o a la desaparicioacute durant el seu present i ja sigui com a iniciativa seva drsquoaltres homes de la seva generacioacute o drsquoaltres homes de generacions passades La historicitat apareixeria doncs a partir de la remissioacute a un passat del mateix individu i dels grups humans eacutes a dir que la histograveria com a comprensioacute (bona o dolenta esquemagravetica o amb voluntat drsquoanar meacutes enllagrave drsquoun cert esforccedil etc) no seria en aquesta accepcioacute un saber que no remeteacutes al passat En aquesta accepcioacute els individus davui no serien histograverics perquegrave no formen part de les explicacions sinoacute que serien histograverics en la que tenen histograveria que expliquen el que fan per remissions Perograve no hi hauria historicitat en la consciegravencia en lrsquoaccepcioacute que el que es fa val tal qual el present no seria nomeacutes el lloc drsquoarribada de cap generacioacute sinoacute que foacutera el present el que remetria a aixograve o a allograve i per tant hi hauria una explicacioacute histograverica de la progravepia activitat Per conseguumlent un qualsevol accent en la historicitat de lrsquoactuacioacute drsquoara es derivaria de lrsquoexplicacioacute que sen fa de les remissions al passat perograve no pas per cap altre motiu Una cosa semblant valdria per als objectes fets per lrsquoactivitat de lrsquohome serien histograverics en lrsquoaccepcioacute que tenen histograveria nrsquohi ha una explicacioacute perograve no en lrsquoaccepcioacute que la seva presegravencia fos una remissioacute quan no ho eacutes 2 Es diu tambeacute que la generacioacute actual o un individu pot assumir responsabilitats histograveriques en el sentit per exemple que les generacions futures els jutjaran Un hom fa histograveria (hi ha historicitat) perquegrave srsquoocupa intencionalment o llegeix intencionalment el moment

10

social hi ha un projecte constantment problemagravetic en algun punt i explica des drsquoaquiacute allograve que apareix meacutes endavant en un futur qualsevol drsquoun individu o drsquoun grup humagrave En aquest cas lrsquoara el present fa drsquoexplicacioacute drsquoun demagrave meacutes o menys prefigurat Sens dubte eacutes una resultant per generalitzacioacute de la histograveria i de la historicitat en lrsquoaccepcioacute anterior pel simple motiu que el futur no sols no hi eacutes sinoacute que tampoc mai no ha estat ni se sap ben beacute si seragrave aixiacute o aixagrave si els comportaments drsquoara serviran de fet per a explicar el que ocorreragrave simplement es generalitza se suposa que seragrave aixiacute en algun grau qualsevol de certesa Aquesta nova histograveria i historicitat foacutera doncs meacutes un llampec fugaccedil per a prendre consciegravencia de la rellevagravencia de la responsabilitat individual o colmiddotlectiva o una afiguracioacute possible pel fet que es domina les consciegravencies de futur que una forma assenyalada drsquoatendre algun element constitutiu de lrsquoocupacioacute Fet i fet no es fa histograveria del passat quan un hom srsquoocupa drsquoaixograve o drsquoallograve i no fa un estudi histograveric Tota histograveria sempre eacutes una especiacutefica ocupacioacute progravepiament dirigida cap al passat i emfagraveticament projectada cap al futur Tanmateix el passat eacutes capaccedil drsquoexplicar lrsquoara Perograve lrsquoocupacioacute drsquoara no permet superar que eacutes risc que es va projectant i desenvolupant tenint com a ressorts els plexes intencionals que orienten sense que hi hagi meacutes garanties sense que cap dels afers futurs que un hom pugui imaginar no tingui de fet cap meacutes eficagravecia en el desenvolupament de lrsquoactivitat que la de servir de finalitat la drsquoorientar per tant sense gaudir del privilegi de ser explicat progravepiament per lrsquoocupacioacute drsquoara exemplificant doncs que la historicitat del present eacutes aquiacute un excurs un sobreafegit que depegraven de quelcom fantasioacutes en la mesura que encara no existeixen ni encara mai no han existit les activitats humanes que explica

sect2 Del Jesuacutes histograveric al Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat

Aquestes reflexions porten a considerar que la histograveria gaudeix drsquouna rellevagravencia ontologravegica relativa la histograveria no eacutes essencial per a lrsquohome ara i aquiacute tot i admetre el que deu als altres homes del passat

11

perograve aixograve no li lliura meacutes consistegravencia La histograveria eacutes forccedilosament recreacioacute a partir del que eacutes palpable i manifest i no pot superar aquest estat de coses1 Aixograve sembla indicar que no es pot pas exagerar la importagravencia histograverica de la figura de Jesuacutes no es pot posar de relleu amb egravemfasi el que feacuteu o el que deixagrave de fer perquegrave tot aixograve ja no hi eacutes i no es pot pas pretendre que sols val de Jesuacutes allograve que el Jesuacutes histograveric ensenyagrave talment com si els homes davui fossin uns imitadors Car no hi ha dubte que aquesta actitud eacutes possible perograve shauria de tenir ben apregraves que la consistegravencia real es troba en el present que hom no hauria drsquoimitar res ni ninguacute sinoacute des del convenciment viu que srsquoho val El que fa bo un consell no eacutes el consell mateix o el qui ho diu sinoacute la circumstagravencia que sigui bo i ho eacutes quan alguacute lrsquohi troba ara i aquiacute Fet i fet aquesta situacioacute no diferiria massa de la de tots els escriptors del Nou Testament i en conjunt dels primers segles del cristianisme Agravedhuc admetent que shi poguessin trobar indicacions a propogravesit del Jesuacutes de la histograveria ni els seus escrits srsquohi circumscriurien ni la seva experiegravencia de Jesuacutes no srsquohi reduiacute de fet no costa drsquoadmetre que sembla molt difiacutecil de reconstruir la vida de Jesuacutes a partir del que diuen els escrits neotestamentaris quan sendevina que en cap cas no srsquohi volgueacute destacar un criteri histograveric objectiu quelcom que deu aparegraveixer en el segle XVIII sinoacute que els evangelis soacuten tambeacute relats amb una finalitat un context i unes motivacions perograve en qualsevol cas per a tots seria vagravelid que lrsquoadhesioacute a la figura de Jesuacutes no ho seria simplement pel fet drsquohaver sentit a parlar drsquoun home meacutes o agravedhuc drsquohaver-lo conegut com un home meacutes sinoacute per lrsquoexperiegravencia del sagrat que sendevina a traveacutes de les noves de Jesuacutes Per aixograve els escriptors cristians neotestamentaris o no viuen en Jesuacutes una

1 Val la pena de recordar a propogravesit del caragravecter de la histograveria la descripcioacute positiva de la tasca de lhistoriador continguda en larticle dIsaiah Berlin The concept of scientific history a Concepts and categories Philosophical essays Londres Hogarth Press 1978 Nova York Vinking 1979 Nhi ha una traduccioacute catalana (El concepte dhistograveria cientiacutefica) de Laia Font i Dolors Udina a El veritable estudi de la humanitat Barcelona Empuacuteries 2009 recull darticles del professor aparegut amb el tiacutetol de The proper study of mankind

12

experiegravencia de fe (eacutes a dir que duu a la fe) aquella per la qual la presegravencia de Jesuacutes esdeveacute una experiegravencia del sagrat Tot i aixograve la presegravencia fiacutesica de Jesuacutes se circumscrigueacute als temps histograverics altrament hi hauria una mera meacutes o menys encertada recreacioacute del passat si un hom es referiacutes als cristians dels primers temps Senteacuten doncs que fossin llavors meacutes importants les seves vivegravencies de Jesuacutes que no pas el seguiment de les passes histograveriques de Jesuacutes que fos molt meacutes important llur manera de viure que no pas el record del passat que sols podia tenir utilitat per a la seva edificacioacute El Jesuacutes histograveric es podria suggerir com una explicitacioacute emfagravetica i radical de llur pensament moriacute i ja no hi eacutes entre nosaltres ara hi ha el Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat Jesuacutes eacutes viu vol dir aquiacute que la minsa realitat que hi ha en un record (que segur que srsquoanagrave transformant i recreant amb el pas dels anys) eacutes una ocasioacute privilegiada de fet per a lrsquoexperiegravencia (present) del sagrat El record de Jesuacutes passagrave a ser important perquegrave hi ha aquesta experiegravencia perquegrave en el record srsquohi doacutena una tal experiegravencia per tant quelcom de la magravexima rellevagravencia perquegrave no eacutes record sinoacute la vida mateixa La veneracioacute del temps drsquoabans passa a vivegravencia aureolar ara i aquiacute el Jesuacutes histograveric passa a ser lrsquoexcusa per a una vivegravencia exaltada la figura del Jesuacutes histograveric esdeveacute meacutes i meacutes desdibuixada en profit drsquouna confirmacioacute particularment significativa Jesuacutes eacutes viu vol dir aquiacute un hom es confirma a ser un individu que teacute la consciegravenca del sagrat com una instagravencia curulla de positivita de siacute No eacutes estrany que els escrits neotestamentaris plasmessin aquesta conviccioacute que Jesuacutes eacutes viu en narracions meacutes o menys fabuloses de la presegravencia de Jesuacutes despreacutes de mort al voltant dels seus seguidors fins a lrsquoascensioacute perquegrave aquiacute no eacutes rellevant ja la historicitat drsquounes tals histograveries sinoacute la forccedila drsquoaquella nova experiegravencia de Jesuacutes quan fet i fet els escrits del Nou Testament no foren pensats com a relats drsquouna estricta fidelitat histograverica

sect3 Del Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat al Jesuacutes histograveric

La necessitat de no perdre tampoc lrsquoaltre vessant que va de lrsquoexperiegravencia del sagrat en Jesuacutes cap al Jesuacutes histograveric que se suposa en

13

una qualsevol comunicacioacute de la nova de Jesuacutes sigui un escrit neotestamentari o no un enunciat oral o no proveacute certament de la mateixa condicioacute drsquohomes que tenen unes expectatives intelmiddotlectuals i unes inquietuds especiacutefiques La investigacioacute de les fonts (jueves o romanes) que poden corroborar lrsquoexistegravencia de Jesuacutes la localitzacioacute dels llocs on trancorregueren els fets lrsquoespecial cura del temps i de les referegravencies a esdeveniments prohoms etc histograverics per exemple semblen correspondre perfectament a una certa tafaneria que doacutena suport als oriacutegens del cristianisme i que defensa lrsquoexistegravencia de Jesuacutes com un home meacutes en un temps i en un espai Eacutes cert que la recerca neotestamentagraveria obeeix a les condicions socials de molts dels seus estudiosos la mirada criacutetica a tot el que fa referegravencia al missatge cristiagrave no eacutes res meacutes que un perllongament del criticisme en no importa quina direccioacute per aixograve comporta que hi hagi motivacions diferents en un qualsevol tema i complica aixiacute mateix els estudis en tant que soacuten una funcioacute no sols dels individus drsquouna generacioacute amb les seves respectives situacions socials sinoacute tambeacute dels individus de les successives generacions amb les seves circumstancies especiacutefiques Sembla sensat doncs de revisar un qualsevol supogravesit que es trobi en els evangelis no pas per a rebutjar-hi el possible missatge dels narradors sinoacute per a llevar-hi que es tracti drsquouna descripcioacute de com van anar les coses tal qual Un hom apregraven a diferenciar en aquells escrits els plurals nivells que els documents contenen passant per la criacutetica textual i literagraveria per la criacutetica de la forma i del gegravenere i per lrsquoestudi de les condicions de la transmissioacute histograverica de les colmiddotleccions narratives que integren els evangelis Tot aixograve no permetragrave eacutes cert una reconstruccioacute biogragravefica de la vida de Jesuacutes quan els escrits evangegravelics no ho han pretegraves mai Tampoc no es podragrave sembla distingir diagravefanament el que seria propi de la vida de Jesuacutes i allograve que la tradicioacute anagrave afegint reelaborant reordenant reinterpretant Tanmateix a lestudioacutes se li obre la possibilitat drsquoapropar-se potser a algun tema preferent del Jesuacutes histograveric a alguna explicacioacute per a la seva mort tal vegada semblaria que seacutes a prop drsquoalgun mot seu agravedhuc satreviragrave a esbossar el projecte

14

que anunciava Jesuacutes etc Les plurals facetes no llevaran mai incerteses i dubtes perograve seran lrsquoassaig drsquohistoriar la vida de Jesuacutes No caldragrave que un hom llevi la fantasia i la llegenda que els evangelis contenen perograve ho comprendragrave a la llum de la manera de pensar dels antics del valor que hi conferien a les narracions de la llibertat de recrear i de fer lluir el missatge en profit de la comunicacioacute en poques paraules de la disposicioacute dels continguts de la tradicioacute en pro de la cura de Jesuacutes sense escruacutepols historicistes quan ninguacute no els practicava quan meacutes aviat sersquols desconeixia Al costat drsquoaixograve la gegravenesi dels evangelis corrobora a la seva manera a no prendrersquols al peu de la lletra a avaluar-los com a escrits fets per homes amb unes intencions motivacions i condicions amb mil circumstagravencies passions i degraveries amb tot allograve que fa un escrit doncs aixograve humagrave sense que sigui necessari que els seus autors sovint colmiddotlectius hagin participat de les experiegravencies i obsessions dubtes o inquietuds de lhome davui Els escrits del nou testament no soacuten un lloc per a resoldre els problemes actuals no soacuten un receptari no lleven la necessitat de responsabilitzar-se un hom de cadascun dels afers del que ha de fer i de pensar de les seves avaluacions del coneixement de la natura de la resolucioacute de la relacioacute amb els altres etc soacuten testimonis i no adoctrinament palesen autors que proven drsquoexpressar unes narracions que suposen la seva experiegravencia sagrada en Jesuacutes histograveries que no han de commoure necessagraveriament malgrat que nrsquohi ha de prou bones Drsquoaquiacute que lrsquoexclusioacute dels apogravecrifs no hauria de tenir una rellevagravencia cabdal mentre hi hagi testimoniatge En drsquoaltres paraules no sha de seguir o no seguir el que es diu als evangelis perquegrave hi sigui escrit sinoacute que sha de sospesar com han de fer tots els homes el que eacutes bo correcte generoacutes etc segons el que cadascuacute hagi rebut i aixograve eacutes el que sha de veure en els escrits neotestamentaris Si es vol aixiacute lrsquoestudi dels diferents nivells de redaccioacute dels evangelis la comprensioacute de les llegendes que contenen de les fabulacions agravedhuc de lrsquoexpressioacute miacutetica (1) permeten una historitzacioacute de la gegravenesi del propi text meacutes o menys probable potser que arriba a indicar agravedhuc el que deuria ser del propi Jesuacutes histograveric per tant mantenen els estudiosos com a eacutessers humans que pensen en termes

15

estrictamenmt naturals i histograverics els textos que tenim la seva gegravenesi i la possibilitat drsquoindicar versemblantment quelcom de la figura de Jesuacutes (2) deixen la porta oberta a un esperit criacutetic davant drsquouna manera drsquoexpressar lrsquoexperiegravencia del sagrat en Jesuacutes permeten lliurar una explicacioacute historicocultural des drsquouna cultura individual i social drsquoara Per tot plegat (3) exemplifiquen la necessitat drsquoassumir la progravepia responsabilitat el propi esperit criacutetic a ser fidel a un mateix a les seves exigegravencies intelmiddotlectuals a les seves necessitats humanes iquestCaldragrave dir que no soacuten escrits inspirats Qualsevol home eacutes capaccedil de cantar drsquoescriure de ballar i de parlar inspirat tenir-ho tot plegat com una expressioacute de la vida drsquouna intencioacute sacra Per tant caldragrave defensar meacutes aviat que estan inspirats (com ho estan molts drsquoaltres al marge de la tradicioacute cristiana) que reflecteixen els avatars drsquoalgunes primeres comunitats cristianes que versemblantment soacuten els reculls meacutes antics i meacutes immediats dels fets que desencadenaren lrsquoajusticiament de Jesuacutes que permeten un missatge coherent etc eacutes a dir tot allograve pel que foren esmentats com a textos canogravenics i que encara avui sels hi manteacute amb tot lrsquoestudi que ja hi ha hagut i despreacutes de dos milmiddotlennis de prova Perograve sols soacuten escrits inspirats com ho pot ser un qualsevol altre escrit malgrat que el seu autor no hagi gaudit del contacte directe amb Jesuacutes o que no hagi format part de les primeres comunitats etc circumstagravencies certament cabdals per a la gegravenesi del cristianisme De tot aixograve es despregraven la irrellevagravencia drsquoexcloure o no dels canogravenics un especiacutefic text antic amb uns caragravecters comparables en algun aspecte o en un altre als ja admesos car en qualsevol cas es tractaria meacutes aviat drsquouna discussioacute entre grups humans amb les seves raons per a deixar fora un llibre o no i no pas drsquoun afer que afecteacutes lrsquoexemplaritat del conjunt dels escrits admesos

16

II

APUNTS DHISTOgraveRIA DE JESUacuteS

Cal provar alguna aproximacioacute al Jesuacutes de la histograveria la rellevagravencia dels fets i dels mots de Jesuacutes semblen motivar especialment una avaluacioacute de la seva eficagravecia Sense que calgui fer renuacutencia en un altre lloc de lestudi dels punts de vista dels escriptors neotestamentaris i daltres el filogravesof es lliura ara al repte de resseguir el propi Jesuacutes i a veure quegrave eacutes capaccedil de dir-ne agravedhuc en el cas que shi propiciiuml lexperiegravencia del sagrat sect1 Les narracions del baptisme Per on cal comenccedilar alguna consideracioacute del Jesuacutes de la histograveria Si meacutes no la historicitat del bateig de Jesuacutes sembla prou fundada els quatre evangelis i els Actes dels Apostols (122) conten que Jesuacutes anagrave a batejar-se (segons lrsquoEvangeli dels Natzarens amb la seva mare i germans) la versemblanccedila del fet rau que Jesuacutes es colmiddotloca per sota de Joan Baptista i es deixa batejar (Mt 314s) i la mateixa estranyesa que provoca la necessitat drsquoun tal bateig de penitegravencia Lrsquoun i lrsquoaltre fet farien veure que hi ha quelcom les fonts de la qual cosa es retrotreurien a la comunitat primitiva Jo 322-43 conta que despreacutes de tot aixograve Jesuacutes i els seus deixebles batejaven al Jordagrave prop drsquoon era Joan Baptista La notiacutecia eacutes prou versemblant pels detalls que inclou explicaria que la comunitat postpasqual bategeacutes2 mentre el silenci dels sinograveptics respondria a la necessitat drsquoesvair qualsevol comparacioacute entre Joan i Jesuacutes Aquest uacuteltim hauria manifestat que Joan inaugura el temps de la salvacioacute (cf Mt 1112s par Lc 1616) eacutes un profeta i meacutes que un profeta (Mt 119) el meacutes gran de tots els homes (Mt 1111 par Lc 728) Eacutes versemblant el que diu Jo 135-39 que aplegueacutes els primers deixebles de lrsquoentorn dels de Joan Els dos prediquen per a tothom fan 2 Lrsquoapogravestol Pau ja doacutena testimoni del baptisme cristiagrave (cf 1Co 1213 Rm 63)

17

propi del seu grup una oracioacute (Lc 111-4) criden a la conversioacute (Mt 38 par Lc 131-9) sense prerrogativa per a Israel (Mt 37 par 1241s par) que pot perdre la preferegravencia (Mt 39 par 811s) Els dos doncs rebutgen lrsquoautojustificacioacute (Mt 37-10 par Mt 23 par) i acullen pecadors notoris (Lc 312 Mc 216) Joan no srsquoestagrave del tracte amb publicans guagraverdies i dones puacutebliques (Lc 312-14 729 Mt 2132) tots exclosos de la sinagoga del cercle dels fariseus i de Qumram Amb tot laquoels meacutes petits al regne de deacuteu soacuten meacutes grans que ellraquo (Mt 1111b par Lc 728) Joan encara pertany al temps de lrsquoespera al domini de la Llei Jesuacutes enuncia la bona nova la irrupcioacute de la basileia El propi bateig de Jesuacutes es transmet drsquoacord amb cinc fonts la de Mc 19-11 de la qual depegraven Mt 313-17 la de Lc 321s que hi teacute punts de contacte la de Jo 132-34 que ho descriu com quelcom del Baptista la de la versioacute de lrsquoEvangeli dels Natzarens i la del Testament dels Dotze Patriarques esmentat en dos llocs Fou un bateig per immersioacute com ho prova el verb passiu grec de Mc 19 par Mt 316 Lc 321 (ens remetria a un verb actiu intransitiu arameu amb aquest significat) i colmiddotlectiu (com ho insinua Lc 321) Totes les fonts parlen drsquouna devallada de lrsquoesperit de deacuteu damunt seu mentre difereixen en les reelaboracions que els cels srsquoobrin foacutera una representacioacute intuiumltiva del que es vol dir la imatge de la coloma seria una simple comparacioacute en Marc (Mc 110 par ) per a ser despreacutes una materialitzacioacute de la imatge de lrsquoesperit (pe Lc 322) La participacioacute de lrsquoesperit teacute sempre en el judaisme antic el sentit de rebre un encagraverrec profegravetic Els detalls que envolten la proclamacioacute tambeacute soacuten diferents entre unes fonts i les altres Als sinograveptics les paraules surten drsquouna veu del cel a lrsquoEvangeli dels Natzarens de lrsquoesperit al de Joan dels llavis del Baptista A Marc Lluc i a lrsquoEvangeli dels Natzarens es dirigeixen a Jesuacutes Mateu les adreccedila al Baptista lrsquoevangeli de Joan ho fa saber a tots La versioacute dels sinograveptics de la proclamacioacute eacutes una cita de Ps 27 (laquoets el meu fill avui trsquohe engendratraquo) i Is 421 (laquoaquiacute teniu el meu servent que tant estimo el meu escollit en qui em complac

18

iacutentimamentraquo) Si la variant de lrsquoevangeli de Joan bona eacutes la que el Baptista el fa testimoni que laquoaquest eacutes lrsquoescollit de deacuteuraquo (Jo 134) llavors la versioacute de Joan se circumscriuria a lrsquoesment drsquoIs 421 Tampoc no cal descartar que el text dels sinograveptics nhagi refet un doriginari que sols contindria Is 421 (que el desdibuixaria amb una referegravencia cristologravegica) Mentre lrsquoantic judaisme esmentava el primer vers quan volia fer present tot el text Is 421 continua laquohe posat sobre ell el meu esperitraquo La proclamacioacute atribuiria a Jesuacutes el que es diu a Is 421 que deacuteu posa el seu esperit sobre el seu servent srsquoallunyaria de la representacioacute drsquoun messies-rei i de la seva entronitzacioacute (salm 2) i presentaria Jesuacutes com el servent de deacuteu Per tant lrsquouacutes de lrsquoexpressioacute miacutetica no impedeix drsquoadvertir en el bateig de Jesuacutes la lectura que en fa la comunitat primitiva iquestHi assumiacute la seva vocacioacute drsquoanunciar el temps de la salvacioacute La temptacioacute de Jesuacutes per Satanagraves despreacutes del baptisme (Mc 112s Mt 41-11 par Lc 41-13) podria plasmar aquesta mirada cap a Jesuacutes a partir drsquoIs 421 Eacutes meacutes si fos permegraves dentendre-la a partir de Mc 833 es podria pressuposar que la visioacute critiana no sols tindria en ment Is 421 sinoacute tambeacute Is 5213-5312 no hauria insistit tant en el rebuig de Jesuacutes drsquouna qualsevol ambicioacute poliacutetica com en lrsquoacceptacioacute de la seva missioacute Cal admetre que la traduccioacute de πειρασmicroός (Lc 413) i del verb πειράζειν (Mc 113 Mt 413 Lc 42) com a laquotemptacioacuteraquo no eacutes correcta (sols una vegada de les vint-i-una que surt en el Nou Testament teacute aquest sentit) no es tracta drsquoun estira-i-arronsa amb el pecat sinoacute drsquouna laquoprovaraquo laquocombatraquo que exemplifica lrsquoacceptacioacute drsquouna missioacute encomanada La narracioacute meacutes antiga eacutes sens dubte la de Marc (Mateu i Lluc usen el tiacutetol cristiagrave de ldquofill de deacuteurdquo citen pels LXX etc) laquoDespreacutes lrsquoEsperit lrsquoempeny cap al desert Al desert va passar quaranta dies temptat per Satanagraves srsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo3 Lrsquoesperit laquoempenyraquo Jesuacutes llenguatge simbogravelic biacuteblic El desert eacutes un lloc on vaga lrsquoesperit impur (Mt 1243 par ) perograve tambeacute teacute una significacioacute escatologravegica perquegrave la teacute messiagravenica (Is 403 citat a Mc 13 Mt 33 Lc 176 Jo 123) Els quaranta dies i nits representen un siacutembol comuacute que caracteritza un temps de malediccioacute i de necessitat (els del diluvi Gn 712 els drsquoIsrael al desert Ps 9510 els del dejuni de Moisegraves al Sinaiacute Ex 3428 Dt 918 els drsquoestar Israel

3 Es manteacute la traduccioacute que lliura la Biacuteblia de Montserrat

19

sota el jou dels filisteus Jt 131 els dies que va caminar Elies per a arribar a la muntanya de deacuteu lrsquoHoreb 1R 198) els que Jesuacutes va ser provat laquoSrsquoestava entre les feresraquo una representacioacute del paradiacutes Adam vivia en harmonia amb els animals salvages (Gn 219) Is 116-9 descriu la convivegravencia paciacutefica del demagrave entre animals i entre aquests i lrsquohome (Os 220 Is 6525 Ps 9113 perllonguen les imatges drsquoanimals salvatges esdevinguts no perillosos) el paradiacutes eacutes doncs restituiumlt laquoI els agravengels el servienraquo versemblantment una altra representacioacute del paradiacutes (segons el Midraš Adam vivia de lrsquoaliment dels agravengels) La primera de les tres historietes que conten Mateu i Lluc teacute sens dubte el seu origen en la de Marc i les altres dues srsquohaurien transmegraves cadascuna pel seu cantoacute La interpretacioacute particular de cadascuna no eacutes segura Jesuacutes convertit en un nou Moisegraves amb el paralmiddotlelisme pamannagrave lrsquoaparicioacute drsquoun home poderoacutes la meravella que legitima la seva missioacute En qualsevol cas un home especialment assenyalat un liacuteder en particular relacionat amb el poder Lrsquoorigen potser cal rastrejar-lo en circumstagravencies histograveriques prepasquals Si meacutes no un dels seus deixebles era zelota (Lc 615 par Mc 318 Mt 104) renya els zebedeus quan volen castigar els desagraiumlts (Lc 951-56) i lrsquoombra drsquouna temptacioacute poliacutetica lrsquoacompanya sempre (cf Mc 832 par 119s par 1213-17 par Jo 615 etc) Li demanen signes legitimadors (Mc 811 par Mt 1238s par Lc 1116 238 Mc 1529-32 par) Pilat fa clavar a la creu com a escarni i advertiment laquoel rei dels jueusraquo etc

sect2 Alguacute que eacutes meacutes que un profeta Jesuacutes sersquol veia com un carismagravetic (Mc 122 par) i com un profeta (Mc 615 par 828 par Mt 211146 Lc 716 Jo 419 614 74052 917) agravedhuc amb escepticisme era vist aixiacute pels fariseus (Lc 739 Mc 811 par) Ell mateix es posa com a profeta (Lc 1333 Mt 2331s34-36 par 37-39 par cf Mc 64 par Lc 424 Jo 444) La detencioacute i acusacioacute davant del sanedriacute degueacute ser com a fals profeta (cf el joc de cecs de Mc 1465 par Mc 2263-65) Dt 1820 (cf 136) nrsquoestableix lrsquoexecucioacute Si la possessioacute de lrsquoesperit sant era una caracteriacutestica del profeta se lrsquoatribueix expliacutecitament en un dels mots-ameacuten de Marc (Mc 328s) Expulsa els dimonis per lrsquoesperit de deacuteu (Mt 1828 par Lc 1120) Segons Lc 418-21 (cf Mt 53 par Lc 620 Mt 115 par Lc

20

722) srsquoadjudica la profecia de lrsquoesperit de deacuteu drsquoIs 61 Fa participants als deixebles drsquoaquest esperit els lliura poders contra els esperits impurs (Mc 67 cf Mt 108) lrsquoesperit sant els faragrave costat quan els acusin (Mc 1311) lograveguions com Lc 623-26 par Mt 512 arrengleren els deixebles amb els profetes Que els esments sobre lrsquoesperit sant no siguin molts es deu al fet que no eacutes un teograveleg i li plau meacutes parlar en imatges Per exemple quan diu que eacutes pel dit de deacuteu que expulsa dimonis (Lc 1120) imatge de lrsquoesperit de deacuteu (cf Mt 1228) o quan el lograveguion Jo 737 (cf v39) parla drsquoaquest esperit sota la imatge de lrsquoaigua de vida Tambeacute palesen el seu capteniment profegravetic el llenguatge-ameacuten lrsquouacutes de paralmiddotlelismes els ritmes la preferegravencia per la paronomagravesia etc Tot aixograve ha de ser estimat en conjunt material que es refereix als oriacutegens la comunitat primitiva evitava el tiacutetol de profeta per a Jesuacutes tampoc no nrsquoeacutes cap model la pneumagravetica que srsquohi descabdella (no hi ha en Jesuacutes glossolagravelia) a meacutes a meacutes la concessioacute drsquoesperit sant als deixebles es troba en contradiccioacute amb la concepcioacute posterior que atribueix la devallada de lrsquoesperit per Pentacosta Drsquoaquiacute les dificultats a lrsquohora de compaginar un fet i lrsquoaltre Jo 739a palesa que Jo 738 es refereix a lrsquooferiment de lrsquoesperit de deacuteu mentre que 739b contradiu la crida i la correcta interpretacioacute Fet i fet sembla que el pensament dominant dels jueus contemporanis era que lrsquoesperit de deacuteu srsquohavia extingit amb els darrers profetes (hi ha tanmateix excepcions per exemple els membres de la comunitat de Qumran sersquon senten partiacutecips) Pel cap baix el Nou Testament ho pressuposaria Mc 18 par a propogravesit del baptisme de Joan (cf Ac 192) Ac 217 que cita Joel i drsquoaltres llocs (Rm 823 2 Cor 122 55 Jo 739) a propogravesit de la primitiva comunitat Ara Jesuacutes veu Joan Baptista meacutes que un profeta (Mt 119 par Lc 726) ell mateix eacutes meacutes que Jonagraves (Mt 1241 par Lc 1133) o el Baptista (Mt 1111 par Lc 728) i es teacute per alguacute que completa la Llei i el Profetes (Mt 517 Mt 521-48 Mc 105 par) Aquest laquocompletarraquo (πληρῶσαι) vol dir que srsquoabasta ja la mesura plena que ja eacutes

21

escatologravegica el lograveguion Mt 517 estableix Jesuacutes amb el dret de ser lrsquoenviat escatologravegic4 Jesuacutes viu en lrsquoAntic Testament i totes les seves paraules i obres no srsquoentenen fora drsquoaquest marc Criat en una famiacutelia pietosa (Lc 241 cf Lc 416) serva les oracions dels jueus complidors les tres hores drsquooracioacute (el Šemalsquo al matiacute i a la tarda possiblement la Tephilla cap a les 15 hores) i les benediccions drsquoabans i de despreacutes dels agravepats Va cada dissabte des de petit a la sinagoga Certament resa tambeacute fora de les hores establertes per la pragravectica pietosa social (Mc 135 1432ss par) i ho fa en la seva llengua materna (lrsquouacutes drsquorsquoabba lrsquoensenyament del parenostre cf Mc 1534 etc) El mateix laquosantifiqueu el vostre nom vingui el vostre regneraquo del parenostre es manlleva del Quaddiš (oracioacute aramea que cloiumla la cerimogravenia lituacutergica a la sinagoga) Vol el temple sense mercaders (Mc 1115-18) tractat amb reveregravencia (Mt 2316-22) lliura condicions per a fer lrsquoofrena ritual (Mt 523) fa matar el xai de Pasqua mana seguir el ritual als leprosos (Mt 144) Certament el manament de lrsquoamor supera totes les ofrenes (Mc 1234) o hi hauragrave el nou temple del temps de la salvacioacute (Mc 1438 par) Li agrada especialment el profeta Isaiumles en particular les parts del Deutero-Isaiumles del servent de deacuteu aixiacute mateix li plauen els textos apocaliacuteptics que hi ha en Daniel Cita desenes de salms molts textos del Pentateuc i tambeacute paraules dels altres profetes

Cal dir que Jesuacutes radicalitza la Toragrave per exemple quan es teacute present la prohibicioacute de matar i del divorci recollida ja a Ex 2013s i que accentua a Mt 521s27s La critica en la forma drsquoomissioacute Mt 115s par deixa de banda la venjanccedila contra els pagans que si meacutes no es troba relligada a Is 355s 2918s 611 com ho proven Is 354 2920 612 Lc 416-30 cita (v18s) Is 611s I es deixa laquoi un dia de venjanccedila per al nostre deacuteuraquo La bandeja la Toragrave quan es contraposa a la permissioacute mosaica del divorci (Dt 241) quan prohibeix el jurament (Mt 533-37) i la llei del talioacute (538-42) Jesuacutes ho acabem de veure es creu amb el dret de completar la Llei (Mt 517)

Siacute que srsquooposa radicalment a la Llei oral (Halakagrave) Especialment a la del dissabte Mc 227 diu laquoel dissabte ha estat fet per a lrsquohome i no pas lrsquohome per al dissabteraquo (cf Mc 225s 34 par Mt 125 Jo 722) Lrsquoexcepcioacute en el moacuten jueu era quan hi hagueacutes perill de mort (cf 1M 232ss) malgrat que lrsquouacutes permetria altres coses ordinagraveries (cf Mt 1211 par Lc 145) perograve els deixebles cullen espigues (Mc 223 par) i el mestre guareix (Mc 31-6 par 4 v18 en canvi diu que els esdeveniments anunciats en les escriptures han drsquoacomplir-se tots

22

Lc 1310-17 141-6 cf Jo 59 914) sense haver-hi cap perill Tampoc no fa cas de les prescripcions farisees de neteja de les mans abans dels agravepats (Mc 71-8 el v15 faria referegravencia al que es diu pecaminosament)5 Lrsquoactitud davant la Toragrave la proclamacioacute del final del culte el rebuig de la Halakagrave el seu dret a anunciar la voluntat de deacuteu ndash tot plegat lrsquoacusacioacute de pseudoprofeta el duria a la mort

sect3 Una crida plena de goig laquoSrsquoha complert el temps i eacutes a prop el regne de deacuteu convertiu-vos i creieu en el missatge joioacutesraquo (Mc 115 cf Mt 423 935 Lc 443 81 i drsquoaltres) El sumari de Marc (i de Mateu i Lluc) palesa el punt central de lrsquoanunci de Jesuacutes el regne de deacuteu Dues soacuten les caracteriacutestiques de lrsquouacutes que en fan els sinograveptics del terme βασιλεία per a la caracteritizacioacute del senyoreig de deacuteu (τοῦ θεοῦ

τῶν οὐρανῶν)6 el nombre de vegades que el trobem (molt meacutes gran comparat amb drsquoaltres escrits antics i contemporanis) i la quantitat de girs nous sense paralmiddotlels en drsquoaltres autors Lrsquoexpressioacute srsquousa gairebeacute sempre en el sentit dinagravemic de lrsquoexercici drsquouna autoritat el senyoreig de deacuteu (quelcom molt oriental i molt poc occidental) la realitzacioacute de lrsquoideal de justiacutecia sobre la terra com a rei protector drsquoorfes de viacutedues de pobres de febles de desvalguts Lrsquoantic judaisme defensa el senyoreig reial de deacuteu sobre Israel (cf Dn 431) el qual el jueu reconeix diagraveriament amb el Šemalsquo ocorre que ara tot eacutes amagat i capgirat perograve el regnat de deacuteu abarcaragrave tots els pobles que no podran sinoacute sotmetre-srsquohi (cf Dn 244) El Quaddiš santifica el nom de deacuteu i prega per la irrupcioacute del seu regne

La sola referegravencia al Quaddiš del parenostre (laquovingui el vostre regneraquo) fa adonar-nos que Jesuacutes usa el concepte malkuta en sentit escatologravegic Aquest esdeveniment futur (i proper) explica que alguns no experimentin la mort (Mc 91) o la precaucioacute davant del judici final (cf Mc 943-48) Srsquoexpressa en imatges a traveacutes de lrsquoagravepat escatologravegic on trobem Jesuacutes mateix (Mc 1425) Abraham Isaac Jacob els profetes i gent drsquoarreu (Lc 1328-29) tots

5 Mt 233 (laquotot allograve que us diguin doncs fer-ho i observeu-ho perograve no obreu com ells obren perquegrave diuen i no fanraquo) hauria drsquoentendrersquos amb un to irogravenic i fer ressaltar sobretot la segona meitat 6 Lrsquoexpressioacute original faria laquoregne de deacuteuraquo laquoregne del celraquo seria el circumloqui que evita el nom de deacuteu propi drsquouna agravembit judeocristiagrave

23

laquosrsquoasseuran a la taula del regne de deacuteuraquo Ja eacutes a prop (Mc 115) Per tant Jesuacutes es refereix a Dn 244 amb un clar sentit escatologravegic i a Dn 727 (el poble dels sants de lrsquoaltiacutessim rebran el regne el senyoreig cf Lc 1232) En la mesura que el concepte malkuta eacutes un circumloqui jueu per a evitar el nom de deacuteu tot plegat vol dir que srsquoanuncia que deacuteu eacutes a prop agravedhuc que ja eacutes aquiacute Lrsquoapocaliacuteptica jueva especialment amb Joan Baptista apuntava tambeacute lrsquoadveniment de la fi Allograve progravepiament nou de Jesuacutes rau en la proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia Aquesta irrupcioacute del regne de deacuteu es prefigura en cada victograveria sobre la forccedila del mal (guariments) en lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Ja eacutes aquiacute eacutes imminent ho palesa amb paraules i amb obres

Es tracta drsquoun missatge indubtablement exhultant per a lrsquohome en la mesura que comenccedila la transformacioacute de tot Srsquoestagrave arribant a la nova plenitud el present regalima la renovacioacute de la realitat Per aixograve srsquoanuncia no sols que el temps eacutes limitat i que ja arriba el regne sinoacute sobretot com eacutes el senyoreig de deacuteu que ve i del qual hi ha ara els senyals de la seva presencia Aixograve ho mostra el lograveguion Lc 722s (par Mt 115s)7

laquoels cecs hi veuen els coixos caminen els leprosos soacuten purificats els sords hi senten els morts ressusciten els pobres reben lrsquoanunci del missatge joioacutes i sortoacutes aquell que no srsquoescandalitzaragrave de miraquo El lograveguion combina material de Is 355ss i 2918s amb Is 611s (emparentat srsquohi troba Lc 416-21 que torna a citar Is 611s) les imatges de la llum per als cecs del so per als sords dels crits drsquoalegria per als muts expressaven per a tots els pobles antics drsquoOrient els temps de la salvacioacute I la llista podria estendrersquos meacutes i meacutes soacuten sols

7 Tal com estagrave situat seria la prova davant dels deixebles de Joan que Jesuacutes eacutes lrsquoesperat Perograve no seria pas el seu sentit original les referegravencies a Isaiumles no ho permetrien estimar aixiacute

24

exemples per a palesar que es venccedil el dolor la por el patiment El regne que es prefigura aquiacute per a aquell que en fa cas del que diu i fa Jesuacutes del qual lrsquoarribada ja eacutes imminent representa el capgirament de les relacions drsquoexclusioacute la restauracioacute de la comunitat malmesa entre deacuteu i lrsquohome8 La recerca criacutetica de les narracions miraculoses en els evangelis es fa drsquoacord amb quatre nivells (1) aquestes histograveries es redueixen considerablement quan se les estudia des del punt de mira de la criacutetica textual i literagraveria (2) Hi ha una segona reduccioacute quan se les compara amb les histograveries miraculoses rabiacuteniques i helmiddotleniacutestiques (lrsquoantic orient tenia com a normal que hi hagueacutes miracles i com a quelcom que agrada que hi sigui la primitiva esgleacutesia participava del gust pels miracles que hi havia en el seu temps) (3) Lrsquoanagravelisi histogravericoformal de les narracions miraculoses permet distingir la capa meacutes recent helmiddotleniacutestica i la palestina lrsquohelmiddotleniacutestica descriu Jesuacutes com a traumaturg la palestina posa Jesuacutes al centre (4) A traveacutes drsquouna criacutetica meacutes aguda i de la corresponent minva de material srsquoarriba a un nucli transmegraves que remunta als esdeveniments de les actuacions de Jesuacutes aquest nucli fa referegravencia al guariment de mals psicogegravenics lepra paragravelisi i ceguesa tot allograve a la qual cosa pot aplicar-se una teragravepia per alguna mena drsquoinduccioacute Basta saber la situacioacute dels malalts mentals en temps de Jesuacutes i com sersquols veia per a entendre que els evangelis en parlin com en parlava tothom Jesuacutes srsquoenfronta doncs a aquest moacuten del mal cada victograveria sobre la forccedila del mal eacutes una manifestacioacute del temps de la salvacioacute que ja irromp lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Eacutes una prolepsi de lrsquoeacuteskhatos Un exemple clau drsquoaixograve eacutes el lograveguion de Lc 1018 laquojo veia Satanagraves de sobte expulsat del cel que queia com un llamp sobre la terraraquo Eacutes lrsquoinici del final de Satanagraves (cf Ap 127-9) i lrsquoexpulsioacute de dimonis anuncia la victograveria completa sobre Satanagraves Tot aixograve ocorre ara i meacutes es presenta el paradiacutes (Lc 1019 cf Mc 113 laquosrsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo) els noms dels salvats es troben en el llibre dels vius (Lc 1020) ndash tot plegat el venciment de Satanagraves la innocegravencia de les feres salvatges lrsquoapuntament dels noms soacuten motius drsquoun canvi radical drsquoun nou Edegraven Les festes de noces (sovint siacutembol de la salvacioacute) han comenccedilat hi eacutes lrsquoespograves hi ha joia i no eacutes possible el dejuni (Mc 218s) La llum

8 Lrsquoescagravendol de Lc 723 es refereix a no rebre amb mals ulls la reconciliacioacute de deacuteu amb els marginats i els rebutjats sobre els fariseus cf II sect6

25

brilla (Mc 421 par) el fulgor de la ciutat de deacuteu resplandeix ja ara dalt de la muntanya enmig de la fosca del moacuten (Mt 514) Ha arribat lrsquohora de la sega (un siacutembol dels temps salviacutefics en les paragraveboles) els camps estan madurs (Mc 48 par Mt 937 par) demaneu que hi hagi treballadors per a la collita (Mt 938 par) Aprengueu de la figuera quan eacutes primavera rebrota (Mc 1328s) canvi doncs de mort a vida Hi ha un nou vi (Mc 222 par) el vi siacutembol del nou temps Al fill retrobat se li lliura un vestit de festa (Lc 1522) Hom es posa el vestit de noces (Mt 2211) No es cus al vestit vell un pedaccedil de roba nou (Mc 221 cf He 111s Ac 1011 par 115) la nova realitat deixa enrera els temps anteriors Es lliura als infants el pa de vida (Mc 724-30 par) siacutembol (amb lrsquoaigua de vida cf Jo 41014 737s) dels dons de paradiacutes La pau de deacuteu srsquoofereix ja ara es decideix ja ara el judici (Mt 1011-15 par Lc 105-11) ja ara es lliga i es deslliga la sort dels homes (Mt 1619 1818)9 Tambeacute les obres de Jesuacutes palesen aquest laquoja araraquo lrsquoexpulsioacute dels mercaders del temple acompleix laquoja araraquo Za 1421 (laquono hi hauragrave cap meacutes mercader al temple de Jahvegrave-Sabaot aquell diaraquo) malgrat que circumscriu la seva cura a Israel guareix pagans (Mc 724-30 par Mt 1521-28 Mt 85-13 par Lc 71-10) com a anticipacioacute indicacioacute de la basileia que irromp Els deixebles soacuten afortunats de viure aquest moment (Lc 1023s par Mt 1316s) el de lrsquoentrada del regne Ho han de proclamar tambeacute de paraula i drsquoobra (Mt 107s) En lrsquoantic judaisme i en el contemporani als evangelis mai no srsquohavia proclamat la irrupcioacute del regne de deacuteu mentre que la primitiva comunitat cristiana proclamaragrave meacutes aviat la mort i la resurreccioacute del mestre

9 Lrsquoescatologia presegraventica eacutes arreu de lrsquoevangeli de Joan Basti recordar laquoperograve ve lrsquohora i eacutes ara que els veritables adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat que aixiacute soacuten els qui vol el Pare per adoradorsraquo (Jo 423) laquous ben aseguro que ve lrsquohora i eacutes ara que els morts escoltaran la veu del Fill de deacuteu i els qui lrsquohauran escoltada viuranraquo (Jo 525) amb la seva transformacioacute lrsquohome passa de la mort a la vida

26

Jesuacutes anunciava la imminent arribada del regnat de deacuteu i de la transmutacioacute dels ordres del seu temps La proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia es dreccedila sense dubte com el centre de lrsquoevangeli Aquesta consciegravencia escatologravegica independentment de les seves influegravencies encarnava eficaccedilment la radicalitzacioacute de la referegravencia al sagrat urgia que lrsquohome considereacutes la importagravencia real dels afers i avisava a tort i a dret de la necessitat de la conversioacute Certament no es tractava drsquouna proclama de mal averany drsquoalguacute que desitgeacutes el pitjor o que fes acreacuteixer lrsquoangoixa dels homes quan Jesuacutes no exigia a tots el mateix lliurament a la causa de la predicacioacute ni la radicalitat del missatge comportava lrsquoabandoacute de les feines de cadascuacute del seu lloc de la famiacutelia etc establerts els miacutenims en lrsquoamor no srsquohi pressuposa a priori la mesura que cadascuacute en volia lliurar no perquegrave espereacutes quelcom sinoacute per la mateixa alegria de fer-ho el propi Jesuacutes no se nrsquoestagrave de menjar i de beure i celebra amb els seus els agravepats que prefiguren el regnat de deacuteu etc La insistegravencia en la vinguda del final no eacutes per a fer por sinoacute meacutes aviat un aviacutes per a trobar-se preparat a un esdeveniment que nomeacutes pot entendrersquos com a desitjat com a final feliccedil per a aquells eacutes clar que ja comprenen que lrsquoordre a venir no pot seguir sent un ordre que mira cap a un sol costat Una part important de les paragraveboles i de les paraules que es pot fer meacutes o menys recular fins a Jesuacutes es mou dins drsquoaquest horitzoacute escatologravegic comenccedilant pel mateix parenostre Certament lrsquoanhel del regnat de deacuteu i la seva prefiguracioacute deurien somoure els cors talment com encara ho poden fer avui La previsioacute drsquoun final introdueix a una transformacioacute de les condicions de vida de jerarquies de valoracions etc indubtablement meacutes justa meacutes feliccedil meacutes drsquoacord amb les coses un final que representa la realitzacioacute de lrsquoesperanccedila dels homes la utopia que es prefigura sota siacutembols i imatges etc i que es capaccedil de commoure lhome davui en lrsquoaccepcioacute que un tal fantasieig plasma a les palpentes lrsquoanhel humagrave de renovacioacute i de perduracioacute i en lrsquoaccepcioacute que tot es fa animat per la dimensioacute sagrada Es tracta de la presentacioacute brillant drsquouna tensioacute escatologravegica que esdeveacute tensioacute sagrada perograve la tensioacute sagrada manifesta palpablement el que de debograve soacuten les coses i els esdeveniments quegrave eacutes important i quegrave no i eacutes capaccedil de comprometre la totalitat de la vida El missatge escatologravegic eacutes una crida a la conversioacute i a la sacralitat del moacuten des de les imatges i les paraules La crida escatologravegica hauria de permetre de deixar pas a lrsquoexperiegravencia de deacuteu com a vocacioacute Tot aixograve vol dir que la tensioacute escatologravegica srsquohauria de traduir en quasevol cas en tensioacute sagrada i que valdria per avui el que valia llavors que no hi ha una mesura universal de resposta perquegrave cadascuacute es troba en unes

27

circumstagravencies diferents que un mateix ha de concloure quines soacuten les seves responsabilitats i radicalitats Sens dubte la tasca quotidiana de molts homes transcorre drsquoacord amb un tarannagrave ordinari perograve no shauria de superar la tensioacute dialegravectica entre una experiegravencia radiant del sagrat i els afers de cada dia Versemblantment lrsquoentusiasme sagrat duu a totes les formes de prefiguracioacute drsquoun nou ordre de totes les coses els homes tanmateix que es troben en tensioacute sagrada no la poden superar El missatge escatologravegic la fa present accentua la necessitat drsquouna conversioacute cap al sagrat Lrsquoanunci de Jesuacutes no era doncs important perquegrave srsquoacompliacutes lrsquoesdeveniment sinoacute per la cagraverrega de tensioacute sagrada que implicava Quegrave decantagrave o afavoriacute la conviccioacute drsquoun final sembla quelcom que va dependre de moltes conversions interiors a partir drsquoinfluegravencies externes No sembla que shagi drsquoestimar un escagravendol que arribeacutes a la necessitat de fer present la fragilitat i caducitat de lrsquoordre drsquoaquest moacuten Car Jesuacutes era un home del seu temps i de condicioacute jueva10 Tanmateix una qualsevol de les plurals maneres en les quals es modelen els siacutes intencionals drsquouna completesa del moacuten que palesen de mil formes mil joies amb tots els malgrats que es vulguin no estan pas a la disposicioacute drsquoun home de manera que li calgueacutes sols portar-los a colmiddotlacioacute Aquells siacutes del moacuten soacuten es troben a magrave drsquoacord amb un designi rar en escarides ocasions al cap i a la fi soacuten experiegravencies sagrades i lrsquoexperiegravencia es lliura de vegades drsquouna manera que manifesta les dependegravencies de tota mena de lhome respecte del pathos Aixograve tambeacute acondueix a no saber com orientar-se (cf Mc 1534)

sect4 Els patiments del final el judici la gehenna

Tanmateix el gaudi del regne que ja es fa present srsquoacompanya tambeacute de lrsquoaviacutes de lrsquoacompliment de tot el cicle histograveric i de la transformacioacute darrera de les condicions drsquoinjustiacutecia de dolor de mal Des drsquoaquest punt de mira la profusioacute drsquoimatges i la representacioacute de forces sobrenaturals presents arreu de les paraules en boca de Jesuacutes sorprenen Sembla una paradoxa que hagi arribat fins a avui un llenguatge amb regust idolagravetric (ho eacutes una cosificacioacute

10 El discerniment entre la irrupcioacute ja ara de la basileia i la seva manifestacioacute expliacutecita final seria des drsquoaquest punt de vista irrellevant Ni serveix de res meacutes capir una renovacioacute futura ni se la pot imaginar millor irrompent ja ara lrsquoun fet i lrsquoaltre deriven la seva eficagravecia de lrsquoexperiegravencia del sagrat i de les seves dimensions i no poden anar enllagrave seu

28

qualsevol de lrsquoexperiegravencia de deacuteu) i amb to apocaliacuteptic per tant amb imatges del tall miacutetic eacutes a dir que gaudeixen de forccedila (significacioacute) sagrada i imaginativa i que narren allograve que srsquoesdevindragrave La sorpresa srsquoesvaeix quan es teacute present que Jesuacutes eacutes jueu amb tot el que aixograve comporta (cf per exemple sect3 i sect7) Hi ha un reguitzell drsquoindicacions de tot tipus arreu dels evangelis que avalen la proximitat del final Cal veuren algunes La paragravebola de la figuera serveix per a lrsquoanunci del final (Mc 1318s) La basileia (eacutes a dir deacuteu) eacutes a la vora (Mt 107 par Lc 109 Lc 92060 1011) El parenostre ensenya a pregar per la vinguda ragravepida del regne Totes les paragraveboles i imatges que adverteixen del caragravecter sobtat dels uacuteltims esdeveniments o que avisen a estar alerta pressuposen que no nrsquohi ha per molt Tambeacute ho apunten els mots referits als tres dies O la referegravencia de Joan Baptista el nou Elies que segons Malaquies (Ml 323) arriba abans del gran i terrible dia de Jahvegrave O Lc 1020s on possiblement caldria interpretar v21b en futur a la llum de Lc 1023s Cal no perdre temps prenent comiat dels teus (Lc 961s) o servant els dies de dol pel difunt (Mt 821s par Lc 959) A Lc 104 es recomana als deixebles de no saludar ninguacute pel camiacute la urgegravencia de la predicacioacute mana no anar de carabana amb drsquoaltres Cal defensar que Mc 1310 (par Mt 2414) i Mc 149 (par Mt 2613) no permeten suposar que Jesuacutes hagueacutes utilitzat el terme lsquoevangelirsquo (usa sempre lsquoevangelitzarrsquo el substantiu no tenia valor religioacutes) i en conjunt cal relativitzar-ne el contingut (hi ha expressions que soacuten del propi Marc) Jesuacutes estagrave enviat sols a Israel (Mt 1524) i mana als deixebles que srsquohi circumscriguin (Mt 105s) els pagans srsquoaplegaran al final del temps al regne (Mt 811s par Lc 1328s) no caldria esperar el seu anunci a tots els pobles Srsquoadverteix que si no es converteixen tots acabaran com els galileus occits per Pilat o els morts per la caiguda de la torre de Siloegrave (Lc 131-5) Tot aixograve vol dir que ha de passar molt aviat El diluvi eacutes davant de la porta (Mt 2437-39 par Cf 724-27) la destral eacutes llesta espera i no talla encara la figuera (Lc 136-9) Cal no diferir la conversioacute (paragravebola de les deu noies Mt 251-12 dels convidats al regne de deacuteu Lc 1415-24 par Mt 221-10 de lrsquoanada al jutge Mt 425s par Lc 1257-59 de lrsquoadministrador malversador Lc 161-8) En les catorze vegades que surt laquoaquesta generacioacuteraquo (ἡ γενεὰ αὕτη Mc 812a12b38 919 1330 Mt 1116 par 1239 par 41s par 45 164 2336 par Lc 113050 1725) srsquohi fa referegravencia sempre per a renyar-la a allograve que

29

srsquoesdevindragrave a aquells als quals srsquoadreccedila Jesuacutes Sembla difiacutecil de no entendre-ho a partir drsquoun temps final que ja arriba Els seus enviats no hauran acabat drsquoanunciar el regne de deacuteu arreu drsquoIsrael que ja vindragrave el fill de lrsquohome (Mt 1023) Els patiments i martiris (Mc 835 par 1038s par 1312 par Mt 102128 par 34 par etc) que caldria interpretar a Mc 91 (laquoUs asseguro que nrsquohi ha alguns dels aquiacute presents que no moriran abans que hagin vist venir amb poder el regne de deacuteuraquo) no durarien molt temps (cf tambeacute Mc 1320 par Mt 1023) La paragravebola del jutge i la viacutedua (Lc 181-8) srsquoentendria des de tot aixograve que diem Jesuacutes no beuragrave vi laquofins que vingui el regne de deacuteuraquo (Lc 2218) la renuacutencia sembla pressuposar que aixograve no eacutes molt lluny Tambeacute ho faria la periacutecopa de Getsemaniacute (Mc 1432-42 par) en el cas de lrsquoencert que prega no pas per una simple sortida de la situacioacute (hauria pogut fugir) sinoacute amb una referegravencia escatologravegica per fer arribar el regne sense necessitat del patiment Les paragraveboles del servent fidel i prudent (Mt 2445-51 par) la de les deu noies (Mt 251-13) la dels deu talents (Mt 2514-30) amb drsquoaltres textos com Mc 1335 (cf Mt 2443 par) compten en els evangelis amb el retard de la parusia perograve probablement llur sentit originari estaria marcat meacutes aviat pel caragravecter sobtat de la fi i srsquoadreccedilarien als qui no fan cas de la bona nova El temps per a lrsquoarribada del final es pot escurccedilar per causa dels elegits (Mc 1320 par) o allargar esperant la conversioacute (cf Lc 136-9) El parenostre ensenya a pregar que laquovingui el vostre regneraquo (cf Lc 187) deacuteu escolta lrsquooracioacute i la intercessioacute (Lc 138s 2231s) i pot canviar els seus designis

En els sinograveptics hi ha dues tradicions apocaliacuteptiques diferents la de Lc 1720-37 que concorda amb les paragraveboles i amb les imatges que usa sovint Jesuacutes on srsquoadverteix meacutes aviat del caragravecter sobtat dels finals dels temps ndash i la de Mc 131-37 que trobem ampliada a Mt 211-2546 i molt modificada a Lc 215-36 tradicioacute que estagrave a prop de 2Te 21-12 i de lrsquoapocalipsi de Joan on srsquoaccentuen els senyals de preludi Aquesta segona tradicioacute oferiria una resposta de la primitiva comunitat al retard de la parusia Jesuacutes hauria advertit doncs de lrsquoarribada del final Sens dubte hauria previst que ell seria mort i que els seus deixebles patirien Hauria avisat que srsquoesdevindria drsquoimprevist que cauria com un llamp Els pitjors mals amenacen aquells que no es converteixen (Lc 131-5) Les dones de Jerusalem han de plorar per elles i pels seus fills (Lc

30

2328-31) Lrsquouacuteltima generacioacute ha de fer penitegravencia per la totalitat de la culpa que hi ha en els seus pares (Lc 1149-51 par Mt 2334s) Veureu abans lrsquoabominacioacute de la desolacioacute (Mc 1314 par cf Dn 1131 1211) el pseudocrist El temple seragrave destruiumlt (Mc 132) i tres dies meacutes tard es bastiragrave un nou temple (Mc 1458 par) No hi ha descripcioacute de tot aixograve Jesuacutes no entra en detalls Sols diu fugiu (Mc 1314b-20) Caldragrave anar de pressa (Lc 1731 Mc 1315s par) En acabant lrsquoagravengel de deacuteu destria ndash hi ha judici ndash els salvats i els repudiats (Mt 2440-41 Lc 1734-35) srsquoobre la gehenna lrsquoinfern de foc final Els evangelis en parlen prou realiacutesticament i hi implica tot lrsquohome (Mc 943-48 Mt 254146) En Jesuacutes la gehenna eacutes lrsquoobscuritat (Mt 812 2213 2530) lrsquoexclusioacute doncs de la llum de deacuteu laquoels cridats soacuten innombrables perograve no tants soacuten elegitsraquo (Mt 2114 cf Lc 1323-24) etc No sinsistiragrave mai prou (cf sect7) que una visioacute drsquoun deacuteu que premia i que castiga reflecteix meacutes aviat la responsabilitat de leacutesser humagrave i no diu pas res progravepiament de lrsquoexperiegravencia de deacuteu mentre que hi ha unes condicions socials de transmissioacute de la cultura El que els evangelis posen en boca de Jesuacutes no es manteacute avui el llenguatge que srsquohi usa ara eacutes estrany cal rebutjar un qualsevol supogravesit drsquoun laquodeacuteuraquo pseudoidolitzat i del que aquest faria sobretot cal superar definitivament lrsquoestretor que representa una voluntat de dissort per a uns homes Lrsquoexperiegravencia del sagrat eacutes sempre la drsquoun siacute Ocorre que malgrat lrsquoargot escatologravegic lhome davui encara eacutes capaccedil a traveacutes seu de llegir-hi tota la positivitat que hi ha en Jesuacutes com a experiegravencia de deacuteu Les visions i les imatges soacuten turbulegravencies drsquoun home que adverteix que cadascuacute se salva o es condemna la gehenna eacutes ara i aquiacute instalmiddotlada dins de cada home ndash i el siacute a la vida eacutes per a tothom sense exclusioacute Jesuacutes parla com un jueu la universalitat de Jesuacutes rau que malgrat aixograve un hom sigui capaccedil drsquoabraccedilar-hi el sagrat Molt aviat les tradicions cristianes tancaren el cicle drsquoaparicions amb lrsquoascensioacute de Jesuacutes i diferiren la seva tornada (parusia) al final dels temps i del judici final (escatologia) Tant lrsquoascensioacute al cel com la parusia i els esdeveniments escatologravegics illustrarien els canvis que srsquoesdevingueren en els cercles cristians a partir del fet que lrsquoexaltacioacute del fill de lrsquohome i el final de lrsquoordre actual del moacuten no haurien arribat minus no hi havia encara parusia minus ni eren imminents

31

Mentre lrsquoascensioacute interrompiria a la pragravectica la segraverie drsquoaparicions el trasllat drsquoun final cap endavant amb la tornada de Jesuacutes el judici final la resurreccioacute dels morts amb tots els precedents apocaliacuteptics del cas etc si distensionava la dimensioacute sagrada que ho creu imminent o ja comenccedilat mentre ho mantindria laquoper a lrsquoesdevenidorraquo seria capaccedil igualment de mantenir la tibantor del sagrat en tant que urgeix a estar preparats El futur dels homes i del moacuten esdevindria fantasiat a partir drsquoun tensioacute i drsquouna expectativa sagrades agravedhuc drsquouna irrupcioacute de deacuteu com a experiegravencia de deacuteu La forccedila escatologravegica passaria a ser exigegravencia i reclam la parusia nova experiegravencia de Jesuacutes etc No sembla que es pugui abandonar la tensioacute sagrada sense banalitzar-se i fer-ho drsquoacord amb el do de cadascuacute Certament no hi ha avui les condicions socials que feien bones les fantasies les llegendes els afers meravellosos etc Ni el missatge de Jesuacutes ni la joia pasqual ni la imatge postpasqual drsquouna parusia i final dels temps tenen drsquoaltra forccedila que la que es deriva de la tensioacute sagrada que proposen laquoEs ist die wichtigste Funktion der Eschatologie daβ sie das Wissen um die Gnadenfrist wach erhaumlltraquo11 iquestAcabaragrave el moacuten Llevat del que es pot dir en nom de la ciegravencia no sen sap res meacutes drsquoaixograve el futur del moacuten com a experiegravencia sagrada el tensa en fa una grandiosa expectativa mentre els afers resten tal qual Quegrave seragrave de tots els homes no se sap progravepiament i el moacuten no pot ser cridat cap a deacuteu quan eacutes en el moacuten que nrsquohi ha experiegravencia El sentit de la histograveria dels homes i del moacuten restaria hipotecat en aquesta expectativa dels homes i del moacuten per la qual hi ha una experiegravencia sagrada El sentit de la histograveria i del moacuten restaria subsumit com a experiegravencia sagrada mai no el sabriacuteem o no en sabriacuteem res meacutes Aixiacute com la nocioacute de creacioacute sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels oriacutegens (passat) aixiacute lrsquoescatologia sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels finals (futur) Mai no se superaria la tensioacute mai no se la podria superar sense fer trampa Arreu valdria que ha drsquohaver-hi experiegravencia arreu que no es tracta de teoritzar sinoacute drsquoafirmar-se un hom com una veu expectant afirmativa atengui per darrera cap al passat o per davant cap al futur allograve que srsquoofereix com el saber meacutes clar iquestHi hauragrave judici final Un hom ja ho ha insinuat quan bescanvia mala voluntat per un voler ben intencionat quan la salvacioacute esdeveacute clariacutecia de la

11 JJeremias Neutestamentliche Theologie Part primeraDie Verkuumlndigung Jesu Gerd Mohn Guumltersloh 1973 (2ordf edicioacute) pagraveg140 Srsquoobservaragrave lrsquoimportant manlleu que fa el present treball de les obres drsquoaquest estudioacutes

32

condicioacute humana i la condemna lrsquoestultiacutecia llavors el judici final sersquol fa cadascuacute en aquesta vida Si sestagrave convenccedilut que independentment de tot aixograve no hi ha cap altra condemna ni cagravestig quan hi ha prou maneres joioses de gaudir de deacuteu com a experiegravencia aquestes confirmarien que una qualsevol actitud que prengui lrsquohome es pot superar minus i mereix ser superada minus per la crida a tots i arreu malgrat el que els homes fan o les atrocitats que hagin fet en una expectativa que sols pot ser un siacute que els estintola en lrsquoexperiegravencia per la qual la de deacuteu no eacutes simplement la del moacuten malgrat que tambeacute ho sigui i de no saber ben beacute com entomar-ho tot iquestEs ressuscitaragrave No sembla important que un hom sesvaeixi o no amb la mort quan la sort de lrsquohome estagrave en joc ara i aquiacute Si meacutes no en aquesta mena de sentiments extrems shi expectaria alguna positivitat desconneguda La imatge drsquouna resurreccioacute final realitzaria fantasiosament la solucioacute drsquoun doble interrogant el que proveacute de la constatacioacute que els humans moren i lrsquoexperiegravencia del sagrat que parla drsquoun siacute a la vida Lrsquoescatologia de la resurreccioacute dels morts al final dels temps foacutera una projeccioacute de lrsquoescatologia de cada home el seu siacute sagrat a la vida faria de testimoni lrsquoexperiegravencia de deacuteu en Jesuacutes exemplificaria que Jesuacutes no srsquoacabagrave amb la mort del Jesuacutes histograveric i que eacutes la penyora de la progravepia afirmacioacute a la vida Tot plegat pot semblar una bogeria perograve eacutes drsquoaixograve que sen tindria experiegravencia Els humans estarien cridats a la vida malgrat tots els perograves nrsquoignorarien les circumstagravencies en tindrien certesa per lrsquoexperiegravencia de Jesuacutes minus io per lexperiegravencia de deacuteu

sect5 El fill de lrsquohome Les referegravencies a Jesuacutes com a fill de deacuteu soacuten secundagraveries excepte Mt 1127 par Lc 1022 on tenen tot un altre sentit (cf sect9) Lrsquoabundant uacutes en lrsquoevangeli de Joan drsquoun absolut ὁ υἱὸς sense complement del nom o pronom personal no eacutes de cap manera palestiacute tambeacute eacutes aliegrave al judaisme palestiacute el tiacutetol de fill de deacuteu com a messiagravenic El mateix tiacutetol de messies referit a Jesuacutes srsquoha de prendre sempre com una font secundagraveria (malgrat i tot que Mc 829 par pugui tenir algun fons histograveric) Evita versemblantment per raons de la seva cagraverrega poliacutetica anomenar-se fill de David (cf perograve Mc 1458 par 1235-37 par)

33

En canvi no hi hauria motiu per a negar lrsquoautenticitat del seu uacutes de lrsquoexpressioacute laquoel fill de lrsquohomeraquo (ὁ υἱὸς τοῦ ἀνθπώπου) Respecte de lrsquoexpressioacute cal dir el seguumlent

1 Tradueix una expressioacute comuna aramea (barrsquoaumlnaša) que exemplifica una significacioacute genegraverica (laquohomeraquo laquoun homeraquo laquoalguacuteraquo)

2 Srsquousa tambeacute com a tiacutetol al llibre de Daniel (Dn 713) que interveacute enmig drsquouna visioacute (Dn 71-14) que despreacutes srsquointerpreta (Dn 715-28) Es tracta drsquouna figura drsquoexaltacioacute i drsquoentronitzacioacute que simbolitza els laquosants de lrsquoAltiacutessimraquo per tant conteacute una significacioacute colmiddotlectiva Cal accentuar que el fill drsquohome laquoarribagrave fins al Vell venerableraquo hi ha doncs un moviment de baix cap a dalt

3 Lrsquoapocalipsi jueva antiga posterior sense excepcioacute interpretagrave el fill drsquohome de Dn 713 com un sol individu Tambeacute la literatura rabiacutenica associa fill drsquohome i messies Val la pena dafegir si meacutes no el seguumlent els jueus esperaven un messies de caragravecter nacional un cap alliberador del jou dels romans Els textos apocaliacuteptics tambeacute participaven drsquoaquesta espera messiagravenica de trets nacionals a lrsquohora de parlar del fill de lrsquohome malgrat que srsquoesforcen a fer veure que proveacute de lrsquoaltre moacuten no exclouen que gaudeixi drsquouna significacioacute universal i alguns lrsquoapropen a la figura del servent de deacuteu del deutero-Isaiumles 4 Sembla que els evangelis hagin capgirat de vegades lrsquoexpressioacute amb el significat comuacute per la del tiacutetol apocaliacuteptic o beacute hagin usat el tiacutetol alliacute on no hi era Lrsquoexegravegesi perograve mantindria una colla de lograveguions on no ocorreria ni una cosa ni lrsquoaltra i que permetria lliurar algun esquema Per exemple quan la persecussioacute de la comunitat arribi al seu punt agravelgid com un llamp (Mt 2427 par Lc 1724) no esperat (Mt 243739 par Lc 1726 sense parallel 1730) srsquoacompliragrave la visioacute de Dn 713 Embolcallat de nuacutevols rodejat drsquoestols drsquoagravengels el fill de lrsquohome es mostra en la glograveria divina (Mc 1326 cf Jo 151) Srsquoasseu prop del tron a la dreta de deacuteu (Lc 2269) i envia el seu agravengel a arreplegar els escollits des dels quatre vents (Mc 1327) Ha de jutjar (Lc 2136) amb els dotze representants de les dotze tribus (Mc 1928 par Lc 2230 cf Dn 79s 1 Cor 62s)

34

5 A lrsquoapocaliacuteptica antiga jueva com en els evangelis el tiacutetol de fill de lrsquohome eacutes de glograveria i drsquoexaltacioacute Perograve en els escrits neotestamentaris se suposa un moviment de dalt cap a baix Un tal moviment iquesteacutes la representacioacute des de Jesuacutes meacutes antiga del fill de lrsquohomeiquestsadmetragrave en concordanccedila amb Dn 713s i lrsquoHenoc etiogravepic un sol proceacutes el de lrsquoenaltiment i glorificacioacute en una ascensioacute cap a deacuteuiquesthi hauria hagut una posterior escissioacute entre una ascensioacute i asseguda a la dreta de deacuteu drsquouna banda i la parusia al final dels temps drsquouna altra Si meacutes no els primers esments drsquouna parusia com un moviment de dalt a baix es troben a 1Te 110 219 313 416 523 Perograve el propi terme en els evangelis sols es troba a Mateu (243273739) I es podria defensar si meacutes no que Lc 2269 representa una tradicioacute meacutes simple i primera respecte al seu paralmiddotlel Mc 1462 mdash que Lc 2269 posat al costat de Lc 2426 Jo 31314 1223 etc o fins i tot de Mc 1326-27 que cita Dn 713 apunta la simple ascensioacute cap a deacuteu En el cas que una tal vinguda entre nuacutevols de Mc 1326 fos originagraveriament un moviment cap a deacuteu llavors potser caldria assumir-ho per a drsquoaltres llocs on es parla tambeacute drsquouna vinguda del fill de lrsquohome (Mc 838 Mt 1023b tambeacute Mt 1928 par Lc 2229 Mt 2531 no diria res drsquouna vinguda a la Terra sinoacute sols esmentaria lrsquoentronitzacioacute del fill de lrsquohome) Pel cap baix cap admetre que no hi ha res de segur 6 El tiacutetol del fill de lrsquohome en els evangelis evitaria el messianisme poliacutetic mentre expressaria la universalitat de la seva exaltacioacute (cf Mt 25 31-46) donaria forces als seus davant les tribulacions i les temptacions (Mc 1326 par Mt 242737b = 39b par Lc 172426 Mt 1023 Lc 1722-30 188 2136) i mantindria la separacioacute entre el present i una futura entronitzacioacute amb lrsquouacutes de la tercera persona referit al fill de lrsquohome Amb la figura del fill de lrsquohome Jesuacutes srsquoapropia de tot allograve que pogueacutes ser motiu drsquoesperanccedila del poble jueu Es tracta drsquoun tiacutetol amb unes atribucions suficientment ambivalents per tal drsquointerpretar-lo de meacutes drsquouna manera sempre si meacutes no com a alguacute que eacutes molt a prop de deacuteu exaltat i entronitzat Basti portar a colmiddotlacioacute els drets que creu tenir Jesuacutes respecte de la Llei (sect10) la seva condicioacute de fill (sectsect8-9) el fet que no cal excloure absolutament que es veieacutes com un servent de deacuteu (sect12) etc per tal

35

drsquoadonar-se per quegrave un hom defensa que hi ha aquiacute alguacute que eacutes meacutes que un profeta (sect3) i que els tiacutetols de fill de lrsquohome de messies fill de David servent de deacuteu no fan meacutes que adjectivar tot aixograve drsquoacord amb una tradicioacute jueva de pensar de fer referegravencia de les coses sagrades amb les seves progravepies grandeses i sentits Lrsquoexperiegravencia del sagrat de Jesuacutes o especiacuteficament la de deacuteu sols sembla poder-se lliurar criacuteticament a partir drsquouna colla de circumstagravencies com la que sapunta La visioacute del fill de lrsquohome foacutera una manera jueva de parlar drsquoell mateix drsquoencoratjar els seus de representr-se el siacute sagrat de la vida subsumiria els valors jueus de la responsabilitat i de les corresponents consequumlegravencies srsquoinclou en la representacioacute escatologravegica etc Lrsquouacutes del tiacutetol jueu formaria part doncs de lrsquounivers escatologravegic i la seva utilitat rauria a (1) explicar que hi ha una sort per als justos i una altra per als bandejats formaria un element drsquoun tal decorat final (2) a donar fe del triomf final sagrat la constagravencia sagrada del siacute (cf sect4)

sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute La bona nova srsquoanuncia als pobres (πρωχοί) i es diu mdash ho afirma la primera benauranccedila mdash que soacuten feliccedilos perquegrave eacutes drsquoells el regne de deacuteu (Lc 620 Mt 53) Tenint en compte Mt 115 par (cf Lc 418) que remet a Is 611 els pobres serien els que tenen el cor destrossat els captius els desesperats els vestits de dol etc Si els afamats els assedegats els desvestits els estrangers els malalts els presos etc entrarien en aquesta categoria hi hauria molts drsquoaltres quan srsquoateacuten la manera en quegrave Jesuacutes els caracteritza o les imatges que usa car esmenta els famolencs els plorosos els malalts els treballadors atrafegats els afeixugats els uacuteltims els simples els perduts els pecadors I la primera benauranccedila indica que el regne dels cels eacutes sols dels pobres (cf tambeacute Mc 217 Mt 1125s par Lc 1021) al capdavall soacuten els nens (Mc 1014-15) i els que poden dir abbagrave com a nens (Mt 183) que hi formen part El missatge joioacutes consisteix en el convit dels pecadors a lrsquoagravepat festiu de deacuteu (Mc 217) arreu parla de perdoacute perograve es fa sobretot a traveacutes drsquoimatges especialment presents en les paragraveboles com (entre moltes) la del perdoacute dels dos deutors (Lc 741-43) la del servent que

36

no perdona (Mt 1823-35) la del fill retrobat (Lc 1511-32) etc El perdoacute tambeacute el proclama en obres menjant amb publicans i pecadors entaulament que drsquoaltra banda posseeix una significacioacute escatologravegica la celebracioacute prefigurada de lrsquoagravepat de salvacioacute del temps final Qui soacuten els justos que no ha vingut a cridar (cf Mc 217) Versemblantment els fariseus que deurien trobar incomprensible la seva actitud davant els pobres i els pecadors Si el retret als sacerdots i als doctors de la llei rau a acusar-los de fer negoci del servei de deacuteu (Mc 1115-17 par) i de conegraveixer el voler de deacuteu sense seguir-lo respectivament els fariseus es creuen la comunitat dels elegits gragravecies al compliment dels manaments i drsquoalguns deures superflus quan soacuten guies que miren la cosa petita i srsquoobliden del que eacutes important (Mt 2323s) quan els seus preceptes de puresa no els fa nets per dintre (v25s) Srsquoexposen meacutes a prendre mal que els altres perquegrave minimitzen el pecat amb la seva casuiacutestica (que tracta els pecats individualment els classifica i evita sobretot els grossos) i cagravelcul de megraverits (un megraverit fa de contrapegraves drsquoun pecat) ben al contrari Jesuacutes supera prou la casuiacutestica (Mt 52228 Mc 715) els petits pecats tambeacute porten a la mort al judici de deacuteu Sols no es perdona el rebuig del perdoacute (Mc 328s) i davant de deacuteu no hi ha cap megraverit (Lc1710) Els pecadors soacuten meacutes a prop de deacuteu que els pietosos perquegrave aquests estan massa segurs drsquoells mateixos (Lc 189-14) estan cecs a les coses de deacuteu el fill progravedig lrsquoaduacuteltera el publicagrave etc no soacuten tant objecte de retret com el pietoacutes Per al fariseu val tambeacute que de fet no fa el que diu fer (Mt 2128-31) no acull la crida de deacuteu (Lc 1416-24 par Mt 221-10) srsquoenfronta als seus enviats (Mc 121-9) no estima el seu germagrave (Lc 1525-32) etc Les paragraveboles (lrsquoadministrador infidel Lc 161-13 les deu noies Mt 251-12 el vestit de noces Mt 2211-13) i els advertiments (Mt 525s par) ho deixen clar cal la conversioacute ja Quegrave eacutes la μετάνοια Ho diuen tambeacute les paragraveboles per exemple la del fill retrobat (Lc 1511-38) la del fariseu i el publicagrave (Lc 189-14) admetre la progravepia falta i penedir-sersquon Tambeacute no tornar-hi Tanmateix el nucli de la μετάνοια no eacutes aquest sinoacute ndash com diu Mt 183 (par Mc 1015 par Lc 1817) ndash el seguumlent laquoameacuten us dic que si no us feu de nou com nens no abastareu el regne de deacuteuraquo el jueu del temps de Jesuacutes no tenia els

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

8

I

JESUacuteS I LA HISTOgraveRIA

Lrsquohome que deuria neacuteixer fa meacutes de dos mil anys a Israel i que

fou el motiu de la fundacioacute de les antigues comunitats de creients de la redaccioacute dels escrits neotestamentaris de tots els referents cristians escampats arreu de la Terra minus aquest home que un hom no ha conegut amb carn i ossos pot considerar-se sembla alguacute que formagrave part de la histograveria humana

sect1 La mirada enrera que lliura la historicitat Per tant el que sersquon pot saber de la vida de Jesuacutes sigui quin sigui el seu valor histograveric eacutes un contingut drsquouna realitat passada per aixograve val la pena de discutir primerament la consistegravencia ontologravegica del que eacutes histograveric 1 La histograveria descriu i explica en primer lloc els esdeveniments passats que han tingut com a protagonistes els eacutessers humans els seus escrits les seves organitzacions els seus mitjans tecnologravegics i les resultants tecnologravegiques (construccioacute treball del camp induacutestria etc) el seu art i la seva concepcioacute del moacuten La circumstagravencia de llegir els textos antics com a testimonis drsquouna activitat humana oberta intencional lrsquoadmissioacute en les restes del passat de lrsquoobra volguda aixiacute (i no aixagrave) drsquoantics individus el fet de pensar en les realitats socials anteriors com un hom pensa en la seva tenint de comparacioacute la seva sersquon surti o no la tingui en continuiumltat amb la que medita o no etc minus un tal anar fent amb intencioacute en un medi social fa que hi hagi histograveria quan un hom es capfica en la comprensioacute dels esdeveniments del passat referents als homes a les seves organitzacions a les transformacions del paisatge que han causat a les seves gestes i aventures als afers de cada dia a les arts que conreaven etc Un tal saber se solapa amb la clara consciegravencia de la progravepia histograveria i de la progravepia generacioacute en lrsquoaccepcioacute de la memograveria

9

individual drsquohaver crescut en una famiacutelia en un medi social drsquohaver-se mogut en unes institucions acadegravemiques sanitagraveries etc drsquohaver apregraves la llengua de casa la religioacute els costums etc i tot allograve que srsquoexplica per haver-ho apregraves dels altres Aquesta historicitat de lrsquoindividu srsquooferereix com un tret que li eacutes peculiar pel fet que una qualsevol actuacioacute srsquoefectua en una orientacioacute hi ha un projecte obert etc i justament teacute un perquegrave en el que ha apregraves dels altres foacutera inexplicable sense lrsquoaportacioacute dels altres homes sense el que li han transmegraves sense allograve que representen les tradicions socials i que srsquoexposa a la modificacioacute o no a la renovacioacute o a lrsquoesllanguiment al manteniment o a la desaparicioacute durant el seu present i ja sigui com a iniciativa seva drsquoaltres homes de la seva generacioacute o drsquoaltres homes de generacions passades La historicitat apareixeria doncs a partir de la remissioacute a un passat del mateix individu i dels grups humans eacutes a dir que la histograveria com a comprensioacute (bona o dolenta esquemagravetica o amb voluntat drsquoanar meacutes enllagrave drsquoun cert esforccedil etc) no seria en aquesta accepcioacute un saber que no remeteacutes al passat En aquesta accepcioacute els individus davui no serien histograverics perquegrave no formen part de les explicacions sinoacute que serien histograverics en la que tenen histograveria que expliquen el que fan per remissions Perograve no hi hauria historicitat en la consciegravencia en lrsquoaccepcioacute que el que es fa val tal qual el present no seria nomeacutes el lloc drsquoarribada de cap generacioacute sinoacute que foacutera el present el que remetria a aixograve o a allograve i per tant hi hauria una explicacioacute histograverica de la progravepia activitat Per conseguumlent un qualsevol accent en la historicitat de lrsquoactuacioacute drsquoara es derivaria de lrsquoexplicacioacute que sen fa de les remissions al passat perograve no pas per cap altre motiu Una cosa semblant valdria per als objectes fets per lrsquoactivitat de lrsquohome serien histograverics en lrsquoaccepcioacute que tenen histograveria nrsquohi ha una explicacioacute perograve no en lrsquoaccepcioacute que la seva presegravencia fos una remissioacute quan no ho eacutes 2 Es diu tambeacute que la generacioacute actual o un individu pot assumir responsabilitats histograveriques en el sentit per exemple que les generacions futures els jutjaran Un hom fa histograveria (hi ha historicitat) perquegrave srsquoocupa intencionalment o llegeix intencionalment el moment

10

social hi ha un projecte constantment problemagravetic en algun punt i explica des drsquoaquiacute allograve que apareix meacutes endavant en un futur qualsevol drsquoun individu o drsquoun grup humagrave En aquest cas lrsquoara el present fa drsquoexplicacioacute drsquoun demagrave meacutes o menys prefigurat Sens dubte eacutes una resultant per generalitzacioacute de la histograveria i de la historicitat en lrsquoaccepcioacute anterior pel simple motiu que el futur no sols no hi eacutes sinoacute que tampoc mai no ha estat ni se sap ben beacute si seragrave aixiacute o aixagrave si els comportaments drsquoara serviran de fet per a explicar el que ocorreragrave simplement es generalitza se suposa que seragrave aixiacute en algun grau qualsevol de certesa Aquesta nova histograveria i historicitat foacutera doncs meacutes un llampec fugaccedil per a prendre consciegravencia de la rellevagravencia de la responsabilitat individual o colmiddotlectiva o una afiguracioacute possible pel fet que es domina les consciegravencies de futur que una forma assenyalada drsquoatendre algun element constitutiu de lrsquoocupacioacute Fet i fet no es fa histograveria del passat quan un hom srsquoocupa drsquoaixograve o drsquoallograve i no fa un estudi histograveric Tota histograveria sempre eacutes una especiacutefica ocupacioacute progravepiament dirigida cap al passat i emfagraveticament projectada cap al futur Tanmateix el passat eacutes capaccedil drsquoexplicar lrsquoara Perograve lrsquoocupacioacute drsquoara no permet superar que eacutes risc que es va projectant i desenvolupant tenint com a ressorts els plexes intencionals que orienten sense que hi hagi meacutes garanties sense que cap dels afers futurs que un hom pugui imaginar no tingui de fet cap meacutes eficagravecia en el desenvolupament de lrsquoactivitat que la de servir de finalitat la drsquoorientar per tant sense gaudir del privilegi de ser explicat progravepiament per lrsquoocupacioacute drsquoara exemplificant doncs que la historicitat del present eacutes aquiacute un excurs un sobreafegit que depegraven de quelcom fantasioacutes en la mesura que encara no existeixen ni encara mai no han existit les activitats humanes que explica

sect2 Del Jesuacutes histograveric al Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat

Aquestes reflexions porten a considerar que la histograveria gaudeix drsquouna rellevagravencia ontologravegica relativa la histograveria no eacutes essencial per a lrsquohome ara i aquiacute tot i admetre el que deu als altres homes del passat

11

perograve aixograve no li lliura meacutes consistegravencia La histograveria eacutes forccedilosament recreacioacute a partir del que eacutes palpable i manifest i no pot superar aquest estat de coses1 Aixograve sembla indicar que no es pot pas exagerar la importagravencia histograverica de la figura de Jesuacutes no es pot posar de relleu amb egravemfasi el que feacuteu o el que deixagrave de fer perquegrave tot aixograve ja no hi eacutes i no es pot pas pretendre que sols val de Jesuacutes allograve que el Jesuacutes histograveric ensenyagrave talment com si els homes davui fossin uns imitadors Car no hi ha dubte que aquesta actitud eacutes possible perograve shauria de tenir ben apregraves que la consistegravencia real es troba en el present que hom no hauria drsquoimitar res ni ninguacute sinoacute des del convenciment viu que srsquoho val El que fa bo un consell no eacutes el consell mateix o el qui ho diu sinoacute la circumstagravencia que sigui bo i ho eacutes quan alguacute lrsquohi troba ara i aquiacute Fet i fet aquesta situacioacute no diferiria massa de la de tots els escriptors del Nou Testament i en conjunt dels primers segles del cristianisme Agravedhuc admetent que shi poguessin trobar indicacions a propogravesit del Jesuacutes de la histograveria ni els seus escrits srsquohi circumscriurien ni la seva experiegravencia de Jesuacutes no srsquohi reduiacute de fet no costa drsquoadmetre que sembla molt difiacutecil de reconstruir la vida de Jesuacutes a partir del que diuen els escrits neotestamentaris quan sendevina que en cap cas no srsquohi volgueacute destacar un criteri histograveric objectiu quelcom que deu aparegraveixer en el segle XVIII sinoacute que els evangelis soacuten tambeacute relats amb una finalitat un context i unes motivacions perograve en qualsevol cas per a tots seria vagravelid que lrsquoadhesioacute a la figura de Jesuacutes no ho seria simplement pel fet drsquohaver sentit a parlar drsquoun home meacutes o agravedhuc drsquohaver-lo conegut com un home meacutes sinoacute per lrsquoexperiegravencia del sagrat que sendevina a traveacutes de les noves de Jesuacutes Per aixograve els escriptors cristians neotestamentaris o no viuen en Jesuacutes una

1 Val la pena de recordar a propogravesit del caragravecter de la histograveria la descripcioacute positiva de la tasca de lhistoriador continguda en larticle dIsaiah Berlin The concept of scientific history a Concepts and categories Philosophical essays Londres Hogarth Press 1978 Nova York Vinking 1979 Nhi ha una traduccioacute catalana (El concepte dhistograveria cientiacutefica) de Laia Font i Dolors Udina a El veritable estudi de la humanitat Barcelona Empuacuteries 2009 recull darticles del professor aparegut amb el tiacutetol de The proper study of mankind

12

experiegravencia de fe (eacutes a dir que duu a la fe) aquella per la qual la presegravencia de Jesuacutes esdeveacute una experiegravencia del sagrat Tot i aixograve la presegravencia fiacutesica de Jesuacutes se circumscrigueacute als temps histograverics altrament hi hauria una mera meacutes o menys encertada recreacioacute del passat si un hom es referiacutes als cristians dels primers temps Senteacuten doncs que fossin llavors meacutes importants les seves vivegravencies de Jesuacutes que no pas el seguiment de les passes histograveriques de Jesuacutes que fos molt meacutes important llur manera de viure que no pas el record del passat que sols podia tenir utilitat per a la seva edificacioacute El Jesuacutes histograveric es podria suggerir com una explicitacioacute emfagravetica i radical de llur pensament moriacute i ja no hi eacutes entre nosaltres ara hi ha el Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat Jesuacutes eacutes viu vol dir aquiacute que la minsa realitat que hi ha en un record (que segur que srsquoanagrave transformant i recreant amb el pas dels anys) eacutes una ocasioacute privilegiada de fet per a lrsquoexperiegravencia (present) del sagrat El record de Jesuacutes passagrave a ser important perquegrave hi ha aquesta experiegravencia perquegrave en el record srsquohi doacutena una tal experiegravencia per tant quelcom de la magravexima rellevagravencia perquegrave no eacutes record sinoacute la vida mateixa La veneracioacute del temps drsquoabans passa a vivegravencia aureolar ara i aquiacute el Jesuacutes histograveric passa a ser lrsquoexcusa per a una vivegravencia exaltada la figura del Jesuacutes histograveric esdeveacute meacutes i meacutes desdibuixada en profit drsquouna confirmacioacute particularment significativa Jesuacutes eacutes viu vol dir aquiacute un hom es confirma a ser un individu que teacute la consciegravenca del sagrat com una instagravencia curulla de positivita de siacute No eacutes estrany que els escrits neotestamentaris plasmessin aquesta conviccioacute que Jesuacutes eacutes viu en narracions meacutes o menys fabuloses de la presegravencia de Jesuacutes despreacutes de mort al voltant dels seus seguidors fins a lrsquoascensioacute perquegrave aquiacute no eacutes rellevant ja la historicitat drsquounes tals histograveries sinoacute la forccedila drsquoaquella nova experiegravencia de Jesuacutes quan fet i fet els escrits del Nou Testament no foren pensats com a relats drsquouna estricta fidelitat histograverica

sect3 Del Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat al Jesuacutes histograveric

La necessitat de no perdre tampoc lrsquoaltre vessant que va de lrsquoexperiegravencia del sagrat en Jesuacutes cap al Jesuacutes histograveric que se suposa en

13

una qualsevol comunicacioacute de la nova de Jesuacutes sigui un escrit neotestamentari o no un enunciat oral o no proveacute certament de la mateixa condicioacute drsquohomes que tenen unes expectatives intelmiddotlectuals i unes inquietuds especiacutefiques La investigacioacute de les fonts (jueves o romanes) que poden corroborar lrsquoexistegravencia de Jesuacutes la localitzacioacute dels llocs on trancorregueren els fets lrsquoespecial cura del temps i de les referegravencies a esdeveniments prohoms etc histograverics per exemple semblen correspondre perfectament a una certa tafaneria que doacutena suport als oriacutegens del cristianisme i que defensa lrsquoexistegravencia de Jesuacutes com un home meacutes en un temps i en un espai Eacutes cert que la recerca neotestamentagraveria obeeix a les condicions socials de molts dels seus estudiosos la mirada criacutetica a tot el que fa referegravencia al missatge cristiagrave no eacutes res meacutes que un perllongament del criticisme en no importa quina direccioacute per aixograve comporta que hi hagi motivacions diferents en un qualsevol tema i complica aixiacute mateix els estudis en tant que soacuten una funcioacute no sols dels individus drsquouna generacioacute amb les seves respectives situacions socials sinoacute tambeacute dels individus de les successives generacions amb les seves circumstancies especiacutefiques Sembla sensat doncs de revisar un qualsevol supogravesit que es trobi en els evangelis no pas per a rebutjar-hi el possible missatge dels narradors sinoacute per a llevar-hi que es tracti drsquouna descripcioacute de com van anar les coses tal qual Un hom apregraven a diferenciar en aquells escrits els plurals nivells que els documents contenen passant per la criacutetica textual i literagraveria per la criacutetica de la forma i del gegravenere i per lrsquoestudi de les condicions de la transmissioacute histograverica de les colmiddotleccions narratives que integren els evangelis Tot aixograve no permetragrave eacutes cert una reconstruccioacute biogragravefica de la vida de Jesuacutes quan els escrits evangegravelics no ho han pretegraves mai Tampoc no es podragrave sembla distingir diagravefanament el que seria propi de la vida de Jesuacutes i allograve que la tradicioacute anagrave afegint reelaborant reordenant reinterpretant Tanmateix a lestudioacutes se li obre la possibilitat drsquoapropar-se potser a algun tema preferent del Jesuacutes histograveric a alguna explicacioacute per a la seva mort tal vegada semblaria que seacutes a prop drsquoalgun mot seu agravedhuc satreviragrave a esbossar el projecte

14

que anunciava Jesuacutes etc Les plurals facetes no llevaran mai incerteses i dubtes perograve seran lrsquoassaig drsquohistoriar la vida de Jesuacutes No caldragrave que un hom llevi la fantasia i la llegenda que els evangelis contenen perograve ho comprendragrave a la llum de la manera de pensar dels antics del valor que hi conferien a les narracions de la llibertat de recrear i de fer lluir el missatge en profit de la comunicacioacute en poques paraules de la disposicioacute dels continguts de la tradicioacute en pro de la cura de Jesuacutes sense escruacutepols historicistes quan ninguacute no els practicava quan meacutes aviat sersquols desconeixia Al costat drsquoaixograve la gegravenesi dels evangelis corrobora a la seva manera a no prendrersquols al peu de la lletra a avaluar-los com a escrits fets per homes amb unes intencions motivacions i condicions amb mil circumstagravencies passions i degraveries amb tot allograve que fa un escrit doncs aixograve humagrave sense que sigui necessari que els seus autors sovint colmiddotlectius hagin participat de les experiegravencies i obsessions dubtes o inquietuds de lhome davui Els escrits del nou testament no soacuten un lloc per a resoldre els problemes actuals no soacuten un receptari no lleven la necessitat de responsabilitzar-se un hom de cadascun dels afers del que ha de fer i de pensar de les seves avaluacions del coneixement de la natura de la resolucioacute de la relacioacute amb els altres etc soacuten testimonis i no adoctrinament palesen autors que proven drsquoexpressar unes narracions que suposen la seva experiegravencia sagrada en Jesuacutes histograveries que no han de commoure necessagraveriament malgrat que nrsquohi ha de prou bones Drsquoaquiacute que lrsquoexclusioacute dels apogravecrifs no hauria de tenir una rellevagravencia cabdal mentre hi hagi testimoniatge En drsquoaltres paraules no sha de seguir o no seguir el que es diu als evangelis perquegrave hi sigui escrit sinoacute que sha de sospesar com han de fer tots els homes el que eacutes bo correcte generoacutes etc segons el que cadascuacute hagi rebut i aixograve eacutes el que sha de veure en els escrits neotestamentaris Si es vol aixiacute lrsquoestudi dels diferents nivells de redaccioacute dels evangelis la comprensioacute de les llegendes que contenen de les fabulacions agravedhuc de lrsquoexpressioacute miacutetica (1) permeten una historitzacioacute de la gegravenesi del propi text meacutes o menys probable potser que arriba a indicar agravedhuc el que deuria ser del propi Jesuacutes histograveric per tant mantenen els estudiosos com a eacutessers humans que pensen en termes

15

estrictamenmt naturals i histograverics els textos que tenim la seva gegravenesi i la possibilitat drsquoindicar versemblantment quelcom de la figura de Jesuacutes (2) deixen la porta oberta a un esperit criacutetic davant drsquouna manera drsquoexpressar lrsquoexperiegravencia del sagrat en Jesuacutes permeten lliurar una explicacioacute historicocultural des drsquouna cultura individual i social drsquoara Per tot plegat (3) exemplifiquen la necessitat drsquoassumir la progravepia responsabilitat el propi esperit criacutetic a ser fidel a un mateix a les seves exigegravencies intelmiddotlectuals a les seves necessitats humanes iquestCaldragrave dir que no soacuten escrits inspirats Qualsevol home eacutes capaccedil de cantar drsquoescriure de ballar i de parlar inspirat tenir-ho tot plegat com una expressioacute de la vida drsquouna intencioacute sacra Per tant caldragrave defensar meacutes aviat que estan inspirats (com ho estan molts drsquoaltres al marge de la tradicioacute cristiana) que reflecteixen els avatars drsquoalgunes primeres comunitats cristianes que versemblantment soacuten els reculls meacutes antics i meacutes immediats dels fets que desencadenaren lrsquoajusticiament de Jesuacutes que permeten un missatge coherent etc eacutes a dir tot allograve pel que foren esmentats com a textos canogravenics i que encara avui sels hi manteacute amb tot lrsquoestudi que ja hi ha hagut i despreacutes de dos milmiddotlennis de prova Perograve sols soacuten escrits inspirats com ho pot ser un qualsevol altre escrit malgrat que el seu autor no hagi gaudit del contacte directe amb Jesuacutes o que no hagi format part de les primeres comunitats etc circumstagravencies certament cabdals per a la gegravenesi del cristianisme De tot aixograve es despregraven la irrellevagravencia drsquoexcloure o no dels canogravenics un especiacutefic text antic amb uns caragravecters comparables en algun aspecte o en un altre als ja admesos car en qualsevol cas es tractaria meacutes aviat drsquouna discussioacute entre grups humans amb les seves raons per a deixar fora un llibre o no i no pas drsquoun afer que afecteacutes lrsquoexemplaritat del conjunt dels escrits admesos

16

II

APUNTS DHISTOgraveRIA DE JESUacuteS

Cal provar alguna aproximacioacute al Jesuacutes de la histograveria la rellevagravencia dels fets i dels mots de Jesuacutes semblen motivar especialment una avaluacioacute de la seva eficagravecia Sense que calgui fer renuacutencia en un altre lloc de lestudi dels punts de vista dels escriptors neotestamentaris i daltres el filogravesof es lliura ara al repte de resseguir el propi Jesuacutes i a veure quegrave eacutes capaccedil de dir-ne agravedhuc en el cas que shi propiciiuml lexperiegravencia del sagrat sect1 Les narracions del baptisme Per on cal comenccedilar alguna consideracioacute del Jesuacutes de la histograveria Si meacutes no la historicitat del bateig de Jesuacutes sembla prou fundada els quatre evangelis i els Actes dels Apostols (122) conten que Jesuacutes anagrave a batejar-se (segons lrsquoEvangeli dels Natzarens amb la seva mare i germans) la versemblanccedila del fet rau que Jesuacutes es colmiddotloca per sota de Joan Baptista i es deixa batejar (Mt 314s) i la mateixa estranyesa que provoca la necessitat drsquoun tal bateig de penitegravencia Lrsquoun i lrsquoaltre fet farien veure que hi ha quelcom les fonts de la qual cosa es retrotreurien a la comunitat primitiva Jo 322-43 conta que despreacutes de tot aixograve Jesuacutes i els seus deixebles batejaven al Jordagrave prop drsquoon era Joan Baptista La notiacutecia eacutes prou versemblant pels detalls que inclou explicaria que la comunitat postpasqual bategeacutes2 mentre el silenci dels sinograveptics respondria a la necessitat drsquoesvair qualsevol comparacioacute entre Joan i Jesuacutes Aquest uacuteltim hauria manifestat que Joan inaugura el temps de la salvacioacute (cf Mt 1112s par Lc 1616) eacutes un profeta i meacutes que un profeta (Mt 119) el meacutes gran de tots els homes (Mt 1111 par Lc 728) Eacutes versemblant el que diu Jo 135-39 que aplegueacutes els primers deixebles de lrsquoentorn dels de Joan Els dos prediquen per a tothom fan 2 Lrsquoapogravestol Pau ja doacutena testimoni del baptisme cristiagrave (cf 1Co 1213 Rm 63)

17

propi del seu grup una oracioacute (Lc 111-4) criden a la conversioacute (Mt 38 par Lc 131-9) sense prerrogativa per a Israel (Mt 37 par 1241s par) que pot perdre la preferegravencia (Mt 39 par 811s) Els dos doncs rebutgen lrsquoautojustificacioacute (Mt 37-10 par Mt 23 par) i acullen pecadors notoris (Lc 312 Mc 216) Joan no srsquoestagrave del tracte amb publicans guagraverdies i dones puacutebliques (Lc 312-14 729 Mt 2132) tots exclosos de la sinagoga del cercle dels fariseus i de Qumram Amb tot laquoels meacutes petits al regne de deacuteu soacuten meacutes grans que ellraquo (Mt 1111b par Lc 728) Joan encara pertany al temps de lrsquoespera al domini de la Llei Jesuacutes enuncia la bona nova la irrupcioacute de la basileia El propi bateig de Jesuacutes es transmet drsquoacord amb cinc fonts la de Mc 19-11 de la qual depegraven Mt 313-17 la de Lc 321s que hi teacute punts de contacte la de Jo 132-34 que ho descriu com quelcom del Baptista la de la versioacute de lrsquoEvangeli dels Natzarens i la del Testament dels Dotze Patriarques esmentat en dos llocs Fou un bateig per immersioacute com ho prova el verb passiu grec de Mc 19 par Mt 316 Lc 321 (ens remetria a un verb actiu intransitiu arameu amb aquest significat) i colmiddotlectiu (com ho insinua Lc 321) Totes les fonts parlen drsquouna devallada de lrsquoesperit de deacuteu damunt seu mentre difereixen en les reelaboracions que els cels srsquoobrin foacutera una representacioacute intuiumltiva del que es vol dir la imatge de la coloma seria una simple comparacioacute en Marc (Mc 110 par ) per a ser despreacutes una materialitzacioacute de la imatge de lrsquoesperit (pe Lc 322) La participacioacute de lrsquoesperit teacute sempre en el judaisme antic el sentit de rebre un encagraverrec profegravetic Els detalls que envolten la proclamacioacute tambeacute soacuten diferents entre unes fonts i les altres Als sinograveptics les paraules surten drsquouna veu del cel a lrsquoEvangeli dels Natzarens de lrsquoesperit al de Joan dels llavis del Baptista A Marc Lluc i a lrsquoEvangeli dels Natzarens es dirigeixen a Jesuacutes Mateu les adreccedila al Baptista lrsquoevangeli de Joan ho fa saber a tots La versioacute dels sinograveptics de la proclamacioacute eacutes una cita de Ps 27 (laquoets el meu fill avui trsquohe engendratraquo) i Is 421 (laquoaquiacute teniu el meu servent que tant estimo el meu escollit en qui em complac

18

iacutentimamentraquo) Si la variant de lrsquoevangeli de Joan bona eacutes la que el Baptista el fa testimoni que laquoaquest eacutes lrsquoescollit de deacuteuraquo (Jo 134) llavors la versioacute de Joan se circumscriuria a lrsquoesment drsquoIs 421 Tampoc no cal descartar que el text dels sinograveptics nhagi refet un doriginari que sols contindria Is 421 (que el desdibuixaria amb una referegravencia cristologravegica) Mentre lrsquoantic judaisme esmentava el primer vers quan volia fer present tot el text Is 421 continua laquohe posat sobre ell el meu esperitraquo La proclamacioacute atribuiria a Jesuacutes el que es diu a Is 421 que deacuteu posa el seu esperit sobre el seu servent srsquoallunyaria de la representacioacute drsquoun messies-rei i de la seva entronitzacioacute (salm 2) i presentaria Jesuacutes com el servent de deacuteu Per tant lrsquouacutes de lrsquoexpressioacute miacutetica no impedeix drsquoadvertir en el bateig de Jesuacutes la lectura que en fa la comunitat primitiva iquestHi assumiacute la seva vocacioacute drsquoanunciar el temps de la salvacioacute La temptacioacute de Jesuacutes per Satanagraves despreacutes del baptisme (Mc 112s Mt 41-11 par Lc 41-13) podria plasmar aquesta mirada cap a Jesuacutes a partir drsquoIs 421 Eacutes meacutes si fos permegraves dentendre-la a partir de Mc 833 es podria pressuposar que la visioacute critiana no sols tindria en ment Is 421 sinoacute tambeacute Is 5213-5312 no hauria insistit tant en el rebuig de Jesuacutes drsquouna qualsevol ambicioacute poliacutetica com en lrsquoacceptacioacute de la seva missioacute Cal admetre que la traduccioacute de πειρασmicroός (Lc 413) i del verb πειράζειν (Mc 113 Mt 413 Lc 42) com a laquotemptacioacuteraquo no eacutes correcta (sols una vegada de les vint-i-una que surt en el Nou Testament teacute aquest sentit) no es tracta drsquoun estira-i-arronsa amb el pecat sinoacute drsquouna laquoprovaraquo laquocombatraquo que exemplifica lrsquoacceptacioacute drsquouna missioacute encomanada La narracioacute meacutes antiga eacutes sens dubte la de Marc (Mateu i Lluc usen el tiacutetol cristiagrave de ldquofill de deacuteurdquo citen pels LXX etc) laquoDespreacutes lrsquoEsperit lrsquoempeny cap al desert Al desert va passar quaranta dies temptat per Satanagraves srsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo3 Lrsquoesperit laquoempenyraquo Jesuacutes llenguatge simbogravelic biacuteblic El desert eacutes un lloc on vaga lrsquoesperit impur (Mt 1243 par ) perograve tambeacute teacute una significacioacute escatologravegica perquegrave la teacute messiagravenica (Is 403 citat a Mc 13 Mt 33 Lc 176 Jo 123) Els quaranta dies i nits representen un siacutembol comuacute que caracteritza un temps de malediccioacute i de necessitat (els del diluvi Gn 712 els drsquoIsrael al desert Ps 9510 els del dejuni de Moisegraves al Sinaiacute Ex 3428 Dt 918 els drsquoestar Israel

3 Es manteacute la traduccioacute que lliura la Biacuteblia de Montserrat

19

sota el jou dels filisteus Jt 131 els dies que va caminar Elies per a arribar a la muntanya de deacuteu lrsquoHoreb 1R 198) els que Jesuacutes va ser provat laquoSrsquoestava entre les feresraquo una representacioacute del paradiacutes Adam vivia en harmonia amb els animals salvages (Gn 219) Is 116-9 descriu la convivegravencia paciacutefica del demagrave entre animals i entre aquests i lrsquohome (Os 220 Is 6525 Ps 9113 perllonguen les imatges drsquoanimals salvatges esdevinguts no perillosos) el paradiacutes eacutes doncs restituiumlt laquoI els agravengels el servienraquo versemblantment una altra representacioacute del paradiacutes (segons el Midraš Adam vivia de lrsquoaliment dels agravengels) La primera de les tres historietes que conten Mateu i Lluc teacute sens dubte el seu origen en la de Marc i les altres dues srsquohaurien transmegraves cadascuna pel seu cantoacute La interpretacioacute particular de cadascuna no eacutes segura Jesuacutes convertit en un nou Moisegraves amb el paralmiddotlelisme pamannagrave lrsquoaparicioacute drsquoun home poderoacutes la meravella que legitima la seva missioacute En qualsevol cas un home especialment assenyalat un liacuteder en particular relacionat amb el poder Lrsquoorigen potser cal rastrejar-lo en circumstagravencies histograveriques prepasquals Si meacutes no un dels seus deixebles era zelota (Lc 615 par Mc 318 Mt 104) renya els zebedeus quan volen castigar els desagraiumlts (Lc 951-56) i lrsquoombra drsquouna temptacioacute poliacutetica lrsquoacompanya sempre (cf Mc 832 par 119s par 1213-17 par Jo 615 etc) Li demanen signes legitimadors (Mc 811 par Mt 1238s par Lc 1116 238 Mc 1529-32 par) Pilat fa clavar a la creu com a escarni i advertiment laquoel rei dels jueusraquo etc

sect2 Alguacute que eacutes meacutes que un profeta Jesuacutes sersquol veia com un carismagravetic (Mc 122 par) i com un profeta (Mc 615 par 828 par Mt 211146 Lc 716 Jo 419 614 74052 917) agravedhuc amb escepticisme era vist aixiacute pels fariseus (Lc 739 Mc 811 par) Ell mateix es posa com a profeta (Lc 1333 Mt 2331s34-36 par 37-39 par cf Mc 64 par Lc 424 Jo 444) La detencioacute i acusacioacute davant del sanedriacute degueacute ser com a fals profeta (cf el joc de cecs de Mc 1465 par Mc 2263-65) Dt 1820 (cf 136) nrsquoestableix lrsquoexecucioacute Si la possessioacute de lrsquoesperit sant era una caracteriacutestica del profeta se lrsquoatribueix expliacutecitament en un dels mots-ameacuten de Marc (Mc 328s) Expulsa els dimonis per lrsquoesperit de deacuteu (Mt 1828 par Lc 1120) Segons Lc 418-21 (cf Mt 53 par Lc 620 Mt 115 par Lc

20

722) srsquoadjudica la profecia de lrsquoesperit de deacuteu drsquoIs 61 Fa participants als deixebles drsquoaquest esperit els lliura poders contra els esperits impurs (Mc 67 cf Mt 108) lrsquoesperit sant els faragrave costat quan els acusin (Mc 1311) lograveguions com Lc 623-26 par Mt 512 arrengleren els deixebles amb els profetes Que els esments sobre lrsquoesperit sant no siguin molts es deu al fet que no eacutes un teograveleg i li plau meacutes parlar en imatges Per exemple quan diu que eacutes pel dit de deacuteu que expulsa dimonis (Lc 1120) imatge de lrsquoesperit de deacuteu (cf Mt 1228) o quan el lograveguion Jo 737 (cf v39) parla drsquoaquest esperit sota la imatge de lrsquoaigua de vida Tambeacute palesen el seu capteniment profegravetic el llenguatge-ameacuten lrsquouacutes de paralmiddotlelismes els ritmes la preferegravencia per la paronomagravesia etc Tot aixograve ha de ser estimat en conjunt material que es refereix als oriacutegens la comunitat primitiva evitava el tiacutetol de profeta per a Jesuacutes tampoc no nrsquoeacutes cap model la pneumagravetica que srsquohi descabdella (no hi ha en Jesuacutes glossolagravelia) a meacutes a meacutes la concessioacute drsquoesperit sant als deixebles es troba en contradiccioacute amb la concepcioacute posterior que atribueix la devallada de lrsquoesperit per Pentacosta Drsquoaquiacute les dificultats a lrsquohora de compaginar un fet i lrsquoaltre Jo 739a palesa que Jo 738 es refereix a lrsquooferiment de lrsquoesperit de deacuteu mentre que 739b contradiu la crida i la correcta interpretacioacute Fet i fet sembla que el pensament dominant dels jueus contemporanis era que lrsquoesperit de deacuteu srsquohavia extingit amb els darrers profetes (hi ha tanmateix excepcions per exemple els membres de la comunitat de Qumran sersquon senten partiacutecips) Pel cap baix el Nou Testament ho pressuposaria Mc 18 par a propogravesit del baptisme de Joan (cf Ac 192) Ac 217 que cita Joel i drsquoaltres llocs (Rm 823 2 Cor 122 55 Jo 739) a propogravesit de la primitiva comunitat Ara Jesuacutes veu Joan Baptista meacutes que un profeta (Mt 119 par Lc 726) ell mateix eacutes meacutes que Jonagraves (Mt 1241 par Lc 1133) o el Baptista (Mt 1111 par Lc 728) i es teacute per alguacute que completa la Llei i el Profetes (Mt 517 Mt 521-48 Mc 105 par) Aquest laquocompletarraquo (πληρῶσαι) vol dir que srsquoabasta ja la mesura plena que ja eacutes

21

escatologravegica el lograveguion Mt 517 estableix Jesuacutes amb el dret de ser lrsquoenviat escatologravegic4 Jesuacutes viu en lrsquoAntic Testament i totes les seves paraules i obres no srsquoentenen fora drsquoaquest marc Criat en una famiacutelia pietosa (Lc 241 cf Lc 416) serva les oracions dels jueus complidors les tres hores drsquooracioacute (el Šemalsquo al matiacute i a la tarda possiblement la Tephilla cap a les 15 hores) i les benediccions drsquoabans i de despreacutes dels agravepats Va cada dissabte des de petit a la sinagoga Certament resa tambeacute fora de les hores establertes per la pragravectica pietosa social (Mc 135 1432ss par) i ho fa en la seva llengua materna (lrsquouacutes drsquorsquoabba lrsquoensenyament del parenostre cf Mc 1534 etc) El mateix laquosantifiqueu el vostre nom vingui el vostre regneraquo del parenostre es manlleva del Quaddiš (oracioacute aramea que cloiumla la cerimogravenia lituacutergica a la sinagoga) Vol el temple sense mercaders (Mc 1115-18) tractat amb reveregravencia (Mt 2316-22) lliura condicions per a fer lrsquoofrena ritual (Mt 523) fa matar el xai de Pasqua mana seguir el ritual als leprosos (Mt 144) Certament el manament de lrsquoamor supera totes les ofrenes (Mc 1234) o hi hauragrave el nou temple del temps de la salvacioacute (Mc 1438 par) Li agrada especialment el profeta Isaiumles en particular les parts del Deutero-Isaiumles del servent de deacuteu aixiacute mateix li plauen els textos apocaliacuteptics que hi ha en Daniel Cita desenes de salms molts textos del Pentateuc i tambeacute paraules dels altres profetes

Cal dir que Jesuacutes radicalitza la Toragrave per exemple quan es teacute present la prohibicioacute de matar i del divorci recollida ja a Ex 2013s i que accentua a Mt 521s27s La critica en la forma drsquoomissioacute Mt 115s par deixa de banda la venjanccedila contra els pagans que si meacutes no es troba relligada a Is 355s 2918s 611 com ho proven Is 354 2920 612 Lc 416-30 cita (v18s) Is 611s I es deixa laquoi un dia de venjanccedila per al nostre deacuteuraquo La bandeja la Toragrave quan es contraposa a la permissioacute mosaica del divorci (Dt 241) quan prohibeix el jurament (Mt 533-37) i la llei del talioacute (538-42) Jesuacutes ho acabem de veure es creu amb el dret de completar la Llei (Mt 517)

Siacute que srsquooposa radicalment a la Llei oral (Halakagrave) Especialment a la del dissabte Mc 227 diu laquoel dissabte ha estat fet per a lrsquohome i no pas lrsquohome per al dissabteraquo (cf Mc 225s 34 par Mt 125 Jo 722) Lrsquoexcepcioacute en el moacuten jueu era quan hi hagueacutes perill de mort (cf 1M 232ss) malgrat que lrsquouacutes permetria altres coses ordinagraveries (cf Mt 1211 par Lc 145) perograve els deixebles cullen espigues (Mc 223 par) i el mestre guareix (Mc 31-6 par 4 v18 en canvi diu que els esdeveniments anunciats en les escriptures han drsquoacomplir-se tots

22

Lc 1310-17 141-6 cf Jo 59 914) sense haver-hi cap perill Tampoc no fa cas de les prescripcions farisees de neteja de les mans abans dels agravepats (Mc 71-8 el v15 faria referegravencia al que es diu pecaminosament)5 Lrsquoactitud davant la Toragrave la proclamacioacute del final del culte el rebuig de la Halakagrave el seu dret a anunciar la voluntat de deacuteu ndash tot plegat lrsquoacusacioacute de pseudoprofeta el duria a la mort

sect3 Una crida plena de goig laquoSrsquoha complert el temps i eacutes a prop el regne de deacuteu convertiu-vos i creieu en el missatge joioacutesraquo (Mc 115 cf Mt 423 935 Lc 443 81 i drsquoaltres) El sumari de Marc (i de Mateu i Lluc) palesa el punt central de lrsquoanunci de Jesuacutes el regne de deacuteu Dues soacuten les caracteriacutestiques de lrsquouacutes que en fan els sinograveptics del terme βασιλεία per a la caracteritizacioacute del senyoreig de deacuteu (τοῦ θεοῦ

τῶν οὐρανῶν)6 el nombre de vegades que el trobem (molt meacutes gran comparat amb drsquoaltres escrits antics i contemporanis) i la quantitat de girs nous sense paralmiddotlels en drsquoaltres autors Lrsquoexpressioacute srsquousa gairebeacute sempre en el sentit dinagravemic de lrsquoexercici drsquouna autoritat el senyoreig de deacuteu (quelcom molt oriental i molt poc occidental) la realitzacioacute de lrsquoideal de justiacutecia sobre la terra com a rei protector drsquoorfes de viacutedues de pobres de febles de desvalguts Lrsquoantic judaisme defensa el senyoreig reial de deacuteu sobre Israel (cf Dn 431) el qual el jueu reconeix diagraveriament amb el Šemalsquo ocorre que ara tot eacutes amagat i capgirat perograve el regnat de deacuteu abarcaragrave tots els pobles que no podran sinoacute sotmetre-srsquohi (cf Dn 244) El Quaddiš santifica el nom de deacuteu i prega per la irrupcioacute del seu regne

La sola referegravencia al Quaddiš del parenostre (laquovingui el vostre regneraquo) fa adonar-nos que Jesuacutes usa el concepte malkuta en sentit escatologravegic Aquest esdeveniment futur (i proper) explica que alguns no experimentin la mort (Mc 91) o la precaucioacute davant del judici final (cf Mc 943-48) Srsquoexpressa en imatges a traveacutes de lrsquoagravepat escatologravegic on trobem Jesuacutes mateix (Mc 1425) Abraham Isaac Jacob els profetes i gent drsquoarreu (Lc 1328-29) tots

5 Mt 233 (laquotot allograve que us diguin doncs fer-ho i observeu-ho perograve no obreu com ells obren perquegrave diuen i no fanraquo) hauria drsquoentendrersquos amb un to irogravenic i fer ressaltar sobretot la segona meitat 6 Lrsquoexpressioacute original faria laquoregne de deacuteuraquo laquoregne del celraquo seria el circumloqui que evita el nom de deacuteu propi drsquouna agravembit judeocristiagrave

23

laquosrsquoasseuran a la taula del regne de deacuteuraquo Ja eacutes a prop (Mc 115) Per tant Jesuacutes es refereix a Dn 244 amb un clar sentit escatologravegic i a Dn 727 (el poble dels sants de lrsquoaltiacutessim rebran el regne el senyoreig cf Lc 1232) En la mesura que el concepte malkuta eacutes un circumloqui jueu per a evitar el nom de deacuteu tot plegat vol dir que srsquoanuncia que deacuteu eacutes a prop agravedhuc que ja eacutes aquiacute Lrsquoapocaliacuteptica jueva especialment amb Joan Baptista apuntava tambeacute lrsquoadveniment de la fi Allograve progravepiament nou de Jesuacutes rau en la proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia Aquesta irrupcioacute del regne de deacuteu es prefigura en cada victograveria sobre la forccedila del mal (guariments) en lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Ja eacutes aquiacute eacutes imminent ho palesa amb paraules i amb obres

Es tracta drsquoun missatge indubtablement exhultant per a lrsquohome en la mesura que comenccedila la transformacioacute de tot Srsquoestagrave arribant a la nova plenitud el present regalima la renovacioacute de la realitat Per aixograve srsquoanuncia no sols que el temps eacutes limitat i que ja arriba el regne sinoacute sobretot com eacutes el senyoreig de deacuteu que ve i del qual hi ha ara els senyals de la seva presencia Aixograve ho mostra el lograveguion Lc 722s (par Mt 115s)7

laquoels cecs hi veuen els coixos caminen els leprosos soacuten purificats els sords hi senten els morts ressusciten els pobres reben lrsquoanunci del missatge joioacutes i sortoacutes aquell que no srsquoescandalitzaragrave de miraquo El lograveguion combina material de Is 355ss i 2918s amb Is 611s (emparentat srsquohi troba Lc 416-21 que torna a citar Is 611s) les imatges de la llum per als cecs del so per als sords dels crits drsquoalegria per als muts expressaven per a tots els pobles antics drsquoOrient els temps de la salvacioacute I la llista podria estendrersquos meacutes i meacutes soacuten sols

7 Tal com estagrave situat seria la prova davant dels deixebles de Joan que Jesuacutes eacutes lrsquoesperat Perograve no seria pas el seu sentit original les referegravencies a Isaiumles no ho permetrien estimar aixiacute

24

exemples per a palesar que es venccedil el dolor la por el patiment El regne que es prefigura aquiacute per a aquell que en fa cas del que diu i fa Jesuacutes del qual lrsquoarribada ja eacutes imminent representa el capgirament de les relacions drsquoexclusioacute la restauracioacute de la comunitat malmesa entre deacuteu i lrsquohome8 La recerca criacutetica de les narracions miraculoses en els evangelis es fa drsquoacord amb quatre nivells (1) aquestes histograveries es redueixen considerablement quan se les estudia des del punt de mira de la criacutetica textual i literagraveria (2) Hi ha una segona reduccioacute quan se les compara amb les histograveries miraculoses rabiacuteniques i helmiddotleniacutestiques (lrsquoantic orient tenia com a normal que hi hagueacutes miracles i com a quelcom que agrada que hi sigui la primitiva esgleacutesia participava del gust pels miracles que hi havia en el seu temps) (3) Lrsquoanagravelisi histogravericoformal de les narracions miraculoses permet distingir la capa meacutes recent helmiddotleniacutestica i la palestina lrsquohelmiddotleniacutestica descriu Jesuacutes com a traumaturg la palestina posa Jesuacutes al centre (4) A traveacutes drsquouna criacutetica meacutes aguda i de la corresponent minva de material srsquoarriba a un nucli transmegraves que remunta als esdeveniments de les actuacions de Jesuacutes aquest nucli fa referegravencia al guariment de mals psicogegravenics lepra paragravelisi i ceguesa tot allograve a la qual cosa pot aplicar-se una teragravepia per alguna mena drsquoinduccioacute Basta saber la situacioacute dels malalts mentals en temps de Jesuacutes i com sersquols veia per a entendre que els evangelis en parlin com en parlava tothom Jesuacutes srsquoenfronta doncs a aquest moacuten del mal cada victograveria sobre la forccedila del mal eacutes una manifestacioacute del temps de la salvacioacute que ja irromp lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Eacutes una prolepsi de lrsquoeacuteskhatos Un exemple clau drsquoaixograve eacutes el lograveguion de Lc 1018 laquojo veia Satanagraves de sobte expulsat del cel que queia com un llamp sobre la terraraquo Eacutes lrsquoinici del final de Satanagraves (cf Ap 127-9) i lrsquoexpulsioacute de dimonis anuncia la victograveria completa sobre Satanagraves Tot aixograve ocorre ara i meacutes es presenta el paradiacutes (Lc 1019 cf Mc 113 laquosrsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo) els noms dels salvats es troben en el llibre dels vius (Lc 1020) ndash tot plegat el venciment de Satanagraves la innocegravencia de les feres salvatges lrsquoapuntament dels noms soacuten motius drsquoun canvi radical drsquoun nou Edegraven Les festes de noces (sovint siacutembol de la salvacioacute) han comenccedilat hi eacutes lrsquoespograves hi ha joia i no eacutes possible el dejuni (Mc 218s) La llum

8 Lrsquoescagravendol de Lc 723 es refereix a no rebre amb mals ulls la reconciliacioacute de deacuteu amb els marginats i els rebutjats sobre els fariseus cf II sect6

25

brilla (Mc 421 par) el fulgor de la ciutat de deacuteu resplandeix ja ara dalt de la muntanya enmig de la fosca del moacuten (Mt 514) Ha arribat lrsquohora de la sega (un siacutembol dels temps salviacutefics en les paragraveboles) els camps estan madurs (Mc 48 par Mt 937 par) demaneu que hi hagi treballadors per a la collita (Mt 938 par) Aprengueu de la figuera quan eacutes primavera rebrota (Mc 1328s) canvi doncs de mort a vida Hi ha un nou vi (Mc 222 par) el vi siacutembol del nou temps Al fill retrobat se li lliura un vestit de festa (Lc 1522) Hom es posa el vestit de noces (Mt 2211) No es cus al vestit vell un pedaccedil de roba nou (Mc 221 cf He 111s Ac 1011 par 115) la nova realitat deixa enrera els temps anteriors Es lliura als infants el pa de vida (Mc 724-30 par) siacutembol (amb lrsquoaigua de vida cf Jo 41014 737s) dels dons de paradiacutes La pau de deacuteu srsquoofereix ja ara es decideix ja ara el judici (Mt 1011-15 par Lc 105-11) ja ara es lliga i es deslliga la sort dels homes (Mt 1619 1818)9 Tambeacute les obres de Jesuacutes palesen aquest laquoja araraquo lrsquoexpulsioacute dels mercaders del temple acompleix laquoja araraquo Za 1421 (laquono hi hauragrave cap meacutes mercader al temple de Jahvegrave-Sabaot aquell diaraquo) malgrat que circumscriu la seva cura a Israel guareix pagans (Mc 724-30 par Mt 1521-28 Mt 85-13 par Lc 71-10) com a anticipacioacute indicacioacute de la basileia que irromp Els deixebles soacuten afortunats de viure aquest moment (Lc 1023s par Mt 1316s) el de lrsquoentrada del regne Ho han de proclamar tambeacute de paraula i drsquoobra (Mt 107s) En lrsquoantic judaisme i en el contemporani als evangelis mai no srsquohavia proclamat la irrupcioacute del regne de deacuteu mentre que la primitiva comunitat cristiana proclamaragrave meacutes aviat la mort i la resurreccioacute del mestre

9 Lrsquoescatologia presegraventica eacutes arreu de lrsquoevangeli de Joan Basti recordar laquoperograve ve lrsquohora i eacutes ara que els veritables adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat que aixiacute soacuten els qui vol el Pare per adoradorsraquo (Jo 423) laquous ben aseguro que ve lrsquohora i eacutes ara que els morts escoltaran la veu del Fill de deacuteu i els qui lrsquohauran escoltada viuranraquo (Jo 525) amb la seva transformacioacute lrsquohome passa de la mort a la vida

26

Jesuacutes anunciava la imminent arribada del regnat de deacuteu i de la transmutacioacute dels ordres del seu temps La proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia es dreccedila sense dubte com el centre de lrsquoevangeli Aquesta consciegravencia escatologravegica independentment de les seves influegravencies encarnava eficaccedilment la radicalitzacioacute de la referegravencia al sagrat urgia que lrsquohome considereacutes la importagravencia real dels afers i avisava a tort i a dret de la necessitat de la conversioacute Certament no es tractava drsquouna proclama de mal averany drsquoalguacute que desitgeacutes el pitjor o que fes acreacuteixer lrsquoangoixa dels homes quan Jesuacutes no exigia a tots el mateix lliurament a la causa de la predicacioacute ni la radicalitat del missatge comportava lrsquoabandoacute de les feines de cadascuacute del seu lloc de la famiacutelia etc establerts els miacutenims en lrsquoamor no srsquohi pressuposa a priori la mesura que cadascuacute en volia lliurar no perquegrave espereacutes quelcom sinoacute per la mateixa alegria de fer-ho el propi Jesuacutes no se nrsquoestagrave de menjar i de beure i celebra amb els seus els agravepats que prefiguren el regnat de deacuteu etc La insistegravencia en la vinguda del final no eacutes per a fer por sinoacute meacutes aviat un aviacutes per a trobar-se preparat a un esdeveniment que nomeacutes pot entendrersquos com a desitjat com a final feliccedil per a aquells eacutes clar que ja comprenen que lrsquoordre a venir no pot seguir sent un ordre que mira cap a un sol costat Una part important de les paragraveboles i de les paraules que es pot fer meacutes o menys recular fins a Jesuacutes es mou dins drsquoaquest horitzoacute escatologravegic comenccedilant pel mateix parenostre Certament lrsquoanhel del regnat de deacuteu i la seva prefiguracioacute deurien somoure els cors talment com encara ho poden fer avui La previsioacute drsquoun final introdueix a una transformacioacute de les condicions de vida de jerarquies de valoracions etc indubtablement meacutes justa meacutes feliccedil meacutes drsquoacord amb les coses un final que representa la realitzacioacute de lrsquoesperanccedila dels homes la utopia que es prefigura sota siacutembols i imatges etc i que es capaccedil de commoure lhome davui en lrsquoaccepcioacute que un tal fantasieig plasma a les palpentes lrsquoanhel humagrave de renovacioacute i de perduracioacute i en lrsquoaccepcioacute que tot es fa animat per la dimensioacute sagrada Es tracta de la presentacioacute brillant drsquouna tensioacute escatologravegica que esdeveacute tensioacute sagrada perograve la tensioacute sagrada manifesta palpablement el que de debograve soacuten les coses i els esdeveniments quegrave eacutes important i quegrave no i eacutes capaccedil de comprometre la totalitat de la vida El missatge escatologravegic eacutes una crida a la conversioacute i a la sacralitat del moacuten des de les imatges i les paraules La crida escatologravegica hauria de permetre de deixar pas a lrsquoexperiegravencia de deacuteu com a vocacioacute Tot aixograve vol dir que la tensioacute escatologravegica srsquohauria de traduir en quasevol cas en tensioacute sagrada i que valdria per avui el que valia llavors que no hi ha una mesura universal de resposta perquegrave cadascuacute es troba en unes

27

circumstagravencies diferents que un mateix ha de concloure quines soacuten les seves responsabilitats i radicalitats Sens dubte la tasca quotidiana de molts homes transcorre drsquoacord amb un tarannagrave ordinari perograve no shauria de superar la tensioacute dialegravectica entre una experiegravencia radiant del sagrat i els afers de cada dia Versemblantment lrsquoentusiasme sagrat duu a totes les formes de prefiguracioacute drsquoun nou ordre de totes les coses els homes tanmateix que es troben en tensioacute sagrada no la poden superar El missatge escatologravegic la fa present accentua la necessitat drsquouna conversioacute cap al sagrat Lrsquoanunci de Jesuacutes no era doncs important perquegrave srsquoacompliacutes lrsquoesdeveniment sinoacute per la cagraverrega de tensioacute sagrada que implicava Quegrave decantagrave o afavoriacute la conviccioacute drsquoun final sembla quelcom que va dependre de moltes conversions interiors a partir drsquoinfluegravencies externes No sembla que shagi drsquoestimar un escagravendol que arribeacutes a la necessitat de fer present la fragilitat i caducitat de lrsquoordre drsquoaquest moacuten Car Jesuacutes era un home del seu temps i de condicioacute jueva10 Tanmateix una qualsevol de les plurals maneres en les quals es modelen els siacutes intencionals drsquouna completesa del moacuten que palesen de mil formes mil joies amb tots els malgrats que es vulguin no estan pas a la disposicioacute drsquoun home de manera que li calgueacutes sols portar-los a colmiddotlacioacute Aquells siacutes del moacuten soacuten es troben a magrave drsquoacord amb un designi rar en escarides ocasions al cap i a la fi soacuten experiegravencies sagrades i lrsquoexperiegravencia es lliura de vegades drsquouna manera que manifesta les dependegravencies de tota mena de lhome respecte del pathos Aixograve tambeacute acondueix a no saber com orientar-se (cf Mc 1534)

sect4 Els patiments del final el judici la gehenna

Tanmateix el gaudi del regne que ja es fa present srsquoacompanya tambeacute de lrsquoaviacutes de lrsquoacompliment de tot el cicle histograveric i de la transformacioacute darrera de les condicions drsquoinjustiacutecia de dolor de mal Des drsquoaquest punt de mira la profusioacute drsquoimatges i la representacioacute de forces sobrenaturals presents arreu de les paraules en boca de Jesuacutes sorprenen Sembla una paradoxa que hagi arribat fins a avui un llenguatge amb regust idolagravetric (ho eacutes una cosificacioacute

10 El discerniment entre la irrupcioacute ja ara de la basileia i la seva manifestacioacute expliacutecita final seria des drsquoaquest punt de vista irrellevant Ni serveix de res meacutes capir una renovacioacute futura ni se la pot imaginar millor irrompent ja ara lrsquoun fet i lrsquoaltre deriven la seva eficagravecia de lrsquoexperiegravencia del sagrat i de les seves dimensions i no poden anar enllagrave seu

28

qualsevol de lrsquoexperiegravencia de deacuteu) i amb to apocaliacuteptic per tant amb imatges del tall miacutetic eacutes a dir que gaudeixen de forccedila (significacioacute) sagrada i imaginativa i que narren allograve que srsquoesdevindragrave La sorpresa srsquoesvaeix quan es teacute present que Jesuacutes eacutes jueu amb tot el que aixograve comporta (cf per exemple sect3 i sect7) Hi ha un reguitzell drsquoindicacions de tot tipus arreu dels evangelis que avalen la proximitat del final Cal veuren algunes La paragravebola de la figuera serveix per a lrsquoanunci del final (Mc 1318s) La basileia (eacutes a dir deacuteu) eacutes a la vora (Mt 107 par Lc 109 Lc 92060 1011) El parenostre ensenya a pregar per la vinguda ragravepida del regne Totes les paragraveboles i imatges que adverteixen del caragravecter sobtat dels uacuteltims esdeveniments o que avisen a estar alerta pressuposen que no nrsquohi ha per molt Tambeacute ho apunten els mots referits als tres dies O la referegravencia de Joan Baptista el nou Elies que segons Malaquies (Ml 323) arriba abans del gran i terrible dia de Jahvegrave O Lc 1020s on possiblement caldria interpretar v21b en futur a la llum de Lc 1023s Cal no perdre temps prenent comiat dels teus (Lc 961s) o servant els dies de dol pel difunt (Mt 821s par Lc 959) A Lc 104 es recomana als deixebles de no saludar ninguacute pel camiacute la urgegravencia de la predicacioacute mana no anar de carabana amb drsquoaltres Cal defensar que Mc 1310 (par Mt 2414) i Mc 149 (par Mt 2613) no permeten suposar que Jesuacutes hagueacutes utilitzat el terme lsquoevangelirsquo (usa sempre lsquoevangelitzarrsquo el substantiu no tenia valor religioacutes) i en conjunt cal relativitzar-ne el contingut (hi ha expressions que soacuten del propi Marc) Jesuacutes estagrave enviat sols a Israel (Mt 1524) i mana als deixebles que srsquohi circumscriguin (Mt 105s) els pagans srsquoaplegaran al final del temps al regne (Mt 811s par Lc 1328s) no caldria esperar el seu anunci a tots els pobles Srsquoadverteix que si no es converteixen tots acabaran com els galileus occits per Pilat o els morts per la caiguda de la torre de Siloegrave (Lc 131-5) Tot aixograve vol dir que ha de passar molt aviat El diluvi eacutes davant de la porta (Mt 2437-39 par Cf 724-27) la destral eacutes llesta espera i no talla encara la figuera (Lc 136-9) Cal no diferir la conversioacute (paragravebola de les deu noies Mt 251-12 dels convidats al regne de deacuteu Lc 1415-24 par Mt 221-10 de lrsquoanada al jutge Mt 425s par Lc 1257-59 de lrsquoadministrador malversador Lc 161-8) En les catorze vegades que surt laquoaquesta generacioacuteraquo (ἡ γενεὰ αὕτη Mc 812a12b38 919 1330 Mt 1116 par 1239 par 41s par 45 164 2336 par Lc 113050 1725) srsquohi fa referegravencia sempre per a renyar-la a allograve que

29

srsquoesdevindragrave a aquells als quals srsquoadreccedila Jesuacutes Sembla difiacutecil de no entendre-ho a partir drsquoun temps final que ja arriba Els seus enviats no hauran acabat drsquoanunciar el regne de deacuteu arreu drsquoIsrael que ja vindragrave el fill de lrsquohome (Mt 1023) Els patiments i martiris (Mc 835 par 1038s par 1312 par Mt 102128 par 34 par etc) que caldria interpretar a Mc 91 (laquoUs asseguro que nrsquohi ha alguns dels aquiacute presents que no moriran abans que hagin vist venir amb poder el regne de deacuteuraquo) no durarien molt temps (cf tambeacute Mc 1320 par Mt 1023) La paragravebola del jutge i la viacutedua (Lc 181-8) srsquoentendria des de tot aixograve que diem Jesuacutes no beuragrave vi laquofins que vingui el regne de deacuteuraquo (Lc 2218) la renuacutencia sembla pressuposar que aixograve no eacutes molt lluny Tambeacute ho faria la periacutecopa de Getsemaniacute (Mc 1432-42 par) en el cas de lrsquoencert que prega no pas per una simple sortida de la situacioacute (hauria pogut fugir) sinoacute amb una referegravencia escatologravegica per fer arribar el regne sense necessitat del patiment Les paragraveboles del servent fidel i prudent (Mt 2445-51 par) la de les deu noies (Mt 251-13) la dels deu talents (Mt 2514-30) amb drsquoaltres textos com Mc 1335 (cf Mt 2443 par) compten en els evangelis amb el retard de la parusia perograve probablement llur sentit originari estaria marcat meacutes aviat pel caragravecter sobtat de la fi i srsquoadreccedilarien als qui no fan cas de la bona nova El temps per a lrsquoarribada del final es pot escurccedilar per causa dels elegits (Mc 1320 par) o allargar esperant la conversioacute (cf Lc 136-9) El parenostre ensenya a pregar que laquovingui el vostre regneraquo (cf Lc 187) deacuteu escolta lrsquooracioacute i la intercessioacute (Lc 138s 2231s) i pot canviar els seus designis

En els sinograveptics hi ha dues tradicions apocaliacuteptiques diferents la de Lc 1720-37 que concorda amb les paragraveboles i amb les imatges que usa sovint Jesuacutes on srsquoadverteix meacutes aviat del caragravecter sobtat dels finals dels temps ndash i la de Mc 131-37 que trobem ampliada a Mt 211-2546 i molt modificada a Lc 215-36 tradicioacute que estagrave a prop de 2Te 21-12 i de lrsquoapocalipsi de Joan on srsquoaccentuen els senyals de preludi Aquesta segona tradicioacute oferiria una resposta de la primitiva comunitat al retard de la parusia Jesuacutes hauria advertit doncs de lrsquoarribada del final Sens dubte hauria previst que ell seria mort i que els seus deixebles patirien Hauria avisat que srsquoesdevindria drsquoimprevist que cauria com un llamp Els pitjors mals amenacen aquells que no es converteixen (Lc 131-5) Les dones de Jerusalem han de plorar per elles i pels seus fills (Lc

30

2328-31) Lrsquouacuteltima generacioacute ha de fer penitegravencia per la totalitat de la culpa que hi ha en els seus pares (Lc 1149-51 par Mt 2334s) Veureu abans lrsquoabominacioacute de la desolacioacute (Mc 1314 par cf Dn 1131 1211) el pseudocrist El temple seragrave destruiumlt (Mc 132) i tres dies meacutes tard es bastiragrave un nou temple (Mc 1458 par) No hi ha descripcioacute de tot aixograve Jesuacutes no entra en detalls Sols diu fugiu (Mc 1314b-20) Caldragrave anar de pressa (Lc 1731 Mc 1315s par) En acabant lrsquoagravengel de deacuteu destria ndash hi ha judici ndash els salvats i els repudiats (Mt 2440-41 Lc 1734-35) srsquoobre la gehenna lrsquoinfern de foc final Els evangelis en parlen prou realiacutesticament i hi implica tot lrsquohome (Mc 943-48 Mt 254146) En Jesuacutes la gehenna eacutes lrsquoobscuritat (Mt 812 2213 2530) lrsquoexclusioacute doncs de la llum de deacuteu laquoels cridats soacuten innombrables perograve no tants soacuten elegitsraquo (Mt 2114 cf Lc 1323-24) etc No sinsistiragrave mai prou (cf sect7) que una visioacute drsquoun deacuteu que premia i que castiga reflecteix meacutes aviat la responsabilitat de leacutesser humagrave i no diu pas res progravepiament de lrsquoexperiegravencia de deacuteu mentre que hi ha unes condicions socials de transmissioacute de la cultura El que els evangelis posen en boca de Jesuacutes no es manteacute avui el llenguatge que srsquohi usa ara eacutes estrany cal rebutjar un qualsevol supogravesit drsquoun laquodeacuteuraquo pseudoidolitzat i del que aquest faria sobretot cal superar definitivament lrsquoestretor que representa una voluntat de dissort per a uns homes Lrsquoexperiegravencia del sagrat eacutes sempre la drsquoun siacute Ocorre que malgrat lrsquoargot escatologravegic lhome davui encara eacutes capaccedil a traveacutes seu de llegir-hi tota la positivitat que hi ha en Jesuacutes com a experiegravencia de deacuteu Les visions i les imatges soacuten turbulegravencies drsquoun home que adverteix que cadascuacute se salva o es condemna la gehenna eacutes ara i aquiacute instalmiddotlada dins de cada home ndash i el siacute a la vida eacutes per a tothom sense exclusioacute Jesuacutes parla com un jueu la universalitat de Jesuacutes rau que malgrat aixograve un hom sigui capaccedil drsquoabraccedilar-hi el sagrat Molt aviat les tradicions cristianes tancaren el cicle drsquoaparicions amb lrsquoascensioacute de Jesuacutes i diferiren la seva tornada (parusia) al final dels temps i del judici final (escatologia) Tant lrsquoascensioacute al cel com la parusia i els esdeveniments escatologravegics illustrarien els canvis que srsquoesdevingueren en els cercles cristians a partir del fet que lrsquoexaltacioacute del fill de lrsquohome i el final de lrsquoordre actual del moacuten no haurien arribat minus no hi havia encara parusia minus ni eren imminents

31

Mentre lrsquoascensioacute interrompiria a la pragravectica la segraverie drsquoaparicions el trasllat drsquoun final cap endavant amb la tornada de Jesuacutes el judici final la resurreccioacute dels morts amb tots els precedents apocaliacuteptics del cas etc si distensionava la dimensioacute sagrada que ho creu imminent o ja comenccedilat mentre ho mantindria laquoper a lrsquoesdevenidorraquo seria capaccedil igualment de mantenir la tibantor del sagrat en tant que urgeix a estar preparats El futur dels homes i del moacuten esdevindria fantasiat a partir drsquoun tensioacute i drsquouna expectativa sagrades agravedhuc drsquouna irrupcioacute de deacuteu com a experiegravencia de deacuteu La forccedila escatologravegica passaria a ser exigegravencia i reclam la parusia nova experiegravencia de Jesuacutes etc No sembla que es pugui abandonar la tensioacute sagrada sense banalitzar-se i fer-ho drsquoacord amb el do de cadascuacute Certament no hi ha avui les condicions socials que feien bones les fantasies les llegendes els afers meravellosos etc Ni el missatge de Jesuacutes ni la joia pasqual ni la imatge postpasqual drsquouna parusia i final dels temps tenen drsquoaltra forccedila que la que es deriva de la tensioacute sagrada que proposen laquoEs ist die wichtigste Funktion der Eschatologie daβ sie das Wissen um die Gnadenfrist wach erhaumlltraquo11 iquestAcabaragrave el moacuten Llevat del que es pot dir en nom de la ciegravencia no sen sap res meacutes drsquoaixograve el futur del moacuten com a experiegravencia sagrada el tensa en fa una grandiosa expectativa mentre els afers resten tal qual Quegrave seragrave de tots els homes no se sap progravepiament i el moacuten no pot ser cridat cap a deacuteu quan eacutes en el moacuten que nrsquohi ha experiegravencia El sentit de la histograveria dels homes i del moacuten restaria hipotecat en aquesta expectativa dels homes i del moacuten per la qual hi ha una experiegravencia sagrada El sentit de la histograveria i del moacuten restaria subsumit com a experiegravencia sagrada mai no el sabriacuteem o no en sabriacuteem res meacutes Aixiacute com la nocioacute de creacioacute sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels oriacutegens (passat) aixiacute lrsquoescatologia sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels finals (futur) Mai no se superaria la tensioacute mai no se la podria superar sense fer trampa Arreu valdria que ha drsquohaver-hi experiegravencia arreu que no es tracta de teoritzar sinoacute drsquoafirmar-se un hom com una veu expectant afirmativa atengui per darrera cap al passat o per davant cap al futur allograve que srsquoofereix com el saber meacutes clar iquestHi hauragrave judici final Un hom ja ho ha insinuat quan bescanvia mala voluntat per un voler ben intencionat quan la salvacioacute esdeveacute clariacutecia de la

11 JJeremias Neutestamentliche Theologie Part primeraDie Verkuumlndigung Jesu Gerd Mohn Guumltersloh 1973 (2ordf edicioacute) pagraveg140 Srsquoobservaragrave lrsquoimportant manlleu que fa el present treball de les obres drsquoaquest estudioacutes

32

condicioacute humana i la condemna lrsquoestultiacutecia llavors el judici final sersquol fa cadascuacute en aquesta vida Si sestagrave convenccedilut que independentment de tot aixograve no hi ha cap altra condemna ni cagravestig quan hi ha prou maneres joioses de gaudir de deacuteu com a experiegravencia aquestes confirmarien que una qualsevol actitud que prengui lrsquohome es pot superar minus i mereix ser superada minus per la crida a tots i arreu malgrat el que els homes fan o les atrocitats que hagin fet en una expectativa que sols pot ser un siacute que els estintola en lrsquoexperiegravencia per la qual la de deacuteu no eacutes simplement la del moacuten malgrat que tambeacute ho sigui i de no saber ben beacute com entomar-ho tot iquestEs ressuscitaragrave No sembla important que un hom sesvaeixi o no amb la mort quan la sort de lrsquohome estagrave en joc ara i aquiacute Si meacutes no en aquesta mena de sentiments extrems shi expectaria alguna positivitat desconneguda La imatge drsquouna resurreccioacute final realitzaria fantasiosament la solucioacute drsquoun doble interrogant el que proveacute de la constatacioacute que els humans moren i lrsquoexperiegravencia del sagrat que parla drsquoun siacute a la vida Lrsquoescatologia de la resurreccioacute dels morts al final dels temps foacutera una projeccioacute de lrsquoescatologia de cada home el seu siacute sagrat a la vida faria de testimoni lrsquoexperiegravencia de deacuteu en Jesuacutes exemplificaria que Jesuacutes no srsquoacabagrave amb la mort del Jesuacutes histograveric i que eacutes la penyora de la progravepia afirmacioacute a la vida Tot plegat pot semblar una bogeria perograve eacutes drsquoaixograve que sen tindria experiegravencia Els humans estarien cridats a la vida malgrat tots els perograves nrsquoignorarien les circumstagravencies en tindrien certesa per lrsquoexperiegravencia de Jesuacutes minus io per lexperiegravencia de deacuteu

sect5 El fill de lrsquohome Les referegravencies a Jesuacutes com a fill de deacuteu soacuten secundagraveries excepte Mt 1127 par Lc 1022 on tenen tot un altre sentit (cf sect9) Lrsquoabundant uacutes en lrsquoevangeli de Joan drsquoun absolut ὁ υἱὸς sense complement del nom o pronom personal no eacutes de cap manera palestiacute tambeacute eacutes aliegrave al judaisme palestiacute el tiacutetol de fill de deacuteu com a messiagravenic El mateix tiacutetol de messies referit a Jesuacutes srsquoha de prendre sempre com una font secundagraveria (malgrat i tot que Mc 829 par pugui tenir algun fons histograveric) Evita versemblantment per raons de la seva cagraverrega poliacutetica anomenar-se fill de David (cf perograve Mc 1458 par 1235-37 par)

33

En canvi no hi hauria motiu per a negar lrsquoautenticitat del seu uacutes de lrsquoexpressioacute laquoel fill de lrsquohomeraquo (ὁ υἱὸς τοῦ ἀνθπώπου) Respecte de lrsquoexpressioacute cal dir el seguumlent

1 Tradueix una expressioacute comuna aramea (barrsquoaumlnaša) que exemplifica una significacioacute genegraverica (laquohomeraquo laquoun homeraquo laquoalguacuteraquo)

2 Srsquousa tambeacute com a tiacutetol al llibre de Daniel (Dn 713) que interveacute enmig drsquouna visioacute (Dn 71-14) que despreacutes srsquointerpreta (Dn 715-28) Es tracta drsquouna figura drsquoexaltacioacute i drsquoentronitzacioacute que simbolitza els laquosants de lrsquoAltiacutessimraquo per tant conteacute una significacioacute colmiddotlectiva Cal accentuar que el fill drsquohome laquoarribagrave fins al Vell venerableraquo hi ha doncs un moviment de baix cap a dalt

3 Lrsquoapocalipsi jueva antiga posterior sense excepcioacute interpretagrave el fill drsquohome de Dn 713 com un sol individu Tambeacute la literatura rabiacutenica associa fill drsquohome i messies Val la pena dafegir si meacutes no el seguumlent els jueus esperaven un messies de caragravecter nacional un cap alliberador del jou dels romans Els textos apocaliacuteptics tambeacute participaven drsquoaquesta espera messiagravenica de trets nacionals a lrsquohora de parlar del fill de lrsquohome malgrat que srsquoesforcen a fer veure que proveacute de lrsquoaltre moacuten no exclouen que gaudeixi drsquouna significacioacute universal i alguns lrsquoapropen a la figura del servent de deacuteu del deutero-Isaiumles 4 Sembla que els evangelis hagin capgirat de vegades lrsquoexpressioacute amb el significat comuacute per la del tiacutetol apocaliacuteptic o beacute hagin usat el tiacutetol alliacute on no hi era Lrsquoexegravegesi perograve mantindria una colla de lograveguions on no ocorreria ni una cosa ni lrsquoaltra i que permetria lliurar algun esquema Per exemple quan la persecussioacute de la comunitat arribi al seu punt agravelgid com un llamp (Mt 2427 par Lc 1724) no esperat (Mt 243739 par Lc 1726 sense parallel 1730) srsquoacompliragrave la visioacute de Dn 713 Embolcallat de nuacutevols rodejat drsquoestols drsquoagravengels el fill de lrsquohome es mostra en la glograveria divina (Mc 1326 cf Jo 151) Srsquoasseu prop del tron a la dreta de deacuteu (Lc 2269) i envia el seu agravengel a arreplegar els escollits des dels quatre vents (Mc 1327) Ha de jutjar (Lc 2136) amb els dotze representants de les dotze tribus (Mc 1928 par Lc 2230 cf Dn 79s 1 Cor 62s)

34

5 A lrsquoapocaliacuteptica antiga jueva com en els evangelis el tiacutetol de fill de lrsquohome eacutes de glograveria i drsquoexaltacioacute Perograve en els escrits neotestamentaris se suposa un moviment de dalt cap a baix Un tal moviment iquesteacutes la representacioacute des de Jesuacutes meacutes antiga del fill de lrsquohomeiquestsadmetragrave en concordanccedila amb Dn 713s i lrsquoHenoc etiogravepic un sol proceacutes el de lrsquoenaltiment i glorificacioacute en una ascensioacute cap a deacuteuiquesthi hauria hagut una posterior escissioacute entre una ascensioacute i asseguda a la dreta de deacuteu drsquouna banda i la parusia al final dels temps drsquouna altra Si meacutes no els primers esments drsquouna parusia com un moviment de dalt a baix es troben a 1Te 110 219 313 416 523 Perograve el propi terme en els evangelis sols es troba a Mateu (243273739) I es podria defensar si meacutes no que Lc 2269 representa una tradicioacute meacutes simple i primera respecte al seu paralmiddotlel Mc 1462 mdash que Lc 2269 posat al costat de Lc 2426 Jo 31314 1223 etc o fins i tot de Mc 1326-27 que cita Dn 713 apunta la simple ascensioacute cap a deacuteu En el cas que una tal vinguda entre nuacutevols de Mc 1326 fos originagraveriament un moviment cap a deacuteu llavors potser caldria assumir-ho per a drsquoaltres llocs on es parla tambeacute drsquouna vinguda del fill de lrsquohome (Mc 838 Mt 1023b tambeacute Mt 1928 par Lc 2229 Mt 2531 no diria res drsquouna vinguda a la Terra sinoacute sols esmentaria lrsquoentronitzacioacute del fill de lrsquohome) Pel cap baix cap admetre que no hi ha res de segur 6 El tiacutetol del fill de lrsquohome en els evangelis evitaria el messianisme poliacutetic mentre expressaria la universalitat de la seva exaltacioacute (cf Mt 25 31-46) donaria forces als seus davant les tribulacions i les temptacions (Mc 1326 par Mt 242737b = 39b par Lc 172426 Mt 1023 Lc 1722-30 188 2136) i mantindria la separacioacute entre el present i una futura entronitzacioacute amb lrsquouacutes de la tercera persona referit al fill de lrsquohome Amb la figura del fill de lrsquohome Jesuacutes srsquoapropia de tot allograve que pogueacutes ser motiu drsquoesperanccedila del poble jueu Es tracta drsquoun tiacutetol amb unes atribucions suficientment ambivalents per tal drsquointerpretar-lo de meacutes drsquouna manera sempre si meacutes no com a alguacute que eacutes molt a prop de deacuteu exaltat i entronitzat Basti portar a colmiddotlacioacute els drets que creu tenir Jesuacutes respecte de la Llei (sect10) la seva condicioacute de fill (sectsect8-9) el fet que no cal excloure absolutament que es veieacutes com un servent de deacuteu (sect12) etc per tal

35

drsquoadonar-se per quegrave un hom defensa que hi ha aquiacute alguacute que eacutes meacutes que un profeta (sect3) i que els tiacutetols de fill de lrsquohome de messies fill de David servent de deacuteu no fan meacutes que adjectivar tot aixograve drsquoacord amb una tradicioacute jueva de pensar de fer referegravencia de les coses sagrades amb les seves progravepies grandeses i sentits Lrsquoexperiegravencia del sagrat de Jesuacutes o especiacuteficament la de deacuteu sols sembla poder-se lliurar criacuteticament a partir drsquouna colla de circumstagravencies com la que sapunta La visioacute del fill de lrsquohome foacutera una manera jueva de parlar drsquoell mateix drsquoencoratjar els seus de representr-se el siacute sagrat de la vida subsumiria els valors jueus de la responsabilitat i de les corresponents consequumlegravencies srsquoinclou en la representacioacute escatologravegica etc Lrsquouacutes del tiacutetol jueu formaria part doncs de lrsquounivers escatologravegic i la seva utilitat rauria a (1) explicar que hi ha una sort per als justos i una altra per als bandejats formaria un element drsquoun tal decorat final (2) a donar fe del triomf final sagrat la constagravencia sagrada del siacute (cf sect4)

sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute La bona nova srsquoanuncia als pobres (πρωχοί) i es diu mdash ho afirma la primera benauranccedila mdash que soacuten feliccedilos perquegrave eacutes drsquoells el regne de deacuteu (Lc 620 Mt 53) Tenint en compte Mt 115 par (cf Lc 418) que remet a Is 611 els pobres serien els que tenen el cor destrossat els captius els desesperats els vestits de dol etc Si els afamats els assedegats els desvestits els estrangers els malalts els presos etc entrarien en aquesta categoria hi hauria molts drsquoaltres quan srsquoateacuten la manera en quegrave Jesuacutes els caracteritza o les imatges que usa car esmenta els famolencs els plorosos els malalts els treballadors atrafegats els afeixugats els uacuteltims els simples els perduts els pecadors I la primera benauranccedila indica que el regne dels cels eacutes sols dels pobres (cf tambeacute Mc 217 Mt 1125s par Lc 1021) al capdavall soacuten els nens (Mc 1014-15) i els que poden dir abbagrave com a nens (Mt 183) que hi formen part El missatge joioacutes consisteix en el convit dels pecadors a lrsquoagravepat festiu de deacuteu (Mc 217) arreu parla de perdoacute perograve es fa sobretot a traveacutes drsquoimatges especialment presents en les paragraveboles com (entre moltes) la del perdoacute dels dos deutors (Lc 741-43) la del servent que

36

no perdona (Mt 1823-35) la del fill retrobat (Lc 1511-32) etc El perdoacute tambeacute el proclama en obres menjant amb publicans i pecadors entaulament que drsquoaltra banda posseeix una significacioacute escatologravegica la celebracioacute prefigurada de lrsquoagravepat de salvacioacute del temps final Qui soacuten els justos que no ha vingut a cridar (cf Mc 217) Versemblantment els fariseus que deurien trobar incomprensible la seva actitud davant els pobres i els pecadors Si el retret als sacerdots i als doctors de la llei rau a acusar-los de fer negoci del servei de deacuteu (Mc 1115-17 par) i de conegraveixer el voler de deacuteu sense seguir-lo respectivament els fariseus es creuen la comunitat dels elegits gragravecies al compliment dels manaments i drsquoalguns deures superflus quan soacuten guies que miren la cosa petita i srsquoobliden del que eacutes important (Mt 2323s) quan els seus preceptes de puresa no els fa nets per dintre (v25s) Srsquoexposen meacutes a prendre mal que els altres perquegrave minimitzen el pecat amb la seva casuiacutestica (que tracta els pecats individualment els classifica i evita sobretot els grossos) i cagravelcul de megraverits (un megraverit fa de contrapegraves drsquoun pecat) ben al contrari Jesuacutes supera prou la casuiacutestica (Mt 52228 Mc 715) els petits pecats tambeacute porten a la mort al judici de deacuteu Sols no es perdona el rebuig del perdoacute (Mc 328s) i davant de deacuteu no hi ha cap megraverit (Lc1710) Els pecadors soacuten meacutes a prop de deacuteu que els pietosos perquegrave aquests estan massa segurs drsquoells mateixos (Lc 189-14) estan cecs a les coses de deacuteu el fill progravedig lrsquoaduacuteltera el publicagrave etc no soacuten tant objecte de retret com el pietoacutes Per al fariseu val tambeacute que de fet no fa el que diu fer (Mt 2128-31) no acull la crida de deacuteu (Lc 1416-24 par Mt 221-10) srsquoenfronta als seus enviats (Mc 121-9) no estima el seu germagrave (Lc 1525-32) etc Les paragraveboles (lrsquoadministrador infidel Lc 161-13 les deu noies Mt 251-12 el vestit de noces Mt 2211-13) i els advertiments (Mt 525s par) ho deixen clar cal la conversioacute ja Quegrave eacutes la μετάνοια Ho diuen tambeacute les paragraveboles per exemple la del fill retrobat (Lc 1511-38) la del fariseu i el publicagrave (Lc 189-14) admetre la progravepia falta i penedir-sersquon Tambeacute no tornar-hi Tanmateix el nucli de la μετάνοια no eacutes aquest sinoacute ndash com diu Mt 183 (par Mc 1015 par Lc 1817) ndash el seguumlent laquoameacuten us dic que si no us feu de nou com nens no abastareu el regne de deacuteuraquo el jueu del temps de Jesuacutes no tenia els

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

9

individual drsquohaver crescut en una famiacutelia en un medi social drsquohaver-se mogut en unes institucions acadegravemiques sanitagraveries etc drsquohaver apregraves la llengua de casa la religioacute els costums etc i tot allograve que srsquoexplica per haver-ho apregraves dels altres Aquesta historicitat de lrsquoindividu srsquooferereix com un tret que li eacutes peculiar pel fet que una qualsevol actuacioacute srsquoefectua en una orientacioacute hi ha un projecte obert etc i justament teacute un perquegrave en el que ha apregraves dels altres foacutera inexplicable sense lrsquoaportacioacute dels altres homes sense el que li han transmegraves sense allograve que representen les tradicions socials i que srsquoexposa a la modificacioacute o no a la renovacioacute o a lrsquoesllanguiment al manteniment o a la desaparicioacute durant el seu present i ja sigui com a iniciativa seva drsquoaltres homes de la seva generacioacute o drsquoaltres homes de generacions passades La historicitat apareixeria doncs a partir de la remissioacute a un passat del mateix individu i dels grups humans eacutes a dir que la histograveria com a comprensioacute (bona o dolenta esquemagravetica o amb voluntat drsquoanar meacutes enllagrave drsquoun cert esforccedil etc) no seria en aquesta accepcioacute un saber que no remeteacutes al passat En aquesta accepcioacute els individus davui no serien histograverics perquegrave no formen part de les explicacions sinoacute que serien histograverics en la que tenen histograveria que expliquen el que fan per remissions Perograve no hi hauria historicitat en la consciegravencia en lrsquoaccepcioacute que el que es fa val tal qual el present no seria nomeacutes el lloc drsquoarribada de cap generacioacute sinoacute que foacutera el present el que remetria a aixograve o a allograve i per tant hi hauria una explicacioacute histograverica de la progravepia activitat Per conseguumlent un qualsevol accent en la historicitat de lrsquoactuacioacute drsquoara es derivaria de lrsquoexplicacioacute que sen fa de les remissions al passat perograve no pas per cap altre motiu Una cosa semblant valdria per als objectes fets per lrsquoactivitat de lrsquohome serien histograverics en lrsquoaccepcioacute que tenen histograveria nrsquohi ha una explicacioacute perograve no en lrsquoaccepcioacute que la seva presegravencia fos una remissioacute quan no ho eacutes 2 Es diu tambeacute que la generacioacute actual o un individu pot assumir responsabilitats histograveriques en el sentit per exemple que les generacions futures els jutjaran Un hom fa histograveria (hi ha historicitat) perquegrave srsquoocupa intencionalment o llegeix intencionalment el moment

10

social hi ha un projecte constantment problemagravetic en algun punt i explica des drsquoaquiacute allograve que apareix meacutes endavant en un futur qualsevol drsquoun individu o drsquoun grup humagrave En aquest cas lrsquoara el present fa drsquoexplicacioacute drsquoun demagrave meacutes o menys prefigurat Sens dubte eacutes una resultant per generalitzacioacute de la histograveria i de la historicitat en lrsquoaccepcioacute anterior pel simple motiu que el futur no sols no hi eacutes sinoacute que tampoc mai no ha estat ni se sap ben beacute si seragrave aixiacute o aixagrave si els comportaments drsquoara serviran de fet per a explicar el que ocorreragrave simplement es generalitza se suposa que seragrave aixiacute en algun grau qualsevol de certesa Aquesta nova histograveria i historicitat foacutera doncs meacutes un llampec fugaccedil per a prendre consciegravencia de la rellevagravencia de la responsabilitat individual o colmiddotlectiva o una afiguracioacute possible pel fet que es domina les consciegravencies de futur que una forma assenyalada drsquoatendre algun element constitutiu de lrsquoocupacioacute Fet i fet no es fa histograveria del passat quan un hom srsquoocupa drsquoaixograve o drsquoallograve i no fa un estudi histograveric Tota histograveria sempre eacutes una especiacutefica ocupacioacute progravepiament dirigida cap al passat i emfagraveticament projectada cap al futur Tanmateix el passat eacutes capaccedil drsquoexplicar lrsquoara Perograve lrsquoocupacioacute drsquoara no permet superar que eacutes risc que es va projectant i desenvolupant tenint com a ressorts els plexes intencionals que orienten sense que hi hagi meacutes garanties sense que cap dels afers futurs que un hom pugui imaginar no tingui de fet cap meacutes eficagravecia en el desenvolupament de lrsquoactivitat que la de servir de finalitat la drsquoorientar per tant sense gaudir del privilegi de ser explicat progravepiament per lrsquoocupacioacute drsquoara exemplificant doncs que la historicitat del present eacutes aquiacute un excurs un sobreafegit que depegraven de quelcom fantasioacutes en la mesura que encara no existeixen ni encara mai no han existit les activitats humanes que explica

sect2 Del Jesuacutes histograveric al Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat

Aquestes reflexions porten a considerar que la histograveria gaudeix drsquouna rellevagravencia ontologravegica relativa la histograveria no eacutes essencial per a lrsquohome ara i aquiacute tot i admetre el que deu als altres homes del passat

11

perograve aixograve no li lliura meacutes consistegravencia La histograveria eacutes forccedilosament recreacioacute a partir del que eacutes palpable i manifest i no pot superar aquest estat de coses1 Aixograve sembla indicar que no es pot pas exagerar la importagravencia histograverica de la figura de Jesuacutes no es pot posar de relleu amb egravemfasi el que feacuteu o el que deixagrave de fer perquegrave tot aixograve ja no hi eacutes i no es pot pas pretendre que sols val de Jesuacutes allograve que el Jesuacutes histograveric ensenyagrave talment com si els homes davui fossin uns imitadors Car no hi ha dubte que aquesta actitud eacutes possible perograve shauria de tenir ben apregraves que la consistegravencia real es troba en el present que hom no hauria drsquoimitar res ni ninguacute sinoacute des del convenciment viu que srsquoho val El que fa bo un consell no eacutes el consell mateix o el qui ho diu sinoacute la circumstagravencia que sigui bo i ho eacutes quan alguacute lrsquohi troba ara i aquiacute Fet i fet aquesta situacioacute no diferiria massa de la de tots els escriptors del Nou Testament i en conjunt dels primers segles del cristianisme Agravedhuc admetent que shi poguessin trobar indicacions a propogravesit del Jesuacutes de la histograveria ni els seus escrits srsquohi circumscriurien ni la seva experiegravencia de Jesuacutes no srsquohi reduiacute de fet no costa drsquoadmetre que sembla molt difiacutecil de reconstruir la vida de Jesuacutes a partir del que diuen els escrits neotestamentaris quan sendevina que en cap cas no srsquohi volgueacute destacar un criteri histograveric objectiu quelcom que deu aparegraveixer en el segle XVIII sinoacute que els evangelis soacuten tambeacute relats amb una finalitat un context i unes motivacions perograve en qualsevol cas per a tots seria vagravelid que lrsquoadhesioacute a la figura de Jesuacutes no ho seria simplement pel fet drsquohaver sentit a parlar drsquoun home meacutes o agravedhuc drsquohaver-lo conegut com un home meacutes sinoacute per lrsquoexperiegravencia del sagrat que sendevina a traveacutes de les noves de Jesuacutes Per aixograve els escriptors cristians neotestamentaris o no viuen en Jesuacutes una

1 Val la pena de recordar a propogravesit del caragravecter de la histograveria la descripcioacute positiva de la tasca de lhistoriador continguda en larticle dIsaiah Berlin The concept of scientific history a Concepts and categories Philosophical essays Londres Hogarth Press 1978 Nova York Vinking 1979 Nhi ha una traduccioacute catalana (El concepte dhistograveria cientiacutefica) de Laia Font i Dolors Udina a El veritable estudi de la humanitat Barcelona Empuacuteries 2009 recull darticles del professor aparegut amb el tiacutetol de The proper study of mankind

12

experiegravencia de fe (eacutes a dir que duu a la fe) aquella per la qual la presegravencia de Jesuacutes esdeveacute una experiegravencia del sagrat Tot i aixograve la presegravencia fiacutesica de Jesuacutes se circumscrigueacute als temps histograverics altrament hi hauria una mera meacutes o menys encertada recreacioacute del passat si un hom es referiacutes als cristians dels primers temps Senteacuten doncs que fossin llavors meacutes importants les seves vivegravencies de Jesuacutes que no pas el seguiment de les passes histograveriques de Jesuacutes que fos molt meacutes important llur manera de viure que no pas el record del passat que sols podia tenir utilitat per a la seva edificacioacute El Jesuacutes histograveric es podria suggerir com una explicitacioacute emfagravetica i radical de llur pensament moriacute i ja no hi eacutes entre nosaltres ara hi ha el Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat Jesuacutes eacutes viu vol dir aquiacute que la minsa realitat que hi ha en un record (que segur que srsquoanagrave transformant i recreant amb el pas dels anys) eacutes una ocasioacute privilegiada de fet per a lrsquoexperiegravencia (present) del sagrat El record de Jesuacutes passagrave a ser important perquegrave hi ha aquesta experiegravencia perquegrave en el record srsquohi doacutena una tal experiegravencia per tant quelcom de la magravexima rellevagravencia perquegrave no eacutes record sinoacute la vida mateixa La veneracioacute del temps drsquoabans passa a vivegravencia aureolar ara i aquiacute el Jesuacutes histograveric passa a ser lrsquoexcusa per a una vivegravencia exaltada la figura del Jesuacutes histograveric esdeveacute meacutes i meacutes desdibuixada en profit drsquouna confirmacioacute particularment significativa Jesuacutes eacutes viu vol dir aquiacute un hom es confirma a ser un individu que teacute la consciegravenca del sagrat com una instagravencia curulla de positivita de siacute No eacutes estrany que els escrits neotestamentaris plasmessin aquesta conviccioacute que Jesuacutes eacutes viu en narracions meacutes o menys fabuloses de la presegravencia de Jesuacutes despreacutes de mort al voltant dels seus seguidors fins a lrsquoascensioacute perquegrave aquiacute no eacutes rellevant ja la historicitat drsquounes tals histograveries sinoacute la forccedila drsquoaquella nova experiegravencia de Jesuacutes quan fet i fet els escrits del Nou Testament no foren pensats com a relats drsquouna estricta fidelitat histograverica

sect3 Del Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat al Jesuacutes histograveric

La necessitat de no perdre tampoc lrsquoaltre vessant que va de lrsquoexperiegravencia del sagrat en Jesuacutes cap al Jesuacutes histograveric que se suposa en

13

una qualsevol comunicacioacute de la nova de Jesuacutes sigui un escrit neotestamentari o no un enunciat oral o no proveacute certament de la mateixa condicioacute drsquohomes que tenen unes expectatives intelmiddotlectuals i unes inquietuds especiacutefiques La investigacioacute de les fonts (jueves o romanes) que poden corroborar lrsquoexistegravencia de Jesuacutes la localitzacioacute dels llocs on trancorregueren els fets lrsquoespecial cura del temps i de les referegravencies a esdeveniments prohoms etc histograverics per exemple semblen correspondre perfectament a una certa tafaneria que doacutena suport als oriacutegens del cristianisme i que defensa lrsquoexistegravencia de Jesuacutes com un home meacutes en un temps i en un espai Eacutes cert que la recerca neotestamentagraveria obeeix a les condicions socials de molts dels seus estudiosos la mirada criacutetica a tot el que fa referegravencia al missatge cristiagrave no eacutes res meacutes que un perllongament del criticisme en no importa quina direccioacute per aixograve comporta que hi hagi motivacions diferents en un qualsevol tema i complica aixiacute mateix els estudis en tant que soacuten una funcioacute no sols dels individus drsquouna generacioacute amb les seves respectives situacions socials sinoacute tambeacute dels individus de les successives generacions amb les seves circumstancies especiacutefiques Sembla sensat doncs de revisar un qualsevol supogravesit que es trobi en els evangelis no pas per a rebutjar-hi el possible missatge dels narradors sinoacute per a llevar-hi que es tracti drsquouna descripcioacute de com van anar les coses tal qual Un hom apregraven a diferenciar en aquells escrits els plurals nivells que els documents contenen passant per la criacutetica textual i literagraveria per la criacutetica de la forma i del gegravenere i per lrsquoestudi de les condicions de la transmissioacute histograverica de les colmiddotleccions narratives que integren els evangelis Tot aixograve no permetragrave eacutes cert una reconstruccioacute biogragravefica de la vida de Jesuacutes quan els escrits evangegravelics no ho han pretegraves mai Tampoc no es podragrave sembla distingir diagravefanament el que seria propi de la vida de Jesuacutes i allograve que la tradicioacute anagrave afegint reelaborant reordenant reinterpretant Tanmateix a lestudioacutes se li obre la possibilitat drsquoapropar-se potser a algun tema preferent del Jesuacutes histograveric a alguna explicacioacute per a la seva mort tal vegada semblaria que seacutes a prop drsquoalgun mot seu agravedhuc satreviragrave a esbossar el projecte

14

que anunciava Jesuacutes etc Les plurals facetes no llevaran mai incerteses i dubtes perograve seran lrsquoassaig drsquohistoriar la vida de Jesuacutes No caldragrave que un hom llevi la fantasia i la llegenda que els evangelis contenen perograve ho comprendragrave a la llum de la manera de pensar dels antics del valor que hi conferien a les narracions de la llibertat de recrear i de fer lluir el missatge en profit de la comunicacioacute en poques paraules de la disposicioacute dels continguts de la tradicioacute en pro de la cura de Jesuacutes sense escruacutepols historicistes quan ninguacute no els practicava quan meacutes aviat sersquols desconeixia Al costat drsquoaixograve la gegravenesi dels evangelis corrobora a la seva manera a no prendrersquols al peu de la lletra a avaluar-los com a escrits fets per homes amb unes intencions motivacions i condicions amb mil circumstagravencies passions i degraveries amb tot allograve que fa un escrit doncs aixograve humagrave sense que sigui necessari que els seus autors sovint colmiddotlectius hagin participat de les experiegravencies i obsessions dubtes o inquietuds de lhome davui Els escrits del nou testament no soacuten un lloc per a resoldre els problemes actuals no soacuten un receptari no lleven la necessitat de responsabilitzar-se un hom de cadascun dels afers del que ha de fer i de pensar de les seves avaluacions del coneixement de la natura de la resolucioacute de la relacioacute amb els altres etc soacuten testimonis i no adoctrinament palesen autors que proven drsquoexpressar unes narracions que suposen la seva experiegravencia sagrada en Jesuacutes histograveries que no han de commoure necessagraveriament malgrat que nrsquohi ha de prou bones Drsquoaquiacute que lrsquoexclusioacute dels apogravecrifs no hauria de tenir una rellevagravencia cabdal mentre hi hagi testimoniatge En drsquoaltres paraules no sha de seguir o no seguir el que es diu als evangelis perquegrave hi sigui escrit sinoacute que sha de sospesar com han de fer tots els homes el que eacutes bo correcte generoacutes etc segons el que cadascuacute hagi rebut i aixograve eacutes el que sha de veure en els escrits neotestamentaris Si es vol aixiacute lrsquoestudi dels diferents nivells de redaccioacute dels evangelis la comprensioacute de les llegendes que contenen de les fabulacions agravedhuc de lrsquoexpressioacute miacutetica (1) permeten una historitzacioacute de la gegravenesi del propi text meacutes o menys probable potser que arriba a indicar agravedhuc el que deuria ser del propi Jesuacutes histograveric per tant mantenen els estudiosos com a eacutessers humans que pensen en termes

15

estrictamenmt naturals i histograverics els textos que tenim la seva gegravenesi i la possibilitat drsquoindicar versemblantment quelcom de la figura de Jesuacutes (2) deixen la porta oberta a un esperit criacutetic davant drsquouna manera drsquoexpressar lrsquoexperiegravencia del sagrat en Jesuacutes permeten lliurar una explicacioacute historicocultural des drsquouna cultura individual i social drsquoara Per tot plegat (3) exemplifiquen la necessitat drsquoassumir la progravepia responsabilitat el propi esperit criacutetic a ser fidel a un mateix a les seves exigegravencies intelmiddotlectuals a les seves necessitats humanes iquestCaldragrave dir que no soacuten escrits inspirats Qualsevol home eacutes capaccedil de cantar drsquoescriure de ballar i de parlar inspirat tenir-ho tot plegat com una expressioacute de la vida drsquouna intencioacute sacra Per tant caldragrave defensar meacutes aviat que estan inspirats (com ho estan molts drsquoaltres al marge de la tradicioacute cristiana) que reflecteixen els avatars drsquoalgunes primeres comunitats cristianes que versemblantment soacuten els reculls meacutes antics i meacutes immediats dels fets que desencadenaren lrsquoajusticiament de Jesuacutes que permeten un missatge coherent etc eacutes a dir tot allograve pel que foren esmentats com a textos canogravenics i que encara avui sels hi manteacute amb tot lrsquoestudi que ja hi ha hagut i despreacutes de dos milmiddotlennis de prova Perograve sols soacuten escrits inspirats com ho pot ser un qualsevol altre escrit malgrat que el seu autor no hagi gaudit del contacte directe amb Jesuacutes o que no hagi format part de les primeres comunitats etc circumstagravencies certament cabdals per a la gegravenesi del cristianisme De tot aixograve es despregraven la irrellevagravencia drsquoexcloure o no dels canogravenics un especiacutefic text antic amb uns caragravecters comparables en algun aspecte o en un altre als ja admesos car en qualsevol cas es tractaria meacutes aviat drsquouna discussioacute entre grups humans amb les seves raons per a deixar fora un llibre o no i no pas drsquoun afer que afecteacutes lrsquoexemplaritat del conjunt dels escrits admesos

16

II

APUNTS DHISTOgraveRIA DE JESUacuteS

Cal provar alguna aproximacioacute al Jesuacutes de la histograveria la rellevagravencia dels fets i dels mots de Jesuacutes semblen motivar especialment una avaluacioacute de la seva eficagravecia Sense que calgui fer renuacutencia en un altre lloc de lestudi dels punts de vista dels escriptors neotestamentaris i daltres el filogravesof es lliura ara al repte de resseguir el propi Jesuacutes i a veure quegrave eacutes capaccedil de dir-ne agravedhuc en el cas que shi propiciiuml lexperiegravencia del sagrat sect1 Les narracions del baptisme Per on cal comenccedilar alguna consideracioacute del Jesuacutes de la histograveria Si meacutes no la historicitat del bateig de Jesuacutes sembla prou fundada els quatre evangelis i els Actes dels Apostols (122) conten que Jesuacutes anagrave a batejar-se (segons lrsquoEvangeli dels Natzarens amb la seva mare i germans) la versemblanccedila del fet rau que Jesuacutes es colmiddotloca per sota de Joan Baptista i es deixa batejar (Mt 314s) i la mateixa estranyesa que provoca la necessitat drsquoun tal bateig de penitegravencia Lrsquoun i lrsquoaltre fet farien veure que hi ha quelcom les fonts de la qual cosa es retrotreurien a la comunitat primitiva Jo 322-43 conta que despreacutes de tot aixograve Jesuacutes i els seus deixebles batejaven al Jordagrave prop drsquoon era Joan Baptista La notiacutecia eacutes prou versemblant pels detalls que inclou explicaria que la comunitat postpasqual bategeacutes2 mentre el silenci dels sinograveptics respondria a la necessitat drsquoesvair qualsevol comparacioacute entre Joan i Jesuacutes Aquest uacuteltim hauria manifestat que Joan inaugura el temps de la salvacioacute (cf Mt 1112s par Lc 1616) eacutes un profeta i meacutes que un profeta (Mt 119) el meacutes gran de tots els homes (Mt 1111 par Lc 728) Eacutes versemblant el que diu Jo 135-39 que aplegueacutes els primers deixebles de lrsquoentorn dels de Joan Els dos prediquen per a tothom fan 2 Lrsquoapogravestol Pau ja doacutena testimoni del baptisme cristiagrave (cf 1Co 1213 Rm 63)

17

propi del seu grup una oracioacute (Lc 111-4) criden a la conversioacute (Mt 38 par Lc 131-9) sense prerrogativa per a Israel (Mt 37 par 1241s par) que pot perdre la preferegravencia (Mt 39 par 811s) Els dos doncs rebutgen lrsquoautojustificacioacute (Mt 37-10 par Mt 23 par) i acullen pecadors notoris (Lc 312 Mc 216) Joan no srsquoestagrave del tracte amb publicans guagraverdies i dones puacutebliques (Lc 312-14 729 Mt 2132) tots exclosos de la sinagoga del cercle dels fariseus i de Qumram Amb tot laquoels meacutes petits al regne de deacuteu soacuten meacutes grans que ellraquo (Mt 1111b par Lc 728) Joan encara pertany al temps de lrsquoespera al domini de la Llei Jesuacutes enuncia la bona nova la irrupcioacute de la basileia El propi bateig de Jesuacutes es transmet drsquoacord amb cinc fonts la de Mc 19-11 de la qual depegraven Mt 313-17 la de Lc 321s que hi teacute punts de contacte la de Jo 132-34 que ho descriu com quelcom del Baptista la de la versioacute de lrsquoEvangeli dels Natzarens i la del Testament dels Dotze Patriarques esmentat en dos llocs Fou un bateig per immersioacute com ho prova el verb passiu grec de Mc 19 par Mt 316 Lc 321 (ens remetria a un verb actiu intransitiu arameu amb aquest significat) i colmiddotlectiu (com ho insinua Lc 321) Totes les fonts parlen drsquouna devallada de lrsquoesperit de deacuteu damunt seu mentre difereixen en les reelaboracions que els cels srsquoobrin foacutera una representacioacute intuiumltiva del que es vol dir la imatge de la coloma seria una simple comparacioacute en Marc (Mc 110 par ) per a ser despreacutes una materialitzacioacute de la imatge de lrsquoesperit (pe Lc 322) La participacioacute de lrsquoesperit teacute sempre en el judaisme antic el sentit de rebre un encagraverrec profegravetic Els detalls que envolten la proclamacioacute tambeacute soacuten diferents entre unes fonts i les altres Als sinograveptics les paraules surten drsquouna veu del cel a lrsquoEvangeli dels Natzarens de lrsquoesperit al de Joan dels llavis del Baptista A Marc Lluc i a lrsquoEvangeli dels Natzarens es dirigeixen a Jesuacutes Mateu les adreccedila al Baptista lrsquoevangeli de Joan ho fa saber a tots La versioacute dels sinograveptics de la proclamacioacute eacutes una cita de Ps 27 (laquoets el meu fill avui trsquohe engendratraquo) i Is 421 (laquoaquiacute teniu el meu servent que tant estimo el meu escollit en qui em complac

18

iacutentimamentraquo) Si la variant de lrsquoevangeli de Joan bona eacutes la que el Baptista el fa testimoni que laquoaquest eacutes lrsquoescollit de deacuteuraquo (Jo 134) llavors la versioacute de Joan se circumscriuria a lrsquoesment drsquoIs 421 Tampoc no cal descartar que el text dels sinograveptics nhagi refet un doriginari que sols contindria Is 421 (que el desdibuixaria amb una referegravencia cristologravegica) Mentre lrsquoantic judaisme esmentava el primer vers quan volia fer present tot el text Is 421 continua laquohe posat sobre ell el meu esperitraquo La proclamacioacute atribuiria a Jesuacutes el que es diu a Is 421 que deacuteu posa el seu esperit sobre el seu servent srsquoallunyaria de la representacioacute drsquoun messies-rei i de la seva entronitzacioacute (salm 2) i presentaria Jesuacutes com el servent de deacuteu Per tant lrsquouacutes de lrsquoexpressioacute miacutetica no impedeix drsquoadvertir en el bateig de Jesuacutes la lectura que en fa la comunitat primitiva iquestHi assumiacute la seva vocacioacute drsquoanunciar el temps de la salvacioacute La temptacioacute de Jesuacutes per Satanagraves despreacutes del baptisme (Mc 112s Mt 41-11 par Lc 41-13) podria plasmar aquesta mirada cap a Jesuacutes a partir drsquoIs 421 Eacutes meacutes si fos permegraves dentendre-la a partir de Mc 833 es podria pressuposar que la visioacute critiana no sols tindria en ment Is 421 sinoacute tambeacute Is 5213-5312 no hauria insistit tant en el rebuig de Jesuacutes drsquouna qualsevol ambicioacute poliacutetica com en lrsquoacceptacioacute de la seva missioacute Cal admetre que la traduccioacute de πειρασmicroός (Lc 413) i del verb πειράζειν (Mc 113 Mt 413 Lc 42) com a laquotemptacioacuteraquo no eacutes correcta (sols una vegada de les vint-i-una que surt en el Nou Testament teacute aquest sentit) no es tracta drsquoun estira-i-arronsa amb el pecat sinoacute drsquouna laquoprovaraquo laquocombatraquo que exemplifica lrsquoacceptacioacute drsquouna missioacute encomanada La narracioacute meacutes antiga eacutes sens dubte la de Marc (Mateu i Lluc usen el tiacutetol cristiagrave de ldquofill de deacuteurdquo citen pels LXX etc) laquoDespreacutes lrsquoEsperit lrsquoempeny cap al desert Al desert va passar quaranta dies temptat per Satanagraves srsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo3 Lrsquoesperit laquoempenyraquo Jesuacutes llenguatge simbogravelic biacuteblic El desert eacutes un lloc on vaga lrsquoesperit impur (Mt 1243 par ) perograve tambeacute teacute una significacioacute escatologravegica perquegrave la teacute messiagravenica (Is 403 citat a Mc 13 Mt 33 Lc 176 Jo 123) Els quaranta dies i nits representen un siacutembol comuacute que caracteritza un temps de malediccioacute i de necessitat (els del diluvi Gn 712 els drsquoIsrael al desert Ps 9510 els del dejuni de Moisegraves al Sinaiacute Ex 3428 Dt 918 els drsquoestar Israel

3 Es manteacute la traduccioacute que lliura la Biacuteblia de Montserrat

19

sota el jou dels filisteus Jt 131 els dies que va caminar Elies per a arribar a la muntanya de deacuteu lrsquoHoreb 1R 198) els que Jesuacutes va ser provat laquoSrsquoestava entre les feresraquo una representacioacute del paradiacutes Adam vivia en harmonia amb els animals salvages (Gn 219) Is 116-9 descriu la convivegravencia paciacutefica del demagrave entre animals i entre aquests i lrsquohome (Os 220 Is 6525 Ps 9113 perllonguen les imatges drsquoanimals salvatges esdevinguts no perillosos) el paradiacutes eacutes doncs restituiumlt laquoI els agravengels el servienraquo versemblantment una altra representacioacute del paradiacutes (segons el Midraš Adam vivia de lrsquoaliment dels agravengels) La primera de les tres historietes que conten Mateu i Lluc teacute sens dubte el seu origen en la de Marc i les altres dues srsquohaurien transmegraves cadascuna pel seu cantoacute La interpretacioacute particular de cadascuna no eacutes segura Jesuacutes convertit en un nou Moisegraves amb el paralmiddotlelisme pamannagrave lrsquoaparicioacute drsquoun home poderoacutes la meravella que legitima la seva missioacute En qualsevol cas un home especialment assenyalat un liacuteder en particular relacionat amb el poder Lrsquoorigen potser cal rastrejar-lo en circumstagravencies histograveriques prepasquals Si meacutes no un dels seus deixebles era zelota (Lc 615 par Mc 318 Mt 104) renya els zebedeus quan volen castigar els desagraiumlts (Lc 951-56) i lrsquoombra drsquouna temptacioacute poliacutetica lrsquoacompanya sempre (cf Mc 832 par 119s par 1213-17 par Jo 615 etc) Li demanen signes legitimadors (Mc 811 par Mt 1238s par Lc 1116 238 Mc 1529-32 par) Pilat fa clavar a la creu com a escarni i advertiment laquoel rei dels jueusraquo etc

sect2 Alguacute que eacutes meacutes que un profeta Jesuacutes sersquol veia com un carismagravetic (Mc 122 par) i com un profeta (Mc 615 par 828 par Mt 211146 Lc 716 Jo 419 614 74052 917) agravedhuc amb escepticisme era vist aixiacute pels fariseus (Lc 739 Mc 811 par) Ell mateix es posa com a profeta (Lc 1333 Mt 2331s34-36 par 37-39 par cf Mc 64 par Lc 424 Jo 444) La detencioacute i acusacioacute davant del sanedriacute degueacute ser com a fals profeta (cf el joc de cecs de Mc 1465 par Mc 2263-65) Dt 1820 (cf 136) nrsquoestableix lrsquoexecucioacute Si la possessioacute de lrsquoesperit sant era una caracteriacutestica del profeta se lrsquoatribueix expliacutecitament en un dels mots-ameacuten de Marc (Mc 328s) Expulsa els dimonis per lrsquoesperit de deacuteu (Mt 1828 par Lc 1120) Segons Lc 418-21 (cf Mt 53 par Lc 620 Mt 115 par Lc

20

722) srsquoadjudica la profecia de lrsquoesperit de deacuteu drsquoIs 61 Fa participants als deixebles drsquoaquest esperit els lliura poders contra els esperits impurs (Mc 67 cf Mt 108) lrsquoesperit sant els faragrave costat quan els acusin (Mc 1311) lograveguions com Lc 623-26 par Mt 512 arrengleren els deixebles amb els profetes Que els esments sobre lrsquoesperit sant no siguin molts es deu al fet que no eacutes un teograveleg i li plau meacutes parlar en imatges Per exemple quan diu que eacutes pel dit de deacuteu que expulsa dimonis (Lc 1120) imatge de lrsquoesperit de deacuteu (cf Mt 1228) o quan el lograveguion Jo 737 (cf v39) parla drsquoaquest esperit sota la imatge de lrsquoaigua de vida Tambeacute palesen el seu capteniment profegravetic el llenguatge-ameacuten lrsquouacutes de paralmiddotlelismes els ritmes la preferegravencia per la paronomagravesia etc Tot aixograve ha de ser estimat en conjunt material que es refereix als oriacutegens la comunitat primitiva evitava el tiacutetol de profeta per a Jesuacutes tampoc no nrsquoeacutes cap model la pneumagravetica que srsquohi descabdella (no hi ha en Jesuacutes glossolagravelia) a meacutes a meacutes la concessioacute drsquoesperit sant als deixebles es troba en contradiccioacute amb la concepcioacute posterior que atribueix la devallada de lrsquoesperit per Pentacosta Drsquoaquiacute les dificultats a lrsquohora de compaginar un fet i lrsquoaltre Jo 739a palesa que Jo 738 es refereix a lrsquooferiment de lrsquoesperit de deacuteu mentre que 739b contradiu la crida i la correcta interpretacioacute Fet i fet sembla que el pensament dominant dels jueus contemporanis era que lrsquoesperit de deacuteu srsquohavia extingit amb els darrers profetes (hi ha tanmateix excepcions per exemple els membres de la comunitat de Qumran sersquon senten partiacutecips) Pel cap baix el Nou Testament ho pressuposaria Mc 18 par a propogravesit del baptisme de Joan (cf Ac 192) Ac 217 que cita Joel i drsquoaltres llocs (Rm 823 2 Cor 122 55 Jo 739) a propogravesit de la primitiva comunitat Ara Jesuacutes veu Joan Baptista meacutes que un profeta (Mt 119 par Lc 726) ell mateix eacutes meacutes que Jonagraves (Mt 1241 par Lc 1133) o el Baptista (Mt 1111 par Lc 728) i es teacute per alguacute que completa la Llei i el Profetes (Mt 517 Mt 521-48 Mc 105 par) Aquest laquocompletarraquo (πληρῶσαι) vol dir que srsquoabasta ja la mesura plena que ja eacutes

21

escatologravegica el lograveguion Mt 517 estableix Jesuacutes amb el dret de ser lrsquoenviat escatologravegic4 Jesuacutes viu en lrsquoAntic Testament i totes les seves paraules i obres no srsquoentenen fora drsquoaquest marc Criat en una famiacutelia pietosa (Lc 241 cf Lc 416) serva les oracions dels jueus complidors les tres hores drsquooracioacute (el Šemalsquo al matiacute i a la tarda possiblement la Tephilla cap a les 15 hores) i les benediccions drsquoabans i de despreacutes dels agravepats Va cada dissabte des de petit a la sinagoga Certament resa tambeacute fora de les hores establertes per la pragravectica pietosa social (Mc 135 1432ss par) i ho fa en la seva llengua materna (lrsquouacutes drsquorsquoabba lrsquoensenyament del parenostre cf Mc 1534 etc) El mateix laquosantifiqueu el vostre nom vingui el vostre regneraquo del parenostre es manlleva del Quaddiš (oracioacute aramea que cloiumla la cerimogravenia lituacutergica a la sinagoga) Vol el temple sense mercaders (Mc 1115-18) tractat amb reveregravencia (Mt 2316-22) lliura condicions per a fer lrsquoofrena ritual (Mt 523) fa matar el xai de Pasqua mana seguir el ritual als leprosos (Mt 144) Certament el manament de lrsquoamor supera totes les ofrenes (Mc 1234) o hi hauragrave el nou temple del temps de la salvacioacute (Mc 1438 par) Li agrada especialment el profeta Isaiumles en particular les parts del Deutero-Isaiumles del servent de deacuteu aixiacute mateix li plauen els textos apocaliacuteptics que hi ha en Daniel Cita desenes de salms molts textos del Pentateuc i tambeacute paraules dels altres profetes

Cal dir que Jesuacutes radicalitza la Toragrave per exemple quan es teacute present la prohibicioacute de matar i del divorci recollida ja a Ex 2013s i que accentua a Mt 521s27s La critica en la forma drsquoomissioacute Mt 115s par deixa de banda la venjanccedila contra els pagans que si meacutes no es troba relligada a Is 355s 2918s 611 com ho proven Is 354 2920 612 Lc 416-30 cita (v18s) Is 611s I es deixa laquoi un dia de venjanccedila per al nostre deacuteuraquo La bandeja la Toragrave quan es contraposa a la permissioacute mosaica del divorci (Dt 241) quan prohibeix el jurament (Mt 533-37) i la llei del talioacute (538-42) Jesuacutes ho acabem de veure es creu amb el dret de completar la Llei (Mt 517)

Siacute que srsquooposa radicalment a la Llei oral (Halakagrave) Especialment a la del dissabte Mc 227 diu laquoel dissabte ha estat fet per a lrsquohome i no pas lrsquohome per al dissabteraquo (cf Mc 225s 34 par Mt 125 Jo 722) Lrsquoexcepcioacute en el moacuten jueu era quan hi hagueacutes perill de mort (cf 1M 232ss) malgrat que lrsquouacutes permetria altres coses ordinagraveries (cf Mt 1211 par Lc 145) perograve els deixebles cullen espigues (Mc 223 par) i el mestre guareix (Mc 31-6 par 4 v18 en canvi diu que els esdeveniments anunciats en les escriptures han drsquoacomplir-se tots

22

Lc 1310-17 141-6 cf Jo 59 914) sense haver-hi cap perill Tampoc no fa cas de les prescripcions farisees de neteja de les mans abans dels agravepats (Mc 71-8 el v15 faria referegravencia al que es diu pecaminosament)5 Lrsquoactitud davant la Toragrave la proclamacioacute del final del culte el rebuig de la Halakagrave el seu dret a anunciar la voluntat de deacuteu ndash tot plegat lrsquoacusacioacute de pseudoprofeta el duria a la mort

sect3 Una crida plena de goig laquoSrsquoha complert el temps i eacutes a prop el regne de deacuteu convertiu-vos i creieu en el missatge joioacutesraquo (Mc 115 cf Mt 423 935 Lc 443 81 i drsquoaltres) El sumari de Marc (i de Mateu i Lluc) palesa el punt central de lrsquoanunci de Jesuacutes el regne de deacuteu Dues soacuten les caracteriacutestiques de lrsquouacutes que en fan els sinograveptics del terme βασιλεία per a la caracteritizacioacute del senyoreig de deacuteu (τοῦ θεοῦ

τῶν οὐρανῶν)6 el nombre de vegades que el trobem (molt meacutes gran comparat amb drsquoaltres escrits antics i contemporanis) i la quantitat de girs nous sense paralmiddotlels en drsquoaltres autors Lrsquoexpressioacute srsquousa gairebeacute sempre en el sentit dinagravemic de lrsquoexercici drsquouna autoritat el senyoreig de deacuteu (quelcom molt oriental i molt poc occidental) la realitzacioacute de lrsquoideal de justiacutecia sobre la terra com a rei protector drsquoorfes de viacutedues de pobres de febles de desvalguts Lrsquoantic judaisme defensa el senyoreig reial de deacuteu sobre Israel (cf Dn 431) el qual el jueu reconeix diagraveriament amb el Šemalsquo ocorre que ara tot eacutes amagat i capgirat perograve el regnat de deacuteu abarcaragrave tots els pobles que no podran sinoacute sotmetre-srsquohi (cf Dn 244) El Quaddiš santifica el nom de deacuteu i prega per la irrupcioacute del seu regne

La sola referegravencia al Quaddiš del parenostre (laquovingui el vostre regneraquo) fa adonar-nos que Jesuacutes usa el concepte malkuta en sentit escatologravegic Aquest esdeveniment futur (i proper) explica que alguns no experimentin la mort (Mc 91) o la precaucioacute davant del judici final (cf Mc 943-48) Srsquoexpressa en imatges a traveacutes de lrsquoagravepat escatologravegic on trobem Jesuacutes mateix (Mc 1425) Abraham Isaac Jacob els profetes i gent drsquoarreu (Lc 1328-29) tots

5 Mt 233 (laquotot allograve que us diguin doncs fer-ho i observeu-ho perograve no obreu com ells obren perquegrave diuen i no fanraquo) hauria drsquoentendrersquos amb un to irogravenic i fer ressaltar sobretot la segona meitat 6 Lrsquoexpressioacute original faria laquoregne de deacuteuraquo laquoregne del celraquo seria el circumloqui que evita el nom de deacuteu propi drsquouna agravembit judeocristiagrave

23

laquosrsquoasseuran a la taula del regne de deacuteuraquo Ja eacutes a prop (Mc 115) Per tant Jesuacutes es refereix a Dn 244 amb un clar sentit escatologravegic i a Dn 727 (el poble dels sants de lrsquoaltiacutessim rebran el regne el senyoreig cf Lc 1232) En la mesura que el concepte malkuta eacutes un circumloqui jueu per a evitar el nom de deacuteu tot plegat vol dir que srsquoanuncia que deacuteu eacutes a prop agravedhuc que ja eacutes aquiacute Lrsquoapocaliacuteptica jueva especialment amb Joan Baptista apuntava tambeacute lrsquoadveniment de la fi Allograve progravepiament nou de Jesuacutes rau en la proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia Aquesta irrupcioacute del regne de deacuteu es prefigura en cada victograveria sobre la forccedila del mal (guariments) en lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Ja eacutes aquiacute eacutes imminent ho palesa amb paraules i amb obres

Es tracta drsquoun missatge indubtablement exhultant per a lrsquohome en la mesura que comenccedila la transformacioacute de tot Srsquoestagrave arribant a la nova plenitud el present regalima la renovacioacute de la realitat Per aixograve srsquoanuncia no sols que el temps eacutes limitat i que ja arriba el regne sinoacute sobretot com eacutes el senyoreig de deacuteu que ve i del qual hi ha ara els senyals de la seva presencia Aixograve ho mostra el lograveguion Lc 722s (par Mt 115s)7

laquoels cecs hi veuen els coixos caminen els leprosos soacuten purificats els sords hi senten els morts ressusciten els pobres reben lrsquoanunci del missatge joioacutes i sortoacutes aquell que no srsquoescandalitzaragrave de miraquo El lograveguion combina material de Is 355ss i 2918s amb Is 611s (emparentat srsquohi troba Lc 416-21 que torna a citar Is 611s) les imatges de la llum per als cecs del so per als sords dels crits drsquoalegria per als muts expressaven per a tots els pobles antics drsquoOrient els temps de la salvacioacute I la llista podria estendrersquos meacutes i meacutes soacuten sols

7 Tal com estagrave situat seria la prova davant dels deixebles de Joan que Jesuacutes eacutes lrsquoesperat Perograve no seria pas el seu sentit original les referegravencies a Isaiumles no ho permetrien estimar aixiacute

24

exemples per a palesar que es venccedil el dolor la por el patiment El regne que es prefigura aquiacute per a aquell que en fa cas del que diu i fa Jesuacutes del qual lrsquoarribada ja eacutes imminent representa el capgirament de les relacions drsquoexclusioacute la restauracioacute de la comunitat malmesa entre deacuteu i lrsquohome8 La recerca criacutetica de les narracions miraculoses en els evangelis es fa drsquoacord amb quatre nivells (1) aquestes histograveries es redueixen considerablement quan se les estudia des del punt de mira de la criacutetica textual i literagraveria (2) Hi ha una segona reduccioacute quan se les compara amb les histograveries miraculoses rabiacuteniques i helmiddotleniacutestiques (lrsquoantic orient tenia com a normal que hi hagueacutes miracles i com a quelcom que agrada que hi sigui la primitiva esgleacutesia participava del gust pels miracles que hi havia en el seu temps) (3) Lrsquoanagravelisi histogravericoformal de les narracions miraculoses permet distingir la capa meacutes recent helmiddotleniacutestica i la palestina lrsquohelmiddotleniacutestica descriu Jesuacutes com a traumaturg la palestina posa Jesuacutes al centre (4) A traveacutes drsquouna criacutetica meacutes aguda i de la corresponent minva de material srsquoarriba a un nucli transmegraves que remunta als esdeveniments de les actuacions de Jesuacutes aquest nucli fa referegravencia al guariment de mals psicogegravenics lepra paragravelisi i ceguesa tot allograve a la qual cosa pot aplicar-se una teragravepia per alguna mena drsquoinduccioacute Basta saber la situacioacute dels malalts mentals en temps de Jesuacutes i com sersquols veia per a entendre que els evangelis en parlin com en parlava tothom Jesuacutes srsquoenfronta doncs a aquest moacuten del mal cada victograveria sobre la forccedila del mal eacutes una manifestacioacute del temps de la salvacioacute que ja irromp lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Eacutes una prolepsi de lrsquoeacuteskhatos Un exemple clau drsquoaixograve eacutes el lograveguion de Lc 1018 laquojo veia Satanagraves de sobte expulsat del cel que queia com un llamp sobre la terraraquo Eacutes lrsquoinici del final de Satanagraves (cf Ap 127-9) i lrsquoexpulsioacute de dimonis anuncia la victograveria completa sobre Satanagraves Tot aixograve ocorre ara i meacutes es presenta el paradiacutes (Lc 1019 cf Mc 113 laquosrsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo) els noms dels salvats es troben en el llibre dels vius (Lc 1020) ndash tot plegat el venciment de Satanagraves la innocegravencia de les feres salvatges lrsquoapuntament dels noms soacuten motius drsquoun canvi radical drsquoun nou Edegraven Les festes de noces (sovint siacutembol de la salvacioacute) han comenccedilat hi eacutes lrsquoespograves hi ha joia i no eacutes possible el dejuni (Mc 218s) La llum

8 Lrsquoescagravendol de Lc 723 es refereix a no rebre amb mals ulls la reconciliacioacute de deacuteu amb els marginats i els rebutjats sobre els fariseus cf II sect6

25

brilla (Mc 421 par) el fulgor de la ciutat de deacuteu resplandeix ja ara dalt de la muntanya enmig de la fosca del moacuten (Mt 514) Ha arribat lrsquohora de la sega (un siacutembol dels temps salviacutefics en les paragraveboles) els camps estan madurs (Mc 48 par Mt 937 par) demaneu que hi hagi treballadors per a la collita (Mt 938 par) Aprengueu de la figuera quan eacutes primavera rebrota (Mc 1328s) canvi doncs de mort a vida Hi ha un nou vi (Mc 222 par) el vi siacutembol del nou temps Al fill retrobat se li lliura un vestit de festa (Lc 1522) Hom es posa el vestit de noces (Mt 2211) No es cus al vestit vell un pedaccedil de roba nou (Mc 221 cf He 111s Ac 1011 par 115) la nova realitat deixa enrera els temps anteriors Es lliura als infants el pa de vida (Mc 724-30 par) siacutembol (amb lrsquoaigua de vida cf Jo 41014 737s) dels dons de paradiacutes La pau de deacuteu srsquoofereix ja ara es decideix ja ara el judici (Mt 1011-15 par Lc 105-11) ja ara es lliga i es deslliga la sort dels homes (Mt 1619 1818)9 Tambeacute les obres de Jesuacutes palesen aquest laquoja araraquo lrsquoexpulsioacute dels mercaders del temple acompleix laquoja araraquo Za 1421 (laquono hi hauragrave cap meacutes mercader al temple de Jahvegrave-Sabaot aquell diaraquo) malgrat que circumscriu la seva cura a Israel guareix pagans (Mc 724-30 par Mt 1521-28 Mt 85-13 par Lc 71-10) com a anticipacioacute indicacioacute de la basileia que irromp Els deixebles soacuten afortunats de viure aquest moment (Lc 1023s par Mt 1316s) el de lrsquoentrada del regne Ho han de proclamar tambeacute de paraula i drsquoobra (Mt 107s) En lrsquoantic judaisme i en el contemporani als evangelis mai no srsquohavia proclamat la irrupcioacute del regne de deacuteu mentre que la primitiva comunitat cristiana proclamaragrave meacutes aviat la mort i la resurreccioacute del mestre

9 Lrsquoescatologia presegraventica eacutes arreu de lrsquoevangeli de Joan Basti recordar laquoperograve ve lrsquohora i eacutes ara que els veritables adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat que aixiacute soacuten els qui vol el Pare per adoradorsraquo (Jo 423) laquous ben aseguro que ve lrsquohora i eacutes ara que els morts escoltaran la veu del Fill de deacuteu i els qui lrsquohauran escoltada viuranraquo (Jo 525) amb la seva transformacioacute lrsquohome passa de la mort a la vida

26

Jesuacutes anunciava la imminent arribada del regnat de deacuteu i de la transmutacioacute dels ordres del seu temps La proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia es dreccedila sense dubte com el centre de lrsquoevangeli Aquesta consciegravencia escatologravegica independentment de les seves influegravencies encarnava eficaccedilment la radicalitzacioacute de la referegravencia al sagrat urgia que lrsquohome considereacutes la importagravencia real dels afers i avisava a tort i a dret de la necessitat de la conversioacute Certament no es tractava drsquouna proclama de mal averany drsquoalguacute que desitgeacutes el pitjor o que fes acreacuteixer lrsquoangoixa dels homes quan Jesuacutes no exigia a tots el mateix lliurament a la causa de la predicacioacute ni la radicalitat del missatge comportava lrsquoabandoacute de les feines de cadascuacute del seu lloc de la famiacutelia etc establerts els miacutenims en lrsquoamor no srsquohi pressuposa a priori la mesura que cadascuacute en volia lliurar no perquegrave espereacutes quelcom sinoacute per la mateixa alegria de fer-ho el propi Jesuacutes no se nrsquoestagrave de menjar i de beure i celebra amb els seus els agravepats que prefiguren el regnat de deacuteu etc La insistegravencia en la vinguda del final no eacutes per a fer por sinoacute meacutes aviat un aviacutes per a trobar-se preparat a un esdeveniment que nomeacutes pot entendrersquos com a desitjat com a final feliccedil per a aquells eacutes clar que ja comprenen que lrsquoordre a venir no pot seguir sent un ordre que mira cap a un sol costat Una part important de les paragraveboles i de les paraules que es pot fer meacutes o menys recular fins a Jesuacutes es mou dins drsquoaquest horitzoacute escatologravegic comenccedilant pel mateix parenostre Certament lrsquoanhel del regnat de deacuteu i la seva prefiguracioacute deurien somoure els cors talment com encara ho poden fer avui La previsioacute drsquoun final introdueix a una transformacioacute de les condicions de vida de jerarquies de valoracions etc indubtablement meacutes justa meacutes feliccedil meacutes drsquoacord amb les coses un final que representa la realitzacioacute de lrsquoesperanccedila dels homes la utopia que es prefigura sota siacutembols i imatges etc i que es capaccedil de commoure lhome davui en lrsquoaccepcioacute que un tal fantasieig plasma a les palpentes lrsquoanhel humagrave de renovacioacute i de perduracioacute i en lrsquoaccepcioacute que tot es fa animat per la dimensioacute sagrada Es tracta de la presentacioacute brillant drsquouna tensioacute escatologravegica que esdeveacute tensioacute sagrada perograve la tensioacute sagrada manifesta palpablement el que de debograve soacuten les coses i els esdeveniments quegrave eacutes important i quegrave no i eacutes capaccedil de comprometre la totalitat de la vida El missatge escatologravegic eacutes una crida a la conversioacute i a la sacralitat del moacuten des de les imatges i les paraules La crida escatologravegica hauria de permetre de deixar pas a lrsquoexperiegravencia de deacuteu com a vocacioacute Tot aixograve vol dir que la tensioacute escatologravegica srsquohauria de traduir en quasevol cas en tensioacute sagrada i que valdria per avui el que valia llavors que no hi ha una mesura universal de resposta perquegrave cadascuacute es troba en unes

27

circumstagravencies diferents que un mateix ha de concloure quines soacuten les seves responsabilitats i radicalitats Sens dubte la tasca quotidiana de molts homes transcorre drsquoacord amb un tarannagrave ordinari perograve no shauria de superar la tensioacute dialegravectica entre una experiegravencia radiant del sagrat i els afers de cada dia Versemblantment lrsquoentusiasme sagrat duu a totes les formes de prefiguracioacute drsquoun nou ordre de totes les coses els homes tanmateix que es troben en tensioacute sagrada no la poden superar El missatge escatologravegic la fa present accentua la necessitat drsquouna conversioacute cap al sagrat Lrsquoanunci de Jesuacutes no era doncs important perquegrave srsquoacompliacutes lrsquoesdeveniment sinoacute per la cagraverrega de tensioacute sagrada que implicava Quegrave decantagrave o afavoriacute la conviccioacute drsquoun final sembla quelcom que va dependre de moltes conversions interiors a partir drsquoinfluegravencies externes No sembla que shagi drsquoestimar un escagravendol que arribeacutes a la necessitat de fer present la fragilitat i caducitat de lrsquoordre drsquoaquest moacuten Car Jesuacutes era un home del seu temps i de condicioacute jueva10 Tanmateix una qualsevol de les plurals maneres en les quals es modelen els siacutes intencionals drsquouna completesa del moacuten que palesen de mil formes mil joies amb tots els malgrats que es vulguin no estan pas a la disposicioacute drsquoun home de manera que li calgueacutes sols portar-los a colmiddotlacioacute Aquells siacutes del moacuten soacuten es troben a magrave drsquoacord amb un designi rar en escarides ocasions al cap i a la fi soacuten experiegravencies sagrades i lrsquoexperiegravencia es lliura de vegades drsquouna manera que manifesta les dependegravencies de tota mena de lhome respecte del pathos Aixograve tambeacute acondueix a no saber com orientar-se (cf Mc 1534)

sect4 Els patiments del final el judici la gehenna

Tanmateix el gaudi del regne que ja es fa present srsquoacompanya tambeacute de lrsquoaviacutes de lrsquoacompliment de tot el cicle histograveric i de la transformacioacute darrera de les condicions drsquoinjustiacutecia de dolor de mal Des drsquoaquest punt de mira la profusioacute drsquoimatges i la representacioacute de forces sobrenaturals presents arreu de les paraules en boca de Jesuacutes sorprenen Sembla una paradoxa que hagi arribat fins a avui un llenguatge amb regust idolagravetric (ho eacutes una cosificacioacute

10 El discerniment entre la irrupcioacute ja ara de la basileia i la seva manifestacioacute expliacutecita final seria des drsquoaquest punt de vista irrellevant Ni serveix de res meacutes capir una renovacioacute futura ni se la pot imaginar millor irrompent ja ara lrsquoun fet i lrsquoaltre deriven la seva eficagravecia de lrsquoexperiegravencia del sagrat i de les seves dimensions i no poden anar enllagrave seu

28

qualsevol de lrsquoexperiegravencia de deacuteu) i amb to apocaliacuteptic per tant amb imatges del tall miacutetic eacutes a dir que gaudeixen de forccedila (significacioacute) sagrada i imaginativa i que narren allograve que srsquoesdevindragrave La sorpresa srsquoesvaeix quan es teacute present que Jesuacutes eacutes jueu amb tot el que aixograve comporta (cf per exemple sect3 i sect7) Hi ha un reguitzell drsquoindicacions de tot tipus arreu dels evangelis que avalen la proximitat del final Cal veuren algunes La paragravebola de la figuera serveix per a lrsquoanunci del final (Mc 1318s) La basileia (eacutes a dir deacuteu) eacutes a la vora (Mt 107 par Lc 109 Lc 92060 1011) El parenostre ensenya a pregar per la vinguda ragravepida del regne Totes les paragraveboles i imatges que adverteixen del caragravecter sobtat dels uacuteltims esdeveniments o que avisen a estar alerta pressuposen que no nrsquohi ha per molt Tambeacute ho apunten els mots referits als tres dies O la referegravencia de Joan Baptista el nou Elies que segons Malaquies (Ml 323) arriba abans del gran i terrible dia de Jahvegrave O Lc 1020s on possiblement caldria interpretar v21b en futur a la llum de Lc 1023s Cal no perdre temps prenent comiat dels teus (Lc 961s) o servant els dies de dol pel difunt (Mt 821s par Lc 959) A Lc 104 es recomana als deixebles de no saludar ninguacute pel camiacute la urgegravencia de la predicacioacute mana no anar de carabana amb drsquoaltres Cal defensar que Mc 1310 (par Mt 2414) i Mc 149 (par Mt 2613) no permeten suposar que Jesuacutes hagueacutes utilitzat el terme lsquoevangelirsquo (usa sempre lsquoevangelitzarrsquo el substantiu no tenia valor religioacutes) i en conjunt cal relativitzar-ne el contingut (hi ha expressions que soacuten del propi Marc) Jesuacutes estagrave enviat sols a Israel (Mt 1524) i mana als deixebles que srsquohi circumscriguin (Mt 105s) els pagans srsquoaplegaran al final del temps al regne (Mt 811s par Lc 1328s) no caldria esperar el seu anunci a tots els pobles Srsquoadverteix que si no es converteixen tots acabaran com els galileus occits per Pilat o els morts per la caiguda de la torre de Siloegrave (Lc 131-5) Tot aixograve vol dir que ha de passar molt aviat El diluvi eacutes davant de la porta (Mt 2437-39 par Cf 724-27) la destral eacutes llesta espera i no talla encara la figuera (Lc 136-9) Cal no diferir la conversioacute (paragravebola de les deu noies Mt 251-12 dels convidats al regne de deacuteu Lc 1415-24 par Mt 221-10 de lrsquoanada al jutge Mt 425s par Lc 1257-59 de lrsquoadministrador malversador Lc 161-8) En les catorze vegades que surt laquoaquesta generacioacuteraquo (ἡ γενεὰ αὕτη Mc 812a12b38 919 1330 Mt 1116 par 1239 par 41s par 45 164 2336 par Lc 113050 1725) srsquohi fa referegravencia sempre per a renyar-la a allograve que

29

srsquoesdevindragrave a aquells als quals srsquoadreccedila Jesuacutes Sembla difiacutecil de no entendre-ho a partir drsquoun temps final que ja arriba Els seus enviats no hauran acabat drsquoanunciar el regne de deacuteu arreu drsquoIsrael que ja vindragrave el fill de lrsquohome (Mt 1023) Els patiments i martiris (Mc 835 par 1038s par 1312 par Mt 102128 par 34 par etc) que caldria interpretar a Mc 91 (laquoUs asseguro que nrsquohi ha alguns dels aquiacute presents que no moriran abans que hagin vist venir amb poder el regne de deacuteuraquo) no durarien molt temps (cf tambeacute Mc 1320 par Mt 1023) La paragravebola del jutge i la viacutedua (Lc 181-8) srsquoentendria des de tot aixograve que diem Jesuacutes no beuragrave vi laquofins que vingui el regne de deacuteuraquo (Lc 2218) la renuacutencia sembla pressuposar que aixograve no eacutes molt lluny Tambeacute ho faria la periacutecopa de Getsemaniacute (Mc 1432-42 par) en el cas de lrsquoencert que prega no pas per una simple sortida de la situacioacute (hauria pogut fugir) sinoacute amb una referegravencia escatologravegica per fer arribar el regne sense necessitat del patiment Les paragraveboles del servent fidel i prudent (Mt 2445-51 par) la de les deu noies (Mt 251-13) la dels deu talents (Mt 2514-30) amb drsquoaltres textos com Mc 1335 (cf Mt 2443 par) compten en els evangelis amb el retard de la parusia perograve probablement llur sentit originari estaria marcat meacutes aviat pel caragravecter sobtat de la fi i srsquoadreccedilarien als qui no fan cas de la bona nova El temps per a lrsquoarribada del final es pot escurccedilar per causa dels elegits (Mc 1320 par) o allargar esperant la conversioacute (cf Lc 136-9) El parenostre ensenya a pregar que laquovingui el vostre regneraquo (cf Lc 187) deacuteu escolta lrsquooracioacute i la intercessioacute (Lc 138s 2231s) i pot canviar els seus designis

En els sinograveptics hi ha dues tradicions apocaliacuteptiques diferents la de Lc 1720-37 que concorda amb les paragraveboles i amb les imatges que usa sovint Jesuacutes on srsquoadverteix meacutes aviat del caragravecter sobtat dels finals dels temps ndash i la de Mc 131-37 que trobem ampliada a Mt 211-2546 i molt modificada a Lc 215-36 tradicioacute que estagrave a prop de 2Te 21-12 i de lrsquoapocalipsi de Joan on srsquoaccentuen els senyals de preludi Aquesta segona tradicioacute oferiria una resposta de la primitiva comunitat al retard de la parusia Jesuacutes hauria advertit doncs de lrsquoarribada del final Sens dubte hauria previst que ell seria mort i que els seus deixebles patirien Hauria avisat que srsquoesdevindria drsquoimprevist que cauria com un llamp Els pitjors mals amenacen aquells que no es converteixen (Lc 131-5) Les dones de Jerusalem han de plorar per elles i pels seus fills (Lc

30

2328-31) Lrsquouacuteltima generacioacute ha de fer penitegravencia per la totalitat de la culpa que hi ha en els seus pares (Lc 1149-51 par Mt 2334s) Veureu abans lrsquoabominacioacute de la desolacioacute (Mc 1314 par cf Dn 1131 1211) el pseudocrist El temple seragrave destruiumlt (Mc 132) i tres dies meacutes tard es bastiragrave un nou temple (Mc 1458 par) No hi ha descripcioacute de tot aixograve Jesuacutes no entra en detalls Sols diu fugiu (Mc 1314b-20) Caldragrave anar de pressa (Lc 1731 Mc 1315s par) En acabant lrsquoagravengel de deacuteu destria ndash hi ha judici ndash els salvats i els repudiats (Mt 2440-41 Lc 1734-35) srsquoobre la gehenna lrsquoinfern de foc final Els evangelis en parlen prou realiacutesticament i hi implica tot lrsquohome (Mc 943-48 Mt 254146) En Jesuacutes la gehenna eacutes lrsquoobscuritat (Mt 812 2213 2530) lrsquoexclusioacute doncs de la llum de deacuteu laquoels cridats soacuten innombrables perograve no tants soacuten elegitsraquo (Mt 2114 cf Lc 1323-24) etc No sinsistiragrave mai prou (cf sect7) que una visioacute drsquoun deacuteu que premia i que castiga reflecteix meacutes aviat la responsabilitat de leacutesser humagrave i no diu pas res progravepiament de lrsquoexperiegravencia de deacuteu mentre que hi ha unes condicions socials de transmissioacute de la cultura El que els evangelis posen en boca de Jesuacutes no es manteacute avui el llenguatge que srsquohi usa ara eacutes estrany cal rebutjar un qualsevol supogravesit drsquoun laquodeacuteuraquo pseudoidolitzat i del que aquest faria sobretot cal superar definitivament lrsquoestretor que representa una voluntat de dissort per a uns homes Lrsquoexperiegravencia del sagrat eacutes sempre la drsquoun siacute Ocorre que malgrat lrsquoargot escatologravegic lhome davui encara eacutes capaccedil a traveacutes seu de llegir-hi tota la positivitat que hi ha en Jesuacutes com a experiegravencia de deacuteu Les visions i les imatges soacuten turbulegravencies drsquoun home que adverteix que cadascuacute se salva o es condemna la gehenna eacutes ara i aquiacute instalmiddotlada dins de cada home ndash i el siacute a la vida eacutes per a tothom sense exclusioacute Jesuacutes parla com un jueu la universalitat de Jesuacutes rau que malgrat aixograve un hom sigui capaccedil drsquoabraccedilar-hi el sagrat Molt aviat les tradicions cristianes tancaren el cicle drsquoaparicions amb lrsquoascensioacute de Jesuacutes i diferiren la seva tornada (parusia) al final dels temps i del judici final (escatologia) Tant lrsquoascensioacute al cel com la parusia i els esdeveniments escatologravegics illustrarien els canvis que srsquoesdevingueren en els cercles cristians a partir del fet que lrsquoexaltacioacute del fill de lrsquohome i el final de lrsquoordre actual del moacuten no haurien arribat minus no hi havia encara parusia minus ni eren imminents

31

Mentre lrsquoascensioacute interrompiria a la pragravectica la segraverie drsquoaparicions el trasllat drsquoun final cap endavant amb la tornada de Jesuacutes el judici final la resurreccioacute dels morts amb tots els precedents apocaliacuteptics del cas etc si distensionava la dimensioacute sagrada que ho creu imminent o ja comenccedilat mentre ho mantindria laquoper a lrsquoesdevenidorraquo seria capaccedil igualment de mantenir la tibantor del sagrat en tant que urgeix a estar preparats El futur dels homes i del moacuten esdevindria fantasiat a partir drsquoun tensioacute i drsquouna expectativa sagrades agravedhuc drsquouna irrupcioacute de deacuteu com a experiegravencia de deacuteu La forccedila escatologravegica passaria a ser exigegravencia i reclam la parusia nova experiegravencia de Jesuacutes etc No sembla que es pugui abandonar la tensioacute sagrada sense banalitzar-se i fer-ho drsquoacord amb el do de cadascuacute Certament no hi ha avui les condicions socials que feien bones les fantasies les llegendes els afers meravellosos etc Ni el missatge de Jesuacutes ni la joia pasqual ni la imatge postpasqual drsquouna parusia i final dels temps tenen drsquoaltra forccedila que la que es deriva de la tensioacute sagrada que proposen laquoEs ist die wichtigste Funktion der Eschatologie daβ sie das Wissen um die Gnadenfrist wach erhaumlltraquo11 iquestAcabaragrave el moacuten Llevat del que es pot dir en nom de la ciegravencia no sen sap res meacutes drsquoaixograve el futur del moacuten com a experiegravencia sagrada el tensa en fa una grandiosa expectativa mentre els afers resten tal qual Quegrave seragrave de tots els homes no se sap progravepiament i el moacuten no pot ser cridat cap a deacuteu quan eacutes en el moacuten que nrsquohi ha experiegravencia El sentit de la histograveria dels homes i del moacuten restaria hipotecat en aquesta expectativa dels homes i del moacuten per la qual hi ha una experiegravencia sagrada El sentit de la histograveria i del moacuten restaria subsumit com a experiegravencia sagrada mai no el sabriacuteem o no en sabriacuteem res meacutes Aixiacute com la nocioacute de creacioacute sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels oriacutegens (passat) aixiacute lrsquoescatologia sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels finals (futur) Mai no se superaria la tensioacute mai no se la podria superar sense fer trampa Arreu valdria que ha drsquohaver-hi experiegravencia arreu que no es tracta de teoritzar sinoacute drsquoafirmar-se un hom com una veu expectant afirmativa atengui per darrera cap al passat o per davant cap al futur allograve que srsquoofereix com el saber meacutes clar iquestHi hauragrave judici final Un hom ja ho ha insinuat quan bescanvia mala voluntat per un voler ben intencionat quan la salvacioacute esdeveacute clariacutecia de la

11 JJeremias Neutestamentliche Theologie Part primeraDie Verkuumlndigung Jesu Gerd Mohn Guumltersloh 1973 (2ordf edicioacute) pagraveg140 Srsquoobservaragrave lrsquoimportant manlleu que fa el present treball de les obres drsquoaquest estudioacutes

32

condicioacute humana i la condemna lrsquoestultiacutecia llavors el judici final sersquol fa cadascuacute en aquesta vida Si sestagrave convenccedilut que independentment de tot aixograve no hi ha cap altra condemna ni cagravestig quan hi ha prou maneres joioses de gaudir de deacuteu com a experiegravencia aquestes confirmarien que una qualsevol actitud que prengui lrsquohome es pot superar minus i mereix ser superada minus per la crida a tots i arreu malgrat el que els homes fan o les atrocitats que hagin fet en una expectativa que sols pot ser un siacute que els estintola en lrsquoexperiegravencia per la qual la de deacuteu no eacutes simplement la del moacuten malgrat que tambeacute ho sigui i de no saber ben beacute com entomar-ho tot iquestEs ressuscitaragrave No sembla important que un hom sesvaeixi o no amb la mort quan la sort de lrsquohome estagrave en joc ara i aquiacute Si meacutes no en aquesta mena de sentiments extrems shi expectaria alguna positivitat desconneguda La imatge drsquouna resurreccioacute final realitzaria fantasiosament la solucioacute drsquoun doble interrogant el que proveacute de la constatacioacute que els humans moren i lrsquoexperiegravencia del sagrat que parla drsquoun siacute a la vida Lrsquoescatologia de la resurreccioacute dels morts al final dels temps foacutera una projeccioacute de lrsquoescatologia de cada home el seu siacute sagrat a la vida faria de testimoni lrsquoexperiegravencia de deacuteu en Jesuacutes exemplificaria que Jesuacutes no srsquoacabagrave amb la mort del Jesuacutes histograveric i que eacutes la penyora de la progravepia afirmacioacute a la vida Tot plegat pot semblar una bogeria perograve eacutes drsquoaixograve que sen tindria experiegravencia Els humans estarien cridats a la vida malgrat tots els perograves nrsquoignorarien les circumstagravencies en tindrien certesa per lrsquoexperiegravencia de Jesuacutes minus io per lexperiegravencia de deacuteu

sect5 El fill de lrsquohome Les referegravencies a Jesuacutes com a fill de deacuteu soacuten secundagraveries excepte Mt 1127 par Lc 1022 on tenen tot un altre sentit (cf sect9) Lrsquoabundant uacutes en lrsquoevangeli de Joan drsquoun absolut ὁ υἱὸς sense complement del nom o pronom personal no eacutes de cap manera palestiacute tambeacute eacutes aliegrave al judaisme palestiacute el tiacutetol de fill de deacuteu com a messiagravenic El mateix tiacutetol de messies referit a Jesuacutes srsquoha de prendre sempre com una font secundagraveria (malgrat i tot que Mc 829 par pugui tenir algun fons histograveric) Evita versemblantment per raons de la seva cagraverrega poliacutetica anomenar-se fill de David (cf perograve Mc 1458 par 1235-37 par)

33

En canvi no hi hauria motiu per a negar lrsquoautenticitat del seu uacutes de lrsquoexpressioacute laquoel fill de lrsquohomeraquo (ὁ υἱὸς τοῦ ἀνθπώπου) Respecte de lrsquoexpressioacute cal dir el seguumlent

1 Tradueix una expressioacute comuna aramea (barrsquoaumlnaša) que exemplifica una significacioacute genegraverica (laquohomeraquo laquoun homeraquo laquoalguacuteraquo)

2 Srsquousa tambeacute com a tiacutetol al llibre de Daniel (Dn 713) que interveacute enmig drsquouna visioacute (Dn 71-14) que despreacutes srsquointerpreta (Dn 715-28) Es tracta drsquouna figura drsquoexaltacioacute i drsquoentronitzacioacute que simbolitza els laquosants de lrsquoAltiacutessimraquo per tant conteacute una significacioacute colmiddotlectiva Cal accentuar que el fill drsquohome laquoarribagrave fins al Vell venerableraquo hi ha doncs un moviment de baix cap a dalt

3 Lrsquoapocalipsi jueva antiga posterior sense excepcioacute interpretagrave el fill drsquohome de Dn 713 com un sol individu Tambeacute la literatura rabiacutenica associa fill drsquohome i messies Val la pena dafegir si meacutes no el seguumlent els jueus esperaven un messies de caragravecter nacional un cap alliberador del jou dels romans Els textos apocaliacuteptics tambeacute participaven drsquoaquesta espera messiagravenica de trets nacionals a lrsquohora de parlar del fill de lrsquohome malgrat que srsquoesforcen a fer veure que proveacute de lrsquoaltre moacuten no exclouen que gaudeixi drsquouna significacioacute universal i alguns lrsquoapropen a la figura del servent de deacuteu del deutero-Isaiumles 4 Sembla que els evangelis hagin capgirat de vegades lrsquoexpressioacute amb el significat comuacute per la del tiacutetol apocaliacuteptic o beacute hagin usat el tiacutetol alliacute on no hi era Lrsquoexegravegesi perograve mantindria una colla de lograveguions on no ocorreria ni una cosa ni lrsquoaltra i que permetria lliurar algun esquema Per exemple quan la persecussioacute de la comunitat arribi al seu punt agravelgid com un llamp (Mt 2427 par Lc 1724) no esperat (Mt 243739 par Lc 1726 sense parallel 1730) srsquoacompliragrave la visioacute de Dn 713 Embolcallat de nuacutevols rodejat drsquoestols drsquoagravengels el fill de lrsquohome es mostra en la glograveria divina (Mc 1326 cf Jo 151) Srsquoasseu prop del tron a la dreta de deacuteu (Lc 2269) i envia el seu agravengel a arreplegar els escollits des dels quatre vents (Mc 1327) Ha de jutjar (Lc 2136) amb els dotze representants de les dotze tribus (Mc 1928 par Lc 2230 cf Dn 79s 1 Cor 62s)

34

5 A lrsquoapocaliacuteptica antiga jueva com en els evangelis el tiacutetol de fill de lrsquohome eacutes de glograveria i drsquoexaltacioacute Perograve en els escrits neotestamentaris se suposa un moviment de dalt cap a baix Un tal moviment iquesteacutes la representacioacute des de Jesuacutes meacutes antiga del fill de lrsquohomeiquestsadmetragrave en concordanccedila amb Dn 713s i lrsquoHenoc etiogravepic un sol proceacutes el de lrsquoenaltiment i glorificacioacute en una ascensioacute cap a deacuteuiquesthi hauria hagut una posterior escissioacute entre una ascensioacute i asseguda a la dreta de deacuteu drsquouna banda i la parusia al final dels temps drsquouna altra Si meacutes no els primers esments drsquouna parusia com un moviment de dalt a baix es troben a 1Te 110 219 313 416 523 Perograve el propi terme en els evangelis sols es troba a Mateu (243273739) I es podria defensar si meacutes no que Lc 2269 representa una tradicioacute meacutes simple i primera respecte al seu paralmiddotlel Mc 1462 mdash que Lc 2269 posat al costat de Lc 2426 Jo 31314 1223 etc o fins i tot de Mc 1326-27 que cita Dn 713 apunta la simple ascensioacute cap a deacuteu En el cas que una tal vinguda entre nuacutevols de Mc 1326 fos originagraveriament un moviment cap a deacuteu llavors potser caldria assumir-ho per a drsquoaltres llocs on es parla tambeacute drsquouna vinguda del fill de lrsquohome (Mc 838 Mt 1023b tambeacute Mt 1928 par Lc 2229 Mt 2531 no diria res drsquouna vinguda a la Terra sinoacute sols esmentaria lrsquoentronitzacioacute del fill de lrsquohome) Pel cap baix cap admetre que no hi ha res de segur 6 El tiacutetol del fill de lrsquohome en els evangelis evitaria el messianisme poliacutetic mentre expressaria la universalitat de la seva exaltacioacute (cf Mt 25 31-46) donaria forces als seus davant les tribulacions i les temptacions (Mc 1326 par Mt 242737b = 39b par Lc 172426 Mt 1023 Lc 1722-30 188 2136) i mantindria la separacioacute entre el present i una futura entronitzacioacute amb lrsquouacutes de la tercera persona referit al fill de lrsquohome Amb la figura del fill de lrsquohome Jesuacutes srsquoapropia de tot allograve que pogueacutes ser motiu drsquoesperanccedila del poble jueu Es tracta drsquoun tiacutetol amb unes atribucions suficientment ambivalents per tal drsquointerpretar-lo de meacutes drsquouna manera sempre si meacutes no com a alguacute que eacutes molt a prop de deacuteu exaltat i entronitzat Basti portar a colmiddotlacioacute els drets que creu tenir Jesuacutes respecte de la Llei (sect10) la seva condicioacute de fill (sectsect8-9) el fet que no cal excloure absolutament que es veieacutes com un servent de deacuteu (sect12) etc per tal

35

drsquoadonar-se per quegrave un hom defensa que hi ha aquiacute alguacute que eacutes meacutes que un profeta (sect3) i que els tiacutetols de fill de lrsquohome de messies fill de David servent de deacuteu no fan meacutes que adjectivar tot aixograve drsquoacord amb una tradicioacute jueva de pensar de fer referegravencia de les coses sagrades amb les seves progravepies grandeses i sentits Lrsquoexperiegravencia del sagrat de Jesuacutes o especiacuteficament la de deacuteu sols sembla poder-se lliurar criacuteticament a partir drsquouna colla de circumstagravencies com la que sapunta La visioacute del fill de lrsquohome foacutera una manera jueva de parlar drsquoell mateix drsquoencoratjar els seus de representr-se el siacute sagrat de la vida subsumiria els valors jueus de la responsabilitat i de les corresponents consequumlegravencies srsquoinclou en la representacioacute escatologravegica etc Lrsquouacutes del tiacutetol jueu formaria part doncs de lrsquounivers escatologravegic i la seva utilitat rauria a (1) explicar que hi ha una sort per als justos i una altra per als bandejats formaria un element drsquoun tal decorat final (2) a donar fe del triomf final sagrat la constagravencia sagrada del siacute (cf sect4)

sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute La bona nova srsquoanuncia als pobres (πρωχοί) i es diu mdash ho afirma la primera benauranccedila mdash que soacuten feliccedilos perquegrave eacutes drsquoells el regne de deacuteu (Lc 620 Mt 53) Tenint en compte Mt 115 par (cf Lc 418) que remet a Is 611 els pobres serien els que tenen el cor destrossat els captius els desesperats els vestits de dol etc Si els afamats els assedegats els desvestits els estrangers els malalts els presos etc entrarien en aquesta categoria hi hauria molts drsquoaltres quan srsquoateacuten la manera en quegrave Jesuacutes els caracteritza o les imatges que usa car esmenta els famolencs els plorosos els malalts els treballadors atrafegats els afeixugats els uacuteltims els simples els perduts els pecadors I la primera benauranccedila indica que el regne dels cels eacutes sols dels pobres (cf tambeacute Mc 217 Mt 1125s par Lc 1021) al capdavall soacuten els nens (Mc 1014-15) i els que poden dir abbagrave com a nens (Mt 183) que hi formen part El missatge joioacutes consisteix en el convit dels pecadors a lrsquoagravepat festiu de deacuteu (Mc 217) arreu parla de perdoacute perograve es fa sobretot a traveacutes drsquoimatges especialment presents en les paragraveboles com (entre moltes) la del perdoacute dels dos deutors (Lc 741-43) la del servent que

36

no perdona (Mt 1823-35) la del fill retrobat (Lc 1511-32) etc El perdoacute tambeacute el proclama en obres menjant amb publicans i pecadors entaulament que drsquoaltra banda posseeix una significacioacute escatologravegica la celebracioacute prefigurada de lrsquoagravepat de salvacioacute del temps final Qui soacuten els justos que no ha vingut a cridar (cf Mc 217) Versemblantment els fariseus que deurien trobar incomprensible la seva actitud davant els pobres i els pecadors Si el retret als sacerdots i als doctors de la llei rau a acusar-los de fer negoci del servei de deacuteu (Mc 1115-17 par) i de conegraveixer el voler de deacuteu sense seguir-lo respectivament els fariseus es creuen la comunitat dels elegits gragravecies al compliment dels manaments i drsquoalguns deures superflus quan soacuten guies que miren la cosa petita i srsquoobliden del que eacutes important (Mt 2323s) quan els seus preceptes de puresa no els fa nets per dintre (v25s) Srsquoexposen meacutes a prendre mal que els altres perquegrave minimitzen el pecat amb la seva casuiacutestica (que tracta els pecats individualment els classifica i evita sobretot els grossos) i cagravelcul de megraverits (un megraverit fa de contrapegraves drsquoun pecat) ben al contrari Jesuacutes supera prou la casuiacutestica (Mt 52228 Mc 715) els petits pecats tambeacute porten a la mort al judici de deacuteu Sols no es perdona el rebuig del perdoacute (Mc 328s) i davant de deacuteu no hi ha cap megraverit (Lc1710) Els pecadors soacuten meacutes a prop de deacuteu que els pietosos perquegrave aquests estan massa segurs drsquoells mateixos (Lc 189-14) estan cecs a les coses de deacuteu el fill progravedig lrsquoaduacuteltera el publicagrave etc no soacuten tant objecte de retret com el pietoacutes Per al fariseu val tambeacute que de fet no fa el que diu fer (Mt 2128-31) no acull la crida de deacuteu (Lc 1416-24 par Mt 221-10) srsquoenfronta als seus enviats (Mc 121-9) no estima el seu germagrave (Lc 1525-32) etc Les paragraveboles (lrsquoadministrador infidel Lc 161-13 les deu noies Mt 251-12 el vestit de noces Mt 2211-13) i els advertiments (Mt 525s par) ho deixen clar cal la conversioacute ja Quegrave eacutes la μετάνοια Ho diuen tambeacute les paragraveboles per exemple la del fill retrobat (Lc 1511-38) la del fariseu i el publicagrave (Lc 189-14) admetre la progravepia falta i penedir-sersquon Tambeacute no tornar-hi Tanmateix el nucli de la μετάνοια no eacutes aquest sinoacute ndash com diu Mt 183 (par Mc 1015 par Lc 1817) ndash el seguumlent laquoameacuten us dic que si no us feu de nou com nens no abastareu el regne de deacuteuraquo el jueu del temps de Jesuacutes no tenia els

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

10

social hi ha un projecte constantment problemagravetic en algun punt i explica des drsquoaquiacute allograve que apareix meacutes endavant en un futur qualsevol drsquoun individu o drsquoun grup humagrave En aquest cas lrsquoara el present fa drsquoexplicacioacute drsquoun demagrave meacutes o menys prefigurat Sens dubte eacutes una resultant per generalitzacioacute de la histograveria i de la historicitat en lrsquoaccepcioacute anterior pel simple motiu que el futur no sols no hi eacutes sinoacute que tampoc mai no ha estat ni se sap ben beacute si seragrave aixiacute o aixagrave si els comportaments drsquoara serviran de fet per a explicar el que ocorreragrave simplement es generalitza se suposa que seragrave aixiacute en algun grau qualsevol de certesa Aquesta nova histograveria i historicitat foacutera doncs meacutes un llampec fugaccedil per a prendre consciegravencia de la rellevagravencia de la responsabilitat individual o colmiddotlectiva o una afiguracioacute possible pel fet que es domina les consciegravencies de futur que una forma assenyalada drsquoatendre algun element constitutiu de lrsquoocupacioacute Fet i fet no es fa histograveria del passat quan un hom srsquoocupa drsquoaixograve o drsquoallograve i no fa un estudi histograveric Tota histograveria sempre eacutes una especiacutefica ocupacioacute progravepiament dirigida cap al passat i emfagraveticament projectada cap al futur Tanmateix el passat eacutes capaccedil drsquoexplicar lrsquoara Perograve lrsquoocupacioacute drsquoara no permet superar que eacutes risc que es va projectant i desenvolupant tenint com a ressorts els plexes intencionals que orienten sense que hi hagi meacutes garanties sense que cap dels afers futurs que un hom pugui imaginar no tingui de fet cap meacutes eficagravecia en el desenvolupament de lrsquoactivitat que la de servir de finalitat la drsquoorientar per tant sense gaudir del privilegi de ser explicat progravepiament per lrsquoocupacioacute drsquoara exemplificant doncs que la historicitat del present eacutes aquiacute un excurs un sobreafegit que depegraven de quelcom fantasioacutes en la mesura que encara no existeixen ni encara mai no han existit les activitats humanes que explica

sect2 Del Jesuacutes histograveric al Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat

Aquestes reflexions porten a considerar que la histograveria gaudeix drsquouna rellevagravencia ontologravegica relativa la histograveria no eacutes essencial per a lrsquohome ara i aquiacute tot i admetre el que deu als altres homes del passat

11

perograve aixograve no li lliura meacutes consistegravencia La histograveria eacutes forccedilosament recreacioacute a partir del que eacutes palpable i manifest i no pot superar aquest estat de coses1 Aixograve sembla indicar que no es pot pas exagerar la importagravencia histograverica de la figura de Jesuacutes no es pot posar de relleu amb egravemfasi el que feacuteu o el que deixagrave de fer perquegrave tot aixograve ja no hi eacutes i no es pot pas pretendre que sols val de Jesuacutes allograve que el Jesuacutes histograveric ensenyagrave talment com si els homes davui fossin uns imitadors Car no hi ha dubte que aquesta actitud eacutes possible perograve shauria de tenir ben apregraves que la consistegravencia real es troba en el present que hom no hauria drsquoimitar res ni ninguacute sinoacute des del convenciment viu que srsquoho val El que fa bo un consell no eacutes el consell mateix o el qui ho diu sinoacute la circumstagravencia que sigui bo i ho eacutes quan alguacute lrsquohi troba ara i aquiacute Fet i fet aquesta situacioacute no diferiria massa de la de tots els escriptors del Nou Testament i en conjunt dels primers segles del cristianisme Agravedhuc admetent que shi poguessin trobar indicacions a propogravesit del Jesuacutes de la histograveria ni els seus escrits srsquohi circumscriurien ni la seva experiegravencia de Jesuacutes no srsquohi reduiacute de fet no costa drsquoadmetre que sembla molt difiacutecil de reconstruir la vida de Jesuacutes a partir del que diuen els escrits neotestamentaris quan sendevina que en cap cas no srsquohi volgueacute destacar un criteri histograveric objectiu quelcom que deu aparegraveixer en el segle XVIII sinoacute que els evangelis soacuten tambeacute relats amb una finalitat un context i unes motivacions perograve en qualsevol cas per a tots seria vagravelid que lrsquoadhesioacute a la figura de Jesuacutes no ho seria simplement pel fet drsquohaver sentit a parlar drsquoun home meacutes o agravedhuc drsquohaver-lo conegut com un home meacutes sinoacute per lrsquoexperiegravencia del sagrat que sendevina a traveacutes de les noves de Jesuacutes Per aixograve els escriptors cristians neotestamentaris o no viuen en Jesuacutes una

1 Val la pena de recordar a propogravesit del caragravecter de la histograveria la descripcioacute positiva de la tasca de lhistoriador continguda en larticle dIsaiah Berlin The concept of scientific history a Concepts and categories Philosophical essays Londres Hogarth Press 1978 Nova York Vinking 1979 Nhi ha una traduccioacute catalana (El concepte dhistograveria cientiacutefica) de Laia Font i Dolors Udina a El veritable estudi de la humanitat Barcelona Empuacuteries 2009 recull darticles del professor aparegut amb el tiacutetol de The proper study of mankind

12

experiegravencia de fe (eacutes a dir que duu a la fe) aquella per la qual la presegravencia de Jesuacutes esdeveacute una experiegravencia del sagrat Tot i aixograve la presegravencia fiacutesica de Jesuacutes se circumscrigueacute als temps histograverics altrament hi hauria una mera meacutes o menys encertada recreacioacute del passat si un hom es referiacutes als cristians dels primers temps Senteacuten doncs que fossin llavors meacutes importants les seves vivegravencies de Jesuacutes que no pas el seguiment de les passes histograveriques de Jesuacutes que fos molt meacutes important llur manera de viure que no pas el record del passat que sols podia tenir utilitat per a la seva edificacioacute El Jesuacutes histograveric es podria suggerir com una explicitacioacute emfagravetica i radical de llur pensament moriacute i ja no hi eacutes entre nosaltres ara hi ha el Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat Jesuacutes eacutes viu vol dir aquiacute que la minsa realitat que hi ha en un record (que segur que srsquoanagrave transformant i recreant amb el pas dels anys) eacutes una ocasioacute privilegiada de fet per a lrsquoexperiegravencia (present) del sagrat El record de Jesuacutes passagrave a ser important perquegrave hi ha aquesta experiegravencia perquegrave en el record srsquohi doacutena una tal experiegravencia per tant quelcom de la magravexima rellevagravencia perquegrave no eacutes record sinoacute la vida mateixa La veneracioacute del temps drsquoabans passa a vivegravencia aureolar ara i aquiacute el Jesuacutes histograveric passa a ser lrsquoexcusa per a una vivegravencia exaltada la figura del Jesuacutes histograveric esdeveacute meacutes i meacutes desdibuixada en profit drsquouna confirmacioacute particularment significativa Jesuacutes eacutes viu vol dir aquiacute un hom es confirma a ser un individu que teacute la consciegravenca del sagrat com una instagravencia curulla de positivita de siacute No eacutes estrany que els escrits neotestamentaris plasmessin aquesta conviccioacute que Jesuacutes eacutes viu en narracions meacutes o menys fabuloses de la presegravencia de Jesuacutes despreacutes de mort al voltant dels seus seguidors fins a lrsquoascensioacute perquegrave aquiacute no eacutes rellevant ja la historicitat drsquounes tals histograveries sinoacute la forccedila drsquoaquella nova experiegravencia de Jesuacutes quan fet i fet els escrits del Nou Testament no foren pensats com a relats drsquouna estricta fidelitat histograverica

sect3 Del Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat al Jesuacutes histograveric

La necessitat de no perdre tampoc lrsquoaltre vessant que va de lrsquoexperiegravencia del sagrat en Jesuacutes cap al Jesuacutes histograveric que se suposa en

13

una qualsevol comunicacioacute de la nova de Jesuacutes sigui un escrit neotestamentari o no un enunciat oral o no proveacute certament de la mateixa condicioacute drsquohomes que tenen unes expectatives intelmiddotlectuals i unes inquietuds especiacutefiques La investigacioacute de les fonts (jueves o romanes) que poden corroborar lrsquoexistegravencia de Jesuacutes la localitzacioacute dels llocs on trancorregueren els fets lrsquoespecial cura del temps i de les referegravencies a esdeveniments prohoms etc histograverics per exemple semblen correspondre perfectament a una certa tafaneria que doacutena suport als oriacutegens del cristianisme i que defensa lrsquoexistegravencia de Jesuacutes com un home meacutes en un temps i en un espai Eacutes cert que la recerca neotestamentagraveria obeeix a les condicions socials de molts dels seus estudiosos la mirada criacutetica a tot el que fa referegravencia al missatge cristiagrave no eacutes res meacutes que un perllongament del criticisme en no importa quina direccioacute per aixograve comporta que hi hagi motivacions diferents en un qualsevol tema i complica aixiacute mateix els estudis en tant que soacuten una funcioacute no sols dels individus drsquouna generacioacute amb les seves respectives situacions socials sinoacute tambeacute dels individus de les successives generacions amb les seves circumstancies especiacutefiques Sembla sensat doncs de revisar un qualsevol supogravesit que es trobi en els evangelis no pas per a rebutjar-hi el possible missatge dels narradors sinoacute per a llevar-hi que es tracti drsquouna descripcioacute de com van anar les coses tal qual Un hom apregraven a diferenciar en aquells escrits els plurals nivells que els documents contenen passant per la criacutetica textual i literagraveria per la criacutetica de la forma i del gegravenere i per lrsquoestudi de les condicions de la transmissioacute histograverica de les colmiddotleccions narratives que integren els evangelis Tot aixograve no permetragrave eacutes cert una reconstruccioacute biogragravefica de la vida de Jesuacutes quan els escrits evangegravelics no ho han pretegraves mai Tampoc no es podragrave sembla distingir diagravefanament el que seria propi de la vida de Jesuacutes i allograve que la tradicioacute anagrave afegint reelaborant reordenant reinterpretant Tanmateix a lestudioacutes se li obre la possibilitat drsquoapropar-se potser a algun tema preferent del Jesuacutes histograveric a alguna explicacioacute per a la seva mort tal vegada semblaria que seacutes a prop drsquoalgun mot seu agravedhuc satreviragrave a esbossar el projecte

14

que anunciava Jesuacutes etc Les plurals facetes no llevaran mai incerteses i dubtes perograve seran lrsquoassaig drsquohistoriar la vida de Jesuacutes No caldragrave que un hom llevi la fantasia i la llegenda que els evangelis contenen perograve ho comprendragrave a la llum de la manera de pensar dels antics del valor que hi conferien a les narracions de la llibertat de recrear i de fer lluir el missatge en profit de la comunicacioacute en poques paraules de la disposicioacute dels continguts de la tradicioacute en pro de la cura de Jesuacutes sense escruacutepols historicistes quan ninguacute no els practicava quan meacutes aviat sersquols desconeixia Al costat drsquoaixograve la gegravenesi dels evangelis corrobora a la seva manera a no prendrersquols al peu de la lletra a avaluar-los com a escrits fets per homes amb unes intencions motivacions i condicions amb mil circumstagravencies passions i degraveries amb tot allograve que fa un escrit doncs aixograve humagrave sense que sigui necessari que els seus autors sovint colmiddotlectius hagin participat de les experiegravencies i obsessions dubtes o inquietuds de lhome davui Els escrits del nou testament no soacuten un lloc per a resoldre els problemes actuals no soacuten un receptari no lleven la necessitat de responsabilitzar-se un hom de cadascun dels afers del que ha de fer i de pensar de les seves avaluacions del coneixement de la natura de la resolucioacute de la relacioacute amb els altres etc soacuten testimonis i no adoctrinament palesen autors que proven drsquoexpressar unes narracions que suposen la seva experiegravencia sagrada en Jesuacutes histograveries que no han de commoure necessagraveriament malgrat que nrsquohi ha de prou bones Drsquoaquiacute que lrsquoexclusioacute dels apogravecrifs no hauria de tenir una rellevagravencia cabdal mentre hi hagi testimoniatge En drsquoaltres paraules no sha de seguir o no seguir el que es diu als evangelis perquegrave hi sigui escrit sinoacute que sha de sospesar com han de fer tots els homes el que eacutes bo correcte generoacutes etc segons el que cadascuacute hagi rebut i aixograve eacutes el que sha de veure en els escrits neotestamentaris Si es vol aixiacute lrsquoestudi dels diferents nivells de redaccioacute dels evangelis la comprensioacute de les llegendes que contenen de les fabulacions agravedhuc de lrsquoexpressioacute miacutetica (1) permeten una historitzacioacute de la gegravenesi del propi text meacutes o menys probable potser que arriba a indicar agravedhuc el que deuria ser del propi Jesuacutes histograveric per tant mantenen els estudiosos com a eacutessers humans que pensen en termes

15

estrictamenmt naturals i histograverics els textos que tenim la seva gegravenesi i la possibilitat drsquoindicar versemblantment quelcom de la figura de Jesuacutes (2) deixen la porta oberta a un esperit criacutetic davant drsquouna manera drsquoexpressar lrsquoexperiegravencia del sagrat en Jesuacutes permeten lliurar una explicacioacute historicocultural des drsquouna cultura individual i social drsquoara Per tot plegat (3) exemplifiquen la necessitat drsquoassumir la progravepia responsabilitat el propi esperit criacutetic a ser fidel a un mateix a les seves exigegravencies intelmiddotlectuals a les seves necessitats humanes iquestCaldragrave dir que no soacuten escrits inspirats Qualsevol home eacutes capaccedil de cantar drsquoescriure de ballar i de parlar inspirat tenir-ho tot plegat com una expressioacute de la vida drsquouna intencioacute sacra Per tant caldragrave defensar meacutes aviat que estan inspirats (com ho estan molts drsquoaltres al marge de la tradicioacute cristiana) que reflecteixen els avatars drsquoalgunes primeres comunitats cristianes que versemblantment soacuten els reculls meacutes antics i meacutes immediats dels fets que desencadenaren lrsquoajusticiament de Jesuacutes que permeten un missatge coherent etc eacutes a dir tot allograve pel que foren esmentats com a textos canogravenics i que encara avui sels hi manteacute amb tot lrsquoestudi que ja hi ha hagut i despreacutes de dos milmiddotlennis de prova Perograve sols soacuten escrits inspirats com ho pot ser un qualsevol altre escrit malgrat que el seu autor no hagi gaudit del contacte directe amb Jesuacutes o que no hagi format part de les primeres comunitats etc circumstagravencies certament cabdals per a la gegravenesi del cristianisme De tot aixograve es despregraven la irrellevagravencia drsquoexcloure o no dels canogravenics un especiacutefic text antic amb uns caragravecters comparables en algun aspecte o en un altre als ja admesos car en qualsevol cas es tractaria meacutes aviat drsquouna discussioacute entre grups humans amb les seves raons per a deixar fora un llibre o no i no pas drsquoun afer que afecteacutes lrsquoexemplaritat del conjunt dels escrits admesos

16

II

APUNTS DHISTOgraveRIA DE JESUacuteS

Cal provar alguna aproximacioacute al Jesuacutes de la histograveria la rellevagravencia dels fets i dels mots de Jesuacutes semblen motivar especialment una avaluacioacute de la seva eficagravecia Sense que calgui fer renuacutencia en un altre lloc de lestudi dels punts de vista dels escriptors neotestamentaris i daltres el filogravesof es lliura ara al repte de resseguir el propi Jesuacutes i a veure quegrave eacutes capaccedil de dir-ne agravedhuc en el cas que shi propiciiuml lexperiegravencia del sagrat sect1 Les narracions del baptisme Per on cal comenccedilar alguna consideracioacute del Jesuacutes de la histograveria Si meacutes no la historicitat del bateig de Jesuacutes sembla prou fundada els quatre evangelis i els Actes dels Apostols (122) conten que Jesuacutes anagrave a batejar-se (segons lrsquoEvangeli dels Natzarens amb la seva mare i germans) la versemblanccedila del fet rau que Jesuacutes es colmiddotloca per sota de Joan Baptista i es deixa batejar (Mt 314s) i la mateixa estranyesa que provoca la necessitat drsquoun tal bateig de penitegravencia Lrsquoun i lrsquoaltre fet farien veure que hi ha quelcom les fonts de la qual cosa es retrotreurien a la comunitat primitiva Jo 322-43 conta que despreacutes de tot aixograve Jesuacutes i els seus deixebles batejaven al Jordagrave prop drsquoon era Joan Baptista La notiacutecia eacutes prou versemblant pels detalls que inclou explicaria que la comunitat postpasqual bategeacutes2 mentre el silenci dels sinograveptics respondria a la necessitat drsquoesvair qualsevol comparacioacute entre Joan i Jesuacutes Aquest uacuteltim hauria manifestat que Joan inaugura el temps de la salvacioacute (cf Mt 1112s par Lc 1616) eacutes un profeta i meacutes que un profeta (Mt 119) el meacutes gran de tots els homes (Mt 1111 par Lc 728) Eacutes versemblant el que diu Jo 135-39 que aplegueacutes els primers deixebles de lrsquoentorn dels de Joan Els dos prediquen per a tothom fan 2 Lrsquoapogravestol Pau ja doacutena testimoni del baptisme cristiagrave (cf 1Co 1213 Rm 63)

17

propi del seu grup una oracioacute (Lc 111-4) criden a la conversioacute (Mt 38 par Lc 131-9) sense prerrogativa per a Israel (Mt 37 par 1241s par) que pot perdre la preferegravencia (Mt 39 par 811s) Els dos doncs rebutgen lrsquoautojustificacioacute (Mt 37-10 par Mt 23 par) i acullen pecadors notoris (Lc 312 Mc 216) Joan no srsquoestagrave del tracte amb publicans guagraverdies i dones puacutebliques (Lc 312-14 729 Mt 2132) tots exclosos de la sinagoga del cercle dels fariseus i de Qumram Amb tot laquoels meacutes petits al regne de deacuteu soacuten meacutes grans que ellraquo (Mt 1111b par Lc 728) Joan encara pertany al temps de lrsquoespera al domini de la Llei Jesuacutes enuncia la bona nova la irrupcioacute de la basileia El propi bateig de Jesuacutes es transmet drsquoacord amb cinc fonts la de Mc 19-11 de la qual depegraven Mt 313-17 la de Lc 321s que hi teacute punts de contacte la de Jo 132-34 que ho descriu com quelcom del Baptista la de la versioacute de lrsquoEvangeli dels Natzarens i la del Testament dels Dotze Patriarques esmentat en dos llocs Fou un bateig per immersioacute com ho prova el verb passiu grec de Mc 19 par Mt 316 Lc 321 (ens remetria a un verb actiu intransitiu arameu amb aquest significat) i colmiddotlectiu (com ho insinua Lc 321) Totes les fonts parlen drsquouna devallada de lrsquoesperit de deacuteu damunt seu mentre difereixen en les reelaboracions que els cels srsquoobrin foacutera una representacioacute intuiumltiva del que es vol dir la imatge de la coloma seria una simple comparacioacute en Marc (Mc 110 par ) per a ser despreacutes una materialitzacioacute de la imatge de lrsquoesperit (pe Lc 322) La participacioacute de lrsquoesperit teacute sempre en el judaisme antic el sentit de rebre un encagraverrec profegravetic Els detalls que envolten la proclamacioacute tambeacute soacuten diferents entre unes fonts i les altres Als sinograveptics les paraules surten drsquouna veu del cel a lrsquoEvangeli dels Natzarens de lrsquoesperit al de Joan dels llavis del Baptista A Marc Lluc i a lrsquoEvangeli dels Natzarens es dirigeixen a Jesuacutes Mateu les adreccedila al Baptista lrsquoevangeli de Joan ho fa saber a tots La versioacute dels sinograveptics de la proclamacioacute eacutes una cita de Ps 27 (laquoets el meu fill avui trsquohe engendratraquo) i Is 421 (laquoaquiacute teniu el meu servent que tant estimo el meu escollit en qui em complac

18

iacutentimamentraquo) Si la variant de lrsquoevangeli de Joan bona eacutes la que el Baptista el fa testimoni que laquoaquest eacutes lrsquoescollit de deacuteuraquo (Jo 134) llavors la versioacute de Joan se circumscriuria a lrsquoesment drsquoIs 421 Tampoc no cal descartar que el text dels sinograveptics nhagi refet un doriginari que sols contindria Is 421 (que el desdibuixaria amb una referegravencia cristologravegica) Mentre lrsquoantic judaisme esmentava el primer vers quan volia fer present tot el text Is 421 continua laquohe posat sobre ell el meu esperitraquo La proclamacioacute atribuiria a Jesuacutes el que es diu a Is 421 que deacuteu posa el seu esperit sobre el seu servent srsquoallunyaria de la representacioacute drsquoun messies-rei i de la seva entronitzacioacute (salm 2) i presentaria Jesuacutes com el servent de deacuteu Per tant lrsquouacutes de lrsquoexpressioacute miacutetica no impedeix drsquoadvertir en el bateig de Jesuacutes la lectura que en fa la comunitat primitiva iquestHi assumiacute la seva vocacioacute drsquoanunciar el temps de la salvacioacute La temptacioacute de Jesuacutes per Satanagraves despreacutes del baptisme (Mc 112s Mt 41-11 par Lc 41-13) podria plasmar aquesta mirada cap a Jesuacutes a partir drsquoIs 421 Eacutes meacutes si fos permegraves dentendre-la a partir de Mc 833 es podria pressuposar que la visioacute critiana no sols tindria en ment Is 421 sinoacute tambeacute Is 5213-5312 no hauria insistit tant en el rebuig de Jesuacutes drsquouna qualsevol ambicioacute poliacutetica com en lrsquoacceptacioacute de la seva missioacute Cal admetre que la traduccioacute de πειρασmicroός (Lc 413) i del verb πειράζειν (Mc 113 Mt 413 Lc 42) com a laquotemptacioacuteraquo no eacutes correcta (sols una vegada de les vint-i-una que surt en el Nou Testament teacute aquest sentit) no es tracta drsquoun estira-i-arronsa amb el pecat sinoacute drsquouna laquoprovaraquo laquocombatraquo que exemplifica lrsquoacceptacioacute drsquouna missioacute encomanada La narracioacute meacutes antiga eacutes sens dubte la de Marc (Mateu i Lluc usen el tiacutetol cristiagrave de ldquofill de deacuteurdquo citen pels LXX etc) laquoDespreacutes lrsquoEsperit lrsquoempeny cap al desert Al desert va passar quaranta dies temptat per Satanagraves srsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo3 Lrsquoesperit laquoempenyraquo Jesuacutes llenguatge simbogravelic biacuteblic El desert eacutes un lloc on vaga lrsquoesperit impur (Mt 1243 par ) perograve tambeacute teacute una significacioacute escatologravegica perquegrave la teacute messiagravenica (Is 403 citat a Mc 13 Mt 33 Lc 176 Jo 123) Els quaranta dies i nits representen un siacutembol comuacute que caracteritza un temps de malediccioacute i de necessitat (els del diluvi Gn 712 els drsquoIsrael al desert Ps 9510 els del dejuni de Moisegraves al Sinaiacute Ex 3428 Dt 918 els drsquoestar Israel

3 Es manteacute la traduccioacute que lliura la Biacuteblia de Montserrat

19

sota el jou dels filisteus Jt 131 els dies que va caminar Elies per a arribar a la muntanya de deacuteu lrsquoHoreb 1R 198) els que Jesuacutes va ser provat laquoSrsquoestava entre les feresraquo una representacioacute del paradiacutes Adam vivia en harmonia amb els animals salvages (Gn 219) Is 116-9 descriu la convivegravencia paciacutefica del demagrave entre animals i entre aquests i lrsquohome (Os 220 Is 6525 Ps 9113 perllonguen les imatges drsquoanimals salvatges esdevinguts no perillosos) el paradiacutes eacutes doncs restituiumlt laquoI els agravengels el servienraquo versemblantment una altra representacioacute del paradiacutes (segons el Midraš Adam vivia de lrsquoaliment dels agravengels) La primera de les tres historietes que conten Mateu i Lluc teacute sens dubte el seu origen en la de Marc i les altres dues srsquohaurien transmegraves cadascuna pel seu cantoacute La interpretacioacute particular de cadascuna no eacutes segura Jesuacutes convertit en un nou Moisegraves amb el paralmiddotlelisme pamannagrave lrsquoaparicioacute drsquoun home poderoacutes la meravella que legitima la seva missioacute En qualsevol cas un home especialment assenyalat un liacuteder en particular relacionat amb el poder Lrsquoorigen potser cal rastrejar-lo en circumstagravencies histograveriques prepasquals Si meacutes no un dels seus deixebles era zelota (Lc 615 par Mc 318 Mt 104) renya els zebedeus quan volen castigar els desagraiumlts (Lc 951-56) i lrsquoombra drsquouna temptacioacute poliacutetica lrsquoacompanya sempre (cf Mc 832 par 119s par 1213-17 par Jo 615 etc) Li demanen signes legitimadors (Mc 811 par Mt 1238s par Lc 1116 238 Mc 1529-32 par) Pilat fa clavar a la creu com a escarni i advertiment laquoel rei dels jueusraquo etc

sect2 Alguacute que eacutes meacutes que un profeta Jesuacutes sersquol veia com un carismagravetic (Mc 122 par) i com un profeta (Mc 615 par 828 par Mt 211146 Lc 716 Jo 419 614 74052 917) agravedhuc amb escepticisme era vist aixiacute pels fariseus (Lc 739 Mc 811 par) Ell mateix es posa com a profeta (Lc 1333 Mt 2331s34-36 par 37-39 par cf Mc 64 par Lc 424 Jo 444) La detencioacute i acusacioacute davant del sanedriacute degueacute ser com a fals profeta (cf el joc de cecs de Mc 1465 par Mc 2263-65) Dt 1820 (cf 136) nrsquoestableix lrsquoexecucioacute Si la possessioacute de lrsquoesperit sant era una caracteriacutestica del profeta se lrsquoatribueix expliacutecitament en un dels mots-ameacuten de Marc (Mc 328s) Expulsa els dimonis per lrsquoesperit de deacuteu (Mt 1828 par Lc 1120) Segons Lc 418-21 (cf Mt 53 par Lc 620 Mt 115 par Lc

20

722) srsquoadjudica la profecia de lrsquoesperit de deacuteu drsquoIs 61 Fa participants als deixebles drsquoaquest esperit els lliura poders contra els esperits impurs (Mc 67 cf Mt 108) lrsquoesperit sant els faragrave costat quan els acusin (Mc 1311) lograveguions com Lc 623-26 par Mt 512 arrengleren els deixebles amb els profetes Que els esments sobre lrsquoesperit sant no siguin molts es deu al fet que no eacutes un teograveleg i li plau meacutes parlar en imatges Per exemple quan diu que eacutes pel dit de deacuteu que expulsa dimonis (Lc 1120) imatge de lrsquoesperit de deacuteu (cf Mt 1228) o quan el lograveguion Jo 737 (cf v39) parla drsquoaquest esperit sota la imatge de lrsquoaigua de vida Tambeacute palesen el seu capteniment profegravetic el llenguatge-ameacuten lrsquouacutes de paralmiddotlelismes els ritmes la preferegravencia per la paronomagravesia etc Tot aixograve ha de ser estimat en conjunt material que es refereix als oriacutegens la comunitat primitiva evitava el tiacutetol de profeta per a Jesuacutes tampoc no nrsquoeacutes cap model la pneumagravetica que srsquohi descabdella (no hi ha en Jesuacutes glossolagravelia) a meacutes a meacutes la concessioacute drsquoesperit sant als deixebles es troba en contradiccioacute amb la concepcioacute posterior que atribueix la devallada de lrsquoesperit per Pentacosta Drsquoaquiacute les dificultats a lrsquohora de compaginar un fet i lrsquoaltre Jo 739a palesa que Jo 738 es refereix a lrsquooferiment de lrsquoesperit de deacuteu mentre que 739b contradiu la crida i la correcta interpretacioacute Fet i fet sembla que el pensament dominant dels jueus contemporanis era que lrsquoesperit de deacuteu srsquohavia extingit amb els darrers profetes (hi ha tanmateix excepcions per exemple els membres de la comunitat de Qumran sersquon senten partiacutecips) Pel cap baix el Nou Testament ho pressuposaria Mc 18 par a propogravesit del baptisme de Joan (cf Ac 192) Ac 217 que cita Joel i drsquoaltres llocs (Rm 823 2 Cor 122 55 Jo 739) a propogravesit de la primitiva comunitat Ara Jesuacutes veu Joan Baptista meacutes que un profeta (Mt 119 par Lc 726) ell mateix eacutes meacutes que Jonagraves (Mt 1241 par Lc 1133) o el Baptista (Mt 1111 par Lc 728) i es teacute per alguacute que completa la Llei i el Profetes (Mt 517 Mt 521-48 Mc 105 par) Aquest laquocompletarraquo (πληρῶσαι) vol dir que srsquoabasta ja la mesura plena que ja eacutes

21

escatologravegica el lograveguion Mt 517 estableix Jesuacutes amb el dret de ser lrsquoenviat escatologravegic4 Jesuacutes viu en lrsquoAntic Testament i totes les seves paraules i obres no srsquoentenen fora drsquoaquest marc Criat en una famiacutelia pietosa (Lc 241 cf Lc 416) serva les oracions dels jueus complidors les tres hores drsquooracioacute (el Šemalsquo al matiacute i a la tarda possiblement la Tephilla cap a les 15 hores) i les benediccions drsquoabans i de despreacutes dels agravepats Va cada dissabte des de petit a la sinagoga Certament resa tambeacute fora de les hores establertes per la pragravectica pietosa social (Mc 135 1432ss par) i ho fa en la seva llengua materna (lrsquouacutes drsquorsquoabba lrsquoensenyament del parenostre cf Mc 1534 etc) El mateix laquosantifiqueu el vostre nom vingui el vostre regneraquo del parenostre es manlleva del Quaddiš (oracioacute aramea que cloiumla la cerimogravenia lituacutergica a la sinagoga) Vol el temple sense mercaders (Mc 1115-18) tractat amb reveregravencia (Mt 2316-22) lliura condicions per a fer lrsquoofrena ritual (Mt 523) fa matar el xai de Pasqua mana seguir el ritual als leprosos (Mt 144) Certament el manament de lrsquoamor supera totes les ofrenes (Mc 1234) o hi hauragrave el nou temple del temps de la salvacioacute (Mc 1438 par) Li agrada especialment el profeta Isaiumles en particular les parts del Deutero-Isaiumles del servent de deacuteu aixiacute mateix li plauen els textos apocaliacuteptics que hi ha en Daniel Cita desenes de salms molts textos del Pentateuc i tambeacute paraules dels altres profetes

Cal dir que Jesuacutes radicalitza la Toragrave per exemple quan es teacute present la prohibicioacute de matar i del divorci recollida ja a Ex 2013s i que accentua a Mt 521s27s La critica en la forma drsquoomissioacute Mt 115s par deixa de banda la venjanccedila contra els pagans que si meacutes no es troba relligada a Is 355s 2918s 611 com ho proven Is 354 2920 612 Lc 416-30 cita (v18s) Is 611s I es deixa laquoi un dia de venjanccedila per al nostre deacuteuraquo La bandeja la Toragrave quan es contraposa a la permissioacute mosaica del divorci (Dt 241) quan prohibeix el jurament (Mt 533-37) i la llei del talioacute (538-42) Jesuacutes ho acabem de veure es creu amb el dret de completar la Llei (Mt 517)

Siacute que srsquooposa radicalment a la Llei oral (Halakagrave) Especialment a la del dissabte Mc 227 diu laquoel dissabte ha estat fet per a lrsquohome i no pas lrsquohome per al dissabteraquo (cf Mc 225s 34 par Mt 125 Jo 722) Lrsquoexcepcioacute en el moacuten jueu era quan hi hagueacutes perill de mort (cf 1M 232ss) malgrat que lrsquouacutes permetria altres coses ordinagraveries (cf Mt 1211 par Lc 145) perograve els deixebles cullen espigues (Mc 223 par) i el mestre guareix (Mc 31-6 par 4 v18 en canvi diu que els esdeveniments anunciats en les escriptures han drsquoacomplir-se tots

22

Lc 1310-17 141-6 cf Jo 59 914) sense haver-hi cap perill Tampoc no fa cas de les prescripcions farisees de neteja de les mans abans dels agravepats (Mc 71-8 el v15 faria referegravencia al que es diu pecaminosament)5 Lrsquoactitud davant la Toragrave la proclamacioacute del final del culte el rebuig de la Halakagrave el seu dret a anunciar la voluntat de deacuteu ndash tot plegat lrsquoacusacioacute de pseudoprofeta el duria a la mort

sect3 Una crida plena de goig laquoSrsquoha complert el temps i eacutes a prop el regne de deacuteu convertiu-vos i creieu en el missatge joioacutesraquo (Mc 115 cf Mt 423 935 Lc 443 81 i drsquoaltres) El sumari de Marc (i de Mateu i Lluc) palesa el punt central de lrsquoanunci de Jesuacutes el regne de deacuteu Dues soacuten les caracteriacutestiques de lrsquouacutes que en fan els sinograveptics del terme βασιλεία per a la caracteritizacioacute del senyoreig de deacuteu (τοῦ θεοῦ

τῶν οὐρανῶν)6 el nombre de vegades que el trobem (molt meacutes gran comparat amb drsquoaltres escrits antics i contemporanis) i la quantitat de girs nous sense paralmiddotlels en drsquoaltres autors Lrsquoexpressioacute srsquousa gairebeacute sempre en el sentit dinagravemic de lrsquoexercici drsquouna autoritat el senyoreig de deacuteu (quelcom molt oriental i molt poc occidental) la realitzacioacute de lrsquoideal de justiacutecia sobre la terra com a rei protector drsquoorfes de viacutedues de pobres de febles de desvalguts Lrsquoantic judaisme defensa el senyoreig reial de deacuteu sobre Israel (cf Dn 431) el qual el jueu reconeix diagraveriament amb el Šemalsquo ocorre que ara tot eacutes amagat i capgirat perograve el regnat de deacuteu abarcaragrave tots els pobles que no podran sinoacute sotmetre-srsquohi (cf Dn 244) El Quaddiš santifica el nom de deacuteu i prega per la irrupcioacute del seu regne

La sola referegravencia al Quaddiš del parenostre (laquovingui el vostre regneraquo) fa adonar-nos que Jesuacutes usa el concepte malkuta en sentit escatologravegic Aquest esdeveniment futur (i proper) explica que alguns no experimentin la mort (Mc 91) o la precaucioacute davant del judici final (cf Mc 943-48) Srsquoexpressa en imatges a traveacutes de lrsquoagravepat escatologravegic on trobem Jesuacutes mateix (Mc 1425) Abraham Isaac Jacob els profetes i gent drsquoarreu (Lc 1328-29) tots

5 Mt 233 (laquotot allograve que us diguin doncs fer-ho i observeu-ho perograve no obreu com ells obren perquegrave diuen i no fanraquo) hauria drsquoentendrersquos amb un to irogravenic i fer ressaltar sobretot la segona meitat 6 Lrsquoexpressioacute original faria laquoregne de deacuteuraquo laquoregne del celraquo seria el circumloqui que evita el nom de deacuteu propi drsquouna agravembit judeocristiagrave

23

laquosrsquoasseuran a la taula del regne de deacuteuraquo Ja eacutes a prop (Mc 115) Per tant Jesuacutes es refereix a Dn 244 amb un clar sentit escatologravegic i a Dn 727 (el poble dels sants de lrsquoaltiacutessim rebran el regne el senyoreig cf Lc 1232) En la mesura que el concepte malkuta eacutes un circumloqui jueu per a evitar el nom de deacuteu tot plegat vol dir que srsquoanuncia que deacuteu eacutes a prop agravedhuc que ja eacutes aquiacute Lrsquoapocaliacuteptica jueva especialment amb Joan Baptista apuntava tambeacute lrsquoadveniment de la fi Allograve progravepiament nou de Jesuacutes rau en la proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia Aquesta irrupcioacute del regne de deacuteu es prefigura en cada victograveria sobre la forccedila del mal (guariments) en lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Ja eacutes aquiacute eacutes imminent ho palesa amb paraules i amb obres

Es tracta drsquoun missatge indubtablement exhultant per a lrsquohome en la mesura que comenccedila la transformacioacute de tot Srsquoestagrave arribant a la nova plenitud el present regalima la renovacioacute de la realitat Per aixograve srsquoanuncia no sols que el temps eacutes limitat i que ja arriba el regne sinoacute sobretot com eacutes el senyoreig de deacuteu que ve i del qual hi ha ara els senyals de la seva presencia Aixograve ho mostra el lograveguion Lc 722s (par Mt 115s)7

laquoels cecs hi veuen els coixos caminen els leprosos soacuten purificats els sords hi senten els morts ressusciten els pobres reben lrsquoanunci del missatge joioacutes i sortoacutes aquell que no srsquoescandalitzaragrave de miraquo El lograveguion combina material de Is 355ss i 2918s amb Is 611s (emparentat srsquohi troba Lc 416-21 que torna a citar Is 611s) les imatges de la llum per als cecs del so per als sords dels crits drsquoalegria per als muts expressaven per a tots els pobles antics drsquoOrient els temps de la salvacioacute I la llista podria estendrersquos meacutes i meacutes soacuten sols

7 Tal com estagrave situat seria la prova davant dels deixebles de Joan que Jesuacutes eacutes lrsquoesperat Perograve no seria pas el seu sentit original les referegravencies a Isaiumles no ho permetrien estimar aixiacute

24

exemples per a palesar que es venccedil el dolor la por el patiment El regne que es prefigura aquiacute per a aquell que en fa cas del que diu i fa Jesuacutes del qual lrsquoarribada ja eacutes imminent representa el capgirament de les relacions drsquoexclusioacute la restauracioacute de la comunitat malmesa entre deacuteu i lrsquohome8 La recerca criacutetica de les narracions miraculoses en els evangelis es fa drsquoacord amb quatre nivells (1) aquestes histograveries es redueixen considerablement quan se les estudia des del punt de mira de la criacutetica textual i literagraveria (2) Hi ha una segona reduccioacute quan se les compara amb les histograveries miraculoses rabiacuteniques i helmiddotleniacutestiques (lrsquoantic orient tenia com a normal que hi hagueacutes miracles i com a quelcom que agrada que hi sigui la primitiva esgleacutesia participava del gust pels miracles que hi havia en el seu temps) (3) Lrsquoanagravelisi histogravericoformal de les narracions miraculoses permet distingir la capa meacutes recent helmiddotleniacutestica i la palestina lrsquohelmiddotleniacutestica descriu Jesuacutes com a traumaturg la palestina posa Jesuacutes al centre (4) A traveacutes drsquouna criacutetica meacutes aguda i de la corresponent minva de material srsquoarriba a un nucli transmegraves que remunta als esdeveniments de les actuacions de Jesuacutes aquest nucli fa referegravencia al guariment de mals psicogegravenics lepra paragravelisi i ceguesa tot allograve a la qual cosa pot aplicar-se una teragravepia per alguna mena drsquoinduccioacute Basta saber la situacioacute dels malalts mentals en temps de Jesuacutes i com sersquols veia per a entendre que els evangelis en parlin com en parlava tothom Jesuacutes srsquoenfronta doncs a aquest moacuten del mal cada victograveria sobre la forccedila del mal eacutes una manifestacioacute del temps de la salvacioacute que ja irromp lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Eacutes una prolepsi de lrsquoeacuteskhatos Un exemple clau drsquoaixograve eacutes el lograveguion de Lc 1018 laquojo veia Satanagraves de sobte expulsat del cel que queia com un llamp sobre la terraraquo Eacutes lrsquoinici del final de Satanagraves (cf Ap 127-9) i lrsquoexpulsioacute de dimonis anuncia la victograveria completa sobre Satanagraves Tot aixograve ocorre ara i meacutes es presenta el paradiacutes (Lc 1019 cf Mc 113 laquosrsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo) els noms dels salvats es troben en el llibre dels vius (Lc 1020) ndash tot plegat el venciment de Satanagraves la innocegravencia de les feres salvatges lrsquoapuntament dels noms soacuten motius drsquoun canvi radical drsquoun nou Edegraven Les festes de noces (sovint siacutembol de la salvacioacute) han comenccedilat hi eacutes lrsquoespograves hi ha joia i no eacutes possible el dejuni (Mc 218s) La llum

8 Lrsquoescagravendol de Lc 723 es refereix a no rebre amb mals ulls la reconciliacioacute de deacuteu amb els marginats i els rebutjats sobre els fariseus cf II sect6

25

brilla (Mc 421 par) el fulgor de la ciutat de deacuteu resplandeix ja ara dalt de la muntanya enmig de la fosca del moacuten (Mt 514) Ha arribat lrsquohora de la sega (un siacutembol dels temps salviacutefics en les paragraveboles) els camps estan madurs (Mc 48 par Mt 937 par) demaneu que hi hagi treballadors per a la collita (Mt 938 par) Aprengueu de la figuera quan eacutes primavera rebrota (Mc 1328s) canvi doncs de mort a vida Hi ha un nou vi (Mc 222 par) el vi siacutembol del nou temps Al fill retrobat se li lliura un vestit de festa (Lc 1522) Hom es posa el vestit de noces (Mt 2211) No es cus al vestit vell un pedaccedil de roba nou (Mc 221 cf He 111s Ac 1011 par 115) la nova realitat deixa enrera els temps anteriors Es lliura als infants el pa de vida (Mc 724-30 par) siacutembol (amb lrsquoaigua de vida cf Jo 41014 737s) dels dons de paradiacutes La pau de deacuteu srsquoofereix ja ara es decideix ja ara el judici (Mt 1011-15 par Lc 105-11) ja ara es lliga i es deslliga la sort dels homes (Mt 1619 1818)9 Tambeacute les obres de Jesuacutes palesen aquest laquoja araraquo lrsquoexpulsioacute dels mercaders del temple acompleix laquoja araraquo Za 1421 (laquono hi hauragrave cap meacutes mercader al temple de Jahvegrave-Sabaot aquell diaraquo) malgrat que circumscriu la seva cura a Israel guareix pagans (Mc 724-30 par Mt 1521-28 Mt 85-13 par Lc 71-10) com a anticipacioacute indicacioacute de la basileia que irromp Els deixebles soacuten afortunats de viure aquest moment (Lc 1023s par Mt 1316s) el de lrsquoentrada del regne Ho han de proclamar tambeacute de paraula i drsquoobra (Mt 107s) En lrsquoantic judaisme i en el contemporani als evangelis mai no srsquohavia proclamat la irrupcioacute del regne de deacuteu mentre que la primitiva comunitat cristiana proclamaragrave meacutes aviat la mort i la resurreccioacute del mestre

9 Lrsquoescatologia presegraventica eacutes arreu de lrsquoevangeli de Joan Basti recordar laquoperograve ve lrsquohora i eacutes ara que els veritables adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat que aixiacute soacuten els qui vol el Pare per adoradorsraquo (Jo 423) laquous ben aseguro que ve lrsquohora i eacutes ara que els morts escoltaran la veu del Fill de deacuteu i els qui lrsquohauran escoltada viuranraquo (Jo 525) amb la seva transformacioacute lrsquohome passa de la mort a la vida

26

Jesuacutes anunciava la imminent arribada del regnat de deacuteu i de la transmutacioacute dels ordres del seu temps La proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia es dreccedila sense dubte com el centre de lrsquoevangeli Aquesta consciegravencia escatologravegica independentment de les seves influegravencies encarnava eficaccedilment la radicalitzacioacute de la referegravencia al sagrat urgia que lrsquohome considereacutes la importagravencia real dels afers i avisava a tort i a dret de la necessitat de la conversioacute Certament no es tractava drsquouna proclama de mal averany drsquoalguacute que desitgeacutes el pitjor o que fes acreacuteixer lrsquoangoixa dels homes quan Jesuacutes no exigia a tots el mateix lliurament a la causa de la predicacioacute ni la radicalitat del missatge comportava lrsquoabandoacute de les feines de cadascuacute del seu lloc de la famiacutelia etc establerts els miacutenims en lrsquoamor no srsquohi pressuposa a priori la mesura que cadascuacute en volia lliurar no perquegrave espereacutes quelcom sinoacute per la mateixa alegria de fer-ho el propi Jesuacutes no se nrsquoestagrave de menjar i de beure i celebra amb els seus els agravepats que prefiguren el regnat de deacuteu etc La insistegravencia en la vinguda del final no eacutes per a fer por sinoacute meacutes aviat un aviacutes per a trobar-se preparat a un esdeveniment que nomeacutes pot entendrersquos com a desitjat com a final feliccedil per a aquells eacutes clar que ja comprenen que lrsquoordre a venir no pot seguir sent un ordre que mira cap a un sol costat Una part important de les paragraveboles i de les paraules que es pot fer meacutes o menys recular fins a Jesuacutes es mou dins drsquoaquest horitzoacute escatologravegic comenccedilant pel mateix parenostre Certament lrsquoanhel del regnat de deacuteu i la seva prefiguracioacute deurien somoure els cors talment com encara ho poden fer avui La previsioacute drsquoun final introdueix a una transformacioacute de les condicions de vida de jerarquies de valoracions etc indubtablement meacutes justa meacutes feliccedil meacutes drsquoacord amb les coses un final que representa la realitzacioacute de lrsquoesperanccedila dels homes la utopia que es prefigura sota siacutembols i imatges etc i que es capaccedil de commoure lhome davui en lrsquoaccepcioacute que un tal fantasieig plasma a les palpentes lrsquoanhel humagrave de renovacioacute i de perduracioacute i en lrsquoaccepcioacute que tot es fa animat per la dimensioacute sagrada Es tracta de la presentacioacute brillant drsquouna tensioacute escatologravegica que esdeveacute tensioacute sagrada perograve la tensioacute sagrada manifesta palpablement el que de debograve soacuten les coses i els esdeveniments quegrave eacutes important i quegrave no i eacutes capaccedil de comprometre la totalitat de la vida El missatge escatologravegic eacutes una crida a la conversioacute i a la sacralitat del moacuten des de les imatges i les paraules La crida escatologravegica hauria de permetre de deixar pas a lrsquoexperiegravencia de deacuteu com a vocacioacute Tot aixograve vol dir que la tensioacute escatologravegica srsquohauria de traduir en quasevol cas en tensioacute sagrada i que valdria per avui el que valia llavors que no hi ha una mesura universal de resposta perquegrave cadascuacute es troba en unes

27

circumstagravencies diferents que un mateix ha de concloure quines soacuten les seves responsabilitats i radicalitats Sens dubte la tasca quotidiana de molts homes transcorre drsquoacord amb un tarannagrave ordinari perograve no shauria de superar la tensioacute dialegravectica entre una experiegravencia radiant del sagrat i els afers de cada dia Versemblantment lrsquoentusiasme sagrat duu a totes les formes de prefiguracioacute drsquoun nou ordre de totes les coses els homes tanmateix que es troben en tensioacute sagrada no la poden superar El missatge escatologravegic la fa present accentua la necessitat drsquouna conversioacute cap al sagrat Lrsquoanunci de Jesuacutes no era doncs important perquegrave srsquoacompliacutes lrsquoesdeveniment sinoacute per la cagraverrega de tensioacute sagrada que implicava Quegrave decantagrave o afavoriacute la conviccioacute drsquoun final sembla quelcom que va dependre de moltes conversions interiors a partir drsquoinfluegravencies externes No sembla que shagi drsquoestimar un escagravendol que arribeacutes a la necessitat de fer present la fragilitat i caducitat de lrsquoordre drsquoaquest moacuten Car Jesuacutes era un home del seu temps i de condicioacute jueva10 Tanmateix una qualsevol de les plurals maneres en les quals es modelen els siacutes intencionals drsquouna completesa del moacuten que palesen de mil formes mil joies amb tots els malgrats que es vulguin no estan pas a la disposicioacute drsquoun home de manera que li calgueacutes sols portar-los a colmiddotlacioacute Aquells siacutes del moacuten soacuten es troben a magrave drsquoacord amb un designi rar en escarides ocasions al cap i a la fi soacuten experiegravencies sagrades i lrsquoexperiegravencia es lliura de vegades drsquouna manera que manifesta les dependegravencies de tota mena de lhome respecte del pathos Aixograve tambeacute acondueix a no saber com orientar-se (cf Mc 1534)

sect4 Els patiments del final el judici la gehenna

Tanmateix el gaudi del regne que ja es fa present srsquoacompanya tambeacute de lrsquoaviacutes de lrsquoacompliment de tot el cicle histograveric i de la transformacioacute darrera de les condicions drsquoinjustiacutecia de dolor de mal Des drsquoaquest punt de mira la profusioacute drsquoimatges i la representacioacute de forces sobrenaturals presents arreu de les paraules en boca de Jesuacutes sorprenen Sembla una paradoxa que hagi arribat fins a avui un llenguatge amb regust idolagravetric (ho eacutes una cosificacioacute

10 El discerniment entre la irrupcioacute ja ara de la basileia i la seva manifestacioacute expliacutecita final seria des drsquoaquest punt de vista irrellevant Ni serveix de res meacutes capir una renovacioacute futura ni se la pot imaginar millor irrompent ja ara lrsquoun fet i lrsquoaltre deriven la seva eficagravecia de lrsquoexperiegravencia del sagrat i de les seves dimensions i no poden anar enllagrave seu

28

qualsevol de lrsquoexperiegravencia de deacuteu) i amb to apocaliacuteptic per tant amb imatges del tall miacutetic eacutes a dir que gaudeixen de forccedila (significacioacute) sagrada i imaginativa i que narren allograve que srsquoesdevindragrave La sorpresa srsquoesvaeix quan es teacute present que Jesuacutes eacutes jueu amb tot el que aixograve comporta (cf per exemple sect3 i sect7) Hi ha un reguitzell drsquoindicacions de tot tipus arreu dels evangelis que avalen la proximitat del final Cal veuren algunes La paragravebola de la figuera serveix per a lrsquoanunci del final (Mc 1318s) La basileia (eacutes a dir deacuteu) eacutes a la vora (Mt 107 par Lc 109 Lc 92060 1011) El parenostre ensenya a pregar per la vinguda ragravepida del regne Totes les paragraveboles i imatges que adverteixen del caragravecter sobtat dels uacuteltims esdeveniments o que avisen a estar alerta pressuposen que no nrsquohi ha per molt Tambeacute ho apunten els mots referits als tres dies O la referegravencia de Joan Baptista el nou Elies que segons Malaquies (Ml 323) arriba abans del gran i terrible dia de Jahvegrave O Lc 1020s on possiblement caldria interpretar v21b en futur a la llum de Lc 1023s Cal no perdre temps prenent comiat dels teus (Lc 961s) o servant els dies de dol pel difunt (Mt 821s par Lc 959) A Lc 104 es recomana als deixebles de no saludar ninguacute pel camiacute la urgegravencia de la predicacioacute mana no anar de carabana amb drsquoaltres Cal defensar que Mc 1310 (par Mt 2414) i Mc 149 (par Mt 2613) no permeten suposar que Jesuacutes hagueacutes utilitzat el terme lsquoevangelirsquo (usa sempre lsquoevangelitzarrsquo el substantiu no tenia valor religioacutes) i en conjunt cal relativitzar-ne el contingut (hi ha expressions que soacuten del propi Marc) Jesuacutes estagrave enviat sols a Israel (Mt 1524) i mana als deixebles que srsquohi circumscriguin (Mt 105s) els pagans srsquoaplegaran al final del temps al regne (Mt 811s par Lc 1328s) no caldria esperar el seu anunci a tots els pobles Srsquoadverteix que si no es converteixen tots acabaran com els galileus occits per Pilat o els morts per la caiguda de la torre de Siloegrave (Lc 131-5) Tot aixograve vol dir que ha de passar molt aviat El diluvi eacutes davant de la porta (Mt 2437-39 par Cf 724-27) la destral eacutes llesta espera i no talla encara la figuera (Lc 136-9) Cal no diferir la conversioacute (paragravebola de les deu noies Mt 251-12 dels convidats al regne de deacuteu Lc 1415-24 par Mt 221-10 de lrsquoanada al jutge Mt 425s par Lc 1257-59 de lrsquoadministrador malversador Lc 161-8) En les catorze vegades que surt laquoaquesta generacioacuteraquo (ἡ γενεὰ αὕτη Mc 812a12b38 919 1330 Mt 1116 par 1239 par 41s par 45 164 2336 par Lc 113050 1725) srsquohi fa referegravencia sempre per a renyar-la a allograve que

29

srsquoesdevindragrave a aquells als quals srsquoadreccedila Jesuacutes Sembla difiacutecil de no entendre-ho a partir drsquoun temps final que ja arriba Els seus enviats no hauran acabat drsquoanunciar el regne de deacuteu arreu drsquoIsrael que ja vindragrave el fill de lrsquohome (Mt 1023) Els patiments i martiris (Mc 835 par 1038s par 1312 par Mt 102128 par 34 par etc) que caldria interpretar a Mc 91 (laquoUs asseguro que nrsquohi ha alguns dels aquiacute presents que no moriran abans que hagin vist venir amb poder el regne de deacuteuraquo) no durarien molt temps (cf tambeacute Mc 1320 par Mt 1023) La paragravebola del jutge i la viacutedua (Lc 181-8) srsquoentendria des de tot aixograve que diem Jesuacutes no beuragrave vi laquofins que vingui el regne de deacuteuraquo (Lc 2218) la renuacutencia sembla pressuposar que aixograve no eacutes molt lluny Tambeacute ho faria la periacutecopa de Getsemaniacute (Mc 1432-42 par) en el cas de lrsquoencert que prega no pas per una simple sortida de la situacioacute (hauria pogut fugir) sinoacute amb una referegravencia escatologravegica per fer arribar el regne sense necessitat del patiment Les paragraveboles del servent fidel i prudent (Mt 2445-51 par) la de les deu noies (Mt 251-13) la dels deu talents (Mt 2514-30) amb drsquoaltres textos com Mc 1335 (cf Mt 2443 par) compten en els evangelis amb el retard de la parusia perograve probablement llur sentit originari estaria marcat meacutes aviat pel caragravecter sobtat de la fi i srsquoadreccedilarien als qui no fan cas de la bona nova El temps per a lrsquoarribada del final es pot escurccedilar per causa dels elegits (Mc 1320 par) o allargar esperant la conversioacute (cf Lc 136-9) El parenostre ensenya a pregar que laquovingui el vostre regneraquo (cf Lc 187) deacuteu escolta lrsquooracioacute i la intercessioacute (Lc 138s 2231s) i pot canviar els seus designis

En els sinograveptics hi ha dues tradicions apocaliacuteptiques diferents la de Lc 1720-37 que concorda amb les paragraveboles i amb les imatges que usa sovint Jesuacutes on srsquoadverteix meacutes aviat del caragravecter sobtat dels finals dels temps ndash i la de Mc 131-37 que trobem ampliada a Mt 211-2546 i molt modificada a Lc 215-36 tradicioacute que estagrave a prop de 2Te 21-12 i de lrsquoapocalipsi de Joan on srsquoaccentuen els senyals de preludi Aquesta segona tradicioacute oferiria una resposta de la primitiva comunitat al retard de la parusia Jesuacutes hauria advertit doncs de lrsquoarribada del final Sens dubte hauria previst que ell seria mort i que els seus deixebles patirien Hauria avisat que srsquoesdevindria drsquoimprevist que cauria com un llamp Els pitjors mals amenacen aquells que no es converteixen (Lc 131-5) Les dones de Jerusalem han de plorar per elles i pels seus fills (Lc

30

2328-31) Lrsquouacuteltima generacioacute ha de fer penitegravencia per la totalitat de la culpa que hi ha en els seus pares (Lc 1149-51 par Mt 2334s) Veureu abans lrsquoabominacioacute de la desolacioacute (Mc 1314 par cf Dn 1131 1211) el pseudocrist El temple seragrave destruiumlt (Mc 132) i tres dies meacutes tard es bastiragrave un nou temple (Mc 1458 par) No hi ha descripcioacute de tot aixograve Jesuacutes no entra en detalls Sols diu fugiu (Mc 1314b-20) Caldragrave anar de pressa (Lc 1731 Mc 1315s par) En acabant lrsquoagravengel de deacuteu destria ndash hi ha judici ndash els salvats i els repudiats (Mt 2440-41 Lc 1734-35) srsquoobre la gehenna lrsquoinfern de foc final Els evangelis en parlen prou realiacutesticament i hi implica tot lrsquohome (Mc 943-48 Mt 254146) En Jesuacutes la gehenna eacutes lrsquoobscuritat (Mt 812 2213 2530) lrsquoexclusioacute doncs de la llum de deacuteu laquoels cridats soacuten innombrables perograve no tants soacuten elegitsraquo (Mt 2114 cf Lc 1323-24) etc No sinsistiragrave mai prou (cf sect7) que una visioacute drsquoun deacuteu que premia i que castiga reflecteix meacutes aviat la responsabilitat de leacutesser humagrave i no diu pas res progravepiament de lrsquoexperiegravencia de deacuteu mentre que hi ha unes condicions socials de transmissioacute de la cultura El que els evangelis posen en boca de Jesuacutes no es manteacute avui el llenguatge que srsquohi usa ara eacutes estrany cal rebutjar un qualsevol supogravesit drsquoun laquodeacuteuraquo pseudoidolitzat i del que aquest faria sobretot cal superar definitivament lrsquoestretor que representa una voluntat de dissort per a uns homes Lrsquoexperiegravencia del sagrat eacutes sempre la drsquoun siacute Ocorre que malgrat lrsquoargot escatologravegic lhome davui encara eacutes capaccedil a traveacutes seu de llegir-hi tota la positivitat que hi ha en Jesuacutes com a experiegravencia de deacuteu Les visions i les imatges soacuten turbulegravencies drsquoun home que adverteix que cadascuacute se salva o es condemna la gehenna eacutes ara i aquiacute instalmiddotlada dins de cada home ndash i el siacute a la vida eacutes per a tothom sense exclusioacute Jesuacutes parla com un jueu la universalitat de Jesuacutes rau que malgrat aixograve un hom sigui capaccedil drsquoabraccedilar-hi el sagrat Molt aviat les tradicions cristianes tancaren el cicle drsquoaparicions amb lrsquoascensioacute de Jesuacutes i diferiren la seva tornada (parusia) al final dels temps i del judici final (escatologia) Tant lrsquoascensioacute al cel com la parusia i els esdeveniments escatologravegics illustrarien els canvis que srsquoesdevingueren en els cercles cristians a partir del fet que lrsquoexaltacioacute del fill de lrsquohome i el final de lrsquoordre actual del moacuten no haurien arribat minus no hi havia encara parusia minus ni eren imminents

31

Mentre lrsquoascensioacute interrompiria a la pragravectica la segraverie drsquoaparicions el trasllat drsquoun final cap endavant amb la tornada de Jesuacutes el judici final la resurreccioacute dels morts amb tots els precedents apocaliacuteptics del cas etc si distensionava la dimensioacute sagrada que ho creu imminent o ja comenccedilat mentre ho mantindria laquoper a lrsquoesdevenidorraquo seria capaccedil igualment de mantenir la tibantor del sagrat en tant que urgeix a estar preparats El futur dels homes i del moacuten esdevindria fantasiat a partir drsquoun tensioacute i drsquouna expectativa sagrades agravedhuc drsquouna irrupcioacute de deacuteu com a experiegravencia de deacuteu La forccedila escatologravegica passaria a ser exigegravencia i reclam la parusia nova experiegravencia de Jesuacutes etc No sembla que es pugui abandonar la tensioacute sagrada sense banalitzar-se i fer-ho drsquoacord amb el do de cadascuacute Certament no hi ha avui les condicions socials que feien bones les fantasies les llegendes els afers meravellosos etc Ni el missatge de Jesuacutes ni la joia pasqual ni la imatge postpasqual drsquouna parusia i final dels temps tenen drsquoaltra forccedila que la que es deriva de la tensioacute sagrada que proposen laquoEs ist die wichtigste Funktion der Eschatologie daβ sie das Wissen um die Gnadenfrist wach erhaumlltraquo11 iquestAcabaragrave el moacuten Llevat del que es pot dir en nom de la ciegravencia no sen sap res meacutes drsquoaixograve el futur del moacuten com a experiegravencia sagrada el tensa en fa una grandiosa expectativa mentre els afers resten tal qual Quegrave seragrave de tots els homes no se sap progravepiament i el moacuten no pot ser cridat cap a deacuteu quan eacutes en el moacuten que nrsquohi ha experiegravencia El sentit de la histograveria dels homes i del moacuten restaria hipotecat en aquesta expectativa dels homes i del moacuten per la qual hi ha una experiegravencia sagrada El sentit de la histograveria i del moacuten restaria subsumit com a experiegravencia sagrada mai no el sabriacuteem o no en sabriacuteem res meacutes Aixiacute com la nocioacute de creacioacute sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels oriacutegens (passat) aixiacute lrsquoescatologia sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels finals (futur) Mai no se superaria la tensioacute mai no se la podria superar sense fer trampa Arreu valdria que ha drsquohaver-hi experiegravencia arreu que no es tracta de teoritzar sinoacute drsquoafirmar-se un hom com una veu expectant afirmativa atengui per darrera cap al passat o per davant cap al futur allograve que srsquoofereix com el saber meacutes clar iquestHi hauragrave judici final Un hom ja ho ha insinuat quan bescanvia mala voluntat per un voler ben intencionat quan la salvacioacute esdeveacute clariacutecia de la

11 JJeremias Neutestamentliche Theologie Part primeraDie Verkuumlndigung Jesu Gerd Mohn Guumltersloh 1973 (2ordf edicioacute) pagraveg140 Srsquoobservaragrave lrsquoimportant manlleu que fa el present treball de les obres drsquoaquest estudioacutes

32

condicioacute humana i la condemna lrsquoestultiacutecia llavors el judici final sersquol fa cadascuacute en aquesta vida Si sestagrave convenccedilut que independentment de tot aixograve no hi ha cap altra condemna ni cagravestig quan hi ha prou maneres joioses de gaudir de deacuteu com a experiegravencia aquestes confirmarien que una qualsevol actitud que prengui lrsquohome es pot superar minus i mereix ser superada minus per la crida a tots i arreu malgrat el que els homes fan o les atrocitats que hagin fet en una expectativa que sols pot ser un siacute que els estintola en lrsquoexperiegravencia per la qual la de deacuteu no eacutes simplement la del moacuten malgrat que tambeacute ho sigui i de no saber ben beacute com entomar-ho tot iquestEs ressuscitaragrave No sembla important que un hom sesvaeixi o no amb la mort quan la sort de lrsquohome estagrave en joc ara i aquiacute Si meacutes no en aquesta mena de sentiments extrems shi expectaria alguna positivitat desconneguda La imatge drsquouna resurreccioacute final realitzaria fantasiosament la solucioacute drsquoun doble interrogant el que proveacute de la constatacioacute que els humans moren i lrsquoexperiegravencia del sagrat que parla drsquoun siacute a la vida Lrsquoescatologia de la resurreccioacute dels morts al final dels temps foacutera una projeccioacute de lrsquoescatologia de cada home el seu siacute sagrat a la vida faria de testimoni lrsquoexperiegravencia de deacuteu en Jesuacutes exemplificaria que Jesuacutes no srsquoacabagrave amb la mort del Jesuacutes histograveric i que eacutes la penyora de la progravepia afirmacioacute a la vida Tot plegat pot semblar una bogeria perograve eacutes drsquoaixograve que sen tindria experiegravencia Els humans estarien cridats a la vida malgrat tots els perograves nrsquoignorarien les circumstagravencies en tindrien certesa per lrsquoexperiegravencia de Jesuacutes minus io per lexperiegravencia de deacuteu

sect5 El fill de lrsquohome Les referegravencies a Jesuacutes com a fill de deacuteu soacuten secundagraveries excepte Mt 1127 par Lc 1022 on tenen tot un altre sentit (cf sect9) Lrsquoabundant uacutes en lrsquoevangeli de Joan drsquoun absolut ὁ υἱὸς sense complement del nom o pronom personal no eacutes de cap manera palestiacute tambeacute eacutes aliegrave al judaisme palestiacute el tiacutetol de fill de deacuteu com a messiagravenic El mateix tiacutetol de messies referit a Jesuacutes srsquoha de prendre sempre com una font secundagraveria (malgrat i tot que Mc 829 par pugui tenir algun fons histograveric) Evita versemblantment per raons de la seva cagraverrega poliacutetica anomenar-se fill de David (cf perograve Mc 1458 par 1235-37 par)

33

En canvi no hi hauria motiu per a negar lrsquoautenticitat del seu uacutes de lrsquoexpressioacute laquoel fill de lrsquohomeraquo (ὁ υἱὸς τοῦ ἀνθπώπου) Respecte de lrsquoexpressioacute cal dir el seguumlent

1 Tradueix una expressioacute comuna aramea (barrsquoaumlnaša) que exemplifica una significacioacute genegraverica (laquohomeraquo laquoun homeraquo laquoalguacuteraquo)

2 Srsquousa tambeacute com a tiacutetol al llibre de Daniel (Dn 713) que interveacute enmig drsquouna visioacute (Dn 71-14) que despreacutes srsquointerpreta (Dn 715-28) Es tracta drsquouna figura drsquoexaltacioacute i drsquoentronitzacioacute que simbolitza els laquosants de lrsquoAltiacutessimraquo per tant conteacute una significacioacute colmiddotlectiva Cal accentuar que el fill drsquohome laquoarribagrave fins al Vell venerableraquo hi ha doncs un moviment de baix cap a dalt

3 Lrsquoapocalipsi jueva antiga posterior sense excepcioacute interpretagrave el fill drsquohome de Dn 713 com un sol individu Tambeacute la literatura rabiacutenica associa fill drsquohome i messies Val la pena dafegir si meacutes no el seguumlent els jueus esperaven un messies de caragravecter nacional un cap alliberador del jou dels romans Els textos apocaliacuteptics tambeacute participaven drsquoaquesta espera messiagravenica de trets nacionals a lrsquohora de parlar del fill de lrsquohome malgrat que srsquoesforcen a fer veure que proveacute de lrsquoaltre moacuten no exclouen que gaudeixi drsquouna significacioacute universal i alguns lrsquoapropen a la figura del servent de deacuteu del deutero-Isaiumles 4 Sembla que els evangelis hagin capgirat de vegades lrsquoexpressioacute amb el significat comuacute per la del tiacutetol apocaliacuteptic o beacute hagin usat el tiacutetol alliacute on no hi era Lrsquoexegravegesi perograve mantindria una colla de lograveguions on no ocorreria ni una cosa ni lrsquoaltra i que permetria lliurar algun esquema Per exemple quan la persecussioacute de la comunitat arribi al seu punt agravelgid com un llamp (Mt 2427 par Lc 1724) no esperat (Mt 243739 par Lc 1726 sense parallel 1730) srsquoacompliragrave la visioacute de Dn 713 Embolcallat de nuacutevols rodejat drsquoestols drsquoagravengels el fill de lrsquohome es mostra en la glograveria divina (Mc 1326 cf Jo 151) Srsquoasseu prop del tron a la dreta de deacuteu (Lc 2269) i envia el seu agravengel a arreplegar els escollits des dels quatre vents (Mc 1327) Ha de jutjar (Lc 2136) amb els dotze representants de les dotze tribus (Mc 1928 par Lc 2230 cf Dn 79s 1 Cor 62s)

34

5 A lrsquoapocaliacuteptica antiga jueva com en els evangelis el tiacutetol de fill de lrsquohome eacutes de glograveria i drsquoexaltacioacute Perograve en els escrits neotestamentaris se suposa un moviment de dalt cap a baix Un tal moviment iquesteacutes la representacioacute des de Jesuacutes meacutes antiga del fill de lrsquohomeiquestsadmetragrave en concordanccedila amb Dn 713s i lrsquoHenoc etiogravepic un sol proceacutes el de lrsquoenaltiment i glorificacioacute en una ascensioacute cap a deacuteuiquesthi hauria hagut una posterior escissioacute entre una ascensioacute i asseguda a la dreta de deacuteu drsquouna banda i la parusia al final dels temps drsquouna altra Si meacutes no els primers esments drsquouna parusia com un moviment de dalt a baix es troben a 1Te 110 219 313 416 523 Perograve el propi terme en els evangelis sols es troba a Mateu (243273739) I es podria defensar si meacutes no que Lc 2269 representa una tradicioacute meacutes simple i primera respecte al seu paralmiddotlel Mc 1462 mdash que Lc 2269 posat al costat de Lc 2426 Jo 31314 1223 etc o fins i tot de Mc 1326-27 que cita Dn 713 apunta la simple ascensioacute cap a deacuteu En el cas que una tal vinguda entre nuacutevols de Mc 1326 fos originagraveriament un moviment cap a deacuteu llavors potser caldria assumir-ho per a drsquoaltres llocs on es parla tambeacute drsquouna vinguda del fill de lrsquohome (Mc 838 Mt 1023b tambeacute Mt 1928 par Lc 2229 Mt 2531 no diria res drsquouna vinguda a la Terra sinoacute sols esmentaria lrsquoentronitzacioacute del fill de lrsquohome) Pel cap baix cap admetre que no hi ha res de segur 6 El tiacutetol del fill de lrsquohome en els evangelis evitaria el messianisme poliacutetic mentre expressaria la universalitat de la seva exaltacioacute (cf Mt 25 31-46) donaria forces als seus davant les tribulacions i les temptacions (Mc 1326 par Mt 242737b = 39b par Lc 172426 Mt 1023 Lc 1722-30 188 2136) i mantindria la separacioacute entre el present i una futura entronitzacioacute amb lrsquouacutes de la tercera persona referit al fill de lrsquohome Amb la figura del fill de lrsquohome Jesuacutes srsquoapropia de tot allograve que pogueacutes ser motiu drsquoesperanccedila del poble jueu Es tracta drsquoun tiacutetol amb unes atribucions suficientment ambivalents per tal drsquointerpretar-lo de meacutes drsquouna manera sempre si meacutes no com a alguacute que eacutes molt a prop de deacuteu exaltat i entronitzat Basti portar a colmiddotlacioacute els drets que creu tenir Jesuacutes respecte de la Llei (sect10) la seva condicioacute de fill (sectsect8-9) el fet que no cal excloure absolutament que es veieacutes com un servent de deacuteu (sect12) etc per tal

35

drsquoadonar-se per quegrave un hom defensa que hi ha aquiacute alguacute que eacutes meacutes que un profeta (sect3) i que els tiacutetols de fill de lrsquohome de messies fill de David servent de deacuteu no fan meacutes que adjectivar tot aixograve drsquoacord amb una tradicioacute jueva de pensar de fer referegravencia de les coses sagrades amb les seves progravepies grandeses i sentits Lrsquoexperiegravencia del sagrat de Jesuacutes o especiacuteficament la de deacuteu sols sembla poder-se lliurar criacuteticament a partir drsquouna colla de circumstagravencies com la que sapunta La visioacute del fill de lrsquohome foacutera una manera jueva de parlar drsquoell mateix drsquoencoratjar els seus de representr-se el siacute sagrat de la vida subsumiria els valors jueus de la responsabilitat i de les corresponents consequumlegravencies srsquoinclou en la representacioacute escatologravegica etc Lrsquouacutes del tiacutetol jueu formaria part doncs de lrsquounivers escatologravegic i la seva utilitat rauria a (1) explicar que hi ha una sort per als justos i una altra per als bandejats formaria un element drsquoun tal decorat final (2) a donar fe del triomf final sagrat la constagravencia sagrada del siacute (cf sect4)

sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute La bona nova srsquoanuncia als pobres (πρωχοί) i es diu mdash ho afirma la primera benauranccedila mdash que soacuten feliccedilos perquegrave eacutes drsquoells el regne de deacuteu (Lc 620 Mt 53) Tenint en compte Mt 115 par (cf Lc 418) que remet a Is 611 els pobres serien els que tenen el cor destrossat els captius els desesperats els vestits de dol etc Si els afamats els assedegats els desvestits els estrangers els malalts els presos etc entrarien en aquesta categoria hi hauria molts drsquoaltres quan srsquoateacuten la manera en quegrave Jesuacutes els caracteritza o les imatges que usa car esmenta els famolencs els plorosos els malalts els treballadors atrafegats els afeixugats els uacuteltims els simples els perduts els pecadors I la primera benauranccedila indica que el regne dels cels eacutes sols dels pobres (cf tambeacute Mc 217 Mt 1125s par Lc 1021) al capdavall soacuten els nens (Mc 1014-15) i els que poden dir abbagrave com a nens (Mt 183) que hi formen part El missatge joioacutes consisteix en el convit dels pecadors a lrsquoagravepat festiu de deacuteu (Mc 217) arreu parla de perdoacute perograve es fa sobretot a traveacutes drsquoimatges especialment presents en les paragraveboles com (entre moltes) la del perdoacute dels dos deutors (Lc 741-43) la del servent que

36

no perdona (Mt 1823-35) la del fill retrobat (Lc 1511-32) etc El perdoacute tambeacute el proclama en obres menjant amb publicans i pecadors entaulament que drsquoaltra banda posseeix una significacioacute escatologravegica la celebracioacute prefigurada de lrsquoagravepat de salvacioacute del temps final Qui soacuten els justos que no ha vingut a cridar (cf Mc 217) Versemblantment els fariseus que deurien trobar incomprensible la seva actitud davant els pobres i els pecadors Si el retret als sacerdots i als doctors de la llei rau a acusar-los de fer negoci del servei de deacuteu (Mc 1115-17 par) i de conegraveixer el voler de deacuteu sense seguir-lo respectivament els fariseus es creuen la comunitat dels elegits gragravecies al compliment dels manaments i drsquoalguns deures superflus quan soacuten guies que miren la cosa petita i srsquoobliden del que eacutes important (Mt 2323s) quan els seus preceptes de puresa no els fa nets per dintre (v25s) Srsquoexposen meacutes a prendre mal que els altres perquegrave minimitzen el pecat amb la seva casuiacutestica (que tracta els pecats individualment els classifica i evita sobretot els grossos) i cagravelcul de megraverits (un megraverit fa de contrapegraves drsquoun pecat) ben al contrari Jesuacutes supera prou la casuiacutestica (Mt 52228 Mc 715) els petits pecats tambeacute porten a la mort al judici de deacuteu Sols no es perdona el rebuig del perdoacute (Mc 328s) i davant de deacuteu no hi ha cap megraverit (Lc1710) Els pecadors soacuten meacutes a prop de deacuteu que els pietosos perquegrave aquests estan massa segurs drsquoells mateixos (Lc 189-14) estan cecs a les coses de deacuteu el fill progravedig lrsquoaduacuteltera el publicagrave etc no soacuten tant objecte de retret com el pietoacutes Per al fariseu val tambeacute que de fet no fa el que diu fer (Mt 2128-31) no acull la crida de deacuteu (Lc 1416-24 par Mt 221-10) srsquoenfronta als seus enviats (Mc 121-9) no estima el seu germagrave (Lc 1525-32) etc Les paragraveboles (lrsquoadministrador infidel Lc 161-13 les deu noies Mt 251-12 el vestit de noces Mt 2211-13) i els advertiments (Mt 525s par) ho deixen clar cal la conversioacute ja Quegrave eacutes la μετάνοια Ho diuen tambeacute les paragraveboles per exemple la del fill retrobat (Lc 1511-38) la del fariseu i el publicagrave (Lc 189-14) admetre la progravepia falta i penedir-sersquon Tambeacute no tornar-hi Tanmateix el nucli de la μετάνοια no eacutes aquest sinoacute ndash com diu Mt 183 (par Mc 1015 par Lc 1817) ndash el seguumlent laquoameacuten us dic que si no us feu de nou com nens no abastareu el regne de deacuteuraquo el jueu del temps de Jesuacutes no tenia els

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

11

perograve aixograve no li lliura meacutes consistegravencia La histograveria eacutes forccedilosament recreacioacute a partir del que eacutes palpable i manifest i no pot superar aquest estat de coses1 Aixograve sembla indicar que no es pot pas exagerar la importagravencia histograverica de la figura de Jesuacutes no es pot posar de relleu amb egravemfasi el que feacuteu o el que deixagrave de fer perquegrave tot aixograve ja no hi eacutes i no es pot pas pretendre que sols val de Jesuacutes allograve que el Jesuacutes histograveric ensenyagrave talment com si els homes davui fossin uns imitadors Car no hi ha dubte que aquesta actitud eacutes possible perograve shauria de tenir ben apregraves que la consistegravencia real es troba en el present que hom no hauria drsquoimitar res ni ninguacute sinoacute des del convenciment viu que srsquoho val El que fa bo un consell no eacutes el consell mateix o el qui ho diu sinoacute la circumstagravencia que sigui bo i ho eacutes quan alguacute lrsquohi troba ara i aquiacute Fet i fet aquesta situacioacute no diferiria massa de la de tots els escriptors del Nou Testament i en conjunt dels primers segles del cristianisme Agravedhuc admetent que shi poguessin trobar indicacions a propogravesit del Jesuacutes de la histograveria ni els seus escrits srsquohi circumscriurien ni la seva experiegravencia de Jesuacutes no srsquohi reduiacute de fet no costa drsquoadmetre que sembla molt difiacutecil de reconstruir la vida de Jesuacutes a partir del que diuen els escrits neotestamentaris quan sendevina que en cap cas no srsquohi volgueacute destacar un criteri histograveric objectiu quelcom que deu aparegraveixer en el segle XVIII sinoacute que els evangelis soacuten tambeacute relats amb una finalitat un context i unes motivacions perograve en qualsevol cas per a tots seria vagravelid que lrsquoadhesioacute a la figura de Jesuacutes no ho seria simplement pel fet drsquohaver sentit a parlar drsquoun home meacutes o agravedhuc drsquohaver-lo conegut com un home meacutes sinoacute per lrsquoexperiegravencia del sagrat que sendevina a traveacutes de les noves de Jesuacutes Per aixograve els escriptors cristians neotestamentaris o no viuen en Jesuacutes una

1 Val la pena de recordar a propogravesit del caragravecter de la histograveria la descripcioacute positiva de la tasca de lhistoriador continguda en larticle dIsaiah Berlin The concept of scientific history a Concepts and categories Philosophical essays Londres Hogarth Press 1978 Nova York Vinking 1979 Nhi ha una traduccioacute catalana (El concepte dhistograveria cientiacutefica) de Laia Font i Dolors Udina a El veritable estudi de la humanitat Barcelona Empuacuteries 2009 recull darticles del professor aparegut amb el tiacutetol de The proper study of mankind

12

experiegravencia de fe (eacutes a dir que duu a la fe) aquella per la qual la presegravencia de Jesuacutes esdeveacute una experiegravencia del sagrat Tot i aixograve la presegravencia fiacutesica de Jesuacutes se circumscrigueacute als temps histograverics altrament hi hauria una mera meacutes o menys encertada recreacioacute del passat si un hom es referiacutes als cristians dels primers temps Senteacuten doncs que fossin llavors meacutes importants les seves vivegravencies de Jesuacutes que no pas el seguiment de les passes histograveriques de Jesuacutes que fos molt meacutes important llur manera de viure que no pas el record del passat que sols podia tenir utilitat per a la seva edificacioacute El Jesuacutes histograveric es podria suggerir com una explicitacioacute emfagravetica i radical de llur pensament moriacute i ja no hi eacutes entre nosaltres ara hi ha el Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat Jesuacutes eacutes viu vol dir aquiacute que la minsa realitat que hi ha en un record (que segur que srsquoanagrave transformant i recreant amb el pas dels anys) eacutes una ocasioacute privilegiada de fet per a lrsquoexperiegravencia (present) del sagrat El record de Jesuacutes passagrave a ser important perquegrave hi ha aquesta experiegravencia perquegrave en el record srsquohi doacutena una tal experiegravencia per tant quelcom de la magravexima rellevagravencia perquegrave no eacutes record sinoacute la vida mateixa La veneracioacute del temps drsquoabans passa a vivegravencia aureolar ara i aquiacute el Jesuacutes histograveric passa a ser lrsquoexcusa per a una vivegravencia exaltada la figura del Jesuacutes histograveric esdeveacute meacutes i meacutes desdibuixada en profit drsquouna confirmacioacute particularment significativa Jesuacutes eacutes viu vol dir aquiacute un hom es confirma a ser un individu que teacute la consciegravenca del sagrat com una instagravencia curulla de positivita de siacute No eacutes estrany que els escrits neotestamentaris plasmessin aquesta conviccioacute que Jesuacutes eacutes viu en narracions meacutes o menys fabuloses de la presegravencia de Jesuacutes despreacutes de mort al voltant dels seus seguidors fins a lrsquoascensioacute perquegrave aquiacute no eacutes rellevant ja la historicitat drsquounes tals histograveries sinoacute la forccedila drsquoaquella nova experiegravencia de Jesuacutes quan fet i fet els escrits del Nou Testament no foren pensats com a relats drsquouna estricta fidelitat histograverica

sect3 Del Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat al Jesuacutes histograveric

La necessitat de no perdre tampoc lrsquoaltre vessant que va de lrsquoexperiegravencia del sagrat en Jesuacutes cap al Jesuacutes histograveric que se suposa en

13

una qualsevol comunicacioacute de la nova de Jesuacutes sigui un escrit neotestamentari o no un enunciat oral o no proveacute certament de la mateixa condicioacute drsquohomes que tenen unes expectatives intelmiddotlectuals i unes inquietuds especiacutefiques La investigacioacute de les fonts (jueves o romanes) que poden corroborar lrsquoexistegravencia de Jesuacutes la localitzacioacute dels llocs on trancorregueren els fets lrsquoespecial cura del temps i de les referegravencies a esdeveniments prohoms etc histograverics per exemple semblen correspondre perfectament a una certa tafaneria que doacutena suport als oriacutegens del cristianisme i que defensa lrsquoexistegravencia de Jesuacutes com un home meacutes en un temps i en un espai Eacutes cert que la recerca neotestamentagraveria obeeix a les condicions socials de molts dels seus estudiosos la mirada criacutetica a tot el que fa referegravencia al missatge cristiagrave no eacutes res meacutes que un perllongament del criticisme en no importa quina direccioacute per aixograve comporta que hi hagi motivacions diferents en un qualsevol tema i complica aixiacute mateix els estudis en tant que soacuten una funcioacute no sols dels individus drsquouna generacioacute amb les seves respectives situacions socials sinoacute tambeacute dels individus de les successives generacions amb les seves circumstancies especiacutefiques Sembla sensat doncs de revisar un qualsevol supogravesit que es trobi en els evangelis no pas per a rebutjar-hi el possible missatge dels narradors sinoacute per a llevar-hi que es tracti drsquouna descripcioacute de com van anar les coses tal qual Un hom apregraven a diferenciar en aquells escrits els plurals nivells que els documents contenen passant per la criacutetica textual i literagraveria per la criacutetica de la forma i del gegravenere i per lrsquoestudi de les condicions de la transmissioacute histograverica de les colmiddotleccions narratives que integren els evangelis Tot aixograve no permetragrave eacutes cert una reconstruccioacute biogragravefica de la vida de Jesuacutes quan els escrits evangegravelics no ho han pretegraves mai Tampoc no es podragrave sembla distingir diagravefanament el que seria propi de la vida de Jesuacutes i allograve que la tradicioacute anagrave afegint reelaborant reordenant reinterpretant Tanmateix a lestudioacutes se li obre la possibilitat drsquoapropar-se potser a algun tema preferent del Jesuacutes histograveric a alguna explicacioacute per a la seva mort tal vegada semblaria que seacutes a prop drsquoalgun mot seu agravedhuc satreviragrave a esbossar el projecte

14

que anunciava Jesuacutes etc Les plurals facetes no llevaran mai incerteses i dubtes perograve seran lrsquoassaig drsquohistoriar la vida de Jesuacutes No caldragrave que un hom llevi la fantasia i la llegenda que els evangelis contenen perograve ho comprendragrave a la llum de la manera de pensar dels antics del valor que hi conferien a les narracions de la llibertat de recrear i de fer lluir el missatge en profit de la comunicacioacute en poques paraules de la disposicioacute dels continguts de la tradicioacute en pro de la cura de Jesuacutes sense escruacutepols historicistes quan ninguacute no els practicava quan meacutes aviat sersquols desconeixia Al costat drsquoaixograve la gegravenesi dels evangelis corrobora a la seva manera a no prendrersquols al peu de la lletra a avaluar-los com a escrits fets per homes amb unes intencions motivacions i condicions amb mil circumstagravencies passions i degraveries amb tot allograve que fa un escrit doncs aixograve humagrave sense que sigui necessari que els seus autors sovint colmiddotlectius hagin participat de les experiegravencies i obsessions dubtes o inquietuds de lhome davui Els escrits del nou testament no soacuten un lloc per a resoldre els problemes actuals no soacuten un receptari no lleven la necessitat de responsabilitzar-se un hom de cadascun dels afers del que ha de fer i de pensar de les seves avaluacions del coneixement de la natura de la resolucioacute de la relacioacute amb els altres etc soacuten testimonis i no adoctrinament palesen autors que proven drsquoexpressar unes narracions que suposen la seva experiegravencia sagrada en Jesuacutes histograveries que no han de commoure necessagraveriament malgrat que nrsquohi ha de prou bones Drsquoaquiacute que lrsquoexclusioacute dels apogravecrifs no hauria de tenir una rellevagravencia cabdal mentre hi hagi testimoniatge En drsquoaltres paraules no sha de seguir o no seguir el que es diu als evangelis perquegrave hi sigui escrit sinoacute que sha de sospesar com han de fer tots els homes el que eacutes bo correcte generoacutes etc segons el que cadascuacute hagi rebut i aixograve eacutes el que sha de veure en els escrits neotestamentaris Si es vol aixiacute lrsquoestudi dels diferents nivells de redaccioacute dels evangelis la comprensioacute de les llegendes que contenen de les fabulacions agravedhuc de lrsquoexpressioacute miacutetica (1) permeten una historitzacioacute de la gegravenesi del propi text meacutes o menys probable potser que arriba a indicar agravedhuc el que deuria ser del propi Jesuacutes histograveric per tant mantenen els estudiosos com a eacutessers humans que pensen en termes

15

estrictamenmt naturals i histograverics els textos que tenim la seva gegravenesi i la possibilitat drsquoindicar versemblantment quelcom de la figura de Jesuacutes (2) deixen la porta oberta a un esperit criacutetic davant drsquouna manera drsquoexpressar lrsquoexperiegravencia del sagrat en Jesuacutes permeten lliurar una explicacioacute historicocultural des drsquouna cultura individual i social drsquoara Per tot plegat (3) exemplifiquen la necessitat drsquoassumir la progravepia responsabilitat el propi esperit criacutetic a ser fidel a un mateix a les seves exigegravencies intelmiddotlectuals a les seves necessitats humanes iquestCaldragrave dir que no soacuten escrits inspirats Qualsevol home eacutes capaccedil de cantar drsquoescriure de ballar i de parlar inspirat tenir-ho tot plegat com una expressioacute de la vida drsquouna intencioacute sacra Per tant caldragrave defensar meacutes aviat que estan inspirats (com ho estan molts drsquoaltres al marge de la tradicioacute cristiana) que reflecteixen els avatars drsquoalgunes primeres comunitats cristianes que versemblantment soacuten els reculls meacutes antics i meacutes immediats dels fets que desencadenaren lrsquoajusticiament de Jesuacutes que permeten un missatge coherent etc eacutes a dir tot allograve pel que foren esmentats com a textos canogravenics i que encara avui sels hi manteacute amb tot lrsquoestudi que ja hi ha hagut i despreacutes de dos milmiddotlennis de prova Perograve sols soacuten escrits inspirats com ho pot ser un qualsevol altre escrit malgrat que el seu autor no hagi gaudit del contacte directe amb Jesuacutes o que no hagi format part de les primeres comunitats etc circumstagravencies certament cabdals per a la gegravenesi del cristianisme De tot aixograve es despregraven la irrellevagravencia drsquoexcloure o no dels canogravenics un especiacutefic text antic amb uns caragravecters comparables en algun aspecte o en un altre als ja admesos car en qualsevol cas es tractaria meacutes aviat drsquouna discussioacute entre grups humans amb les seves raons per a deixar fora un llibre o no i no pas drsquoun afer que afecteacutes lrsquoexemplaritat del conjunt dels escrits admesos

16

II

APUNTS DHISTOgraveRIA DE JESUacuteS

Cal provar alguna aproximacioacute al Jesuacutes de la histograveria la rellevagravencia dels fets i dels mots de Jesuacutes semblen motivar especialment una avaluacioacute de la seva eficagravecia Sense que calgui fer renuacutencia en un altre lloc de lestudi dels punts de vista dels escriptors neotestamentaris i daltres el filogravesof es lliura ara al repte de resseguir el propi Jesuacutes i a veure quegrave eacutes capaccedil de dir-ne agravedhuc en el cas que shi propiciiuml lexperiegravencia del sagrat sect1 Les narracions del baptisme Per on cal comenccedilar alguna consideracioacute del Jesuacutes de la histograveria Si meacutes no la historicitat del bateig de Jesuacutes sembla prou fundada els quatre evangelis i els Actes dels Apostols (122) conten que Jesuacutes anagrave a batejar-se (segons lrsquoEvangeli dels Natzarens amb la seva mare i germans) la versemblanccedila del fet rau que Jesuacutes es colmiddotloca per sota de Joan Baptista i es deixa batejar (Mt 314s) i la mateixa estranyesa que provoca la necessitat drsquoun tal bateig de penitegravencia Lrsquoun i lrsquoaltre fet farien veure que hi ha quelcom les fonts de la qual cosa es retrotreurien a la comunitat primitiva Jo 322-43 conta que despreacutes de tot aixograve Jesuacutes i els seus deixebles batejaven al Jordagrave prop drsquoon era Joan Baptista La notiacutecia eacutes prou versemblant pels detalls que inclou explicaria que la comunitat postpasqual bategeacutes2 mentre el silenci dels sinograveptics respondria a la necessitat drsquoesvair qualsevol comparacioacute entre Joan i Jesuacutes Aquest uacuteltim hauria manifestat que Joan inaugura el temps de la salvacioacute (cf Mt 1112s par Lc 1616) eacutes un profeta i meacutes que un profeta (Mt 119) el meacutes gran de tots els homes (Mt 1111 par Lc 728) Eacutes versemblant el que diu Jo 135-39 que aplegueacutes els primers deixebles de lrsquoentorn dels de Joan Els dos prediquen per a tothom fan 2 Lrsquoapogravestol Pau ja doacutena testimoni del baptisme cristiagrave (cf 1Co 1213 Rm 63)

17

propi del seu grup una oracioacute (Lc 111-4) criden a la conversioacute (Mt 38 par Lc 131-9) sense prerrogativa per a Israel (Mt 37 par 1241s par) que pot perdre la preferegravencia (Mt 39 par 811s) Els dos doncs rebutgen lrsquoautojustificacioacute (Mt 37-10 par Mt 23 par) i acullen pecadors notoris (Lc 312 Mc 216) Joan no srsquoestagrave del tracte amb publicans guagraverdies i dones puacutebliques (Lc 312-14 729 Mt 2132) tots exclosos de la sinagoga del cercle dels fariseus i de Qumram Amb tot laquoels meacutes petits al regne de deacuteu soacuten meacutes grans que ellraquo (Mt 1111b par Lc 728) Joan encara pertany al temps de lrsquoespera al domini de la Llei Jesuacutes enuncia la bona nova la irrupcioacute de la basileia El propi bateig de Jesuacutes es transmet drsquoacord amb cinc fonts la de Mc 19-11 de la qual depegraven Mt 313-17 la de Lc 321s que hi teacute punts de contacte la de Jo 132-34 que ho descriu com quelcom del Baptista la de la versioacute de lrsquoEvangeli dels Natzarens i la del Testament dels Dotze Patriarques esmentat en dos llocs Fou un bateig per immersioacute com ho prova el verb passiu grec de Mc 19 par Mt 316 Lc 321 (ens remetria a un verb actiu intransitiu arameu amb aquest significat) i colmiddotlectiu (com ho insinua Lc 321) Totes les fonts parlen drsquouna devallada de lrsquoesperit de deacuteu damunt seu mentre difereixen en les reelaboracions que els cels srsquoobrin foacutera una representacioacute intuiumltiva del que es vol dir la imatge de la coloma seria una simple comparacioacute en Marc (Mc 110 par ) per a ser despreacutes una materialitzacioacute de la imatge de lrsquoesperit (pe Lc 322) La participacioacute de lrsquoesperit teacute sempre en el judaisme antic el sentit de rebre un encagraverrec profegravetic Els detalls que envolten la proclamacioacute tambeacute soacuten diferents entre unes fonts i les altres Als sinograveptics les paraules surten drsquouna veu del cel a lrsquoEvangeli dels Natzarens de lrsquoesperit al de Joan dels llavis del Baptista A Marc Lluc i a lrsquoEvangeli dels Natzarens es dirigeixen a Jesuacutes Mateu les adreccedila al Baptista lrsquoevangeli de Joan ho fa saber a tots La versioacute dels sinograveptics de la proclamacioacute eacutes una cita de Ps 27 (laquoets el meu fill avui trsquohe engendratraquo) i Is 421 (laquoaquiacute teniu el meu servent que tant estimo el meu escollit en qui em complac

18

iacutentimamentraquo) Si la variant de lrsquoevangeli de Joan bona eacutes la que el Baptista el fa testimoni que laquoaquest eacutes lrsquoescollit de deacuteuraquo (Jo 134) llavors la versioacute de Joan se circumscriuria a lrsquoesment drsquoIs 421 Tampoc no cal descartar que el text dels sinograveptics nhagi refet un doriginari que sols contindria Is 421 (que el desdibuixaria amb una referegravencia cristologravegica) Mentre lrsquoantic judaisme esmentava el primer vers quan volia fer present tot el text Is 421 continua laquohe posat sobre ell el meu esperitraquo La proclamacioacute atribuiria a Jesuacutes el que es diu a Is 421 que deacuteu posa el seu esperit sobre el seu servent srsquoallunyaria de la representacioacute drsquoun messies-rei i de la seva entronitzacioacute (salm 2) i presentaria Jesuacutes com el servent de deacuteu Per tant lrsquouacutes de lrsquoexpressioacute miacutetica no impedeix drsquoadvertir en el bateig de Jesuacutes la lectura que en fa la comunitat primitiva iquestHi assumiacute la seva vocacioacute drsquoanunciar el temps de la salvacioacute La temptacioacute de Jesuacutes per Satanagraves despreacutes del baptisme (Mc 112s Mt 41-11 par Lc 41-13) podria plasmar aquesta mirada cap a Jesuacutes a partir drsquoIs 421 Eacutes meacutes si fos permegraves dentendre-la a partir de Mc 833 es podria pressuposar que la visioacute critiana no sols tindria en ment Is 421 sinoacute tambeacute Is 5213-5312 no hauria insistit tant en el rebuig de Jesuacutes drsquouna qualsevol ambicioacute poliacutetica com en lrsquoacceptacioacute de la seva missioacute Cal admetre que la traduccioacute de πειρασmicroός (Lc 413) i del verb πειράζειν (Mc 113 Mt 413 Lc 42) com a laquotemptacioacuteraquo no eacutes correcta (sols una vegada de les vint-i-una que surt en el Nou Testament teacute aquest sentit) no es tracta drsquoun estira-i-arronsa amb el pecat sinoacute drsquouna laquoprovaraquo laquocombatraquo que exemplifica lrsquoacceptacioacute drsquouna missioacute encomanada La narracioacute meacutes antiga eacutes sens dubte la de Marc (Mateu i Lluc usen el tiacutetol cristiagrave de ldquofill de deacuteurdquo citen pels LXX etc) laquoDespreacutes lrsquoEsperit lrsquoempeny cap al desert Al desert va passar quaranta dies temptat per Satanagraves srsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo3 Lrsquoesperit laquoempenyraquo Jesuacutes llenguatge simbogravelic biacuteblic El desert eacutes un lloc on vaga lrsquoesperit impur (Mt 1243 par ) perograve tambeacute teacute una significacioacute escatologravegica perquegrave la teacute messiagravenica (Is 403 citat a Mc 13 Mt 33 Lc 176 Jo 123) Els quaranta dies i nits representen un siacutembol comuacute que caracteritza un temps de malediccioacute i de necessitat (els del diluvi Gn 712 els drsquoIsrael al desert Ps 9510 els del dejuni de Moisegraves al Sinaiacute Ex 3428 Dt 918 els drsquoestar Israel

3 Es manteacute la traduccioacute que lliura la Biacuteblia de Montserrat

19

sota el jou dels filisteus Jt 131 els dies que va caminar Elies per a arribar a la muntanya de deacuteu lrsquoHoreb 1R 198) els que Jesuacutes va ser provat laquoSrsquoestava entre les feresraquo una representacioacute del paradiacutes Adam vivia en harmonia amb els animals salvages (Gn 219) Is 116-9 descriu la convivegravencia paciacutefica del demagrave entre animals i entre aquests i lrsquohome (Os 220 Is 6525 Ps 9113 perllonguen les imatges drsquoanimals salvatges esdevinguts no perillosos) el paradiacutes eacutes doncs restituiumlt laquoI els agravengels el servienraquo versemblantment una altra representacioacute del paradiacutes (segons el Midraš Adam vivia de lrsquoaliment dels agravengels) La primera de les tres historietes que conten Mateu i Lluc teacute sens dubte el seu origen en la de Marc i les altres dues srsquohaurien transmegraves cadascuna pel seu cantoacute La interpretacioacute particular de cadascuna no eacutes segura Jesuacutes convertit en un nou Moisegraves amb el paralmiddotlelisme pamannagrave lrsquoaparicioacute drsquoun home poderoacutes la meravella que legitima la seva missioacute En qualsevol cas un home especialment assenyalat un liacuteder en particular relacionat amb el poder Lrsquoorigen potser cal rastrejar-lo en circumstagravencies histograveriques prepasquals Si meacutes no un dels seus deixebles era zelota (Lc 615 par Mc 318 Mt 104) renya els zebedeus quan volen castigar els desagraiumlts (Lc 951-56) i lrsquoombra drsquouna temptacioacute poliacutetica lrsquoacompanya sempre (cf Mc 832 par 119s par 1213-17 par Jo 615 etc) Li demanen signes legitimadors (Mc 811 par Mt 1238s par Lc 1116 238 Mc 1529-32 par) Pilat fa clavar a la creu com a escarni i advertiment laquoel rei dels jueusraquo etc

sect2 Alguacute que eacutes meacutes que un profeta Jesuacutes sersquol veia com un carismagravetic (Mc 122 par) i com un profeta (Mc 615 par 828 par Mt 211146 Lc 716 Jo 419 614 74052 917) agravedhuc amb escepticisme era vist aixiacute pels fariseus (Lc 739 Mc 811 par) Ell mateix es posa com a profeta (Lc 1333 Mt 2331s34-36 par 37-39 par cf Mc 64 par Lc 424 Jo 444) La detencioacute i acusacioacute davant del sanedriacute degueacute ser com a fals profeta (cf el joc de cecs de Mc 1465 par Mc 2263-65) Dt 1820 (cf 136) nrsquoestableix lrsquoexecucioacute Si la possessioacute de lrsquoesperit sant era una caracteriacutestica del profeta se lrsquoatribueix expliacutecitament en un dels mots-ameacuten de Marc (Mc 328s) Expulsa els dimonis per lrsquoesperit de deacuteu (Mt 1828 par Lc 1120) Segons Lc 418-21 (cf Mt 53 par Lc 620 Mt 115 par Lc

20

722) srsquoadjudica la profecia de lrsquoesperit de deacuteu drsquoIs 61 Fa participants als deixebles drsquoaquest esperit els lliura poders contra els esperits impurs (Mc 67 cf Mt 108) lrsquoesperit sant els faragrave costat quan els acusin (Mc 1311) lograveguions com Lc 623-26 par Mt 512 arrengleren els deixebles amb els profetes Que els esments sobre lrsquoesperit sant no siguin molts es deu al fet que no eacutes un teograveleg i li plau meacutes parlar en imatges Per exemple quan diu que eacutes pel dit de deacuteu que expulsa dimonis (Lc 1120) imatge de lrsquoesperit de deacuteu (cf Mt 1228) o quan el lograveguion Jo 737 (cf v39) parla drsquoaquest esperit sota la imatge de lrsquoaigua de vida Tambeacute palesen el seu capteniment profegravetic el llenguatge-ameacuten lrsquouacutes de paralmiddotlelismes els ritmes la preferegravencia per la paronomagravesia etc Tot aixograve ha de ser estimat en conjunt material que es refereix als oriacutegens la comunitat primitiva evitava el tiacutetol de profeta per a Jesuacutes tampoc no nrsquoeacutes cap model la pneumagravetica que srsquohi descabdella (no hi ha en Jesuacutes glossolagravelia) a meacutes a meacutes la concessioacute drsquoesperit sant als deixebles es troba en contradiccioacute amb la concepcioacute posterior que atribueix la devallada de lrsquoesperit per Pentacosta Drsquoaquiacute les dificultats a lrsquohora de compaginar un fet i lrsquoaltre Jo 739a palesa que Jo 738 es refereix a lrsquooferiment de lrsquoesperit de deacuteu mentre que 739b contradiu la crida i la correcta interpretacioacute Fet i fet sembla que el pensament dominant dels jueus contemporanis era que lrsquoesperit de deacuteu srsquohavia extingit amb els darrers profetes (hi ha tanmateix excepcions per exemple els membres de la comunitat de Qumran sersquon senten partiacutecips) Pel cap baix el Nou Testament ho pressuposaria Mc 18 par a propogravesit del baptisme de Joan (cf Ac 192) Ac 217 que cita Joel i drsquoaltres llocs (Rm 823 2 Cor 122 55 Jo 739) a propogravesit de la primitiva comunitat Ara Jesuacutes veu Joan Baptista meacutes que un profeta (Mt 119 par Lc 726) ell mateix eacutes meacutes que Jonagraves (Mt 1241 par Lc 1133) o el Baptista (Mt 1111 par Lc 728) i es teacute per alguacute que completa la Llei i el Profetes (Mt 517 Mt 521-48 Mc 105 par) Aquest laquocompletarraquo (πληρῶσαι) vol dir que srsquoabasta ja la mesura plena que ja eacutes

21

escatologravegica el lograveguion Mt 517 estableix Jesuacutes amb el dret de ser lrsquoenviat escatologravegic4 Jesuacutes viu en lrsquoAntic Testament i totes les seves paraules i obres no srsquoentenen fora drsquoaquest marc Criat en una famiacutelia pietosa (Lc 241 cf Lc 416) serva les oracions dels jueus complidors les tres hores drsquooracioacute (el Šemalsquo al matiacute i a la tarda possiblement la Tephilla cap a les 15 hores) i les benediccions drsquoabans i de despreacutes dels agravepats Va cada dissabte des de petit a la sinagoga Certament resa tambeacute fora de les hores establertes per la pragravectica pietosa social (Mc 135 1432ss par) i ho fa en la seva llengua materna (lrsquouacutes drsquorsquoabba lrsquoensenyament del parenostre cf Mc 1534 etc) El mateix laquosantifiqueu el vostre nom vingui el vostre regneraquo del parenostre es manlleva del Quaddiš (oracioacute aramea que cloiumla la cerimogravenia lituacutergica a la sinagoga) Vol el temple sense mercaders (Mc 1115-18) tractat amb reveregravencia (Mt 2316-22) lliura condicions per a fer lrsquoofrena ritual (Mt 523) fa matar el xai de Pasqua mana seguir el ritual als leprosos (Mt 144) Certament el manament de lrsquoamor supera totes les ofrenes (Mc 1234) o hi hauragrave el nou temple del temps de la salvacioacute (Mc 1438 par) Li agrada especialment el profeta Isaiumles en particular les parts del Deutero-Isaiumles del servent de deacuteu aixiacute mateix li plauen els textos apocaliacuteptics que hi ha en Daniel Cita desenes de salms molts textos del Pentateuc i tambeacute paraules dels altres profetes

Cal dir que Jesuacutes radicalitza la Toragrave per exemple quan es teacute present la prohibicioacute de matar i del divorci recollida ja a Ex 2013s i que accentua a Mt 521s27s La critica en la forma drsquoomissioacute Mt 115s par deixa de banda la venjanccedila contra els pagans que si meacutes no es troba relligada a Is 355s 2918s 611 com ho proven Is 354 2920 612 Lc 416-30 cita (v18s) Is 611s I es deixa laquoi un dia de venjanccedila per al nostre deacuteuraquo La bandeja la Toragrave quan es contraposa a la permissioacute mosaica del divorci (Dt 241) quan prohibeix el jurament (Mt 533-37) i la llei del talioacute (538-42) Jesuacutes ho acabem de veure es creu amb el dret de completar la Llei (Mt 517)

Siacute que srsquooposa radicalment a la Llei oral (Halakagrave) Especialment a la del dissabte Mc 227 diu laquoel dissabte ha estat fet per a lrsquohome i no pas lrsquohome per al dissabteraquo (cf Mc 225s 34 par Mt 125 Jo 722) Lrsquoexcepcioacute en el moacuten jueu era quan hi hagueacutes perill de mort (cf 1M 232ss) malgrat que lrsquouacutes permetria altres coses ordinagraveries (cf Mt 1211 par Lc 145) perograve els deixebles cullen espigues (Mc 223 par) i el mestre guareix (Mc 31-6 par 4 v18 en canvi diu que els esdeveniments anunciats en les escriptures han drsquoacomplir-se tots

22

Lc 1310-17 141-6 cf Jo 59 914) sense haver-hi cap perill Tampoc no fa cas de les prescripcions farisees de neteja de les mans abans dels agravepats (Mc 71-8 el v15 faria referegravencia al que es diu pecaminosament)5 Lrsquoactitud davant la Toragrave la proclamacioacute del final del culte el rebuig de la Halakagrave el seu dret a anunciar la voluntat de deacuteu ndash tot plegat lrsquoacusacioacute de pseudoprofeta el duria a la mort

sect3 Una crida plena de goig laquoSrsquoha complert el temps i eacutes a prop el regne de deacuteu convertiu-vos i creieu en el missatge joioacutesraquo (Mc 115 cf Mt 423 935 Lc 443 81 i drsquoaltres) El sumari de Marc (i de Mateu i Lluc) palesa el punt central de lrsquoanunci de Jesuacutes el regne de deacuteu Dues soacuten les caracteriacutestiques de lrsquouacutes que en fan els sinograveptics del terme βασιλεία per a la caracteritizacioacute del senyoreig de deacuteu (τοῦ θεοῦ

τῶν οὐρανῶν)6 el nombre de vegades que el trobem (molt meacutes gran comparat amb drsquoaltres escrits antics i contemporanis) i la quantitat de girs nous sense paralmiddotlels en drsquoaltres autors Lrsquoexpressioacute srsquousa gairebeacute sempre en el sentit dinagravemic de lrsquoexercici drsquouna autoritat el senyoreig de deacuteu (quelcom molt oriental i molt poc occidental) la realitzacioacute de lrsquoideal de justiacutecia sobre la terra com a rei protector drsquoorfes de viacutedues de pobres de febles de desvalguts Lrsquoantic judaisme defensa el senyoreig reial de deacuteu sobre Israel (cf Dn 431) el qual el jueu reconeix diagraveriament amb el Šemalsquo ocorre que ara tot eacutes amagat i capgirat perograve el regnat de deacuteu abarcaragrave tots els pobles que no podran sinoacute sotmetre-srsquohi (cf Dn 244) El Quaddiš santifica el nom de deacuteu i prega per la irrupcioacute del seu regne

La sola referegravencia al Quaddiš del parenostre (laquovingui el vostre regneraquo) fa adonar-nos que Jesuacutes usa el concepte malkuta en sentit escatologravegic Aquest esdeveniment futur (i proper) explica que alguns no experimentin la mort (Mc 91) o la precaucioacute davant del judici final (cf Mc 943-48) Srsquoexpressa en imatges a traveacutes de lrsquoagravepat escatologravegic on trobem Jesuacutes mateix (Mc 1425) Abraham Isaac Jacob els profetes i gent drsquoarreu (Lc 1328-29) tots

5 Mt 233 (laquotot allograve que us diguin doncs fer-ho i observeu-ho perograve no obreu com ells obren perquegrave diuen i no fanraquo) hauria drsquoentendrersquos amb un to irogravenic i fer ressaltar sobretot la segona meitat 6 Lrsquoexpressioacute original faria laquoregne de deacuteuraquo laquoregne del celraquo seria el circumloqui que evita el nom de deacuteu propi drsquouna agravembit judeocristiagrave

23

laquosrsquoasseuran a la taula del regne de deacuteuraquo Ja eacutes a prop (Mc 115) Per tant Jesuacutes es refereix a Dn 244 amb un clar sentit escatologravegic i a Dn 727 (el poble dels sants de lrsquoaltiacutessim rebran el regne el senyoreig cf Lc 1232) En la mesura que el concepte malkuta eacutes un circumloqui jueu per a evitar el nom de deacuteu tot plegat vol dir que srsquoanuncia que deacuteu eacutes a prop agravedhuc que ja eacutes aquiacute Lrsquoapocaliacuteptica jueva especialment amb Joan Baptista apuntava tambeacute lrsquoadveniment de la fi Allograve progravepiament nou de Jesuacutes rau en la proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia Aquesta irrupcioacute del regne de deacuteu es prefigura en cada victograveria sobre la forccedila del mal (guariments) en lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Ja eacutes aquiacute eacutes imminent ho palesa amb paraules i amb obres

Es tracta drsquoun missatge indubtablement exhultant per a lrsquohome en la mesura que comenccedila la transformacioacute de tot Srsquoestagrave arribant a la nova plenitud el present regalima la renovacioacute de la realitat Per aixograve srsquoanuncia no sols que el temps eacutes limitat i que ja arriba el regne sinoacute sobretot com eacutes el senyoreig de deacuteu que ve i del qual hi ha ara els senyals de la seva presencia Aixograve ho mostra el lograveguion Lc 722s (par Mt 115s)7

laquoels cecs hi veuen els coixos caminen els leprosos soacuten purificats els sords hi senten els morts ressusciten els pobres reben lrsquoanunci del missatge joioacutes i sortoacutes aquell que no srsquoescandalitzaragrave de miraquo El lograveguion combina material de Is 355ss i 2918s amb Is 611s (emparentat srsquohi troba Lc 416-21 que torna a citar Is 611s) les imatges de la llum per als cecs del so per als sords dels crits drsquoalegria per als muts expressaven per a tots els pobles antics drsquoOrient els temps de la salvacioacute I la llista podria estendrersquos meacutes i meacutes soacuten sols

7 Tal com estagrave situat seria la prova davant dels deixebles de Joan que Jesuacutes eacutes lrsquoesperat Perograve no seria pas el seu sentit original les referegravencies a Isaiumles no ho permetrien estimar aixiacute

24

exemples per a palesar que es venccedil el dolor la por el patiment El regne que es prefigura aquiacute per a aquell que en fa cas del que diu i fa Jesuacutes del qual lrsquoarribada ja eacutes imminent representa el capgirament de les relacions drsquoexclusioacute la restauracioacute de la comunitat malmesa entre deacuteu i lrsquohome8 La recerca criacutetica de les narracions miraculoses en els evangelis es fa drsquoacord amb quatre nivells (1) aquestes histograveries es redueixen considerablement quan se les estudia des del punt de mira de la criacutetica textual i literagraveria (2) Hi ha una segona reduccioacute quan se les compara amb les histograveries miraculoses rabiacuteniques i helmiddotleniacutestiques (lrsquoantic orient tenia com a normal que hi hagueacutes miracles i com a quelcom que agrada que hi sigui la primitiva esgleacutesia participava del gust pels miracles que hi havia en el seu temps) (3) Lrsquoanagravelisi histogravericoformal de les narracions miraculoses permet distingir la capa meacutes recent helmiddotleniacutestica i la palestina lrsquohelmiddotleniacutestica descriu Jesuacutes com a traumaturg la palestina posa Jesuacutes al centre (4) A traveacutes drsquouna criacutetica meacutes aguda i de la corresponent minva de material srsquoarriba a un nucli transmegraves que remunta als esdeveniments de les actuacions de Jesuacutes aquest nucli fa referegravencia al guariment de mals psicogegravenics lepra paragravelisi i ceguesa tot allograve a la qual cosa pot aplicar-se una teragravepia per alguna mena drsquoinduccioacute Basta saber la situacioacute dels malalts mentals en temps de Jesuacutes i com sersquols veia per a entendre que els evangelis en parlin com en parlava tothom Jesuacutes srsquoenfronta doncs a aquest moacuten del mal cada victograveria sobre la forccedila del mal eacutes una manifestacioacute del temps de la salvacioacute que ja irromp lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Eacutes una prolepsi de lrsquoeacuteskhatos Un exemple clau drsquoaixograve eacutes el lograveguion de Lc 1018 laquojo veia Satanagraves de sobte expulsat del cel que queia com un llamp sobre la terraraquo Eacutes lrsquoinici del final de Satanagraves (cf Ap 127-9) i lrsquoexpulsioacute de dimonis anuncia la victograveria completa sobre Satanagraves Tot aixograve ocorre ara i meacutes es presenta el paradiacutes (Lc 1019 cf Mc 113 laquosrsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo) els noms dels salvats es troben en el llibre dels vius (Lc 1020) ndash tot plegat el venciment de Satanagraves la innocegravencia de les feres salvatges lrsquoapuntament dels noms soacuten motius drsquoun canvi radical drsquoun nou Edegraven Les festes de noces (sovint siacutembol de la salvacioacute) han comenccedilat hi eacutes lrsquoespograves hi ha joia i no eacutes possible el dejuni (Mc 218s) La llum

8 Lrsquoescagravendol de Lc 723 es refereix a no rebre amb mals ulls la reconciliacioacute de deacuteu amb els marginats i els rebutjats sobre els fariseus cf II sect6

25

brilla (Mc 421 par) el fulgor de la ciutat de deacuteu resplandeix ja ara dalt de la muntanya enmig de la fosca del moacuten (Mt 514) Ha arribat lrsquohora de la sega (un siacutembol dels temps salviacutefics en les paragraveboles) els camps estan madurs (Mc 48 par Mt 937 par) demaneu que hi hagi treballadors per a la collita (Mt 938 par) Aprengueu de la figuera quan eacutes primavera rebrota (Mc 1328s) canvi doncs de mort a vida Hi ha un nou vi (Mc 222 par) el vi siacutembol del nou temps Al fill retrobat se li lliura un vestit de festa (Lc 1522) Hom es posa el vestit de noces (Mt 2211) No es cus al vestit vell un pedaccedil de roba nou (Mc 221 cf He 111s Ac 1011 par 115) la nova realitat deixa enrera els temps anteriors Es lliura als infants el pa de vida (Mc 724-30 par) siacutembol (amb lrsquoaigua de vida cf Jo 41014 737s) dels dons de paradiacutes La pau de deacuteu srsquoofereix ja ara es decideix ja ara el judici (Mt 1011-15 par Lc 105-11) ja ara es lliga i es deslliga la sort dels homes (Mt 1619 1818)9 Tambeacute les obres de Jesuacutes palesen aquest laquoja araraquo lrsquoexpulsioacute dels mercaders del temple acompleix laquoja araraquo Za 1421 (laquono hi hauragrave cap meacutes mercader al temple de Jahvegrave-Sabaot aquell diaraquo) malgrat que circumscriu la seva cura a Israel guareix pagans (Mc 724-30 par Mt 1521-28 Mt 85-13 par Lc 71-10) com a anticipacioacute indicacioacute de la basileia que irromp Els deixebles soacuten afortunats de viure aquest moment (Lc 1023s par Mt 1316s) el de lrsquoentrada del regne Ho han de proclamar tambeacute de paraula i drsquoobra (Mt 107s) En lrsquoantic judaisme i en el contemporani als evangelis mai no srsquohavia proclamat la irrupcioacute del regne de deacuteu mentre que la primitiva comunitat cristiana proclamaragrave meacutes aviat la mort i la resurreccioacute del mestre

9 Lrsquoescatologia presegraventica eacutes arreu de lrsquoevangeli de Joan Basti recordar laquoperograve ve lrsquohora i eacutes ara que els veritables adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat que aixiacute soacuten els qui vol el Pare per adoradorsraquo (Jo 423) laquous ben aseguro que ve lrsquohora i eacutes ara que els morts escoltaran la veu del Fill de deacuteu i els qui lrsquohauran escoltada viuranraquo (Jo 525) amb la seva transformacioacute lrsquohome passa de la mort a la vida

26

Jesuacutes anunciava la imminent arribada del regnat de deacuteu i de la transmutacioacute dels ordres del seu temps La proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia es dreccedila sense dubte com el centre de lrsquoevangeli Aquesta consciegravencia escatologravegica independentment de les seves influegravencies encarnava eficaccedilment la radicalitzacioacute de la referegravencia al sagrat urgia que lrsquohome considereacutes la importagravencia real dels afers i avisava a tort i a dret de la necessitat de la conversioacute Certament no es tractava drsquouna proclama de mal averany drsquoalguacute que desitgeacutes el pitjor o que fes acreacuteixer lrsquoangoixa dels homes quan Jesuacutes no exigia a tots el mateix lliurament a la causa de la predicacioacute ni la radicalitat del missatge comportava lrsquoabandoacute de les feines de cadascuacute del seu lloc de la famiacutelia etc establerts els miacutenims en lrsquoamor no srsquohi pressuposa a priori la mesura que cadascuacute en volia lliurar no perquegrave espereacutes quelcom sinoacute per la mateixa alegria de fer-ho el propi Jesuacutes no se nrsquoestagrave de menjar i de beure i celebra amb els seus els agravepats que prefiguren el regnat de deacuteu etc La insistegravencia en la vinguda del final no eacutes per a fer por sinoacute meacutes aviat un aviacutes per a trobar-se preparat a un esdeveniment que nomeacutes pot entendrersquos com a desitjat com a final feliccedil per a aquells eacutes clar que ja comprenen que lrsquoordre a venir no pot seguir sent un ordre que mira cap a un sol costat Una part important de les paragraveboles i de les paraules que es pot fer meacutes o menys recular fins a Jesuacutes es mou dins drsquoaquest horitzoacute escatologravegic comenccedilant pel mateix parenostre Certament lrsquoanhel del regnat de deacuteu i la seva prefiguracioacute deurien somoure els cors talment com encara ho poden fer avui La previsioacute drsquoun final introdueix a una transformacioacute de les condicions de vida de jerarquies de valoracions etc indubtablement meacutes justa meacutes feliccedil meacutes drsquoacord amb les coses un final que representa la realitzacioacute de lrsquoesperanccedila dels homes la utopia que es prefigura sota siacutembols i imatges etc i que es capaccedil de commoure lhome davui en lrsquoaccepcioacute que un tal fantasieig plasma a les palpentes lrsquoanhel humagrave de renovacioacute i de perduracioacute i en lrsquoaccepcioacute que tot es fa animat per la dimensioacute sagrada Es tracta de la presentacioacute brillant drsquouna tensioacute escatologravegica que esdeveacute tensioacute sagrada perograve la tensioacute sagrada manifesta palpablement el que de debograve soacuten les coses i els esdeveniments quegrave eacutes important i quegrave no i eacutes capaccedil de comprometre la totalitat de la vida El missatge escatologravegic eacutes una crida a la conversioacute i a la sacralitat del moacuten des de les imatges i les paraules La crida escatologravegica hauria de permetre de deixar pas a lrsquoexperiegravencia de deacuteu com a vocacioacute Tot aixograve vol dir que la tensioacute escatologravegica srsquohauria de traduir en quasevol cas en tensioacute sagrada i que valdria per avui el que valia llavors que no hi ha una mesura universal de resposta perquegrave cadascuacute es troba en unes

27

circumstagravencies diferents que un mateix ha de concloure quines soacuten les seves responsabilitats i radicalitats Sens dubte la tasca quotidiana de molts homes transcorre drsquoacord amb un tarannagrave ordinari perograve no shauria de superar la tensioacute dialegravectica entre una experiegravencia radiant del sagrat i els afers de cada dia Versemblantment lrsquoentusiasme sagrat duu a totes les formes de prefiguracioacute drsquoun nou ordre de totes les coses els homes tanmateix que es troben en tensioacute sagrada no la poden superar El missatge escatologravegic la fa present accentua la necessitat drsquouna conversioacute cap al sagrat Lrsquoanunci de Jesuacutes no era doncs important perquegrave srsquoacompliacutes lrsquoesdeveniment sinoacute per la cagraverrega de tensioacute sagrada que implicava Quegrave decantagrave o afavoriacute la conviccioacute drsquoun final sembla quelcom que va dependre de moltes conversions interiors a partir drsquoinfluegravencies externes No sembla que shagi drsquoestimar un escagravendol que arribeacutes a la necessitat de fer present la fragilitat i caducitat de lrsquoordre drsquoaquest moacuten Car Jesuacutes era un home del seu temps i de condicioacute jueva10 Tanmateix una qualsevol de les plurals maneres en les quals es modelen els siacutes intencionals drsquouna completesa del moacuten que palesen de mil formes mil joies amb tots els malgrats que es vulguin no estan pas a la disposicioacute drsquoun home de manera que li calgueacutes sols portar-los a colmiddotlacioacute Aquells siacutes del moacuten soacuten es troben a magrave drsquoacord amb un designi rar en escarides ocasions al cap i a la fi soacuten experiegravencies sagrades i lrsquoexperiegravencia es lliura de vegades drsquouna manera que manifesta les dependegravencies de tota mena de lhome respecte del pathos Aixograve tambeacute acondueix a no saber com orientar-se (cf Mc 1534)

sect4 Els patiments del final el judici la gehenna

Tanmateix el gaudi del regne que ja es fa present srsquoacompanya tambeacute de lrsquoaviacutes de lrsquoacompliment de tot el cicle histograveric i de la transformacioacute darrera de les condicions drsquoinjustiacutecia de dolor de mal Des drsquoaquest punt de mira la profusioacute drsquoimatges i la representacioacute de forces sobrenaturals presents arreu de les paraules en boca de Jesuacutes sorprenen Sembla una paradoxa que hagi arribat fins a avui un llenguatge amb regust idolagravetric (ho eacutes una cosificacioacute

10 El discerniment entre la irrupcioacute ja ara de la basileia i la seva manifestacioacute expliacutecita final seria des drsquoaquest punt de vista irrellevant Ni serveix de res meacutes capir una renovacioacute futura ni se la pot imaginar millor irrompent ja ara lrsquoun fet i lrsquoaltre deriven la seva eficagravecia de lrsquoexperiegravencia del sagrat i de les seves dimensions i no poden anar enllagrave seu

28

qualsevol de lrsquoexperiegravencia de deacuteu) i amb to apocaliacuteptic per tant amb imatges del tall miacutetic eacutes a dir que gaudeixen de forccedila (significacioacute) sagrada i imaginativa i que narren allograve que srsquoesdevindragrave La sorpresa srsquoesvaeix quan es teacute present que Jesuacutes eacutes jueu amb tot el que aixograve comporta (cf per exemple sect3 i sect7) Hi ha un reguitzell drsquoindicacions de tot tipus arreu dels evangelis que avalen la proximitat del final Cal veuren algunes La paragravebola de la figuera serveix per a lrsquoanunci del final (Mc 1318s) La basileia (eacutes a dir deacuteu) eacutes a la vora (Mt 107 par Lc 109 Lc 92060 1011) El parenostre ensenya a pregar per la vinguda ragravepida del regne Totes les paragraveboles i imatges que adverteixen del caragravecter sobtat dels uacuteltims esdeveniments o que avisen a estar alerta pressuposen que no nrsquohi ha per molt Tambeacute ho apunten els mots referits als tres dies O la referegravencia de Joan Baptista el nou Elies que segons Malaquies (Ml 323) arriba abans del gran i terrible dia de Jahvegrave O Lc 1020s on possiblement caldria interpretar v21b en futur a la llum de Lc 1023s Cal no perdre temps prenent comiat dels teus (Lc 961s) o servant els dies de dol pel difunt (Mt 821s par Lc 959) A Lc 104 es recomana als deixebles de no saludar ninguacute pel camiacute la urgegravencia de la predicacioacute mana no anar de carabana amb drsquoaltres Cal defensar que Mc 1310 (par Mt 2414) i Mc 149 (par Mt 2613) no permeten suposar que Jesuacutes hagueacutes utilitzat el terme lsquoevangelirsquo (usa sempre lsquoevangelitzarrsquo el substantiu no tenia valor religioacutes) i en conjunt cal relativitzar-ne el contingut (hi ha expressions que soacuten del propi Marc) Jesuacutes estagrave enviat sols a Israel (Mt 1524) i mana als deixebles que srsquohi circumscriguin (Mt 105s) els pagans srsquoaplegaran al final del temps al regne (Mt 811s par Lc 1328s) no caldria esperar el seu anunci a tots els pobles Srsquoadverteix que si no es converteixen tots acabaran com els galileus occits per Pilat o els morts per la caiguda de la torre de Siloegrave (Lc 131-5) Tot aixograve vol dir que ha de passar molt aviat El diluvi eacutes davant de la porta (Mt 2437-39 par Cf 724-27) la destral eacutes llesta espera i no talla encara la figuera (Lc 136-9) Cal no diferir la conversioacute (paragravebola de les deu noies Mt 251-12 dels convidats al regne de deacuteu Lc 1415-24 par Mt 221-10 de lrsquoanada al jutge Mt 425s par Lc 1257-59 de lrsquoadministrador malversador Lc 161-8) En les catorze vegades que surt laquoaquesta generacioacuteraquo (ἡ γενεὰ αὕτη Mc 812a12b38 919 1330 Mt 1116 par 1239 par 41s par 45 164 2336 par Lc 113050 1725) srsquohi fa referegravencia sempre per a renyar-la a allograve que

29

srsquoesdevindragrave a aquells als quals srsquoadreccedila Jesuacutes Sembla difiacutecil de no entendre-ho a partir drsquoun temps final que ja arriba Els seus enviats no hauran acabat drsquoanunciar el regne de deacuteu arreu drsquoIsrael que ja vindragrave el fill de lrsquohome (Mt 1023) Els patiments i martiris (Mc 835 par 1038s par 1312 par Mt 102128 par 34 par etc) que caldria interpretar a Mc 91 (laquoUs asseguro que nrsquohi ha alguns dels aquiacute presents que no moriran abans que hagin vist venir amb poder el regne de deacuteuraquo) no durarien molt temps (cf tambeacute Mc 1320 par Mt 1023) La paragravebola del jutge i la viacutedua (Lc 181-8) srsquoentendria des de tot aixograve que diem Jesuacutes no beuragrave vi laquofins que vingui el regne de deacuteuraquo (Lc 2218) la renuacutencia sembla pressuposar que aixograve no eacutes molt lluny Tambeacute ho faria la periacutecopa de Getsemaniacute (Mc 1432-42 par) en el cas de lrsquoencert que prega no pas per una simple sortida de la situacioacute (hauria pogut fugir) sinoacute amb una referegravencia escatologravegica per fer arribar el regne sense necessitat del patiment Les paragraveboles del servent fidel i prudent (Mt 2445-51 par) la de les deu noies (Mt 251-13) la dels deu talents (Mt 2514-30) amb drsquoaltres textos com Mc 1335 (cf Mt 2443 par) compten en els evangelis amb el retard de la parusia perograve probablement llur sentit originari estaria marcat meacutes aviat pel caragravecter sobtat de la fi i srsquoadreccedilarien als qui no fan cas de la bona nova El temps per a lrsquoarribada del final es pot escurccedilar per causa dels elegits (Mc 1320 par) o allargar esperant la conversioacute (cf Lc 136-9) El parenostre ensenya a pregar que laquovingui el vostre regneraquo (cf Lc 187) deacuteu escolta lrsquooracioacute i la intercessioacute (Lc 138s 2231s) i pot canviar els seus designis

En els sinograveptics hi ha dues tradicions apocaliacuteptiques diferents la de Lc 1720-37 que concorda amb les paragraveboles i amb les imatges que usa sovint Jesuacutes on srsquoadverteix meacutes aviat del caragravecter sobtat dels finals dels temps ndash i la de Mc 131-37 que trobem ampliada a Mt 211-2546 i molt modificada a Lc 215-36 tradicioacute que estagrave a prop de 2Te 21-12 i de lrsquoapocalipsi de Joan on srsquoaccentuen els senyals de preludi Aquesta segona tradicioacute oferiria una resposta de la primitiva comunitat al retard de la parusia Jesuacutes hauria advertit doncs de lrsquoarribada del final Sens dubte hauria previst que ell seria mort i que els seus deixebles patirien Hauria avisat que srsquoesdevindria drsquoimprevist que cauria com un llamp Els pitjors mals amenacen aquells que no es converteixen (Lc 131-5) Les dones de Jerusalem han de plorar per elles i pels seus fills (Lc

30

2328-31) Lrsquouacuteltima generacioacute ha de fer penitegravencia per la totalitat de la culpa que hi ha en els seus pares (Lc 1149-51 par Mt 2334s) Veureu abans lrsquoabominacioacute de la desolacioacute (Mc 1314 par cf Dn 1131 1211) el pseudocrist El temple seragrave destruiumlt (Mc 132) i tres dies meacutes tard es bastiragrave un nou temple (Mc 1458 par) No hi ha descripcioacute de tot aixograve Jesuacutes no entra en detalls Sols diu fugiu (Mc 1314b-20) Caldragrave anar de pressa (Lc 1731 Mc 1315s par) En acabant lrsquoagravengel de deacuteu destria ndash hi ha judici ndash els salvats i els repudiats (Mt 2440-41 Lc 1734-35) srsquoobre la gehenna lrsquoinfern de foc final Els evangelis en parlen prou realiacutesticament i hi implica tot lrsquohome (Mc 943-48 Mt 254146) En Jesuacutes la gehenna eacutes lrsquoobscuritat (Mt 812 2213 2530) lrsquoexclusioacute doncs de la llum de deacuteu laquoels cridats soacuten innombrables perograve no tants soacuten elegitsraquo (Mt 2114 cf Lc 1323-24) etc No sinsistiragrave mai prou (cf sect7) que una visioacute drsquoun deacuteu que premia i que castiga reflecteix meacutes aviat la responsabilitat de leacutesser humagrave i no diu pas res progravepiament de lrsquoexperiegravencia de deacuteu mentre que hi ha unes condicions socials de transmissioacute de la cultura El que els evangelis posen en boca de Jesuacutes no es manteacute avui el llenguatge que srsquohi usa ara eacutes estrany cal rebutjar un qualsevol supogravesit drsquoun laquodeacuteuraquo pseudoidolitzat i del que aquest faria sobretot cal superar definitivament lrsquoestretor que representa una voluntat de dissort per a uns homes Lrsquoexperiegravencia del sagrat eacutes sempre la drsquoun siacute Ocorre que malgrat lrsquoargot escatologravegic lhome davui encara eacutes capaccedil a traveacutes seu de llegir-hi tota la positivitat que hi ha en Jesuacutes com a experiegravencia de deacuteu Les visions i les imatges soacuten turbulegravencies drsquoun home que adverteix que cadascuacute se salva o es condemna la gehenna eacutes ara i aquiacute instalmiddotlada dins de cada home ndash i el siacute a la vida eacutes per a tothom sense exclusioacute Jesuacutes parla com un jueu la universalitat de Jesuacutes rau que malgrat aixograve un hom sigui capaccedil drsquoabraccedilar-hi el sagrat Molt aviat les tradicions cristianes tancaren el cicle drsquoaparicions amb lrsquoascensioacute de Jesuacutes i diferiren la seva tornada (parusia) al final dels temps i del judici final (escatologia) Tant lrsquoascensioacute al cel com la parusia i els esdeveniments escatologravegics illustrarien els canvis que srsquoesdevingueren en els cercles cristians a partir del fet que lrsquoexaltacioacute del fill de lrsquohome i el final de lrsquoordre actual del moacuten no haurien arribat minus no hi havia encara parusia minus ni eren imminents

31

Mentre lrsquoascensioacute interrompiria a la pragravectica la segraverie drsquoaparicions el trasllat drsquoun final cap endavant amb la tornada de Jesuacutes el judici final la resurreccioacute dels morts amb tots els precedents apocaliacuteptics del cas etc si distensionava la dimensioacute sagrada que ho creu imminent o ja comenccedilat mentre ho mantindria laquoper a lrsquoesdevenidorraquo seria capaccedil igualment de mantenir la tibantor del sagrat en tant que urgeix a estar preparats El futur dels homes i del moacuten esdevindria fantasiat a partir drsquoun tensioacute i drsquouna expectativa sagrades agravedhuc drsquouna irrupcioacute de deacuteu com a experiegravencia de deacuteu La forccedila escatologravegica passaria a ser exigegravencia i reclam la parusia nova experiegravencia de Jesuacutes etc No sembla que es pugui abandonar la tensioacute sagrada sense banalitzar-se i fer-ho drsquoacord amb el do de cadascuacute Certament no hi ha avui les condicions socials que feien bones les fantasies les llegendes els afers meravellosos etc Ni el missatge de Jesuacutes ni la joia pasqual ni la imatge postpasqual drsquouna parusia i final dels temps tenen drsquoaltra forccedila que la que es deriva de la tensioacute sagrada que proposen laquoEs ist die wichtigste Funktion der Eschatologie daβ sie das Wissen um die Gnadenfrist wach erhaumlltraquo11 iquestAcabaragrave el moacuten Llevat del que es pot dir en nom de la ciegravencia no sen sap res meacutes drsquoaixograve el futur del moacuten com a experiegravencia sagrada el tensa en fa una grandiosa expectativa mentre els afers resten tal qual Quegrave seragrave de tots els homes no se sap progravepiament i el moacuten no pot ser cridat cap a deacuteu quan eacutes en el moacuten que nrsquohi ha experiegravencia El sentit de la histograveria dels homes i del moacuten restaria hipotecat en aquesta expectativa dels homes i del moacuten per la qual hi ha una experiegravencia sagrada El sentit de la histograveria i del moacuten restaria subsumit com a experiegravencia sagrada mai no el sabriacuteem o no en sabriacuteem res meacutes Aixiacute com la nocioacute de creacioacute sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels oriacutegens (passat) aixiacute lrsquoescatologia sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels finals (futur) Mai no se superaria la tensioacute mai no se la podria superar sense fer trampa Arreu valdria que ha drsquohaver-hi experiegravencia arreu que no es tracta de teoritzar sinoacute drsquoafirmar-se un hom com una veu expectant afirmativa atengui per darrera cap al passat o per davant cap al futur allograve que srsquoofereix com el saber meacutes clar iquestHi hauragrave judici final Un hom ja ho ha insinuat quan bescanvia mala voluntat per un voler ben intencionat quan la salvacioacute esdeveacute clariacutecia de la

11 JJeremias Neutestamentliche Theologie Part primeraDie Verkuumlndigung Jesu Gerd Mohn Guumltersloh 1973 (2ordf edicioacute) pagraveg140 Srsquoobservaragrave lrsquoimportant manlleu que fa el present treball de les obres drsquoaquest estudioacutes

32

condicioacute humana i la condemna lrsquoestultiacutecia llavors el judici final sersquol fa cadascuacute en aquesta vida Si sestagrave convenccedilut que independentment de tot aixograve no hi ha cap altra condemna ni cagravestig quan hi ha prou maneres joioses de gaudir de deacuteu com a experiegravencia aquestes confirmarien que una qualsevol actitud que prengui lrsquohome es pot superar minus i mereix ser superada minus per la crida a tots i arreu malgrat el que els homes fan o les atrocitats que hagin fet en una expectativa que sols pot ser un siacute que els estintola en lrsquoexperiegravencia per la qual la de deacuteu no eacutes simplement la del moacuten malgrat que tambeacute ho sigui i de no saber ben beacute com entomar-ho tot iquestEs ressuscitaragrave No sembla important que un hom sesvaeixi o no amb la mort quan la sort de lrsquohome estagrave en joc ara i aquiacute Si meacutes no en aquesta mena de sentiments extrems shi expectaria alguna positivitat desconneguda La imatge drsquouna resurreccioacute final realitzaria fantasiosament la solucioacute drsquoun doble interrogant el que proveacute de la constatacioacute que els humans moren i lrsquoexperiegravencia del sagrat que parla drsquoun siacute a la vida Lrsquoescatologia de la resurreccioacute dels morts al final dels temps foacutera una projeccioacute de lrsquoescatologia de cada home el seu siacute sagrat a la vida faria de testimoni lrsquoexperiegravencia de deacuteu en Jesuacutes exemplificaria que Jesuacutes no srsquoacabagrave amb la mort del Jesuacutes histograveric i que eacutes la penyora de la progravepia afirmacioacute a la vida Tot plegat pot semblar una bogeria perograve eacutes drsquoaixograve que sen tindria experiegravencia Els humans estarien cridats a la vida malgrat tots els perograves nrsquoignorarien les circumstagravencies en tindrien certesa per lrsquoexperiegravencia de Jesuacutes minus io per lexperiegravencia de deacuteu

sect5 El fill de lrsquohome Les referegravencies a Jesuacutes com a fill de deacuteu soacuten secundagraveries excepte Mt 1127 par Lc 1022 on tenen tot un altre sentit (cf sect9) Lrsquoabundant uacutes en lrsquoevangeli de Joan drsquoun absolut ὁ υἱὸς sense complement del nom o pronom personal no eacutes de cap manera palestiacute tambeacute eacutes aliegrave al judaisme palestiacute el tiacutetol de fill de deacuteu com a messiagravenic El mateix tiacutetol de messies referit a Jesuacutes srsquoha de prendre sempre com una font secundagraveria (malgrat i tot que Mc 829 par pugui tenir algun fons histograveric) Evita versemblantment per raons de la seva cagraverrega poliacutetica anomenar-se fill de David (cf perograve Mc 1458 par 1235-37 par)

33

En canvi no hi hauria motiu per a negar lrsquoautenticitat del seu uacutes de lrsquoexpressioacute laquoel fill de lrsquohomeraquo (ὁ υἱὸς τοῦ ἀνθπώπου) Respecte de lrsquoexpressioacute cal dir el seguumlent

1 Tradueix una expressioacute comuna aramea (barrsquoaumlnaša) que exemplifica una significacioacute genegraverica (laquohomeraquo laquoun homeraquo laquoalguacuteraquo)

2 Srsquousa tambeacute com a tiacutetol al llibre de Daniel (Dn 713) que interveacute enmig drsquouna visioacute (Dn 71-14) que despreacutes srsquointerpreta (Dn 715-28) Es tracta drsquouna figura drsquoexaltacioacute i drsquoentronitzacioacute que simbolitza els laquosants de lrsquoAltiacutessimraquo per tant conteacute una significacioacute colmiddotlectiva Cal accentuar que el fill drsquohome laquoarribagrave fins al Vell venerableraquo hi ha doncs un moviment de baix cap a dalt

3 Lrsquoapocalipsi jueva antiga posterior sense excepcioacute interpretagrave el fill drsquohome de Dn 713 com un sol individu Tambeacute la literatura rabiacutenica associa fill drsquohome i messies Val la pena dafegir si meacutes no el seguumlent els jueus esperaven un messies de caragravecter nacional un cap alliberador del jou dels romans Els textos apocaliacuteptics tambeacute participaven drsquoaquesta espera messiagravenica de trets nacionals a lrsquohora de parlar del fill de lrsquohome malgrat que srsquoesforcen a fer veure que proveacute de lrsquoaltre moacuten no exclouen que gaudeixi drsquouna significacioacute universal i alguns lrsquoapropen a la figura del servent de deacuteu del deutero-Isaiumles 4 Sembla que els evangelis hagin capgirat de vegades lrsquoexpressioacute amb el significat comuacute per la del tiacutetol apocaliacuteptic o beacute hagin usat el tiacutetol alliacute on no hi era Lrsquoexegravegesi perograve mantindria una colla de lograveguions on no ocorreria ni una cosa ni lrsquoaltra i que permetria lliurar algun esquema Per exemple quan la persecussioacute de la comunitat arribi al seu punt agravelgid com un llamp (Mt 2427 par Lc 1724) no esperat (Mt 243739 par Lc 1726 sense parallel 1730) srsquoacompliragrave la visioacute de Dn 713 Embolcallat de nuacutevols rodejat drsquoestols drsquoagravengels el fill de lrsquohome es mostra en la glograveria divina (Mc 1326 cf Jo 151) Srsquoasseu prop del tron a la dreta de deacuteu (Lc 2269) i envia el seu agravengel a arreplegar els escollits des dels quatre vents (Mc 1327) Ha de jutjar (Lc 2136) amb els dotze representants de les dotze tribus (Mc 1928 par Lc 2230 cf Dn 79s 1 Cor 62s)

34

5 A lrsquoapocaliacuteptica antiga jueva com en els evangelis el tiacutetol de fill de lrsquohome eacutes de glograveria i drsquoexaltacioacute Perograve en els escrits neotestamentaris se suposa un moviment de dalt cap a baix Un tal moviment iquesteacutes la representacioacute des de Jesuacutes meacutes antiga del fill de lrsquohomeiquestsadmetragrave en concordanccedila amb Dn 713s i lrsquoHenoc etiogravepic un sol proceacutes el de lrsquoenaltiment i glorificacioacute en una ascensioacute cap a deacuteuiquesthi hauria hagut una posterior escissioacute entre una ascensioacute i asseguda a la dreta de deacuteu drsquouna banda i la parusia al final dels temps drsquouna altra Si meacutes no els primers esments drsquouna parusia com un moviment de dalt a baix es troben a 1Te 110 219 313 416 523 Perograve el propi terme en els evangelis sols es troba a Mateu (243273739) I es podria defensar si meacutes no que Lc 2269 representa una tradicioacute meacutes simple i primera respecte al seu paralmiddotlel Mc 1462 mdash que Lc 2269 posat al costat de Lc 2426 Jo 31314 1223 etc o fins i tot de Mc 1326-27 que cita Dn 713 apunta la simple ascensioacute cap a deacuteu En el cas que una tal vinguda entre nuacutevols de Mc 1326 fos originagraveriament un moviment cap a deacuteu llavors potser caldria assumir-ho per a drsquoaltres llocs on es parla tambeacute drsquouna vinguda del fill de lrsquohome (Mc 838 Mt 1023b tambeacute Mt 1928 par Lc 2229 Mt 2531 no diria res drsquouna vinguda a la Terra sinoacute sols esmentaria lrsquoentronitzacioacute del fill de lrsquohome) Pel cap baix cap admetre que no hi ha res de segur 6 El tiacutetol del fill de lrsquohome en els evangelis evitaria el messianisme poliacutetic mentre expressaria la universalitat de la seva exaltacioacute (cf Mt 25 31-46) donaria forces als seus davant les tribulacions i les temptacions (Mc 1326 par Mt 242737b = 39b par Lc 172426 Mt 1023 Lc 1722-30 188 2136) i mantindria la separacioacute entre el present i una futura entronitzacioacute amb lrsquouacutes de la tercera persona referit al fill de lrsquohome Amb la figura del fill de lrsquohome Jesuacutes srsquoapropia de tot allograve que pogueacutes ser motiu drsquoesperanccedila del poble jueu Es tracta drsquoun tiacutetol amb unes atribucions suficientment ambivalents per tal drsquointerpretar-lo de meacutes drsquouna manera sempre si meacutes no com a alguacute que eacutes molt a prop de deacuteu exaltat i entronitzat Basti portar a colmiddotlacioacute els drets que creu tenir Jesuacutes respecte de la Llei (sect10) la seva condicioacute de fill (sectsect8-9) el fet que no cal excloure absolutament que es veieacutes com un servent de deacuteu (sect12) etc per tal

35

drsquoadonar-se per quegrave un hom defensa que hi ha aquiacute alguacute que eacutes meacutes que un profeta (sect3) i que els tiacutetols de fill de lrsquohome de messies fill de David servent de deacuteu no fan meacutes que adjectivar tot aixograve drsquoacord amb una tradicioacute jueva de pensar de fer referegravencia de les coses sagrades amb les seves progravepies grandeses i sentits Lrsquoexperiegravencia del sagrat de Jesuacutes o especiacuteficament la de deacuteu sols sembla poder-se lliurar criacuteticament a partir drsquouna colla de circumstagravencies com la que sapunta La visioacute del fill de lrsquohome foacutera una manera jueva de parlar drsquoell mateix drsquoencoratjar els seus de representr-se el siacute sagrat de la vida subsumiria els valors jueus de la responsabilitat i de les corresponents consequumlegravencies srsquoinclou en la representacioacute escatologravegica etc Lrsquouacutes del tiacutetol jueu formaria part doncs de lrsquounivers escatologravegic i la seva utilitat rauria a (1) explicar que hi ha una sort per als justos i una altra per als bandejats formaria un element drsquoun tal decorat final (2) a donar fe del triomf final sagrat la constagravencia sagrada del siacute (cf sect4)

sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute La bona nova srsquoanuncia als pobres (πρωχοί) i es diu mdash ho afirma la primera benauranccedila mdash que soacuten feliccedilos perquegrave eacutes drsquoells el regne de deacuteu (Lc 620 Mt 53) Tenint en compte Mt 115 par (cf Lc 418) que remet a Is 611 els pobres serien els que tenen el cor destrossat els captius els desesperats els vestits de dol etc Si els afamats els assedegats els desvestits els estrangers els malalts els presos etc entrarien en aquesta categoria hi hauria molts drsquoaltres quan srsquoateacuten la manera en quegrave Jesuacutes els caracteritza o les imatges que usa car esmenta els famolencs els plorosos els malalts els treballadors atrafegats els afeixugats els uacuteltims els simples els perduts els pecadors I la primera benauranccedila indica que el regne dels cels eacutes sols dels pobres (cf tambeacute Mc 217 Mt 1125s par Lc 1021) al capdavall soacuten els nens (Mc 1014-15) i els que poden dir abbagrave com a nens (Mt 183) que hi formen part El missatge joioacutes consisteix en el convit dels pecadors a lrsquoagravepat festiu de deacuteu (Mc 217) arreu parla de perdoacute perograve es fa sobretot a traveacutes drsquoimatges especialment presents en les paragraveboles com (entre moltes) la del perdoacute dels dos deutors (Lc 741-43) la del servent que

36

no perdona (Mt 1823-35) la del fill retrobat (Lc 1511-32) etc El perdoacute tambeacute el proclama en obres menjant amb publicans i pecadors entaulament que drsquoaltra banda posseeix una significacioacute escatologravegica la celebracioacute prefigurada de lrsquoagravepat de salvacioacute del temps final Qui soacuten els justos que no ha vingut a cridar (cf Mc 217) Versemblantment els fariseus que deurien trobar incomprensible la seva actitud davant els pobres i els pecadors Si el retret als sacerdots i als doctors de la llei rau a acusar-los de fer negoci del servei de deacuteu (Mc 1115-17 par) i de conegraveixer el voler de deacuteu sense seguir-lo respectivament els fariseus es creuen la comunitat dels elegits gragravecies al compliment dels manaments i drsquoalguns deures superflus quan soacuten guies que miren la cosa petita i srsquoobliden del que eacutes important (Mt 2323s) quan els seus preceptes de puresa no els fa nets per dintre (v25s) Srsquoexposen meacutes a prendre mal que els altres perquegrave minimitzen el pecat amb la seva casuiacutestica (que tracta els pecats individualment els classifica i evita sobretot els grossos) i cagravelcul de megraverits (un megraverit fa de contrapegraves drsquoun pecat) ben al contrari Jesuacutes supera prou la casuiacutestica (Mt 52228 Mc 715) els petits pecats tambeacute porten a la mort al judici de deacuteu Sols no es perdona el rebuig del perdoacute (Mc 328s) i davant de deacuteu no hi ha cap megraverit (Lc1710) Els pecadors soacuten meacutes a prop de deacuteu que els pietosos perquegrave aquests estan massa segurs drsquoells mateixos (Lc 189-14) estan cecs a les coses de deacuteu el fill progravedig lrsquoaduacuteltera el publicagrave etc no soacuten tant objecte de retret com el pietoacutes Per al fariseu val tambeacute que de fet no fa el que diu fer (Mt 2128-31) no acull la crida de deacuteu (Lc 1416-24 par Mt 221-10) srsquoenfronta als seus enviats (Mc 121-9) no estima el seu germagrave (Lc 1525-32) etc Les paragraveboles (lrsquoadministrador infidel Lc 161-13 les deu noies Mt 251-12 el vestit de noces Mt 2211-13) i els advertiments (Mt 525s par) ho deixen clar cal la conversioacute ja Quegrave eacutes la μετάνοια Ho diuen tambeacute les paragraveboles per exemple la del fill retrobat (Lc 1511-38) la del fariseu i el publicagrave (Lc 189-14) admetre la progravepia falta i penedir-sersquon Tambeacute no tornar-hi Tanmateix el nucli de la μετάνοια no eacutes aquest sinoacute ndash com diu Mt 183 (par Mc 1015 par Lc 1817) ndash el seguumlent laquoameacuten us dic que si no us feu de nou com nens no abastareu el regne de deacuteuraquo el jueu del temps de Jesuacutes no tenia els

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

12

experiegravencia de fe (eacutes a dir que duu a la fe) aquella per la qual la presegravencia de Jesuacutes esdeveacute una experiegravencia del sagrat Tot i aixograve la presegravencia fiacutesica de Jesuacutes se circumscrigueacute als temps histograverics altrament hi hauria una mera meacutes o menys encertada recreacioacute del passat si un hom es referiacutes als cristians dels primers temps Senteacuten doncs que fossin llavors meacutes importants les seves vivegravencies de Jesuacutes que no pas el seguiment de les passes histograveriques de Jesuacutes que fos molt meacutes important llur manera de viure que no pas el record del passat que sols podia tenir utilitat per a la seva edificacioacute El Jesuacutes histograveric es podria suggerir com una explicitacioacute emfagravetica i radical de llur pensament moriacute i ja no hi eacutes entre nosaltres ara hi ha el Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat Jesuacutes eacutes viu vol dir aquiacute que la minsa realitat que hi ha en un record (que segur que srsquoanagrave transformant i recreant amb el pas dels anys) eacutes una ocasioacute privilegiada de fet per a lrsquoexperiegravencia (present) del sagrat El record de Jesuacutes passagrave a ser important perquegrave hi ha aquesta experiegravencia perquegrave en el record srsquohi doacutena una tal experiegravencia per tant quelcom de la magravexima rellevagravencia perquegrave no eacutes record sinoacute la vida mateixa La veneracioacute del temps drsquoabans passa a vivegravencia aureolar ara i aquiacute el Jesuacutes histograveric passa a ser lrsquoexcusa per a una vivegravencia exaltada la figura del Jesuacutes histograveric esdeveacute meacutes i meacutes desdibuixada en profit drsquouna confirmacioacute particularment significativa Jesuacutes eacutes viu vol dir aquiacute un hom es confirma a ser un individu que teacute la consciegravenca del sagrat com una instagravencia curulla de positivita de siacute No eacutes estrany que els escrits neotestamentaris plasmessin aquesta conviccioacute que Jesuacutes eacutes viu en narracions meacutes o menys fabuloses de la presegravencia de Jesuacutes despreacutes de mort al voltant dels seus seguidors fins a lrsquoascensioacute perquegrave aquiacute no eacutes rellevant ja la historicitat drsquounes tals histograveries sinoacute la forccedila drsquoaquella nova experiegravencia de Jesuacutes quan fet i fet els escrits del Nou Testament no foren pensats com a relats drsquouna estricta fidelitat histograverica

sect3 Del Jesuacutes de lrsquoexperiegravencia del sagrat al Jesuacutes histograveric

La necessitat de no perdre tampoc lrsquoaltre vessant que va de lrsquoexperiegravencia del sagrat en Jesuacutes cap al Jesuacutes histograveric que se suposa en

13

una qualsevol comunicacioacute de la nova de Jesuacutes sigui un escrit neotestamentari o no un enunciat oral o no proveacute certament de la mateixa condicioacute drsquohomes que tenen unes expectatives intelmiddotlectuals i unes inquietuds especiacutefiques La investigacioacute de les fonts (jueves o romanes) que poden corroborar lrsquoexistegravencia de Jesuacutes la localitzacioacute dels llocs on trancorregueren els fets lrsquoespecial cura del temps i de les referegravencies a esdeveniments prohoms etc histograverics per exemple semblen correspondre perfectament a una certa tafaneria que doacutena suport als oriacutegens del cristianisme i que defensa lrsquoexistegravencia de Jesuacutes com un home meacutes en un temps i en un espai Eacutes cert que la recerca neotestamentagraveria obeeix a les condicions socials de molts dels seus estudiosos la mirada criacutetica a tot el que fa referegravencia al missatge cristiagrave no eacutes res meacutes que un perllongament del criticisme en no importa quina direccioacute per aixograve comporta que hi hagi motivacions diferents en un qualsevol tema i complica aixiacute mateix els estudis en tant que soacuten una funcioacute no sols dels individus drsquouna generacioacute amb les seves respectives situacions socials sinoacute tambeacute dels individus de les successives generacions amb les seves circumstancies especiacutefiques Sembla sensat doncs de revisar un qualsevol supogravesit que es trobi en els evangelis no pas per a rebutjar-hi el possible missatge dels narradors sinoacute per a llevar-hi que es tracti drsquouna descripcioacute de com van anar les coses tal qual Un hom apregraven a diferenciar en aquells escrits els plurals nivells que els documents contenen passant per la criacutetica textual i literagraveria per la criacutetica de la forma i del gegravenere i per lrsquoestudi de les condicions de la transmissioacute histograverica de les colmiddotleccions narratives que integren els evangelis Tot aixograve no permetragrave eacutes cert una reconstruccioacute biogragravefica de la vida de Jesuacutes quan els escrits evangegravelics no ho han pretegraves mai Tampoc no es podragrave sembla distingir diagravefanament el que seria propi de la vida de Jesuacutes i allograve que la tradicioacute anagrave afegint reelaborant reordenant reinterpretant Tanmateix a lestudioacutes se li obre la possibilitat drsquoapropar-se potser a algun tema preferent del Jesuacutes histograveric a alguna explicacioacute per a la seva mort tal vegada semblaria que seacutes a prop drsquoalgun mot seu agravedhuc satreviragrave a esbossar el projecte

14

que anunciava Jesuacutes etc Les plurals facetes no llevaran mai incerteses i dubtes perograve seran lrsquoassaig drsquohistoriar la vida de Jesuacutes No caldragrave que un hom llevi la fantasia i la llegenda que els evangelis contenen perograve ho comprendragrave a la llum de la manera de pensar dels antics del valor que hi conferien a les narracions de la llibertat de recrear i de fer lluir el missatge en profit de la comunicacioacute en poques paraules de la disposicioacute dels continguts de la tradicioacute en pro de la cura de Jesuacutes sense escruacutepols historicistes quan ninguacute no els practicava quan meacutes aviat sersquols desconeixia Al costat drsquoaixograve la gegravenesi dels evangelis corrobora a la seva manera a no prendrersquols al peu de la lletra a avaluar-los com a escrits fets per homes amb unes intencions motivacions i condicions amb mil circumstagravencies passions i degraveries amb tot allograve que fa un escrit doncs aixograve humagrave sense que sigui necessari que els seus autors sovint colmiddotlectius hagin participat de les experiegravencies i obsessions dubtes o inquietuds de lhome davui Els escrits del nou testament no soacuten un lloc per a resoldre els problemes actuals no soacuten un receptari no lleven la necessitat de responsabilitzar-se un hom de cadascun dels afers del que ha de fer i de pensar de les seves avaluacions del coneixement de la natura de la resolucioacute de la relacioacute amb els altres etc soacuten testimonis i no adoctrinament palesen autors que proven drsquoexpressar unes narracions que suposen la seva experiegravencia sagrada en Jesuacutes histograveries que no han de commoure necessagraveriament malgrat que nrsquohi ha de prou bones Drsquoaquiacute que lrsquoexclusioacute dels apogravecrifs no hauria de tenir una rellevagravencia cabdal mentre hi hagi testimoniatge En drsquoaltres paraules no sha de seguir o no seguir el que es diu als evangelis perquegrave hi sigui escrit sinoacute que sha de sospesar com han de fer tots els homes el que eacutes bo correcte generoacutes etc segons el que cadascuacute hagi rebut i aixograve eacutes el que sha de veure en els escrits neotestamentaris Si es vol aixiacute lrsquoestudi dels diferents nivells de redaccioacute dels evangelis la comprensioacute de les llegendes que contenen de les fabulacions agravedhuc de lrsquoexpressioacute miacutetica (1) permeten una historitzacioacute de la gegravenesi del propi text meacutes o menys probable potser que arriba a indicar agravedhuc el que deuria ser del propi Jesuacutes histograveric per tant mantenen els estudiosos com a eacutessers humans que pensen en termes

15

estrictamenmt naturals i histograverics els textos que tenim la seva gegravenesi i la possibilitat drsquoindicar versemblantment quelcom de la figura de Jesuacutes (2) deixen la porta oberta a un esperit criacutetic davant drsquouna manera drsquoexpressar lrsquoexperiegravencia del sagrat en Jesuacutes permeten lliurar una explicacioacute historicocultural des drsquouna cultura individual i social drsquoara Per tot plegat (3) exemplifiquen la necessitat drsquoassumir la progravepia responsabilitat el propi esperit criacutetic a ser fidel a un mateix a les seves exigegravencies intelmiddotlectuals a les seves necessitats humanes iquestCaldragrave dir que no soacuten escrits inspirats Qualsevol home eacutes capaccedil de cantar drsquoescriure de ballar i de parlar inspirat tenir-ho tot plegat com una expressioacute de la vida drsquouna intencioacute sacra Per tant caldragrave defensar meacutes aviat que estan inspirats (com ho estan molts drsquoaltres al marge de la tradicioacute cristiana) que reflecteixen els avatars drsquoalgunes primeres comunitats cristianes que versemblantment soacuten els reculls meacutes antics i meacutes immediats dels fets que desencadenaren lrsquoajusticiament de Jesuacutes que permeten un missatge coherent etc eacutes a dir tot allograve pel que foren esmentats com a textos canogravenics i que encara avui sels hi manteacute amb tot lrsquoestudi que ja hi ha hagut i despreacutes de dos milmiddotlennis de prova Perograve sols soacuten escrits inspirats com ho pot ser un qualsevol altre escrit malgrat que el seu autor no hagi gaudit del contacte directe amb Jesuacutes o que no hagi format part de les primeres comunitats etc circumstagravencies certament cabdals per a la gegravenesi del cristianisme De tot aixograve es despregraven la irrellevagravencia drsquoexcloure o no dels canogravenics un especiacutefic text antic amb uns caragravecters comparables en algun aspecte o en un altre als ja admesos car en qualsevol cas es tractaria meacutes aviat drsquouna discussioacute entre grups humans amb les seves raons per a deixar fora un llibre o no i no pas drsquoun afer que afecteacutes lrsquoexemplaritat del conjunt dels escrits admesos

16

II

APUNTS DHISTOgraveRIA DE JESUacuteS

Cal provar alguna aproximacioacute al Jesuacutes de la histograveria la rellevagravencia dels fets i dels mots de Jesuacutes semblen motivar especialment una avaluacioacute de la seva eficagravecia Sense que calgui fer renuacutencia en un altre lloc de lestudi dels punts de vista dels escriptors neotestamentaris i daltres el filogravesof es lliura ara al repte de resseguir el propi Jesuacutes i a veure quegrave eacutes capaccedil de dir-ne agravedhuc en el cas que shi propiciiuml lexperiegravencia del sagrat sect1 Les narracions del baptisme Per on cal comenccedilar alguna consideracioacute del Jesuacutes de la histograveria Si meacutes no la historicitat del bateig de Jesuacutes sembla prou fundada els quatre evangelis i els Actes dels Apostols (122) conten que Jesuacutes anagrave a batejar-se (segons lrsquoEvangeli dels Natzarens amb la seva mare i germans) la versemblanccedila del fet rau que Jesuacutes es colmiddotloca per sota de Joan Baptista i es deixa batejar (Mt 314s) i la mateixa estranyesa que provoca la necessitat drsquoun tal bateig de penitegravencia Lrsquoun i lrsquoaltre fet farien veure que hi ha quelcom les fonts de la qual cosa es retrotreurien a la comunitat primitiva Jo 322-43 conta que despreacutes de tot aixograve Jesuacutes i els seus deixebles batejaven al Jordagrave prop drsquoon era Joan Baptista La notiacutecia eacutes prou versemblant pels detalls que inclou explicaria que la comunitat postpasqual bategeacutes2 mentre el silenci dels sinograveptics respondria a la necessitat drsquoesvair qualsevol comparacioacute entre Joan i Jesuacutes Aquest uacuteltim hauria manifestat que Joan inaugura el temps de la salvacioacute (cf Mt 1112s par Lc 1616) eacutes un profeta i meacutes que un profeta (Mt 119) el meacutes gran de tots els homes (Mt 1111 par Lc 728) Eacutes versemblant el que diu Jo 135-39 que aplegueacutes els primers deixebles de lrsquoentorn dels de Joan Els dos prediquen per a tothom fan 2 Lrsquoapogravestol Pau ja doacutena testimoni del baptisme cristiagrave (cf 1Co 1213 Rm 63)

17

propi del seu grup una oracioacute (Lc 111-4) criden a la conversioacute (Mt 38 par Lc 131-9) sense prerrogativa per a Israel (Mt 37 par 1241s par) que pot perdre la preferegravencia (Mt 39 par 811s) Els dos doncs rebutgen lrsquoautojustificacioacute (Mt 37-10 par Mt 23 par) i acullen pecadors notoris (Lc 312 Mc 216) Joan no srsquoestagrave del tracte amb publicans guagraverdies i dones puacutebliques (Lc 312-14 729 Mt 2132) tots exclosos de la sinagoga del cercle dels fariseus i de Qumram Amb tot laquoels meacutes petits al regne de deacuteu soacuten meacutes grans que ellraquo (Mt 1111b par Lc 728) Joan encara pertany al temps de lrsquoespera al domini de la Llei Jesuacutes enuncia la bona nova la irrupcioacute de la basileia El propi bateig de Jesuacutes es transmet drsquoacord amb cinc fonts la de Mc 19-11 de la qual depegraven Mt 313-17 la de Lc 321s que hi teacute punts de contacte la de Jo 132-34 que ho descriu com quelcom del Baptista la de la versioacute de lrsquoEvangeli dels Natzarens i la del Testament dels Dotze Patriarques esmentat en dos llocs Fou un bateig per immersioacute com ho prova el verb passiu grec de Mc 19 par Mt 316 Lc 321 (ens remetria a un verb actiu intransitiu arameu amb aquest significat) i colmiddotlectiu (com ho insinua Lc 321) Totes les fonts parlen drsquouna devallada de lrsquoesperit de deacuteu damunt seu mentre difereixen en les reelaboracions que els cels srsquoobrin foacutera una representacioacute intuiumltiva del que es vol dir la imatge de la coloma seria una simple comparacioacute en Marc (Mc 110 par ) per a ser despreacutes una materialitzacioacute de la imatge de lrsquoesperit (pe Lc 322) La participacioacute de lrsquoesperit teacute sempre en el judaisme antic el sentit de rebre un encagraverrec profegravetic Els detalls que envolten la proclamacioacute tambeacute soacuten diferents entre unes fonts i les altres Als sinograveptics les paraules surten drsquouna veu del cel a lrsquoEvangeli dels Natzarens de lrsquoesperit al de Joan dels llavis del Baptista A Marc Lluc i a lrsquoEvangeli dels Natzarens es dirigeixen a Jesuacutes Mateu les adreccedila al Baptista lrsquoevangeli de Joan ho fa saber a tots La versioacute dels sinograveptics de la proclamacioacute eacutes una cita de Ps 27 (laquoets el meu fill avui trsquohe engendratraquo) i Is 421 (laquoaquiacute teniu el meu servent que tant estimo el meu escollit en qui em complac

18

iacutentimamentraquo) Si la variant de lrsquoevangeli de Joan bona eacutes la que el Baptista el fa testimoni que laquoaquest eacutes lrsquoescollit de deacuteuraquo (Jo 134) llavors la versioacute de Joan se circumscriuria a lrsquoesment drsquoIs 421 Tampoc no cal descartar que el text dels sinograveptics nhagi refet un doriginari que sols contindria Is 421 (que el desdibuixaria amb una referegravencia cristologravegica) Mentre lrsquoantic judaisme esmentava el primer vers quan volia fer present tot el text Is 421 continua laquohe posat sobre ell el meu esperitraquo La proclamacioacute atribuiria a Jesuacutes el que es diu a Is 421 que deacuteu posa el seu esperit sobre el seu servent srsquoallunyaria de la representacioacute drsquoun messies-rei i de la seva entronitzacioacute (salm 2) i presentaria Jesuacutes com el servent de deacuteu Per tant lrsquouacutes de lrsquoexpressioacute miacutetica no impedeix drsquoadvertir en el bateig de Jesuacutes la lectura que en fa la comunitat primitiva iquestHi assumiacute la seva vocacioacute drsquoanunciar el temps de la salvacioacute La temptacioacute de Jesuacutes per Satanagraves despreacutes del baptisme (Mc 112s Mt 41-11 par Lc 41-13) podria plasmar aquesta mirada cap a Jesuacutes a partir drsquoIs 421 Eacutes meacutes si fos permegraves dentendre-la a partir de Mc 833 es podria pressuposar que la visioacute critiana no sols tindria en ment Is 421 sinoacute tambeacute Is 5213-5312 no hauria insistit tant en el rebuig de Jesuacutes drsquouna qualsevol ambicioacute poliacutetica com en lrsquoacceptacioacute de la seva missioacute Cal admetre que la traduccioacute de πειρασmicroός (Lc 413) i del verb πειράζειν (Mc 113 Mt 413 Lc 42) com a laquotemptacioacuteraquo no eacutes correcta (sols una vegada de les vint-i-una que surt en el Nou Testament teacute aquest sentit) no es tracta drsquoun estira-i-arronsa amb el pecat sinoacute drsquouna laquoprovaraquo laquocombatraquo que exemplifica lrsquoacceptacioacute drsquouna missioacute encomanada La narracioacute meacutes antiga eacutes sens dubte la de Marc (Mateu i Lluc usen el tiacutetol cristiagrave de ldquofill de deacuteurdquo citen pels LXX etc) laquoDespreacutes lrsquoEsperit lrsquoempeny cap al desert Al desert va passar quaranta dies temptat per Satanagraves srsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo3 Lrsquoesperit laquoempenyraquo Jesuacutes llenguatge simbogravelic biacuteblic El desert eacutes un lloc on vaga lrsquoesperit impur (Mt 1243 par ) perograve tambeacute teacute una significacioacute escatologravegica perquegrave la teacute messiagravenica (Is 403 citat a Mc 13 Mt 33 Lc 176 Jo 123) Els quaranta dies i nits representen un siacutembol comuacute que caracteritza un temps de malediccioacute i de necessitat (els del diluvi Gn 712 els drsquoIsrael al desert Ps 9510 els del dejuni de Moisegraves al Sinaiacute Ex 3428 Dt 918 els drsquoestar Israel

3 Es manteacute la traduccioacute que lliura la Biacuteblia de Montserrat

19

sota el jou dels filisteus Jt 131 els dies que va caminar Elies per a arribar a la muntanya de deacuteu lrsquoHoreb 1R 198) els que Jesuacutes va ser provat laquoSrsquoestava entre les feresraquo una representacioacute del paradiacutes Adam vivia en harmonia amb els animals salvages (Gn 219) Is 116-9 descriu la convivegravencia paciacutefica del demagrave entre animals i entre aquests i lrsquohome (Os 220 Is 6525 Ps 9113 perllonguen les imatges drsquoanimals salvatges esdevinguts no perillosos) el paradiacutes eacutes doncs restituiumlt laquoI els agravengels el servienraquo versemblantment una altra representacioacute del paradiacutes (segons el Midraš Adam vivia de lrsquoaliment dels agravengels) La primera de les tres historietes que conten Mateu i Lluc teacute sens dubte el seu origen en la de Marc i les altres dues srsquohaurien transmegraves cadascuna pel seu cantoacute La interpretacioacute particular de cadascuna no eacutes segura Jesuacutes convertit en un nou Moisegraves amb el paralmiddotlelisme pamannagrave lrsquoaparicioacute drsquoun home poderoacutes la meravella que legitima la seva missioacute En qualsevol cas un home especialment assenyalat un liacuteder en particular relacionat amb el poder Lrsquoorigen potser cal rastrejar-lo en circumstagravencies histograveriques prepasquals Si meacutes no un dels seus deixebles era zelota (Lc 615 par Mc 318 Mt 104) renya els zebedeus quan volen castigar els desagraiumlts (Lc 951-56) i lrsquoombra drsquouna temptacioacute poliacutetica lrsquoacompanya sempre (cf Mc 832 par 119s par 1213-17 par Jo 615 etc) Li demanen signes legitimadors (Mc 811 par Mt 1238s par Lc 1116 238 Mc 1529-32 par) Pilat fa clavar a la creu com a escarni i advertiment laquoel rei dels jueusraquo etc

sect2 Alguacute que eacutes meacutes que un profeta Jesuacutes sersquol veia com un carismagravetic (Mc 122 par) i com un profeta (Mc 615 par 828 par Mt 211146 Lc 716 Jo 419 614 74052 917) agravedhuc amb escepticisme era vist aixiacute pels fariseus (Lc 739 Mc 811 par) Ell mateix es posa com a profeta (Lc 1333 Mt 2331s34-36 par 37-39 par cf Mc 64 par Lc 424 Jo 444) La detencioacute i acusacioacute davant del sanedriacute degueacute ser com a fals profeta (cf el joc de cecs de Mc 1465 par Mc 2263-65) Dt 1820 (cf 136) nrsquoestableix lrsquoexecucioacute Si la possessioacute de lrsquoesperit sant era una caracteriacutestica del profeta se lrsquoatribueix expliacutecitament en un dels mots-ameacuten de Marc (Mc 328s) Expulsa els dimonis per lrsquoesperit de deacuteu (Mt 1828 par Lc 1120) Segons Lc 418-21 (cf Mt 53 par Lc 620 Mt 115 par Lc

20

722) srsquoadjudica la profecia de lrsquoesperit de deacuteu drsquoIs 61 Fa participants als deixebles drsquoaquest esperit els lliura poders contra els esperits impurs (Mc 67 cf Mt 108) lrsquoesperit sant els faragrave costat quan els acusin (Mc 1311) lograveguions com Lc 623-26 par Mt 512 arrengleren els deixebles amb els profetes Que els esments sobre lrsquoesperit sant no siguin molts es deu al fet que no eacutes un teograveleg i li plau meacutes parlar en imatges Per exemple quan diu que eacutes pel dit de deacuteu que expulsa dimonis (Lc 1120) imatge de lrsquoesperit de deacuteu (cf Mt 1228) o quan el lograveguion Jo 737 (cf v39) parla drsquoaquest esperit sota la imatge de lrsquoaigua de vida Tambeacute palesen el seu capteniment profegravetic el llenguatge-ameacuten lrsquouacutes de paralmiddotlelismes els ritmes la preferegravencia per la paronomagravesia etc Tot aixograve ha de ser estimat en conjunt material que es refereix als oriacutegens la comunitat primitiva evitava el tiacutetol de profeta per a Jesuacutes tampoc no nrsquoeacutes cap model la pneumagravetica que srsquohi descabdella (no hi ha en Jesuacutes glossolagravelia) a meacutes a meacutes la concessioacute drsquoesperit sant als deixebles es troba en contradiccioacute amb la concepcioacute posterior que atribueix la devallada de lrsquoesperit per Pentacosta Drsquoaquiacute les dificultats a lrsquohora de compaginar un fet i lrsquoaltre Jo 739a palesa que Jo 738 es refereix a lrsquooferiment de lrsquoesperit de deacuteu mentre que 739b contradiu la crida i la correcta interpretacioacute Fet i fet sembla que el pensament dominant dels jueus contemporanis era que lrsquoesperit de deacuteu srsquohavia extingit amb els darrers profetes (hi ha tanmateix excepcions per exemple els membres de la comunitat de Qumran sersquon senten partiacutecips) Pel cap baix el Nou Testament ho pressuposaria Mc 18 par a propogravesit del baptisme de Joan (cf Ac 192) Ac 217 que cita Joel i drsquoaltres llocs (Rm 823 2 Cor 122 55 Jo 739) a propogravesit de la primitiva comunitat Ara Jesuacutes veu Joan Baptista meacutes que un profeta (Mt 119 par Lc 726) ell mateix eacutes meacutes que Jonagraves (Mt 1241 par Lc 1133) o el Baptista (Mt 1111 par Lc 728) i es teacute per alguacute que completa la Llei i el Profetes (Mt 517 Mt 521-48 Mc 105 par) Aquest laquocompletarraquo (πληρῶσαι) vol dir que srsquoabasta ja la mesura plena que ja eacutes

21

escatologravegica el lograveguion Mt 517 estableix Jesuacutes amb el dret de ser lrsquoenviat escatologravegic4 Jesuacutes viu en lrsquoAntic Testament i totes les seves paraules i obres no srsquoentenen fora drsquoaquest marc Criat en una famiacutelia pietosa (Lc 241 cf Lc 416) serva les oracions dels jueus complidors les tres hores drsquooracioacute (el Šemalsquo al matiacute i a la tarda possiblement la Tephilla cap a les 15 hores) i les benediccions drsquoabans i de despreacutes dels agravepats Va cada dissabte des de petit a la sinagoga Certament resa tambeacute fora de les hores establertes per la pragravectica pietosa social (Mc 135 1432ss par) i ho fa en la seva llengua materna (lrsquouacutes drsquorsquoabba lrsquoensenyament del parenostre cf Mc 1534 etc) El mateix laquosantifiqueu el vostre nom vingui el vostre regneraquo del parenostre es manlleva del Quaddiš (oracioacute aramea que cloiumla la cerimogravenia lituacutergica a la sinagoga) Vol el temple sense mercaders (Mc 1115-18) tractat amb reveregravencia (Mt 2316-22) lliura condicions per a fer lrsquoofrena ritual (Mt 523) fa matar el xai de Pasqua mana seguir el ritual als leprosos (Mt 144) Certament el manament de lrsquoamor supera totes les ofrenes (Mc 1234) o hi hauragrave el nou temple del temps de la salvacioacute (Mc 1438 par) Li agrada especialment el profeta Isaiumles en particular les parts del Deutero-Isaiumles del servent de deacuteu aixiacute mateix li plauen els textos apocaliacuteptics que hi ha en Daniel Cita desenes de salms molts textos del Pentateuc i tambeacute paraules dels altres profetes

Cal dir que Jesuacutes radicalitza la Toragrave per exemple quan es teacute present la prohibicioacute de matar i del divorci recollida ja a Ex 2013s i que accentua a Mt 521s27s La critica en la forma drsquoomissioacute Mt 115s par deixa de banda la venjanccedila contra els pagans que si meacutes no es troba relligada a Is 355s 2918s 611 com ho proven Is 354 2920 612 Lc 416-30 cita (v18s) Is 611s I es deixa laquoi un dia de venjanccedila per al nostre deacuteuraquo La bandeja la Toragrave quan es contraposa a la permissioacute mosaica del divorci (Dt 241) quan prohibeix el jurament (Mt 533-37) i la llei del talioacute (538-42) Jesuacutes ho acabem de veure es creu amb el dret de completar la Llei (Mt 517)

Siacute que srsquooposa radicalment a la Llei oral (Halakagrave) Especialment a la del dissabte Mc 227 diu laquoel dissabte ha estat fet per a lrsquohome i no pas lrsquohome per al dissabteraquo (cf Mc 225s 34 par Mt 125 Jo 722) Lrsquoexcepcioacute en el moacuten jueu era quan hi hagueacutes perill de mort (cf 1M 232ss) malgrat que lrsquouacutes permetria altres coses ordinagraveries (cf Mt 1211 par Lc 145) perograve els deixebles cullen espigues (Mc 223 par) i el mestre guareix (Mc 31-6 par 4 v18 en canvi diu que els esdeveniments anunciats en les escriptures han drsquoacomplir-se tots

22

Lc 1310-17 141-6 cf Jo 59 914) sense haver-hi cap perill Tampoc no fa cas de les prescripcions farisees de neteja de les mans abans dels agravepats (Mc 71-8 el v15 faria referegravencia al que es diu pecaminosament)5 Lrsquoactitud davant la Toragrave la proclamacioacute del final del culte el rebuig de la Halakagrave el seu dret a anunciar la voluntat de deacuteu ndash tot plegat lrsquoacusacioacute de pseudoprofeta el duria a la mort

sect3 Una crida plena de goig laquoSrsquoha complert el temps i eacutes a prop el regne de deacuteu convertiu-vos i creieu en el missatge joioacutesraquo (Mc 115 cf Mt 423 935 Lc 443 81 i drsquoaltres) El sumari de Marc (i de Mateu i Lluc) palesa el punt central de lrsquoanunci de Jesuacutes el regne de deacuteu Dues soacuten les caracteriacutestiques de lrsquouacutes que en fan els sinograveptics del terme βασιλεία per a la caracteritizacioacute del senyoreig de deacuteu (τοῦ θεοῦ

τῶν οὐρανῶν)6 el nombre de vegades que el trobem (molt meacutes gran comparat amb drsquoaltres escrits antics i contemporanis) i la quantitat de girs nous sense paralmiddotlels en drsquoaltres autors Lrsquoexpressioacute srsquousa gairebeacute sempre en el sentit dinagravemic de lrsquoexercici drsquouna autoritat el senyoreig de deacuteu (quelcom molt oriental i molt poc occidental) la realitzacioacute de lrsquoideal de justiacutecia sobre la terra com a rei protector drsquoorfes de viacutedues de pobres de febles de desvalguts Lrsquoantic judaisme defensa el senyoreig reial de deacuteu sobre Israel (cf Dn 431) el qual el jueu reconeix diagraveriament amb el Šemalsquo ocorre que ara tot eacutes amagat i capgirat perograve el regnat de deacuteu abarcaragrave tots els pobles que no podran sinoacute sotmetre-srsquohi (cf Dn 244) El Quaddiš santifica el nom de deacuteu i prega per la irrupcioacute del seu regne

La sola referegravencia al Quaddiš del parenostre (laquovingui el vostre regneraquo) fa adonar-nos que Jesuacutes usa el concepte malkuta en sentit escatologravegic Aquest esdeveniment futur (i proper) explica que alguns no experimentin la mort (Mc 91) o la precaucioacute davant del judici final (cf Mc 943-48) Srsquoexpressa en imatges a traveacutes de lrsquoagravepat escatologravegic on trobem Jesuacutes mateix (Mc 1425) Abraham Isaac Jacob els profetes i gent drsquoarreu (Lc 1328-29) tots

5 Mt 233 (laquotot allograve que us diguin doncs fer-ho i observeu-ho perograve no obreu com ells obren perquegrave diuen i no fanraquo) hauria drsquoentendrersquos amb un to irogravenic i fer ressaltar sobretot la segona meitat 6 Lrsquoexpressioacute original faria laquoregne de deacuteuraquo laquoregne del celraquo seria el circumloqui que evita el nom de deacuteu propi drsquouna agravembit judeocristiagrave

23

laquosrsquoasseuran a la taula del regne de deacuteuraquo Ja eacutes a prop (Mc 115) Per tant Jesuacutes es refereix a Dn 244 amb un clar sentit escatologravegic i a Dn 727 (el poble dels sants de lrsquoaltiacutessim rebran el regne el senyoreig cf Lc 1232) En la mesura que el concepte malkuta eacutes un circumloqui jueu per a evitar el nom de deacuteu tot plegat vol dir que srsquoanuncia que deacuteu eacutes a prop agravedhuc que ja eacutes aquiacute Lrsquoapocaliacuteptica jueva especialment amb Joan Baptista apuntava tambeacute lrsquoadveniment de la fi Allograve progravepiament nou de Jesuacutes rau en la proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia Aquesta irrupcioacute del regne de deacuteu es prefigura en cada victograveria sobre la forccedila del mal (guariments) en lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Ja eacutes aquiacute eacutes imminent ho palesa amb paraules i amb obres

Es tracta drsquoun missatge indubtablement exhultant per a lrsquohome en la mesura que comenccedila la transformacioacute de tot Srsquoestagrave arribant a la nova plenitud el present regalima la renovacioacute de la realitat Per aixograve srsquoanuncia no sols que el temps eacutes limitat i que ja arriba el regne sinoacute sobretot com eacutes el senyoreig de deacuteu que ve i del qual hi ha ara els senyals de la seva presencia Aixograve ho mostra el lograveguion Lc 722s (par Mt 115s)7

laquoels cecs hi veuen els coixos caminen els leprosos soacuten purificats els sords hi senten els morts ressusciten els pobres reben lrsquoanunci del missatge joioacutes i sortoacutes aquell que no srsquoescandalitzaragrave de miraquo El lograveguion combina material de Is 355ss i 2918s amb Is 611s (emparentat srsquohi troba Lc 416-21 que torna a citar Is 611s) les imatges de la llum per als cecs del so per als sords dels crits drsquoalegria per als muts expressaven per a tots els pobles antics drsquoOrient els temps de la salvacioacute I la llista podria estendrersquos meacutes i meacutes soacuten sols

7 Tal com estagrave situat seria la prova davant dels deixebles de Joan que Jesuacutes eacutes lrsquoesperat Perograve no seria pas el seu sentit original les referegravencies a Isaiumles no ho permetrien estimar aixiacute

24

exemples per a palesar que es venccedil el dolor la por el patiment El regne que es prefigura aquiacute per a aquell que en fa cas del que diu i fa Jesuacutes del qual lrsquoarribada ja eacutes imminent representa el capgirament de les relacions drsquoexclusioacute la restauracioacute de la comunitat malmesa entre deacuteu i lrsquohome8 La recerca criacutetica de les narracions miraculoses en els evangelis es fa drsquoacord amb quatre nivells (1) aquestes histograveries es redueixen considerablement quan se les estudia des del punt de mira de la criacutetica textual i literagraveria (2) Hi ha una segona reduccioacute quan se les compara amb les histograveries miraculoses rabiacuteniques i helmiddotleniacutestiques (lrsquoantic orient tenia com a normal que hi hagueacutes miracles i com a quelcom que agrada que hi sigui la primitiva esgleacutesia participava del gust pels miracles que hi havia en el seu temps) (3) Lrsquoanagravelisi histogravericoformal de les narracions miraculoses permet distingir la capa meacutes recent helmiddotleniacutestica i la palestina lrsquohelmiddotleniacutestica descriu Jesuacutes com a traumaturg la palestina posa Jesuacutes al centre (4) A traveacutes drsquouna criacutetica meacutes aguda i de la corresponent minva de material srsquoarriba a un nucli transmegraves que remunta als esdeveniments de les actuacions de Jesuacutes aquest nucli fa referegravencia al guariment de mals psicogegravenics lepra paragravelisi i ceguesa tot allograve a la qual cosa pot aplicar-se una teragravepia per alguna mena drsquoinduccioacute Basta saber la situacioacute dels malalts mentals en temps de Jesuacutes i com sersquols veia per a entendre que els evangelis en parlin com en parlava tothom Jesuacutes srsquoenfronta doncs a aquest moacuten del mal cada victograveria sobre la forccedila del mal eacutes una manifestacioacute del temps de la salvacioacute que ja irromp lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Eacutes una prolepsi de lrsquoeacuteskhatos Un exemple clau drsquoaixograve eacutes el lograveguion de Lc 1018 laquojo veia Satanagraves de sobte expulsat del cel que queia com un llamp sobre la terraraquo Eacutes lrsquoinici del final de Satanagraves (cf Ap 127-9) i lrsquoexpulsioacute de dimonis anuncia la victograveria completa sobre Satanagraves Tot aixograve ocorre ara i meacutes es presenta el paradiacutes (Lc 1019 cf Mc 113 laquosrsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo) els noms dels salvats es troben en el llibre dels vius (Lc 1020) ndash tot plegat el venciment de Satanagraves la innocegravencia de les feres salvatges lrsquoapuntament dels noms soacuten motius drsquoun canvi radical drsquoun nou Edegraven Les festes de noces (sovint siacutembol de la salvacioacute) han comenccedilat hi eacutes lrsquoespograves hi ha joia i no eacutes possible el dejuni (Mc 218s) La llum

8 Lrsquoescagravendol de Lc 723 es refereix a no rebre amb mals ulls la reconciliacioacute de deacuteu amb els marginats i els rebutjats sobre els fariseus cf II sect6

25

brilla (Mc 421 par) el fulgor de la ciutat de deacuteu resplandeix ja ara dalt de la muntanya enmig de la fosca del moacuten (Mt 514) Ha arribat lrsquohora de la sega (un siacutembol dels temps salviacutefics en les paragraveboles) els camps estan madurs (Mc 48 par Mt 937 par) demaneu que hi hagi treballadors per a la collita (Mt 938 par) Aprengueu de la figuera quan eacutes primavera rebrota (Mc 1328s) canvi doncs de mort a vida Hi ha un nou vi (Mc 222 par) el vi siacutembol del nou temps Al fill retrobat se li lliura un vestit de festa (Lc 1522) Hom es posa el vestit de noces (Mt 2211) No es cus al vestit vell un pedaccedil de roba nou (Mc 221 cf He 111s Ac 1011 par 115) la nova realitat deixa enrera els temps anteriors Es lliura als infants el pa de vida (Mc 724-30 par) siacutembol (amb lrsquoaigua de vida cf Jo 41014 737s) dels dons de paradiacutes La pau de deacuteu srsquoofereix ja ara es decideix ja ara el judici (Mt 1011-15 par Lc 105-11) ja ara es lliga i es deslliga la sort dels homes (Mt 1619 1818)9 Tambeacute les obres de Jesuacutes palesen aquest laquoja araraquo lrsquoexpulsioacute dels mercaders del temple acompleix laquoja araraquo Za 1421 (laquono hi hauragrave cap meacutes mercader al temple de Jahvegrave-Sabaot aquell diaraquo) malgrat que circumscriu la seva cura a Israel guareix pagans (Mc 724-30 par Mt 1521-28 Mt 85-13 par Lc 71-10) com a anticipacioacute indicacioacute de la basileia que irromp Els deixebles soacuten afortunats de viure aquest moment (Lc 1023s par Mt 1316s) el de lrsquoentrada del regne Ho han de proclamar tambeacute de paraula i drsquoobra (Mt 107s) En lrsquoantic judaisme i en el contemporani als evangelis mai no srsquohavia proclamat la irrupcioacute del regne de deacuteu mentre que la primitiva comunitat cristiana proclamaragrave meacutes aviat la mort i la resurreccioacute del mestre

9 Lrsquoescatologia presegraventica eacutes arreu de lrsquoevangeli de Joan Basti recordar laquoperograve ve lrsquohora i eacutes ara que els veritables adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat que aixiacute soacuten els qui vol el Pare per adoradorsraquo (Jo 423) laquous ben aseguro que ve lrsquohora i eacutes ara que els morts escoltaran la veu del Fill de deacuteu i els qui lrsquohauran escoltada viuranraquo (Jo 525) amb la seva transformacioacute lrsquohome passa de la mort a la vida

26

Jesuacutes anunciava la imminent arribada del regnat de deacuteu i de la transmutacioacute dels ordres del seu temps La proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia es dreccedila sense dubte com el centre de lrsquoevangeli Aquesta consciegravencia escatologravegica independentment de les seves influegravencies encarnava eficaccedilment la radicalitzacioacute de la referegravencia al sagrat urgia que lrsquohome considereacutes la importagravencia real dels afers i avisava a tort i a dret de la necessitat de la conversioacute Certament no es tractava drsquouna proclama de mal averany drsquoalguacute que desitgeacutes el pitjor o que fes acreacuteixer lrsquoangoixa dels homes quan Jesuacutes no exigia a tots el mateix lliurament a la causa de la predicacioacute ni la radicalitat del missatge comportava lrsquoabandoacute de les feines de cadascuacute del seu lloc de la famiacutelia etc establerts els miacutenims en lrsquoamor no srsquohi pressuposa a priori la mesura que cadascuacute en volia lliurar no perquegrave espereacutes quelcom sinoacute per la mateixa alegria de fer-ho el propi Jesuacutes no se nrsquoestagrave de menjar i de beure i celebra amb els seus els agravepats que prefiguren el regnat de deacuteu etc La insistegravencia en la vinguda del final no eacutes per a fer por sinoacute meacutes aviat un aviacutes per a trobar-se preparat a un esdeveniment que nomeacutes pot entendrersquos com a desitjat com a final feliccedil per a aquells eacutes clar que ja comprenen que lrsquoordre a venir no pot seguir sent un ordre que mira cap a un sol costat Una part important de les paragraveboles i de les paraules que es pot fer meacutes o menys recular fins a Jesuacutes es mou dins drsquoaquest horitzoacute escatologravegic comenccedilant pel mateix parenostre Certament lrsquoanhel del regnat de deacuteu i la seva prefiguracioacute deurien somoure els cors talment com encara ho poden fer avui La previsioacute drsquoun final introdueix a una transformacioacute de les condicions de vida de jerarquies de valoracions etc indubtablement meacutes justa meacutes feliccedil meacutes drsquoacord amb les coses un final que representa la realitzacioacute de lrsquoesperanccedila dels homes la utopia que es prefigura sota siacutembols i imatges etc i que es capaccedil de commoure lhome davui en lrsquoaccepcioacute que un tal fantasieig plasma a les palpentes lrsquoanhel humagrave de renovacioacute i de perduracioacute i en lrsquoaccepcioacute que tot es fa animat per la dimensioacute sagrada Es tracta de la presentacioacute brillant drsquouna tensioacute escatologravegica que esdeveacute tensioacute sagrada perograve la tensioacute sagrada manifesta palpablement el que de debograve soacuten les coses i els esdeveniments quegrave eacutes important i quegrave no i eacutes capaccedil de comprometre la totalitat de la vida El missatge escatologravegic eacutes una crida a la conversioacute i a la sacralitat del moacuten des de les imatges i les paraules La crida escatologravegica hauria de permetre de deixar pas a lrsquoexperiegravencia de deacuteu com a vocacioacute Tot aixograve vol dir que la tensioacute escatologravegica srsquohauria de traduir en quasevol cas en tensioacute sagrada i que valdria per avui el que valia llavors que no hi ha una mesura universal de resposta perquegrave cadascuacute es troba en unes

27

circumstagravencies diferents que un mateix ha de concloure quines soacuten les seves responsabilitats i radicalitats Sens dubte la tasca quotidiana de molts homes transcorre drsquoacord amb un tarannagrave ordinari perograve no shauria de superar la tensioacute dialegravectica entre una experiegravencia radiant del sagrat i els afers de cada dia Versemblantment lrsquoentusiasme sagrat duu a totes les formes de prefiguracioacute drsquoun nou ordre de totes les coses els homes tanmateix que es troben en tensioacute sagrada no la poden superar El missatge escatologravegic la fa present accentua la necessitat drsquouna conversioacute cap al sagrat Lrsquoanunci de Jesuacutes no era doncs important perquegrave srsquoacompliacutes lrsquoesdeveniment sinoacute per la cagraverrega de tensioacute sagrada que implicava Quegrave decantagrave o afavoriacute la conviccioacute drsquoun final sembla quelcom que va dependre de moltes conversions interiors a partir drsquoinfluegravencies externes No sembla que shagi drsquoestimar un escagravendol que arribeacutes a la necessitat de fer present la fragilitat i caducitat de lrsquoordre drsquoaquest moacuten Car Jesuacutes era un home del seu temps i de condicioacute jueva10 Tanmateix una qualsevol de les plurals maneres en les quals es modelen els siacutes intencionals drsquouna completesa del moacuten que palesen de mil formes mil joies amb tots els malgrats que es vulguin no estan pas a la disposicioacute drsquoun home de manera que li calgueacutes sols portar-los a colmiddotlacioacute Aquells siacutes del moacuten soacuten es troben a magrave drsquoacord amb un designi rar en escarides ocasions al cap i a la fi soacuten experiegravencies sagrades i lrsquoexperiegravencia es lliura de vegades drsquouna manera que manifesta les dependegravencies de tota mena de lhome respecte del pathos Aixograve tambeacute acondueix a no saber com orientar-se (cf Mc 1534)

sect4 Els patiments del final el judici la gehenna

Tanmateix el gaudi del regne que ja es fa present srsquoacompanya tambeacute de lrsquoaviacutes de lrsquoacompliment de tot el cicle histograveric i de la transformacioacute darrera de les condicions drsquoinjustiacutecia de dolor de mal Des drsquoaquest punt de mira la profusioacute drsquoimatges i la representacioacute de forces sobrenaturals presents arreu de les paraules en boca de Jesuacutes sorprenen Sembla una paradoxa que hagi arribat fins a avui un llenguatge amb regust idolagravetric (ho eacutes una cosificacioacute

10 El discerniment entre la irrupcioacute ja ara de la basileia i la seva manifestacioacute expliacutecita final seria des drsquoaquest punt de vista irrellevant Ni serveix de res meacutes capir una renovacioacute futura ni se la pot imaginar millor irrompent ja ara lrsquoun fet i lrsquoaltre deriven la seva eficagravecia de lrsquoexperiegravencia del sagrat i de les seves dimensions i no poden anar enllagrave seu

28

qualsevol de lrsquoexperiegravencia de deacuteu) i amb to apocaliacuteptic per tant amb imatges del tall miacutetic eacutes a dir que gaudeixen de forccedila (significacioacute) sagrada i imaginativa i que narren allograve que srsquoesdevindragrave La sorpresa srsquoesvaeix quan es teacute present que Jesuacutes eacutes jueu amb tot el que aixograve comporta (cf per exemple sect3 i sect7) Hi ha un reguitzell drsquoindicacions de tot tipus arreu dels evangelis que avalen la proximitat del final Cal veuren algunes La paragravebola de la figuera serveix per a lrsquoanunci del final (Mc 1318s) La basileia (eacutes a dir deacuteu) eacutes a la vora (Mt 107 par Lc 109 Lc 92060 1011) El parenostre ensenya a pregar per la vinguda ragravepida del regne Totes les paragraveboles i imatges que adverteixen del caragravecter sobtat dels uacuteltims esdeveniments o que avisen a estar alerta pressuposen que no nrsquohi ha per molt Tambeacute ho apunten els mots referits als tres dies O la referegravencia de Joan Baptista el nou Elies que segons Malaquies (Ml 323) arriba abans del gran i terrible dia de Jahvegrave O Lc 1020s on possiblement caldria interpretar v21b en futur a la llum de Lc 1023s Cal no perdre temps prenent comiat dels teus (Lc 961s) o servant els dies de dol pel difunt (Mt 821s par Lc 959) A Lc 104 es recomana als deixebles de no saludar ninguacute pel camiacute la urgegravencia de la predicacioacute mana no anar de carabana amb drsquoaltres Cal defensar que Mc 1310 (par Mt 2414) i Mc 149 (par Mt 2613) no permeten suposar que Jesuacutes hagueacutes utilitzat el terme lsquoevangelirsquo (usa sempre lsquoevangelitzarrsquo el substantiu no tenia valor religioacutes) i en conjunt cal relativitzar-ne el contingut (hi ha expressions que soacuten del propi Marc) Jesuacutes estagrave enviat sols a Israel (Mt 1524) i mana als deixebles que srsquohi circumscriguin (Mt 105s) els pagans srsquoaplegaran al final del temps al regne (Mt 811s par Lc 1328s) no caldria esperar el seu anunci a tots els pobles Srsquoadverteix que si no es converteixen tots acabaran com els galileus occits per Pilat o els morts per la caiguda de la torre de Siloegrave (Lc 131-5) Tot aixograve vol dir que ha de passar molt aviat El diluvi eacutes davant de la porta (Mt 2437-39 par Cf 724-27) la destral eacutes llesta espera i no talla encara la figuera (Lc 136-9) Cal no diferir la conversioacute (paragravebola de les deu noies Mt 251-12 dels convidats al regne de deacuteu Lc 1415-24 par Mt 221-10 de lrsquoanada al jutge Mt 425s par Lc 1257-59 de lrsquoadministrador malversador Lc 161-8) En les catorze vegades que surt laquoaquesta generacioacuteraquo (ἡ γενεὰ αὕτη Mc 812a12b38 919 1330 Mt 1116 par 1239 par 41s par 45 164 2336 par Lc 113050 1725) srsquohi fa referegravencia sempre per a renyar-la a allograve que

29

srsquoesdevindragrave a aquells als quals srsquoadreccedila Jesuacutes Sembla difiacutecil de no entendre-ho a partir drsquoun temps final que ja arriba Els seus enviats no hauran acabat drsquoanunciar el regne de deacuteu arreu drsquoIsrael que ja vindragrave el fill de lrsquohome (Mt 1023) Els patiments i martiris (Mc 835 par 1038s par 1312 par Mt 102128 par 34 par etc) que caldria interpretar a Mc 91 (laquoUs asseguro que nrsquohi ha alguns dels aquiacute presents que no moriran abans que hagin vist venir amb poder el regne de deacuteuraquo) no durarien molt temps (cf tambeacute Mc 1320 par Mt 1023) La paragravebola del jutge i la viacutedua (Lc 181-8) srsquoentendria des de tot aixograve que diem Jesuacutes no beuragrave vi laquofins que vingui el regne de deacuteuraquo (Lc 2218) la renuacutencia sembla pressuposar que aixograve no eacutes molt lluny Tambeacute ho faria la periacutecopa de Getsemaniacute (Mc 1432-42 par) en el cas de lrsquoencert que prega no pas per una simple sortida de la situacioacute (hauria pogut fugir) sinoacute amb una referegravencia escatologravegica per fer arribar el regne sense necessitat del patiment Les paragraveboles del servent fidel i prudent (Mt 2445-51 par) la de les deu noies (Mt 251-13) la dels deu talents (Mt 2514-30) amb drsquoaltres textos com Mc 1335 (cf Mt 2443 par) compten en els evangelis amb el retard de la parusia perograve probablement llur sentit originari estaria marcat meacutes aviat pel caragravecter sobtat de la fi i srsquoadreccedilarien als qui no fan cas de la bona nova El temps per a lrsquoarribada del final es pot escurccedilar per causa dels elegits (Mc 1320 par) o allargar esperant la conversioacute (cf Lc 136-9) El parenostre ensenya a pregar que laquovingui el vostre regneraquo (cf Lc 187) deacuteu escolta lrsquooracioacute i la intercessioacute (Lc 138s 2231s) i pot canviar els seus designis

En els sinograveptics hi ha dues tradicions apocaliacuteptiques diferents la de Lc 1720-37 que concorda amb les paragraveboles i amb les imatges que usa sovint Jesuacutes on srsquoadverteix meacutes aviat del caragravecter sobtat dels finals dels temps ndash i la de Mc 131-37 que trobem ampliada a Mt 211-2546 i molt modificada a Lc 215-36 tradicioacute que estagrave a prop de 2Te 21-12 i de lrsquoapocalipsi de Joan on srsquoaccentuen els senyals de preludi Aquesta segona tradicioacute oferiria una resposta de la primitiva comunitat al retard de la parusia Jesuacutes hauria advertit doncs de lrsquoarribada del final Sens dubte hauria previst que ell seria mort i que els seus deixebles patirien Hauria avisat que srsquoesdevindria drsquoimprevist que cauria com un llamp Els pitjors mals amenacen aquells que no es converteixen (Lc 131-5) Les dones de Jerusalem han de plorar per elles i pels seus fills (Lc

30

2328-31) Lrsquouacuteltima generacioacute ha de fer penitegravencia per la totalitat de la culpa que hi ha en els seus pares (Lc 1149-51 par Mt 2334s) Veureu abans lrsquoabominacioacute de la desolacioacute (Mc 1314 par cf Dn 1131 1211) el pseudocrist El temple seragrave destruiumlt (Mc 132) i tres dies meacutes tard es bastiragrave un nou temple (Mc 1458 par) No hi ha descripcioacute de tot aixograve Jesuacutes no entra en detalls Sols diu fugiu (Mc 1314b-20) Caldragrave anar de pressa (Lc 1731 Mc 1315s par) En acabant lrsquoagravengel de deacuteu destria ndash hi ha judici ndash els salvats i els repudiats (Mt 2440-41 Lc 1734-35) srsquoobre la gehenna lrsquoinfern de foc final Els evangelis en parlen prou realiacutesticament i hi implica tot lrsquohome (Mc 943-48 Mt 254146) En Jesuacutes la gehenna eacutes lrsquoobscuritat (Mt 812 2213 2530) lrsquoexclusioacute doncs de la llum de deacuteu laquoels cridats soacuten innombrables perograve no tants soacuten elegitsraquo (Mt 2114 cf Lc 1323-24) etc No sinsistiragrave mai prou (cf sect7) que una visioacute drsquoun deacuteu que premia i que castiga reflecteix meacutes aviat la responsabilitat de leacutesser humagrave i no diu pas res progravepiament de lrsquoexperiegravencia de deacuteu mentre que hi ha unes condicions socials de transmissioacute de la cultura El que els evangelis posen en boca de Jesuacutes no es manteacute avui el llenguatge que srsquohi usa ara eacutes estrany cal rebutjar un qualsevol supogravesit drsquoun laquodeacuteuraquo pseudoidolitzat i del que aquest faria sobretot cal superar definitivament lrsquoestretor que representa una voluntat de dissort per a uns homes Lrsquoexperiegravencia del sagrat eacutes sempre la drsquoun siacute Ocorre que malgrat lrsquoargot escatologravegic lhome davui encara eacutes capaccedil a traveacutes seu de llegir-hi tota la positivitat que hi ha en Jesuacutes com a experiegravencia de deacuteu Les visions i les imatges soacuten turbulegravencies drsquoun home que adverteix que cadascuacute se salva o es condemna la gehenna eacutes ara i aquiacute instalmiddotlada dins de cada home ndash i el siacute a la vida eacutes per a tothom sense exclusioacute Jesuacutes parla com un jueu la universalitat de Jesuacutes rau que malgrat aixograve un hom sigui capaccedil drsquoabraccedilar-hi el sagrat Molt aviat les tradicions cristianes tancaren el cicle drsquoaparicions amb lrsquoascensioacute de Jesuacutes i diferiren la seva tornada (parusia) al final dels temps i del judici final (escatologia) Tant lrsquoascensioacute al cel com la parusia i els esdeveniments escatologravegics illustrarien els canvis que srsquoesdevingueren en els cercles cristians a partir del fet que lrsquoexaltacioacute del fill de lrsquohome i el final de lrsquoordre actual del moacuten no haurien arribat minus no hi havia encara parusia minus ni eren imminents

31

Mentre lrsquoascensioacute interrompiria a la pragravectica la segraverie drsquoaparicions el trasllat drsquoun final cap endavant amb la tornada de Jesuacutes el judici final la resurreccioacute dels morts amb tots els precedents apocaliacuteptics del cas etc si distensionava la dimensioacute sagrada que ho creu imminent o ja comenccedilat mentre ho mantindria laquoper a lrsquoesdevenidorraquo seria capaccedil igualment de mantenir la tibantor del sagrat en tant que urgeix a estar preparats El futur dels homes i del moacuten esdevindria fantasiat a partir drsquoun tensioacute i drsquouna expectativa sagrades agravedhuc drsquouna irrupcioacute de deacuteu com a experiegravencia de deacuteu La forccedila escatologravegica passaria a ser exigegravencia i reclam la parusia nova experiegravencia de Jesuacutes etc No sembla que es pugui abandonar la tensioacute sagrada sense banalitzar-se i fer-ho drsquoacord amb el do de cadascuacute Certament no hi ha avui les condicions socials que feien bones les fantasies les llegendes els afers meravellosos etc Ni el missatge de Jesuacutes ni la joia pasqual ni la imatge postpasqual drsquouna parusia i final dels temps tenen drsquoaltra forccedila que la que es deriva de la tensioacute sagrada que proposen laquoEs ist die wichtigste Funktion der Eschatologie daβ sie das Wissen um die Gnadenfrist wach erhaumlltraquo11 iquestAcabaragrave el moacuten Llevat del que es pot dir en nom de la ciegravencia no sen sap res meacutes drsquoaixograve el futur del moacuten com a experiegravencia sagrada el tensa en fa una grandiosa expectativa mentre els afers resten tal qual Quegrave seragrave de tots els homes no se sap progravepiament i el moacuten no pot ser cridat cap a deacuteu quan eacutes en el moacuten que nrsquohi ha experiegravencia El sentit de la histograveria dels homes i del moacuten restaria hipotecat en aquesta expectativa dels homes i del moacuten per la qual hi ha una experiegravencia sagrada El sentit de la histograveria i del moacuten restaria subsumit com a experiegravencia sagrada mai no el sabriacuteem o no en sabriacuteem res meacutes Aixiacute com la nocioacute de creacioacute sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels oriacutegens (passat) aixiacute lrsquoescatologia sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels finals (futur) Mai no se superaria la tensioacute mai no se la podria superar sense fer trampa Arreu valdria que ha drsquohaver-hi experiegravencia arreu que no es tracta de teoritzar sinoacute drsquoafirmar-se un hom com una veu expectant afirmativa atengui per darrera cap al passat o per davant cap al futur allograve que srsquoofereix com el saber meacutes clar iquestHi hauragrave judici final Un hom ja ho ha insinuat quan bescanvia mala voluntat per un voler ben intencionat quan la salvacioacute esdeveacute clariacutecia de la

11 JJeremias Neutestamentliche Theologie Part primeraDie Verkuumlndigung Jesu Gerd Mohn Guumltersloh 1973 (2ordf edicioacute) pagraveg140 Srsquoobservaragrave lrsquoimportant manlleu que fa el present treball de les obres drsquoaquest estudioacutes

32

condicioacute humana i la condemna lrsquoestultiacutecia llavors el judici final sersquol fa cadascuacute en aquesta vida Si sestagrave convenccedilut que independentment de tot aixograve no hi ha cap altra condemna ni cagravestig quan hi ha prou maneres joioses de gaudir de deacuteu com a experiegravencia aquestes confirmarien que una qualsevol actitud que prengui lrsquohome es pot superar minus i mereix ser superada minus per la crida a tots i arreu malgrat el que els homes fan o les atrocitats que hagin fet en una expectativa que sols pot ser un siacute que els estintola en lrsquoexperiegravencia per la qual la de deacuteu no eacutes simplement la del moacuten malgrat que tambeacute ho sigui i de no saber ben beacute com entomar-ho tot iquestEs ressuscitaragrave No sembla important que un hom sesvaeixi o no amb la mort quan la sort de lrsquohome estagrave en joc ara i aquiacute Si meacutes no en aquesta mena de sentiments extrems shi expectaria alguna positivitat desconneguda La imatge drsquouna resurreccioacute final realitzaria fantasiosament la solucioacute drsquoun doble interrogant el que proveacute de la constatacioacute que els humans moren i lrsquoexperiegravencia del sagrat que parla drsquoun siacute a la vida Lrsquoescatologia de la resurreccioacute dels morts al final dels temps foacutera una projeccioacute de lrsquoescatologia de cada home el seu siacute sagrat a la vida faria de testimoni lrsquoexperiegravencia de deacuteu en Jesuacutes exemplificaria que Jesuacutes no srsquoacabagrave amb la mort del Jesuacutes histograveric i que eacutes la penyora de la progravepia afirmacioacute a la vida Tot plegat pot semblar una bogeria perograve eacutes drsquoaixograve que sen tindria experiegravencia Els humans estarien cridats a la vida malgrat tots els perograves nrsquoignorarien les circumstagravencies en tindrien certesa per lrsquoexperiegravencia de Jesuacutes minus io per lexperiegravencia de deacuteu

sect5 El fill de lrsquohome Les referegravencies a Jesuacutes com a fill de deacuteu soacuten secundagraveries excepte Mt 1127 par Lc 1022 on tenen tot un altre sentit (cf sect9) Lrsquoabundant uacutes en lrsquoevangeli de Joan drsquoun absolut ὁ υἱὸς sense complement del nom o pronom personal no eacutes de cap manera palestiacute tambeacute eacutes aliegrave al judaisme palestiacute el tiacutetol de fill de deacuteu com a messiagravenic El mateix tiacutetol de messies referit a Jesuacutes srsquoha de prendre sempre com una font secundagraveria (malgrat i tot que Mc 829 par pugui tenir algun fons histograveric) Evita versemblantment per raons de la seva cagraverrega poliacutetica anomenar-se fill de David (cf perograve Mc 1458 par 1235-37 par)

33

En canvi no hi hauria motiu per a negar lrsquoautenticitat del seu uacutes de lrsquoexpressioacute laquoel fill de lrsquohomeraquo (ὁ υἱὸς τοῦ ἀνθπώπου) Respecte de lrsquoexpressioacute cal dir el seguumlent

1 Tradueix una expressioacute comuna aramea (barrsquoaumlnaša) que exemplifica una significacioacute genegraverica (laquohomeraquo laquoun homeraquo laquoalguacuteraquo)

2 Srsquousa tambeacute com a tiacutetol al llibre de Daniel (Dn 713) que interveacute enmig drsquouna visioacute (Dn 71-14) que despreacutes srsquointerpreta (Dn 715-28) Es tracta drsquouna figura drsquoexaltacioacute i drsquoentronitzacioacute que simbolitza els laquosants de lrsquoAltiacutessimraquo per tant conteacute una significacioacute colmiddotlectiva Cal accentuar que el fill drsquohome laquoarribagrave fins al Vell venerableraquo hi ha doncs un moviment de baix cap a dalt

3 Lrsquoapocalipsi jueva antiga posterior sense excepcioacute interpretagrave el fill drsquohome de Dn 713 com un sol individu Tambeacute la literatura rabiacutenica associa fill drsquohome i messies Val la pena dafegir si meacutes no el seguumlent els jueus esperaven un messies de caragravecter nacional un cap alliberador del jou dels romans Els textos apocaliacuteptics tambeacute participaven drsquoaquesta espera messiagravenica de trets nacionals a lrsquohora de parlar del fill de lrsquohome malgrat que srsquoesforcen a fer veure que proveacute de lrsquoaltre moacuten no exclouen que gaudeixi drsquouna significacioacute universal i alguns lrsquoapropen a la figura del servent de deacuteu del deutero-Isaiumles 4 Sembla que els evangelis hagin capgirat de vegades lrsquoexpressioacute amb el significat comuacute per la del tiacutetol apocaliacuteptic o beacute hagin usat el tiacutetol alliacute on no hi era Lrsquoexegravegesi perograve mantindria una colla de lograveguions on no ocorreria ni una cosa ni lrsquoaltra i que permetria lliurar algun esquema Per exemple quan la persecussioacute de la comunitat arribi al seu punt agravelgid com un llamp (Mt 2427 par Lc 1724) no esperat (Mt 243739 par Lc 1726 sense parallel 1730) srsquoacompliragrave la visioacute de Dn 713 Embolcallat de nuacutevols rodejat drsquoestols drsquoagravengels el fill de lrsquohome es mostra en la glograveria divina (Mc 1326 cf Jo 151) Srsquoasseu prop del tron a la dreta de deacuteu (Lc 2269) i envia el seu agravengel a arreplegar els escollits des dels quatre vents (Mc 1327) Ha de jutjar (Lc 2136) amb els dotze representants de les dotze tribus (Mc 1928 par Lc 2230 cf Dn 79s 1 Cor 62s)

34

5 A lrsquoapocaliacuteptica antiga jueva com en els evangelis el tiacutetol de fill de lrsquohome eacutes de glograveria i drsquoexaltacioacute Perograve en els escrits neotestamentaris se suposa un moviment de dalt cap a baix Un tal moviment iquesteacutes la representacioacute des de Jesuacutes meacutes antiga del fill de lrsquohomeiquestsadmetragrave en concordanccedila amb Dn 713s i lrsquoHenoc etiogravepic un sol proceacutes el de lrsquoenaltiment i glorificacioacute en una ascensioacute cap a deacuteuiquesthi hauria hagut una posterior escissioacute entre una ascensioacute i asseguda a la dreta de deacuteu drsquouna banda i la parusia al final dels temps drsquouna altra Si meacutes no els primers esments drsquouna parusia com un moviment de dalt a baix es troben a 1Te 110 219 313 416 523 Perograve el propi terme en els evangelis sols es troba a Mateu (243273739) I es podria defensar si meacutes no que Lc 2269 representa una tradicioacute meacutes simple i primera respecte al seu paralmiddotlel Mc 1462 mdash que Lc 2269 posat al costat de Lc 2426 Jo 31314 1223 etc o fins i tot de Mc 1326-27 que cita Dn 713 apunta la simple ascensioacute cap a deacuteu En el cas que una tal vinguda entre nuacutevols de Mc 1326 fos originagraveriament un moviment cap a deacuteu llavors potser caldria assumir-ho per a drsquoaltres llocs on es parla tambeacute drsquouna vinguda del fill de lrsquohome (Mc 838 Mt 1023b tambeacute Mt 1928 par Lc 2229 Mt 2531 no diria res drsquouna vinguda a la Terra sinoacute sols esmentaria lrsquoentronitzacioacute del fill de lrsquohome) Pel cap baix cap admetre que no hi ha res de segur 6 El tiacutetol del fill de lrsquohome en els evangelis evitaria el messianisme poliacutetic mentre expressaria la universalitat de la seva exaltacioacute (cf Mt 25 31-46) donaria forces als seus davant les tribulacions i les temptacions (Mc 1326 par Mt 242737b = 39b par Lc 172426 Mt 1023 Lc 1722-30 188 2136) i mantindria la separacioacute entre el present i una futura entronitzacioacute amb lrsquouacutes de la tercera persona referit al fill de lrsquohome Amb la figura del fill de lrsquohome Jesuacutes srsquoapropia de tot allograve que pogueacutes ser motiu drsquoesperanccedila del poble jueu Es tracta drsquoun tiacutetol amb unes atribucions suficientment ambivalents per tal drsquointerpretar-lo de meacutes drsquouna manera sempre si meacutes no com a alguacute que eacutes molt a prop de deacuteu exaltat i entronitzat Basti portar a colmiddotlacioacute els drets que creu tenir Jesuacutes respecte de la Llei (sect10) la seva condicioacute de fill (sectsect8-9) el fet que no cal excloure absolutament que es veieacutes com un servent de deacuteu (sect12) etc per tal

35

drsquoadonar-se per quegrave un hom defensa que hi ha aquiacute alguacute que eacutes meacutes que un profeta (sect3) i que els tiacutetols de fill de lrsquohome de messies fill de David servent de deacuteu no fan meacutes que adjectivar tot aixograve drsquoacord amb una tradicioacute jueva de pensar de fer referegravencia de les coses sagrades amb les seves progravepies grandeses i sentits Lrsquoexperiegravencia del sagrat de Jesuacutes o especiacuteficament la de deacuteu sols sembla poder-se lliurar criacuteticament a partir drsquouna colla de circumstagravencies com la que sapunta La visioacute del fill de lrsquohome foacutera una manera jueva de parlar drsquoell mateix drsquoencoratjar els seus de representr-se el siacute sagrat de la vida subsumiria els valors jueus de la responsabilitat i de les corresponents consequumlegravencies srsquoinclou en la representacioacute escatologravegica etc Lrsquouacutes del tiacutetol jueu formaria part doncs de lrsquounivers escatologravegic i la seva utilitat rauria a (1) explicar que hi ha una sort per als justos i una altra per als bandejats formaria un element drsquoun tal decorat final (2) a donar fe del triomf final sagrat la constagravencia sagrada del siacute (cf sect4)

sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute La bona nova srsquoanuncia als pobres (πρωχοί) i es diu mdash ho afirma la primera benauranccedila mdash que soacuten feliccedilos perquegrave eacutes drsquoells el regne de deacuteu (Lc 620 Mt 53) Tenint en compte Mt 115 par (cf Lc 418) que remet a Is 611 els pobres serien els que tenen el cor destrossat els captius els desesperats els vestits de dol etc Si els afamats els assedegats els desvestits els estrangers els malalts els presos etc entrarien en aquesta categoria hi hauria molts drsquoaltres quan srsquoateacuten la manera en quegrave Jesuacutes els caracteritza o les imatges que usa car esmenta els famolencs els plorosos els malalts els treballadors atrafegats els afeixugats els uacuteltims els simples els perduts els pecadors I la primera benauranccedila indica que el regne dels cels eacutes sols dels pobres (cf tambeacute Mc 217 Mt 1125s par Lc 1021) al capdavall soacuten els nens (Mc 1014-15) i els que poden dir abbagrave com a nens (Mt 183) que hi formen part El missatge joioacutes consisteix en el convit dels pecadors a lrsquoagravepat festiu de deacuteu (Mc 217) arreu parla de perdoacute perograve es fa sobretot a traveacutes drsquoimatges especialment presents en les paragraveboles com (entre moltes) la del perdoacute dels dos deutors (Lc 741-43) la del servent que

36

no perdona (Mt 1823-35) la del fill retrobat (Lc 1511-32) etc El perdoacute tambeacute el proclama en obres menjant amb publicans i pecadors entaulament que drsquoaltra banda posseeix una significacioacute escatologravegica la celebracioacute prefigurada de lrsquoagravepat de salvacioacute del temps final Qui soacuten els justos que no ha vingut a cridar (cf Mc 217) Versemblantment els fariseus que deurien trobar incomprensible la seva actitud davant els pobres i els pecadors Si el retret als sacerdots i als doctors de la llei rau a acusar-los de fer negoci del servei de deacuteu (Mc 1115-17 par) i de conegraveixer el voler de deacuteu sense seguir-lo respectivament els fariseus es creuen la comunitat dels elegits gragravecies al compliment dels manaments i drsquoalguns deures superflus quan soacuten guies que miren la cosa petita i srsquoobliden del que eacutes important (Mt 2323s) quan els seus preceptes de puresa no els fa nets per dintre (v25s) Srsquoexposen meacutes a prendre mal que els altres perquegrave minimitzen el pecat amb la seva casuiacutestica (que tracta els pecats individualment els classifica i evita sobretot els grossos) i cagravelcul de megraverits (un megraverit fa de contrapegraves drsquoun pecat) ben al contrari Jesuacutes supera prou la casuiacutestica (Mt 52228 Mc 715) els petits pecats tambeacute porten a la mort al judici de deacuteu Sols no es perdona el rebuig del perdoacute (Mc 328s) i davant de deacuteu no hi ha cap megraverit (Lc1710) Els pecadors soacuten meacutes a prop de deacuteu que els pietosos perquegrave aquests estan massa segurs drsquoells mateixos (Lc 189-14) estan cecs a les coses de deacuteu el fill progravedig lrsquoaduacuteltera el publicagrave etc no soacuten tant objecte de retret com el pietoacutes Per al fariseu val tambeacute que de fet no fa el que diu fer (Mt 2128-31) no acull la crida de deacuteu (Lc 1416-24 par Mt 221-10) srsquoenfronta als seus enviats (Mc 121-9) no estima el seu germagrave (Lc 1525-32) etc Les paragraveboles (lrsquoadministrador infidel Lc 161-13 les deu noies Mt 251-12 el vestit de noces Mt 2211-13) i els advertiments (Mt 525s par) ho deixen clar cal la conversioacute ja Quegrave eacutes la μετάνοια Ho diuen tambeacute les paragraveboles per exemple la del fill retrobat (Lc 1511-38) la del fariseu i el publicagrave (Lc 189-14) admetre la progravepia falta i penedir-sersquon Tambeacute no tornar-hi Tanmateix el nucli de la μετάνοια no eacutes aquest sinoacute ndash com diu Mt 183 (par Mc 1015 par Lc 1817) ndash el seguumlent laquoameacuten us dic que si no us feu de nou com nens no abastareu el regne de deacuteuraquo el jueu del temps de Jesuacutes no tenia els

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

13

una qualsevol comunicacioacute de la nova de Jesuacutes sigui un escrit neotestamentari o no un enunciat oral o no proveacute certament de la mateixa condicioacute drsquohomes que tenen unes expectatives intelmiddotlectuals i unes inquietuds especiacutefiques La investigacioacute de les fonts (jueves o romanes) que poden corroborar lrsquoexistegravencia de Jesuacutes la localitzacioacute dels llocs on trancorregueren els fets lrsquoespecial cura del temps i de les referegravencies a esdeveniments prohoms etc histograverics per exemple semblen correspondre perfectament a una certa tafaneria que doacutena suport als oriacutegens del cristianisme i que defensa lrsquoexistegravencia de Jesuacutes com un home meacutes en un temps i en un espai Eacutes cert que la recerca neotestamentagraveria obeeix a les condicions socials de molts dels seus estudiosos la mirada criacutetica a tot el que fa referegravencia al missatge cristiagrave no eacutes res meacutes que un perllongament del criticisme en no importa quina direccioacute per aixograve comporta que hi hagi motivacions diferents en un qualsevol tema i complica aixiacute mateix els estudis en tant que soacuten una funcioacute no sols dels individus drsquouna generacioacute amb les seves respectives situacions socials sinoacute tambeacute dels individus de les successives generacions amb les seves circumstancies especiacutefiques Sembla sensat doncs de revisar un qualsevol supogravesit que es trobi en els evangelis no pas per a rebutjar-hi el possible missatge dels narradors sinoacute per a llevar-hi que es tracti drsquouna descripcioacute de com van anar les coses tal qual Un hom apregraven a diferenciar en aquells escrits els plurals nivells que els documents contenen passant per la criacutetica textual i literagraveria per la criacutetica de la forma i del gegravenere i per lrsquoestudi de les condicions de la transmissioacute histograverica de les colmiddotleccions narratives que integren els evangelis Tot aixograve no permetragrave eacutes cert una reconstruccioacute biogragravefica de la vida de Jesuacutes quan els escrits evangegravelics no ho han pretegraves mai Tampoc no es podragrave sembla distingir diagravefanament el que seria propi de la vida de Jesuacutes i allograve que la tradicioacute anagrave afegint reelaborant reordenant reinterpretant Tanmateix a lestudioacutes se li obre la possibilitat drsquoapropar-se potser a algun tema preferent del Jesuacutes histograveric a alguna explicacioacute per a la seva mort tal vegada semblaria que seacutes a prop drsquoalgun mot seu agravedhuc satreviragrave a esbossar el projecte

14

que anunciava Jesuacutes etc Les plurals facetes no llevaran mai incerteses i dubtes perograve seran lrsquoassaig drsquohistoriar la vida de Jesuacutes No caldragrave que un hom llevi la fantasia i la llegenda que els evangelis contenen perograve ho comprendragrave a la llum de la manera de pensar dels antics del valor que hi conferien a les narracions de la llibertat de recrear i de fer lluir el missatge en profit de la comunicacioacute en poques paraules de la disposicioacute dels continguts de la tradicioacute en pro de la cura de Jesuacutes sense escruacutepols historicistes quan ninguacute no els practicava quan meacutes aviat sersquols desconeixia Al costat drsquoaixograve la gegravenesi dels evangelis corrobora a la seva manera a no prendrersquols al peu de la lletra a avaluar-los com a escrits fets per homes amb unes intencions motivacions i condicions amb mil circumstagravencies passions i degraveries amb tot allograve que fa un escrit doncs aixograve humagrave sense que sigui necessari que els seus autors sovint colmiddotlectius hagin participat de les experiegravencies i obsessions dubtes o inquietuds de lhome davui Els escrits del nou testament no soacuten un lloc per a resoldre els problemes actuals no soacuten un receptari no lleven la necessitat de responsabilitzar-se un hom de cadascun dels afers del que ha de fer i de pensar de les seves avaluacions del coneixement de la natura de la resolucioacute de la relacioacute amb els altres etc soacuten testimonis i no adoctrinament palesen autors que proven drsquoexpressar unes narracions que suposen la seva experiegravencia sagrada en Jesuacutes histograveries que no han de commoure necessagraveriament malgrat que nrsquohi ha de prou bones Drsquoaquiacute que lrsquoexclusioacute dels apogravecrifs no hauria de tenir una rellevagravencia cabdal mentre hi hagi testimoniatge En drsquoaltres paraules no sha de seguir o no seguir el que es diu als evangelis perquegrave hi sigui escrit sinoacute que sha de sospesar com han de fer tots els homes el que eacutes bo correcte generoacutes etc segons el que cadascuacute hagi rebut i aixograve eacutes el que sha de veure en els escrits neotestamentaris Si es vol aixiacute lrsquoestudi dels diferents nivells de redaccioacute dels evangelis la comprensioacute de les llegendes que contenen de les fabulacions agravedhuc de lrsquoexpressioacute miacutetica (1) permeten una historitzacioacute de la gegravenesi del propi text meacutes o menys probable potser que arriba a indicar agravedhuc el que deuria ser del propi Jesuacutes histograveric per tant mantenen els estudiosos com a eacutessers humans que pensen en termes

15

estrictamenmt naturals i histograverics els textos que tenim la seva gegravenesi i la possibilitat drsquoindicar versemblantment quelcom de la figura de Jesuacutes (2) deixen la porta oberta a un esperit criacutetic davant drsquouna manera drsquoexpressar lrsquoexperiegravencia del sagrat en Jesuacutes permeten lliurar una explicacioacute historicocultural des drsquouna cultura individual i social drsquoara Per tot plegat (3) exemplifiquen la necessitat drsquoassumir la progravepia responsabilitat el propi esperit criacutetic a ser fidel a un mateix a les seves exigegravencies intelmiddotlectuals a les seves necessitats humanes iquestCaldragrave dir que no soacuten escrits inspirats Qualsevol home eacutes capaccedil de cantar drsquoescriure de ballar i de parlar inspirat tenir-ho tot plegat com una expressioacute de la vida drsquouna intencioacute sacra Per tant caldragrave defensar meacutes aviat que estan inspirats (com ho estan molts drsquoaltres al marge de la tradicioacute cristiana) que reflecteixen els avatars drsquoalgunes primeres comunitats cristianes que versemblantment soacuten els reculls meacutes antics i meacutes immediats dels fets que desencadenaren lrsquoajusticiament de Jesuacutes que permeten un missatge coherent etc eacutes a dir tot allograve pel que foren esmentats com a textos canogravenics i que encara avui sels hi manteacute amb tot lrsquoestudi que ja hi ha hagut i despreacutes de dos milmiddotlennis de prova Perograve sols soacuten escrits inspirats com ho pot ser un qualsevol altre escrit malgrat que el seu autor no hagi gaudit del contacte directe amb Jesuacutes o que no hagi format part de les primeres comunitats etc circumstagravencies certament cabdals per a la gegravenesi del cristianisme De tot aixograve es despregraven la irrellevagravencia drsquoexcloure o no dels canogravenics un especiacutefic text antic amb uns caragravecters comparables en algun aspecte o en un altre als ja admesos car en qualsevol cas es tractaria meacutes aviat drsquouna discussioacute entre grups humans amb les seves raons per a deixar fora un llibre o no i no pas drsquoun afer que afecteacutes lrsquoexemplaritat del conjunt dels escrits admesos

16

II

APUNTS DHISTOgraveRIA DE JESUacuteS

Cal provar alguna aproximacioacute al Jesuacutes de la histograveria la rellevagravencia dels fets i dels mots de Jesuacutes semblen motivar especialment una avaluacioacute de la seva eficagravecia Sense que calgui fer renuacutencia en un altre lloc de lestudi dels punts de vista dels escriptors neotestamentaris i daltres el filogravesof es lliura ara al repte de resseguir el propi Jesuacutes i a veure quegrave eacutes capaccedil de dir-ne agravedhuc en el cas que shi propiciiuml lexperiegravencia del sagrat sect1 Les narracions del baptisme Per on cal comenccedilar alguna consideracioacute del Jesuacutes de la histograveria Si meacutes no la historicitat del bateig de Jesuacutes sembla prou fundada els quatre evangelis i els Actes dels Apostols (122) conten que Jesuacutes anagrave a batejar-se (segons lrsquoEvangeli dels Natzarens amb la seva mare i germans) la versemblanccedila del fet rau que Jesuacutes es colmiddotloca per sota de Joan Baptista i es deixa batejar (Mt 314s) i la mateixa estranyesa que provoca la necessitat drsquoun tal bateig de penitegravencia Lrsquoun i lrsquoaltre fet farien veure que hi ha quelcom les fonts de la qual cosa es retrotreurien a la comunitat primitiva Jo 322-43 conta que despreacutes de tot aixograve Jesuacutes i els seus deixebles batejaven al Jordagrave prop drsquoon era Joan Baptista La notiacutecia eacutes prou versemblant pels detalls que inclou explicaria que la comunitat postpasqual bategeacutes2 mentre el silenci dels sinograveptics respondria a la necessitat drsquoesvair qualsevol comparacioacute entre Joan i Jesuacutes Aquest uacuteltim hauria manifestat que Joan inaugura el temps de la salvacioacute (cf Mt 1112s par Lc 1616) eacutes un profeta i meacutes que un profeta (Mt 119) el meacutes gran de tots els homes (Mt 1111 par Lc 728) Eacutes versemblant el que diu Jo 135-39 que aplegueacutes els primers deixebles de lrsquoentorn dels de Joan Els dos prediquen per a tothom fan 2 Lrsquoapogravestol Pau ja doacutena testimoni del baptisme cristiagrave (cf 1Co 1213 Rm 63)

17

propi del seu grup una oracioacute (Lc 111-4) criden a la conversioacute (Mt 38 par Lc 131-9) sense prerrogativa per a Israel (Mt 37 par 1241s par) que pot perdre la preferegravencia (Mt 39 par 811s) Els dos doncs rebutgen lrsquoautojustificacioacute (Mt 37-10 par Mt 23 par) i acullen pecadors notoris (Lc 312 Mc 216) Joan no srsquoestagrave del tracte amb publicans guagraverdies i dones puacutebliques (Lc 312-14 729 Mt 2132) tots exclosos de la sinagoga del cercle dels fariseus i de Qumram Amb tot laquoels meacutes petits al regne de deacuteu soacuten meacutes grans que ellraquo (Mt 1111b par Lc 728) Joan encara pertany al temps de lrsquoespera al domini de la Llei Jesuacutes enuncia la bona nova la irrupcioacute de la basileia El propi bateig de Jesuacutes es transmet drsquoacord amb cinc fonts la de Mc 19-11 de la qual depegraven Mt 313-17 la de Lc 321s que hi teacute punts de contacte la de Jo 132-34 que ho descriu com quelcom del Baptista la de la versioacute de lrsquoEvangeli dels Natzarens i la del Testament dels Dotze Patriarques esmentat en dos llocs Fou un bateig per immersioacute com ho prova el verb passiu grec de Mc 19 par Mt 316 Lc 321 (ens remetria a un verb actiu intransitiu arameu amb aquest significat) i colmiddotlectiu (com ho insinua Lc 321) Totes les fonts parlen drsquouna devallada de lrsquoesperit de deacuteu damunt seu mentre difereixen en les reelaboracions que els cels srsquoobrin foacutera una representacioacute intuiumltiva del que es vol dir la imatge de la coloma seria una simple comparacioacute en Marc (Mc 110 par ) per a ser despreacutes una materialitzacioacute de la imatge de lrsquoesperit (pe Lc 322) La participacioacute de lrsquoesperit teacute sempre en el judaisme antic el sentit de rebre un encagraverrec profegravetic Els detalls que envolten la proclamacioacute tambeacute soacuten diferents entre unes fonts i les altres Als sinograveptics les paraules surten drsquouna veu del cel a lrsquoEvangeli dels Natzarens de lrsquoesperit al de Joan dels llavis del Baptista A Marc Lluc i a lrsquoEvangeli dels Natzarens es dirigeixen a Jesuacutes Mateu les adreccedila al Baptista lrsquoevangeli de Joan ho fa saber a tots La versioacute dels sinograveptics de la proclamacioacute eacutes una cita de Ps 27 (laquoets el meu fill avui trsquohe engendratraquo) i Is 421 (laquoaquiacute teniu el meu servent que tant estimo el meu escollit en qui em complac

18

iacutentimamentraquo) Si la variant de lrsquoevangeli de Joan bona eacutes la que el Baptista el fa testimoni que laquoaquest eacutes lrsquoescollit de deacuteuraquo (Jo 134) llavors la versioacute de Joan se circumscriuria a lrsquoesment drsquoIs 421 Tampoc no cal descartar que el text dels sinograveptics nhagi refet un doriginari que sols contindria Is 421 (que el desdibuixaria amb una referegravencia cristologravegica) Mentre lrsquoantic judaisme esmentava el primer vers quan volia fer present tot el text Is 421 continua laquohe posat sobre ell el meu esperitraquo La proclamacioacute atribuiria a Jesuacutes el que es diu a Is 421 que deacuteu posa el seu esperit sobre el seu servent srsquoallunyaria de la representacioacute drsquoun messies-rei i de la seva entronitzacioacute (salm 2) i presentaria Jesuacutes com el servent de deacuteu Per tant lrsquouacutes de lrsquoexpressioacute miacutetica no impedeix drsquoadvertir en el bateig de Jesuacutes la lectura que en fa la comunitat primitiva iquestHi assumiacute la seva vocacioacute drsquoanunciar el temps de la salvacioacute La temptacioacute de Jesuacutes per Satanagraves despreacutes del baptisme (Mc 112s Mt 41-11 par Lc 41-13) podria plasmar aquesta mirada cap a Jesuacutes a partir drsquoIs 421 Eacutes meacutes si fos permegraves dentendre-la a partir de Mc 833 es podria pressuposar que la visioacute critiana no sols tindria en ment Is 421 sinoacute tambeacute Is 5213-5312 no hauria insistit tant en el rebuig de Jesuacutes drsquouna qualsevol ambicioacute poliacutetica com en lrsquoacceptacioacute de la seva missioacute Cal admetre que la traduccioacute de πειρασmicroός (Lc 413) i del verb πειράζειν (Mc 113 Mt 413 Lc 42) com a laquotemptacioacuteraquo no eacutes correcta (sols una vegada de les vint-i-una que surt en el Nou Testament teacute aquest sentit) no es tracta drsquoun estira-i-arronsa amb el pecat sinoacute drsquouna laquoprovaraquo laquocombatraquo que exemplifica lrsquoacceptacioacute drsquouna missioacute encomanada La narracioacute meacutes antiga eacutes sens dubte la de Marc (Mateu i Lluc usen el tiacutetol cristiagrave de ldquofill de deacuteurdquo citen pels LXX etc) laquoDespreacutes lrsquoEsperit lrsquoempeny cap al desert Al desert va passar quaranta dies temptat per Satanagraves srsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo3 Lrsquoesperit laquoempenyraquo Jesuacutes llenguatge simbogravelic biacuteblic El desert eacutes un lloc on vaga lrsquoesperit impur (Mt 1243 par ) perograve tambeacute teacute una significacioacute escatologravegica perquegrave la teacute messiagravenica (Is 403 citat a Mc 13 Mt 33 Lc 176 Jo 123) Els quaranta dies i nits representen un siacutembol comuacute que caracteritza un temps de malediccioacute i de necessitat (els del diluvi Gn 712 els drsquoIsrael al desert Ps 9510 els del dejuni de Moisegraves al Sinaiacute Ex 3428 Dt 918 els drsquoestar Israel

3 Es manteacute la traduccioacute que lliura la Biacuteblia de Montserrat

19

sota el jou dels filisteus Jt 131 els dies que va caminar Elies per a arribar a la muntanya de deacuteu lrsquoHoreb 1R 198) els que Jesuacutes va ser provat laquoSrsquoestava entre les feresraquo una representacioacute del paradiacutes Adam vivia en harmonia amb els animals salvages (Gn 219) Is 116-9 descriu la convivegravencia paciacutefica del demagrave entre animals i entre aquests i lrsquohome (Os 220 Is 6525 Ps 9113 perllonguen les imatges drsquoanimals salvatges esdevinguts no perillosos) el paradiacutes eacutes doncs restituiumlt laquoI els agravengels el servienraquo versemblantment una altra representacioacute del paradiacutes (segons el Midraš Adam vivia de lrsquoaliment dels agravengels) La primera de les tres historietes que conten Mateu i Lluc teacute sens dubte el seu origen en la de Marc i les altres dues srsquohaurien transmegraves cadascuna pel seu cantoacute La interpretacioacute particular de cadascuna no eacutes segura Jesuacutes convertit en un nou Moisegraves amb el paralmiddotlelisme pamannagrave lrsquoaparicioacute drsquoun home poderoacutes la meravella que legitima la seva missioacute En qualsevol cas un home especialment assenyalat un liacuteder en particular relacionat amb el poder Lrsquoorigen potser cal rastrejar-lo en circumstagravencies histograveriques prepasquals Si meacutes no un dels seus deixebles era zelota (Lc 615 par Mc 318 Mt 104) renya els zebedeus quan volen castigar els desagraiumlts (Lc 951-56) i lrsquoombra drsquouna temptacioacute poliacutetica lrsquoacompanya sempre (cf Mc 832 par 119s par 1213-17 par Jo 615 etc) Li demanen signes legitimadors (Mc 811 par Mt 1238s par Lc 1116 238 Mc 1529-32 par) Pilat fa clavar a la creu com a escarni i advertiment laquoel rei dels jueusraquo etc

sect2 Alguacute que eacutes meacutes que un profeta Jesuacutes sersquol veia com un carismagravetic (Mc 122 par) i com un profeta (Mc 615 par 828 par Mt 211146 Lc 716 Jo 419 614 74052 917) agravedhuc amb escepticisme era vist aixiacute pels fariseus (Lc 739 Mc 811 par) Ell mateix es posa com a profeta (Lc 1333 Mt 2331s34-36 par 37-39 par cf Mc 64 par Lc 424 Jo 444) La detencioacute i acusacioacute davant del sanedriacute degueacute ser com a fals profeta (cf el joc de cecs de Mc 1465 par Mc 2263-65) Dt 1820 (cf 136) nrsquoestableix lrsquoexecucioacute Si la possessioacute de lrsquoesperit sant era una caracteriacutestica del profeta se lrsquoatribueix expliacutecitament en un dels mots-ameacuten de Marc (Mc 328s) Expulsa els dimonis per lrsquoesperit de deacuteu (Mt 1828 par Lc 1120) Segons Lc 418-21 (cf Mt 53 par Lc 620 Mt 115 par Lc

20

722) srsquoadjudica la profecia de lrsquoesperit de deacuteu drsquoIs 61 Fa participants als deixebles drsquoaquest esperit els lliura poders contra els esperits impurs (Mc 67 cf Mt 108) lrsquoesperit sant els faragrave costat quan els acusin (Mc 1311) lograveguions com Lc 623-26 par Mt 512 arrengleren els deixebles amb els profetes Que els esments sobre lrsquoesperit sant no siguin molts es deu al fet que no eacutes un teograveleg i li plau meacutes parlar en imatges Per exemple quan diu que eacutes pel dit de deacuteu que expulsa dimonis (Lc 1120) imatge de lrsquoesperit de deacuteu (cf Mt 1228) o quan el lograveguion Jo 737 (cf v39) parla drsquoaquest esperit sota la imatge de lrsquoaigua de vida Tambeacute palesen el seu capteniment profegravetic el llenguatge-ameacuten lrsquouacutes de paralmiddotlelismes els ritmes la preferegravencia per la paronomagravesia etc Tot aixograve ha de ser estimat en conjunt material que es refereix als oriacutegens la comunitat primitiva evitava el tiacutetol de profeta per a Jesuacutes tampoc no nrsquoeacutes cap model la pneumagravetica que srsquohi descabdella (no hi ha en Jesuacutes glossolagravelia) a meacutes a meacutes la concessioacute drsquoesperit sant als deixebles es troba en contradiccioacute amb la concepcioacute posterior que atribueix la devallada de lrsquoesperit per Pentacosta Drsquoaquiacute les dificultats a lrsquohora de compaginar un fet i lrsquoaltre Jo 739a palesa que Jo 738 es refereix a lrsquooferiment de lrsquoesperit de deacuteu mentre que 739b contradiu la crida i la correcta interpretacioacute Fet i fet sembla que el pensament dominant dels jueus contemporanis era que lrsquoesperit de deacuteu srsquohavia extingit amb els darrers profetes (hi ha tanmateix excepcions per exemple els membres de la comunitat de Qumran sersquon senten partiacutecips) Pel cap baix el Nou Testament ho pressuposaria Mc 18 par a propogravesit del baptisme de Joan (cf Ac 192) Ac 217 que cita Joel i drsquoaltres llocs (Rm 823 2 Cor 122 55 Jo 739) a propogravesit de la primitiva comunitat Ara Jesuacutes veu Joan Baptista meacutes que un profeta (Mt 119 par Lc 726) ell mateix eacutes meacutes que Jonagraves (Mt 1241 par Lc 1133) o el Baptista (Mt 1111 par Lc 728) i es teacute per alguacute que completa la Llei i el Profetes (Mt 517 Mt 521-48 Mc 105 par) Aquest laquocompletarraquo (πληρῶσαι) vol dir que srsquoabasta ja la mesura plena que ja eacutes

21

escatologravegica el lograveguion Mt 517 estableix Jesuacutes amb el dret de ser lrsquoenviat escatologravegic4 Jesuacutes viu en lrsquoAntic Testament i totes les seves paraules i obres no srsquoentenen fora drsquoaquest marc Criat en una famiacutelia pietosa (Lc 241 cf Lc 416) serva les oracions dels jueus complidors les tres hores drsquooracioacute (el Šemalsquo al matiacute i a la tarda possiblement la Tephilla cap a les 15 hores) i les benediccions drsquoabans i de despreacutes dels agravepats Va cada dissabte des de petit a la sinagoga Certament resa tambeacute fora de les hores establertes per la pragravectica pietosa social (Mc 135 1432ss par) i ho fa en la seva llengua materna (lrsquouacutes drsquorsquoabba lrsquoensenyament del parenostre cf Mc 1534 etc) El mateix laquosantifiqueu el vostre nom vingui el vostre regneraquo del parenostre es manlleva del Quaddiš (oracioacute aramea que cloiumla la cerimogravenia lituacutergica a la sinagoga) Vol el temple sense mercaders (Mc 1115-18) tractat amb reveregravencia (Mt 2316-22) lliura condicions per a fer lrsquoofrena ritual (Mt 523) fa matar el xai de Pasqua mana seguir el ritual als leprosos (Mt 144) Certament el manament de lrsquoamor supera totes les ofrenes (Mc 1234) o hi hauragrave el nou temple del temps de la salvacioacute (Mc 1438 par) Li agrada especialment el profeta Isaiumles en particular les parts del Deutero-Isaiumles del servent de deacuteu aixiacute mateix li plauen els textos apocaliacuteptics que hi ha en Daniel Cita desenes de salms molts textos del Pentateuc i tambeacute paraules dels altres profetes

Cal dir que Jesuacutes radicalitza la Toragrave per exemple quan es teacute present la prohibicioacute de matar i del divorci recollida ja a Ex 2013s i que accentua a Mt 521s27s La critica en la forma drsquoomissioacute Mt 115s par deixa de banda la venjanccedila contra els pagans que si meacutes no es troba relligada a Is 355s 2918s 611 com ho proven Is 354 2920 612 Lc 416-30 cita (v18s) Is 611s I es deixa laquoi un dia de venjanccedila per al nostre deacuteuraquo La bandeja la Toragrave quan es contraposa a la permissioacute mosaica del divorci (Dt 241) quan prohibeix el jurament (Mt 533-37) i la llei del talioacute (538-42) Jesuacutes ho acabem de veure es creu amb el dret de completar la Llei (Mt 517)

Siacute que srsquooposa radicalment a la Llei oral (Halakagrave) Especialment a la del dissabte Mc 227 diu laquoel dissabte ha estat fet per a lrsquohome i no pas lrsquohome per al dissabteraquo (cf Mc 225s 34 par Mt 125 Jo 722) Lrsquoexcepcioacute en el moacuten jueu era quan hi hagueacutes perill de mort (cf 1M 232ss) malgrat que lrsquouacutes permetria altres coses ordinagraveries (cf Mt 1211 par Lc 145) perograve els deixebles cullen espigues (Mc 223 par) i el mestre guareix (Mc 31-6 par 4 v18 en canvi diu que els esdeveniments anunciats en les escriptures han drsquoacomplir-se tots

22

Lc 1310-17 141-6 cf Jo 59 914) sense haver-hi cap perill Tampoc no fa cas de les prescripcions farisees de neteja de les mans abans dels agravepats (Mc 71-8 el v15 faria referegravencia al que es diu pecaminosament)5 Lrsquoactitud davant la Toragrave la proclamacioacute del final del culte el rebuig de la Halakagrave el seu dret a anunciar la voluntat de deacuteu ndash tot plegat lrsquoacusacioacute de pseudoprofeta el duria a la mort

sect3 Una crida plena de goig laquoSrsquoha complert el temps i eacutes a prop el regne de deacuteu convertiu-vos i creieu en el missatge joioacutesraquo (Mc 115 cf Mt 423 935 Lc 443 81 i drsquoaltres) El sumari de Marc (i de Mateu i Lluc) palesa el punt central de lrsquoanunci de Jesuacutes el regne de deacuteu Dues soacuten les caracteriacutestiques de lrsquouacutes que en fan els sinograveptics del terme βασιλεία per a la caracteritizacioacute del senyoreig de deacuteu (τοῦ θεοῦ

τῶν οὐρανῶν)6 el nombre de vegades que el trobem (molt meacutes gran comparat amb drsquoaltres escrits antics i contemporanis) i la quantitat de girs nous sense paralmiddotlels en drsquoaltres autors Lrsquoexpressioacute srsquousa gairebeacute sempre en el sentit dinagravemic de lrsquoexercici drsquouna autoritat el senyoreig de deacuteu (quelcom molt oriental i molt poc occidental) la realitzacioacute de lrsquoideal de justiacutecia sobre la terra com a rei protector drsquoorfes de viacutedues de pobres de febles de desvalguts Lrsquoantic judaisme defensa el senyoreig reial de deacuteu sobre Israel (cf Dn 431) el qual el jueu reconeix diagraveriament amb el Šemalsquo ocorre que ara tot eacutes amagat i capgirat perograve el regnat de deacuteu abarcaragrave tots els pobles que no podran sinoacute sotmetre-srsquohi (cf Dn 244) El Quaddiš santifica el nom de deacuteu i prega per la irrupcioacute del seu regne

La sola referegravencia al Quaddiš del parenostre (laquovingui el vostre regneraquo) fa adonar-nos que Jesuacutes usa el concepte malkuta en sentit escatologravegic Aquest esdeveniment futur (i proper) explica que alguns no experimentin la mort (Mc 91) o la precaucioacute davant del judici final (cf Mc 943-48) Srsquoexpressa en imatges a traveacutes de lrsquoagravepat escatologravegic on trobem Jesuacutes mateix (Mc 1425) Abraham Isaac Jacob els profetes i gent drsquoarreu (Lc 1328-29) tots

5 Mt 233 (laquotot allograve que us diguin doncs fer-ho i observeu-ho perograve no obreu com ells obren perquegrave diuen i no fanraquo) hauria drsquoentendrersquos amb un to irogravenic i fer ressaltar sobretot la segona meitat 6 Lrsquoexpressioacute original faria laquoregne de deacuteuraquo laquoregne del celraquo seria el circumloqui que evita el nom de deacuteu propi drsquouna agravembit judeocristiagrave

23

laquosrsquoasseuran a la taula del regne de deacuteuraquo Ja eacutes a prop (Mc 115) Per tant Jesuacutes es refereix a Dn 244 amb un clar sentit escatologravegic i a Dn 727 (el poble dels sants de lrsquoaltiacutessim rebran el regne el senyoreig cf Lc 1232) En la mesura que el concepte malkuta eacutes un circumloqui jueu per a evitar el nom de deacuteu tot plegat vol dir que srsquoanuncia que deacuteu eacutes a prop agravedhuc que ja eacutes aquiacute Lrsquoapocaliacuteptica jueva especialment amb Joan Baptista apuntava tambeacute lrsquoadveniment de la fi Allograve progravepiament nou de Jesuacutes rau en la proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia Aquesta irrupcioacute del regne de deacuteu es prefigura en cada victograveria sobre la forccedila del mal (guariments) en lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Ja eacutes aquiacute eacutes imminent ho palesa amb paraules i amb obres

Es tracta drsquoun missatge indubtablement exhultant per a lrsquohome en la mesura que comenccedila la transformacioacute de tot Srsquoestagrave arribant a la nova plenitud el present regalima la renovacioacute de la realitat Per aixograve srsquoanuncia no sols que el temps eacutes limitat i que ja arriba el regne sinoacute sobretot com eacutes el senyoreig de deacuteu que ve i del qual hi ha ara els senyals de la seva presencia Aixograve ho mostra el lograveguion Lc 722s (par Mt 115s)7

laquoels cecs hi veuen els coixos caminen els leprosos soacuten purificats els sords hi senten els morts ressusciten els pobres reben lrsquoanunci del missatge joioacutes i sortoacutes aquell que no srsquoescandalitzaragrave de miraquo El lograveguion combina material de Is 355ss i 2918s amb Is 611s (emparentat srsquohi troba Lc 416-21 que torna a citar Is 611s) les imatges de la llum per als cecs del so per als sords dels crits drsquoalegria per als muts expressaven per a tots els pobles antics drsquoOrient els temps de la salvacioacute I la llista podria estendrersquos meacutes i meacutes soacuten sols

7 Tal com estagrave situat seria la prova davant dels deixebles de Joan que Jesuacutes eacutes lrsquoesperat Perograve no seria pas el seu sentit original les referegravencies a Isaiumles no ho permetrien estimar aixiacute

24

exemples per a palesar que es venccedil el dolor la por el patiment El regne que es prefigura aquiacute per a aquell que en fa cas del que diu i fa Jesuacutes del qual lrsquoarribada ja eacutes imminent representa el capgirament de les relacions drsquoexclusioacute la restauracioacute de la comunitat malmesa entre deacuteu i lrsquohome8 La recerca criacutetica de les narracions miraculoses en els evangelis es fa drsquoacord amb quatre nivells (1) aquestes histograveries es redueixen considerablement quan se les estudia des del punt de mira de la criacutetica textual i literagraveria (2) Hi ha una segona reduccioacute quan se les compara amb les histograveries miraculoses rabiacuteniques i helmiddotleniacutestiques (lrsquoantic orient tenia com a normal que hi hagueacutes miracles i com a quelcom que agrada que hi sigui la primitiva esgleacutesia participava del gust pels miracles que hi havia en el seu temps) (3) Lrsquoanagravelisi histogravericoformal de les narracions miraculoses permet distingir la capa meacutes recent helmiddotleniacutestica i la palestina lrsquohelmiddotleniacutestica descriu Jesuacutes com a traumaturg la palestina posa Jesuacutes al centre (4) A traveacutes drsquouna criacutetica meacutes aguda i de la corresponent minva de material srsquoarriba a un nucli transmegraves que remunta als esdeveniments de les actuacions de Jesuacutes aquest nucli fa referegravencia al guariment de mals psicogegravenics lepra paragravelisi i ceguesa tot allograve a la qual cosa pot aplicar-se una teragravepia per alguna mena drsquoinduccioacute Basta saber la situacioacute dels malalts mentals en temps de Jesuacutes i com sersquols veia per a entendre que els evangelis en parlin com en parlava tothom Jesuacutes srsquoenfronta doncs a aquest moacuten del mal cada victograveria sobre la forccedila del mal eacutes una manifestacioacute del temps de la salvacioacute que ja irromp lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Eacutes una prolepsi de lrsquoeacuteskhatos Un exemple clau drsquoaixograve eacutes el lograveguion de Lc 1018 laquojo veia Satanagraves de sobte expulsat del cel que queia com un llamp sobre la terraraquo Eacutes lrsquoinici del final de Satanagraves (cf Ap 127-9) i lrsquoexpulsioacute de dimonis anuncia la victograveria completa sobre Satanagraves Tot aixograve ocorre ara i meacutes es presenta el paradiacutes (Lc 1019 cf Mc 113 laquosrsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo) els noms dels salvats es troben en el llibre dels vius (Lc 1020) ndash tot plegat el venciment de Satanagraves la innocegravencia de les feres salvatges lrsquoapuntament dels noms soacuten motius drsquoun canvi radical drsquoun nou Edegraven Les festes de noces (sovint siacutembol de la salvacioacute) han comenccedilat hi eacutes lrsquoespograves hi ha joia i no eacutes possible el dejuni (Mc 218s) La llum

8 Lrsquoescagravendol de Lc 723 es refereix a no rebre amb mals ulls la reconciliacioacute de deacuteu amb els marginats i els rebutjats sobre els fariseus cf II sect6

25

brilla (Mc 421 par) el fulgor de la ciutat de deacuteu resplandeix ja ara dalt de la muntanya enmig de la fosca del moacuten (Mt 514) Ha arribat lrsquohora de la sega (un siacutembol dels temps salviacutefics en les paragraveboles) els camps estan madurs (Mc 48 par Mt 937 par) demaneu que hi hagi treballadors per a la collita (Mt 938 par) Aprengueu de la figuera quan eacutes primavera rebrota (Mc 1328s) canvi doncs de mort a vida Hi ha un nou vi (Mc 222 par) el vi siacutembol del nou temps Al fill retrobat se li lliura un vestit de festa (Lc 1522) Hom es posa el vestit de noces (Mt 2211) No es cus al vestit vell un pedaccedil de roba nou (Mc 221 cf He 111s Ac 1011 par 115) la nova realitat deixa enrera els temps anteriors Es lliura als infants el pa de vida (Mc 724-30 par) siacutembol (amb lrsquoaigua de vida cf Jo 41014 737s) dels dons de paradiacutes La pau de deacuteu srsquoofereix ja ara es decideix ja ara el judici (Mt 1011-15 par Lc 105-11) ja ara es lliga i es deslliga la sort dels homes (Mt 1619 1818)9 Tambeacute les obres de Jesuacutes palesen aquest laquoja araraquo lrsquoexpulsioacute dels mercaders del temple acompleix laquoja araraquo Za 1421 (laquono hi hauragrave cap meacutes mercader al temple de Jahvegrave-Sabaot aquell diaraquo) malgrat que circumscriu la seva cura a Israel guareix pagans (Mc 724-30 par Mt 1521-28 Mt 85-13 par Lc 71-10) com a anticipacioacute indicacioacute de la basileia que irromp Els deixebles soacuten afortunats de viure aquest moment (Lc 1023s par Mt 1316s) el de lrsquoentrada del regne Ho han de proclamar tambeacute de paraula i drsquoobra (Mt 107s) En lrsquoantic judaisme i en el contemporani als evangelis mai no srsquohavia proclamat la irrupcioacute del regne de deacuteu mentre que la primitiva comunitat cristiana proclamaragrave meacutes aviat la mort i la resurreccioacute del mestre

9 Lrsquoescatologia presegraventica eacutes arreu de lrsquoevangeli de Joan Basti recordar laquoperograve ve lrsquohora i eacutes ara que els veritables adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat que aixiacute soacuten els qui vol el Pare per adoradorsraquo (Jo 423) laquous ben aseguro que ve lrsquohora i eacutes ara que els morts escoltaran la veu del Fill de deacuteu i els qui lrsquohauran escoltada viuranraquo (Jo 525) amb la seva transformacioacute lrsquohome passa de la mort a la vida

26

Jesuacutes anunciava la imminent arribada del regnat de deacuteu i de la transmutacioacute dels ordres del seu temps La proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia es dreccedila sense dubte com el centre de lrsquoevangeli Aquesta consciegravencia escatologravegica independentment de les seves influegravencies encarnava eficaccedilment la radicalitzacioacute de la referegravencia al sagrat urgia que lrsquohome considereacutes la importagravencia real dels afers i avisava a tort i a dret de la necessitat de la conversioacute Certament no es tractava drsquouna proclama de mal averany drsquoalguacute que desitgeacutes el pitjor o que fes acreacuteixer lrsquoangoixa dels homes quan Jesuacutes no exigia a tots el mateix lliurament a la causa de la predicacioacute ni la radicalitat del missatge comportava lrsquoabandoacute de les feines de cadascuacute del seu lloc de la famiacutelia etc establerts els miacutenims en lrsquoamor no srsquohi pressuposa a priori la mesura que cadascuacute en volia lliurar no perquegrave espereacutes quelcom sinoacute per la mateixa alegria de fer-ho el propi Jesuacutes no se nrsquoestagrave de menjar i de beure i celebra amb els seus els agravepats que prefiguren el regnat de deacuteu etc La insistegravencia en la vinguda del final no eacutes per a fer por sinoacute meacutes aviat un aviacutes per a trobar-se preparat a un esdeveniment que nomeacutes pot entendrersquos com a desitjat com a final feliccedil per a aquells eacutes clar que ja comprenen que lrsquoordre a venir no pot seguir sent un ordre que mira cap a un sol costat Una part important de les paragraveboles i de les paraules que es pot fer meacutes o menys recular fins a Jesuacutes es mou dins drsquoaquest horitzoacute escatologravegic comenccedilant pel mateix parenostre Certament lrsquoanhel del regnat de deacuteu i la seva prefiguracioacute deurien somoure els cors talment com encara ho poden fer avui La previsioacute drsquoun final introdueix a una transformacioacute de les condicions de vida de jerarquies de valoracions etc indubtablement meacutes justa meacutes feliccedil meacutes drsquoacord amb les coses un final que representa la realitzacioacute de lrsquoesperanccedila dels homes la utopia que es prefigura sota siacutembols i imatges etc i que es capaccedil de commoure lhome davui en lrsquoaccepcioacute que un tal fantasieig plasma a les palpentes lrsquoanhel humagrave de renovacioacute i de perduracioacute i en lrsquoaccepcioacute que tot es fa animat per la dimensioacute sagrada Es tracta de la presentacioacute brillant drsquouna tensioacute escatologravegica que esdeveacute tensioacute sagrada perograve la tensioacute sagrada manifesta palpablement el que de debograve soacuten les coses i els esdeveniments quegrave eacutes important i quegrave no i eacutes capaccedil de comprometre la totalitat de la vida El missatge escatologravegic eacutes una crida a la conversioacute i a la sacralitat del moacuten des de les imatges i les paraules La crida escatologravegica hauria de permetre de deixar pas a lrsquoexperiegravencia de deacuteu com a vocacioacute Tot aixograve vol dir que la tensioacute escatologravegica srsquohauria de traduir en quasevol cas en tensioacute sagrada i que valdria per avui el que valia llavors que no hi ha una mesura universal de resposta perquegrave cadascuacute es troba en unes

27

circumstagravencies diferents que un mateix ha de concloure quines soacuten les seves responsabilitats i radicalitats Sens dubte la tasca quotidiana de molts homes transcorre drsquoacord amb un tarannagrave ordinari perograve no shauria de superar la tensioacute dialegravectica entre una experiegravencia radiant del sagrat i els afers de cada dia Versemblantment lrsquoentusiasme sagrat duu a totes les formes de prefiguracioacute drsquoun nou ordre de totes les coses els homes tanmateix que es troben en tensioacute sagrada no la poden superar El missatge escatologravegic la fa present accentua la necessitat drsquouna conversioacute cap al sagrat Lrsquoanunci de Jesuacutes no era doncs important perquegrave srsquoacompliacutes lrsquoesdeveniment sinoacute per la cagraverrega de tensioacute sagrada que implicava Quegrave decantagrave o afavoriacute la conviccioacute drsquoun final sembla quelcom que va dependre de moltes conversions interiors a partir drsquoinfluegravencies externes No sembla que shagi drsquoestimar un escagravendol que arribeacutes a la necessitat de fer present la fragilitat i caducitat de lrsquoordre drsquoaquest moacuten Car Jesuacutes era un home del seu temps i de condicioacute jueva10 Tanmateix una qualsevol de les plurals maneres en les quals es modelen els siacutes intencionals drsquouna completesa del moacuten que palesen de mil formes mil joies amb tots els malgrats que es vulguin no estan pas a la disposicioacute drsquoun home de manera que li calgueacutes sols portar-los a colmiddotlacioacute Aquells siacutes del moacuten soacuten es troben a magrave drsquoacord amb un designi rar en escarides ocasions al cap i a la fi soacuten experiegravencies sagrades i lrsquoexperiegravencia es lliura de vegades drsquouna manera que manifesta les dependegravencies de tota mena de lhome respecte del pathos Aixograve tambeacute acondueix a no saber com orientar-se (cf Mc 1534)

sect4 Els patiments del final el judici la gehenna

Tanmateix el gaudi del regne que ja es fa present srsquoacompanya tambeacute de lrsquoaviacutes de lrsquoacompliment de tot el cicle histograveric i de la transformacioacute darrera de les condicions drsquoinjustiacutecia de dolor de mal Des drsquoaquest punt de mira la profusioacute drsquoimatges i la representacioacute de forces sobrenaturals presents arreu de les paraules en boca de Jesuacutes sorprenen Sembla una paradoxa que hagi arribat fins a avui un llenguatge amb regust idolagravetric (ho eacutes una cosificacioacute

10 El discerniment entre la irrupcioacute ja ara de la basileia i la seva manifestacioacute expliacutecita final seria des drsquoaquest punt de vista irrellevant Ni serveix de res meacutes capir una renovacioacute futura ni se la pot imaginar millor irrompent ja ara lrsquoun fet i lrsquoaltre deriven la seva eficagravecia de lrsquoexperiegravencia del sagrat i de les seves dimensions i no poden anar enllagrave seu

28

qualsevol de lrsquoexperiegravencia de deacuteu) i amb to apocaliacuteptic per tant amb imatges del tall miacutetic eacutes a dir que gaudeixen de forccedila (significacioacute) sagrada i imaginativa i que narren allograve que srsquoesdevindragrave La sorpresa srsquoesvaeix quan es teacute present que Jesuacutes eacutes jueu amb tot el que aixograve comporta (cf per exemple sect3 i sect7) Hi ha un reguitzell drsquoindicacions de tot tipus arreu dels evangelis que avalen la proximitat del final Cal veuren algunes La paragravebola de la figuera serveix per a lrsquoanunci del final (Mc 1318s) La basileia (eacutes a dir deacuteu) eacutes a la vora (Mt 107 par Lc 109 Lc 92060 1011) El parenostre ensenya a pregar per la vinguda ragravepida del regne Totes les paragraveboles i imatges que adverteixen del caragravecter sobtat dels uacuteltims esdeveniments o que avisen a estar alerta pressuposen que no nrsquohi ha per molt Tambeacute ho apunten els mots referits als tres dies O la referegravencia de Joan Baptista el nou Elies que segons Malaquies (Ml 323) arriba abans del gran i terrible dia de Jahvegrave O Lc 1020s on possiblement caldria interpretar v21b en futur a la llum de Lc 1023s Cal no perdre temps prenent comiat dels teus (Lc 961s) o servant els dies de dol pel difunt (Mt 821s par Lc 959) A Lc 104 es recomana als deixebles de no saludar ninguacute pel camiacute la urgegravencia de la predicacioacute mana no anar de carabana amb drsquoaltres Cal defensar que Mc 1310 (par Mt 2414) i Mc 149 (par Mt 2613) no permeten suposar que Jesuacutes hagueacutes utilitzat el terme lsquoevangelirsquo (usa sempre lsquoevangelitzarrsquo el substantiu no tenia valor religioacutes) i en conjunt cal relativitzar-ne el contingut (hi ha expressions que soacuten del propi Marc) Jesuacutes estagrave enviat sols a Israel (Mt 1524) i mana als deixebles que srsquohi circumscriguin (Mt 105s) els pagans srsquoaplegaran al final del temps al regne (Mt 811s par Lc 1328s) no caldria esperar el seu anunci a tots els pobles Srsquoadverteix que si no es converteixen tots acabaran com els galileus occits per Pilat o els morts per la caiguda de la torre de Siloegrave (Lc 131-5) Tot aixograve vol dir que ha de passar molt aviat El diluvi eacutes davant de la porta (Mt 2437-39 par Cf 724-27) la destral eacutes llesta espera i no talla encara la figuera (Lc 136-9) Cal no diferir la conversioacute (paragravebola de les deu noies Mt 251-12 dels convidats al regne de deacuteu Lc 1415-24 par Mt 221-10 de lrsquoanada al jutge Mt 425s par Lc 1257-59 de lrsquoadministrador malversador Lc 161-8) En les catorze vegades que surt laquoaquesta generacioacuteraquo (ἡ γενεὰ αὕτη Mc 812a12b38 919 1330 Mt 1116 par 1239 par 41s par 45 164 2336 par Lc 113050 1725) srsquohi fa referegravencia sempre per a renyar-la a allograve que

29

srsquoesdevindragrave a aquells als quals srsquoadreccedila Jesuacutes Sembla difiacutecil de no entendre-ho a partir drsquoun temps final que ja arriba Els seus enviats no hauran acabat drsquoanunciar el regne de deacuteu arreu drsquoIsrael que ja vindragrave el fill de lrsquohome (Mt 1023) Els patiments i martiris (Mc 835 par 1038s par 1312 par Mt 102128 par 34 par etc) que caldria interpretar a Mc 91 (laquoUs asseguro que nrsquohi ha alguns dels aquiacute presents que no moriran abans que hagin vist venir amb poder el regne de deacuteuraquo) no durarien molt temps (cf tambeacute Mc 1320 par Mt 1023) La paragravebola del jutge i la viacutedua (Lc 181-8) srsquoentendria des de tot aixograve que diem Jesuacutes no beuragrave vi laquofins que vingui el regne de deacuteuraquo (Lc 2218) la renuacutencia sembla pressuposar que aixograve no eacutes molt lluny Tambeacute ho faria la periacutecopa de Getsemaniacute (Mc 1432-42 par) en el cas de lrsquoencert que prega no pas per una simple sortida de la situacioacute (hauria pogut fugir) sinoacute amb una referegravencia escatologravegica per fer arribar el regne sense necessitat del patiment Les paragraveboles del servent fidel i prudent (Mt 2445-51 par) la de les deu noies (Mt 251-13) la dels deu talents (Mt 2514-30) amb drsquoaltres textos com Mc 1335 (cf Mt 2443 par) compten en els evangelis amb el retard de la parusia perograve probablement llur sentit originari estaria marcat meacutes aviat pel caragravecter sobtat de la fi i srsquoadreccedilarien als qui no fan cas de la bona nova El temps per a lrsquoarribada del final es pot escurccedilar per causa dels elegits (Mc 1320 par) o allargar esperant la conversioacute (cf Lc 136-9) El parenostre ensenya a pregar que laquovingui el vostre regneraquo (cf Lc 187) deacuteu escolta lrsquooracioacute i la intercessioacute (Lc 138s 2231s) i pot canviar els seus designis

En els sinograveptics hi ha dues tradicions apocaliacuteptiques diferents la de Lc 1720-37 que concorda amb les paragraveboles i amb les imatges que usa sovint Jesuacutes on srsquoadverteix meacutes aviat del caragravecter sobtat dels finals dels temps ndash i la de Mc 131-37 que trobem ampliada a Mt 211-2546 i molt modificada a Lc 215-36 tradicioacute que estagrave a prop de 2Te 21-12 i de lrsquoapocalipsi de Joan on srsquoaccentuen els senyals de preludi Aquesta segona tradicioacute oferiria una resposta de la primitiva comunitat al retard de la parusia Jesuacutes hauria advertit doncs de lrsquoarribada del final Sens dubte hauria previst que ell seria mort i que els seus deixebles patirien Hauria avisat que srsquoesdevindria drsquoimprevist que cauria com un llamp Els pitjors mals amenacen aquells que no es converteixen (Lc 131-5) Les dones de Jerusalem han de plorar per elles i pels seus fills (Lc

30

2328-31) Lrsquouacuteltima generacioacute ha de fer penitegravencia per la totalitat de la culpa que hi ha en els seus pares (Lc 1149-51 par Mt 2334s) Veureu abans lrsquoabominacioacute de la desolacioacute (Mc 1314 par cf Dn 1131 1211) el pseudocrist El temple seragrave destruiumlt (Mc 132) i tres dies meacutes tard es bastiragrave un nou temple (Mc 1458 par) No hi ha descripcioacute de tot aixograve Jesuacutes no entra en detalls Sols diu fugiu (Mc 1314b-20) Caldragrave anar de pressa (Lc 1731 Mc 1315s par) En acabant lrsquoagravengel de deacuteu destria ndash hi ha judici ndash els salvats i els repudiats (Mt 2440-41 Lc 1734-35) srsquoobre la gehenna lrsquoinfern de foc final Els evangelis en parlen prou realiacutesticament i hi implica tot lrsquohome (Mc 943-48 Mt 254146) En Jesuacutes la gehenna eacutes lrsquoobscuritat (Mt 812 2213 2530) lrsquoexclusioacute doncs de la llum de deacuteu laquoels cridats soacuten innombrables perograve no tants soacuten elegitsraquo (Mt 2114 cf Lc 1323-24) etc No sinsistiragrave mai prou (cf sect7) que una visioacute drsquoun deacuteu que premia i que castiga reflecteix meacutes aviat la responsabilitat de leacutesser humagrave i no diu pas res progravepiament de lrsquoexperiegravencia de deacuteu mentre que hi ha unes condicions socials de transmissioacute de la cultura El que els evangelis posen en boca de Jesuacutes no es manteacute avui el llenguatge que srsquohi usa ara eacutes estrany cal rebutjar un qualsevol supogravesit drsquoun laquodeacuteuraquo pseudoidolitzat i del que aquest faria sobretot cal superar definitivament lrsquoestretor que representa una voluntat de dissort per a uns homes Lrsquoexperiegravencia del sagrat eacutes sempre la drsquoun siacute Ocorre que malgrat lrsquoargot escatologravegic lhome davui encara eacutes capaccedil a traveacutes seu de llegir-hi tota la positivitat que hi ha en Jesuacutes com a experiegravencia de deacuteu Les visions i les imatges soacuten turbulegravencies drsquoun home que adverteix que cadascuacute se salva o es condemna la gehenna eacutes ara i aquiacute instalmiddotlada dins de cada home ndash i el siacute a la vida eacutes per a tothom sense exclusioacute Jesuacutes parla com un jueu la universalitat de Jesuacutes rau que malgrat aixograve un hom sigui capaccedil drsquoabraccedilar-hi el sagrat Molt aviat les tradicions cristianes tancaren el cicle drsquoaparicions amb lrsquoascensioacute de Jesuacutes i diferiren la seva tornada (parusia) al final dels temps i del judici final (escatologia) Tant lrsquoascensioacute al cel com la parusia i els esdeveniments escatologravegics illustrarien els canvis que srsquoesdevingueren en els cercles cristians a partir del fet que lrsquoexaltacioacute del fill de lrsquohome i el final de lrsquoordre actual del moacuten no haurien arribat minus no hi havia encara parusia minus ni eren imminents

31

Mentre lrsquoascensioacute interrompiria a la pragravectica la segraverie drsquoaparicions el trasllat drsquoun final cap endavant amb la tornada de Jesuacutes el judici final la resurreccioacute dels morts amb tots els precedents apocaliacuteptics del cas etc si distensionava la dimensioacute sagrada que ho creu imminent o ja comenccedilat mentre ho mantindria laquoper a lrsquoesdevenidorraquo seria capaccedil igualment de mantenir la tibantor del sagrat en tant que urgeix a estar preparats El futur dels homes i del moacuten esdevindria fantasiat a partir drsquoun tensioacute i drsquouna expectativa sagrades agravedhuc drsquouna irrupcioacute de deacuteu com a experiegravencia de deacuteu La forccedila escatologravegica passaria a ser exigegravencia i reclam la parusia nova experiegravencia de Jesuacutes etc No sembla que es pugui abandonar la tensioacute sagrada sense banalitzar-se i fer-ho drsquoacord amb el do de cadascuacute Certament no hi ha avui les condicions socials que feien bones les fantasies les llegendes els afers meravellosos etc Ni el missatge de Jesuacutes ni la joia pasqual ni la imatge postpasqual drsquouna parusia i final dels temps tenen drsquoaltra forccedila que la que es deriva de la tensioacute sagrada que proposen laquoEs ist die wichtigste Funktion der Eschatologie daβ sie das Wissen um die Gnadenfrist wach erhaumlltraquo11 iquestAcabaragrave el moacuten Llevat del que es pot dir en nom de la ciegravencia no sen sap res meacutes drsquoaixograve el futur del moacuten com a experiegravencia sagrada el tensa en fa una grandiosa expectativa mentre els afers resten tal qual Quegrave seragrave de tots els homes no se sap progravepiament i el moacuten no pot ser cridat cap a deacuteu quan eacutes en el moacuten que nrsquohi ha experiegravencia El sentit de la histograveria dels homes i del moacuten restaria hipotecat en aquesta expectativa dels homes i del moacuten per la qual hi ha una experiegravencia sagrada El sentit de la histograveria i del moacuten restaria subsumit com a experiegravencia sagrada mai no el sabriacuteem o no en sabriacuteem res meacutes Aixiacute com la nocioacute de creacioacute sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels oriacutegens (passat) aixiacute lrsquoescatologia sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels finals (futur) Mai no se superaria la tensioacute mai no se la podria superar sense fer trampa Arreu valdria que ha drsquohaver-hi experiegravencia arreu que no es tracta de teoritzar sinoacute drsquoafirmar-se un hom com una veu expectant afirmativa atengui per darrera cap al passat o per davant cap al futur allograve que srsquoofereix com el saber meacutes clar iquestHi hauragrave judici final Un hom ja ho ha insinuat quan bescanvia mala voluntat per un voler ben intencionat quan la salvacioacute esdeveacute clariacutecia de la

11 JJeremias Neutestamentliche Theologie Part primeraDie Verkuumlndigung Jesu Gerd Mohn Guumltersloh 1973 (2ordf edicioacute) pagraveg140 Srsquoobservaragrave lrsquoimportant manlleu que fa el present treball de les obres drsquoaquest estudioacutes

32

condicioacute humana i la condemna lrsquoestultiacutecia llavors el judici final sersquol fa cadascuacute en aquesta vida Si sestagrave convenccedilut que independentment de tot aixograve no hi ha cap altra condemna ni cagravestig quan hi ha prou maneres joioses de gaudir de deacuteu com a experiegravencia aquestes confirmarien que una qualsevol actitud que prengui lrsquohome es pot superar minus i mereix ser superada minus per la crida a tots i arreu malgrat el que els homes fan o les atrocitats que hagin fet en una expectativa que sols pot ser un siacute que els estintola en lrsquoexperiegravencia per la qual la de deacuteu no eacutes simplement la del moacuten malgrat que tambeacute ho sigui i de no saber ben beacute com entomar-ho tot iquestEs ressuscitaragrave No sembla important que un hom sesvaeixi o no amb la mort quan la sort de lrsquohome estagrave en joc ara i aquiacute Si meacutes no en aquesta mena de sentiments extrems shi expectaria alguna positivitat desconneguda La imatge drsquouna resurreccioacute final realitzaria fantasiosament la solucioacute drsquoun doble interrogant el que proveacute de la constatacioacute que els humans moren i lrsquoexperiegravencia del sagrat que parla drsquoun siacute a la vida Lrsquoescatologia de la resurreccioacute dels morts al final dels temps foacutera una projeccioacute de lrsquoescatologia de cada home el seu siacute sagrat a la vida faria de testimoni lrsquoexperiegravencia de deacuteu en Jesuacutes exemplificaria que Jesuacutes no srsquoacabagrave amb la mort del Jesuacutes histograveric i que eacutes la penyora de la progravepia afirmacioacute a la vida Tot plegat pot semblar una bogeria perograve eacutes drsquoaixograve que sen tindria experiegravencia Els humans estarien cridats a la vida malgrat tots els perograves nrsquoignorarien les circumstagravencies en tindrien certesa per lrsquoexperiegravencia de Jesuacutes minus io per lexperiegravencia de deacuteu

sect5 El fill de lrsquohome Les referegravencies a Jesuacutes com a fill de deacuteu soacuten secundagraveries excepte Mt 1127 par Lc 1022 on tenen tot un altre sentit (cf sect9) Lrsquoabundant uacutes en lrsquoevangeli de Joan drsquoun absolut ὁ υἱὸς sense complement del nom o pronom personal no eacutes de cap manera palestiacute tambeacute eacutes aliegrave al judaisme palestiacute el tiacutetol de fill de deacuteu com a messiagravenic El mateix tiacutetol de messies referit a Jesuacutes srsquoha de prendre sempre com una font secundagraveria (malgrat i tot que Mc 829 par pugui tenir algun fons histograveric) Evita versemblantment per raons de la seva cagraverrega poliacutetica anomenar-se fill de David (cf perograve Mc 1458 par 1235-37 par)

33

En canvi no hi hauria motiu per a negar lrsquoautenticitat del seu uacutes de lrsquoexpressioacute laquoel fill de lrsquohomeraquo (ὁ υἱὸς τοῦ ἀνθπώπου) Respecte de lrsquoexpressioacute cal dir el seguumlent

1 Tradueix una expressioacute comuna aramea (barrsquoaumlnaša) que exemplifica una significacioacute genegraverica (laquohomeraquo laquoun homeraquo laquoalguacuteraquo)

2 Srsquousa tambeacute com a tiacutetol al llibre de Daniel (Dn 713) que interveacute enmig drsquouna visioacute (Dn 71-14) que despreacutes srsquointerpreta (Dn 715-28) Es tracta drsquouna figura drsquoexaltacioacute i drsquoentronitzacioacute que simbolitza els laquosants de lrsquoAltiacutessimraquo per tant conteacute una significacioacute colmiddotlectiva Cal accentuar que el fill drsquohome laquoarribagrave fins al Vell venerableraquo hi ha doncs un moviment de baix cap a dalt

3 Lrsquoapocalipsi jueva antiga posterior sense excepcioacute interpretagrave el fill drsquohome de Dn 713 com un sol individu Tambeacute la literatura rabiacutenica associa fill drsquohome i messies Val la pena dafegir si meacutes no el seguumlent els jueus esperaven un messies de caragravecter nacional un cap alliberador del jou dels romans Els textos apocaliacuteptics tambeacute participaven drsquoaquesta espera messiagravenica de trets nacionals a lrsquohora de parlar del fill de lrsquohome malgrat que srsquoesforcen a fer veure que proveacute de lrsquoaltre moacuten no exclouen que gaudeixi drsquouna significacioacute universal i alguns lrsquoapropen a la figura del servent de deacuteu del deutero-Isaiumles 4 Sembla que els evangelis hagin capgirat de vegades lrsquoexpressioacute amb el significat comuacute per la del tiacutetol apocaliacuteptic o beacute hagin usat el tiacutetol alliacute on no hi era Lrsquoexegravegesi perograve mantindria una colla de lograveguions on no ocorreria ni una cosa ni lrsquoaltra i que permetria lliurar algun esquema Per exemple quan la persecussioacute de la comunitat arribi al seu punt agravelgid com un llamp (Mt 2427 par Lc 1724) no esperat (Mt 243739 par Lc 1726 sense parallel 1730) srsquoacompliragrave la visioacute de Dn 713 Embolcallat de nuacutevols rodejat drsquoestols drsquoagravengels el fill de lrsquohome es mostra en la glograveria divina (Mc 1326 cf Jo 151) Srsquoasseu prop del tron a la dreta de deacuteu (Lc 2269) i envia el seu agravengel a arreplegar els escollits des dels quatre vents (Mc 1327) Ha de jutjar (Lc 2136) amb els dotze representants de les dotze tribus (Mc 1928 par Lc 2230 cf Dn 79s 1 Cor 62s)

34

5 A lrsquoapocaliacuteptica antiga jueva com en els evangelis el tiacutetol de fill de lrsquohome eacutes de glograveria i drsquoexaltacioacute Perograve en els escrits neotestamentaris se suposa un moviment de dalt cap a baix Un tal moviment iquesteacutes la representacioacute des de Jesuacutes meacutes antiga del fill de lrsquohomeiquestsadmetragrave en concordanccedila amb Dn 713s i lrsquoHenoc etiogravepic un sol proceacutes el de lrsquoenaltiment i glorificacioacute en una ascensioacute cap a deacuteuiquesthi hauria hagut una posterior escissioacute entre una ascensioacute i asseguda a la dreta de deacuteu drsquouna banda i la parusia al final dels temps drsquouna altra Si meacutes no els primers esments drsquouna parusia com un moviment de dalt a baix es troben a 1Te 110 219 313 416 523 Perograve el propi terme en els evangelis sols es troba a Mateu (243273739) I es podria defensar si meacutes no que Lc 2269 representa una tradicioacute meacutes simple i primera respecte al seu paralmiddotlel Mc 1462 mdash que Lc 2269 posat al costat de Lc 2426 Jo 31314 1223 etc o fins i tot de Mc 1326-27 que cita Dn 713 apunta la simple ascensioacute cap a deacuteu En el cas que una tal vinguda entre nuacutevols de Mc 1326 fos originagraveriament un moviment cap a deacuteu llavors potser caldria assumir-ho per a drsquoaltres llocs on es parla tambeacute drsquouna vinguda del fill de lrsquohome (Mc 838 Mt 1023b tambeacute Mt 1928 par Lc 2229 Mt 2531 no diria res drsquouna vinguda a la Terra sinoacute sols esmentaria lrsquoentronitzacioacute del fill de lrsquohome) Pel cap baix cap admetre que no hi ha res de segur 6 El tiacutetol del fill de lrsquohome en els evangelis evitaria el messianisme poliacutetic mentre expressaria la universalitat de la seva exaltacioacute (cf Mt 25 31-46) donaria forces als seus davant les tribulacions i les temptacions (Mc 1326 par Mt 242737b = 39b par Lc 172426 Mt 1023 Lc 1722-30 188 2136) i mantindria la separacioacute entre el present i una futura entronitzacioacute amb lrsquouacutes de la tercera persona referit al fill de lrsquohome Amb la figura del fill de lrsquohome Jesuacutes srsquoapropia de tot allograve que pogueacutes ser motiu drsquoesperanccedila del poble jueu Es tracta drsquoun tiacutetol amb unes atribucions suficientment ambivalents per tal drsquointerpretar-lo de meacutes drsquouna manera sempre si meacutes no com a alguacute que eacutes molt a prop de deacuteu exaltat i entronitzat Basti portar a colmiddotlacioacute els drets que creu tenir Jesuacutes respecte de la Llei (sect10) la seva condicioacute de fill (sectsect8-9) el fet que no cal excloure absolutament que es veieacutes com un servent de deacuteu (sect12) etc per tal

35

drsquoadonar-se per quegrave un hom defensa que hi ha aquiacute alguacute que eacutes meacutes que un profeta (sect3) i que els tiacutetols de fill de lrsquohome de messies fill de David servent de deacuteu no fan meacutes que adjectivar tot aixograve drsquoacord amb una tradicioacute jueva de pensar de fer referegravencia de les coses sagrades amb les seves progravepies grandeses i sentits Lrsquoexperiegravencia del sagrat de Jesuacutes o especiacuteficament la de deacuteu sols sembla poder-se lliurar criacuteticament a partir drsquouna colla de circumstagravencies com la que sapunta La visioacute del fill de lrsquohome foacutera una manera jueva de parlar drsquoell mateix drsquoencoratjar els seus de representr-se el siacute sagrat de la vida subsumiria els valors jueus de la responsabilitat i de les corresponents consequumlegravencies srsquoinclou en la representacioacute escatologravegica etc Lrsquouacutes del tiacutetol jueu formaria part doncs de lrsquounivers escatologravegic i la seva utilitat rauria a (1) explicar que hi ha una sort per als justos i una altra per als bandejats formaria un element drsquoun tal decorat final (2) a donar fe del triomf final sagrat la constagravencia sagrada del siacute (cf sect4)

sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute La bona nova srsquoanuncia als pobres (πρωχοί) i es diu mdash ho afirma la primera benauranccedila mdash que soacuten feliccedilos perquegrave eacutes drsquoells el regne de deacuteu (Lc 620 Mt 53) Tenint en compte Mt 115 par (cf Lc 418) que remet a Is 611 els pobres serien els que tenen el cor destrossat els captius els desesperats els vestits de dol etc Si els afamats els assedegats els desvestits els estrangers els malalts els presos etc entrarien en aquesta categoria hi hauria molts drsquoaltres quan srsquoateacuten la manera en quegrave Jesuacutes els caracteritza o les imatges que usa car esmenta els famolencs els plorosos els malalts els treballadors atrafegats els afeixugats els uacuteltims els simples els perduts els pecadors I la primera benauranccedila indica que el regne dels cels eacutes sols dels pobres (cf tambeacute Mc 217 Mt 1125s par Lc 1021) al capdavall soacuten els nens (Mc 1014-15) i els que poden dir abbagrave com a nens (Mt 183) que hi formen part El missatge joioacutes consisteix en el convit dels pecadors a lrsquoagravepat festiu de deacuteu (Mc 217) arreu parla de perdoacute perograve es fa sobretot a traveacutes drsquoimatges especialment presents en les paragraveboles com (entre moltes) la del perdoacute dels dos deutors (Lc 741-43) la del servent que

36

no perdona (Mt 1823-35) la del fill retrobat (Lc 1511-32) etc El perdoacute tambeacute el proclama en obres menjant amb publicans i pecadors entaulament que drsquoaltra banda posseeix una significacioacute escatologravegica la celebracioacute prefigurada de lrsquoagravepat de salvacioacute del temps final Qui soacuten els justos que no ha vingut a cridar (cf Mc 217) Versemblantment els fariseus que deurien trobar incomprensible la seva actitud davant els pobres i els pecadors Si el retret als sacerdots i als doctors de la llei rau a acusar-los de fer negoci del servei de deacuteu (Mc 1115-17 par) i de conegraveixer el voler de deacuteu sense seguir-lo respectivament els fariseus es creuen la comunitat dels elegits gragravecies al compliment dels manaments i drsquoalguns deures superflus quan soacuten guies que miren la cosa petita i srsquoobliden del que eacutes important (Mt 2323s) quan els seus preceptes de puresa no els fa nets per dintre (v25s) Srsquoexposen meacutes a prendre mal que els altres perquegrave minimitzen el pecat amb la seva casuiacutestica (que tracta els pecats individualment els classifica i evita sobretot els grossos) i cagravelcul de megraverits (un megraverit fa de contrapegraves drsquoun pecat) ben al contrari Jesuacutes supera prou la casuiacutestica (Mt 52228 Mc 715) els petits pecats tambeacute porten a la mort al judici de deacuteu Sols no es perdona el rebuig del perdoacute (Mc 328s) i davant de deacuteu no hi ha cap megraverit (Lc1710) Els pecadors soacuten meacutes a prop de deacuteu que els pietosos perquegrave aquests estan massa segurs drsquoells mateixos (Lc 189-14) estan cecs a les coses de deacuteu el fill progravedig lrsquoaduacuteltera el publicagrave etc no soacuten tant objecte de retret com el pietoacutes Per al fariseu val tambeacute que de fet no fa el que diu fer (Mt 2128-31) no acull la crida de deacuteu (Lc 1416-24 par Mt 221-10) srsquoenfronta als seus enviats (Mc 121-9) no estima el seu germagrave (Lc 1525-32) etc Les paragraveboles (lrsquoadministrador infidel Lc 161-13 les deu noies Mt 251-12 el vestit de noces Mt 2211-13) i els advertiments (Mt 525s par) ho deixen clar cal la conversioacute ja Quegrave eacutes la μετάνοια Ho diuen tambeacute les paragraveboles per exemple la del fill retrobat (Lc 1511-38) la del fariseu i el publicagrave (Lc 189-14) admetre la progravepia falta i penedir-sersquon Tambeacute no tornar-hi Tanmateix el nucli de la μετάνοια no eacutes aquest sinoacute ndash com diu Mt 183 (par Mc 1015 par Lc 1817) ndash el seguumlent laquoameacuten us dic que si no us feu de nou com nens no abastareu el regne de deacuteuraquo el jueu del temps de Jesuacutes no tenia els

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

14

que anunciava Jesuacutes etc Les plurals facetes no llevaran mai incerteses i dubtes perograve seran lrsquoassaig drsquohistoriar la vida de Jesuacutes No caldragrave que un hom llevi la fantasia i la llegenda que els evangelis contenen perograve ho comprendragrave a la llum de la manera de pensar dels antics del valor que hi conferien a les narracions de la llibertat de recrear i de fer lluir el missatge en profit de la comunicacioacute en poques paraules de la disposicioacute dels continguts de la tradicioacute en pro de la cura de Jesuacutes sense escruacutepols historicistes quan ninguacute no els practicava quan meacutes aviat sersquols desconeixia Al costat drsquoaixograve la gegravenesi dels evangelis corrobora a la seva manera a no prendrersquols al peu de la lletra a avaluar-los com a escrits fets per homes amb unes intencions motivacions i condicions amb mil circumstagravencies passions i degraveries amb tot allograve que fa un escrit doncs aixograve humagrave sense que sigui necessari que els seus autors sovint colmiddotlectius hagin participat de les experiegravencies i obsessions dubtes o inquietuds de lhome davui Els escrits del nou testament no soacuten un lloc per a resoldre els problemes actuals no soacuten un receptari no lleven la necessitat de responsabilitzar-se un hom de cadascun dels afers del que ha de fer i de pensar de les seves avaluacions del coneixement de la natura de la resolucioacute de la relacioacute amb els altres etc soacuten testimonis i no adoctrinament palesen autors que proven drsquoexpressar unes narracions que suposen la seva experiegravencia sagrada en Jesuacutes histograveries que no han de commoure necessagraveriament malgrat que nrsquohi ha de prou bones Drsquoaquiacute que lrsquoexclusioacute dels apogravecrifs no hauria de tenir una rellevagravencia cabdal mentre hi hagi testimoniatge En drsquoaltres paraules no sha de seguir o no seguir el que es diu als evangelis perquegrave hi sigui escrit sinoacute que sha de sospesar com han de fer tots els homes el que eacutes bo correcte generoacutes etc segons el que cadascuacute hagi rebut i aixograve eacutes el que sha de veure en els escrits neotestamentaris Si es vol aixiacute lrsquoestudi dels diferents nivells de redaccioacute dels evangelis la comprensioacute de les llegendes que contenen de les fabulacions agravedhuc de lrsquoexpressioacute miacutetica (1) permeten una historitzacioacute de la gegravenesi del propi text meacutes o menys probable potser que arriba a indicar agravedhuc el que deuria ser del propi Jesuacutes histograveric per tant mantenen els estudiosos com a eacutessers humans que pensen en termes

15

estrictamenmt naturals i histograverics els textos que tenim la seva gegravenesi i la possibilitat drsquoindicar versemblantment quelcom de la figura de Jesuacutes (2) deixen la porta oberta a un esperit criacutetic davant drsquouna manera drsquoexpressar lrsquoexperiegravencia del sagrat en Jesuacutes permeten lliurar una explicacioacute historicocultural des drsquouna cultura individual i social drsquoara Per tot plegat (3) exemplifiquen la necessitat drsquoassumir la progravepia responsabilitat el propi esperit criacutetic a ser fidel a un mateix a les seves exigegravencies intelmiddotlectuals a les seves necessitats humanes iquestCaldragrave dir que no soacuten escrits inspirats Qualsevol home eacutes capaccedil de cantar drsquoescriure de ballar i de parlar inspirat tenir-ho tot plegat com una expressioacute de la vida drsquouna intencioacute sacra Per tant caldragrave defensar meacutes aviat que estan inspirats (com ho estan molts drsquoaltres al marge de la tradicioacute cristiana) que reflecteixen els avatars drsquoalgunes primeres comunitats cristianes que versemblantment soacuten els reculls meacutes antics i meacutes immediats dels fets que desencadenaren lrsquoajusticiament de Jesuacutes que permeten un missatge coherent etc eacutes a dir tot allograve pel que foren esmentats com a textos canogravenics i que encara avui sels hi manteacute amb tot lrsquoestudi que ja hi ha hagut i despreacutes de dos milmiddotlennis de prova Perograve sols soacuten escrits inspirats com ho pot ser un qualsevol altre escrit malgrat que el seu autor no hagi gaudit del contacte directe amb Jesuacutes o que no hagi format part de les primeres comunitats etc circumstagravencies certament cabdals per a la gegravenesi del cristianisme De tot aixograve es despregraven la irrellevagravencia drsquoexcloure o no dels canogravenics un especiacutefic text antic amb uns caragravecters comparables en algun aspecte o en un altre als ja admesos car en qualsevol cas es tractaria meacutes aviat drsquouna discussioacute entre grups humans amb les seves raons per a deixar fora un llibre o no i no pas drsquoun afer que afecteacutes lrsquoexemplaritat del conjunt dels escrits admesos

16

II

APUNTS DHISTOgraveRIA DE JESUacuteS

Cal provar alguna aproximacioacute al Jesuacutes de la histograveria la rellevagravencia dels fets i dels mots de Jesuacutes semblen motivar especialment una avaluacioacute de la seva eficagravecia Sense que calgui fer renuacutencia en un altre lloc de lestudi dels punts de vista dels escriptors neotestamentaris i daltres el filogravesof es lliura ara al repte de resseguir el propi Jesuacutes i a veure quegrave eacutes capaccedil de dir-ne agravedhuc en el cas que shi propiciiuml lexperiegravencia del sagrat sect1 Les narracions del baptisme Per on cal comenccedilar alguna consideracioacute del Jesuacutes de la histograveria Si meacutes no la historicitat del bateig de Jesuacutes sembla prou fundada els quatre evangelis i els Actes dels Apostols (122) conten que Jesuacutes anagrave a batejar-se (segons lrsquoEvangeli dels Natzarens amb la seva mare i germans) la versemblanccedila del fet rau que Jesuacutes es colmiddotloca per sota de Joan Baptista i es deixa batejar (Mt 314s) i la mateixa estranyesa que provoca la necessitat drsquoun tal bateig de penitegravencia Lrsquoun i lrsquoaltre fet farien veure que hi ha quelcom les fonts de la qual cosa es retrotreurien a la comunitat primitiva Jo 322-43 conta que despreacutes de tot aixograve Jesuacutes i els seus deixebles batejaven al Jordagrave prop drsquoon era Joan Baptista La notiacutecia eacutes prou versemblant pels detalls que inclou explicaria que la comunitat postpasqual bategeacutes2 mentre el silenci dels sinograveptics respondria a la necessitat drsquoesvair qualsevol comparacioacute entre Joan i Jesuacutes Aquest uacuteltim hauria manifestat que Joan inaugura el temps de la salvacioacute (cf Mt 1112s par Lc 1616) eacutes un profeta i meacutes que un profeta (Mt 119) el meacutes gran de tots els homes (Mt 1111 par Lc 728) Eacutes versemblant el que diu Jo 135-39 que aplegueacutes els primers deixebles de lrsquoentorn dels de Joan Els dos prediquen per a tothom fan 2 Lrsquoapogravestol Pau ja doacutena testimoni del baptisme cristiagrave (cf 1Co 1213 Rm 63)

17

propi del seu grup una oracioacute (Lc 111-4) criden a la conversioacute (Mt 38 par Lc 131-9) sense prerrogativa per a Israel (Mt 37 par 1241s par) que pot perdre la preferegravencia (Mt 39 par 811s) Els dos doncs rebutgen lrsquoautojustificacioacute (Mt 37-10 par Mt 23 par) i acullen pecadors notoris (Lc 312 Mc 216) Joan no srsquoestagrave del tracte amb publicans guagraverdies i dones puacutebliques (Lc 312-14 729 Mt 2132) tots exclosos de la sinagoga del cercle dels fariseus i de Qumram Amb tot laquoels meacutes petits al regne de deacuteu soacuten meacutes grans que ellraquo (Mt 1111b par Lc 728) Joan encara pertany al temps de lrsquoespera al domini de la Llei Jesuacutes enuncia la bona nova la irrupcioacute de la basileia El propi bateig de Jesuacutes es transmet drsquoacord amb cinc fonts la de Mc 19-11 de la qual depegraven Mt 313-17 la de Lc 321s que hi teacute punts de contacte la de Jo 132-34 que ho descriu com quelcom del Baptista la de la versioacute de lrsquoEvangeli dels Natzarens i la del Testament dels Dotze Patriarques esmentat en dos llocs Fou un bateig per immersioacute com ho prova el verb passiu grec de Mc 19 par Mt 316 Lc 321 (ens remetria a un verb actiu intransitiu arameu amb aquest significat) i colmiddotlectiu (com ho insinua Lc 321) Totes les fonts parlen drsquouna devallada de lrsquoesperit de deacuteu damunt seu mentre difereixen en les reelaboracions que els cels srsquoobrin foacutera una representacioacute intuiumltiva del que es vol dir la imatge de la coloma seria una simple comparacioacute en Marc (Mc 110 par ) per a ser despreacutes una materialitzacioacute de la imatge de lrsquoesperit (pe Lc 322) La participacioacute de lrsquoesperit teacute sempre en el judaisme antic el sentit de rebre un encagraverrec profegravetic Els detalls que envolten la proclamacioacute tambeacute soacuten diferents entre unes fonts i les altres Als sinograveptics les paraules surten drsquouna veu del cel a lrsquoEvangeli dels Natzarens de lrsquoesperit al de Joan dels llavis del Baptista A Marc Lluc i a lrsquoEvangeli dels Natzarens es dirigeixen a Jesuacutes Mateu les adreccedila al Baptista lrsquoevangeli de Joan ho fa saber a tots La versioacute dels sinograveptics de la proclamacioacute eacutes una cita de Ps 27 (laquoets el meu fill avui trsquohe engendratraquo) i Is 421 (laquoaquiacute teniu el meu servent que tant estimo el meu escollit en qui em complac

18

iacutentimamentraquo) Si la variant de lrsquoevangeli de Joan bona eacutes la que el Baptista el fa testimoni que laquoaquest eacutes lrsquoescollit de deacuteuraquo (Jo 134) llavors la versioacute de Joan se circumscriuria a lrsquoesment drsquoIs 421 Tampoc no cal descartar que el text dels sinograveptics nhagi refet un doriginari que sols contindria Is 421 (que el desdibuixaria amb una referegravencia cristologravegica) Mentre lrsquoantic judaisme esmentava el primer vers quan volia fer present tot el text Is 421 continua laquohe posat sobre ell el meu esperitraquo La proclamacioacute atribuiria a Jesuacutes el que es diu a Is 421 que deacuteu posa el seu esperit sobre el seu servent srsquoallunyaria de la representacioacute drsquoun messies-rei i de la seva entronitzacioacute (salm 2) i presentaria Jesuacutes com el servent de deacuteu Per tant lrsquouacutes de lrsquoexpressioacute miacutetica no impedeix drsquoadvertir en el bateig de Jesuacutes la lectura que en fa la comunitat primitiva iquestHi assumiacute la seva vocacioacute drsquoanunciar el temps de la salvacioacute La temptacioacute de Jesuacutes per Satanagraves despreacutes del baptisme (Mc 112s Mt 41-11 par Lc 41-13) podria plasmar aquesta mirada cap a Jesuacutes a partir drsquoIs 421 Eacutes meacutes si fos permegraves dentendre-la a partir de Mc 833 es podria pressuposar que la visioacute critiana no sols tindria en ment Is 421 sinoacute tambeacute Is 5213-5312 no hauria insistit tant en el rebuig de Jesuacutes drsquouna qualsevol ambicioacute poliacutetica com en lrsquoacceptacioacute de la seva missioacute Cal admetre que la traduccioacute de πειρασmicroός (Lc 413) i del verb πειράζειν (Mc 113 Mt 413 Lc 42) com a laquotemptacioacuteraquo no eacutes correcta (sols una vegada de les vint-i-una que surt en el Nou Testament teacute aquest sentit) no es tracta drsquoun estira-i-arronsa amb el pecat sinoacute drsquouna laquoprovaraquo laquocombatraquo que exemplifica lrsquoacceptacioacute drsquouna missioacute encomanada La narracioacute meacutes antiga eacutes sens dubte la de Marc (Mateu i Lluc usen el tiacutetol cristiagrave de ldquofill de deacuteurdquo citen pels LXX etc) laquoDespreacutes lrsquoEsperit lrsquoempeny cap al desert Al desert va passar quaranta dies temptat per Satanagraves srsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo3 Lrsquoesperit laquoempenyraquo Jesuacutes llenguatge simbogravelic biacuteblic El desert eacutes un lloc on vaga lrsquoesperit impur (Mt 1243 par ) perograve tambeacute teacute una significacioacute escatologravegica perquegrave la teacute messiagravenica (Is 403 citat a Mc 13 Mt 33 Lc 176 Jo 123) Els quaranta dies i nits representen un siacutembol comuacute que caracteritza un temps de malediccioacute i de necessitat (els del diluvi Gn 712 els drsquoIsrael al desert Ps 9510 els del dejuni de Moisegraves al Sinaiacute Ex 3428 Dt 918 els drsquoestar Israel

3 Es manteacute la traduccioacute que lliura la Biacuteblia de Montserrat

19

sota el jou dels filisteus Jt 131 els dies que va caminar Elies per a arribar a la muntanya de deacuteu lrsquoHoreb 1R 198) els que Jesuacutes va ser provat laquoSrsquoestava entre les feresraquo una representacioacute del paradiacutes Adam vivia en harmonia amb els animals salvages (Gn 219) Is 116-9 descriu la convivegravencia paciacutefica del demagrave entre animals i entre aquests i lrsquohome (Os 220 Is 6525 Ps 9113 perllonguen les imatges drsquoanimals salvatges esdevinguts no perillosos) el paradiacutes eacutes doncs restituiumlt laquoI els agravengels el servienraquo versemblantment una altra representacioacute del paradiacutes (segons el Midraš Adam vivia de lrsquoaliment dels agravengels) La primera de les tres historietes que conten Mateu i Lluc teacute sens dubte el seu origen en la de Marc i les altres dues srsquohaurien transmegraves cadascuna pel seu cantoacute La interpretacioacute particular de cadascuna no eacutes segura Jesuacutes convertit en un nou Moisegraves amb el paralmiddotlelisme pamannagrave lrsquoaparicioacute drsquoun home poderoacutes la meravella que legitima la seva missioacute En qualsevol cas un home especialment assenyalat un liacuteder en particular relacionat amb el poder Lrsquoorigen potser cal rastrejar-lo en circumstagravencies histograveriques prepasquals Si meacutes no un dels seus deixebles era zelota (Lc 615 par Mc 318 Mt 104) renya els zebedeus quan volen castigar els desagraiumlts (Lc 951-56) i lrsquoombra drsquouna temptacioacute poliacutetica lrsquoacompanya sempre (cf Mc 832 par 119s par 1213-17 par Jo 615 etc) Li demanen signes legitimadors (Mc 811 par Mt 1238s par Lc 1116 238 Mc 1529-32 par) Pilat fa clavar a la creu com a escarni i advertiment laquoel rei dels jueusraquo etc

sect2 Alguacute que eacutes meacutes que un profeta Jesuacutes sersquol veia com un carismagravetic (Mc 122 par) i com un profeta (Mc 615 par 828 par Mt 211146 Lc 716 Jo 419 614 74052 917) agravedhuc amb escepticisme era vist aixiacute pels fariseus (Lc 739 Mc 811 par) Ell mateix es posa com a profeta (Lc 1333 Mt 2331s34-36 par 37-39 par cf Mc 64 par Lc 424 Jo 444) La detencioacute i acusacioacute davant del sanedriacute degueacute ser com a fals profeta (cf el joc de cecs de Mc 1465 par Mc 2263-65) Dt 1820 (cf 136) nrsquoestableix lrsquoexecucioacute Si la possessioacute de lrsquoesperit sant era una caracteriacutestica del profeta se lrsquoatribueix expliacutecitament en un dels mots-ameacuten de Marc (Mc 328s) Expulsa els dimonis per lrsquoesperit de deacuteu (Mt 1828 par Lc 1120) Segons Lc 418-21 (cf Mt 53 par Lc 620 Mt 115 par Lc

20

722) srsquoadjudica la profecia de lrsquoesperit de deacuteu drsquoIs 61 Fa participants als deixebles drsquoaquest esperit els lliura poders contra els esperits impurs (Mc 67 cf Mt 108) lrsquoesperit sant els faragrave costat quan els acusin (Mc 1311) lograveguions com Lc 623-26 par Mt 512 arrengleren els deixebles amb els profetes Que els esments sobre lrsquoesperit sant no siguin molts es deu al fet que no eacutes un teograveleg i li plau meacutes parlar en imatges Per exemple quan diu que eacutes pel dit de deacuteu que expulsa dimonis (Lc 1120) imatge de lrsquoesperit de deacuteu (cf Mt 1228) o quan el lograveguion Jo 737 (cf v39) parla drsquoaquest esperit sota la imatge de lrsquoaigua de vida Tambeacute palesen el seu capteniment profegravetic el llenguatge-ameacuten lrsquouacutes de paralmiddotlelismes els ritmes la preferegravencia per la paronomagravesia etc Tot aixograve ha de ser estimat en conjunt material que es refereix als oriacutegens la comunitat primitiva evitava el tiacutetol de profeta per a Jesuacutes tampoc no nrsquoeacutes cap model la pneumagravetica que srsquohi descabdella (no hi ha en Jesuacutes glossolagravelia) a meacutes a meacutes la concessioacute drsquoesperit sant als deixebles es troba en contradiccioacute amb la concepcioacute posterior que atribueix la devallada de lrsquoesperit per Pentacosta Drsquoaquiacute les dificultats a lrsquohora de compaginar un fet i lrsquoaltre Jo 739a palesa que Jo 738 es refereix a lrsquooferiment de lrsquoesperit de deacuteu mentre que 739b contradiu la crida i la correcta interpretacioacute Fet i fet sembla que el pensament dominant dels jueus contemporanis era que lrsquoesperit de deacuteu srsquohavia extingit amb els darrers profetes (hi ha tanmateix excepcions per exemple els membres de la comunitat de Qumran sersquon senten partiacutecips) Pel cap baix el Nou Testament ho pressuposaria Mc 18 par a propogravesit del baptisme de Joan (cf Ac 192) Ac 217 que cita Joel i drsquoaltres llocs (Rm 823 2 Cor 122 55 Jo 739) a propogravesit de la primitiva comunitat Ara Jesuacutes veu Joan Baptista meacutes que un profeta (Mt 119 par Lc 726) ell mateix eacutes meacutes que Jonagraves (Mt 1241 par Lc 1133) o el Baptista (Mt 1111 par Lc 728) i es teacute per alguacute que completa la Llei i el Profetes (Mt 517 Mt 521-48 Mc 105 par) Aquest laquocompletarraquo (πληρῶσαι) vol dir que srsquoabasta ja la mesura plena que ja eacutes

21

escatologravegica el lograveguion Mt 517 estableix Jesuacutes amb el dret de ser lrsquoenviat escatologravegic4 Jesuacutes viu en lrsquoAntic Testament i totes les seves paraules i obres no srsquoentenen fora drsquoaquest marc Criat en una famiacutelia pietosa (Lc 241 cf Lc 416) serva les oracions dels jueus complidors les tres hores drsquooracioacute (el Šemalsquo al matiacute i a la tarda possiblement la Tephilla cap a les 15 hores) i les benediccions drsquoabans i de despreacutes dels agravepats Va cada dissabte des de petit a la sinagoga Certament resa tambeacute fora de les hores establertes per la pragravectica pietosa social (Mc 135 1432ss par) i ho fa en la seva llengua materna (lrsquouacutes drsquorsquoabba lrsquoensenyament del parenostre cf Mc 1534 etc) El mateix laquosantifiqueu el vostre nom vingui el vostre regneraquo del parenostre es manlleva del Quaddiš (oracioacute aramea que cloiumla la cerimogravenia lituacutergica a la sinagoga) Vol el temple sense mercaders (Mc 1115-18) tractat amb reveregravencia (Mt 2316-22) lliura condicions per a fer lrsquoofrena ritual (Mt 523) fa matar el xai de Pasqua mana seguir el ritual als leprosos (Mt 144) Certament el manament de lrsquoamor supera totes les ofrenes (Mc 1234) o hi hauragrave el nou temple del temps de la salvacioacute (Mc 1438 par) Li agrada especialment el profeta Isaiumles en particular les parts del Deutero-Isaiumles del servent de deacuteu aixiacute mateix li plauen els textos apocaliacuteptics que hi ha en Daniel Cita desenes de salms molts textos del Pentateuc i tambeacute paraules dels altres profetes

Cal dir que Jesuacutes radicalitza la Toragrave per exemple quan es teacute present la prohibicioacute de matar i del divorci recollida ja a Ex 2013s i que accentua a Mt 521s27s La critica en la forma drsquoomissioacute Mt 115s par deixa de banda la venjanccedila contra els pagans que si meacutes no es troba relligada a Is 355s 2918s 611 com ho proven Is 354 2920 612 Lc 416-30 cita (v18s) Is 611s I es deixa laquoi un dia de venjanccedila per al nostre deacuteuraquo La bandeja la Toragrave quan es contraposa a la permissioacute mosaica del divorci (Dt 241) quan prohibeix el jurament (Mt 533-37) i la llei del talioacute (538-42) Jesuacutes ho acabem de veure es creu amb el dret de completar la Llei (Mt 517)

Siacute que srsquooposa radicalment a la Llei oral (Halakagrave) Especialment a la del dissabte Mc 227 diu laquoel dissabte ha estat fet per a lrsquohome i no pas lrsquohome per al dissabteraquo (cf Mc 225s 34 par Mt 125 Jo 722) Lrsquoexcepcioacute en el moacuten jueu era quan hi hagueacutes perill de mort (cf 1M 232ss) malgrat que lrsquouacutes permetria altres coses ordinagraveries (cf Mt 1211 par Lc 145) perograve els deixebles cullen espigues (Mc 223 par) i el mestre guareix (Mc 31-6 par 4 v18 en canvi diu que els esdeveniments anunciats en les escriptures han drsquoacomplir-se tots

22

Lc 1310-17 141-6 cf Jo 59 914) sense haver-hi cap perill Tampoc no fa cas de les prescripcions farisees de neteja de les mans abans dels agravepats (Mc 71-8 el v15 faria referegravencia al que es diu pecaminosament)5 Lrsquoactitud davant la Toragrave la proclamacioacute del final del culte el rebuig de la Halakagrave el seu dret a anunciar la voluntat de deacuteu ndash tot plegat lrsquoacusacioacute de pseudoprofeta el duria a la mort

sect3 Una crida plena de goig laquoSrsquoha complert el temps i eacutes a prop el regne de deacuteu convertiu-vos i creieu en el missatge joioacutesraquo (Mc 115 cf Mt 423 935 Lc 443 81 i drsquoaltres) El sumari de Marc (i de Mateu i Lluc) palesa el punt central de lrsquoanunci de Jesuacutes el regne de deacuteu Dues soacuten les caracteriacutestiques de lrsquouacutes que en fan els sinograveptics del terme βασιλεία per a la caracteritizacioacute del senyoreig de deacuteu (τοῦ θεοῦ

τῶν οὐρανῶν)6 el nombre de vegades que el trobem (molt meacutes gran comparat amb drsquoaltres escrits antics i contemporanis) i la quantitat de girs nous sense paralmiddotlels en drsquoaltres autors Lrsquoexpressioacute srsquousa gairebeacute sempre en el sentit dinagravemic de lrsquoexercici drsquouna autoritat el senyoreig de deacuteu (quelcom molt oriental i molt poc occidental) la realitzacioacute de lrsquoideal de justiacutecia sobre la terra com a rei protector drsquoorfes de viacutedues de pobres de febles de desvalguts Lrsquoantic judaisme defensa el senyoreig reial de deacuteu sobre Israel (cf Dn 431) el qual el jueu reconeix diagraveriament amb el Šemalsquo ocorre que ara tot eacutes amagat i capgirat perograve el regnat de deacuteu abarcaragrave tots els pobles que no podran sinoacute sotmetre-srsquohi (cf Dn 244) El Quaddiš santifica el nom de deacuteu i prega per la irrupcioacute del seu regne

La sola referegravencia al Quaddiš del parenostre (laquovingui el vostre regneraquo) fa adonar-nos que Jesuacutes usa el concepte malkuta en sentit escatologravegic Aquest esdeveniment futur (i proper) explica que alguns no experimentin la mort (Mc 91) o la precaucioacute davant del judici final (cf Mc 943-48) Srsquoexpressa en imatges a traveacutes de lrsquoagravepat escatologravegic on trobem Jesuacutes mateix (Mc 1425) Abraham Isaac Jacob els profetes i gent drsquoarreu (Lc 1328-29) tots

5 Mt 233 (laquotot allograve que us diguin doncs fer-ho i observeu-ho perograve no obreu com ells obren perquegrave diuen i no fanraquo) hauria drsquoentendrersquos amb un to irogravenic i fer ressaltar sobretot la segona meitat 6 Lrsquoexpressioacute original faria laquoregne de deacuteuraquo laquoregne del celraquo seria el circumloqui que evita el nom de deacuteu propi drsquouna agravembit judeocristiagrave

23

laquosrsquoasseuran a la taula del regne de deacuteuraquo Ja eacutes a prop (Mc 115) Per tant Jesuacutes es refereix a Dn 244 amb un clar sentit escatologravegic i a Dn 727 (el poble dels sants de lrsquoaltiacutessim rebran el regne el senyoreig cf Lc 1232) En la mesura que el concepte malkuta eacutes un circumloqui jueu per a evitar el nom de deacuteu tot plegat vol dir que srsquoanuncia que deacuteu eacutes a prop agravedhuc que ja eacutes aquiacute Lrsquoapocaliacuteptica jueva especialment amb Joan Baptista apuntava tambeacute lrsquoadveniment de la fi Allograve progravepiament nou de Jesuacutes rau en la proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia Aquesta irrupcioacute del regne de deacuteu es prefigura en cada victograveria sobre la forccedila del mal (guariments) en lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Ja eacutes aquiacute eacutes imminent ho palesa amb paraules i amb obres

Es tracta drsquoun missatge indubtablement exhultant per a lrsquohome en la mesura que comenccedila la transformacioacute de tot Srsquoestagrave arribant a la nova plenitud el present regalima la renovacioacute de la realitat Per aixograve srsquoanuncia no sols que el temps eacutes limitat i que ja arriba el regne sinoacute sobretot com eacutes el senyoreig de deacuteu que ve i del qual hi ha ara els senyals de la seva presencia Aixograve ho mostra el lograveguion Lc 722s (par Mt 115s)7

laquoels cecs hi veuen els coixos caminen els leprosos soacuten purificats els sords hi senten els morts ressusciten els pobres reben lrsquoanunci del missatge joioacutes i sortoacutes aquell que no srsquoescandalitzaragrave de miraquo El lograveguion combina material de Is 355ss i 2918s amb Is 611s (emparentat srsquohi troba Lc 416-21 que torna a citar Is 611s) les imatges de la llum per als cecs del so per als sords dels crits drsquoalegria per als muts expressaven per a tots els pobles antics drsquoOrient els temps de la salvacioacute I la llista podria estendrersquos meacutes i meacutes soacuten sols

7 Tal com estagrave situat seria la prova davant dels deixebles de Joan que Jesuacutes eacutes lrsquoesperat Perograve no seria pas el seu sentit original les referegravencies a Isaiumles no ho permetrien estimar aixiacute

24

exemples per a palesar que es venccedil el dolor la por el patiment El regne que es prefigura aquiacute per a aquell que en fa cas del que diu i fa Jesuacutes del qual lrsquoarribada ja eacutes imminent representa el capgirament de les relacions drsquoexclusioacute la restauracioacute de la comunitat malmesa entre deacuteu i lrsquohome8 La recerca criacutetica de les narracions miraculoses en els evangelis es fa drsquoacord amb quatre nivells (1) aquestes histograveries es redueixen considerablement quan se les estudia des del punt de mira de la criacutetica textual i literagraveria (2) Hi ha una segona reduccioacute quan se les compara amb les histograveries miraculoses rabiacuteniques i helmiddotleniacutestiques (lrsquoantic orient tenia com a normal que hi hagueacutes miracles i com a quelcom que agrada que hi sigui la primitiva esgleacutesia participava del gust pels miracles que hi havia en el seu temps) (3) Lrsquoanagravelisi histogravericoformal de les narracions miraculoses permet distingir la capa meacutes recent helmiddotleniacutestica i la palestina lrsquohelmiddotleniacutestica descriu Jesuacutes com a traumaturg la palestina posa Jesuacutes al centre (4) A traveacutes drsquouna criacutetica meacutes aguda i de la corresponent minva de material srsquoarriba a un nucli transmegraves que remunta als esdeveniments de les actuacions de Jesuacutes aquest nucli fa referegravencia al guariment de mals psicogegravenics lepra paragravelisi i ceguesa tot allograve a la qual cosa pot aplicar-se una teragravepia per alguna mena drsquoinduccioacute Basta saber la situacioacute dels malalts mentals en temps de Jesuacutes i com sersquols veia per a entendre que els evangelis en parlin com en parlava tothom Jesuacutes srsquoenfronta doncs a aquest moacuten del mal cada victograveria sobre la forccedila del mal eacutes una manifestacioacute del temps de la salvacioacute que ja irromp lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Eacutes una prolepsi de lrsquoeacuteskhatos Un exemple clau drsquoaixograve eacutes el lograveguion de Lc 1018 laquojo veia Satanagraves de sobte expulsat del cel que queia com un llamp sobre la terraraquo Eacutes lrsquoinici del final de Satanagraves (cf Ap 127-9) i lrsquoexpulsioacute de dimonis anuncia la victograveria completa sobre Satanagraves Tot aixograve ocorre ara i meacutes es presenta el paradiacutes (Lc 1019 cf Mc 113 laquosrsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo) els noms dels salvats es troben en el llibre dels vius (Lc 1020) ndash tot plegat el venciment de Satanagraves la innocegravencia de les feres salvatges lrsquoapuntament dels noms soacuten motius drsquoun canvi radical drsquoun nou Edegraven Les festes de noces (sovint siacutembol de la salvacioacute) han comenccedilat hi eacutes lrsquoespograves hi ha joia i no eacutes possible el dejuni (Mc 218s) La llum

8 Lrsquoescagravendol de Lc 723 es refereix a no rebre amb mals ulls la reconciliacioacute de deacuteu amb els marginats i els rebutjats sobre els fariseus cf II sect6

25

brilla (Mc 421 par) el fulgor de la ciutat de deacuteu resplandeix ja ara dalt de la muntanya enmig de la fosca del moacuten (Mt 514) Ha arribat lrsquohora de la sega (un siacutembol dels temps salviacutefics en les paragraveboles) els camps estan madurs (Mc 48 par Mt 937 par) demaneu que hi hagi treballadors per a la collita (Mt 938 par) Aprengueu de la figuera quan eacutes primavera rebrota (Mc 1328s) canvi doncs de mort a vida Hi ha un nou vi (Mc 222 par) el vi siacutembol del nou temps Al fill retrobat se li lliura un vestit de festa (Lc 1522) Hom es posa el vestit de noces (Mt 2211) No es cus al vestit vell un pedaccedil de roba nou (Mc 221 cf He 111s Ac 1011 par 115) la nova realitat deixa enrera els temps anteriors Es lliura als infants el pa de vida (Mc 724-30 par) siacutembol (amb lrsquoaigua de vida cf Jo 41014 737s) dels dons de paradiacutes La pau de deacuteu srsquoofereix ja ara es decideix ja ara el judici (Mt 1011-15 par Lc 105-11) ja ara es lliga i es deslliga la sort dels homes (Mt 1619 1818)9 Tambeacute les obres de Jesuacutes palesen aquest laquoja araraquo lrsquoexpulsioacute dels mercaders del temple acompleix laquoja araraquo Za 1421 (laquono hi hauragrave cap meacutes mercader al temple de Jahvegrave-Sabaot aquell diaraquo) malgrat que circumscriu la seva cura a Israel guareix pagans (Mc 724-30 par Mt 1521-28 Mt 85-13 par Lc 71-10) com a anticipacioacute indicacioacute de la basileia que irromp Els deixebles soacuten afortunats de viure aquest moment (Lc 1023s par Mt 1316s) el de lrsquoentrada del regne Ho han de proclamar tambeacute de paraula i drsquoobra (Mt 107s) En lrsquoantic judaisme i en el contemporani als evangelis mai no srsquohavia proclamat la irrupcioacute del regne de deacuteu mentre que la primitiva comunitat cristiana proclamaragrave meacutes aviat la mort i la resurreccioacute del mestre

9 Lrsquoescatologia presegraventica eacutes arreu de lrsquoevangeli de Joan Basti recordar laquoperograve ve lrsquohora i eacutes ara que els veritables adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat que aixiacute soacuten els qui vol el Pare per adoradorsraquo (Jo 423) laquous ben aseguro que ve lrsquohora i eacutes ara que els morts escoltaran la veu del Fill de deacuteu i els qui lrsquohauran escoltada viuranraquo (Jo 525) amb la seva transformacioacute lrsquohome passa de la mort a la vida

26

Jesuacutes anunciava la imminent arribada del regnat de deacuteu i de la transmutacioacute dels ordres del seu temps La proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia es dreccedila sense dubte com el centre de lrsquoevangeli Aquesta consciegravencia escatologravegica independentment de les seves influegravencies encarnava eficaccedilment la radicalitzacioacute de la referegravencia al sagrat urgia que lrsquohome considereacutes la importagravencia real dels afers i avisava a tort i a dret de la necessitat de la conversioacute Certament no es tractava drsquouna proclama de mal averany drsquoalguacute que desitgeacutes el pitjor o que fes acreacuteixer lrsquoangoixa dels homes quan Jesuacutes no exigia a tots el mateix lliurament a la causa de la predicacioacute ni la radicalitat del missatge comportava lrsquoabandoacute de les feines de cadascuacute del seu lloc de la famiacutelia etc establerts els miacutenims en lrsquoamor no srsquohi pressuposa a priori la mesura que cadascuacute en volia lliurar no perquegrave espereacutes quelcom sinoacute per la mateixa alegria de fer-ho el propi Jesuacutes no se nrsquoestagrave de menjar i de beure i celebra amb els seus els agravepats que prefiguren el regnat de deacuteu etc La insistegravencia en la vinguda del final no eacutes per a fer por sinoacute meacutes aviat un aviacutes per a trobar-se preparat a un esdeveniment que nomeacutes pot entendrersquos com a desitjat com a final feliccedil per a aquells eacutes clar que ja comprenen que lrsquoordre a venir no pot seguir sent un ordre que mira cap a un sol costat Una part important de les paragraveboles i de les paraules que es pot fer meacutes o menys recular fins a Jesuacutes es mou dins drsquoaquest horitzoacute escatologravegic comenccedilant pel mateix parenostre Certament lrsquoanhel del regnat de deacuteu i la seva prefiguracioacute deurien somoure els cors talment com encara ho poden fer avui La previsioacute drsquoun final introdueix a una transformacioacute de les condicions de vida de jerarquies de valoracions etc indubtablement meacutes justa meacutes feliccedil meacutes drsquoacord amb les coses un final que representa la realitzacioacute de lrsquoesperanccedila dels homes la utopia que es prefigura sota siacutembols i imatges etc i que es capaccedil de commoure lhome davui en lrsquoaccepcioacute que un tal fantasieig plasma a les palpentes lrsquoanhel humagrave de renovacioacute i de perduracioacute i en lrsquoaccepcioacute que tot es fa animat per la dimensioacute sagrada Es tracta de la presentacioacute brillant drsquouna tensioacute escatologravegica que esdeveacute tensioacute sagrada perograve la tensioacute sagrada manifesta palpablement el que de debograve soacuten les coses i els esdeveniments quegrave eacutes important i quegrave no i eacutes capaccedil de comprometre la totalitat de la vida El missatge escatologravegic eacutes una crida a la conversioacute i a la sacralitat del moacuten des de les imatges i les paraules La crida escatologravegica hauria de permetre de deixar pas a lrsquoexperiegravencia de deacuteu com a vocacioacute Tot aixograve vol dir que la tensioacute escatologravegica srsquohauria de traduir en quasevol cas en tensioacute sagrada i que valdria per avui el que valia llavors que no hi ha una mesura universal de resposta perquegrave cadascuacute es troba en unes

27

circumstagravencies diferents que un mateix ha de concloure quines soacuten les seves responsabilitats i radicalitats Sens dubte la tasca quotidiana de molts homes transcorre drsquoacord amb un tarannagrave ordinari perograve no shauria de superar la tensioacute dialegravectica entre una experiegravencia radiant del sagrat i els afers de cada dia Versemblantment lrsquoentusiasme sagrat duu a totes les formes de prefiguracioacute drsquoun nou ordre de totes les coses els homes tanmateix que es troben en tensioacute sagrada no la poden superar El missatge escatologravegic la fa present accentua la necessitat drsquouna conversioacute cap al sagrat Lrsquoanunci de Jesuacutes no era doncs important perquegrave srsquoacompliacutes lrsquoesdeveniment sinoacute per la cagraverrega de tensioacute sagrada que implicava Quegrave decantagrave o afavoriacute la conviccioacute drsquoun final sembla quelcom que va dependre de moltes conversions interiors a partir drsquoinfluegravencies externes No sembla que shagi drsquoestimar un escagravendol que arribeacutes a la necessitat de fer present la fragilitat i caducitat de lrsquoordre drsquoaquest moacuten Car Jesuacutes era un home del seu temps i de condicioacute jueva10 Tanmateix una qualsevol de les plurals maneres en les quals es modelen els siacutes intencionals drsquouna completesa del moacuten que palesen de mil formes mil joies amb tots els malgrats que es vulguin no estan pas a la disposicioacute drsquoun home de manera que li calgueacutes sols portar-los a colmiddotlacioacute Aquells siacutes del moacuten soacuten es troben a magrave drsquoacord amb un designi rar en escarides ocasions al cap i a la fi soacuten experiegravencies sagrades i lrsquoexperiegravencia es lliura de vegades drsquouna manera que manifesta les dependegravencies de tota mena de lhome respecte del pathos Aixograve tambeacute acondueix a no saber com orientar-se (cf Mc 1534)

sect4 Els patiments del final el judici la gehenna

Tanmateix el gaudi del regne que ja es fa present srsquoacompanya tambeacute de lrsquoaviacutes de lrsquoacompliment de tot el cicle histograveric i de la transformacioacute darrera de les condicions drsquoinjustiacutecia de dolor de mal Des drsquoaquest punt de mira la profusioacute drsquoimatges i la representacioacute de forces sobrenaturals presents arreu de les paraules en boca de Jesuacutes sorprenen Sembla una paradoxa que hagi arribat fins a avui un llenguatge amb regust idolagravetric (ho eacutes una cosificacioacute

10 El discerniment entre la irrupcioacute ja ara de la basileia i la seva manifestacioacute expliacutecita final seria des drsquoaquest punt de vista irrellevant Ni serveix de res meacutes capir una renovacioacute futura ni se la pot imaginar millor irrompent ja ara lrsquoun fet i lrsquoaltre deriven la seva eficagravecia de lrsquoexperiegravencia del sagrat i de les seves dimensions i no poden anar enllagrave seu

28

qualsevol de lrsquoexperiegravencia de deacuteu) i amb to apocaliacuteptic per tant amb imatges del tall miacutetic eacutes a dir que gaudeixen de forccedila (significacioacute) sagrada i imaginativa i que narren allograve que srsquoesdevindragrave La sorpresa srsquoesvaeix quan es teacute present que Jesuacutes eacutes jueu amb tot el que aixograve comporta (cf per exemple sect3 i sect7) Hi ha un reguitzell drsquoindicacions de tot tipus arreu dels evangelis que avalen la proximitat del final Cal veuren algunes La paragravebola de la figuera serveix per a lrsquoanunci del final (Mc 1318s) La basileia (eacutes a dir deacuteu) eacutes a la vora (Mt 107 par Lc 109 Lc 92060 1011) El parenostre ensenya a pregar per la vinguda ragravepida del regne Totes les paragraveboles i imatges que adverteixen del caragravecter sobtat dels uacuteltims esdeveniments o que avisen a estar alerta pressuposen que no nrsquohi ha per molt Tambeacute ho apunten els mots referits als tres dies O la referegravencia de Joan Baptista el nou Elies que segons Malaquies (Ml 323) arriba abans del gran i terrible dia de Jahvegrave O Lc 1020s on possiblement caldria interpretar v21b en futur a la llum de Lc 1023s Cal no perdre temps prenent comiat dels teus (Lc 961s) o servant els dies de dol pel difunt (Mt 821s par Lc 959) A Lc 104 es recomana als deixebles de no saludar ninguacute pel camiacute la urgegravencia de la predicacioacute mana no anar de carabana amb drsquoaltres Cal defensar que Mc 1310 (par Mt 2414) i Mc 149 (par Mt 2613) no permeten suposar que Jesuacutes hagueacutes utilitzat el terme lsquoevangelirsquo (usa sempre lsquoevangelitzarrsquo el substantiu no tenia valor religioacutes) i en conjunt cal relativitzar-ne el contingut (hi ha expressions que soacuten del propi Marc) Jesuacutes estagrave enviat sols a Israel (Mt 1524) i mana als deixebles que srsquohi circumscriguin (Mt 105s) els pagans srsquoaplegaran al final del temps al regne (Mt 811s par Lc 1328s) no caldria esperar el seu anunci a tots els pobles Srsquoadverteix que si no es converteixen tots acabaran com els galileus occits per Pilat o els morts per la caiguda de la torre de Siloegrave (Lc 131-5) Tot aixograve vol dir que ha de passar molt aviat El diluvi eacutes davant de la porta (Mt 2437-39 par Cf 724-27) la destral eacutes llesta espera i no talla encara la figuera (Lc 136-9) Cal no diferir la conversioacute (paragravebola de les deu noies Mt 251-12 dels convidats al regne de deacuteu Lc 1415-24 par Mt 221-10 de lrsquoanada al jutge Mt 425s par Lc 1257-59 de lrsquoadministrador malversador Lc 161-8) En les catorze vegades que surt laquoaquesta generacioacuteraquo (ἡ γενεὰ αὕτη Mc 812a12b38 919 1330 Mt 1116 par 1239 par 41s par 45 164 2336 par Lc 113050 1725) srsquohi fa referegravencia sempre per a renyar-la a allograve que

29

srsquoesdevindragrave a aquells als quals srsquoadreccedila Jesuacutes Sembla difiacutecil de no entendre-ho a partir drsquoun temps final que ja arriba Els seus enviats no hauran acabat drsquoanunciar el regne de deacuteu arreu drsquoIsrael que ja vindragrave el fill de lrsquohome (Mt 1023) Els patiments i martiris (Mc 835 par 1038s par 1312 par Mt 102128 par 34 par etc) que caldria interpretar a Mc 91 (laquoUs asseguro que nrsquohi ha alguns dels aquiacute presents que no moriran abans que hagin vist venir amb poder el regne de deacuteuraquo) no durarien molt temps (cf tambeacute Mc 1320 par Mt 1023) La paragravebola del jutge i la viacutedua (Lc 181-8) srsquoentendria des de tot aixograve que diem Jesuacutes no beuragrave vi laquofins que vingui el regne de deacuteuraquo (Lc 2218) la renuacutencia sembla pressuposar que aixograve no eacutes molt lluny Tambeacute ho faria la periacutecopa de Getsemaniacute (Mc 1432-42 par) en el cas de lrsquoencert que prega no pas per una simple sortida de la situacioacute (hauria pogut fugir) sinoacute amb una referegravencia escatologravegica per fer arribar el regne sense necessitat del patiment Les paragraveboles del servent fidel i prudent (Mt 2445-51 par) la de les deu noies (Mt 251-13) la dels deu talents (Mt 2514-30) amb drsquoaltres textos com Mc 1335 (cf Mt 2443 par) compten en els evangelis amb el retard de la parusia perograve probablement llur sentit originari estaria marcat meacutes aviat pel caragravecter sobtat de la fi i srsquoadreccedilarien als qui no fan cas de la bona nova El temps per a lrsquoarribada del final es pot escurccedilar per causa dels elegits (Mc 1320 par) o allargar esperant la conversioacute (cf Lc 136-9) El parenostre ensenya a pregar que laquovingui el vostre regneraquo (cf Lc 187) deacuteu escolta lrsquooracioacute i la intercessioacute (Lc 138s 2231s) i pot canviar els seus designis

En els sinograveptics hi ha dues tradicions apocaliacuteptiques diferents la de Lc 1720-37 que concorda amb les paragraveboles i amb les imatges que usa sovint Jesuacutes on srsquoadverteix meacutes aviat del caragravecter sobtat dels finals dels temps ndash i la de Mc 131-37 que trobem ampliada a Mt 211-2546 i molt modificada a Lc 215-36 tradicioacute que estagrave a prop de 2Te 21-12 i de lrsquoapocalipsi de Joan on srsquoaccentuen els senyals de preludi Aquesta segona tradicioacute oferiria una resposta de la primitiva comunitat al retard de la parusia Jesuacutes hauria advertit doncs de lrsquoarribada del final Sens dubte hauria previst que ell seria mort i que els seus deixebles patirien Hauria avisat que srsquoesdevindria drsquoimprevist que cauria com un llamp Els pitjors mals amenacen aquells que no es converteixen (Lc 131-5) Les dones de Jerusalem han de plorar per elles i pels seus fills (Lc

30

2328-31) Lrsquouacuteltima generacioacute ha de fer penitegravencia per la totalitat de la culpa que hi ha en els seus pares (Lc 1149-51 par Mt 2334s) Veureu abans lrsquoabominacioacute de la desolacioacute (Mc 1314 par cf Dn 1131 1211) el pseudocrist El temple seragrave destruiumlt (Mc 132) i tres dies meacutes tard es bastiragrave un nou temple (Mc 1458 par) No hi ha descripcioacute de tot aixograve Jesuacutes no entra en detalls Sols diu fugiu (Mc 1314b-20) Caldragrave anar de pressa (Lc 1731 Mc 1315s par) En acabant lrsquoagravengel de deacuteu destria ndash hi ha judici ndash els salvats i els repudiats (Mt 2440-41 Lc 1734-35) srsquoobre la gehenna lrsquoinfern de foc final Els evangelis en parlen prou realiacutesticament i hi implica tot lrsquohome (Mc 943-48 Mt 254146) En Jesuacutes la gehenna eacutes lrsquoobscuritat (Mt 812 2213 2530) lrsquoexclusioacute doncs de la llum de deacuteu laquoels cridats soacuten innombrables perograve no tants soacuten elegitsraquo (Mt 2114 cf Lc 1323-24) etc No sinsistiragrave mai prou (cf sect7) que una visioacute drsquoun deacuteu que premia i que castiga reflecteix meacutes aviat la responsabilitat de leacutesser humagrave i no diu pas res progravepiament de lrsquoexperiegravencia de deacuteu mentre que hi ha unes condicions socials de transmissioacute de la cultura El que els evangelis posen en boca de Jesuacutes no es manteacute avui el llenguatge que srsquohi usa ara eacutes estrany cal rebutjar un qualsevol supogravesit drsquoun laquodeacuteuraquo pseudoidolitzat i del que aquest faria sobretot cal superar definitivament lrsquoestretor que representa una voluntat de dissort per a uns homes Lrsquoexperiegravencia del sagrat eacutes sempre la drsquoun siacute Ocorre que malgrat lrsquoargot escatologravegic lhome davui encara eacutes capaccedil a traveacutes seu de llegir-hi tota la positivitat que hi ha en Jesuacutes com a experiegravencia de deacuteu Les visions i les imatges soacuten turbulegravencies drsquoun home que adverteix que cadascuacute se salva o es condemna la gehenna eacutes ara i aquiacute instalmiddotlada dins de cada home ndash i el siacute a la vida eacutes per a tothom sense exclusioacute Jesuacutes parla com un jueu la universalitat de Jesuacutes rau que malgrat aixograve un hom sigui capaccedil drsquoabraccedilar-hi el sagrat Molt aviat les tradicions cristianes tancaren el cicle drsquoaparicions amb lrsquoascensioacute de Jesuacutes i diferiren la seva tornada (parusia) al final dels temps i del judici final (escatologia) Tant lrsquoascensioacute al cel com la parusia i els esdeveniments escatologravegics illustrarien els canvis que srsquoesdevingueren en els cercles cristians a partir del fet que lrsquoexaltacioacute del fill de lrsquohome i el final de lrsquoordre actual del moacuten no haurien arribat minus no hi havia encara parusia minus ni eren imminents

31

Mentre lrsquoascensioacute interrompiria a la pragravectica la segraverie drsquoaparicions el trasllat drsquoun final cap endavant amb la tornada de Jesuacutes el judici final la resurreccioacute dels morts amb tots els precedents apocaliacuteptics del cas etc si distensionava la dimensioacute sagrada que ho creu imminent o ja comenccedilat mentre ho mantindria laquoper a lrsquoesdevenidorraquo seria capaccedil igualment de mantenir la tibantor del sagrat en tant que urgeix a estar preparats El futur dels homes i del moacuten esdevindria fantasiat a partir drsquoun tensioacute i drsquouna expectativa sagrades agravedhuc drsquouna irrupcioacute de deacuteu com a experiegravencia de deacuteu La forccedila escatologravegica passaria a ser exigegravencia i reclam la parusia nova experiegravencia de Jesuacutes etc No sembla que es pugui abandonar la tensioacute sagrada sense banalitzar-se i fer-ho drsquoacord amb el do de cadascuacute Certament no hi ha avui les condicions socials que feien bones les fantasies les llegendes els afers meravellosos etc Ni el missatge de Jesuacutes ni la joia pasqual ni la imatge postpasqual drsquouna parusia i final dels temps tenen drsquoaltra forccedila que la que es deriva de la tensioacute sagrada que proposen laquoEs ist die wichtigste Funktion der Eschatologie daβ sie das Wissen um die Gnadenfrist wach erhaumlltraquo11 iquestAcabaragrave el moacuten Llevat del que es pot dir en nom de la ciegravencia no sen sap res meacutes drsquoaixograve el futur del moacuten com a experiegravencia sagrada el tensa en fa una grandiosa expectativa mentre els afers resten tal qual Quegrave seragrave de tots els homes no se sap progravepiament i el moacuten no pot ser cridat cap a deacuteu quan eacutes en el moacuten que nrsquohi ha experiegravencia El sentit de la histograveria dels homes i del moacuten restaria hipotecat en aquesta expectativa dels homes i del moacuten per la qual hi ha una experiegravencia sagrada El sentit de la histograveria i del moacuten restaria subsumit com a experiegravencia sagrada mai no el sabriacuteem o no en sabriacuteem res meacutes Aixiacute com la nocioacute de creacioacute sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels oriacutegens (passat) aixiacute lrsquoescatologia sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels finals (futur) Mai no se superaria la tensioacute mai no se la podria superar sense fer trampa Arreu valdria que ha drsquohaver-hi experiegravencia arreu que no es tracta de teoritzar sinoacute drsquoafirmar-se un hom com una veu expectant afirmativa atengui per darrera cap al passat o per davant cap al futur allograve que srsquoofereix com el saber meacutes clar iquestHi hauragrave judici final Un hom ja ho ha insinuat quan bescanvia mala voluntat per un voler ben intencionat quan la salvacioacute esdeveacute clariacutecia de la

11 JJeremias Neutestamentliche Theologie Part primeraDie Verkuumlndigung Jesu Gerd Mohn Guumltersloh 1973 (2ordf edicioacute) pagraveg140 Srsquoobservaragrave lrsquoimportant manlleu que fa el present treball de les obres drsquoaquest estudioacutes

32

condicioacute humana i la condemna lrsquoestultiacutecia llavors el judici final sersquol fa cadascuacute en aquesta vida Si sestagrave convenccedilut que independentment de tot aixograve no hi ha cap altra condemna ni cagravestig quan hi ha prou maneres joioses de gaudir de deacuteu com a experiegravencia aquestes confirmarien que una qualsevol actitud que prengui lrsquohome es pot superar minus i mereix ser superada minus per la crida a tots i arreu malgrat el que els homes fan o les atrocitats que hagin fet en una expectativa que sols pot ser un siacute que els estintola en lrsquoexperiegravencia per la qual la de deacuteu no eacutes simplement la del moacuten malgrat que tambeacute ho sigui i de no saber ben beacute com entomar-ho tot iquestEs ressuscitaragrave No sembla important que un hom sesvaeixi o no amb la mort quan la sort de lrsquohome estagrave en joc ara i aquiacute Si meacutes no en aquesta mena de sentiments extrems shi expectaria alguna positivitat desconneguda La imatge drsquouna resurreccioacute final realitzaria fantasiosament la solucioacute drsquoun doble interrogant el que proveacute de la constatacioacute que els humans moren i lrsquoexperiegravencia del sagrat que parla drsquoun siacute a la vida Lrsquoescatologia de la resurreccioacute dels morts al final dels temps foacutera una projeccioacute de lrsquoescatologia de cada home el seu siacute sagrat a la vida faria de testimoni lrsquoexperiegravencia de deacuteu en Jesuacutes exemplificaria que Jesuacutes no srsquoacabagrave amb la mort del Jesuacutes histograveric i que eacutes la penyora de la progravepia afirmacioacute a la vida Tot plegat pot semblar una bogeria perograve eacutes drsquoaixograve que sen tindria experiegravencia Els humans estarien cridats a la vida malgrat tots els perograves nrsquoignorarien les circumstagravencies en tindrien certesa per lrsquoexperiegravencia de Jesuacutes minus io per lexperiegravencia de deacuteu

sect5 El fill de lrsquohome Les referegravencies a Jesuacutes com a fill de deacuteu soacuten secundagraveries excepte Mt 1127 par Lc 1022 on tenen tot un altre sentit (cf sect9) Lrsquoabundant uacutes en lrsquoevangeli de Joan drsquoun absolut ὁ υἱὸς sense complement del nom o pronom personal no eacutes de cap manera palestiacute tambeacute eacutes aliegrave al judaisme palestiacute el tiacutetol de fill de deacuteu com a messiagravenic El mateix tiacutetol de messies referit a Jesuacutes srsquoha de prendre sempre com una font secundagraveria (malgrat i tot que Mc 829 par pugui tenir algun fons histograveric) Evita versemblantment per raons de la seva cagraverrega poliacutetica anomenar-se fill de David (cf perograve Mc 1458 par 1235-37 par)

33

En canvi no hi hauria motiu per a negar lrsquoautenticitat del seu uacutes de lrsquoexpressioacute laquoel fill de lrsquohomeraquo (ὁ υἱὸς τοῦ ἀνθπώπου) Respecte de lrsquoexpressioacute cal dir el seguumlent

1 Tradueix una expressioacute comuna aramea (barrsquoaumlnaša) que exemplifica una significacioacute genegraverica (laquohomeraquo laquoun homeraquo laquoalguacuteraquo)

2 Srsquousa tambeacute com a tiacutetol al llibre de Daniel (Dn 713) que interveacute enmig drsquouna visioacute (Dn 71-14) que despreacutes srsquointerpreta (Dn 715-28) Es tracta drsquouna figura drsquoexaltacioacute i drsquoentronitzacioacute que simbolitza els laquosants de lrsquoAltiacutessimraquo per tant conteacute una significacioacute colmiddotlectiva Cal accentuar que el fill drsquohome laquoarribagrave fins al Vell venerableraquo hi ha doncs un moviment de baix cap a dalt

3 Lrsquoapocalipsi jueva antiga posterior sense excepcioacute interpretagrave el fill drsquohome de Dn 713 com un sol individu Tambeacute la literatura rabiacutenica associa fill drsquohome i messies Val la pena dafegir si meacutes no el seguumlent els jueus esperaven un messies de caragravecter nacional un cap alliberador del jou dels romans Els textos apocaliacuteptics tambeacute participaven drsquoaquesta espera messiagravenica de trets nacionals a lrsquohora de parlar del fill de lrsquohome malgrat que srsquoesforcen a fer veure que proveacute de lrsquoaltre moacuten no exclouen que gaudeixi drsquouna significacioacute universal i alguns lrsquoapropen a la figura del servent de deacuteu del deutero-Isaiumles 4 Sembla que els evangelis hagin capgirat de vegades lrsquoexpressioacute amb el significat comuacute per la del tiacutetol apocaliacuteptic o beacute hagin usat el tiacutetol alliacute on no hi era Lrsquoexegravegesi perograve mantindria una colla de lograveguions on no ocorreria ni una cosa ni lrsquoaltra i que permetria lliurar algun esquema Per exemple quan la persecussioacute de la comunitat arribi al seu punt agravelgid com un llamp (Mt 2427 par Lc 1724) no esperat (Mt 243739 par Lc 1726 sense parallel 1730) srsquoacompliragrave la visioacute de Dn 713 Embolcallat de nuacutevols rodejat drsquoestols drsquoagravengels el fill de lrsquohome es mostra en la glograveria divina (Mc 1326 cf Jo 151) Srsquoasseu prop del tron a la dreta de deacuteu (Lc 2269) i envia el seu agravengel a arreplegar els escollits des dels quatre vents (Mc 1327) Ha de jutjar (Lc 2136) amb els dotze representants de les dotze tribus (Mc 1928 par Lc 2230 cf Dn 79s 1 Cor 62s)

34

5 A lrsquoapocaliacuteptica antiga jueva com en els evangelis el tiacutetol de fill de lrsquohome eacutes de glograveria i drsquoexaltacioacute Perograve en els escrits neotestamentaris se suposa un moviment de dalt cap a baix Un tal moviment iquesteacutes la representacioacute des de Jesuacutes meacutes antiga del fill de lrsquohomeiquestsadmetragrave en concordanccedila amb Dn 713s i lrsquoHenoc etiogravepic un sol proceacutes el de lrsquoenaltiment i glorificacioacute en una ascensioacute cap a deacuteuiquesthi hauria hagut una posterior escissioacute entre una ascensioacute i asseguda a la dreta de deacuteu drsquouna banda i la parusia al final dels temps drsquouna altra Si meacutes no els primers esments drsquouna parusia com un moviment de dalt a baix es troben a 1Te 110 219 313 416 523 Perograve el propi terme en els evangelis sols es troba a Mateu (243273739) I es podria defensar si meacutes no que Lc 2269 representa una tradicioacute meacutes simple i primera respecte al seu paralmiddotlel Mc 1462 mdash que Lc 2269 posat al costat de Lc 2426 Jo 31314 1223 etc o fins i tot de Mc 1326-27 que cita Dn 713 apunta la simple ascensioacute cap a deacuteu En el cas que una tal vinguda entre nuacutevols de Mc 1326 fos originagraveriament un moviment cap a deacuteu llavors potser caldria assumir-ho per a drsquoaltres llocs on es parla tambeacute drsquouna vinguda del fill de lrsquohome (Mc 838 Mt 1023b tambeacute Mt 1928 par Lc 2229 Mt 2531 no diria res drsquouna vinguda a la Terra sinoacute sols esmentaria lrsquoentronitzacioacute del fill de lrsquohome) Pel cap baix cap admetre que no hi ha res de segur 6 El tiacutetol del fill de lrsquohome en els evangelis evitaria el messianisme poliacutetic mentre expressaria la universalitat de la seva exaltacioacute (cf Mt 25 31-46) donaria forces als seus davant les tribulacions i les temptacions (Mc 1326 par Mt 242737b = 39b par Lc 172426 Mt 1023 Lc 1722-30 188 2136) i mantindria la separacioacute entre el present i una futura entronitzacioacute amb lrsquouacutes de la tercera persona referit al fill de lrsquohome Amb la figura del fill de lrsquohome Jesuacutes srsquoapropia de tot allograve que pogueacutes ser motiu drsquoesperanccedila del poble jueu Es tracta drsquoun tiacutetol amb unes atribucions suficientment ambivalents per tal drsquointerpretar-lo de meacutes drsquouna manera sempre si meacutes no com a alguacute que eacutes molt a prop de deacuteu exaltat i entronitzat Basti portar a colmiddotlacioacute els drets que creu tenir Jesuacutes respecte de la Llei (sect10) la seva condicioacute de fill (sectsect8-9) el fet que no cal excloure absolutament que es veieacutes com un servent de deacuteu (sect12) etc per tal

35

drsquoadonar-se per quegrave un hom defensa que hi ha aquiacute alguacute que eacutes meacutes que un profeta (sect3) i que els tiacutetols de fill de lrsquohome de messies fill de David servent de deacuteu no fan meacutes que adjectivar tot aixograve drsquoacord amb una tradicioacute jueva de pensar de fer referegravencia de les coses sagrades amb les seves progravepies grandeses i sentits Lrsquoexperiegravencia del sagrat de Jesuacutes o especiacuteficament la de deacuteu sols sembla poder-se lliurar criacuteticament a partir drsquouna colla de circumstagravencies com la que sapunta La visioacute del fill de lrsquohome foacutera una manera jueva de parlar drsquoell mateix drsquoencoratjar els seus de representr-se el siacute sagrat de la vida subsumiria els valors jueus de la responsabilitat i de les corresponents consequumlegravencies srsquoinclou en la representacioacute escatologravegica etc Lrsquouacutes del tiacutetol jueu formaria part doncs de lrsquounivers escatologravegic i la seva utilitat rauria a (1) explicar que hi ha una sort per als justos i una altra per als bandejats formaria un element drsquoun tal decorat final (2) a donar fe del triomf final sagrat la constagravencia sagrada del siacute (cf sect4)

sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute La bona nova srsquoanuncia als pobres (πρωχοί) i es diu mdash ho afirma la primera benauranccedila mdash que soacuten feliccedilos perquegrave eacutes drsquoells el regne de deacuteu (Lc 620 Mt 53) Tenint en compte Mt 115 par (cf Lc 418) que remet a Is 611 els pobres serien els que tenen el cor destrossat els captius els desesperats els vestits de dol etc Si els afamats els assedegats els desvestits els estrangers els malalts els presos etc entrarien en aquesta categoria hi hauria molts drsquoaltres quan srsquoateacuten la manera en quegrave Jesuacutes els caracteritza o les imatges que usa car esmenta els famolencs els plorosos els malalts els treballadors atrafegats els afeixugats els uacuteltims els simples els perduts els pecadors I la primera benauranccedila indica que el regne dels cels eacutes sols dels pobres (cf tambeacute Mc 217 Mt 1125s par Lc 1021) al capdavall soacuten els nens (Mc 1014-15) i els que poden dir abbagrave com a nens (Mt 183) que hi formen part El missatge joioacutes consisteix en el convit dels pecadors a lrsquoagravepat festiu de deacuteu (Mc 217) arreu parla de perdoacute perograve es fa sobretot a traveacutes drsquoimatges especialment presents en les paragraveboles com (entre moltes) la del perdoacute dels dos deutors (Lc 741-43) la del servent que

36

no perdona (Mt 1823-35) la del fill retrobat (Lc 1511-32) etc El perdoacute tambeacute el proclama en obres menjant amb publicans i pecadors entaulament que drsquoaltra banda posseeix una significacioacute escatologravegica la celebracioacute prefigurada de lrsquoagravepat de salvacioacute del temps final Qui soacuten els justos que no ha vingut a cridar (cf Mc 217) Versemblantment els fariseus que deurien trobar incomprensible la seva actitud davant els pobres i els pecadors Si el retret als sacerdots i als doctors de la llei rau a acusar-los de fer negoci del servei de deacuteu (Mc 1115-17 par) i de conegraveixer el voler de deacuteu sense seguir-lo respectivament els fariseus es creuen la comunitat dels elegits gragravecies al compliment dels manaments i drsquoalguns deures superflus quan soacuten guies que miren la cosa petita i srsquoobliden del que eacutes important (Mt 2323s) quan els seus preceptes de puresa no els fa nets per dintre (v25s) Srsquoexposen meacutes a prendre mal que els altres perquegrave minimitzen el pecat amb la seva casuiacutestica (que tracta els pecats individualment els classifica i evita sobretot els grossos) i cagravelcul de megraverits (un megraverit fa de contrapegraves drsquoun pecat) ben al contrari Jesuacutes supera prou la casuiacutestica (Mt 52228 Mc 715) els petits pecats tambeacute porten a la mort al judici de deacuteu Sols no es perdona el rebuig del perdoacute (Mc 328s) i davant de deacuteu no hi ha cap megraverit (Lc1710) Els pecadors soacuten meacutes a prop de deacuteu que els pietosos perquegrave aquests estan massa segurs drsquoells mateixos (Lc 189-14) estan cecs a les coses de deacuteu el fill progravedig lrsquoaduacuteltera el publicagrave etc no soacuten tant objecte de retret com el pietoacutes Per al fariseu val tambeacute que de fet no fa el que diu fer (Mt 2128-31) no acull la crida de deacuteu (Lc 1416-24 par Mt 221-10) srsquoenfronta als seus enviats (Mc 121-9) no estima el seu germagrave (Lc 1525-32) etc Les paragraveboles (lrsquoadministrador infidel Lc 161-13 les deu noies Mt 251-12 el vestit de noces Mt 2211-13) i els advertiments (Mt 525s par) ho deixen clar cal la conversioacute ja Quegrave eacutes la μετάνοια Ho diuen tambeacute les paragraveboles per exemple la del fill retrobat (Lc 1511-38) la del fariseu i el publicagrave (Lc 189-14) admetre la progravepia falta i penedir-sersquon Tambeacute no tornar-hi Tanmateix el nucli de la μετάνοια no eacutes aquest sinoacute ndash com diu Mt 183 (par Mc 1015 par Lc 1817) ndash el seguumlent laquoameacuten us dic que si no us feu de nou com nens no abastareu el regne de deacuteuraquo el jueu del temps de Jesuacutes no tenia els

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

15

estrictamenmt naturals i histograverics els textos que tenim la seva gegravenesi i la possibilitat drsquoindicar versemblantment quelcom de la figura de Jesuacutes (2) deixen la porta oberta a un esperit criacutetic davant drsquouna manera drsquoexpressar lrsquoexperiegravencia del sagrat en Jesuacutes permeten lliurar una explicacioacute historicocultural des drsquouna cultura individual i social drsquoara Per tot plegat (3) exemplifiquen la necessitat drsquoassumir la progravepia responsabilitat el propi esperit criacutetic a ser fidel a un mateix a les seves exigegravencies intelmiddotlectuals a les seves necessitats humanes iquestCaldragrave dir que no soacuten escrits inspirats Qualsevol home eacutes capaccedil de cantar drsquoescriure de ballar i de parlar inspirat tenir-ho tot plegat com una expressioacute de la vida drsquouna intencioacute sacra Per tant caldragrave defensar meacutes aviat que estan inspirats (com ho estan molts drsquoaltres al marge de la tradicioacute cristiana) que reflecteixen els avatars drsquoalgunes primeres comunitats cristianes que versemblantment soacuten els reculls meacutes antics i meacutes immediats dels fets que desencadenaren lrsquoajusticiament de Jesuacutes que permeten un missatge coherent etc eacutes a dir tot allograve pel que foren esmentats com a textos canogravenics i que encara avui sels hi manteacute amb tot lrsquoestudi que ja hi ha hagut i despreacutes de dos milmiddotlennis de prova Perograve sols soacuten escrits inspirats com ho pot ser un qualsevol altre escrit malgrat que el seu autor no hagi gaudit del contacte directe amb Jesuacutes o que no hagi format part de les primeres comunitats etc circumstagravencies certament cabdals per a la gegravenesi del cristianisme De tot aixograve es despregraven la irrellevagravencia drsquoexcloure o no dels canogravenics un especiacutefic text antic amb uns caragravecters comparables en algun aspecte o en un altre als ja admesos car en qualsevol cas es tractaria meacutes aviat drsquouna discussioacute entre grups humans amb les seves raons per a deixar fora un llibre o no i no pas drsquoun afer que afecteacutes lrsquoexemplaritat del conjunt dels escrits admesos

16

II

APUNTS DHISTOgraveRIA DE JESUacuteS

Cal provar alguna aproximacioacute al Jesuacutes de la histograveria la rellevagravencia dels fets i dels mots de Jesuacutes semblen motivar especialment una avaluacioacute de la seva eficagravecia Sense que calgui fer renuacutencia en un altre lloc de lestudi dels punts de vista dels escriptors neotestamentaris i daltres el filogravesof es lliura ara al repte de resseguir el propi Jesuacutes i a veure quegrave eacutes capaccedil de dir-ne agravedhuc en el cas que shi propiciiuml lexperiegravencia del sagrat sect1 Les narracions del baptisme Per on cal comenccedilar alguna consideracioacute del Jesuacutes de la histograveria Si meacutes no la historicitat del bateig de Jesuacutes sembla prou fundada els quatre evangelis i els Actes dels Apostols (122) conten que Jesuacutes anagrave a batejar-se (segons lrsquoEvangeli dels Natzarens amb la seva mare i germans) la versemblanccedila del fet rau que Jesuacutes es colmiddotloca per sota de Joan Baptista i es deixa batejar (Mt 314s) i la mateixa estranyesa que provoca la necessitat drsquoun tal bateig de penitegravencia Lrsquoun i lrsquoaltre fet farien veure que hi ha quelcom les fonts de la qual cosa es retrotreurien a la comunitat primitiva Jo 322-43 conta que despreacutes de tot aixograve Jesuacutes i els seus deixebles batejaven al Jordagrave prop drsquoon era Joan Baptista La notiacutecia eacutes prou versemblant pels detalls que inclou explicaria que la comunitat postpasqual bategeacutes2 mentre el silenci dels sinograveptics respondria a la necessitat drsquoesvair qualsevol comparacioacute entre Joan i Jesuacutes Aquest uacuteltim hauria manifestat que Joan inaugura el temps de la salvacioacute (cf Mt 1112s par Lc 1616) eacutes un profeta i meacutes que un profeta (Mt 119) el meacutes gran de tots els homes (Mt 1111 par Lc 728) Eacutes versemblant el que diu Jo 135-39 que aplegueacutes els primers deixebles de lrsquoentorn dels de Joan Els dos prediquen per a tothom fan 2 Lrsquoapogravestol Pau ja doacutena testimoni del baptisme cristiagrave (cf 1Co 1213 Rm 63)

17

propi del seu grup una oracioacute (Lc 111-4) criden a la conversioacute (Mt 38 par Lc 131-9) sense prerrogativa per a Israel (Mt 37 par 1241s par) que pot perdre la preferegravencia (Mt 39 par 811s) Els dos doncs rebutgen lrsquoautojustificacioacute (Mt 37-10 par Mt 23 par) i acullen pecadors notoris (Lc 312 Mc 216) Joan no srsquoestagrave del tracte amb publicans guagraverdies i dones puacutebliques (Lc 312-14 729 Mt 2132) tots exclosos de la sinagoga del cercle dels fariseus i de Qumram Amb tot laquoels meacutes petits al regne de deacuteu soacuten meacutes grans que ellraquo (Mt 1111b par Lc 728) Joan encara pertany al temps de lrsquoespera al domini de la Llei Jesuacutes enuncia la bona nova la irrupcioacute de la basileia El propi bateig de Jesuacutes es transmet drsquoacord amb cinc fonts la de Mc 19-11 de la qual depegraven Mt 313-17 la de Lc 321s que hi teacute punts de contacte la de Jo 132-34 que ho descriu com quelcom del Baptista la de la versioacute de lrsquoEvangeli dels Natzarens i la del Testament dels Dotze Patriarques esmentat en dos llocs Fou un bateig per immersioacute com ho prova el verb passiu grec de Mc 19 par Mt 316 Lc 321 (ens remetria a un verb actiu intransitiu arameu amb aquest significat) i colmiddotlectiu (com ho insinua Lc 321) Totes les fonts parlen drsquouna devallada de lrsquoesperit de deacuteu damunt seu mentre difereixen en les reelaboracions que els cels srsquoobrin foacutera una representacioacute intuiumltiva del que es vol dir la imatge de la coloma seria una simple comparacioacute en Marc (Mc 110 par ) per a ser despreacutes una materialitzacioacute de la imatge de lrsquoesperit (pe Lc 322) La participacioacute de lrsquoesperit teacute sempre en el judaisme antic el sentit de rebre un encagraverrec profegravetic Els detalls que envolten la proclamacioacute tambeacute soacuten diferents entre unes fonts i les altres Als sinograveptics les paraules surten drsquouna veu del cel a lrsquoEvangeli dels Natzarens de lrsquoesperit al de Joan dels llavis del Baptista A Marc Lluc i a lrsquoEvangeli dels Natzarens es dirigeixen a Jesuacutes Mateu les adreccedila al Baptista lrsquoevangeli de Joan ho fa saber a tots La versioacute dels sinograveptics de la proclamacioacute eacutes una cita de Ps 27 (laquoets el meu fill avui trsquohe engendratraquo) i Is 421 (laquoaquiacute teniu el meu servent que tant estimo el meu escollit en qui em complac

18

iacutentimamentraquo) Si la variant de lrsquoevangeli de Joan bona eacutes la que el Baptista el fa testimoni que laquoaquest eacutes lrsquoescollit de deacuteuraquo (Jo 134) llavors la versioacute de Joan se circumscriuria a lrsquoesment drsquoIs 421 Tampoc no cal descartar que el text dels sinograveptics nhagi refet un doriginari que sols contindria Is 421 (que el desdibuixaria amb una referegravencia cristologravegica) Mentre lrsquoantic judaisme esmentava el primer vers quan volia fer present tot el text Is 421 continua laquohe posat sobre ell el meu esperitraquo La proclamacioacute atribuiria a Jesuacutes el que es diu a Is 421 que deacuteu posa el seu esperit sobre el seu servent srsquoallunyaria de la representacioacute drsquoun messies-rei i de la seva entronitzacioacute (salm 2) i presentaria Jesuacutes com el servent de deacuteu Per tant lrsquouacutes de lrsquoexpressioacute miacutetica no impedeix drsquoadvertir en el bateig de Jesuacutes la lectura que en fa la comunitat primitiva iquestHi assumiacute la seva vocacioacute drsquoanunciar el temps de la salvacioacute La temptacioacute de Jesuacutes per Satanagraves despreacutes del baptisme (Mc 112s Mt 41-11 par Lc 41-13) podria plasmar aquesta mirada cap a Jesuacutes a partir drsquoIs 421 Eacutes meacutes si fos permegraves dentendre-la a partir de Mc 833 es podria pressuposar que la visioacute critiana no sols tindria en ment Is 421 sinoacute tambeacute Is 5213-5312 no hauria insistit tant en el rebuig de Jesuacutes drsquouna qualsevol ambicioacute poliacutetica com en lrsquoacceptacioacute de la seva missioacute Cal admetre que la traduccioacute de πειρασmicroός (Lc 413) i del verb πειράζειν (Mc 113 Mt 413 Lc 42) com a laquotemptacioacuteraquo no eacutes correcta (sols una vegada de les vint-i-una que surt en el Nou Testament teacute aquest sentit) no es tracta drsquoun estira-i-arronsa amb el pecat sinoacute drsquouna laquoprovaraquo laquocombatraquo que exemplifica lrsquoacceptacioacute drsquouna missioacute encomanada La narracioacute meacutes antiga eacutes sens dubte la de Marc (Mateu i Lluc usen el tiacutetol cristiagrave de ldquofill de deacuteurdquo citen pels LXX etc) laquoDespreacutes lrsquoEsperit lrsquoempeny cap al desert Al desert va passar quaranta dies temptat per Satanagraves srsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo3 Lrsquoesperit laquoempenyraquo Jesuacutes llenguatge simbogravelic biacuteblic El desert eacutes un lloc on vaga lrsquoesperit impur (Mt 1243 par ) perograve tambeacute teacute una significacioacute escatologravegica perquegrave la teacute messiagravenica (Is 403 citat a Mc 13 Mt 33 Lc 176 Jo 123) Els quaranta dies i nits representen un siacutembol comuacute que caracteritza un temps de malediccioacute i de necessitat (els del diluvi Gn 712 els drsquoIsrael al desert Ps 9510 els del dejuni de Moisegraves al Sinaiacute Ex 3428 Dt 918 els drsquoestar Israel

3 Es manteacute la traduccioacute que lliura la Biacuteblia de Montserrat

19

sota el jou dels filisteus Jt 131 els dies que va caminar Elies per a arribar a la muntanya de deacuteu lrsquoHoreb 1R 198) els que Jesuacutes va ser provat laquoSrsquoestava entre les feresraquo una representacioacute del paradiacutes Adam vivia en harmonia amb els animals salvages (Gn 219) Is 116-9 descriu la convivegravencia paciacutefica del demagrave entre animals i entre aquests i lrsquohome (Os 220 Is 6525 Ps 9113 perllonguen les imatges drsquoanimals salvatges esdevinguts no perillosos) el paradiacutes eacutes doncs restituiumlt laquoI els agravengels el servienraquo versemblantment una altra representacioacute del paradiacutes (segons el Midraš Adam vivia de lrsquoaliment dels agravengels) La primera de les tres historietes que conten Mateu i Lluc teacute sens dubte el seu origen en la de Marc i les altres dues srsquohaurien transmegraves cadascuna pel seu cantoacute La interpretacioacute particular de cadascuna no eacutes segura Jesuacutes convertit en un nou Moisegraves amb el paralmiddotlelisme pamannagrave lrsquoaparicioacute drsquoun home poderoacutes la meravella que legitima la seva missioacute En qualsevol cas un home especialment assenyalat un liacuteder en particular relacionat amb el poder Lrsquoorigen potser cal rastrejar-lo en circumstagravencies histograveriques prepasquals Si meacutes no un dels seus deixebles era zelota (Lc 615 par Mc 318 Mt 104) renya els zebedeus quan volen castigar els desagraiumlts (Lc 951-56) i lrsquoombra drsquouna temptacioacute poliacutetica lrsquoacompanya sempre (cf Mc 832 par 119s par 1213-17 par Jo 615 etc) Li demanen signes legitimadors (Mc 811 par Mt 1238s par Lc 1116 238 Mc 1529-32 par) Pilat fa clavar a la creu com a escarni i advertiment laquoel rei dels jueusraquo etc

sect2 Alguacute que eacutes meacutes que un profeta Jesuacutes sersquol veia com un carismagravetic (Mc 122 par) i com un profeta (Mc 615 par 828 par Mt 211146 Lc 716 Jo 419 614 74052 917) agravedhuc amb escepticisme era vist aixiacute pels fariseus (Lc 739 Mc 811 par) Ell mateix es posa com a profeta (Lc 1333 Mt 2331s34-36 par 37-39 par cf Mc 64 par Lc 424 Jo 444) La detencioacute i acusacioacute davant del sanedriacute degueacute ser com a fals profeta (cf el joc de cecs de Mc 1465 par Mc 2263-65) Dt 1820 (cf 136) nrsquoestableix lrsquoexecucioacute Si la possessioacute de lrsquoesperit sant era una caracteriacutestica del profeta se lrsquoatribueix expliacutecitament en un dels mots-ameacuten de Marc (Mc 328s) Expulsa els dimonis per lrsquoesperit de deacuteu (Mt 1828 par Lc 1120) Segons Lc 418-21 (cf Mt 53 par Lc 620 Mt 115 par Lc

20

722) srsquoadjudica la profecia de lrsquoesperit de deacuteu drsquoIs 61 Fa participants als deixebles drsquoaquest esperit els lliura poders contra els esperits impurs (Mc 67 cf Mt 108) lrsquoesperit sant els faragrave costat quan els acusin (Mc 1311) lograveguions com Lc 623-26 par Mt 512 arrengleren els deixebles amb els profetes Que els esments sobre lrsquoesperit sant no siguin molts es deu al fet que no eacutes un teograveleg i li plau meacutes parlar en imatges Per exemple quan diu que eacutes pel dit de deacuteu que expulsa dimonis (Lc 1120) imatge de lrsquoesperit de deacuteu (cf Mt 1228) o quan el lograveguion Jo 737 (cf v39) parla drsquoaquest esperit sota la imatge de lrsquoaigua de vida Tambeacute palesen el seu capteniment profegravetic el llenguatge-ameacuten lrsquouacutes de paralmiddotlelismes els ritmes la preferegravencia per la paronomagravesia etc Tot aixograve ha de ser estimat en conjunt material que es refereix als oriacutegens la comunitat primitiva evitava el tiacutetol de profeta per a Jesuacutes tampoc no nrsquoeacutes cap model la pneumagravetica que srsquohi descabdella (no hi ha en Jesuacutes glossolagravelia) a meacutes a meacutes la concessioacute drsquoesperit sant als deixebles es troba en contradiccioacute amb la concepcioacute posterior que atribueix la devallada de lrsquoesperit per Pentacosta Drsquoaquiacute les dificultats a lrsquohora de compaginar un fet i lrsquoaltre Jo 739a palesa que Jo 738 es refereix a lrsquooferiment de lrsquoesperit de deacuteu mentre que 739b contradiu la crida i la correcta interpretacioacute Fet i fet sembla que el pensament dominant dels jueus contemporanis era que lrsquoesperit de deacuteu srsquohavia extingit amb els darrers profetes (hi ha tanmateix excepcions per exemple els membres de la comunitat de Qumran sersquon senten partiacutecips) Pel cap baix el Nou Testament ho pressuposaria Mc 18 par a propogravesit del baptisme de Joan (cf Ac 192) Ac 217 que cita Joel i drsquoaltres llocs (Rm 823 2 Cor 122 55 Jo 739) a propogravesit de la primitiva comunitat Ara Jesuacutes veu Joan Baptista meacutes que un profeta (Mt 119 par Lc 726) ell mateix eacutes meacutes que Jonagraves (Mt 1241 par Lc 1133) o el Baptista (Mt 1111 par Lc 728) i es teacute per alguacute que completa la Llei i el Profetes (Mt 517 Mt 521-48 Mc 105 par) Aquest laquocompletarraquo (πληρῶσαι) vol dir que srsquoabasta ja la mesura plena que ja eacutes

21

escatologravegica el lograveguion Mt 517 estableix Jesuacutes amb el dret de ser lrsquoenviat escatologravegic4 Jesuacutes viu en lrsquoAntic Testament i totes les seves paraules i obres no srsquoentenen fora drsquoaquest marc Criat en una famiacutelia pietosa (Lc 241 cf Lc 416) serva les oracions dels jueus complidors les tres hores drsquooracioacute (el Šemalsquo al matiacute i a la tarda possiblement la Tephilla cap a les 15 hores) i les benediccions drsquoabans i de despreacutes dels agravepats Va cada dissabte des de petit a la sinagoga Certament resa tambeacute fora de les hores establertes per la pragravectica pietosa social (Mc 135 1432ss par) i ho fa en la seva llengua materna (lrsquouacutes drsquorsquoabba lrsquoensenyament del parenostre cf Mc 1534 etc) El mateix laquosantifiqueu el vostre nom vingui el vostre regneraquo del parenostre es manlleva del Quaddiš (oracioacute aramea que cloiumla la cerimogravenia lituacutergica a la sinagoga) Vol el temple sense mercaders (Mc 1115-18) tractat amb reveregravencia (Mt 2316-22) lliura condicions per a fer lrsquoofrena ritual (Mt 523) fa matar el xai de Pasqua mana seguir el ritual als leprosos (Mt 144) Certament el manament de lrsquoamor supera totes les ofrenes (Mc 1234) o hi hauragrave el nou temple del temps de la salvacioacute (Mc 1438 par) Li agrada especialment el profeta Isaiumles en particular les parts del Deutero-Isaiumles del servent de deacuteu aixiacute mateix li plauen els textos apocaliacuteptics que hi ha en Daniel Cita desenes de salms molts textos del Pentateuc i tambeacute paraules dels altres profetes

Cal dir que Jesuacutes radicalitza la Toragrave per exemple quan es teacute present la prohibicioacute de matar i del divorci recollida ja a Ex 2013s i que accentua a Mt 521s27s La critica en la forma drsquoomissioacute Mt 115s par deixa de banda la venjanccedila contra els pagans que si meacutes no es troba relligada a Is 355s 2918s 611 com ho proven Is 354 2920 612 Lc 416-30 cita (v18s) Is 611s I es deixa laquoi un dia de venjanccedila per al nostre deacuteuraquo La bandeja la Toragrave quan es contraposa a la permissioacute mosaica del divorci (Dt 241) quan prohibeix el jurament (Mt 533-37) i la llei del talioacute (538-42) Jesuacutes ho acabem de veure es creu amb el dret de completar la Llei (Mt 517)

Siacute que srsquooposa radicalment a la Llei oral (Halakagrave) Especialment a la del dissabte Mc 227 diu laquoel dissabte ha estat fet per a lrsquohome i no pas lrsquohome per al dissabteraquo (cf Mc 225s 34 par Mt 125 Jo 722) Lrsquoexcepcioacute en el moacuten jueu era quan hi hagueacutes perill de mort (cf 1M 232ss) malgrat que lrsquouacutes permetria altres coses ordinagraveries (cf Mt 1211 par Lc 145) perograve els deixebles cullen espigues (Mc 223 par) i el mestre guareix (Mc 31-6 par 4 v18 en canvi diu que els esdeveniments anunciats en les escriptures han drsquoacomplir-se tots

22

Lc 1310-17 141-6 cf Jo 59 914) sense haver-hi cap perill Tampoc no fa cas de les prescripcions farisees de neteja de les mans abans dels agravepats (Mc 71-8 el v15 faria referegravencia al que es diu pecaminosament)5 Lrsquoactitud davant la Toragrave la proclamacioacute del final del culte el rebuig de la Halakagrave el seu dret a anunciar la voluntat de deacuteu ndash tot plegat lrsquoacusacioacute de pseudoprofeta el duria a la mort

sect3 Una crida plena de goig laquoSrsquoha complert el temps i eacutes a prop el regne de deacuteu convertiu-vos i creieu en el missatge joioacutesraquo (Mc 115 cf Mt 423 935 Lc 443 81 i drsquoaltres) El sumari de Marc (i de Mateu i Lluc) palesa el punt central de lrsquoanunci de Jesuacutes el regne de deacuteu Dues soacuten les caracteriacutestiques de lrsquouacutes que en fan els sinograveptics del terme βασιλεία per a la caracteritizacioacute del senyoreig de deacuteu (τοῦ θεοῦ

τῶν οὐρανῶν)6 el nombre de vegades que el trobem (molt meacutes gran comparat amb drsquoaltres escrits antics i contemporanis) i la quantitat de girs nous sense paralmiddotlels en drsquoaltres autors Lrsquoexpressioacute srsquousa gairebeacute sempre en el sentit dinagravemic de lrsquoexercici drsquouna autoritat el senyoreig de deacuteu (quelcom molt oriental i molt poc occidental) la realitzacioacute de lrsquoideal de justiacutecia sobre la terra com a rei protector drsquoorfes de viacutedues de pobres de febles de desvalguts Lrsquoantic judaisme defensa el senyoreig reial de deacuteu sobre Israel (cf Dn 431) el qual el jueu reconeix diagraveriament amb el Šemalsquo ocorre que ara tot eacutes amagat i capgirat perograve el regnat de deacuteu abarcaragrave tots els pobles que no podran sinoacute sotmetre-srsquohi (cf Dn 244) El Quaddiš santifica el nom de deacuteu i prega per la irrupcioacute del seu regne

La sola referegravencia al Quaddiš del parenostre (laquovingui el vostre regneraquo) fa adonar-nos que Jesuacutes usa el concepte malkuta en sentit escatologravegic Aquest esdeveniment futur (i proper) explica que alguns no experimentin la mort (Mc 91) o la precaucioacute davant del judici final (cf Mc 943-48) Srsquoexpressa en imatges a traveacutes de lrsquoagravepat escatologravegic on trobem Jesuacutes mateix (Mc 1425) Abraham Isaac Jacob els profetes i gent drsquoarreu (Lc 1328-29) tots

5 Mt 233 (laquotot allograve que us diguin doncs fer-ho i observeu-ho perograve no obreu com ells obren perquegrave diuen i no fanraquo) hauria drsquoentendrersquos amb un to irogravenic i fer ressaltar sobretot la segona meitat 6 Lrsquoexpressioacute original faria laquoregne de deacuteuraquo laquoregne del celraquo seria el circumloqui que evita el nom de deacuteu propi drsquouna agravembit judeocristiagrave

23

laquosrsquoasseuran a la taula del regne de deacuteuraquo Ja eacutes a prop (Mc 115) Per tant Jesuacutes es refereix a Dn 244 amb un clar sentit escatologravegic i a Dn 727 (el poble dels sants de lrsquoaltiacutessim rebran el regne el senyoreig cf Lc 1232) En la mesura que el concepte malkuta eacutes un circumloqui jueu per a evitar el nom de deacuteu tot plegat vol dir que srsquoanuncia que deacuteu eacutes a prop agravedhuc que ja eacutes aquiacute Lrsquoapocaliacuteptica jueva especialment amb Joan Baptista apuntava tambeacute lrsquoadveniment de la fi Allograve progravepiament nou de Jesuacutes rau en la proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia Aquesta irrupcioacute del regne de deacuteu es prefigura en cada victograveria sobre la forccedila del mal (guariments) en lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Ja eacutes aquiacute eacutes imminent ho palesa amb paraules i amb obres

Es tracta drsquoun missatge indubtablement exhultant per a lrsquohome en la mesura que comenccedila la transformacioacute de tot Srsquoestagrave arribant a la nova plenitud el present regalima la renovacioacute de la realitat Per aixograve srsquoanuncia no sols que el temps eacutes limitat i que ja arriba el regne sinoacute sobretot com eacutes el senyoreig de deacuteu que ve i del qual hi ha ara els senyals de la seva presencia Aixograve ho mostra el lograveguion Lc 722s (par Mt 115s)7

laquoels cecs hi veuen els coixos caminen els leprosos soacuten purificats els sords hi senten els morts ressusciten els pobres reben lrsquoanunci del missatge joioacutes i sortoacutes aquell que no srsquoescandalitzaragrave de miraquo El lograveguion combina material de Is 355ss i 2918s amb Is 611s (emparentat srsquohi troba Lc 416-21 que torna a citar Is 611s) les imatges de la llum per als cecs del so per als sords dels crits drsquoalegria per als muts expressaven per a tots els pobles antics drsquoOrient els temps de la salvacioacute I la llista podria estendrersquos meacutes i meacutes soacuten sols

7 Tal com estagrave situat seria la prova davant dels deixebles de Joan que Jesuacutes eacutes lrsquoesperat Perograve no seria pas el seu sentit original les referegravencies a Isaiumles no ho permetrien estimar aixiacute

24

exemples per a palesar que es venccedil el dolor la por el patiment El regne que es prefigura aquiacute per a aquell que en fa cas del que diu i fa Jesuacutes del qual lrsquoarribada ja eacutes imminent representa el capgirament de les relacions drsquoexclusioacute la restauracioacute de la comunitat malmesa entre deacuteu i lrsquohome8 La recerca criacutetica de les narracions miraculoses en els evangelis es fa drsquoacord amb quatre nivells (1) aquestes histograveries es redueixen considerablement quan se les estudia des del punt de mira de la criacutetica textual i literagraveria (2) Hi ha una segona reduccioacute quan se les compara amb les histograveries miraculoses rabiacuteniques i helmiddotleniacutestiques (lrsquoantic orient tenia com a normal que hi hagueacutes miracles i com a quelcom que agrada que hi sigui la primitiva esgleacutesia participava del gust pels miracles que hi havia en el seu temps) (3) Lrsquoanagravelisi histogravericoformal de les narracions miraculoses permet distingir la capa meacutes recent helmiddotleniacutestica i la palestina lrsquohelmiddotleniacutestica descriu Jesuacutes com a traumaturg la palestina posa Jesuacutes al centre (4) A traveacutes drsquouna criacutetica meacutes aguda i de la corresponent minva de material srsquoarriba a un nucli transmegraves que remunta als esdeveniments de les actuacions de Jesuacutes aquest nucli fa referegravencia al guariment de mals psicogegravenics lepra paragravelisi i ceguesa tot allograve a la qual cosa pot aplicar-se una teragravepia per alguna mena drsquoinduccioacute Basta saber la situacioacute dels malalts mentals en temps de Jesuacutes i com sersquols veia per a entendre que els evangelis en parlin com en parlava tothom Jesuacutes srsquoenfronta doncs a aquest moacuten del mal cada victograveria sobre la forccedila del mal eacutes una manifestacioacute del temps de la salvacioacute que ja irromp lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Eacutes una prolepsi de lrsquoeacuteskhatos Un exemple clau drsquoaixograve eacutes el lograveguion de Lc 1018 laquojo veia Satanagraves de sobte expulsat del cel que queia com un llamp sobre la terraraquo Eacutes lrsquoinici del final de Satanagraves (cf Ap 127-9) i lrsquoexpulsioacute de dimonis anuncia la victograveria completa sobre Satanagraves Tot aixograve ocorre ara i meacutes es presenta el paradiacutes (Lc 1019 cf Mc 113 laquosrsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo) els noms dels salvats es troben en el llibre dels vius (Lc 1020) ndash tot plegat el venciment de Satanagraves la innocegravencia de les feres salvatges lrsquoapuntament dels noms soacuten motius drsquoun canvi radical drsquoun nou Edegraven Les festes de noces (sovint siacutembol de la salvacioacute) han comenccedilat hi eacutes lrsquoespograves hi ha joia i no eacutes possible el dejuni (Mc 218s) La llum

8 Lrsquoescagravendol de Lc 723 es refereix a no rebre amb mals ulls la reconciliacioacute de deacuteu amb els marginats i els rebutjats sobre els fariseus cf II sect6

25

brilla (Mc 421 par) el fulgor de la ciutat de deacuteu resplandeix ja ara dalt de la muntanya enmig de la fosca del moacuten (Mt 514) Ha arribat lrsquohora de la sega (un siacutembol dels temps salviacutefics en les paragraveboles) els camps estan madurs (Mc 48 par Mt 937 par) demaneu que hi hagi treballadors per a la collita (Mt 938 par) Aprengueu de la figuera quan eacutes primavera rebrota (Mc 1328s) canvi doncs de mort a vida Hi ha un nou vi (Mc 222 par) el vi siacutembol del nou temps Al fill retrobat se li lliura un vestit de festa (Lc 1522) Hom es posa el vestit de noces (Mt 2211) No es cus al vestit vell un pedaccedil de roba nou (Mc 221 cf He 111s Ac 1011 par 115) la nova realitat deixa enrera els temps anteriors Es lliura als infants el pa de vida (Mc 724-30 par) siacutembol (amb lrsquoaigua de vida cf Jo 41014 737s) dels dons de paradiacutes La pau de deacuteu srsquoofereix ja ara es decideix ja ara el judici (Mt 1011-15 par Lc 105-11) ja ara es lliga i es deslliga la sort dels homes (Mt 1619 1818)9 Tambeacute les obres de Jesuacutes palesen aquest laquoja araraquo lrsquoexpulsioacute dels mercaders del temple acompleix laquoja araraquo Za 1421 (laquono hi hauragrave cap meacutes mercader al temple de Jahvegrave-Sabaot aquell diaraquo) malgrat que circumscriu la seva cura a Israel guareix pagans (Mc 724-30 par Mt 1521-28 Mt 85-13 par Lc 71-10) com a anticipacioacute indicacioacute de la basileia que irromp Els deixebles soacuten afortunats de viure aquest moment (Lc 1023s par Mt 1316s) el de lrsquoentrada del regne Ho han de proclamar tambeacute de paraula i drsquoobra (Mt 107s) En lrsquoantic judaisme i en el contemporani als evangelis mai no srsquohavia proclamat la irrupcioacute del regne de deacuteu mentre que la primitiva comunitat cristiana proclamaragrave meacutes aviat la mort i la resurreccioacute del mestre

9 Lrsquoescatologia presegraventica eacutes arreu de lrsquoevangeli de Joan Basti recordar laquoperograve ve lrsquohora i eacutes ara que els veritables adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat que aixiacute soacuten els qui vol el Pare per adoradorsraquo (Jo 423) laquous ben aseguro que ve lrsquohora i eacutes ara que els morts escoltaran la veu del Fill de deacuteu i els qui lrsquohauran escoltada viuranraquo (Jo 525) amb la seva transformacioacute lrsquohome passa de la mort a la vida

26

Jesuacutes anunciava la imminent arribada del regnat de deacuteu i de la transmutacioacute dels ordres del seu temps La proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia es dreccedila sense dubte com el centre de lrsquoevangeli Aquesta consciegravencia escatologravegica independentment de les seves influegravencies encarnava eficaccedilment la radicalitzacioacute de la referegravencia al sagrat urgia que lrsquohome considereacutes la importagravencia real dels afers i avisava a tort i a dret de la necessitat de la conversioacute Certament no es tractava drsquouna proclama de mal averany drsquoalguacute que desitgeacutes el pitjor o que fes acreacuteixer lrsquoangoixa dels homes quan Jesuacutes no exigia a tots el mateix lliurament a la causa de la predicacioacute ni la radicalitat del missatge comportava lrsquoabandoacute de les feines de cadascuacute del seu lloc de la famiacutelia etc establerts els miacutenims en lrsquoamor no srsquohi pressuposa a priori la mesura que cadascuacute en volia lliurar no perquegrave espereacutes quelcom sinoacute per la mateixa alegria de fer-ho el propi Jesuacutes no se nrsquoestagrave de menjar i de beure i celebra amb els seus els agravepats que prefiguren el regnat de deacuteu etc La insistegravencia en la vinguda del final no eacutes per a fer por sinoacute meacutes aviat un aviacutes per a trobar-se preparat a un esdeveniment que nomeacutes pot entendrersquos com a desitjat com a final feliccedil per a aquells eacutes clar que ja comprenen que lrsquoordre a venir no pot seguir sent un ordre que mira cap a un sol costat Una part important de les paragraveboles i de les paraules que es pot fer meacutes o menys recular fins a Jesuacutes es mou dins drsquoaquest horitzoacute escatologravegic comenccedilant pel mateix parenostre Certament lrsquoanhel del regnat de deacuteu i la seva prefiguracioacute deurien somoure els cors talment com encara ho poden fer avui La previsioacute drsquoun final introdueix a una transformacioacute de les condicions de vida de jerarquies de valoracions etc indubtablement meacutes justa meacutes feliccedil meacutes drsquoacord amb les coses un final que representa la realitzacioacute de lrsquoesperanccedila dels homes la utopia que es prefigura sota siacutembols i imatges etc i que es capaccedil de commoure lhome davui en lrsquoaccepcioacute que un tal fantasieig plasma a les palpentes lrsquoanhel humagrave de renovacioacute i de perduracioacute i en lrsquoaccepcioacute que tot es fa animat per la dimensioacute sagrada Es tracta de la presentacioacute brillant drsquouna tensioacute escatologravegica que esdeveacute tensioacute sagrada perograve la tensioacute sagrada manifesta palpablement el que de debograve soacuten les coses i els esdeveniments quegrave eacutes important i quegrave no i eacutes capaccedil de comprometre la totalitat de la vida El missatge escatologravegic eacutes una crida a la conversioacute i a la sacralitat del moacuten des de les imatges i les paraules La crida escatologravegica hauria de permetre de deixar pas a lrsquoexperiegravencia de deacuteu com a vocacioacute Tot aixograve vol dir que la tensioacute escatologravegica srsquohauria de traduir en quasevol cas en tensioacute sagrada i que valdria per avui el que valia llavors que no hi ha una mesura universal de resposta perquegrave cadascuacute es troba en unes

27

circumstagravencies diferents que un mateix ha de concloure quines soacuten les seves responsabilitats i radicalitats Sens dubte la tasca quotidiana de molts homes transcorre drsquoacord amb un tarannagrave ordinari perograve no shauria de superar la tensioacute dialegravectica entre una experiegravencia radiant del sagrat i els afers de cada dia Versemblantment lrsquoentusiasme sagrat duu a totes les formes de prefiguracioacute drsquoun nou ordre de totes les coses els homes tanmateix que es troben en tensioacute sagrada no la poden superar El missatge escatologravegic la fa present accentua la necessitat drsquouna conversioacute cap al sagrat Lrsquoanunci de Jesuacutes no era doncs important perquegrave srsquoacompliacutes lrsquoesdeveniment sinoacute per la cagraverrega de tensioacute sagrada que implicava Quegrave decantagrave o afavoriacute la conviccioacute drsquoun final sembla quelcom que va dependre de moltes conversions interiors a partir drsquoinfluegravencies externes No sembla que shagi drsquoestimar un escagravendol que arribeacutes a la necessitat de fer present la fragilitat i caducitat de lrsquoordre drsquoaquest moacuten Car Jesuacutes era un home del seu temps i de condicioacute jueva10 Tanmateix una qualsevol de les plurals maneres en les quals es modelen els siacutes intencionals drsquouna completesa del moacuten que palesen de mil formes mil joies amb tots els malgrats que es vulguin no estan pas a la disposicioacute drsquoun home de manera que li calgueacutes sols portar-los a colmiddotlacioacute Aquells siacutes del moacuten soacuten es troben a magrave drsquoacord amb un designi rar en escarides ocasions al cap i a la fi soacuten experiegravencies sagrades i lrsquoexperiegravencia es lliura de vegades drsquouna manera que manifesta les dependegravencies de tota mena de lhome respecte del pathos Aixograve tambeacute acondueix a no saber com orientar-se (cf Mc 1534)

sect4 Els patiments del final el judici la gehenna

Tanmateix el gaudi del regne que ja es fa present srsquoacompanya tambeacute de lrsquoaviacutes de lrsquoacompliment de tot el cicle histograveric i de la transformacioacute darrera de les condicions drsquoinjustiacutecia de dolor de mal Des drsquoaquest punt de mira la profusioacute drsquoimatges i la representacioacute de forces sobrenaturals presents arreu de les paraules en boca de Jesuacutes sorprenen Sembla una paradoxa que hagi arribat fins a avui un llenguatge amb regust idolagravetric (ho eacutes una cosificacioacute

10 El discerniment entre la irrupcioacute ja ara de la basileia i la seva manifestacioacute expliacutecita final seria des drsquoaquest punt de vista irrellevant Ni serveix de res meacutes capir una renovacioacute futura ni se la pot imaginar millor irrompent ja ara lrsquoun fet i lrsquoaltre deriven la seva eficagravecia de lrsquoexperiegravencia del sagrat i de les seves dimensions i no poden anar enllagrave seu

28

qualsevol de lrsquoexperiegravencia de deacuteu) i amb to apocaliacuteptic per tant amb imatges del tall miacutetic eacutes a dir que gaudeixen de forccedila (significacioacute) sagrada i imaginativa i que narren allograve que srsquoesdevindragrave La sorpresa srsquoesvaeix quan es teacute present que Jesuacutes eacutes jueu amb tot el que aixograve comporta (cf per exemple sect3 i sect7) Hi ha un reguitzell drsquoindicacions de tot tipus arreu dels evangelis que avalen la proximitat del final Cal veuren algunes La paragravebola de la figuera serveix per a lrsquoanunci del final (Mc 1318s) La basileia (eacutes a dir deacuteu) eacutes a la vora (Mt 107 par Lc 109 Lc 92060 1011) El parenostre ensenya a pregar per la vinguda ragravepida del regne Totes les paragraveboles i imatges que adverteixen del caragravecter sobtat dels uacuteltims esdeveniments o que avisen a estar alerta pressuposen que no nrsquohi ha per molt Tambeacute ho apunten els mots referits als tres dies O la referegravencia de Joan Baptista el nou Elies que segons Malaquies (Ml 323) arriba abans del gran i terrible dia de Jahvegrave O Lc 1020s on possiblement caldria interpretar v21b en futur a la llum de Lc 1023s Cal no perdre temps prenent comiat dels teus (Lc 961s) o servant els dies de dol pel difunt (Mt 821s par Lc 959) A Lc 104 es recomana als deixebles de no saludar ninguacute pel camiacute la urgegravencia de la predicacioacute mana no anar de carabana amb drsquoaltres Cal defensar que Mc 1310 (par Mt 2414) i Mc 149 (par Mt 2613) no permeten suposar que Jesuacutes hagueacutes utilitzat el terme lsquoevangelirsquo (usa sempre lsquoevangelitzarrsquo el substantiu no tenia valor religioacutes) i en conjunt cal relativitzar-ne el contingut (hi ha expressions que soacuten del propi Marc) Jesuacutes estagrave enviat sols a Israel (Mt 1524) i mana als deixebles que srsquohi circumscriguin (Mt 105s) els pagans srsquoaplegaran al final del temps al regne (Mt 811s par Lc 1328s) no caldria esperar el seu anunci a tots els pobles Srsquoadverteix que si no es converteixen tots acabaran com els galileus occits per Pilat o els morts per la caiguda de la torre de Siloegrave (Lc 131-5) Tot aixograve vol dir que ha de passar molt aviat El diluvi eacutes davant de la porta (Mt 2437-39 par Cf 724-27) la destral eacutes llesta espera i no talla encara la figuera (Lc 136-9) Cal no diferir la conversioacute (paragravebola de les deu noies Mt 251-12 dels convidats al regne de deacuteu Lc 1415-24 par Mt 221-10 de lrsquoanada al jutge Mt 425s par Lc 1257-59 de lrsquoadministrador malversador Lc 161-8) En les catorze vegades que surt laquoaquesta generacioacuteraquo (ἡ γενεὰ αὕτη Mc 812a12b38 919 1330 Mt 1116 par 1239 par 41s par 45 164 2336 par Lc 113050 1725) srsquohi fa referegravencia sempre per a renyar-la a allograve que

29

srsquoesdevindragrave a aquells als quals srsquoadreccedila Jesuacutes Sembla difiacutecil de no entendre-ho a partir drsquoun temps final que ja arriba Els seus enviats no hauran acabat drsquoanunciar el regne de deacuteu arreu drsquoIsrael que ja vindragrave el fill de lrsquohome (Mt 1023) Els patiments i martiris (Mc 835 par 1038s par 1312 par Mt 102128 par 34 par etc) que caldria interpretar a Mc 91 (laquoUs asseguro que nrsquohi ha alguns dels aquiacute presents que no moriran abans que hagin vist venir amb poder el regne de deacuteuraquo) no durarien molt temps (cf tambeacute Mc 1320 par Mt 1023) La paragravebola del jutge i la viacutedua (Lc 181-8) srsquoentendria des de tot aixograve que diem Jesuacutes no beuragrave vi laquofins que vingui el regne de deacuteuraquo (Lc 2218) la renuacutencia sembla pressuposar que aixograve no eacutes molt lluny Tambeacute ho faria la periacutecopa de Getsemaniacute (Mc 1432-42 par) en el cas de lrsquoencert que prega no pas per una simple sortida de la situacioacute (hauria pogut fugir) sinoacute amb una referegravencia escatologravegica per fer arribar el regne sense necessitat del patiment Les paragraveboles del servent fidel i prudent (Mt 2445-51 par) la de les deu noies (Mt 251-13) la dels deu talents (Mt 2514-30) amb drsquoaltres textos com Mc 1335 (cf Mt 2443 par) compten en els evangelis amb el retard de la parusia perograve probablement llur sentit originari estaria marcat meacutes aviat pel caragravecter sobtat de la fi i srsquoadreccedilarien als qui no fan cas de la bona nova El temps per a lrsquoarribada del final es pot escurccedilar per causa dels elegits (Mc 1320 par) o allargar esperant la conversioacute (cf Lc 136-9) El parenostre ensenya a pregar que laquovingui el vostre regneraquo (cf Lc 187) deacuteu escolta lrsquooracioacute i la intercessioacute (Lc 138s 2231s) i pot canviar els seus designis

En els sinograveptics hi ha dues tradicions apocaliacuteptiques diferents la de Lc 1720-37 que concorda amb les paragraveboles i amb les imatges que usa sovint Jesuacutes on srsquoadverteix meacutes aviat del caragravecter sobtat dels finals dels temps ndash i la de Mc 131-37 que trobem ampliada a Mt 211-2546 i molt modificada a Lc 215-36 tradicioacute que estagrave a prop de 2Te 21-12 i de lrsquoapocalipsi de Joan on srsquoaccentuen els senyals de preludi Aquesta segona tradicioacute oferiria una resposta de la primitiva comunitat al retard de la parusia Jesuacutes hauria advertit doncs de lrsquoarribada del final Sens dubte hauria previst que ell seria mort i que els seus deixebles patirien Hauria avisat que srsquoesdevindria drsquoimprevist que cauria com un llamp Els pitjors mals amenacen aquells que no es converteixen (Lc 131-5) Les dones de Jerusalem han de plorar per elles i pels seus fills (Lc

30

2328-31) Lrsquouacuteltima generacioacute ha de fer penitegravencia per la totalitat de la culpa que hi ha en els seus pares (Lc 1149-51 par Mt 2334s) Veureu abans lrsquoabominacioacute de la desolacioacute (Mc 1314 par cf Dn 1131 1211) el pseudocrist El temple seragrave destruiumlt (Mc 132) i tres dies meacutes tard es bastiragrave un nou temple (Mc 1458 par) No hi ha descripcioacute de tot aixograve Jesuacutes no entra en detalls Sols diu fugiu (Mc 1314b-20) Caldragrave anar de pressa (Lc 1731 Mc 1315s par) En acabant lrsquoagravengel de deacuteu destria ndash hi ha judici ndash els salvats i els repudiats (Mt 2440-41 Lc 1734-35) srsquoobre la gehenna lrsquoinfern de foc final Els evangelis en parlen prou realiacutesticament i hi implica tot lrsquohome (Mc 943-48 Mt 254146) En Jesuacutes la gehenna eacutes lrsquoobscuritat (Mt 812 2213 2530) lrsquoexclusioacute doncs de la llum de deacuteu laquoels cridats soacuten innombrables perograve no tants soacuten elegitsraquo (Mt 2114 cf Lc 1323-24) etc No sinsistiragrave mai prou (cf sect7) que una visioacute drsquoun deacuteu que premia i que castiga reflecteix meacutes aviat la responsabilitat de leacutesser humagrave i no diu pas res progravepiament de lrsquoexperiegravencia de deacuteu mentre que hi ha unes condicions socials de transmissioacute de la cultura El que els evangelis posen en boca de Jesuacutes no es manteacute avui el llenguatge que srsquohi usa ara eacutes estrany cal rebutjar un qualsevol supogravesit drsquoun laquodeacuteuraquo pseudoidolitzat i del que aquest faria sobretot cal superar definitivament lrsquoestretor que representa una voluntat de dissort per a uns homes Lrsquoexperiegravencia del sagrat eacutes sempre la drsquoun siacute Ocorre que malgrat lrsquoargot escatologravegic lhome davui encara eacutes capaccedil a traveacutes seu de llegir-hi tota la positivitat que hi ha en Jesuacutes com a experiegravencia de deacuteu Les visions i les imatges soacuten turbulegravencies drsquoun home que adverteix que cadascuacute se salva o es condemna la gehenna eacutes ara i aquiacute instalmiddotlada dins de cada home ndash i el siacute a la vida eacutes per a tothom sense exclusioacute Jesuacutes parla com un jueu la universalitat de Jesuacutes rau que malgrat aixograve un hom sigui capaccedil drsquoabraccedilar-hi el sagrat Molt aviat les tradicions cristianes tancaren el cicle drsquoaparicions amb lrsquoascensioacute de Jesuacutes i diferiren la seva tornada (parusia) al final dels temps i del judici final (escatologia) Tant lrsquoascensioacute al cel com la parusia i els esdeveniments escatologravegics illustrarien els canvis que srsquoesdevingueren en els cercles cristians a partir del fet que lrsquoexaltacioacute del fill de lrsquohome i el final de lrsquoordre actual del moacuten no haurien arribat minus no hi havia encara parusia minus ni eren imminents

31

Mentre lrsquoascensioacute interrompiria a la pragravectica la segraverie drsquoaparicions el trasllat drsquoun final cap endavant amb la tornada de Jesuacutes el judici final la resurreccioacute dels morts amb tots els precedents apocaliacuteptics del cas etc si distensionava la dimensioacute sagrada que ho creu imminent o ja comenccedilat mentre ho mantindria laquoper a lrsquoesdevenidorraquo seria capaccedil igualment de mantenir la tibantor del sagrat en tant que urgeix a estar preparats El futur dels homes i del moacuten esdevindria fantasiat a partir drsquoun tensioacute i drsquouna expectativa sagrades agravedhuc drsquouna irrupcioacute de deacuteu com a experiegravencia de deacuteu La forccedila escatologravegica passaria a ser exigegravencia i reclam la parusia nova experiegravencia de Jesuacutes etc No sembla que es pugui abandonar la tensioacute sagrada sense banalitzar-se i fer-ho drsquoacord amb el do de cadascuacute Certament no hi ha avui les condicions socials que feien bones les fantasies les llegendes els afers meravellosos etc Ni el missatge de Jesuacutes ni la joia pasqual ni la imatge postpasqual drsquouna parusia i final dels temps tenen drsquoaltra forccedila que la que es deriva de la tensioacute sagrada que proposen laquoEs ist die wichtigste Funktion der Eschatologie daβ sie das Wissen um die Gnadenfrist wach erhaumlltraquo11 iquestAcabaragrave el moacuten Llevat del que es pot dir en nom de la ciegravencia no sen sap res meacutes drsquoaixograve el futur del moacuten com a experiegravencia sagrada el tensa en fa una grandiosa expectativa mentre els afers resten tal qual Quegrave seragrave de tots els homes no se sap progravepiament i el moacuten no pot ser cridat cap a deacuteu quan eacutes en el moacuten que nrsquohi ha experiegravencia El sentit de la histograveria dels homes i del moacuten restaria hipotecat en aquesta expectativa dels homes i del moacuten per la qual hi ha una experiegravencia sagrada El sentit de la histograveria i del moacuten restaria subsumit com a experiegravencia sagrada mai no el sabriacuteem o no en sabriacuteem res meacutes Aixiacute com la nocioacute de creacioacute sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels oriacutegens (passat) aixiacute lrsquoescatologia sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels finals (futur) Mai no se superaria la tensioacute mai no se la podria superar sense fer trampa Arreu valdria que ha drsquohaver-hi experiegravencia arreu que no es tracta de teoritzar sinoacute drsquoafirmar-se un hom com una veu expectant afirmativa atengui per darrera cap al passat o per davant cap al futur allograve que srsquoofereix com el saber meacutes clar iquestHi hauragrave judici final Un hom ja ho ha insinuat quan bescanvia mala voluntat per un voler ben intencionat quan la salvacioacute esdeveacute clariacutecia de la

11 JJeremias Neutestamentliche Theologie Part primeraDie Verkuumlndigung Jesu Gerd Mohn Guumltersloh 1973 (2ordf edicioacute) pagraveg140 Srsquoobservaragrave lrsquoimportant manlleu que fa el present treball de les obres drsquoaquest estudioacutes

32

condicioacute humana i la condemna lrsquoestultiacutecia llavors el judici final sersquol fa cadascuacute en aquesta vida Si sestagrave convenccedilut que independentment de tot aixograve no hi ha cap altra condemna ni cagravestig quan hi ha prou maneres joioses de gaudir de deacuteu com a experiegravencia aquestes confirmarien que una qualsevol actitud que prengui lrsquohome es pot superar minus i mereix ser superada minus per la crida a tots i arreu malgrat el que els homes fan o les atrocitats que hagin fet en una expectativa que sols pot ser un siacute que els estintola en lrsquoexperiegravencia per la qual la de deacuteu no eacutes simplement la del moacuten malgrat que tambeacute ho sigui i de no saber ben beacute com entomar-ho tot iquestEs ressuscitaragrave No sembla important que un hom sesvaeixi o no amb la mort quan la sort de lrsquohome estagrave en joc ara i aquiacute Si meacutes no en aquesta mena de sentiments extrems shi expectaria alguna positivitat desconneguda La imatge drsquouna resurreccioacute final realitzaria fantasiosament la solucioacute drsquoun doble interrogant el que proveacute de la constatacioacute que els humans moren i lrsquoexperiegravencia del sagrat que parla drsquoun siacute a la vida Lrsquoescatologia de la resurreccioacute dels morts al final dels temps foacutera una projeccioacute de lrsquoescatologia de cada home el seu siacute sagrat a la vida faria de testimoni lrsquoexperiegravencia de deacuteu en Jesuacutes exemplificaria que Jesuacutes no srsquoacabagrave amb la mort del Jesuacutes histograveric i que eacutes la penyora de la progravepia afirmacioacute a la vida Tot plegat pot semblar una bogeria perograve eacutes drsquoaixograve que sen tindria experiegravencia Els humans estarien cridats a la vida malgrat tots els perograves nrsquoignorarien les circumstagravencies en tindrien certesa per lrsquoexperiegravencia de Jesuacutes minus io per lexperiegravencia de deacuteu

sect5 El fill de lrsquohome Les referegravencies a Jesuacutes com a fill de deacuteu soacuten secundagraveries excepte Mt 1127 par Lc 1022 on tenen tot un altre sentit (cf sect9) Lrsquoabundant uacutes en lrsquoevangeli de Joan drsquoun absolut ὁ υἱὸς sense complement del nom o pronom personal no eacutes de cap manera palestiacute tambeacute eacutes aliegrave al judaisme palestiacute el tiacutetol de fill de deacuteu com a messiagravenic El mateix tiacutetol de messies referit a Jesuacutes srsquoha de prendre sempre com una font secundagraveria (malgrat i tot que Mc 829 par pugui tenir algun fons histograveric) Evita versemblantment per raons de la seva cagraverrega poliacutetica anomenar-se fill de David (cf perograve Mc 1458 par 1235-37 par)

33

En canvi no hi hauria motiu per a negar lrsquoautenticitat del seu uacutes de lrsquoexpressioacute laquoel fill de lrsquohomeraquo (ὁ υἱὸς τοῦ ἀνθπώπου) Respecte de lrsquoexpressioacute cal dir el seguumlent

1 Tradueix una expressioacute comuna aramea (barrsquoaumlnaša) que exemplifica una significacioacute genegraverica (laquohomeraquo laquoun homeraquo laquoalguacuteraquo)

2 Srsquousa tambeacute com a tiacutetol al llibre de Daniel (Dn 713) que interveacute enmig drsquouna visioacute (Dn 71-14) que despreacutes srsquointerpreta (Dn 715-28) Es tracta drsquouna figura drsquoexaltacioacute i drsquoentronitzacioacute que simbolitza els laquosants de lrsquoAltiacutessimraquo per tant conteacute una significacioacute colmiddotlectiva Cal accentuar que el fill drsquohome laquoarribagrave fins al Vell venerableraquo hi ha doncs un moviment de baix cap a dalt

3 Lrsquoapocalipsi jueva antiga posterior sense excepcioacute interpretagrave el fill drsquohome de Dn 713 com un sol individu Tambeacute la literatura rabiacutenica associa fill drsquohome i messies Val la pena dafegir si meacutes no el seguumlent els jueus esperaven un messies de caragravecter nacional un cap alliberador del jou dels romans Els textos apocaliacuteptics tambeacute participaven drsquoaquesta espera messiagravenica de trets nacionals a lrsquohora de parlar del fill de lrsquohome malgrat que srsquoesforcen a fer veure que proveacute de lrsquoaltre moacuten no exclouen que gaudeixi drsquouna significacioacute universal i alguns lrsquoapropen a la figura del servent de deacuteu del deutero-Isaiumles 4 Sembla que els evangelis hagin capgirat de vegades lrsquoexpressioacute amb el significat comuacute per la del tiacutetol apocaliacuteptic o beacute hagin usat el tiacutetol alliacute on no hi era Lrsquoexegravegesi perograve mantindria una colla de lograveguions on no ocorreria ni una cosa ni lrsquoaltra i que permetria lliurar algun esquema Per exemple quan la persecussioacute de la comunitat arribi al seu punt agravelgid com un llamp (Mt 2427 par Lc 1724) no esperat (Mt 243739 par Lc 1726 sense parallel 1730) srsquoacompliragrave la visioacute de Dn 713 Embolcallat de nuacutevols rodejat drsquoestols drsquoagravengels el fill de lrsquohome es mostra en la glograveria divina (Mc 1326 cf Jo 151) Srsquoasseu prop del tron a la dreta de deacuteu (Lc 2269) i envia el seu agravengel a arreplegar els escollits des dels quatre vents (Mc 1327) Ha de jutjar (Lc 2136) amb els dotze representants de les dotze tribus (Mc 1928 par Lc 2230 cf Dn 79s 1 Cor 62s)

34

5 A lrsquoapocaliacuteptica antiga jueva com en els evangelis el tiacutetol de fill de lrsquohome eacutes de glograveria i drsquoexaltacioacute Perograve en els escrits neotestamentaris se suposa un moviment de dalt cap a baix Un tal moviment iquesteacutes la representacioacute des de Jesuacutes meacutes antiga del fill de lrsquohomeiquestsadmetragrave en concordanccedila amb Dn 713s i lrsquoHenoc etiogravepic un sol proceacutes el de lrsquoenaltiment i glorificacioacute en una ascensioacute cap a deacuteuiquesthi hauria hagut una posterior escissioacute entre una ascensioacute i asseguda a la dreta de deacuteu drsquouna banda i la parusia al final dels temps drsquouna altra Si meacutes no els primers esments drsquouna parusia com un moviment de dalt a baix es troben a 1Te 110 219 313 416 523 Perograve el propi terme en els evangelis sols es troba a Mateu (243273739) I es podria defensar si meacutes no que Lc 2269 representa una tradicioacute meacutes simple i primera respecte al seu paralmiddotlel Mc 1462 mdash que Lc 2269 posat al costat de Lc 2426 Jo 31314 1223 etc o fins i tot de Mc 1326-27 que cita Dn 713 apunta la simple ascensioacute cap a deacuteu En el cas que una tal vinguda entre nuacutevols de Mc 1326 fos originagraveriament un moviment cap a deacuteu llavors potser caldria assumir-ho per a drsquoaltres llocs on es parla tambeacute drsquouna vinguda del fill de lrsquohome (Mc 838 Mt 1023b tambeacute Mt 1928 par Lc 2229 Mt 2531 no diria res drsquouna vinguda a la Terra sinoacute sols esmentaria lrsquoentronitzacioacute del fill de lrsquohome) Pel cap baix cap admetre que no hi ha res de segur 6 El tiacutetol del fill de lrsquohome en els evangelis evitaria el messianisme poliacutetic mentre expressaria la universalitat de la seva exaltacioacute (cf Mt 25 31-46) donaria forces als seus davant les tribulacions i les temptacions (Mc 1326 par Mt 242737b = 39b par Lc 172426 Mt 1023 Lc 1722-30 188 2136) i mantindria la separacioacute entre el present i una futura entronitzacioacute amb lrsquouacutes de la tercera persona referit al fill de lrsquohome Amb la figura del fill de lrsquohome Jesuacutes srsquoapropia de tot allograve que pogueacutes ser motiu drsquoesperanccedila del poble jueu Es tracta drsquoun tiacutetol amb unes atribucions suficientment ambivalents per tal drsquointerpretar-lo de meacutes drsquouna manera sempre si meacutes no com a alguacute que eacutes molt a prop de deacuteu exaltat i entronitzat Basti portar a colmiddotlacioacute els drets que creu tenir Jesuacutes respecte de la Llei (sect10) la seva condicioacute de fill (sectsect8-9) el fet que no cal excloure absolutament que es veieacutes com un servent de deacuteu (sect12) etc per tal

35

drsquoadonar-se per quegrave un hom defensa que hi ha aquiacute alguacute que eacutes meacutes que un profeta (sect3) i que els tiacutetols de fill de lrsquohome de messies fill de David servent de deacuteu no fan meacutes que adjectivar tot aixograve drsquoacord amb una tradicioacute jueva de pensar de fer referegravencia de les coses sagrades amb les seves progravepies grandeses i sentits Lrsquoexperiegravencia del sagrat de Jesuacutes o especiacuteficament la de deacuteu sols sembla poder-se lliurar criacuteticament a partir drsquouna colla de circumstagravencies com la que sapunta La visioacute del fill de lrsquohome foacutera una manera jueva de parlar drsquoell mateix drsquoencoratjar els seus de representr-se el siacute sagrat de la vida subsumiria els valors jueus de la responsabilitat i de les corresponents consequumlegravencies srsquoinclou en la representacioacute escatologravegica etc Lrsquouacutes del tiacutetol jueu formaria part doncs de lrsquounivers escatologravegic i la seva utilitat rauria a (1) explicar que hi ha una sort per als justos i una altra per als bandejats formaria un element drsquoun tal decorat final (2) a donar fe del triomf final sagrat la constagravencia sagrada del siacute (cf sect4)

sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute La bona nova srsquoanuncia als pobres (πρωχοί) i es diu mdash ho afirma la primera benauranccedila mdash que soacuten feliccedilos perquegrave eacutes drsquoells el regne de deacuteu (Lc 620 Mt 53) Tenint en compte Mt 115 par (cf Lc 418) que remet a Is 611 els pobres serien els que tenen el cor destrossat els captius els desesperats els vestits de dol etc Si els afamats els assedegats els desvestits els estrangers els malalts els presos etc entrarien en aquesta categoria hi hauria molts drsquoaltres quan srsquoateacuten la manera en quegrave Jesuacutes els caracteritza o les imatges que usa car esmenta els famolencs els plorosos els malalts els treballadors atrafegats els afeixugats els uacuteltims els simples els perduts els pecadors I la primera benauranccedila indica que el regne dels cels eacutes sols dels pobres (cf tambeacute Mc 217 Mt 1125s par Lc 1021) al capdavall soacuten els nens (Mc 1014-15) i els que poden dir abbagrave com a nens (Mt 183) que hi formen part El missatge joioacutes consisteix en el convit dels pecadors a lrsquoagravepat festiu de deacuteu (Mc 217) arreu parla de perdoacute perograve es fa sobretot a traveacutes drsquoimatges especialment presents en les paragraveboles com (entre moltes) la del perdoacute dels dos deutors (Lc 741-43) la del servent que

36

no perdona (Mt 1823-35) la del fill retrobat (Lc 1511-32) etc El perdoacute tambeacute el proclama en obres menjant amb publicans i pecadors entaulament que drsquoaltra banda posseeix una significacioacute escatologravegica la celebracioacute prefigurada de lrsquoagravepat de salvacioacute del temps final Qui soacuten els justos que no ha vingut a cridar (cf Mc 217) Versemblantment els fariseus que deurien trobar incomprensible la seva actitud davant els pobres i els pecadors Si el retret als sacerdots i als doctors de la llei rau a acusar-los de fer negoci del servei de deacuteu (Mc 1115-17 par) i de conegraveixer el voler de deacuteu sense seguir-lo respectivament els fariseus es creuen la comunitat dels elegits gragravecies al compliment dels manaments i drsquoalguns deures superflus quan soacuten guies que miren la cosa petita i srsquoobliden del que eacutes important (Mt 2323s) quan els seus preceptes de puresa no els fa nets per dintre (v25s) Srsquoexposen meacutes a prendre mal que els altres perquegrave minimitzen el pecat amb la seva casuiacutestica (que tracta els pecats individualment els classifica i evita sobretot els grossos) i cagravelcul de megraverits (un megraverit fa de contrapegraves drsquoun pecat) ben al contrari Jesuacutes supera prou la casuiacutestica (Mt 52228 Mc 715) els petits pecats tambeacute porten a la mort al judici de deacuteu Sols no es perdona el rebuig del perdoacute (Mc 328s) i davant de deacuteu no hi ha cap megraverit (Lc1710) Els pecadors soacuten meacutes a prop de deacuteu que els pietosos perquegrave aquests estan massa segurs drsquoells mateixos (Lc 189-14) estan cecs a les coses de deacuteu el fill progravedig lrsquoaduacuteltera el publicagrave etc no soacuten tant objecte de retret com el pietoacutes Per al fariseu val tambeacute que de fet no fa el que diu fer (Mt 2128-31) no acull la crida de deacuteu (Lc 1416-24 par Mt 221-10) srsquoenfronta als seus enviats (Mc 121-9) no estima el seu germagrave (Lc 1525-32) etc Les paragraveboles (lrsquoadministrador infidel Lc 161-13 les deu noies Mt 251-12 el vestit de noces Mt 2211-13) i els advertiments (Mt 525s par) ho deixen clar cal la conversioacute ja Quegrave eacutes la μετάνοια Ho diuen tambeacute les paragraveboles per exemple la del fill retrobat (Lc 1511-38) la del fariseu i el publicagrave (Lc 189-14) admetre la progravepia falta i penedir-sersquon Tambeacute no tornar-hi Tanmateix el nucli de la μετάνοια no eacutes aquest sinoacute ndash com diu Mt 183 (par Mc 1015 par Lc 1817) ndash el seguumlent laquoameacuten us dic que si no us feu de nou com nens no abastareu el regne de deacuteuraquo el jueu del temps de Jesuacutes no tenia els

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

16

II

APUNTS DHISTOgraveRIA DE JESUacuteS

Cal provar alguna aproximacioacute al Jesuacutes de la histograveria la rellevagravencia dels fets i dels mots de Jesuacutes semblen motivar especialment una avaluacioacute de la seva eficagravecia Sense que calgui fer renuacutencia en un altre lloc de lestudi dels punts de vista dels escriptors neotestamentaris i daltres el filogravesof es lliura ara al repte de resseguir el propi Jesuacutes i a veure quegrave eacutes capaccedil de dir-ne agravedhuc en el cas que shi propiciiuml lexperiegravencia del sagrat sect1 Les narracions del baptisme Per on cal comenccedilar alguna consideracioacute del Jesuacutes de la histograveria Si meacutes no la historicitat del bateig de Jesuacutes sembla prou fundada els quatre evangelis i els Actes dels Apostols (122) conten que Jesuacutes anagrave a batejar-se (segons lrsquoEvangeli dels Natzarens amb la seva mare i germans) la versemblanccedila del fet rau que Jesuacutes es colmiddotloca per sota de Joan Baptista i es deixa batejar (Mt 314s) i la mateixa estranyesa que provoca la necessitat drsquoun tal bateig de penitegravencia Lrsquoun i lrsquoaltre fet farien veure que hi ha quelcom les fonts de la qual cosa es retrotreurien a la comunitat primitiva Jo 322-43 conta que despreacutes de tot aixograve Jesuacutes i els seus deixebles batejaven al Jordagrave prop drsquoon era Joan Baptista La notiacutecia eacutes prou versemblant pels detalls que inclou explicaria que la comunitat postpasqual bategeacutes2 mentre el silenci dels sinograveptics respondria a la necessitat drsquoesvair qualsevol comparacioacute entre Joan i Jesuacutes Aquest uacuteltim hauria manifestat que Joan inaugura el temps de la salvacioacute (cf Mt 1112s par Lc 1616) eacutes un profeta i meacutes que un profeta (Mt 119) el meacutes gran de tots els homes (Mt 1111 par Lc 728) Eacutes versemblant el que diu Jo 135-39 que aplegueacutes els primers deixebles de lrsquoentorn dels de Joan Els dos prediquen per a tothom fan 2 Lrsquoapogravestol Pau ja doacutena testimoni del baptisme cristiagrave (cf 1Co 1213 Rm 63)

17

propi del seu grup una oracioacute (Lc 111-4) criden a la conversioacute (Mt 38 par Lc 131-9) sense prerrogativa per a Israel (Mt 37 par 1241s par) que pot perdre la preferegravencia (Mt 39 par 811s) Els dos doncs rebutgen lrsquoautojustificacioacute (Mt 37-10 par Mt 23 par) i acullen pecadors notoris (Lc 312 Mc 216) Joan no srsquoestagrave del tracte amb publicans guagraverdies i dones puacutebliques (Lc 312-14 729 Mt 2132) tots exclosos de la sinagoga del cercle dels fariseus i de Qumram Amb tot laquoels meacutes petits al regne de deacuteu soacuten meacutes grans que ellraquo (Mt 1111b par Lc 728) Joan encara pertany al temps de lrsquoespera al domini de la Llei Jesuacutes enuncia la bona nova la irrupcioacute de la basileia El propi bateig de Jesuacutes es transmet drsquoacord amb cinc fonts la de Mc 19-11 de la qual depegraven Mt 313-17 la de Lc 321s que hi teacute punts de contacte la de Jo 132-34 que ho descriu com quelcom del Baptista la de la versioacute de lrsquoEvangeli dels Natzarens i la del Testament dels Dotze Patriarques esmentat en dos llocs Fou un bateig per immersioacute com ho prova el verb passiu grec de Mc 19 par Mt 316 Lc 321 (ens remetria a un verb actiu intransitiu arameu amb aquest significat) i colmiddotlectiu (com ho insinua Lc 321) Totes les fonts parlen drsquouna devallada de lrsquoesperit de deacuteu damunt seu mentre difereixen en les reelaboracions que els cels srsquoobrin foacutera una representacioacute intuiumltiva del que es vol dir la imatge de la coloma seria una simple comparacioacute en Marc (Mc 110 par ) per a ser despreacutes una materialitzacioacute de la imatge de lrsquoesperit (pe Lc 322) La participacioacute de lrsquoesperit teacute sempre en el judaisme antic el sentit de rebre un encagraverrec profegravetic Els detalls que envolten la proclamacioacute tambeacute soacuten diferents entre unes fonts i les altres Als sinograveptics les paraules surten drsquouna veu del cel a lrsquoEvangeli dels Natzarens de lrsquoesperit al de Joan dels llavis del Baptista A Marc Lluc i a lrsquoEvangeli dels Natzarens es dirigeixen a Jesuacutes Mateu les adreccedila al Baptista lrsquoevangeli de Joan ho fa saber a tots La versioacute dels sinograveptics de la proclamacioacute eacutes una cita de Ps 27 (laquoets el meu fill avui trsquohe engendratraquo) i Is 421 (laquoaquiacute teniu el meu servent que tant estimo el meu escollit en qui em complac

18

iacutentimamentraquo) Si la variant de lrsquoevangeli de Joan bona eacutes la que el Baptista el fa testimoni que laquoaquest eacutes lrsquoescollit de deacuteuraquo (Jo 134) llavors la versioacute de Joan se circumscriuria a lrsquoesment drsquoIs 421 Tampoc no cal descartar que el text dels sinograveptics nhagi refet un doriginari que sols contindria Is 421 (que el desdibuixaria amb una referegravencia cristologravegica) Mentre lrsquoantic judaisme esmentava el primer vers quan volia fer present tot el text Is 421 continua laquohe posat sobre ell el meu esperitraquo La proclamacioacute atribuiria a Jesuacutes el que es diu a Is 421 que deacuteu posa el seu esperit sobre el seu servent srsquoallunyaria de la representacioacute drsquoun messies-rei i de la seva entronitzacioacute (salm 2) i presentaria Jesuacutes com el servent de deacuteu Per tant lrsquouacutes de lrsquoexpressioacute miacutetica no impedeix drsquoadvertir en el bateig de Jesuacutes la lectura que en fa la comunitat primitiva iquestHi assumiacute la seva vocacioacute drsquoanunciar el temps de la salvacioacute La temptacioacute de Jesuacutes per Satanagraves despreacutes del baptisme (Mc 112s Mt 41-11 par Lc 41-13) podria plasmar aquesta mirada cap a Jesuacutes a partir drsquoIs 421 Eacutes meacutes si fos permegraves dentendre-la a partir de Mc 833 es podria pressuposar que la visioacute critiana no sols tindria en ment Is 421 sinoacute tambeacute Is 5213-5312 no hauria insistit tant en el rebuig de Jesuacutes drsquouna qualsevol ambicioacute poliacutetica com en lrsquoacceptacioacute de la seva missioacute Cal admetre que la traduccioacute de πειρασmicroός (Lc 413) i del verb πειράζειν (Mc 113 Mt 413 Lc 42) com a laquotemptacioacuteraquo no eacutes correcta (sols una vegada de les vint-i-una que surt en el Nou Testament teacute aquest sentit) no es tracta drsquoun estira-i-arronsa amb el pecat sinoacute drsquouna laquoprovaraquo laquocombatraquo que exemplifica lrsquoacceptacioacute drsquouna missioacute encomanada La narracioacute meacutes antiga eacutes sens dubte la de Marc (Mateu i Lluc usen el tiacutetol cristiagrave de ldquofill de deacuteurdquo citen pels LXX etc) laquoDespreacutes lrsquoEsperit lrsquoempeny cap al desert Al desert va passar quaranta dies temptat per Satanagraves srsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo3 Lrsquoesperit laquoempenyraquo Jesuacutes llenguatge simbogravelic biacuteblic El desert eacutes un lloc on vaga lrsquoesperit impur (Mt 1243 par ) perograve tambeacute teacute una significacioacute escatologravegica perquegrave la teacute messiagravenica (Is 403 citat a Mc 13 Mt 33 Lc 176 Jo 123) Els quaranta dies i nits representen un siacutembol comuacute que caracteritza un temps de malediccioacute i de necessitat (els del diluvi Gn 712 els drsquoIsrael al desert Ps 9510 els del dejuni de Moisegraves al Sinaiacute Ex 3428 Dt 918 els drsquoestar Israel

3 Es manteacute la traduccioacute que lliura la Biacuteblia de Montserrat

19

sota el jou dels filisteus Jt 131 els dies que va caminar Elies per a arribar a la muntanya de deacuteu lrsquoHoreb 1R 198) els que Jesuacutes va ser provat laquoSrsquoestava entre les feresraquo una representacioacute del paradiacutes Adam vivia en harmonia amb els animals salvages (Gn 219) Is 116-9 descriu la convivegravencia paciacutefica del demagrave entre animals i entre aquests i lrsquohome (Os 220 Is 6525 Ps 9113 perllonguen les imatges drsquoanimals salvatges esdevinguts no perillosos) el paradiacutes eacutes doncs restituiumlt laquoI els agravengels el servienraquo versemblantment una altra representacioacute del paradiacutes (segons el Midraš Adam vivia de lrsquoaliment dels agravengels) La primera de les tres historietes que conten Mateu i Lluc teacute sens dubte el seu origen en la de Marc i les altres dues srsquohaurien transmegraves cadascuna pel seu cantoacute La interpretacioacute particular de cadascuna no eacutes segura Jesuacutes convertit en un nou Moisegraves amb el paralmiddotlelisme pamannagrave lrsquoaparicioacute drsquoun home poderoacutes la meravella que legitima la seva missioacute En qualsevol cas un home especialment assenyalat un liacuteder en particular relacionat amb el poder Lrsquoorigen potser cal rastrejar-lo en circumstagravencies histograveriques prepasquals Si meacutes no un dels seus deixebles era zelota (Lc 615 par Mc 318 Mt 104) renya els zebedeus quan volen castigar els desagraiumlts (Lc 951-56) i lrsquoombra drsquouna temptacioacute poliacutetica lrsquoacompanya sempre (cf Mc 832 par 119s par 1213-17 par Jo 615 etc) Li demanen signes legitimadors (Mc 811 par Mt 1238s par Lc 1116 238 Mc 1529-32 par) Pilat fa clavar a la creu com a escarni i advertiment laquoel rei dels jueusraquo etc

sect2 Alguacute que eacutes meacutes que un profeta Jesuacutes sersquol veia com un carismagravetic (Mc 122 par) i com un profeta (Mc 615 par 828 par Mt 211146 Lc 716 Jo 419 614 74052 917) agravedhuc amb escepticisme era vist aixiacute pels fariseus (Lc 739 Mc 811 par) Ell mateix es posa com a profeta (Lc 1333 Mt 2331s34-36 par 37-39 par cf Mc 64 par Lc 424 Jo 444) La detencioacute i acusacioacute davant del sanedriacute degueacute ser com a fals profeta (cf el joc de cecs de Mc 1465 par Mc 2263-65) Dt 1820 (cf 136) nrsquoestableix lrsquoexecucioacute Si la possessioacute de lrsquoesperit sant era una caracteriacutestica del profeta se lrsquoatribueix expliacutecitament en un dels mots-ameacuten de Marc (Mc 328s) Expulsa els dimonis per lrsquoesperit de deacuteu (Mt 1828 par Lc 1120) Segons Lc 418-21 (cf Mt 53 par Lc 620 Mt 115 par Lc

20

722) srsquoadjudica la profecia de lrsquoesperit de deacuteu drsquoIs 61 Fa participants als deixebles drsquoaquest esperit els lliura poders contra els esperits impurs (Mc 67 cf Mt 108) lrsquoesperit sant els faragrave costat quan els acusin (Mc 1311) lograveguions com Lc 623-26 par Mt 512 arrengleren els deixebles amb els profetes Que els esments sobre lrsquoesperit sant no siguin molts es deu al fet que no eacutes un teograveleg i li plau meacutes parlar en imatges Per exemple quan diu que eacutes pel dit de deacuteu que expulsa dimonis (Lc 1120) imatge de lrsquoesperit de deacuteu (cf Mt 1228) o quan el lograveguion Jo 737 (cf v39) parla drsquoaquest esperit sota la imatge de lrsquoaigua de vida Tambeacute palesen el seu capteniment profegravetic el llenguatge-ameacuten lrsquouacutes de paralmiddotlelismes els ritmes la preferegravencia per la paronomagravesia etc Tot aixograve ha de ser estimat en conjunt material que es refereix als oriacutegens la comunitat primitiva evitava el tiacutetol de profeta per a Jesuacutes tampoc no nrsquoeacutes cap model la pneumagravetica que srsquohi descabdella (no hi ha en Jesuacutes glossolagravelia) a meacutes a meacutes la concessioacute drsquoesperit sant als deixebles es troba en contradiccioacute amb la concepcioacute posterior que atribueix la devallada de lrsquoesperit per Pentacosta Drsquoaquiacute les dificultats a lrsquohora de compaginar un fet i lrsquoaltre Jo 739a palesa que Jo 738 es refereix a lrsquooferiment de lrsquoesperit de deacuteu mentre que 739b contradiu la crida i la correcta interpretacioacute Fet i fet sembla que el pensament dominant dels jueus contemporanis era que lrsquoesperit de deacuteu srsquohavia extingit amb els darrers profetes (hi ha tanmateix excepcions per exemple els membres de la comunitat de Qumran sersquon senten partiacutecips) Pel cap baix el Nou Testament ho pressuposaria Mc 18 par a propogravesit del baptisme de Joan (cf Ac 192) Ac 217 que cita Joel i drsquoaltres llocs (Rm 823 2 Cor 122 55 Jo 739) a propogravesit de la primitiva comunitat Ara Jesuacutes veu Joan Baptista meacutes que un profeta (Mt 119 par Lc 726) ell mateix eacutes meacutes que Jonagraves (Mt 1241 par Lc 1133) o el Baptista (Mt 1111 par Lc 728) i es teacute per alguacute que completa la Llei i el Profetes (Mt 517 Mt 521-48 Mc 105 par) Aquest laquocompletarraquo (πληρῶσαι) vol dir que srsquoabasta ja la mesura plena que ja eacutes

21

escatologravegica el lograveguion Mt 517 estableix Jesuacutes amb el dret de ser lrsquoenviat escatologravegic4 Jesuacutes viu en lrsquoAntic Testament i totes les seves paraules i obres no srsquoentenen fora drsquoaquest marc Criat en una famiacutelia pietosa (Lc 241 cf Lc 416) serva les oracions dels jueus complidors les tres hores drsquooracioacute (el Šemalsquo al matiacute i a la tarda possiblement la Tephilla cap a les 15 hores) i les benediccions drsquoabans i de despreacutes dels agravepats Va cada dissabte des de petit a la sinagoga Certament resa tambeacute fora de les hores establertes per la pragravectica pietosa social (Mc 135 1432ss par) i ho fa en la seva llengua materna (lrsquouacutes drsquorsquoabba lrsquoensenyament del parenostre cf Mc 1534 etc) El mateix laquosantifiqueu el vostre nom vingui el vostre regneraquo del parenostre es manlleva del Quaddiš (oracioacute aramea que cloiumla la cerimogravenia lituacutergica a la sinagoga) Vol el temple sense mercaders (Mc 1115-18) tractat amb reveregravencia (Mt 2316-22) lliura condicions per a fer lrsquoofrena ritual (Mt 523) fa matar el xai de Pasqua mana seguir el ritual als leprosos (Mt 144) Certament el manament de lrsquoamor supera totes les ofrenes (Mc 1234) o hi hauragrave el nou temple del temps de la salvacioacute (Mc 1438 par) Li agrada especialment el profeta Isaiumles en particular les parts del Deutero-Isaiumles del servent de deacuteu aixiacute mateix li plauen els textos apocaliacuteptics que hi ha en Daniel Cita desenes de salms molts textos del Pentateuc i tambeacute paraules dels altres profetes

Cal dir que Jesuacutes radicalitza la Toragrave per exemple quan es teacute present la prohibicioacute de matar i del divorci recollida ja a Ex 2013s i que accentua a Mt 521s27s La critica en la forma drsquoomissioacute Mt 115s par deixa de banda la venjanccedila contra els pagans que si meacutes no es troba relligada a Is 355s 2918s 611 com ho proven Is 354 2920 612 Lc 416-30 cita (v18s) Is 611s I es deixa laquoi un dia de venjanccedila per al nostre deacuteuraquo La bandeja la Toragrave quan es contraposa a la permissioacute mosaica del divorci (Dt 241) quan prohibeix el jurament (Mt 533-37) i la llei del talioacute (538-42) Jesuacutes ho acabem de veure es creu amb el dret de completar la Llei (Mt 517)

Siacute que srsquooposa radicalment a la Llei oral (Halakagrave) Especialment a la del dissabte Mc 227 diu laquoel dissabte ha estat fet per a lrsquohome i no pas lrsquohome per al dissabteraquo (cf Mc 225s 34 par Mt 125 Jo 722) Lrsquoexcepcioacute en el moacuten jueu era quan hi hagueacutes perill de mort (cf 1M 232ss) malgrat que lrsquouacutes permetria altres coses ordinagraveries (cf Mt 1211 par Lc 145) perograve els deixebles cullen espigues (Mc 223 par) i el mestre guareix (Mc 31-6 par 4 v18 en canvi diu que els esdeveniments anunciats en les escriptures han drsquoacomplir-se tots

22

Lc 1310-17 141-6 cf Jo 59 914) sense haver-hi cap perill Tampoc no fa cas de les prescripcions farisees de neteja de les mans abans dels agravepats (Mc 71-8 el v15 faria referegravencia al que es diu pecaminosament)5 Lrsquoactitud davant la Toragrave la proclamacioacute del final del culte el rebuig de la Halakagrave el seu dret a anunciar la voluntat de deacuteu ndash tot plegat lrsquoacusacioacute de pseudoprofeta el duria a la mort

sect3 Una crida plena de goig laquoSrsquoha complert el temps i eacutes a prop el regne de deacuteu convertiu-vos i creieu en el missatge joioacutesraquo (Mc 115 cf Mt 423 935 Lc 443 81 i drsquoaltres) El sumari de Marc (i de Mateu i Lluc) palesa el punt central de lrsquoanunci de Jesuacutes el regne de deacuteu Dues soacuten les caracteriacutestiques de lrsquouacutes que en fan els sinograveptics del terme βασιλεία per a la caracteritizacioacute del senyoreig de deacuteu (τοῦ θεοῦ

τῶν οὐρανῶν)6 el nombre de vegades que el trobem (molt meacutes gran comparat amb drsquoaltres escrits antics i contemporanis) i la quantitat de girs nous sense paralmiddotlels en drsquoaltres autors Lrsquoexpressioacute srsquousa gairebeacute sempre en el sentit dinagravemic de lrsquoexercici drsquouna autoritat el senyoreig de deacuteu (quelcom molt oriental i molt poc occidental) la realitzacioacute de lrsquoideal de justiacutecia sobre la terra com a rei protector drsquoorfes de viacutedues de pobres de febles de desvalguts Lrsquoantic judaisme defensa el senyoreig reial de deacuteu sobre Israel (cf Dn 431) el qual el jueu reconeix diagraveriament amb el Šemalsquo ocorre que ara tot eacutes amagat i capgirat perograve el regnat de deacuteu abarcaragrave tots els pobles que no podran sinoacute sotmetre-srsquohi (cf Dn 244) El Quaddiš santifica el nom de deacuteu i prega per la irrupcioacute del seu regne

La sola referegravencia al Quaddiš del parenostre (laquovingui el vostre regneraquo) fa adonar-nos que Jesuacutes usa el concepte malkuta en sentit escatologravegic Aquest esdeveniment futur (i proper) explica que alguns no experimentin la mort (Mc 91) o la precaucioacute davant del judici final (cf Mc 943-48) Srsquoexpressa en imatges a traveacutes de lrsquoagravepat escatologravegic on trobem Jesuacutes mateix (Mc 1425) Abraham Isaac Jacob els profetes i gent drsquoarreu (Lc 1328-29) tots

5 Mt 233 (laquotot allograve que us diguin doncs fer-ho i observeu-ho perograve no obreu com ells obren perquegrave diuen i no fanraquo) hauria drsquoentendrersquos amb un to irogravenic i fer ressaltar sobretot la segona meitat 6 Lrsquoexpressioacute original faria laquoregne de deacuteuraquo laquoregne del celraquo seria el circumloqui que evita el nom de deacuteu propi drsquouna agravembit judeocristiagrave

23

laquosrsquoasseuran a la taula del regne de deacuteuraquo Ja eacutes a prop (Mc 115) Per tant Jesuacutes es refereix a Dn 244 amb un clar sentit escatologravegic i a Dn 727 (el poble dels sants de lrsquoaltiacutessim rebran el regne el senyoreig cf Lc 1232) En la mesura que el concepte malkuta eacutes un circumloqui jueu per a evitar el nom de deacuteu tot plegat vol dir que srsquoanuncia que deacuteu eacutes a prop agravedhuc que ja eacutes aquiacute Lrsquoapocaliacuteptica jueva especialment amb Joan Baptista apuntava tambeacute lrsquoadveniment de la fi Allograve progravepiament nou de Jesuacutes rau en la proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia Aquesta irrupcioacute del regne de deacuteu es prefigura en cada victograveria sobre la forccedila del mal (guariments) en lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Ja eacutes aquiacute eacutes imminent ho palesa amb paraules i amb obres

Es tracta drsquoun missatge indubtablement exhultant per a lrsquohome en la mesura que comenccedila la transformacioacute de tot Srsquoestagrave arribant a la nova plenitud el present regalima la renovacioacute de la realitat Per aixograve srsquoanuncia no sols que el temps eacutes limitat i que ja arriba el regne sinoacute sobretot com eacutes el senyoreig de deacuteu que ve i del qual hi ha ara els senyals de la seva presencia Aixograve ho mostra el lograveguion Lc 722s (par Mt 115s)7

laquoels cecs hi veuen els coixos caminen els leprosos soacuten purificats els sords hi senten els morts ressusciten els pobres reben lrsquoanunci del missatge joioacutes i sortoacutes aquell que no srsquoescandalitzaragrave de miraquo El lograveguion combina material de Is 355ss i 2918s amb Is 611s (emparentat srsquohi troba Lc 416-21 que torna a citar Is 611s) les imatges de la llum per als cecs del so per als sords dels crits drsquoalegria per als muts expressaven per a tots els pobles antics drsquoOrient els temps de la salvacioacute I la llista podria estendrersquos meacutes i meacutes soacuten sols

7 Tal com estagrave situat seria la prova davant dels deixebles de Joan que Jesuacutes eacutes lrsquoesperat Perograve no seria pas el seu sentit original les referegravencies a Isaiumles no ho permetrien estimar aixiacute

24

exemples per a palesar que es venccedil el dolor la por el patiment El regne que es prefigura aquiacute per a aquell que en fa cas del que diu i fa Jesuacutes del qual lrsquoarribada ja eacutes imminent representa el capgirament de les relacions drsquoexclusioacute la restauracioacute de la comunitat malmesa entre deacuteu i lrsquohome8 La recerca criacutetica de les narracions miraculoses en els evangelis es fa drsquoacord amb quatre nivells (1) aquestes histograveries es redueixen considerablement quan se les estudia des del punt de mira de la criacutetica textual i literagraveria (2) Hi ha una segona reduccioacute quan se les compara amb les histograveries miraculoses rabiacuteniques i helmiddotleniacutestiques (lrsquoantic orient tenia com a normal que hi hagueacutes miracles i com a quelcom que agrada que hi sigui la primitiva esgleacutesia participava del gust pels miracles que hi havia en el seu temps) (3) Lrsquoanagravelisi histogravericoformal de les narracions miraculoses permet distingir la capa meacutes recent helmiddotleniacutestica i la palestina lrsquohelmiddotleniacutestica descriu Jesuacutes com a traumaturg la palestina posa Jesuacutes al centre (4) A traveacutes drsquouna criacutetica meacutes aguda i de la corresponent minva de material srsquoarriba a un nucli transmegraves que remunta als esdeveniments de les actuacions de Jesuacutes aquest nucli fa referegravencia al guariment de mals psicogegravenics lepra paragravelisi i ceguesa tot allograve a la qual cosa pot aplicar-se una teragravepia per alguna mena drsquoinduccioacute Basta saber la situacioacute dels malalts mentals en temps de Jesuacutes i com sersquols veia per a entendre que els evangelis en parlin com en parlava tothom Jesuacutes srsquoenfronta doncs a aquest moacuten del mal cada victograveria sobre la forccedila del mal eacutes una manifestacioacute del temps de la salvacioacute que ja irromp lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Eacutes una prolepsi de lrsquoeacuteskhatos Un exemple clau drsquoaixograve eacutes el lograveguion de Lc 1018 laquojo veia Satanagraves de sobte expulsat del cel que queia com un llamp sobre la terraraquo Eacutes lrsquoinici del final de Satanagraves (cf Ap 127-9) i lrsquoexpulsioacute de dimonis anuncia la victograveria completa sobre Satanagraves Tot aixograve ocorre ara i meacutes es presenta el paradiacutes (Lc 1019 cf Mc 113 laquosrsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo) els noms dels salvats es troben en el llibre dels vius (Lc 1020) ndash tot plegat el venciment de Satanagraves la innocegravencia de les feres salvatges lrsquoapuntament dels noms soacuten motius drsquoun canvi radical drsquoun nou Edegraven Les festes de noces (sovint siacutembol de la salvacioacute) han comenccedilat hi eacutes lrsquoespograves hi ha joia i no eacutes possible el dejuni (Mc 218s) La llum

8 Lrsquoescagravendol de Lc 723 es refereix a no rebre amb mals ulls la reconciliacioacute de deacuteu amb els marginats i els rebutjats sobre els fariseus cf II sect6

25

brilla (Mc 421 par) el fulgor de la ciutat de deacuteu resplandeix ja ara dalt de la muntanya enmig de la fosca del moacuten (Mt 514) Ha arribat lrsquohora de la sega (un siacutembol dels temps salviacutefics en les paragraveboles) els camps estan madurs (Mc 48 par Mt 937 par) demaneu que hi hagi treballadors per a la collita (Mt 938 par) Aprengueu de la figuera quan eacutes primavera rebrota (Mc 1328s) canvi doncs de mort a vida Hi ha un nou vi (Mc 222 par) el vi siacutembol del nou temps Al fill retrobat se li lliura un vestit de festa (Lc 1522) Hom es posa el vestit de noces (Mt 2211) No es cus al vestit vell un pedaccedil de roba nou (Mc 221 cf He 111s Ac 1011 par 115) la nova realitat deixa enrera els temps anteriors Es lliura als infants el pa de vida (Mc 724-30 par) siacutembol (amb lrsquoaigua de vida cf Jo 41014 737s) dels dons de paradiacutes La pau de deacuteu srsquoofereix ja ara es decideix ja ara el judici (Mt 1011-15 par Lc 105-11) ja ara es lliga i es deslliga la sort dels homes (Mt 1619 1818)9 Tambeacute les obres de Jesuacutes palesen aquest laquoja araraquo lrsquoexpulsioacute dels mercaders del temple acompleix laquoja araraquo Za 1421 (laquono hi hauragrave cap meacutes mercader al temple de Jahvegrave-Sabaot aquell diaraquo) malgrat que circumscriu la seva cura a Israel guareix pagans (Mc 724-30 par Mt 1521-28 Mt 85-13 par Lc 71-10) com a anticipacioacute indicacioacute de la basileia que irromp Els deixebles soacuten afortunats de viure aquest moment (Lc 1023s par Mt 1316s) el de lrsquoentrada del regne Ho han de proclamar tambeacute de paraula i drsquoobra (Mt 107s) En lrsquoantic judaisme i en el contemporani als evangelis mai no srsquohavia proclamat la irrupcioacute del regne de deacuteu mentre que la primitiva comunitat cristiana proclamaragrave meacutes aviat la mort i la resurreccioacute del mestre

9 Lrsquoescatologia presegraventica eacutes arreu de lrsquoevangeli de Joan Basti recordar laquoperograve ve lrsquohora i eacutes ara que els veritables adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat que aixiacute soacuten els qui vol el Pare per adoradorsraquo (Jo 423) laquous ben aseguro que ve lrsquohora i eacutes ara que els morts escoltaran la veu del Fill de deacuteu i els qui lrsquohauran escoltada viuranraquo (Jo 525) amb la seva transformacioacute lrsquohome passa de la mort a la vida

26

Jesuacutes anunciava la imminent arribada del regnat de deacuteu i de la transmutacioacute dels ordres del seu temps La proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia es dreccedila sense dubte com el centre de lrsquoevangeli Aquesta consciegravencia escatologravegica independentment de les seves influegravencies encarnava eficaccedilment la radicalitzacioacute de la referegravencia al sagrat urgia que lrsquohome considereacutes la importagravencia real dels afers i avisava a tort i a dret de la necessitat de la conversioacute Certament no es tractava drsquouna proclama de mal averany drsquoalguacute que desitgeacutes el pitjor o que fes acreacuteixer lrsquoangoixa dels homes quan Jesuacutes no exigia a tots el mateix lliurament a la causa de la predicacioacute ni la radicalitat del missatge comportava lrsquoabandoacute de les feines de cadascuacute del seu lloc de la famiacutelia etc establerts els miacutenims en lrsquoamor no srsquohi pressuposa a priori la mesura que cadascuacute en volia lliurar no perquegrave espereacutes quelcom sinoacute per la mateixa alegria de fer-ho el propi Jesuacutes no se nrsquoestagrave de menjar i de beure i celebra amb els seus els agravepats que prefiguren el regnat de deacuteu etc La insistegravencia en la vinguda del final no eacutes per a fer por sinoacute meacutes aviat un aviacutes per a trobar-se preparat a un esdeveniment que nomeacutes pot entendrersquos com a desitjat com a final feliccedil per a aquells eacutes clar que ja comprenen que lrsquoordre a venir no pot seguir sent un ordre que mira cap a un sol costat Una part important de les paragraveboles i de les paraules que es pot fer meacutes o menys recular fins a Jesuacutes es mou dins drsquoaquest horitzoacute escatologravegic comenccedilant pel mateix parenostre Certament lrsquoanhel del regnat de deacuteu i la seva prefiguracioacute deurien somoure els cors talment com encara ho poden fer avui La previsioacute drsquoun final introdueix a una transformacioacute de les condicions de vida de jerarquies de valoracions etc indubtablement meacutes justa meacutes feliccedil meacutes drsquoacord amb les coses un final que representa la realitzacioacute de lrsquoesperanccedila dels homes la utopia que es prefigura sota siacutembols i imatges etc i que es capaccedil de commoure lhome davui en lrsquoaccepcioacute que un tal fantasieig plasma a les palpentes lrsquoanhel humagrave de renovacioacute i de perduracioacute i en lrsquoaccepcioacute que tot es fa animat per la dimensioacute sagrada Es tracta de la presentacioacute brillant drsquouna tensioacute escatologravegica que esdeveacute tensioacute sagrada perograve la tensioacute sagrada manifesta palpablement el que de debograve soacuten les coses i els esdeveniments quegrave eacutes important i quegrave no i eacutes capaccedil de comprometre la totalitat de la vida El missatge escatologravegic eacutes una crida a la conversioacute i a la sacralitat del moacuten des de les imatges i les paraules La crida escatologravegica hauria de permetre de deixar pas a lrsquoexperiegravencia de deacuteu com a vocacioacute Tot aixograve vol dir que la tensioacute escatologravegica srsquohauria de traduir en quasevol cas en tensioacute sagrada i que valdria per avui el que valia llavors que no hi ha una mesura universal de resposta perquegrave cadascuacute es troba en unes

27

circumstagravencies diferents que un mateix ha de concloure quines soacuten les seves responsabilitats i radicalitats Sens dubte la tasca quotidiana de molts homes transcorre drsquoacord amb un tarannagrave ordinari perograve no shauria de superar la tensioacute dialegravectica entre una experiegravencia radiant del sagrat i els afers de cada dia Versemblantment lrsquoentusiasme sagrat duu a totes les formes de prefiguracioacute drsquoun nou ordre de totes les coses els homes tanmateix que es troben en tensioacute sagrada no la poden superar El missatge escatologravegic la fa present accentua la necessitat drsquouna conversioacute cap al sagrat Lrsquoanunci de Jesuacutes no era doncs important perquegrave srsquoacompliacutes lrsquoesdeveniment sinoacute per la cagraverrega de tensioacute sagrada que implicava Quegrave decantagrave o afavoriacute la conviccioacute drsquoun final sembla quelcom que va dependre de moltes conversions interiors a partir drsquoinfluegravencies externes No sembla que shagi drsquoestimar un escagravendol que arribeacutes a la necessitat de fer present la fragilitat i caducitat de lrsquoordre drsquoaquest moacuten Car Jesuacutes era un home del seu temps i de condicioacute jueva10 Tanmateix una qualsevol de les plurals maneres en les quals es modelen els siacutes intencionals drsquouna completesa del moacuten que palesen de mil formes mil joies amb tots els malgrats que es vulguin no estan pas a la disposicioacute drsquoun home de manera que li calgueacutes sols portar-los a colmiddotlacioacute Aquells siacutes del moacuten soacuten es troben a magrave drsquoacord amb un designi rar en escarides ocasions al cap i a la fi soacuten experiegravencies sagrades i lrsquoexperiegravencia es lliura de vegades drsquouna manera que manifesta les dependegravencies de tota mena de lhome respecte del pathos Aixograve tambeacute acondueix a no saber com orientar-se (cf Mc 1534)

sect4 Els patiments del final el judici la gehenna

Tanmateix el gaudi del regne que ja es fa present srsquoacompanya tambeacute de lrsquoaviacutes de lrsquoacompliment de tot el cicle histograveric i de la transformacioacute darrera de les condicions drsquoinjustiacutecia de dolor de mal Des drsquoaquest punt de mira la profusioacute drsquoimatges i la representacioacute de forces sobrenaturals presents arreu de les paraules en boca de Jesuacutes sorprenen Sembla una paradoxa que hagi arribat fins a avui un llenguatge amb regust idolagravetric (ho eacutes una cosificacioacute

10 El discerniment entre la irrupcioacute ja ara de la basileia i la seva manifestacioacute expliacutecita final seria des drsquoaquest punt de vista irrellevant Ni serveix de res meacutes capir una renovacioacute futura ni se la pot imaginar millor irrompent ja ara lrsquoun fet i lrsquoaltre deriven la seva eficagravecia de lrsquoexperiegravencia del sagrat i de les seves dimensions i no poden anar enllagrave seu

28

qualsevol de lrsquoexperiegravencia de deacuteu) i amb to apocaliacuteptic per tant amb imatges del tall miacutetic eacutes a dir que gaudeixen de forccedila (significacioacute) sagrada i imaginativa i que narren allograve que srsquoesdevindragrave La sorpresa srsquoesvaeix quan es teacute present que Jesuacutes eacutes jueu amb tot el que aixograve comporta (cf per exemple sect3 i sect7) Hi ha un reguitzell drsquoindicacions de tot tipus arreu dels evangelis que avalen la proximitat del final Cal veuren algunes La paragravebola de la figuera serveix per a lrsquoanunci del final (Mc 1318s) La basileia (eacutes a dir deacuteu) eacutes a la vora (Mt 107 par Lc 109 Lc 92060 1011) El parenostre ensenya a pregar per la vinguda ragravepida del regne Totes les paragraveboles i imatges que adverteixen del caragravecter sobtat dels uacuteltims esdeveniments o que avisen a estar alerta pressuposen que no nrsquohi ha per molt Tambeacute ho apunten els mots referits als tres dies O la referegravencia de Joan Baptista el nou Elies que segons Malaquies (Ml 323) arriba abans del gran i terrible dia de Jahvegrave O Lc 1020s on possiblement caldria interpretar v21b en futur a la llum de Lc 1023s Cal no perdre temps prenent comiat dels teus (Lc 961s) o servant els dies de dol pel difunt (Mt 821s par Lc 959) A Lc 104 es recomana als deixebles de no saludar ninguacute pel camiacute la urgegravencia de la predicacioacute mana no anar de carabana amb drsquoaltres Cal defensar que Mc 1310 (par Mt 2414) i Mc 149 (par Mt 2613) no permeten suposar que Jesuacutes hagueacutes utilitzat el terme lsquoevangelirsquo (usa sempre lsquoevangelitzarrsquo el substantiu no tenia valor religioacutes) i en conjunt cal relativitzar-ne el contingut (hi ha expressions que soacuten del propi Marc) Jesuacutes estagrave enviat sols a Israel (Mt 1524) i mana als deixebles que srsquohi circumscriguin (Mt 105s) els pagans srsquoaplegaran al final del temps al regne (Mt 811s par Lc 1328s) no caldria esperar el seu anunci a tots els pobles Srsquoadverteix que si no es converteixen tots acabaran com els galileus occits per Pilat o els morts per la caiguda de la torre de Siloegrave (Lc 131-5) Tot aixograve vol dir que ha de passar molt aviat El diluvi eacutes davant de la porta (Mt 2437-39 par Cf 724-27) la destral eacutes llesta espera i no talla encara la figuera (Lc 136-9) Cal no diferir la conversioacute (paragravebola de les deu noies Mt 251-12 dels convidats al regne de deacuteu Lc 1415-24 par Mt 221-10 de lrsquoanada al jutge Mt 425s par Lc 1257-59 de lrsquoadministrador malversador Lc 161-8) En les catorze vegades que surt laquoaquesta generacioacuteraquo (ἡ γενεὰ αὕτη Mc 812a12b38 919 1330 Mt 1116 par 1239 par 41s par 45 164 2336 par Lc 113050 1725) srsquohi fa referegravencia sempre per a renyar-la a allograve que

29

srsquoesdevindragrave a aquells als quals srsquoadreccedila Jesuacutes Sembla difiacutecil de no entendre-ho a partir drsquoun temps final que ja arriba Els seus enviats no hauran acabat drsquoanunciar el regne de deacuteu arreu drsquoIsrael que ja vindragrave el fill de lrsquohome (Mt 1023) Els patiments i martiris (Mc 835 par 1038s par 1312 par Mt 102128 par 34 par etc) que caldria interpretar a Mc 91 (laquoUs asseguro que nrsquohi ha alguns dels aquiacute presents que no moriran abans que hagin vist venir amb poder el regne de deacuteuraquo) no durarien molt temps (cf tambeacute Mc 1320 par Mt 1023) La paragravebola del jutge i la viacutedua (Lc 181-8) srsquoentendria des de tot aixograve que diem Jesuacutes no beuragrave vi laquofins que vingui el regne de deacuteuraquo (Lc 2218) la renuacutencia sembla pressuposar que aixograve no eacutes molt lluny Tambeacute ho faria la periacutecopa de Getsemaniacute (Mc 1432-42 par) en el cas de lrsquoencert que prega no pas per una simple sortida de la situacioacute (hauria pogut fugir) sinoacute amb una referegravencia escatologravegica per fer arribar el regne sense necessitat del patiment Les paragraveboles del servent fidel i prudent (Mt 2445-51 par) la de les deu noies (Mt 251-13) la dels deu talents (Mt 2514-30) amb drsquoaltres textos com Mc 1335 (cf Mt 2443 par) compten en els evangelis amb el retard de la parusia perograve probablement llur sentit originari estaria marcat meacutes aviat pel caragravecter sobtat de la fi i srsquoadreccedilarien als qui no fan cas de la bona nova El temps per a lrsquoarribada del final es pot escurccedilar per causa dels elegits (Mc 1320 par) o allargar esperant la conversioacute (cf Lc 136-9) El parenostre ensenya a pregar que laquovingui el vostre regneraquo (cf Lc 187) deacuteu escolta lrsquooracioacute i la intercessioacute (Lc 138s 2231s) i pot canviar els seus designis

En els sinograveptics hi ha dues tradicions apocaliacuteptiques diferents la de Lc 1720-37 que concorda amb les paragraveboles i amb les imatges que usa sovint Jesuacutes on srsquoadverteix meacutes aviat del caragravecter sobtat dels finals dels temps ndash i la de Mc 131-37 que trobem ampliada a Mt 211-2546 i molt modificada a Lc 215-36 tradicioacute que estagrave a prop de 2Te 21-12 i de lrsquoapocalipsi de Joan on srsquoaccentuen els senyals de preludi Aquesta segona tradicioacute oferiria una resposta de la primitiva comunitat al retard de la parusia Jesuacutes hauria advertit doncs de lrsquoarribada del final Sens dubte hauria previst que ell seria mort i que els seus deixebles patirien Hauria avisat que srsquoesdevindria drsquoimprevist que cauria com un llamp Els pitjors mals amenacen aquells que no es converteixen (Lc 131-5) Les dones de Jerusalem han de plorar per elles i pels seus fills (Lc

30

2328-31) Lrsquouacuteltima generacioacute ha de fer penitegravencia per la totalitat de la culpa que hi ha en els seus pares (Lc 1149-51 par Mt 2334s) Veureu abans lrsquoabominacioacute de la desolacioacute (Mc 1314 par cf Dn 1131 1211) el pseudocrist El temple seragrave destruiumlt (Mc 132) i tres dies meacutes tard es bastiragrave un nou temple (Mc 1458 par) No hi ha descripcioacute de tot aixograve Jesuacutes no entra en detalls Sols diu fugiu (Mc 1314b-20) Caldragrave anar de pressa (Lc 1731 Mc 1315s par) En acabant lrsquoagravengel de deacuteu destria ndash hi ha judici ndash els salvats i els repudiats (Mt 2440-41 Lc 1734-35) srsquoobre la gehenna lrsquoinfern de foc final Els evangelis en parlen prou realiacutesticament i hi implica tot lrsquohome (Mc 943-48 Mt 254146) En Jesuacutes la gehenna eacutes lrsquoobscuritat (Mt 812 2213 2530) lrsquoexclusioacute doncs de la llum de deacuteu laquoels cridats soacuten innombrables perograve no tants soacuten elegitsraquo (Mt 2114 cf Lc 1323-24) etc No sinsistiragrave mai prou (cf sect7) que una visioacute drsquoun deacuteu que premia i que castiga reflecteix meacutes aviat la responsabilitat de leacutesser humagrave i no diu pas res progravepiament de lrsquoexperiegravencia de deacuteu mentre que hi ha unes condicions socials de transmissioacute de la cultura El que els evangelis posen en boca de Jesuacutes no es manteacute avui el llenguatge que srsquohi usa ara eacutes estrany cal rebutjar un qualsevol supogravesit drsquoun laquodeacuteuraquo pseudoidolitzat i del que aquest faria sobretot cal superar definitivament lrsquoestretor que representa una voluntat de dissort per a uns homes Lrsquoexperiegravencia del sagrat eacutes sempre la drsquoun siacute Ocorre que malgrat lrsquoargot escatologravegic lhome davui encara eacutes capaccedil a traveacutes seu de llegir-hi tota la positivitat que hi ha en Jesuacutes com a experiegravencia de deacuteu Les visions i les imatges soacuten turbulegravencies drsquoun home que adverteix que cadascuacute se salva o es condemna la gehenna eacutes ara i aquiacute instalmiddotlada dins de cada home ndash i el siacute a la vida eacutes per a tothom sense exclusioacute Jesuacutes parla com un jueu la universalitat de Jesuacutes rau que malgrat aixograve un hom sigui capaccedil drsquoabraccedilar-hi el sagrat Molt aviat les tradicions cristianes tancaren el cicle drsquoaparicions amb lrsquoascensioacute de Jesuacutes i diferiren la seva tornada (parusia) al final dels temps i del judici final (escatologia) Tant lrsquoascensioacute al cel com la parusia i els esdeveniments escatologravegics illustrarien els canvis que srsquoesdevingueren en els cercles cristians a partir del fet que lrsquoexaltacioacute del fill de lrsquohome i el final de lrsquoordre actual del moacuten no haurien arribat minus no hi havia encara parusia minus ni eren imminents

31

Mentre lrsquoascensioacute interrompiria a la pragravectica la segraverie drsquoaparicions el trasllat drsquoun final cap endavant amb la tornada de Jesuacutes el judici final la resurreccioacute dels morts amb tots els precedents apocaliacuteptics del cas etc si distensionava la dimensioacute sagrada que ho creu imminent o ja comenccedilat mentre ho mantindria laquoper a lrsquoesdevenidorraquo seria capaccedil igualment de mantenir la tibantor del sagrat en tant que urgeix a estar preparats El futur dels homes i del moacuten esdevindria fantasiat a partir drsquoun tensioacute i drsquouna expectativa sagrades agravedhuc drsquouna irrupcioacute de deacuteu com a experiegravencia de deacuteu La forccedila escatologravegica passaria a ser exigegravencia i reclam la parusia nova experiegravencia de Jesuacutes etc No sembla que es pugui abandonar la tensioacute sagrada sense banalitzar-se i fer-ho drsquoacord amb el do de cadascuacute Certament no hi ha avui les condicions socials que feien bones les fantasies les llegendes els afers meravellosos etc Ni el missatge de Jesuacutes ni la joia pasqual ni la imatge postpasqual drsquouna parusia i final dels temps tenen drsquoaltra forccedila que la que es deriva de la tensioacute sagrada que proposen laquoEs ist die wichtigste Funktion der Eschatologie daβ sie das Wissen um die Gnadenfrist wach erhaumlltraquo11 iquestAcabaragrave el moacuten Llevat del que es pot dir en nom de la ciegravencia no sen sap res meacutes drsquoaixograve el futur del moacuten com a experiegravencia sagrada el tensa en fa una grandiosa expectativa mentre els afers resten tal qual Quegrave seragrave de tots els homes no se sap progravepiament i el moacuten no pot ser cridat cap a deacuteu quan eacutes en el moacuten que nrsquohi ha experiegravencia El sentit de la histograveria dels homes i del moacuten restaria hipotecat en aquesta expectativa dels homes i del moacuten per la qual hi ha una experiegravencia sagrada El sentit de la histograveria i del moacuten restaria subsumit com a experiegravencia sagrada mai no el sabriacuteem o no en sabriacuteem res meacutes Aixiacute com la nocioacute de creacioacute sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels oriacutegens (passat) aixiacute lrsquoescatologia sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels finals (futur) Mai no se superaria la tensioacute mai no se la podria superar sense fer trampa Arreu valdria que ha drsquohaver-hi experiegravencia arreu que no es tracta de teoritzar sinoacute drsquoafirmar-se un hom com una veu expectant afirmativa atengui per darrera cap al passat o per davant cap al futur allograve que srsquoofereix com el saber meacutes clar iquestHi hauragrave judici final Un hom ja ho ha insinuat quan bescanvia mala voluntat per un voler ben intencionat quan la salvacioacute esdeveacute clariacutecia de la

11 JJeremias Neutestamentliche Theologie Part primeraDie Verkuumlndigung Jesu Gerd Mohn Guumltersloh 1973 (2ordf edicioacute) pagraveg140 Srsquoobservaragrave lrsquoimportant manlleu que fa el present treball de les obres drsquoaquest estudioacutes

32

condicioacute humana i la condemna lrsquoestultiacutecia llavors el judici final sersquol fa cadascuacute en aquesta vida Si sestagrave convenccedilut que independentment de tot aixograve no hi ha cap altra condemna ni cagravestig quan hi ha prou maneres joioses de gaudir de deacuteu com a experiegravencia aquestes confirmarien que una qualsevol actitud que prengui lrsquohome es pot superar minus i mereix ser superada minus per la crida a tots i arreu malgrat el que els homes fan o les atrocitats que hagin fet en una expectativa que sols pot ser un siacute que els estintola en lrsquoexperiegravencia per la qual la de deacuteu no eacutes simplement la del moacuten malgrat que tambeacute ho sigui i de no saber ben beacute com entomar-ho tot iquestEs ressuscitaragrave No sembla important que un hom sesvaeixi o no amb la mort quan la sort de lrsquohome estagrave en joc ara i aquiacute Si meacutes no en aquesta mena de sentiments extrems shi expectaria alguna positivitat desconneguda La imatge drsquouna resurreccioacute final realitzaria fantasiosament la solucioacute drsquoun doble interrogant el que proveacute de la constatacioacute que els humans moren i lrsquoexperiegravencia del sagrat que parla drsquoun siacute a la vida Lrsquoescatologia de la resurreccioacute dels morts al final dels temps foacutera una projeccioacute de lrsquoescatologia de cada home el seu siacute sagrat a la vida faria de testimoni lrsquoexperiegravencia de deacuteu en Jesuacutes exemplificaria que Jesuacutes no srsquoacabagrave amb la mort del Jesuacutes histograveric i que eacutes la penyora de la progravepia afirmacioacute a la vida Tot plegat pot semblar una bogeria perograve eacutes drsquoaixograve que sen tindria experiegravencia Els humans estarien cridats a la vida malgrat tots els perograves nrsquoignorarien les circumstagravencies en tindrien certesa per lrsquoexperiegravencia de Jesuacutes minus io per lexperiegravencia de deacuteu

sect5 El fill de lrsquohome Les referegravencies a Jesuacutes com a fill de deacuteu soacuten secundagraveries excepte Mt 1127 par Lc 1022 on tenen tot un altre sentit (cf sect9) Lrsquoabundant uacutes en lrsquoevangeli de Joan drsquoun absolut ὁ υἱὸς sense complement del nom o pronom personal no eacutes de cap manera palestiacute tambeacute eacutes aliegrave al judaisme palestiacute el tiacutetol de fill de deacuteu com a messiagravenic El mateix tiacutetol de messies referit a Jesuacutes srsquoha de prendre sempre com una font secundagraveria (malgrat i tot que Mc 829 par pugui tenir algun fons histograveric) Evita versemblantment per raons de la seva cagraverrega poliacutetica anomenar-se fill de David (cf perograve Mc 1458 par 1235-37 par)

33

En canvi no hi hauria motiu per a negar lrsquoautenticitat del seu uacutes de lrsquoexpressioacute laquoel fill de lrsquohomeraquo (ὁ υἱὸς τοῦ ἀνθπώπου) Respecte de lrsquoexpressioacute cal dir el seguumlent

1 Tradueix una expressioacute comuna aramea (barrsquoaumlnaša) que exemplifica una significacioacute genegraverica (laquohomeraquo laquoun homeraquo laquoalguacuteraquo)

2 Srsquousa tambeacute com a tiacutetol al llibre de Daniel (Dn 713) que interveacute enmig drsquouna visioacute (Dn 71-14) que despreacutes srsquointerpreta (Dn 715-28) Es tracta drsquouna figura drsquoexaltacioacute i drsquoentronitzacioacute que simbolitza els laquosants de lrsquoAltiacutessimraquo per tant conteacute una significacioacute colmiddotlectiva Cal accentuar que el fill drsquohome laquoarribagrave fins al Vell venerableraquo hi ha doncs un moviment de baix cap a dalt

3 Lrsquoapocalipsi jueva antiga posterior sense excepcioacute interpretagrave el fill drsquohome de Dn 713 com un sol individu Tambeacute la literatura rabiacutenica associa fill drsquohome i messies Val la pena dafegir si meacutes no el seguumlent els jueus esperaven un messies de caragravecter nacional un cap alliberador del jou dels romans Els textos apocaliacuteptics tambeacute participaven drsquoaquesta espera messiagravenica de trets nacionals a lrsquohora de parlar del fill de lrsquohome malgrat que srsquoesforcen a fer veure que proveacute de lrsquoaltre moacuten no exclouen que gaudeixi drsquouna significacioacute universal i alguns lrsquoapropen a la figura del servent de deacuteu del deutero-Isaiumles 4 Sembla que els evangelis hagin capgirat de vegades lrsquoexpressioacute amb el significat comuacute per la del tiacutetol apocaliacuteptic o beacute hagin usat el tiacutetol alliacute on no hi era Lrsquoexegravegesi perograve mantindria una colla de lograveguions on no ocorreria ni una cosa ni lrsquoaltra i que permetria lliurar algun esquema Per exemple quan la persecussioacute de la comunitat arribi al seu punt agravelgid com un llamp (Mt 2427 par Lc 1724) no esperat (Mt 243739 par Lc 1726 sense parallel 1730) srsquoacompliragrave la visioacute de Dn 713 Embolcallat de nuacutevols rodejat drsquoestols drsquoagravengels el fill de lrsquohome es mostra en la glograveria divina (Mc 1326 cf Jo 151) Srsquoasseu prop del tron a la dreta de deacuteu (Lc 2269) i envia el seu agravengel a arreplegar els escollits des dels quatre vents (Mc 1327) Ha de jutjar (Lc 2136) amb els dotze representants de les dotze tribus (Mc 1928 par Lc 2230 cf Dn 79s 1 Cor 62s)

34

5 A lrsquoapocaliacuteptica antiga jueva com en els evangelis el tiacutetol de fill de lrsquohome eacutes de glograveria i drsquoexaltacioacute Perograve en els escrits neotestamentaris se suposa un moviment de dalt cap a baix Un tal moviment iquesteacutes la representacioacute des de Jesuacutes meacutes antiga del fill de lrsquohomeiquestsadmetragrave en concordanccedila amb Dn 713s i lrsquoHenoc etiogravepic un sol proceacutes el de lrsquoenaltiment i glorificacioacute en una ascensioacute cap a deacuteuiquesthi hauria hagut una posterior escissioacute entre una ascensioacute i asseguda a la dreta de deacuteu drsquouna banda i la parusia al final dels temps drsquouna altra Si meacutes no els primers esments drsquouna parusia com un moviment de dalt a baix es troben a 1Te 110 219 313 416 523 Perograve el propi terme en els evangelis sols es troba a Mateu (243273739) I es podria defensar si meacutes no que Lc 2269 representa una tradicioacute meacutes simple i primera respecte al seu paralmiddotlel Mc 1462 mdash que Lc 2269 posat al costat de Lc 2426 Jo 31314 1223 etc o fins i tot de Mc 1326-27 que cita Dn 713 apunta la simple ascensioacute cap a deacuteu En el cas que una tal vinguda entre nuacutevols de Mc 1326 fos originagraveriament un moviment cap a deacuteu llavors potser caldria assumir-ho per a drsquoaltres llocs on es parla tambeacute drsquouna vinguda del fill de lrsquohome (Mc 838 Mt 1023b tambeacute Mt 1928 par Lc 2229 Mt 2531 no diria res drsquouna vinguda a la Terra sinoacute sols esmentaria lrsquoentronitzacioacute del fill de lrsquohome) Pel cap baix cap admetre que no hi ha res de segur 6 El tiacutetol del fill de lrsquohome en els evangelis evitaria el messianisme poliacutetic mentre expressaria la universalitat de la seva exaltacioacute (cf Mt 25 31-46) donaria forces als seus davant les tribulacions i les temptacions (Mc 1326 par Mt 242737b = 39b par Lc 172426 Mt 1023 Lc 1722-30 188 2136) i mantindria la separacioacute entre el present i una futura entronitzacioacute amb lrsquouacutes de la tercera persona referit al fill de lrsquohome Amb la figura del fill de lrsquohome Jesuacutes srsquoapropia de tot allograve que pogueacutes ser motiu drsquoesperanccedila del poble jueu Es tracta drsquoun tiacutetol amb unes atribucions suficientment ambivalents per tal drsquointerpretar-lo de meacutes drsquouna manera sempre si meacutes no com a alguacute que eacutes molt a prop de deacuteu exaltat i entronitzat Basti portar a colmiddotlacioacute els drets que creu tenir Jesuacutes respecte de la Llei (sect10) la seva condicioacute de fill (sectsect8-9) el fet que no cal excloure absolutament que es veieacutes com un servent de deacuteu (sect12) etc per tal

35

drsquoadonar-se per quegrave un hom defensa que hi ha aquiacute alguacute que eacutes meacutes que un profeta (sect3) i que els tiacutetols de fill de lrsquohome de messies fill de David servent de deacuteu no fan meacutes que adjectivar tot aixograve drsquoacord amb una tradicioacute jueva de pensar de fer referegravencia de les coses sagrades amb les seves progravepies grandeses i sentits Lrsquoexperiegravencia del sagrat de Jesuacutes o especiacuteficament la de deacuteu sols sembla poder-se lliurar criacuteticament a partir drsquouna colla de circumstagravencies com la que sapunta La visioacute del fill de lrsquohome foacutera una manera jueva de parlar drsquoell mateix drsquoencoratjar els seus de representr-se el siacute sagrat de la vida subsumiria els valors jueus de la responsabilitat i de les corresponents consequumlegravencies srsquoinclou en la representacioacute escatologravegica etc Lrsquouacutes del tiacutetol jueu formaria part doncs de lrsquounivers escatologravegic i la seva utilitat rauria a (1) explicar que hi ha una sort per als justos i una altra per als bandejats formaria un element drsquoun tal decorat final (2) a donar fe del triomf final sagrat la constagravencia sagrada del siacute (cf sect4)

sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute La bona nova srsquoanuncia als pobres (πρωχοί) i es diu mdash ho afirma la primera benauranccedila mdash que soacuten feliccedilos perquegrave eacutes drsquoells el regne de deacuteu (Lc 620 Mt 53) Tenint en compte Mt 115 par (cf Lc 418) que remet a Is 611 els pobres serien els que tenen el cor destrossat els captius els desesperats els vestits de dol etc Si els afamats els assedegats els desvestits els estrangers els malalts els presos etc entrarien en aquesta categoria hi hauria molts drsquoaltres quan srsquoateacuten la manera en quegrave Jesuacutes els caracteritza o les imatges que usa car esmenta els famolencs els plorosos els malalts els treballadors atrafegats els afeixugats els uacuteltims els simples els perduts els pecadors I la primera benauranccedila indica que el regne dels cels eacutes sols dels pobres (cf tambeacute Mc 217 Mt 1125s par Lc 1021) al capdavall soacuten els nens (Mc 1014-15) i els que poden dir abbagrave com a nens (Mt 183) que hi formen part El missatge joioacutes consisteix en el convit dels pecadors a lrsquoagravepat festiu de deacuteu (Mc 217) arreu parla de perdoacute perograve es fa sobretot a traveacutes drsquoimatges especialment presents en les paragraveboles com (entre moltes) la del perdoacute dels dos deutors (Lc 741-43) la del servent que

36

no perdona (Mt 1823-35) la del fill retrobat (Lc 1511-32) etc El perdoacute tambeacute el proclama en obres menjant amb publicans i pecadors entaulament que drsquoaltra banda posseeix una significacioacute escatologravegica la celebracioacute prefigurada de lrsquoagravepat de salvacioacute del temps final Qui soacuten els justos que no ha vingut a cridar (cf Mc 217) Versemblantment els fariseus que deurien trobar incomprensible la seva actitud davant els pobres i els pecadors Si el retret als sacerdots i als doctors de la llei rau a acusar-los de fer negoci del servei de deacuteu (Mc 1115-17 par) i de conegraveixer el voler de deacuteu sense seguir-lo respectivament els fariseus es creuen la comunitat dels elegits gragravecies al compliment dels manaments i drsquoalguns deures superflus quan soacuten guies que miren la cosa petita i srsquoobliden del que eacutes important (Mt 2323s) quan els seus preceptes de puresa no els fa nets per dintre (v25s) Srsquoexposen meacutes a prendre mal que els altres perquegrave minimitzen el pecat amb la seva casuiacutestica (que tracta els pecats individualment els classifica i evita sobretot els grossos) i cagravelcul de megraverits (un megraverit fa de contrapegraves drsquoun pecat) ben al contrari Jesuacutes supera prou la casuiacutestica (Mt 52228 Mc 715) els petits pecats tambeacute porten a la mort al judici de deacuteu Sols no es perdona el rebuig del perdoacute (Mc 328s) i davant de deacuteu no hi ha cap megraverit (Lc1710) Els pecadors soacuten meacutes a prop de deacuteu que els pietosos perquegrave aquests estan massa segurs drsquoells mateixos (Lc 189-14) estan cecs a les coses de deacuteu el fill progravedig lrsquoaduacuteltera el publicagrave etc no soacuten tant objecte de retret com el pietoacutes Per al fariseu val tambeacute que de fet no fa el que diu fer (Mt 2128-31) no acull la crida de deacuteu (Lc 1416-24 par Mt 221-10) srsquoenfronta als seus enviats (Mc 121-9) no estima el seu germagrave (Lc 1525-32) etc Les paragraveboles (lrsquoadministrador infidel Lc 161-13 les deu noies Mt 251-12 el vestit de noces Mt 2211-13) i els advertiments (Mt 525s par) ho deixen clar cal la conversioacute ja Quegrave eacutes la μετάνοια Ho diuen tambeacute les paragraveboles per exemple la del fill retrobat (Lc 1511-38) la del fariseu i el publicagrave (Lc 189-14) admetre la progravepia falta i penedir-sersquon Tambeacute no tornar-hi Tanmateix el nucli de la μετάνοια no eacutes aquest sinoacute ndash com diu Mt 183 (par Mc 1015 par Lc 1817) ndash el seguumlent laquoameacuten us dic que si no us feu de nou com nens no abastareu el regne de deacuteuraquo el jueu del temps de Jesuacutes no tenia els

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

17

propi del seu grup una oracioacute (Lc 111-4) criden a la conversioacute (Mt 38 par Lc 131-9) sense prerrogativa per a Israel (Mt 37 par 1241s par) que pot perdre la preferegravencia (Mt 39 par 811s) Els dos doncs rebutgen lrsquoautojustificacioacute (Mt 37-10 par Mt 23 par) i acullen pecadors notoris (Lc 312 Mc 216) Joan no srsquoestagrave del tracte amb publicans guagraverdies i dones puacutebliques (Lc 312-14 729 Mt 2132) tots exclosos de la sinagoga del cercle dels fariseus i de Qumram Amb tot laquoels meacutes petits al regne de deacuteu soacuten meacutes grans que ellraquo (Mt 1111b par Lc 728) Joan encara pertany al temps de lrsquoespera al domini de la Llei Jesuacutes enuncia la bona nova la irrupcioacute de la basileia El propi bateig de Jesuacutes es transmet drsquoacord amb cinc fonts la de Mc 19-11 de la qual depegraven Mt 313-17 la de Lc 321s que hi teacute punts de contacte la de Jo 132-34 que ho descriu com quelcom del Baptista la de la versioacute de lrsquoEvangeli dels Natzarens i la del Testament dels Dotze Patriarques esmentat en dos llocs Fou un bateig per immersioacute com ho prova el verb passiu grec de Mc 19 par Mt 316 Lc 321 (ens remetria a un verb actiu intransitiu arameu amb aquest significat) i colmiddotlectiu (com ho insinua Lc 321) Totes les fonts parlen drsquouna devallada de lrsquoesperit de deacuteu damunt seu mentre difereixen en les reelaboracions que els cels srsquoobrin foacutera una representacioacute intuiumltiva del que es vol dir la imatge de la coloma seria una simple comparacioacute en Marc (Mc 110 par ) per a ser despreacutes una materialitzacioacute de la imatge de lrsquoesperit (pe Lc 322) La participacioacute de lrsquoesperit teacute sempre en el judaisme antic el sentit de rebre un encagraverrec profegravetic Els detalls que envolten la proclamacioacute tambeacute soacuten diferents entre unes fonts i les altres Als sinograveptics les paraules surten drsquouna veu del cel a lrsquoEvangeli dels Natzarens de lrsquoesperit al de Joan dels llavis del Baptista A Marc Lluc i a lrsquoEvangeli dels Natzarens es dirigeixen a Jesuacutes Mateu les adreccedila al Baptista lrsquoevangeli de Joan ho fa saber a tots La versioacute dels sinograveptics de la proclamacioacute eacutes una cita de Ps 27 (laquoets el meu fill avui trsquohe engendratraquo) i Is 421 (laquoaquiacute teniu el meu servent que tant estimo el meu escollit en qui em complac

18

iacutentimamentraquo) Si la variant de lrsquoevangeli de Joan bona eacutes la que el Baptista el fa testimoni que laquoaquest eacutes lrsquoescollit de deacuteuraquo (Jo 134) llavors la versioacute de Joan se circumscriuria a lrsquoesment drsquoIs 421 Tampoc no cal descartar que el text dels sinograveptics nhagi refet un doriginari que sols contindria Is 421 (que el desdibuixaria amb una referegravencia cristologravegica) Mentre lrsquoantic judaisme esmentava el primer vers quan volia fer present tot el text Is 421 continua laquohe posat sobre ell el meu esperitraquo La proclamacioacute atribuiria a Jesuacutes el que es diu a Is 421 que deacuteu posa el seu esperit sobre el seu servent srsquoallunyaria de la representacioacute drsquoun messies-rei i de la seva entronitzacioacute (salm 2) i presentaria Jesuacutes com el servent de deacuteu Per tant lrsquouacutes de lrsquoexpressioacute miacutetica no impedeix drsquoadvertir en el bateig de Jesuacutes la lectura que en fa la comunitat primitiva iquestHi assumiacute la seva vocacioacute drsquoanunciar el temps de la salvacioacute La temptacioacute de Jesuacutes per Satanagraves despreacutes del baptisme (Mc 112s Mt 41-11 par Lc 41-13) podria plasmar aquesta mirada cap a Jesuacutes a partir drsquoIs 421 Eacutes meacutes si fos permegraves dentendre-la a partir de Mc 833 es podria pressuposar que la visioacute critiana no sols tindria en ment Is 421 sinoacute tambeacute Is 5213-5312 no hauria insistit tant en el rebuig de Jesuacutes drsquouna qualsevol ambicioacute poliacutetica com en lrsquoacceptacioacute de la seva missioacute Cal admetre que la traduccioacute de πειρασmicroός (Lc 413) i del verb πειράζειν (Mc 113 Mt 413 Lc 42) com a laquotemptacioacuteraquo no eacutes correcta (sols una vegada de les vint-i-una que surt en el Nou Testament teacute aquest sentit) no es tracta drsquoun estira-i-arronsa amb el pecat sinoacute drsquouna laquoprovaraquo laquocombatraquo que exemplifica lrsquoacceptacioacute drsquouna missioacute encomanada La narracioacute meacutes antiga eacutes sens dubte la de Marc (Mateu i Lluc usen el tiacutetol cristiagrave de ldquofill de deacuteurdquo citen pels LXX etc) laquoDespreacutes lrsquoEsperit lrsquoempeny cap al desert Al desert va passar quaranta dies temptat per Satanagraves srsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo3 Lrsquoesperit laquoempenyraquo Jesuacutes llenguatge simbogravelic biacuteblic El desert eacutes un lloc on vaga lrsquoesperit impur (Mt 1243 par ) perograve tambeacute teacute una significacioacute escatologravegica perquegrave la teacute messiagravenica (Is 403 citat a Mc 13 Mt 33 Lc 176 Jo 123) Els quaranta dies i nits representen un siacutembol comuacute que caracteritza un temps de malediccioacute i de necessitat (els del diluvi Gn 712 els drsquoIsrael al desert Ps 9510 els del dejuni de Moisegraves al Sinaiacute Ex 3428 Dt 918 els drsquoestar Israel

3 Es manteacute la traduccioacute que lliura la Biacuteblia de Montserrat

19

sota el jou dels filisteus Jt 131 els dies que va caminar Elies per a arribar a la muntanya de deacuteu lrsquoHoreb 1R 198) els que Jesuacutes va ser provat laquoSrsquoestava entre les feresraquo una representacioacute del paradiacutes Adam vivia en harmonia amb els animals salvages (Gn 219) Is 116-9 descriu la convivegravencia paciacutefica del demagrave entre animals i entre aquests i lrsquohome (Os 220 Is 6525 Ps 9113 perllonguen les imatges drsquoanimals salvatges esdevinguts no perillosos) el paradiacutes eacutes doncs restituiumlt laquoI els agravengels el servienraquo versemblantment una altra representacioacute del paradiacutes (segons el Midraš Adam vivia de lrsquoaliment dels agravengels) La primera de les tres historietes que conten Mateu i Lluc teacute sens dubte el seu origen en la de Marc i les altres dues srsquohaurien transmegraves cadascuna pel seu cantoacute La interpretacioacute particular de cadascuna no eacutes segura Jesuacutes convertit en un nou Moisegraves amb el paralmiddotlelisme pamannagrave lrsquoaparicioacute drsquoun home poderoacutes la meravella que legitima la seva missioacute En qualsevol cas un home especialment assenyalat un liacuteder en particular relacionat amb el poder Lrsquoorigen potser cal rastrejar-lo en circumstagravencies histograveriques prepasquals Si meacutes no un dels seus deixebles era zelota (Lc 615 par Mc 318 Mt 104) renya els zebedeus quan volen castigar els desagraiumlts (Lc 951-56) i lrsquoombra drsquouna temptacioacute poliacutetica lrsquoacompanya sempre (cf Mc 832 par 119s par 1213-17 par Jo 615 etc) Li demanen signes legitimadors (Mc 811 par Mt 1238s par Lc 1116 238 Mc 1529-32 par) Pilat fa clavar a la creu com a escarni i advertiment laquoel rei dels jueusraquo etc

sect2 Alguacute que eacutes meacutes que un profeta Jesuacutes sersquol veia com un carismagravetic (Mc 122 par) i com un profeta (Mc 615 par 828 par Mt 211146 Lc 716 Jo 419 614 74052 917) agravedhuc amb escepticisme era vist aixiacute pels fariseus (Lc 739 Mc 811 par) Ell mateix es posa com a profeta (Lc 1333 Mt 2331s34-36 par 37-39 par cf Mc 64 par Lc 424 Jo 444) La detencioacute i acusacioacute davant del sanedriacute degueacute ser com a fals profeta (cf el joc de cecs de Mc 1465 par Mc 2263-65) Dt 1820 (cf 136) nrsquoestableix lrsquoexecucioacute Si la possessioacute de lrsquoesperit sant era una caracteriacutestica del profeta se lrsquoatribueix expliacutecitament en un dels mots-ameacuten de Marc (Mc 328s) Expulsa els dimonis per lrsquoesperit de deacuteu (Mt 1828 par Lc 1120) Segons Lc 418-21 (cf Mt 53 par Lc 620 Mt 115 par Lc

20

722) srsquoadjudica la profecia de lrsquoesperit de deacuteu drsquoIs 61 Fa participants als deixebles drsquoaquest esperit els lliura poders contra els esperits impurs (Mc 67 cf Mt 108) lrsquoesperit sant els faragrave costat quan els acusin (Mc 1311) lograveguions com Lc 623-26 par Mt 512 arrengleren els deixebles amb els profetes Que els esments sobre lrsquoesperit sant no siguin molts es deu al fet que no eacutes un teograveleg i li plau meacutes parlar en imatges Per exemple quan diu que eacutes pel dit de deacuteu que expulsa dimonis (Lc 1120) imatge de lrsquoesperit de deacuteu (cf Mt 1228) o quan el lograveguion Jo 737 (cf v39) parla drsquoaquest esperit sota la imatge de lrsquoaigua de vida Tambeacute palesen el seu capteniment profegravetic el llenguatge-ameacuten lrsquouacutes de paralmiddotlelismes els ritmes la preferegravencia per la paronomagravesia etc Tot aixograve ha de ser estimat en conjunt material que es refereix als oriacutegens la comunitat primitiva evitava el tiacutetol de profeta per a Jesuacutes tampoc no nrsquoeacutes cap model la pneumagravetica que srsquohi descabdella (no hi ha en Jesuacutes glossolagravelia) a meacutes a meacutes la concessioacute drsquoesperit sant als deixebles es troba en contradiccioacute amb la concepcioacute posterior que atribueix la devallada de lrsquoesperit per Pentacosta Drsquoaquiacute les dificultats a lrsquohora de compaginar un fet i lrsquoaltre Jo 739a palesa que Jo 738 es refereix a lrsquooferiment de lrsquoesperit de deacuteu mentre que 739b contradiu la crida i la correcta interpretacioacute Fet i fet sembla que el pensament dominant dels jueus contemporanis era que lrsquoesperit de deacuteu srsquohavia extingit amb els darrers profetes (hi ha tanmateix excepcions per exemple els membres de la comunitat de Qumran sersquon senten partiacutecips) Pel cap baix el Nou Testament ho pressuposaria Mc 18 par a propogravesit del baptisme de Joan (cf Ac 192) Ac 217 que cita Joel i drsquoaltres llocs (Rm 823 2 Cor 122 55 Jo 739) a propogravesit de la primitiva comunitat Ara Jesuacutes veu Joan Baptista meacutes que un profeta (Mt 119 par Lc 726) ell mateix eacutes meacutes que Jonagraves (Mt 1241 par Lc 1133) o el Baptista (Mt 1111 par Lc 728) i es teacute per alguacute que completa la Llei i el Profetes (Mt 517 Mt 521-48 Mc 105 par) Aquest laquocompletarraquo (πληρῶσαι) vol dir que srsquoabasta ja la mesura plena que ja eacutes

21

escatologravegica el lograveguion Mt 517 estableix Jesuacutes amb el dret de ser lrsquoenviat escatologravegic4 Jesuacutes viu en lrsquoAntic Testament i totes les seves paraules i obres no srsquoentenen fora drsquoaquest marc Criat en una famiacutelia pietosa (Lc 241 cf Lc 416) serva les oracions dels jueus complidors les tres hores drsquooracioacute (el Šemalsquo al matiacute i a la tarda possiblement la Tephilla cap a les 15 hores) i les benediccions drsquoabans i de despreacutes dels agravepats Va cada dissabte des de petit a la sinagoga Certament resa tambeacute fora de les hores establertes per la pragravectica pietosa social (Mc 135 1432ss par) i ho fa en la seva llengua materna (lrsquouacutes drsquorsquoabba lrsquoensenyament del parenostre cf Mc 1534 etc) El mateix laquosantifiqueu el vostre nom vingui el vostre regneraquo del parenostre es manlleva del Quaddiš (oracioacute aramea que cloiumla la cerimogravenia lituacutergica a la sinagoga) Vol el temple sense mercaders (Mc 1115-18) tractat amb reveregravencia (Mt 2316-22) lliura condicions per a fer lrsquoofrena ritual (Mt 523) fa matar el xai de Pasqua mana seguir el ritual als leprosos (Mt 144) Certament el manament de lrsquoamor supera totes les ofrenes (Mc 1234) o hi hauragrave el nou temple del temps de la salvacioacute (Mc 1438 par) Li agrada especialment el profeta Isaiumles en particular les parts del Deutero-Isaiumles del servent de deacuteu aixiacute mateix li plauen els textos apocaliacuteptics que hi ha en Daniel Cita desenes de salms molts textos del Pentateuc i tambeacute paraules dels altres profetes

Cal dir que Jesuacutes radicalitza la Toragrave per exemple quan es teacute present la prohibicioacute de matar i del divorci recollida ja a Ex 2013s i que accentua a Mt 521s27s La critica en la forma drsquoomissioacute Mt 115s par deixa de banda la venjanccedila contra els pagans que si meacutes no es troba relligada a Is 355s 2918s 611 com ho proven Is 354 2920 612 Lc 416-30 cita (v18s) Is 611s I es deixa laquoi un dia de venjanccedila per al nostre deacuteuraquo La bandeja la Toragrave quan es contraposa a la permissioacute mosaica del divorci (Dt 241) quan prohibeix el jurament (Mt 533-37) i la llei del talioacute (538-42) Jesuacutes ho acabem de veure es creu amb el dret de completar la Llei (Mt 517)

Siacute que srsquooposa radicalment a la Llei oral (Halakagrave) Especialment a la del dissabte Mc 227 diu laquoel dissabte ha estat fet per a lrsquohome i no pas lrsquohome per al dissabteraquo (cf Mc 225s 34 par Mt 125 Jo 722) Lrsquoexcepcioacute en el moacuten jueu era quan hi hagueacutes perill de mort (cf 1M 232ss) malgrat que lrsquouacutes permetria altres coses ordinagraveries (cf Mt 1211 par Lc 145) perograve els deixebles cullen espigues (Mc 223 par) i el mestre guareix (Mc 31-6 par 4 v18 en canvi diu que els esdeveniments anunciats en les escriptures han drsquoacomplir-se tots

22

Lc 1310-17 141-6 cf Jo 59 914) sense haver-hi cap perill Tampoc no fa cas de les prescripcions farisees de neteja de les mans abans dels agravepats (Mc 71-8 el v15 faria referegravencia al que es diu pecaminosament)5 Lrsquoactitud davant la Toragrave la proclamacioacute del final del culte el rebuig de la Halakagrave el seu dret a anunciar la voluntat de deacuteu ndash tot plegat lrsquoacusacioacute de pseudoprofeta el duria a la mort

sect3 Una crida plena de goig laquoSrsquoha complert el temps i eacutes a prop el regne de deacuteu convertiu-vos i creieu en el missatge joioacutesraquo (Mc 115 cf Mt 423 935 Lc 443 81 i drsquoaltres) El sumari de Marc (i de Mateu i Lluc) palesa el punt central de lrsquoanunci de Jesuacutes el regne de deacuteu Dues soacuten les caracteriacutestiques de lrsquouacutes que en fan els sinograveptics del terme βασιλεία per a la caracteritizacioacute del senyoreig de deacuteu (τοῦ θεοῦ

τῶν οὐρανῶν)6 el nombre de vegades que el trobem (molt meacutes gran comparat amb drsquoaltres escrits antics i contemporanis) i la quantitat de girs nous sense paralmiddotlels en drsquoaltres autors Lrsquoexpressioacute srsquousa gairebeacute sempre en el sentit dinagravemic de lrsquoexercici drsquouna autoritat el senyoreig de deacuteu (quelcom molt oriental i molt poc occidental) la realitzacioacute de lrsquoideal de justiacutecia sobre la terra com a rei protector drsquoorfes de viacutedues de pobres de febles de desvalguts Lrsquoantic judaisme defensa el senyoreig reial de deacuteu sobre Israel (cf Dn 431) el qual el jueu reconeix diagraveriament amb el Šemalsquo ocorre que ara tot eacutes amagat i capgirat perograve el regnat de deacuteu abarcaragrave tots els pobles que no podran sinoacute sotmetre-srsquohi (cf Dn 244) El Quaddiš santifica el nom de deacuteu i prega per la irrupcioacute del seu regne

La sola referegravencia al Quaddiš del parenostre (laquovingui el vostre regneraquo) fa adonar-nos que Jesuacutes usa el concepte malkuta en sentit escatologravegic Aquest esdeveniment futur (i proper) explica que alguns no experimentin la mort (Mc 91) o la precaucioacute davant del judici final (cf Mc 943-48) Srsquoexpressa en imatges a traveacutes de lrsquoagravepat escatologravegic on trobem Jesuacutes mateix (Mc 1425) Abraham Isaac Jacob els profetes i gent drsquoarreu (Lc 1328-29) tots

5 Mt 233 (laquotot allograve que us diguin doncs fer-ho i observeu-ho perograve no obreu com ells obren perquegrave diuen i no fanraquo) hauria drsquoentendrersquos amb un to irogravenic i fer ressaltar sobretot la segona meitat 6 Lrsquoexpressioacute original faria laquoregne de deacuteuraquo laquoregne del celraquo seria el circumloqui que evita el nom de deacuteu propi drsquouna agravembit judeocristiagrave

23

laquosrsquoasseuran a la taula del regne de deacuteuraquo Ja eacutes a prop (Mc 115) Per tant Jesuacutes es refereix a Dn 244 amb un clar sentit escatologravegic i a Dn 727 (el poble dels sants de lrsquoaltiacutessim rebran el regne el senyoreig cf Lc 1232) En la mesura que el concepte malkuta eacutes un circumloqui jueu per a evitar el nom de deacuteu tot plegat vol dir que srsquoanuncia que deacuteu eacutes a prop agravedhuc que ja eacutes aquiacute Lrsquoapocaliacuteptica jueva especialment amb Joan Baptista apuntava tambeacute lrsquoadveniment de la fi Allograve progravepiament nou de Jesuacutes rau en la proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia Aquesta irrupcioacute del regne de deacuteu es prefigura en cada victograveria sobre la forccedila del mal (guariments) en lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Ja eacutes aquiacute eacutes imminent ho palesa amb paraules i amb obres

Es tracta drsquoun missatge indubtablement exhultant per a lrsquohome en la mesura que comenccedila la transformacioacute de tot Srsquoestagrave arribant a la nova plenitud el present regalima la renovacioacute de la realitat Per aixograve srsquoanuncia no sols que el temps eacutes limitat i que ja arriba el regne sinoacute sobretot com eacutes el senyoreig de deacuteu que ve i del qual hi ha ara els senyals de la seva presencia Aixograve ho mostra el lograveguion Lc 722s (par Mt 115s)7

laquoels cecs hi veuen els coixos caminen els leprosos soacuten purificats els sords hi senten els morts ressusciten els pobres reben lrsquoanunci del missatge joioacutes i sortoacutes aquell que no srsquoescandalitzaragrave de miraquo El lograveguion combina material de Is 355ss i 2918s amb Is 611s (emparentat srsquohi troba Lc 416-21 que torna a citar Is 611s) les imatges de la llum per als cecs del so per als sords dels crits drsquoalegria per als muts expressaven per a tots els pobles antics drsquoOrient els temps de la salvacioacute I la llista podria estendrersquos meacutes i meacutes soacuten sols

7 Tal com estagrave situat seria la prova davant dels deixebles de Joan que Jesuacutes eacutes lrsquoesperat Perograve no seria pas el seu sentit original les referegravencies a Isaiumles no ho permetrien estimar aixiacute

24

exemples per a palesar que es venccedil el dolor la por el patiment El regne que es prefigura aquiacute per a aquell que en fa cas del que diu i fa Jesuacutes del qual lrsquoarribada ja eacutes imminent representa el capgirament de les relacions drsquoexclusioacute la restauracioacute de la comunitat malmesa entre deacuteu i lrsquohome8 La recerca criacutetica de les narracions miraculoses en els evangelis es fa drsquoacord amb quatre nivells (1) aquestes histograveries es redueixen considerablement quan se les estudia des del punt de mira de la criacutetica textual i literagraveria (2) Hi ha una segona reduccioacute quan se les compara amb les histograveries miraculoses rabiacuteniques i helmiddotleniacutestiques (lrsquoantic orient tenia com a normal que hi hagueacutes miracles i com a quelcom que agrada que hi sigui la primitiva esgleacutesia participava del gust pels miracles que hi havia en el seu temps) (3) Lrsquoanagravelisi histogravericoformal de les narracions miraculoses permet distingir la capa meacutes recent helmiddotleniacutestica i la palestina lrsquohelmiddotleniacutestica descriu Jesuacutes com a traumaturg la palestina posa Jesuacutes al centre (4) A traveacutes drsquouna criacutetica meacutes aguda i de la corresponent minva de material srsquoarriba a un nucli transmegraves que remunta als esdeveniments de les actuacions de Jesuacutes aquest nucli fa referegravencia al guariment de mals psicogegravenics lepra paragravelisi i ceguesa tot allograve a la qual cosa pot aplicar-se una teragravepia per alguna mena drsquoinduccioacute Basta saber la situacioacute dels malalts mentals en temps de Jesuacutes i com sersquols veia per a entendre que els evangelis en parlin com en parlava tothom Jesuacutes srsquoenfronta doncs a aquest moacuten del mal cada victograveria sobre la forccedila del mal eacutes una manifestacioacute del temps de la salvacioacute que ja irromp lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Eacutes una prolepsi de lrsquoeacuteskhatos Un exemple clau drsquoaixograve eacutes el lograveguion de Lc 1018 laquojo veia Satanagraves de sobte expulsat del cel que queia com un llamp sobre la terraraquo Eacutes lrsquoinici del final de Satanagraves (cf Ap 127-9) i lrsquoexpulsioacute de dimonis anuncia la victograveria completa sobre Satanagraves Tot aixograve ocorre ara i meacutes es presenta el paradiacutes (Lc 1019 cf Mc 113 laquosrsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo) els noms dels salvats es troben en el llibre dels vius (Lc 1020) ndash tot plegat el venciment de Satanagraves la innocegravencia de les feres salvatges lrsquoapuntament dels noms soacuten motius drsquoun canvi radical drsquoun nou Edegraven Les festes de noces (sovint siacutembol de la salvacioacute) han comenccedilat hi eacutes lrsquoespograves hi ha joia i no eacutes possible el dejuni (Mc 218s) La llum

8 Lrsquoescagravendol de Lc 723 es refereix a no rebre amb mals ulls la reconciliacioacute de deacuteu amb els marginats i els rebutjats sobre els fariseus cf II sect6

25

brilla (Mc 421 par) el fulgor de la ciutat de deacuteu resplandeix ja ara dalt de la muntanya enmig de la fosca del moacuten (Mt 514) Ha arribat lrsquohora de la sega (un siacutembol dels temps salviacutefics en les paragraveboles) els camps estan madurs (Mc 48 par Mt 937 par) demaneu que hi hagi treballadors per a la collita (Mt 938 par) Aprengueu de la figuera quan eacutes primavera rebrota (Mc 1328s) canvi doncs de mort a vida Hi ha un nou vi (Mc 222 par) el vi siacutembol del nou temps Al fill retrobat se li lliura un vestit de festa (Lc 1522) Hom es posa el vestit de noces (Mt 2211) No es cus al vestit vell un pedaccedil de roba nou (Mc 221 cf He 111s Ac 1011 par 115) la nova realitat deixa enrera els temps anteriors Es lliura als infants el pa de vida (Mc 724-30 par) siacutembol (amb lrsquoaigua de vida cf Jo 41014 737s) dels dons de paradiacutes La pau de deacuteu srsquoofereix ja ara es decideix ja ara el judici (Mt 1011-15 par Lc 105-11) ja ara es lliga i es deslliga la sort dels homes (Mt 1619 1818)9 Tambeacute les obres de Jesuacutes palesen aquest laquoja araraquo lrsquoexpulsioacute dels mercaders del temple acompleix laquoja araraquo Za 1421 (laquono hi hauragrave cap meacutes mercader al temple de Jahvegrave-Sabaot aquell diaraquo) malgrat que circumscriu la seva cura a Israel guareix pagans (Mc 724-30 par Mt 1521-28 Mt 85-13 par Lc 71-10) com a anticipacioacute indicacioacute de la basileia que irromp Els deixebles soacuten afortunats de viure aquest moment (Lc 1023s par Mt 1316s) el de lrsquoentrada del regne Ho han de proclamar tambeacute de paraula i drsquoobra (Mt 107s) En lrsquoantic judaisme i en el contemporani als evangelis mai no srsquohavia proclamat la irrupcioacute del regne de deacuteu mentre que la primitiva comunitat cristiana proclamaragrave meacutes aviat la mort i la resurreccioacute del mestre

9 Lrsquoescatologia presegraventica eacutes arreu de lrsquoevangeli de Joan Basti recordar laquoperograve ve lrsquohora i eacutes ara que els veritables adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat que aixiacute soacuten els qui vol el Pare per adoradorsraquo (Jo 423) laquous ben aseguro que ve lrsquohora i eacutes ara que els morts escoltaran la veu del Fill de deacuteu i els qui lrsquohauran escoltada viuranraquo (Jo 525) amb la seva transformacioacute lrsquohome passa de la mort a la vida

26

Jesuacutes anunciava la imminent arribada del regnat de deacuteu i de la transmutacioacute dels ordres del seu temps La proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia es dreccedila sense dubte com el centre de lrsquoevangeli Aquesta consciegravencia escatologravegica independentment de les seves influegravencies encarnava eficaccedilment la radicalitzacioacute de la referegravencia al sagrat urgia que lrsquohome considereacutes la importagravencia real dels afers i avisava a tort i a dret de la necessitat de la conversioacute Certament no es tractava drsquouna proclama de mal averany drsquoalguacute que desitgeacutes el pitjor o que fes acreacuteixer lrsquoangoixa dels homes quan Jesuacutes no exigia a tots el mateix lliurament a la causa de la predicacioacute ni la radicalitat del missatge comportava lrsquoabandoacute de les feines de cadascuacute del seu lloc de la famiacutelia etc establerts els miacutenims en lrsquoamor no srsquohi pressuposa a priori la mesura que cadascuacute en volia lliurar no perquegrave espereacutes quelcom sinoacute per la mateixa alegria de fer-ho el propi Jesuacutes no se nrsquoestagrave de menjar i de beure i celebra amb els seus els agravepats que prefiguren el regnat de deacuteu etc La insistegravencia en la vinguda del final no eacutes per a fer por sinoacute meacutes aviat un aviacutes per a trobar-se preparat a un esdeveniment que nomeacutes pot entendrersquos com a desitjat com a final feliccedil per a aquells eacutes clar que ja comprenen que lrsquoordre a venir no pot seguir sent un ordre que mira cap a un sol costat Una part important de les paragraveboles i de les paraules que es pot fer meacutes o menys recular fins a Jesuacutes es mou dins drsquoaquest horitzoacute escatologravegic comenccedilant pel mateix parenostre Certament lrsquoanhel del regnat de deacuteu i la seva prefiguracioacute deurien somoure els cors talment com encara ho poden fer avui La previsioacute drsquoun final introdueix a una transformacioacute de les condicions de vida de jerarquies de valoracions etc indubtablement meacutes justa meacutes feliccedil meacutes drsquoacord amb les coses un final que representa la realitzacioacute de lrsquoesperanccedila dels homes la utopia que es prefigura sota siacutembols i imatges etc i que es capaccedil de commoure lhome davui en lrsquoaccepcioacute que un tal fantasieig plasma a les palpentes lrsquoanhel humagrave de renovacioacute i de perduracioacute i en lrsquoaccepcioacute que tot es fa animat per la dimensioacute sagrada Es tracta de la presentacioacute brillant drsquouna tensioacute escatologravegica que esdeveacute tensioacute sagrada perograve la tensioacute sagrada manifesta palpablement el que de debograve soacuten les coses i els esdeveniments quegrave eacutes important i quegrave no i eacutes capaccedil de comprometre la totalitat de la vida El missatge escatologravegic eacutes una crida a la conversioacute i a la sacralitat del moacuten des de les imatges i les paraules La crida escatologravegica hauria de permetre de deixar pas a lrsquoexperiegravencia de deacuteu com a vocacioacute Tot aixograve vol dir que la tensioacute escatologravegica srsquohauria de traduir en quasevol cas en tensioacute sagrada i que valdria per avui el que valia llavors que no hi ha una mesura universal de resposta perquegrave cadascuacute es troba en unes

27

circumstagravencies diferents que un mateix ha de concloure quines soacuten les seves responsabilitats i radicalitats Sens dubte la tasca quotidiana de molts homes transcorre drsquoacord amb un tarannagrave ordinari perograve no shauria de superar la tensioacute dialegravectica entre una experiegravencia radiant del sagrat i els afers de cada dia Versemblantment lrsquoentusiasme sagrat duu a totes les formes de prefiguracioacute drsquoun nou ordre de totes les coses els homes tanmateix que es troben en tensioacute sagrada no la poden superar El missatge escatologravegic la fa present accentua la necessitat drsquouna conversioacute cap al sagrat Lrsquoanunci de Jesuacutes no era doncs important perquegrave srsquoacompliacutes lrsquoesdeveniment sinoacute per la cagraverrega de tensioacute sagrada que implicava Quegrave decantagrave o afavoriacute la conviccioacute drsquoun final sembla quelcom que va dependre de moltes conversions interiors a partir drsquoinfluegravencies externes No sembla que shagi drsquoestimar un escagravendol que arribeacutes a la necessitat de fer present la fragilitat i caducitat de lrsquoordre drsquoaquest moacuten Car Jesuacutes era un home del seu temps i de condicioacute jueva10 Tanmateix una qualsevol de les plurals maneres en les quals es modelen els siacutes intencionals drsquouna completesa del moacuten que palesen de mil formes mil joies amb tots els malgrats que es vulguin no estan pas a la disposicioacute drsquoun home de manera que li calgueacutes sols portar-los a colmiddotlacioacute Aquells siacutes del moacuten soacuten es troben a magrave drsquoacord amb un designi rar en escarides ocasions al cap i a la fi soacuten experiegravencies sagrades i lrsquoexperiegravencia es lliura de vegades drsquouna manera que manifesta les dependegravencies de tota mena de lhome respecte del pathos Aixograve tambeacute acondueix a no saber com orientar-se (cf Mc 1534)

sect4 Els patiments del final el judici la gehenna

Tanmateix el gaudi del regne que ja es fa present srsquoacompanya tambeacute de lrsquoaviacutes de lrsquoacompliment de tot el cicle histograveric i de la transformacioacute darrera de les condicions drsquoinjustiacutecia de dolor de mal Des drsquoaquest punt de mira la profusioacute drsquoimatges i la representacioacute de forces sobrenaturals presents arreu de les paraules en boca de Jesuacutes sorprenen Sembla una paradoxa que hagi arribat fins a avui un llenguatge amb regust idolagravetric (ho eacutes una cosificacioacute

10 El discerniment entre la irrupcioacute ja ara de la basileia i la seva manifestacioacute expliacutecita final seria des drsquoaquest punt de vista irrellevant Ni serveix de res meacutes capir una renovacioacute futura ni se la pot imaginar millor irrompent ja ara lrsquoun fet i lrsquoaltre deriven la seva eficagravecia de lrsquoexperiegravencia del sagrat i de les seves dimensions i no poden anar enllagrave seu

28

qualsevol de lrsquoexperiegravencia de deacuteu) i amb to apocaliacuteptic per tant amb imatges del tall miacutetic eacutes a dir que gaudeixen de forccedila (significacioacute) sagrada i imaginativa i que narren allograve que srsquoesdevindragrave La sorpresa srsquoesvaeix quan es teacute present que Jesuacutes eacutes jueu amb tot el que aixograve comporta (cf per exemple sect3 i sect7) Hi ha un reguitzell drsquoindicacions de tot tipus arreu dels evangelis que avalen la proximitat del final Cal veuren algunes La paragravebola de la figuera serveix per a lrsquoanunci del final (Mc 1318s) La basileia (eacutes a dir deacuteu) eacutes a la vora (Mt 107 par Lc 109 Lc 92060 1011) El parenostre ensenya a pregar per la vinguda ragravepida del regne Totes les paragraveboles i imatges que adverteixen del caragravecter sobtat dels uacuteltims esdeveniments o que avisen a estar alerta pressuposen que no nrsquohi ha per molt Tambeacute ho apunten els mots referits als tres dies O la referegravencia de Joan Baptista el nou Elies que segons Malaquies (Ml 323) arriba abans del gran i terrible dia de Jahvegrave O Lc 1020s on possiblement caldria interpretar v21b en futur a la llum de Lc 1023s Cal no perdre temps prenent comiat dels teus (Lc 961s) o servant els dies de dol pel difunt (Mt 821s par Lc 959) A Lc 104 es recomana als deixebles de no saludar ninguacute pel camiacute la urgegravencia de la predicacioacute mana no anar de carabana amb drsquoaltres Cal defensar que Mc 1310 (par Mt 2414) i Mc 149 (par Mt 2613) no permeten suposar que Jesuacutes hagueacutes utilitzat el terme lsquoevangelirsquo (usa sempre lsquoevangelitzarrsquo el substantiu no tenia valor religioacutes) i en conjunt cal relativitzar-ne el contingut (hi ha expressions que soacuten del propi Marc) Jesuacutes estagrave enviat sols a Israel (Mt 1524) i mana als deixebles que srsquohi circumscriguin (Mt 105s) els pagans srsquoaplegaran al final del temps al regne (Mt 811s par Lc 1328s) no caldria esperar el seu anunci a tots els pobles Srsquoadverteix que si no es converteixen tots acabaran com els galileus occits per Pilat o els morts per la caiguda de la torre de Siloegrave (Lc 131-5) Tot aixograve vol dir que ha de passar molt aviat El diluvi eacutes davant de la porta (Mt 2437-39 par Cf 724-27) la destral eacutes llesta espera i no talla encara la figuera (Lc 136-9) Cal no diferir la conversioacute (paragravebola de les deu noies Mt 251-12 dels convidats al regne de deacuteu Lc 1415-24 par Mt 221-10 de lrsquoanada al jutge Mt 425s par Lc 1257-59 de lrsquoadministrador malversador Lc 161-8) En les catorze vegades que surt laquoaquesta generacioacuteraquo (ἡ γενεὰ αὕτη Mc 812a12b38 919 1330 Mt 1116 par 1239 par 41s par 45 164 2336 par Lc 113050 1725) srsquohi fa referegravencia sempre per a renyar-la a allograve que

29

srsquoesdevindragrave a aquells als quals srsquoadreccedila Jesuacutes Sembla difiacutecil de no entendre-ho a partir drsquoun temps final que ja arriba Els seus enviats no hauran acabat drsquoanunciar el regne de deacuteu arreu drsquoIsrael que ja vindragrave el fill de lrsquohome (Mt 1023) Els patiments i martiris (Mc 835 par 1038s par 1312 par Mt 102128 par 34 par etc) que caldria interpretar a Mc 91 (laquoUs asseguro que nrsquohi ha alguns dels aquiacute presents que no moriran abans que hagin vist venir amb poder el regne de deacuteuraquo) no durarien molt temps (cf tambeacute Mc 1320 par Mt 1023) La paragravebola del jutge i la viacutedua (Lc 181-8) srsquoentendria des de tot aixograve que diem Jesuacutes no beuragrave vi laquofins que vingui el regne de deacuteuraquo (Lc 2218) la renuacutencia sembla pressuposar que aixograve no eacutes molt lluny Tambeacute ho faria la periacutecopa de Getsemaniacute (Mc 1432-42 par) en el cas de lrsquoencert que prega no pas per una simple sortida de la situacioacute (hauria pogut fugir) sinoacute amb una referegravencia escatologravegica per fer arribar el regne sense necessitat del patiment Les paragraveboles del servent fidel i prudent (Mt 2445-51 par) la de les deu noies (Mt 251-13) la dels deu talents (Mt 2514-30) amb drsquoaltres textos com Mc 1335 (cf Mt 2443 par) compten en els evangelis amb el retard de la parusia perograve probablement llur sentit originari estaria marcat meacutes aviat pel caragravecter sobtat de la fi i srsquoadreccedilarien als qui no fan cas de la bona nova El temps per a lrsquoarribada del final es pot escurccedilar per causa dels elegits (Mc 1320 par) o allargar esperant la conversioacute (cf Lc 136-9) El parenostre ensenya a pregar que laquovingui el vostre regneraquo (cf Lc 187) deacuteu escolta lrsquooracioacute i la intercessioacute (Lc 138s 2231s) i pot canviar els seus designis

En els sinograveptics hi ha dues tradicions apocaliacuteptiques diferents la de Lc 1720-37 que concorda amb les paragraveboles i amb les imatges que usa sovint Jesuacutes on srsquoadverteix meacutes aviat del caragravecter sobtat dels finals dels temps ndash i la de Mc 131-37 que trobem ampliada a Mt 211-2546 i molt modificada a Lc 215-36 tradicioacute que estagrave a prop de 2Te 21-12 i de lrsquoapocalipsi de Joan on srsquoaccentuen els senyals de preludi Aquesta segona tradicioacute oferiria una resposta de la primitiva comunitat al retard de la parusia Jesuacutes hauria advertit doncs de lrsquoarribada del final Sens dubte hauria previst que ell seria mort i que els seus deixebles patirien Hauria avisat que srsquoesdevindria drsquoimprevist que cauria com un llamp Els pitjors mals amenacen aquells que no es converteixen (Lc 131-5) Les dones de Jerusalem han de plorar per elles i pels seus fills (Lc

30

2328-31) Lrsquouacuteltima generacioacute ha de fer penitegravencia per la totalitat de la culpa que hi ha en els seus pares (Lc 1149-51 par Mt 2334s) Veureu abans lrsquoabominacioacute de la desolacioacute (Mc 1314 par cf Dn 1131 1211) el pseudocrist El temple seragrave destruiumlt (Mc 132) i tres dies meacutes tard es bastiragrave un nou temple (Mc 1458 par) No hi ha descripcioacute de tot aixograve Jesuacutes no entra en detalls Sols diu fugiu (Mc 1314b-20) Caldragrave anar de pressa (Lc 1731 Mc 1315s par) En acabant lrsquoagravengel de deacuteu destria ndash hi ha judici ndash els salvats i els repudiats (Mt 2440-41 Lc 1734-35) srsquoobre la gehenna lrsquoinfern de foc final Els evangelis en parlen prou realiacutesticament i hi implica tot lrsquohome (Mc 943-48 Mt 254146) En Jesuacutes la gehenna eacutes lrsquoobscuritat (Mt 812 2213 2530) lrsquoexclusioacute doncs de la llum de deacuteu laquoels cridats soacuten innombrables perograve no tants soacuten elegitsraquo (Mt 2114 cf Lc 1323-24) etc No sinsistiragrave mai prou (cf sect7) que una visioacute drsquoun deacuteu que premia i que castiga reflecteix meacutes aviat la responsabilitat de leacutesser humagrave i no diu pas res progravepiament de lrsquoexperiegravencia de deacuteu mentre que hi ha unes condicions socials de transmissioacute de la cultura El que els evangelis posen en boca de Jesuacutes no es manteacute avui el llenguatge que srsquohi usa ara eacutes estrany cal rebutjar un qualsevol supogravesit drsquoun laquodeacuteuraquo pseudoidolitzat i del que aquest faria sobretot cal superar definitivament lrsquoestretor que representa una voluntat de dissort per a uns homes Lrsquoexperiegravencia del sagrat eacutes sempre la drsquoun siacute Ocorre que malgrat lrsquoargot escatologravegic lhome davui encara eacutes capaccedil a traveacutes seu de llegir-hi tota la positivitat que hi ha en Jesuacutes com a experiegravencia de deacuteu Les visions i les imatges soacuten turbulegravencies drsquoun home que adverteix que cadascuacute se salva o es condemna la gehenna eacutes ara i aquiacute instalmiddotlada dins de cada home ndash i el siacute a la vida eacutes per a tothom sense exclusioacute Jesuacutes parla com un jueu la universalitat de Jesuacutes rau que malgrat aixograve un hom sigui capaccedil drsquoabraccedilar-hi el sagrat Molt aviat les tradicions cristianes tancaren el cicle drsquoaparicions amb lrsquoascensioacute de Jesuacutes i diferiren la seva tornada (parusia) al final dels temps i del judici final (escatologia) Tant lrsquoascensioacute al cel com la parusia i els esdeveniments escatologravegics illustrarien els canvis que srsquoesdevingueren en els cercles cristians a partir del fet que lrsquoexaltacioacute del fill de lrsquohome i el final de lrsquoordre actual del moacuten no haurien arribat minus no hi havia encara parusia minus ni eren imminents

31

Mentre lrsquoascensioacute interrompiria a la pragravectica la segraverie drsquoaparicions el trasllat drsquoun final cap endavant amb la tornada de Jesuacutes el judici final la resurreccioacute dels morts amb tots els precedents apocaliacuteptics del cas etc si distensionava la dimensioacute sagrada que ho creu imminent o ja comenccedilat mentre ho mantindria laquoper a lrsquoesdevenidorraquo seria capaccedil igualment de mantenir la tibantor del sagrat en tant que urgeix a estar preparats El futur dels homes i del moacuten esdevindria fantasiat a partir drsquoun tensioacute i drsquouna expectativa sagrades agravedhuc drsquouna irrupcioacute de deacuteu com a experiegravencia de deacuteu La forccedila escatologravegica passaria a ser exigegravencia i reclam la parusia nova experiegravencia de Jesuacutes etc No sembla que es pugui abandonar la tensioacute sagrada sense banalitzar-se i fer-ho drsquoacord amb el do de cadascuacute Certament no hi ha avui les condicions socials que feien bones les fantasies les llegendes els afers meravellosos etc Ni el missatge de Jesuacutes ni la joia pasqual ni la imatge postpasqual drsquouna parusia i final dels temps tenen drsquoaltra forccedila que la que es deriva de la tensioacute sagrada que proposen laquoEs ist die wichtigste Funktion der Eschatologie daβ sie das Wissen um die Gnadenfrist wach erhaumlltraquo11 iquestAcabaragrave el moacuten Llevat del que es pot dir en nom de la ciegravencia no sen sap res meacutes drsquoaixograve el futur del moacuten com a experiegravencia sagrada el tensa en fa una grandiosa expectativa mentre els afers resten tal qual Quegrave seragrave de tots els homes no se sap progravepiament i el moacuten no pot ser cridat cap a deacuteu quan eacutes en el moacuten que nrsquohi ha experiegravencia El sentit de la histograveria dels homes i del moacuten restaria hipotecat en aquesta expectativa dels homes i del moacuten per la qual hi ha una experiegravencia sagrada El sentit de la histograveria i del moacuten restaria subsumit com a experiegravencia sagrada mai no el sabriacuteem o no en sabriacuteem res meacutes Aixiacute com la nocioacute de creacioacute sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels oriacutegens (passat) aixiacute lrsquoescatologia sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels finals (futur) Mai no se superaria la tensioacute mai no se la podria superar sense fer trampa Arreu valdria que ha drsquohaver-hi experiegravencia arreu que no es tracta de teoritzar sinoacute drsquoafirmar-se un hom com una veu expectant afirmativa atengui per darrera cap al passat o per davant cap al futur allograve que srsquoofereix com el saber meacutes clar iquestHi hauragrave judici final Un hom ja ho ha insinuat quan bescanvia mala voluntat per un voler ben intencionat quan la salvacioacute esdeveacute clariacutecia de la

11 JJeremias Neutestamentliche Theologie Part primeraDie Verkuumlndigung Jesu Gerd Mohn Guumltersloh 1973 (2ordf edicioacute) pagraveg140 Srsquoobservaragrave lrsquoimportant manlleu que fa el present treball de les obres drsquoaquest estudioacutes

32

condicioacute humana i la condemna lrsquoestultiacutecia llavors el judici final sersquol fa cadascuacute en aquesta vida Si sestagrave convenccedilut que independentment de tot aixograve no hi ha cap altra condemna ni cagravestig quan hi ha prou maneres joioses de gaudir de deacuteu com a experiegravencia aquestes confirmarien que una qualsevol actitud que prengui lrsquohome es pot superar minus i mereix ser superada minus per la crida a tots i arreu malgrat el que els homes fan o les atrocitats que hagin fet en una expectativa que sols pot ser un siacute que els estintola en lrsquoexperiegravencia per la qual la de deacuteu no eacutes simplement la del moacuten malgrat que tambeacute ho sigui i de no saber ben beacute com entomar-ho tot iquestEs ressuscitaragrave No sembla important que un hom sesvaeixi o no amb la mort quan la sort de lrsquohome estagrave en joc ara i aquiacute Si meacutes no en aquesta mena de sentiments extrems shi expectaria alguna positivitat desconneguda La imatge drsquouna resurreccioacute final realitzaria fantasiosament la solucioacute drsquoun doble interrogant el que proveacute de la constatacioacute que els humans moren i lrsquoexperiegravencia del sagrat que parla drsquoun siacute a la vida Lrsquoescatologia de la resurreccioacute dels morts al final dels temps foacutera una projeccioacute de lrsquoescatologia de cada home el seu siacute sagrat a la vida faria de testimoni lrsquoexperiegravencia de deacuteu en Jesuacutes exemplificaria que Jesuacutes no srsquoacabagrave amb la mort del Jesuacutes histograveric i que eacutes la penyora de la progravepia afirmacioacute a la vida Tot plegat pot semblar una bogeria perograve eacutes drsquoaixograve que sen tindria experiegravencia Els humans estarien cridats a la vida malgrat tots els perograves nrsquoignorarien les circumstagravencies en tindrien certesa per lrsquoexperiegravencia de Jesuacutes minus io per lexperiegravencia de deacuteu

sect5 El fill de lrsquohome Les referegravencies a Jesuacutes com a fill de deacuteu soacuten secundagraveries excepte Mt 1127 par Lc 1022 on tenen tot un altre sentit (cf sect9) Lrsquoabundant uacutes en lrsquoevangeli de Joan drsquoun absolut ὁ υἱὸς sense complement del nom o pronom personal no eacutes de cap manera palestiacute tambeacute eacutes aliegrave al judaisme palestiacute el tiacutetol de fill de deacuteu com a messiagravenic El mateix tiacutetol de messies referit a Jesuacutes srsquoha de prendre sempre com una font secundagraveria (malgrat i tot que Mc 829 par pugui tenir algun fons histograveric) Evita versemblantment per raons de la seva cagraverrega poliacutetica anomenar-se fill de David (cf perograve Mc 1458 par 1235-37 par)

33

En canvi no hi hauria motiu per a negar lrsquoautenticitat del seu uacutes de lrsquoexpressioacute laquoel fill de lrsquohomeraquo (ὁ υἱὸς τοῦ ἀνθπώπου) Respecte de lrsquoexpressioacute cal dir el seguumlent

1 Tradueix una expressioacute comuna aramea (barrsquoaumlnaša) que exemplifica una significacioacute genegraverica (laquohomeraquo laquoun homeraquo laquoalguacuteraquo)

2 Srsquousa tambeacute com a tiacutetol al llibre de Daniel (Dn 713) que interveacute enmig drsquouna visioacute (Dn 71-14) que despreacutes srsquointerpreta (Dn 715-28) Es tracta drsquouna figura drsquoexaltacioacute i drsquoentronitzacioacute que simbolitza els laquosants de lrsquoAltiacutessimraquo per tant conteacute una significacioacute colmiddotlectiva Cal accentuar que el fill drsquohome laquoarribagrave fins al Vell venerableraquo hi ha doncs un moviment de baix cap a dalt

3 Lrsquoapocalipsi jueva antiga posterior sense excepcioacute interpretagrave el fill drsquohome de Dn 713 com un sol individu Tambeacute la literatura rabiacutenica associa fill drsquohome i messies Val la pena dafegir si meacutes no el seguumlent els jueus esperaven un messies de caragravecter nacional un cap alliberador del jou dels romans Els textos apocaliacuteptics tambeacute participaven drsquoaquesta espera messiagravenica de trets nacionals a lrsquohora de parlar del fill de lrsquohome malgrat que srsquoesforcen a fer veure que proveacute de lrsquoaltre moacuten no exclouen que gaudeixi drsquouna significacioacute universal i alguns lrsquoapropen a la figura del servent de deacuteu del deutero-Isaiumles 4 Sembla que els evangelis hagin capgirat de vegades lrsquoexpressioacute amb el significat comuacute per la del tiacutetol apocaliacuteptic o beacute hagin usat el tiacutetol alliacute on no hi era Lrsquoexegravegesi perograve mantindria una colla de lograveguions on no ocorreria ni una cosa ni lrsquoaltra i que permetria lliurar algun esquema Per exemple quan la persecussioacute de la comunitat arribi al seu punt agravelgid com un llamp (Mt 2427 par Lc 1724) no esperat (Mt 243739 par Lc 1726 sense parallel 1730) srsquoacompliragrave la visioacute de Dn 713 Embolcallat de nuacutevols rodejat drsquoestols drsquoagravengels el fill de lrsquohome es mostra en la glograveria divina (Mc 1326 cf Jo 151) Srsquoasseu prop del tron a la dreta de deacuteu (Lc 2269) i envia el seu agravengel a arreplegar els escollits des dels quatre vents (Mc 1327) Ha de jutjar (Lc 2136) amb els dotze representants de les dotze tribus (Mc 1928 par Lc 2230 cf Dn 79s 1 Cor 62s)

34

5 A lrsquoapocaliacuteptica antiga jueva com en els evangelis el tiacutetol de fill de lrsquohome eacutes de glograveria i drsquoexaltacioacute Perograve en els escrits neotestamentaris se suposa un moviment de dalt cap a baix Un tal moviment iquesteacutes la representacioacute des de Jesuacutes meacutes antiga del fill de lrsquohomeiquestsadmetragrave en concordanccedila amb Dn 713s i lrsquoHenoc etiogravepic un sol proceacutes el de lrsquoenaltiment i glorificacioacute en una ascensioacute cap a deacuteuiquesthi hauria hagut una posterior escissioacute entre una ascensioacute i asseguda a la dreta de deacuteu drsquouna banda i la parusia al final dels temps drsquouna altra Si meacutes no els primers esments drsquouna parusia com un moviment de dalt a baix es troben a 1Te 110 219 313 416 523 Perograve el propi terme en els evangelis sols es troba a Mateu (243273739) I es podria defensar si meacutes no que Lc 2269 representa una tradicioacute meacutes simple i primera respecte al seu paralmiddotlel Mc 1462 mdash que Lc 2269 posat al costat de Lc 2426 Jo 31314 1223 etc o fins i tot de Mc 1326-27 que cita Dn 713 apunta la simple ascensioacute cap a deacuteu En el cas que una tal vinguda entre nuacutevols de Mc 1326 fos originagraveriament un moviment cap a deacuteu llavors potser caldria assumir-ho per a drsquoaltres llocs on es parla tambeacute drsquouna vinguda del fill de lrsquohome (Mc 838 Mt 1023b tambeacute Mt 1928 par Lc 2229 Mt 2531 no diria res drsquouna vinguda a la Terra sinoacute sols esmentaria lrsquoentronitzacioacute del fill de lrsquohome) Pel cap baix cap admetre que no hi ha res de segur 6 El tiacutetol del fill de lrsquohome en els evangelis evitaria el messianisme poliacutetic mentre expressaria la universalitat de la seva exaltacioacute (cf Mt 25 31-46) donaria forces als seus davant les tribulacions i les temptacions (Mc 1326 par Mt 242737b = 39b par Lc 172426 Mt 1023 Lc 1722-30 188 2136) i mantindria la separacioacute entre el present i una futura entronitzacioacute amb lrsquouacutes de la tercera persona referit al fill de lrsquohome Amb la figura del fill de lrsquohome Jesuacutes srsquoapropia de tot allograve que pogueacutes ser motiu drsquoesperanccedila del poble jueu Es tracta drsquoun tiacutetol amb unes atribucions suficientment ambivalents per tal drsquointerpretar-lo de meacutes drsquouna manera sempre si meacutes no com a alguacute que eacutes molt a prop de deacuteu exaltat i entronitzat Basti portar a colmiddotlacioacute els drets que creu tenir Jesuacutes respecte de la Llei (sect10) la seva condicioacute de fill (sectsect8-9) el fet que no cal excloure absolutament que es veieacutes com un servent de deacuteu (sect12) etc per tal

35

drsquoadonar-se per quegrave un hom defensa que hi ha aquiacute alguacute que eacutes meacutes que un profeta (sect3) i que els tiacutetols de fill de lrsquohome de messies fill de David servent de deacuteu no fan meacutes que adjectivar tot aixograve drsquoacord amb una tradicioacute jueva de pensar de fer referegravencia de les coses sagrades amb les seves progravepies grandeses i sentits Lrsquoexperiegravencia del sagrat de Jesuacutes o especiacuteficament la de deacuteu sols sembla poder-se lliurar criacuteticament a partir drsquouna colla de circumstagravencies com la que sapunta La visioacute del fill de lrsquohome foacutera una manera jueva de parlar drsquoell mateix drsquoencoratjar els seus de representr-se el siacute sagrat de la vida subsumiria els valors jueus de la responsabilitat i de les corresponents consequumlegravencies srsquoinclou en la representacioacute escatologravegica etc Lrsquouacutes del tiacutetol jueu formaria part doncs de lrsquounivers escatologravegic i la seva utilitat rauria a (1) explicar que hi ha una sort per als justos i una altra per als bandejats formaria un element drsquoun tal decorat final (2) a donar fe del triomf final sagrat la constagravencia sagrada del siacute (cf sect4)

sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute La bona nova srsquoanuncia als pobres (πρωχοί) i es diu mdash ho afirma la primera benauranccedila mdash que soacuten feliccedilos perquegrave eacutes drsquoells el regne de deacuteu (Lc 620 Mt 53) Tenint en compte Mt 115 par (cf Lc 418) que remet a Is 611 els pobres serien els que tenen el cor destrossat els captius els desesperats els vestits de dol etc Si els afamats els assedegats els desvestits els estrangers els malalts els presos etc entrarien en aquesta categoria hi hauria molts drsquoaltres quan srsquoateacuten la manera en quegrave Jesuacutes els caracteritza o les imatges que usa car esmenta els famolencs els plorosos els malalts els treballadors atrafegats els afeixugats els uacuteltims els simples els perduts els pecadors I la primera benauranccedila indica que el regne dels cels eacutes sols dels pobres (cf tambeacute Mc 217 Mt 1125s par Lc 1021) al capdavall soacuten els nens (Mc 1014-15) i els que poden dir abbagrave com a nens (Mt 183) que hi formen part El missatge joioacutes consisteix en el convit dels pecadors a lrsquoagravepat festiu de deacuteu (Mc 217) arreu parla de perdoacute perograve es fa sobretot a traveacutes drsquoimatges especialment presents en les paragraveboles com (entre moltes) la del perdoacute dels dos deutors (Lc 741-43) la del servent que

36

no perdona (Mt 1823-35) la del fill retrobat (Lc 1511-32) etc El perdoacute tambeacute el proclama en obres menjant amb publicans i pecadors entaulament que drsquoaltra banda posseeix una significacioacute escatologravegica la celebracioacute prefigurada de lrsquoagravepat de salvacioacute del temps final Qui soacuten els justos que no ha vingut a cridar (cf Mc 217) Versemblantment els fariseus que deurien trobar incomprensible la seva actitud davant els pobres i els pecadors Si el retret als sacerdots i als doctors de la llei rau a acusar-los de fer negoci del servei de deacuteu (Mc 1115-17 par) i de conegraveixer el voler de deacuteu sense seguir-lo respectivament els fariseus es creuen la comunitat dels elegits gragravecies al compliment dels manaments i drsquoalguns deures superflus quan soacuten guies que miren la cosa petita i srsquoobliden del que eacutes important (Mt 2323s) quan els seus preceptes de puresa no els fa nets per dintre (v25s) Srsquoexposen meacutes a prendre mal que els altres perquegrave minimitzen el pecat amb la seva casuiacutestica (que tracta els pecats individualment els classifica i evita sobretot els grossos) i cagravelcul de megraverits (un megraverit fa de contrapegraves drsquoun pecat) ben al contrari Jesuacutes supera prou la casuiacutestica (Mt 52228 Mc 715) els petits pecats tambeacute porten a la mort al judici de deacuteu Sols no es perdona el rebuig del perdoacute (Mc 328s) i davant de deacuteu no hi ha cap megraverit (Lc1710) Els pecadors soacuten meacutes a prop de deacuteu que els pietosos perquegrave aquests estan massa segurs drsquoells mateixos (Lc 189-14) estan cecs a les coses de deacuteu el fill progravedig lrsquoaduacuteltera el publicagrave etc no soacuten tant objecte de retret com el pietoacutes Per al fariseu val tambeacute que de fet no fa el que diu fer (Mt 2128-31) no acull la crida de deacuteu (Lc 1416-24 par Mt 221-10) srsquoenfronta als seus enviats (Mc 121-9) no estima el seu germagrave (Lc 1525-32) etc Les paragraveboles (lrsquoadministrador infidel Lc 161-13 les deu noies Mt 251-12 el vestit de noces Mt 2211-13) i els advertiments (Mt 525s par) ho deixen clar cal la conversioacute ja Quegrave eacutes la μετάνοια Ho diuen tambeacute les paragraveboles per exemple la del fill retrobat (Lc 1511-38) la del fariseu i el publicagrave (Lc 189-14) admetre la progravepia falta i penedir-sersquon Tambeacute no tornar-hi Tanmateix el nucli de la μετάνοια no eacutes aquest sinoacute ndash com diu Mt 183 (par Mc 1015 par Lc 1817) ndash el seguumlent laquoameacuten us dic que si no us feu de nou com nens no abastareu el regne de deacuteuraquo el jueu del temps de Jesuacutes no tenia els

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

18

iacutentimamentraquo) Si la variant de lrsquoevangeli de Joan bona eacutes la que el Baptista el fa testimoni que laquoaquest eacutes lrsquoescollit de deacuteuraquo (Jo 134) llavors la versioacute de Joan se circumscriuria a lrsquoesment drsquoIs 421 Tampoc no cal descartar que el text dels sinograveptics nhagi refet un doriginari que sols contindria Is 421 (que el desdibuixaria amb una referegravencia cristologravegica) Mentre lrsquoantic judaisme esmentava el primer vers quan volia fer present tot el text Is 421 continua laquohe posat sobre ell el meu esperitraquo La proclamacioacute atribuiria a Jesuacutes el que es diu a Is 421 que deacuteu posa el seu esperit sobre el seu servent srsquoallunyaria de la representacioacute drsquoun messies-rei i de la seva entronitzacioacute (salm 2) i presentaria Jesuacutes com el servent de deacuteu Per tant lrsquouacutes de lrsquoexpressioacute miacutetica no impedeix drsquoadvertir en el bateig de Jesuacutes la lectura que en fa la comunitat primitiva iquestHi assumiacute la seva vocacioacute drsquoanunciar el temps de la salvacioacute La temptacioacute de Jesuacutes per Satanagraves despreacutes del baptisme (Mc 112s Mt 41-11 par Lc 41-13) podria plasmar aquesta mirada cap a Jesuacutes a partir drsquoIs 421 Eacutes meacutes si fos permegraves dentendre-la a partir de Mc 833 es podria pressuposar que la visioacute critiana no sols tindria en ment Is 421 sinoacute tambeacute Is 5213-5312 no hauria insistit tant en el rebuig de Jesuacutes drsquouna qualsevol ambicioacute poliacutetica com en lrsquoacceptacioacute de la seva missioacute Cal admetre que la traduccioacute de πειρασmicroός (Lc 413) i del verb πειράζειν (Mc 113 Mt 413 Lc 42) com a laquotemptacioacuteraquo no eacutes correcta (sols una vegada de les vint-i-una que surt en el Nou Testament teacute aquest sentit) no es tracta drsquoun estira-i-arronsa amb el pecat sinoacute drsquouna laquoprovaraquo laquocombatraquo que exemplifica lrsquoacceptacioacute drsquouna missioacute encomanada La narracioacute meacutes antiga eacutes sens dubte la de Marc (Mateu i Lluc usen el tiacutetol cristiagrave de ldquofill de deacuteurdquo citen pels LXX etc) laquoDespreacutes lrsquoEsperit lrsquoempeny cap al desert Al desert va passar quaranta dies temptat per Satanagraves srsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo3 Lrsquoesperit laquoempenyraquo Jesuacutes llenguatge simbogravelic biacuteblic El desert eacutes un lloc on vaga lrsquoesperit impur (Mt 1243 par ) perograve tambeacute teacute una significacioacute escatologravegica perquegrave la teacute messiagravenica (Is 403 citat a Mc 13 Mt 33 Lc 176 Jo 123) Els quaranta dies i nits representen un siacutembol comuacute que caracteritza un temps de malediccioacute i de necessitat (els del diluvi Gn 712 els drsquoIsrael al desert Ps 9510 els del dejuni de Moisegraves al Sinaiacute Ex 3428 Dt 918 els drsquoestar Israel

3 Es manteacute la traduccioacute que lliura la Biacuteblia de Montserrat

19

sota el jou dels filisteus Jt 131 els dies que va caminar Elies per a arribar a la muntanya de deacuteu lrsquoHoreb 1R 198) els que Jesuacutes va ser provat laquoSrsquoestava entre les feresraquo una representacioacute del paradiacutes Adam vivia en harmonia amb els animals salvages (Gn 219) Is 116-9 descriu la convivegravencia paciacutefica del demagrave entre animals i entre aquests i lrsquohome (Os 220 Is 6525 Ps 9113 perllonguen les imatges drsquoanimals salvatges esdevinguts no perillosos) el paradiacutes eacutes doncs restituiumlt laquoI els agravengels el servienraquo versemblantment una altra representacioacute del paradiacutes (segons el Midraš Adam vivia de lrsquoaliment dels agravengels) La primera de les tres historietes que conten Mateu i Lluc teacute sens dubte el seu origen en la de Marc i les altres dues srsquohaurien transmegraves cadascuna pel seu cantoacute La interpretacioacute particular de cadascuna no eacutes segura Jesuacutes convertit en un nou Moisegraves amb el paralmiddotlelisme pamannagrave lrsquoaparicioacute drsquoun home poderoacutes la meravella que legitima la seva missioacute En qualsevol cas un home especialment assenyalat un liacuteder en particular relacionat amb el poder Lrsquoorigen potser cal rastrejar-lo en circumstagravencies histograveriques prepasquals Si meacutes no un dels seus deixebles era zelota (Lc 615 par Mc 318 Mt 104) renya els zebedeus quan volen castigar els desagraiumlts (Lc 951-56) i lrsquoombra drsquouna temptacioacute poliacutetica lrsquoacompanya sempre (cf Mc 832 par 119s par 1213-17 par Jo 615 etc) Li demanen signes legitimadors (Mc 811 par Mt 1238s par Lc 1116 238 Mc 1529-32 par) Pilat fa clavar a la creu com a escarni i advertiment laquoel rei dels jueusraquo etc

sect2 Alguacute que eacutes meacutes que un profeta Jesuacutes sersquol veia com un carismagravetic (Mc 122 par) i com un profeta (Mc 615 par 828 par Mt 211146 Lc 716 Jo 419 614 74052 917) agravedhuc amb escepticisme era vist aixiacute pels fariseus (Lc 739 Mc 811 par) Ell mateix es posa com a profeta (Lc 1333 Mt 2331s34-36 par 37-39 par cf Mc 64 par Lc 424 Jo 444) La detencioacute i acusacioacute davant del sanedriacute degueacute ser com a fals profeta (cf el joc de cecs de Mc 1465 par Mc 2263-65) Dt 1820 (cf 136) nrsquoestableix lrsquoexecucioacute Si la possessioacute de lrsquoesperit sant era una caracteriacutestica del profeta se lrsquoatribueix expliacutecitament en un dels mots-ameacuten de Marc (Mc 328s) Expulsa els dimonis per lrsquoesperit de deacuteu (Mt 1828 par Lc 1120) Segons Lc 418-21 (cf Mt 53 par Lc 620 Mt 115 par Lc

20

722) srsquoadjudica la profecia de lrsquoesperit de deacuteu drsquoIs 61 Fa participants als deixebles drsquoaquest esperit els lliura poders contra els esperits impurs (Mc 67 cf Mt 108) lrsquoesperit sant els faragrave costat quan els acusin (Mc 1311) lograveguions com Lc 623-26 par Mt 512 arrengleren els deixebles amb els profetes Que els esments sobre lrsquoesperit sant no siguin molts es deu al fet que no eacutes un teograveleg i li plau meacutes parlar en imatges Per exemple quan diu que eacutes pel dit de deacuteu que expulsa dimonis (Lc 1120) imatge de lrsquoesperit de deacuteu (cf Mt 1228) o quan el lograveguion Jo 737 (cf v39) parla drsquoaquest esperit sota la imatge de lrsquoaigua de vida Tambeacute palesen el seu capteniment profegravetic el llenguatge-ameacuten lrsquouacutes de paralmiddotlelismes els ritmes la preferegravencia per la paronomagravesia etc Tot aixograve ha de ser estimat en conjunt material que es refereix als oriacutegens la comunitat primitiva evitava el tiacutetol de profeta per a Jesuacutes tampoc no nrsquoeacutes cap model la pneumagravetica que srsquohi descabdella (no hi ha en Jesuacutes glossolagravelia) a meacutes a meacutes la concessioacute drsquoesperit sant als deixebles es troba en contradiccioacute amb la concepcioacute posterior que atribueix la devallada de lrsquoesperit per Pentacosta Drsquoaquiacute les dificultats a lrsquohora de compaginar un fet i lrsquoaltre Jo 739a palesa que Jo 738 es refereix a lrsquooferiment de lrsquoesperit de deacuteu mentre que 739b contradiu la crida i la correcta interpretacioacute Fet i fet sembla que el pensament dominant dels jueus contemporanis era que lrsquoesperit de deacuteu srsquohavia extingit amb els darrers profetes (hi ha tanmateix excepcions per exemple els membres de la comunitat de Qumran sersquon senten partiacutecips) Pel cap baix el Nou Testament ho pressuposaria Mc 18 par a propogravesit del baptisme de Joan (cf Ac 192) Ac 217 que cita Joel i drsquoaltres llocs (Rm 823 2 Cor 122 55 Jo 739) a propogravesit de la primitiva comunitat Ara Jesuacutes veu Joan Baptista meacutes que un profeta (Mt 119 par Lc 726) ell mateix eacutes meacutes que Jonagraves (Mt 1241 par Lc 1133) o el Baptista (Mt 1111 par Lc 728) i es teacute per alguacute que completa la Llei i el Profetes (Mt 517 Mt 521-48 Mc 105 par) Aquest laquocompletarraquo (πληρῶσαι) vol dir que srsquoabasta ja la mesura plena que ja eacutes

21

escatologravegica el lograveguion Mt 517 estableix Jesuacutes amb el dret de ser lrsquoenviat escatologravegic4 Jesuacutes viu en lrsquoAntic Testament i totes les seves paraules i obres no srsquoentenen fora drsquoaquest marc Criat en una famiacutelia pietosa (Lc 241 cf Lc 416) serva les oracions dels jueus complidors les tres hores drsquooracioacute (el Šemalsquo al matiacute i a la tarda possiblement la Tephilla cap a les 15 hores) i les benediccions drsquoabans i de despreacutes dels agravepats Va cada dissabte des de petit a la sinagoga Certament resa tambeacute fora de les hores establertes per la pragravectica pietosa social (Mc 135 1432ss par) i ho fa en la seva llengua materna (lrsquouacutes drsquorsquoabba lrsquoensenyament del parenostre cf Mc 1534 etc) El mateix laquosantifiqueu el vostre nom vingui el vostre regneraquo del parenostre es manlleva del Quaddiš (oracioacute aramea que cloiumla la cerimogravenia lituacutergica a la sinagoga) Vol el temple sense mercaders (Mc 1115-18) tractat amb reveregravencia (Mt 2316-22) lliura condicions per a fer lrsquoofrena ritual (Mt 523) fa matar el xai de Pasqua mana seguir el ritual als leprosos (Mt 144) Certament el manament de lrsquoamor supera totes les ofrenes (Mc 1234) o hi hauragrave el nou temple del temps de la salvacioacute (Mc 1438 par) Li agrada especialment el profeta Isaiumles en particular les parts del Deutero-Isaiumles del servent de deacuteu aixiacute mateix li plauen els textos apocaliacuteptics que hi ha en Daniel Cita desenes de salms molts textos del Pentateuc i tambeacute paraules dels altres profetes

Cal dir que Jesuacutes radicalitza la Toragrave per exemple quan es teacute present la prohibicioacute de matar i del divorci recollida ja a Ex 2013s i que accentua a Mt 521s27s La critica en la forma drsquoomissioacute Mt 115s par deixa de banda la venjanccedila contra els pagans que si meacutes no es troba relligada a Is 355s 2918s 611 com ho proven Is 354 2920 612 Lc 416-30 cita (v18s) Is 611s I es deixa laquoi un dia de venjanccedila per al nostre deacuteuraquo La bandeja la Toragrave quan es contraposa a la permissioacute mosaica del divorci (Dt 241) quan prohibeix el jurament (Mt 533-37) i la llei del talioacute (538-42) Jesuacutes ho acabem de veure es creu amb el dret de completar la Llei (Mt 517)

Siacute que srsquooposa radicalment a la Llei oral (Halakagrave) Especialment a la del dissabte Mc 227 diu laquoel dissabte ha estat fet per a lrsquohome i no pas lrsquohome per al dissabteraquo (cf Mc 225s 34 par Mt 125 Jo 722) Lrsquoexcepcioacute en el moacuten jueu era quan hi hagueacutes perill de mort (cf 1M 232ss) malgrat que lrsquouacutes permetria altres coses ordinagraveries (cf Mt 1211 par Lc 145) perograve els deixebles cullen espigues (Mc 223 par) i el mestre guareix (Mc 31-6 par 4 v18 en canvi diu que els esdeveniments anunciats en les escriptures han drsquoacomplir-se tots

22

Lc 1310-17 141-6 cf Jo 59 914) sense haver-hi cap perill Tampoc no fa cas de les prescripcions farisees de neteja de les mans abans dels agravepats (Mc 71-8 el v15 faria referegravencia al que es diu pecaminosament)5 Lrsquoactitud davant la Toragrave la proclamacioacute del final del culte el rebuig de la Halakagrave el seu dret a anunciar la voluntat de deacuteu ndash tot plegat lrsquoacusacioacute de pseudoprofeta el duria a la mort

sect3 Una crida plena de goig laquoSrsquoha complert el temps i eacutes a prop el regne de deacuteu convertiu-vos i creieu en el missatge joioacutesraquo (Mc 115 cf Mt 423 935 Lc 443 81 i drsquoaltres) El sumari de Marc (i de Mateu i Lluc) palesa el punt central de lrsquoanunci de Jesuacutes el regne de deacuteu Dues soacuten les caracteriacutestiques de lrsquouacutes que en fan els sinograveptics del terme βασιλεία per a la caracteritizacioacute del senyoreig de deacuteu (τοῦ θεοῦ

τῶν οὐρανῶν)6 el nombre de vegades que el trobem (molt meacutes gran comparat amb drsquoaltres escrits antics i contemporanis) i la quantitat de girs nous sense paralmiddotlels en drsquoaltres autors Lrsquoexpressioacute srsquousa gairebeacute sempre en el sentit dinagravemic de lrsquoexercici drsquouna autoritat el senyoreig de deacuteu (quelcom molt oriental i molt poc occidental) la realitzacioacute de lrsquoideal de justiacutecia sobre la terra com a rei protector drsquoorfes de viacutedues de pobres de febles de desvalguts Lrsquoantic judaisme defensa el senyoreig reial de deacuteu sobre Israel (cf Dn 431) el qual el jueu reconeix diagraveriament amb el Šemalsquo ocorre que ara tot eacutes amagat i capgirat perograve el regnat de deacuteu abarcaragrave tots els pobles que no podran sinoacute sotmetre-srsquohi (cf Dn 244) El Quaddiš santifica el nom de deacuteu i prega per la irrupcioacute del seu regne

La sola referegravencia al Quaddiš del parenostre (laquovingui el vostre regneraquo) fa adonar-nos que Jesuacutes usa el concepte malkuta en sentit escatologravegic Aquest esdeveniment futur (i proper) explica que alguns no experimentin la mort (Mc 91) o la precaucioacute davant del judici final (cf Mc 943-48) Srsquoexpressa en imatges a traveacutes de lrsquoagravepat escatologravegic on trobem Jesuacutes mateix (Mc 1425) Abraham Isaac Jacob els profetes i gent drsquoarreu (Lc 1328-29) tots

5 Mt 233 (laquotot allograve que us diguin doncs fer-ho i observeu-ho perograve no obreu com ells obren perquegrave diuen i no fanraquo) hauria drsquoentendrersquos amb un to irogravenic i fer ressaltar sobretot la segona meitat 6 Lrsquoexpressioacute original faria laquoregne de deacuteuraquo laquoregne del celraquo seria el circumloqui que evita el nom de deacuteu propi drsquouna agravembit judeocristiagrave

23

laquosrsquoasseuran a la taula del regne de deacuteuraquo Ja eacutes a prop (Mc 115) Per tant Jesuacutes es refereix a Dn 244 amb un clar sentit escatologravegic i a Dn 727 (el poble dels sants de lrsquoaltiacutessim rebran el regne el senyoreig cf Lc 1232) En la mesura que el concepte malkuta eacutes un circumloqui jueu per a evitar el nom de deacuteu tot plegat vol dir que srsquoanuncia que deacuteu eacutes a prop agravedhuc que ja eacutes aquiacute Lrsquoapocaliacuteptica jueva especialment amb Joan Baptista apuntava tambeacute lrsquoadveniment de la fi Allograve progravepiament nou de Jesuacutes rau en la proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia Aquesta irrupcioacute del regne de deacuteu es prefigura en cada victograveria sobre la forccedila del mal (guariments) en lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Ja eacutes aquiacute eacutes imminent ho palesa amb paraules i amb obres

Es tracta drsquoun missatge indubtablement exhultant per a lrsquohome en la mesura que comenccedila la transformacioacute de tot Srsquoestagrave arribant a la nova plenitud el present regalima la renovacioacute de la realitat Per aixograve srsquoanuncia no sols que el temps eacutes limitat i que ja arriba el regne sinoacute sobretot com eacutes el senyoreig de deacuteu que ve i del qual hi ha ara els senyals de la seva presencia Aixograve ho mostra el lograveguion Lc 722s (par Mt 115s)7

laquoels cecs hi veuen els coixos caminen els leprosos soacuten purificats els sords hi senten els morts ressusciten els pobres reben lrsquoanunci del missatge joioacutes i sortoacutes aquell que no srsquoescandalitzaragrave de miraquo El lograveguion combina material de Is 355ss i 2918s amb Is 611s (emparentat srsquohi troba Lc 416-21 que torna a citar Is 611s) les imatges de la llum per als cecs del so per als sords dels crits drsquoalegria per als muts expressaven per a tots els pobles antics drsquoOrient els temps de la salvacioacute I la llista podria estendrersquos meacutes i meacutes soacuten sols

7 Tal com estagrave situat seria la prova davant dels deixebles de Joan que Jesuacutes eacutes lrsquoesperat Perograve no seria pas el seu sentit original les referegravencies a Isaiumles no ho permetrien estimar aixiacute

24

exemples per a palesar que es venccedil el dolor la por el patiment El regne que es prefigura aquiacute per a aquell que en fa cas del que diu i fa Jesuacutes del qual lrsquoarribada ja eacutes imminent representa el capgirament de les relacions drsquoexclusioacute la restauracioacute de la comunitat malmesa entre deacuteu i lrsquohome8 La recerca criacutetica de les narracions miraculoses en els evangelis es fa drsquoacord amb quatre nivells (1) aquestes histograveries es redueixen considerablement quan se les estudia des del punt de mira de la criacutetica textual i literagraveria (2) Hi ha una segona reduccioacute quan se les compara amb les histograveries miraculoses rabiacuteniques i helmiddotleniacutestiques (lrsquoantic orient tenia com a normal que hi hagueacutes miracles i com a quelcom que agrada que hi sigui la primitiva esgleacutesia participava del gust pels miracles que hi havia en el seu temps) (3) Lrsquoanagravelisi histogravericoformal de les narracions miraculoses permet distingir la capa meacutes recent helmiddotleniacutestica i la palestina lrsquohelmiddotleniacutestica descriu Jesuacutes com a traumaturg la palestina posa Jesuacutes al centre (4) A traveacutes drsquouna criacutetica meacutes aguda i de la corresponent minva de material srsquoarriba a un nucli transmegraves que remunta als esdeveniments de les actuacions de Jesuacutes aquest nucli fa referegravencia al guariment de mals psicogegravenics lepra paragravelisi i ceguesa tot allograve a la qual cosa pot aplicar-se una teragravepia per alguna mena drsquoinduccioacute Basta saber la situacioacute dels malalts mentals en temps de Jesuacutes i com sersquols veia per a entendre que els evangelis en parlin com en parlava tothom Jesuacutes srsquoenfronta doncs a aquest moacuten del mal cada victograveria sobre la forccedila del mal eacutes una manifestacioacute del temps de la salvacioacute que ja irromp lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Eacutes una prolepsi de lrsquoeacuteskhatos Un exemple clau drsquoaixograve eacutes el lograveguion de Lc 1018 laquojo veia Satanagraves de sobte expulsat del cel que queia com un llamp sobre la terraraquo Eacutes lrsquoinici del final de Satanagraves (cf Ap 127-9) i lrsquoexpulsioacute de dimonis anuncia la victograveria completa sobre Satanagraves Tot aixograve ocorre ara i meacutes es presenta el paradiacutes (Lc 1019 cf Mc 113 laquosrsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo) els noms dels salvats es troben en el llibre dels vius (Lc 1020) ndash tot plegat el venciment de Satanagraves la innocegravencia de les feres salvatges lrsquoapuntament dels noms soacuten motius drsquoun canvi radical drsquoun nou Edegraven Les festes de noces (sovint siacutembol de la salvacioacute) han comenccedilat hi eacutes lrsquoespograves hi ha joia i no eacutes possible el dejuni (Mc 218s) La llum

8 Lrsquoescagravendol de Lc 723 es refereix a no rebre amb mals ulls la reconciliacioacute de deacuteu amb els marginats i els rebutjats sobre els fariseus cf II sect6

25

brilla (Mc 421 par) el fulgor de la ciutat de deacuteu resplandeix ja ara dalt de la muntanya enmig de la fosca del moacuten (Mt 514) Ha arribat lrsquohora de la sega (un siacutembol dels temps salviacutefics en les paragraveboles) els camps estan madurs (Mc 48 par Mt 937 par) demaneu que hi hagi treballadors per a la collita (Mt 938 par) Aprengueu de la figuera quan eacutes primavera rebrota (Mc 1328s) canvi doncs de mort a vida Hi ha un nou vi (Mc 222 par) el vi siacutembol del nou temps Al fill retrobat se li lliura un vestit de festa (Lc 1522) Hom es posa el vestit de noces (Mt 2211) No es cus al vestit vell un pedaccedil de roba nou (Mc 221 cf He 111s Ac 1011 par 115) la nova realitat deixa enrera els temps anteriors Es lliura als infants el pa de vida (Mc 724-30 par) siacutembol (amb lrsquoaigua de vida cf Jo 41014 737s) dels dons de paradiacutes La pau de deacuteu srsquoofereix ja ara es decideix ja ara el judici (Mt 1011-15 par Lc 105-11) ja ara es lliga i es deslliga la sort dels homes (Mt 1619 1818)9 Tambeacute les obres de Jesuacutes palesen aquest laquoja araraquo lrsquoexpulsioacute dels mercaders del temple acompleix laquoja araraquo Za 1421 (laquono hi hauragrave cap meacutes mercader al temple de Jahvegrave-Sabaot aquell diaraquo) malgrat que circumscriu la seva cura a Israel guareix pagans (Mc 724-30 par Mt 1521-28 Mt 85-13 par Lc 71-10) com a anticipacioacute indicacioacute de la basileia que irromp Els deixebles soacuten afortunats de viure aquest moment (Lc 1023s par Mt 1316s) el de lrsquoentrada del regne Ho han de proclamar tambeacute de paraula i drsquoobra (Mt 107s) En lrsquoantic judaisme i en el contemporani als evangelis mai no srsquohavia proclamat la irrupcioacute del regne de deacuteu mentre que la primitiva comunitat cristiana proclamaragrave meacutes aviat la mort i la resurreccioacute del mestre

9 Lrsquoescatologia presegraventica eacutes arreu de lrsquoevangeli de Joan Basti recordar laquoperograve ve lrsquohora i eacutes ara que els veritables adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat que aixiacute soacuten els qui vol el Pare per adoradorsraquo (Jo 423) laquous ben aseguro que ve lrsquohora i eacutes ara que els morts escoltaran la veu del Fill de deacuteu i els qui lrsquohauran escoltada viuranraquo (Jo 525) amb la seva transformacioacute lrsquohome passa de la mort a la vida

26

Jesuacutes anunciava la imminent arribada del regnat de deacuteu i de la transmutacioacute dels ordres del seu temps La proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia es dreccedila sense dubte com el centre de lrsquoevangeli Aquesta consciegravencia escatologravegica independentment de les seves influegravencies encarnava eficaccedilment la radicalitzacioacute de la referegravencia al sagrat urgia que lrsquohome considereacutes la importagravencia real dels afers i avisava a tort i a dret de la necessitat de la conversioacute Certament no es tractava drsquouna proclama de mal averany drsquoalguacute que desitgeacutes el pitjor o que fes acreacuteixer lrsquoangoixa dels homes quan Jesuacutes no exigia a tots el mateix lliurament a la causa de la predicacioacute ni la radicalitat del missatge comportava lrsquoabandoacute de les feines de cadascuacute del seu lloc de la famiacutelia etc establerts els miacutenims en lrsquoamor no srsquohi pressuposa a priori la mesura que cadascuacute en volia lliurar no perquegrave espereacutes quelcom sinoacute per la mateixa alegria de fer-ho el propi Jesuacutes no se nrsquoestagrave de menjar i de beure i celebra amb els seus els agravepats que prefiguren el regnat de deacuteu etc La insistegravencia en la vinguda del final no eacutes per a fer por sinoacute meacutes aviat un aviacutes per a trobar-se preparat a un esdeveniment que nomeacutes pot entendrersquos com a desitjat com a final feliccedil per a aquells eacutes clar que ja comprenen que lrsquoordre a venir no pot seguir sent un ordre que mira cap a un sol costat Una part important de les paragraveboles i de les paraules que es pot fer meacutes o menys recular fins a Jesuacutes es mou dins drsquoaquest horitzoacute escatologravegic comenccedilant pel mateix parenostre Certament lrsquoanhel del regnat de deacuteu i la seva prefiguracioacute deurien somoure els cors talment com encara ho poden fer avui La previsioacute drsquoun final introdueix a una transformacioacute de les condicions de vida de jerarquies de valoracions etc indubtablement meacutes justa meacutes feliccedil meacutes drsquoacord amb les coses un final que representa la realitzacioacute de lrsquoesperanccedila dels homes la utopia que es prefigura sota siacutembols i imatges etc i que es capaccedil de commoure lhome davui en lrsquoaccepcioacute que un tal fantasieig plasma a les palpentes lrsquoanhel humagrave de renovacioacute i de perduracioacute i en lrsquoaccepcioacute que tot es fa animat per la dimensioacute sagrada Es tracta de la presentacioacute brillant drsquouna tensioacute escatologravegica que esdeveacute tensioacute sagrada perograve la tensioacute sagrada manifesta palpablement el que de debograve soacuten les coses i els esdeveniments quegrave eacutes important i quegrave no i eacutes capaccedil de comprometre la totalitat de la vida El missatge escatologravegic eacutes una crida a la conversioacute i a la sacralitat del moacuten des de les imatges i les paraules La crida escatologravegica hauria de permetre de deixar pas a lrsquoexperiegravencia de deacuteu com a vocacioacute Tot aixograve vol dir que la tensioacute escatologravegica srsquohauria de traduir en quasevol cas en tensioacute sagrada i que valdria per avui el que valia llavors que no hi ha una mesura universal de resposta perquegrave cadascuacute es troba en unes

27

circumstagravencies diferents que un mateix ha de concloure quines soacuten les seves responsabilitats i radicalitats Sens dubte la tasca quotidiana de molts homes transcorre drsquoacord amb un tarannagrave ordinari perograve no shauria de superar la tensioacute dialegravectica entre una experiegravencia radiant del sagrat i els afers de cada dia Versemblantment lrsquoentusiasme sagrat duu a totes les formes de prefiguracioacute drsquoun nou ordre de totes les coses els homes tanmateix que es troben en tensioacute sagrada no la poden superar El missatge escatologravegic la fa present accentua la necessitat drsquouna conversioacute cap al sagrat Lrsquoanunci de Jesuacutes no era doncs important perquegrave srsquoacompliacutes lrsquoesdeveniment sinoacute per la cagraverrega de tensioacute sagrada que implicava Quegrave decantagrave o afavoriacute la conviccioacute drsquoun final sembla quelcom que va dependre de moltes conversions interiors a partir drsquoinfluegravencies externes No sembla que shagi drsquoestimar un escagravendol que arribeacutes a la necessitat de fer present la fragilitat i caducitat de lrsquoordre drsquoaquest moacuten Car Jesuacutes era un home del seu temps i de condicioacute jueva10 Tanmateix una qualsevol de les plurals maneres en les quals es modelen els siacutes intencionals drsquouna completesa del moacuten que palesen de mil formes mil joies amb tots els malgrats que es vulguin no estan pas a la disposicioacute drsquoun home de manera que li calgueacutes sols portar-los a colmiddotlacioacute Aquells siacutes del moacuten soacuten es troben a magrave drsquoacord amb un designi rar en escarides ocasions al cap i a la fi soacuten experiegravencies sagrades i lrsquoexperiegravencia es lliura de vegades drsquouna manera que manifesta les dependegravencies de tota mena de lhome respecte del pathos Aixograve tambeacute acondueix a no saber com orientar-se (cf Mc 1534)

sect4 Els patiments del final el judici la gehenna

Tanmateix el gaudi del regne que ja es fa present srsquoacompanya tambeacute de lrsquoaviacutes de lrsquoacompliment de tot el cicle histograveric i de la transformacioacute darrera de les condicions drsquoinjustiacutecia de dolor de mal Des drsquoaquest punt de mira la profusioacute drsquoimatges i la representacioacute de forces sobrenaturals presents arreu de les paraules en boca de Jesuacutes sorprenen Sembla una paradoxa que hagi arribat fins a avui un llenguatge amb regust idolagravetric (ho eacutes una cosificacioacute

10 El discerniment entre la irrupcioacute ja ara de la basileia i la seva manifestacioacute expliacutecita final seria des drsquoaquest punt de vista irrellevant Ni serveix de res meacutes capir una renovacioacute futura ni se la pot imaginar millor irrompent ja ara lrsquoun fet i lrsquoaltre deriven la seva eficagravecia de lrsquoexperiegravencia del sagrat i de les seves dimensions i no poden anar enllagrave seu

28

qualsevol de lrsquoexperiegravencia de deacuteu) i amb to apocaliacuteptic per tant amb imatges del tall miacutetic eacutes a dir que gaudeixen de forccedila (significacioacute) sagrada i imaginativa i que narren allograve que srsquoesdevindragrave La sorpresa srsquoesvaeix quan es teacute present que Jesuacutes eacutes jueu amb tot el que aixograve comporta (cf per exemple sect3 i sect7) Hi ha un reguitzell drsquoindicacions de tot tipus arreu dels evangelis que avalen la proximitat del final Cal veuren algunes La paragravebola de la figuera serveix per a lrsquoanunci del final (Mc 1318s) La basileia (eacutes a dir deacuteu) eacutes a la vora (Mt 107 par Lc 109 Lc 92060 1011) El parenostre ensenya a pregar per la vinguda ragravepida del regne Totes les paragraveboles i imatges que adverteixen del caragravecter sobtat dels uacuteltims esdeveniments o que avisen a estar alerta pressuposen que no nrsquohi ha per molt Tambeacute ho apunten els mots referits als tres dies O la referegravencia de Joan Baptista el nou Elies que segons Malaquies (Ml 323) arriba abans del gran i terrible dia de Jahvegrave O Lc 1020s on possiblement caldria interpretar v21b en futur a la llum de Lc 1023s Cal no perdre temps prenent comiat dels teus (Lc 961s) o servant els dies de dol pel difunt (Mt 821s par Lc 959) A Lc 104 es recomana als deixebles de no saludar ninguacute pel camiacute la urgegravencia de la predicacioacute mana no anar de carabana amb drsquoaltres Cal defensar que Mc 1310 (par Mt 2414) i Mc 149 (par Mt 2613) no permeten suposar que Jesuacutes hagueacutes utilitzat el terme lsquoevangelirsquo (usa sempre lsquoevangelitzarrsquo el substantiu no tenia valor religioacutes) i en conjunt cal relativitzar-ne el contingut (hi ha expressions que soacuten del propi Marc) Jesuacutes estagrave enviat sols a Israel (Mt 1524) i mana als deixebles que srsquohi circumscriguin (Mt 105s) els pagans srsquoaplegaran al final del temps al regne (Mt 811s par Lc 1328s) no caldria esperar el seu anunci a tots els pobles Srsquoadverteix que si no es converteixen tots acabaran com els galileus occits per Pilat o els morts per la caiguda de la torre de Siloegrave (Lc 131-5) Tot aixograve vol dir que ha de passar molt aviat El diluvi eacutes davant de la porta (Mt 2437-39 par Cf 724-27) la destral eacutes llesta espera i no talla encara la figuera (Lc 136-9) Cal no diferir la conversioacute (paragravebola de les deu noies Mt 251-12 dels convidats al regne de deacuteu Lc 1415-24 par Mt 221-10 de lrsquoanada al jutge Mt 425s par Lc 1257-59 de lrsquoadministrador malversador Lc 161-8) En les catorze vegades que surt laquoaquesta generacioacuteraquo (ἡ γενεὰ αὕτη Mc 812a12b38 919 1330 Mt 1116 par 1239 par 41s par 45 164 2336 par Lc 113050 1725) srsquohi fa referegravencia sempre per a renyar-la a allograve que

29

srsquoesdevindragrave a aquells als quals srsquoadreccedila Jesuacutes Sembla difiacutecil de no entendre-ho a partir drsquoun temps final que ja arriba Els seus enviats no hauran acabat drsquoanunciar el regne de deacuteu arreu drsquoIsrael que ja vindragrave el fill de lrsquohome (Mt 1023) Els patiments i martiris (Mc 835 par 1038s par 1312 par Mt 102128 par 34 par etc) que caldria interpretar a Mc 91 (laquoUs asseguro que nrsquohi ha alguns dels aquiacute presents que no moriran abans que hagin vist venir amb poder el regne de deacuteuraquo) no durarien molt temps (cf tambeacute Mc 1320 par Mt 1023) La paragravebola del jutge i la viacutedua (Lc 181-8) srsquoentendria des de tot aixograve que diem Jesuacutes no beuragrave vi laquofins que vingui el regne de deacuteuraquo (Lc 2218) la renuacutencia sembla pressuposar que aixograve no eacutes molt lluny Tambeacute ho faria la periacutecopa de Getsemaniacute (Mc 1432-42 par) en el cas de lrsquoencert que prega no pas per una simple sortida de la situacioacute (hauria pogut fugir) sinoacute amb una referegravencia escatologravegica per fer arribar el regne sense necessitat del patiment Les paragraveboles del servent fidel i prudent (Mt 2445-51 par) la de les deu noies (Mt 251-13) la dels deu talents (Mt 2514-30) amb drsquoaltres textos com Mc 1335 (cf Mt 2443 par) compten en els evangelis amb el retard de la parusia perograve probablement llur sentit originari estaria marcat meacutes aviat pel caragravecter sobtat de la fi i srsquoadreccedilarien als qui no fan cas de la bona nova El temps per a lrsquoarribada del final es pot escurccedilar per causa dels elegits (Mc 1320 par) o allargar esperant la conversioacute (cf Lc 136-9) El parenostre ensenya a pregar que laquovingui el vostre regneraquo (cf Lc 187) deacuteu escolta lrsquooracioacute i la intercessioacute (Lc 138s 2231s) i pot canviar els seus designis

En els sinograveptics hi ha dues tradicions apocaliacuteptiques diferents la de Lc 1720-37 que concorda amb les paragraveboles i amb les imatges que usa sovint Jesuacutes on srsquoadverteix meacutes aviat del caragravecter sobtat dels finals dels temps ndash i la de Mc 131-37 que trobem ampliada a Mt 211-2546 i molt modificada a Lc 215-36 tradicioacute que estagrave a prop de 2Te 21-12 i de lrsquoapocalipsi de Joan on srsquoaccentuen els senyals de preludi Aquesta segona tradicioacute oferiria una resposta de la primitiva comunitat al retard de la parusia Jesuacutes hauria advertit doncs de lrsquoarribada del final Sens dubte hauria previst que ell seria mort i que els seus deixebles patirien Hauria avisat que srsquoesdevindria drsquoimprevist que cauria com un llamp Els pitjors mals amenacen aquells que no es converteixen (Lc 131-5) Les dones de Jerusalem han de plorar per elles i pels seus fills (Lc

30

2328-31) Lrsquouacuteltima generacioacute ha de fer penitegravencia per la totalitat de la culpa que hi ha en els seus pares (Lc 1149-51 par Mt 2334s) Veureu abans lrsquoabominacioacute de la desolacioacute (Mc 1314 par cf Dn 1131 1211) el pseudocrist El temple seragrave destruiumlt (Mc 132) i tres dies meacutes tard es bastiragrave un nou temple (Mc 1458 par) No hi ha descripcioacute de tot aixograve Jesuacutes no entra en detalls Sols diu fugiu (Mc 1314b-20) Caldragrave anar de pressa (Lc 1731 Mc 1315s par) En acabant lrsquoagravengel de deacuteu destria ndash hi ha judici ndash els salvats i els repudiats (Mt 2440-41 Lc 1734-35) srsquoobre la gehenna lrsquoinfern de foc final Els evangelis en parlen prou realiacutesticament i hi implica tot lrsquohome (Mc 943-48 Mt 254146) En Jesuacutes la gehenna eacutes lrsquoobscuritat (Mt 812 2213 2530) lrsquoexclusioacute doncs de la llum de deacuteu laquoels cridats soacuten innombrables perograve no tants soacuten elegitsraquo (Mt 2114 cf Lc 1323-24) etc No sinsistiragrave mai prou (cf sect7) que una visioacute drsquoun deacuteu que premia i que castiga reflecteix meacutes aviat la responsabilitat de leacutesser humagrave i no diu pas res progravepiament de lrsquoexperiegravencia de deacuteu mentre que hi ha unes condicions socials de transmissioacute de la cultura El que els evangelis posen en boca de Jesuacutes no es manteacute avui el llenguatge que srsquohi usa ara eacutes estrany cal rebutjar un qualsevol supogravesit drsquoun laquodeacuteuraquo pseudoidolitzat i del que aquest faria sobretot cal superar definitivament lrsquoestretor que representa una voluntat de dissort per a uns homes Lrsquoexperiegravencia del sagrat eacutes sempre la drsquoun siacute Ocorre que malgrat lrsquoargot escatologravegic lhome davui encara eacutes capaccedil a traveacutes seu de llegir-hi tota la positivitat que hi ha en Jesuacutes com a experiegravencia de deacuteu Les visions i les imatges soacuten turbulegravencies drsquoun home que adverteix que cadascuacute se salva o es condemna la gehenna eacutes ara i aquiacute instalmiddotlada dins de cada home ndash i el siacute a la vida eacutes per a tothom sense exclusioacute Jesuacutes parla com un jueu la universalitat de Jesuacutes rau que malgrat aixograve un hom sigui capaccedil drsquoabraccedilar-hi el sagrat Molt aviat les tradicions cristianes tancaren el cicle drsquoaparicions amb lrsquoascensioacute de Jesuacutes i diferiren la seva tornada (parusia) al final dels temps i del judici final (escatologia) Tant lrsquoascensioacute al cel com la parusia i els esdeveniments escatologravegics illustrarien els canvis que srsquoesdevingueren en els cercles cristians a partir del fet que lrsquoexaltacioacute del fill de lrsquohome i el final de lrsquoordre actual del moacuten no haurien arribat minus no hi havia encara parusia minus ni eren imminents

31

Mentre lrsquoascensioacute interrompiria a la pragravectica la segraverie drsquoaparicions el trasllat drsquoun final cap endavant amb la tornada de Jesuacutes el judici final la resurreccioacute dels morts amb tots els precedents apocaliacuteptics del cas etc si distensionava la dimensioacute sagrada que ho creu imminent o ja comenccedilat mentre ho mantindria laquoper a lrsquoesdevenidorraquo seria capaccedil igualment de mantenir la tibantor del sagrat en tant que urgeix a estar preparats El futur dels homes i del moacuten esdevindria fantasiat a partir drsquoun tensioacute i drsquouna expectativa sagrades agravedhuc drsquouna irrupcioacute de deacuteu com a experiegravencia de deacuteu La forccedila escatologravegica passaria a ser exigegravencia i reclam la parusia nova experiegravencia de Jesuacutes etc No sembla que es pugui abandonar la tensioacute sagrada sense banalitzar-se i fer-ho drsquoacord amb el do de cadascuacute Certament no hi ha avui les condicions socials que feien bones les fantasies les llegendes els afers meravellosos etc Ni el missatge de Jesuacutes ni la joia pasqual ni la imatge postpasqual drsquouna parusia i final dels temps tenen drsquoaltra forccedila que la que es deriva de la tensioacute sagrada que proposen laquoEs ist die wichtigste Funktion der Eschatologie daβ sie das Wissen um die Gnadenfrist wach erhaumlltraquo11 iquestAcabaragrave el moacuten Llevat del que es pot dir en nom de la ciegravencia no sen sap res meacutes drsquoaixograve el futur del moacuten com a experiegravencia sagrada el tensa en fa una grandiosa expectativa mentre els afers resten tal qual Quegrave seragrave de tots els homes no se sap progravepiament i el moacuten no pot ser cridat cap a deacuteu quan eacutes en el moacuten que nrsquohi ha experiegravencia El sentit de la histograveria dels homes i del moacuten restaria hipotecat en aquesta expectativa dels homes i del moacuten per la qual hi ha una experiegravencia sagrada El sentit de la histograveria i del moacuten restaria subsumit com a experiegravencia sagrada mai no el sabriacuteem o no en sabriacuteem res meacutes Aixiacute com la nocioacute de creacioacute sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels oriacutegens (passat) aixiacute lrsquoescatologia sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels finals (futur) Mai no se superaria la tensioacute mai no se la podria superar sense fer trampa Arreu valdria que ha drsquohaver-hi experiegravencia arreu que no es tracta de teoritzar sinoacute drsquoafirmar-se un hom com una veu expectant afirmativa atengui per darrera cap al passat o per davant cap al futur allograve que srsquoofereix com el saber meacutes clar iquestHi hauragrave judici final Un hom ja ho ha insinuat quan bescanvia mala voluntat per un voler ben intencionat quan la salvacioacute esdeveacute clariacutecia de la

11 JJeremias Neutestamentliche Theologie Part primeraDie Verkuumlndigung Jesu Gerd Mohn Guumltersloh 1973 (2ordf edicioacute) pagraveg140 Srsquoobservaragrave lrsquoimportant manlleu que fa el present treball de les obres drsquoaquest estudioacutes

32

condicioacute humana i la condemna lrsquoestultiacutecia llavors el judici final sersquol fa cadascuacute en aquesta vida Si sestagrave convenccedilut que independentment de tot aixograve no hi ha cap altra condemna ni cagravestig quan hi ha prou maneres joioses de gaudir de deacuteu com a experiegravencia aquestes confirmarien que una qualsevol actitud que prengui lrsquohome es pot superar minus i mereix ser superada minus per la crida a tots i arreu malgrat el que els homes fan o les atrocitats que hagin fet en una expectativa que sols pot ser un siacute que els estintola en lrsquoexperiegravencia per la qual la de deacuteu no eacutes simplement la del moacuten malgrat que tambeacute ho sigui i de no saber ben beacute com entomar-ho tot iquestEs ressuscitaragrave No sembla important que un hom sesvaeixi o no amb la mort quan la sort de lrsquohome estagrave en joc ara i aquiacute Si meacutes no en aquesta mena de sentiments extrems shi expectaria alguna positivitat desconneguda La imatge drsquouna resurreccioacute final realitzaria fantasiosament la solucioacute drsquoun doble interrogant el que proveacute de la constatacioacute que els humans moren i lrsquoexperiegravencia del sagrat que parla drsquoun siacute a la vida Lrsquoescatologia de la resurreccioacute dels morts al final dels temps foacutera una projeccioacute de lrsquoescatologia de cada home el seu siacute sagrat a la vida faria de testimoni lrsquoexperiegravencia de deacuteu en Jesuacutes exemplificaria que Jesuacutes no srsquoacabagrave amb la mort del Jesuacutes histograveric i que eacutes la penyora de la progravepia afirmacioacute a la vida Tot plegat pot semblar una bogeria perograve eacutes drsquoaixograve que sen tindria experiegravencia Els humans estarien cridats a la vida malgrat tots els perograves nrsquoignorarien les circumstagravencies en tindrien certesa per lrsquoexperiegravencia de Jesuacutes minus io per lexperiegravencia de deacuteu

sect5 El fill de lrsquohome Les referegravencies a Jesuacutes com a fill de deacuteu soacuten secundagraveries excepte Mt 1127 par Lc 1022 on tenen tot un altre sentit (cf sect9) Lrsquoabundant uacutes en lrsquoevangeli de Joan drsquoun absolut ὁ υἱὸς sense complement del nom o pronom personal no eacutes de cap manera palestiacute tambeacute eacutes aliegrave al judaisme palestiacute el tiacutetol de fill de deacuteu com a messiagravenic El mateix tiacutetol de messies referit a Jesuacutes srsquoha de prendre sempre com una font secundagraveria (malgrat i tot que Mc 829 par pugui tenir algun fons histograveric) Evita versemblantment per raons de la seva cagraverrega poliacutetica anomenar-se fill de David (cf perograve Mc 1458 par 1235-37 par)

33

En canvi no hi hauria motiu per a negar lrsquoautenticitat del seu uacutes de lrsquoexpressioacute laquoel fill de lrsquohomeraquo (ὁ υἱὸς τοῦ ἀνθπώπου) Respecte de lrsquoexpressioacute cal dir el seguumlent

1 Tradueix una expressioacute comuna aramea (barrsquoaumlnaša) que exemplifica una significacioacute genegraverica (laquohomeraquo laquoun homeraquo laquoalguacuteraquo)

2 Srsquousa tambeacute com a tiacutetol al llibre de Daniel (Dn 713) que interveacute enmig drsquouna visioacute (Dn 71-14) que despreacutes srsquointerpreta (Dn 715-28) Es tracta drsquouna figura drsquoexaltacioacute i drsquoentronitzacioacute que simbolitza els laquosants de lrsquoAltiacutessimraquo per tant conteacute una significacioacute colmiddotlectiva Cal accentuar que el fill drsquohome laquoarribagrave fins al Vell venerableraquo hi ha doncs un moviment de baix cap a dalt

3 Lrsquoapocalipsi jueva antiga posterior sense excepcioacute interpretagrave el fill drsquohome de Dn 713 com un sol individu Tambeacute la literatura rabiacutenica associa fill drsquohome i messies Val la pena dafegir si meacutes no el seguumlent els jueus esperaven un messies de caragravecter nacional un cap alliberador del jou dels romans Els textos apocaliacuteptics tambeacute participaven drsquoaquesta espera messiagravenica de trets nacionals a lrsquohora de parlar del fill de lrsquohome malgrat que srsquoesforcen a fer veure que proveacute de lrsquoaltre moacuten no exclouen que gaudeixi drsquouna significacioacute universal i alguns lrsquoapropen a la figura del servent de deacuteu del deutero-Isaiumles 4 Sembla que els evangelis hagin capgirat de vegades lrsquoexpressioacute amb el significat comuacute per la del tiacutetol apocaliacuteptic o beacute hagin usat el tiacutetol alliacute on no hi era Lrsquoexegravegesi perograve mantindria una colla de lograveguions on no ocorreria ni una cosa ni lrsquoaltra i que permetria lliurar algun esquema Per exemple quan la persecussioacute de la comunitat arribi al seu punt agravelgid com un llamp (Mt 2427 par Lc 1724) no esperat (Mt 243739 par Lc 1726 sense parallel 1730) srsquoacompliragrave la visioacute de Dn 713 Embolcallat de nuacutevols rodejat drsquoestols drsquoagravengels el fill de lrsquohome es mostra en la glograveria divina (Mc 1326 cf Jo 151) Srsquoasseu prop del tron a la dreta de deacuteu (Lc 2269) i envia el seu agravengel a arreplegar els escollits des dels quatre vents (Mc 1327) Ha de jutjar (Lc 2136) amb els dotze representants de les dotze tribus (Mc 1928 par Lc 2230 cf Dn 79s 1 Cor 62s)

34

5 A lrsquoapocaliacuteptica antiga jueva com en els evangelis el tiacutetol de fill de lrsquohome eacutes de glograveria i drsquoexaltacioacute Perograve en els escrits neotestamentaris se suposa un moviment de dalt cap a baix Un tal moviment iquesteacutes la representacioacute des de Jesuacutes meacutes antiga del fill de lrsquohomeiquestsadmetragrave en concordanccedila amb Dn 713s i lrsquoHenoc etiogravepic un sol proceacutes el de lrsquoenaltiment i glorificacioacute en una ascensioacute cap a deacuteuiquesthi hauria hagut una posterior escissioacute entre una ascensioacute i asseguda a la dreta de deacuteu drsquouna banda i la parusia al final dels temps drsquouna altra Si meacutes no els primers esments drsquouna parusia com un moviment de dalt a baix es troben a 1Te 110 219 313 416 523 Perograve el propi terme en els evangelis sols es troba a Mateu (243273739) I es podria defensar si meacutes no que Lc 2269 representa una tradicioacute meacutes simple i primera respecte al seu paralmiddotlel Mc 1462 mdash que Lc 2269 posat al costat de Lc 2426 Jo 31314 1223 etc o fins i tot de Mc 1326-27 que cita Dn 713 apunta la simple ascensioacute cap a deacuteu En el cas que una tal vinguda entre nuacutevols de Mc 1326 fos originagraveriament un moviment cap a deacuteu llavors potser caldria assumir-ho per a drsquoaltres llocs on es parla tambeacute drsquouna vinguda del fill de lrsquohome (Mc 838 Mt 1023b tambeacute Mt 1928 par Lc 2229 Mt 2531 no diria res drsquouna vinguda a la Terra sinoacute sols esmentaria lrsquoentronitzacioacute del fill de lrsquohome) Pel cap baix cap admetre que no hi ha res de segur 6 El tiacutetol del fill de lrsquohome en els evangelis evitaria el messianisme poliacutetic mentre expressaria la universalitat de la seva exaltacioacute (cf Mt 25 31-46) donaria forces als seus davant les tribulacions i les temptacions (Mc 1326 par Mt 242737b = 39b par Lc 172426 Mt 1023 Lc 1722-30 188 2136) i mantindria la separacioacute entre el present i una futura entronitzacioacute amb lrsquouacutes de la tercera persona referit al fill de lrsquohome Amb la figura del fill de lrsquohome Jesuacutes srsquoapropia de tot allograve que pogueacutes ser motiu drsquoesperanccedila del poble jueu Es tracta drsquoun tiacutetol amb unes atribucions suficientment ambivalents per tal drsquointerpretar-lo de meacutes drsquouna manera sempre si meacutes no com a alguacute que eacutes molt a prop de deacuteu exaltat i entronitzat Basti portar a colmiddotlacioacute els drets que creu tenir Jesuacutes respecte de la Llei (sect10) la seva condicioacute de fill (sectsect8-9) el fet que no cal excloure absolutament que es veieacutes com un servent de deacuteu (sect12) etc per tal

35

drsquoadonar-se per quegrave un hom defensa que hi ha aquiacute alguacute que eacutes meacutes que un profeta (sect3) i que els tiacutetols de fill de lrsquohome de messies fill de David servent de deacuteu no fan meacutes que adjectivar tot aixograve drsquoacord amb una tradicioacute jueva de pensar de fer referegravencia de les coses sagrades amb les seves progravepies grandeses i sentits Lrsquoexperiegravencia del sagrat de Jesuacutes o especiacuteficament la de deacuteu sols sembla poder-se lliurar criacuteticament a partir drsquouna colla de circumstagravencies com la que sapunta La visioacute del fill de lrsquohome foacutera una manera jueva de parlar drsquoell mateix drsquoencoratjar els seus de representr-se el siacute sagrat de la vida subsumiria els valors jueus de la responsabilitat i de les corresponents consequumlegravencies srsquoinclou en la representacioacute escatologravegica etc Lrsquouacutes del tiacutetol jueu formaria part doncs de lrsquounivers escatologravegic i la seva utilitat rauria a (1) explicar que hi ha una sort per als justos i una altra per als bandejats formaria un element drsquoun tal decorat final (2) a donar fe del triomf final sagrat la constagravencia sagrada del siacute (cf sect4)

sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute La bona nova srsquoanuncia als pobres (πρωχοί) i es diu mdash ho afirma la primera benauranccedila mdash que soacuten feliccedilos perquegrave eacutes drsquoells el regne de deacuteu (Lc 620 Mt 53) Tenint en compte Mt 115 par (cf Lc 418) que remet a Is 611 els pobres serien els que tenen el cor destrossat els captius els desesperats els vestits de dol etc Si els afamats els assedegats els desvestits els estrangers els malalts els presos etc entrarien en aquesta categoria hi hauria molts drsquoaltres quan srsquoateacuten la manera en quegrave Jesuacutes els caracteritza o les imatges que usa car esmenta els famolencs els plorosos els malalts els treballadors atrafegats els afeixugats els uacuteltims els simples els perduts els pecadors I la primera benauranccedila indica que el regne dels cels eacutes sols dels pobres (cf tambeacute Mc 217 Mt 1125s par Lc 1021) al capdavall soacuten els nens (Mc 1014-15) i els que poden dir abbagrave com a nens (Mt 183) que hi formen part El missatge joioacutes consisteix en el convit dels pecadors a lrsquoagravepat festiu de deacuteu (Mc 217) arreu parla de perdoacute perograve es fa sobretot a traveacutes drsquoimatges especialment presents en les paragraveboles com (entre moltes) la del perdoacute dels dos deutors (Lc 741-43) la del servent que

36

no perdona (Mt 1823-35) la del fill retrobat (Lc 1511-32) etc El perdoacute tambeacute el proclama en obres menjant amb publicans i pecadors entaulament que drsquoaltra banda posseeix una significacioacute escatologravegica la celebracioacute prefigurada de lrsquoagravepat de salvacioacute del temps final Qui soacuten els justos que no ha vingut a cridar (cf Mc 217) Versemblantment els fariseus que deurien trobar incomprensible la seva actitud davant els pobres i els pecadors Si el retret als sacerdots i als doctors de la llei rau a acusar-los de fer negoci del servei de deacuteu (Mc 1115-17 par) i de conegraveixer el voler de deacuteu sense seguir-lo respectivament els fariseus es creuen la comunitat dels elegits gragravecies al compliment dels manaments i drsquoalguns deures superflus quan soacuten guies que miren la cosa petita i srsquoobliden del que eacutes important (Mt 2323s) quan els seus preceptes de puresa no els fa nets per dintre (v25s) Srsquoexposen meacutes a prendre mal que els altres perquegrave minimitzen el pecat amb la seva casuiacutestica (que tracta els pecats individualment els classifica i evita sobretot els grossos) i cagravelcul de megraverits (un megraverit fa de contrapegraves drsquoun pecat) ben al contrari Jesuacutes supera prou la casuiacutestica (Mt 52228 Mc 715) els petits pecats tambeacute porten a la mort al judici de deacuteu Sols no es perdona el rebuig del perdoacute (Mc 328s) i davant de deacuteu no hi ha cap megraverit (Lc1710) Els pecadors soacuten meacutes a prop de deacuteu que els pietosos perquegrave aquests estan massa segurs drsquoells mateixos (Lc 189-14) estan cecs a les coses de deacuteu el fill progravedig lrsquoaduacuteltera el publicagrave etc no soacuten tant objecte de retret com el pietoacutes Per al fariseu val tambeacute que de fet no fa el que diu fer (Mt 2128-31) no acull la crida de deacuteu (Lc 1416-24 par Mt 221-10) srsquoenfronta als seus enviats (Mc 121-9) no estima el seu germagrave (Lc 1525-32) etc Les paragraveboles (lrsquoadministrador infidel Lc 161-13 les deu noies Mt 251-12 el vestit de noces Mt 2211-13) i els advertiments (Mt 525s par) ho deixen clar cal la conversioacute ja Quegrave eacutes la μετάνοια Ho diuen tambeacute les paragraveboles per exemple la del fill retrobat (Lc 1511-38) la del fariseu i el publicagrave (Lc 189-14) admetre la progravepia falta i penedir-sersquon Tambeacute no tornar-hi Tanmateix el nucli de la μετάνοια no eacutes aquest sinoacute ndash com diu Mt 183 (par Mc 1015 par Lc 1817) ndash el seguumlent laquoameacuten us dic que si no us feu de nou com nens no abastareu el regne de deacuteuraquo el jueu del temps de Jesuacutes no tenia els

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

19

sota el jou dels filisteus Jt 131 els dies que va caminar Elies per a arribar a la muntanya de deacuteu lrsquoHoreb 1R 198) els que Jesuacutes va ser provat laquoSrsquoestava entre les feresraquo una representacioacute del paradiacutes Adam vivia en harmonia amb els animals salvages (Gn 219) Is 116-9 descriu la convivegravencia paciacutefica del demagrave entre animals i entre aquests i lrsquohome (Os 220 Is 6525 Ps 9113 perllonguen les imatges drsquoanimals salvatges esdevinguts no perillosos) el paradiacutes eacutes doncs restituiumlt laquoI els agravengels el servienraquo versemblantment una altra representacioacute del paradiacutes (segons el Midraš Adam vivia de lrsquoaliment dels agravengels) La primera de les tres historietes que conten Mateu i Lluc teacute sens dubte el seu origen en la de Marc i les altres dues srsquohaurien transmegraves cadascuna pel seu cantoacute La interpretacioacute particular de cadascuna no eacutes segura Jesuacutes convertit en un nou Moisegraves amb el paralmiddotlelisme pamannagrave lrsquoaparicioacute drsquoun home poderoacutes la meravella que legitima la seva missioacute En qualsevol cas un home especialment assenyalat un liacuteder en particular relacionat amb el poder Lrsquoorigen potser cal rastrejar-lo en circumstagravencies histograveriques prepasquals Si meacutes no un dels seus deixebles era zelota (Lc 615 par Mc 318 Mt 104) renya els zebedeus quan volen castigar els desagraiumlts (Lc 951-56) i lrsquoombra drsquouna temptacioacute poliacutetica lrsquoacompanya sempre (cf Mc 832 par 119s par 1213-17 par Jo 615 etc) Li demanen signes legitimadors (Mc 811 par Mt 1238s par Lc 1116 238 Mc 1529-32 par) Pilat fa clavar a la creu com a escarni i advertiment laquoel rei dels jueusraquo etc

sect2 Alguacute que eacutes meacutes que un profeta Jesuacutes sersquol veia com un carismagravetic (Mc 122 par) i com un profeta (Mc 615 par 828 par Mt 211146 Lc 716 Jo 419 614 74052 917) agravedhuc amb escepticisme era vist aixiacute pels fariseus (Lc 739 Mc 811 par) Ell mateix es posa com a profeta (Lc 1333 Mt 2331s34-36 par 37-39 par cf Mc 64 par Lc 424 Jo 444) La detencioacute i acusacioacute davant del sanedriacute degueacute ser com a fals profeta (cf el joc de cecs de Mc 1465 par Mc 2263-65) Dt 1820 (cf 136) nrsquoestableix lrsquoexecucioacute Si la possessioacute de lrsquoesperit sant era una caracteriacutestica del profeta se lrsquoatribueix expliacutecitament en un dels mots-ameacuten de Marc (Mc 328s) Expulsa els dimonis per lrsquoesperit de deacuteu (Mt 1828 par Lc 1120) Segons Lc 418-21 (cf Mt 53 par Lc 620 Mt 115 par Lc

20

722) srsquoadjudica la profecia de lrsquoesperit de deacuteu drsquoIs 61 Fa participants als deixebles drsquoaquest esperit els lliura poders contra els esperits impurs (Mc 67 cf Mt 108) lrsquoesperit sant els faragrave costat quan els acusin (Mc 1311) lograveguions com Lc 623-26 par Mt 512 arrengleren els deixebles amb els profetes Que els esments sobre lrsquoesperit sant no siguin molts es deu al fet que no eacutes un teograveleg i li plau meacutes parlar en imatges Per exemple quan diu que eacutes pel dit de deacuteu que expulsa dimonis (Lc 1120) imatge de lrsquoesperit de deacuteu (cf Mt 1228) o quan el lograveguion Jo 737 (cf v39) parla drsquoaquest esperit sota la imatge de lrsquoaigua de vida Tambeacute palesen el seu capteniment profegravetic el llenguatge-ameacuten lrsquouacutes de paralmiddotlelismes els ritmes la preferegravencia per la paronomagravesia etc Tot aixograve ha de ser estimat en conjunt material que es refereix als oriacutegens la comunitat primitiva evitava el tiacutetol de profeta per a Jesuacutes tampoc no nrsquoeacutes cap model la pneumagravetica que srsquohi descabdella (no hi ha en Jesuacutes glossolagravelia) a meacutes a meacutes la concessioacute drsquoesperit sant als deixebles es troba en contradiccioacute amb la concepcioacute posterior que atribueix la devallada de lrsquoesperit per Pentacosta Drsquoaquiacute les dificultats a lrsquohora de compaginar un fet i lrsquoaltre Jo 739a palesa que Jo 738 es refereix a lrsquooferiment de lrsquoesperit de deacuteu mentre que 739b contradiu la crida i la correcta interpretacioacute Fet i fet sembla que el pensament dominant dels jueus contemporanis era que lrsquoesperit de deacuteu srsquohavia extingit amb els darrers profetes (hi ha tanmateix excepcions per exemple els membres de la comunitat de Qumran sersquon senten partiacutecips) Pel cap baix el Nou Testament ho pressuposaria Mc 18 par a propogravesit del baptisme de Joan (cf Ac 192) Ac 217 que cita Joel i drsquoaltres llocs (Rm 823 2 Cor 122 55 Jo 739) a propogravesit de la primitiva comunitat Ara Jesuacutes veu Joan Baptista meacutes que un profeta (Mt 119 par Lc 726) ell mateix eacutes meacutes que Jonagraves (Mt 1241 par Lc 1133) o el Baptista (Mt 1111 par Lc 728) i es teacute per alguacute que completa la Llei i el Profetes (Mt 517 Mt 521-48 Mc 105 par) Aquest laquocompletarraquo (πληρῶσαι) vol dir que srsquoabasta ja la mesura plena que ja eacutes

21

escatologravegica el lograveguion Mt 517 estableix Jesuacutes amb el dret de ser lrsquoenviat escatologravegic4 Jesuacutes viu en lrsquoAntic Testament i totes les seves paraules i obres no srsquoentenen fora drsquoaquest marc Criat en una famiacutelia pietosa (Lc 241 cf Lc 416) serva les oracions dels jueus complidors les tres hores drsquooracioacute (el Šemalsquo al matiacute i a la tarda possiblement la Tephilla cap a les 15 hores) i les benediccions drsquoabans i de despreacutes dels agravepats Va cada dissabte des de petit a la sinagoga Certament resa tambeacute fora de les hores establertes per la pragravectica pietosa social (Mc 135 1432ss par) i ho fa en la seva llengua materna (lrsquouacutes drsquorsquoabba lrsquoensenyament del parenostre cf Mc 1534 etc) El mateix laquosantifiqueu el vostre nom vingui el vostre regneraquo del parenostre es manlleva del Quaddiš (oracioacute aramea que cloiumla la cerimogravenia lituacutergica a la sinagoga) Vol el temple sense mercaders (Mc 1115-18) tractat amb reveregravencia (Mt 2316-22) lliura condicions per a fer lrsquoofrena ritual (Mt 523) fa matar el xai de Pasqua mana seguir el ritual als leprosos (Mt 144) Certament el manament de lrsquoamor supera totes les ofrenes (Mc 1234) o hi hauragrave el nou temple del temps de la salvacioacute (Mc 1438 par) Li agrada especialment el profeta Isaiumles en particular les parts del Deutero-Isaiumles del servent de deacuteu aixiacute mateix li plauen els textos apocaliacuteptics que hi ha en Daniel Cita desenes de salms molts textos del Pentateuc i tambeacute paraules dels altres profetes

Cal dir que Jesuacutes radicalitza la Toragrave per exemple quan es teacute present la prohibicioacute de matar i del divorci recollida ja a Ex 2013s i que accentua a Mt 521s27s La critica en la forma drsquoomissioacute Mt 115s par deixa de banda la venjanccedila contra els pagans que si meacutes no es troba relligada a Is 355s 2918s 611 com ho proven Is 354 2920 612 Lc 416-30 cita (v18s) Is 611s I es deixa laquoi un dia de venjanccedila per al nostre deacuteuraquo La bandeja la Toragrave quan es contraposa a la permissioacute mosaica del divorci (Dt 241) quan prohibeix el jurament (Mt 533-37) i la llei del talioacute (538-42) Jesuacutes ho acabem de veure es creu amb el dret de completar la Llei (Mt 517)

Siacute que srsquooposa radicalment a la Llei oral (Halakagrave) Especialment a la del dissabte Mc 227 diu laquoel dissabte ha estat fet per a lrsquohome i no pas lrsquohome per al dissabteraquo (cf Mc 225s 34 par Mt 125 Jo 722) Lrsquoexcepcioacute en el moacuten jueu era quan hi hagueacutes perill de mort (cf 1M 232ss) malgrat que lrsquouacutes permetria altres coses ordinagraveries (cf Mt 1211 par Lc 145) perograve els deixebles cullen espigues (Mc 223 par) i el mestre guareix (Mc 31-6 par 4 v18 en canvi diu que els esdeveniments anunciats en les escriptures han drsquoacomplir-se tots

22

Lc 1310-17 141-6 cf Jo 59 914) sense haver-hi cap perill Tampoc no fa cas de les prescripcions farisees de neteja de les mans abans dels agravepats (Mc 71-8 el v15 faria referegravencia al que es diu pecaminosament)5 Lrsquoactitud davant la Toragrave la proclamacioacute del final del culte el rebuig de la Halakagrave el seu dret a anunciar la voluntat de deacuteu ndash tot plegat lrsquoacusacioacute de pseudoprofeta el duria a la mort

sect3 Una crida plena de goig laquoSrsquoha complert el temps i eacutes a prop el regne de deacuteu convertiu-vos i creieu en el missatge joioacutesraquo (Mc 115 cf Mt 423 935 Lc 443 81 i drsquoaltres) El sumari de Marc (i de Mateu i Lluc) palesa el punt central de lrsquoanunci de Jesuacutes el regne de deacuteu Dues soacuten les caracteriacutestiques de lrsquouacutes que en fan els sinograveptics del terme βασιλεία per a la caracteritizacioacute del senyoreig de deacuteu (τοῦ θεοῦ

τῶν οὐρανῶν)6 el nombre de vegades que el trobem (molt meacutes gran comparat amb drsquoaltres escrits antics i contemporanis) i la quantitat de girs nous sense paralmiddotlels en drsquoaltres autors Lrsquoexpressioacute srsquousa gairebeacute sempre en el sentit dinagravemic de lrsquoexercici drsquouna autoritat el senyoreig de deacuteu (quelcom molt oriental i molt poc occidental) la realitzacioacute de lrsquoideal de justiacutecia sobre la terra com a rei protector drsquoorfes de viacutedues de pobres de febles de desvalguts Lrsquoantic judaisme defensa el senyoreig reial de deacuteu sobre Israel (cf Dn 431) el qual el jueu reconeix diagraveriament amb el Šemalsquo ocorre que ara tot eacutes amagat i capgirat perograve el regnat de deacuteu abarcaragrave tots els pobles que no podran sinoacute sotmetre-srsquohi (cf Dn 244) El Quaddiš santifica el nom de deacuteu i prega per la irrupcioacute del seu regne

La sola referegravencia al Quaddiš del parenostre (laquovingui el vostre regneraquo) fa adonar-nos que Jesuacutes usa el concepte malkuta en sentit escatologravegic Aquest esdeveniment futur (i proper) explica que alguns no experimentin la mort (Mc 91) o la precaucioacute davant del judici final (cf Mc 943-48) Srsquoexpressa en imatges a traveacutes de lrsquoagravepat escatologravegic on trobem Jesuacutes mateix (Mc 1425) Abraham Isaac Jacob els profetes i gent drsquoarreu (Lc 1328-29) tots

5 Mt 233 (laquotot allograve que us diguin doncs fer-ho i observeu-ho perograve no obreu com ells obren perquegrave diuen i no fanraquo) hauria drsquoentendrersquos amb un to irogravenic i fer ressaltar sobretot la segona meitat 6 Lrsquoexpressioacute original faria laquoregne de deacuteuraquo laquoregne del celraquo seria el circumloqui que evita el nom de deacuteu propi drsquouna agravembit judeocristiagrave

23

laquosrsquoasseuran a la taula del regne de deacuteuraquo Ja eacutes a prop (Mc 115) Per tant Jesuacutes es refereix a Dn 244 amb un clar sentit escatologravegic i a Dn 727 (el poble dels sants de lrsquoaltiacutessim rebran el regne el senyoreig cf Lc 1232) En la mesura que el concepte malkuta eacutes un circumloqui jueu per a evitar el nom de deacuteu tot plegat vol dir que srsquoanuncia que deacuteu eacutes a prop agravedhuc que ja eacutes aquiacute Lrsquoapocaliacuteptica jueva especialment amb Joan Baptista apuntava tambeacute lrsquoadveniment de la fi Allograve progravepiament nou de Jesuacutes rau en la proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia Aquesta irrupcioacute del regne de deacuteu es prefigura en cada victograveria sobre la forccedila del mal (guariments) en lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Ja eacutes aquiacute eacutes imminent ho palesa amb paraules i amb obres

Es tracta drsquoun missatge indubtablement exhultant per a lrsquohome en la mesura que comenccedila la transformacioacute de tot Srsquoestagrave arribant a la nova plenitud el present regalima la renovacioacute de la realitat Per aixograve srsquoanuncia no sols que el temps eacutes limitat i que ja arriba el regne sinoacute sobretot com eacutes el senyoreig de deacuteu que ve i del qual hi ha ara els senyals de la seva presencia Aixograve ho mostra el lograveguion Lc 722s (par Mt 115s)7

laquoels cecs hi veuen els coixos caminen els leprosos soacuten purificats els sords hi senten els morts ressusciten els pobres reben lrsquoanunci del missatge joioacutes i sortoacutes aquell que no srsquoescandalitzaragrave de miraquo El lograveguion combina material de Is 355ss i 2918s amb Is 611s (emparentat srsquohi troba Lc 416-21 que torna a citar Is 611s) les imatges de la llum per als cecs del so per als sords dels crits drsquoalegria per als muts expressaven per a tots els pobles antics drsquoOrient els temps de la salvacioacute I la llista podria estendrersquos meacutes i meacutes soacuten sols

7 Tal com estagrave situat seria la prova davant dels deixebles de Joan que Jesuacutes eacutes lrsquoesperat Perograve no seria pas el seu sentit original les referegravencies a Isaiumles no ho permetrien estimar aixiacute

24

exemples per a palesar que es venccedil el dolor la por el patiment El regne que es prefigura aquiacute per a aquell que en fa cas del que diu i fa Jesuacutes del qual lrsquoarribada ja eacutes imminent representa el capgirament de les relacions drsquoexclusioacute la restauracioacute de la comunitat malmesa entre deacuteu i lrsquohome8 La recerca criacutetica de les narracions miraculoses en els evangelis es fa drsquoacord amb quatre nivells (1) aquestes histograveries es redueixen considerablement quan se les estudia des del punt de mira de la criacutetica textual i literagraveria (2) Hi ha una segona reduccioacute quan se les compara amb les histograveries miraculoses rabiacuteniques i helmiddotleniacutestiques (lrsquoantic orient tenia com a normal que hi hagueacutes miracles i com a quelcom que agrada que hi sigui la primitiva esgleacutesia participava del gust pels miracles que hi havia en el seu temps) (3) Lrsquoanagravelisi histogravericoformal de les narracions miraculoses permet distingir la capa meacutes recent helmiddotleniacutestica i la palestina lrsquohelmiddotleniacutestica descriu Jesuacutes com a traumaturg la palestina posa Jesuacutes al centre (4) A traveacutes drsquouna criacutetica meacutes aguda i de la corresponent minva de material srsquoarriba a un nucli transmegraves que remunta als esdeveniments de les actuacions de Jesuacutes aquest nucli fa referegravencia al guariment de mals psicogegravenics lepra paragravelisi i ceguesa tot allograve a la qual cosa pot aplicar-se una teragravepia per alguna mena drsquoinduccioacute Basta saber la situacioacute dels malalts mentals en temps de Jesuacutes i com sersquols veia per a entendre que els evangelis en parlin com en parlava tothom Jesuacutes srsquoenfronta doncs a aquest moacuten del mal cada victograveria sobre la forccedila del mal eacutes una manifestacioacute del temps de la salvacioacute que ja irromp lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Eacutes una prolepsi de lrsquoeacuteskhatos Un exemple clau drsquoaixograve eacutes el lograveguion de Lc 1018 laquojo veia Satanagraves de sobte expulsat del cel que queia com un llamp sobre la terraraquo Eacutes lrsquoinici del final de Satanagraves (cf Ap 127-9) i lrsquoexpulsioacute de dimonis anuncia la victograveria completa sobre Satanagraves Tot aixograve ocorre ara i meacutes es presenta el paradiacutes (Lc 1019 cf Mc 113 laquosrsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo) els noms dels salvats es troben en el llibre dels vius (Lc 1020) ndash tot plegat el venciment de Satanagraves la innocegravencia de les feres salvatges lrsquoapuntament dels noms soacuten motius drsquoun canvi radical drsquoun nou Edegraven Les festes de noces (sovint siacutembol de la salvacioacute) han comenccedilat hi eacutes lrsquoespograves hi ha joia i no eacutes possible el dejuni (Mc 218s) La llum

8 Lrsquoescagravendol de Lc 723 es refereix a no rebre amb mals ulls la reconciliacioacute de deacuteu amb els marginats i els rebutjats sobre els fariseus cf II sect6

25

brilla (Mc 421 par) el fulgor de la ciutat de deacuteu resplandeix ja ara dalt de la muntanya enmig de la fosca del moacuten (Mt 514) Ha arribat lrsquohora de la sega (un siacutembol dels temps salviacutefics en les paragraveboles) els camps estan madurs (Mc 48 par Mt 937 par) demaneu que hi hagi treballadors per a la collita (Mt 938 par) Aprengueu de la figuera quan eacutes primavera rebrota (Mc 1328s) canvi doncs de mort a vida Hi ha un nou vi (Mc 222 par) el vi siacutembol del nou temps Al fill retrobat se li lliura un vestit de festa (Lc 1522) Hom es posa el vestit de noces (Mt 2211) No es cus al vestit vell un pedaccedil de roba nou (Mc 221 cf He 111s Ac 1011 par 115) la nova realitat deixa enrera els temps anteriors Es lliura als infants el pa de vida (Mc 724-30 par) siacutembol (amb lrsquoaigua de vida cf Jo 41014 737s) dels dons de paradiacutes La pau de deacuteu srsquoofereix ja ara es decideix ja ara el judici (Mt 1011-15 par Lc 105-11) ja ara es lliga i es deslliga la sort dels homes (Mt 1619 1818)9 Tambeacute les obres de Jesuacutes palesen aquest laquoja araraquo lrsquoexpulsioacute dels mercaders del temple acompleix laquoja araraquo Za 1421 (laquono hi hauragrave cap meacutes mercader al temple de Jahvegrave-Sabaot aquell diaraquo) malgrat que circumscriu la seva cura a Israel guareix pagans (Mc 724-30 par Mt 1521-28 Mt 85-13 par Lc 71-10) com a anticipacioacute indicacioacute de la basileia que irromp Els deixebles soacuten afortunats de viure aquest moment (Lc 1023s par Mt 1316s) el de lrsquoentrada del regne Ho han de proclamar tambeacute de paraula i drsquoobra (Mt 107s) En lrsquoantic judaisme i en el contemporani als evangelis mai no srsquohavia proclamat la irrupcioacute del regne de deacuteu mentre que la primitiva comunitat cristiana proclamaragrave meacutes aviat la mort i la resurreccioacute del mestre

9 Lrsquoescatologia presegraventica eacutes arreu de lrsquoevangeli de Joan Basti recordar laquoperograve ve lrsquohora i eacutes ara que els veritables adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat que aixiacute soacuten els qui vol el Pare per adoradorsraquo (Jo 423) laquous ben aseguro que ve lrsquohora i eacutes ara que els morts escoltaran la veu del Fill de deacuteu i els qui lrsquohauran escoltada viuranraquo (Jo 525) amb la seva transformacioacute lrsquohome passa de la mort a la vida

26

Jesuacutes anunciava la imminent arribada del regnat de deacuteu i de la transmutacioacute dels ordres del seu temps La proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia es dreccedila sense dubte com el centre de lrsquoevangeli Aquesta consciegravencia escatologravegica independentment de les seves influegravencies encarnava eficaccedilment la radicalitzacioacute de la referegravencia al sagrat urgia que lrsquohome considereacutes la importagravencia real dels afers i avisava a tort i a dret de la necessitat de la conversioacute Certament no es tractava drsquouna proclama de mal averany drsquoalguacute que desitgeacutes el pitjor o que fes acreacuteixer lrsquoangoixa dels homes quan Jesuacutes no exigia a tots el mateix lliurament a la causa de la predicacioacute ni la radicalitat del missatge comportava lrsquoabandoacute de les feines de cadascuacute del seu lloc de la famiacutelia etc establerts els miacutenims en lrsquoamor no srsquohi pressuposa a priori la mesura que cadascuacute en volia lliurar no perquegrave espereacutes quelcom sinoacute per la mateixa alegria de fer-ho el propi Jesuacutes no se nrsquoestagrave de menjar i de beure i celebra amb els seus els agravepats que prefiguren el regnat de deacuteu etc La insistegravencia en la vinguda del final no eacutes per a fer por sinoacute meacutes aviat un aviacutes per a trobar-se preparat a un esdeveniment que nomeacutes pot entendrersquos com a desitjat com a final feliccedil per a aquells eacutes clar que ja comprenen que lrsquoordre a venir no pot seguir sent un ordre que mira cap a un sol costat Una part important de les paragraveboles i de les paraules que es pot fer meacutes o menys recular fins a Jesuacutes es mou dins drsquoaquest horitzoacute escatologravegic comenccedilant pel mateix parenostre Certament lrsquoanhel del regnat de deacuteu i la seva prefiguracioacute deurien somoure els cors talment com encara ho poden fer avui La previsioacute drsquoun final introdueix a una transformacioacute de les condicions de vida de jerarquies de valoracions etc indubtablement meacutes justa meacutes feliccedil meacutes drsquoacord amb les coses un final que representa la realitzacioacute de lrsquoesperanccedila dels homes la utopia que es prefigura sota siacutembols i imatges etc i que es capaccedil de commoure lhome davui en lrsquoaccepcioacute que un tal fantasieig plasma a les palpentes lrsquoanhel humagrave de renovacioacute i de perduracioacute i en lrsquoaccepcioacute que tot es fa animat per la dimensioacute sagrada Es tracta de la presentacioacute brillant drsquouna tensioacute escatologravegica que esdeveacute tensioacute sagrada perograve la tensioacute sagrada manifesta palpablement el que de debograve soacuten les coses i els esdeveniments quegrave eacutes important i quegrave no i eacutes capaccedil de comprometre la totalitat de la vida El missatge escatologravegic eacutes una crida a la conversioacute i a la sacralitat del moacuten des de les imatges i les paraules La crida escatologravegica hauria de permetre de deixar pas a lrsquoexperiegravencia de deacuteu com a vocacioacute Tot aixograve vol dir que la tensioacute escatologravegica srsquohauria de traduir en quasevol cas en tensioacute sagrada i que valdria per avui el que valia llavors que no hi ha una mesura universal de resposta perquegrave cadascuacute es troba en unes

27

circumstagravencies diferents que un mateix ha de concloure quines soacuten les seves responsabilitats i radicalitats Sens dubte la tasca quotidiana de molts homes transcorre drsquoacord amb un tarannagrave ordinari perograve no shauria de superar la tensioacute dialegravectica entre una experiegravencia radiant del sagrat i els afers de cada dia Versemblantment lrsquoentusiasme sagrat duu a totes les formes de prefiguracioacute drsquoun nou ordre de totes les coses els homes tanmateix que es troben en tensioacute sagrada no la poden superar El missatge escatologravegic la fa present accentua la necessitat drsquouna conversioacute cap al sagrat Lrsquoanunci de Jesuacutes no era doncs important perquegrave srsquoacompliacutes lrsquoesdeveniment sinoacute per la cagraverrega de tensioacute sagrada que implicava Quegrave decantagrave o afavoriacute la conviccioacute drsquoun final sembla quelcom que va dependre de moltes conversions interiors a partir drsquoinfluegravencies externes No sembla que shagi drsquoestimar un escagravendol que arribeacutes a la necessitat de fer present la fragilitat i caducitat de lrsquoordre drsquoaquest moacuten Car Jesuacutes era un home del seu temps i de condicioacute jueva10 Tanmateix una qualsevol de les plurals maneres en les quals es modelen els siacutes intencionals drsquouna completesa del moacuten que palesen de mil formes mil joies amb tots els malgrats que es vulguin no estan pas a la disposicioacute drsquoun home de manera que li calgueacutes sols portar-los a colmiddotlacioacute Aquells siacutes del moacuten soacuten es troben a magrave drsquoacord amb un designi rar en escarides ocasions al cap i a la fi soacuten experiegravencies sagrades i lrsquoexperiegravencia es lliura de vegades drsquouna manera que manifesta les dependegravencies de tota mena de lhome respecte del pathos Aixograve tambeacute acondueix a no saber com orientar-se (cf Mc 1534)

sect4 Els patiments del final el judici la gehenna

Tanmateix el gaudi del regne que ja es fa present srsquoacompanya tambeacute de lrsquoaviacutes de lrsquoacompliment de tot el cicle histograveric i de la transformacioacute darrera de les condicions drsquoinjustiacutecia de dolor de mal Des drsquoaquest punt de mira la profusioacute drsquoimatges i la representacioacute de forces sobrenaturals presents arreu de les paraules en boca de Jesuacutes sorprenen Sembla una paradoxa que hagi arribat fins a avui un llenguatge amb regust idolagravetric (ho eacutes una cosificacioacute

10 El discerniment entre la irrupcioacute ja ara de la basileia i la seva manifestacioacute expliacutecita final seria des drsquoaquest punt de vista irrellevant Ni serveix de res meacutes capir una renovacioacute futura ni se la pot imaginar millor irrompent ja ara lrsquoun fet i lrsquoaltre deriven la seva eficagravecia de lrsquoexperiegravencia del sagrat i de les seves dimensions i no poden anar enllagrave seu

28

qualsevol de lrsquoexperiegravencia de deacuteu) i amb to apocaliacuteptic per tant amb imatges del tall miacutetic eacutes a dir que gaudeixen de forccedila (significacioacute) sagrada i imaginativa i que narren allograve que srsquoesdevindragrave La sorpresa srsquoesvaeix quan es teacute present que Jesuacutes eacutes jueu amb tot el que aixograve comporta (cf per exemple sect3 i sect7) Hi ha un reguitzell drsquoindicacions de tot tipus arreu dels evangelis que avalen la proximitat del final Cal veuren algunes La paragravebola de la figuera serveix per a lrsquoanunci del final (Mc 1318s) La basileia (eacutes a dir deacuteu) eacutes a la vora (Mt 107 par Lc 109 Lc 92060 1011) El parenostre ensenya a pregar per la vinguda ragravepida del regne Totes les paragraveboles i imatges que adverteixen del caragravecter sobtat dels uacuteltims esdeveniments o que avisen a estar alerta pressuposen que no nrsquohi ha per molt Tambeacute ho apunten els mots referits als tres dies O la referegravencia de Joan Baptista el nou Elies que segons Malaquies (Ml 323) arriba abans del gran i terrible dia de Jahvegrave O Lc 1020s on possiblement caldria interpretar v21b en futur a la llum de Lc 1023s Cal no perdre temps prenent comiat dels teus (Lc 961s) o servant els dies de dol pel difunt (Mt 821s par Lc 959) A Lc 104 es recomana als deixebles de no saludar ninguacute pel camiacute la urgegravencia de la predicacioacute mana no anar de carabana amb drsquoaltres Cal defensar que Mc 1310 (par Mt 2414) i Mc 149 (par Mt 2613) no permeten suposar que Jesuacutes hagueacutes utilitzat el terme lsquoevangelirsquo (usa sempre lsquoevangelitzarrsquo el substantiu no tenia valor religioacutes) i en conjunt cal relativitzar-ne el contingut (hi ha expressions que soacuten del propi Marc) Jesuacutes estagrave enviat sols a Israel (Mt 1524) i mana als deixebles que srsquohi circumscriguin (Mt 105s) els pagans srsquoaplegaran al final del temps al regne (Mt 811s par Lc 1328s) no caldria esperar el seu anunci a tots els pobles Srsquoadverteix que si no es converteixen tots acabaran com els galileus occits per Pilat o els morts per la caiguda de la torre de Siloegrave (Lc 131-5) Tot aixograve vol dir que ha de passar molt aviat El diluvi eacutes davant de la porta (Mt 2437-39 par Cf 724-27) la destral eacutes llesta espera i no talla encara la figuera (Lc 136-9) Cal no diferir la conversioacute (paragravebola de les deu noies Mt 251-12 dels convidats al regne de deacuteu Lc 1415-24 par Mt 221-10 de lrsquoanada al jutge Mt 425s par Lc 1257-59 de lrsquoadministrador malversador Lc 161-8) En les catorze vegades que surt laquoaquesta generacioacuteraquo (ἡ γενεὰ αὕτη Mc 812a12b38 919 1330 Mt 1116 par 1239 par 41s par 45 164 2336 par Lc 113050 1725) srsquohi fa referegravencia sempre per a renyar-la a allograve que

29

srsquoesdevindragrave a aquells als quals srsquoadreccedila Jesuacutes Sembla difiacutecil de no entendre-ho a partir drsquoun temps final que ja arriba Els seus enviats no hauran acabat drsquoanunciar el regne de deacuteu arreu drsquoIsrael que ja vindragrave el fill de lrsquohome (Mt 1023) Els patiments i martiris (Mc 835 par 1038s par 1312 par Mt 102128 par 34 par etc) que caldria interpretar a Mc 91 (laquoUs asseguro que nrsquohi ha alguns dels aquiacute presents que no moriran abans que hagin vist venir amb poder el regne de deacuteuraquo) no durarien molt temps (cf tambeacute Mc 1320 par Mt 1023) La paragravebola del jutge i la viacutedua (Lc 181-8) srsquoentendria des de tot aixograve que diem Jesuacutes no beuragrave vi laquofins que vingui el regne de deacuteuraquo (Lc 2218) la renuacutencia sembla pressuposar que aixograve no eacutes molt lluny Tambeacute ho faria la periacutecopa de Getsemaniacute (Mc 1432-42 par) en el cas de lrsquoencert que prega no pas per una simple sortida de la situacioacute (hauria pogut fugir) sinoacute amb una referegravencia escatologravegica per fer arribar el regne sense necessitat del patiment Les paragraveboles del servent fidel i prudent (Mt 2445-51 par) la de les deu noies (Mt 251-13) la dels deu talents (Mt 2514-30) amb drsquoaltres textos com Mc 1335 (cf Mt 2443 par) compten en els evangelis amb el retard de la parusia perograve probablement llur sentit originari estaria marcat meacutes aviat pel caragravecter sobtat de la fi i srsquoadreccedilarien als qui no fan cas de la bona nova El temps per a lrsquoarribada del final es pot escurccedilar per causa dels elegits (Mc 1320 par) o allargar esperant la conversioacute (cf Lc 136-9) El parenostre ensenya a pregar que laquovingui el vostre regneraquo (cf Lc 187) deacuteu escolta lrsquooracioacute i la intercessioacute (Lc 138s 2231s) i pot canviar els seus designis

En els sinograveptics hi ha dues tradicions apocaliacuteptiques diferents la de Lc 1720-37 que concorda amb les paragraveboles i amb les imatges que usa sovint Jesuacutes on srsquoadverteix meacutes aviat del caragravecter sobtat dels finals dels temps ndash i la de Mc 131-37 que trobem ampliada a Mt 211-2546 i molt modificada a Lc 215-36 tradicioacute que estagrave a prop de 2Te 21-12 i de lrsquoapocalipsi de Joan on srsquoaccentuen els senyals de preludi Aquesta segona tradicioacute oferiria una resposta de la primitiva comunitat al retard de la parusia Jesuacutes hauria advertit doncs de lrsquoarribada del final Sens dubte hauria previst que ell seria mort i que els seus deixebles patirien Hauria avisat que srsquoesdevindria drsquoimprevist que cauria com un llamp Els pitjors mals amenacen aquells que no es converteixen (Lc 131-5) Les dones de Jerusalem han de plorar per elles i pels seus fills (Lc

30

2328-31) Lrsquouacuteltima generacioacute ha de fer penitegravencia per la totalitat de la culpa que hi ha en els seus pares (Lc 1149-51 par Mt 2334s) Veureu abans lrsquoabominacioacute de la desolacioacute (Mc 1314 par cf Dn 1131 1211) el pseudocrist El temple seragrave destruiumlt (Mc 132) i tres dies meacutes tard es bastiragrave un nou temple (Mc 1458 par) No hi ha descripcioacute de tot aixograve Jesuacutes no entra en detalls Sols diu fugiu (Mc 1314b-20) Caldragrave anar de pressa (Lc 1731 Mc 1315s par) En acabant lrsquoagravengel de deacuteu destria ndash hi ha judici ndash els salvats i els repudiats (Mt 2440-41 Lc 1734-35) srsquoobre la gehenna lrsquoinfern de foc final Els evangelis en parlen prou realiacutesticament i hi implica tot lrsquohome (Mc 943-48 Mt 254146) En Jesuacutes la gehenna eacutes lrsquoobscuritat (Mt 812 2213 2530) lrsquoexclusioacute doncs de la llum de deacuteu laquoels cridats soacuten innombrables perograve no tants soacuten elegitsraquo (Mt 2114 cf Lc 1323-24) etc No sinsistiragrave mai prou (cf sect7) que una visioacute drsquoun deacuteu que premia i que castiga reflecteix meacutes aviat la responsabilitat de leacutesser humagrave i no diu pas res progravepiament de lrsquoexperiegravencia de deacuteu mentre que hi ha unes condicions socials de transmissioacute de la cultura El que els evangelis posen en boca de Jesuacutes no es manteacute avui el llenguatge que srsquohi usa ara eacutes estrany cal rebutjar un qualsevol supogravesit drsquoun laquodeacuteuraquo pseudoidolitzat i del que aquest faria sobretot cal superar definitivament lrsquoestretor que representa una voluntat de dissort per a uns homes Lrsquoexperiegravencia del sagrat eacutes sempre la drsquoun siacute Ocorre que malgrat lrsquoargot escatologravegic lhome davui encara eacutes capaccedil a traveacutes seu de llegir-hi tota la positivitat que hi ha en Jesuacutes com a experiegravencia de deacuteu Les visions i les imatges soacuten turbulegravencies drsquoun home que adverteix que cadascuacute se salva o es condemna la gehenna eacutes ara i aquiacute instalmiddotlada dins de cada home ndash i el siacute a la vida eacutes per a tothom sense exclusioacute Jesuacutes parla com un jueu la universalitat de Jesuacutes rau que malgrat aixograve un hom sigui capaccedil drsquoabraccedilar-hi el sagrat Molt aviat les tradicions cristianes tancaren el cicle drsquoaparicions amb lrsquoascensioacute de Jesuacutes i diferiren la seva tornada (parusia) al final dels temps i del judici final (escatologia) Tant lrsquoascensioacute al cel com la parusia i els esdeveniments escatologravegics illustrarien els canvis que srsquoesdevingueren en els cercles cristians a partir del fet que lrsquoexaltacioacute del fill de lrsquohome i el final de lrsquoordre actual del moacuten no haurien arribat minus no hi havia encara parusia minus ni eren imminents

31

Mentre lrsquoascensioacute interrompiria a la pragravectica la segraverie drsquoaparicions el trasllat drsquoun final cap endavant amb la tornada de Jesuacutes el judici final la resurreccioacute dels morts amb tots els precedents apocaliacuteptics del cas etc si distensionava la dimensioacute sagrada que ho creu imminent o ja comenccedilat mentre ho mantindria laquoper a lrsquoesdevenidorraquo seria capaccedil igualment de mantenir la tibantor del sagrat en tant que urgeix a estar preparats El futur dels homes i del moacuten esdevindria fantasiat a partir drsquoun tensioacute i drsquouna expectativa sagrades agravedhuc drsquouna irrupcioacute de deacuteu com a experiegravencia de deacuteu La forccedila escatologravegica passaria a ser exigegravencia i reclam la parusia nova experiegravencia de Jesuacutes etc No sembla que es pugui abandonar la tensioacute sagrada sense banalitzar-se i fer-ho drsquoacord amb el do de cadascuacute Certament no hi ha avui les condicions socials que feien bones les fantasies les llegendes els afers meravellosos etc Ni el missatge de Jesuacutes ni la joia pasqual ni la imatge postpasqual drsquouna parusia i final dels temps tenen drsquoaltra forccedila que la que es deriva de la tensioacute sagrada que proposen laquoEs ist die wichtigste Funktion der Eschatologie daβ sie das Wissen um die Gnadenfrist wach erhaumlltraquo11 iquestAcabaragrave el moacuten Llevat del que es pot dir en nom de la ciegravencia no sen sap res meacutes drsquoaixograve el futur del moacuten com a experiegravencia sagrada el tensa en fa una grandiosa expectativa mentre els afers resten tal qual Quegrave seragrave de tots els homes no se sap progravepiament i el moacuten no pot ser cridat cap a deacuteu quan eacutes en el moacuten que nrsquohi ha experiegravencia El sentit de la histograveria dels homes i del moacuten restaria hipotecat en aquesta expectativa dels homes i del moacuten per la qual hi ha una experiegravencia sagrada El sentit de la histograveria i del moacuten restaria subsumit com a experiegravencia sagrada mai no el sabriacuteem o no en sabriacuteem res meacutes Aixiacute com la nocioacute de creacioacute sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels oriacutegens (passat) aixiacute lrsquoescatologia sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels finals (futur) Mai no se superaria la tensioacute mai no se la podria superar sense fer trampa Arreu valdria que ha drsquohaver-hi experiegravencia arreu que no es tracta de teoritzar sinoacute drsquoafirmar-se un hom com una veu expectant afirmativa atengui per darrera cap al passat o per davant cap al futur allograve que srsquoofereix com el saber meacutes clar iquestHi hauragrave judici final Un hom ja ho ha insinuat quan bescanvia mala voluntat per un voler ben intencionat quan la salvacioacute esdeveacute clariacutecia de la

11 JJeremias Neutestamentliche Theologie Part primeraDie Verkuumlndigung Jesu Gerd Mohn Guumltersloh 1973 (2ordf edicioacute) pagraveg140 Srsquoobservaragrave lrsquoimportant manlleu que fa el present treball de les obres drsquoaquest estudioacutes

32

condicioacute humana i la condemna lrsquoestultiacutecia llavors el judici final sersquol fa cadascuacute en aquesta vida Si sestagrave convenccedilut que independentment de tot aixograve no hi ha cap altra condemna ni cagravestig quan hi ha prou maneres joioses de gaudir de deacuteu com a experiegravencia aquestes confirmarien que una qualsevol actitud que prengui lrsquohome es pot superar minus i mereix ser superada minus per la crida a tots i arreu malgrat el que els homes fan o les atrocitats que hagin fet en una expectativa que sols pot ser un siacute que els estintola en lrsquoexperiegravencia per la qual la de deacuteu no eacutes simplement la del moacuten malgrat que tambeacute ho sigui i de no saber ben beacute com entomar-ho tot iquestEs ressuscitaragrave No sembla important que un hom sesvaeixi o no amb la mort quan la sort de lrsquohome estagrave en joc ara i aquiacute Si meacutes no en aquesta mena de sentiments extrems shi expectaria alguna positivitat desconneguda La imatge drsquouna resurreccioacute final realitzaria fantasiosament la solucioacute drsquoun doble interrogant el que proveacute de la constatacioacute que els humans moren i lrsquoexperiegravencia del sagrat que parla drsquoun siacute a la vida Lrsquoescatologia de la resurreccioacute dels morts al final dels temps foacutera una projeccioacute de lrsquoescatologia de cada home el seu siacute sagrat a la vida faria de testimoni lrsquoexperiegravencia de deacuteu en Jesuacutes exemplificaria que Jesuacutes no srsquoacabagrave amb la mort del Jesuacutes histograveric i que eacutes la penyora de la progravepia afirmacioacute a la vida Tot plegat pot semblar una bogeria perograve eacutes drsquoaixograve que sen tindria experiegravencia Els humans estarien cridats a la vida malgrat tots els perograves nrsquoignorarien les circumstagravencies en tindrien certesa per lrsquoexperiegravencia de Jesuacutes minus io per lexperiegravencia de deacuteu

sect5 El fill de lrsquohome Les referegravencies a Jesuacutes com a fill de deacuteu soacuten secundagraveries excepte Mt 1127 par Lc 1022 on tenen tot un altre sentit (cf sect9) Lrsquoabundant uacutes en lrsquoevangeli de Joan drsquoun absolut ὁ υἱὸς sense complement del nom o pronom personal no eacutes de cap manera palestiacute tambeacute eacutes aliegrave al judaisme palestiacute el tiacutetol de fill de deacuteu com a messiagravenic El mateix tiacutetol de messies referit a Jesuacutes srsquoha de prendre sempre com una font secundagraveria (malgrat i tot que Mc 829 par pugui tenir algun fons histograveric) Evita versemblantment per raons de la seva cagraverrega poliacutetica anomenar-se fill de David (cf perograve Mc 1458 par 1235-37 par)

33

En canvi no hi hauria motiu per a negar lrsquoautenticitat del seu uacutes de lrsquoexpressioacute laquoel fill de lrsquohomeraquo (ὁ υἱὸς τοῦ ἀνθπώπου) Respecte de lrsquoexpressioacute cal dir el seguumlent

1 Tradueix una expressioacute comuna aramea (barrsquoaumlnaša) que exemplifica una significacioacute genegraverica (laquohomeraquo laquoun homeraquo laquoalguacuteraquo)

2 Srsquousa tambeacute com a tiacutetol al llibre de Daniel (Dn 713) que interveacute enmig drsquouna visioacute (Dn 71-14) que despreacutes srsquointerpreta (Dn 715-28) Es tracta drsquouna figura drsquoexaltacioacute i drsquoentronitzacioacute que simbolitza els laquosants de lrsquoAltiacutessimraquo per tant conteacute una significacioacute colmiddotlectiva Cal accentuar que el fill drsquohome laquoarribagrave fins al Vell venerableraquo hi ha doncs un moviment de baix cap a dalt

3 Lrsquoapocalipsi jueva antiga posterior sense excepcioacute interpretagrave el fill drsquohome de Dn 713 com un sol individu Tambeacute la literatura rabiacutenica associa fill drsquohome i messies Val la pena dafegir si meacutes no el seguumlent els jueus esperaven un messies de caragravecter nacional un cap alliberador del jou dels romans Els textos apocaliacuteptics tambeacute participaven drsquoaquesta espera messiagravenica de trets nacionals a lrsquohora de parlar del fill de lrsquohome malgrat que srsquoesforcen a fer veure que proveacute de lrsquoaltre moacuten no exclouen que gaudeixi drsquouna significacioacute universal i alguns lrsquoapropen a la figura del servent de deacuteu del deutero-Isaiumles 4 Sembla que els evangelis hagin capgirat de vegades lrsquoexpressioacute amb el significat comuacute per la del tiacutetol apocaliacuteptic o beacute hagin usat el tiacutetol alliacute on no hi era Lrsquoexegravegesi perograve mantindria una colla de lograveguions on no ocorreria ni una cosa ni lrsquoaltra i que permetria lliurar algun esquema Per exemple quan la persecussioacute de la comunitat arribi al seu punt agravelgid com un llamp (Mt 2427 par Lc 1724) no esperat (Mt 243739 par Lc 1726 sense parallel 1730) srsquoacompliragrave la visioacute de Dn 713 Embolcallat de nuacutevols rodejat drsquoestols drsquoagravengels el fill de lrsquohome es mostra en la glograveria divina (Mc 1326 cf Jo 151) Srsquoasseu prop del tron a la dreta de deacuteu (Lc 2269) i envia el seu agravengel a arreplegar els escollits des dels quatre vents (Mc 1327) Ha de jutjar (Lc 2136) amb els dotze representants de les dotze tribus (Mc 1928 par Lc 2230 cf Dn 79s 1 Cor 62s)

34

5 A lrsquoapocaliacuteptica antiga jueva com en els evangelis el tiacutetol de fill de lrsquohome eacutes de glograveria i drsquoexaltacioacute Perograve en els escrits neotestamentaris se suposa un moviment de dalt cap a baix Un tal moviment iquesteacutes la representacioacute des de Jesuacutes meacutes antiga del fill de lrsquohomeiquestsadmetragrave en concordanccedila amb Dn 713s i lrsquoHenoc etiogravepic un sol proceacutes el de lrsquoenaltiment i glorificacioacute en una ascensioacute cap a deacuteuiquesthi hauria hagut una posterior escissioacute entre una ascensioacute i asseguda a la dreta de deacuteu drsquouna banda i la parusia al final dels temps drsquouna altra Si meacutes no els primers esments drsquouna parusia com un moviment de dalt a baix es troben a 1Te 110 219 313 416 523 Perograve el propi terme en els evangelis sols es troba a Mateu (243273739) I es podria defensar si meacutes no que Lc 2269 representa una tradicioacute meacutes simple i primera respecte al seu paralmiddotlel Mc 1462 mdash que Lc 2269 posat al costat de Lc 2426 Jo 31314 1223 etc o fins i tot de Mc 1326-27 que cita Dn 713 apunta la simple ascensioacute cap a deacuteu En el cas que una tal vinguda entre nuacutevols de Mc 1326 fos originagraveriament un moviment cap a deacuteu llavors potser caldria assumir-ho per a drsquoaltres llocs on es parla tambeacute drsquouna vinguda del fill de lrsquohome (Mc 838 Mt 1023b tambeacute Mt 1928 par Lc 2229 Mt 2531 no diria res drsquouna vinguda a la Terra sinoacute sols esmentaria lrsquoentronitzacioacute del fill de lrsquohome) Pel cap baix cap admetre que no hi ha res de segur 6 El tiacutetol del fill de lrsquohome en els evangelis evitaria el messianisme poliacutetic mentre expressaria la universalitat de la seva exaltacioacute (cf Mt 25 31-46) donaria forces als seus davant les tribulacions i les temptacions (Mc 1326 par Mt 242737b = 39b par Lc 172426 Mt 1023 Lc 1722-30 188 2136) i mantindria la separacioacute entre el present i una futura entronitzacioacute amb lrsquouacutes de la tercera persona referit al fill de lrsquohome Amb la figura del fill de lrsquohome Jesuacutes srsquoapropia de tot allograve que pogueacutes ser motiu drsquoesperanccedila del poble jueu Es tracta drsquoun tiacutetol amb unes atribucions suficientment ambivalents per tal drsquointerpretar-lo de meacutes drsquouna manera sempre si meacutes no com a alguacute que eacutes molt a prop de deacuteu exaltat i entronitzat Basti portar a colmiddotlacioacute els drets que creu tenir Jesuacutes respecte de la Llei (sect10) la seva condicioacute de fill (sectsect8-9) el fet que no cal excloure absolutament que es veieacutes com un servent de deacuteu (sect12) etc per tal

35

drsquoadonar-se per quegrave un hom defensa que hi ha aquiacute alguacute que eacutes meacutes que un profeta (sect3) i que els tiacutetols de fill de lrsquohome de messies fill de David servent de deacuteu no fan meacutes que adjectivar tot aixograve drsquoacord amb una tradicioacute jueva de pensar de fer referegravencia de les coses sagrades amb les seves progravepies grandeses i sentits Lrsquoexperiegravencia del sagrat de Jesuacutes o especiacuteficament la de deacuteu sols sembla poder-se lliurar criacuteticament a partir drsquouna colla de circumstagravencies com la que sapunta La visioacute del fill de lrsquohome foacutera una manera jueva de parlar drsquoell mateix drsquoencoratjar els seus de representr-se el siacute sagrat de la vida subsumiria els valors jueus de la responsabilitat i de les corresponents consequumlegravencies srsquoinclou en la representacioacute escatologravegica etc Lrsquouacutes del tiacutetol jueu formaria part doncs de lrsquounivers escatologravegic i la seva utilitat rauria a (1) explicar que hi ha una sort per als justos i una altra per als bandejats formaria un element drsquoun tal decorat final (2) a donar fe del triomf final sagrat la constagravencia sagrada del siacute (cf sect4)

sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute La bona nova srsquoanuncia als pobres (πρωχοί) i es diu mdash ho afirma la primera benauranccedila mdash que soacuten feliccedilos perquegrave eacutes drsquoells el regne de deacuteu (Lc 620 Mt 53) Tenint en compte Mt 115 par (cf Lc 418) que remet a Is 611 els pobres serien els que tenen el cor destrossat els captius els desesperats els vestits de dol etc Si els afamats els assedegats els desvestits els estrangers els malalts els presos etc entrarien en aquesta categoria hi hauria molts drsquoaltres quan srsquoateacuten la manera en quegrave Jesuacutes els caracteritza o les imatges que usa car esmenta els famolencs els plorosos els malalts els treballadors atrafegats els afeixugats els uacuteltims els simples els perduts els pecadors I la primera benauranccedila indica que el regne dels cels eacutes sols dels pobres (cf tambeacute Mc 217 Mt 1125s par Lc 1021) al capdavall soacuten els nens (Mc 1014-15) i els que poden dir abbagrave com a nens (Mt 183) que hi formen part El missatge joioacutes consisteix en el convit dels pecadors a lrsquoagravepat festiu de deacuteu (Mc 217) arreu parla de perdoacute perograve es fa sobretot a traveacutes drsquoimatges especialment presents en les paragraveboles com (entre moltes) la del perdoacute dels dos deutors (Lc 741-43) la del servent que

36

no perdona (Mt 1823-35) la del fill retrobat (Lc 1511-32) etc El perdoacute tambeacute el proclama en obres menjant amb publicans i pecadors entaulament que drsquoaltra banda posseeix una significacioacute escatologravegica la celebracioacute prefigurada de lrsquoagravepat de salvacioacute del temps final Qui soacuten els justos que no ha vingut a cridar (cf Mc 217) Versemblantment els fariseus que deurien trobar incomprensible la seva actitud davant els pobres i els pecadors Si el retret als sacerdots i als doctors de la llei rau a acusar-los de fer negoci del servei de deacuteu (Mc 1115-17 par) i de conegraveixer el voler de deacuteu sense seguir-lo respectivament els fariseus es creuen la comunitat dels elegits gragravecies al compliment dels manaments i drsquoalguns deures superflus quan soacuten guies que miren la cosa petita i srsquoobliden del que eacutes important (Mt 2323s) quan els seus preceptes de puresa no els fa nets per dintre (v25s) Srsquoexposen meacutes a prendre mal que els altres perquegrave minimitzen el pecat amb la seva casuiacutestica (que tracta els pecats individualment els classifica i evita sobretot els grossos) i cagravelcul de megraverits (un megraverit fa de contrapegraves drsquoun pecat) ben al contrari Jesuacutes supera prou la casuiacutestica (Mt 52228 Mc 715) els petits pecats tambeacute porten a la mort al judici de deacuteu Sols no es perdona el rebuig del perdoacute (Mc 328s) i davant de deacuteu no hi ha cap megraverit (Lc1710) Els pecadors soacuten meacutes a prop de deacuteu que els pietosos perquegrave aquests estan massa segurs drsquoells mateixos (Lc 189-14) estan cecs a les coses de deacuteu el fill progravedig lrsquoaduacuteltera el publicagrave etc no soacuten tant objecte de retret com el pietoacutes Per al fariseu val tambeacute que de fet no fa el que diu fer (Mt 2128-31) no acull la crida de deacuteu (Lc 1416-24 par Mt 221-10) srsquoenfronta als seus enviats (Mc 121-9) no estima el seu germagrave (Lc 1525-32) etc Les paragraveboles (lrsquoadministrador infidel Lc 161-13 les deu noies Mt 251-12 el vestit de noces Mt 2211-13) i els advertiments (Mt 525s par) ho deixen clar cal la conversioacute ja Quegrave eacutes la μετάνοια Ho diuen tambeacute les paragraveboles per exemple la del fill retrobat (Lc 1511-38) la del fariseu i el publicagrave (Lc 189-14) admetre la progravepia falta i penedir-sersquon Tambeacute no tornar-hi Tanmateix el nucli de la μετάνοια no eacutes aquest sinoacute ndash com diu Mt 183 (par Mc 1015 par Lc 1817) ndash el seguumlent laquoameacuten us dic que si no us feu de nou com nens no abastareu el regne de deacuteuraquo el jueu del temps de Jesuacutes no tenia els

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

20

722) srsquoadjudica la profecia de lrsquoesperit de deacuteu drsquoIs 61 Fa participants als deixebles drsquoaquest esperit els lliura poders contra els esperits impurs (Mc 67 cf Mt 108) lrsquoesperit sant els faragrave costat quan els acusin (Mc 1311) lograveguions com Lc 623-26 par Mt 512 arrengleren els deixebles amb els profetes Que els esments sobre lrsquoesperit sant no siguin molts es deu al fet que no eacutes un teograveleg i li plau meacutes parlar en imatges Per exemple quan diu que eacutes pel dit de deacuteu que expulsa dimonis (Lc 1120) imatge de lrsquoesperit de deacuteu (cf Mt 1228) o quan el lograveguion Jo 737 (cf v39) parla drsquoaquest esperit sota la imatge de lrsquoaigua de vida Tambeacute palesen el seu capteniment profegravetic el llenguatge-ameacuten lrsquouacutes de paralmiddotlelismes els ritmes la preferegravencia per la paronomagravesia etc Tot aixograve ha de ser estimat en conjunt material que es refereix als oriacutegens la comunitat primitiva evitava el tiacutetol de profeta per a Jesuacutes tampoc no nrsquoeacutes cap model la pneumagravetica que srsquohi descabdella (no hi ha en Jesuacutes glossolagravelia) a meacutes a meacutes la concessioacute drsquoesperit sant als deixebles es troba en contradiccioacute amb la concepcioacute posterior que atribueix la devallada de lrsquoesperit per Pentacosta Drsquoaquiacute les dificultats a lrsquohora de compaginar un fet i lrsquoaltre Jo 739a palesa que Jo 738 es refereix a lrsquooferiment de lrsquoesperit de deacuteu mentre que 739b contradiu la crida i la correcta interpretacioacute Fet i fet sembla que el pensament dominant dels jueus contemporanis era que lrsquoesperit de deacuteu srsquohavia extingit amb els darrers profetes (hi ha tanmateix excepcions per exemple els membres de la comunitat de Qumran sersquon senten partiacutecips) Pel cap baix el Nou Testament ho pressuposaria Mc 18 par a propogravesit del baptisme de Joan (cf Ac 192) Ac 217 que cita Joel i drsquoaltres llocs (Rm 823 2 Cor 122 55 Jo 739) a propogravesit de la primitiva comunitat Ara Jesuacutes veu Joan Baptista meacutes que un profeta (Mt 119 par Lc 726) ell mateix eacutes meacutes que Jonagraves (Mt 1241 par Lc 1133) o el Baptista (Mt 1111 par Lc 728) i es teacute per alguacute que completa la Llei i el Profetes (Mt 517 Mt 521-48 Mc 105 par) Aquest laquocompletarraquo (πληρῶσαι) vol dir que srsquoabasta ja la mesura plena que ja eacutes

21

escatologravegica el lograveguion Mt 517 estableix Jesuacutes amb el dret de ser lrsquoenviat escatologravegic4 Jesuacutes viu en lrsquoAntic Testament i totes les seves paraules i obres no srsquoentenen fora drsquoaquest marc Criat en una famiacutelia pietosa (Lc 241 cf Lc 416) serva les oracions dels jueus complidors les tres hores drsquooracioacute (el Šemalsquo al matiacute i a la tarda possiblement la Tephilla cap a les 15 hores) i les benediccions drsquoabans i de despreacutes dels agravepats Va cada dissabte des de petit a la sinagoga Certament resa tambeacute fora de les hores establertes per la pragravectica pietosa social (Mc 135 1432ss par) i ho fa en la seva llengua materna (lrsquouacutes drsquorsquoabba lrsquoensenyament del parenostre cf Mc 1534 etc) El mateix laquosantifiqueu el vostre nom vingui el vostre regneraquo del parenostre es manlleva del Quaddiš (oracioacute aramea que cloiumla la cerimogravenia lituacutergica a la sinagoga) Vol el temple sense mercaders (Mc 1115-18) tractat amb reveregravencia (Mt 2316-22) lliura condicions per a fer lrsquoofrena ritual (Mt 523) fa matar el xai de Pasqua mana seguir el ritual als leprosos (Mt 144) Certament el manament de lrsquoamor supera totes les ofrenes (Mc 1234) o hi hauragrave el nou temple del temps de la salvacioacute (Mc 1438 par) Li agrada especialment el profeta Isaiumles en particular les parts del Deutero-Isaiumles del servent de deacuteu aixiacute mateix li plauen els textos apocaliacuteptics que hi ha en Daniel Cita desenes de salms molts textos del Pentateuc i tambeacute paraules dels altres profetes

Cal dir que Jesuacutes radicalitza la Toragrave per exemple quan es teacute present la prohibicioacute de matar i del divorci recollida ja a Ex 2013s i que accentua a Mt 521s27s La critica en la forma drsquoomissioacute Mt 115s par deixa de banda la venjanccedila contra els pagans que si meacutes no es troba relligada a Is 355s 2918s 611 com ho proven Is 354 2920 612 Lc 416-30 cita (v18s) Is 611s I es deixa laquoi un dia de venjanccedila per al nostre deacuteuraquo La bandeja la Toragrave quan es contraposa a la permissioacute mosaica del divorci (Dt 241) quan prohibeix el jurament (Mt 533-37) i la llei del talioacute (538-42) Jesuacutes ho acabem de veure es creu amb el dret de completar la Llei (Mt 517)

Siacute que srsquooposa radicalment a la Llei oral (Halakagrave) Especialment a la del dissabte Mc 227 diu laquoel dissabte ha estat fet per a lrsquohome i no pas lrsquohome per al dissabteraquo (cf Mc 225s 34 par Mt 125 Jo 722) Lrsquoexcepcioacute en el moacuten jueu era quan hi hagueacutes perill de mort (cf 1M 232ss) malgrat que lrsquouacutes permetria altres coses ordinagraveries (cf Mt 1211 par Lc 145) perograve els deixebles cullen espigues (Mc 223 par) i el mestre guareix (Mc 31-6 par 4 v18 en canvi diu que els esdeveniments anunciats en les escriptures han drsquoacomplir-se tots

22

Lc 1310-17 141-6 cf Jo 59 914) sense haver-hi cap perill Tampoc no fa cas de les prescripcions farisees de neteja de les mans abans dels agravepats (Mc 71-8 el v15 faria referegravencia al que es diu pecaminosament)5 Lrsquoactitud davant la Toragrave la proclamacioacute del final del culte el rebuig de la Halakagrave el seu dret a anunciar la voluntat de deacuteu ndash tot plegat lrsquoacusacioacute de pseudoprofeta el duria a la mort

sect3 Una crida plena de goig laquoSrsquoha complert el temps i eacutes a prop el regne de deacuteu convertiu-vos i creieu en el missatge joioacutesraquo (Mc 115 cf Mt 423 935 Lc 443 81 i drsquoaltres) El sumari de Marc (i de Mateu i Lluc) palesa el punt central de lrsquoanunci de Jesuacutes el regne de deacuteu Dues soacuten les caracteriacutestiques de lrsquouacutes que en fan els sinograveptics del terme βασιλεία per a la caracteritizacioacute del senyoreig de deacuteu (τοῦ θεοῦ

τῶν οὐρανῶν)6 el nombre de vegades que el trobem (molt meacutes gran comparat amb drsquoaltres escrits antics i contemporanis) i la quantitat de girs nous sense paralmiddotlels en drsquoaltres autors Lrsquoexpressioacute srsquousa gairebeacute sempre en el sentit dinagravemic de lrsquoexercici drsquouna autoritat el senyoreig de deacuteu (quelcom molt oriental i molt poc occidental) la realitzacioacute de lrsquoideal de justiacutecia sobre la terra com a rei protector drsquoorfes de viacutedues de pobres de febles de desvalguts Lrsquoantic judaisme defensa el senyoreig reial de deacuteu sobre Israel (cf Dn 431) el qual el jueu reconeix diagraveriament amb el Šemalsquo ocorre que ara tot eacutes amagat i capgirat perograve el regnat de deacuteu abarcaragrave tots els pobles que no podran sinoacute sotmetre-srsquohi (cf Dn 244) El Quaddiš santifica el nom de deacuteu i prega per la irrupcioacute del seu regne

La sola referegravencia al Quaddiš del parenostre (laquovingui el vostre regneraquo) fa adonar-nos que Jesuacutes usa el concepte malkuta en sentit escatologravegic Aquest esdeveniment futur (i proper) explica que alguns no experimentin la mort (Mc 91) o la precaucioacute davant del judici final (cf Mc 943-48) Srsquoexpressa en imatges a traveacutes de lrsquoagravepat escatologravegic on trobem Jesuacutes mateix (Mc 1425) Abraham Isaac Jacob els profetes i gent drsquoarreu (Lc 1328-29) tots

5 Mt 233 (laquotot allograve que us diguin doncs fer-ho i observeu-ho perograve no obreu com ells obren perquegrave diuen i no fanraquo) hauria drsquoentendrersquos amb un to irogravenic i fer ressaltar sobretot la segona meitat 6 Lrsquoexpressioacute original faria laquoregne de deacuteuraquo laquoregne del celraquo seria el circumloqui que evita el nom de deacuteu propi drsquouna agravembit judeocristiagrave

23

laquosrsquoasseuran a la taula del regne de deacuteuraquo Ja eacutes a prop (Mc 115) Per tant Jesuacutes es refereix a Dn 244 amb un clar sentit escatologravegic i a Dn 727 (el poble dels sants de lrsquoaltiacutessim rebran el regne el senyoreig cf Lc 1232) En la mesura que el concepte malkuta eacutes un circumloqui jueu per a evitar el nom de deacuteu tot plegat vol dir que srsquoanuncia que deacuteu eacutes a prop agravedhuc que ja eacutes aquiacute Lrsquoapocaliacuteptica jueva especialment amb Joan Baptista apuntava tambeacute lrsquoadveniment de la fi Allograve progravepiament nou de Jesuacutes rau en la proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia Aquesta irrupcioacute del regne de deacuteu es prefigura en cada victograveria sobre la forccedila del mal (guariments) en lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Ja eacutes aquiacute eacutes imminent ho palesa amb paraules i amb obres

Es tracta drsquoun missatge indubtablement exhultant per a lrsquohome en la mesura que comenccedila la transformacioacute de tot Srsquoestagrave arribant a la nova plenitud el present regalima la renovacioacute de la realitat Per aixograve srsquoanuncia no sols que el temps eacutes limitat i que ja arriba el regne sinoacute sobretot com eacutes el senyoreig de deacuteu que ve i del qual hi ha ara els senyals de la seva presencia Aixograve ho mostra el lograveguion Lc 722s (par Mt 115s)7

laquoels cecs hi veuen els coixos caminen els leprosos soacuten purificats els sords hi senten els morts ressusciten els pobres reben lrsquoanunci del missatge joioacutes i sortoacutes aquell que no srsquoescandalitzaragrave de miraquo El lograveguion combina material de Is 355ss i 2918s amb Is 611s (emparentat srsquohi troba Lc 416-21 que torna a citar Is 611s) les imatges de la llum per als cecs del so per als sords dels crits drsquoalegria per als muts expressaven per a tots els pobles antics drsquoOrient els temps de la salvacioacute I la llista podria estendrersquos meacutes i meacutes soacuten sols

7 Tal com estagrave situat seria la prova davant dels deixebles de Joan que Jesuacutes eacutes lrsquoesperat Perograve no seria pas el seu sentit original les referegravencies a Isaiumles no ho permetrien estimar aixiacute

24

exemples per a palesar que es venccedil el dolor la por el patiment El regne que es prefigura aquiacute per a aquell que en fa cas del que diu i fa Jesuacutes del qual lrsquoarribada ja eacutes imminent representa el capgirament de les relacions drsquoexclusioacute la restauracioacute de la comunitat malmesa entre deacuteu i lrsquohome8 La recerca criacutetica de les narracions miraculoses en els evangelis es fa drsquoacord amb quatre nivells (1) aquestes histograveries es redueixen considerablement quan se les estudia des del punt de mira de la criacutetica textual i literagraveria (2) Hi ha una segona reduccioacute quan se les compara amb les histograveries miraculoses rabiacuteniques i helmiddotleniacutestiques (lrsquoantic orient tenia com a normal que hi hagueacutes miracles i com a quelcom que agrada que hi sigui la primitiva esgleacutesia participava del gust pels miracles que hi havia en el seu temps) (3) Lrsquoanagravelisi histogravericoformal de les narracions miraculoses permet distingir la capa meacutes recent helmiddotleniacutestica i la palestina lrsquohelmiddotleniacutestica descriu Jesuacutes com a traumaturg la palestina posa Jesuacutes al centre (4) A traveacutes drsquouna criacutetica meacutes aguda i de la corresponent minva de material srsquoarriba a un nucli transmegraves que remunta als esdeveniments de les actuacions de Jesuacutes aquest nucli fa referegravencia al guariment de mals psicogegravenics lepra paragravelisi i ceguesa tot allograve a la qual cosa pot aplicar-se una teragravepia per alguna mena drsquoinduccioacute Basta saber la situacioacute dels malalts mentals en temps de Jesuacutes i com sersquols veia per a entendre que els evangelis en parlin com en parlava tothom Jesuacutes srsquoenfronta doncs a aquest moacuten del mal cada victograveria sobre la forccedila del mal eacutes una manifestacioacute del temps de la salvacioacute que ja irromp lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Eacutes una prolepsi de lrsquoeacuteskhatos Un exemple clau drsquoaixograve eacutes el lograveguion de Lc 1018 laquojo veia Satanagraves de sobte expulsat del cel que queia com un llamp sobre la terraraquo Eacutes lrsquoinici del final de Satanagraves (cf Ap 127-9) i lrsquoexpulsioacute de dimonis anuncia la victograveria completa sobre Satanagraves Tot aixograve ocorre ara i meacutes es presenta el paradiacutes (Lc 1019 cf Mc 113 laquosrsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo) els noms dels salvats es troben en el llibre dels vius (Lc 1020) ndash tot plegat el venciment de Satanagraves la innocegravencia de les feres salvatges lrsquoapuntament dels noms soacuten motius drsquoun canvi radical drsquoun nou Edegraven Les festes de noces (sovint siacutembol de la salvacioacute) han comenccedilat hi eacutes lrsquoespograves hi ha joia i no eacutes possible el dejuni (Mc 218s) La llum

8 Lrsquoescagravendol de Lc 723 es refereix a no rebre amb mals ulls la reconciliacioacute de deacuteu amb els marginats i els rebutjats sobre els fariseus cf II sect6

25

brilla (Mc 421 par) el fulgor de la ciutat de deacuteu resplandeix ja ara dalt de la muntanya enmig de la fosca del moacuten (Mt 514) Ha arribat lrsquohora de la sega (un siacutembol dels temps salviacutefics en les paragraveboles) els camps estan madurs (Mc 48 par Mt 937 par) demaneu que hi hagi treballadors per a la collita (Mt 938 par) Aprengueu de la figuera quan eacutes primavera rebrota (Mc 1328s) canvi doncs de mort a vida Hi ha un nou vi (Mc 222 par) el vi siacutembol del nou temps Al fill retrobat se li lliura un vestit de festa (Lc 1522) Hom es posa el vestit de noces (Mt 2211) No es cus al vestit vell un pedaccedil de roba nou (Mc 221 cf He 111s Ac 1011 par 115) la nova realitat deixa enrera els temps anteriors Es lliura als infants el pa de vida (Mc 724-30 par) siacutembol (amb lrsquoaigua de vida cf Jo 41014 737s) dels dons de paradiacutes La pau de deacuteu srsquoofereix ja ara es decideix ja ara el judici (Mt 1011-15 par Lc 105-11) ja ara es lliga i es deslliga la sort dels homes (Mt 1619 1818)9 Tambeacute les obres de Jesuacutes palesen aquest laquoja araraquo lrsquoexpulsioacute dels mercaders del temple acompleix laquoja araraquo Za 1421 (laquono hi hauragrave cap meacutes mercader al temple de Jahvegrave-Sabaot aquell diaraquo) malgrat que circumscriu la seva cura a Israel guareix pagans (Mc 724-30 par Mt 1521-28 Mt 85-13 par Lc 71-10) com a anticipacioacute indicacioacute de la basileia que irromp Els deixebles soacuten afortunats de viure aquest moment (Lc 1023s par Mt 1316s) el de lrsquoentrada del regne Ho han de proclamar tambeacute de paraula i drsquoobra (Mt 107s) En lrsquoantic judaisme i en el contemporani als evangelis mai no srsquohavia proclamat la irrupcioacute del regne de deacuteu mentre que la primitiva comunitat cristiana proclamaragrave meacutes aviat la mort i la resurreccioacute del mestre

9 Lrsquoescatologia presegraventica eacutes arreu de lrsquoevangeli de Joan Basti recordar laquoperograve ve lrsquohora i eacutes ara que els veritables adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat que aixiacute soacuten els qui vol el Pare per adoradorsraquo (Jo 423) laquous ben aseguro que ve lrsquohora i eacutes ara que els morts escoltaran la veu del Fill de deacuteu i els qui lrsquohauran escoltada viuranraquo (Jo 525) amb la seva transformacioacute lrsquohome passa de la mort a la vida

26

Jesuacutes anunciava la imminent arribada del regnat de deacuteu i de la transmutacioacute dels ordres del seu temps La proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia es dreccedila sense dubte com el centre de lrsquoevangeli Aquesta consciegravencia escatologravegica independentment de les seves influegravencies encarnava eficaccedilment la radicalitzacioacute de la referegravencia al sagrat urgia que lrsquohome considereacutes la importagravencia real dels afers i avisava a tort i a dret de la necessitat de la conversioacute Certament no es tractava drsquouna proclama de mal averany drsquoalguacute que desitgeacutes el pitjor o que fes acreacuteixer lrsquoangoixa dels homes quan Jesuacutes no exigia a tots el mateix lliurament a la causa de la predicacioacute ni la radicalitat del missatge comportava lrsquoabandoacute de les feines de cadascuacute del seu lloc de la famiacutelia etc establerts els miacutenims en lrsquoamor no srsquohi pressuposa a priori la mesura que cadascuacute en volia lliurar no perquegrave espereacutes quelcom sinoacute per la mateixa alegria de fer-ho el propi Jesuacutes no se nrsquoestagrave de menjar i de beure i celebra amb els seus els agravepats que prefiguren el regnat de deacuteu etc La insistegravencia en la vinguda del final no eacutes per a fer por sinoacute meacutes aviat un aviacutes per a trobar-se preparat a un esdeveniment que nomeacutes pot entendrersquos com a desitjat com a final feliccedil per a aquells eacutes clar que ja comprenen que lrsquoordre a venir no pot seguir sent un ordre que mira cap a un sol costat Una part important de les paragraveboles i de les paraules que es pot fer meacutes o menys recular fins a Jesuacutes es mou dins drsquoaquest horitzoacute escatologravegic comenccedilant pel mateix parenostre Certament lrsquoanhel del regnat de deacuteu i la seva prefiguracioacute deurien somoure els cors talment com encara ho poden fer avui La previsioacute drsquoun final introdueix a una transformacioacute de les condicions de vida de jerarquies de valoracions etc indubtablement meacutes justa meacutes feliccedil meacutes drsquoacord amb les coses un final que representa la realitzacioacute de lrsquoesperanccedila dels homes la utopia que es prefigura sota siacutembols i imatges etc i que es capaccedil de commoure lhome davui en lrsquoaccepcioacute que un tal fantasieig plasma a les palpentes lrsquoanhel humagrave de renovacioacute i de perduracioacute i en lrsquoaccepcioacute que tot es fa animat per la dimensioacute sagrada Es tracta de la presentacioacute brillant drsquouna tensioacute escatologravegica que esdeveacute tensioacute sagrada perograve la tensioacute sagrada manifesta palpablement el que de debograve soacuten les coses i els esdeveniments quegrave eacutes important i quegrave no i eacutes capaccedil de comprometre la totalitat de la vida El missatge escatologravegic eacutes una crida a la conversioacute i a la sacralitat del moacuten des de les imatges i les paraules La crida escatologravegica hauria de permetre de deixar pas a lrsquoexperiegravencia de deacuteu com a vocacioacute Tot aixograve vol dir que la tensioacute escatologravegica srsquohauria de traduir en quasevol cas en tensioacute sagrada i que valdria per avui el que valia llavors que no hi ha una mesura universal de resposta perquegrave cadascuacute es troba en unes

27

circumstagravencies diferents que un mateix ha de concloure quines soacuten les seves responsabilitats i radicalitats Sens dubte la tasca quotidiana de molts homes transcorre drsquoacord amb un tarannagrave ordinari perograve no shauria de superar la tensioacute dialegravectica entre una experiegravencia radiant del sagrat i els afers de cada dia Versemblantment lrsquoentusiasme sagrat duu a totes les formes de prefiguracioacute drsquoun nou ordre de totes les coses els homes tanmateix que es troben en tensioacute sagrada no la poden superar El missatge escatologravegic la fa present accentua la necessitat drsquouna conversioacute cap al sagrat Lrsquoanunci de Jesuacutes no era doncs important perquegrave srsquoacompliacutes lrsquoesdeveniment sinoacute per la cagraverrega de tensioacute sagrada que implicava Quegrave decantagrave o afavoriacute la conviccioacute drsquoun final sembla quelcom que va dependre de moltes conversions interiors a partir drsquoinfluegravencies externes No sembla que shagi drsquoestimar un escagravendol que arribeacutes a la necessitat de fer present la fragilitat i caducitat de lrsquoordre drsquoaquest moacuten Car Jesuacutes era un home del seu temps i de condicioacute jueva10 Tanmateix una qualsevol de les plurals maneres en les quals es modelen els siacutes intencionals drsquouna completesa del moacuten que palesen de mil formes mil joies amb tots els malgrats que es vulguin no estan pas a la disposicioacute drsquoun home de manera que li calgueacutes sols portar-los a colmiddotlacioacute Aquells siacutes del moacuten soacuten es troben a magrave drsquoacord amb un designi rar en escarides ocasions al cap i a la fi soacuten experiegravencies sagrades i lrsquoexperiegravencia es lliura de vegades drsquouna manera que manifesta les dependegravencies de tota mena de lhome respecte del pathos Aixograve tambeacute acondueix a no saber com orientar-se (cf Mc 1534)

sect4 Els patiments del final el judici la gehenna

Tanmateix el gaudi del regne que ja es fa present srsquoacompanya tambeacute de lrsquoaviacutes de lrsquoacompliment de tot el cicle histograveric i de la transformacioacute darrera de les condicions drsquoinjustiacutecia de dolor de mal Des drsquoaquest punt de mira la profusioacute drsquoimatges i la representacioacute de forces sobrenaturals presents arreu de les paraules en boca de Jesuacutes sorprenen Sembla una paradoxa que hagi arribat fins a avui un llenguatge amb regust idolagravetric (ho eacutes una cosificacioacute

10 El discerniment entre la irrupcioacute ja ara de la basileia i la seva manifestacioacute expliacutecita final seria des drsquoaquest punt de vista irrellevant Ni serveix de res meacutes capir una renovacioacute futura ni se la pot imaginar millor irrompent ja ara lrsquoun fet i lrsquoaltre deriven la seva eficagravecia de lrsquoexperiegravencia del sagrat i de les seves dimensions i no poden anar enllagrave seu

28

qualsevol de lrsquoexperiegravencia de deacuteu) i amb to apocaliacuteptic per tant amb imatges del tall miacutetic eacutes a dir que gaudeixen de forccedila (significacioacute) sagrada i imaginativa i que narren allograve que srsquoesdevindragrave La sorpresa srsquoesvaeix quan es teacute present que Jesuacutes eacutes jueu amb tot el que aixograve comporta (cf per exemple sect3 i sect7) Hi ha un reguitzell drsquoindicacions de tot tipus arreu dels evangelis que avalen la proximitat del final Cal veuren algunes La paragravebola de la figuera serveix per a lrsquoanunci del final (Mc 1318s) La basileia (eacutes a dir deacuteu) eacutes a la vora (Mt 107 par Lc 109 Lc 92060 1011) El parenostre ensenya a pregar per la vinguda ragravepida del regne Totes les paragraveboles i imatges que adverteixen del caragravecter sobtat dels uacuteltims esdeveniments o que avisen a estar alerta pressuposen que no nrsquohi ha per molt Tambeacute ho apunten els mots referits als tres dies O la referegravencia de Joan Baptista el nou Elies que segons Malaquies (Ml 323) arriba abans del gran i terrible dia de Jahvegrave O Lc 1020s on possiblement caldria interpretar v21b en futur a la llum de Lc 1023s Cal no perdre temps prenent comiat dels teus (Lc 961s) o servant els dies de dol pel difunt (Mt 821s par Lc 959) A Lc 104 es recomana als deixebles de no saludar ninguacute pel camiacute la urgegravencia de la predicacioacute mana no anar de carabana amb drsquoaltres Cal defensar que Mc 1310 (par Mt 2414) i Mc 149 (par Mt 2613) no permeten suposar que Jesuacutes hagueacutes utilitzat el terme lsquoevangelirsquo (usa sempre lsquoevangelitzarrsquo el substantiu no tenia valor religioacutes) i en conjunt cal relativitzar-ne el contingut (hi ha expressions que soacuten del propi Marc) Jesuacutes estagrave enviat sols a Israel (Mt 1524) i mana als deixebles que srsquohi circumscriguin (Mt 105s) els pagans srsquoaplegaran al final del temps al regne (Mt 811s par Lc 1328s) no caldria esperar el seu anunci a tots els pobles Srsquoadverteix que si no es converteixen tots acabaran com els galileus occits per Pilat o els morts per la caiguda de la torre de Siloegrave (Lc 131-5) Tot aixograve vol dir que ha de passar molt aviat El diluvi eacutes davant de la porta (Mt 2437-39 par Cf 724-27) la destral eacutes llesta espera i no talla encara la figuera (Lc 136-9) Cal no diferir la conversioacute (paragravebola de les deu noies Mt 251-12 dels convidats al regne de deacuteu Lc 1415-24 par Mt 221-10 de lrsquoanada al jutge Mt 425s par Lc 1257-59 de lrsquoadministrador malversador Lc 161-8) En les catorze vegades que surt laquoaquesta generacioacuteraquo (ἡ γενεὰ αὕτη Mc 812a12b38 919 1330 Mt 1116 par 1239 par 41s par 45 164 2336 par Lc 113050 1725) srsquohi fa referegravencia sempre per a renyar-la a allograve que

29

srsquoesdevindragrave a aquells als quals srsquoadreccedila Jesuacutes Sembla difiacutecil de no entendre-ho a partir drsquoun temps final que ja arriba Els seus enviats no hauran acabat drsquoanunciar el regne de deacuteu arreu drsquoIsrael que ja vindragrave el fill de lrsquohome (Mt 1023) Els patiments i martiris (Mc 835 par 1038s par 1312 par Mt 102128 par 34 par etc) que caldria interpretar a Mc 91 (laquoUs asseguro que nrsquohi ha alguns dels aquiacute presents que no moriran abans que hagin vist venir amb poder el regne de deacuteuraquo) no durarien molt temps (cf tambeacute Mc 1320 par Mt 1023) La paragravebola del jutge i la viacutedua (Lc 181-8) srsquoentendria des de tot aixograve que diem Jesuacutes no beuragrave vi laquofins que vingui el regne de deacuteuraquo (Lc 2218) la renuacutencia sembla pressuposar que aixograve no eacutes molt lluny Tambeacute ho faria la periacutecopa de Getsemaniacute (Mc 1432-42 par) en el cas de lrsquoencert que prega no pas per una simple sortida de la situacioacute (hauria pogut fugir) sinoacute amb una referegravencia escatologravegica per fer arribar el regne sense necessitat del patiment Les paragraveboles del servent fidel i prudent (Mt 2445-51 par) la de les deu noies (Mt 251-13) la dels deu talents (Mt 2514-30) amb drsquoaltres textos com Mc 1335 (cf Mt 2443 par) compten en els evangelis amb el retard de la parusia perograve probablement llur sentit originari estaria marcat meacutes aviat pel caragravecter sobtat de la fi i srsquoadreccedilarien als qui no fan cas de la bona nova El temps per a lrsquoarribada del final es pot escurccedilar per causa dels elegits (Mc 1320 par) o allargar esperant la conversioacute (cf Lc 136-9) El parenostre ensenya a pregar que laquovingui el vostre regneraquo (cf Lc 187) deacuteu escolta lrsquooracioacute i la intercessioacute (Lc 138s 2231s) i pot canviar els seus designis

En els sinograveptics hi ha dues tradicions apocaliacuteptiques diferents la de Lc 1720-37 que concorda amb les paragraveboles i amb les imatges que usa sovint Jesuacutes on srsquoadverteix meacutes aviat del caragravecter sobtat dels finals dels temps ndash i la de Mc 131-37 que trobem ampliada a Mt 211-2546 i molt modificada a Lc 215-36 tradicioacute que estagrave a prop de 2Te 21-12 i de lrsquoapocalipsi de Joan on srsquoaccentuen els senyals de preludi Aquesta segona tradicioacute oferiria una resposta de la primitiva comunitat al retard de la parusia Jesuacutes hauria advertit doncs de lrsquoarribada del final Sens dubte hauria previst que ell seria mort i que els seus deixebles patirien Hauria avisat que srsquoesdevindria drsquoimprevist que cauria com un llamp Els pitjors mals amenacen aquells que no es converteixen (Lc 131-5) Les dones de Jerusalem han de plorar per elles i pels seus fills (Lc

30

2328-31) Lrsquouacuteltima generacioacute ha de fer penitegravencia per la totalitat de la culpa que hi ha en els seus pares (Lc 1149-51 par Mt 2334s) Veureu abans lrsquoabominacioacute de la desolacioacute (Mc 1314 par cf Dn 1131 1211) el pseudocrist El temple seragrave destruiumlt (Mc 132) i tres dies meacutes tard es bastiragrave un nou temple (Mc 1458 par) No hi ha descripcioacute de tot aixograve Jesuacutes no entra en detalls Sols diu fugiu (Mc 1314b-20) Caldragrave anar de pressa (Lc 1731 Mc 1315s par) En acabant lrsquoagravengel de deacuteu destria ndash hi ha judici ndash els salvats i els repudiats (Mt 2440-41 Lc 1734-35) srsquoobre la gehenna lrsquoinfern de foc final Els evangelis en parlen prou realiacutesticament i hi implica tot lrsquohome (Mc 943-48 Mt 254146) En Jesuacutes la gehenna eacutes lrsquoobscuritat (Mt 812 2213 2530) lrsquoexclusioacute doncs de la llum de deacuteu laquoels cridats soacuten innombrables perograve no tants soacuten elegitsraquo (Mt 2114 cf Lc 1323-24) etc No sinsistiragrave mai prou (cf sect7) que una visioacute drsquoun deacuteu que premia i que castiga reflecteix meacutes aviat la responsabilitat de leacutesser humagrave i no diu pas res progravepiament de lrsquoexperiegravencia de deacuteu mentre que hi ha unes condicions socials de transmissioacute de la cultura El que els evangelis posen en boca de Jesuacutes no es manteacute avui el llenguatge que srsquohi usa ara eacutes estrany cal rebutjar un qualsevol supogravesit drsquoun laquodeacuteuraquo pseudoidolitzat i del que aquest faria sobretot cal superar definitivament lrsquoestretor que representa una voluntat de dissort per a uns homes Lrsquoexperiegravencia del sagrat eacutes sempre la drsquoun siacute Ocorre que malgrat lrsquoargot escatologravegic lhome davui encara eacutes capaccedil a traveacutes seu de llegir-hi tota la positivitat que hi ha en Jesuacutes com a experiegravencia de deacuteu Les visions i les imatges soacuten turbulegravencies drsquoun home que adverteix que cadascuacute se salva o es condemna la gehenna eacutes ara i aquiacute instalmiddotlada dins de cada home ndash i el siacute a la vida eacutes per a tothom sense exclusioacute Jesuacutes parla com un jueu la universalitat de Jesuacutes rau que malgrat aixograve un hom sigui capaccedil drsquoabraccedilar-hi el sagrat Molt aviat les tradicions cristianes tancaren el cicle drsquoaparicions amb lrsquoascensioacute de Jesuacutes i diferiren la seva tornada (parusia) al final dels temps i del judici final (escatologia) Tant lrsquoascensioacute al cel com la parusia i els esdeveniments escatologravegics illustrarien els canvis que srsquoesdevingueren en els cercles cristians a partir del fet que lrsquoexaltacioacute del fill de lrsquohome i el final de lrsquoordre actual del moacuten no haurien arribat minus no hi havia encara parusia minus ni eren imminents

31

Mentre lrsquoascensioacute interrompiria a la pragravectica la segraverie drsquoaparicions el trasllat drsquoun final cap endavant amb la tornada de Jesuacutes el judici final la resurreccioacute dels morts amb tots els precedents apocaliacuteptics del cas etc si distensionava la dimensioacute sagrada que ho creu imminent o ja comenccedilat mentre ho mantindria laquoper a lrsquoesdevenidorraquo seria capaccedil igualment de mantenir la tibantor del sagrat en tant que urgeix a estar preparats El futur dels homes i del moacuten esdevindria fantasiat a partir drsquoun tensioacute i drsquouna expectativa sagrades agravedhuc drsquouna irrupcioacute de deacuteu com a experiegravencia de deacuteu La forccedila escatologravegica passaria a ser exigegravencia i reclam la parusia nova experiegravencia de Jesuacutes etc No sembla que es pugui abandonar la tensioacute sagrada sense banalitzar-se i fer-ho drsquoacord amb el do de cadascuacute Certament no hi ha avui les condicions socials que feien bones les fantasies les llegendes els afers meravellosos etc Ni el missatge de Jesuacutes ni la joia pasqual ni la imatge postpasqual drsquouna parusia i final dels temps tenen drsquoaltra forccedila que la que es deriva de la tensioacute sagrada que proposen laquoEs ist die wichtigste Funktion der Eschatologie daβ sie das Wissen um die Gnadenfrist wach erhaumlltraquo11 iquestAcabaragrave el moacuten Llevat del que es pot dir en nom de la ciegravencia no sen sap res meacutes drsquoaixograve el futur del moacuten com a experiegravencia sagrada el tensa en fa una grandiosa expectativa mentre els afers resten tal qual Quegrave seragrave de tots els homes no se sap progravepiament i el moacuten no pot ser cridat cap a deacuteu quan eacutes en el moacuten que nrsquohi ha experiegravencia El sentit de la histograveria dels homes i del moacuten restaria hipotecat en aquesta expectativa dels homes i del moacuten per la qual hi ha una experiegravencia sagrada El sentit de la histograveria i del moacuten restaria subsumit com a experiegravencia sagrada mai no el sabriacuteem o no en sabriacuteem res meacutes Aixiacute com la nocioacute de creacioacute sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels oriacutegens (passat) aixiacute lrsquoescatologia sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels finals (futur) Mai no se superaria la tensioacute mai no se la podria superar sense fer trampa Arreu valdria que ha drsquohaver-hi experiegravencia arreu que no es tracta de teoritzar sinoacute drsquoafirmar-se un hom com una veu expectant afirmativa atengui per darrera cap al passat o per davant cap al futur allograve que srsquoofereix com el saber meacutes clar iquestHi hauragrave judici final Un hom ja ho ha insinuat quan bescanvia mala voluntat per un voler ben intencionat quan la salvacioacute esdeveacute clariacutecia de la

11 JJeremias Neutestamentliche Theologie Part primeraDie Verkuumlndigung Jesu Gerd Mohn Guumltersloh 1973 (2ordf edicioacute) pagraveg140 Srsquoobservaragrave lrsquoimportant manlleu que fa el present treball de les obres drsquoaquest estudioacutes

32

condicioacute humana i la condemna lrsquoestultiacutecia llavors el judici final sersquol fa cadascuacute en aquesta vida Si sestagrave convenccedilut que independentment de tot aixograve no hi ha cap altra condemna ni cagravestig quan hi ha prou maneres joioses de gaudir de deacuteu com a experiegravencia aquestes confirmarien que una qualsevol actitud que prengui lrsquohome es pot superar minus i mereix ser superada minus per la crida a tots i arreu malgrat el que els homes fan o les atrocitats que hagin fet en una expectativa que sols pot ser un siacute que els estintola en lrsquoexperiegravencia per la qual la de deacuteu no eacutes simplement la del moacuten malgrat que tambeacute ho sigui i de no saber ben beacute com entomar-ho tot iquestEs ressuscitaragrave No sembla important que un hom sesvaeixi o no amb la mort quan la sort de lrsquohome estagrave en joc ara i aquiacute Si meacutes no en aquesta mena de sentiments extrems shi expectaria alguna positivitat desconneguda La imatge drsquouna resurreccioacute final realitzaria fantasiosament la solucioacute drsquoun doble interrogant el que proveacute de la constatacioacute que els humans moren i lrsquoexperiegravencia del sagrat que parla drsquoun siacute a la vida Lrsquoescatologia de la resurreccioacute dels morts al final dels temps foacutera una projeccioacute de lrsquoescatologia de cada home el seu siacute sagrat a la vida faria de testimoni lrsquoexperiegravencia de deacuteu en Jesuacutes exemplificaria que Jesuacutes no srsquoacabagrave amb la mort del Jesuacutes histograveric i que eacutes la penyora de la progravepia afirmacioacute a la vida Tot plegat pot semblar una bogeria perograve eacutes drsquoaixograve que sen tindria experiegravencia Els humans estarien cridats a la vida malgrat tots els perograves nrsquoignorarien les circumstagravencies en tindrien certesa per lrsquoexperiegravencia de Jesuacutes minus io per lexperiegravencia de deacuteu

sect5 El fill de lrsquohome Les referegravencies a Jesuacutes com a fill de deacuteu soacuten secundagraveries excepte Mt 1127 par Lc 1022 on tenen tot un altre sentit (cf sect9) Lrsquoabundant uacutes en lrsquoevangeli de Joan drsquoun absolut ὁ υἱὸς sense complement del nom o pronom personal no eacutes de cap manera palestiacute tambeacute eacutes aliegrave al judaisme palestiacute el tiacutetol de fill de deacuteu com a messiagravenic El mateix tiacutetol de messies referit a Jesuacutes srsquoha de prendre sempre com una font secundagraveria (malgrat i tot que Mc 829 par pugui tenir algun fons histograveric) Evita versemblantment per raons de la seva cagraverrega poliacutetica anomenar-se fill de David (cf perograve Mc 1458 par 1235-37 par)

33

En canvi no hi hauria motiu per a negar lrsquoautenticitat del seu uacutes de lrsquoexpressioacute laquoel fill de lrsquohomeraquo (ὁ υἱὸς τοῦ ἀνθπώπου) Respecte de lrsquoexpressioacute cal dir el seguumlent

1 Tradueix una expressioacute comuna aramea (barrsquoaumlnaša) que exemplifica una significacioacute genegraverica (laquohomeraquo laquoun homeraquo laquoalguacuteraquo)

2 Srsquousa tambeacute com a tiacutetol al llibre de Daniel (Dn 713) que interveacute enmig drsquouna visioacute (Dn 71-14) que despreacutes srsquointerpreta (Dn 715-28) Es tracta drsquouna figura drsquoexaltacioacute i drsquoentronitzacioacute que simbolitza els laquosants de lrsquoAltiacutessimraquo per tant conteacute una significacioacute colmiddotlectiva Cal accentuar que el fill drsquohome laquoarribagrave fins al Vell venerableraquo hi ha doncs un moviment de baix cap a dalt

3 Lrsquoapocalipsi jueva antiga posterior sense excepcioacute interpretagrave el fill drsquohome de Dn 713 com un sol individu Tambeacute la literatura rabiacutenica associa fill drsquohome i messies Val la pena dafegir si meacutes no el seguumlent els jueus esperaven un messies de caragravecter nacional un cap alliberador del jou dels romans Els textos apocaliacuteptics tambeacute participaven drsquoaquesta espera messiagravenica de trets nacionals a lrsquohora de parlar del fill de lrsquohome malgrat que srsquoesforcen a fer veure que proveacute de lrsquoaltre moacuten no exclouen que gaudeixi drsquouna significacioacute universal i alguns lrsquoapropen a la figura del servent de deacuteu del deutero-Isaiumles 4 Sembla que els evangelis hagin capgirat de vegades lrsquoexpressioacute amb el significat comuacute per la del tiacutetol apocaliacuteptic o beacute hagin usat el tiacutetol alliacute on no hi era Lrsquoexegravegesi perograve mantindria una colla de lograveguions on no ocorreria ni una cosa ni lrsquoaltra i que permetria lliurar algun esquema Per exemple quan la persecussioacute de la comunitat arribi al seu punt agravelgid com un llamp (Mt 2427 par Lc 1724) no esperat (Mt 243739 par Lc 1726 sense parallel 1730) srsquoacompliragrave la visioacute de Dn 713 Embolcallat de nuacutevols rodejat drsquoestols drsquoagravengels el fill de lrsquohome es mostra en la glograveria divina (Mc 1326 cf Jo 151) Srsquoasseu prop del tron a la dreta de deacuteu (Lc 2269) i envia el seu agravengel a arreplegar els escollits des dels quatre vents (Mc 1327) Ha de jutjar (Lc 2136) amb els dotze representants de les dotze tribus (Mc 1928 par Lc 2230 cf Dn 79s 1 Cor 62s)

34

5 A lrsquoapocaliacuteptica antiga jueva com en els evangelis el tiacutetol de fill de lrsquohome eacutes de glograveria i drsquoexaltacioacute Perograve en els escrits neotestamentaris se suposa un moviment de dalt cap a baix Un tal moviment iquesteacutes la representacioacute des de Jesuacutes meacutes antiga del fill de lrsquohomeiquestsadmetragrave en concordanccedila amb Dn 713s i lrsquoHenoc etiogravepic un sol proceacutes el de lrsquoenaltiment i glorificacioacute en una ascensioacute cap a deacuteuiquesthi hauria hagut una posterior escissioacute entre una ascensioacute i asseguda a la dreta de deacuteu drsquouna banda i la parusia al final dels temps drsquouna altra Si meacutes no els primers esments drsquouna parusia com un moviment de dalt a baix es troben a 1Te 110 219 313 416 523 Perograve el propi terme en els evangelis sols es troba a Mateu (243273739) I es podria defensar si meacutes no que Lc 2269 representa una tradicioacute meacutes simple i primera respecte al seu paralmiddotlel Mc 1462 mdash que Lc 2269 posat al costat de Lc 2426 Jo 31314 1223 etc o fins i tot de Mc 1326-27 que cita Dn 713 apunta la simple ascensioacute cap a deacuteu En el cas que una tal vinguda entre nuacutevols de Mc 1326 fos originagraveriament un moviment cap a deacuteu llavors potser caldria assumir-ho per a drsquoaltres llocs on es parla tambeacute drsquouna vinguda del fill de lrsquohome (Mc 838 Mt 1023b tambeacute Mt 1928 par Lc 2229 Mt 2531 no diria res drsquouna vinguda a la Terra sinoacute sols esmentaria lrsquoentronitzacioacute del fill de lrsquohome) Pel cap baix cap admetre que no hi ha res de segur 6 El tiacutetol del fill de lrsquohome en els evangelis evitaria el messianisme poliacutetic mentre expressaria la universalitat de la seva exaltacioacute (cf Mt 25 31-46) donaria forces als seus davant les tribulacions i les temptacions (Mc 1326 par Mt 242737b = 39b par Lc 172426 Mt 1023 Lc 1722-30 188 2136) i mantindria la separacioacute entre el present i una futura entronitzacioacute amb lrsquouacutes de la tercera persona referit al fill de lrsquohome Amb la figura del fill de lrsquohome Jesuacutes srsquoapropia de tot allograve que pogueacutes ser motiu drsquoesperanccedila del poble jueu Es tracta drsquoun tiacutetol amb unes atribucions suficientment ambivalents per tal drsquointerpretar-lo de meacutes drsquouna manera sempre si meacutes no com a alguacute que eacutes molt a prop de deacuteu exaltat i entronitzat Basti portar a colmiddotlacioacute els drets que creu tenir Jesuacutes respecte de la Llei (sect10) la seva condicioacute de fill (sectsect8-9) el fet que no cal excloure absolutament que es veieacutes com un servent de deacuteu (sect12) etc per tal

35

drsquoadonar-se per quegrave un hom defensa que hi ha aquiacute alguacute que eacutes meacutes que un profeta (sect3) i que els tiacutetols de fill de lrsquohome de messies fill de David servent de deacuteu no fan meacutes que adjectivar tot aixograve drsquoacord amb una tradicioacute jueva de pensar de fer referegravencia de les coses sagrades amb les seves progravepies grandeses i sentits Lrsquoexperiegravencia del sagrat de Jesuacutes o especiacuteficament la de deacuteu sols sembla poder-se lliurar criacuteticament a partir drsquouna colla de circumstagravencies com la que sapunta La visioacute del fill de lrsquohome foacutera una manera jueva de parlar drsquoell mateix drsquoencoratjar els seus de representr-se el siacute sagrat de la vida subsumiria els valors jueus de la responsabilitat i de les corresponents consequumlegravencies srsquoinclou en la representacioacute escatologravegica etc Lrsquouacutes del tiacutetol jueu formaria part doncs de lrsquounivers escatologravegic i la seva utilitat rauria a (1) explicar que hi ha una sort per als justos i una altra per als bandejats formaria un element drsquoun tal decorat final (2) a donar fe del triomf final sagrat la constagravencia sagrada del siacute (cf sect4)

sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute La bona nova srsquoanuncia als pobres (πρωχοί) i es diu mdash ho afirma la primera benauranccedila mdash que soacuten feliccedilos perquegrave eacutes drsquoells el regne de deacuteu (Lc 620 Mt 53) Tenint en compte Mt 115 par (cf Lc 418) que remet a Is 611 els pobres serien els que tenen el cor destrossat els captius els desesperats els vestits de dol etc Si els afamats els assedegats els desvestits els estrangers els malalts els presos etc entrarien en aquesta categoria hi hauria molts drsquoaltres quan srsquoateacuten la manera en quegrave Jesuacutes els caracteritza o les imatges que usa car esmenta els famolencs els plorosos els malalts els treballadors atrafegats els afeixugats els uacuteltims els simples els perduts els pecadors I la primera benauranccedila indica que el regne dels cels eacutes sols dels pobres (cf tambeacute Mc 217 Mt 1125s par Lc 1021) al capdavall soacuten els nens (Mc 1014-15) i els que poden dir abbagrave com a nens (Mt 183) que hi formen part El missatge joioacutes consisteix en el convit dels pecadors a lrsquoagravepat festiu de deacuteu (Mc 217) arreu parla de perdoacute perograve es fa sobretot a traveacutes drsquoimatges especialment presents en les paragraveboles com (entre moltes) la del perdoacute dels dos deutors (Lc 741-43) la del servent que

36

no perdona (Mt 1823-35) la del fill retrobat (Lc 1511-32) etc El perdoacute tambeacute el proclama en obres menjant amb publicans i pecadors entaulament que drsquoaltra banda posseeix una significacioacute escatologravegica la celebracioacute prefigurada de lrsquoagravepat de salvacioacute del temps final Qui soacuten els justos que no ha vingut a cridar (cf Mc 217) Versemblantment els fariseus que deurien trobar incomprensible la seva actitud davant els pobres i els pecadors Si el retret als sacerdots i als doctors de la llei rau a acusar-los de fer negoci del servei de deacuteu (Mc 1115-17 par) i de conegraveixer el voler de deacuteu sense seguir-lo respectivament els fariseus es creuen la comunitat dels elegits gragravecies al compliment dels manaments i drsquoalguns deures superflus quan soacuten guies que miren la cosa petita i srsquoobliden del que eacutes important (Mt 2323s) quan els seus preceptes de puresa no els fa nets per dintre (v25s) Srsquoexposen meacutes a prendre mal que els altres perquegrave minimitzen el pecat amb la seva casuiacutestica (que tracta els pecats individualment els classifica i evita sobretot els grossos) i cagravelcul de megraverits (un megraverit fa de contrapegraves drsquoun pecat) ben al contrari Jesuacutes supera prou la casuiacutestica (Mt 52228 Mc 715) els petits pecats tambeacute porten a la mort al judici de deacuteu Sols no es perdona el rebuig del perdoacute (Mc 328s) i davant de deacuteu no hi ha cap megraverit (Lc1710) Els pecadors soacuten meacutes a prop de deacuteu que els pietosos perquegrave aquests estan massa segurs drsquoells mateixos (Lc 189-14) estan cecs a les coses de deacuteu el fill progravedig lrsquoaduacuteltera el publicagrave etc no soacuten tant objecte de retret com el pietoacutes Per al fariseu val tambeacute que de fet no fa el que diu fer (Mt 2128-31) no acull la crida de deacuteu (Lc 1416-24 par Mt 221-10) srsquoenfronta als seus enviats (Mc 121-9) no estima el seu germagrave (Lc 1525-32) etc Les paragraveboles (lrsquoadministrador infidel Lc 161-13 les deu noies Mt 251-12 el vestit de noces Mt 2211-13) i els advertiments (Mt 525s par) ho deixen clar cal la conversioacute ja Quegrave eacutes la μετάνοια Ho diuen tambeacute les paragraveboles per exemple la del fill retrobat (Lc 1511-38) la del fariseu i el publicagrave (Lc 189-14) admetre la progravepia falta i penedir-sersquon Tambeacute no tornar-hi Tanmateix el nucli de la μετάνοια no eacutes aquest sinoacute ndash com diu Mt 183 (par Mc 1015 par Lc 1817) ndash el seguumlent laquoameacuten us dic que si no us feu de nou com nens no abastareu el regne de deacuteuraquo el jueu del temps de Jesuacutes no tenia els

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

21

escatologravegica el lograveguion Mt 517 estableix Jesuacutes amb el dret de ser lrsquoenviat escatologravegic4 Jesuacutes viu en lrsquoAntic Testament i totes les seves paraules i obres no srsquoentenen fora drsquoaquest marc Criat en una famiacutelia pietosa (Lc 241 cf Lc 416) serva les oracions dels jueus complidors les tres hores drsquooracioacute (el Šemalsquo al matiacute i a la tarda possiblement la Tephilla cap a les 15 hores) i les benediccions drsquoabans i de despreacutes dels agravepats Va cada dissabte des de petit a la sinagoga Certament resa tambeacute fora de les hores establertes per la pragravectica pietosa social (Mc 135 1432ss par) i ho fa en la seva llengua materna (lrsquouacutes drsquorsquoabba lrsquoensenyament del parenostre cf Mc 1534 etc) El mateix laquosantifiqueu el vostre nom vingui el vostre regneraquo del parenostre es manlleva del Quaddiš (oracioacute aramea que cloiumla la cerimogravenia lituacutergica a la sinagoga) Vol el temple sense mercaders (Mc 1115-18) tractat amb reveregravencia (Mt 2316-22) lliura condicions per a fer lrsquoofrena ritual (Mt 523) fa matar el xai de Pasqua mana seguir el ritual als leprosos (Mt 144) Certament el manament de lrsquoamor supera totes les ofrenes (Mc 1234) o hi hauragrave el nou temple del temps de la salvacioacute (Mc 1438 par) Li agrada especialment el profeta Isaiumles en particular les parts del Deutero-Isaiumles del servent de deacuteu aixiacute mateix li plauen els textos apocaliacuteptics que hi ha en Daniel Cita desenes de salms molts textos del Pentateuc i tambeacute paraules dels altres profetes

Cal dir que Jesuacutes radicalitza la Toragrave per exemple quan es teacute present la prohibicioacute de matar i del divorci recollida ja a Ex 2013s i que accentua a Mt 521s27s La critica en la forma drsquoomissioacute Mt 115s par deixa de banda la venjanccedila contra els pagans que si meacutes no es troba relligada a Is 355s 2918s 611 com ho proven Is 354 2920 612 Lc 416-30 cita (v18s) Is 611s I es deixa laquoi un dia de venjanccedila per al nostre deacuteuraquo La bandeja la Toragrave quan es contraposa a la permissioacute mosaica del divorci (Dt 241) quan prohibeix el jurament (Mt 533-37) i la llei del talioacute (538-42) Jesuacutes ho acabem de veure es creu amb el dret de completar la Llei (Mt 517)

Siacute que srsquooposa radicalment a la Llei oral (Halakagrave) Especialment a la del dissabte Mc 227 diu laquoel dissabte ha estat fet per a lrsquohome i no pas lrsquohome per al dissabteraquo (cf Mc 225s 34 par Mt 125 Jo 722) Lrsquoexcepcioacute en el moacuten jueu era quan hi hagueacutes perill de mort (cf 1M 232ss) malgrat que lrsquouacutes permetria altres coses ordinagraveries (cf Mt 1211 par Lc 145) perograve els deixebles cullen espigues (Mc 223 par) i el mestre guareix (Mc 31-6 par 4 v18 en canvi diu que els esdeveniments anunciats en les escriptures han drsquoacomplir-se tots

22

Lc 1310-17 141-6 cf Jo 59 914) sense haver-hi cap perill Tampoc no fa cas de les prescripcions farisees de neteja de les mans abans dels agravepats (Mc 71-8 el v15 faria referegravencia al que es diu pecaminosament)5 Lrsquoactitud davant la Toragrave la proclamacioacute del final del culte el rebuig de la Halakagrave el seu dret a anunciar la voluntat de deacuteu ndash tot plegat lrsquoacusacioacute de pseudoprofeta el duria a la mort

sect3 Una crida plena de goig laquoSrsquoha complert el temps i eacutes a prop el regne de deacuteu convertiu-vos i creieu en el missatge joioacutesraquo (Mc 115 cf Mt 423 935 Lc 443 81 i drsquoaltres) El sumari de Marc (i de Mateu i Lluc) palesa el punt central de lrsquoanunci de Jesuacutes el regne de deacuteu Dues soacuten les caracteriacutestiques de lrsquouacutes que en fan els sinograveptics del terme βασιλεία per a la caracteritizacioacute del senyoreig de deacuteu (τοῦ θεοῦ

τῶν οὐρανῶν)6 el nombre de vegades que el trobem (molt meacutes gran comparat amb drsquoaltres escrits antics i contemporanis) i la quantitat de girs nous sense paralmiddotlels en drsquoaltres autors Lrsquoexpressioacute srsquousa gairebeacute sempre en el sentit dinagravemic de lrsquoexercici drsquouna autoritat el senyoreig de deacuteu (quelcom molt oriental i molt poc occidental) la realitzacioacute de lrsquoideal de justiacutecia sobre la terra com a rei protector drsquoorfes de viacutedues de pobres de febles de desvalguts Lrsquoantic judaisme defensa el senyoreig reial de deacuteu sobre Israel (cf Dn 431) el qual el jueu reconeix diagraveriament amb el Šemalsquo ocorre que ara tot eacutes amagat i capgirat perograve el regnat de deacuteu abarcaragrave tots els pobles que no podran sinoacute sotmetre-srsquohi (cf Dn 244) El Quaddiš santifica el nom de deacuteu i prega per la irrupcioacute del seu regne

La sola referegravencia al Quaddiš del parenostre (laquovingui el vostre regneraquo) fa adonar-nos que Jesuacutes usa el concepte malkuta en sentit escatologravegic Aquest esdeveniment futur (i proper) explica que alguns no experimentin la mort (Mc 91) o la precaucioacute davant del judici final (cf Mc 943-48) Srsquoexpressa en imatges a traveacutes de lrsquoagravepat escatologravegic on trobem Jesuacutes mateix (Mc 1425) Abraham Isaac Jacob els profetes i gent drsquoarreu (Lc 1328-29) tots

5 Mt 233 (laquotot allograve que us diguin doncs fer-ho i observeu-ho perograve no obreu com ells obren perquegrave diuen i no fanraquo) hauria drsquoentendrersquos amb un to irogravenic i fer ressaltar sobretot la segona meitat 6 Lrsquoexpressioacute original faria laquoregne de deacuteuraquo laquoregne del celraquo seria el circumloqui que evita el nom de deacuteu propi drsquouna agravembit judeocristiagrave

23

laquosrsquoasseuran a la taula del regne de deacuteuraquo Ja eacutes a prop (Mc 115) Per tant Jesuacutes es refereix a Dn 244 amb un clar sentit escatologravegic i a Dn 727 (el poble dels sants de lrsquoaltiacutessim rebran el regne el senyoreig cf Lc 1232) En la mesura que el concepte malkuta eacutes un circumloqui jueu per a evitar el nom de deacuteu tot plegat vol dir que srsquoanuncia que deacuteu eacutes a prop agravedhuc que ja eacutes aquiacute Lrsquoapocaliacuteptica jueva especialment amb Joan Baptista apuntava tambeacute lrsquoadveniment de la fi Allograve progravepiament nou de Jesuacutes rau en la proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia Aquesta irrupcioacute del regne de deacuteu es prefigura en cada victograveria sobre la forccedila del mal (guariments) en lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Ja eacutes aquiacute eacutes imminent ho palesa amb paraules i amb obres

Es tracta drsquoun missatge indubtablement exhultant per a lrsquohome en la mesura que comenccedila la transformacioacute de tot Srsquoestagrave arribant a la nova plenitud el present regalima la renovacioacute de la realitat Per aixograve srsquoanuncia no sols que el temps eacutes limitat i que ja arriba el regne sinoacute sobretot com eacutes el senyoreig de deacuteu que ve i del qual hi ha ara els senyals de la seva presencia Aixograve ho mostra el lograveguion Lc 722s (par Mt 115s)7

laquoels cecs hi veuen els coixos caminen els leprosos soacuten purificats els sords hi senten els morts ressusciten els pobres reben lrsquoanunci del missatge joioacutes i sortoacutes aquell que no srsquoescandalitzaragrave de miraquo El lograveguion combina material de Is 355ss i 2918s amb Is 611s (emparentat srsquohi troba Lc 416-21 que torna a citar Is 611s) les imatges de la llum per als cecs del so per als sords dels crits drsquoalegria per als muts expressaven per a tots els pobles antics drsquoOrient els temps de la salvacioacute I la llista podria estendrersquos meacutes i meacutes soacuten sols

7 Tal com estagrave situat seria la prova davant dels deixebles de Joan que Jesuacutes eacutes lrsquoesperat Perograve no seria pas el seu sentit original les referegravencies a Isaiumles no ho permetrien estimar aixiacute

24

exemples per a palesar que es venccedil el dolor la por el patiment El regne que es prefigura aquiacute per a aquell que en fa cas del que diu i fa Jesuacutes del qual lrsquoarribada ja eacutes imminent representa el capgirament de les relacions drsquoexclusioacute la restauracioacute de la comunitat malmesa entre deacuteu i lrsquohome8 La recerca criacutetica de les narracions miraculoses en els evangelis es fa drsquoacord amb quatre nivells (1) aquestes histograveries es redueixen considerablement quan se les estudia des del punt de mira de la criacutetica textual i literagraveria (2) Hi ha una segona reduccioacute quan se les compara amb les histograveries miraculoses rabiacuteniques i helmiddotleniacutestiques (lrsquoantic orient tenia com a normal que hi hagueacutes miracles i com a quelcom que agrada que hi sigui la primitiva esgleacutesia participava del gust pels miracles que hi havia en el seu temps) (3) Lrsquoanagravelisi histogravericoformal de les narracions miraculoses permet distingir la capa meacutes recent helmiddotleniacutestica i la palestina lrsquohelmiddotleniacutestica descriu Jesuacutes com a traumaturg la palestina posa Jesuacutes al centre (4) A traveacutes drsquouna criacutetica meacutes aguda i de la corresponent minva de material srsquoarriba a un nucli transmegraves que remunta als esdeveniments de les actuacions de Jesuacutes aquest nucli fa referegravencia al guariment de mals psicogegravenics lepra paragravelisi i ceguesa tot allograve a la qual cosa pot aplicar-se una teragravepia per alguna mena drsquoinduccioacute Basta saber la situacioacute dels malalts mentals en temps de Jesuacutes i com sersquols veia per a entendre que els evangelis en parlin com en parlava tothom Jesuacutes srsquoenfronta doncs a aquest moacuten del mal cada victograveria sobre la forccedila del mal eacutes una manifestacioacute del temps de la salvacioacute que ja irromp lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Eacutes una prolepsi de lrsquoeacuteskhatos Un exemple clau drsquoaixograve eacutes el lograveguion de Lc 1018 laquojo veia Satanagraves de sobte expulsat del cel que queia com un llamp sobre la terraraquo Eacutes lrsquoinici del final de Satanagraves (cf Ap 127-9) i lrsquoexpulsioacute de dimonis anuncia la victograveria completa sobre Satanagraves Tot aixograve ocorre ara i meacutes es presenta el paradiacutes (Lc 1019 cf Mc 113 laquosrsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo) els noms dels salvats es troben en el llibre dels vius (Lc 1020) ndash tot plegat el venciment de Satanagraves la innocegravencia de les feres salvatges lrsquoapuntament dels noms soacuten motius drsquoun canvi radical drsquoun nou Edegraven Les festes de noces (sovint siacutembol de la salvacioacute) han comenccedilat hi eacutes lrsquoespograves hi ha joia i no eacutes possible el dejuni (Mc 218s) La llum

8 Lrsquoescagravendol de Lc 723 es refereix a no rebre amb mals ulls la reconciliacioacute de deacuteu amb els marginats i els rebutjats sobre els fariseus cf II sect6

25

brilla (Mc 421 par) el fulgor de la ciutat de deacuteu resplandeix ja ara dalt de la muntanya enmig de la fosca del moacuten (Mt 514) Ha arribat lrsquohora de la sega (un siacutembol dels temps salviacutefics en les paragraveboles) els camps estan madurs (Mc 48 par Mt 937 par) demaneu que hi hagi treballadors per a la collita (Mt 938 par) Aprengueu de la figuera quan eacutes primavera rebrota (Mc 1328s) canvi doncs de mort a vida Hi ha un nou vi (Mc 222 par) el vi siacutembol del nou temps Al fill retrobat se li lliura un vestit de festa (Lc 1522) Hom es posa el vestit de noces (Mt 2211) No es cus al vestit vell un pedaccedil de roba nou (Mc 221 cf He 111s Ac 1011 par 115) la nova realitat deixa enrera els temps anteriors Es lliura als infants el pa de vida (Mc 724-30 par) siacutembol (amb lrsquoaigua de vida cf Jo 41014 737s) dels dons de paradiacutes La pau de deacuteu srsquoofereix ja ara es decideix ja ara el judici (Mt 1011-15 par Lc 105-11) ja ara es lliga i es deslliga la sort dels homes (Mt 1619 1818)9 Tambeacute les obres de Jesuacutes palesen aquest laquoja araraquo lrsquoexpulsioacute dels mercaders del temple acompleix laquoja araraquo Za 1421 (laquono hi hauragrave cap meacutes mercader al temple de Jahvegrave-Sabaot aquell diaraquo) malgrat que circumscriu la seva cura a Israel guareix pagans (Mc 724-30 par Mt 1521-28 Mt 85-13 par Lc 71-10) com a anticipacioacute indicacioacute de la basileia que irromp Els deixebles soacuten afortunats de viure aquest moment (Lc 1023s par Mt 1316s) el de lrsquoentrada del regne Ho han de proclamar tambeacute de paraula i drsquoobra (Mt 107s) En lrsquoantic judaisme i en el contemporani als evangelis mai no srsquohavia proclamat la irrupcioacute del regne de deacuteu mentre que la primitiva comunitat cristiana proclamaragrave meacutes aviat la mort i la resurreccioacute del mestre

9 Lrsquoescatologia presegraventica eacutes arreu de lrsquoevangeli de Joan Basti recordar laquoperograve ve lrsquohora i eacutes ara que els veritables adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat que aixiacute soacuten els qui vol el Pare per adoradorsraquo (Jo 423) laquous ben aseguro que ve lrsquohora i eacutes ara que els morts escoltaran la veu del Fill de deacuteu i els qui lrsquohauran escoltada viuranraquo (Jo 525) amb la seva transformacioacute lrsquohome passa de la mort a la vida

26

Jesuacutes anunciava la imminent arribada del regnat de deacuteu i de la transmutacioacute dels ordres del seu temps La proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia es dreccedila sense dubte com el centre de lrsquoevangeli Aquesta consciegravencia escatologravegica independentment de les seves influegravencies encarnava eficaccedilment la radicalitzacioacute de la referegravencia al sagrat urgia que lrsquohome considereacutes la importagravencia real dels afers i avisava a tort i a dret de la necessitat de la conversioacute Certament no es tractava drsquouna proclama de mal averany drsquoalguacute que desitgeacutes el pitjor o que fes acreacuteixer lrsquoangoixa dels homes quan Jesuacutes no exigia a tots el mateix lliurament a la causa de la predicacioacute ni la radicalitat del missatge comportava lrsquoabandoacute de les feines de cadascuacute del seu lloc de la famiacutelia etc establerts els miacutenims en lrsquoamor no srsquohi pressuposa a priori la mesura que cadascuacute en volia lliurar no perquegrave espereacutes quelcom sinoacute per la mateixa alegria de fer-ho el propi Jesuacutes no se nrsquoestagrave de menjar i de beure i celebra amb els seus els agravepats que prefiguren el regnat de deacuteu etc La insistegravencia en la vinguda del final no eacutes per a fer por sinoacute meacutes aviat un aviacutes per a trobar-se preparat a un esdeveniment que nomeacutes pot entendrersquos com a desitjat com a final feliccedil per a aquells eacutes clar que ja comprenen que lrsquoordre a venir no pot seguir sent un ordre que mira cap a un sol costat Una part important de les paragraveboles i de les paraules que es pot fer meacutes o menys recular fins a Jesuacutes es mou dins drsquoaquest horitzoacute escatologravegic comenccedilant pel mateix parenostre Certament lrsquoanhel del regnat de deacuteu i la seva prefiguracioacute deurien somoure els cors talment com encara ho poden fer avui La previsioacute drsquoun final introdueix a una transformacioacute de les condicions de vida de jerarquies de valoracions etc indubtablement meacutes justa meacutes feliccedil meacutes drsquoacord amb les coses un final que representa la realitzacioacute de lrsquoesperanccedila dels homes la utopia que es prefigura sota siacutembols i imatges etc i que es capaccedil de commoure lhome davui en lrsquoaccepcioacute que un tal fantasieig plasma a les palpentes lrsquoanhel humagrave de renovacioacute i de perduracioacute i en lrsquoaccepcioacute que tot es fa animat per la dimensioacute sagrada Es tracta de la presentacioacute brillant drsquouna tensioacute escatologravegica que esdeveacute tensioacute sagrada perograve la tensioacute sagrada manifesta palpablement el que de debograve soacuten les coses i els esdeveniments quegrave eacutes important i quegrave no i eacutes capaccedil de comprometre la totalitat de la vida El missatge escatologravegic eacutes una crida a la conversioacute i a la sacralitat del moacuten des de les imatges i les paraules La crida escatologravegica hauria de permetre de deixar pas a lrsquoexperiegravencia de deacuteu com a vocacioacute Tot aixograve vol dir que la tensioacute escatologravegica srsquohauria de traduir en quasevol cas en tensioacute sagrada i que valdria per avui el que valia llavors que no hi ha una mesura universal de resposta perquegrave cadascuacute es troba en unes

27

circumstagravencies diferents que un mateix ha de concloure quines soacuten les seves responsabilitats i radicalitats Sens dubte la tasca quotidiana de molts homes transcorre drsquoacord amb un tarannagrave ordinari perograve no shauria de superar la tensioacute dialegravectica entre una experiegravencia radiant del sagrat i els afers de cada dia Versemblantment lrsquoentusiasme sagrat duu a totes les formes de prefiguracioacute drsquoun nou ordre de totes les coses els homes tanmateix que es troben en tensioacute sagrada no la poden superar El missatge escatologravegic la fa present accentua la necessitat drsquouna conversioacute cap al sagrat Lrsquoanunci de Jesuacutes no era doncs important perquegrave srsquoacompliacutes lrsquoesdeveniment sinoacute per la cagraverrega de tensioacute sagrada que implicava Quegrave decantagrave o afavoriacute la conviccioacute drsquoun final sembla quelcom que va dependre de moltes conversions interiors a partir drsquoinfluegravencies externes No sembla que shagi drsquoestimar un escagravendol que arribeacutes a la necessitat de fer present la fragilitat i caducitat de lrsquoordre drsquoaquest moacuten Car Jesuacutes era un home del seu temps i de condicioacute jueva10 Tanmateix una qualsevol de les plurals maneres en les quals es modelen els siacutes intencionals drsquouna completesa del moacuten que palesen de mil formes mil joies amb tots els malgrats que es vulguin no estan pas a la disposicioacute drsquoun home de manera que li calgueacutes sols portar-los a colmiddotlacioacute Aquells siacutes del moacuten soacuten es troben a magrave drsquoacord amb un designi rar en escarides ocasions al cap i a la fi soacuten experiegravencies sagrades i lrsquoexperiegravencia es lliura de vegades drsquouna manera que manifesta les dependegravencies de tota mena de lhome respecte del pathos Aixograve tambeacute acondueix a no saber com orientar-se (cf Mc 1534)

sect4 Els patiments del final el judici la gehenna

Tanmateix el gaudi del regne que ja es fa present srsquoacompanya tambeacute de lrsquoaviacutes de lrsquoacompliment de tot el cicle histograveric i de la transformacioacute darrera de les condicions drsquoinjustiacutecia de dolor de mal Des drsquoaquest punt de mira la profusioacute drsquoimatges i la representacioacute de forces sobrenaturals presents arreu de les paraules en boca de Jesuacutes sorprenen Sembla una paradoxa que hagi arribat fins a avui un llenguatge amb regust idolagravetric (ho eacutes una cosificacioacute

10 El discerniment entre la irrupcioacute ja ara de la basileia i la seva manifestacioacute expliacutecita final seria des drsquoaquest punt de vista irrellevant Ni serveix de res meacutes capir una renovacioacute futura ni se la pot imaginar millor irrompent ja ara lrsquoun fet i lrsquoaltre deriven la seva eficagravecia de lrsquoexperiegravencia del sagrat i de les seves dimensions i no poden anar enllagrave seu

28

qualsevol de lrsquoexperiegravencia de deacuteu) i amb to apocaliacuteptic per tant amb imatges del tall miacutetic eacutes a dir que gaudeixen de forccedila (significacioacute) sagrada i imaginativa i que narren allograve que srsquoesdevindragrave La sorpresa srsquoesvaeix quan es teacute present que Jesuacutes eacutes jueu amb tot el que aixograve comporta (cf per exemple sect3 i sect7) Hi ha un reguitzell drsquoindicacions de tot tipus arreu dels evangelis que avalen la proximitat del final Cal veuren algunes La paragravebola de la figuera serveix per a lrsquoanunci del final (Mc 1318s) La basileia (eacutes a dir deacuteu) eacutes a la vora (Mt 107 par Lc 109 Lc 92060 1011) El parenostre ensenya a pregar per la vinguda ragravepida del regne Totes les paragraveboles i imatges que adverteixen del caragravecter sobtat dels uacuteltims esdeveniments o que avisen a estar alerta pressuposen que no nrsquohi ha per molt Tambeacute ho apunten els mots referits als tres dies O la referegravencia de Joan Baptista el nou Elies que segons Malaquies (Ml 323) arriba abans del gran i terrible dia de Jahvegrave O Lc 1020s on possiblement caldria interpretar v21b en futur a la llum de Lc 1023s Cal no perdre temps prenent comiat dels teus (Lc 961s) o servant els dies de dol pel difunt (Mt 821s par Lc 959) A Lc 104 es recomana als deixebles de no saludar ninguacute pel camiacute la urgegravencia de la predicacioacute mana no anar de carabana amb drsquoaltres Cal defensar que Mc 1310 (par Mt 2414) i Mc 149 (par Mt 2613) no permeten suposar que Jesuacutes hagueacutes utilitzat el terme lsquoevangelirsquo (usa sempre lsquoevangelitzarrsquo el substantiu no tenia valor religioacutes) i en conjunt cal relativitzar-ne el contingut (hi ha expressions que soacuten del propi Marc) Jesuacutes estagrave enviat sols a Israel (Mt 1524) i mana als deixebles que srsquohi circumscriguin (Mt 105s) els pagans srsquoaplegaran al final del temps al regne (Mt 811s par Lc 1328s) no caldria esperar el seu anunci a tots els pobles Srsquoadverteix que si no es converteixen tots acabaran com els galileus occits per Pilat o els morts per la caiguda de la torre de Siloegrave (Lc 131-5) Tot aixograve vol dir que ha de passar molt aviat El diluvi eacutes davant de la porta (Mt 2437-39 par Cf 724-27) la destral eacutes llesta espera i no talla encara la figuera (Lc 136-9) Cal no diferir la conversioacute (paragravebola de les deu noies Mt 251-12 dels convidats al regne de deacuteu Lc 1415-24 par Mt 221-10 de lrsquoanada al jutge Mt 425s par Lc 1257-59 de lrsquoadministrador malversador Lc 161-8) En les catorze vegades que surt laquoaquesta generacioacuteraquo (ἡ γενεὰ αὕτη Mc 812a12b38 919 1330 Mt 1116 par 1239 par 41s par 45 164 2336 par Lc 113050 1725) srsquohi fa referegravencia sempre per a renyar-la a allograve que

29

srsquoesdevindragrave a aquells als quals srsquoadreccedila Jesuacutes Sembla difiacutecil de no entendre-ho a partir drsquoun temps final que ja arriba Els seus enviats no hauran acabat drsquoanunciar el regne de deacuteu arreu drsquoIsrael que ja vindragrave el fill de lrsquohome (Mt 1023) Els patiments i martiris (Mc 835 par 1038s par 1312 par Mt 102128 par 34 par etc) que caldria interpretar a Mc 91 (laquoUs asseguro que nrsquohi ha alguns dels aquiacute presents que no moriran abans que hagin vist venir amb poder el regne de deacuteuraquo) no durarien molt temps (cf tambeacute Mc 1320 par Mt 1023) La paragravebola del jutge i la viacutedua (Lc 181-8) srsquoentendria des de tot aixograve que diem Jesuacutes no beuragrave vi laquofins que vingui el regne de deacuteuraquo (Lc 2218) la renuacutencia sembla pressuposar que aixograve no eacutes molt lluny Tambeacute ho faria la periacutecopa de Getsemaniacute (Mc 1432-42 par) en el cas de lrsquoencert que prega no pas per una simple sortida de la situacioacute (hauria pogut fugir) sinoacute amb una referegravencia escatologravegica per fer arribar el regne sense necessitat del patiment Les paragraveboles del servent fidel i prudent (Mt 2445-51 par) la de les deu noies (Mt 251-13) la dels deu talents (Mt 2514-30) amb drsquoaltres textos com Mc 1335 (cf Mt 2443 par) compten en els evangelis amb el retard de la parusia perograve probablement llur sentit originari estaria marcat meacutes aviat pel caragravecter sobtat de la fi i srsquoadreccedilarien als qui no fan cas de la bona nova El temps per a lrsquoarribada del final es pot escurccedilar per causa dels elegits (Mc 1320 par) o allargar esperant la conversioacute (cf Lc 136-9) El parenostre ensenya a pregar que laquovingui el vostre regneraquo (cf Lc 187) deacuteu escolta lrsquooracioacute i la intercessioacute (Lc 138s 2231s) i pot canviar els seus designis

En els sinograveptics hi ha dues tradicions apocaliacuteptiques diferents la de Lc 1720-37 que concorda amb les paragraveboles i amb les imatges que usa sovint Jesuacutes on srsquoadverteix meacutes aviat del caragravecter sobtat dels finals dels temps ndash i la de Mc 131-37 que trobem ampliada a Mt 211-2546 i molt modificada a Lc 215-36 tradicioacute que estagrave a prop de 2Te 21-12 i de lrsquoapocalipsi de Joan on srsquoaccentuen els senyals de preludi Aquesta segona tradicioacute oferiria una resposta de la primitiva comunitat al retard de la parusia Jesuacutes hauria advertit doncs de lrsquoarribada del final Sens dubte hauria previst que ell seria mort i que els seus deixebles patirien Hauria avisat que srsquoesdevindria drsquoimprevist que cauria com un llamp Els pitjors mals amenacen aquells que no es converteixen (Lc 131-5) Les dones de Jerusalem han de plorar per elles i pels seus fills (Lc

30

2328-31) Lrsquouacuteltima generacioacute ha de fer penitegravencia per la totalitat de la culpa que hi ha en els seus pares (Lc 1149-51 par Mt 2334s) Veureu abans lrsquoabominacioacute de la desolacioacute (Mc 1314 par cf Dn 1131 1211) el pseudocrist El temple seragrave destruiumlt (Mc 132) i tres dies meacutes tard es bastiragrave un nou temple (Mc 1458 par) No hi ha descripcioacute de tot aixograve Jesuacutes no entra en detalls Sols diu fugiu (Mc 1314b-20) Caldragrave anar de pressa (Lc 1731 Mc 1315s par) En acabant lrsquoagravengel de deacuteu destria ndash hi ha judici ndash els salvats i els repudiats (Mt 2440-41 Lc 1734-35) srsquoobre la gehenna lrsquoinfern de foc final Els evangelis en parlen prou realiacutesticament i hi implica tot lrsquohome (Mc 943-48 Mt 254146) En Jesuacutes la gehenna eacutes lrsquoobscuritat (Mt 812 2213 2530) lrsquoexclusioacute doncs de la llum de deacuteu laquoels cridats soacuten innombrables perograve no tants soacuten elegitsraquo (Mt 2114 cf Lc 1323-24) etc No sinsistiragrave mai prou (cf sect7) que una visioacute drsquoun deacuteu que premia i que castiga reflecteix meacutes aviat la responsabilitat de leacutesser humagrave i no diu pas res progravepiament de lrsquoexperiegravencia de deacuteu mentre que hi ha unes condicions socials de transmissioacute de la cultura El que els evangelis posen en boca de Jesuacutes no es manteacute avui el llenguatge que srsquohi usa ara eacutes estrany cal rebutjar un qualsevol supogravesit drsquoun laquodeacuteuraquo pseudoidolitzat i del que aquest faria sobretot cal superar definitivament lrsquoestretor que representa una voluntat de dissort per a uns homes Lrsquoexperiegravencia del sagrat eacutes sempre la drsquoun siacute Ocorre que malgrat lrsquoargot escatologravegic lhome davui encara eacutes capaccedil a traveacutes seu de llegir-hi tota la positivitat que hi ha en Jesuacutes com a experiegravencia de deacuteu Les visions i les imatges soacuten turbulegravencies drsquoun home que adverteix que cadascuacute se salva o es condemna la gehenna eacutes ara i aquiacute instalmiddotlada dins de cada home ndash i el siacute a la vida eacutes per a tothom sense exclusioacute Jesuacutes parla com un jueu la universalitat de Jesuacutes rau que malgrat aixograve un hom sigui capaccedil drsquoabraccedilar-hi el sagrat Molt aviat les tradicions cristianes tancaren el cicle drsquoaparicions amb lrsquoascensioacute de Jesuacutes i diferiren la seva tornada (parusia) al final dels temps i del judici final (escatologia) Tant lrsquoascensioacute al cel com la parusia i els esdeveniments escatologravegics illustrarien els canvis que srsquoesdevingueren en els cercles cristians a partir del fet que lrsquoexaltacioacute del fill de lrsquohome i el final de lrsquoordre actual del moacuten no haurien arribat minus no hi havia encara parusia minus ni eren imminents

31

Mentre lrsquoascensioacute interrompiria a la pragravectica la segraverie drsquoaparicions el trasllat drsquoun final cap endavant amb la tornada de Jesuacutes el judici final la resurreccioacute dels morts amb tots els precedents apocaliacuteptics del cas etc si distensionava la dimensioacute sagrada que ho creu imminent o ja comenccedilat mentre ho mantindria laquoper a lrsquoesdevenidorraquo seria capaccedil igualment de mantenir la tibantor del sagrat en tant que urgeix a estar preparats El futur dels homes i del moacuten esdevindria fantasiat a partir drsquoun tensioacute i drsquouna expectativa sagrades agravedhuc drsquouna irrupcioacute de deacuteu com a experiegravencia de deacuteu La forccedila escatologravegica passaria a ser exigegravencia i reclam la parusia nova experiegravencia de Jesuacutes etc No sembla que es pugui abandonar la tensioacute sagrada sense banalitzar-se i fer-ho drsquoacord amb el do de cadascuacute Certament no hi ha avui les condicions socials que feien bones les fantasies les llegendes els afers meravellosos etc Ni el missatge de Jesuacutes ni la joia pasqual ni la imatge postpasqual drsquouna parusia i final dels temps tenen drsquoaltra forccedila que la que es deriva de la tensioacute sagrada que proposen laquoEs ist die wichtigste Funktion der Eschatologie daβ sie das Wissen um die Gnadenfrist wach erhaumlltraquo11 iquestAcabaragrave el moacuten Llevat del que es pot dir en nom de la ciegravencia no sen sap res meacutes drsquoaixograve el futur del moacuten com a experiegravencia sagrada el tensa en fa una grandiosa expectativa mentre els afers resten tal qual Quegrave seragrave de tots els homes no se sap progravepiament i el moacuten no pot ser cridat cap a deacuteu quan eacutes en el moacuten que nrsquohi ha experiegravencia El sentit de la histograveria dels homes i del moacuten restaria hipotecat en aquesta expectativa dels homes i del moacuten per la qual hi ha una experiegravencia sagrada El sentit de la histograveria i del moacuten restaria subsumit com a experiegravencia sagrada mai no el sabriacuteem o no en sabriacuteem res meacutes Aixiacute com la nocioacute de creacioacute sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels oriacutegens (passat) aixiacute lrsquoescatologia sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels finals (futur) Mai no se superaria la tensioacute mai no se la podria superar sense fer trampa Arreu valdria que ha drsquohaver-hi experiegravencia arreu que no es tracta de teoritzar sinoacute drsquoafirmar-se un hom com una veu expectant afirmativa atengui per darrera cap al passat o per davant cap al futur allograve que srsquoofereix com el saber meacutes clar iquestHi hauragrave judici final Un hom ja ho ha insinuat quan bescanvia mala voluntat per un voler ben intencionat quan la salvacioacute esdeveacute clariacutecia de la

11 JJeremias Neutestamentliche Theologie Part primeraDie Verkuumlndigung Jesu Gerd Mohn Guumltersloh 1973 (2ordf edicioacute) pagraveg140 Srsquoobservaragrave lrsquoimportant manlleu que fa el present treball de les obres drsquoaquest estudioacutes

32

condicioacute humana i la condemna lrsquoestultiacutecia llavors el judici final sersquol fa cadascuacute en aquesta vida Si sestagrave convenccedilut que independentment de tot aixograve no hi ha cap altra condemna ni cagravestig quan hi ha prou maneres joioses de gaudir de deacuteu com a experiegravencia aquestes confirmarien que una qualsevol actitud que prengui lrsquohome es pot superar minus i mereix ser superada minus per la crida a tots i arreu malgrat el que els homes fan o les atrocitats que hagin fet en una expectativa que sols pot ser un siacute que els estintola en lrsquoexperiegravencia per la qual la de deacuteu no eacutes simplement la del moacuten malgrat que tambeacute ho sigui i de no saber ben beacute com entomar-ho tot iquestEs ressuscitaragrave No sembla important que un hom sesvaeixi o no amb la mort quan la sort de lrsquohome estagrave en joc ara i aquiacute Si meacutes no en aquesta mena de sentiments extrems shi expectaria alguna positivitat desconneguda La imatge drsquouna resurreccioacute final realitzaria fantasiosament la solucioacute drsquoun doble interrogant el que proveacute de la constatacioacute que els humans moren i lrsquoexperiegravencia del sagrat que parla drsquoun siacute a la vida Lrsquoescatologia de la resurreccioacute dels morts al final dels temps foacutera una projeccioacute de lrsquoescatologia de cada home el seu siacute sagrat a la vida faria de testimoni lrsquoexperiegravencia de deacuteu en Jesuacutes exemplificaria que Jesuacutes no srsquoacabagrave amb la mort del Jesuacutes histograveric i que eacutes la penyora de la progravepia afirmacioacute a la vida Tot plegat pot semblar una bogeria perograve eacutes drsquoaixograve que sen tindria experiegravencia Els humans estarien cridats a la vida malgrat tots els perograves nrsquoignorarien les circumstagravencies en tindrien certesa per lrsquoexperiegravencia de Jesuacutes minus io per lexperiegravencia de deacuteu

sect5 El fill de lrsquohome Les referegravencies a Jesuacutes com a fill de deacuteu soacuten secundagraveries excepte Mt 1127 par Lc 1022 on tenen tot un altre sentit (cf sect9) Lrsquoabundant uacutes en lrsquoevangeli de Joan drsquoun absolut ὁ υἱὸς sense complement del nom o pronom personal no eacutes de cap manera palestiacute tambeacute eacutes aliegrave al judaisme palestiacute el tiacutetol de fill de deacuteu com a messiagravenic El mateix tiacutetol de messies referit a Jesuacutes srsquoha de prendre sempre com una font secundagraveria (malgrat i tot que Mc 829 par pugui tenir algun fons histograveric) Evita versemblantment per raons de la seva cagraverrega poliacutetica anomenar-se fill de David (cf perograve Mc 1458 par 1235-37 par)

33

En canvi no hi hauria motiu per a negar lrsquoautenticitat del seu uacutes de lrsquoexpressioacute laquoel fill de lrsquohomeraquo (ὁ υἱὸς τοῦ ἀνθπώπου) Respecte de lrsquoexpressioacute cal dir el seguumlent

1 Tradueix una expressioacute comuna aramea (barrsquoaumlnaša) que exemplifica una significacioacute genegraverica (laquohomeraquo laquoun homeraquo laquoalguacuteraquo)

2 Srsquousa tambeacute com a tiacutetol al llibre de Daniel (Dn 713) que interveacute enmig drsquouna visioacute (Dn 71-14) que despreacutes srsquointerpreta (Dn 715-28) Es tracta drsquouna figura drsquoexaltacioacute i drsquoentronitzacioacute que simbolitza els laquosants de lrsquoAltiacutessimraquo per tant conteacute una significacioacute colmiddotlectiva Cal accentuar que el fill drsquohome laquoarribagrave fins al Vell venerableraquo hi ha doncs un moviment de baix cap a dalt

3 Lrsquoapocalipsi jueva antiga posterior sense excepcioacute interpretagrave el fill drsquohome de Dn 713 com un sol individu Tambeacute la literatura rabiacutenica associa fill drsquohome i messies Val la pena dafegir si meacutes no el seguumlent els jueus esperaven un messies de caragravecter nacional un cap alliberador del jou dels romans Els textos apocaliacuteptics tambeacute participaven drsquoaquesta espera messiagravenica de trets nacionals a lrsquohora de parlar del fill de lrsquohome malgrat que srsquoesforcen a fer veure que proveacute de lrsquoaltre moacuten no exclouen que gaudeixi drsquouna significacioacute universal i alguns lrsquoapropen a la figura del servent de deacuteu del deutero-Isaiumles 4 Sembla que els evangelis hagin capgirat de vegades lrsquoexpressioacute amb el significat comuacute per la del tiacutetol apocaliacuteptic o beacute hagin usat el tiacutetol alliacute on no hi era Lrsquoexegravegesi perograve mantindria una colla de lograveguions on no ocorreria ni una cosa ni lrsquoaltra i que permetria lliurar algun esquema Per exemple quan la persecussioacute de la comunitat arribi al seu punt agravelgid com un llamp (Mt 2427 par Lc 1724) no esperat (Mt 243739 par Lc 1726 sense parallel 1730) srsquoacompliragrave la visioacute de Dn 713 Embolcallat de nuacutevols rodejat drsquoestols drsquoagravengels el fill de lrsquohome es mostra en la glograveria divina (Mc 1326 cf Jo 151) Srsquoasseu prop del tron a la dreta de deacuteu (Lc 2269) i envia el seu agravengel a arreplegar els escollits des dels quatre vents (Mc 1327) Ha de jutjar (Lc 2136) amb els dotze representants de les dotze tribus (Mc 1928 par Lc 2230 cf Dn 79s 1 Cor 62s)

34

5 A lrsquoapocaliacuteptica antiga jueva com en els evangelis el tiacutetol de fill de lrsquohome eacutes de glograveria i drsquoexaltacioacute Perograve en els escrits neotestamentaris se suposa un moviment de dalt cap a baix Un tal moviment iquesteacutes la representacioacute des de Jesuacutes meacutes antiga del fill de lrsquohomeiquestsadmetragrave en concordanccedila amb Dn 713s i lrsquoHenoc etiogravepic un sol proceacutes el de lrsquoenaltiment i glorificacioacute en una ascensioacute cap a deacuteuiquesthi hauria hagut una posterior escissioacute entre una ascensioacute i asseguda a la dreta de deacuteu drsquouna banda i la parusia al final dels temps drsquouna altra Si meacutes no els primers esments drsquouna parusia com un moviment de dalt a baix es troben a 1Te 110 219 313 416 523 Perograve el propi terme en els evangelis sols es troba a Mateu (243273739) I es podria defensar si meacutes no que Lc 2269 representa una tradicioacute meacutes simple i primera respecte al seu paralmiddotlel Mc 1462 mdash que Lc 2269 posat al costat de Lc 2426 Jo 31314 1223 etc o fins i tot de Mc 1326-27 que cita Dn 713 apunta la simple ascensioacute cap a deacuteu En el cas que una tal vinguda entre nuacutevols de Mc 1326 fos originagraveriament un moviment cap a deacuteu llavors potser caldria assumir-ho per a drsquoaltres llocs on es parla tambeacute drsquouna vinguda del fill de lrsquohome (Mc 838 Mt 1023b tambeacute Mt 1928 par Lc 2229 Mt 2531 no diria res drsquouna vinguda a la Terra sinoacute sols esmentaria lrsquoentronitzacioacute del fill de lrsquohome) Pel cap baix cap admetre que no hi ha res de segur 6 El tiacutetol del fill de lrsquohome en els evangelis evitaria el messianisme poliacutetic mentre expressaria la universalitat de la seva exaltacioacute (cf Mt 25 31-46) donaria forces als seus davant les tribulacions i les temptacions (Mc 1326 par Mt 242737b = 39b par Lc 172426 Mt 1023 Lc 1722-30 188 2136) i mantindria la separacioacute entre el present i una futura entronitzacioacute amb lrsquouacutes de la tercera persona referit al fill de lrsquohome Amb la figura del fill de lrsquohome Jesuacutes srsquoapropia de tot allograve que pogueacutes ser motiu drsquoesperanccedila del poble jueu Es tracta drsquoun tiacutetol amb unes atribucions suficientment ambivalents per tal drsquointerpretar-lo de meacutes drsquouna manera sempre si meacutes no com a alguacute que eacutes molt a prop de deacuteu exaltat i entronitzat Basti portar a colmiddotlacioacute els drets que creu tenir Jesuacutes respecte de la Llei (sect10) la seva condicioacute de fill (sectsect8-9) el fet que no cal excloure absolutament que es veieacutes com un servent de deacuteu (sect12) etc per tal

35

drsquoadonar-se per quegrave un hom defensa que hi ha aquiacute alguacute que eacutes meacutes que un profeta (sect3) i que els tiacutetols de fill de lrsquohome de messies fill de David servent de deacuteu no fan meacutes que adjectivar tot aixograve drsquoacord amb una tradicioacute jueva de pensar de fer referegravencia de les coses sagrades amb les seves progravepies grandeses i sentits Lrsquoexperiegravencia del sagrat de Jesuacutes o especiacuteficament la de deacuteu sols sembla poder-se lliurar criacuteticament a partir drsquouna colla de circumstagravencies com la que sapunta La visioacute del fill de lrsquohome foacutera una manera jueva de parlar drsquoell mateix drsquoencoratjar els seus de representr-se el siacute sagrat de la vida subsumiria els valors jueus de la responsabilitat i de les corresponents consequumlegravencies srsquoinclou en la representacioacute escatologravegica etc Lrsquouacutes del tiacutetol jueu formaria part doncs de lrsquounivers escatologravegic i la seva utilitat rauria a (1) explicar que hi ha una sort per als justos i una altra per als bandejats formaria un element drsquoun tal decorat final (2) a donar fe del triomf final sagrat la constagravencia sagrada del siacute (cf sect4)

sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute La bona nova srsquoanuncia als pobres (πρωχοί) i es diu mdash ho afirma la primera benauranccedila mdash que soacuten feliccedilos perquegrave eacutes drsquoells el regne de deacuteu (Lc 620 Mt 53) Tenint en compte Mt 115 par (cf Lc 418) que remet a Is 611 els pobres serien els que tenen el cor destrossat els captius els desesperats els vestits de dol etc Si els afamats els assedegats els desvestits els estrangers els malalts els presos etc entrarien en aquesta categoria hi hauria molts drsquoaltres quan srsquoateacuten la manera en quegrave Jesuacutes els caracteritza o les imatges que usa car esmenta els famolencs els plorosos els malalts els treballadors atrafegats els afeixugats els uacuteltims els simples els perduts els pecadors I la primera benauranccedila indica que el regne dels cels eacutes sols dels pobres (cf tambeacute Mc 217 Mt 1125s par Lc 1021) al capdavall soacuten els nens (Mc 1014-15) i els que poden dir abbagrave com a nens (Mt 183) que hi formen part El missatge joioacutes consisteix en el convit dels pecadors a lrsquoagravepat festiu de deacuteu (Mc 217) arreu parla de perdoacute perograve es fa sobretot a traveacutes drsquoimatges especialment presents en les paragraveboles com (entre moltes) la del perdoacute dels dos deutors (Lc 741-43) la del servent que

36

no perdona (Mt 1823-35) la del fill retrobat (Lc 1511-32) etc El perdoacute tambeacute el proclama en obres menjant amb publicans i pecadors entaulament que drsquoaltra banda posseeix una significacioacute escatologravegica la celebracioacute prefigurada de lrsquoagravepat de salvacioacute del temps final Qui soacuten els justos que no ha vingut a cridar (cf Mc 217) Versemblantment els fariseus que deurien trobar incomprensible la seva actitud davant els pobres i els pecadors Si el retret als sacerdots i als doctors de la llei rau a acusar-los de fer negoci del servei de deacuteu (Mc 1115-17 par) i de conegraveixer el voler de deacuteu sense seguir-lo respectivament els fariseus es creuen la comunitat dels elegits gragravecies al compliment dels manaments i drsquoalguns deures superflus quan soacuten guies que miren la cosa petita i srsquoobliden del que eacutes important (Mt 2323s) quan els seus preceptes de puresa no els fa nets per dintre (v25s) Srsquoexposen meacutes a prendre mal que els altres perquegrave minimitzen el pecat amb la seva casuiacutestica (que tracta els pecats individualment els classifica i evita sobretot els grossos) i cagravelcul de megraverits (un megraverit fa de contrapegraves drsquoun pecat) ben al contrari Jesuacutes supera prou la casuiacutestica (Mt 52228 Mc 715) els petits pecats tambeacute porten a la mort al judici de deacuteu Sols no es perdona el rebuig del perdoacute (Mc 328s) i davant de deacuteu no hi ha cap megraverit (Lc1710) Els pecadors soacuten meacutes a prop de deacuteu que els pietosos perquegrave aquests estan massa segurs drsquoells mateixos (Lc 189-14) estan cecs a les coses de deacuteu el fill progravedig lrsquoaduacuteltera el publicagrave etc no soacuten tant objecte de retret com el pietoacutes Per al fariseu val tambeacute que de fet no fa el que diu fer (Mt 2128-31) no acull la crida de deacuteu (Lc 1416-24 par Mt 221-10) srsquoenfronta als seus enviats (Mc 121-9) no estima el seu germagrave (Lc 1525-32) etc Les paragraveboles (lrsquoadministrador infidel Lc 161-13 les deu noies Mt 251-12 el vestit de noces Mt 2211-13) i els advertiments (Mt 525s par) ho deixen clar cal la conversioacute ja Quegrave eacutes la μετάνοια Ho diuen tambeacute les paragraveboles per exemple la del fill retrobat (Lc 1511-38) la del fariseu i el publicagrave (Lc 189-14) admetre la progravepia falta i penedir-sersquon Tambeacute no tornar-hi Tanmateix el nucli de la μετάνοια no eacutes aquest sinoacute ndash com diu Mt 183 (par Mc 1015 par Lc 1817) ndash el seguumlent laquoameacuten us dic que si no us feu de nou com nens no abastareu el regne de deacuteuraquo el jueu del temps de Jesuacutes no tenia els

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

22

Lc 1310-17 141-6 cf Jo 59 914) sense haver-hi cap perill Tampoc no fa cas de les prescripcions farisees de neteja de les mans abans dels agravepats (Mc 71-8 el v15 faria referegravencia al que es diu pecaminosament)5 Lrsquoactitud davant la Toragrave la proclamacioacute del final del culte el rebuig de la Halakagrave el seu dret a anunciar la voluntat de deacuteu ndash tot plegat lrsquoacusacioacute de pseudoprofeta el duria a la mort

sect3 Una crida plena de goig laquoSrsquoha complert el temps i eacutes a prop el regne de deacuteu convertiu-vos i creieu en el missatge joioacutesraquo (Mc 115 cf Mt 423 935 Lc 443 81 i drsquoaltres) El sumari de Marc (i de Mateu i Lluc) palesa el punt central de lrsquoanunci de Jesuacutes el regne de deacuteu Dues soacuten les caracteriacutestiques de lrsquouacutes que en fan els sinograveptics del terme βασιλεία per a la caracteritizacioacute del senyoreig de deacuteu (τοῦ θεοῦ

τῶν οὐρανῶν)6 el nombre de vegades que el trobem (molt meacutes gran comparat amb drsquoaltres escrits antics i contemporanis) i la quantitat de girs nous sense paralmiddotlels en drsquoaltres autors Lrsquoexpressioacute srsquousa gairebeacute sempre en el sentit dinagravemic de lrsquoexercici drsquouna autoritat el senyoreig de deacuteu (quelcom molt oriental i molt poc occidental) la realitzacioacute de lrsquoideal de justiacutecia sobre la terra com a rei protector drsquoorfes de viacutedues de pobres de febles de desvalguts Lrsquoantic judaisme defensa el senyoreig reial de deacuteu sobre Israel (cf Dn 431) el qual el jueu reconeix diagraveriament amb el Šemalsquo ocorre que ara tot eacutes amagat i capgirat perograve el regnat de deacuteu abarcaragrave tots els pobles que no podran sinoacute sotmetre-srsquohi (cf Dn 244) El Quaddiš santifica el nom de deacuteu i prega per la irrupcioacute del seu regne

La sola referegravencia al Quaddiš del parenostre (laquovingui el vostre regneraquo) fa adonar-nos que Jesuacutes usa el concepte malkuta en sentit escatologravegic Aquest esdeveniment futur (i proper) explica que alguns no experimentin la mort (Mc 91) o la precaucioacute davant del judici final (cf Mc 943-48) Srsquoexpressa en imatges a traveacutes de lrsquoagravepat escatologravegic on trobem Jesuacutes mateix (Mc 1425) Abraham Isaac Jacob els profetes i gent drsquoarreu (Lc 1328-29) tots

5 Mt 233 (laquotot allograve que us diguin doncs fer-ho i observeu-ho perograve no obreu com ells obren perquegrave diuen i no fanraquo) hauria drsquoentendrersquos amb un to irogravenic i fer ressaltar sobretot la segona meitat 6 Lrsquoexpressioacute original faria laquoregne de deacuteuraquo laquoregne del celraquo seria el circumloqui que evita el nom de deacuteu propi drsquouna agravembit judeocristiagrave

23

laquosrsquoasseuran a la taula del regne de deacuteuraquo Ja eacutes a prop (Mc 115) Per tant Jesuacutes es refereix a Dn 244 amb un clar sentit escatologravegic i a Dn 727 (el poble dels sants de lrsquoaltiacutessim rebran el regne el senyoreig cf Lc 1232) En la mesura que el concepte malkuta eacutes un circumloqui jueu per a evitar el nom de deacuteu tot plegat vol dir que srsquoanuncia que deacuteu eacutes a prop agravedhuc que ja eacutes aquiacute Lrsquoapocaliacuteptica jueva especialment amb Joan Baptista apuntava tambeacute lrsquoadveniment de la fi Allograve progravepiament nou de Jesuacutes rau en la proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia Aquesta irrupcioacute del regne de deacuteu es prefigura en cada victograveria sobre la forccedila del mal (guariments) en lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Ja eacutes aquiacute eacutes imminent ho palesa amb paraules i amb obres

Es tracta drsquoun missatge indubtablement exhultant per a lrsquohome en la mesura que comenccedila la transformacioacute de tot Srsquoestagrave arribant a la nova plenitud el present regalima la renovacioacute de la realitat Per aixograve srsquoanuncia no sols que el temps eacutes limitat i que ja arriba el regne sinoacute sobretot com eacutes el senyoreig de deacuteu que ve i del qual hi ha ara els senyals de la seva presencia Aixograve ho mostra el lograveguion Lc 722s (par Mt 115s)7

laquoels cecs hi veuen els coixos caminen els leprosos soacuten purificats els sords hi senten els morts ressusciten els pobres reben lrsquoanunci del missatge joioacutes i sortoacutes aquell que no srsquoescandalitzaragrave de miraquo El lograveguion combina material de Is 355ss i 2918s amb Is 611s (emparentat srsquohi troba Lc 416-21 que torna a citar Is 611s) les imatges de la llum per als cecs del so per als sords dels crits drsquoalegria per als muts expressaven per a tots els pobles antics drsquoOrient els temps de la salvacioacute I la llista podria estendrersquos meacutes i meacutes soacuten sols

7 Tal com estagrave situat seria la prova davant dels deixebles de Joan que Jesuacutes eacutes lrsquoesperat Perograve no seria pas el seu sentit original les referegravencies a Isaiumles no ho permetrien estimar aixiacute

24

exemples per a palesar que es venccedil el dolor la por el patiment El regne que es prefigura aquiacute per a aquell que en fa cas del que diu i fa Jesuacutes del qual lrsquoarribada ja eacutes imminent representa el capgirament de les relacions drsquoexclusioacute la restauracioacute de la comunitat malmesa entre deacuteu i lrsquohome8 La recerca criacutetica de les narracions miraculoses en els evangelis es fa drsquoacord amb quatre nivells (1) aquestes histograveries es redueixen considerablement quan se les estudia des del punt de mira de la criacutetica textual i literagraveria (2) Hi ha una segona reduccioacute quan se les compara amb les histograveries miraculoses rabiacuteniques i helmiddotleniacutestiques (lrsquoantic orient tenia com a normal que hi hagueacutes miracles i com a quelcom que agrada que hi sigui la primitiva esgleacutesia participava del gust pels miracles que hi havia en el seu temps) (3) Lrsquoanagravelisi histogravericoformal de les narracions miraculoses permet distingir la capa meacutes recent helmiddotleniacutestica i la palestina lrsquohelmiddotleniacutestica descriu Jesuacutes com a traumaturg la palestina posa Jesuacutes al centre (4) A traveacutes drsquouna criacutetica meacutes aguda i de la corresponent minva de material srsquoarriba a un nucli transmegraves que remunta als esdeveniments de les actuacions de Jesuacutes aquest nucli fa referegravencia al guariment de mals psicogegravenics lepra paragravelisi i ceguesa tot allograve a la qual cosa pot aplicar-se una teragravepia per alguna mena drsquoinduccioacute Basta saber la situacioacute dels malalts mentals en temps de Jesuacutes i com sersquols veia per a entendre que els evangelis en parlin com en parlava tothom Jesuacutes srsquoenfronta doncs a aquest moacuten del mal cada victograveria sobre la forccedila del mal eacutes una manifestacioacute del temps de la salvacioacute que ja irromp lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Eacutes una prolepsi de lrsquoeacuteskhatos Un exemple clau drsquoaixograve eacutes el lograveguion de Lc 1018 laquojo veia Satanagraves de sobte expulsat del cel que queia com un llamp sobre la terraraquo Eacutes lrsquoinici del final de Satanagraves (cf Ap 127-9) i lrsquoexpulsioacute de dimonis anuncia la victograveria completa sobre Satanagraves Tot aixograve ocorre ara i meacutes es presenta el paradiacutes (Lc 1019 cf Mc 113 laquosrsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo) els noms dels salvats es troben en el llibre dels vius (Lc 1020) ndash tot plegat el venciment de Satanagraves la innocegravencia de les feres salvatges lrsquoapuntament dels noms soacuten motius drsquoun canvi radical drsquoun nou Edegraven Les festes de noces (sovint siacutembol de la salvacioacute) han comenccedilat hi eacutes lrsquoespograves hi ha joia i no eacutes possible el dejuni (Mc 218s) La llum

8 Lrsquoescagravendol de Lc 723 es refereix a no rebre amb mals ulls la reconciliacioacute de deacuteu amb els marginats i els rebutjats sobre els fariseus cf II sect6

25

brilla (Mc 421 par) el fulgor de la ciutat de deacuteu resplandeix ja ara dalt de la muntanya enmig de la fosca del moacuten (Mt 514) Ha arribat lrsquohora de la sega (un siacutembol dels temps salviacutefics en les paragraveboles) els camps estan madurs (Mc 48 par Mt 937 par) demaneu que hi hagi treballadors per a la collita (Mt 938 par) Aprengueu de la figuera quan eacutes primavera rebrota (Mc 1328s) canvi doncs de mort a vida Hi ha un nou vi (Mc 222 par) el vi siacutembol del nou temps Al fill retrobat se li lliura un vestit de festa (Lc 1522) Hom es posa el vestit de noces (Mt 2211) No es cus al vestit vell un pedaccedil de roba nou (Mc 221 cf He 111s Ac 1011 par 115) la nova realitat deixa enrera els temps anteriors Es lliura als infants el pa de vida (Mc 724-30 par) siacutembol (amb lrsquoaigua de vida cf Jo 41014 737s) dels dons de paradiacutes La pau de deacuteu srsquoofereix ja ara es decideix ja ara el judici (Mt 1011-15 par Lc 105-11) ja ara es lliga i es deslliga la sort dels homes (Mt 1619 1818)9 Tambeacute les obres de Jesuacutes palesen aquest laquoja araraquo lrsquoexpulsioacute dels mercaders del temple acompleix laquoja araraquo Za 1421 (laquono hi hauragrave cap meacutes mercader al temple de Jahvegrave-Sabaot aquell diaraquo) malgrat que circumscriu la seva cura a Israel guareix pagans (Mc 724-30 par Mt 1521-28 Mt 85-13 par Lc 71-10) com a anticipacioacute indicacioacute de la basileia que irromp Els deixebles soacuten afortunats de viure aquest moment (Lc 1023s par Mt 1316s) el de lrsquoentrada del regne Ho han de proclamar tambeacute de paraula i drsquoobra (Mt 107s) En lrsquoantic judaisme i en el contemporani als evangelis mai no srsquohavia proclamat la irrupcioacute del regne de deacuteu mentre que la primitiva comunitat cristiana proclamaragrave meacutes aviat la mort i la resurreccioacute del mestre

9 Lrsquoescatologia presegraventica eacutes arreu de lrsquoevangeli de Joan Basti recordar laquoperograve ve lrsquohora i eacutes ara que els veritables adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat que aixiacute soacuten els qui vol el Pare per adoradorsraquo (Jo 423) laquous ben aseguro que ve lrsquohora i eacutes ara que els morts escoltaran la veu del Fill de deacuteu i els qui lrsquohauran escoltada viuranraquo (Jo 525) amb la seva transformacioacute lrsquohome passa de la mort a la vida

26

Jesuacutes anunciava la imminent arribada del regnat de deacuteu i de la transmutacioacute dels ordres del seu temps La proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia es dreccedila sense dubte com el centre de lrsquoevangeli Aquesta consciegravencia escatologravegica independentment de les seves influegravencies encarnava eficaccedilment la radicalitzacioacute de la referegravencia al sagrat urgia que lrsquohome considereacutes la importagravencia real dels afers i avisava a tort i a dret de la necessitat de la conversioacute Certament no es tractava drsquouna proclama de mal averany drsquoalguacute que desitgeacutes el pitjor o que fes acreacuteixer lrsquoangoixa dels homes quan Jesuacutes no exigia a tots el mateix lliurament a la causa de la predicacioacute ni la radicalitat del missatge comportava lrsquoabandoacute de les feines de cadascuacute del seu lloc de la famiacutelia etc establerts els miacutenims en lrsquoamor no srsquohi pressuposa a priori la mesura que cadascuacute en volia lliurar no perquegrave espereacutes quelcom sinoacute per la mateixa alegria de fer-ho el propi Jesuacutes no se nrsquoestagrave de menjar i de beure i celebra amb els seus els agravepats que prefiguren el regnat de deacuteu etc La insistegravencia en la vinguda del final no eacutes per a fer por sinoacute meacutes aviat un aviacutes per a trobar-se preparat a un esdeveniment que nomeacutes pot entendrersquos com a desitjat com a final feliccedil per a aquells eacutes clar que ja comprenen que lrsquoordre a venir no pot seguir sent un ordre que mira cap a un sol costat Una part important de les paragraveboles i de les paraules que es pot fer meacutes o menys recular fins a Jesuacutes es mou dins drsquoaquest horitzoacute escatologravegic comenccedilant pel mateix parenostre Certament lrsquoanhel del regnat de deacuteu i la seva prefiguracioacute deurien somoure els cors talment com encara ho poden fer avui La previsioacute drsquoun final introdueix a una transformacioacute de les condicions de vida de jerarquies de valoracions etc indubtablement meacutes justa meacutes feliccedil meacutes drsquoacord amb les coses un final que representa la realitzacioacute de lrsquoesperanccedila dels homes la utopia que es prefigura sota siacutembols i imatges etc i que es capaccedil de commoure lhome davui en lrsquoaccepcioacute que un tal fantasieig plasma a les palpentes lrsquoanhel humagrave de renovacioacute i de perduracioacute i en lrsquoaccepcioacute que tot es fa animat per la dimensioacute sagrada Es tracta de la presentacioacute brillant drsquouna tensioacute escatologravegica que esdeveacute tensioacute sagrada perograve la tensioacute sagrada manifesta palpablement el que de debograve soacuten les coses i els esdeveniments quegrave eacutes important i quegrave no i eacutes capaccedil de comprometre la totalitat de la vida El missatge escatologravegic eacutes una crida a la conversioacute i a la sacralitat del moacuten des de les imatges i les paraules La crida escatologravegica hauria de permetre de deixar pas a lrsquoexperiegravencia de deacuteu com a vocacioacute Tot aixograve vol dir que la tensioacute escatologravegica srsquohauria de traduir en quasevol cas en tensioacute sagrada i que valdria per avui el que valia llavors que no hi ha una mesura universal de resposta perquegrave cadascuacute es troba en unes

27

circumstagravencies diferents que un mateix ha de concloure quines soacuten les seves responsabilitats i radicalitats Sens dubte la tasca quotidiana de molts homes transcorre drsquoacord amb un tarannagrave ordinari perograve no shauria de superar la tensioacute dialegravectica entre una experiegravencia radiant del sagrat i els afers de cada dia Versemblantment lrsquoentusiasme sagrat duu a totes les formes de prefiguracioacute drsquoun nou ordre de totes les coses els homes tanmateix que es troben en tensioacute sagrada no la poden superar El missatge escatologravegic la fa present accentua la necessitat drsquouna conversioacute cap al sagrat Lrsquoanunci de Jesuacutes no era doncs important perquegrave srsquoacompliacutes lrsquoesdeveniment sinoacute per la cagraverrega de tensioacute sagrada que implicava Quegrave decantagrave o afavoriacute la conviccioacute drsquoun final sembla quelcom que va dependre de moltes conversions interiors a partir drsquoinfluegravencies externes No sembla que shagi drsquoestimar un escagravendol que arribeacutes a la necessitat de fer present la fragilitat i caducitat de lrsquoordre drsquoaquest moacuten Car Jesuacutes era un home del seu temps i de condicioacute jueva10 Tanmateix una qualsevol de les plurals maneres en les quals es modelen els siacutes intencionals drsquouna completesa del moacuten que palesen de mil formes mil joies amb tots els malgrats que es vulguin no estan pas a la disposicioacute drsquoun home de manera que li calgueacutes sols portar-los a colmiddotlacioacute Aquells siacutes del moacuten soacuten es troben a magrave drsquoacord amb un designi rar en escarides ocasions al cap i a la fi soacuten experiegravencies sagrades i lrsquoexperiegravencia es lliura de vegades drsquouna manera que manifesta les dependegravencies de tota mena de lhome respecte del pathos Aixograve tambeacute acondueix a no saber com orientar-se (cf Mc 1534)

sect4 Els patiments del final el judici la gehenna

Tanmateix el gaudi del regne que ja es fa present srsquoacompanya tambeacute de lrsquoaviacutes de lrsquoacompliment de tot el cicle histograveric i de la transformacioacute darrera de les condicions drsquoinjustiacutecia de dolor de mal Des drsquoaquest punt de mira la profusioacute drsquoimatges i la representacioacute de forces sobrenaturals presents arreu de les paraules en boca de Jesuacutes sorprenen Sembla una paradoxa que hagi arribat fins a avui un llenguatge amb regust idolagravetric (ho eacutes una cosificacioacute

10 El discerniment entre la irrupcioacute ja ara de la basileia i la seva manifestacioacute expliacutecita final seria des drsquoaquest punt de vista irrellevant Ni serveix de res meacutes capir una renovacioacute futura ni se la pot imaginar millor irrompent ja ara lrsquoun fet i lrsquoaltre deriven la seva eficagravecia de lrsquoexperiegravencia del sagrat i de les seves dimensions i no poden anar enllagrave seu

28

qualsevol de lrsquoexperiegravencia de deacuteu) i amb to apocaliacuteptic per tant amb imatges del tall miacutetic eacutes a dir que gaudeixen de forccedila (significacioacute) sagrada i imaginativa i que narren allograve que srsquoesdevindragrave La sorpresa srsquoesvaeix quan es teacute present que Jesuacutes eacutes jueu amb tot el que aixograve comporta (cf per exemple sect3 i sect7) Hi ha un reguitzell drsquoindicacions de tot tipus arreu dels evangelis que avalen la proximitat del final Cal veuren algunes La paragravebola de la figuera serveix per a lrsquoanunci del final (Mc 1318s) La basileia (eacutes a dir deacuteu) eacutes a la vora (Mt 107 par Lc 109 Lc 92060 1011) El parenostre ensenya a pregar per la vinguda ragravepida del regne Totes les paragraveboles i imatges que adverteixen del caragravecter sobtat dels uacuteltims esdeveniments o que avisen a estar alerta pressuposen que no nrsquohi ha per molt Tambeacute ho apunten els mots referits als tres dies O la referegravencia de Joan Baptista el nou Elies que segons Malaquies (Ml 323) arriba abans del gran i terrible dia de Jahvegrave O Lc 1020s on possiblement caldria interpretar v21b en futur a la llum de Lc 1023s Cal no perdre temps prenent comiat dels teus (Lc 961s) o servant els dies de dol pel difunt (Mt 821s par Lc 959) A Lc 104 es recomana als deixebles de no saludar ninguacute pel camiacute la urgegravencia de la predicacioacute mana no anar de carabana amb drsquoaltres Cal defensar que Mc 1310 (par Mt 2414) i Mc 149 (par Mt 2613) no permeten suposar que Jesuacutes hagueacutes utilitzat el terme lsquoevangelirsquo (usa sempre lsquoevangelitzarrsquo el substantiu no tenia valor religioacutes) i en conjunt cal relativitzar-ne el contingut (hi ha expressions que soacuten del propi Marc) Jesuacutes estagrave enviat sols a Israel (Mt 1524) i mana als deixebles que srsquohi circumscriguin (Mt 105s) els pagans srsquoaplegaran al final del temps al regne (Mt 811s par Lc 1328s) no caldria esperar el seu anunci a tots els pobles Srsquoadverteix que si no es converteixen tots acabaran com els galileus occits per Pilat o els morts per la caiguda de la torre de Siloegrave (Lc 131-5) Tot aixograve vol dir que ha de passar molt aviat El diluvi eacutes davant de la porta (Mt 2437-39 par Cf 724-27) la destral eacutes llesta espera i no talla encara la figuera (Lc 136-9) Cal no diferir la conversioacute (paragravebola de les deu noies Mt 251-12 dels convidats al regne de deacuteu Lc 1415-24 par Mt 221-10 de lrsquoanada al jutge Mt 425s par Lc 1257-59 de lrsquoadministrador malversador Lc 161-8) En les catorze vegades que surt laquoaquesta generacioacuteraquo (ἡ γενεὰ αὕτη Mc 812a12b38 919 1330 Mt 1116 par 1239 par 41s par 45 164 2336 par Lc 113050 1725) srsquohi fa referegravencia sempre per a renyar-la a allograve que

29

srsquoesdevindragrave a aquells als quals srsquoadreccedila Jesuacutes Sembla difiacutecil de no entendre-ho a partir drsquoun temps final que ja arriba Els seus enviats no hauran acabat drsquoanunciar el regne de deacuteu arreu drsquoIsrael que ja vindragrave el fill de lrsquohome (Mt 1023) Els patiments i martiris (Mc 835 par 1038s par 1312 par Mt 102128 par 34 par etc) que caldria interpretar a Mc 91 (laquoUs asseguro que nrsquohi ha alguns dels aquiacute presents que no moriran abans que hagin vist venir amb poder el regne de deacuteuraquo) no durarien molt temps (cf tambeacute Mc 1320 par Mt 1023) La paragravebola del jutge i la viacutedua (Lc 181-8) srsquoentendria des de tot aixograve que diem Jesuacutes no beuragrave vi laquofins que vingui el regne de deacuteuraquo (Lc 2218) la renuacutencia sembla pressuposar que aixograve no eacutes molt lluny Tambeacute ho faria la periacutecopa de Getsemaniacute (Mc 1432-42 par) en el cas de lrsquoencert que prega no pas per una simple sortida de la situacioacute (hauria pogut fugir) sinoacute amb una referegravencia escatologravegica per fer arribar el regne sense necessitat del patiment Les paragraveboles del servent fidel i prudent (Mt 2445-51 par) la de les deu noies (Mt 251-13) la dels deu talents (Mt 2514-30) amb drsquoaltres textos com Mc 1335 (cf Mt 2443 par) compten en els evangelis amb el retard de la parusia perograve probablement llur sentit originari estaria marcat meacutes aviat pel caragravecter sobtat de la fi i srsquoadreccedilarien als qui no fan cas de la bona nova El temps per a lrsquoarribada del final es pot escurccedilar per causa dels elegits (Mc 1320 par) o allargar esperant la conversioacute (cf Lc 136-9) El parenostre ensenya a pregar que laquovingui el vostre regneraquo (cf Lc 187) deacuteu escolta lrsquooracioacute i la intercessioacute (Lc 138s 2231s) i pot canviar els seus designis

En els sinograveptics hi ha dues tradicions apocaliacuteptiques diferents la de Lc 1720-37 que concorda amb les paragraveboles i amb les imatges que usa sovint Jesuacutes on srsquoadverteix meacutes aviat del caragravecter sobtat dels finals dels temps ndash i la de Mc 131-37 que trobem ampliada a Mt 211-2546 i molt modificada a Lc 215-36 tradicioacute que estagrave a prop de 2Te 21-12 i de lrsquoapocalipsi de Joan on srsquoaccentuen els senyals de preludi Aquesta segona tradicioacute oferiria una resposta de la primitiva comunitat al retard de la parusia Jesuacutes hauria advertit doncs de lrsquoarribada del final Sens dubte hauria previst que ell seria mort i que els seus deixebles patirien Hauria avisat que srsquoesdevindria drsquoimprevist que cauria com un llamp Els pitjors mals amenacen aquells que no es converteixen (Lc 131-5) Les dones de Jerusalem han de plorar per elles i pels seus fills (Lc

30

2328-31) Lrsquouacuteltima generacioacute ha de fer penitegravencia per la totalitat de la culpa que hi ha en els seus pares (Lc 1149-51 par Mt 2334s) Veureu abans lrsquoabominacioacute de la desolacioacute (Mc 1314 par cf Dn 1131 1211) el pseudocrist El temple seragrave destruiumlt (Mc 132) i tres dies meacutes tard es bastiragrave un nou temple (Mc 1458 par) No hi ha descripcioacute de tot aixograve Jesuacutes no entra en detalls Sols diu fugiu (Mc 1314b-20) Caldragrave anar de pressa (Lc 1731 Mc 1315s par) En acabant lrsquoagravengel de deacuteu destria ndash hi ha judici ndash els salvats i els repudiats (Mt 2440-41 Lc 1734-35) srsquoobre la gehenna lrsquoinfern de foc final Els evangelis en parlen prou realiacutesticament i hi implica tot lrsquohome (Mc 943-48 Mt 254146) En Jesuacutes la gehenna eacutes lrsquoobscuritat (Mt 812 2213 2530) lrsquoexclusioacute doncs de la llum de deacuteu laquoels cridats soacuten innombrables perograve no tants soacuten elegitsraquo (Mt 2114 cf Lc 1323-24) etc No sinsistiragrave mai prou (cf sect7) que una visioacute drsquoun deacuteu que premia i que castiga reflecteix meacutes aviat la responsabilitat de leacutesser humagrave i no diu pas res progravepiament de lrsquoexperiegravencia de deacuteu mentre que hi ha unes condicions socials de transmissioacute de la cultura El que els evangelis posen en boca de Jesuacutes no es manteacute avui el llenguatge que srsquohi usa ara eacutes estrany cal rebutjar un qualsevol supogravesit drsquoun laquodeacuteuraquo pseudoidolitzat i del que aquest faria sobretot cal superar definitivament lrsquoestretor que representa una voluntat de dissort per a uns homes Lrsquoexperiegravencia del sagrat eacutes sempre la drsquoun siacute Ocorre que malgrat lrsquoargot escatologravegic lhome davui encara eacutes capaccedil a traveacutes seu de llegir-hi tota la positivitat que hi ha en Jesuacutes com a experiegravencia de deacuteu Les visions i les imatges soacuten turbulegravencies drsquoun home que adverteix que cadascuacute se salva o es condemna la gehenna eacutes ara i aquiacute instalmiddotlada dins de cada home ndash i el siacute a la vida eacutes per a tothom sense exclusioacute Jesuacutes parla com un jueu la universalitat de Jesuacutes rau que malgrat aixograve un hom sigui capaccedil drsquoabraccedilar-hi el sagrat Molt aviat les tradicions cristianes tancaren el cicle drsquoaparicions amb lrsquoascensioacute de Jesuacutes i diferiren la seva tornada (parusia) al final dels temps i del judici final (escatologia) Tant lrsquoascensioacute al cel com la parusia i els esdeveniments escatologravegics illustrarien els canvis que srsquoesdevingueren en els cercles cristians a partir del fet que lrsquoexaltacioacute del fill de lrsquohome i el final de lrsquoordre actual del moacuten no haurien arribat minus no hi havia encara parusia minus ni eren imminents

31

Mentre lrsquoascensioacute interrompiria a la pragravectica la segraverie drsquoaparicions el trasllat drsquoun final cap endavant amb la tornada de Jesuacutes el judici final la resurreccioacute dels morts amb tots els precedents apocaliacuteptics del cas etc si distensionava la dimensioacute sagrada que ho creu imminent o ja comenccedilat mentre ho mantindria laquoper a lrsquoesdevenidorraquo seria capaccedil igualment de mantenir la tibantor del sagrat en tant que urgeix a estar preparats El futur dels homes i del moacuten esdevindria fantasiat a partir drsquoun tensioacute i drsquouna expectativa sagrades agravedhuc drsquouna irrupcioacute de deacuteu com a experiegravencia de deacuteu La forccedila escatologravegica passaria a ser exigegravencia i reclam la parusia nova experiegravencia de Jesuacutes etc No sembla que es pugui abandonar la tensioacute sagrada sense banalitzar-se i fer-ho drsquoacord amb el do de cadascuacute Certament no hi ha avui les condicions socials que feien bones les fantasies les llegendes els afers meravellosos etc Ni el missatge de Jesuacutes ni la joia pasqual ni la imatge postpasqual drsquouna parusia i final dels temps tenen drsquoaltra forccedila que la que es deriva de la tensioacute sagrada que proposen laquoEs ist die wichtigste Funktion der Eschatologie daβ sie das Wissen um die Gnadenfrist wach erhaumlltraquo11 iquestAcabaragrave el moacuten Llevat del que es pot dir en nom de la ciegravencia no sen sap res meacutes drsquoaixograve el futur del moacuten com a experiegravencia sagrada el tensa en fa una grandiosa expectativa mentre els afers resten tal qual Quegrave seragrave de tots els homes no se sap progravepiament i el moacuten no pot ser cridat cap a deacuteu quan eacutes en el moacuten que nrsquohi ha experiegravencia El sentit de la histograveria dels homes i del moacuten restaria hipotecat en aquesta expectativa dels homes i del moacuten per la qual hi ha una experiegravencia sagrada El sentit de la histograveria i del moacuten restaria subsumit com a experiegravencia sagrada mai no el sabriacuteem o no en sabriacuteem res meacutes Aixiacute com la nocioacute de creacioacute sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels oriacutegens (passat) aixiacute lrsquoescatologia sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels finals (futur) Mai no se superaria la tensioacute mai no se la podria superar sense fer trampa Arreu valdria que ha drsquohaver-hi experiegravencia arreu que no es tracta de teoritzar sinoacute drsquoafirmar-se un hom com una veu expectant afirmativa atengui per darrera cap al passat o per davant cap al futur allograve que srsquoofereix com el saber meacutes clar iquestHi hauragrave judici final Un hom ja ho ha insinuat quan bescanvia mala voluntat per un voler ben intencionat quan la salvacioacute esdeveacute clariacutecia de la

11 JJeremias Neutestamentliche Theologie Part primeraDie Verkuumlndigung Jesu Gerd Mohn Guumltersloh 1973 (2ordf edicioacute) pagraveg140 Srsquoobservaragrave lrsquoimportant manlleu que fa el present treball de les obres drsquoaquest estudioacutes

32

condicioacute humana i la condemna lrsquoestultiacutecia llavors el judici final sersquol fa cadascuacute en aquesta vida Si sestagrave convenccedilut que independentment de tot aixograve no hi ha cap altra condemna ni cagravestig quan hi ha prou maneres joioses de gaudir de deacuteu com a experiegravencia aquestes confirmarien que una qualsevol actitud que prengui lrsquohome es pot superar minus i mereix ser superada minus per la crida a tots i arreu malgrat el que els homes fan o les atrocitats que hagin fet en una expectativa que sols pot ser un siacute que els estintola en lrsquoexperiegravencia per la qual la de deacuteu no eacutes simplement la del moacuten malgrat que tambeacute ho sigui i de no saber ben beacute com entomar-ho tot iquestEs ressuscitaragrave No sembla important que un hom sesvaeixi o no amb la mort quan la sort de lrsquohome estagrave en joc ara i aquiacute Si meacutes no en aquesta mena de sentiments extrems shi expectaria alguna positivitat desconneguda La imatge drsquouna resurreccioacute final realitzaria fantasiosament la solucioacute drsquoun doble interrogant el que proveacute de la constatacioacute que els humans moren i lrsquoexperiegravencia del sagrat que parla drsquoun siacute a la vida Lrsquoescatologia de la resurreccioacute dels morts al final dels temps foacutera una projeccioacute de lrsquoescatologia de cada home el seu siacute sagrat a la vida faria de testimoni lrsquoexperiegravencia de deacuteu en Jesuacutes exemplificaria que Jesuacutes no srsquoacabagrave amb la mort del Jesuacutes histograveric i que eacutes la penyora de la progravepia afirmacioacute a la vida Tot plegat pot semblar una bogeria perograve eacutes drsquoaixograve que sen tindria experiegravencia Els humans estarien cridats a la vida malgrat tots els perograves nrsquoignorarien les circumstagravencies en tindrien certesa per lrsquoexperiegravencia de Jesuacutes minus io per lexperiegravencia de deacuteu

sect5 El fill de lrsquohome Les referegravencies a Jesuacutes com a fill de deacuteu soacuten secundagraveries excepte Mt 1127 par Lc 1022 on tenen tot un altre sentit (cf sect9) Lrsquoabundant uacutes en lrsquoevangeli de Joan drsquoun absolut ὁ υἱὸς sense complement del nom o pronom personal no eacutes de cap manera palestiacute tambeacute eacutes aliegrave al judaisme palestiacute el tiacutetol de fill de deacuteu com a messiagravenic El mateix tiacutetol de messies referit a Jesuacutes srsquoha de prendre sempre com una font secundagraveria (malgrat i tot que Mc 829 par pugui tenir algun fons histograveric) Evita versemblantment per raons de la seva cagraverrega poliacutetica anomenar-se fill de David (cf perograve Mc 1458 par 1235-37 par)

33

En canvi no hi hauria motiu per a negar lrsquoautenticitat del seu uacutes de lrsquoexpressioacute laquoel fill de lrsquohomeraquo (ὁ υἱὸς τοῦ ἀνθπώπου) Respecte de lrsquoexpressioacute cal dir el seguumlent

1 Tradueix una expressioacute comuna aramea (barrsquoaumlnaša) que exemplifica una significacioacute genegraverica (laquohomeraquo laquoun homeraquo laquoalguacuteraquo)

2 Srsquousa tambeacute com a tiacutetol al llibre de Daniel (Dn 713) que interveacute enmig drsquouna visioacute (Dn 71-14) que despreacutes srsquointerpreta (Dn 715-28) Es tracta drsquouna figura drsquoexaltacioacute i drsquoentronitzacioacute que simbolitza els laquosants de lrsquoAltiacutessimraquo per tant conteacute una significacioacute colmiddotlectiva Cal accentuar que el fill drsquohome laquoarribagrave fins al Vell venerableraquo hi ha doncs un moviment de baix cap a dalt

3 Lrsquoapocalipsi jueva antiga posterior sense excepcioacute interpretagrave el fill drsquohome de Dn 713 com un sol individu Tambeacute la literatura rabiacutenica associa fill drsquohome i messies Val la pena dafegir si meacutes no el seguumlent els jueus esperaven un messies de caragravecter nacional un cap alliberador del jou dels romans Els textos apocaliacuteptics tambeacute participaven drsquoaquesta espera messiagravenica de trets nacionals a lrsquohora de parlar del fill de lrsquohome malgrat que srsquoesforcen a fer veure que proveacute de lrsquoaltre moacuten no exclouen que gaudeixi drsquouna significacioacute universal i alguns lrsquoapropen a la figura del servent de deacuteu del deutero-Isaiumles 4 Sembla que els evangelis hagin capgirat de vegades lrsquoexpressioacute amb el significat comuacute per la del tiacutetol apocaliacuteptic o beacute hagin usat el tiacutetol alliacute on no hi era Lrsquoexegravegesi perograve mantindria una colla de lograveguions on no ocorreria ni una cosa ni lrsquoaltra i que permetria lliurar algun esquema Per exemple quan la persecussioacute de la comunitat arribi al seu punt agravelgid com un llamp (Mt 2427 par Lc 1724) no esperat (Mt 243739 par Lc 1726 sense parallel 1730) srsquoacompliragrave la visioacute de Dn 713 Embolcallat de nuacutevols rodejat drsquoestols drsquoagravengels el fill de lrsquohome es mostra en la glograveria divina (Mc 1326 cf Jo 151) Srsquoasseu prop del tron a la dreta de deacuteu (Lc 2269) i envia el seu agravengel a arreplegar els escollits des dels quatre vents (Mc 1327) Ha de jutjar (Lc 2136) amb els dotze representants de les dotze tribus (Mc 1928 par Lc 2230 cf Dn 79s 1 Cor 62s)

34

5 A lrsquoapocaliacuteptica antiga jueva com en els evangelis el tiacutetol de fill de lrsquohome eacutes de glograveria i drsquoexaltacioacute Perograve en els escrits neotestamentaris se suposa un moviment de dalt cap a baix Un tal moviment iquesteacutes la representacioacute des de Jesuacutes meacutes antiga del fill de lrsquohomeiquestsadmetragrave en concordanccedila amb Dn 713s i lrsquoHenoc etiogravepic un sol proceacutes el de lrsquoenaltiment i glorificacioacute en una ascensioacute cap a deacuteuiquesthi hauria hagut una posterior escissioacute entre una ascensioacute i asseguda a la dreta de deacuteu drsquouna banda i la parusia al final dels temps drsquouna altra Si meacutes no els primers esments drsquouna parusia com un moviment de dalt a baix es troben a 1Te 110 219 313 416 523 Perograve el propi terme en els evangelis sols es troba a Mateu (243273739) I es podria defensar si meacutes no que Lc 2269 representa una tradicioacute meacutes simple i primera respecte al seu paralmiddotlel Mc 1462 mdash que Lc 2269 posat al costat de Lc 2426 Jo 31314 1223 etc o fins i tot de Mc 1326-27 que cita Dn 713 apunta la simple ascensioacute cap a deacuteu En el cas que una tal vinguda entre nuacutevols de Mc 1326 fos originagraveriament un moviment cap a deacuteu llavors potser caldria assumir-ho per a drsquoaltres llocs on es parla tambeacute drsquouna vinguda del fill de lrsquohome (Mc 838 Mt 1023b tambeacute Mt 1928 par Lc 2229 Mt 2531 no diria res drsquouna vinguda a la Terra sinoacute sols esmentaria lrsquoentronitzacioacute del fill de lrsquohome) Pel cap baix cap admetre que no hi ha res de segur 6 El tiacutetol del fill de lrsquohome en els evangelis evitaria el messianisme poliacutetic mentre expressaria la universalitat de la seva exaltacioacute (cf Mt 25 31-46) donaria forces als seus davant les tribulacions i les temptacions (Mc 1326 par Mt 242737b = 39b par Lc 172426 Mt 1023 Lc 1722-30 188 2136) i mantindria la separacioacute entre el present i una futura entronitzacioacute amb lrsquouacutes de la tercera persona referit al fill de lrsquohome Amb la figura del fill de lrsquohome Jesuacutes srsquoapropia de tot allograve que pogueacutes ser motiu drsquoesperanccedila del poble jueu Es tracta drsquoun tiacutetol amb unes atribucions suficientment ambivalents per tal drsquointerpretar-lo de meacutes drsquouna manera sempre si meacutes no com a alguacute que eacutes molt a prop de deacuteu exaltat i entronitzat Basti portar a colmiddotlacioacute els drets que creu tenir Jesuacutes respecte de la Llei (sect10) la seva condicioacute de fill (sectsect8-9) el fet que no cal excloure absolutament que es veieacutes com un servent de deacuteu (sect12) etc per tal

35

drsquoadonar-se per quegrave un hom defensa que hi ha aquiacute alguacute que eacutes meacutes que un profeta (sect3) i que els tiacutetols de fill de lrsquohome de messies fill de David servent de deacuteu no fan meacutes que adjectivar tot aixograve drsquoacord amb una tradicioacute jueva de pensar de fer referegravencia de les coses sagrades amb les seves progravepies grandeses i sentits Lrsquoexperiegravencia del sagrat de Jesuacutes o especiacuteficament la de deacuteu sols sembla poder-se lliurar criacuteticament a partir drsquouna colla de circumstagravencies com la que sapunta La visioacute del fill de lrsquohome foacutera una manera jueva de parlar drsquoell mateix drsquoencoratjar els seus de representr-se el siacute sagrat de la vida subsumiria els valors jueus de la responsabilitat i de les corresponents consequumlegravencies srsquoinclou en la representacioacute escatologravegica etc Lrsquouacutes del tiacutetol jueu formaria part doncs de lrsquounivers escatologravegic i la seva utilitat rauria a (1) explicar que hi ha una sort per als justos i una altra per als bandejats formaria un element drsquoun tal decorat final (2) a donar fe del triomf final sagrat la constagravencia sagrada del siacute (cf sect4)

sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute La bona nova srsquoanuncia als pobres (πρωχοί) i es diu mdash ho afirma la primera benauranccedila mdash que soacuten feliccedilos perquegrave eacutes drsquoells el regne de deacuteu (Lc 620 Mt 53) Tenint en compte Mt 115 par (cf Lc 418) que remet a Is 611 els pobres serien els que tenen el cor destrossat els captius els desesperats els vestits de dol etc Si els afamats els assedegats els desvestits els estrangers els malalts els presos etc entrarien en aquesta categoria hi hauria molts drsquoaltres quan srsquoateacuten la manera en quegrave Jesuacutes els caracteritza o les imatges que usa car esmenta els famolencs els plorosos els malalts els treballadors atrafegats els afeixugats els uacuteltims els simples els perduts els pecadors I la primera benauranccedila indica que el regne dels cels eacutes sols dels pobres (cf tambeacute Mc 217 Mt 1125s par Lc 1021) al capdavall soacuten els nens (Mc 1014-15) i els que poden dir abbagrave com a nens (Mt 183) que hi formen part El missatge joioacutes consisteix en el convit dels pecadors a lrsquoagravepat festiu de deacuteu (Mc 217) arreu parla de perdoacute perograve es fa sobretot a traveacutes drsquoimatges especialment presents en les paragraveboles com (entre moltes) la del perdoacute dels dos deutors (Lc 741-43) la del servent que

36

no perdona (Mt 1823-35) la del fill retrobat (Lc 1511-32) etc El perdoacute tambeacute el proclama en obres menjant amb publicans i pecadors entaulament que drsquoaltra banda posseeix una significacioacute escatologravegica la celebracioacute prefigurada de lrsquoagravepat de salvacioacute del temps final Qui soacuten els justos que no ha vingut a cridar (cf Mc 217) Versemblantment els fariseus que deurien trobar incomprensible la seva actitud davant els pobres i els pecadors Si el retret als sacerdots i als doctors de la llei rau a acusar-los de fer negoci del servei de deacuteu (Mc 1115-17 par) i de conegraveixer el voler de deacuteu sense seguir-lo respectivament els fariseus es creuen la comunitat dels elegits gragravecies al compliment dels manaments i drsquoalguns deures superflus quan soacuten guies que miren la cosa petita i srsquoobliden del que eacutes important (Mt 2323s) quan els seus preceptes de puresa no els fa nets per dintre (v25s) Srsquoexposen meacutes a prendre mal que els altres perquegrave minimitzen el pecat amb la seva casuiacutestica (que tracta els pecats individualment els classifica i evita sobretot els grossos) i cagravelcul de megraverits (un megraverit fa de contrapegraves drsquoun pecat) ben al contrari Jesuacutes supera prou la casuiacutestica (Mt 52228 Mc 715) els petits pecats tambeacute porten a la mort al judici de deacuteu Sols no es perdona el rebuig del perdoacute (Mc 328s) i davant de deacuteu no hi ha cap megraverit (Lc1710) Els pecadors soacuten meacutes a prop de deacuteu que els pietosos perquegrave aquests estan massa segurs drsquoells mateixos (Lc 189-14) estan cecs a les coses de deacuteu el fill progravedig lrsquoaduacuteltera el publicagrave etc no soacuten tant objecte de retret com el pietoacutes Per al fariseu val tambeacute que de fet no fa el que diu fer (Mt 2128-31) no acull la crida de deacuteu (Lc 1416-24 par Mt 221-10) srsquoenfronta als seus enviats (Mc 121-9) no estima el seu germagrave (Lc 1525-32) etc Les paragraveboles (lrsquoadministrador infidel Lc 161-13 les deu noies Mt 251-12 el vestit de noces Mt 2211-13) i els advertiments (Mt 525s par) ho deixen clar cal la conversioacute ja Quegrave eacutes la μετάνοια Ho diuen tambeacute les paragraveboles per exemple la del fill retrobat (Lc 1511-38) la del fariseu i el publicagrave (Lc 189-14) admetre la progravepia falta i penedir-sersquon Tambeacute no tornar-hi Tanmateix el nucli de la μετάνοια no eacutes aquest sinoacute ndash com diu Mt 183 (par Mc 1015 par Lc 1817) ndash el seguumlent laquoameacuten us dic que si no us feu de nou com nens no abastareu el regne de deacuteuraquo el jueu del temps de Jesuacutes no tenia els

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

23

laquosrsquoasseuran a la taula del regne de deacuteuraquo Ja eacutes a prop (Mc 115) Per tant Jesuacutes es refereix a Dn 244 amb un clar sentit escatologravegic i a Dn 727 (el poble dels sants de lrsquoaltiacutessim rebran el regne el senyoreig cf Lc 1232) En la mesura que el concepte malkuta eacutes un circumloqui jueu per a evitar el nom de deacuteu tot plegat vol dir que srsquoanuncia que deacuteu eacutes a prop agravedhuc que ja eacutes aquiacute Lrsquoapocaliacuteptica jueva especialment amb Joan Baptista apuntava tambeacute lrsquoadveniment de la fi Allograve progravepiament nou de Jesuacutes rau en la proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia Aquesta irrupcioacute del regne de deacuteu es prefigura en cada victograveria sobre la forccedila del mal (guariments) en lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Ja eacutes aquiacute eacutes imminent ho palesa amb paraules i amb obres

Es tracta drsquoun missatge indubtablement exhultant per a lrsquohome en la mesura que comenccedila la transformacioacute de tot Srsquoestagrave arribant a la nova plenitud el present regalima la renovacioacute de la realitat Per aixograve srsquoanuncia no sols que el temps eacutes limitat i que ja arriba el regne sinoacute sobretot com eacutes el senyoreig de deacuteu que ve i del qual hi ha ara els senyals de la seva presencia Aixograve ho mostra el lograveguion Lc 722s (par Mt 115s)7

laquoels cecs hi veuen els coixos caminen els leprosos soacuten purificats els sords hi senten els morts ressusciten els pobres reben lrsquoanunci del missatge joioacutes i sortoacutes aquell que no srsquoescandalitzaragrave de miraquo El lograveguion combina material de Is 355ss i 2918s amb Is 611s (emparentat srsquohi troba Lc 416-21 que torna a citar Is 611s) les imatges de la llum per als cecs del so per als sords dels crits drsquoalegria per als muts expressaven per a tots els pobles antics drsquoOrient els temps de la salvacioacute I la llista podria estendrersquos meacutes i meacutes soacuten sols

7 Tal com estagrave situat seria la prova davant dels deixebles de Joan que Jesuacutes eacutes lrsquoesperat Perograve no seria pas el seu sentit original les referegravencies a Isaiumles no ho permetrien estimar aixiacute

24

exemples per a palesar que es venccedil el dolor la por el patiment El regne que es prefigura aquiacute per a aquell que en fa cas del que diu i fa Jesuacutes del qual lrsquoarribada ja eacutes imminent representa el capgirament de les relacions drsquoexclusioacute la restauracioacute de la comunitat malmesa entre deacuteu i lrsquohome8 La recerca criacutetica de les narracions miraculoses en els evangelis es fa drsquoacord amb quatre nivells (1) aquestes histograveries es redueixen considerablement quan se les estudia des del punt de mira de la criacutetica textual i literagraveria (2) Hi ha una segona reduccioacute quan se les compara amb les histograveries miraculoses rabiacuteniques i helmiddotleniacutestiques (lrsquoantic orient tenia com a normal que hi hagueacutes miracles i com a quelcom que agrada que hi sigui la primitiva esgleacutesia participava del gust pels miracles que hi havia en el seu temps) (3) Lrsquoanagravelisi histogravericoformal de les narracions miraculoses permet distingir la capa meacutes recent helmiddotleniacutestica i la palestina lrsquohelmiddotleniacutestica descriu Jesuacutes com a traumaturg la palestina posa Jesuacutes al centre (4) A traveacutes drsquouna criacutetica meacutes aguda i de la corresponent minva de material srsquoarriba a un nucli transmegraves que remunta als esdeveniments de les actuacions de Jesuacutes aquest nucli fa referegravencia al guariment de mals psicogegravenics lepra paragravelisi i ceguesa tot allograve a la qual cosa pot aplicar-se una teragravepia per alguna mena drsquoinduccioacute Basta saber la situacioacute dels malalts mentals en temps de Jesuacutes i com sersquols veia per a entendre que els evangelis en parlin com en parlava tothom Jesuacutes srsquoenfronta doncs a aquest moacuten del mal cada victograveria sobre la forccedila del mal eacutes una manifestacioacute del temps de la salvacioacute que ja irromp lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Eacutes una prolepsi de lrsquoeacuteskhatos Un exemple clau drsquoaixograve eacutes el lograveguion de Lc 1018 laquojo veia Satanagraves de sobte expulsat del cel que queia com un llamp sobre la terraraquo Eacutes lrsquoinici del final de Satanagraves (cf Ap 127-9) i lrsquoexpulsioacute de dimonis anuncia la victograveria completa sobre Satanagraves Tot aixograve ocorre ara i meacutes es presenta el paradiacutes (Lc 1019 cf Mc 113 laquosrsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo) els noms dels salvats es troben en el llibre dels vius (Lc 1020) ndash tot plegat el venciment de Satanagraves la innocegravencia de les feres salvatges lrsquoapuntament dels noms soacuten motius drsquoun canvi radical drsquoun nou Edegraven Les festes de noces (sovint siacutembol de la salvacioacute) han comenccedilat hi eacutes lrsquoespograves hi ha joia i no eacutes possible el dejuni (Mc 218s) La llum

8 Lrsquoescagravendol de Lc 723 es refereix a no rebre amb mals ulls la reconciliacioacute de deacuteu amb els marginats i els rebutjats sobre els fariseus cf II sect6

25

brilla (Mc 421 par) el fulgor de la ciutat de deacuteu resplandeix ja ara dalt de la muntanya enmig de la fosca del moacuten (Mt 514) Ha arribat lrsquohora de la sega (un siacutembol dels temps salviacutefics en les paragraveboles) els camps estan madurs (Mc 48 par Mt 937 par) demaneu que hi hagi treballadors per a la collita (Mt 938 par) Aprengueu de la figuera quan eacutes primavera rebrota (Mc 1328s) canvi doncs de mort a vida Hi ha un nou vi (Mc 222 par) el vi siacutembol del nou temps Al fill retrobat se li lliura un vestit de festa (Lc 1522) Hom es posa el vestit de noces (Mt 2211) No es cus al vestit vell un pedaccedil de roba nou (Mc 221 cf He 111s Ac 1011 par 115) la nova realitat deixa enrera els temps anteriors Es lliura als infants el pa de vida (Mc 724-30 par) siacutembol (amb lrsquoaigua de vida cf Jo 41014 737s) dels dons de paradiacutes La pau de deacuteu srsquoofereix ja ara es decideix ja ara el judici (Mt 1011-15 par Lc 105-11) ja ara es lliga i es deslliga la sort dels homes (Mt 1619 1818)9 Tambeacute les obres de Jesuacutes palesen aquest laquoja araraquo lrsquoexpulsioacute dels mercaders del temple acompleix laquoja araraquo Za 1421 (laquono hi hauragrave cap meacutes mercader al temple de Jahvegrave-Sabaot aquell diaraquo) malgrat que circumscriu la seva cura a Israel guareix pagans (Mc 724-30 par Mt 1521-28 Mt 85-13 par Lc 71-10) com a anticipacioacute indicacioacute de la basileia que irromp Els deixebles soacuten afortunats de viure aquest moment (Lc 1023s par Mt 1316s) el de lrsquoentrada del regne Ho han de proclamar tambeacute de paraula i drsquoobra (Mt 107s) En lrsquoantic judaisme i en el contemporani als evangelis mai no srsquohavia proclamat la irrupcioacute del regne de deacuteu mentre que la primitiva comunitat cristiana proclamaragrave meacutes aviat la mort i la resurreccioacute del mestre

9 Lrsquoescatologia presegraventica eacutes arreu de lrsquoevangeli de Joan Basti recordar laquoperograve ve lrsquohora i eacutes ara que els veritables adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat que aixiacute soacuten els qui vol el Pare per adoradorsraquo (Jo 423) laquous ben aseguro que ve lrsquohora i eacutes ara que els morts escoltaran la veu del Fill de deacuteu i els qui lrsquohauran escoltada viuranraquo (Jo 525) amb la seva transformacioacute lrsquohome passa de la mort a la vida

26

Jesuacutes anunciava la imminent arribada del regnat de deacuteu i de la transmutacioacute dels ordres del seu temps La proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia es dreccedila sense dubte com el centre de lrsquoevangeli Aquesta consciegravencia escatologravegica independentment de les seves influegravencies encarnava eficaccedilment la radicalitzacioacute de la referegravencia al sagrat urgia que lrsquohome considereacutes la importagravencia real dels afers i avisava a tort i a dret de la necessitat de la conversioacute Certament no es tractava drsquouna proclama de mal averany drsquoalguacute que desitgeacutes el pitjor o que fes acreacuteixer lrsquoangoixa dels homes quan Jesuacutes no exigia a tots el mateix lliurament a la causa de la predicacioacute ni la radicalitat del missatge comportava lrsquoabandoacute de les feines de cadascuacute del seu lloc de la famiacutelia etc establerts els miacutenims en lrsquoamor no srsquohi pressuposa a priori la mesura que cadascuacute en volia lliurar no perquegrave espereacutes quelcom sinoacute per la mateixa alegria de fer-ho el propi Jesuacutes no se nrsquoestagrave de menjar i de beure i celebra amb els seus els agravepats que prefiguren el regnat de deacuteu etc La insistegravencia en la vinguda del final no eacutes per a fer por sinoacute meacutes aviat un aviacutes per a trobar-se preparat a un esdeveniment que nomeacutes pot entendrersquos com a desitjat com a final feliccedil per a aquells eacutes clar que ja comprenen que lrsquoordre a venir no pot seguir sent un ordre que mira cap a un sol costat Una part important de les paragraveboles i de les paraules que es pot fer meacutes o menys recular fins a Jesuacutes es mou dins drsquoaquest horitzoacute escatologravegic comenccedilant pel mateix parenostre Certament lrsquoanhel del regnat de deacuteu i la seva prefiguracioacute deurien somoure els cors talment com encara ho poden fer avui La previsioacute drsquoun final introdueix a una transformacioacute de les condicions de vida de jerarquies de valoracions etc indubtablement meacutes justa meacutes feliccedil meacutes drsquoacord amb les coses un final que representa la realitzacioacute de lrsquoesperanccedila dels homes la utopia que es prefigura sota siacutembols i imatges etc i que es capaccedil de commoure lhome davui en lrsquoaccepcioacute que un tal fantasieig plasma a les palpentes lrsquoanhel humagrave de renovacioacute i de perduracioacute i en lrsquoaccepcioacute que tot es fa animat per la dimensioacute sagrada Es tracta de la presentacioacute brillant drsquouna tensioacute escatologravegica que esdeveacute tensioacute sagrada perograve la tensioacute sagrada manifesta palpablement el que de debograve soacuten les coses i els esdeveniments quegrave eacutes important i quegrave no i eacutes capaccedil de comprometre la totalitat de la vida El missatge escatologravegic eacutes una crida a la conversioacute i a la sacralitat del moacuten des de les imatges i les paraules La crida escatologravegica hauria de permetre de deixar pas a lrsquoexperiegravencia de deacuteu com a vocacioacute Tot aixograve vol dir que la tensioacute escatologravegica srsquohauria de traduir en quasevol cas en tensioacute sagrada i que valdria per avui el que valia llavors que no hi ha una mesura universal de resposta perquegrave cadascuacute es troba en unes

27

circumstagravencies diferents que un mateix ha de concloure quines soacuten les seves responsabilitats i radicalitats Sens dubte la tasca quotidiana de molts homes transcorre drsquoacord amb un tarannagrave ordinari perograve no shauria de superar la tensioacute dialegravectica entre una experiegravencia radiant del sagrat i els afers de cada dia Versemblantment lrsquoentusiasme sagrat duu a totes les formes de prefiguracioacute drsquoun nou ordre de totes les coses els homes tanmateix que es troben en tensioacute sagrada no la poden superar El missatge escatologravegic la fa present accentua la necessitat drsquouna conversioacute cap al sagrat Lrsquoanunci de Jesuacutes no era doncs important perquegrave srsquoacompliacutes lrsquoesdeveniment sinoacute per la cagraverrega de tensioacute sagrada que implicava Quegrave decantagrave o afavoriacute la conviccioacute drsquoun final sembla quelcom que va dependre de moltes conversions interiors a partir drsquoinfluegravencies externes No sembla que shagi drsquoestimar un escagravendol que arribeacutes a la necessitat de fer present la fragilitat i caducitat de lrsquoordre drsquoaquest moacuten Car Jesuacutes era un home del seu temps i de condicioacute jueva10 Tanmateix una qualsevol de les plurals maneres en les quals es modelen els siacutes intencionals drsquouna completesa del moacuten que palesen de mil formes mil joies amb tots els malgrats que es vulguin no estan pas a la disposicioacute drsquoun home de manera que li calgueacutes sols portar-los a colmiddotlacioacute Aquells siacutes del moacuten soacuten es troben a magrave drsquoacord amb un designi rar en escarides ocasions al cap i a la fi soacuten experiegravencies sagrades i lrsquoexperiegravencia es lliura de vegades drsquouna manera que manifesta les dependegravencies de tota mena de lhome respecte del pathos Aixograve tambeacute acondueix a no saber com orientar-se (cf Mc 1534)

sect4 Els patiments del final el judici la gehenna

Tanmateix el gaudi del regne que ja es fa present srsquoacompanya tambeacute de lrsquoaviacutes de lrsquoacompliment de tot el cicle histograveric i de la transformacioacute darrera de les condicions drsquoinjustiacutecia de dolor de mal Des drsquoaquest punt de mira la profusioacute drsquoimatges i la representacioacute de forces sobrenaturals presents arreu de les paraules en boca de Jesuacutes sorprenen Sembla una paradoxa que hagi arribat fins a avui un llenguatge amb regust idolagravetric (ho eacutes una cosificacioacute

10 El discerniment entre la irrupcioacute ja ara de la basileia i la seva manifestacioacute expliacutecita final seria des drsquoaquest punt de vista irrellevant Ni serveix de res meacutes capir una renovacioacute futura ni se la pot imaginar millor irrompent ja ara lrsquoun fet i lrsquoaltre deriven la seva eficagravecia de lrsquoexperiegravencia del sagrat i de les seves dimensions i no poden anar enllagrave seu

28

qualsevol de lrsquoexperiegravencia de deacuteu) i amb to apocaliacuteptic per tant amb imatges del tall miacutetic eacutes a dir que gaudeixen de forccedila (significacioacute) sagrada i imaginativa i que narren allograve que srsquoesdevindragrave La sorpresa srsquoesvaeix quan es teacute present que Jesuacutes eacutes jueu amb tot el que aixograve comporta (cf per exemple sect3 i sect7) Hi ha un reguitzell drsquoindicacions de tot tipus arreu dels evangelis que avalen la proximitat del final Cal veuren algunes La paragravebola de la figuera serveix per a lrsquoanunci del final (Mc 1318s) La basileia (eacutes a dir deacuteu) eacutes a la vora (Mt 107 par Lc 109 Lc 92060 1011) El parenostre ensenya a pregar per la vinguda ragravepida del regne Totes les paragraveboles i imatges que adverteixen del caragravecter sobtat dels uacuteltims esdeveniments o que avisen a estar alerta pressuposen que no nrsquohi ha per molt Tambeacute ho apunten els mots referits als tres dies O la referegravencia de Joan Baptista el nou Elies que segons Malaquies (Ml 323) arriba abans del gran i terrible dia de Jahvegrave O Lc 1020s on possiblement caldria interpretar v21b en futur a la llum de Lc 1023s Cal no perdre temps prenent comiat dels teus (Lc 961s) o servant els dies de dol pel difunt (Mt 821s par Lc 959) A Lc 104 es recomana als deixebles de no saludar ninguacute pel camiacute la urgegravencia de la predicacioacute mana no anar de carabana amb drsquoaltres Cal defensar que Mc 1310 (par Mt 2414) i Mc 149 (par Mt 2613) no permeten suposar que Jesuacutes hagueacutes utilitzat el terme lsquoevangelirsquo (usa sempre lsquoevangelitzarrsquo el substantiu no tenia valor religioacutes) i en conjunt cal relativitzar-ne el contingut (hi ha expressions que soacuten del propi Marc) Jesuacutes estagrave enviat sols a Israel (Mt 1524) i mana als deixebles que srsquohi circumscriguin (Mt 105s) els pagans srsquoaplegaran al final del temps al regne (Mt 811s par Lc 1328s) no caldria esperar el seu anunci a tots els pobles Srsquoadverteix que si no es converteixen tots acabaran com els galileus occits per Pilat o els morts per la caiguda de la torre de Siloegrave (Lc 131-5) Tot aixograve vol dir que ha de passar molt aviat El diluvi eacutes davant de la porta (Mt 2437-39 par Cf 724-27) la destral eacutes llesta espera i no talla encara la figuera (Lc 136-9) Cal no diferir la conversioacute (paragravebola de les deu noies Mt 251-12 dels convidats al regne de deacuteu Lc 1415-24 par Mt 221-10 de lrsquoanada al jutge Mt 425s par Lc 1257-59 de lrsquoadministrador malversador Lc 161-8) En les catorze vegades que surt laquoaquesta generacioacuteraquo (ἡ γενεὰ αὕτη Mc 812a12b38 919 1330 Mt 1116 par 1239 par 41s par 45 164 2336 par Lc 113050 1725) srsquohi fa referegravencia sempre per a renyar-la a allograve que

29

srsquoesdevindragrave a aquells als quals srsquoadreccedila Jesuacutes Sembla difiacutecil de no entendre-ho a partir drsquoun temps final que ja arriba Els seus enviats no hauran acabat drsquoanunciar el regne de deacuteu arreu drsquoIsrael que ja vindragrave el fill de lrsquohome (Mt 1023) Els patiments i martiris (Mc 835 par 1038s par 1312 par Mt 102128 par 34 par etc) que caldria interpretar a Mc 91 (laquoUs asseguro que nrsquohi ha alguns dels aquiacute presents que no moriran abans que hagin vist venir amb poder el regne de deacuteuraquo) no durarien molt temps (cf tambeacute Mc 1320 par Mt 1023) La paragravebola del jutge i la viacutedua (Lc 181-8) srsquoentendria des de tot aixograve que diem Jesuacutes no beuragrave vi laquofins que vingui el regne de deacuteuraquo (Lc 2218) la renuacutencia sembla pressuposar que aixograve no eacutes molt lluny Tambeacute ho faria la periacutecopa de Getsemaniacute (Mc 1432-42 par) en el cas de lrsquoencert que prega no pas per una simple sortida de la situacioacute (hauria pogut fugir) sinoacute amb una referegravencia escatologravegica per fer arribar el regne sense necessitat del patiment Les paragraveboles del servent fidel i prudent (Mt 2445-51 par) la de les deu noies (Mt 251-13) la dels deu talents (Mt 2514-30) amb drsquoaltres textos com Mc 1335 (cf Mt 2443 par) compten en els evangelis amb el retard de la parusia perograve probablement llur sentit originari estaria marcat meacutes aviat pel caragravecter sobtat de la fi i srsquoadreccedilarien als qui no fan cas de la bona nova El temps per a lrsquoarribada del final es pot escurccedilar per causa dels elegits (Mc 1320 par) o allargar esperant la conversioacute (cf Lc 136-9) El parenostre ensenya a pregar que laquovingui el vostre regneraquo (cf Lc 187) deacuteu escolta lrsquooracioacute i la intercessioacute (Lc 138s 2231s) i pot canviar els seus designis

En els sinograveptics hi ha dues tradicions apocaliacuteptiques diferents la de Lc 1720-37 que concorda amb les paragraveboles i amb les imatges que usa sovint Jesuacutes on srsquoadverteix meacutes aviat del caragravecter sobtat dels finals dels temps ndash i la de Mc 131-37 que trobem ampliada a Mt 211-2546 i molt modificada a Lc 215-36 tradicioacute que estagrave a prop de 2Te 21-12 i de lrsquoapocalipsi de Joan on srsquoaccentuen els senyals de preludi Aquesta segona tradicioacute oferiria una resposta de la primitiva comunitat al retard de la parusia Jesuacutes hauria advertit doncs de lrsquoarribada del final Sens dubte hauria previst que ell seria mort i que els seus deixebles patirien Hauria avisat que srsquoesdevindria drsquoimprevist que cauria com un llamp Els pitjors mals amenacen aquells que no es converteixen (Lc 131-5) Les dones de Jerusalem han de plorar per elles i pels seus fills (Lc

30

2328-31) Lrsquouacuteltima generacioacute ha de fer penitegravencia per la totalitat de la culpa que hi ha en els seus pares (Lc 1149-51 par Mt 2334s) Veureu abans lrsquoabominacioacute de la desolacioacute (Mc 1314 par cf Dn 1131 1211) el pseudocrist El temple seragrave destruiumlt (Mc 132) i tres dies meacutes tard es bastiragrave un nou temple (Mc 1458 par) No hi ha descripcioacute de tot aixograve Jesuacutes no entra en detalls Sols diu fugiu (Mc 1314b-20) Caldragrave anar de pressa (Lc 1731 Mc 1315s par) En acabant lrsquoagravengel de deacuteu destria ndash hi ha judici ndash els salvats i els repudiats (Mt 2440-41 Lc 1734-35) srsquoobre la gehenna lrsquoinfern de foc final Els evangelis en parlen prou realiacutesticament i hi implica tot lrsquohome (Mc 943-48 Mt 254146) En Jesuacutes la gehenna eacutes lrsquoobscuritat (Mt 812 2213 2530) lrsquoexclusioacute doncs de la llum de deacuteu laquoels cridats soacuten innombrables perograve no tants soacuten elegitsraquo (Mt 2114 cf Lc 1323-24) etc No sinsistiragrave mai prou (cf sect7) que una visioacute drsquoun deacuteu que premia i que castiga reflecteix meacutes aviat la responsabilitat de leacutesser humagrave i no diu pas res progravepiament de lrsquoexperiegravencia de deacuteu mentre que hi ha unes condicions socials de transmissioacute de la cultura El que els evangelis posen en boca de Jesuacutes no es manteacute avui el llenguatge que srsquohi usa ara eacutes estrany cal rebutjar un qualsevol supogravesit drsquoun laquodeacuteuraquo pseudoidolitzat i del que aquest faria sobretot cal superar definitivament lrsquoestretor que representa una voluntat de dissort per a uns homes Lrsquoexperiegravencia del sagrat eacutes sempre la drsquoun siacute Ocorre que malgrat lrsquoargot escatologravegic lhome davui encara eacutes capaccedil a traveacutes seu de llegir-hi tota la positivitat que hi ha en Jesuacutes com a experiegravencia de deacuteu Les visions i les imatges soacuten turbulegravencies drsquoun home que adverteix que cadascuacute se salva o es condemna la gehenna eacutes ara i aquiacute instalmiddotlada dins de cada home ndash i el siacute a la vida eacutes per a tothom sense exclusioacute Jesuacutes parla com un jueu la universalitat de Jesuacutes rau que malgrat aixograve un hom sigui capaccedil drsquoabraccedilar-hi el sagrat Molt aviat les tradicions cristianes tancaren el cicle drsquoaparicions amb lrsquoascensioacute de Jesuacutes i diferiren la seva tornada (parusia) al final dels temps i del judici final (escatologia) Tant lrsquoascensioacute al cel com la parusia i els esdeveniments escatologravegics illustrarien els canvis que srsquoesdevingueren en els cercles cristians a partir del fet que lrsquoexaltacioacute del fill de lrsquohome i el final de lrsquoordre actual del moacuten no haurien arribat minus no hi havia encara parusia minus ni eren imminents

31

Mentre lrsquoascensioacute interrompiria a la pragravectica la segraverie drsquoaparicions el trasllat drsquoun final cap endavant amb la tornada de Jesuacutes el judici final la resurreccioacute dels morts amb tots els precedents apocaliacuteptics del cas etc si distensionava la dimensioacute sagrada que ho creu imminent o ja comenccedilat mentre ho mantindria laquoper a lrsquoesdevenidorraquo seria capaccedil igualment de mantenir la tibantor del sagrat en tant que urgeix a estar preparats El futur dels homes i del moacuten esdevindria fantasiat a partir drsquoun tensioacute i drsquouna expectativa sagrades agravedhuc drsquouna irrupcioacute de deacuteu com a experiegravencia de deacuteu La forccedila escatologravegica passaria a ser exigegravencia i reclam la parusia nova experiegravencia de Jesuacutes etc No sembla que es pugui abandonar la tensioacute sagrada sense banalitzar-se i fer-ho drsquoacord amb el do de cadascuacute Certament no hi ha avui les condicions socials que feien bones les fantasies les llegendes els afers meravellosos etc Ni el missatge de Jesuacutes ni la joia pasqual ni la imatge postpasqual drsquouna parusia i final dels temps tenen drsquoaltra forccedila que la que es deriva de la tensioacute sagrada que proposen laquoEs ist die wichtigste Funktion der Eschatologie daβ sie das Wissen um die Gnadenfrist wach erhaumlltraquo11 iquestAcabaragrave el moacuten Llevat del que es pot dir en nom de la ciegravencia no sen sap res meacutes drsquoaixograve el futur del moacuten com a experiegravencia sagrada el tensa en fa una grandiosa expectativa mentre els afers resten tal qual Quegrave seragrave de tots els homes no se sap progravepiament i el moacuten no pot ser cridat cap a deacuteu quan eacutes en el moacuten que nrsquohi ha experiegravencia El sentit de la histograveria dels homes i del moacuten restaria hipotecat en aquesta expectativa dels homes i del moacuten per la qual hi ha una experiegravencia sagrada El sentit de la histograveria i del moacuten restaria subsumit com a experiegravencia sagrada mai no el sabriacuteem o no en sabriacuteem res meacutes Aixiacute com la nocioacute de creacioacute sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels oriacutegens (passat) aixiacute lrsquoescatologia sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels finals (futur) Mai no se superaria la tensioacute mai no se la podria superar sense fer trampa Arreu valdria que ha drsquohaver-hi experiegravencia arreu que no es tracta de teoritzar sinoacute drsquoafirmar-se un hom com una veu expectant afirmativa atengui per darrera cap al passat o per davant cap al futur allograve que srsquoofereix com el saber meacutes clar iquestHi hauragrave judici final Un hom ja ho ha insinuat quan bescanvia mala voluntat per un voler ben intencionat quan la salvacioacute esdeveacute clariacutecia de la

11 JJeremias Neutestamentliche Theologie Part primeraDie Verkuumlndigung Jesu Gerd Mohn Guumltersloh 1973 (2ordf edicioacute) pagraveg140 Srsquoobservaragrave lrsquoimportant manlleu que fa el present treball de les obres drsquoaquest estudioacutes

32

condicioacute humana i la condemna lrsquoestultiacutecia llavors el judici final sersquol fa cadascuacute en aquesta vida Si sestagrave convenccedilut que independentment de tot aixograve no hi ha cap altra condemna ni cagravestig quan hi ha prou maneres joioses de gaudir de deacuteu com a experiegravencia aquestes confirmarien que una qualsevol actitud que prengui lrsquohome es pot superar minus i mereix ser superada minus per la crida a tots i arreu malgrat el que els homes fan o les atrocitats que hagin fet en una expectativa que sols pot ser un siacute que els estintola en lrsquoexperiegravencia per la qual la de deacuteu no eacutes simplement la del moacuten malgrat que tambeacute ho sigui i de no saber ben beacute com entomar-ho tot iquestEs ressuscitaragrave No sembla important que un hom sesvaeixi o no amb la mort quan la sort de lrsquohome estagrave en joc ara i aquiacute Si meacutes no en aquesta mena de sentiments extrems shi expectaria alguna positivitat desconneguda La imatge drsquouna resurreccioacute final realitzaria fantasiosament la solucioacute drsquoun doble interrogant el que proveacute de la constatacioacute que els humans moren i lrsquoexperiegravencia del sagrat que parla drsquoun siacute a la vida Lrsquoescatologia de la resurreccioacute dels morts al final dels temps foacutera una projeccioacute de lrsquoescatologia de cada home el seu siacute sagrat a la vida faria de testimoni lrsquoexperiegravencia de deacuteu en Jesuacutes exemplificaria que Jesuacutes no srsquoacabagrave amb la mort del Jesuacutes histograveric i que eacutes la penyora de la progravepia afirmacioacute a la vida Tot plegat pot semblar una bogeria perograve eacutes drsquoaixograve que sen tindria experiegravencia Els humans estarien cridats a la vida malgrat tots els perograves nrsquoignorarien les circumstagravencies en tindrien certesa per lrsquoexperiegravencia de Jesuacutes minus io per lexperiegravencia de deacuteu

sect5 El fill de lrsquohome Les referegravencies a Jesuacutes com a fill de deacuteu soacuten secundagraveries excepte Mt 1127 par Lc 1022 on tenen tot un altre sentit (cf sect9) Lrsquoabundant uacutes en lrsquoevangeli de Joan drsquoun absolut ὁ υἱὸς sense complement del nom o pronom personal no eacutes de cap manera palestiacute tambeacute eacutes aliegrave al judaisme palestiacute el tiacutetol de fill de deacuteu com a messiagravenic El mateix tiacutetol de messies referit a Jesuacutes srsquoha de prendre sempre com una font secundagraveria (malgrat i tot que Mc 829 par pugui tenir algun fons histograveric) Evita versemblantment per raons de la seva cagraverrega poliacutetica anomenar-se fill de David (cf perograve Mc 1458 par 1235-37 par)

33

En canvi no hi hauria motiu per a negar lrsquoautenticitat del seu uacutes de lrsquoexpressioacute laquoel fill de lrsquohomeraquo (ὁ υἱὸς τοῦ ἀνθπώπου) Respecte de lrsquoexpressioacute cal dir el seguumlent

1 Tradueix una expressioacute comuna aramea (barrsquoaumlnaša) que exemplifica una significacioacute genegraverica (laquohomeraquo laquoun homeraquo laquoalguacuteraquo)

2 Srsquousa tambeacute com a tiacutetol al llibre de Daniel (Dn 713) que interveacute enmig drsquouna visioacute (Dn 71-14) que despreacutes srsquointerpreta (Dn 715-28) Es tracta drsquouna figura drsquoexaltacioacute i drsquoentronitzacioacute que simbolitza els laquosants de lrsquoAltiacutessimraquo per tant conteacute una significacioacute colmiddotlectiva Cal accentuar que el fill drsquohome laquoarribagrave fins al Vell venerableraquo hi ha doncs un moviment de baix cap a dalt

3 Lrsquoapocalipsi jueva antiga posterior sense excepcioacute interpretagrave el fill drsquohome de Dn 713 com un sol individu Tambeacute la literatura rabiacutenica associa fill drsquohome i messies Val la pena dafegir si meacutes no el seguumlent els jueus esperaven un messies de caragravecter nacional un cap alliberador del jou dels romans Els textos apocaliacuteptics tambeacute participaven drsquoaquesta espera messiagravenica de trets nacionals a lrsquohora de parlar del fill de lrsquohome malgrat que srsquoesforcen a fer veure que proveacute de lrsquoaltre moacuten no exclouen que gaudeixi drsquouna significacioacute universal i alguns lrsquoapropen a la figura del servent de deacuteu del deutero-Isaiumles 4 Sembla que els evangelis hagin capgirat de vegades lrsquoexpressioacute amb el significat comuacute per la del tiacutetol apocaliacuteptic o beacute hagin usat el tiacutetol alliacute on no hi era Lrsquoexegravegesi perograve mantindria una colla de lograveguions on no ocorreria ni una cosa ni lrsquoaltra i que permetria lliurar algun esquema Per exemple quan la persecussioacute de la comunitat arribi al seu punt agravelgid com un llamp (Mt 2427 par Lc 1724) no esperat (Mt 243739 par Lc 1726 sense parallel 1730) srsquoacompliragrave la visioacute de Dn 713 Embolcallat de nuacutevols rodejat drsquoestols drsquoagravengels el fill de lrsquohome es mostra en la glograveria divina (Mc 1326 cf Jo 151) Srsquoasseu prop del tron a la dreta de deacuteu (Lc 2269) i envia el seu agravengel a arreplegar els escollits des dels quatre vents (Mc 1327) Ha de jutjar (Lc 2136) amb els dotze representants de les dotze tribus (Mc 1928 par Lc 2230 cf Dn 79s 1 Cor 62s)

34

5 A lrsquoapocaliacuteptica antiga jueva com en els evangelis el tiacutetol de fill de lrsquohome eacutes de glograveria i drsquoexaltacioacute Perograve en els escrits neotestamentaris se suposa un moviment de dalt cap a baix Un tal moviment iquesteacutes la representacioacute des de Jesuacutes meacutes antiga del fill de lrsquohomeiquestsadmetragrave en concordanccedila amb Dn 713s i lrsquoHenoc etiogravepic un sol proceacutes el de lrsquoenaltiment i glorificacioacute en una ascensioacute cap a deacuteuiquesthi hauria hagut una posterior escissioacute entre una ascensioacute i asseguda a la dreta de deacuteu drsquouna banda i la parusia al final dels temps drsquouna altra Si meacutes no els primers esments drsquouna parusia com un moviment de dalt a baix es troben a 1Te 110 219 313 416 523 Perograve el propi terme en els evangelis sols es troba a Mateu (243273739) I es podria defensar si meacutes no que Lc 2269 representa una tradicioacute meacutes simple i primera respecte al seu paralmiddotlel Mc 1462 mdash que Lc 2269 posat al costat de Lc 2426 Jo 31314 1223 etc o fins i tot de Mc 1326-27 que cita Dn 713 apunta la simple ascensioacute cap a deacuteu En el cas que una tal vinguda entre nuacutevols de Mc 1326 fos originagraveriament un moviment cap a deacuteu llavors potser caldria assumir-ho per a drsquoaltres llocs on es parla tambeacute drsquouna vinguda del fill de lrsquohome (Mc 838 Mt 1023b tambeacute Mt 1928 par Lc 2229 Mt 2531 no diria res drsquouna vinguda a la Terra sinoacute sols esmentaria lrsquoentronitzacioacute del fill de lrsquohome) Pel cap baix cap admetre que no hi ha res de segur 6 El tiacutetol del fill de lrsquohome en els evangelis evitaria el messianisme poliacutetic mentre expressaria la universalitat de la seva exaltacioacute (cf Mt 25 31-46) donaria forces als seus davant les tribulacions i les temptacions (Mc 1326 par Mt 242737b = 39b par Lc 172426 Mt 1023 Lc 1722-30 188 2136) i mantindria la separacioacute entre el present i una futura entronitzacioacute amb lrsquouacutes de la tercera persona referit al fill de lrsquohome Amb la figura del fill de lrsquohome Jesuacutes srsquoapropia de tot allograve que pogueacutes ser motiu drsquoesperanccedila del poble jueu Es tracta drsquoun tiacutetol amb unes atribucions suficientment ambivalents per tal drsquointerpretar-lo de meacutes drsquouna manera sempre si meacutes no com a alguacute que eacutes molt a prop de deacuteu exaltat i entronitzat Basti portar a colmiddotlacioacute els drets que creu tenir Jesuacutes respecte de la Llei (sect10) la seva condicioacute de fill (sectsect8-9) el fet que no cal excloure absolutament que es veieacutes com un servent de deacuteu (sect12) etc per tal

35

drsquoadonar-se per quegrave un hom defensa que hi ha aquiacute alguacute que eacutes meacutes que un profeta (sect3) i que els tiacutetols de fill de lrsquohome de messies fill de David servent de deacuteu no fan meacutes que adjectivar tot aixograve drsquoacord amb una tradicioacute jueva de pensar de fer referegravencia de les coses sagrades amb les seves progravepies grandeses i sentits Lrsquoexperiegravencia del sagrat de Jesuacutes o especiacuteficament la de deacuteu sols sembla poder-se lliurar criacuteticament a partir drsquouna colla de circumstagravencies com la que sapunta La visioacute del fill de lrsquohome foacutera una manera jueva de parlar drsquoell mateix drsquoencoratjar els seus de representr-se el siacute sagrat de la vida subsumiria els valors jueus de la responsabilitat i de les corresponents consequumlegravencies srsquoinclou en la representacioacute escatologravegica etc Lrsquouacutes del tiacutetol jueu formaria part doncs de lrsquounivers escatologravegic i la seva utilitat rauria a (1) explicar que hi ha una sort per als justos i una altra per als bandejats formaria un element drsquoun tal decorat final (2) a donar fe del triomf final sagrat la constagravencia sagrada del siacute (cf sect4)

sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute La bona nova srsquoanuncia als pobres (πρωχοί) i es diu mdash ho afirma la primera benauranccedila mdash que soacuten feliccedilos perquegrave eacutes drsquoells el regne de deacuteu (Lc 620 Mt 53) Tenint en compte Mt 115 par (cf Lc 418) que remet a Is 611 els pobres serien els que tenen el cor destrossat els captius els desesperats els vestits de dol etc Si els afamats els assedegats els desvestits els estrangers els malalts els presos etc entrarien en aquesta categoria hi hauria molts drsquoaltres quan srsquoateacuten la manera en quegrave Jesuacutes els caracteritza o les imatges que usa car esmenta els famolencs els plorosos els malalts els treballadors atrafegats els afeixugats els uacuteltims els simples els perduts els pecadors I la primera benauranccedila indica que el regne dels cels eacutes sols dels pobres (cf tambeacute Mc 217 Mt 1125s par Lc 1021) al capdavall soacuten els nens (Mc 1014-15) i els que poden dir abbagrave com a nens (Mt 183) que hi formen part El missatge joioacutes consisteix en el convit dels pecadors a lrsquoagravepat festiu de deacuteu (Mc 217) arreu parla de perdoacute perograve es fa sobretot a traveacutes drsquoimatges especialment presents en les paragraveboles com (entre moltes) la del perdoacute dels dos deutors (Lc 741-43) la del servent que

36

no perdona (Mt 1823-35) la del fill retrobat (Lc 1511-32) etc El perdoacute tambeacute el proclama en obres menjant amb publicans i pecadors entaulament que drsquoaltra banda posseeix una significacioacute escatologravegica la celebracioacute prefigurada de lrsquoagravepat de salvacioacute del temps final Qui soacuten els justos que no ha vingut a cridar (cf Mc 217) Versemblantment els fariseus que deurien trobar incomprensible la seva actitud davant els pobres i els pecadors Si el retret als sacerdots i als doctors de la llei rau a acusar-los de fer negoci del servei de deacuteu (Mc 1115-17 par) i de conegraveixer el voler de deacuteu sense seguir-lo respectivament els fariseus es creuen la comunitat dels elegits gragravecies al compliment dels manaments i drsquoalguns deures superflus quan soacuten guies que miren la cosa petita i srsquoobliden del que eacutes important (Mt 2323s) quan els seus preceptes de puresa no els fa nets per dintre (v25s) Srsquoexposen meacutes a prendre mal que els altres perquegrave minimitzen el pecat amb la seva casuiacutestica (que tracta els pecats individualment els classifica i evita sobretot els grossos) i cagravelcul de megraverits (un megraverit fa de contrapegraves drsquoun pecat) ben al contrari Jesuacutes supera prou la casuiacutestica (Mt 52228 Mc 715) els petits pecats tambeacute porten a la mort al judici de deacuteu Sols no es perdona el rebuig del perdoacute (Mc 328s) i davant de deacuteu no hi ha cap megraverit (Lc1710) Els pecadors soacuten meacutes a prop de deacuteu que els pietosos perquegrave aquests estan massa segurs drsquoells mateixos (Lc 189-14) estan cecs a les coses de deacuteu el fill progravedig lrsquoaduacuteltera el publicagrave etc no soacuten tant objecte de retret com el pietoacutes Per al fariseu val tambeacute que de fet no fa el que diu fer (Mt 2128-31) no acull la crida de deacuteu (Lc 1416-24 par Mt 221-10) srsquoenfronta als seus enviats (Mc 121-9) no estima el seu germagrave (Lc 1525-32) etc Les paragraveboles (lrsquoadministrador infidel Lc 161-13 les deu noies Mt 251-12 el vestit de noces Mt 2211-13) i els advertiments (Mt 525s par) ho deixen clar cal la conversioacute ja Quegrave eacutes la μετάνοια Ho diuen tambeacute les paragraveboles per exemple la del fill retrobat (Lc 1511-38) la del fariseu i el publicagrave (Lc 189-14) admetre la progravepia falta i penedir-sersquon Tambeacute no tornar-hi Tanmateix el nucli de la μετάνοια no eacutes aquest sinoacute ndash com diu Mt 183 (par Mc 1015 par Lc 1817) ndash el seguumlent laquoameacuten us dic que si no us feu de nou com nens no abastareu el regne de deacuteuraquo el jueu del temps de Jesuacutes no tenia els

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

24

exemples per a palesar que es venccedil el dolor la por el patiment El regne que es prefigura aquiacute per a aquell que en fa cas del que diu i fa Jesuacutes del qual lrsquoarribada ja eacutes imminent representa el capgirament de les relacions drsquoexclusioacute la restauracioacute de la comunitat malmesa entre deacuteu i lrsquohome8 La recerca criacutetica de les narracions miraculoses en els evangelis es fa drsquoacord amb quatre nivells (1) aquestes histograveries es redueixen considerablement quan se les estudia des del punt de mira de la criacutetica textual i literagraveria (2) Hi ha una segona reduccioacute quan se les compara amb les histograveries miraculoses rabiacuteniques i helmiddotleniacutestiques (lrsquoantic orient tenia com a normal que hi hagueacutes miracles i com a quelcom que agrada que hi sigui la primitiva esgleacutesia participava del gust pels miracles que hi havia en el seu temps) (3) Lrsquoanagravelisi histogravericoformal de les narracions miraculoses permet distingir la capa meacutes recent helmiddotleniacutestica i la palestina lrsquohelmiddotleniacutestica descriu Jesuacutes com a traumaturg la palestina posa Jesuacutes al centre (4) A traveacutes drsquouna criacutetica meacutes aguda i de la corresponent minva de material srsquoarriba a un nucli transmegraves que remunta als esdeveniments de les actuacions de Jesuacutes aquest nucli fa referegravencia al guariment de mals psicogegravenics lepra paragravelisi i ceguesa tot allograve a la qual cosa pot aplicar-se una teragravepia per alguna mena drsquoinduccioacute Basta saber la situacioacute dels malalts mentals en temps de Jesuacutes i com sersquols veia per a entendre que els evangelis en parlin com en parlava tothom Jesuacutes srsquoenfronta doncs a aquest moacuten del mal cada victograveria sobre la forccedila del mal eacutes una manifestacioacute del temps de la salvacioacute que ja irromp lrsquoinici de la devallada de Satanagraves Eacutes una prolepsi de lrsquoeacuteskhatos Un exemple clau drsquoaixograve eacutes el lograveguion de Lc 1018 laquojo veia Satanagraves de sobte expulsat del cel que queia com un llamp sobre la terraraquo Eacutes lrsquoinici del final de Satanagraves (cf Ap 127-9) i lrsquoexpulsioacute de dimonis anuncia la victograveria completa sobre Satanagraves Tot aixograve ocorre ara i meacutes es presenta el paradiacutes (Lc 1019 cf Mc 113 laquosrsquoestava entre les feres i els agravengels el servienraquo) els noms dels salvats es troben en el llibre dels vius (Lc 1020) ndash tot plegat el venciment de Satanagraves la innocegravencia de les feres salvatges lrsquoapuntament dels noms soacuten motius drsquoun canvi radical drsquoun nou Edegraven Les festes de noces (sovint siacutembol de la salvacioacute) han comenccedilat hi eacutes lrsquoespograves hi ha joia i no eacutes possible el dejuni (Mc 218s) La llum

8 Lrsquoescagravendol de Lc 723 es refereix a no rebre amb mals ulls la reconciliacioacute de deacuteu amb els marginats i els rebutjats sobre els fariseus cf II sect6

25

brilla (Mc 421 par) el fulgor de la ciutat de deacuteu resplandeix ja ara dalt de la muntanya enmig de la fosca del moacuten (Mt 514) Ha arribat lrsquohora de la sega (un siacutembol dels temps salviacutefics en les paragraveboles) els camps estan madurs (Mc 48 par Mt 937 par) demaneu que hi hagi treballadors per a la collita (Mt 938 par) Aprengueu de la figuera quan eacutes primavera rebrota (Mc 1328s) canvi doncs de mort a vida Hi ha un nou vi (Mc 222 par) el vi siacutembol del nou temps Al fill retrobat se li lliura un vestit de festa (Lc 1522) Hom es posa el vestit de noces (Mt 2211) No es cus al vestit vell un pedaccedil de roba nou (Mc 221 cf He 111s Ac 1011 par 115) la nova realitat deixa enrera els temps anteriors Es lliura als infants el pa de vida (Mc 724-30 par) siacutembol (amb lrsquoaigua de vida cf Jo 41014 737s) dels dons de paradiacutes La pau de deacuteu srsquoofereix ja ara es decideix ja ara el judici (Mt 1011-15 par Lc 105-11) ja ara es lliga i es deslliga la sort dels homes (Mt 1619 1818)9 Tambeacute les obres de Jesuacutes palesen aquest laquoja araraquo lrsquoexpulsioacute dels mercaders del temple acompleix laquoja araraquo Za 1421 (laquono hi hauragrave cap meacutes mercader al temple de Jahvegrave-Sabaot aquell diaraquo) malgrat que circumscriu la seva cura a Israel guareix pagans (Mc 724-30 par Mt 1521-28 Mt 85-13 par Lc 71-10) com a anticipacioacute indicacioacute de la basileia que irromp Els deixebles soacuten afortunats de viure aquest moment (Lc 1023s par Mt 1316s) el de lrsquoentrada del regne Ho han de proclamar tambeacute de paraula i drsquoobra (Mt 107s) En lrsquoantic judaisme i en el contemporani als evangelis mai no srsquohavia proclamat la irrupcioacute del regne de deacuteu mentre que la primitiva comunitat cristiana proclamaragrave meacutes aviat la mort i la resurreccioacute del mestre

9 Lrsquoescatologia presegraventica eacutes arreu de lrsquoevangeli de Joan Basti recordar laquoperograve ve lrsquohora i eacutes ara que els veritables adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat que aixiacute soacuten els qui vol el Pare per adoradorsraquo (Jo 423) laquous ben aseguro que ve lrsquohora i eacutes ara que els morts escoltaran la veu del Fill de deacuteu i els qui lrsquohauran escoltada viuranraquo (Jo 525) amb la seva transformacioacute lrsquohome passa de la mort a la vida

26

Jesuacutes anunciava la imminent arribada del regnat de deacuteu i de la transmutacioacute dels ordres del seu temps La proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia es dreccedila sense dubte com el centre de lrsquoevangeli Aquesta consciegravencia escatologravegica independentment de les seves influegravencies encarnava eficaccedilment la radicalitzacioacute de la referegravencia al sagrat urgia que lrsquohome considereacutes la importagravencia real dels afers i avisava a tort i a dret de la necessitat de la conversioacute Certament no es tractava drsquouna proclama de mal averany drsquoalguacute que desitgeacutes el pitjor o que fes acreacuteixer lrsquoangoixa dels homes quan Jesuacutes no exigia a tots el mateix lliurament a la causa de la predicacioacute ni la radicalitat del missatge comportava lrsquoabandoacute de les feines de cadascuacute del seu lloc de la famiacutelia etc establerts els miacutenims en lrsquoamor no srsquohi pressuposa a priori la mesura que cadascuacute en volia lliurar no perquegrave espereacutes quelcom sinoacute per la mateixa alegria de fer-ho el propi Jesuacutes no se nrsquoestagrave de menjar i de beure i celebra amb els seus els agravepats que prefiguren el regnat de deacuteu etc La insistegravencia en la vinguda del final no eacutes per a fer por sinoacute meacutes aviat un aviacutes per a trobar-se preparat a un esdeveniment que nomeacutes pot entendrersquos com a desitjat com a final feliccedil per a aquells eacutes clar que ja comprenen que lrsquoordre a venir no pot seguir sent un ordre que mira cap a un sol costat Una part important de les paragraveboles i de les paraules que es pot fer meacutes o menys recular fins a Jesuacutes es mou dins drsquoaquest horitzoacute escatologravegic comenccedilant pel mateix parenostre Certament lrsquoanhel del regnat de deacuteu i la seva prefiguracioacute deurien somoure els cors talment com encara ho poden fer avui La previsioacute drsquoun final introdueix a una transformacioacute de les condicions de vida de jerarquies de valoracions etc indubtablement meacutes justa meacutes feliccedil meacutes drsquoacord amb les coses un final que representa la realitzacioacute de lrsquoesperanccedila dels homes la utopia que es prefigura sota siacutembols i imatges etc i que es capaccedil de commoure lhome davui en lrsquoaccepcioacute que un tal fantasieig plasma a les palpentes lrsquoanhel humagrave de renovacioacute i de perduracioacute i en lrsquoaccepcioacute que tot es fa animat per la dimensioacute sagrada Es tracta de la presentacioacute brillant drsquouna tensioacute escatologravegica que esdeveacute tensioacute sagrada perograve la tensioacute sagrada manifesta palpablement el que de debograve soacuten les coses i els esdeveniments quegrave eacutes important i quegrave no i eacutes capaccedil de comprometre la totalitat de la vida El missatge escatologravegic eacutes una crida a la conversioacute i a la sacralitat del moacuten des de les imatges i les paraules La crida escatologravegica hauria de permetre de deixar pas a lrsquoexperiegravencia de deacuteu com a vocacioacute Tot aixograve vol dir que la tensioacute escatologravegica srsquohauria de traduir en quasevol cas en tensioacute sagrada i que valdria per avui el que valia llavors que no hi ha una mesura universal de resposta perquegrave cadascuacute es troba en unes

27

circumstagravencies diferents que un mateix ha de concloure quines soacuten les seves responsabilitats i radicalitats Sens dubte la tasca quotidiana de molts homes transcorre drsquoacord amb un tarannagrave ordinari perograve no shauria de superar la tensioacute dialegravectica entre una experiegravencia radiant del sagrat i els afers de cada dia Versemblantment lrsquoentusiasme sagrat duu a totes les formes de prefiguracioacute drsquoun nou ordre de totes les coses els homes tanmateix que es troben en tensioacute sagrada no la poden superar El missatge escatologravegic la fa present accentua la necessitat drsquouna conversioacute cap al sagrat Lrsquoanunci de Jesuacutes no era doncs important perquegrave srsquoacompliacutes lrsquoesdeveniment sinoacute per la cagraverrega de tensioacute sagrada que implicava Quegrave decantagrave o afavoriacute la conviccioacute drsquoun final sembla quelcom que va dependre de moltes conversions interiors a partir drsquoinfluegravencies externes No sembla que shagi drsquoestimar un escagravendol que arribeacutes a la necessitat de fer present la fragilitat i caducitat de lrsquoordre drsquoaquest moacuten Car Jesuacutes era un home del seu temps i de condicioacute jueva10 Tanmateix una qualsevol de les plurals maneres en les quals es modelen els siacutes intencionals drsquouna completesa del moacuten que palesen de mil formes mil joies amb tots els malgrats que es vulguin no estan pas a la disposicioacute drsquoun home de manera que li calgueacutes sols portar-los a colmiddotlacioacute Aquells siacutes del moacuten soacuten es troben a magrave drsquoacord amb un designi rar en escarides ocasions al cap i a la fi soacuten experiegravencies sagrades i lrsquoexperiegravencia es lliura de vegades drsquouna manera que manifesta les dependegravencies de tota mena de lhome respecte del pathos Aixograve tambeacute acondueix a no saber com orientar-se (cf Mc 1534)

sect4 Els patiments del final el judici la gehenna

Tanmateix el gaudi del regne que ja es fa present srsquoacompanya tambeacute de lrsquoaviacutes de lrsquoacompliment de tot el cicle histograveric i de la transformacioacute darrera de les condicions drsquoinjustiacutecia de dolor de mal Des drsquoaquest punt de mira la profusioacute drsquoimatges i la representacioacute de forces sobrenaturals presents arreu de les paraules en boca de Jesuacutes sorprenen Sembla una paradoxa que hagi arribat fins a avui un llenguatge amb regust idolagravetric (ho eacutes una cosificacioacute

10 El discerniment entre la irrupcioacute ja ara de la basileia i la seva manifestacioacute expliacutecita final seria des drsquoaquest punt de vista irrellevant Ni serveix de res meacutes capir una renovacioacute futura ni se la pot imaginar millor irrompent ja ara lrsquoun fet i lrsquoaltre deriven la seva eficagravecia de lrsquoexperiegravencia del sagrat i de les seves dimensions i no poden anar enllagrave seu

28

qualsevol de lrsquoexperiegravencia de deacuteu) i amb to apocaliacuteptic per tant amb imatges del tall miacutetic eacutes a dir que gaudeixen de forccedila (significacioacute) sagrada i imaginativa i que narren allograve que srsquoesdevindragrave La sorpresa srsquoesvaeix quan es teacute present que Jesuacutes eacutes jueu amb tot el que aixograve comporta (cf per exemple sect3 i sect7) Hi ha un reguitzell drsquoindicacions de tot tipus arreu dels evangelis que avalen la proximitat del final Cal veuren algunes La paragravebola de la figuera serveix per a lrsquoanunci del final (Mc 1318s) La basileia (eacutes a dir deacuteu) eacutes a la vora (Mt 107 par Lc 109 Lc 92060 1011) El parenostre ensenya a pregar per la vinguda ragravepida del regne Totes les paragraveboles i imatges que adverteixen del caragravecter sobtat dels uacuteltims esdeveniments o que avisen a estar alerta pressuposen que no nrsquohi ha per molt Tambeacute ho apunten els mots referits als tres dies O la referegravencia de Joan Baptista el nou Elies que segons Malaquies (Ml 323) arriba abans del gran i terrible dia de Jahvegrave O Lc 1020s on possiblement caldria interpretar v21b en futur a la llum de Lc 1023s Cal no perdre temps prenent comiat dels teus (Lc 961s) o servant els dies de dol pel difunt (Mt 821s par Lc 959) A Lc 104 es recomana als deixebles de no saludar ninguacute pel camiacute la urgegravencia de la predicacioacute mana no anar de carabana amb drsquoaltres Cal defensar que Mc 1310 (par Mt 2414) i Mc 149 (par Mt 2613) no permeten suposar que Jesuacutes hagueacutes utilitzat el terme lsquoevangelirsquo (usa sempre lsquoevangelitzarrsquo el substantiu no tenia valor religioacutes) i en conjunt cal relativitzar-ne el contingut (hi ha expressions que soacuten del propi Marc) Jesuacutes estagrave enviat sols a Israel (Mt 1524) i mana als deixebles que srsquohi circumscriguin (Mt 105s) els pagans srsquoaplegaran al final del temps al regne (Mt 811s par Lc 1328s) no caldria esperar el seu anunci a tots els pobles Srsquoadverteix que si no es converteixen tots acabaran com els galileus occits per Pilat o els morts per la caiguda de la torre de Siloegrave (Lc 131-5) Tot aixograve vol dir que ha de passar molt aviat El diluvi eacutes davant de la porta (Mt 2437-39 par Cf 724-27) la destral eacutes llesta espera i no talla encara la figuera (Lc 136-9) Cal no diferir la conversioacute (paragravebola de les deu noies Mt 251-12 dels convidats al regne de deacuteu Lc 1415-24 par Mt 221-10 de lrsquoanada al jutge Mt 425s par Lc 1257-59 de lrsquoadministrador malversador Lc 161-8) En les catorze vegades que surt laquoaquesta generacioacuteraquo (ἡ γενεὰ αὕτη Mc 812a12b38 919 1330 Mt 1116 par 1239 par 41s par 45 164 2336 par Lc 113050 1725) srsquohi fa referegravencia sempre per a renyar-la a allograve que

29

srsquoesdevindragrave a aquells als quals srsquoadreccedila Jesuacutes Sembla difiacutecil de no entendre-ho a partir drsquoun temps final que ja arriba Els seus enviats no hauran acabat drsquoanunciar el regne de deacuteu arreu drsquoIsrael que ja vindragrave el fill de lrsquohome (Mt 1023) Els patiments i martiris (Mc 835 par 1038s par 1312 par Mt 102128 par 34 par etc) que caldria interpretar a Mc 91 (laquoUs asseguro que nrsquohi ha alguns dels aquiacute presents que no moriran abans que hagin vist venir amb poder el regne de deacuteuraquo) no durarien molt temps (cf tambeacute Mc 1320 par Mt 1023) La paragravebola del jutge i la viacutedua (Lc 181-8) srsquoentendria des de tot aixograve que diem Jesuacutes no beuragrave vi laquofins que vingui el regne de deacuteuraquo (Lc 2218) la renuacutencia sembla pressuposar que aixograve no eacutes molt lluny Tambeacute ho faria la periacutecopa de Getsemaniacute (Mc 1432-42 par) en el cas de lrsquoencert que prega no pas per una simple sortida de la situacioacute (hauria pogut fugir) sinoacute amb una referegravencia escatologravegica per fer arribar el regne sense necessitat del patiment Les paragraveboles del servent fidel i prudent (Mt 2445-51 par) la de les deu noies (Mt 251-13) la dels deu talents (Mt 2514-30) amb drsquoaltres textos com Mc 1335 (cf Mt 2443 par) compten en els evangelis amb el retard de la parusia perograve probablement llur sentit originari estaria marcat meacutes aviat pel caragravecter sobtat de la fi i srsquoadreccedilarien als qui no fan cas de la bona nova El temps per a lrsquoarribada del final es pot escurccedilar per causa dels elegits (Mc 1320 par) o allargar esperant la conversioacute (cf Lc 136-9) El parenostre ensenya a pregar que laquovingui el vostre regneraquo (cf Lc 187) deacuteu escolta lrsquooracioacute i la intercessioacute (Lc 138s 2231s) i pot canviar els seus designis

En els sinograveptics hi ha dues tradicions apocaliacuteptiques diferents la de Lc 1720-37 que concorda amb les paragraveboles i amb les imatges que usa sovint Jesuacutes on srsquoadverteix meacutes aviat del caragravecter sobtat dels finals dels temps ndash i la de Mc 131-37 que trobem ampliada a Mt 211-2546 i molt modificada a Lc 215-36 tradicioacute que estagrave a prop de 2Te 21-12 i de lrsquoapocalipsi de Joan on srsquoaccentuen els senyals de preludi Aquesta segona tradicioacute oferiria una resposta de la primitiva comunitat al retard de la parusia Jesuacutes hauria advertit doncs de lrsquoarribada del final Sens dubte hauria previst que ell seria mort i que els seus deixebles patirien Hauria avisat que srsquoesdevindria drsquoimprevist que cauria com un llamp Els pitjors mals amenacen aquells que no es converteixen (Lc 131-5) Les dones de Jerusalem han de plorar per elles i pels seus fills (Lc

30

2328-31) Lrsquouacuteltima generacioacute ha de fer penitegravencia per la totalitat de la culpa que hi ha en els seus pares (Lc 1149-51 par Mt 2334s) Veureu abans lrsquoabominacioacute de la desolacioacute (Mc 1314 par cf Dn 1131 1211) el pseudocrist El temple seragrave destruiumlt (Mc 132) i tres dies meacutes tard es bastiragrave un nou temple (Mc 1458 par) No hi ha descripcioacute de tot aixograve Jesuacutes no entra en detalls Sols diu fugiu (Mc 1314b-20) Caldragrave anar de pressa (Lc 1731 Mc 1315s par) En acabant lrsquoagravengel de deacuteu destria ndash hi ha judici ndash els salvats i els repudiats (Mt 2440-41 Lc 1734-35) srsquoobre la gehenna lrsquoinfern de foc final Els evangelis en parlen prou realiacutesticament i hi implica tot lrsquohome (Mc 943-48 Mt 254146) En Jesuacutes la gehenna eacutes lrsquoobscuritat (Mt 812 2213 2530) lrsquoexclusioacute doncs de la llum de deacuteu laquoels cridats soacuten innombrables perograve no tants soacuten elegitsraquo (Mt 2114 cf Lc 1323-24) etc No sinsistiragrave mai prou (cf sect7) que una visioacute drsquoun deacuteu que premia i que castiga reflecteix meacutes aviat la responsabilitat de leacutesser humagrave i no diu pas res progravepiament de lrsquoexperiegravencia de deacuteu mentre que hi ha unes condicions socials de transmissioacute de la cultura El que els evangelis posen en boca de Jesuacutes no es manteacute avui el llenguatge que srsquohi usa ara eacutes estrany cal rebutjar un qualsevol supogravesit drsquoun laquodeacuteuraquo pseudoidolitzat i del que aquest faria sobretot cal superar definitivament lrsquoestretor que representa una voluntat de dissort per a uns homes Lrsquoexperiegravencia del sagrat eacutes sempre la drsquoun siacute Ocorre que malgrat lrsquoargot escatologravegic lhome davui encara eacutes capaccedil a traveacutes seu de llegir-hi tota la positivitat que hi ha en Jesuacutes com a experiegravencia de deacuteu Les visions i les imatges soacuten turbulegravencies drsquoun home que adverteix que cadascuacute se salva o es condemna la gehenna eacutes ara i aquiacute instalmiddotlada dins de cada home ndash i el siacute a la vida eacutes per a tothom sense exclusioacute Jesuacutes parla com un jueu la universalitat de Jesuacutes rau que malgrat aixograve un hom sigui capaccedil drsquoabraccedilar-hi el sagrat Molt aviat les tradicions cristianes tancaren el cicle drsquoaparicions amb lrsquoascensioacute de Jesuacutes i diferiren la seva tornada (parusia) al final dels temps i del judici final (escatologia) Tant lrsquoascensioacute al cel com la parusia i els esdeveniments escatologravegics illustrarien els canvis que srsquoesdevingueren en els cercles cristians a partir del fet que lrsquoexaltacioacute del fill de lrsquohome i el final de lrsquoordre actual del moacuten no haurien arribat minus no hi havia encara parusia minus ni eren imminents

31

Mentre lrsquoascensioacute interrompiria a la pragravectica la segraverie drsquoaparicions el trasllat drsquoun final cap endavant amb la tornada de Jesuacutes el judici final la resurreccioacute dels morts amb tots els precedents apocaliacuteptics del cas etc si distensionava la dimensioacute sagrada que ho creu imminent o ja comenccedilat mentre ho mantindria laquoper a lrsquoesdevenidorraquo seria capaccedil igualment de mantenir la tibantor del sagrat en tant que urgeix a estar preparats El futur dels homes i del moacuten esdevindria fantasiat a partir drsquoun tensioacute i drsquouna expectativa sagrades agravedhuc drsquouna irrupcioacute de deacuteu com a experiegravencia de deacuteu La forccedila escatologravegica passaria a ser exigegravencia i reclam la parusia nova experiegravencia de Jesuacutes etc No sembla que es pugui abandonar la tensioacute sagrada sense banalitzar-se i fer-ho drsquoacord amb el do de cadascuacute Certament no hi ha avui les condicions socials que feien bones les fantasies les llegendes els afers meravellosos etc Ni el missatge de Jesuacutes ni la joia pasqual ni la imatge postpasqual drsquouna parusia i final dels temps tenen drsquoaltra forccedila que la que es deriva de la tensioacute sagrada que proposen laquoEs ist die wichtigste Funktion der Eschatologie daβ sie das Wissen um die Gnadenfrist wach erhaumlltraquo11 iquestAcabaragrave el moacuten Llevat del que es pot dir en nom de la ciegravencia no sen sap res meacutes drsquoaixograve el futur del moacuten com a experiegravencia sagrada el tensa en fa una grandiosa expectativa mentre els afers resten tal qual Quegrave seragrave de tots els homes no se sap progravepiament i el moacuten no pot ser cridat cap a deacuteu quan eacutes en el moacuten que nrsquohi ha experiegravencia El sentit de la histograveria dels homes i del moacuten restaria hipotecat en aquesta expectativa dels homes i del moacuten per la qual hi ha una experiegravencia sagrada El sentit de la histograveria i del moacuten restaria subsumit com a experiegravencia sagrada mai no el sabriacuteem o no en sabriacuteem res meacutes Aixiacute com la nocioacute de creacioacute sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels oriacutegens (passat) aixiacute lrsquoescatologia sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels finals (futur) Mai no se superaria la tensioacute mai no se la podria superar sense fer trampa Arreu valdria que ha drsquohaver-hi experiegravencia arreu que no es tracta de teoritzar sinoacute drsquoafirmar-se un hom com una veu expectant afirmativa atengui per darrera cap al passat o per davant cap al futur allograve que srsquoofereix com el saber meacutes clar iquestHi hauragrave judici final Un hom ja ho ha insinuat quan bescanvia mala voluntat per un voler ben intencionat quan la salvacioacute esdeveacute clariacutecia de la

11 JJeremias Neutestamentliche Theologie Part primeraDie Verkuumlndigung Jesu Gerd Mohn Guumltersloh 1973 (2ordf edicioacute) pagraveg140 Srsquoobservaragrave lrsquoimportant manlleu que fa el present treball de les obres drsquoaquest estudioacutes

32

condicioacute humana i la condemna lrsquoestultiacutecia llavors el judici final sersquol fa cadascuacute en aquesta vida Si sestagrave convenccedilut que independentment de tot aixograve no hi ha cap altra condemna ni cagravestig quan hi ha prou maneres joioses de gaudir de deacuteu com a experiegravencia aquestes confirmarien que una qualsevol actitud que prengui lrsquohome es pot superar minus i mereix ser superada minus per la crida a tots i arreu malgrat el que els homes fan o les atrocitats que hagin fet en una expectativa que sols pot ser un siacute que els estintola en lrsquoexperiegravencia per la qual la de deacuteu no eacutes simplement la del moacuten malgrat que tambeacute ho sigui i de no saber ben beacute com entomar-ho tot iquestEs ressuscitaragrave No sembla important que un hom sesvaeixi o no amb la mort quan la sort de lrsquohome estagrave en joc ara i aquiacute Si meacutes no en aquesta mena de sentiments extrems shi expectaria alguna positivitat desconneguda La imatge drsquouna resurreccioacute final realitzaria fantasiosament la solucioacute drsquoun doble interrogant el que proveacute de la constatacioacute que els humans moren i lrsquoexperiegravencia del sagrat que parla drsquoun siacute a la vida Lrsquoescatologia de la resurreccioacute dels morts al final dels temps foacutera una projeccioacute de lrsquoescatologia de cada home el seu siacute sagrat a la vida faria de testimoni lrsquoexperiegravencia de deacuteu en Jesuacutes exemplificaria que Jesuacutes no srsquoacabagrave amb la mort del Jesuacutes histograveric i que eacutes la penyora de la progravepia afirmacioacute a la vida Tot plegat pot semblar una bogeria perograve eacutes drsquoaixograve que sen tindria experiegravencia Els humans estarien cridats a la vida malgrat tots els perograves nrsquoignorarien les circumstagravencies en tindrien certesa per lrsquoexperiegravencia de Jesuacutes minus io per lexperiegravencia de deacuteu

sect5 El fill de lrsquohome Les referegravencies a Jesuacutes com a fill de deacuteu soacuten secundagraveries excepte Mt 1127 par Lc 1022 on tenen tot un altre sentit (cf sect9) Lrsquoabundant uacutes en lrsquoevangeli de Joan drsquoun absolut ὁ υἱὸς sense complement del nom o pronom personal no eacutes de cap manera palestiacute tambeacute eacutes aliegrave al judaisme palestiacute el tiacutetol de fill de deacuteu com a messiagravenic El mateix tiacutetol de messies referit a Jesuacutes srsquoha de prendre sempre com una font secundagraveria (malgrat i tot que Mc 829 par pugui tenir algun fons histograveric) Evita versemblantment per raons de la seva cagraverrega poliacutetica anomenar-se fill de David (cf perograve Mc 1458 par 1235-37 par)

33

En canvi no hi hauria motiu per a negar lrsquoautenticitat del seu uacutes de lrsquoexpressioacute laquoel fill de lrsquohomeraquo (ὁ υἱὸς τοῦ ἀνθπώπου) Respecte de lrsquoexpressioacute cal dir el seguumlent

1 Tradueix una expressioacute comuna aramea (barrsquoaumlnaša) que exemplifica una significacioacute genegraverica (laquohomeraquo laquoun homeraquo laquoalguacuteraquo)

2 Srsquousa tambeacute com a tiacutetol al llibre de Daniel (Dn 713) que interveacute enmig drsquouna visioacute (Dn 71-14) que despreacutes srsquointerpreta (Dn 715-28) Es tracta drsquouna figura drsquoexaltacioacute i drsquoentronitzacioacute que simbolitza els laquosants de lrsquoAltiacutessimraquo per tant conteacute una significacioacute colmiddotlectiva Cal accentuar que el fill drsquohome laquoarribagrave fins al Vell venerableraquo hi ha doncs un moviment de baix cap a dalt

3 Lrsquoapocalipsi jueva antiga posterior sense excepcioacute interpretagrave el fill drsquohome de Dn 713 com un sol individu Tambeacute la literatura rabiacutenica associa fill drsquohome i messies Val la pena dafegir si meacutes no el seguumlent els jueus esperaven un messies de caragravecter nacional un cap alliberador del jou dels romans Els textos apocaliacuteptics tambeacute participaven drsquoaquesta espera messiagravenica de trets nacionals a lrsquohora de parlar del fill de lrsquohome malgrat que srsquoesforcen a fer veure que proveacute de lrsquoaltre moacuten no exclouen que gaudeixi drsquouna significacioacute universal i alguns lrsquoapropen a la figura del servent de deacuteu del deutero-Isaiumles 4 Sembla que els evangelis hagin capgirat de vegades lrsquoexpressioacute amb el significat comuacute per la del tiacutetol apocaliacuteptic o beacute hagin usat el tiacutetol alliacute on no hi era Lrsquoexegravegesi perograve mantindria una colla de lograveguions on no ocorreria ni una cosa ni lrsquoaltra i que permetria lliurar algun esquema Per exemple quan la persecussioacute de la comunitat arribi al seu punt agravelgid com un llamp (Mt 2427 par Lc 1724) no esperat (Mt 243739 par Lc 1726 sense parallel 1730) srsquoacompliragrave la visioacute de Dn 713 Embolcallat de nuacutevols rodejat drsquoestols drsquoagravengels el fill de lrsquohome es mostra en la glograveria divina (Mc 1326 cf Jo 151) Srsquoasseu prop del tron a la dreta de deacuteu (Lc 2269) i envia el seu agravengel a arreplegar els escollits des dels quatre vents (Mc 1327) Ha de jutjar (Lc 2136) amb els dotze representants de les dotze tribus (Mc 1928 par Lc 2230 cf Dn 79s 1 Cor 62s)

34

5 A lrsquoapocaliacuteptica antiga jueva com en els evangelis el tiacutetol de fill de lrsquohome eacutes de glograveria i drsquoexaltacioacute Perograve en els escrits neotestamentaris se suposa un moviment de dalt cap a baix Un tal moviment iquesteacutes la representacioacute des de Jesuacutes meacutes antiga del fill de lrsquohomeiquestsadmetragrave en concordanccedila amb Dn 713s i lrsquoHenoc etiogravepic un sol proceacutes el de lrsquoenaltiment i glorificacioacute en una ascensioacute cap a deacuteuiquesthi hauria hagut una posterior escissioacute entre una ascensioacute i asseguda a la dreta de deacuteu drsquouna banda i la parusia al final dels temps drsquouna altra Si meacutes no els primers esments drsquouna parusia com un moviment de dalt a baix es troben a 1Te 110 219 313 416 523 Perograve el propi terme en els evangelis sols es troba a Mateu (243273739) I es podria defensar si meacutes no que Lc 2269 representa una tradicioacute meacutes simple i primera respecte al seu paralmiddotlel Mc 1462 mdash que Lc 2269 posat al costat de Lc 2426 Jo 31314 1223 etc o fins i tot de Mc 1326-27 que cita Dn 713 apunta la simple ascensioacute cap a deacuteu En el cas que una tal vinguda entre nuacutevols de Mc 1326 fos originagraveriament un moviment cap a deacuteu llavors potser caldria assumir-ho per a drsquoaltres llocs on es parla tambeacute drsquouna vinguda del fill de lrsquohome (Mc 838 Mt 1023b tambeacute Mt 1928 par Lc 2229 Mt 2531 no diria res drsquouna vinguda a la Terra sinoacute sols esmentaria lrsquoentronitzacioacute del fill de lrsquohome) Pel cap baix cap admetre que no hi ha res de segur 6 El tiacutetol del fill de lrsquohome en els evangelis evitaria el messianisme poliacutetic mentre expressaria la universalitat de la seva exaltacioacute (cf Mt 25 31-46) donaria forces als seus davant les tribulacions i les temptacions (Mc 1326 par Mt 242737b = 39b par Lc 172426 Mt 1023 Lc 1722-30 188 2136) i mantindria la separacioacute entre el present i una futura entronitzacioacute amb lrsquouacutes de la tercera persona referit al fill de lrsquohome Amb la figura del fill de lrsquohome Jesuacutes srsquoapropia de tot allograve que pogueacutes ser motiu drsquoesperanccedila del poble jueu Es tracta drsquoun tiacutetol amb unes atribucions suficientment ambivalents per tal drsquointerpretar-lo de meacutes drsquouna manera sempre si meacutes no com a alguacute que eacutes molt a prop de deacuteu exaltat i entronitzat Basti portar a colmiddotlacioacute els drets que creu tenir Jesuacutes respecte de la Llei (sect10) la seva condicioacute de fill (sectsect8-9) el fet que no cal excloure absolutament que es veieacutes com un servent de deacuteu (sect12) etc per tal

35

drsquoadonar-se per quegrave un hom defensa que hi ha aquiacute alguacute que eacutes meacutes que un profeta (sect3) i que els tiacutetols de fill de lrsquohome de messies fill de David servent de deacuteu no fan meacutes que adjectivar tot aixograve drsquoacord amb una tradicioacute jueva de pensar de fer referegravencia de les coses sagrades amb les seves progravepies grandeses i sentits Lrsquoexperiegravencia del sagrat de Jesuacutes o especiacuteficament la de deacuteu sols sembla poder-se lliurar criacuteticament a partir drsquouna colla de circumstagravencies com la que sapunta La visioacute del fill de lrsquohome foacutera una manera jueva de parlar drsquoell mateix drsquoencoratjar els seus de representr-se el siacute sagrat de la vida subsumiria els valors jueus de la responsabilitat i de les corresponents consequumlegravencies srsquoinclou en la representacioacute escatologravegica etc Lrsquouacutes del tiacutetol jueu formaria part doncs de lrsquounivers escatologravegic i la seva utilitat rauria a (1) explicar que hi ha una sort per als justos i una altra per als bandejats formaria un element drsquoun tal decorat final (2) a donar fe del triomf final sagrat la constagravencia sagrada del siacute (cf sect4)

sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute La bona nova srsquoanuncia als pobres (πρωχοί) i es diu mdash ho afirma la primera benauranccedila mdash que soacuten feliccedilos perquegrave eacutes drsquoells el regne de deacuteu (Lc 620 Mt 53) Tenint en compte Mt 115 par (cf Lc 418) que remet a Is 611 els pobres serien els que tenen el cor destrossat els captius els desesperats els vestits de dol etc Si els afamats els assedegats els desvestits els estrangers els malalts els presos etc entrarien en aquesta categoria hi hauria molts drsquoaltres quan srsquoateacuten la manera en quegrave Jesuacutes els caracteritza o les imatges que usa car esmenta els famolencs els plorosos els malalts els treballadors atrafegats els afeixugats els uacuteltims els simples els perduts els pecadors I la primera benauranccedila indica que el regne dels cels eacutes sols dels pobres (cf tambeacute Mc 217 Mt 1125s par Lc 1021) al capdavall soacuten els nens (Mc 1014-15) i els que poden dir abbagrave com a nens (Mt 183) que hi formen part El missatge joioacutes consisteix en el convit dels pecadors a lrsquoagravepat festiu de deacuteu (Mc 217) arreu parla de perdoacute perograve es fa sobretot a traveacutes drsquoimatges especialment presents en les paragraveboles com (entre moltes) la del perdoacute dels dos deutors (Lc 741-43) la del servent que

36

no perdona (Mt 1823-35) la del fill retrobat (Lc 1511-32) etc El perdoacute tambeacute el proclama en obres menjant amb publicans i pecadors entaulament que drsquoaltra banda posseeix una significacioacute escatologravegica la celebracioacute prefigurada de lrsquoagravepat de salvacioacute del temps final Qui soacuten els justos que no ha vingut a cridar (cf Mc 217) Versemblantment els fariseus que deurien trobar incomprensible la seva actitud davant els pobres i els pecadors Si el retret als sacerdots i als doctors de la llei rau a acusar-los de fer negoci del servei de deacuteu (Mc 1115-17 par) i de conegraveixer el voler de deacuteu sense seguir-lo respectivament els fariseus es creuen la comunitat dels elegits gragravecies al compliment dels manaments i drsquoalguns deures superflus quan soacuten guies que miren la cosa petita i srsquoobliden del que eacutes important (Mt 2323s) quan els seus preceptes de puresa no els fa nets per dintre (v25s) Srsquoexposen meacutes a prendre mal que els altres perquegrave minimitzen el pecat amb la seva casuiacutestica (que tracta els pecats individualment els classifica i evita sobretot els grossos) i cagravelcul de megraverits (un megraverit fa de contrapegraves drsquoun pecat) ben al contrari Jesuacutes supera prou la casuiacutestica (Mt 52228 Mc 715) els petits pecats tambeacute porten a la mort al judici de deacuteu Sols no es perdona el rebuig del perdoacute (Mc 328s) i davant de deacuteu no hi ha cap megraverit (Lc1710) Els pecadors soacuten meacutes a prop de deacuteu que els pietosos perquegrave aquests estan massa segurs drsquoells mateixos (Lc 189-14) estan cecs a les coses de deacuteu el fill progravedig lrsquoaduacuteltera el publicagrave etc no soacuten tant objecte de retret com el pietoacutes Per al fariseu val tambeacute que de fet no fa el que diu fer (Mt 2128-31) no acull la crida de deacuteu (Lc 1416-24 par Mt 221-10) srsquoenfronta als seus enviats (Mc 121-9) no estima el seu germagrave (Lc 1525-32) etc Les paragraveboles (lrsquoadministrador infidel Lc 161-13 les deu noies Mt 251-12 el vestit de noces Mt 2211-13) i els advertiments (Mt 525s par) ho deixen clar cal la conversioacute ja Quegrave eacutes la μετάνοια Ho diuen tambeacute les paragraveboles per exemple la del fill retrobat (Lc 1511-38) la del fariseu i el publicagrave (Lc 189-14) admetre la progravepia falta i penedir-sersquon Tambeacute no tornar-hi Tanmateix el nucli de la μετάνοια no eacutes aquest sinoacute ndash com diu Mt 183 (par Mc 1015 par Lc 1817) ndash el seguumlent laquoameacuten us dic que si no us feu de nou com nens no abastareu el regne de deacuteuraquo el jueu del temps de Jesuacutes no tenia els

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

25

brilla (Mc 421 par) el fulgor de la ciutat de deacuteu resplandeix ja ara dalt de la muntanya enmig de la fosca del moacuten (Mt 514) Ha arribat lrsquohora de la sega (un siacutembol dels temps salviacutefics en les paragraveboles) els camps estan madurs (Mc 48 par Mt 937 par) demaneu que hi hagi treballadors per a la collita (Mt 938 par) Aprengueu de la figuera quan eacutes primavera rebrota (Mc 1328s) canvi doncs de mort a vida Hi ha un nou vi (Mc 222 par) el vi siacutembol del nou temps Al fill retrobat se li lliura un vestit de festa (Lc 1522) Hom es posa el vestit de noces (Mt 2211) No es cus al vestit vell un pedaccedil de roba nou (Mc 221 cf He 111s Ac 1011 par 115) la nova realitat deixa enrera els temps anteriors Es lliura als infants el pa de vida (Mc 724-30 par) siacutembol (amb lrsquoaigua de vida cf Jo 41014 737s) dels dons de paradiacutes La pau de deacuteu srsquoofereix ja ara es decideix ja ara el judici (Mt 1011-15 par Lc 105-11) ja ara es lliga i es deslliga la sort dels homes (Mt 1619 1818)9 Tambeacute les obres de Jesuacutes palesen aquest laquoja araraquo lrsquoexpulsioacute dels mercaders del temple acompleix laquoja araraquo Za 1421 (laquono hi hauragrave cap meacutes mercader al temple de Jahvegrave-Sabaot aquell diaraquo) malgrat que circumscriu la seva cura a Israel guareix pagans (Mc 724-30 par Mt 1521-28 Mt 85-13 par Lc 71-10) com a anticipacioacute indicacioacute de la basileia que irromp Els deixebles soacuten afortunats de viure aquest moment (Lc 1023s par Mt 1316s) el de lrsquoentrada del regne Ho han de proclamar tambeacute de paraula i drsquoobra (Mt 107s) En lrsquoantic judaisme i en el contemporani als evangelis mai no srsquohavia proclamat la irrupcioacute del regne de deacuteu mentre que la primitiva comunitat cristiana proclamaragrave meacutes aviat la mort i la resurreccioacute del mestre

9 Lrsquoescatologia presegraventica eacutes arreu de lrsquoevangeli de Joan Basti recordar laquoperograve ve lrsquohora i eacutes ara que els veritables adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat que aixiacute soacuten els qui vol el Pare per adoradorsraquo (Jo 423) laquous ben aseguro que ve lrsquohora i eacutes ara que els morts escoltaran la veu del Fill de deacuteu i els qui lrsquohauran escoltada viuranraquo (Jo 525) amb la seva transformacioacute lrsquohome passa de la mort a la vida

26

Jesuacutes anunciava la imminent arribada del regnat de deacuteu i de la transmutacioacute dels ordres del seu temps La proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia es dreccedila sense dubte com el centre de lrsquoevangeli Aquesta consciegravencia escatologravegica independentment de les seves influegravencies encarnava eficaccedilment la radicalitzacioacute de la referegravencia al sagrat urgia que lrsquohome considereacutes la importagravencia real dels afers i avisava a tort i a dret de la necessitat de la conversioacute Certament no es tractava drsquouna proclama de mal averany drsquoalguacute que desitgeacutes el pitjor o que fes acreacuteixer lrsquoangoixa dels homes quan Jesuacutes no exigia a tots el mateix lliurament a la causa de la predicacioacute ni la radicalitat del missatge comportava lrsquoabandoacute de les feines de cadascuacute del seu lloc de la famiacutelia etc establerts els miacutenims en lrsquoamor no srsquohi pressuposa a priori la mesura que cadascuacute en volia lliurar no perquegrave espereacutes quelcom sinoacute per la mateixa alegria de fer-ho el propi Jesuacutes no se nrsquoestagrave de menjar i de beure i celebra amb els seus els agravepats que prefiguren el regnat de deacuteu etc La insistegravencia en la vinguda del final no eacutes per a fer por sinoacute meacutes aviat un aviacutes per a trobar-se preparat a un esdeveniment que nomeacutes pot entendrersquos com a desitjat com a final feliccedil per a aquells eacutes clar que ja comprenen que lrsquoordre a venir no pot seguir sent un ordre que mira cap a un sol costat Una part important de les paragraveboles i de les paraules que es pot fer meacutes o menys recular fins a Jesuacutes es mou dins drsquoaquest horitzoacute escatologravegic comenccedilant pel mateix parenostre Certament lrsquoanhel del regnat de deacuteu i la seva prefiguracioacute deurien somoure els cors talment com encara ho poden fer avui La previsioacute drsquoun final introdueix a una transformacioacute de les condicions de vida de jerarquies de valoracions etc indubtablement meacutes justa meacutes feliccedil meacutes drsquoacord amb les coses un final que representa la realitzacioacute de lrsquoesperanccedila dels homes la utopia que es prefigura sota siacutembols i imatges etc i que es capaccedil de commoure lhome davui en lrsquoaccepcioacute que un tal fantasieig plasma a les palpentes lrsquoanhel humagrave de renovacioacute i de perduracioacute i en lrsquoaccepcioacute que tot es fa animat per la dimensioacute sagrada Es tracta de la presentacioacute brillant drsquouna tensioacute escatologravegica que esdeveacute tensioacute sagrada perograve la tensioacute sagrada manifesta palpablement el que de debograve soacuten les coses i els esdeveniments quegrave eacutes important i quegrave no i eacutes capaccedil de comprometre la totalitat de la vida El missatge escatologravegic eacutes una crida a la conversioacute i a la sacralitat del moacuten des de les imatges i les paraules La crida escatologravegica hauria de permetre de deixar pas a lrsquoexperiegravencia de deacuteu com a vocacioacute Tot aixograve vol dir que la tensioacute escatologravegica srsquohauria de traduir en quasevol cas en tensioacute sagrada i que valdria per avui el que valia llavors que no hi ha una mesura universal de resposta perquegrave cadascuacute es troba en unes

27

circumstagravencies diferents que un mateix ha de concloure quines soacuten les seves responsabilitats i radicalitats Sens dubte la tasca quotidiana de molts homes transcorre drsquoacord amb un tarannagrave ordinari perograve no shauria de superar la tensioacute dialegravectica entre una experiegravencia radiant del sagrat i els afers de cada dia Versemblantment lrsquoentusiasme sagrat duu a totes les formes de prefiguracioacute drsquoun nou ordre de totes les coses els homes tanmateix que es troben en tensioacute sagrada no la poden superar El missatge escatologravegic la fa present accentua la necessitat drsquouna conversioacute cap al sagrat Lrsquoanunci de Jesuacutes no era doncs important perquegrave srsquoacompliacutes lrsquoesdeveniment sinoacute per la cagraverrega de tensioacute sagrada que implicava Quegrave decantagrave o afavoriacute la conviccioacute drsquoun final sembla quelcom que va dependre de moltes conversions interiors a partir drsquoinfluegravencies externes No sembla que shagi drsquoestimar un escagravendol que arribeacutes a la necessitat de fer present la fragilitat i caducitat de lrsquoordre drsquoaquest moacuten Car Jesuacutes era un home del seu temps i de condicioacute jueva10 Tanmateix una qualsevol de les plurals maneres en les quals es modelen els siacutes intencionals drsquouna completesa del moacuten que palesen de mil formes mil joies amb tots els malgrats que es vulguin no estan pas a la disposicioacute drsquoun home de manera que li calgueacutes sols portar-los a colmiddotlacioacute Aquells siacutes del moacuten soacuten es troben a magrave drsquoacord amb un designi rar en escarides ocasions al cap i a la fi soacuten experiegravencies sagrades i lrsquoexperiegravencia es lliura de vegades drsquouna manera que manifesta les dependegravencies de tota mena de lhome respecte del pathos Aixograve tambeacute acondueix a no saber com orientar-se (cf Mc 1534)

sect4 Els patiments del final el judici la gehenna

Tanmateix el gaudi del regne que ja es fa present srsquoacompanya tambeacute de lrsquoaviacutes de lrsquoacompliment de tot el cicle histograveric i de la transformacioacute darrera de les condicions drsquoinjustiacutecia de dolor de mal Des drsquoaquest punt de mira la profusioacute drsquoimatges i la representacioacute de forces sobrenaturals presents arreu de les paraules en boca de Jesuacutes sorprenen Sembla una paradoxa que hagi arribat fins a avui un llenguatge amb regust idolagravetric (ho eacutes una cosificacioacute

10 El discerniment entre la irrupcioacute ja ara de la basileia i la seva manifestacioacute expliacutecita final seria des drsquoaquest punt de vista irrellevant Ni serveix de res meacutes capir una renovacioacute futura ni se la pot imaginar millor irrompent ja ara lrsquoun fet i lrsquoaltre deriven la seva eficagravecia de lrsquoexperiegravencia del sagrat i de les seves dimensions i no poden anar enllagrave seu

28

qualsevol de lrsquoexperiegravencia de deacuteu) i amb to apocaliacuteptic per tant amb imatges del tall miacutetic eacutes a dir que gaudeixen de forccedila (significacioacute) sagrada i imaginativa i que narren allograve que srsquoesdevindragrave La sorpresa srsquoesvaeix quan es teacute present que Jesuacutes eacutes jueu amb tot el que aixograve comporta (cf per exemple sect3 i sect7) Hi ha un reguitzell drsquoindicacions de tot tipus arreu dels evangelis que avalen la proximitat del final Cal veuren algunes La paragravebola de la figuera serveix per a lrsquoanunci del final (Mc 1318s) La basileia (eacutes a dir deacuteu) eacutes a la vora (Mt 107 par Lc 109 Lc 92060 1011) El parenostre ensenya a pregar per la vinguda ragravepida del regne Totes les paragraveboles i imatges que adverteixen del caragravecter sobtat dels uacuteltims esdeveniments o que avisen a estar alerta pressuposen que no nrsquohi ha per molt Tambeacute ho apunten els mots referits als tres dies O la referegravencia de Joan Baptista el nou Elies que segons Malaquies (Ml 323) arriba abans del gran i terrible dia de Jahvegrave O Lc 1020s on possiblement caldria interpretar v21b en futur a la llum de Lc 1023s Cal no perdre temps prenent comiat dels teus (Lc 961s) o servant els dies de dol pel difunt (Mt 821s par Lc 959) A Lc 104 es recomana als deixebles de no saludar ninguacute pel camiacute la urgegravencia de la predicacioacute mana no anar de carabana amb drsquoaltres Cal defensar que Mc 1310 (par Mt 2414) i Mc 149 (par Mt 2613) no permeten suposar que Jesuacutes hagueacutes utilitzat el terme lsquoevangelirsquo (usa sempre lsquoevangelitzarrsquo el substantiu no tenia valor religioacutes) i en conjunt cal relativitzar-ne el contingut (hi ha expressions que soacuten del propi Marc) Jesuacutes estagrave enviat sols a Israel (Mt 1524) i mana als deixebles que srsquohi circumscriguin (Mt 105s) els pagans srsquoaplegaran al final del temps al regne (Mt 811s par Lc 1328s) no caldria esperar el seu anunci a tots els pobles Srsquoadverteix que si no es converteixen tots acabaran com els galileus occits per Pilat o els morts per la caiguda de la torre de Siloegrave (Lc 131-5) Tot aixograve vol dir que ha de passar molt aviat El diluvi eacutes davant de la porta (Mt 2437-39 par Cf 724-27) la destral eacutes llesta espera i no talla encara la figuera (Lc 136-9) Cal no diferir la conversioacute (paragravebola de les deu noies Mt 251-12 dels convidats al regne de deacuteu Lc 1415-24 par Mt 221-10 de lrsquoanada al jutge Mt 425s par Lc 1257-59 de lrsquoadministrador malversador Lc 161-8) En les catorze vegades que surt laquoaquesta generacioacuteraquo (ἡ γενεὰ αὕτη Mc 812a12b38 919 1330 Mt 1116 par 1239 par 41s par 45 164 2336 par Lc 113050 1725) srsquohi fa referegravencia sempre per a renyar-la a allograve que

29

srsquoesdevindragrave a aquells als quals srsquoadreccedila Jesuacutes Sembla difiacutecil de no entendre-ho a partir drsquoun temps final que ja arriba Els seus enviats no hauran acabat drsquoanunciar el regne de deacuteu arreu drsquoIsrael que ja vindragrave el fill de lrsquohome (Mt 1023) Els patiments i martiris (Mc 835 par 1038s par 1312 par Mt 102128 par 34 par etc) que caldria interpretar a Mc 91 (laquoUs asseguro que nrsquohi ha alguns dels aquiacute presents que no moriran abans que hagin vist venir amb poder el regne de deacuteuraquo) no durarien molt temps (cf tambeacute Mc 1320 par Mt 1023) La paragravebola del jutge i la viacutedua (Lc 181-8) srsquoentendria des de tot aixograve que diem Jesuacutes no beuragrave vi laquofins que vingui el regne de deacuteuraquo (Lc 2218) la renuacutencia sembla pressuposar que aixograve no eacutes molt lluny Tambeacute ho faria la periacutecopa de Getsemaniacute (Mc 1432-42 par) en el cas de lrsquoencert que prega no pas per una simple sortida de la situacioacute (hauria pogut fugir) sinoacute amb una referegravencia escatologravegica per fer arribar el regne sense necessitat del patiment Les paragraveboles del servent fidel i prudent (Mt 2445-51 par) la de les deu noies (Mt 251-13) la dels deu talents (Mt 2514-30) amb drsquoaltres textos com Mc 1335 (cf Mt 2443 par) compten en els evangelis amb el retard de la parusia perograve probablement llur sentit originari estaria marcat meacutes aviat pel caragravecter sobtat de la fi i srsquoadreccedilarien als qui no fan cas de la bona nova El temps per a lrsquoarribada del final es pot escurccedilar per causa dels elegits (Mc 1320 par) o allargar esperant la conversioacute (cf Lc 136-9) El parenostre ensenya a pregar que laquovingui el vostre regneraquo (cf Lc 187) deacuteu escolta lrsquooracioacute i la intercessioacute (Lc 138s 2231s) i pot canviar els seus designis

En els sinograveptics hi ha dues tradicions apocaliacuteptiques diferents la de Lc 1720-37 que concorda amb les paragraveboles i amb les imatges que usa sovint Jesuacutes on srsquoadverteix meacutes aviat del caragravecter sobtat dels finals dels temps ndash i la de Mc 131-37 que trobem ampliada a Mt 211-2546 i molt modificada a Lc 215-36 tradicioacute que estagrave a prop de 2Te 21-12 i de lrsquoapocalipsi de Joan on srsquoaccentuen els senyals de preludi Aquesta segona tradicioacute oferiria una resposta de la primitiva comunitat al retard de la parusia Jesuacutes hauria advertit doncs de lrsquoarribada del final Sens dubte hauria previst que ell seria mort i que els seus deixebles patirien Hauria avisat que srsquoesdevindria drsquoimprevist que cauria com un llamp Els pitjors mals amenacen aquells que no es converteixen (Lc 131-5) Les dones de Jerusalem han de plorar per elles i pels seus fills (Lc

30

2328-31) Lrsquouacuteltima generacioacute ha de fer penitegravencia per la totalitat de la culpa que hi ha en els seus pares (Lc 1149-51 par Mt 2334s) Veureu abans lrsquoabominacioacute de la desolacioacute (Mc 1314 par cf Dn 1131 1211) el pseudocrist El temple seragrave destruiumlt (Mc 132) i tres dies meacutes tard es bastiragrave un nou temple (Mc 1458 par) No hi ha descripcioacute de tot aixograve Jesuacutes no entra en detalls Sols diu fugiu (Mc 1314b-20) Caldragrave anar de pressa (Lc 1731 Mc 1315s par) En acabant lrsquoagravengel de deacuteu destria ndash hi ha judici ndash els salvats i els repudiats (Mt 2440-41 Lc 1734-35) srsquoobre la gehenna lrsquoinfern de foc final Els evangelis en parlen prou realiacutesticament i hi implica tot lrsquohome (Mc 943-48 Mt 254146) En Jesuacutes la gehenna eacutes lrsquoobscuritat (Mt 812 2213 2530) lrsquoexclusioacute doncs de la llum de deacuteu laquoels cridats soacuten innombrables perograve no tants soacuten elegitsraquo (Mt 2114 cf Lc 1323-24) etc No sinsistiragrave mai prou (cf sect7) que una visioacute drsquoun deacuteu que premia i que castiga reflecteix meacutes aviat la responsabilitat de leacutesser humagrave i no diu pas res progravepiament de lrsquoexperiegravencia de deacuteu mentre que hi ha unes condicions socials de transmissioacute de la cultura El que els evangelis posen en boca de Jesuacutes no es manteacute avui el llenguatge que srsquohi usa ara eacutes estrany cal rebutjar un qualsevol supogravesit drsquoun laquodeacuteuraquo pseudoidolitzat i del que aquest faria sobretot cal superar definitivament lrsquoestretor que representa una voluntat de dissort per a uns homes Lrsquoexperiegravencia del sagrat eacutes sempre la drsquoun siacute Ocorre que malgrat lrsquoargot escatologravegic lhome davui encara eacutes capaccedil a traveacutes seu de llegir-hi tota la positivitat que hi ha en Jesuacutes com a experiegravencia de deacuteu Les visions i les imatges soacuten turbulegravencies drsquoun home que adverteix que cadascuacute se salva o es condemna la gehenna eacutes ara i aquiacute instalmiddotlada dins de cada home ndash i el siacute a la vida eacutes per a tothom sense exclusioacute Jesuacutes parla com un jueu la universalitat de Jesuacutes rau que malgrat aixograve un hom sigui capaccedil drsquoabraccedilar-hi el sagrat Molt aviat les tradicions cristianes tancaren el cicle drsquoaparicions amb lrsquoascensioacute de Jesuacutes i diferiren la seva tornada (parusia) al final dels temps i del judici final (escatologia) Tant lrsquoascensioacute al cel com la parusia i els esdeveniments escatologravegics illustrarien els canvis que srsquoesdevingueren en els cercles cristians a partir del fet que lrsquoexaltacioacute del fill de lrsquohome i el final de lrsquoordre actual del moacuten no haurien arribat minus no hi havia encara parusia minus ni eren imminents

31

Mentre lrsquoascensioacute interrompiria a la pragravectica la segraverie drsquoaparicions el trasllat drsquoun final cap endavant amb la tornada de Jesuacutes el judici final la resurreccioacute dels morts amb tots els precedents apocaliacuteptics del cas etc si distensionava la dimensioacute sagrada que ho creu imminent o ja comenccedilat mentre ho mantindria laquoper a lrsquoesdevenidorraquo seria capaccedil igualment de mantenir la tibantor del sagrat en tant que urgeix a estar preparats El futur dels homes i del moacuten esdevindria fantasiat a partir drsquoun tensioacute i drsquouna expectativa sagrades agravedhuc drsquouna irrupcioacute de deacuteu com a experiegravencia de deacuteu La forccedila escatologravegica passaria a ser exigegravencia i reclam la parusia nova experiegravencia de Jesuacutes etc No sembla que es pugui abandonar la tensioacute sagrada sense banalitzar-se i fer-ho drsquoacord amb el do de cadascuacute Certament no hi ha avui les condicions socials que feien bones les fantasies les llegendes els afers meravellosos etc Ni el missatge de Jesuacutes ni la joia pasqual ni la imatge postpasqual drsquouna parusia i final dels temps tenen drsquoaltra forccedila que la que es deriva de la tensioacute sagrada que proposen laquoEs ist die wichtigste Funktion der Eschatologie daβ sie das Wissen um die Gnadenfrist wach erhaumlltraquo11 iquestAcabaragrave el moacuten Llevat del que es pot dir en nom de la ciegravencia no sen sap res meacutes drsquoaixograve el futur del moacuten com a experiegravencia sagrada el tensa en fa una grandiosa expectativa mentre els afers resten tal qual Quegrave seragrave de tots els homes no se sap progravepiament i el moacuten no pot ser cridat cap a deacuteu quan eacutes en el moacuten que nrsquohi ha experiegravencia El sentit de la histograveria dels homes i del moacuten restaria hipotecat en aquesta expectativa dels homes i del moacuten per la qual hi ha una experiegravencia sagrada El sentit de la histograveria i del moacuten restaria subsumit com a experiegravencia sagrada mai no el sabriacuteem o no en sabriacuteem res meacutes Aixiacute com la nocioacute de creacioacute sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels oriacutegens (passat) aixiacute lrsquoescatologia sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels finals (futur) Mai no se superaria la tensioacute mai no se la podria superar sense fer trampa Arreu valdria que ha drsquohaver-hi experiegravencia arreu que no es tracta de teoritzar sinoacute drsquoafirmar-se un hom com una veu expectant afirmativa atengui per darrera cap al passat o per davant cap al futur allograve que srsquoofereix com el saber meacutes clar iquestHi hauragrave judici final Un hom ja ho ha insinuat quan bescanvia mala voluntat per un voler ben intencionat quan la salvacioacute esdeveacute clariacutecia de la

11 JJeremias Neutestamentliche Theologie Part primeraDie Verkuumlndigung Jesu Gerd Mohn Guumltersloh 1973 (2ordf edicioacute) pagraveg140 Srsquoobservaragrave lrsquoimportant manlleu que fa el present treball de les obres drsquoaquest estudioacutes

32

condicioacute humana i la condemna lrsquoestultiacutecia llavors el judici final sersquol fa cadascuacute en aquesta vida Si sestagrave convenccedilut que independentment de tot aixograve no hi ha cap altra condemna ni cagravestig quan hi ha prou maneres joioses de gaudir de deacuteu com a experiegravencia aquestes confirmarien que una qualsevol actitud que prengui lrsquohome es pot superar minus i mereix ser superada minus per la crida a tots i arreu malgrat el que els homes fan o les atrocitats que hagin fet en una expectativa que sols pot ser un siacute que els estintola en lrsquoexperiegravencia per la qual la de deacuteu no eacutes simplement la del moacuten malgrat que tambeacute ho sigui i de no saber ben beacute com entomar-ho tot iquestEs ressuscitaragrave No sembla important que un hom sesvaeixi o no amb la mort quan la sort de lrsquohome estagrave en joc ara i aquiacute Si meacutes no en aquesta mena de sentiments extrems shi expectaria alguna positivitat desconneguda La imatge drsquouna resurreccioacute final realitzaria fantasiosament la solucioacute drsquoun doble interrogant el que proveacute de la constatacioacute que els humans moren i lrsquoexperiegravencia del sagrat que parla drsquoun siacute a la vida Lrsquoescatologia de la resurreccioacute dels morts al final dels temps foacutera una projeccioacute de lrsquoescatologia de cada home el seu siacute sagrat a la vida faria de testimoni lrsquoexperiegravencia de deacuteu en Jesuacutes exemplificaria que Jesuacutes no srsquoacabagrave amb la mort del Jesuacutes histograveric i que eacutes la penyora de la progravepia afirmacioacute a la vida Tot plegat pot semblar una bogeria perograve eacutes drsquoaixograve que sen tindria experiegravencia Els humans estarien cridats a la vida malgrat tots els perograves nrsquoignorarien les circumstagravencies en tindrien certesa per lrsquoexperiegravencia de Jesuacutes minus io per lexperiegravencia de deacuteu

sect5 El fill de lrsquohome Les referegravencies a Jesuacutes com a fill de deacuteu soacuten secundagraveries excepte Mt 1127 par Lc 1022 on tenen tot un altre sentit (cf sect9) Lrsquoabundant uacutes en lrsquoevangeli de Joan drsquoun absolut ὁ υἱὸς sense complement del nom o pronom personal no eacutes de cap manera palestiacute tambeacute eacutes aliegrave al judaisme palestiacute el tiacutetol de fill de deacuteu com a messiagravenic El mateix tiacutetol de messies referit a Jesuacutes srsquoha de prendre sempre com una font secundagraveria (malgrat i tot que Mc 829 par pugui tenir algun fons histograveric) Evita versemblantment per raons de la seva cagraverrega poliacutetica anomenar-se fill de David (cf perograve Mc 1458 par 1235-37 par)

33

En canvi no hi hauria motiu per a negar lrsquoautenticitat del seu uacutes de lrsquoexpressioacute laquoel fill de lrsquohomeraquo (ὁ υἱὸς τοῦ ἀνθπώπου) Respecte de lrsquoexpressioacute cal dir el seguumlent

1 Tradueix una expressioacute comuna aramea (barrsquoaumlnaša) que exemplifica una significacioacute genegraverica (laquohomeraquo laquoun homeraquo laquoalguacuteraquo)

2 Srsquousa tambeacute com a tiacutetol al llibre de Daniel (Dn 713) que interveacute enmig drsquouna visioacute (Dn 71-14) que despreacutes srsquointerpreta (Dn 715-28) Es tracta drsquouna figura drsquoexaltacioacute i drsquoentronitzacioacute que simbolitza els laquosants de lrsquoAltiacutessimraquo per tant conteacute una significacioacute colmiddotlectiva Cal accentuar que el fill drsquohome laquoarribagrave fins al Vell venerableraquo hi ha doncs un moviment de baix cap a dalt

3 Lrsquoapocalipsi jueva antiga posterior sense excepcioacute interpretagrave el fill drsquohome de Dn 713 com un sol individu Tambeacute la literatura rabiacutenica associa fill drsquohome i messies Val la pena dafegir si meacutes no el seguumlent els jueus esperaven un messies de caragravecter nacional un cap alliberador del jou dels romans Els textos apocaliacuteptics tambeacute participaven drsquoaquesta espera messiagravenica de trets nacionals a lrsquohora de parlar del fill de lrsquohome malgrat que srsquoesforcen a fer veure que proveacute de lrsquoaltre moacuten no exclouen que gaudeixi drsquouna significacioacute universal i alguns lrsquoapropen a la figura del servent de deacuteu del deutero-Isaiumles 4 Sembla que els evangelis hagin capgirat de vegades lrsquoexpressioacute amb el significat comuacute per la del tiacutetol apocaliacuteptic o beacute hagin usat el tiacutetol alliacute on no hi era Lrsquoexegravegesi perograve mantindria una colla de lograveguions on no ocorreria ni una cosa ni lrsquoaltra i que permetria lliurar algun esquema Per exemple quan la persecussioacute de la comunitat arribi al seu punt agravelgid com un llamp (Mt 2427 par Lc 1724) no esperat (Mt 243739 par Lc 1726 sense parallel 1730) srsquoacompliragrave la visioacute de Dn 713 Embolcallat de nuacutevols rodejat drsquoestols drsquoagravengels el fill de lrsquohome es mostra en la glograveria divina (Mc 1326 cf Jo 151) Srsquoasseu prop del tron a la dreta de deacuteu (Lc 2269) i envia el seu agravengel a arreplegar els escollits des dels quatre vents (Mc 1327) Ha de jutjar (Lc 2136) amb els dotze representants de les dotze tribus (Mc 1928 par Lc 2230 cf Dn 79s 1 Cor 62s)

34

5 A lrsquoapocaliacuteptica antiga jueva com en els evangelis el tiacutetol de fill de lrsquohome eacutes de glograveria i drsquoexaltacioacute Perograve en els escrits neotestamentaris se suposa un moviment de dalt cap a baix Un tal moviment iquesteacutes la representacioacute des de Jesuacutes meacutes antiga del fill de lrsquohomeiquestsadmetragrave en concordanccedila amb Dn 713s i lrsquoHenoc etiogravepic un sol proceacutes el de lrsquoenaltiment i glorificacioacute en una ascensioacute cap a deacuteuiquesthi hauria hagut una posterior escissioacute entre una ascensioacute i asseguda a la dreta de deacuteu drsquouna banda i la parusia al final dels temps drsquouna altra Si meacutes no els primers esments drsquouna parusia com un moviment de dalt a baix es troben a 1Te 110 219 313 416 523 Perograve el propi terme en els evangelis sols es troba a Mateu (243273739) I es podria defensar si meacutes no que Lc 2269 representa una tradicioacute meacutes simple i primera respecte al seu paralmiddotlel Mc 1462 mdash que Lc 2269 posat al costat de Lc 2426 Jo 31314 1223 etc o fins i tot de Mc 1326-27 que cita Dn 713 apunta la simple ascensioacute cap a deacuteu En el cas que una tal vinguda entre nuacutevols de Mc 1326 fos originagraveriament un moviment cap a deacuteu llavors potser caldria assumir-ho per a drsquoaltres llocs on es parla tambeacute drsquouna vinguda del fill de lrsquohome (Mc 838 Mt 1023b tambeacute Mt 1928 par Lc 2229 Mt 2531 no diria res drsquouna vinguda a la Terra sinoacute sols esmentaria lrsquoentronitzacioacute del fill de lrsquohome) Pel cap baix cap admetre que no hi ha res de segur 6 El tiacutetol del fill de lrsquohome en els evangelis evitaria el messianisme poliacutetic mentre expressaria la universalitat de la seva exaltacioacute (cf Mt 25 31-46) donaria forces als seus davant les tribulacions i les temptacions (Mc 1326 par Mt 242737b = 39b par Lc 172426 Mt 1023 Lc 1722-30 188 2136) i mantindria la separacioacute entre el present i una futura entronitzacioacute amb lrsquouacutes de la tercera persona referit al fill de lrsquohome Amb la figura del fill de lrsquohome Jesuacutes srsquoapropia de tot allograve que pogueacutes ser motiu drsquoesperanccedila del poble jueu Es tracta drsquoun tiacutetol amb unes atribucions suficientment ambivalents per tal drsquointerpretar-lo de meacutes drsquouna manera sempre si meacutes no com a alguacute que eacutes molt a prop de deacuteu exaltat i entronitzat Basti portar a colmiddotlacioacute els drets que creu tenir Jesuacutes respecte de la Llei (sect10) la seva condicioacute de fill (sectsect8-9) el fet que no cal excloure absolutament que es veieacutes com un servent de deacuteu (sect12) etc per tal

35

drsquoadonar-se per quegrave un hom defensa que hi ha aquiacute alguacute que eacutes meacutes que un profeta (sect3) i que els tiacutetols de fill de lrsquohome de messies fill de David servent de deacuteu no fan meacutes que adjectivar tot aixograve drsquoacord amb una tradicioacute jueva de pensar de fer referegravencia de les coses sagrades amb les seves progravepies grandeses i sentits Lrsquoexperiegravencia del sagrat de Jesuacutes o especiacuteficament la de deacuteu sols sembla poder-se lliurar criacuteticament a partir drsquouna colla de circumstagravencies com la que sapunta La visioacute del fill de lrsquohome foacutera una manera jueva de parlar drsquoell mateix drsquoencoratjar els seus de representr-se el siacute sagrat de la vida subsumiria els valors jueus de la responsabilitat i de les corresponents consequumlegravencies srsquoinclou en la representacioacute escatologravegica etc Lrsquouacutes del tiacutetol jueu formaria part doncs de lrsquounivers escatologravegic i la seva utilitat rauria a (1) explicar que hi ha una sort per als justos i una altra per als bandejats formaria un element drsquoun tal decorat final (2) a donar fe del triomf final sagrat la constagravencia sagrada del siacute (cf sect4)

sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute La bona nova srsquoanuncia als pobres (πρωχοί) i es diu mdash ho afirma la primera benauranccedila mdash que soacuten feliccedilos perquegrave eacutes drsquoells el regne de deacuteu (Lc 620 Mt 53) Tenint en compte Mt 115 par (cf Lc 418) que remet a Is 611 els pobres serien els que tenen el cor destrossat els captius els desesperats els vestits de dol etc Si els afamats els assedegats els desvestits els estrangers els malalts els presos etc entrarien en aquesta categoria hi hauria molts drsquoaltres quan srsquoateacuten la manera en quegrave Jesuacutes els caracteritza o les imatges que usa car esmenta els famolencs els plorosos els malalts els treballadors atrafegats els afeixugats els uacuteltims els simples els perduts els pecadors I la primera benauranccedila indica que el regne dels cels eacutes sols dels pobres (cf tambeacute Mc 217 Mt 1125s par Lc 1021) al capdavall soacuten els nens (Mc 1014-15) i els que poden dir abbagrave com a nens (Mt 183) que hi formen part El missatge joioacutes consisteix en el convit dels pecadors a lrsquoagravepat festiu de deacuteu (Mc 217) arreu parla de perdoacute perograve es fa sobretot a traveacutes drsquoimatges especialment presents en les paragraveboles com (entre moltes) la del perdoacute dels dos deutors (Lc 741-43) la del servent que

36

no perdona (Mt 1823-35) la del fill retrobat (Lc 1511-32) etc El perdoacute tambeacute el proclama en obres menjant amb publicans i pecadors entaulament que drsquoaltra banda posseeix una significacioacute escatologravegica la celebracioacute prefigurada de lrsquoagravepat de salvacioacute del temps final Qui soacuten els justos que no ha vingut a cridar (cf Mc 217) Versemblantment els fariseus que deurien trobar incomprensible la seva actitud davant els pobres i els pecadors Si el retret als sacerdots i als doctors de la llei rau a acusar-los de fer negoci del servei de deacuteu (Mc 1115-17 par) i de conegraveixer el voler de deacuteu sense seguir-lo respectivament els fariseus es creuen la comunitat dels elegits gragravecies al compliment dels manaments i drsquoalguns deures superflus quan soacuten guies que miren la cosa petita i srsquoobliden del que eacutes important (Mt 2323s) quan els seus preceptes de puresa no els fa nets per dintre (v25s) Srsquoexposen meacutes a prendre mal que els altres perquegrave minimitzen el pecat amb la seva casuiacutestica (que tracta els pecats individualment els classifica i evita sobretot els grossos) i cagravelcul de megraverits (un megraverit fa de contrapegraves drsquoun pecat) ben al contrari Jesuacutes supera prou la casuiacutestica (Mt 52228 Mc 715) els petits pecats tambeacute porten a la mort al judici de deacuteu Sols no es perdona el rebuig del perdoacute (Mc 328s) i davant de deacuteu no hi ha cap megraverit (Lc1710) Els pecadors soacuten meacutes a prop de deacuteu que els pietosos perquegrave aquests estan massa segurs drsquoells mateixos (Lc 189-14) estan cecs a les coses de deacuteu el fill progravedig lrsquoaduacuteltera el publicagrave etc no soacuten tant objecte de retret com el pietoacutes Per al fariseu val tambeacute que de fet no fa el que diu fer (Mt 2128-31) no acull la crida de deacuteu (Lc 1416-24 par Mt 221-10) srsquoenfronta als seus enviats (Mc 121-9) no estima el seu germagrave (Lc 1525-32) etc Les paragraveboles (lrsquoadministrador infidel Lc 161-13 les deu noies Mt 251-12 el vestit de noces Mt 2211-13) i els advertiments (Mt 525s par) ho deixen clar cal la conversioacute ja Quegrave eacutes la μετάνοια Ho diuen tambeacute les paragraveboles per exemple la del fill retrobat (Lc 1511-38) la del fariseu i el publicagrave (Lc 189-14) admetre la progravepia falta i penedir-sersquon Tambeacute no tornar-hi Tanmateix el nucli de la μετάνοια no eacutes aquest sinoacute ndash com diu Mt 183 (par Mc 1015 par Lc 1817) ndash el seguumlent laquoameacuten us dic que si no us feu de nou com nens no abastareu el regne de deacuteuraquo el jueu del temps de Jesuacutes no tenia els

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

26

Jesuacutes anunciava la imminent arribada del regnat de deacuteu i de la transmutacioacute dels ordres del seu temps La proclama joiosa de la irrupcioacute ja ara de la basileia es dreccedila sense dubte com el centre de lrsquoevangeli Aquesta consciegravencia escatologravegica independentment de les seves influegravencies encarnava eficaccedilment la radicalitzacioacute de la referegravencia al sagrat urgia que lrsquohome considereacutes la importagravencia real dels afers i avisava a tort i a dret de la necessitat de la conversioacute Certament no es tractava drsquouna proclama de mal averany drsquoalguacute que desitgeacutes el pitjor o que fes acreacuteixer lrsquoangoixa dels homes quan Jesuacutes no exigia a tots el mateix lliurament a la causa de la predicacioacute ni la radicalitat del missatge comportava lrsquoabandoacute de les feines de cadascuacute del seu lloc de la famiacutelia etc establerts els miacutenims en lrsquoamor no srsquohi pressuposa a priori la mesura que cadascuacute en volia lliurar no perquegrave espereacutes quelcom sinoacute per la mateixa alegria de fer-ho el propi Jesuacutes no se nrsquoestagrave de menjar i de beure i celebra amb els seus els agravepats que prefiguren el regnat de deacuteu etc La insistegravencia en la vinguda del final no eacutes per a fer por sinoacute meacutes aviat un aviacutes per a trobar-se preparat a un esdeveniment que nomeacutes pot entendrersquos com a desitjat com a final feliccedil per a aquells eacutes clar que ja comprenen que lrsquoordre a venir no pot seguir sent un ordre que mira cap a un sol costat Una part important de les paragraveboles i de les paraules que es pot fer meacutes o menys recular fins a Jesuacutes es mou dins drsquoaquest horitzoacute escatologravegic comenccedilant pel mateix parenostre Certament lrsquoanhel del regnat de deacuteu i la seva prefiguracioacute deurien somoure els cors talment com encara ho poden fer avui La previsioacute drsquoun final introdueix a una transformacioacute de les condicions de vida de jerarquies de valoracions etc indubtablement meacutes justa meacutes feliccedil meacutes drsquoacord amb les coses un final que representa la realitzacioacute de lrsquoesperanccedila dels homes la utopia que es prefigura sota siacutembols i imatges etc i que es capaccedil de commoure lhome davui en lrsquoaccepcioacute que un tal fantasieig plasma a les palpentes lrsquoanhel humagrave de renovacioacute i de perduracioacute i en lrsquoaccepcioacute que tot es fa animat per la dimensioacute sagrada Es tracta de la presentacioacute brillant drsquouna tensioacute escatologravegica que esdeveacute tensioacute sagrada perograve la tensioacute sagrada manifesta palpablement el que de debograve soacuten les coses i els esdeveniments quegrave eacutes important i quegrave no i eacutes capaccedil de comprometre la totalitat de la vida El missatge escatologravegic eacutes una crida a la conversioacute i a la sacralitat del moacuten des de les imatges i les paraules La crida escatologravegica hauria de permetre de deixar pas a lrsquoexperiegravencia de deacuteu com a vocacioacute Tot aixograve vol dir que la tensioacute escatologravegica srsquohauria de traduir en quasevol cas en tensioacute sagrada i que valdria per avui el que valia llavors que no hi ha una mesura universal de resposta perquegrave cadascuacute es troba en unes

27

circumstagravencies diferents que un mateix ha de concloure quines soacuten les seves responsabilitats i radicalitats Sens dubte la tasca quotidiana de molts homes transcorre drsquoacord amb un tarannagrave ordinari perograve no shauria de superar la tensioacute dialegravectica entre una experiegravencia radiant del sagrat i els afers de cada dia Versemblantment lrsquoentusiasme sagrat duu a totes les formes de prefiguracioacute drsquoun nou ordre de totes les coses els homes tanmateix que es troben en tensioacute sagrada no la poden superar El missatge escatologravegic la fa present accentua la necessitat drsquouna conversioacute cap al sagrat Lrsquoanunci de Jesuacutes no era doncs important perquegrave srsquoacompliacutes lrsquoesdeveniment sinoacute per la cagraverrega de tensioacute sagrada que implicava Quegrave decantagrave o afavoriacute la conviccioacute drsquoun final sembla quelcom que va dependre de moltes conversions interiors a partir drsquoinfluegravencies externes No sembla que shagi drsquoestimar un escagravendol que arribeacutes a la necessitat de fer present la fragilitat i caducitat de lrsquoordre drsquoaquest moacuten Car Jesuacutes era un home del seu temps i de condicioacute jueva10 Tanmateix una qualsevol de les plurals maneres en les quals es modelen els siacutes intencionals drsquouna completesa del moacuten que palesen de mil formes mil joies amb tots els malgrats que es vulguin no estan pas a la disposicioacute drsquoun home de manera que li calgueacutes sols portar-los a colmiddotlacioacute Aquells siacutes del moacuten soacuten es troben a magrave drsquoacord amb un designi rar en escarides ocasions al cap i a la fi soacuten experiegravencies sagrades i lrsquoexperiegravencia es lliura de vegades drsquouna manera que manifesta les dependegravencies de tota mena de lhome respecte del pathos Aixograve tambeacute acondueix a no saber com orientar-se (cf Mc 1534)

sect4 Els patiments del final el judici la gehenna

Tanmateix el gaudi del regne que ja es fa present srsquoacompanya tambeacute de lrsquoaviacutes de lrsquoacompliment de tot el cicle histograveric i de la transformacioacute darrera de les condicions drsquoinjustiacutecia de dolor de mal Des drsquoaquest punt de mira la profusioacute drsquoimatges i la representacioacute de forces sobrenaturals presents arreu de les paraules en boca de Jesuacutes sorprenen Sembla una paradoxa que hagi arribat fins a avui un llenguatge amb regust idolagravetric (ho eacutes una cosificacioacute

10 El discerniment entre la irrupcioacute ja ara de la basileia i la seva manifestacioacute expliacutecita final seria des drsquoaquest punt de vista irrellevant Ni serveix de res meacutes capir una renovacioacute futura ni se la pot imaginar millor irrompent ja ara lrsquoun fet i lrsquoaltre deriven la seva eficagravecia de lrsquoexperiegravencia del sagrat i de les seves dimensions i no poden anar enllagrave seu

28

qualsevol de lrsquoexperiegravencia de deacuteu) i amb to apocaliacuteptic per tant amb imatges del tall miacutetic eacutes a dir que gaudeixen de forccedila (significacioacute) sagrada i imaginativa i que narren allograve que srsquoesdevindragrave La sorpresa srsquoesvaeix quan es teacute present que Jesuacutes eacutes jueu amb tot el que aixograve comporta (cf per exemple sect3 i sect7) Hi ha un reguitzell drsquoindicacions de tot tipus arreu dels evangelis que avalen la proximitat del final Cal veuren algunes La paragravebola de la figuera serveix per a lrsquoanunci del final (Mc 1318s) La basileia (eacutes a dir deacuteu) eacutes a la vora (Mt 107 par Lc 109 Lc 92060 1011) El parenostre ensenya a pregar per la vinguda ragravepida del regne Totes les paragraveboles i imatges que adverteixen del caragravecter sobtat dels uacuteltims esdeveniments o que avisen a estar alerta pressuposen que no nrsquohi ha per molt Tambeacute ho apunten els mots referits als tres dies O la referegravencia de Joan Baptista el nou Elies que segons Malaquies (Ml 323) arriba abans del gran i terrible dia de Jahvegrave O Lc 1020s on possiblement caldria interpretar v21b en futur a la llum de Lc 1023s Cal no perdre temps prenent comiat dels teus (Lc 961s) o servant els dies de dol pel difunt (Mt 821s par Lc 959) A Lc 104 es recomana als deixebles de no saludar ninguacute pel camiacute la urgegravencia de la predicacioacute mana no anar de carabana amb drsquoaltres Cal defensar que Mc 1310 (par Mt 2414) i Mc 149 (par Mt 2613) no permeten suposar que Jesuacutes hagueacutes utilitzat el terme lsquoevangelirsquo (usa sempre lsquoevangelitzarrsquo el substantiu no tenia valor religioacutes) i en conjunt cal relativitzar-ne el contingut (hi ha expressions que soacuten del propi Marc) Jesuacutes estagrave enviat sols a Israel (Mt 1524) i mana als deixebles que srsquohi circumscriguin (Mt 105s) els pagans srsquoaplegaran al final del temps al regne (Mt 811s par Lc 1328s) no caldria esperar el seu anunci a tots els pobles Srsquoadverteix que si no es converteixen tots acabaran com els galileus occits per Pilat o els morts per la caiguda de la torre de Siloegrave (Lc 131-5) Tot aixograve vol dir que ha de passar molt aviat El diluvi eacutes davant de la porta (Mt 2437-39 par Cf 724-27) la destral eacutes llesta espera i no talla encara la figuera (Lc 136-9) Cal no diferir la conversioacute (paragravebola de les deu noies Mt 251-12 dels convidats al regne de deacuteu Lc 1415-24 par Mt 221-10 de lrsquoanada al jutge Mt 425s par Lc 1257-59 de lrsquoadministrador malversador Lc 161-8) En les catorze vegades que surt laquoaquesta generacioacuteraquo (ἡ γενεὰ αὕτη Mc 812a12b38 919 1330 Mt 1116 par 1239 par 41s par 45 164 2336 par Lc 113050 1725) srsquohi fa referegravencia sempre per a renyar-la a allograve que

29

srsquoesdevindragrave a aquells als quals srsquoadreccedila Jesuacutes Sembla difiacutecil de no entendre-ho a partir drsquoun temps final que ja arriba Els seus enviats no hauran acabat drsquoanunciar el regne de deacuteu arreu drsquoIsrael que ja vindragrave el fill de lrsquohome (Mt 1023) Els patiments i martiris (Mc 835 par 1038s par 1312 par Mt 102128 par 34 par etc) que caldria interpretar a Mc 91 (laquoUs asseguro que nrsquohi ha alguns dels aquiacute presents que no moriran abans que hagin vist venir amb poder el regne de deacuteuraquo) no durarien molt temps (cf tambeacute Mc 1320 par Mt 1023) La paragravebola del jutge i la viacutedua (Lc 181-8) srsquoentendria des de tot aixograve que diem Jesuacutes no beuragrave vi laquofins que vingui el regne de deacuteuraquo (Lc 2218) la renuacutencia sembla pressuposar que aixograve no eacutes molt lluny Tambeacute ho faria la periacutecopa de Getsemaniacute (Mc 1432-42 par) en el cas de lrsquoencert que prega no pas per una simple sortida de la situacioacute (hauria pogut fugir) sinoacute amb una referegravencia escatologravegica per fer arribar el regne sense necessitat del patiment Les paragraveboles del servent fidel i prudent (Mt 2445-51 par) la de les deu noies (Mt 251-13) la dels deu talents (Mt 2514-30) amb drsquoaltres textos com Mc 1335 (cf Mt 2443 par) compten en els evangelis amb el retard de la parusia perograve probablement llur sentit originari estaria marcat meacutes aviat pel caragravecter sobtat de la fi i srsquoadreccedilarien als qui no fan cas de la bona nova El temps per a lrsquoarribada del final es pot escurccedilar per causa dels elegits (Mc 1320 par) o allargar esperant la conversioacute (cf Lc 136-9) El parenostre ensenya a pregar que laquovingui el vostre regneraquo (cf Lc 187) deacuteu escolta lrsquooracioacute i la intercessioacute (Lc 138s 2231s) i pot canviar els seus designis

En els sinograveptics hi ha dues tradicions apocaliacuteptiques diferents la de Lc 1720-37 que concorda amb les paragraveboles i amb les imatges que usa sovint Jesuacutes on srsquoadverteix meacutes aviat del caragravecter sobtat dels finals dels temps ndash i la de Mc 131-37 que trobem ampliada a Mt 211-2546 i molt modificada a Lc 215-36 tradicioacute que estagrave a prop de 2Te 21-12 i de lrsquoapocalipsi de Joan on srsquoaccentuen els senyals de preludi Aquesta segona tradicioacute oferiria una resposta de la primitiva comunitat al retard de la parusia Jesuacutes hauria advertit doncs de lrsquoarribada del final Sens dubte hauria previst que ell seria mort i que els seus deixebles patirien Hauria avisat que srsquoesdevindria drsquoimprevist que cauria com un llamp Els pitjors mals amenacen aquells que no es converteixen (Lc 131-5) Les dones de Jerusalem han de plorar per elles i pels seus fills (Lc

30

2328-31) Lrsquouacuteltima generacioacute ha de fer penitegravencia per la totalitat de la culpa que hi ha en els seus pares (Lc 1149-51 par Mt 2334s) Veureu abans lrsquoabominacioacute de la desolacioacute (Mc 1314 par cf Dn 1131 1211) el pseudocrist El temple seragrave destruiumlt (Mc 132) i tres dies meacutes tard es bastiragrave un nou temple (Mc 1458 par) No hi ha descripcioacute de tot aixograve Jesuacutes no entra en detalls Sols diu fugiu (Mc 1314b-20) Caldragrave anar de pressa (Lc 1731 Mc 1315s par) En acabant lrsquoagravengel de deacuteu destria ndash hi ha judici ndash els salvats i els repudiats (Mt 2440-41 Lc 1734-35) srsquoobre la gehenna lrsquoinfern de foc final Els evangelis en parlen prou realiacutesticament i hi implica tot lrsquohome (Mc 943-48 Mt 254146) En Jesuacutes la gehenna eacutes lrsquoobscuritat (Mt 812 2213 2530) lrsquoexclusioacute doncs de la llum de deacuteu laquoels cridats soacuten innombrables perograve no tants soacuten elegitsraquo (Mt 2114 cf Lc 1323-24) etc No sinsistiragrave mai prou (cf sect7) que una visioacute drsquoun deacuteu que premia i que castiga reflecteix meacutes aviat la responsabilitat de leacutesser humagrave i no diu pas res progravepiament de lrsquoexperiegravencia de deacuteu mentre que hi ha unes condicions socials de transmissioacute de la cultura El que els evangelis posen en boca de Jesuacutes no es manteacute avui el llenguatge que srsquohi usa ara eacutes estrany cal rebutjar un qualsevol supogravesit drsquoun laquodeacuteuraquo pseudoidolitzat i del que aquest faria sobretot cal superar definitivament lrsquoestretor que representa una voluntat de dissort per a uns homes Lrsquoexperiegravencia del sagrat eacutes sempre la drsquoun siacute Ocorre que malgrat lrsquoargot escatologravegic lhome davui encara eacutes capaccedil a traveacutes seu de llegir-hi tota la positivitat que hi ha en Jesuacutes com a experiegravencia de deacuteu Les visions i les imatges soacuten turbulegravencies drsquoun home que adverteix que cadascuacute se salva o es condemna la gehenna eacutes ara i aquiacute instalmiddotlada dins de cada home ndash i el siacute a la vida eacutes per a tothom sense exclusioacute Jesuacutes parla com un jueu la universalitat de Jesuacutes rau que malgrat aixograve un hom sigui capaccedil drsquoabraccedilar-hi el sagrat Molt aviat les tradicions cristianes tancaren el cicle drsquoaparicions amb lrsquoascensioacute de Jesuacutes i diferiren la seva tornada (parusia) al final dels temps i del judici final (escatologia) Tant lrsquoascensioacute al cel com la parusia i els esdeveniments escatologravegics illustrarien els canvis que srsquoesdevingueren en els cercles cristians a partir del fet que lrsquoexaltacioacute del fill de lrsquohome i el final de lrsquoordre actual del moacuten no haurien arribat minus no hi havia encara parusia minus ni eren imminents

31

Mentre lrsquoascensioacute interrompiria a la pragravectica la segraverie drsquoaparicions el trasllat drsquoun final cap endavant amb la tornada de Jesuacutes el judici final la resurreccioacute dels morts amb tots els precedents apocaliacuteptics del cas etc si distensionava la dimensioacute sagrada que ho creu imminent o ja comenccedilat mentre ho mantindria laquoper a lrsquoesdevenidorraquo seria capaccedil igualment de mantenir la tibantor del sagrat en tant que urgeix a estar preparats El futur dels homes i del moacuten esdevindria fantasiat a partir drsquoun tensioacute i drsquouna expectativa sagrades agravedhuc drsquouna irrupcioacute de deacuteu com a experiegravencia de deacuteu La forccedila escatologravegica passaria a ser exigegravencia i reclam la parusia nova experiegravencia de Jesuacutes etc No sembla que es pugui abandonar la tensioacute sagrada sense banalitzar-se i fer-ho drsquoacord amb el do de cadascuacute Certament no hi ha avui les condicions socials que feien bones les fantasies les llegendes els afers meravellosos etc Ni el missatge de Jesuacutes ni la joia pasqual ni la imatge postpasqual drsquouna parusia i final dels temps tenen drsquoaltra forccedila que la que es deriva de la tensioacute sagrada que proposen laquoEs ist die wichtigste Funktion der Eschatologie daβ sie das Wissen um die Gnadenfrist wach erhaumlltraquo11 iquestAcabaragrave el moacuten Llevat del que es pot dir en nom de la ciegravencia no sen sap res meacutes drsquoaixograve el futur del moacuten com a experiegravencia sagrada el tensa en fa una grandiosa expectativa mentre els afers resten tal qual Quegrave seragrave de tots els homes no se sap progravepiament i el moacuten no pot ser cridat cap a deacuteu quan eacutes en el moacuten que nrsquohi ha experiegravencia El sentit de la histograveria dels homes i del moacuten restaria hipotecat en aquesta expectativa dels homes i del moacuten per la qual hi ha una experiegravencia sagrada El sentit de la histograveria i del moacuten restaria subsumit com a experiegravencia sagrada mai no el sabriacuteem o no en sabriacuteem res meacutes Aixiacute com la nocioacute de creacioacute sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels oriacutegens (passat) aixiacute lrsquoescatologia sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels finals (futur) Mai no se superaria la tensioacute mai no se la podria superar sense fer trampa Arreu valdria que ha drsquohaver-hi experiegravencia arreu que no es tracta de teoritzar sinoacute drsquoafirmar-se un hom com una veu expectant afirmativa atengui per darrera cap al passat o per davant cap al futur allograve que srsquoofereix com el saber meacutes clar iquestHi hauragrave judici final Un hom ja ho ha insinuat quan bescanvia mala voluntat per un voler ben intencionat quan la salvacioacute esdeveacute clariacutecia de la

11 JJeremias Neutestamentliche Theologie Part primeraDie Verkuumlndigung Jesu Gerd Mohn Guumltersloh 1973 (2ordf edicioacute) pagraveg140 Srsquoobservaragrave lrsquoimportant manlleu que fa el present treball de les obres drsquoaquest estudioacutes

32

condicioacute humana i la condemna lrsquoestultiacutecia llavors el judici final sersquol fa cadascuacute en aquesta vida Si sestagrave convenccedilut que independentment de tot aixograve no hi ha cap altra condemna ni cagravestig quan hi ha prou maneres joioses de gaudir de deacuteu com a experiegravencia aquestes confirmarien que una qualsevol actitud que prengui lrsquohome es pot superar minus i mereix ser superada minus per la crida a tots i arreu malgrat el que els homes fan o les atrocitats que hagin fet en una expectativa que sols pot ser un siacute que els estintola en lrsquoexperiegravencia per la qual la de deacuteu no eacutes simplement la del moacuten malgrat que tambeacute ho sigui i de no saber ben beacute com entomar-ho tot iquestEs ressuscitaragrave No sembla important que un hom sesvaeixi o no amb la mort quan la sort de lrsquohome estagrave en joc ara i aquiacute Si meacutes no en aquesta mena de sentiments extrems shi expectaria alguna positivitat desconneguda La imatge drsquouna resurreccioacute final realitzaria fantasiosament la solucioacute drsquoun doble interrogant el que proveacute de la constatacioacute que els humans moren i lrsquoexperiegravencia del sagrat que parla drsquoun siacute a la vida Lrsquoescatologia de la resurreccioacute dels morts al final dels temps foacutera una projeccioacute de lrsquoescatologia de cada home el seu siacute sagrat a la vida faria de testimoni lrsquoexperiegravencia de deacuteu en Jesuacutes exemplificaria que Jesuacutes no srsquoacabagrave amb la mort del Jesuacutes histograveric i que eacutes la penyora de la progravepia afirmacioacute a la vida Tot plegat pot semblar una bogeria perograve eacutes drsquoaixograve que sen tindria experiegravencia Els humans estarien cridats a la vida malgrat tots els perograves nrsquoignorarien les circumstagravencies en tindrien certesa per lrsquoexperiegravencia de Jesuacutes minus io per lexperiegravencia de deacuteu

sect5 El fill de lrsquohome Les referegravencies a Jesuacutes com a fill de deacuteu soacuten secundagraveries excepte Mt 1127 par Lc 1022 on tenen tot un altre sentit (cf sect9) Lrsquoabundant uacutes en lrsquoevangeli de Joan drsquoun absolut ὁ υἱὸς sense complement del nom o pronom personal no eacutes de cap manera palestiacute tambeacute eacutes aliegrave al judaisme palestiacute el tiacutetol de fill de deacuteu com a messiagravenic El mateix tiacutetol de messies referit a Jesuacutes srsquoha de prendre sempre com una font secundagraveria (malgrat i tot que Mc 829 par pugui tenir algun fons histograveric) Evita versemblantment per raons de la seva cagraverrega poliacutetica anomenar-se fill de David (cf perograve Mc 1458 par 1235-37 par)

33

En canvi no hi hauria motiu per a negar lrsquoautenticitat del seu uacutes de lrsquoexpressioacute laquoel fill de lrsquohomeraquo (ὁ υἱὸς τοῦ ἀνθπώπου) Respecte de lrsquoexpressioacute cal dir el seguumlent

1 Tradueix una expressioacute comuna aramea (barrsquoaumlnaša) que exemplifica una significacioacute genegraverica (laquohomeraquo laquoun homeraquo laquoalguacuteraquo)

2 Srsquousa tambeacute com a tiacutetol al llibre de Daniel (Dn 713) que interveacute enmig drsquouna visioacute (Dn 71-14) que despreacutes srsquointerpreta (Dn 715-28) Es tracta drsquouna figura drsquoexaltacioacute i drsquoentronitzacioacute que simbolitza els laquosants de lrsquoAltiacutessimraquo per tant conteacute una significacioacute colmiddotlectiva Cal accentuar que el fill drsquohome laquoarribagrave fins al Vell venerableraquo hi ha doncs un moviment de baix cap a dalt

3 Lrsquoapocalipsi jueva antiga posterior sense excepcioacute interpretagrave el fill drsquohome de Dn 713 com un sol individu Tambeacute la literatura rabiacutenica associa fill drsquohome i messies Val la pena dafegir si meacutes no el seguumlent els jueus esperaven un messies de caragravecter nacional un cap alliberador del jou dels romans Els textos apocaliacuteptics tambeacute participaven drsquoaquesta espera messiagravenica de trets nacionals a lrsquohora de parlar del fill de lrsquohome malgrat que srsquoesforcen a fer veure que proveacute de lrsquoaltre moacuten no exclouen que gaudeixi drsquouna significacioacute universal i alguns lrsquoapropen a la figura del servent de deacuteu del deutero-Isaiumles 4 Sembla que els evangelis hagin capgirat de vegades lrsquoexpressioacute amb el significat comuacute per la del tiacutetol apocaliacuteptic o beacute hagin usat el tiacutetol alliacute on no hi era Lrsquoexegravegesi perograve mantindria una colla de lograveguions on no ocorreria ni una cosa ni lrsquoaltra i que permetria lliurar algun esquema Per exemple quan la persecussioacute de la comunitat arribi al seu punt agravelgid com un llamp (Mt 2427 par Lc 1724) no esperat (Mt 243739 par Lc 1726 sense parallel 1730) srsquoacompliragrave la visioacute de Dn 713 Embolcallat de nuacutevols rodejat drsquoestols drsquoagravengels el fill de lrsquohome es mostra en la glograveria divina (Mc 1326 cf Jo 151) Srsquoasseu prop del tron a la dreta de deacuteu (Lc 2269) i envia el seu agravengel a arreplegar els escollits des dels quatre vents (Mc 1327) Ha de jutjar (Lc 2136) amb els dotze representants de les dotze tribus (Mc 1928 par Lc 2230 cf Dn 79s 1 Cor 62s)

34

5 A lrsquoapocaliacuteptica antiga jueva com en els evangelis el tiacutetol de fill de lrsquohome eacutes de glograveria i drsquoexaltacioacute Perograve en els escrits neotestamentaris se suposa un moviment de dalt cap a baix Un tal moviment iquesteacutes la representacioacute des de Jesuacutes meacutes antiga del fill de lrsquohomeiquestsadmetragrave en concordanccedila amb Dn 713s i lrsquoHenoc etiogravepic un sol proceacutes el de lrsquoenaltiment i glorificacioacute en una ascensioacute cap a deacuteuiquesthi hauria hagut una posterior escissioacute entre una ascensioacute i asseguda a la dreta de deacuteu drsquouna banda i la parusia al final dels temps drsquouna altra Si meacutes no els primers esments drsquouna parusia com un moviment de dalt a baix es troben a 1Te 110 219 313 416 523 Perograve el propi terme en els evangelis sols es troba a Mateu (243273739) I es podria defensar si meacutes no que Lc 2269 representa una tradicioacute meacutes simple i primera respecte al seu paralmiddotlel Mc 1462 mdash que Lc 2269 posat al costat de Lc 2426 Jo 31314 1223 etc o fins i tot de Mc 1326-27 que cita Dn 713 apunta la simple ascensioacute cap a deacuteu En el cas que una tal vinguda entre nuacutevols de Mc 1326 fos originagraveriament un moviment cap a deacuteu llavors potser caldria assumir-ho per a drsquoaltres llocs on es parla tambeacute drsquouna vinguda del fill de lrsquohome (Mc 838 Mt 1023b tambeacute Mt 1928 par Lc 2229 Mt 2531 no diria res drsquouna vinguda a la Terra sinoacute sols esmentaria lrsquoentronitzacioacute del fill de lrsquohome) Pel cap baix cap admetre que no hi ha res de segur 6 El tiacutetol del fill de lrsquohome en els evangelis evitaria el messianisme poliacutetic mentre expressaria la universalitat de la seva exaltacioacute (cf Mt 25 31-46) donaria forces als seus davant les tribulacions i les temptacions (Mc 1326 par Mt 242737b = 39b par Lc 172426 Mt 1023 Lc 1722-30 188 2136) i mantindria la separacioacute entre el present i una futura entronitzacioacute amb lrsquouacutes de la tercera persona referit al fill de lrsquohome Amb la figura del fill de lrsquohome Jesuacutes srsquoapropia de tot allograve que pogueacutes ser motiu drsquoesperanccedila del poble jueu Es tracta drsquoun tiacutetol amb unes atribucions suficientment ambivalents per tal drsquointerpretar-lo de meacutes drsquouna manera sempre si meacutes no com a alguacute que eacutes molt a prop de deacuteu exaltat i entronitzat Basti portar a colmiddotlacioacute els drets que creu tenir Jesuacutes respecte de la Llei (sect10) la seva condicioacute de fill (sectsect8-9) el fet que no cal excloure absolutament que es veieacutes com un servent de deacuteu (sect12) etc per tal

35

drsquoadonar-se per quegrave un hom defensa que hi ha aquiacute alguacute que eacutes meacutes que un profeta (sect3) i que els tiacutetols de fill de lrsquohome de messies fill de David servent de deacuteu no fan meacutes que adjectivar tot aixograve drsquoacord amb una tradicioacute jueva de pensar de fer referegravencia de les coses sagrades amb les seves progravepies grandeses i sentits Lrsquoexperiegravencia del sagrat de Jesuacutes o especiacuteficament la de deacuteu sols sembla poder-se lliurar criacuteticament a partir drsquouna colla de circumstagravencies com la que sapunta La visioacute del fill de lrsquohome foacutera una manera jueva de parlar drsquoell mateix drsquoencoratjar els seus de representr-se el siacute sagrat de la vida subsumiria els valors jueus de la responsabilitat i de les corresponents consequumlegravencies srsquoinclou en la representacioacute escatologravegica etc Lrsquouacutes del tiacutetol jueu formaria part doncs de lrsquounivers escatologravegic i la seva utilitat rauria a (1) explicar que hi ha una sort per als justos i una altra per als bandejats formaria un element drsquoun tal decorat final (2) a donar fe del triomf final sagrat la constagravencia sagrada del siacute (cf sect4)

sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute La bona nova srsquoanuncia als pobres (πρωχοί) i es diu mdash ho afirma la primera benauranccedila mdash que soacuten feliccedilos perquegrave eacutes drsquoells el regne de deacuteu (Lc 620 Mt 53) Tenint en compte Mt 115 par (cf Lc 418) que remet a Is 611 els pobres serien els que tenen el cor destrossat els captius els desesperats els vestits de dol etc Si els afamats els assedegats els desvestits els estrangers els malalts els presos etc entrarien en aquesta categoria hi hauria molts drsquoaltres quan srsquoateacuten la manera en quegrave Jesuacutes els caracteritza o les imatges que usa car esmenta els famolencs els plorosos els malalts els treballadors atrafegats els afeixugats els uacuteltims els simples els perduts els pecadors I la primera benauranccedila indica que el regne dels cels eacutes sols dels pobres (cf tambeacute Mc 217 Mt 1125s par Lc 1021) al capdavall soacuten els nens (Mc 1014-15) i els que poden dir abbagrave com a nens (Mt 183) que hi formen part El missatge joioacutes consisteix en el convit dels pecadors a lrsquoagravepat festiu de deacuteu (Mc 217) arreu parla de perdoacute perograve es fa sobretot a traveacutes drsquoimatges especialment presents en les paragraveboles com (entre moltes) la del perdoacute dels dos deutors (Lc 741-43) la del servent que

36

no perdona (Mt 1823-35) la del fill retrobat (Lc 1511-32) etc El perdoacute tambeacute el proclama en obres menjant amb publicans i pecadors entaulament que drsquoaltra banda posseeix una significacioacute escatologravegica la celebracioacute prefigurada de lrsquoagravepat de salvacioacute del temps final Qui soacuten els justos que no ha vingut a cridar (cf Mc 217) Versemblantment els fariseus que deurien trobar incomprensible la seva actitud davant els pobres i els pecadors Si el retret als sacerdots i als doctors de la llei rau a acusar-los de fer negoci del servei de deacuteu (Mc 1115-17 par) i de conegraveixer el voler de deacuteu sense seguir-lo respectivament els fariseus es creuen la comunitat dels elegits gragravecies al compliment dels manaments i drsquoalguns deures superflus quan soacuten guies que miren la cosa petita i srsquoobliden del que eacutes important (Mt 2323s) quan els seus preceptes de puresa no els fa nets per dintre (v25s) Srsquoexposen meacutes a prendre mal que els altres perquegrave minimitzen el pecat amb la seva casuiacutestica (que tracta els pecats individualment els classifica i evita sobretot els grossos) i cagravelcul de megraverits (un megraverit fa de contrapegraves drsquoun pecat) ben al contrari Jesuacutes supera prou la casuiacutestica (Mt 52228 Mc 715) els petits pecats tambeacute porten a la mort al judici de deacuteu Sols no es perdona el rebuig del perdoacute (Mc 328s) i davant de deacuteu no hi ha cap megraverit (Lc1710) Els pecadors soacuten meacutes a prop de deacuteu que els pietosos perquegrave aquests estan massa segurs drsquoells mateixos (Lc 189-14) estan cecs a les coses de deacuteu el fill progravedig lrsquoaduacuteltera el publicagrave etc no soacuten tant objecte de retret com el pietoacutes Per al fariseu val tambeacute que de fet no fa el que diu fer (Mt 2128-31) no acull la crida de deacuteu (Lc 1416-24 par Mt 221-10) srsquoenfronta als seus enviats (Mc 121-9) no estima el seu germagrave (Lc 1525-32) etc Les paragraveboles (lrsquoadministrador infidel Lc 161-13 les deu noies Mt 251-12 el vestit de noces Mt 2211-13) i els advertiments (Mt 525s par) ho deixen clar cal la conversioacute ja Quegrave eacutes la μετάνοια Ho diuen tambeacute les paragraveboles per exemple la del fill retrobat (Lc 1511-38) la del fariseu i el publicagrave (Lc 189-14) admetre la progravepia falta i penedir-sersquon Tambeacute no tornar-hi Tanmateix el nucli de la μετάνοια no eacutes aquest sinoacute ndash com diu Mt 183 (par Mc 1015 par Lc 1817) ndash el seguumlent laquoameacuten us dic que si no us feu de nou com nens no abastareu el regne de deacuteuraquo el jueu del temps de Jesuacutes no tenia els

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

27

circumstagravencies diferents que un mateix ha de concloure quines soacuten les seves responsabilitats i radicalitats Sens dubte la tasca quotidiana de molts homes transcorre drsquoacord amb un tarannagrave ordinari perograve no shauria de superar la tensioacute dialegravectica entre una experiegravencia radiant del sagrat i els afers de cada dia Versemblantment lrsquoentusiasme sagrat duu a totes les formes de prefiguracioacute drsquoun nou ordre de totes les coses els homes tanmateix que es troben en tensioacute sagrada no la poden superar El missatge escatologravegic la fa present accentua la necessitat drsquouna conversioacute cap al sagrat Lrsquoanunci de Jesuacutes no era doncs important perquegrave srsquoacompliacutes lrsquoesdeveniment sinoacute per la cagraverrega de tensioacute sagrada que implicava Quegrave decantagrave o afavoriacute la conviccioacute drsquoun final sembla quelcom que va dependre de moltes conversions interiors a partir drsquoinfluegravencies externes No sembla que shagi drsquoestimar un escagravendol que arribeacutes a la necessitat de fer present la fragilitat i caducitat de lrsquoordre drsquoaquest moacuten Car Jesuacutes era un home del seu temps i de condicioacute jueva10 Tanmateix una qualsevol de les plurals maneres en les quals es modelen els siacutes intencionals drsquouna completesa del moacuten que palesen de mil formes mil joies amb tots els malgrats que es vulguin no estan pas a la disposicioacute drsquoun home de manera que li calgueacutes sols portar-los a colmiddotlacioacute Aquells siacutes del moacuten soacuten es troben a magrave drsquoacord amb un designi rar en escarides ocasions al cap i a la fi soacuten experiegravencies sagrades i lrsquoexperiegravencia es lliura de vegades drsquouna manera que manifesta les dependegravencies de tota mena de lhome respecte del pathos Aixograve tambeacute acondueix a no saber com orientar-se (cf Mc 1534)

sect4 Els patiments del final el judici la gehenna

Tanmateix el gaudi del regne que ja es fa present srsquoacompanya tambeacute de lrsquoaviacutes de lrsquoacompliment de tot el cicle histograveric i de la transformacioacute darrera de les condicions drsquoinjustiacutecia de dolor de mal Des drsquoaquest punt de mira la profusioacute drsquoimatges i la representacioacute de forces sobrenaturals presents arreu de les paraules en boca de Jesuacutes sorprenen Sembla una paradoxa que hagi arribat fins a avui un llenguatge amb regust idolagravetric (ho eacutes una cosificacioacute

10 El discerniment entre la irrupcioacute ja ara de la basileia i la seva manifestacioacute expliacutecita final seria des drsquoaquest punt de vista irrellevant Ni serveix de res meacutes capir una renovacioacute futura ni se la pot imaginar millor irrompent ja ara lrsquoun fet i lrsquoaltre deriven la seva eficagravecia de lrsquoexperiegravencia del sagrat i de les seves dimensions i no poden anar enllagrave seu

28

qualsevol de lrsquoexperiegravencia de deacuteu) i amb to apocaliacuteptic per tant amb imatges del tall miacutetic eacutes a dir que gaudeixen de forccedila (significacioacute) sagrada i imaginativa i que narren allograve que srsquoesdevindragrave La sorpresa srsquoesvaeix quan es teacute present que Jesuacutes eacutes jueu amb tot el que aixograve comporta (cf per exemple sect3 i sect7) Hi ha un reguitzell drsquoindicacions de tot tipus arreu dels evangelis que avalen la proximitat del final Cal veuren algunes La paragravebola de la figuera serveix per a lrsquoanunci del final (Mc 1318s) La basileia (eacutes a dir deacuteu) eacutes a la vora (Mt 107 par Lc 109 Lc 92060 1011) El parenostre ensenya a pregar per la vinguda ragravepida del regne Totes les paragraveboles i imatges que adverteixen del caragravecter sobtat dels uacuteltims esdeveniments o que avisen a estar alerta pressuposen que no nrsquohi ha per molt Tambeacute ho apunten els mots referits als tres dies O la referegravencia de Joan Baptista el nou Elies que segons Malaquies (Ml 323) arriba abans del gran i terrible dia de Jahvegrave O Lc 1020s on possiblement caldria interpretar v21b en futur a la llum de Lc 1023s Cal no perdre temps prenent comiat dels teus (Lc 961s) o servant els dies de dol pel difunt (Mt 821s par Lc 959) A Lc 104 es recomana als deixebles de no saludar ninguacute pel camiacute la urgegravencia de la predicacioacute mana no anar de carabana amb drsquoaltres Cal defensar que Mc 1310 (par Mt 2414) i Mc 149 (par Mt 2613) no permeten suposar que Jesuacutes hagueacutes utilitzat el terme lsquoevangelirsquo (usa sempre lsquoevangelitzarrsquo el substantiu no tenia valor religioacutes) i en conjunt cal relativitzar-ne el contingut (hi ha expressions que soacuten del propi Marc) Jesuacutes estagrave enviat sols a Israel (Mt 1524) i mana als deixebles que srsquohi circumscriguin (Mt 105s) els pagans srsquoaplegaran al final del temps al regne (Mt 811s par Lc 1328s) no caldria esperar el seu anunci a tots els pobles Srsquoadverteix que si no es converteixen tots acabaran com els galileus occits per Pilat o els morts per la caiguda de la torre de Siloegrave (Lc 131-5) Tot aixograve vol dir que ha de passar molt aviat El diluvi eacutes davant de la porta (Mt 2437-39 par Cf 724-27) la destral eacutes llesta espera i no talla encara la figuera (Lc 136-9) Cal no diferir la conversioacute (paragravebola de les deu noies Mt 251-12 dels convidats al regne de deacuteu Lc 1415-24 par Mt 221-10 de lrsquoanada al jutge Mt 425s par Lc 1257-59 de lrsquoadministrador malversador Lc 161-8) En les catorze vegades que surt laquoaquesta generacioacuteraquo (ἡ γενεὰ αὕτη Mc 812a12b38 919 1330 Mt 1116 par 1239 par 41s par 45 164 2336 par Lc 113050 1725) srsquohi fa referegravencia sempre per a renyar-la a allograve que

29

srsquoesdevindragrave a aquells als quals srsquoadreccedila Jesuacutes Sembla difiacutecil de no entendre-ho a partir drsquoun temps final que ja arriba Els seus enviats no hauran acabat drsquoanunciar el regne de deacuteu arreu drsquoIsrael que ja vindragrave el fill de lrsquohome (Mt 1023) Els patiments i martiris (Mc 835 par 1038s par 1312 par Mt 102128 par 34 par etc) que caldria interpretar a Mc 91 (laquoUs asseguro que nrsquohi ha alguns dels aquiacute presents que no moriran abans que hagin vist venir amb poder el regne de deacuteuraquo) no durarien molt temps (cf tambeacute Mc 1320 par Mt 1023) La paragravebola del jutge i la viacutedua (Lc 181-8) srsquoentendria des de tot aixograve que diem Jesuacutes no beuragrave vi laquofins que vingui el regne de deacuteuraquo (Lc 2218) la renuacutencia sembla pressuposar que aixograve no eacutes molt lluny Tambeacute ho faria la periacutecopa de Getsemaniacute (Mc 1432-42 par) en el cas de lrsquoencert que prega no pas per una simple sortida de la situacioacute (hauria pogut fugir) sinoacute amb una referegravencia escatologravegica per fer arribar el regne sense necessitat del patiment Les paragraveboles del servent fidel i prudent (Mt 2445-51 par) la de les deu noies (Mt 251-13) la dels deu talents (Mt 2514-30) amb drsquoaltres textos com Mc 1335 (cf Mt 2443 par) compten en els evangelis amb el retard de la parusia perograve probablement llur sentit originari estaria marcat meacutes aviat pel caragravecter sobtat de la fi i srsquoadreccedilarien als qui no fan cas de la bona nova El temps per a lrsquoarribada del final es pot escurccedilar per causa dels elegits (Mc 1320 par) o allargar esperant la conversioacute (cf Lc 136-9) El parenostre ensenya a pregar que laquovingui el vostre regneraquo (cf Lc 187) deacuteu escolta lrsquooracioacute i la intercessioacute (Lc 138s 2231s) i pot canviar els seus designis

En els sinograveptics hi ha dues tradicions apocaliacuteptiques diferents la de Lc 1720-37 que concorda amb les paragraveboles i amb les imatges que usa sovint Jesuacutes on srsquoadverteix meacutes aviat del caragravecter sobtat dels finals dels temps ndash i la de Mc 131-37 que trobem ampliada a Mt 211-2546 i molt modificada a Lc 215-36 tradicioacute que estagrave a prop de 2Te 21-12 i de lrsquoapocalipsi de Joan on srsquoaccentuen els senyals de preludi Aquesta segona tradicioacute oferiria una resposta de la primitiva comunitat al retard de la parusia Jesuacutes hauria advertit doncs de lrsquoarribada del final Sens dubte hauria previst que ell seria mort i que els seus deixebles patirien Hauria avisat que srsquoesdevindria drsquoimprevist que cauria com un llamp Els pitjors mals amenacen aquells que no es converteixen (Lc 131-5) Les dones de Jerusalem han de plorar per elles i pels seus fills (Lc

30

2328-31) Lrsquouacuteltima generacioacute ha de fer penitegravencia per la totalitat de la culpa que hi ha en els seus pares (Lc 1149-51 par Mt 2334s) Veureu abans lrsquoabominacioacute de la desolacioacute (Mc 1314 par cf Dn 1131 1211) el pseudocrist El temple seragrave destruiumlt (Mc 132) i tres dies meacutes tard es bastiragrave un nou temple (Mc 1458 par) No hi ha descripcioacute de tot aixograve Jesuacutes no entra en detalls Sols diu fugiu (Mc 1314b-20) Caldragrave anar de pressa (Lc 1731 Mc 1315s par) En acabant lrsquoagravengel de deacuteu destria ndash hi ha judici ndash els salvats i els repudiats (Mt 2440-41 Lc 1734-35) srsquoobre la gehenna lrsquoinfern de foc final Els evangelis en parlen prou realiacutesticament i hi implica tot lrsquohome (Mc 943-48 Mt 254146) En Jesuacutes la gehenna eacutes lrsquoobscuritat (Mt 812 2213 2530) lrsquoexclusioacute doncs de la llum de deacuteu laquoels cridats soacuten innombrables perograve no tants soacuten elegitsraquo (Mt 2114 cf Lc 1323-24) etc No sinsistiragrave mai prou (cf sect7) que una visioacute drsquoun deacuteu que premia i que castiga reflecteix meacutes aviat la responsabilitat de leacutesser humagrave i no diu pas res progravepiament de lrsquoexperiegravencia de deacuteu mentre que hi ha unes condicions socials de transmissioacute de la cultura El que els evangelis posen en boca de Jesuacutes no es manteacute avui el llenguatge que srsquohi usa ara eacutes estrany cal rebutjar un qualsevol supogravesit drsquoun laquodeacuteuraquo pseudoidolitzat i del que aquest faria sobretot cal superar definitivament lrsquoestretor que representa una voluntat de dissort per a uns homes Lrsquoexperiegravencia del sagrat eacutes sempre la drsquoun siacute Ocorre que malgrat lrsquoargot escatologravegic lhome davui encara eacutes capaccedil a traveacutes seu de llegir-hi tota la positivitat que hi ha en Jesuacutes com a experiegravencia de deacuteu Les visions i les imatges soacuten turbulegravencies drsquoun home que adverteix que cadascuacute se salva o es condemna la gehenna eacutes ara i aquiacute instalmiddotlada dins de cada home ndash i el siacute a la vida eacutes per a tothom sense exclusioacute Jesuacutes parla com un jueu la universalitat de Jesuacutes rau que malgrat aixograve un hom sigui capaccedil drsquoabraccedilar-hi el sagrat Molt aviat les tradicions cristianes tancaren el cicle drsquoaparicions amb lrsquoascensioacute de Jesuacutes i diferiren la seva tornada (parusia) al final dels temps i del judici final (escatologia) Tant lrsquoascensioacute al cel com la parusia i els esdeveniments escatologravegics illustrarien els canvis que srsquoesdevingueren en els cercles cristians a partir del fet que lrsquoexaltacioacute del fill de lrsquohome i el final de lrsquoordre actual del moacuten no haurien arribat minus no hi havia encara parusia minus ni eren imminents

31

Mentre lrsquoascensioacute interrompiria a la pragravectica la segraverie drsquoaparicions el trasllat drsquoun final cap endavant amb la tornada de Jesuacutes el judici final la resurreccioacute dels morts amb tots els precedents apocaliacuteptics del cas etc si distensionava la dimensioacute sagrada que ho creu imminent o ja comenccedilat mentre ho mantindria laquoper a lrsquoesdevenidorraquo seria capaccedil igualment de mantenir la tibantor del sagrat en tant que urgeix a estar preparats El futur dels homes i del moacuten esdevindria fantasiat a partir drsquoun tensioacute i drsquouna expectativa sagrades agravedhuc drsquouna irrupcioacute de deacuteu com a experiegravencia de deacuteu La forccedila escatologravegica passaria a ser exigegravencia i reclam la parusia nova experiegravencia de Jesuacutes etc No sembla que es pugui abandonar la tensioacute sagrada sense banalitzar-se i fer-ho drsquoacord amb el do de cadascuacute Certament no hi ha avui les condicions socials que feien bones les fantasies les llegendes els afers meravellosos etc Ni el missatge de Jesuacutes ni la joia pasqual ni la imatge postpasqual drsquouna parusia i final dels temps tenen drsquoaltra forccedila que la que es deriva de la tensioacute sagrada que proposen laquoEs ist die wichtigste Funktion der Eschatologie daβ sie das Wissen um die Gnadenfrist wach erhaumlltraquo11 iquestAcabaragrave el moacuten Llevat del que es pot dir en nom de la ciegravencia no sen sap res meacutes drsquoaixograve el futur del moacuten com a experiegravencia sagrada el tensa en fa una grandiosa expectativa mentre els afers resten tal qual Quegrave seragrave de tots els homes no se sap progravepiament i el moacuten no pot ser cridat cap a deacuteu quan eacutes en el moacuten que nrsquohi ha experiegravencia El sentit de la histograveria dels homes i del moacuten restaria hipotecat en aquesta expectativa dels homes i del moacuten per la qual hi ha una experiegravencia sagrada El sentit de la histograveria i del moacuten restaria subsumit com a experiegravencia sagrada mai no el sabriacuteem o no en sabriacuteem res meacutes Aixiacute com la nocioacute de creacioacute sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels oriacutegens (passat) aixiacute lrsquoescatologia sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels finals (futur) Mai no se superaria la tensioacute mai no se la podria superar sense fer trampa Arreu valdria que ha drsquohaver-hi experiegravencia arreu que no es tracta de teoritzar sinoacute drsquoafirmar-se un hom com una veu expectant afirmativa atengui per darrera cap al passat o per davant cap al futur allograve que srsquoofereix com el saber meacutes clar iquestHi hauragrave judici final Un hom ja ho ha insinuat quan bescanvia mala voluntat per un voler ben intencionat quan la salvacioacute esdeveacute clariacutecia de la

11 JJeremias Neutestamentliche Theologie Part primeraDie Verkuumlndigung Jesu Gerd Mohn Guumltersloh 1973 (2ordf edicioacute) pagraveg140 Srsquoobservaragrave lrsquoimportant manlleu que fa el present treball de les obres drsquoaquest estudioacutes

32

condicioacute humana i la condemna lrsquoestultiacutecia llavors el judici final sersquol fa cadascuacute en aquesta vida Si sestagrave convenccedilut que independentment de tot aixograve no hi ha cap altra condemna ni cagravestig quan hi ha prou maneres joioses de gaudir de deacuteu com a experiegravencia aquestes confirmarien que una qualsevol actitud que prengui lrsquohome es pot superar minus i mereix ser superada minus per la crida a tots i arreu malgrat el que els homes fan o les atrocitats que hagin fet en una expectativa que sols pot ser un siacute que els estintola en lrsquoexperiegravencia per la qual la de deacuteu no eacutes simplement la del moacuten malgrat que tambeacute ho sigui i de no saber ben beacute com entomar-ho tot iquestEs ressuscitaragrave No sembla important que un hom sesvaeixi o no amb la mort quan la sort de lrsquohome estagrave en joc ara i aquiacute Si meacutes no en aquesta mena de sentiments extrems shi expectaria alguna positivitat desconneguda La imatge drsquouna resurreccioacute final realitzaria fantasiosament la solucioacute drsquoun doble interrogant el que proveacute de la constatacioacute que els humans moren i lrsquoexperiegravencia del sagrat que parla drsquoun siacute a la vida Lrsquoescatologia de la resurreccioacute dels morts al final dels temps foacutera una projeccioacute de lrsquoescatologia de cada home el seu siacute sagrat a la vida faria de testimoni lrsquoexperiegravencia de deacuteu en Jesuacutes exemplificaria que Jesuacutes no srsquoacabagrave amb la mort del Jesuacutes histograveric i que eacutes la penyora de la progravepia afirmacioacute a la vida Tot plegat pot semblar una bogeria perograve eacutes drsquoaixograve que sen tindria experiegravencia Els humans estarien cridats a la vida malgrat tots els perograves nrsquoignorarien les circumstagravencies en tindrien certesa per lrsquoexperiegravencia de Jesuacutes minus io per lexperiegravencia de deacuteu

sect5 El fill de lrsquohome Les referegravencies a Jesuacutes com a fill de deacuteu soacuten secundagraveries excepte Mt 1127 par Lc 1022 on tenen tot un altre sentit (cf sect9) Lrsquoabundant uacutes en lrsquoevangeli de Joan drsquoun absolut ὁ υἱὸς sense complement del nom o pronom personal no eacutes de cap manera palestiacute tambeacute eacutes aliegrave al judaisme palestiacute el tiacutetol de fill de deacuteu com a messiagravenic El mateix tiacutetol de messies referit a Jesuacutes srsquoha de prendre sempre com una font secundagraveria (malgrat i tot que Mc 829 par pugui tenir algun fons histograveric) Evita versemblantment per raons de la seva cagraverrega poliacutetica anomenar-se fill de David (cf perograve Mc 1458 par 1235-37 par)

33

En canvi no hi hauria motiu per a negar lrsquoautenticitat del seu uacutes de lrsquoexpressioacute laquoel fill de lrsquohomeraquo (ὁ υἱὸς τοῦ ἀνθπώπου) Respecte de lrsquoexpressioacute cal dir el seguumlent

1 Tradueix una expressioacute comuna aramea (barrsquoaumlnaša) que exemplifica una significacioacute genegraverica (laquohomeraquo laquoun homeraquo laquoalguacuteraquo)

2 Srsquousa tambeacute com a tiacutetol al llibre de Daniel (Dn 713) que interveacute enmig drsquouna visioacute (Dn 71-14) que despreacutes srsquointerpreta (Dn 715-28) Es tracta drsquouna figura drsquoexaltacioacute i drsquoentronitzacioacute que simbolitza els laquosants de lrsquoAltiacutessimraquo per tant conteacute una significacioacute colmiddotlectiva Cal accentuar que el fill drsquohome laquoarribagrave fins al Vell venerableraquo hi ha doncs un moviment de baix cap a dalt

3 Lrsquoapocalipsi jueva antiga posterior sense excepcioacute interpretagrave el fill drsquohome de Dn 713 com un sol individu Tambeacute la literatura rabiacutenica associa fill drsquohome i messies Val la pena dafegir si meacutes no el seguumlent els jueus esperaven un messies de caragravecter nacional un cap alliberador del jou dels romans Els textos apocaliacuteptics tambeacute participaven drsquoaquesta espera messiagravenica de trets nacionals a lrsquohora de parlar del fill de lrsquohome malgrat que srsquoesforcen a fer veure que proveacute de lrsquoaltre moacuten no exclouen que gaudeixi drsquouna significacioacute universal i alguns lrsquoapropen a la figura del servent de deacuteu del deutero-Isaiumles 4 Sembla que els evangelis hagin capgirat de vegades lrsquoexpressioacute amb el significat comuacute per la del tiacutetol apocaliacuteptic o beacute hagin usat el tiacutetol alliacute on no hi era Lrsquoexegravegesi perograve mantindria una colla de lograveguions on no ocorreria ni una cosa ni lrsquoaltra i que permetria lliurar algun esquema Per exemple quan la persecussioacute de la comunitat arribi al seu punt agravelgid com un llamp (Mt 2427 par Lc 1724) no esperat (Mt 243739 par Lc 1726 sense parallel 1730) srsquoacompliragrave la visioacute de Dn 713 Embolcallat de nuacutevols rodejat drsquoestols drsquoagravengels el fill de lrsquohome es mostra en la glograveria divina (Mc 1326 cf Jo 151) Srsquoasseu prop del tron a la dreta de deacuteu (Lc 2269) i envia el seu agravengel a arreplegar els escollits des dels quatre vents (Mc 1327) Ha de jutjar (Lc 2136) amb els dotze representants de les dotze tribus (Mc 1928 par Lc 2230 cf Dn 79s 1 Cor 62s)

34

5 A lrsquoapocaliacuteptica antiga jueva com en els evangelis el tiacutetol de fill de lrsquohome eacutes de glograveria i drsquoexaltacioacute Perograve en els escrits neotestamentaris se suposa un moviment de dalt cap a baix Un tal moviment iquesteacutes la representacioacute des de Jesuacutes meacutes antiga del fill de lrsquohomeiquestsadmetragrave en concordanccedila amb Dn 713s i lrsquoHenoc etiogravepic un sol proceacutes el de lrsquoenaltiment i glorificacioacute en una ascensioacute cap a deacuteuiquesthi hauria hagut una posterior escissioacute entre una ascensioacute i asseguda a la dreta de deacuteu drsquouna banda i la parusia al final dels temps drsquouna altra Si meacutes no els primers esments drsquouna parusia com un moviment de dalt a baix es troben a 1Te 110 219 313 416 523 Perograve el propi terme en els evangelis sols es troba a Mateu (243273739) I es podria defensar si meacutes no que Lc 2269 representa una tradicioacute meacutes simple i primera respecte al seu paralmiddotlel Mc 1462 mdash que Lc 2269 posat al costat de Lc 2426 Jo 31314 1223 etc o fins i tot de Mc 1326-27 que cita Dn 713 apunta la simple ascensioacute cap a deacuteu En el cas que una tal vinguda entre nuacutevols de Mc 1326 fos originagraveriament un moviment cap a deacuteu llavors potser caldria assumir-ho per a drsquoaltres llocs on es parla tambeacute drsquouna vinguda del fill de lrsquohome (Mc 838 Mt 1023b tambeacute Mt 1928 par Lc 2229 Mt 2531 no diria res drsquouna vinguda a la Terra sinoacute sols esmentaria lrsquoentronitzacioacute del fill de lrsquohome) Pel cap baix cap admetre que no hi ha res de segur 6 El tiacutetol del fill de lrsquohome en els evangelis evitaria el messianisme poliacutetic mentre expressaria la universalitat de la seva exaltacioacute (cf Mt 25 31-46) donaria forces als seus davant les tribulacions i les temptacions (Mc 1326 par Mt 242737b = 39b par Lc 172426 Mt 1023 Lc 1722-30 188 2136) i mantindria la separacioacute entre el present i una futura entronitzacioacute amb lrsquouacutes de la tercera persona referit al fill de lrsquohome Amb la figura del fill de lrsquohome Jesuacutes srsquoapropia de tot allograve que pogueacutes ser motiu drsquoesperanccedila del poble jueu Es tracta drsquoun tiacutetol amb unes atribucions suficientment ambivalents per tal drsquointerpretar-lo de meacutes drsquouna manera sempre si meacutes no com a alguacute que eacutes molt a prop de deacuteu exaltat i entronitzat Basti portar a colmiddotlacioacute els drets que creu tenir Jesuacutes respecte de la Llei (sect10) la seva condicioacute de fill (sectsect8-9) el fet que no cal excloure absolutament que es veieacutes com un servent de deacuteu (sect12) etc per tal

35

drsquoadonar-se per quegrave un hom defensa que hi ha aquiacute alguacute que eacutes meacutes que un profeta (sect3) i que els tiacutetols de fill de lrsquohome de messies fill de David servent de deacuteu no fan meacutes que adjectivar tot aixograve drsquoacord amb una tradicioacute jueva de pensar de fer referegravencia de les coses sagrades amb les seves progravepies grandeses i sentits Lrsquoexperiegravencia del sagrat de Jesuacutes o especiacuteficament la de deacuteu sols sembla poder-se lliurar criacuteticament a partir drsquouna colla de circumstagravencies com la que sapunta La visioacute del fill de lrsquohome foacutera una manera jueva de parlar drsquoell mateix drsquoencoratjar els seus de representr-se el siacute sagrat de la vida subsumiria els valors jueus de la responsabilitat i de les corresponents consequumlegravencies srsquoinclou en la representacioacute escatologravegica etc Lrsquouacutes del tiacutetol jueu formaria part doncs de lrsquounivers escatologravegic i la seva utilitat rauria a (1) explicar que hi ha una sort per als justos i una altra per als bandejats formaria un element drsquoun tal decorat final (2) a donar fe del triomf final sagrat la constagravencia sagrada del siacute (cf sect4)

sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute La bona nova srsquoanuncia als pobres (πρωχοί) i es diu mdash ho afirma la primera benauranccedila mdash que soacuten feliccedilos perquegrave eacutes drsquoells el regne de deacuteu (Lc 620 Mt 53) Tenint en compte Mt 115 par (cf Lc 418) que remet a Is 611 els pobres serien els que tenen el cor destrossat els captius els desesperats els vestits de dol etc Si els afamats els assedegats els desvestits els estrangers els malalts els presos etc entrarien en aquesta categoria hi hauria molts drsquoaltres quan srsquoateacuten la manera en quegrave Jesuacutes els caracteritza o les imatges que usa car esmenta els famolencs els plorosos els malalts els treballadors atrafegats els afeixugats els uacuteltims els simples els perduts els pecadors I la primera benauranccedila indica que el regne dels cels eacutes sols dels pobres (cf tambeacute Mc 217 Mt 1125s par Lc 1021) al capdavall soacuten els nens (Mc 1014-15) i els que poden dir abbagrave com a nens (Mt 183) que hi formen part El missatge joioacutes consisteix en el convit dels pecadors a lrsquoagravepat festiu de deacuteu (Mc 217) arreu parla de perdoacute perograve es fa sobretot a traveacutes drsquoimatges especialment presents en les paragraveboles com (entre moltes) la del perdoacute dels dos deutors (Lc 741-43) la del servent que

36

no perdona (Mt 1823-35) la del fill retrobat (Lc 1511-32) etc El perdoacute tambeacute el proclama en obres menjant amb publicans i pecadors entaulament que drsquoaltra banda posseeix una significacioacute escatologravegica la celebracioacute prefigurada de lrsquoagravepat de salvacioacute del temps final Qui soacuten els justos que no ha vingut a cridar (cf Mc 217) Versemblantment els fariseus que deurien trobar incomprensible la seva actitud davant els pobres i els pecadors Si el retret als sacerdots i als doctors de la llei rau a acusar-los de fer negoci del servei de deacuteu (Mc 1115-17 par) i de conegraveixer el voler de deacuteu sense seguir-lo respectivament els fariseus es creuen la comunitat dels elegits gragravecies al compliment dels manaments i drsquoalguns deures superflus quan soacuten guies que miren la cosa petita i srsquoobliden del que eacutes important (Mt 2323s) quan els seus preceptes de puresa no els fa nets per dintre (v25s) Srsquoexposen meacutes a prendre mal que els altres perquegrave minimitzen el pecat amb la seva casuiacutestica (que tracta els pecats individualment els classifica i evita sobretot els grossos) i cagravelcul de megraverits (un megraverit fa de contrapegraves drsquoun pecat) ben al contrari Jesuacutes supera prou la casuiacutestica (Mt 52228 Mc 715) els petits pecats tambeacute porten a la mort al judici de deacuteu Sols no es perdona el rebuig del perdoacute (Mc 328s) i davant de deacuteu no hi ha cap megraverit (Lc1710) Els pecadors soacuten meacutes a prop de deacuteu que els pietosos perquegrave aquests estan massa segurs drsquoells mateixos (Lc 189-14) estan cecs a les coses de deacuteu el fill progravedig lrsquoaduacuteltera el publicagrave etc no soacuten tant objecte de retret com el pietoacutes Per al fariseu val tambeacute que de fet no fa el que diu fer (Mt 2128-31) no acull la crida de deacuteu (Lc 1416-24 par Mt 221-10) srsquoenfronta als seus enviats (Mc 121-9) no estima el seu germagrave (Lc 1525-32) etc Les paragraveboles (lrsquoadministrador infidel Lc 161-13 les deu noies Mt 251-12 el vestit de noces Mt 2211-13) i els advertiments (Mt 525s par) ho deixen clar cal la conversioacute ja Quegrave eacutes la μετάνοια Ho diuen tambeacute les paragraveboles per exemple la del fill retrobat (Lc 1511-38) la del fariseu i el publicagrave (Lc 189-14) admetre la progravepia falta i penedir-sersquon Tambeacute no tornar-hi Tanmateix el nucli de la μετάνοια no eacutes aquest sinoacute ndash com diu Mt 183 (par Mc 1015 par Lc 1817) ndash el seguumlent laquoameacuten us dic que si no us feu de nou com nens no abastareu el regne de deacuteuraquo el jueu del temps de Jesuacutes no tenia els

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

28

qualsevol de lrsquoexperiegravencia de deacuteu) i amb to apocaliacuteptic per tant amb imatges del tall miacutetic eacutes a dir que gaudeixen de forccedila (significacioacute) sagrada i imaginativa i que narren allograve que srsquoesdevindragrave La sorpresa srsquoesvaeix quan es teacute present que Jesuacutes eacutes jueu amb tot el que aixograve comporta (cf per exemple sect3 i sect7) Hi ha un reguitzell drsquoindicacions de tot tipus arreu dels evangelis que avalen la proximitat del final Cal veuren algunes La paragravebola de la figuera serveix per a lrsquoanunci del final (Mc 1318s) La basileia (eacutes a dir deacuteu) eacutes a la vora (Mt 107 par Lc 109 Lc 92060 1011) El parenostre ensenya a pregar per la vinguda ragravepida del regne Totes les paragraveboles i imatges que adverteixen del caragravecter sobtat dels uacuteltims esdeveniments o que avisen a estar alerta pressuposen que no nrsquohi ha per molt Tambeacute ho apunten els mots referits als tres dies O la referegravencia de Joan Baptista el nou Elies que segons Malaquies (Ml 323) arriba abans del gran i terrible dia de Jahvegrave O Lc 1020s on possiblement caldria interpretar v21b en futur a la llum de Lc 1023s Cal no perdre temps prenent comiat dels teus (Lc 961s) o servant els dies de dol pel difunt (Mt 821s par Lc 959) A Lc 104 es recomana als deixebles de no saludar ninguacute pel camiacute la urgegravencia de la predicacioacute mana no anar de carabana amb drsquoaltres Cal defensar que Mc 1310 (par Mt 2414) i Mc 149 (par Mt 2613) no permeten suposar que Jesuacutes hagueacutes utilitzat el terme lsquoevangelirsquo (usa sempre lsquoevangelitzarrsquo el substantiu no tenia valor religioacutes) i en conjunt cal relativitzar-ne el contingut (hi ha expressions que soacuten del propi Marc) Jesuacutes estagrave enviat sols a Israel (Mt 1524) i mana als deixebles que srsquohi circumscriguin (Mt 105s) els pagans srsquoaplegaran al final del temps al regne (Mt 811s par Lc 1328s) no caldria esperar el seu anunci a tots els pobles Srsquoadverteix que si no es converteixen tots acabaran com els galileus occits per Pilat o els morts per la caiguda de la torre de Siloegrave (Lc 131-5) Tot aixograve vol dir que ha de passar molt aviat El diluvi eacutes davant de la porta (Mt 2437-39 par Cf 724-27) la destral eacutes llesta espera i no talla encara la figuera (Lc 136-9) Cal no diferir la conversioacute (paragravebola de les deu noies Mt 251-12 dels convidats al regne de deacuteu Lc 1415-24 par Mt 221-10 de lrsquoanada al jutge Mt 425s par Lc 1257-59 de lrsquoadministrador malversador Lc 161-8) En les catorze vegades que surt laquoaquesta generacioacuteraquo (ἡ γενεὰ αὕτη Mc 812a12b38 919 1330 Mt 1116 par 1239 par 41s par 45 164 2336 par Lc 113050 1725) srsquohi fa referegravencia sempre per a renyar-la a allograve que

29

srsquoesdevindragrave a aquells als quals srsquoadreccedila Jesuacutes Sembla difiacutecil de no entendre-ho a partir drsquoun temps final que ja arriba Els seus enviats no hauran acabat drsquoanunciar el regne de deacuteu arreu drsquoIsrael que ja vindragrave el fill de lrsquohome (Mt 1023) Els patiments i martiris (Mc 835 par 1038s par 1312 par Mt 102128 par 34 par etc) que caldria interpretar a Mc 91 (laquoUs asseguro que nrsquohi ha alguns dels aquiacute presents que no moriran abans que hagin vist venir amb poder el regne de deacuteuraquo) no durarien molt temps (cf tambeacute Mc 1320 par Mt 1023) La paragravebola del jutge i la viacutedua (Lc 181-8) srsquoentendria des de tot aixograve que diem Jesuacutes no beuragrave vi laquofins que vingui el regne de deacuteuraquo (Lc 2218) la renuacutencia sembla pressuposar que aixograve no eacutes molt lluny Tambeacute ho faria la periacutecopa de Getsemaniacute (Mc 1432-42 par) en el cas de lrsquoencert que prega no pas per una simple sortida de la situacioacute (hauria pogut fugir) sinoacute amb una referegravencia escatologravegica per fer arribar el regne sense necessitat del patiment Les paragraveboles del servent fidel i prudent (Mt 2445-51 par) la de les deu noies (Mt 251-13) la dels deu talents (Mt 2514-30) amb drsquoaltres textos com Mc 1335 (cf Mt 2443 par) compten en els evangelis amb el retard de la parusia perograve probablement llur sentit originari estaria marcat meacutes aviat pel caragravecter sobtat de la fi i srsquoadreccedilarien als qui no fan cas de la bona nova El temps per a lrsquoarribada del final es pot escurccedilar per causa dels elegits (Mc 1320 par) o allargar esperant la conversioacute (cf Lc 136-9) El parenostre ensenya a pregar que laquovingui el vostre regneraquo (cf Lc 187) deacuteu escolta lrsquooracioacute i la intercessioacute (Lc 138s 2231s) i pot canviar els seus designis

En els sinograveptics hi ha dues tradicions apocaliacuteptiques diferents la de Lc 1720-37 que concorda amb les paragraveboles i amb les imatges que usa sovint Jesuacutes on srsquoadverteix meacutes aviat del caragravecter sobtat dels finals dels temps ndash i la de Mc 131-37 que trobem ampliada a Mt 211-2546 i molt modificada a Lc 215-36 tradicioacute que estagrave a prop de 2Te 21-12 i de lrsquoapocalipsi de Joan on srsquoaccentuen els senyals de preludi Aquesta segona tradicioacute oferiria una resposta de la primitiva comunitat al retard de la parusia Jesuacutes hauria advertit doncs de lrsquoarribada del final Sens dubte hauria previst que ell seria mort i que els seus deixebles patirien Hauria avisat que srsquoesdevindria drsquoimprevist que cauria com un llamp Els pitjors mals amenacen aquells que no es converteixen (Lc 131-5) Les dones de Jerusalem han de plorar per elles i pels seus fills (Lc

30

2328-31) Lrsquouacuteltima generacioacute ha de fer penitegravencia per la totalitat de la culpa que hi ha en els seus pares (Lc 1149-51 par Mt 2334s) Veureu abans lrsquoabominacioacute de la desolacioacute (Mc 1314 par cf Dn 1131 1211) el pseudocrist El temple seragrave destruiumlt (Mc 132) i tres dies meacutes tard es bastiragrave un nou temple (Mc 1458 par) No hi ha descripcioacute de tot aixograve Jesuacutes no entra en detalls Sols diu fugiu (Mc 1314b-20) Caldragrave anar de pressa (Lc 1731 Mc 1315s par) En acabant lrsquoagravengel de deacuteu destria ndash hi ha judici ndash els salvats i els repudiats (Mt 2440-41 Lc 1734-35) srsquoobre la gehenna lrsquoinfern de foc final Els evangelis en parlen prou realiacutesticament i hi implica tot lrsquohome (Mc 943-48 Mt 254146) En Jesuacutes la gehenna eacutes lrsquoobscuritat (Mt 812 2213 2530) lrsquoexclusioacute doncs de la llum de deacuteu laquoels cridats soacuten innombrables perograve no tants soacuten elegitsraquo (Mt 2114 cf Lc 1323-24) etc No sinsistiragrave mai prou (cf sect7) que una visioacute drsquoun deacuteu que premia i que castiga reflecteix meacutes aviat la responsabilitat de leacutesser humagrave i no diu pas res progravepiament de lrsquoexperiegravencia de deacuteu mentre que hi ha unes condicions socials de transmissioacute de la cultura El que els evangelis posen en boca de Jesuacutes no es manteacute avui el llenguatge que srsquohi usa ara eacutes estrany cal rebutjar un qualsevol supogravesit drsquoun laquodeacuteuraquo pseudoidolitzat i del que aquest faria sobretot cal superar definitivament lrsquoestretor que representa una voluntat de dissort per a uns homes Lrsquoexperiegravencia del sagrat eacutes sempre la drsquoun siacute Ocorre que malgrat lrsquoargot escatologravegic lhome davui encara eacutes capaccedil a traveacutes seu de llegir-hi tota la positivitat que hi ha en Jesuacutes com a experiegravencia de deacuteu Les visions i les imatges soacuten turbulegravencies drsquoun home que adverteix que cadascuacute se salva o es condemna la gehenna eacutes ara i aquiacute instalmiddotlada dins de cada home ndash i el siacute a la vida eacutes per a tothom sense exclusioacute Jesuacutes parla com un jueu la universalitat de Jesuacutes rau que malgrat aixograve un hom sigui capaccedil drsquoabraccedilar-hi el sagrat Molt aviat les tradicions cristianes tancaren el cicle drsquoaparicions amb lrsquoascensioacute de Jesuacutes i diferiren la seva tornada (parusia) al final dels temps i del judici final (escatologia) Tant lrsquoascensioacute al cel com la parusia i els esdeveniments escatologravegics illustrarien els canvis que srsquoesdevingueren en els cercles cristians a partir del fet que lrsquoexaltacioacute del fill de lrsquohome i el final de lrsquoordre actual del moacuten no haurien arribat minus no hi havia encara parusia minus ni eren imminents

31

Mentre lrsquoascensioacute interrompiria a la pragravectica la segraverie drsquoaparicions el trasllat drsquoun final cap endavant amb la tornada de Jesuacutes el judici final la resurreccioacute dels morts amb tots els precedents apocaliacuteptics del cas etc si distensionava la dimensioacute sagrada que ho creu imminent o ja comenccedilat mentre ho mantindria laquoper a lrsquoesdevenidorraquo seria capaccedil igualment de mantenir la tibantor del sagrat en tant que urgeix a estar preparats El futur dels homes i del moacuten esdevindria fantasiat a partir drsquoun tensioacute i drsquouna expectativa sagrades agravedhuc drsquouna irrupcioacute de deacuteu com a experiegravencia de deacuteu La forccedila escatologravegica passaria a ser exigegravencia i reclam la parusia nova experiegravencia de Jesuacutes etc No sembla que es pugui abandonar la tensioacute sagrada sense banalitzar-se i fer-ho drsquoacord amb el do de cadascuacute Certament no hi ha avui les condicions socials que feien bones les fantasies les llegendes els afers meravellosos etc Ni el missatge de Jesuacutes ni la joia pasqual ni la imatge postpasqual drsquouna parusia i final dels temps tenen drsquoaltra forccedila que la que es deriva de la tensioacute sagrada que proposen laquoEs ist die wichtigste Funktion der Eschatologie daβ sie das Wissen um die Gnadenfrist wach erhaumlltraquo11 iquestAcabaragrave el moacuten Llevat del que es pot dir en nom de la ciegravencia no sen sap res meacutes drsquoaixograve el futur del moacuten com a experiegravencia sagrada el tensa en fa una grandiosa expectativa mentre els afers resten tal qual Quegrave seragrave de tots els homes no se sap progravepiament i el moacuten no pot ser cridat cap a deacuteu quan eacutes en el moacuten que nrsquohi ha experiegravencia El sentit de la histograveria dels homes i del moacuten restaria hipotecat en aquesta expectativa dels homes i del moacuten per la qual hi ha una experiegravencia sagrada El sentit de la histograveria i del moacuten restaria subsumit com a experiegravencia sagrada mai no el sabriacuteem o no en sabriacuteem res meacutes Aixiacute com la nocioacute de creacioacute sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels oriacutegens (passat) aixiacute lrsquoescatologia sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels finals (futur) Mai no se superaria la tensioacute mai no se la podria superar sense fer trampa Arreu valdria que ha drsquohaver-hi experiegravencia arreu que no es tracta de teoritzar sinoacute drsquoafirmar-se un hom com una veu expectant afirmativa atengui per darrera cap al passat o per davant cap al futur allograve que srsquoofereix com el saber meacutes clar iquestHi hauragrave judici final Un hom ja ho ha insinuat quan bescanvia mala voluntat per un voler ben intencionat quan la salvacioacute esdeveacute clariacutecia de la

11 JJeremias Neutestamentliche Theologie Part primeraDie Verkuumlndigung Jesu Gerd Mohn Guumltersloh 1973 (2ordf edicioacute) pagraveg140 Srsquoobservaragrave lrsquoimportant manlleu que fa el present treball de les obres drsquoaquest estudioacutes

32

condicioacute humana i la condemna lrsquoestultiacutecia llavors el judici final sersquol fa cadascuacute en aquesta vida Si sestagrave convenccedilut que independentment de tot aixograve no hi ha cap altra condemna ni cagravestig quan hi ha prou maneres joioses de gaudir de deacuteu com a experiegravencia aquestes confirmarien que una qualsevol actitud que prengui lrsquohome es pot superar minus i mereix ser superada minus per la crida a tots i arreu malgrat el que els homes fan o les atrocitats que hagin fet en una expectativa que sols pot ser un siacute que els estintola en lrsquoexperiegravencia per la qual la de deacuteu no eacutes simplement la del moacuten malgrat que tambeacute ho sigui i de no saber ben beacute com entomar-ho tot iquestEs ressuscitaragrave No sembla important que un hom sesvaeixi o no amb la mort quan la sort de lrsquohome estagrave en joc ara i aquiacute Si meacutes no en aquesta mena de sentiments extrems shi expectaria alguna positivitat desconneguda La imatge drsquouna resurreccioacute final realitzaria fantasiosament la solucioacute drsquoun doble interrogant el que proveacute de la constatacioacute que els humans moren i lrsquoexperiegravencia del sagrat que parla drsquoun siacute a la vida Lrsquoescatologia de la resurreccioacute dels morts al final dels temps foacutera una projeccioacute de lrsquoescatologia de cada home el seu siacute sagrat a la vida faria de testimoni lrsquoexperiegravencia de deacuteu en Jesuacutes exemplificaria que Jesuacutes no srsquoacabagrave amb la mort del Jesuacutes histograveric i que eacutes la penyora de la progravepia afirmacioacute a la vida Tot plegat pot semblar una bogeria perograve eacutes drsquoaixograve que sen tindria experiegravencia Els humans estarien cridats a la vida malgrat tots els perograves nrsquoignorarien les circumstagravencies en tindrien certesa per lrsquoexperiegravencia de Jesuacutes minus io per lexperiegravencia de deacuteu

sect5 El fill de lrsquohome Les referegravencies a Jesuacutes com a fill de deacuteu soacuten secundagraveries excepte Mt 1127 par Lc 1022 on tenen tot un altre sentit (cf sect9) Lrsquoabundant uacutes en lrsquoevangeli de Joan drsquoun absolut ὁ υἱὸς sense complement del nom o pronom personal no eacutes de cap manera palestiacute tambeacute eacutes aliegrave al judaisme palestiacute el tiacutetol de fill de deacuteu com a messiagravenic El mateix tiacutetol de messies referit a Jesuacutes srsquoha de prendre sempre com una font secundagraveria (malgrat i tot que Mc 829 par pugui tenir algun fons histograveric) Evita versemblantment per raons de la seva cagraverrega poliacutetica anomenar-se fill de David (cf perograve Mc 1458 par 1235-37 par)

33

En canvi no hi hauria motiu per a negar lrsquoautenticitat del seu uacutes de lrsquoexpressioacute laquoel fill de lrsquohomeraquo (ὁ υἱὸς τοῦ ἀνθπώπου) Respecte de lrsquoexpressioacute cal dir el seguumlent

1 Tradueix una expressioacute comuna aramea (barrsquoaumlnaša) que exemplifica una significacioacute genegraverica (laquohomeraquo laquoun homeraquo laquoalguacuteraquo)

2 Srsquousa tambeacute com a tiacutetol al llibre de Daniel (Dn 713) que interveacute enmig drsquouna visioacute (Dn 71-14) que despreacutes srsquointerpreta (Dn 715-28) Es tracta drsquouna figura drsquoexaltacioacute i drsquoentronitzacioacute que simbolitza els laquosants de lrsquoAltiacutessimraquo per tant conteacute una significacioacute colmiddotlectiva Cal accentuar que el fill drsquohome laquoarribagrave fins al Vell venerableraquo hi ha doncs un moviment de baix cap a dalt

3 Lrsquoapocalipsi jueva antiga posterior sense excepcioacute interpretagrave el fill drsquohome de Dn 713 com un sol individu Tambeacute la literatura rabiacutenica associa fill drsquohome i messies Val la pena dafegir si meacutes no el seguumlent els jueus esperaven un messies de caragravecter nacional un cap alliberador del jou dels romans Els textos apocaliacuteptics tambeacute participaven drsquoaquesta espera messiagravenica de trets nacionals a lrsquohora de parlar del fill de lrsquohome malgrat que srsquoesforcen a fer veure que proveacute de lrsquoaltre moacuten no exclouen que gaudeixi drsquouna significacioacute universal i alguns lrsquoapropen a la figura del servent de deacuteu del deutero-Isaiumles 4 Sembla que els evangelis hagin capgirat de vegades lrsquoexpressioacute amb el significat comuacute per la del tiacutetol apocaliacuteptic o beacute hagin usat el tiacutetol alliacute on no hi era Lrsquoexegravegesi perograve mantindria una colla de lograveguions on no ocorreria ni una cosa ni lrsquoaltra i que permetria lliurar algun esquema Per exemple quan la persecussioacute de la comunitat arribi al seu punt agravelgid com un llamp (Mt 2427 par Lc 1724) no esperat (Mt 243739 par Lc 1726 sense parallel 1730) srsquoacompliragrave la visioacute de Dn 713 Embolcallat de nuacutevols rodejat drsquoestols drsquoagravengels el fill de lrsquohome es mostra en la glograveria divina (Mc 1326 cf Jo 151) Srsquoasseu prop del tron a la dreta de deacuteu (Lc 2269) i envia el seu agravengel a arreplegar els escollits des dels quatre vents (Mc 1327) Ha de jutjar (Lc 2136) amb els dotze representants de les dotze tribus (Mc 1928 par Lc 2230 cf Dn 79s 1 Cor 62s)

34

5 A lrsquoapocaliacuteptica antiga jueva com en els evangelis el tiacutetol de fill de lrsquohome eacutes de glograveria i drsquoexaltacioacute Perograve en els escrits neotestamentaris se suposa un moviment de dalt cap a baix Un tal moviment iquesteacutes la representacioacute des de Jesuacutes meacutes antiga del fill de lrsquohomeiquestsadmetragrave en concordanccedila amb Dn 713s i lrsquoHenoc etiogravepic un sol proceacutes el de lrsquoenaltiment i glorificacioacute en una ascensioacute cap a deacuteuiquesthi hauria hagut una posterior escissioacute entre una ascensioacute i asseguda a la dreta de deacuteu drsquouna banda i la parusia al final dels temps drsquouna altra Si meacutes no els primers esments drsquouna parusia com un moviment de dalt a baix es troben a 1Te 110 219 313 416 523 Perograve el propi terme en els evangelis sols es troba a Mateu (243273739) I es podria defensar si meacutes no que Lc 2269 representa una tradicioacute meacutes simple i primera respecte al seu paralmiddotlel Mc 1462 mdash que Lc 2269 posat al costat de Lc 2426 Jo 31314 1223 etc o fins i tot de Mc 1326-27 que cita Dn 713 apunta la simple ascensioacute cap a deacuteu En el cas que una tal vinguda entre nuacutevols de Mc 1326 fos originagraveriament un moviment cap a deacuteu llavors potser caldria assumir-ho per a drsquoaltres llocs on es parla tambeacute drsquouna vinguda del fill de lrsquohome (Mc 838 Mt 1023b tambeacute Mt 1928 par Lc 2229 Mt 2531 no diria res drsquouna vinguda a la Terra sinoacute sols esmentaria lrsquoentronitzacioacute del fill de lrsquohome) Pel cap baix cap admetre que no hi ha res de segur 6 El tiacutetol del fill de lrsquohome en els evangelis evitaria el messianisme poliacutetic mentre expressaria la universalitat de la seva exaltacioacute (cf Mt 25 31-46) donaria forces als seus davant les tribulacions i les temptacions (Mc 1326 par Mt 242737b = 39b par Lc 172426 Mt 1023 Lc 1722-30 188 2136) i mantindria la separacioacute entre el present i una futura entronitzacioacute amb lrsquouacutes de la tercera persona referit al fill de lrsquohome Amb la figura del fill de lrsquohome Jesuacutes srsquoapropia de tot allograve que pogueacutes ser motiu drsquoesperanccedila del poble jueu Es tracta drsquoun tiacutetol amb unes atribucions suficientment ambivalents per tal drsquointerpretar-lo de meacutes drsquouna manera sempre si meacutes no com a alguacute que eacutes molt a prop de deacuteu exaltat i entronitzat Basti portar a colmiddotlacioacute els drets que creu tenir Jesuacutes respecte de la Llei (sect10) la seva condicioacute de fill (sectsect8-9) el fet que no cal excloure absolutament que es veieacutes com un servent de deacuteu (sect12) etc per tal

35

drsquoadonar-se per quegrave un hom defensa que hi ha aquiacute alguacute que eacutes meacutes que un profeta (sect3) i que els tiacutetols de fill de lrsquohome de messies fill de David servent de deacuteu no fan meacutes que adjectivar tot aixograve drsquoacord amb una tradicioacute jueva de pensar de fer referegravencia de les coses sagrades amb les seves progravepies grandeses i sentits Lrsquoexperiegravencia del sagrat de Jesuacutes o especiacuteficament la de deacuteu sols sembla poder-se lliurar criacuteticament a partir drsquouna colla de circumstagravencies com la que sapunta La visioacute del fill de lrsquohome foacutera una manera jueva de parlar drsquoell mateix drsquoencoratjar els seus de representr-se el siacute sagrat de la vida subsumiria els valors jueus de la responsabilitat i de les corresponents consequumlegravencies srsquoinclou en la representacioacute escatologravegica etc Lrsquouacutes del tiacutetol jueu formaria part doncs de lrsquounivers escatologravegic i la seva utilitat rauria a (1) explicar que hi ha una sort per als justos i una altra per als bandejats formaria un element drsquoun tal decorat final (2) a donar fe del triomf final sagrat la constagravencia sagrada del siacute (cf sect4)

sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute La bona nova srsquoanuncia als pobres (πρωχοί) i es diu mdash ho afirma la primera benauranccedila mdash que soacuten feliccedilos perquegrave eacutes drsquoells el regne de deacuteu (Lc 620 Mt 53) Tenint en compte Mt 115 par (cf Lc 418) que remet a Is 611 els pobres serien els que tenen el cor destrossat els captius els desesperats els vestits de dol etc Si els afamats els assedegats els desvestits els estrangers els malalts els presos etc entrarien en aquesta categoria hi hauria molts drsquoaltres quan srsquoateacuten la manera en quegrave Jesuacutes els caracteritza o les imatges que usa car esmenta els famolencs els plorosos els malalts els treballadors atrafegats els afeixugats els uacuteltims els simples els perduts els pecadors I la primera benauranccedila indica que el regne dels cels eacutes sols dels pobres (cf tambeacute Mc 217 Mt 1125s par Lc 1021) al capdavall soacuten els nens (Mc 1014-15) i els que poden dir abbagrave com a nens (Mt 183) que hi formen part El missatge joioacutes consisteix en el convit dels pecadors a lrsquoagravepat festiu de deacuteu (Mc 217) arreu parla de perdoacute perograve es fa sobretot a traveacutes drsquoimatges especialment presents en les paragraveboles com (entre moltes) la del perdoacute dels dos deutors (Lc 741-43) la del servent que

36

no perdona (Mt 1823-35) la del fill retrobat (Lc 1511-32) etc El perdoacute tambeacute el proclama en obres menjant amb publicans i pecadors entaulament que drsquoaltra banda posseeix una significacioacute escatologravegica la celebracioacute prefigurada de lrsquoagravepat de salvacioacute del temps final Qui soacuten els justos que no ha vingut a cridar (cf Mc 217) Versemblantment els fariseus que deurien trobar incomprensible la seva actitud davant els pobres i els pecadors Si el retret als sacerdots i als doctors de la llei rau a acusar-los de fer negoci del servei de deacuteu (Mc 1115-17 par) i de conegraveixer el voler de deacuteu sense seguir-lo respectivament els fariseus es creuen la comunitat dels elegits gragravecies al compliment dels manaments i drsquoalguns deures superflus quan soacuten guies que miren la cosa petita i srsquoobliden del que eacutes important (Mt 2323s) quan els seus preceptes de puresa no els fa nets per dintre (v25s) Srsquoexposen meacutes a prendre mal que els altres perquegrave minimitzen el pecat amb la seva casuiacutestica (que tracta els pecats individualment els classifica i evita sobretot els grossos) i cagravelcul de megraverits (un megraverit fa de contrapegraves drsquoun pecat) ben al contrari Jesuacutes supera prou la casuiacutestica (Mt 52228 Mc 715) els petits pecats tambeacute porten a la mort al judici de deacuteu Sols no es perdona el rebuig del perdoacute (Mc 328s) i davant de deacuteu no hi ha cap megraverit (Lc1710) Els pecadors soacuten meacutes a prop de deacuteu que els pietosos perquegrave aquests estan massa segurs drsquoells mateixos (Lc 189-14) estan cecs a les coses de deacuteu el fill progravedig lrsquoaduacuteltera el publicagrave etc no soacuten tant objecte de retret com el pietoacutes Per al fariseu val tambeacute que de fet no fa el que diu fer (Mt 2128-31) no acull la crida de deacuteu (Lc 1416-24 par Mt 221-10) srsquoenfronta als seus enviats (Mc 121-9) no estima el seu germagrave (Lc 1525-32) etc Les paragraveboles (lrsquoadministrador infidel Lc 161-13 les deu noies Mt 251-12 el vestit de noces Mt 2211-13) i els advertiments (Mt 525s par) ho deixen clar cal la conversioacute ja Quegrave eacutes la μετάνοια Ho diuen tambeacute les paragraveboles per exemple la del fill retrobat (Lc 1511-38) la del fariseu i el publicagrave (Lc 189-14) admetre la progravepia falta i penedir-sersquon Tambeacute no tornar-hi Tanmateix el nucli de la μετάνοια no eacutes aquest sinoacute ndash com diu Mt 183 (par Mc 1015 par Lc 1817) ndash el seguumlent laquoameacuten us dic que si no us feu de nou com nens no abastareu el regne de deacuteuraquo el jueu del temps de Jesuacutes no tenia els

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

29

srsquoesdevindragrave a aquells als quals srsquoadreccedila Jesuacutes Sembla difiacutecil de no entendre-ho a partir drsquoun temps final que ja arriba Els seus enviats no hauran acabat drsquoanunciar el regne de deacuteu arreu drsquoIsrael que ja vindragrave el fill de lrsquohome (Mt 1023) Els patiments i martiris (Mc 835 par 1038s par 1312 par Mt 102128 par 34 par etc) que caldria interpretar a Mc 91 (laquoUs asseguro que nrsquohi ha alguns dels aquiacute presents que no moriran abans que hagin vist venir amb poder el regne de deacuteuraquo) no durarien molt temps (cf tambeacute Mc 1320 par Mt 1023) La paragravebola del jutge i la viacutedua (Lc 181-8) srsquoentendria des de tot aixograve que diem Jesuacutes no beuragrave vi laquofins que vingui el regne de deacuteuraquo (Lc 2218) la renuacutencia sembla pressuposar que aixograve no eacutes molt lluny Tambeacute ho faria la periacutecopa de Getsemaniacute (Mc 1432-42 par) en el cas de lrsquoencert que prega no pas per una simple sortida de la situacioacute (hauria pogut fugir) sinoacute amb una referegravencia escatologravegica per fer arribar el regne sense necessitat del patiment Les paragraveboles del servent fidel i prudent (Mt 2445-51 par) la de les deu noies (Mt 251-13) la dels deu talents (Mt 2514-30) amb drsquoaltres textos com Mc 1335 (cf Mt 2443 par) compten en els evangelis amb el retard de la parusia perograve probablement llur sentit originari estaria marcat meacutes aviat pel caragravecter sobtat de la fi i srsquoadreccedilarien als qui no fan cas de la bona nova El temps per a lrsquoarribada del final es pot escurccedilar per causa dels elegits (Mc 1320 par) o allargar esperant la conversioacute (cf Lc 136-9) El parenostre ensenya a pregar que laquovingui el vostre regneraquo (cf Lc 187) deacuteu escolta lrsquooracioacute i la intercessioacute (Lc 138s 2231s) i pot canviar els seus designis

En els sinograveptics hi ha dues tradicions apocaliacuteptiques diferents la de Lc 1720-37 que concorda amb les paragraveboles i amb les imatges que usa sovint Jesuacutes on srsquoadverteix meacutes aviat del caragravecter sobtat dels finals dels temps ndash i la de Mc 131-37 que trobem ampliada a Mt 211-2546 i molt modificada a Lc 215-36 tradicioacute que estagrave a prop de 2Te 21-12 i de lrsquoapocalipsi de Joan on srsquoaccentuen els senyals de preludi Aquesta segona tradicioacute oferiria una resposta de la primitiva comunitat al retard de la parusia Jesuacutes hauria advertit doncs de lrsquoarribada del final Sens dubte hauria previst que ell seria mort i que els seus deixebles patirien Hauria avisat que srsquoesdevindria drsquoimprevist que cauria com un llamp Els pitjors mals amenacen aquells que no es converteixen (Lc 131-5) Les dones de Jerusalem han de plorar per elles i pels seus fills (Lc

30

2328-31) Lrsquouacuteltima generacioacute ha de fer penitegravencia per la totalitat de la culpa que hi ha en els seus pares (Lc 1149-51 par Mt 2334s) Veureu abans lrsquoabominacioacute de la desolacioacute (Mc 1314 par cf Dn 1131 1211) el pseudocrist El temple seragrave destruiumlt (Mc 132) i tres dies meacutes tard es bastiragrave un nou temple (Mc 1458 par) No hi ha descripcioacute de tot aixograve Jesuacutes no entra en detalls Sols diu fugiu (Mc 1314b-20) Caldragrave anar de pressa (Lc 1731 Mc 1315s par) En acabant lrsquoagravengel de deacuteu destria ndash hi ha judici ndash els salvats i els repudiats (Mt 2440-41 Lc 1734-35) srsquoobre la gehenna lrsquoinfern de foc final Els evangelis en parlen prou realiacutesticament i hi implica tot lrsquohome (Mc 943-48 Mt 254146) En Jesuacutes la gehenna eacutes lrsquoobscuritat (Mt 812 2213 2530) lrsquoexclusioacute doncs de la llum de deacuteu laquoels cridats soacuten innombrables perograve no tants soacuten elegitsraquo (Mt 2114 cf Lc 1323-24) etc No sinsistiragrave mai prou (cf sect7) que una visioacute drsquoun deacuteu que premia i que castiga reflecteix meacutes aviat la responsabilitat de leacutesser humagrave i no diu pas res progravepiament de lrsquoexperiegravencia de deacuteu mentre que hi ha unes condicions socials de transmissioacute de la cultura El que els evangelis posen en boca de Jesuacutes no es manteacute avui el llenguatge que srsquohi usa ara eacutes estrany cal rebutjar un qualsevol supogravesit drsquoun laquodeacuteuraquo pseudoidolitzat i del que aquest faria sobretot cal superar definitivament lrsquoestretor que representa una voluntat de dissort per a uns homes Lrsquoexperiegravencia del sagrat eacutes sempre la drsquoun siacute Ocorre que malgrat lrsquoargot escatologravegic lhome davui encara eacutes capaccedil a traveacutes seu de llegir-hi tota la positivitat que hi ha en Jesuacutes com a experiegravencia de deacuteu Les visions i les imatges soacuten turbulegravencies drsquoun home que adverteix que cadascuacute se salva o es condemna la gehenna eacutes ara i aquiacute instalmiddotlada dins de cada home ndash i el siacute a la vida eacutes per a tothom sense exclusioacute Jesuacutes parla com un jueu la universalitat de Jesuacutes rau que malgrat aixograve un hom sigui capaccedil drsquoabraccedilar-hi el sagrat Molt aviat les tradicions cristianes tancaren el cicle drsquoaparicions amb lrsquoascensioacute de Jesuacutes i diferiren la seva tornada (parusia) al final dels temps i del judici final (escatologia) Tant lrsquoascensioacute al cel com la parusia i els esdeveniments escatologravegics illustrarien els canvis que srsquoesdevingueren en els cercles cristians a partir del fet que lrsquoexaltacioacute del fill de lrsquohome i el final de lrsquoordre actual del moacuten no haurien arribat minus no hi havia encara parusia minus ni eren imminents

31

Mentre lrsquoascensioacute interrompiria a la pragravectica la segraverie drsquoaparicions el trasllat drsquoun final cap endavant amb la tornada de Jesuacutes el judici final la resurreccioacute dels morts amb tots els precedents apocaliacuteptics del cas etc si distensionava la dimensioacute sagrada que ho creu imminent o ja comenccedilat mentre ho mantindria laquoper a lrsquoesdevenidorraquo seria capaccedil igualment de mantenir la tibantor del sagrat en tant que urgeix a estar preparats El futur dels homes i del moacuten esdevindria fantasiat a partir drsquoun tensioacute i drsquouna expectativa sagrades agravedhuc drsquouna irrupcioacute de deacuteu com a experiegravencia de deacuteu La forccedila escatologravegica passaria a ser exigegravencia i reclam la parusia nova experiegravencia de Jesuacutes etc No sembla que es pugui abandonar la tensioacute sagrada sense banalitzar-se i fer-ho drsquoacord amb el do de cadascuacute Certament no hi ha avui les condicions socials que feien bones les fantasies les llegendes els afers meravellosos etc Ni el missatge de Jesuacutes ni la joia pasqual ni la imatge postpasqual drsquouna parusia i final dels temps tenen drsquoaltra forccedila que la que es deriva de la tensioacute sagrada que proposen laquoEs ist die wichtigste Funktion der Eschatologie daβ sie das Wissen um die Gnadenfrist wach erhaumlltraquo11 iquestAcabaragrave el moacuten Llevat del que es pot dir en nom de la ciegravencia no sen sap res meacutes drsquoaixograve el futur del moacuten com a experiegravencia sagrada el tensa en fa una grandiosa expectativa mentre els afers resten tal qual Quegrave seragrave de tots els homes no se sap progravepiament i el moacuten no pot ser cridat cap a deacuteu quan eacutes en el moacuten que nrsquohi ha experiegravencia El sentit de la histograveria dels homes i del moacuten restaria hipotecat en aquesta expectativa dels homes i del moacuten per la qual hi ha una experiegravencia sagrada El sentit de la histograveria i del moacuten restaria subsumit com a experiegravencia sagrada mai no el sabriacuteem o no en sabriacuteem res meacutes Aixiacute com la nocioacute de creacioacute sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels oriacutegens (passat) aixiacute lrsquoescatologia sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels finals (futur) Mai no se superaria la tensioacute mai no se la podria superar sense fer trampa Arreu valdria que ha drsquohaver-hi experiegravencia arreu que no es tracta de teoritzar sinoacute drsquoafirmar-se un hom com una veu expectant afirmativa atengui per darrera cap al passat o per davant cap al futur allograve que srsquoofereix com el saber meacutes clar iquestHi hauragrave judici final Un hom ja ho ha insinuat quan bescanvia mala voluntat per un voler ben intencionat quan la salvacioacute esdeveacute clariacutecia de la

11 JJeremias Neutestamentliche Theologie Part primeraDie Verkuumlndigung Jesu Gerd Mohn Guumltersloh 1973 (2ordf edicioacute) pagraveg140 Srsquoobservaragrave lrsquoimportant manlleu que fa el present treball de les obres drsquoaquest estudioacutes

32

condicioacute humana i la condemna lrsquoestultiacutecia llavors el judici final sersquol fa cadascuacute en aquesta vida Si sestagrave convenccedilut que independentment de tot aixograve no hi ha cap altra condemna ni cagravestig quan hi ha prou maneres joioses de gaudir de deacuteu com a experiegravencia aquestes confirmarien que una qualsevol actitud que prengui lrsquohome es pot superar minus i mereix ser superada minus per la crida a tots i arreu malgrat el que els homes fan o les atrocitats que hagin fet en una expectativa que sols pot ser un siacute que els estintola en lrsquoexperiegravencia per la qual la de deacuteu no eacutes simplement la del moacuten malgrat que tambeacute ho sigui i de no saber ben beacute com entomar-ho tot iquestEs ressuscitaragrave No sembla important que un hom sesvaeixi o no amb la mort quan la sort de lrsquohome estagrave en joc ara i aquiacute Si meacutes no en aquesta mena de sentiments extrems shi expectaria alguna positivitat desconneguda La imatge drsquouna resurreccioacute final realitzaria fantasiosament la solucioacute drsquoun doble interrogant el que proveacute de la constatacioacute que els humans moren i lrsquoexperiegravencia del sagrat que parla drsquoun siacute a la vida Lrsquoescatologia de la resurreccioacute dels morts al final dels temps foacutera una projeccioacute de lrsquoescatologia de cada home el seu siacute sagrat a la vida faria de testimoni lrsquoexperiegravencia de deacuteu en Jesuacutes exemplificaria que Jesuacutes no srsquoacabagrave amb la mort del Jesuacutes histograveric i que eacutes la penyora de la progravepia afirmacioacute a la vida Tot plegat pot semblar una bogeria perograve eacutes drsquoaixograve que sen tindria experiegravencia Els humans estarien cridats a la vida malgrat tots els perograves nrsquoignorarien les circumstagravencies en tindrien certesa per lrsquoexperiegravencia de Jesuacutes minus io per lexperiegravencia de deacuteu

sect5 El fill de lrsquohome Les referegravencies a Jesuacutes com a fill de deacuteu soacuten secundagraveries excepte Mt 1127 par Lc 1022 on tenen tot un altre sentit (cf sect9) Lrsquoabundant uacutes en lrsquoevangeli de Joan drsquoun absolut ὁ υἱὸς sense complement del nom o pronom personal no eacutes de cap manera palestiacute tambeacute eacutes aliegrave al judaisme palestiacute el tiacutetol de fill de deacuteu com a messiagravenic El mateix tiacutetol de messies referit a Jesuacutes srsquoha de prendre sempre com una font secundagraveria (malgrat i tot que Mc 829 par pugui tenir algun fons histograveric) Evita versemblantment per raons de la seva cagraverrega poliacutetica anomenar-se fill de David (cf perograve Mc 1458 par 1235-37 par)

33

En canvi no hi hauria motiu per a negar lrsquoautenticitat del seu uacutes de lrsquoexpressioacute laquoel fill de lrsquohomeraquo (ὁ υἱὸς τοῦ ἀνθπώπου) Respecte de lrsquoexpressioacute cal dir el seguumlent

1 Tradueix una expressioacute comuna aramea (barrsquoaumlnaša) que exemplifica una significacioacute genegraverica (laquohomeraquo laquoun homeraquo laquoalguacuteraquo)

2 Srsquousa tambeacute com a tiacutetol al llibre de Daniel (Dn 713) que interveacute enmig drsquouna visioacute (Dn 71-14) que despreacutes srsquointerpreta (Dn 715-28) Es tracta drsquouna figura drsquoexaltacioacute i drsquoentronitzacioacute que simbolitza els laquosants de lrsquoAltiacutessimraquo per tant conteacute una significacioacute colmiddotlectiva Cal accentuar que el fill drsquohome laquoarribagrave fins al Vell venerableraquo hi ha doncs un moviment de baix cap a dalt

3 Lrsquoapocalipsi jueva antiga posterior sense excepcioacute interpretagrave el fill drsquohome de Dn 713 com un sol individu Tambeacute la literatura rabiacutenica associa fill drsquohome i messies Val la pena dafegir si meacutes no el seguumlent els jueus esperaven un messies de caragravecter nacional un cap alliberador del jou dels romans Els textos apocaliacuteptics tambeacute participaven drsquoaquesta espera messiagravenica de trets nacionals a lrsquohora de parlar del fill de lrsquohome malgrat que srsquoesforcen a fer veure que proveacute de lrsquoaltre moacuten no exclouen que gaudeixi drsquouna significacioacute universal i alguns lrsquoapropen a la figura del servent de deacuteu del deutero-Isaiumles 4 Sembla que els evangelis hagin capgirat de vegades lrsquoexpressioacute amb el significat comuacute per la del tiacutetol apocaliacuteptic o beacute hagin usat el tiacutetol alliacute on no hi era Lrsquoexegravegesi perograve mantindria una colla de lograveguions on no ocorreria ni una cosa ni lrsquoaltra i que permetria lliurar algun esquema Per exemple quan la persecussioacute de la comunitat arribi al seu punt agravelgid com un llamp (Mt 2427 par Lc 1724) no esperat (Mt 243739 par Lc 1726 sense parallel 1730) srsquoacompliragrave la visioacute de Dn 713 Embolcallat de nuacutevols rodejat drsquoestols drsquoagravengels el fill de lrsquohome es mostra en la glograveria divina (Mc 1326 cf Jo 151) Srsquoasseu prop del tron a la dreta de deacuteu (Lc 2269) i envia el seu agravengel a arreplegar els escollits des dels quatre vents (Mc 1327) Ha de jutjar (Lc 2136) amb els dotze representants de les dotze tribus (Mc 1928 par Lc 2230 cf Dn 79s 1 Cor 62s)

34

5 A lrsquoapocaliacuteptica antiga jueva com en els evangelis el tiacutetol de fill de lrsquohome eacutes de glograveria i drsquoexaltacioacute Perograve en els escrits neotestamentaris se suposa un moviment de dalt cap a baix Un tal moviment iquesteacutes la representacioacute des de Jesuacutes meacutes antiga del fill de lrsquohomeiquestsadmetragrave en concordanccedila amb Dn 713s i lrsquoHenoc etiogravepic un sol proceacutes el de lrsquoenaltiment i glorificacioacute en una ascensioacute cap a deacuteuiquesthi hauria hagut una posterior escissioacute entre una ascensioacute i asseguda a la dreta de deacuteu drsquouna banda i la parusia al final dels temps drsquouna altra Si meacutes no els primers esments drsquouna parusia com un moviment de dalt a baix es troben a 1Te 110 219 313 416 523 Perograve el propi terme en els evangelis sols es troba a Mateu (243273739) I es podria defensar si meacutes no que Lc 2269 representa una tradicioacute meacutes simple i primera respecte al seu paralmiddotlel Mc 1462 mdash que Lc 2269 posat al costat de Lc 2426 Jo 31314 1223 etc o fins i tot de Mc 1326-27 que cita Dn 713 apunta la simple ascensioacute cap a deacuteu En el cas que una tal vinguda entre nuacutevols de Mc 1326 fos originagraveriament un moviment cap a deacuteu llavors potser caldria assumir-ho per a drsquoaltres llocs on es parla tambeacute drsquouna vinguda del fill de lrsquohome (Mc 838 Mt 1023b tambeacute Mt 1928 par Lc 2229 Mt 2531 no diria res drsquouna vinguda a la Terra sinoacute sols esmentaria lrsquoentronitzacioacute del fill de lrsquohome) Pel cap baix cap admetre que no hi ha res de segur 6 El tiacutetol del fill de lrsquohome en els evangelis evitaria el messianisme poliacutetic mentre expressaria la universalitat de la seva exaltacioacute (cf Mt 25 31-46) donaria forces als seus davant les tribulacions i les temptacions (Mc 1326 par Mt 242737b = 39b par Lc 172426 Mt 1023 Lc 1722-30 188 2136) i mantindria la separacioacute entre el present i una futura entronitzacioacute amb lrsquouacutes de la tercera persona referit al fill de lrsquohome Amb la figura del fill de lrsquohome Jesuacutes srsquoapropia de tot allograve que pogueacutes ser motiu drsquoesperanccedila del poble jueu Es tracta drsquoun tiacutetol amb unes atribucions suficientment ambivalents per tal drsquointerpretar-lo de meacutes drsquouna manera sempre si meacutes no com a alguacute que eacutes molt a prop de deacuteu exaltat i entronitzat Basti portar a colmiddotlacioacute els drets que creu tenir Jesuacutes respecte de la Llei (sect10) la seva condicioacute de fill (sectsect8-9) el fet que no cal excloure absolutament que es veieacutes com un servent de deacuteu (sect12) etc per tal

35

drsquoadonar-se per quegrave un hom defensa que hi ha aquiacute alguacute que eacutes meacutes que un profeta (sect3) i que els tiacutetols de fill de lrsquohome de messies fill de David servent de deacuteu no fan meacutes que adjectivar tot aixograve drsquoacord amb una tradicioacute jueva de pensar de fer referegravencia de les coses sagrades amb les seves progravepies grandeses i sentits Lrsquoexperiegravencia del sagrat de Jesuacutes o especiacuteficament la de deacuteu sols sembla poder-se lliurar criacuteticament a partir drsquouna colla de circumstagravencies com la que sapunta La visioacute del fill de lrsquohome foacutera una manera jueva de parlar drsquoell mateix drsquoencoratjar els seus de representr-se el siacute sagrat de la vida subsumiria els valors jueus de la responsabilitat i de les corresponents consequumlegravencies srsquoinclou en la representacioacute escatologravegica etc Lrsquouacutes del tiacutetol jueu formaria part doncs de lrsquounivers escatologravegic i la seva utilitat rauria a (1) explicar que hi ha una sort per als justos i una altra per als bandejats formaria un element drsquoun tal decorat final (2) a donar fe del triomf final sagrat la constagravencia sagrada del siacute (cf sect4)

sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute La bona nova srsquoanuncia als pobres (πρωχοί) i es diu mdash ho afirma la primera benauranccedila mdash que soacuten feliccedilos perquegrave eacutes drsquoells el regne de deacuteu (Lc 620 Mt 53) Tenint en compte Mt 115 par (cf Lc 418) que remet a Is 611 els pobres serien els que tenen el cor destrossat els captius els desesperats els vestits de dol etc Si els afamats els assedegats els desvestits els estrangers els malalts els presos etc entrarien en aquesta categoria hi hauria molts drsquoaltres quan srsquoateacuten la manera en quegrave Jesuacutes els caracteritza o les imatges que usa car esmenta els famolencs els plorosos els malalts els treballadors atrafegats els afeixugats els uacuteltims els simples els perduts els pecadors I la primera benauranccedila indica que el regne dels cels eacutes sols dels pobres (cf tambeacute Mc 217 Mt 1125s par Lc 1021) al capdavall soacuten els nens (Mc 1014-15) i els que poden dir abbagrave com a nens (Mt 183) que hi formen part El missatge joioacutes consisteix en el convit dels pecadors a lrsquoagravepat festiu de deacuteu (Mc 217) arreu parla de perdoacute perograve es fa sobretot a traveacutes drsquoimatges especialment presents en les paragraveboles com (entre moltes) la del perdoacute dels dos deutors (Lc 741-43) la del servent que

36

no perdona (Mt 1823-35) la del fill retrobat (Lc 1511-32) etc El perdoacute tambeacute el proclama en obres menjant amb publicans i pecadors entaulament que drsquoaltra banda posseeix una significacioacute escatologravegica la celebracioacute prefigurada de lrsquoagravepat de salvacioacute del temps final Qui soacuten els justos que no ha vingut a cridar (cf Mc 217) Versemblantment els fariseus que deurien trobar incomprensible la seva actitud davant els pobres i els pecadors Si el retret als sacerdots i als doctors de la llei rau a acusar-los de fer negoci del servei de deacuteu (Mc 1115-17 par) i de conegraveixer el voler de deacuteu sense seguir-lo respectivament els fariseus es creuen la comunitat dels elegits gragravecies al compliment dels manaments i drsquoalguns deures superflus quan soacuten guies que miren la cosa petita i srsquoobliden del que eacutes important (Mt 2323s) quan els seus preceptes de puresa no els fa nets per dintre (v25s) Srsquoexposen meacutes a prendre mal que els altres perquegrave minimitzen el pecat amb la seva casuiacutestica (que tracta els pecats individualment els classifica i evita sobretot els grossos) i cagravelcul de megraverits (un megraverit fa de contrapegraves drsquoun pecat) ben al contrari Jesuacutes supera prou la casuiacutestica (Mt 52228 Mc 715) els petits pecats tambeacute porten a la mort al judici de deacuteu Sols no es perdona el rebuig del perdoacute (Mc 328s) i davant de deacuteu no hi ha cap megraverit (Lc1710) Els pecadors soacuten meacutes a prop de deacuteu que els pietosos perquegrave aquests estan massa segurs drsquoells mateixos (Lc 189-14) estan cecs a les coses de deacuteu el fill progravedig lrsquoaduacuteltera el publicagrave etc no soacuten tant objecte de retret com el pietoacutes Per al fariseu val tambeacute que de fet no fa el que diu fer (Mt 2128-31) no acull la crida de deacuteu (Lc 1416-24 par Mt 221-10) srsquoenfronta als seus enviats (Mc 121-9) no estima el seu germagrave (Lc 1525-32) etc Les paragraveboles (lrsquoadministrador infidel Lc 161-13 les deu noies Mt 251-12 el vestit de noces Mt 2211-13) i els advertiments (Mt 525s par) ho deixen clar cal la conversioacute ja Quegrave eacutes la μετάνοια Ho diuen tambeacute les paragraveboles per exemple la del fill retrobat (Lc 1511-38) la del fariseu i el publicagrave (Lc 189-14) admetre la progravepia falta i penedir-sersquon Tambeacute no tornar-hi Tanmateix el nucli de la μετάνοια no eacutes aquest sinoacute ndash com diu Mt 183 (par Mc 1015 par Lc 1817) ndash el seguumlent laquoameacuten us dic que si no us feu de nou com nens no abastareu el regne de deacuteuraquo el jueu del temps de Jesuacutes no tenia els

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

30

2328-31) Lrsquouacuteltima generacioacute ha de fer penitegravencia per la totalitat de la culpa que hi ha en els seus pares (Lc 1149-51 par Mt 2334s) Veureu abans lrsquoabominacioacute de la desolacioacute (Mc 1314 par cf Dn 1131 1211) el pseudocrist El temple seragrave destruiumlt (Mc 132) i tres dies meacutes tard es bastiragrave un nou temple (Mc 1458 par) No hi ha descripcioacute de tot aixograve Jesuacutes no entra en detalls Sols diu fugiu (Mc 1314b-20) Caldragrave anar de pressa (Lc 1731 Mc 1315s par) En acabant lrsquoagravengel de deacuteu destria ndash hi ha judici ndash els salvats i els repudiats (Mt 2440-41 Lc 1734-35) srsquoobre la gehenna lrsquoinfern de foc final Els evangelis en parlen prou realiacutesticament i hi implica tot lrsquohome (Mc 943-48 Mt 254146) En Jesuacutes la gehenna eacutes lrsquoobscuritat (Mt 812 2213 2530) lrsquoexclusioacute doncs de la llum de deacuteu laquoels cridats soacuten innombrables perograve no tants soacuten elegitsraquo (Mt 2114 cf Lc 1323-24) etc No sinsistiragrave mai prou (cf sect7) que una visioacute drsquoun deacuteu que premia i que castiga reflecteix meacutes aviat la responsabilitat de leacutesser humagrave i no diu pas res progravepiament de lrsquoexperiegravencia de deacuteu mentre que hi ha unes condicions socials de transmissioacute de la cultura El que els evangelis posen en boca de Jesuacutes no es manteacute avui el llenguatge que srsquohi usa ara eacutes estrany cal rebutjar un qualsevol supogravesit drsquoun laquodeacuteuraquo pseudoidolitzat i del que aquest faria sobretot cal superar definitivament lrsquoestretor que representa una voluntat de dissort per a uns homes Lrsquoexperiegravencia del sagrat eacutes sempre la drsquoun siacute Ocorre que malgrat lrsquoargot escatologravegic lhome davui encara eacutes capaccedil a traveacutes seu de llegir-hi tota la positivitat que hi ha en Jesuacutes com a experiegravencia de deacuteu Les visions i les imatges soacuten turbulegravencies drsquoun home que adverteix que cadascuacute se salva o es condemna la gehenna eacutes ara i aquiacute instalmiddotlada dins de cada home ndash i el siacute a la vida eacutes per a tothom sense exclusioacute Jesuacutes parla com un jueu la universalitat de Jesuacutes rau que malgrat aixograve un hom sigui capaccedil drsquoabraccedilar-hi el sagrat Molt aviat les tradicions cristianes tancaren el cicle drsquoaparicions amb lrsquoascensioacute de Jesuacutes i diferiren la seva tornada (parusia) al final dels temps i del judici final (escatologia) Tant lrsquoascensioacute al cel com la parusia i els esdeveniments escatologravegics illustrarien els canvis que srsquoesdevingueren en els cercles cristians a partir del fet que lrsquoexaltacioacute del fill de lrsquohome i el final de lrsquoordre actual del moacuten no haurien arribat minus no hi havia encara parusia minus ni eren imminents

31

Mentre lrsquoascensioacute interrompiria a la pragravectica la segraverie drsquoaparicions el trasllat drsquoun final cap endavant amb la tornada de Jesuacutes el judici final la resurreccioacute dels morts amb tots els precedents apocaliacuteptics del cas etc si distensionava la dimensioacute sagrada que ho creu imminent o ja comenccedilat mentre ho mantindria laquoper a lrsquoesdevenidorraquo seria capaccedil igualment de mantenir la tibantor del sagrat en tant que urgeix a estar preparats El futur dels homes i del moacuten esdevindria fantasiat a partir drsquoun tensioacute i drsquouna expectativa sagrades agravedhuc drsquouna irrupcioacute de deacuteu com a experiegravencia de deacuteu La forccedila escatologravegica passaria a ser exigegravencia i reclam la parusia nova experiegravencia de Jesuacutes etc No sembla que es pugui abandonar la tensioacute sagrada sense banalitzar-se i fer-ho drsquoacord amb el do de cadascuacute Certament no hi ha avui les condicions socials que feien bones les fantasies les llegendes els afers meravellosos etc Ni el missatge de Jesuacutes ni la joia pasqual ni la imatge postpasqual drsquouna parusia i final dels temps tenen drsquoaltra forccedila que la que es deriva de la tensioacute sagrada que proposen laquoEs ist die wichtigste Funktion der Eschatologie daβ sie das Wissen um die Gnadenfrist wach erhaumlltraquo11 iquestAcabaragrave el moacuten Llevat del que es pot dir en nom de la ciegravencia no sen sap res meacutes drsquoaixograve el futur del moacuten com a experiegravencia sagrada el tensa en fa una grandiosa expectativa mentre els afers resten tal qual Quegrave seragrave de tots els homes no se sap progravepiament i el moacuten no pot ser cridat cap a deacuteu quan eacutes en el moacuten que nrsquohi ha experiegravencia El sentit de la histograveria dels homes i del moacuten restaria hipotecat en aquesta expectativa dels homes i del moacuten per la qual hi ha una experiegravencia sagrada El sentit de la histograveria i del moacuten restaria subsumit com a experiegravencia sagrada mai no el sabriacuteem o no en sabriacuteem res meacutes Aixiacute com la nocioacute de creacioacute sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels oriacutegens (passat) aixiacute lrsquoescatologia sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels finals (futur) Mai no se superaria la tensioacute mai no se la podria superar sense fer trampa Arreu valdria que ha drsquohaver-hi experiegravencia arreu que no es tracta de teoritzar sinoacute drsquoafirmar-se un hom com una veu expectant afirmativa atengui per darrera cap al passat o per davant cap al futur allograve que srsquoofereix com el saber meacutes clar iquestHi hauragrave judici final Un hom ja ho ha insinuat quan bescanvia mala voluntat per un voler ben intencionat quan la salvacioacute esdeveacute clariacutecia de la

11 JJeremias Neutestamentliche Theologie Part primeraDie Verkuumlndigung Jesu Gerd Mohn Guumltersloh 1973 (2ordf edicioacute) pagraveg140 Srsquoobservaragrave lrsquoimportant manlleu que fa el present treball de les obres drsquoaquest estudioacutes

32

condicioacute humana i la condemna lrsquoestultiacutecia llavors el judici final sersquol fa cadascuacute en aquesta vida Si sestagrave convenccedilut que independentment de tot aixograve no hi ha cap altra condemna ni cagravestig quan hi ha prou maneres joioses de gaudir de deacuteu com a experiegravencia aquestes confirmarien que una qualsevol actitud que prengui lrsquohome es pot superar minus i mereix ser superada minus per la crida a tots i arreu malgrat el que els homes fan o les atrocitats que hagin fet en una expectativa que sols pot ser un siacute que els estintola en lrsquoexperiegravencia per la qual la de deacuteu no eacutes simplement la del moacuten malgrat que tambeacute ho sigui i de no saber ben beacute com entomar-ho tot iquestEs ressuscitaragrave No sembla important que un hom sesvaeixi o no amb la mort quan la sort de lrsquohome estagrave en joc ara i aquiacute Si meacutes no en aquesta mena de sentiments extrems shi expectaria alguna positivitat desconneguda La imatge drsquouna resurreccioacute final realitzaria fantasiosament la solucioacute drsquoun doble interrogant el que proveacute de la constatacioacute que els humans moren i lrsquoexperiegravencia del sagrat que parla drsquoun siacute a la vida Lrsquoescatologia de la resurreccioacute dels morts al final dels temps foacutera una projeccioacute de lrsquoescatologia de cada home el seu siacute sagrat a la vida faria de testimoni lrsquoexperiegravencia de deacuteu en Jesuacutes exemplificaria que Jesuacutes no srsquoacabagrave amb la mort del Jesuacutes histograveric i que eacutes la penyora de la progravepia afirmacioacute a la vida Tot plegat pot semblar una bogeria perograve eacutes drsquoaixograve que sen tindria experiegravencia Els humans estarien cridats a la vida malgrat tots els perograves nrsquoignorarien les circumstagravencies en tindrien certesa per lrsquoexperiegravencia de Jesuacutes minus io per lexperiegravencia de deacuteu

sect5 El fill de lrsquohome Les referegravencies a Jesuacutes com a fill de deacuteu soacuten secundagraveries excepte Mt 1127 par Lc 1022 on tenen tot un altre sentit (cf sect9) Lrsquoabundant uacutes en lrsquoevangeli de Joan drsquoun absolut ὁ υἱὸς sense complement del nom o pronom personal no eacutes de cap manera palestiacute tambeacute eacutes aliegrave al judaisme palestiacute el tiacutetol de fill de deacuteu com a messiagravenic El mateix tiacutetol de messies referit a Jesuacutes srsquoha de prendre sempre com una font secundagraveria (malgrat i tot que Mc 829 par pugui tenir algun fons histograveric) Evita versemblantment per raons de la seva cagraverrega poliacutetica anomenar-se fill de David (cf perograve Mc 1458 par 1235-37 par)

33

En canvi no hi hauria motiu per a negar lrsquoautenticitat del seu uacutes de lrsquoexpressioacute laquoel fill de lrsquohomeraquo (ὁ υἱὸς τοῦ ἀνθπώπου) Respecte de lrsquoexpressioacute cal dir el seguumlent

1 Tradueix una expressioacute comuna aramea (barrsquoaumlnaša) que exemplifica una significacioacute genegraverica (laquohomeraquo laquoun homeraquo laquoalguacuteraquo)

2 Srsquousa tambeacute com a tiacutetol al llibre de Daniel (Dn 713) que interveacute enmig drsquouna visioacute (Dn 71-14) que despreacutes srsquointerpreta (Dn 715-28) Es tracta drsquouna figura drsquoexaltacioacute i drsquoentronitzacioacute que simbolitza els laquosants de lrsquoAltiacutessimraquo per tant conteacute una significacioacute colmiddotlectiva Cal accentuar que el fill drsquohome laquoarribagrave fins al Vell venerableraquo hi ha doncs un moviment de baix cap a dalt

3 Lrsquoapocalipsi jueva antiga posterior sense excepcioacute interpretagrave el fill drsquohome de Dn 713 com un sol individu Tambeacute la literatura rabiacutenica associa fill drsquohome i messies Val la pena dafegir si meacutes no el seguumlent els jueus esperaven un messies de caragravecter nacional un cap alliberador del jou dels romans Els textos apocaliacuteptics tambeacute participaven drsquoaquesta espera messiagravenica de trets nacionals a lrsquohora de parlar del fill de lrsquohome malgrat que srsquoesforcen a fer veure que proveacute de lrsquoaltre moacuten no exclouen que gaudeixi drsquouna significacioacute universal i alguns lrsquoapropen a la figura del servent de deacuteu del deutero-Isaiumles 4 Sembla que els evangelis hagin capgirat de vegades lrsquoexpressioacute amb el significat comuacute per la del tiacutetol apocaliacuteptic o beacute hagin usat el tiacutetol alliacute on no hi era Lrsquoexegravegesi perograve mantindria una colla de lograveguions on no ocorreria ni una cosa ni lrsquoaltra i que permetria lliurar algun esquema Per exemple quan la persecussioacute de la comunitat arribi al seu punt agravelgid com un llamp (Mt 2427 par Lc 1724) no esperat (Mt 243739 par Lc 1726 sense parallel 1730) srsquoacompliragrave la visioacute de Dn 713 Embolcallat de nuacutevols rodejat drsquoestols drsquoagravengels el fill de lrsquohome es mostra en la glograveria divina (Mc 1326 cf Jo 151) Srsquoasseu prop del tron a la dreta de deacuteu (Lc 2269) i envia el seu agravengel a arreplegar els escollits des dels quatre vents (Mc 1327) Ha de jutjar (Lc 2136) amb els dotze representants de les dotze tribus (Mc 1928 par Lc 2230 cf Dn 79s 1 Cor 62s)

34

5 A lrsquoapocaliacuteptica antiga jueva com en els evangelis el tiacutetol de fill de lrsquohome eacutes de glograveria i drsquoexaltacioacute Perograve en els escrits neotestamentaris se suposa un moviment de dalt cap a baix Un tal moviment iquesteacutes la representacioacute des de Jesuacutes meacutes antiga del fill de lrsquohomeiquestsadmetragrave en concordanccedila amb Dn 713s i lrsquoHenoc etiogravepic un sol proceacutes el de lrsquoenaltiment i glorificacioacute en una ascensioacute cap a deacuteuiquesthi hauria hagut una posterior escissioacute entre una ascensioacute i asseguda a la dreta de deacuteu drsquouna banda i la parusia al final dels temps drsquouna altra Si meacutes no els primers esments drsquouna parusia com un moviment de dalt a baix es troben a 1Te 110 219 313 416 523 Perograve el propi terme en els evangelis sols es troba a Mateu (243273739) I es podria defensar si meacutes no que Lc 2269 representa una tradicioacute meacutes simple i primera respecte al seu paralmiddotlel Mc 1462 mdash que Lc 2269 posat al costat de Lc 2426 Jo 31314 1223 etc o fins i tot de Mc 1326-27 que cita Dn 713 apunta la simple ascensioacute cap a deacuteu En el cas que una tal vinguda entre nuacutevols de Mc 1326 fos originagraveriament un moviment cap a deacuteu llavors potser caldria assumir-ho per a drsquoaltres llocs on es parla tambeacute drsquouna vinguda del fill de lrsquohome (Mc 838 Mt 1023b tambeacute Mt 1928 par Lc 2229 Mt 2531 no diria res drsquouna vinguda a la Terra sinoacute sols esmentaria lrsquoentronitzacioacute del fill de lrsquohome) Pel cap baix cap admetre que no hi ha res de segur 6 El tiacutetol del fill de lrsquohome en els evangelis evitaria el messianisme poliacutetic mentre expressaria la universalitat de la seva exaltacioacute (cf Mt 25 31-46) donaria forces als seus davant les tribulacions i les temptacions (Mc 1326 par Mt 242737b = 39b par Lc 172426 Mt 1023 Lc 1722-30 188 2136) i mantindria la separacioacute entre el present i una futura entronitzacioacute amb lrsquouacutes de la tercera persona referit al fill de lrsquohome Amb la figura del fill de lrsquohome Jesuacutes srsquoapropia de tot allograve que pogueacutes ser motiu drsquoesperanccedila del poble jueu Es tracta drsquoun tiacutetol amb unes atribucions suficientment ambivalents per tal drsquointerpretar-lo de meacutes drsquouna manera sempre si meacutes no com a alguacute que eacutes molt a prop de deacuteu exaltat i entronitzat Basti portar a colmiddotlacioacute els drets que creu tenir Jesuacutes respecte de la Llei (sect10) la seva condicioacute de fill (sectsect8-9) el fet que no cal excloure absolutament que es veieacutes com un servent de deacuteu (sect12) etc per tal

35

drsquoadonar-se per quegrave un hom defensa que hi ha aquiacute alguacute que eacutes meacutes que un profeta (sect3) i que els tiacutetols de fill de lrsquohome de messies fill de David servent de deacuteu no fan meacutes que adjectivar tot aixograve drsquoacord amb una tradicioacute jueva de pensar de fer referegravencia de les coses sagrades amb les seves progravepies grandeses i sentits Lrsquoexperiegravencia del sagrat de Jesuacutes o especiacuteficament la de deacuteu sols sembla poder-se lliurar criacuteticament a partir drsquouna colla de circumstagravencies com la que sapunta La visioacute del fill de lrsquohome foacutera una manera jueva de parlar drsquoell mateix drsquoencoratjar els seus de representr-se el siacute sagrat de la vida subsumiria els valors jueus de la responsabilitat i de les corresponents consequumlegravencies srsquoinclou en la representacioacute escatologravegica etc Lrsquouacutes del tiacutetol jueu formaria part doncs de lrsquounivers escatologravegic i la seva utilitat rauria a (1) explicar que hi ha una sort per als justos i una altra per als bandejats formaria un element drsquoun tal decorat final (2) a donar fe del triomf final sagrat la constagravencia sagrada del siacute (cf sect4)

sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute La bona nova srsquoanuncia als pobres (πρωχοί) i es diu mdash ho afirma la primera benauranccedila mdash que soacuten feliccedilos perquegrave eacutes drsquoells el regne de deacuteu (Lc 620 Mt 53) Tenint en compte Mt 115 par (cf Lc 418) que remet a Is 611 els pobres serien els que tenen el cor destrossat els captius els desesperats els vestits de dol etc Si els afamats els assedegats els desvestits els estrangers els malalts els presos etc entrarien en aquesta categoria hi hauria molts drsquoaltres quan srsquoateacuten la manera en quegrave Jesuacutes els caracteritza o les imatges que usa car esmenta els famolencs els plorosos els malalts els treballadors atrafegats els afeixugats els uacuteltims els simples els perduts els pecadors I la primera benauranccedila indica que el regne dels cels eacutes sols dels pobres (cf tambeacute Mc 217 Mt 1125s par Lc 1021) al capdavall soacuten els nens (Mc 1014-15) i els que poden dir abbagrave com a nens (Mt 183) que hi formen part El missatge joioacutes consisteix en el convit dels pecadors a lrsquoagravepat festiu de deacuteu (Mc 217) arreu parla de perdoacute perograve es fa sobretot a traveacutes drsquoimatges especialment presents en les paragraveboles com (entre moltes) la del perdoacute dels dos deutors (Lc 741-43) la del servent que

36

no perdona (Mt 1823-35) la del fill retrobat (Lc 1511-32) etc El perdoacute tambeacute el proclama en obres menjant amb publicans i pecadors entaulament que drsquoaltra banda posseeix una significacioacute escatologravegica la celebracioacute prefigurada de lrsquoagravepat de salvacioacute del temps final Qui soacuten els justos que no ha vingut a cridar (cf Mc 217) Versemblantment els fariseus que deurien trobar incomprensible la seva actitud davant els pobres i els pecadors Si el retret als sacerdots i als doctors de la llei rau a acusar-los de fer negoci del servei de deacuteu (Mc 1115-17 par) i de conegraveixer el voler de deacuteu sense seguir-lo respectivament els fariseus es creuen la comunitat dels elegits gragravecies al compliment dels manaments i drsquoalguns deures superflus quan soacuten guies que miren la cosa petita i srsquoobliden del que eacutes important (Mt 2323s) quan els seus preceptes de puresa no els fa nets per dintre (v25s) Srsquoexposen meacutes a prendre mal que els altres perquegrave minimitzen el pecat amb la seva casuiacutestica (que tracta els pecats individualment els classifica i evita sobretot els grossos) i cagravelcul de megraverits (un megraverit fa de contrapegraves drsquoun pecat) ben al contrari Jesuacutes supera prou la casuiacutestica (Mt 52228 Mc 715) els petits pecats tambeacute porten a la mort al judici de deacuteu Sols no es perdona el rebuig del perdoacute (Mc 328s) i davant de deacuteu no hi ha cap megraverit (Lc1710) Els pecadors soacuten meacutes a prop de deacuteu que els pietosos perquegrave aquests estan massa segurs drsquoells mateixos (Lc 189-14) estan cecs a les coses de deacuteu el fill progravedig lrsquoaduacuteltera el publicagrave etc no soacuten tant objecte de retret com el pietoacutes Per al fariseu val tambeacute que de fet no fa el que diu fer (Mt 2128-31) no acull la crida de deacuteu (Lc 1416-24 par Mt 221-10) srsquoenfronta als seus enviats (Mc 121-9) no estima el seu germagrave (Lc 1525-32) etc Les paragraveboles (lrsquoadministrador infidel Lc 161-13 les deu noies Mt 251-12 el vestit de noces Mt 2211-13) i els advertiments (Mt 525s par) ho deixen clar cal la conversioacute ja Quegrave eacutes la μετάνοια Ho diuen tambeacute les paragraveboles per exemple la del fill retrobat (Lc 1511-38) la del fariseu i el publicagrave (Lc 189-14) admetre la progravepia falta i penedir-sersquon Tambeacute no tornar-hi Tanmateix el nucli de la μετάνοια no eacutes aquest sinoacute ndash com diu Mt 183 (par Mc 1015 par Lc 1817) ndash el seguumlent laquoameacuten us dic que si no us feu de nou com nens no abastareu el regne de deacuteuraquo el jueu del temps de Jesuacutes no tenia els

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

31

Mentre lrsquoascensioacute interrompiria a la pragravectica la segraverie drsquoaparicions el trasllat drsquoun final cap endavant amb la tornada de Jesuacutes el judici final la resurreccioacute dels morts amb tots els precedents apocaliacuteptics del cas etc si distensionava la dimensioacute sagrada que ho creu imminent o ja comenccedilat mentre ho mantindria laquoper a lrsquoesdevenidorraquo seria capaccedil igualment de mantenir la tibantor del sagrat en tant que urgeix a estar preparats El futur dels homes i del moacuten esdevindria fantasiat a partir drsquoun tensioacute i drsquouna expectativa sagrades agravedhuc drsquouna irrupcioacute de deacuteu com a experiegravencia de deacuteu La forccedila escatologravegica passaria a ser exigegravencia i reclam la parusia nova experiegravencia de Jesuacutes etc No sembla que es pugui abandonar la tensioacute sagrada sense banalitzar-se i fer-ho drsquoacord amb el do de cadascuacute Certament no hi ha avui les condicions socials que feien bones les fantasies les llegendes els afers meravellosos etc Ni el missatge de Jesuacutes ni la joia pasqual ni la imatge postpasqual drsquouna parusia i final dels temps tenen drsquoaltra forccedila que la que es deriva de la tensioacute sagrada que proposen laquoEs ist die wichtigste Funktion der Eschatologie daβ sie das Wissen um die Gnadenfrist wach erhaumlltraquo11 iquestAcabaragrave el moacuten Llevat del que es pot dir en nom de la ciegravencia no sen sap res meacutes drsquoaixograve el futur del moacuten com a experiegravencia sagrada el tensa en fa una grandiosa expectativa mentre els afers resten tal qual Quegrave seragrave de tots els homes no se sap progravepiament i el moacuten no pot ser cridat cap a deacuteu quan eacutes en el moacuten que nrsquohi ha experiegravencia El sentit de la histograveria dels homes i del moacuten restaria hipotecat en aquesta expectativa dels homes i del moacuten per la qual hi ha una experiegravencia sagrada El sentit de la histograveria i del moacuten restaria subsumit com a experiegravencia sagrada mai no el sabriacuteem o no en sabriacuteem res meacutes Aixiacute com la nocioacute de creacioacute sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels oriacutegens (passat) aixiacute lrsquoescatologia sols palesaria la dependegravencia del moacuten i de lexperiegravencia de deacuteu pels finals (futur) Mai no se superaria la tensioacute mai no se la podria superar sense fer trampa Arreu valdria que ha drsquohaver-hi experiegravencia arreu que no es tracta de teoritzar sinoacute drsquoafirmar-se un hom com una veu expectant afirmativa atengui per darrera cap al passat o per davant cap al futur allograve que srsquoofereix com el saber meacutes clar iquestHi hauragrave judici final Un hom ja ho ha insinuat quan bescanvia mala voluntat per un voler ben intencionat quan la salvacioacute esdeveacute clariacutecia de la

11 JJeremias Neutestamentliche Theologie Part primeraDie Verkuumlndigung Jesu Gerd Mohn Guumltersloh 1973 (2ordf edicioacute) pagraveg140 Srsquoobservaragrave lrsquoimportant manlleu que fa el present treball de les obres drsquoaquest estudioacutes

32

condicioacute humana i la condemna lrsquoestultiacutecia llavors el judici final sersquol fa cadascuacute en aquesta vida Si sestagrave convenccedilut que independentment de tot aixograve no hi ha cap altra condemna ni cagravestig quan hi ha prou maneres joioses de gaudir de deacuteu com a experiegravencia aquestes confirmarien que una qualsevol actitud que prengui lrsquohome es pot superar minus i mereix ser superada minus per la crida a tots i arreu malgrat el que els homes fan o les atrocitats que hagin fet en una expectativa que sols pot ser un siacute que els estintola en lrsquoexperiegravencia per la qual la de deacuteu no eacutes simplement la del moacuten malgrat que tambeacute ho sigui i de no saber ben beacute com entomar-ho tot iquestEs ressuscitaragrave No sembla important que un hom sesvaeixi o no amb la mort quan la sort de lrsquohome estagrave en joc ara i aquiacute Si meacutes no en aquesta mena de sentiments extrems shi expectaria alguna positivitat desconneguda La imatge drsquouna resurreccioacute final realitzaria fantasiosament la solucioacute drsquoun doble interrogant el que proveacute de la constatacioacute que els humans moren i lrsquoexperiegravencia del sagrat que parla drsquoun siacute a la vida Lrsquoescatologia de la resurreccioacute dels morts al final dels temps foacutera una projeccioacute de lrsquoescatologia de cada home el seu siacute sagrat a la vida faria de testimoni lrsquoexperiegravencia de deacuteu en Jesuacutes exemplificaria que Jesuacutes no srsquoacabagrave amb la mort del Jesuacutes histograveric i que eacutes la penyora de la progravepia afirmacioacute a la vida Tot plegat pot semblar una bogeria perograve eacutes drsquoaixograve que sen tindria experiegravencia Els humans estarien cridats a la vida malgrat tots els perograves nrsquoignorarien les circumstagravencies en tindrien certesa per lrsquoexperiegravencia de Jesuacutes minus io per lexperiegravencia de deacuteu

sect5 El fill de lrsquohome Les referegravencies a Jesuacutes com a fill de deacuteu soacuten secundagraveries excepte Mt 1127 par Lc 1022 on tenen tot un altre sentit (cf sect9) Lrsquoabundant uacutes en lrsquoevangeli de Joan drsquoun absolut ὁ υἱὸς sense complement del nom o pronom personal no eacutes de cap manera palestiacute tambeacute eacutes aliegrave al judaisme palestiacute el tiacutetol de fill de deacuteu com a messiagravenic El mateix tiacutetol de messies referit a Jesuacutes srsquoha de prendre sempre com una font secundagraveria (malgrat i tot que Mc 829 par pugui tenir algun fons histograveric) Evita versemblantment per raons de la seva cagraverrega poliacutetica anomenar-se fill de David (cf perograve Mc 1458 par 1235-37 par)

33

En canvi no hi hauria motiu per a negar lrsquoautenticitat del seu uacutes de lrsquoexpressioacute laquoel fill de lrsquohomeraquo (ὁ υἱὸς τοῦ ἀνθπώπου) Respecte de lrsquoexpressioacute cal dir el seguumlent

1 Tradueix una expressioacute comuna aramea (barrsquoaumlnaša) que exemplifica una significacioacute genegraverica (laquohomeraquo laquoun homeraquo laquoalguacuteraquo)

2 Srsquousa tambeacute com a tiacutetol al llibre de Daniel (Dn 713) que interveacute enmig drsquouna visioacute (Dn 71-14) que despreacutes srsquointerpreta (Dn 715-28) Es tracta drsquouna figura drsquoexaltacioacute i drsquoentronitzacioacute que simbolitza els laquosants de lrsquoAltiacutessimraquo per tant conteacute una significacioacute colmiddotlectiva Cal accentuar que el fill drsquohome laquoarribagrave fins al Vell venerableraquo hi ha doncs un moviment de baix cap a dalt

3 Lrsquoapocalipsi jueva antiga posterior sense excepcioacute interpretagrave el fill drsquohome de Dn 713 com un sol individu Tambeacute la literatura rabiacutenica associa fill drsquohome i messies Val la pena dafegir si meacutes no el seguumlent els jueus esperaven un messies de caragravecter nacional un cap alliberador del jou dels romans Els textos apocaliacuteptics tambeacute participaven drsquoaquesta espera messiagravenica de trets nacionals a lrsquohora de parlar del fill de lrsquohome malgrat que srsquoesforcen a fer veure que proveacute de lrsquoaltre moacuten no exclouen que gaudeixi drsquouna significacioacute universal i alguns lrsquoapropen a la figura del servent de deacuteu del deutero-Isaiumles 4 Sembla que els evangelis hagin capgirat de vegades lrsquoexpressioacute amb el significat comuacute per la del tiacutetol apocaliacuteptic o beacute hagin usat el tiacutetol alliacute on no hi era Lrsquoexegravegesi perograve mantindria una colla de lograveguions on no ocorreria ni una cosa ni lrsquoaltra i que permetria lliurar algun esquema Per exemple quan la persecussioacute de la comunitat arribi al seu punt agravelgid com un llamp (Mt 2427 par Lc 1724) no esperat (Mt 243739 par Lc 1726 sense parallel 1730) srsquoacompliragrave la visioacute de Dn 713 Embolcallat de nuacutevols rodejat drsquoestols drsquoagravengels el fill de lrsquohome es mostra en la glograveria divina (Mc 1326 cf Jo 151) Srsquoasseu prop del tron a la dreta de deacuteu (Lc 2269) i envia el seu agravengel a arreplegar els escollits des dels quatre vents (Mc 1327) Ha de jutjar (Lc 2136) amb els dotze representants de les dotze tribus (Mc 1928 par Lc 2230 cf Dn 79s 1 Cor 62s)

34

5 A lrsquoapocaliacuteptica antiga jueva com en els evangelis el tiacutetol de fill de lrsquohome eacutes de glograveria i drsquoexaltacioacute Perograve en els escrits neotestamentaris se suposa un moviment de dalt cap a baix Un tal moviment iquesteacutes la representacioacute des de Jesuacutes meacutes antiga del fill de lrsquohomeiquestsadmetragrave en concordanccedila amb Dn 713s i lrsquoHenoc etiogravepic un sol proceacutes el de lrsquoenaltiment i glorificacioacute en una ascensioacute cap a deacuteuiquesthi hauria hagut una posterior escissioacute entre una ascensioacute i asseguda a la dreta de deacuteu drsquouna banda i la parusia al final dels temps drsquouna altra Si meacutes no els primers esments drsquouna parusia com un moviment de dalt a baix es troben a 1Te 110 219 313 416 523 Perograve el propi terme en els evangelis sols es troba a Mateu (243273739) I es podria defensar si meacutes no que Lc 2269 representa una tradicioacute meacutes simple i primera respecte al seu paralmiddotlel Mc 1462 mdash que Lc 2269 posat al costat de Lc 2426 Jo 31314 1223 etc o fins i tot de Mc 1326-27 que cita Dn 713 apunta la simple ascensioacute cap a deacuteu En el cas que una tal vinguda entre nuacutevols de Mc 1326 fos originagraveriament un moviment cap a deacuteu llavors potser caldria assumir-ho per a drsquoaltres llocs on es parla tambeacute drsquouna vinguda del fill de lrsquohome (Mc 838 Mt 1023b tambeacute Mt 1928 par Lc 2229 Mt 2531 no diria res drsquouna vinguda a la Terra sinoacute sols esmentaria lrsquoentronitzacioacute del fill de lrsquohome) Pel cap baix cap admetre que no hi ha res de segur 6 El tiacutetol del fill de lrsquohome en els evangelis evitaria el messianisme poliacutetic mentre expressaria la universalitat de la seva exaltacioacute (cf Mt 25 31-46) donaria forces als seus davant les tribulacions i les temptacions (Mc 1326 par Mt 242737b = 39b par Lc 172426 Mt 1023 Lc 1722-30 188 2136) i mantindria la separacioacute entre el present i una futura entronitzacioacute amb lrsquouacutes de la tercera persona referit al fill de lrsquohome Amb la figura del fill de lrsquohome Jesuacutes srsquoapropia de tot allograve que pogueacutes ser motiu drsquoesperanccedila del poble jueu Es tracta drsquoun tiacutetol amb unes atribucions suficientment ambivalents per tal drsquointerpretar-lo de meacutes drsquouna manera sempre si meacutes no com a alguacute que eacutes molt a prop de deacuteu exaltat i entronitzat Basti portar a colmiddotlacioacute els drets que creu tenir Jesuacutes respecte de la Llei (sect10) la seva condicioacute de fill (sectsect8-9) el fet que no cal excloure absolutament que es veieacutes com un servent de deacuteu (sect12) etc per tal

35

drsquoadonar-se per quegrave un hom defensa que hi ha aquiacute alguacute que eacutes meacutes que un profeta (sect3) i que els tiacutetols de fill de lrsquohome de messies fill de David servent de deacuteu no fan meacutes que adjectivar tot aixograve drsquoacord amb una tradicioacute jueva de pensar de fer referegravencia de les coses sagrades amb les seves progravepies grandeses i sentits Lrsquoexperiegravencia del sagrat de Jesuacutes o especiacuteficament la de deacuteu sols sembla poder-se lliurar criacuteticament a partir drsquouna colla de circumstagravencies com la que sapunta La visioacute del fill de lrsquohome foacutera una manera jueva de parlar drsquoell mateix drsquoencoratjar els seus de representr-se el siacute sagrat de la vida subsumiria els valors jueus de la responsabilitat i de les corresponents consequumlegravencies srsquoinclou en la representacioacute escatologravegica etc Lrsquouacutes del tiacutetol jueu formaria part doncs de lrsquounivers escatologravegic i la seva utilitat rauria a (1) explicar que hi ha una sort per als justos i una altra per als bandejats formaria un element drsquoun tal decorat final (2) a donar fe del triomf final sagrat la constagravencia sagrada del siacute (cf sect4)

sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute La bona nova srsquoanuncia als pobres (πρωχοί) i es diu mdash ho afirma la primera benauranccedila mdash que soacuten feliccedilos perquegrave eacutes drsquoells el regne de deacuteu (Lc 620 Mt 53) Tenint en compte Mt 115 par (cf Lc 418) que remet a Is 611 els pobres serien els que tenen el cor destrossat els captius els desesperats els vestits de dol etc Si els afamats els assedegats els desvestits els estrangers els malalts els presos etc entrarien en aquesta categoria hi hauria molts drsquoaltres quan srsquoateacuten la manera en quegrave Jesuacutes els caracteritza o les imatges que usa car esmenta els famolencs els plorosos els malalts els treballadors atrafegats els afeixugats els uacuteltims els simples els perduts els pecadors I la primera benauranccedila indica que el regne dels cels eacutes sols dels pobres (cf tambeacute Mc 217 Mt 1125s par Lc 1021) al capdavall soacuten els nens (Mc 1014-15) i els que poden dir abbagrave com a nens (Mt 183) que hi formen part El missatge joioacutes consisteix en el convit dels pecadors a lrsquoagravepat festiu de deacuteu (Mc 217) arreu parla de perdoacute perograve es fa sobretot a traveacutes drsquoimatges especialment presents en les paragraveboles com (entre moltes) la del perdoacute dels dos deutors (Lc 741-43) la del servent que

36

no perdona (Mt 1823-35) la del fill retrobat (Lc 1511-32) etc El perdoacute tambeacute el proclama en obres menjant amb publicans i pecadors entaulament que drsquoaltra banda posseeix una significacioacute escatologravegica la celebracioacute prefigurada de lrsquoagravepat de salvacioacute del temps final Qui soacuten els justos que no ha vingut a cridar (cf Mc 217) Versemblantment els fariseus que deurien trobar incomprensible la seva actitud davant els pobres i els pecadors Si el retret als sacerdots i als doctors de la llei rau a acusar-los de fer negoci del servei de deacuteu (Mc 1115-17 par) i de conegraveixer el voler de deacuteu sense seguir-lo respectivament els fariseus es creuen la comunitat dels elegits gragravecies al compliment dels manaments i drsquoalguns deures superflus quan soacuten guies que miren la cosa petita i srsquoobliden del que eacutes important (Mt 2323s) quan els seus preceptes de puresa no els fa nets per dintre (v25s) Srsquoexposen meacutes a prendre mal que els altres perquegrave minimitzen el pecat amb la seva casuiacutestica (que tracta els pecats individualment els classifica i evita sobretot els grossos) i cagravelcul de megraverits (un megraverit fa de contrapegraves drsquoun pecat) ben al contrari Jesuacutes supera prou la casuiacutestica (Mt 52228 Mc 715) els petits pecats tambeacute porten a la mort al judici de deacuteu Sols no es perdona el rebuig del perdoacute (Mc 328s) i davant de deacuteu no hi ha cap megraverit (Lc1710) Els pecadors soacuten meacutes a prop de deacuteu que els pietosos perquegrave aquests estan massa segurs drsquoells mateixos (Lc 189-14) estan cecs a les coses de deacuteu el fill progravedig lrsquoaduacuteltera el publicagrave etc no soacuten tant objecte de retret com el pietoacutes Per al fariseu val tambeacute que de fet no fa el que diu fer (Mt 2128-31) no acull la crida de deacuteu (Lc 1416-24 par Mt 221-10) srsquoenfronta als seus enviats (Mc 121-9) no estima el seu germagrave (Lc 1525-32) etc Les paragraveboles (lrsquoadministrador infidel Lc 161-13 les deu noies Mt 251-12 el vestit de noces Mt 2211-13) i els advertiments (Mt 525s par) ho deixen clar cal la conversioacute ja Quegrave eacutes la μετάνοια Ho diuen tambeacute les paragraveboles per exemple la del fill retrobat (Lc 1511-38) la del fariseu i el publicagrave (Lc 189-14) admetre la progravepia falta i penedir-sersquon Tambeacute no tornar-hi Tanmateix el nucli de la μετάνοια no eacutes aquest sinoacute ndash com diu Mt 183 (par Mc 1015 par Lc 1817) ndash el seguumlent laquoameacuten us dic que si no us feu de nou com nens no abastareu el regne de deacuteuraquo el jueu del temps de Jesuacutes no tenia els

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

32

condicioacute humana i la condemna lrsquoestultiacutecia llavors el judici final sersquol fa cadascuacute en aquesta vida Si sestagrave convenccedilut que independentment de tot aixograve no hi ha cap altra condemna ni cagravestig quan hi ha prou maneres joioses de gaudir de deacuteu com a experiegravencia aquestes confirmarien que una qualsevol actitud que prengui lrsquohome es pot superar minus i mereix ser superada minus per la crida a tots i arreu malgrat el que els homes fan o les atrocitats que hagin fet en una expectativa que sols pot ser un siacute que els estintola en lrsquoexperiegravencia per la qual la de deacuteu no eacutes simplement la del moacuten malgrat que tambeacute ho sigui i de no saber ben beacute com entomar-ho tot iquestEs ressuscitaragrave No sembla important que un hom sesvaeixi o no amb la mort quan la sort de lrsquohome estagrave en joc ara i aquiacute Si meacutes no en aquesta mena de sentiments extrems shi expectaria alguna positivitat desconneguda La imatge drsquouna resurreccioacute final realitzaria fantasiosament la solucioacute drsquoun doble interrogant el que proveacute de la constatacioacute que els humans moren i lrsquoexperiegravencia del sagrat que parla drsquoun siacute a la vida Lrsquoescatologia de la resurreccioacute dels morts al final dels temps foacutera una projeccioacute de lrsquoescatologia de cada home el seu siacute sagrat a la vida faria de testimoni lrsquoexperiegravencia de deacuteu en Jesuacutes exemplificaria que Jesuacutes no srsquoacabagrave amb la mort del Jesuacutes histograveric i que eacutes la penyora de la progravepia afirmacioacute a la vida Tot plegat pot semblar una bogeria perograve eacutes drsquoaixograve que sen tindria experiegravencia Els humans estarien cridats a la vida malgrat tots els perograves nrsquoignorarien les circumstagravencies en tindrien certesa per lrsquoexperiegravencia de Jesuacutes minus io per lexperiegravencia de deacuteu

sect5 El fill de lrsquohome Les referegravencies a Jesuacutes com a fill de deacuteu soacuten secundagraveries excepte Mt 1127 par Lc 1022 on tenen tot un altre sentit (cf sect9) Lrsquoabundant uacutes en lrsquoevangeli de Joan drsquoun absolut ὁ υἱὸς sense complement del nom o pronom personal no eacutes de cap manera palestiacute tambeacute eacutes aliegrave al judaisme palestiacute el tiacutetol de fill de deacuteu com a messiagravenic El mateix tiacutetol de messies referit a Jesuacutes srsquoha de prendre sempre com una font secundagraveria (malgrat i tot que Mc 829 par pugui tenir algun fons histograveric) Evita versemblantment per raons de la seva cagraverrega poliacutetica anomenar-se fill de David (cf perograve Mc 1458 par 1235-37 par)

33

En canvi no hi hauria motiu per a negar lrsquoautenticitat del seu uacutes de lrsquoexpressioacute laquoel fill de lrsquohomeraquo (ὁ υἱὸς τοῦ ἀνθπώπου) Respecte de lrsquoexpressioacute cal dir el seguumlent

1 Tradueix una expressioacute comuna aramea (barrsquoaumlnaša) que exemplifica una significacioacute genegraverica (laquohomeraquo laquoun homeraquo laquoalguacuteraquo)

2 Srsquousa tambeacute com a tiacutetol al llibre de Daniel (Dn 713) que interveacute enmig drsquouna visioacute (Dn 71-14) que despreacutes srsquointerpreta (Dn 715-28) Es tracta drsquouna figura drsquoexaltacioacute i drsquoentronitzacioacute que simbolitza els laquosants de lrsquoAltiacutessimraquo per tant conteacute una significacioacute colmiddotlectiva Cal accentuar que el fill drsquohome laquoarribagrave fins al Vell venerableraquo hi ha doncs un moviment de baix cap a dalt

3 Lrsquoapocalipsi jueva antiga posterior sense excepcioacute interpretagrave el fill drsquohome de Dn 713 com un sol individu Tambeacute la literatura rabiacutenica associa fill drsquohome i messies Val la pena dafegir si meacutes no el seguumlent els jueus esperaven un messies de caragravecter nacional un cap alliberador del jou dels romans Els textos apocaliacuteptics tambeacute participaven drsquoaquesta espera messiagravenica de trets nacionals a lrsquohora de parlar del fill de lrsquohome malgrat que srsquoesforcen a fer veure que proveacute de lrsquoaltre moacuten no exclouen que gaudeixi drsquouna significacioacute universal i alguns lrsquoapropen a la figura del servent de deacuteu del deutero-Isaiumles 4 Sembla que els evangelis hagin capgirat de vegades lrsquoexpressioacute amb el significat comuacute per la del tiacutetol apocaliacuteptic o beacute hagin usat el tiacutetol alliacute on no hi era Lrsquoexegravegesi perograve mantindria una colla de lograveguions on no ocorreria ni una cosa ni lrsquoaltra i que permetria lliurar algun esquema Per exemple quan la persecussioacute de la comunitat arribi al seu punt agravelgid com un llamp (Mt 2427 par Lc 1724) no esperat (Mt 243739 par Lc 1726 sense parallel 1730) srsquoacompliragrave la visioacute de Dn 713 Embolcallat de nuacutevols rodejat drsquoestols drsquoagravengels el fill de lrsquohome es mostra en la glograveria divina (Mc 1326 cf Jo 151) Srsquoasseu prop del tron a la dreta de deacuteu (Lc 2269) i envia el seu agravengel a arreplegar els escollits des dels quatre vents (Mc 1327) Ha de jutjar (Lc 2136) amb els dotze representants de les dotze tribus (Mc 1928 par Lc 2230 cf Dn 79s 1 Cor 62s)

34

5 A lrsquoapocaliacuteptica antiga jueva com en els evangelis el tiacutetol de fill de lrsquohome eacutes de glograveria i drsquoexaltacioacute Perograve en els escrits neotestamentaris se suposa un moviment de dalt cap a baix Un tal moviment iquesteacutes la representacioacute des de Jesuacutes meacutes antiga del fill de lrsquohomeiquestsadmetragrave en concordanccedila amb Dn 713s i lrsquoHenoc etiogravepic un sol proceacutes el de lrsquoenaltiment i glorificacioacute en una ascensioacute cap a deacuteuiquesthi hauria hagut una posterior escissioacute entre una ascensioacute i asseguda a la dreta de deacuteu drsquouna banda i la parusia al final dels temps drsquouna altra Si meacutes no els primers esments drsquouna parusia com un moviment de dalt a baix es troben a 1Te 110 219 313 416 523 Perograve el propi terme en els evangelis sols es troba a Mateu (243273739) I es podria defensar si meacutes no que Lc 2269 representa una tradicioacute meacutes simple i primera respecte al seu paralmiddotlel Mc 1462 mdash que Lc 2269 posat al costat de Lc 2426 Jo 31314 1223 etc o fins i tot de Mc 1326-27 que cita Dn 713 apunta la simple ascensioacute cap a deacuteu En el cas que una tal vinguda entre nuacutevols de Mc 1326 fos originagraveriament un moviment cap a deacuteu llavors potser caldria assumir-ho per a drsquoaltres llocs on es parla tambeacute drsquouna vinguda del fill de lrsquohome (Mc 838 Mt 1023b tambeacute Mt 1928 par Lc 2229 Mt 2531 no diria res drsquouna vinguda a la Terra sinoacute sols esmentaria lrsquoentronitzacioacute del fill de lrsquohome) Pel cap baix cap admetre que no hi ha res de segur 6 El tiacutetol del fill de lrsquohome en els evangelis evitaria el messianisme poliacutetic mentre expressaria la universalitat de la seva exaltacioacute (cf Mt 25 31-46) donaria forces als seus davant les tribulacions i les temptacions (Mc 1326 par Mt 242737b = 39b par Lc 172426 Mt 1023 Lc 1722-30 188 2136) i mantindria la separacioacute entre el present i una futura entronitzacioacute amb lrsquouacutes de la tercera persona referit al fill de lrsquohome Amb la figura del fill de lrsquohome Jesuacutes srsquoapropia de tot allograve que pogueacutes ser motiu drsquoesperanccedila del poble jueu Es tracta drsquoun tiacutetol amb unes atribucions suficientment ambivalents per tal drsquointerpretar-lo de meacutes drsquouna manera sempre si meacutes no com a alguacute que eacutes molt a prop de deacuteu exaltat i entronitzat Basti portar a colmiddotlacioacute els drets que creu tenir Jesuacutes respecte de la Llei (sect10) la seva condicioacute de fill (sectsect8-9) el fet que no cal excloure absolutament que es veieacutes com un servent de deacuteu (sect12) etc per tal

35

drsquoadonar-se per quegrave un hom defensa que hi ha aquiacute alguacute que eacutes meacutes que un profeta (sect3) i que els tiacutetols de fill de lrsquohome de messies fill de David servent de deacuteu no fan meacutes que adjectivar tot aixograve drsquoacord amb una tradicioacute jueva de pensar de fer referegravencia de les coses sagrades amb les seves progravepies grandeses i sentits Lrsquoexperiegravencia del sagrat de Jesuacutes o especiacuteficament la de deacuteu sols sembla poder-se lliurar criacuteticament a partir drsquouna colla de circumstagravencies com la que sapunta La visioacute del fill de lrsquohome foacutera una manera jueva de parlar drsquoell mateix drsquoencoratjar els seus de representr-se el siacute sagrat de la vida subsumiria els valors jueus de la responsabilitat i de les corresponents consequumlegravencies srsquoinclou en la representacioacute escatologravegica etc Lrsquouacutes del tiacutetol jueu formaria part doncs de lrsquounivers escatologravegic i la seva utilitat rauria a (1) explicar que hi ha una sort per als justos i una altra per als bandejats formaria un element drsquoun tal decorat final (2) a donar fe del triomf final sagrat la constagravencia sagrada del siacute (cf sect4)

sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute La bona nova srsquoanuncia als pobres (πρωχοί) i es diu mdash ho afirma la primera benauranccedila mdash que soacuten feliccedilos perquegrave eacutes drsquoells el regne de deacuteu (Lc 620 Mt 53) Tenint en compte Mt 115 par (cf Lc 418) que remet a Is 611 els pobres serien els que tenen el cor destrossat els captius els desesperats els vestits de dol etc Si els afamats els assedegats els desvestits els estrangers els malalts els presos etc entrarien en aquesta categoria hi hauria molts drsquoaltres quan srsquoateacuten la manera en quegrave Jesuacutes els caracteritza o les imatges que usa car esmenta els famolencs els plorosos els malalts els treballadors atrafegats els afeixugats els uacuteltims els simples els perduts els pecadors I la primera benauranccedila indica que el regne dels cels eacutes sols dels pobres (cf tambeacute Mc 217 Mt 1125s par Lc 1021) al capdavall soacuten els nens (Mc 1014-15) i els que poden dir abbagrave com a nens (Mt 183) que hi formen part El missatge joioacutes consisteix en el convit dels pecadors a lrsquoagravepat festiu de deacuteu (Mc 217) arreu parla de perdoacute perograve es fa sobretot a traveacutes drsquoimatges especialment presents en les paragraveboles com (entre moltes) la del perdoacute dels dos deutors (Lc 741-43) la del servent que

36

no perdona (Mt 1823-35) la del fill retrobat (Lc 1511-32) etc El perdoacute tambeacute el proclama en obres menjant amb publicans i pecadors entaulament que drsquoaltra banda posseeix una significacioacute escatologravegica la celebracioacute prefigurada de lrsquoagravepat de salvacioacute del temps final Qui soacuten els justos que no ha vingut a cridar (cf Mc 217) Versemblantment els fariseus que deurien trobar incomprensible la seva actitud davant els pobres i els pecadors Si el retret als sacerdots i als doctors de la llei rau a acusar-los de fer negoci del servei de deacuteu (Mc 1115-17 par) i de conegraveixer el voler de deacuteu sense seguir-lo respectivament els fariseus es creuen la comunitat dels elegits gragravecies al compliment dels manaments i drsquoalguns deures superflus quan soacuten guies que miren la cosa petita i srsquoobliden del que eacutes important (Mt 2323s) quan els seus preceptes de puresa no els fa nets per dintre (v25s) Srsquoexposen meacutes a prendre mal que els altres perquegrave minimitzen el pecat amb la seva casuiacutestica (que tracta els pecats individualment els classifica i evita sobretot els grossos) i cagravelcul de megraverits (un megraverit fa de contrapegraves drsquoun pecat) ben al contrari Jesuacutes supera prou la casuiacutestica (Mt 52228 Mc 715) els petits pecats tambeacute porten a la mort al judici de deacuteu Sols no es perdona el rebuig del perdoacute (Mc 328s) i davant de deacuteu no hi ha cap megraverit (Lc1710) Els pecadors soacuten meacutes a prop de deacuteu que els pietosos perquegrave aquests estan massa segurs drsquoells mateixos (Lc 189-14) estan cecs a les coses de deacuteu el fill progravedig lrsquoaduacuteltera el publicagrave etc no soacuten tant objecte de retret com el pietoacutes Per al fariseu val tambeacute que de fet no fa el que diu fer (Mt 2128-31) no acull la crida de deacuteu (Lc 1416-24 par Mt 221-10) srsquoenfronta als seus enviats (Mc 121-9) no estima el seu germagrave (Lc 1525-32) etc Les paragraveboles (lrsquoadministrador infidel Lc 161-13 les deu noies Mt 251-12 el vestit de noces Mt 2211-13) i els advertiments (Mt 525s par) ho deixen clar cal la conversioacute ja Quegrave eacutes la μετάνοια Ho diuen tambeacute les paragraveboles per exemple la del fill retrobat (Lc 1511-38) la del fariseu i el publicagrave (Lc 189-14) admetre la progravepia falta i penedir-sersquon Tambeacute no tornar-hi Tanmateix el nucli de la μετάνοια no eacutes aquest sinoacute ndash com diu Mt 183 (par Mc 1015 par Lc 1817) ndash el seguumlent laquoameacuten us dic que si no us feu de nou com nens no abastareu el regne de deacuteuraquo el jueu del temps de Jesuacutes no tenia els

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

33

En canvi no hi hauria motiu per a negar lrsquoautenticitat del seu uacutes de lrsquoexpressioacute laquoel fill de lrsquohomeraquo (ὁ υἱὸς τοῦ ἀνθπώπου) Respecte de lrsquoexpressioacute cal dir el seguumlent

1 Tradueix una expressioacute comuna aramea (barrsquoaumlnaša) que exemplifica una significacioacute genegraverica (laquohomeraquo laquoun homeraquo laquoalguacuteraquo)

2 Srsquousa tambeacute com a tiacutetol al llibre de Daniel (Dn 713) que interveacute enmig drsquouna visioacute (Dn 71-14) que despreacutes srsquointerpreta (Dn 715-28) Es tracta drsquouna figura drsquoexaltacioacute i drsquoentronitzacioacute que simbolitza els laquosants de lrsquoAltiacutessimraquo per tant conteacute una significacioacute colmiddotlectiva Cal accentuar que el fill drsquohome laquoarribagrave fins al Vell venerableraquo hi ha doncs un moviment de baix cap a dalt

3 Lrsquoapocalipsi jueva antiga posterior sense excepcioacute interpretagrave el fill drsquohome de Dn 713 com un sol individu Tambeacute la literatura rabiacutenica associa fill drsquohome i messies Val la pena dafegir si meacutes no el seguumlent els jueus esperaven un messies de caragravecter nacional un cap alliberador del jou dels romans Els textos apocaliacuteptics tambeacute participaven drsquoaquesta espera messiagravenica de trets nacionals a lrsquohora de parlar del fill de lrsquohome malgrat que srsquoesforcen a fer veure que proveacute de lrsquoaltre moacuten no exclouen que gaudeixi drsquouna significacioacute universal i alguns lrsquoapropen a la figura del servent de deacuteu del deutero-Isaiumles 4 Sembla que els evangelis hagin capgirat de vegades lrsquoexpressioacute amb el significat comuacute per la del tiacutetol apocaliacuteptic o beacute hagin usat el tiacutetol alliacute on no hi era Lrsquoexegravegesi perograve mantindria una colla de lograveguions on no ocorreria ni una cosa ni lrsquoaltra i que permetria lliurar algun esquema Per exemple quan la persecussioacute de la comunitat arribi al seu punt agravelgid com un llamp (Mt 2427 par Lc 1724) no esperat (Mt 243739 par Lc 1726 sense parallel 1730) srsquoacompliragrave la visioacute de Dn 713 Embolcallat de nuacutevols rodejat drsquoestols drsquoagravengels el fill de lrsquohome es mostra en la glograveria divina (Mc 1326 cf Jo 151) Srsquoasseu prop del tron a la dreta de deacuteu (Lc 2269) i envia el seu agravengel a arreplegar els escollits des dels quatre vents (Mc 1327) Ha de jutjar (Lc 2136) amb els dotze representants de les dotze tribus (Mc 1928 par Lc 2230 cf Dn 79s 1 Cor 62s)

34

5 A lrsquoapocaliacuteptica antiga jueva com en els evangelis el tiacutetol de fill de lrsquohome eacutes de glograveria i drsquoexaltacioacute Perograve en els escrits neotestamentaris se suposa un moviment de dalt cap a baix Un tal moviment iquesteacutes la representacioacute des de Jesuacutes meacutes antiga del fill de lrsquohomeiquestsadmetragrave en concordanccedila amb Dn 713s i lrsquoHenoc etiogravepic un sol proceacutes el de lrsquoenaltiment i glorificacioacute en una ascensioacute cap a deacuteuiquesthi hauria hagut una posterior escissioacute entre una ascensioacute i asseguda a la dreta de deacuteu drsquouna banda i la parusia al final dels temps drsquouna altra Si meacutes no els primers esments drsquouna parusia com un moviment de dalt a baix es troben a 1Te 110 219 313 416 523 Perograve el propi terme en els evangelis sols es troba a Mateu (243273739) I es podria defensar si meacutes no que Lc 2269 representa una tradicioacute meacutes simple i primera respecte al seu paralmiddotlel Mc 1462 mdash que Lc 2269 posat al costat de Lc 2426 Jo 31314 1223 etc o fins i tot de Mc 1326-27 que cita Dn 713 apunta la simple ascensioacute cap a deacuteu En el cas que una tal vinguda entre nuacutevols de Mc 1326 fos originagraveriament un moviment cap a deacuteu llavors potser caldria assumir-ho per a drsquoaltres llocs on es parla tambeacute drsquouna vinguda del fill de lrsquohome (Mc 838 Mt 1023b tambeacute Mt 1928 par Lc 2229 Mt 2531 no diria res drsquouna vinguda a la Terra sinoacute sols esmentaria lrsquoentronitzacioacute del fill de lrsquohome) Pel cap baix cap admetre que no hi ha res de segur 6 El tiacutetol del fill de lrsquohome en els evangelis evitaria el messianisme poliacutetic mentre expressaria la universalitat de la seva exaltacioacute (cf Mt 25 31-46) donaria forces als seus davant les tribulacions i les temptacions (Mc 1326 par Mt 242737b = 39b par Lc 172426 Mt 1023 Lc 1722-30 188 2136) i mantindria la separacioacute entre el present i una futura entronitzacioacute amb lrsquouacutes de la tercera persona referit al fill de lrsquohome Amb la figura del fill de lrsquohome Jesuacutes srsquoapropia de tot allograve que pogueacutes ser motiu drsquoesperanccedila del poble jueu Es tracta drsquoun tiacutetol amb unes atribucions suficientment ambivalents per tal drsquointerpretar-lo de meacutes drsquouna manera sempre si meacutes no com a alguacute que eacutes molt a prop de deacuteu exaltat i entronitzat Basti portar a colmiddotlacioacute els drets que creu tenir Jesuacutes respecte de la Llei (sect10) la seva condicioacute de fill (sectsect8-9) el fet que no cal excloure absolutament que es veieacutes com un servent de deacuteu (sect12) etc per tal

35

drsquoadonar-se per quegrave un hom defensa que hi ha aquiacute alguacute que eacutes meacutes que un profeta (sect3) i que els tiacutetols de fill de lrsquohome de messies fill de David servent de deacuteu no fan meacutes que adjectivar tot aixograve drsquoacord amb una tradicioacute jueva de pensar de fer referegravencia de les coses sagrades amb les seves progravepies grandeses i sentits Lrsquoexperiegravencia del sagrat de Jesuacutes o especiacuteficament la de deacuteu sols sembla poder-se lliurar criacuteticament a partir drsquouna colla de circumstagravencies com la que sapunta La visioacute del fill de lrsquohome foacutera una manera jueva de parlar drsquoell mateix drsquoencoratjar els seus de representr-se el siacute sagrat de la vida subsumiria els valors jueus de la responsabilitat i de les corresponents consequumlegravencies srsquoinclou en la representacioacute escatologravegica etc Lrsquouacutes del tiacutetol jueu formaria part doncs de lrsquounivers escatologravegic i la seva utilitat rauria a (1) explicar que hi ha una sort per als justos i una altra per als bandejats formaria un element drsquoun tal decorat final (2) a donar fe del triomf final sagrat la constagravencia sagrada del siacute (cf sect4)

sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute La bona nova srsquoanuncia als pobres (πρωχοί) i es diu mdash ho afirma la primera benauranccedila mdash que soacuten feliccedilos perquegrave eacutes drsquoells el regne de deacuteu (Lc 620 Mt 53) Tenint en compte Mt 115 par (cf Lc 418) que remet a Is 611 els pobres serien els que tenen el cor destrossat els captius els desesperats els vestits de dol etc Si els afamats els assedegats els desvestits els estrangers els malalts els presos etc entrarien en aquesta categoria hi hauria molts drsquoaltres quan srsquoateacuten la manera en quegrave Jesuacutes els caracteritza o les imatges que usa car esmenta els famolencs els plorosos els malalts els treballadors atrafegats els afeixugats els uacuteltims els simples els perduts els pecadors I la primera benauranccedila indica que el regne dels cels eacutes sols dels pobres (cf tambeacute Mc 217 Mt 1125s par Lc 1021) al capdavall soacuten els nens (Mc 1014-15) i els que poden dir abbagrave com a nens (Mt 183) que hi formen part El missatge joioacutes consisteix en el convit dels pecadors a lrsquoagravepat festiu de deacuteu (Mc 217) arreu parla de perdoacute perograve es fa sobretot a traveacutes drsquoimatges especialment presents en les paragraveboles com (entre moltes) la del perdoacute dels dos deutors (Lc 741-43) la del servent que

36

no perdona (Mt 1823-35) la del fill retrobat (Lc 1511-32) etc El perdoacute tambeacute el proclama en obres menjant amb publicans i pecadors entaulament que drsquoaltra banda posseeix una significacioacute escatologravegica la celebracioacute prefigurada de lrsquoagravepat de salvacioacute del temps final Qui soacuten els justos que no ha vingut a cridar (cf Mc 217) Versemblantment els fariseus que deurien trobar incomprensible la seva actitud davant els pobres i els pecadors Si el retret als sacerdots i als doctors de la llei rau a acusar-los de fer negoci del servei de deacuteu (Mc 1115-17 par) i de conegraveixer el voler de deacuteu sense seguir-lo respectivament els fariseus es creuen la comunitat dels elegits gragravecies al compliment dels manaments i drsquoalguns deures superflus quan soacuten guies que miren la cosa petita i srsquoobliden del que eacutes important (Mt 2323s) quan els seus preceptes de puresa no els fa nets per dintre (v25s) Srsquoexposen meacutes a prendre mal que els altres perquegrave minimitzen el pecat amb la seva casuiacutestica (que tracta els pecats individualment els classifica i evita sobretot els grossos) i cagravelcul de megraverits (un megraverit fa de contrapegraves drsquoun pecat) ben al contrari Jesuacutes supera prou la casuiacutestica (Mt 52228 Mc 715) els petits pecats tambeacute porten a la mort al judici de deacuteu Sols no es perdona el rebuig del perdoacute (Mc 328s) i davant de deacuteu no hi ha cap megraverit (Lc1710) Els pecadors soacuten meacutes a prop de deacuteu que els pietosos perquegrave aquests estan massa segurs drsquoells mateixos (Lc 189-14) estan cecs a les coses de deacuteu el fill progravedig lrsquoaduacuteltera el publicagrave etc no soacuten tant objecte de retret com el pietoacutes Per al fariseu val tambeacute que de fet no fa el que diu fer (Mt 2128-31) no acull la crida de deacuteu (Lc 1416-24 par Mt 221-10) srsquoenfronta als seus enviats (Mc 121-9) no estima el seu germagrave (Lc 1525-32) etc Les paragraveboles (lrsquoadministrador infidel Lc 161-13 les deu noies Mt 251-12 el vestit de noces Mt 2211-13) i els advertiments (Mt 525s par) ho deixen clar cal la conversioacute ja Quegrave eacutes la μετάνοια Ho diuen tambeacute les paragraveboles per exemple la del fill retrobat (Lc 1511-38) la del fariseu i el publicagrave (Lc 189-14) admetre la progravepia falta i penedir-sersquon Tambeacute no tornar-hi Tanmateix el nucli de la μετάνοια no eacutes aquest sinoacute ndash com diu Mt 183 (par Mc 1015 par Lc 1817) ndash el seguumlent laquoameacuten us dic que si no us feu de nou com nens no abastareu el regne de deacuteuraquo el jueu del temps de Jesuacutes no tenia els

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

34

5 A lrsquoapocaliacuteptica antiga jueva com en els evangelis el tiacutetol de fill de lrsquohome eacutes de glograveria i drsquoexaltacioacute Perograve en els escrits neotestamentaris se suposa un moviment de dalt cap a baix Un tal moviment iquesteacutes la representacioacute des de Jesuacutes meacutes antiga del fill de lrsquohomeiquestsadmetragrave en concordanccedila amb Dn 713s i lrsquoHenoc etiogravepic un sol proceacutes el de lrsquoenaltiment i glorificacioacute en una ascensioacute cap a deacuteuiquesthi hauria hagut una posterior escissioacute entre una ascensioacute i asseguda a la dreta de deacuteu drsquouna banda i la parusia al final dels temps drsquouna altra Si meacutes no els primers esments drsquouna parusia com un moviment de dalt a baix es troben a 1Te 110 219 313 416 523 Perograve el propi terme en els evangelis sols es troba a Mateu (243273739) I es podria defensar si meacutes no que Lc 2269 representa una tradicioacute meacutes simple i primera respecte al seu paralmiddotlel Mc 1462 mdash que Lc 2269 posat al costat de Lc 2426 Jo 31314 1223 etc o fins i tot de Mc 1326-27 que cita Dn 713 apunta la simple ascensioacute cap a deacuteu En el cas que una tal vinguda entre nuacutevols de Mc 1326 fos originagraveriament un moviment cap a deacuteu llavors potser caldria assumir-ho per a drsquoaltres llocs on es parla tambeacute drsquouna vinguda del fill de lrsquohome (Mc 838 Mt 1023b tambeacute Mt 1928 par Lc 2229 Mt 2531 no diria res drsquouna vinguda a la Terra sinoacute sols esmentaria lrsquoentronitzacioacute del fill de lrsquohome) Pel cap baix cap admetre que no hi ha res de segur 6 El tiacutetol del fill de lrsquohome en els evangelis evitaria el messianisme poliacutetic mentre expressaria la universalitat de la seva exaltacioacute (cf Mt 25 31-46) donaria forces als seus davant les tribulacions i les temptacions (Mc 1326 par Mt 242737b = 39b par Lc 172426 Mt 1023 Lc 1722-30 188 2136) i mantindria la separacioacute entre el present i una futura entronitzacioacute amb lrsquouacutes de la tercera persona referit al fill de lrsquohome Amb la figura del fill de lrsquohome Jesuacutes srsquoapropia de tot allograve que pogueacutes ser motiu drsquoesperanccedila del poble jueu Es tracta drsquoun tiacutetol amb unes atribucions suficientment ambivalents per tal drsquointerpretar-lo de meacutes drsquouna manera sempre si meacutes no com a alguacute que eacutes molt a prop de deacuteu exaltat i entronitzat Basti portar a colmiddotlacioacute els drets que creu tenir Jesuacutes respecte de la Llei (sect10) la seva condicioacute de fill (sectsect8-9) el fet que no cal excloure absolutament que es veieacutes com un servent de deacuteu (sect12) etc per tal

35

drsquoadonar-se per quegrave un hom defensa que hi ha aquiacute alguacute que eacutes meacutes que un profeta (sect3) i que els tiacutetols de fill de lrsquohome de messies fill de David servent de deacuteu no fan meacutes que adjectivar tot aixograve drsquoacord amb una tradicioacute jueva de pensar de fer referegravencia de les coses sagrades amb les seves progravepies grandeses i sentits Lrsquoexperiegravencia del sagrat de Jesuacutes o especiacuteficament la de deacuteu sols sembla poder-se lliurar criacuteticament a partir drsquouna colla de circumstagravencies com la que sapunta La visioacute del fill de lrsquohome foacutera una manera jueva de parlar drsquoell mateix drsquoencoratjar els seus de representr-se el siacute sagrat de la vida subsumiria els valors jueus de la responsabilitat i de les corresponents consequumlegravencies srsquoinclou en la representacioacute escatologravegica etc Lrsquouacutes del tiacutetol jueu formaria part doncs de lrsquounivers escatologravegic i la seva utilitat rauria a (1) explicar que hi ha una sort per als justos i una altra per als bandejats formaria un element drsquoun tal decorat final (2) a donar fe del triomf final sagrat la constagravencia sagrada del siacute (cf sect4)

sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute La bona nova srsquoanuncia als pobres (πρωχοί) i es diu mdash ho afirma la primera benauranccedila mdash que soacuten feliccedilos perquegrave eacutes drsquoells el regne de deacuteu (Lc 620 Mt 53) Tenint en compte Mt 115 par (cf Lc 418) que remet a Is 611 els pobres serien els que tenen el cor destrossat els captius els desesperats els vestits de dol etc Si els afamats els assedegats els desvestits els estrangers els malalts els presos etc entrarien en aquesta categoria hi hauria molts drsquoaltres quan srsquoateacuten la manera en quegrave Jesuacutes els caracteritza o les imatges que usa car esmenta els famolencs els plorosos els malalts els treballadors atrafegats els afeixugats els uacuteltims els simples els perduts els pecadors I la primera benauranccedila indica que el regne dels cels eacutes sols dels pobres (cf tambeacute Mc 217 Mt 1125s par Lc 1021) al capdavall soacuten els nens (Mc 1014-15) i els que poden dir abbagrave com a nens (Mt 183) que hi formen part El missatge joioacutes consisteix en el convit dels pecadors a lrsquoagravepat festiu de deacuteu (Mc 217) arreu parla de perdoacute perograve es fa sobretot a traveacutes drsquoimatges especialment presents en les paragraveboles com (entre moltes) la del perdoacute dels dos deutors (Lc 741-43) la del servent que

36

no perdona (Mt 1823-35) la del fill retrobat (Lc 1511-32) etc El perdoacute tambeacute el proclama en obres menjant amb publicans i pecadors entaulament que drsquoaltra banda posseeix una significacioacute escatologravegica la celebracioacute prefigurada de lrsquoagravepat de salvacioacute del temps final Qui soacuten els justos que no ha vingut a cridar (cf Mc 217) Versemblantment els fariseus que deurien trobar incomprensible la seva actitud davant els pobres i els pecadors Si el retret als sacerdots i als doctors de la llei rau a acusar-los de fer negoci del servei de deacuteu (Mc 1115-17 par) i de conegraveixer el voler de deacuteu sense seguir-lo respectivament els fariseus es creuen la comunitat dels elegits gragravecies al compliment dels manaments i drsquoalguns deures superflus quan soacuten guies que miren la cosa petita i srsquoobliden del que eacutes important (Mt 2323s) quan els seus preceptes de puresa no els fa nets per dintre (v25s) Srsquoexposen meacutes a prendre mal que els altres perquegrave minimitzen el pecat amb la seva casuiacutestica (que tracta els pecats individualment els classifica i evita sobretot els grossos) i cagravelcul de megraverits (un megraverit fa de contrapegraves drsquoun pecat) ben al contrari Jesuacutes supera prou la casuiacutestica (Mt 52228 Mc 715) els petits pecats tambeacute porten a la mort al judici de deacuteu Sols no es perdona el rebuig del perdoacute (Mc 328s) i davant de deacuteu no hi ha cap megraverit (Lc1710) Els pecadors soacuten meacutes a prop de deacuteu que els pietosos perquegrave aquests estan massa segurs drsquoells mateixos (Lc 189-14) estan cecs a les coses de deacuteu el fill progravedig lrsquoaduacuteltera el publicagrave etc no soacuten tant objecte de retret com el pietoacutes Per al fariseu val tambeacute que de fet no fa el que diu fer (Mt 2128-31) no acull la crida de deacuteu (Lc 1416-24 par Mt 221-10) srsquoenfronta als seus enviats (Mc 121-9) no estima el seu germagrave (Lc 1525-32) etc Les paragraveboles (lrsquoadministrador infidel Lc 161-13 les deu noies Mt 251-12 el vestit de noces Mt 2211-13) i els advertiments (Mt 525s par) ho deixen clar cal la conversioacute ja Quegrave eacutes la μετάνοια Ho diuen tambeacute les paragraveboles per exemple la del fill retrobat (Lc 1511-38) la del fariseu i el publicagrave (Lc 189-14) admetre la progravepia falta i penedir-sersquon Tambeacute no tornar-hi Tanmateix el nucli de la μετάνοια no eacutes aquest sinoacute ndash com diu Mt 183 (par Mc 1015 par Lc 1817) ndash el seguumlent laquoameacuten us dic que si no us feu de nou com nens no abastareu el regne de deacuteuraquo el jueu del temps de Jesuacutes no tenia els

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

35

drsquoadonar-se per quegrave un hom defensa que hi ha aquiacute alguacute que eacutes meacutes que un profeta (sect3) i que els tiacutetols de fill de lrsquohome de messies fill de David servent de deacuteu no fan meacutes que adjectivar tot aixograve drsquoacord amb una tradicioacute jueva de pensar de fer referegravencia de les coses sagrades amb les seves progravepies grandeses i sentits Lrsquoexperiegravencia del sagrat de Jesuacutes o especiacuteficament la de deacuteu sols sembla poder-se lliurar criacuteticament a partir drsquouna colla de circumstagravencies com la que sapunta La visioacute del fill de lrsquohome foacutera una manera jueva de parlar drsquoell mateix drsquoencoratjar els seus de representr-se el siacute sagrat de la vida subsumiria els valors jueus de la responsabilitat i de les corresponents consequumlegravencies srsquoinclou en la representacioacute escatologravegica etc Lrsquouacutes del tiacutetol jueu formaria part doncs de lrsquounivers escatologravegic i la seva utilitat rauria a (1) explicar que hi ha una sort per als justos i una altra per als bandejats formaria un element drsquoun tal decorat final (2) a donar fe del triomf final sagrat la constagravencia sagrada del siacute (cf sect4)

sect6 Els pobres els fariseus la conversioacute La bona nova srsquoanuncia als pobres (πρωχοί) i es diu mdash ho afirma la primera benauranccedila mdash que soacuten feliccedilos perquegrave eacutes drsquoells el regne de deacuteu (Lc 620 Mt 53) Tenint en compte Mt 115 par (cf Lc 418) que remet a Is 611 els pobres serien els que tenen el cor destrossat els captius els desesperats els vestits de dol etc Si els afamats els assedegats els desvestits els estrangers els malalts els presos etc entrarien en aquesta categoria hi hauria molts drsquoaltres quan srsquoateacuten la manera en quegrave Jesuacutes els caracteritza o les imatges que usa car esmenta els famolencs els plorosos els malalts els treballadors atrafegats els afeixugats els uacuteltims els simples els perduts els pecadors I la primera benauranccedila indica que el regne dels cels eacutes sols dels pobres (cf tambeacute Mc 217 Mt 1125s par Lc 1021) al capdavall soacuten els nens (Mc 1014-15) i els que poden dir abbagrave com a nens (Mt 183) que hi formen part El missatge joioacutes consisteix en el convit dels pecadors a lrsquoagravepat festiu de deacuteu (Mc 217) arreu parla de perdoacute perograve es fa sobretot a traveacutes drsquoimatges especialment presents en les paragraveboles com (entre moltes) la del perdoacute dels dos deutors (Lc 741-43) la del servent que

36

no perdona (Mt 1823-35) la del fill retrobat (Lc 1511-32) etc El perdoacute tambeacute el proclama en obres menjant amb publicans i pecadors entaulament que drsquoaltra banda posseeix una significacioacute escatologravegica la celebracioacute prefigurada de lrsquoagravepat de salvacioacute del temps final Qui soacuten els justos que no ha vingut a cridar (cf Mc 217) Versemblantment els fariseus que deurien trobar incomprensible la seva actitud davant els pobres i els pecadors Si el retret als sacerdots i als doctors de la llei rau a acusar-los de fer negoci del servei de deacuteu (Mc 1115-17 par) i de conegraveixer el voler de deacuteu sense seguir-lo respectivament els fariseus es creuen la comunitat dels elegits gragravecies al compliment dels manaments i drsquoalguns deures superflus quan soacuten guies que miren la cosa petita i srsquoobliden del que eacutes important (Mt 2323s) quan els seus preceptes de puresa no els fa nets per dintre (v25s) Srsquoexposen meacutes a prendre mal que els altres perquegrave minimitzen el pecat amb la seva casuiacutestica (que tracta els pecats individualment els classifica i evita sobretot els grossos) i cagravelcul de megraverits (un megraverit fa de contrapegraves drsquoun pecat) ben al contrari Jesuacutes supera prou la casuiacutestica (Mt 52228 Mc 715) els petits pecats tambeacute porten a la mort al judici de deacuteu Sols no es perdona el rebuig del perdoacute (Mc 328s) i davant de deacuteu no hi ha cap megraverit (Lc1710) Els pecadors soacuten meacutes a prop de deacuteu que els pietosos perquegrave aquests estan massa segurs drsquoells mateixos (Lc 189-14) estan cecs a les coses de deacuteu el fill progravedig lrsquoaduacuteltera el publicagrave etc no soacuten tant objecte de retret com el pietoacutes Per al fariseu val tambeacute que de fet no fa el que diu fer (Mt 2128-31) no acull la crida de deacuteu (Lc 1416-24 par Mt 221-10) srsquoenfronta als seus enviats (Mc 121-9) no estima el seu germagrave (Lc 1525-32) etc Les paragraveboles (lrsquoadministrador infidel Lc 161-13 les deu noies Mt 251-12 el vestit de noces Mt 2211-13) i els advertiments (Mt 525s par) ho deixen clar cal la conversioacute ja Quegrave eacutes la μετάνοια Ho diuen tambeacute les paragraveboles per exemple la del fill retrobat (Lc 1511-38) la del fariseu i el publicagrave (Lc 189-14) admetre la progravepia falta i penedir-sersquon Tambeacute no tornar-hi Tanmateix el nucli de la μετάνοια no eacutes aquest sinoacute ndash com diu Mt 183 (par Mc 1015 par Lc 1817) ndash el seguumlent laquoameacuten us dic que si no us feu de nou com nens no abastareu el regne de deacuteuraquo el jueu del temps de Jesuacutes no tenia els

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

36

no perdona (Mt 1823-35) la del fill retrobat (Lc 1511-32) etc El perdoacute tambeacute el proclama en obres menjant amb publicans i pecadors entaulament que drsquoaltra banda posseeix una significacioacute escatologravegica la celebracioacute prefigurada de lrsquoagravepat de salvacioacute del temps final Qui soacuten els justos que no ha vingut a cridar (cf Mc 217) Versemblantment els fariseus que deurien trobar incomprensible la seva actitud davant els pobres i els pecadors Si el retret als sacerdots i als doctors de la llei rau a acusar-los de fer negoci del servei de deacuteu (Mc 1115-17 par) i de conegraveixer el voler de deacuteu sense seguir-lo respectivament els fariseus es creuen la comunitat dels elegits gragravecies al compliment dels manaments i drsquoalguns deures superflus quan soacuten guies que miren la cosa petita i srsquoobliden del que eacutes important (Mt 2323s) quan els seus preceptes de puresa no els fa nets per dintre (v25s) Srsquoexposen meacutes a prendre mal que els altres perquegrave minimitzen el pecat amb la seva casuiacutestica (que tracta els pecats individualment els classifica i evita sobretot els grossos) i cagravelcul de megraverits (un megraverit fa de contrapegraves drsquoun pecat) ben al contrari Jesuacutes supera prou la casuiacutestica (Mt 52228 Mc 715) els petits pecats tambeacute porten a la mort al judici de deacuteu Sols no es perdona el rebuig del perdoacute (Mc 328s) i davant de deacuteu no hi ha cap megraverit (Lc1710) Els pecadors soacuten meacutes a prop de deacuteu que els pietosos perquegrave aquests estan massa segurs drsquoells mateixos (Lc 189-14) estan cecs a les coses de deacuteu el fill progravedig lrsquoaduacuteltera el publicagrave etc no soacuten tant objecte de retret com el pietoacutes Per al fariseu val tambeacute que de fet no fa el que diu fer (Mt 2128-31) no acull la crida de deacuteu (Lc 1416-24 par Mt 221-10) srsquoenfronta als seus enviats (Mc 121-9) no estima el seu germagrave (Lc 1525-32) etc Les paragraveboles (lrsquoadministrador infidel Lc 161-13 les deu noies Mt 251-12 el vestit de noces Mt 2211-13) i els advertiments (Mt 525s par) ho deixen clar cal la conversioacute ja Quegrave eacutes la μετάνοια Ho diuen tambeacute les paragraveboles per exemple la del fill retrobat (Lc 1511-38) la del fariseu i el publicagrave (Lc 189-14) admetre la progravepia falta i penedir-sersquon Tambeacute no tornar-hi Tanmateix el nucli de la μετάνοια no eacutes aquest sinoacute ndash com diu Mt 183 (par Mc 1015 par Lc 1817) ndash el seguumlent laquoameacuten us dic que si no us feu de nou com nens no abastareu el regne de deacuteuraquo el jueu del temps de Jesuacutes no tenia els

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

37

nens com a mirall de puresa o drsquohumilitat tornar-se nens voldria dir aquiacute doncs aprendre a dir de nou abbagrave Lc 1511-32 confirmaria que la conversioacute rau a abandonar-se a la gragravecia de deacuteu per mitjagrave de la imatge drsquoun fill que retorna a casa als braccedilos del pare I el motiu per a fer-ho ja no eacutes sobretot la por al judici sinoacute lrsquoexperiegravencia de la inabastable bondat de deacuteu (conversioacute de Zaqueu Lc 191-10 la pecadora perdonada i el fariseu Lc 736-50 par) La novetat del tracte directe i tot de deacuteu com a pare no supera la seva circumstancialitat i culturalitat Deacuteu podria ser tant pare com mare perograve la mateixa imatge de la filiacioacute no sembla sempre la meacutes escaient No hi hauria potser cap paraula de Jesuacutes que no srsquohagueacutes de copsar des del seu moacuten jueu oi a partir del trencament amb un tal context no hi hauria cap visioacute de deacuteu que no fos deutora del llenguatge social i que no fos estrictament inapropiada per a parlar del sagrat no srsquohi lliuraria cap indicacioacute que no assenyaleacutes meacutes lrsquohome Jesuacutes les seves intencions les seves passions les seves radicalitats agravedhuc fent-ne un mer esboacutes per les fonts histograveriques de quegrave es gaudeix El fet que el missatge feliccedil srsquoadreci als pobres palesa com els veu lrsquohome Jesuacutes sersquols mira amb lrsquoafecte que srsquoescampa de trobar-se amb tota mena de sentiments a lrsquoexperiegravencia del sagrat i que plasma en paragraveboles com la del fill progravedig etc Eacutes possible siacute que hagueacutes pogut ser un pegravel injust amb els fariseus i drsquoaltres grups socials contemporanis palesa que som davant lrsquohome Jesuacutes amb totes les seves dependegravencies socials i individuals per exemple la drsquoun home amb una accentuada consciegravencia del sagrat que supera la religioacute tradicional Ocorre que aquest inconformisme davant la religioacute lrsquoaposta pels pobres els pecadors els repudiats els menyspreats etc la insistegravencia a presentar deacuteu com a pare etc eacutes capaccedil encara avui de commoure lhome de fer-lo interrogar sobre ell mateix drsquoaprendre a mirar els afers amb drsquoaltres ulls eacutes capaccedil de permetre deixar ser en definitiva el moacuten tal qual eacutes en alguns dels seus moments privilegiats a lrsquohora drsquoun seu moment aureolar Llavors Jesuacutes no deixa de ser un home perograve refulgeix en una experiegravencia sagrada

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

38

La incomoditat entre el Jesuacutes que teacute una cultura potser unilateral que srsquoequivoca sobre el final del moacuten etc i lrsquoexperiegravencia del sagrat que lhome hi pot trobar en la de Jesuacutes teacute un paralmiddotlel en lengavanyament que hi pot haver entre la progravepia orientacioacute sagrada del moacuten i el tragravengol de preguntes que no tenen resposta entre aquella significacioacute i la progravepia dependegravencia etc Les oposicions alerten que no hi ha cap paraula drsquohome privilegiada sobre una altra les de Jesuacutes no ho poden pas ser I cadascuacute es compromet amb el que fa La figura de Jesuacutes no eacutes aliena a lrsquoescagravendol minus nrsquohi ha dins de la vida humana que no renuncia a res Lhome es converteix doncs quan ell mateix se supera eacutes a dir deixa ser les orientacions el que soacuten llavors un hom pot trobar-se orientat en la intencioacute sagrada del moacuten tant meacutes eficaccedilment com menys hagi de fer referegravencia ndash explicar-se ndash de (des de) passions i de les intencions que promouen I les superacions poden esdevenir veurersquos superat per la gragravecia de deacuteu per lrsquoexperiegravencia exhuberant drsquouna afirmacioacute Lrsquohome drsquolaquoaccioacute puraraquo eacutes aquell que no estagrave ocupat en aixograve o en allograve en detriment de lrsquoocupacioacute sagrada lliure o en general de lrsquoocupacioacute lliure que no sols eacutes lliure sinoacute que se sent lliure per a un qualsevol afer

sect7 Les imatges de deacuteu que Jesuacutes usa Deacuteu ni eacutes un individu ni eacutes tampoc el tot Ni tot ni part La seva experiegravencia com una especiacutefica intencioacute no permet cap altre llenguatge propi i qualsevol altre llenguatge hi subsumeix la significacioacute linguumliacutestica La paraula que srsquoatribueix a deacuteu esdeveacute sempre per tant una paraula humana sigui quina sigui la circumtagravencia que lrsquoha provocada Pel cap baix dos factors hi serien rellevants (1) els accents en el fet que eacutes senyor i justicier geloacutes i temible exigent i poderoacutes etc i en el fet que eacutes amable i pacient bo i consolador gratificador i orientador etc accents que incapaccedilos per ells mateixos de significar res de deacuteu respondrien al dilema que srsquoorigina per haver-hi responsabilitat en lrsquohome ndash (2) qualsevol llenguatge socialment acceptat assenyalaria que hi ha unes circumstagravencies socials que lrsquohan originat que el mantenen o que el posen ja en quumlestioacute etc

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

39

Jesuacutes participa de la pietat del seu temps si per al jueu deacuteu eacutes el creador12 el senyor de la vida i de la mort que exigeix obediegravencia 12 Amb paraules prou entenedores Theodor Suau comenta laquoBara en lAntic Testament designa una accioacute exclusiva de Deacuteu Lanagravelisi de les vegades que consta en els escrits veterotestamentaris permet afirmar que es tracta duna categoria especialment usada pels pensadors posteriors a lexili que confereixen un significat nou a to amb les necessitats del moment histograveric [en nota de 49 vegades en tot lAT 17 al segon Isaiumles 10 a Gn 5 al llibre dels Salms una a Amoacutes 3 al tercer Is 3 a Ez i una a Mal i Ecl] a un mot meacutes antic Quin contingut de realitat transmet aquest verb Aquell que connota les idees de causa produccioacute origen amb un matiacutes de novetat Defineix laccioacute que posa en moviment un proceacutes produeix una realitat nova a partir de qualque cosa anterior Per tat donar el ser obrir possibilitats fer produir fundar fonamentar plasmar (LASchoumlkel) Normalment els investigadors es decideixen pel mot crear a lhora de traduir aquesta categoria hebrea Caldragrave insistir perograve en el seu significat teologravegic el subjecte de BARA eacutes sempre Deacuteu I nomeacutes Ell Aixiacute doncs i segons la tradicioacute de lAntic Testament Deacuteu crea la realitat crea la humanitat treu del caos allograve que arriba a la vida i a ser Perograve tambeacute crea el poble dIsrael per mitjagrave de lAlianccedila Jo som el Senyor el vostre Sant el que ha creat Israel el vostre rei [Is 4315] promet una nova creacioacute en un futur que pot fonamentar lesperanccedila del poble [Is 486-7 6517-18] realitza accions prodigioses a favor dels seus [Nom 1628-30 Jer 3122] manteacute en la vida i lexistegravencia la seva creacioacute globalment o cada individu fins el salmista li demanaragrave duna manera agosarada que creiuml en ell un cor ben pur [Salm 51 (50)12] Evidentment no es tracta duna categoria metafiacutesica com en el pensament grec que pot fer pensar en la produccioacute del no-res sinoacute existencial expressa el lligam substancial de cada realitat amb lorigen i amb la font del ser i de la vida Deacuteu Per aixograve no indica una creatio ex nihilo necessagraveriment sinoacute la produccioacute duna novetat a partir del no-res o de qualsevol cosa anterior que calgui transformar en la direccioacute del projecte salvador Per que doncs ha triat lautor aquesta paraula Perquegrave vol aclarir la naturalesa del principi que fa intelmiddotligible la realitat I permet trobar el seu sentit en lhoritzo de lAlianccedilaPromesa Per aixograve diu que el principi estructurador de la realitat (el cel i la terra) eacutes el resultat duna intervencioacute de Deacuteu Que nomeacutes Ell pot realitzar Un

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

40

etc en el seu anunci evita lrsquouacutes del nom de deacuteu que eacutes incomprensible (Mt 1125s) que exigeix obediegravencia i tracta el deixeble com un servent (Lc 177-10 Mc 1334-37) eacutes el rei amb el magravexim poder (Mt 1823-35) el jutge que lrsquohome ha de teacutemer per a no anar a la gehenna (Mt 1028) etc El temor de deacuteu forma part doncs de lrsquoevangeli aixograve no eacutes nou i meacutes aviat lrsquooriginalitat de Jesuacutes es troba en lrsquoexploracioacute de tot el que hi ha de tendre i de consolador en especial en la imatge de deacuteu com a pare la seva compassioacute (Lc 636) el perdoacute (Mc 1125) la donacioacute del regne (Lc 1232) lrsquouacutenic que teacute dret a anomenar-se pare (Mt 239) que doacutena agravedhuc als desagraiumlts (Lc 635) La caracteritzacioacute dels qui soacuten al regne de deacuteu eacutes la drsquoesdevenir nens (Mt 183) que soacuten els que saben dir rsquoabba No en vol perdre cap (Mt 181014) els lliura tota mena de beacutens (Mt 79-11 par) sap quegrave necesiten (Mt 6832 par Lc 1230) procura per tothom (Mt 545 par Mt 1029s) Despreacutes hi ha tote les imatges que es desprenen de moltes altres paragraveboles13 etc Srsquohi palesa doncs una transformacioacute de la mirada que no suposa lrsquoabandoacute del punt de partida El llenguatge que srsquohi usa figurat

impuls que posa en funcionament lunivers i organitza les coordenades de la histograveria Perograve tambeacute per tractar-se duna obra divina lliure i gratuiumlta Consisteix en la introduccioacute en el cor de les coses duna energia que les posa en moviment vers la seva plenitud Defineix lentranya del ser minus allograve que fa que les coses sien el que soacuten i poden ser minus com una espurna de divinitatraquo a Del caos al cosmos Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona 2004 (Sauriacute 159) pagravegs26-27 Hi hauria una manera de viure la conjuncioacute de leacutesser humagrave i de lunivers en una experiegravencia de dependegravencia del moacuten amb tot un marge dambiguumlitat insuperable En aquesta experiegravencia (i en les del seu gegravenere) shi presentaria una tal orientacioacute natural universal que foacutera dependegravencia i experiegravencia de deacuteu duna banda habitada duna alra expectacioacute duna altra i les cares plurals que un hom volgueacutes veure i de les quals gaudir La creacioacute fa de mite Sota el mite o meacutes enllagrave del mite hi hauria lorientacioacute sagrada del moacuten La narracioacute de lAlianccedilaPromesa no faria sinoacute accentuar aquesta dimensioacute i reforccedilar un llenguatge antropomograverfic dun deacuteu que actua al costat del deacuteu que pacta i salva 13 Cf per exemple les paragraveboles al voltant de la conversioacute a sect6

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

41

mostra si meacutes no les dependegravencies socials de Jesuacutes i la comanda de responsabilitat no hi ha un discurs filosogravefic o tegravecnic sinoacute exemplar i instructiu La mirada drsquoavui no pot dirigir-se tant a les imatges que srsquohi usa minus cap imatge no serveix progravepiament per a deacuteu ndash com a les condicions socials que podrien haver condicionat unes tals descripcions que segurament remetrien pel cap baix a condicions de control social Lrsquoexperiegravencia del sagrat drsquoaquell que va eixamplant el marge de la lliure expressioacute en un medi social plural i tolerant no sembla drsquoaltra que aquella per la qual hi ha positivitat malgrat tot en un ventall que va des de la joia i la relacioacute a lrsquoassumpcioacute drsquoun siacute a pesar de la pena Potser la imatge drsquoun pare bondadoacutes no faria justiacutecia de tot el que hi ha ndash la drsquoun senyor justicier en lliuraria una representacioacute prou esbiaixada sect8 El lograveguion Mt 1127 par Lc 1022 Lrsquoexpressioacute ὁ υἱός eacutes caracteriacutestica de la cristologia joagravenica (quinze vegades a lrsquoevangeli vuit a les cartes) abans es troba poc (una vegada a Pau 1C 1528 a Mc 1332 par Mt 2436 en la foacutermula del baptisme a Mt 2819 i a He 18) Al costat drsquoaquestes fonts secundagraveries podriacuteem tenir Mt 1127 (par Lc 1022) com un lograveguion que traspua el llenguatge arameu que hi ha sota laquoTot mrsquoha estat donat pel meu pare

i ninguacute no coneix el fill sinoacute el pare i ninguacute no coneix el pare sinoacute el fill

i aquell a qui el fill el vulgui revelarraquo

Si alguns del mots de Mt 1127 remeten clarament a un original arameu lrsquoestil de lrsquoestructura quatrilinial eacutes ben caracteriacutestic la liacutenia 1 lliura el tema la 2 i la 3 lrsquoaclareixen per proposicions paralmiddotleles (la 2 malgrat la parataxi formal mantenint-se subordinada a la 3 lrsquouacutes del paralmiddotlelisme sintegravetic srsquoexplica per la manca de pronoms reciacuteprocs en les llenguumles semites) la 4 ramarca la conclusioacute Drsquoaltra banda eacutes tambeacute una peculiaritat de les llenguumles semiacutetiques que usi lrsquoarticle determinat amb una significacioacute genegraverica

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

42

en les imatges en les comparacions en les paragraveboles (cf per exemple Mc 43-8 on es parla de laquoel sembradorraquo en el sentit drsquoun sembrador) per tant les liacutenies 2 i 3 de Mt 1127 podrien estar dient que sols un pare i un fill es coneixen muacutetuament de debograve Llavors i donat que Mt 1127 conteacute vocabulari que mai no surt a Joan podria tractar-se duna tradicioacute meacutes antiga que podria donar raoacute de la posterior elaboracioacute del tiacutetol absolut el fill en la cristologia joagravenica Aquesta hauria partit drsquoun material anterior lrsquoautenticitat del qual tindria a favor seu el tractament drsquorsquoabba Sens dubte la comparacioacute pare-fill com a mitjagrave drsquoajuda per a la transmissioacute de quelcom revelat no eacutes quelcom privatiu de Mt 1127 i sen podria trobar paralmiddotlels en lagravembit palestiacute Perograve no cal anar molt lluny drsquoaltres lograveguions en els evangelis assenyalen aquest paper de destinatari i de mediador del coneixement de les coses de deacuteu al costat del πάντα de Mt 1127 donat a Jesuacutes tenim Mc 411 (el μιστήριον τῆς βασιλείας eacutes lliurat als deixebles) Mt 1125 par (ταῦτα ho sap Jesuacutes i ho ensenya deacuteu es revela a traveacutes de Jesuacutes) Mt 1316s par Lc 1023s (els deixebles escolten i veuen allograve que fou denegat a profetes i jutges) Mt 517 (Jesuacutes duu la revelacioacute definitiva) Lc 151-78-1011-32 (la tasca de Jesuacutes apropa deacuteu als pecadors) etc Hi ha una clara consciegravencia de missioacute a fer

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011

43

QUADERNS DE FILOSOFIA

1 Sobre lrsquouacutes del mot lsquoborsquo desembre 1997 2 Quegrave vol dir responsabilitat Amb un annex sobre la llibertat abril 1998 [2ordf edicioacute marccedil 2010] 3 Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals desembre 1998 4 En quina accepcioacute els grecs demostraren la incommensurabilitat febrer 1999 5 Del discurs teograveric juny 1999 6 Dels temps i dels moviments elementals octubre 1999 7 Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements febrer 2000 8 Sobre la subjectivitat maig 2000 9 Sobre el principi de la moralitat desembre 2000 [2ordf edicioacute setembre 2008 3ordf edicioacute juliol 2010] 10 Dotze notes a propogravesit de la causa i de lrsquoefecte marccedil 2001 11 La proporcioacute drsquoEgraveudox i la generalitzacioacute de la proporcioacute juny 2001 [2ordf edicioacute maig 2007] 12 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part primera La tesi de lrsquoactitud natural i la seva desconnexioacute desembre 2001 13 Propostes en ocasioacute del cos i de les passions novembre 2002 14 Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians maig 2003 15 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica ( I ) maig 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 16 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (II) octubre 2004 [2ordf edicioacute gener 2010] 17 Lrsquooriginalitat del sagrat i la seva criacutetica (III) marccedil 2005 [2ordf edicioacute gener 2010] 18 Sobre lrsquouacutes linguumliacutestic en els liacutemits drsquoacord amb lrsquoobra de Cauchy desembre 2005 19 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part segona Consciegravencia i realitat natural abril 2006 20 Sobre la meditacioacute fenomenologravegica fonamental de Husserl Part tercera La regioacute de la consciegravencia pura i les reduccions transcendentals setembre 2006 21 La quumlestioacute nacional Nous esborranys per a avui gener 2007 [2ordf edicioacute maig 2010] 22 La llum i els colors Unes aproximacions elementals maig 2007 23 Introduccioacute a lrsquoestegravetica Esbossos drsquouna teoria de lrsquoart i de la bellesa octubre 2007 24 Apunts de lrsquouacutes linguumliacutestic per a la definicioacute dels diferencials i de les derivades en Cauchy i Weierstrass febrer 2008 25 La saviesa la fe i lrsquoinfinit juny 2008 26 A propogravesit de la poliacutetica la democragravecia i la justiacutecia febrer 2009 [2ordf edicioacute abril 2010] 27 Resums de logravegica i llenguatge maig 2009 28 El λόγος de la ciegravencia Indicacions preliminars des de lrsquoAlmagest octubre 2009 29 El llibre El Callat de Joan Vinyoli i el referent ontologravegic abril 2010 30 Un exercici criacutetic a propogravesit de linconscient freudiagrave setembre 2010 31 La unitat i el nombre Una introduccioacute a lrsquoaritmegravetica abril 2011 32 La histograveria la bona nova i la conversioacute Una recerca de filosofia juny 2011