1

Amilcare Ponchielli

La GiocondaAMILCARE PONCHIELLI

Òpera en quatre actesLlibret d’Arrigo Boito1 - 15 d'abril

Tem

pora

da

20

18-2

019

2 3

La Gioconda

Comissió Executiva de la Fundació del Gran Teatre del Liceu

PresidentSalvador Alemany Mas Vocals representants de la Generalitat de Catalunya Laura Borràs Castanyer, Francesc Vilaró Casalinas Vocals representants del Ministerio de Cultura y Deporte Amaya de Miguel Toral, Antonio Garde Herce Vocals representants de l’Ajuntament de BarcelonaJoan Subirats Humet, Marta Clarí Padrós Vocal representant de la Diputació de Barcelona Oriol Lladó Esteller Vocals representants de la Societat del Gran Teatre del Liceu Javier Coll Olalla, Manuel Busquet Arrufat Vocals representants del Consell de Mecenatge Jaume Giró Ribas, Luis Herrero Borque SecretariJoaquim Badia Armengol Director general Valentí Oviedo Cornejo

Patronat de la Fundació del Gran Teatre del Liceu

President d’honorJoaquim Torra Pla President del patronat Salvador Alemany Mas Vicepresidenta primera Laura Borràs Castanyer Vicepresident segon Javier García Fernández Vicepresident tercer Jaume Asens Llodrà Vicepresident quart Marc Castells Berzosa Vocals representants de la Generalitat de Catalunya Francesc Vilaró Casalinas, Àngels Barbarà Fondevila, Àngels Ponsa Roca, Pilar Fernández Bozal Vocals representants del Ministerio de Cultura y Deporte Santiago Fisas Ayxelà, Amaya de Miguel Toral, Santiago de Torres Sanahuja, Joan Francesc Marco Conchillo Vocals representants de l’Ajuntament de Barcelona Joan Subirats Humet, Marta Clari Padrós Vocal representant de la Diputació de Barcelona Oriol Lladó Esteller Vocals representants de la Societat del Gran Teatre del Liceu Javier Coll Olalla, Manuel Busquet Arrufat, Ignasi Borrell Roca, Josep Maria Coronas Guinart, Àgueda Viñamata de Urruela Vocals representants del Consell de Mecenatge Jaume Giró Ribas, Luis Herrero Borque, Kim Faura Batlle, Alfonso Rodés Vilà Patrons d’honor Josep Vilarasau Salat, Manuel Bertrand Vergès Secretari no patró Joaquim Badia Armengol Director general Valentí Oviedo Cornejo

54

Patrocinadors del 20è aniversari

Gràcies perfer-ho possible.

Mitjans de comunicació

Ópera Actual, RAC 1, Associació de Premsa Comarcal, Barcelona Connect, El Gerió Digital, Metrópoli Abierta, Ràdio Estel.

Mecenes

Patrocinadors

6 7

Protectors Col·laboradors

Carlos Abril, Salvador Alemany, Fernando Aleu, Josep Balcells, Joaquim Barraquer, Núria Basi, Manuel Bertran, Manuel Bertrand, Agustí Bou, Josep M. Bové, Carmen Buqueras, Cucha Cabané, Jordi Calonge, Joan Camprubi, Montserrat Cardelús, Ramon Centelles, Guzmán Clavel, Josep Manuel Corrales, M. Dolors i Francesc, Francisco Egea, Joan Esquirol, Antoni Esteve,

Benefactors

Magda Ferrer- Dalmau, Mercedes Fuster, José Gabeiras, José Luis Galí, Jorge Gallardo, Pau Gasol, Francisco Gaudier, Lluis M. Ginjaume, Ezequiel Giró, Andrea Gömöry, Casimiro Gracia, Jaume Graell, Francisco A. Granero, Pere Grau, Calamanda Grifoll, Francesca Guardiola, Maria Guasch, Gabriel Jené, Sofia Lluch, Pepita Izquierdo, Rocio Maestre, Josep Milian, José M. Mohedano, Joan Molins,

Josep Ignasi Molins, Josep Oliu, Francisco Reynés, Miquel Roca, Pedro Roca-Cusachs, Josep Sabé, Anna Sala, Francisco Salamero, Lluís Sans, Maria Soldevila, Jordi Soler, Emiliano Suárez, Karen Swenson, Manuel Terrazo, August Torà, Ernestina Torelló, Ana Torredemer, Joan Uriach, Marta Uriach, Manuel Valderrama, Anna Vicens, Josep Vilarasau, Maria Vilardell †, Salvador Viñas

Gràcies perfer-ho possible.

8 9

11Fitxa tècnica

Repartiment

13 Cor

16

Fitxa artística

12

Amb el teló abaixat

19

Orquestra

14 36

40

Argument de l'obra

Comentarismusicals

Entrevista a Dolora Zajick

62

English synopsis

44Amilcare Ponchielli i la seva Gioconda al Liceu

72

Jaume Tribó

Arrigo Boito, lo scapigliato

50

Pablo Meléndez-Haddad

Biografies

88

78Cronologia

Pier Luigi Pizzi

Una òpera de donesLa Gioconda de Ponchielli i Boito (i Victor Hugo)

56

Laura Mercader Amigó

Selecció d'enregistraments

86

Marcel Cervelló

Sobre La producció

32

10

Temporada 2018 / 19 Durada aproxim

ada: 4 hores

La Gioconda

8 d’abril de 1876: estrena absoluta al Teatro alla Scala de Milà26 de febrer de 1883: estrena a Barcelona al Gran Teatre del Liceu25 d’octubre de 2005: última representació al Liceu

Total de representacions al Liceu: 144

11

AMILCARE PONCHIELLI

1 2 4 578101113*1415

20 h 20 h 20 h 20 h 18 h 20 h 20 h20 h20 h17 h20 h

Abril Torn Tarifa

HABPBFPCDPAETG

45343544344

* amb audiodescripció

12 13

La Gioconda Amilcare Ponchielli

Direcció musical Guillermo García Calvo

Direcció d’escena Pier Luigi Pizzi

Escenografia i vestuari Pier Luigi Pizzi

Coreografia Gheorghe Iancu

Reposició de la coreografia Francesco Marzola

Il.luminació Massimo Gasparon

Assistència a la direcció escena Massimo GasparonAlbert Estany

Assistència a l'escenografia Serena Rocco

Assistència al vestuari Lorena Marin

Coproducció Gran Teatre del Liceu, Teatro Real de Madrid i Arena di Verona

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

Direcció del Cor Conxita Garcia

Concertino Liviu Morna

Assistència a la direcció musicalSergi Cuenca

Assistents musicals Véronique Werklé, Vanessa García, Rodrigo de Vera, Jaume Tribó

Ballarí principal convidatAlessandro Riga (CND)

Ballarina principal convidadaLetizia Giuliani

Ballarines / BallarinsAnita Caprara, Anna Casasola, Dileta Filippeto, Mariona Orpella, Ariadna Miró, Lara Miso, Africa Brau, Veronica Girardini, Carlotta Pini, Arianna Ongarato, Novella Petrucci, Giorgia Giorgi, Alessandra Bareggi, Alba Fernández, Tamara Gutiérrez, Lidia Ibáñez, Leonie Duda, Alberto Aymar, Héctor Chicote, Ricard Llorens, Leandro Perez S., Narcís Subatella

FiguracióAdriana Barrabés, Mònica Barrio, Sílvia Biosca, Marta Borràs, Fuencisla Cáceres, Aurora Giuliani, Roberta Ruggiero, Berta Regot, Alejandro Altamirano, David Aparicio, Adrià Ardila, Julian Bergonzini, Santiago Bernardi, Moisés Bravo, César Carrasco, Jordi Casas, Alfredo Crespo, Albert Estengre, Marc Garcia, Xevi Jordán, Joan Marmaneu, Oscar Mellado, Diego Neira, David Ortega, Héctor Puigdomenech, Carles Roig, Roger Salvany, Joan Scufesis, Omar Tubau, Cristian Valencia

Amb la col·laboració deAmb la col·laboració de Amb el suport de

12

Fitxa artística

La GiocondaCantant ambulantIréne Theorin: 1, 4, 7, 10, 13 i 15 d’abrilAnna Pirozzi: 2, 5, 8, 11 i 14 d’abril

Laura AdornoEsposa d’Alvise BadoeroDolora Zajick: 1, 4, 7, 10, 13 i 15 d’abrilKetevan Kemoklidze: 2, 5, 8, 11 i 14 d’abril

Alvise BadoeroDux de Venècia i cap de la InquisicióIldebrando D’Arcangelo: 1, 4, 7, 10, 13 i 15 d’abrilCarlo Colombara: 2, 5, 8, 11 i 14 d’abril

La CiecaMare de la Gioconda María José Montiel

Enzo GrimaldoPríncep genovèsBrian Jagde: 1, 4, 7, 10, 13 i 15 d’abrilStefano La Colla: 2, 5, 8, 11 i 14 d’abril

BarnabaEspia Gabriele Viviani: 1, 4, 7, 10, 13 i 15 d’abrilLuis Cansino: 2, 5, 8, 11 i 14 d’abril

Zuàne / Una veuCarlos Daza

Isèpo / Una veuBeñat Egiarte

Un barnabotto / Un pilot / Un cantantMarc Pujol

Repartiment

14 15

Amilcare Ponchielli

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu és l'orquestra més antiga de l’Estat espanyol. Durant gairebé 170 anys d’història, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu ha estat dirigida per les més grans batutes, d’Arturo Toscanini a Erich Kleiber, d’Otto Klemperer a Hans Knapperstsbusch, de Bruno Walter a Fritz Reiner, Richard Strauss, Alexander Glazunov, Ottorino Respighi, Pietro Mascagni, Igor Stravinsky, Manuel de Falla o Eduard Toldrà, fins a arribar als nostres dies amb Riccardo Muti o Kirill Petrenko.

Ha estat la protagonista de les estrenes del gran repertori operístic a la península ibèrica del barroc als nostres dies i al llarg de la seva història ha dedicat també una especial atenció a la creació lírica catalana. Va fer el seu debut el 1847 amb un concert simfònic dirigit per Marià Obiols, essent la primera òpera Anna Bolena, de Donizetti. Des de llavors ha actuat de forma continuada durant totes les temporades del Teatre.

Internacionalment cal destacar el Concert per la Pau i els Drets Humans, organitzat per la Fun-dació Onuart, retransmès des de la seu de les Nacions Unides a Ginebra el passat 9 de desembre del 2017.

Després de la reconstrucció de 1999 han estat directors titulars Bertrand de Billy (1999-2004), Se-bastian Weigle (2004–2008), Michael Boder (2008–2012) i, des de setembre del 2012, Josep Pons.

Intèrprets

Violí I Liviu MornaEva PyrekOriol AlgueróAleksandra IvanovskiSergey MaiborodaSergi PuentePaula BanciuOksana SolovievaRaúl SuárezYana TsanovaBiel GraellsMarta WasilewiczOleksandr Sora

Violí II Emilie LanglaisRodica Monica HardaJing Liu Mercè BrotonsAndrea CerutiCharles CourantPiotr JeczmykKalina MacutaMijai MornaAlexandre PolonskyAnnick PuigNatalie Dentini

Viola Fulgencio SandovalClaire BobijBettina BrandkampFranck TolliniMarie VanierNina SunyerAdrià TrullsJavier LópezHelena Sotoca

VioloncelCristoforo PestalozziGuillaume TerrailMatthias WeinmannAndrea AmadorEsther Clara BraunJuan Manuel StaceyLourdes KleykensLidija Cvitkovac

Contrabaix Savio De La CorteCristian SanduSofia BianchiFrancesc LozanoJorge Martínez

Flauta Albert MoraNieves AliañoSandra Luisa Batista (Picc)

Oboè César AlturRaúl Pérez P.Emili Pascual

Clarinet Isaac RodríguezDolores Payá

Fagot Bernardo VerdeM. José Rielo

Trompa Ionut PodgoreanuMarc GarciaCarles Chordá EscriváJorge Vilalta

Trompeta Francesc ColominaDavid AlcarazRaul Calvo (Corneta)Jose Esteban (Corneta)

Trombó Juan GonzálezMiguel EsteveMiquel Sáez

Tuba Jose Miguel Bernabeu

Timpani Artur Sala

Percussió David MerseguerJose Luis CarreresDaniel IshandaLaura Melero

Arpa Bleuenn Lefriec

Banda Interna: Clarinet Cristina MartínRamon Vicent

Fagot Juan Pedro FuentesFrancesc Benítez

Trompa Carles Chordá SanzEnrique J. MartínezPablo Cadenas

Trompeta Josep Anton CasadoRamon FiguerasAndrea CabrerizoMarc Monzonis

TrombóJordi BerbegalGabriel MateuLuis Bellver (bombardí)

Concertino Solista Ass. SolistaC. Associat

16 17

Amilcare Ponchielli

Intèrprets

Sopranos IMargarida BuendiaOlatz GorrotxategiCarmen JimenezGlòria LópezRaquel LucenaEncarna MartínezRaquel MomblantEun Kyung ParkMaria SuchMaria GenísMaria CasadoBlanca VazquezHasmik IsahakyanMarta Garcia

Sopranos II Mariel FontesMª Dolors LlonchMónica LuezasMª Àngels PadróElisabet VilaplanaHelena ZaborowskaAnna FarrésLuciana MichelliNúria LuterbacherConchita PerezVanessa CañizaresMireia Dolç

Mezzo-sopranosRosa CristoIsabel MasMarta PoloOlga SzabóGergyana RyashevaLorena MedinaEscarlata BlancoOlgica MilevskaNumil Guerra

Contralts Mariel AguilarSandra CodinaHortènsia LarrabeitiYordanka LeonElizabeth MaldonadoIngrid VenterMarta PlanellaSusana Torregrosa

Tenors IDaniel M. AlfonsoJosep Mª BoschJosé Luis CasanovaSung Min KangXavier MartínezJosé Antº MedinaJoan PradosLlorenç ValeroCarlos CremadesCarlos Julio MuñozSergi BellverGiorgo ElmoJaime Nieto

Tenors II Omar A. JaraGraham ListerJosep Lluís MorenoFlorenci PuigEmili RosésJorge A JassoFacundo MuñozAlexeider PerezEzequiel CasamadaJordi Aymerich

Cor del Gran Teatre del Liceu

El Cor del Gran Teatre del Liceu neix juntament amb el teatre el 1847 i protagonitza des d’aleshores les estrenes a l’estat espanyol de la pràctica totalitat del repertori operístic, del barroc als nostres dies. Al llarg d’aquests gairebé 170 anys, el Cor del GTL ha estat dirigit per les més grans batutes, d’Arturo Toscanini a Erich Kleiber, d’Otto Klemperer a Hans Knapperstsbusch, de Bruno Walter a Fritz Reiner, Richard Strauss, Alexander Glazunov, Ottorino Respighi, Pietro Mascagni, Igor Stravinsky, Manuel de Falla o Eduard Toldrà, fins a arribar als nostres dies amb Riccardo Muti o Kirill Petrenko, i per els més grans directors d’escena.

El Cor del GTL s’ha caracteritzat històricament per una vocalitat molt adequada per a l’òpera italia-na, consolidant un estil de cant de la mà del gran mestre italià Romano Gandolfi assistit pel mestre Vittorio Sicuri, que en fou el director titular al llarg d’onze anys i que creà una escola que ha tingut continuïtat amb José Luis Basso i actualment amb Conxita García. També han estat directors titulars del Cor Peter Burian, Andrés Máspero i William Spaulding.

BarítonsXavier ComoreraGabriel DiapRamon GrauLucas GroppoPlamen PapazikovJoan Josep RamosMiquel RosalesDomingo RamosEduard MorenoAlejandro Llamas

Baixos Miguel Ángel CurrásDimitar DarlevIgnasi GomarIvo MischevMariano ViñualesPau BordasGuillem BatlloriAntoni Duran

(...) Després de tot plegat, fer un drama; però no pas real, per por que la possibilitat de dur-lo a terme desparegués en la grandesa de les proporcions; en absolut burgès, per por que la petitesa dels personatges fes malbé la magnitud de la idea; però sí principesc i nacional; principesc, perquè el drama ha de ser gran i nacional; nacional, perquè el drama ha de ser veritable. Barrejar en aquesta obra —per satisfer aquesta necessitat de l’esperit que sempre vol sentir el passat en el present i el present en el passat— l’element etern amb l’element humà, l’element social amb un element històric. Pintar, tot fent camí i partint d’aquesta idea, no tan sols l’home i la dona, no tan sols aquestes dues dones i aquests tres homes, sinó tot un segle, tot un clima, tota una civilització, tot un poble.

Pròleg a Angélo, tyran de Padoue (1835)Victor Hugo

AMB EL TELÓ ABAIXAT

Amilcare Ponchielli (1834-1886) va ser un compositor italià, fill d’un organista que va ser el seu primer professor de música abans de prosseguir estudis al Conservatori de Milà.

Pertanyent a la generació entre els compositors italians romàntics i els veristes, Ponchielli va formar part del moviment conegut com a Scapigliatura (Escabellament), que volia establir un nou model poètic i musical retornant a un realisme social, paral·lelament al realisme i al naturalisme literaris.

Va ser director de diverses bandes musicals, mestre de capella a Bèrgam i finalment el 1883 va obtenir una plaça com a professor al Conservatori de Milà, on va ser mestre, entre d’altres, de Giacomo Puccini i Pietro Mascagni.

Al llarg de la seva vida Ponchielli va escriure dotze òperes, una de les quals (I mori di Valenza) fou estrenada pòstumament i una altra (Bertrando dal Bornio) va quedar inèdita. Sens dubte, la seva obra més cèlebre va ser La Gioconda, inspirada –com Marion Delorme– en un drama de Victor Hugo.

El llenguatge musical de Ponchielli, sense renunciar als postulats romàntics que en teoria volia combatre, té una empremta molt personal i –juntament amb el seu company de generació Arrigo Boito– és essencial com a punt d’inflexió entre els compositors italians operístics de la primera i els de la segona meitat del segle XIX.

Compositor

20

Francesco Marzola, Luis C

ansino, Carlo C

olombara,

Guillerm

o García C

alvo

Luis Cansino, C

arlo Colom

bara

Carlo C

olombara, Ketevan Kem

oklidze

La Gioconda és un drama amb llibret de Tobia Gorrio, acròstic d’Arrigo Boito, que a més de llibretista –realitzaria els llibrets de

les dues últimes òperes de Verdi, Otello i Falstaff– també va ser compositor, autor de

l’òpera Mefistofele.

La trama de La Gioconda s’inspira –lliurement i amb molts canvis– en el

drama Angelo, tyran de Padoue de Victor Hugo, el dramaturg més important de la França decimonònica i font d’inspiració

de molts compositors operístics del segle XIX –entre els quals Verdi. De fet, la peça

d’Hugo va ser la que havia inspirat Il giuramento de Saverio Mercadante (1837)

i encara coneixeria tres adaptacions més (a part l’òpera de Ponchielli): Angelo

de César Cui (1876), Dejanice d’Alfredo Catalani (1883) i Angelo, tyran de Padoue

d’Alfred Bruneau (1928).

Llibret i llibretista

23

Cor del G

ran Teatre del Liceu

24G

uillermo G

arcía Calvo

Iréne Theorin, M

aría José Montiel

Dolora Zajick

Alberto A

ymar, Leonide D

uda Tot i l’èxit de la primera funció de La Gioconda a La Scala de Milà (8 d’abril

de 1876), Ponchielli va fer-hi importants retocs amb vista a la presència al Teatre

Rossini de Venècia el mateix any. La causa va ser la llarga durada de la primera

versió, que va aclaparar públic i crítica. El compositor encara va fer-hi més retocs

per a les representacions a Roma (1877) i a Gènova (1879).

Les funcions de Milà i Venècia van ser dirigides pel jove i ja cèlebre Franco Faccio;

el rol d’Enzo Grimaldo va ser interpretat, a Milà i Venècia, pel tenor navarrès Julián

Gayarre. La Gioconda ha estat l’única òpera de Ponchielli que s’ha mantingut al

repertori dels teatres d’arreu del món.

Estrena

27

Luis Cansino, Iréne T

heorin

Estrena al Liceu

La primera funció de La Gioconda al Gran Teatre del Liceu (que era també estrena a Espanya) va arribar el 26 de febrer de 1883, pocs dies abans que Lohengrin de Wagner pugés per primera vegada a l’escenari del Teatre.

El 28 de febrer J. Puiggarí publicava a La Vanguardia una crítica en què posava de manifest que l’òpera va agradar. El cronista clou el text afirmant que «todos salimos bastante satisfechos de la obra y algo de la ejecución, que esperamos ver mejorada en las siguientes representaciones; y es seguro que esta producción ha de dar á la empresa buenos rendimientos. Felicitámosla, pues, por su acierto, y por habernos procurado la audición de una de las novedades que hoy en día más llaman la atención en el mundo musical».

28

Equip de La Gioconda al Liceu

31

Equip de ballarins i ballarines

Luis Cansino, A

nna Pirozzi

Iréne Theorin, M

aría José Montiel

SOBRE LA PRODUCCIÓStefano La C

olla

els ponts, i les gòndoles negres i funeràries, que semblen dissenyades per transportar cadàvers. No és per casualitat que el sentit de la mort sembla dominar tota l’obra.

Tobia Gorio, és a dir, Arrigo Boito, l’autor scapigliato del llibret, es va inspirar lliurement en el drama de Victor Hugo Angelo, tyran de Padoue, ambientat en una Venècia renaixen-tista. Però l’estil de Boito és incon-fusiblement vuitcentista i la música de Ponchielli és inequívocament melodramàtica. Per aquest motiu, he volgut trobar un to més proper a aquest ambient dramàtic, traslladant l’acció a la malenconiosa posta de sol de la Serenissima, amb el darrer dux Ludovico Manin, mentre el segle XVIII arribava a la seva fi.

Gairebé sempre evito teoritzar sobre les meves produccions, especialment quan es tracta d’una reposició i quan fa tants anys que es va crear.

Aquesta nova producció de La Gio-conda, creada per al Gran Teatre del Liceu el 2005, va tenir un precedent. L’estiu d’aquell mateix any se’n va fer una versió a l’aire lliure a l’Arena di Verona. Va caldre adaptar-la al nou espai tancat de mida significativa-ment reduïda. Segons la meva opinió, l’espectacle va captivar.

Allò que va perdre en dimensions ho va guanyar en intensitat.

L’entorn conceptual i visual no va canviar en substància. L’acció va tenir lloc en una Venècia estilitzada, en una mena de realisme poètic, narra-da a través d’estereotips simbòlics com ara l’aigua, la boira, els canals,

Director d'escena, escenògraf i figurinistaPier Luigi Pizzi

Estic ocupat en aquesta Gioconda, però t’asseguro que més de cent vegades al dia estic temptat de desistir-ne; per moltes raons. La primera és que no tinc confiança en el llibret, és massa difícil, i potser no escau a la meva manera de compondre. Tenint en compte que soc per naturalesa un insatisfet, aquí ho soc doblement, pel freqüent i excessiu enlairament dels conceptes, del vers, de la dificultat formal, i sense trobar les idees que voldria. (…) Hi ha moments en què em sento incapaç de capturar una idea i de no tenir prou fantasia. És un fet, doncs, que ara per ara he de buscar un altre llibret i un altre poeta, que escrigui no per a ell sinó per al músic.

Carta a Achille Formis, 3 de juny de 1875Amilcare Ponchielli

Brian jagde

Albert Esttengre, Iréne T

heorin, M

oisés Bravo

36

La Gioconda

37

Argumentde l'obraLa Gioconda

La Gio

con

da al Liceu la tem

porada 200

5/06.

Fotògraf Antoni Bofill

38

La Gioconda

L’òpera s’ambienta a Venècia, al segle XVII. La Boca del Leó era l’escultura en forma de lleó que servia per di-positar denúncies adreçades als inquisidors.¹

Al pati del Palau Ducal, la massa s’hi aplega per assistir a una regata.² Barnaba, que es fa passar per músic i rap-sode ambulant, és en realitat espia al servei de la Inqui-sició. D’amagat, observa la Gioconda –cantant rodamón desitjada per Barnaba, però a qui la jove ha rebutjat. Ara l’espia vol venjar-se’n utilitzant com a pretext la mare de la Gioconda, coneguda amb el sobrenom de la Cieca (la Cega) i a qui la filla es prepara per dur a l’església.

La regata ha arribat al final i Zuàne ha perdut. Bar-naba li insinua la possibilitat que hagi estat objecte del malastruc d’una fetillera i acusa la Cieca. El príncep ge-novès Enzo Grimaldo, que s’amaga darrere la identitat d’un mariner dàlmata en haver estat proscrit de Venè-cia, és objecte dels amors de la Gioconda, i aquesta i Enzo intenten protegir la Cieca de l’atac del poble. Aleshores intervé Laura Adorno –esposa del gran inqui-sidor Alvise Badoero i de qui Enzo està enamorat–, que intercedeix per la Cieca. Aquesta, en senyal de gratitud, lliura a Laura un rosari.³

Barnaba s’apropa a Enzo i li demana que li reveli la seva identitat donant-li garanties que pot confiar en ell i que l’ajudarà a fugir amb Laura. Grimaldo li fa cas i li diu el nom abans que l’espia li declari que és membre del Consell dels Deu, al mateix temps que li explica que actua per despit a causa del seu desencís amb la Gioconda.⁴

Un cop sol, Barnaba dicta la seva acusació contra Enzo per la seva relació adúltera amb Laura, que dipo-sita a la Boca del Lleó.⁵ La Gioconda, d’amagat, ho ha vist i ho ha escoltat tot.

El poble irromp novament i es balla una furlana,⁶ interrompuda pels fidels que surten del temple exhor-tats per un clergue que convoca les vespres imminents.

Acte I

La Boca del Lleó

Acte II

El rosari

La Gioconda, que es lamenta amb la seva mare del seu destí, es mostra decidida i resolta a fugir aquella ma-teixa nit amb Enzo. ⁷

Argument de l'obra

39

A la Fusina, el moll de la llacuna veneciana, uns mariners entonen una cançó⁸ mentre feinegen dalt de l’Hècate, un bergantí on embarcarà properament Enzo. Mentres-tant, Barnaba espia, ara fent-se passar per un pescador. L’ajuda el seu esbirro Isèpo, que ha estat enviat a avisar Alvise perquè arribi al moment en què Grimaldo i Laura siguin a punt de fugir.

Arriba Enzo, tot esperant Laura,⁹ la qual és duta per Barnaba a la seva barca de pescador, tot i les reticències de la dona d’Alvise davant de l’estrany personatge, a qui no identifica com l’espia dels inquisidors. Els amants es fonen en una abraçada¹⁰ abans que Enzo ordeni al timo-ner que la nau surti del port. Laura, sola a coberta, invo-ca la Verge Maria per tal que l’empresa sigui reeixida.¹¹

Aleshores la Gioconda, que estava amagada, surt,¹² fereix i amenaça Laura de fer saber al seu marit la rela-ció adúltera que manté amb Enzo.

Enmig de la baralla, Alvise s’hi acosta amb una barca. Laura alça el rosari i la Gioconda recorda que la jove és qui havia salvat la seva mare del linxament públic al pati del Palau Ducal. Disposada a ajudar-la a fugir, la Gioconda revela el seu nom a Laura.

Barnaba insta aleshores Alvise a seguir la barca que du la seva esposa a la ciutat quan torna Enzo. La Gio-conda l’assabenta que Laura ha fugit, atemorida, però quan el genovès es disposa a seguir-la, la Gioconda l’adverteix dels espies que l’assetgen. Desesperat i per evitar ser captivat, crema el vaixell.

40 41

Com

entaris m

usicals

40

13 Gelosia d’AlviseL’ària «Là turbini e farnetichi» presenta una escriptura força convencional. Es tracta d’un fragment enèrgic, expressivament eficaç i molt ben tractat en l’acompanyament orquestral.

15 El ballet de Walt DisneyEs tracta de la cèlebre «Dansa de les hores», un ballet que contribueix a fer de La Gioconda una obra a l’estil de la grand opéra francesa. La dansa està dividida en cinc seccions, amb diferents tonalitats (Sol major, Mi major, Do menor, Mi menor, La menor...) fins a arribar a l’allegro vivacissimo conclusiu, a mode de cancan.

16 Gioconda, rendidaL’anunci de la Gioconda comença amb una nota de la trompa que sentirem a l’ària del suïcidi del quart acte.

17 Preludiant el suïcidiUn preludi presenta el leitmotiv que presidirà gran part de l’ària del suïcidi de la Gioconda.

19 Discussió Gioconda-EnzoLes frases de la Gioconda implorant l’amor d’Enzo produeixen una pietat i patetisme re-solts extraordinàriament per la partitura de Ponchielli, que pinta magistralment els trets passionals del personatge.

20 Laura reapareix«Ah! Il cor mi si ravviva» és el despertar de Laura, amb un acompanyament orquestral prodigiós que dona pas a una gran escena, que contrasta entre el dramatisme de la soledat (la Gioconda), les lloances de Laura i Enzo i les veus llunyanes del cor cantant una serenata.

21 FinalLa darrera escena ve marcada per l’entrada de Barnaba («Così mantieni il patto?»). L’espia i la Gioconda protagonitzen un número intens, violent i de gran eficàcia teatral, gràcies a una escriptura d’inspiració convencional però que demostra el domini de la dramatúrgia musical de Ponchielli; cal destacar la ironia de la Gioconda en el passatge «Con tutti gli orpelli sacrati alla scena...», que contrasta amb el final abrupte de l’acte i de l’òpera.

18 Ària del suïcidiArriba ara el gran moment de la Gioconda, amb la seva ària «Suicidio!». El tema del suï-cidi actua com a leitmotiv amb una escala descendent de la corda que sentirem al llarg de l’ària i que ja s’ha anunciat al preludi d’aquest acte. L’ària comença precisament amb la paraula «Suicidio», amb les dues primeres vocals amb un agosarat salt d’octava sobre el Fa. Tot seguit apareix el leitmotiv en forma d’escala descendent de la corda. Aquest fragment dona pas a la primera secció de l’ària, un andante assai sostenuto en La major i en compàs ternari de 9/8. Nous salts d’octava mostren el deliri del personatge amb nous salts d’octava. Com si volgués resistir-se a una mort segura, la Gioconda canta amb un efecte de ritardando sobre les paraules «mio cammin», abans de l’inexorable anunci de la mort, novament a càrrec del leitmotiv. El passatge següent és molt líric, en piano i amb lligadures. La influència verdiana és evident en el tractament melòdic i el farcit orquestral damunt de les paraules de la Gioconda. Al final, la paraula «tenebre» es canta sobre una nota gravíssima, un Do sostingut, la mateixa nota amb què la Gioconda acabarà l’ària. A la segona secció la veu i l’orquestra modulen a la tonalitat de Fa sostingut major i entren en un ritme de 3/4 per a unes paraules dolces, perquè ara la Gioconda no parla amb el punyal ni amb si mateixa, sinó amb el cel. Serà aleshores quan la fusta i un redoblament de tambor agombolaran el passatge que donarà pas al leitmotiv amb l’esmentada escala descendent, amb la qual cosa l’ària es donarà per acabada, després que la soprano hagi entonat un nou Do sostingut sobre les paraules «dentro l’avel».

14 Laura, condemnada«Bella così, madonna» són les primeres frases d’Alvise, carregades d’ironia i amb ira con-tinguda, que inicien el duet amb Laura, que respon amb la mateixa ironia amb «Dal vostro accento insolito». La tensió va creixent al llarg de la pàgina, a partir de la inflexió que suposa l’amenaça de mort sobre Laura.

8 Cançó-BarcarolaEn realitat és una barcarola, un tipus de cançó originària de Venècia i més concretament dels gondolers.

1 PreludiEl preludi comença amb un passatge planyívol (andante), introduït pels violoncels, a mode de recitatiu sense paraules, que després dona pas a una trista melodia a càrrec de l’oboè sobre els arpegis de la corda. Una secció intermèdia, més moguda (poco più animato), ens introdueix alguns temes de l’òpera i ens prepara per al conflicte que es desenvoluparà quan s’alci el teló.

3 La bondat de la Cieca

La romanza «Voce di donna» és un fragment musical esplèndid, que subratlla la bondat del personatge, assumit per una contralt.

2 Cor inicial«Feste! Pane!» és el número coral introductori, de caire popular, enèrgic i introduït bri-llantment pel tutti orquestral.

4 Duet Barnaba-EnzoAl llarg d’un duet entre tenor i baríton que anuncia ja les grans escenes entre Jago i Otello al segon acte que Verdi escriuria per a l’òpera sobre el tema shakespearià. Barnaba, un baríton, està tenyit d’una innegable mordacitat, que subratllen les subtils paraules del llibret de Boito.

6 FurlanaEs tracta d’una dansa, semblant a la giga, que va aparèixer al segle XVI. El nom li ve perquè prové de la zona del Friül, al nord-est de la península itàlica.

5 Ària de BarnabaL’ària «O monumento!» és un arioso en què l’orquestra, més que acompanyar, comenta, en la línia del que s’esdevindrà en el verisme, que d’alguna manera ja truca a la porta en més d’un passatge d’aquesta òpera.

7 Final IEl final de l’acte comença amb el cor «Carneval! Baccanal!», la brillantor del qual contrasta amb les paraules ombrívoles de la Gioconda, «Tradita, ohimè. Io soccombo», precedides per un passatge coral amb orgue i amb la intervenció d’un sacerdot. La Gioconda expressa la seva desesperació amb unes frases de gran intensitat dramàtica.

10 Duet Enzo-Laura«Laggiù fra le nebbie remote» és un duet deliciós en diverses seccions. Comença amb un clima intimista, tot subratllant la unió de la parella que formen Enzo i Laura, en el passatge «La luna discende, discende».

9 Ària d’EnzoPonchielli introdueix aquí l’ària d’Enzo, la cèlebre «Cielo e mar», una pàgina que ja és plenament verista pel seu tractament spianato, és a dir «aplanat», sense ornamentacions innecessàries, tot i que s’hi busca el lluïment del tenor, que ha d’assolir en el «Vien!» conclusiu un radiant Si bemoll.

11 Ària de Laura«Stella del marina» és l’ària de Laura, revestida d’un cert nerviosisme, davant la incertesa sobre el futur del personatge per la fugida imminent amb Enzo. Tot i la brevetat, el número sintetitza els sentiments contrastants de Laura.

12 Duet Gioconda-Laura«É un anatema!» és la frase amb què la Gioconda interromp la pregària de Laura, cosa que dona pas a unes frases enèrgiques i tallants, a les quals respon l’amant d’Enzo amb la mateixa vehemència. En la gran tradició de duets entre soprano i mezzosoprano, Ponchielli resol el passatge amb una gran saviesa musical i teatral. 41

42 43

La Gioconda

Consulteu l'argum

ent en format de lectura fàcil

La Ca’ d’Oro (la Casa Daurada) és el nom del palau d’Al-vise. Aquest es plany de l’engany de la seva esposa i es planteja de fer-la matar.¹³ Abans, però, la interroga. Acusada d’infidelitat, Laura és condemnada a ingerir un verí mortífer¹⁴ abans que el cant dels venecians s’acabi. Alvise la deixa sola i la desesperació de Laura és inte-rrompuda per la Gioconda, que, amagada fins alesho-res, surt per canviar-li el flascó, tot oferint a la jove un narcòtic que la mantindrà adormida i donant-ne una aparença cadavèrica. Després, quan el cos sigui dut fora del palau, podrà fugir amb Enzo.

Laura beu el líquid ofert per la Gioconda i al cap de poc torna Alvise, que troba el cos de la seva esposa aparentment sense vida.

L’escena canvia i ens du a una gran sala d’audiències, il·luminada per acollir els convidats d’Alvise, que ofereix un ball de disfresses.¹⁵ En el decurs de la festa arri-ba Barnaba arrossegant la Cieca, acusada de bruixeria. L’anciana diu que estava pregant per la difunta Laura, cosa que permet descobrir la suposada mort de l’es-posa d’Alvise a Enzo, que és a la festa disfressat. Gri-maldo acusa Alvise d’assassí, però en ser descobert com a proscrit de Venècia, el genovès és condemnat a presó. La Gioconda no veu altra sortida que oferir-se a Barnaba a canvi de la llibertat d’Enzo.¹⁶ Enmig de la consternació general, Barnaba rapta la Cieca.

La Gioconda és a casa seva, a l’illa de Giudecca. Uns cantants, amics de la Gioconda, han dut el cos de Laura adormida. La Gioconda els prega que busquin la seva mare abans de quedar-se sola i de pensar en el suïcidi com a fugida de tots els seus mals, tot i ser conscient que aleshores no podria ajudar Enzo i Laura a fugir.¹⁸

Per uns moments la Gioconda pensa que Laura pot-ser ha mort. Enmig de les seves cavil·lacions arriba Enzo –alliberat per Barnaba gràcies a la Gioconda–, desespe-rat, per vetllar el cadàver de la seva amant i suïcidar-se al seu costat. La Gioconda no revela on l’ha amagada¹⁹ i Enzo l’amenaça, just quan Laura es desperta i crida el seu amant. Assabentat per Laura que la Gioconda li ha salvat la vida, Enzo s’apiada de la filla de la Cieca. Tornen els cantants mentre entonen una serenata i la Gioconda prega a Laura i Enzo que fugin de seguida, cosa que fan després de beneir la seva benefactora.²⁰

Un cop sola, la Gioconda prega a la Verge que l’allibe-ri de la luxúria de Barnaba i es prepara per clavar-se un punyal mentre recorda la seva mare. Barnaba s’afanya per cobrar el preu d’alliberar la Cieca, però la Gioconda opta per ferir-se mortalment amb el ganivet. Disposat a dur la seva venjança fins al final, Barnaba fa saber a la Gioconda que la seva mare, la Cieca, ha mort a la presó. Però és massa tard: la Gioconda acaba de morir.²¹

Acte III

La Ca’ d’Oro

Acte IV ¹⁷

El canal Orfano

Argument de l'obra

Act I

The mouth of the lion

Act II

The rosaryThe opera is set in Venice in the 17th century. The mouth of the lion was the lion-shaped sculpture that served as a deposit for allegations addressed to the inquisitors.¹

Crowds gather in the courtyard of the Doge’s palace, to attend a regatta.² Barnaba, who is pretending to be a musician and tra-veling rhapsodist, is actually a spy at the service of the Inquisition. From a concealed position, he observes Gioconda, a wandering ballad singer he is romantically pursuing, but who has spurned him. Now, the spy wants to take revenge using Gioconda’s mother, known as “Cieca” (the blind woman), as a pretext as her daughter is taking the elderly woman to church.

The regatta finishes and Zuané has lost. Barnaba insinuates the possibility that he has been put under a hex by a witch and accuses Cieca. The Genoese Prince, Enzo Grimaldo, has disguised himself as a Dalmatian sailor after fleeing as an outlaw from Venice. He is Gio-conda’s love interest and she and Enzo try to protect Cieca from being attacked by the mob. The wife of the great inquisitor Alvise Badoero, Laura Adorno, with whom Enzo is in love, intercedes for Cieca who gives Laura a rosary as a sign of gratitude.³

Barnaba approaches Enzo and asks him to reveal his identity assuring him that he can trust him and that he will help him flee with Laura. Grimaldo takes heed and tells him his name, before the spy tells him that he is member of the Council of Ten. At the same time, he explains to him that he is acting the way he is due to his disenchantment with Gioconda after being rejected by her.⁴

Once alone, Barnaba dictates his accusation against Enzo for his adulterous relationship with Laura, and then deposits it in the mouth of the lion.⁵ Meanwhile, Gioconda has been hiding and has seen and heard everything.

The crowd bursts in again and dance a furlana,⁶ interrupted by the faithful who are leaving the church exhorted by a clergyman who calls them to evening prayers. Along with her mother, Gio-conda laments her destiny. She is determined and resolved to flee that very same night with Enzo.⁷

On the Fusina, the pier of the Venetian lagoon, some sailors are singing a song ⁸ while working aboard the Hecate, a brig on which Enzo will soon embark. Meanwhile, Barnaba is spying, but now dis-guised as a fisherman. His henchman, Isepo, is helping him and has been sent to warn Alvise to arrive at the moment Grimaldo and Laura prepare to flee.

Enzo arrives, and waits for Laura,⁹ who is being brought by Barnaba in his fisherman’s boat. Despite her reluctance at being with this strange character, Laura does not recognise him as the spy for the inquisitors. They arrive and both lovers melt into an embrace before Enzo orders the helmsman to let the ship leave port. Alone on deck, Laura invokes the Virgin Mary to make their undertaking a success.¹¹

Gioconda, who was in hiding, now comes out and becomes physically aggressive with Laura and tells her that she will tell her husband about the adulterous relationship she has with Enzo.¹²

In the middle of the fight, Alvise approaches in a boat. Laura raises the rosary and Gioconda remembers that the girl is the one who had saved her mother from a public lynching in the courtyard of the Doge’s palace. Now willing to help her escape, Gioconda tells Laura her name.

Then Barnaba urges Alvise to follow the ship that is taking his wife to the city. Just then Enzo returns. Gioconda tells him that Laura has fled terrified, but when the Genoese gets ready to follow her, Gioconda warns him of the spies who are out to get him. He’s desperate and wants to avoid capture, so he burns the ship.

English synopsis

Act III

La Ca’ d’oro (The Golden House)

The Ca’ d’Oro (the Golden House) is the name of Alvise’s palace. He is bemoaning how his wife has deceived him and considers killing her. Before doing so, however, he questions her.¹³ Accused of infidelity, Laura is condemned to ingest a deadly poison¹⁴ before the Venetians finish singing. Alvise leaves her alone and Laura’s desperation is interrupted by Gioconda who, hidden until then, goes out to change the bottle, offering the girl a narcotic that will keep her asleep and make her appear dead. Then, when her body is taken out of the palace, she can flee with Enzo.

46

La Gioconda Amilcare Ponchielli

“Feste! Pane!” is the introductory, popular-style choral number. It is energetic and brilliantly introduced by the whole (tutti) orchestra.

The romanza “Voce di donna” is a splendid musical fragment, which emphasizes the kindness of the cha-racter as conveyed by a contralto.

Throughout a duet between tenor and baritone, a duet that already heralds the great scenes between Iago and Othello in the second act that Verdi would write for the opera based on the Shakespearean subject. Barnaba, a baritone, is tinged with undeniable mordacity, which underlines the subtle words of Boito's libretto.

The aria, “O monumento!” is an arioso in which the orchestra, rather than accompanying, comments on what will happen in verismo, a type of foreshadowing of more than one of the opera’s passages.

A folk dance, similar to the giga, from the 16th century. It owes its name to the fact that it originates from the region of the Friuli, in the north-east of the Italian peninsula.

The end of the act begins with the chorus, “Carneval! Baccanal!”, the brilliance of which contrasts with the dark words of Gioconda “Tradita, ohimè. Io soccombo”, preceded by a choral passage accompanied by organ and with the intervention of a priest. Gioconda expresses her despair using some phrases of great dramatic intensity.

Ponchielli introduces Enzo’s aria here, the famous “Cielo e mar”, a number that is already fully verista as seen in its “spianato”, that is to say, “flattened” style, free of unnecessary ornamentation, although it seeks to highlight the tenor’s voice in that a dazzling Bb must be reached in the concluding “Vien!”.

“Laggiù fra le nebbie remote” is a delicious duet in several sections. It begins with an intimate feel, under-lining the bond between Enzo and Laura, in the passage, “La luna discende, discende”.

“Stella del marina” is Laura’s aria. It conveys some nervousness in the face of the uncertainty of the cha-racter’s future before her imminent escape with Enzo. Despite its brevity, the number synthesizes Laura’s contrasted feelings.

“E un anatema!” is the phrase with which Gioconda interrupts Laura's prayer, which leads to some energetic and sharp phrases, to which Enzo's lover responds with the same vehemence. In the great tradition of duets between soprano and mezzo, Ponchielli resolves the passage with great musical and theatrical wisdom.

It's actually a barcarole, a type of song originally from Venice and more specifically from its gondoliers.

2

3

4

5

6

7

9

10

11

12

8

The prelude begins with a lamentive passage (Andante), introduced by the cellos, that is like a recitative without words, and then leads into a sad melody played by the oboe over arpeggios by the stringed instruments. The intermediate section is livelier (Poco più animato) and introduces us to some of the opera’s themes and prepares us for the conflict that will develop when the curtain is raised. The prelude begins with a lamentive passage (Andante), introduced by the cellos, that is like a recitative without words, and then leads into a sad melody played by the oboe over arpeggios by the stringed instruments. The intermediate section is livelier (Poco più animato) and introduces us to some of the opera’s themes and prepares us for the conflict that will develop when the curtain is raised.

1

Musical comments

Act IV ¹⁷Gioconda is in her house, on the Island of Giudecca. Some singers, friends of Gioconda, have brought Laura’s sleeping body. Gioconda begs them to look for her mother before leaving her alone thinking about suicide as a way to escape all the evil that has befallen her, des-pite being aware that then she could not help Enzo and Laura flee.¹⁸

For a moment, Gioconda thinks Laura may have really died. Enzo arrives in the middle of her soul-searching. He has been re-leased by Barnaba thanks to Gioconda and desperate to mourn the corpse of his lover and commit suicide by her side. Gioconda does not reveal where she has hidden it¹⁹ and Enzo threatens her when Laura, now awake, calls to her lover. When Laura tells Enzo that Gioconda has saved her life, Enzo takes pity on Cieca’s daughter. The singers return while singing a serenade and Gioconda pleads with Laura and Enzo to flee immediately, which they do after bles-sing their benefactor.²⁰

Once alone, Gioconda prays to the Virgin to free her from Barnaba’s lustful feelings for her and she prepares to stab herself with a knife when her mother comes to mind. Barnaba gets ready to collect the ransom to free Cieca but Gioconda chooses to fatally stab herself with the knife. Willing to carry his revenge to the limit, Barnaba tells Gioconda that her mother, Cieca, has died in prison. It's too late: Gioconda is now dead.²¹

Laura drinks the liquid offered by Gioconda and after a short time Alvise returns, who finds the apparently lifeless body of his wife.

The scene changes and it takes us to a large ballroom, illumina-ted to accommodate Alvise’s guests, who are attending a masque-rade ball.¹⁵ Barnaba arrives during the celebration, dragging Cieca along, who has been accused of witchcraft. The elderly woman says she was praying for Laura, who she believes is deceased, which allows Enzo, who is in the party disguised, to discover Alvise’s wife’s supposed death. Grimaldo accuses Alvise of being a murderer, but the now discovered fugitive from Venetian law is condemned to prison. Gioconda sees no way out other than to offer herself to Barnaba in exchange for Enzo’s freedom.¹⁶ In the midst of general confusion, Barnaba kidnaps Cieca.

El Orfano canal

48

La Gioconda

Gioconda’s announcement begins with a note of the French horn that we will hear in the suicide aria in the fourth act.

A prelude introduces the leitmotiv that will preside over a large part of Gioconda’s suicide aria.

16

17

“Bella così, madonna” are Alvise’s first phrases. They are full of irony and contained anger, which begin his duet with Laura, who responds with the same irony with “Dal vostro accento insolito”. The tension grows throughout the number, starting from the turning point when Laura is threatened with death.

This is the famous “Dance of the hours”, a dance that helps make La Gioconda a work in the style of the French Grand Opera. The dance is divided into five sections, with different keys (G major, E major, C minor, E minor, A minor ...) until reaching the conclusive allegro vivacissimo, in the can-can style.

Now comes Gioconda’s great moment, with her aria “Suicidio!”. The suicide theme acts as a leitmotif with a descending scale of the strings that we will hear throughout the aria and that has already been foreshadowed in the prelude to this act. The aria begins precisely with the word “Suicidio”. The first two vowels have a bold eighth leap over the F. Then the leitmotiv appears in the form of a descendant scale of the strings. This fragment leads into the aria’s first section, an assai sostenuto andante in A major and in a ternary time of 9/8. New octave jumps show the character’s delirium. As if she wanted to resist a cer-tain death, Gioconda sings with a “ritardando” effect on the words “mio cammin”, before the inexorable announcement of death, once again led by the leitmotiv. The next passage is very lyrical, in a piano, legato style. Verdi’s influence is evident in the melodic treatment and the orchestral filling over Gioconda’s words. In the end, the word “tenebre” is sung on a very deep note, a C sharp and the same note Gioconda will sing to finish the aria. In the second section, the voice and the orchestra modulate to the key of F sharp major and enter a ¾ rhythm for a few sweet words, because now Gioconda does not speak to the dagger or to herself, but with Heaven. It is then when the woodwinds and a drum roll prepare the passage that will give way to the leitmotiv with the aforementioned descending scale, which will end the aria, after the soprano has sung a new C sharp note on the words, “dentro l’avel”.

14

15

18

“Ah! Il cor mi si ravviva” is Laura’s awakening, with prodigious orchestral accompaniment that leads into a great scene, which contrasts between the drama of loneliness (Gioconda), the praises of Laura and Enzo and the distant voices of the chorus singing a serenade.

The last scene is marked by Barnaba’s entrance (“Cosi mantieni il patto?”). The spy and Gioconda sing an intense, violent and highly effective theatrical number, thanks to conventionally inspired writing, which shows the dominance of Ponchielli’s musical dramaturgy. Gioconda’s irony is emphasized in the passage “Con tutti gli orpelli sacrati alla scena...”, which contrasts with the abrupt ending of the act and the opera.

Gioconda’s phrases imploring Enzo’s love produce a piety and poignancy that is resolved extraordinarily by Ponchielli’s score, who masterfully portrays the character’s passional characteristics.

20

21

19

The aria “Là turbini e fanretichi” displays rather conventional writing. It is an energetic, expressively effec-tive and very well dealt with fragment in its orchestral accompaniment.

13

Descubre nuestra colección de Monas de Pascua 2019 en tienda.chocolatfactory.com Y si la quieres personalizada o sin azúcar resérvala antes del 12 de abril.

50

Kàtia Kabànova

Arrigo Boito, lo scapigliato

Pablo Meléndez-HaddadPeriodista, historiador i crític musical

51

Pablo Meléndez-Haddad

La Gioconda (1876) d’Amilcare Ponchielli (1834-1886) amaga un mode de vida i una manera de fer art que va florir a la Itàlia de la segona meitat del segle XIX i que té uns representants que avui no són més que una colla d’oblidats.

Teatrí de La Gioconda dissenyat per Jaume Respall i Albertí. MAE-Institut del Teatre (ca. 1930-1960)

52

La Gioconda

Es tracta dels scapigliati, responsables en bona mesura del pas de la literatura, la música i les arts italianes del Romanticisme al verisme, trànsit que també viu l’òpera, i en què el títol de Ponchielli és un dels exemples més propers al moviment, la versió italiana de la bohèmia francesa, decadent i crítica.

L’obra forma part de la Scapigliatura sobretot gràcies al llibret de l’escriptor i poeta Arrigo Boito (1842-1918) —basat en una obra del francès Victor Hugo, Angelo, tyran de Padoue—, el qual, de la mateixa manera que Wagner feia amb els seus drames escènics, va compondre la música i fou el llibretista de la seva òpera Mefistofele (1868), inèdita a Itàlia. La música de Ponchielli beu del model operístic italià amb la veu com a pedra angular, però s’obre sense complexos a influències estrangeres utilitzant, a més, uns personatges molt diferents dels que estaven en boga a la seva època. Estrenada al Teatro alla Scala de Milà el 1876 pel mateix Julián Gayarre com a Ezio, i malgrat l’èxit obtingut —gràcies a aquesta òpera Ponchielli arribaria a ser mestre de Puccini i Mascagni—, el compositor estrena una segona versió al Teatro Rossini de Venècia l’octubre de 1876. Dos anys més tard, La Gioconda estava anunciada al Teatro Apollo de Roma, però nous canvis la traslladen fins al 1879, quan puja a escena al Teatro Politeama de Gènova ja en la versió que tornaria al Teatro alla Scala de Milà l’any següent, la cinquena i definitiva.

Ponchielli no té una adscripció directa amb la Scapigliatura, però Boito és un dels artífexs del moviment, el qual accepta adaptar l’obra de Victor Hugo —abans amb música de Mercadante i Cui—, mentre Ponchielli comença amb la partitura entre mil dubtes i mil canvis, tants que l’escriptor va preferir signar el llibret amb el pseudònim de Tobia Gorrio. La Gioconda està considerada com una versió a la italiana de la grand opéra francesa, de complexa dramatúrgia i grans efectes teatrals. El llibret presenta l’obra d’Hugo en clau simbòlica i amb una barreja de realitat i fantasia en la qual s’uneixen ritus, pregàries, una barcarola, una serenata, el ballet La danza delle ore, un suïcidi, una mort aparent... Els personatges d’Alvise, Gioconda i Barnaba —aquest últim, afegit per Boito— mouen els fils de l’acció, mentre els amants —Laura i Enzo— es converteixen en protegits de la tràgica protagonista, una relació que Barnaba, una mena de premonició del Jago d’Otello de Verdi —també amb llibret de Boito—, s’encarregarà de destruir.

La Scapigliatura neix en la literatura italiana posterior al Risorgimento (1815-1871) i captiva artistes que veien en els postulats dels scapigliati —literalment, “despentinats”, “descurats”— una llibertat que s’oposava a l’academicisme, a la burgesia i al catolicisme. El terme deriva de la novel·la La Scapigliatura e il 6 febbraio, de Cletto Arrighi, pseudònim de l’escriptor Carlo Righetti, encara que el seu gran impulsor va ser el periodista Giuseppe Rovani, autor de l’assaig Le tre arti, el qual va impactar en la intel·lectualitat de Milà, bressol del

La música de Ponchielli beu del model operístic italià amb

la veu com a pedra angular, però s’obre sense complexos a

influències estrangeres

moviment. La Scapigliatura s’associa al terme francès bohème (“vida de gitanos”), referint-se a la vida desordenada, pobra i inconformista dels personatges de Scènes de la vie de bohème (1847-1849) d’Henri Murger que Puccini immortalitzaria a La bohème (1896).

Diversos diaris, revistes i pamflets donen fe de la força d’aquesta proposta contestatària, com ara la Rivista Minima i Lo Scapigliato,

que posaven en dubte l’statu quo polític, social i cultural del moment. Els scapigliati volien rejovenir la cultura italiana enriquint-la amb idees literàries foranes, com les del Romanticisme alemany, francès o anglosaxó, defensant també l’estètica wagneriana. Franco Faccio

(1840-1891), que va dirigir La Gioconda en la seva estrena veneciana i que va ser l’autor de les dues òperes considerades filles directes de la Scapigliatura, I profughi fiamminghi (amb llibret d’Emilio Praga) i Amleto (amb llibret de Boito), va introduir per primera vegada a Itàlia Die Meistersinger von Nürnberg.

La Scapigliatura es va convertir en motor de l’arquetip de l’artista avant-garde però no compta amb un manifest pròpiament dit; al principi els seus seguidors eren coneguts com els avveniristi pel poema “L’arte dell’avvenire” escrit per Boito, el qual, al costat de Praga, s’uneix a la Scapigliatura en editar el pamflet Figaro el 1864, un any abans del debut del poeta i novel·lista Iginio Ugo Tarchetti, l’autor més conegut del moviment. Praga publica el poema “Penombre” (1864), reminiscència de Les Fleurs du mal de Baudelaire, mentre Tarchetti presenta la novel·la Una nobile follia (1867), en la qual critica el militarisme de la família reial italiana. Boito publica la seva col·lecció de poemes Il libro dei versi, la rondalla musical Re Orso i històries curtes com L’alfier nero. En no haver-hi manifest, contribueix a donar forma al moviment el seu poemari

Pablo Meléndez-Haddad

53

54 55

L'italiana in Algeri Pablo Meléndez-Haddad

Dualisme, en el qual planteja una consciència dual subratllant el contrast entre l’ideal —l’idíl·lic— i la veritat —la crua realitat—, dicotomia molt present en l’obra d’E.T.A. Hoffmann, Heine, Baudelaire, Shelley o Poe. El moviment es va estendre des de Milà fins a Torí i al Piemont, amb seguidors com el dramaturg Giuseppe Giacosa, coautor dels llibrets d’òperes de Puccini com La bohème, Tosca i Madama Butterfly.

Aquests bohemis —que Righetti definia com una casta, classe o raça d’homes i dones de no més de 35 anys, independents i avançats al seu temps— s’interessen pel nexe entre realitat física i psíquica, i d’aquí neix la fascinació per les malalties, que es reflecteix tràgicament en la vida d’aquests artistes, que, com la dels bohemis de Murger, va ser gairebé sempre breu. El conflicte entre la solitud de l’artista que s’enfronta als valors de la societat burgesa eliminant les diferències entre art i vida —la Scapigliatura va ser pionera a Itàlia a confrontar l’artista amb la seva societat— queda reflectit en la trajectòria dels seus principals representants, tots amb existències sumides en la pobresa, la precarietat, les drogues, l’alcohol, la llibertat sexual i les malalties. Praga va morir alcohòlic als 35 anys; Tarchetti, als 29, de tuberculosi i tifus mentre acabava la seva novel·la Fosca; diversos d’ells es van suïcidar i altres membres, com Rovani o Arrighi, també van morir per l’abús de l’alcohol.

La sinestèsia, teoria que parla de la correspondència entre diversos sentits i arts, va ser una altra de les innovacions que presentava el moviment, així com també l’admiració per la literatura realista, la imatgeria gòtica i allò sobrenatural, desenvolupant tècniques que miren l’impressionisme o un fosc existencialisme. No va arribar a quallar com una escola o un moviment organitzat amb una poètica comuna i, encara que resulta contradictori, també plantegen cert rebuig a l’avenç científic apostant per valors que miren la bellesa, la naturalesa i l’autenticitat dels sentiments que el materialisme destrueix.

El director d’orquestra Arturo Toscanini va ser una altra figura que va compartir certs valors de la Scapigliatura, així com també els escriptors Carlo Dossi i Camillo Boito, germà d’Arrigo, crític d’art i creador d’històries com la de Senso, que Visconti portaria al cinema el 1954 i Tinto Brass el 2002. Il Corriere della Sera, el diari italià més important, va ser fundat per l’scapigliato Eugenio Torelli-Viollier, amic de Tarchetti.

Oblidats per la cultura oficial italiana, els scapigliati van començar a ser rescatats de l’oblit en la dècada de 1960, quan es van reimprimir les seves obres literàries i se’n van organitzar exposicions retrospectives. Ettore Scola va adaptar Fosca de Tarchetti en la seva pel·lícula Passione

d’amore (1982) i el mateix Stephen Sondheim la va transformar en un musical de Broadway (Passion, 1994).

Figurí de ballarí d’Artur C

arbonell per La Gio

con

da

al Liceu (ca. 1960) . M

AE-Institut del Teatre

56 57

La Gioconda

Una òpera de dones

Laura Mercader AmigóDirectora de Duoda. Recerca de dones, de la Universitat de Barcelona

Laura Mercader Amigó

La Gioconda de Ponchielli i Boito (i Victor Hugo)

La Gioconda al Liceu amb Ewa Podleś i Deborah Voigt la temporada 2005/06

58

I

Per què aquest títol? D’on ve? Què i com significa? No pregunto sobre el títol de l’òpera (que, tot sigui dit de passada, només es relaciona amb la pintura homònima de Leonardo da Vinci per l’esperit jocund d’ambdues protagonistes) sinó sobre el primer enunciat que encapçala aquest breu assaig. El que es refereix a La Gioconda d’Amilcare Ponchielli (compositor), Arrigo Boito (llibretista) i Victor Hugo (autor de l’obra teatral Angelo, tyran de Padoue, base del llibret) com una òpera de dones. El títol ve de l’encàrrec i l’encàrrec ve a propòsit del títol. D’aquí el subtítol.

El subtítol vol crear tensió al títol. Subratllar la distinció entre les figures femenines de les òperes i les autories musicals, literàries o dramatúrgiques en l’òpera. No es tracta d’un mal ús de la llengua ni d’una manca de precisió lingüística o d’una confusió entre realitat

i ficció. Es tracta d’una qüestió d’ordre simbòlic. Que La Gioconda

s’enunciï com una “òpera de dones” implica que la potestat sobre el significat de què són o deixen de ser les dones està dipositada en les plomes masculines. L’ordre simbòlic és el teixit de sentit en el qual vivim la realitat. És el que permet que sigui pensable que les òperes siguin de dones no pels seus personatges sinó per les seves autores.

La Gioconda

59

És de les poques [òperes] en què es mostra tant la

genealogia femenina com la solidaritat entre dones. Que la protagonista tingui mare i es relacioni amb una altra dona

és un insòlit operístic.

II

L’any 1955, Theodor Adorno llançava l’advertència apocalíptica de la impossibilitat d’escriure poesia després d’Auschwitz, la impossibilitat de pensar en el potencial emancipador de la cultura. Parafrasejant Adorno, avui és impossible escriure sobre La Gioconda o qualsevol altra òpera en què la protagonista femenina sigui castigada a morir, emmalaltir o embogir per ser massa lliure, després de tanta misogínia, terrorisme sexual, incest, violació i assassinat de dones a mans de tants homes. L’òpera actua en allò simbòlic igual que la literatura, la medicina, la pintura, la publicitat, el cinema o el coneixement universitari. No perquè representi el que hi ha (que també) sinó perquè possibilita que segueixi sent.

Enlloc he trobat que a Ponchielli, home tranquil, casat amb la soprano Teresina Brambilla, cantant com a Gioconda, li incomodés l’argument. Consten els seus dubtes sobre la seva originalitat, perquè l’obra d’Hugo ja havia estat musicada per Saverio Mercadante, i les seves queixes sobre la complexitat formal, dramàtica i mètrica de l’adaptació lliure de Tobia Gorrio (l’anagrama amb què signa Boito). Hem de recórrer a una altra òpera seva per entendre com el moviment polític de les dones incomoda inclús els més ben pensants i arriba a incidir en les trames de ficció. Un dels personatges d’Il parlatore

eterno (1873) exclama: “Ah! l’emancipació de la dona… sí! Nosaltres emanciparem aquesta estimada i simpàtica meitat del gènere humà.” Els discursos de la sufragista milanesa Anna Maria Mozzoni també feien tremolar els personatges de l’opera buffa!

III

No és una casualitat que la musicologia feminista contemporània aplicada a l’òpera s’inauguri amb l’obra de Catherine Clément L’opéra ou

la défaite des femmes (1979). Clément segueix una tradició femenina de llarg recorregut. El gran debat polític de l’època moderna sobre el valor de les dones, la Querella de les dones, neix de l’horror de Christine de Pizan davant la perversió de l’amor cortès que havia fet Jean de Meung al Roman de la rose. Al segle XIX, Maria Deraismes, contemporània de Ponchielli i Boito, repeteix l’operació en l’anàlisi de la misogínia en la ficció teatral. Diu: “En aquest àmbit, l’home compon una dona segons els seus prejudicis i passions, i la dona, a la vegada, es modela a partir d’aquesta creació de fantasia.” (Eva en la Humanidad, 1891). Totes elles demanen que la cultura sigui un lloc on la violència dels homes contra les dones esdevingui un imponderable.

Laura Mercader Amigó

60 61

IV

La Gioconda és una òpera misògina, no hi ha dubte. Però confon. Desconcerta perquè és de les poques en què es mostra tant la genealogia femenina com la solidaritat entre dones. Que la protagonista tingui mare i es relacioni amb una altra dona és un insòlit operístic. D’aquí neix el títol.

El nus de la trama no rau en la tirania del desamor sinó en la custòdia de la relació materna. El teló s’obre amb mare i la filla abraçades i es tanca amb la filla morint de dolor per la mare assassinada. La violència pels amors no correspostos maquilla aquesta violència més profunda, la més aterridora, per desequilibrant. La que atempta contra la relació constitutiva del ser, la relació amb la mare o qui estigui en el seu lloc.

El matricidi és un dels fonaments constitutius del patriarcat, tant de l’antic com del modern. El mite de Demèter i Kore és un exemple del primer, com assenyala Luce Irigaray, i la caça de bruixes ho és del segon, com apunta María-Milagros Rivera Garretas. No per atzar Cieca, la mare de Gioconda, és l’únic personatge sense nom propi. En la història d’Europa les bruixes són les responsables de la cura dels cossos, practiquen la llibertat femenina i la relació entre dones. Se les condemna perquè tenen la potestat sobre la vida, s’encarreguen dels naixements, de guarir la malaltia i d’acompanyar en la mort. La caça de bruixes és un dels episodis més negres de la política sexual del patriarcat modern per apropiar-se de la competència simbòlica sobre la vida.

Gioconda anteposa l’amor a la mare a l’amor a un home. I no se li perdona. L’adulteri de Laura es pot eximir perquè la lleialtat als homes es manté intacta. La lleialtat a una altra dona és imperdonable. Gioconda ha de morir, però la jocosa cantant emancipada i lliure no pot permetre que ningú li robi l’autoritat simbòlica sobre la vida. Se suïcida. El suïcidi no allibera, sentencia les dones a viure en un ordre simbòlic orfe de mare.

Inclús si es fes una lectura política sobre la barbàrie de la República veneciana, personificada per Barnaba (personatge incorporat per Boito per crear encara més tensió dramàtica) i Alvise, com pretenia Hugo, el matricidi simbòlic es manté. Les òperes de dones ho poden revertir.

Laura Mercader AmigóLa Gioconda

62 63

La Gioconda

Va ser aquí, al Liceu, on vaig començar a cantar bel canto, i aquí s’aprecia molt aquest estil”

ENTREVISTA

Dolora Zajick

Dolora Zajick

La temporada 1988/89, fa 30 anys, va cantar per primer cop al Gran Teatre del Liceu, va ser amb el Rèquiem de Verdi, i des d’aleshores hem pogut gaudir de la seva veu de mezzosoprano en un gran nombre d’ocasions. Parlem amb Dolora Zajick poc abans del seu debut com a Laura Adorno a La Gioconda.

64

Gran Teatre del Liceu. Recorda aquella primera actuació al Liceu, fa 30 anys?

En tots aquests 30 anys de trajectòria al Liceu, hi ha alguna nit que recordi especialment?

Vostè que fa 30 anys que canta en aquest escenari, ha canviat molt aquest teatre en aquests últims 30 anys?

Dolora Zajick. No, sincerament, però això va canviar molt ràpid quan em vaig adonar que m’encantava cantar al Liceu. El públic és molt amable i agraït.

Hi va haver tantes nits memorables que és difícil de triar-ne una. Potser quan vaig cantar Adalgisa (Norma). Va ser aquí, al Liceu, on vaig començar a cantar bel canto, i aquí s’aprecia molt aquest estil.

Sí. D’una banda, el públic és totalment diferent, tot i que encara queda una petita part del públic d’abans. Una altra cosa que ha canviat és que queden molt pocs cantants i di-rectors d’orquestra dels que hi havia quan vaig començar al Liceu, per tant, també hi ha hagut una gran rotació de gent amb qui he treballat. Però hi ha una cosa que no ha canviat: l’expectativa del públic.

Què recorda de l’incendi de 1994?

Ho recordo molt bé, m’havien contractat per cantar a Don

Carlo abans que es cremés i ho van haver de cancel·lar. Vaig

65

Sense cap mena de dubte vostè és una de les cantants més rellevants de la seva generació amb una carrera plena d’èxits. Quin és el secret per una carrera tan llarga?

Crec que això és així per tres motius. En primer lloc, bons gens de longevitat per la qual cosa no em puc atribuir el mèrit. En segon lloc, una bona tècnica vocal, que tampoc és mèrit meu, ja que vaig tenir la sort de caure en mans d’un bon professor de cant. Sabia, quan vaig estar en bones mans, què és un talent en si mateix, però no puc atribuir-me el mèrit per cap dels dos motius, perquè això és una cosa amb què un neix, tot i que es necessita certa objectivitat per veure si un encaixa realment en l’esquema de les coses que porten a la tercera, les bones eleccions. Potser en això sí que em puc atribuir cert mèrit.

En quin punt de la seva carrera es troba a dia d’avui?

Tinc previst retirar-me del tot com a cantant l’any 2021. Ha estat una bona carrera. Vaig fer la meva primera funció pro-fessional el 1974. D’això en fa gairebé 50 anys. Em sento molt afortunada d’haver pogut gaudir d’aquesta carrera.

Li queda algun repte per assumir, com a cantant?

Sempre és un repte assolir un nou nivell.

seguir la reconstrucció, i em va fascinar que fossin capaços de restaurar l’aspecte original del teatre. Va ser una resurrec-ció meravellosa, i em vaig sentir com si un vell amic hagués tornat a néixer.

Dolora ZajickLa Gioconda

66 67

Azucena, Amneris, Eboli, etc. Per què Verdi ha estat un compositor essencial en la seva carrera?

Perquè era molt adequat per a la meva veu i el meu temperament.

Des del seu punt de vista, quins són els rols més importants de la seva trajectòria?

A banda d’Eboli, Amneris i Azucena, diria que Adalgisa, Leo-nor a La favorite, Santuzza, Jezibaba a Rusalka i La donzella

d’Orleans de Txaikovski.

A dia d’avui segueix cantant pràcticament els mateixos rols verdians que fa 40 anys, quin és el secret?

Una tècnica vocal sana i sàvies eleccions.

Pretty Yende

“Tinc previst retirar-me del tot com

a cantant l’any 2021”

A més d’una carrera internacional, també té temps per a la docència a l’Institute for Young Dramatic Voices. Per què aquest interès per l’ensenyança?

És important que no es perdin les veus adequades per cantar Verdi i Wagner. Hi ha més gent al món que mai, per tant, hi hauria d’haver més veus d’aquest tipus, no pas menys, així que vaig decidir que ajudaria a resoldre el problema cultivant aquestes veus.

La Gioconda

68 69

La Gioconda

Què és exactament una veu dramàtica?

Es pot identificar una veu dramàtica en un jove que inicia la seva carrera?

Una veu dramàtica és la que és prou sonora com per cantar per sobre de l’orquestra, especialment dels instruments de vent característics de Verdi i Wagner, així com el verisme, algunes obres del repertori rus i alguns papers d’alguna o altra obra, com els de Samson (Samson et Dalila) o Lennie (Of Mice

and Men).

De vegades una veu dramàtica es pot manifestar en una perso-na de quinze anys i altres vegades en una de vint-i-cinc. Depèn de com maduri cadascú.

La podrem escoltar cantar obres seves?

No, prefereixo que siguin altres persones les que interpretin les meves obres.

Dolora Zajick

A banda de cantar i dedicar-se a l’ensenyament, hem vist al seu web que també pinta i, fins i tot, compon. Com és la música que vostè compon?

Música de cambra, peces simfòniques i de coral, i també vaig escriure una escena d’òpera per al cinquè centenari de Te-resa d’Àvila.

“És important que no es perdin les veus adequades per cantar Verdi i Wagner”

A més de celebrar 30 anys cantant al Liceu, en aquesta producció debuta el rol de Laura Adorno, parlin’ns del seu personatge. Qui és Laura Adorno, i quina relació té amb la resta de personatges?

És un personatge interessant. Està casada amb un home po-derós, però està enamorada d’Enzo. Les dones no podien de-cidir amb qui es volien casar. Són temps de la Inquisició. Per a l’esposa d’un home poderós, tenir un amant era perillós en aquells temps. És una d’aquelles complicacions de la trama subjacent, perquè la veritable història és la de Gioconda, que es converteix en víctima de Barnaba qui, a més, té influèn-cia sobre el marit de Laura. Enzo i Laura són simplement persones que s’interposen en el camí de Barnaba per posseir Gioconda, ja que Gioconda està enamorada d’Enzo.

Què l’ha motivat a acceptar debutar aquest rol?

En realitat no va ser idea meva, però m’alegro d’haver acceptat aquest paper.

70 71

Com es prepara per a debutar un rol?

Primer, el text; després, la música, i, finalment, la veu. Vaig començar després d’acceptar el paper.

La música de Ponchielli se situa entre l’òpera romàntica i el verisme. Quines particularitats té, per al cantant, la seva música?

A més de vostè, la soprano Iréne Theorin també debuta com a Gioconda. És un repte compartir escenaris amb cantants de tanta qualitat?

Per acabar, què diria a l’espectador que està a punt de veure La Gioconda al Liceu?

Requereix habilitat tècnica, estilística i vocal.

Només en el sentit que els grans cantants es repten i s’inspi-ren els uns als altres.

Que és fantàstic tornar a ser aquí.

Dolora ZajickLa Gioconda

72 73

Jaume Tribó

al Liceu

Amilcare Ponchielli i la seva Gioconda

Cinquanta anys separen les últimes òperes de Donizetti de les prime-res de Puccini. D’aquests cinquanta anys, en els quals Itàlia estrenava òperes l’una darrere l’altra, només en coneixem els títols verdians. Hi ha, però, dues excepcions, úniques: Mefistofele de Boito i La Gioconda de Ponchielli. Res més no ha romàs en repertori. Això ara. Al segle XIX es representaven arreu obres ara oblidades però de mèrits prou reconeguts: Saffo de Pacini que Montserrat Caballé va exhumar al Liceu l’any 1987, Jone de Petrella, Ruy Blas de Marchetti, Tutti in

maschera de Pedrotti, Il guarany del brasiler Antônio Gomes o L’ebreo d’Apolloni, totes molt es-timades al Liceu. Boito i Ponchielli han tingut molta més sort. Amb un sol títol cadascun continuen sent autors amb un nombre molt elevat de representacions a casa nostra.

De La Gioconda, n’existeixen tres versions. Totes tres van ser estrenades per la mítica Madda-lena Mariani-Masi, companya de l’autor i posseïdora d’una veu cer-tament singular, ja que la tessitura d’aquesta obra, així com de dues altres òperes de Ponchielli escrites a mida de la cantant, i que va es-trenar, I promessi sposi i I lituani, tenen com a característica una tes-situra preeminentment greu, però que d’altra banda insisteixen en el Do agut. El Liceu va tenir la sort i l’honor de comptar amb Madda-lena Mariani-Masi com a primera Gioconda l’any 1883. És ben sabut que les dificultats vocals de la part protagonista superen les del reper-tori habitual. Se’n van fer sis repre-sentacions, però la Mariani-Masi no va cantar cap altre títol. La mezzo, el personatge de Laura, el cantava

Josep Palet

Giulia N

ovelli

Maddalena M

ariani-Masi

Beniamino G

igli

Eva Marton, Stefania Toczyska

7574

Giulia Novelli, que seria la muller del tenor Francesc Viñas.

L’òpera va complaure i la prova és que va romandre al repertori i que a més va esdevenir el títol més escollit per a les inauguracions de temporada, una celebració que fins fa ben pocs anys tenia una rellevàn-cia molt diferent de la que té ara.

La Gioconda tornava al Liceu tres anys més tard, el 1885, i a par-tir d’aleshores va ser un dels títols més estimats. La prova és que s’hi representà set temporades con-secutives. I aquí comença l’enfilall de grans intèrprets, amb protago-nistes de la importància d’Elena Theodorini, Medea Borelli, Gemma Bellincioni, Carme Bonaplata-Bau, Salomea Krusceniska, i ja al segle XX els noms de Cecilia Gagliardi, Elena Rakowska-Serafin, muller del mestre Tullio Serafin, Tina Poli-Randaccio (en tres edicions seguides), Maria Caniglia, la gran cantant-actriu Caterina Mancini, la veu de volum autènticament monstruós d’Ángeles Gulín, Gra-ce Bumbry (mezzo passada a so-prano), Éva Marton i, a la darrera edició, el 2005, Deborah Voigt.

Final de la Caniglia i primera temporada de la Tebaldi

A la dècada dels anys quaranta Ma-ria Caniglia era al Liceu la dramàti-ca per excel·lència. Hi havia tingut els èxits més grans amb obres del compromís de Manon Lescaut,

Norma, Un ballo in maschera, Tos-

ca, Fedora i Adriana Lecouvreur. La temporada 1953/54 estava con-tractada per cantar La Gioconda i Andrea Chénier. Malauradament es va indisposar i va haver de can-cel·lar un dels tres Chénier pre-vistos. L’empresari Pàmias, amb una visió molt comercial, refusà

d’anunciar la indisposició de la diva i en lloc de La Gioconda es va fer una quarta representació de Tosca per celebrar el debut triomfal de Renata Tebaldi. La ira de la Caniglia va arribar als diaris i a la ràdio, sem-pre amb el crit de «Io sono Maria Caniglia!». La Caniglia va jurar que mai més no tornaria al Liceu i va complir la promesa. Aquí va arren-car el «tebaldisme».

Una Gioconda amb tres mezzos La Gioconda de l’any 1988 es pre-veia brillant i agitada. I ho va ser. S’havia contractat com a protago-nista la gran Grace Bumbry, que des de feia uns anys havia saltat de &mezzo$ a soprano. Com a Lau-ra cantava l’admirada i admirable Fiorenza Cossotto, la &mezzo$ més estimada al Liceu. Assaigs i representacions van ser prou agitats, ja que totes dues eren au-tèntiques feres operístiques, tant escènicament com vocalment. Un cop signats els contractes, la notícia de la prevista &Gioconda$ barcelonina arribà a la gran &mez-zo$ Viorica Cortez, la qual va tenir interès a cantar la part de la Cega. Sempre serena, la Cortez no es va voler perdre assaigs ni represen-tacions. Al marge de les guspires vocals que cada nit i cada cop més trasbalsaven l’escenari, sobretot al duo de dones «L’amo come il ful-gor del creato», l’èxit va ser gran i merescut per a totes tres.

El tenor de La Gioconda

Sabem que va ser el navarrès Ju-lián Gayarre el primer intèrpret de l’Enzo de La Gioconda. De Gayarre, no n’existeix cap enregistrament, però tenim certesa de la bellesa del timbre, del gust excepcional i del fraseig que el va fer un «divo» ex-

Consulteu la cronologia detallada a

Hipòlito Lázaro

Mario D

el Monaco

Jaume Tribó

cepcional arreu del món operístic, el Liceu inclòs. Volem creure que la famosa romança «Cielo e mar» va ser escrita a mida del cantant. Amb 144 representacions, els tenors n’han estat molts i molts de pri-mera línia, com el sevillà Fernando Valero, Franco Cardinali, Emilio De Marchi, Fiorello Giraud, el valencià Manuel Izquierdo, anunciat arreu com a Emanuele Ischierdo... I ja al segle XX els noms de Josep Palet, Beniamino Gigli en la seva única actuació al Liceu l’abril del 1917, el suec Aroldo Lindi (el nom autèntic del qual era Gustav Harald Lindau), Hipòlit Lázaro, Mario Del Monaco, Pau Civil, Mario Filippeschi i més tard les veus de Flaviano Labò, Carlo Bergonzi (el «Cielo e mar» de referència) i Josep Carreras, la veu ideal per a Enzo. L’entrebancada de Del MonacoHem esmentat Mario Del Monaco, Enzo Grimaldo al Liceu el 2 de ge-ner de 1947. L’única representació que de &La Gioconda$ va fer al Liceu li procurà una vergonya que arrossegà sempre més. Era la seva primera temporada aquí i la funció se saldà amb una actuació tan ca-tastròfica –greus problemes d’afi-nació en el duo amb Laura «Lag-giù nelle nebbie remote» i també a la romança– que provocà que el cantant fos protestat. Les dues últimes representacions van ser a càrrec del nostre Pau Civil, sempre a punt per a qualsevol emergència.

Del Monaco és autor d’una autobiografia titulada La mia vita

e i miei successi. Amb aquest tí-tol no ens ha de sorprendre que el gran tenor a la seva monografia «oblidi» el Liceu, on actuà en tres temporades. Sembla que als seus viatges amb el transatlàntic Giulio

Mario Filippeschi

Maria C

anigliaÁ

ngeles Gulín

La Gioconda

Hi havia tot el que lligava —i encara lliga— la imaginació popular amb Venècia i les històries tràgiques d’amants desapareguts. Ponchielli va escriure la música amb mà ferma: una mica perquè tenia el sentit de les mesures i la competència professional completa (…), i molt perquè va entendre que les seves melodies van directament a la memòria de l’oient, amb una expressivitat veritable i d’allò més feliç.

Il teatro d’opera italiano Lorenzo Arruga

Cesare camí del Colón de Buenos Aires mai no va voler baixar a terra quan el vaixell atracava a Barce-lona. El mal record no se li havia esvaït. D’altra banda, creiem que va ser prou astut quan va refusar de tornar al Liceu per cantar a la primera Norma de Montserrat Ca-ballé l’any 1970. No li hauria estat gens fàcil. Amb Del Monaco el pú-blic liceista sempre va ser molt dur.

Celebrem la tornada de La Gio-

conda al nostre Teatre perquè hi és i hi ha estat sempre una òpera cara: soprano, tenor, baríton, baix i, cas insòlit, dues primeres mezzos. Els sis solistes tenen tots àries del més gran compromís. A més hi trobem concertants i gran esce-nes corals. I per si no fos prou, dos ballets, als actes primer i tercer. La Gioconda i Enzo són protagonistes, però també ho són Laura, Barna-ba, Alvise Badoero i la Cega, i per a aquests rols el Liceu ha comptat amb els noms il·lustres de Ramon Blanchart, Giuseppe Kaschmann, Virginia Guerrini, Vincenzo Betto-ni, Apollo Granforte, Elena Nicolai, Carlo Tagliabue, Aldo Protti, Fio-renza Cossotto, Joan Pons, que la temporada 1970/71, com a corista a la corda de baixos, cantava el seu primer paper com a comprimari, el barnabotto de l’acte primer. També Anselmo Colzani, Matteo Manuguerra, i a la darrera edició, el 2005, Elisabetta Fiorillo, Carlo Colombara i Ewa Podleś. Aquesta última edició ja va comptar amb la producció tan admirada de Pier Luigi Pizzi que ara es reposa.

Bis de «Suicidio!» a quarts d’unaAcabem evocant Ángeles Gulín, l’admirada i estimada soprano ga-llega protagonista de La Gioconda

en dues edicions, els anys 1971 i 1978. La segona vegada, després de la gran ovació que va merèixer la seva ària «Suicidio!», va fer un gest ambigu –crec que d’agraïment– al director, que era el mestre Giusep-pe Morelli. Aquest ho va entendre com una sol·licitud de bis i ho va advertir a l’orquestra. Quan la so-prano se’n va adonar, va córrer cap a mi al coverol i em va dir: «¡Dile que no, dile que no!». Però era massa tard. Jo vaig saltar i ja era entre els violoncels quan l’orques-tra atacava els compassos que pre-cedeixen l’ària. En aquella època els espectacles del Liceu començaven a dos quarts de deu i la Gulín va començar el bis no volgut de «Sui-cidio!» a tres quarts d’una de la nit. Li quedava tot l’acte quart.

Grace Bum

bry, Fiorenza C

ossotto, Viorica C

ortez i Jaum

e Tribó a La G

ioco

nd

a la tem

porada 1987/88

Josep Carreras

Carlo Bergonzi

La Gioconda

76

78 79

La Gioconda

Amilcare Giuseppe Ponchielli MúsicaAny

Cronologia

1834 Maria Stuarda (G.Donizetti, que ’estrena amb el títol Buondelmonte). Das Liebesverbot (R.Wagner). Harold en Italie (H.Berlioz). Mor F.-A.Boïeldieu

Amilcare Giuseppe Ponchielli neix a Paderno (província de Cremona, Itàlia), fill d'un boti-guer i mestre d'escola que també és organista aficionat a l'església del poble: començarà a ensenyar-li música. El nen aprofundirà després amb l'organista de Casalbuttano (un municipi proper) i compondrà peces breus per piano

Any

1834

Art i ciència

Neix E.Degas Quàdruple Aliança (França, Gran Bretanya, Espanya, Portugal)

Història

1843 Der fliegende Holländer (R.Wagner, que comença a utilitzar el leitmotiv). I lombardi (G.Verdi). Don Pasquale (G.Donizetti)

Entra en el Conservatori de Milà sense pagar els estudis (pel suport d'un noble de Paderno, Giovanni Battista Jacini): supera un examen d'ingrés que el permet matricular-s'hi tot i tenir només 9 anys (entre les seves composicions, als 10 crearà una simfonia, que li orquestrarà un professor)

1843A Christmas carol (C.Dickens) Isabel II comença a regnar a Espanya. Neix el diari News of the World

1851 Rigoletto (B.Verdi). Sapho (Ch.Gounod). Jugar con fuego (F.A.Barbieri). Assaig de R.Wagner Oper und Drama

Estrena l'opereta Il sindaco babbeo, composta amb els també alumnes del conservatori Do-menico Cagnoni, Angelo Cunio i Carlo Marcora (partitura avui perduda. Ell n'escriu part de l'inici i una ària)

1851I.Singer patenta la màquina de cosir i J.Gorrie la de gel. A París, L.Foucault ensenya el seu pèndol per demostrar la rotació terrestre. Mor el pintor J.M.W.Turner

Londres obre la 1a Exposició Universal

1854 La nonne sanglante (Ch.Gounod). Neixen E.Humperdinck i L.Janáček. Mor G.B.Rubini

Es diploma en el conservatori amb notes altes i es trasllada a la ciutat de Cremona, on subsisteix amb pocs diners (tindrà problemes econòmics fins que triomfi, a Milà). Comença impartint classes particulars de música

1854Comencen a publicar-se Le Figaro i El Norte de Castilla

Pius IX proclama el dogma de la Immaculada Concepció

1855 Marina (E.Arrieta)A Cremona és organista de l'església de Sant Hilari (compon per orgue) i assistent de Ruggero Manna, director del Teatre Concordia (avui anomenat Ponchielli): Manna serà un impuls per ell

1855Moren els escriptors C.Brontë i G.de Nerval Terratrèmol d'Ansei Edo (Japó): uns 7.000 morts. Desamortització de P.Madoz

1856 Mor R.Schumann. Inauguració del Teatre de la Zarzuela (Madrid). Incendi del Covent Garden (Londres)

Estrena la seva 1a òpera, I promessi sposi (Teatre Concordia): té èxit local però no aconsegueix representar-la a Milà

1856Madame Bovary (G.Flaubert) es publica a La revue du Paris

Acaba la Guerra de Crimea

1858 Orphée aux enfers (J.Offenbach). Le méde-cin malgré lui (Ch.Gounod). La magicienne (J.Halévy). Neixen G.Puccini i R.Leoncavallo. Reconstrucció del Covent Garden (Londres)

No arriba a estrenar l'òpera Bertrando dal Bornio, que ja s'assajava al Teatre Carignano (Torí)

18581r cable transatlàntic submarí Napoleó III i l'emperadriu Eugènia, il·lesos d'un atemptat del revolucionari italià F.Orsini quan anaven a l'òpera a París

Cronologia

80 81

La Gioconda Cronologia

Amilcare Giuseppe Ponchielli MúsicaAny

1868 Die Meistersinger von Nürnberg (R.Wag-ner). Hamlet (A.Thomas)

Guanya el concurs per la càtedra de contra-punt en el Conservatori de Milà però l'acaben assignant a Francio Faccio: sorgeix una polèmi-ca a la premsa de la ciutat i un corrent a favor de Ponchielli

1868L.Lartet descobreix l'Home de Cromagnon (Homo sapiens)

Cau Isabel II i neix la pesseta

1870 Die Walküre (R.Wagner). Undina (P.Txai-kovski). Mor S.Mercadante. Publicació pòstuma de Mémoires (H.Berlioz)

El Teatre Concordia estrena l'òpera colectiva La vergine di Kermo (ell hi aporta l'inici i part del II acte de l'obra, impulsada per Ruggero Manna l'any 1860)

1870Excavacions a Troia (H.Schliemann). M.For-tuny pinta La vicaria. Mor P.Mérimée

Guerra de França i Prússia (fins 1871): França perd la Batalla de Sedan i París que-da assetjada; cau Napoleó III i comença la III República francesa. A Espanya assassinen el president J.Prim; Amadeu I puja al tron

1871 Aida (G.Verdi). Londres inaugura el Royal Albert Hall. 2a versió de Marina (E.Arrieta)

Estrena el seu ballet Orsowa ossia il genio della montagna (Teatre Concordia)

1871The descent of man (C.Darwin) Comuna de París. H.Stanley busca i troba D.Livingstone

1872 R.Wagner col·loca la 1a pedra del Festspiel-haus, el seu teatre de Bayreuth (Baviera). Marche funèbre d'une marionnette (Ch.Gounod). Neix J.Malats

Aconsegueix portar una òpera seva més enllà de les representacions locals: a Milà estrena amb èxit la 2a versió d'I promessi sposi (Teatre dal Verme), amb canvis en la música i el llibret: triomfa, la representa per Itàlia i comença a col·laborar amb l'editor de música Giulio Ricor-di (li encarrega I lituani). Vittorio Emanuele II el nomena Cavaliere della Corona d'Italia

1872Creació del Metropolitan Museum of Art de Nova York. Sorgeix L'Esquella de la Torratxa

Moren G.Mazzini i B.Juárez. Comença la III Guerra Carlina

AnyArt i ciència Història

1864 La belle Hélène (J.Offenbach). Mireille (Ch.Gounod). Neix R.Strauss. Mor G.Meyer-beer: G.Rossini compon Chant funèbre com a homenatge

Deixa de ser mestre de la banda de Piacenza i passa a ser-ho en la de Cremona. S'instal·la en la ciutat, on aquests anys estrenarà compo-sicions pròpies i dirigirà òperes d'altres. Mor Ruggero Manna

L.Pasteur prova que un ésser viu prové d'un altre i que no hi ha generació espontània

1864Maximilià d'Habsburg, emperador de Mèxic

1865 Tristan und Isolde (R.Wagner). L'africaine (G.Meyerbeer). Neixen J.Sibelius i P.Dukas

Estrena el seu ballet Grisetta (Teatre Concordia) 1865G.Mendel comença a publicar els seus des-cobriments sobre l'herència genètica

Final de la Guerra de Secessió estatuniden-ca i assassinat del president A.Lincoln

1863 Debuta la soprano Teresina Brambilla (fu-tura muller de Ponchielli), com a Adalgisa a Norma. Les pêcheurs de perles (G.Bizet). Les troyens (H.Berlioz). Neix P.Mascagni

Roderico re dei goti (Teatre Municipale de Piacenza)

1863E.Manet pinta Le déjeuner sur l'herbe i Olympia. É.Littré comença a publicar a Hachette el seu Dictionnaire de la langue française ('le Littré')

Londres inaugura el 1r Metro

1861 Un ballo in maschera (G.Verdi). 1r incendi del Liceu

Estrena La savoiarda (Teatre Concordia). Guanya el concurs per ser mestre de la banda musical de Piacenza (li composarà peces)

1861N.Monturiol prova amb èxit el submarí Ictíneo

Unificació d'Itàlia. Mor Cavour. Guerra de Secessió als EUA

1860 Daphnis et Chloé (J.Offenbach). Philémon et Baucis i La colombe (Ch.Gounod). Neix G.Charpentier

Deixa de ser organista d'església a Cremona. Director d'orquestra d'òperes a Milà (Teatre Carcano) i Alessandria

1860Mor A.Schopenhauer Espanya guanya la Guerra d'Àfrica (Marroc)

82 83

La Gioconda

Amilcare Giuseppe Ponchielli MúsicaAny

1880 Kupec Kalašnikov (A.Rubinstein). Máiskaya noch (N.Rimski-Korsakov). Jean de Nivelle (L.Delibes). Das spitzentuch der königin (J.Strauss II). Messa a 4 voci con orchestra (G.Puccini)

La Scala estrena la seva òpera Il figliuol prodigo i la versió definitiva de La Gioconda (des de l'estrena absoluta va anar canviant-la per a altres representacions). Professor de compo-sició en el Conservatori de Milà, pero ho deixa, concentrat en la composició

1880Le penseur (A.Rodin). Heidi (J.Spyri). J.Mil-ne millora el sismògraf

I Congrés Catalanista. Revolució i guerra civil a Argentina entre la República i Buenos Aires, que perd

1881 Hérodiade (J.Massenet). Les contes d'Hoff-mann (J.Offenbach). Tvrde palice/Els amants obstinats (A.Dvořák). Le tribut de Zamora (Ch.Gounod). M.Musorgski mor, ultimant Khovànxtxina. Neix B.Bartók. Inauguració del Teatre Nacional a Praga i incendi (reobrirà l'any 1883). El Liceu fa la seva 1a prova de llum elèctrica a la platea. A.Rubinstein actua a Barcelona (també al Liceu)

Es reincorpora al Conservatori de Milà com a professor (serà mestre de Giacomo Puccini i Pietro Mascagni). Rebutja ser mestre de capella de l'església Santa Maria Maggiore (Bergamo), concentrat en la composició

1881The portrait of a lady (H.James). Neix P.Picasso

Assassinen el tsar Alexandre II: Alexandre III. Neixen La Vanguardia i LA Times

AnyArt i ciència Història

1877 Le Roi de Lahore (J.Massenet). Timbre d’argent i Samson et Dalila (C.Saint-Saëns). Cinq-Mars (Ch.Gounod). Les cloches de Corneville (R.Planquette). L'étoile (E.Cha-brier). El llac dels cignes (P.Txaikhovskij). La Bayadère (L.Minkus). Sonate pour violon et piano 1 (G.Fauré). Sinfonie 2 (J.Brahms)

El Teatre dal Verme estrena Lina, revisió de La savoiarda: la protagonitza Brambilla. Neix el seu primer fill, el futur crític i compositor Annibale Ponchielli (tindran un altre fill i una filla)

1877La Gare Saint-Lazare (C.Monet). Acaba la publicació per capítols d'Anna Karénina (L.Tolstoi). L'Atlàntida (J.Verdaguer)

Guerra de Rússia i Turquia. Victòria, empe-radriu de l'Índia

1876 R.Wagner inaugura el Festspielhaus amb la seva tetralogia íntegra. Neixen P.Casals, M.de Falla i E.Wolf-Ferrari. Mor F.M.Piave

Triomfa en l'estrena de La Gioconda (La Scala), amb llibret de 'Tobia Gorrio' (pseudònim i anagrama d'Arrigo Boito): la protagonitza Brambilla. Aquests anys es representarà Euro-pa, Amèrica i Rússia

Richard Wagner in Bayreuth (F.Nietzsche). A.G.Bell patenta el telèfon, després de l'in-vent d'A.Meucci. Bal au moulin de la Galette (P.-A.Renoir)

1876Mor M.Bakunin

Cronologia

1875 G.Bizet estrena Carmen i mor el mateix any. París inaugura l'Opéra Garnier. Neix M.Ravel

Cantanta A Gaetano Donizetti (església Santa Maria Maggiore, Bergamo)

1875Moren el gramàtic P.Larousse, l'escriptor H.C.Andersen i els pintors J.-F.Millet i J.-B.Corot

Barcelona instal·la la 1a central elèctrica d'Espanya

1874 Mor J.A.Clavé, impulsor de les corals cata-lanes. Barcelona crea la Societat Wagner. R.Wagner acaba la construcció del Fests-pielhaus i s'instal·la a Bayreuth. Quadres d'una exposició (M.Musorgski)

S'instal·la a Milà, per sempre. Es casa amb la soprano Teresina Brambilla (d'una família de dones cantants. Havia protagonizat l'estrena de la 2a versió d'I promessi sposi). Triomfa en estrenar I lituani, a La Scala (on la reestrenarà l'any 1875 modificada)

18741a exposició impressionista (París) Restauració borbònica a Espanya

1873 Requiem (G.Verdi). Neix S.RakhmaninovEstrena l'òpera Il parlatore eterno (Teatre Sociale, Lecco) i triomfa amb els ballets Le due gemelle i Clarina (ambdós a La Scala). Compon Marcia funebre per i funerali di Manzoni (banda) per recaptar i finançar un monument a Alessandro Manzoni. Deixa de ser mestre de la banda de Cremona

1873Mor A.Manzoni. P.Verlaine dispara A.Rim-baud, que en aquella època escriu Une saison en enfer

Mor Napoleó III (emperador de França i últim rei francès). Amadeu I abdica i co-mença la I República espanyola: E.Figueras, 1r president

84 85

La Gioconda Cronologia

Amilcare Giuseppe Ponchielli MúsicaAny AnyArt i ciència Història

1914 Le rossignol (I.Stravinski). Margot (J.Turina)En el Teatre del Casino (Mònaco), estrena pòs-tuma de l'òpera incompleta I mori di Valenza, que van acabar el seu fill Annibale i després Arturo Cadore (l'altra òpera inacabada seva és Olga). Poc després es representa en l'Arena di Milano (i l'any 1915 en el Teatre Ponchielli)

1a pel·lícula de C.Chaplin i del seu personat-ge Charlot: Making a living

1914Comença la I Guerra Mundial

1950 P.Casals funda el Festival de Prada. Sym-phonie pour un homme seul (P.Henry, P.Schaeffer). Bolivar (D.Milhaud). The consul (G.C.Menotti)

El seu municipi natal pasa a dir-se Paderno Ponchielli en honor seu (i el lloc on va néixer és avui una casa-museu municipal sobre ell, en un carrer amb el seu nom)

1950La televisió comença a emetre en color, als EUA (CBS). Plantejament de la Paradoxa de Fermi

Inici de la Guerra de Corea. La Xina envaeix el Tibet. L'ONU revoca el seu rebuig de 1946 a les relacions diplomàtiques amb Es-panya. Als EUA Comença la Caça de bruixes

1886 Aus Italien, sinfonische fantasie (R.Strauss). Le carnaval des animaux (C.Saint-Saëns). Mor F.Liszt

Mor el gener per broncopneumònia, a Milà, on s'oficia un funeral multitudinari i l'enterren (cementiri Monumentale). Estrena pòstuma de la música sacra Lamentazioni di Geremia (incompleta)

1886K.Benz patenta el 1r vehicle amb motor de gasolina

1 de maig: vaga pionera a Xicago per la jornada de 8 hores

1885 Le Cid (J.Massenet). The Mikado (A.Sullivan)

Estrena l'òpera Marion Delorme (La Scala) i després una 2a versió (Teatre Grande, Brescia). El desembre emmalalteix a Piacenza, on el Teatre Municipal ha programat La Gioconda amb Brambilla: torna a Milà i treballa en el conservatori però empitjora

1885Patent de la 1a motocicleta (G.Daimler amb W.Maybach). Construcció del 1r automòbil, de 3 rodes (K.Benz)

Roma posa la 1a pedra del monument a Vittorio Emanuele II. Entitats de Catalunya lliuren un Memorial de Greuges a Alfons XII, poc abans de morir (regència de Mª Cristina)

1884 Le Villi (G.Puccini). Manon (J.Massenet). Der papagei (A.Rubinstein). Dimitrij, versió definitiva (A.Dvořák). Mor B.Smetana

A Sant Petersburg (Teatre Mariinski) va a l'es-trena d'Aldona, una revisió d'I lituani, titulada ara pel nom de la coprotagonista

1884Une baignade à Asnières (G.Seurat) Neixen el Dow Jones Industrial Average i el Dow Jones Transport Average

1883 Mor R.Wagner. Lakmé (L.Delibes). S'obre la 1a seu del Metropolitan Opera House (Nova York). El Liceu estrena el seu 1r Wagner: Lohengrin

1a representació de La Gioconda al Liceu. Can-tata per il monumento ad Alessandro Manzoni (La Scala. Per la inauguració del monument a Manzoni a Milà plantejat l'any 1873)

1883A.Gaudí assumeix la construcció de la Sagrada Família. F.Nietzsche comença a escriure Also sprach Zarathustra

Neix B.Mussolini. Mor K.Marx

1882 Parsifal (R.Wagner). La rédemption (Ch.Gounod). Dimitrij, 1a versió (A.Dvořák). Má vlast/La meva pàtria (B.Smetana). Neix J.Turina

Finalment accepta ser mestre de capella de l'església Santa Maria Maggiore (Bergamo), on estrena una Messa (solistes, cor, orquestra). Compon l'elegia per banda Sulla tomba di Gari-baldi. Estrena l'himne Il Gottardo (La Scala)

1882Fédora (V.Sardou). C.Darwin mor Mor G.Garibaldi

86 87

La Gioconda Selecció d'enregistraments

Per a una òpera com La Gioconda, d’un tardoro-manticisme rescalfat ja a les portes del verisme, no hi acaben d’anar bé els accents refistolats heretats del belcantisme, i encara que tot un Carlo Bergon-zi maldi per cantar com els àngels en la versió de Lamberto Gardelli, el to de l’Enzo Grimaldo no és pas aquest. Ho encerta més, certament, un –com sempre– desfermat Mario Del Monaco amb Gava-zzeni. L’accent ardent del personatge, però, troba la seva empenta ideal amb Franco Corelli i la seva emissió de trompeta ben afinada. Perfecta en la seva entrada «Assassini! Quel crin venerando ris-pettate» i la seva intervenció al gran concertant de l’acte tercer. El braó heroic també es pot detectar en el cas de Gianni Poggi o de Pier Miranda Ferraro en els enregistraments amb la Callas; el fraseig, però, és menys convincent.

La cantant grecoamericana, per la seva banda, és la Gioconda ideal, molt superior en aquesta oca-sió a una Tebaldi que amb Gardelli ja va arribar al paper una mica tard. De les dues versions llegades al disc per la Callas, la primera ja s’acosta a la subli-mitat, amb la meravellosa messa di voce al Si bemoll de «Mario! Enzo adorato! Ah! Come t’amo» que ni ella mateixa podrà repetir set anys més tard. Al disc del Metropolitan que té Corelli com a rei, Eileen Fa-rrell, una veu verdiana autèntica que tingué poques

oportunitats en la discografia d’estudi, hi aporta una vocalitat ben adient al personatge, més ben dibuixat –amb la direcció experta de Fausto Cleva– que en mans d’una extraordinària Anita Cerquetti –mal di-rigida, però, per Gavazzeni.

Robert Merrill, amb una dicció excel·lent i un agut esplendorós –ataca el «Parla!» final de la seva ària com un tro i sense l’appoggiatura tradicional– és un Barnaba de disseny, molt superior en aquesta funció, qui sap si gràcies a la inspiració que sempre proporciona el directe, a la seva versió en estudi i fins i tot als espectaculars Warren o Bastianini de les altres versions comercials. En la resta dels intèrprets de les versions seleccionades no hi ha la sensacional Simionato de Gavazzeni, però en l’enregistrament del 1952, s’hi pot trobar un baix de debò com Giulio Neri i, en la versió del 2003, la més recent de l’obra, la direcció de Marcello Viotti és probablement la més encertada de tota la discografia de l’òpera, amb un Plácido Domingo aquí més encertat que al seu DVD de Viena i amb una Violeta Urmana que firma una de les seves millors creacions cantant com a soprano. Tozzi i Rankin són també punts d’interès de la versió en viu i Fedora Barbieri afegeix espec-tacularitat a la versió de Votto, un director sempre competent, per bé que no memorable.

Selecció en CD

Maria Callas, Gianni Poggi, Paolo Silveri, Fedora Barbieri, Giulio Neri. Orquestra Simfònica i Cor de la RAI de Torí. Director: Antonino Votto. 1952. Fonit Cetra.

Eileen Farrell, Franco Corelli, Robert Merrill, Nell Rankin, Giorgio Tozzi. Orquestra i Cor de la Me-tropolitan Opera, Nova York. Director: Fausto Cleva. 1962. Living Stage.

Violeta Urmana, Plácido Domingo, Lado Ataneli, Luciana D’Intino, Roberto Scandiuzzi. Cor de la Ràdio de Baviera. Orquestra de l’Òpera de Munic. Director: Marcello Viotti. 2003. EMI.

Selecció d’enregistraments

En el camp de les versions videogràfiques s’ha d’aca-bar anant a parar a una de les dues escenificacions de l’òpera en l’espectacle de Pier Luigi Pizzi: docu-mentades al Liceu l’any 2005 i a l’Arena de Verona l’any següent, sempre amb l’al·licient de la coreogra-fia espectacular de Gheorghe Iancu, no tan literal ni imbricada en l’acció com la de Gerlinde Dill per a l’Staatsoper però sí prou adient com per fer brillar els talents de la prima ballerina Letizia Giuliani, pre-sent tant al Liceu amb Ángel Corella com a Verona amb Roberto Bolle, una protagonista que també tindrem enguany al Liceu. La versió escènica de Pizzi –ponts, graderies, taulons– no enamora i l’es-cenografia de Viena, d’un tradicionalisme pertinent però ja una mica tronat es limita a servir l’acció. A Verona la mise en scène respira més que al Liceu i l’incendi del brigantino resulta més espontani. La solució vienesa de la catàstrofe amb la regia de Fi-lippo Sanjust és força més modesta.

Del Plácido Domingo de Viena no se’n poden cantar meravelles, tot i que el fervor líric és el de sempre i la generositat interpretativa no mereix cap mena de retret. La vocalità, però, és poc afavoridora per al tall heroic del personatge per manca d’un au-tèntic squillo que tampoc no tingué, certament, Ri-chard Margison al Liceu. Al concepte de cant vibrant

Selecció en DVD

Eva Marton, Plácido Domingo, Matteo Manuguerra, Ludmila Semtschuk, Kurt Rydl. Orquestra i Cor de l’Òpera de Viena. Director: Ádám Fischer. 1986. Arthaus.

Deborah Voigt, Richard Margison, Carlo Guelfi, Elisabetta Fiorillo, Carlo Colombara. Orquestra i Cor del Gran Teatre del Liceu. 2005. Arthaus.

Andrea Gruber, Marco Berti, Alberto Mastromarino, Ildiko Komlosi, Carlo Colombara. Orquestra i Cor de l’Arena de Verona. Director: Donato Renzetti. 2006. Dynamic.

i enlluernador, s’hi acosta més Marco Berti a Verona. La classe, però, no dona per més en el seu cas.

Sí que està magnífica a Viena Eva Marton, únic personatge en aquesta versió que Ádám Fisher sap dirigir bé. La veu estava en un bon moment i la potència dramàtica no s’hi troba a faltar, al seu cant. Deborah Voigt no obté els mateixos resultats al Liceu i Andrea Gruber no acaba de definir el perfil vocal de la cantatrice errante a l’espectacle veronès, que Renzetti dirigeix amb força encert.

Matteo Manuguerra és, de bon tros, el millor dels Barnaba en DVD. Ressonant i amb una afina-ció impecable, domina el repartiment de la versió vienesa. Si de cas, se li podria retreure un excés de grandiloqüència gestual. Aquest, però, era el fet diferencial que el distingia. Les personalitats artístiques no es poden agafar solament pels seus aspectes positius. El seu «O monumento» és el moment de la nit.

Elisabetta Fiorillo, Laura al Liceu i la Cieca a Ve-rona, exhibeix la seva espontaneïtat habitual, tot i que ni en un paper ni en l’altre faci enyorar cap de les veus dels CD disponibles. Carlo Colombara és un Alvise correcte tant a Barcelona com a Verona, molt superior en qualsevol cas al Kurt Rydl de Viena, completament fuori ruolo en aquesta ocasió.

Marcel CervellóMUSICÒLEG

88 89

La Gioconda Amilcare Ponchielli

8988

Gh

eorg

he Ian

cu

Coreògraf

com la de C

avaller de la Gran C

reu al M

èrit de la República Italiana, Com

ana-dor de la Legió d’H

onor i Oficial de les

Arts i les Lletres a França i tam

bé com a

Com

anador del Mèrit C

ultural del Prin-cipat de M

ònaco. L’any 1987 inaugurà el centre W

ortham de H

ouston amb A

ida,

el 1990 l’O

péra Bastille de París amb Les

troye

ns i la reobertura del Teatro alla

Scala de Milà am

b L’Eu

rop

a ricon

osciu

ta, entre altres títols.

Debutà al G

ran Teatre del Liceu la tem-

porada 1985/86 amb

Bo

rís Go

du

no

v, i hi ha tornat am

b Der flieg

end

e Ho

lländ

er (1987/88), D

er Freisch

ütz (1987/88), Tan

-cred

i (1988/89) i La Gio

con

da (20

05/0

6).Il·lum

inador

Nascut a Venècia, es graduà en arquitec-

tura. Ha col·laborat am

b Pier Luigi Pizzi en projectes relacionats am

b l’òpera i exposicions d’art.

Ha treballat en m

és de cent vint produc-cions d’òpera arreu del m

ón: La son

nam

-b

ula a M

oscou i Bilbao, Gu

glielmo

Tell a Lim

a, Mad

ama B

utte

rfly a Macerata i

Maó; N

orm

a a Macerata i Toló; Il tro

va-to

re a Sant Petersburg, Salern i Parlem;

La Gran

de-D

uch

esse de G

érolstein a M

a-drid i Valladolid; U

n b

allo in

masch

era a Palerm

i Tianjin; Nab

ucco

a Maó; Tu

ran-

do

t a Macerata, C

atània i Seül; Sakù

ntala

a Catània; S

alom

e a Catània i Bolonya; Il

barb

iere di S

iviglia a Rovigo; Nab

ucco a

Xangai, Maó i Fano; R

igoletto a M

aó, Lima,

Massim

o G

asparo

n

Conxita G

arcia és la directora del Cor

del Gran Teatre del Liceu, càrrec que

la projecta com una de les figures m

és rellevants de la direcció coral de la seva generació. N

ascuda a Barcelo

na, es graduà en direcció d’orquestra, direcció de cor i cant. Va ser directora-fundadora del Cor Jove de l’O

rfeó Català i sotsdirec-

tora de l’Orfeó C

atalà. També ha estat

directora del Cor dels A

mics de l’Ò

pera de G

irona i presidenta de la Federació de C

orals Joves de Catalunya, am

b qui va ser guardonada am

b el Premi N

acional de C

ultura de la Generalitat de C

atalunya (1994). Paral·lelam

ent a l’activitat com a

directora del cor del GTL i com

a direc-tora invitada d’altres agrupacions corals, desenvolupa tam

bé una important labor

pedagògica en cursos internacionals de direcció coral. H

a realitzat nombrosos

concerts per les millors sales d’arreu

d’Europa i nombrosos enregistram

ents per a C

D, D

VD

, ràdio i televisió. Debutà

al Gran Teatre del Liceu com

a mestra

assistent del cor i ha col·laborat en la di-recció m

usical de diferents produccions operístiques. C

ontinuadora del l’estil de cant iniciat per Rom

ano Gandolfi i se-

guit per José Luis Basso, de qui Conxita

Garcia en fou directora assistent, va ser

nomenada directora titular del C

or del G

ran Teatre del Liceu l’any 2015.

Nascut a M

adrid, es graduà a la Univer-

sitat de Música de V

iena amb una tesis

sobre Parsifal. Entre els anys 20

00

i 200

2 com

pletà la seva formació com

a assist-ent del m

estre Iván Fischer i l’Orquestra

del Festival de Budapest, i l’estiu del 200

7 am

b Christian Thielem

ann al Festival de Bayreuth com

a assistent musical del cicle

Der Ring des N

ibelu

ngen

. Actualm

ent és el director general m

usical de l’Òpera de

Chem

nitz i de l’orquestra Robert-Schu-m

ann-Philharmonie del m

ateix teatre.

L’any 2011 debutà dirigint òpera a Espan-

ya amb Tristan

un

d Iso

lde al Teatro C

am-

poamor d’O

viedo, on ha dirigit el cicle D

er Ring des Nib

elun

gen. L’any 200

9 di-rigí M

acbeth a Viena substituint D

aniele G

atti, i poc abans va dirigir La C

eneren

-to

la a la Deutsche O

per de Berlín. Des de

l’any 2004 m

anté una estreta relació amb

la Wiener Staatsoper, on ha dirigit m

és de dues-centes representacions d’òpera i ballet.

Debuta al G

ran Teatre del Liceu.

Director d'escena, escenògraf i figurinista

Nascut a M

ilà l’any 1930, inicià la seva car-rera com

a escenògraf i dissenyador de vestuari als vint anys, i paral·lelam

ent es form

à com a arquitecte.

El 1977 debutà com a director d’escena al

Teatro Regio de Torí amb D

on

Gio

vann

i. D

es d’aleshores ha dirigit centenars de produccions als principals teatres i fes-tivals de tot el m

ón.

Ha rebut im

portants premis i distincions,

Pier L

uig

i Pizzi

Gu

illermo

García C

alvo

Director m

usical

Biografi

esN

ascut a Bucarest, estudià dansa clàssica am

b Constantin M

arinescu i moderna i

contemporània am

b Miriam

Răducanu. Po

steriorm

ent amplià estudis, entre

d’altres, amb D

mitri Sem

ionov al Teatre Bolxoi de M

oscou. En el terreny operís-tic ha col·laborat en produccions am

b el director escènic Pier Luigi Pizzi, com

La

vídu

a aleg

re per al Teatro alla Scala de

Milà, M

acbeth

per a l’Arena de Verona, i

per al Festival de Macerata am

b C

armen

i Cle

op

atra (Lauro Rossi). Al llarg de la

seva carrera ha treballat en teatres com

la Royal Opera H

ouse de Londres, Teatro dell’O

pera de Roma, Teatro La Fenice de

Venècia, Teatro di San Carlo de N

àpols, O

péra de Montecarlo o Teatro C

olón de Buenos A

ires.

Debutà al G

ran Teatre del Liceu la tem-

porada 200

5/06 am

b La Gio

con

da.

Directora del C

orC

on

xita G

arcia

Macerata i M

ilà; Tancred

i a Tòquio, Osaka,

Trieste i Toló; Un

giorn

o d

i regno a Parm

a i Bilbao, i Le n

ozze d

i Figaro a Rovigo.

Entre els seus propers projectes hi ha Les p

êcheu

rs de p

erles a Bilbao, Do

n G

iovan

-n

i a Ferrara i Rovigo i L’elisir d

’amo

re a C

atània.

Debuta al G

ran Teatre del Liceu.

90 91

La Gioconda Amilcare Ponchielli

90

Soprano (la Gioconda)

Nascuda a N

àpols, començà els estud-

is musicals a l’Institut M

usical de la Vall d’A

osta, i posteriorment es graduà al

Conservatori G

iuseppe Verdi de Torí. D

ebutà professionalment l’any 20

12 al Teatro Regio de Torí interpretant A

melia

(Un

ballo

in m

asche

ra); tam

bé ha can-tat A

bigaille (Nab

ucco

) al Festival de Salzburg, dirigida per Riccardo M

uti; rol que posteriorm

ent cantaria a València, Pequín, Tel A

viv, Leipzig, Stuttgart, Las Palm

as, Maó, Bolonya, Florència, Parm

a, Palerm

, i Milà, entre d’altres.

El seu repertori inclo

u rols com A

bi-gaille (N

abu

cco), A

melia (U

n b

allo in

m

asch

era

), Tosca, Leo

nora (Il tro

va-to

re), com

tessa (Le

no

zze d

i Fig

aro),

Mezzosoprano (Laura A

dorno)

An

na P

irozzi

Do

lora Z

ajick

Es donà a conèixer gràcies a les seves in-terpretacions de personatges m

ozartians. Els darrers anys ha incorporat al seu rep-ertori rols verdians, com

Attila, Fiesco

(Sim

on

Bo

ccanegra) i Banco (M

acbeth

), així com

Méphistophélès de F

aust i L

a d

amn

ation

de Fau

st.

Ha cantat als teatres de la W

iener Staat-soper, Royal O

pera House de Londres,

Deutsche Staatsoper de B

erlín, Opéra

National de París, Teatro alla Scala de M

ilà, Teatro Real de M

adrid i Metropolitan O

p-era de N

ova York, així com al Festival de

Salzburg. L’han dirigit els mestres C

laudio A

bbado, Riccardo Muti, M

yung-Whun

Chung, Sir John Eliot G

ardiner, Bernard H

aitink, Nikolaus H

arnoncourt, Tugan Sokhiev i A

ntonio Pappano. Artista del

segell Deutsche G

ramm

ophon, la seva dis-cografia inclou D

on

Gio

vann

i, An

na B

olen

a i un recull d’àries de M

ozart i Händel.

Debutà al G

ran Teatre del Liceu la tempo-

rada 1999/200

0 am

b un concert de l’Or-

questra Simfònica i el Cor del Liceu, i hi ha

tornat amb Lu

crezia Bo

rgia (200

7/08) i Il

turco

in Italia (2012/13).

91

de Brünnhilde al cicle Der R

ing d

es Nib

e-lu

ngen a l’Ò

pera de Viena i San Francisco O

pera.

Debutà al G

ran Teatre del Liceu amb

Tristan u

nd

Isold

e en versió de concert (20

12/13) i hi ha tornat amb D

ie Walkü

re (2013/14), S

iegfried (2014/15), G

ötterd

äm-

me

run

g (20

15/16) i Tristan u

nd

Isold

e (20

17/18).

Ketevan

Kem

ok

lidze

Mezzosoprano (Laura A

dorno)

Nascuda a T

bilisi (Geòrgia), estudià al

Conservatori de la seva ciutat i a l’A

cc-adem

ia del Teatro alla Scala de Milà. H

a estat prem

iada en nombrosos concur-

sos. Des del seu debut com

a Maddalena

(Rigo

letto), ha cantat al Teatro alla Scala

de Milà, A

rena de Verona, Teatro La Fen-ice de Venècia, Royal O

pera House de

Londres, Teatro Real de Madrid, així com

a les ciutats de Sevilla, València, B

erlín, Tolosa, Parm

a, Roma, Palerm

, Nàpols,

Montpeller, M

arsella, Niça, M

ontecarlo, Tel A

viv, Tòquio, Los Angeles, W

ashing-ton i Santiago de Xile.

El seu repertori inclou Le no

zze di F

iga-ro

, Co

sì fan tu

tte, L

a clem

en

za di T

ito,

Il barb

iere di S

iviglia, La C

eneren

tola, Le

Co

mte O

ry, No

rma, M

aria Stu

arda, A

nn

a

Ildeb

rand

o D

’Arcan

gelo

Baix (Alvise Badoero)

Soprano (La Gioconda)

Cantant habitual als principals teatres

d’òpera d’arreu del món. La tem

porada 20

18/19 té previst debutar com a O

rtrud (Lo

hen

grin

) en una nova producció de D

avid Alden per a l’O

pera Vlaanderen

d’Anvers. Tam

bé ha estat Turandot al Teatro Real de M

adrid i al New

National

Theatre de Tòquio, a més de Brünnhilde

a Nàpols, Leipzig i W

iener Staatsoper. A

mb Sir Sim

on Rattle i l’Orquestra Sim

-fònica de la Ràdio de B

aviera cantarà D

ie W

alküre en versió de concert, in-

terpretació que serà enregistrada i pos-teriorm

ent publicada. També treballarà

amb M

arek Janowski i l’O

rquestra Fil-harm

ònica de Montecarlo interpretant

el «Liebestod»

de Tristan u

nd

Isold

e. La tem

porada passada va interpretar el rol

Iréne T

heo

rin

Desdem

ona (Otello

), Aida, Lady M

acbeth (M

acbeth

), Maddalena (A

nd

rea Ch

énier)

i Lucrezia (I du

e Foscari). Papers que ha

cantat al Teatro alla Scala de Milà, Teatro

Regio de Torí, Royal Opera H

ouse de Londres o Teatro Real de M

adrid.

Debutà al G

ran Teatre del Liceu la tem-

porada 2017/18 am

b Attila en versió de

concert.

Am

b una llarga trajectòria, és especial-m

ent reconeguda internacio

nalment

com a m

ezzosoprano verdiana, per bé que la seva veu dram

àtica li ha permès

interpretar un ampli repertori. Entre els

seus rols més destacats hi ha els d’A

zuce-na (Il tro

vatore

), Am

neris (Aid

a) o Eboli

(Do

n C

arlo), entre d’altres.

Els seus comprom

isos d’aquesta tempo-

rada inclouen el Req

uiem

de Verdi amb

la Simfònica de M

almö, una G

ala Verdi al Teatre Bolxoi de M

oscou i Amneris (A

ida)

a la Metropolitan O

pera de Nova York.

L’any 200

6 fundà l’Institute for Young D

ramatic Voices, am

b l’objectiu de for-m

ar veus grans o inusuals, i ajudar joves cantants a desenvolupar-se per realitzar una carrera internacional.

Debutà al G

ran Teatre del Liceu la tem-

porada 1988/89 amb el R

equ

iem de Verdi,

i hi ha tornat en diverses ocasions: Aid

a (20

07/0

8), Ad

riana Leco

uvreu

r (2011/12),

Su

or A

ng

elica (20

13/14) o Un

ballo

in

masch

era (2017/18).

Bo

lena, L

ind

a di C

ham

ou

nix, D

on

Carlo

, La fo

rza del d

estino

, Carm

en o Ro

méo

et Ju

liette, entre d’altres.

Debutà al G

ran Teatre del Liceu la tempo-

rada 200

5/06 am

b Otello

, i hi ha tornat am

b Faust (20

11/12), Lind

a di C

ham

ou

nix

(2011/12), Il b

arbiere d

i Siviglia (20

14/15) i R

igoletto

(2016/17).

92 93

La Gioconda Amilcare Ponchielli

9392 M

aría José M

on

tiel

Tenor (Enzo Grim

aldo)

Form

at musicalm

ent al Co

nservatori

Pietro Mascagni de Livorno, posterior-

ment seguí la seva form

ació amb M

agda O

livero, Katia Ricciarelli, Luciana Serra i C

arlo Meliciani. L’any 20

15 debutà al Te-atro alla Scala de M

ilà interpretant Calaf

(Turan

do

t), dirigit per Riccardo Chailly, i

aquella mateixa tem

porada va ser Turid-du (C

avalleria rustican

a) al teatre m

ilan-ès. A

més, ha cantat als teatres d’òpera

de la Wiener Staatsoper, D

eutsche Oper

de Berlín, Bayerische Staatsoper de Mu-

nic o a l’Arena de Verona, entre d’altres.

El desembre del 20

17 debutà als Estats U

nits cantant Calaf a la Lyric O

pera of C

hicago. Recentment ha debutat en el

rol d’Enzo Grim

aldo (La Gio

con

da

) a La M

onnaie de Brussel·les i en el de Don A

l-

Mezzosoprano (la C

ieca)

Formada a V

iena, l’any 2015 va rebre el

Premi N

acional de Música. A

l llarg de la seva carrera ha cantat en nom

brosos teatres, com

el Teatro di San Carlo de

Wiener Staatsoper, La b

oh

ème a Verona

i Torre del Lago, Lucia d

i Lamm

ermo

or a

l’Opéra de Lausana i San Francisco O

p-era, L

a traviata a Verona i Macerata, o

Mad

ama B

utte

rfly a l’Opéra B

astille de París.

Debutà al G

ran Teatre del Liceu la tem-

porada 2014/15 am

b L

a traviata, i hi ha tornat am

b P

oliu

to (20

17/18).

Stefan

o L

a Co

lla

Brian

Jagde

Tenor (Enzo Grim

aldo)

Carlo

Co

lom

bara

Baix (Alvise Badoero)

Nascut a B

olonya, el 1989 –amb vint-i-

cinc anys– debutà al Teatro alla Scala de M

ilà cantant el príncep Bouillon (Ad

riana

Lecou

vreur). D

es d’aleshores ha cantat a teatres d’arreu del m

ón, passant pel Teatre Bolxoi de M

oscou, Wiener Staat-

soper, Metropolitan O

pera de Nova York,

Teatro Colón de B

uenos Aires, O

péra N

ational de París, Royal Opera H

ouse de Londres, A

rena de Verona (on ha inau-gurat la tem

porada en cinc ocasions), entre d’altres.

L’han dirigit els mestres Riccardo C

hailly, C

olin Davis, G

ianandrea Gavazzeni, C

arlo M

aria Giulini, Lorin M

aazel, Zubin Mehta,

Riccardo Muti, A

ntonio Pappano, Michel

Plasson, Georges Prêtre, G

iuseppe Sinop-oli o G

eorg Solti. I els directors d’escena

Gab

riele Vivian

i Baríton (Barnaba)

El seu repertori inclou Belcore (L’e

lisir d

’amo

re), M

alatesta (Do

n P

asqu

ale),

Marcello (L

a bo

hè

me

), Enrico (Lu

cia d

i Lam

me

rmo

or) i Sharpless (M

adam

a B

utterfly), entre d’altres. Papers que ha

cantat a la Royal Opera H

ouse de Lon-dres, Teatro alla Scala de M

ilà, Teatro Lirico de C

àller, Teatro Regio de Torí, C

anadian Opera C

ompany de Toronto,

Palau de les Arts de València o Teatro de

la Maestranza de Sevilla. Entre els seus

comprom

isos recents hi ha I pu

ritani a la

Baríton (Barnaba)

Lu

is Can

sino

Jean-Pierre Ponnelle, Franco Zeffirelli, W

erner Herzog, Robert C

arsen, Jonathan M

iller o Peter Stein.

Debutà al G

ran Teatre del Liceu la tempo-

rada 1999/200

0 am

b el Req

uiem

de Verdi, i hi ha tornat am

b La Gio

con

da (2005/06),

Aid

a (200

7/08), A

nn

a Bo

lena (20

10/11),

La bo

hèm

e (2011/12), La forza d

el destin

o (2012/13) i Il tro

vatore (2016/17).

Nàpols, O

péra National de París, W

ie-ner Staatsoper, Teatro alla Scala de M

ilà, Teatro M

assimo de Palerm

, a més dels

auditoris de la Konzerthaus de Viena o

el Carnegie H

all de Nova York. H

a inter-pretat el paper de C

armen en escenaris

d’Itàlia, Suïssa, Alem

anya, França, Espan-ya, el Japó, els Estats U

nits, la Xina i Israel. A

més, el seu repertori inclou els rols de

Dalila (S

amso

n et D

alila), Ulrica (U

n b

al-lo

in m

aschera), Leonora (La favo

rita) o C

harlotte (Werth

er). L’han dirigit Zubin M

ehta, Riccardo Chailly, D

aniel Oren o

Charles D

utoit.

Debutà al G

ran Teatre del Liceu la tempo-

rada 2010/11 am

b C

armen (2010

/11).

Ha form

at part dels programes de for-

mació de cant A

dler i Merola a la San

Francisco Opera.

Recentment ha interpretat M

aurizio (A

drian

a Le

cou

vreu

r) a Londres, R

a-dam

ès (Aid

a) a San Francisco

i Froh

(Das R

hein

gold

) amb la Filharm

ònica de N

ova York Papers com el de Pinkerton

(Mad

ama B

utterfly) li han perm

ès can-tar a les ciutats de Palerm

, Washington

i Ham

burg; amb D

on José (C

arme

n), a

Nàpols i M

unic; el príncep de Ru

salka a H

ouston; Macduff (M

acbeth

) al Teatro Real de M

adrid; Cavaradossi (To

sca) a

Stuttgart, i Bacchus (Ariad

ne au

f Naxo

s) a la Palm

Beach Opera. A

més, entre els

seus comprom

isos recents hi ha Turan-dot a San Francisco i Palerm

, Tosca a Zuric, San Francisco, N

àpols, Viena, Nova

York i Londres; Carm

en a Londres; Il ta-

barro i P

agliacci a Dresden; L

a forza d

el d

estino

a París, i Ru

salka a Am

sterdam,

entre altres òperes.

Debuta al G

ran Teatre del Liceu.

varo (La fo

rza del d

estino

) a l’Oper Köln.

Debuta al G

ran Teatre del Liceu.H

a cantat en teatres d’arreu d’Europa i els Estats U

nits interpretant els rols de Leporello (D

on

Gio

vann

i), Sulpice (La fille

du

régim

ent), D

ulcamara

(L’elisir d

’amo

re),

Luna (Il

trovato

re),

Ger-

mont (La traviata

), Monforte (I vesp

ri sicilian

i), Carlo

(La forza d

el destin

o),

Am

onasro (Aid

a), Jago (O

tello), Barn-

aba (La Gio

con

da

), Sharpless (Mad

ama

Bu

tterfly), Roque (Marin

a), així com

Na-

bucco, Macbeth, Rigoletto, Sim

on Boc-canegra i Falstaff.

Am

b una àmplia trajectòria al m

ón de la sarsuela, n’ha cantat Lu

isa Fernan

da, Lo

s gavilan

es, La rosa d

el azafrán, La tab

ern-

era del p

uerto

, Do

n M

ano

lito, E

l caserío,

La parran

da, La leyen

da d

el beso

, La del

So

to d

el Parral o La G

ran V

ía.

També ha participat a les estrenes m

un-dials dels títols E

l canto

de lo

s volcan

es i La m

arimb

a arrecha, am

bdues d’Álvarez

del Toro, o Fuen

teoveju

na (Jorge M

uñiz).

Debutà al G

ran Teatre del Liceu la tem-

porada 200

6/07 am

b Th

aïs.

94 95

La Gioconda Amilcare Ponchielli

9594 D

ebutà al Gran Teatre del Liceu la tem

-porada 20

06/0

7 amb M

ano

n, tot i que

abans ja havia participat al Petit Liceu am

b La p

etita flau

ta màg

ica de la tem-

porada 200

4/05 a la 20

09/10

. A la Sala

Principal també ha actuat a L

a fille d

u

rég

ime

nt i W

erth

er, am

bdues la tem-

porada 2016/17. A

més, ha participat en

diversos espectacles al Foyer.

Tenor (Isèpo / Una veu)

Beñ

at Eg

iarte

Baríton (Un barnabotto / U

n pilot / U

n cantant)

Nascut a B

arcelona, estudià cant amb

Montserrat Pueyo, M

aty Pinkas, Edda M

oser i Carlos C

hausson, i posterior-m

ent a l’Académ

ie Musical de V

ilacròsa am

b Lorraine Nubar i D

alton Baldw

in. D

urant el curs 200

6/07 treballà a la Bay-

erische Staatsoper de Munic. L’any 20

08

fou semifinalista del concurs O

peralia i el 20

09 fou prem

iat al Concurs Internac-

ional Boris Christoff (Bulgària). H

a trebal-lat en teatres de ciutats com

Berlín, Mu-

nic, Barcelona, Madrid, O

viedo o Sofia.. D

ebutà al Gran Teatre del Liceu la tem

-porada 20

08/0

9 amb L’in

coro

nazio

ne d

i P

op

pe

a, i hi ha tornat amb D

er R

ose

n-

kava

lier (20

09

/10), L

es m

am

elle

s de

Marc P

ujo

l

(Zuàne / Una veu)

Realitza els seus estudis de cant al Con-

servatori Superior de Música del Liceu

amb els professors Eduard G

iménez i

María Soler.

L’any 200

4 va debutar amb L

a pe

tita flau

ta màgica, espectacle infantil del di-

rector Joan Font per al Gran Teatre del

Liceu. L’any següent debuta com a com

te d’A

lmaviva (Le n

ozze d

i Figaro

) al teatre La Faràndula de Sabadell, al cicle Ò

pera C

atalunya. Des d’aleshores ha cantat en

diversos teatres espanyols d’Oviedo, Bil-

bao, Jerez de la Frontera, Maó, Palm

a, Las Palm

as de Gran C

anaria, Sevilla o Pam-

plona. A nivell internacional ha cantat

a Panamà, C

olòmbia, Equador, el Brasil,

Corea del Sud i Itàlia.

Carlo

s Daza

(ballarí principal convidat) A

lessand

ro R

iga

Letizia G

iulian

i(ballarina principal convidada)

Tirésias (20

09/10

), El ju

gado

r (200

9/10),

An

na B

ole

na (20

10/11), A

drian

a Le

cou

-vreu

r (2011/12), D

on

Pasq

uale (20

14/15), E

l pesseb

re (2015/16), T

haïs (20

16/17) o M

ano

n L

escau

t (2017/18); així com

l’es-pectacle infantil L

a petita flau

ta màgica

de la temporada 20

13/14 a la 2016/17.

Ha estat deixeble de la soprano G

iovanna D

i Rocco, a més d’haver rebut classes de

Raúl Gim

énez, Eduard Gim

énez, Renata Scotto, Jaum

e Aragall i M

ontserrat Ca-

ballé, entre d’altres.

Debutà interpretant Ferrando (C

osì fan

tu

tte) i des d’aleshores ha assum

it rols com

ara Tonio (La fille du

régimen

t), Fer-nando (La favo

rita) o N

emorino (L’elisir

d’am

ore

). També ha participat en pro-

duccions de Rig

ole

tto, Ce

nd

rillon

, Die

Zau

berflö

te, Le de

vin d

u village, F

idelio

o R

om

éo et Ju

liette, a diversos teatres.

Ha cantat al Palau de la M

úsica Catala-

na, Teatro de la Maestranza de Sevilla,

Auditorio N

acional de Madrid, Teatro

Saõ Pedro de Saõ Paulo, Teatro Arriaga

Antzokia de B

ilbao o La Faràndula de Sabadell.

Debutà al G

ran Teatre del Liceu la tempo-

rada 2013/14 am

b C

end

rillon

, i hi ha tor-nat am

b l’Otello de G

. Rossini (2015/16),

Il viagg

io a R

eim

s (2017/18) i R

om

éo

et

Juliette (20

17/18).

Nascut a C

rotone (Itàlia), població que l’any 20

12 va nomenar-lo ciutadà il·lustre,

es graduà per l’Scuola di Teatro dell’Op-

era de Roma am

b cum

laud

e l’any 200

4. D

esprés de la seva graduació començà

a treballar amb Vladim

ir Derevianko a la

Semper O

per de Dresden com

a ballarí

principal en un gran nombre de produc-

cions. Entre els anys 200

6 i 2013 fou el

ballarí principal del Maggio M

usicale Fior-entino, dirigit per Vladim

ir Derevianko i

Francesco Ventriglia. També ha actuat

al Teatro Massim

o de Palerm, A

rena de Verona o Teatro La Fenice de Venècia. El seu repertori inclou els títols de D

on

Q

uixo

t, Giselle, La sílfid

e, La fille mal gar-

dée, R

om

eu i Ju

lieta o La Ven

tafocs.

Debutà al G

ran Teatre del Liceu la tem-

porada 2015/16 am

b l’homenatge a Enric

Granados.

Graduada am

b honors per l’Scuola di Teatro dell’O

pera de Roma el 1999,

aquell mateix any entrà a form

ar part del ballet de la com

panyia de dansa com

a ballarina principal. L’any 200

1 esdevingué la ballarina principal del Teatro del M

aggio Musicale Fiorenti-

no. Al llarg de la seva carrera ha ballat

dansa clàssica i contemporània dels

coreògrafs George Balanchine, M

arius Petipà, Iuri G

rigoróvitx, Roland Petit, C

harles Jude, David Bintley, G

heorghe Iancu, A

ugust Bournonville, Jiří Kylián, John N

eumeier, A

ngelin Preljocaj, W

illiam Forsythe o Lucinda C

hilds, entre d’altres. H

a ballat en teatres de N

iça, Roma, Bucarest, París, N

ova York, Tòquio, M

adrid, Barcelona, o Milà.

Debuta al G

ran Teatre del Liceu.

96 97

DIRECCIÓ GENERALValentí OviedoSecretaria de direcció Ariadna PedrolaAssessoria jurídica Elionor VillénAnna Ferrando

DIRECCIÓ ARTÍSTICA I PRODUCCIÓChristina ScheppelmannLeticia Martín PlanificacióYolanda BlayaMaria SubiranaContractació i figuracióAlbert CastellsMeritxell PenasM. Carme VenturaProducció executivaSilvia GarciaJoan RimbauProducció d’esdevenimentsMuntsa IngladaDeborah TarridasSobretítolsAnabel AlendaGlòria Nogué

DIRECCIÓ MUSICAL Josep PonsAntoni PallèsJosep Mª Armengol Núria PiquerArxiu musical Josep Carreras Elena RosalesMestres assistents musicals Rodrigo de Vera Vanessa García Jaume Tribó Véronique WerkléRegidoria musicalLluís Alsius Luca CerutiMicky GalindoSebastián PopescuOrquestraKai Gleusteen Òscar Alabau Olga Aleshinski César Altur Andrea AmadorJoaquín Arrabal Sandra Luisa Batista Lluís Bellver Francesc Benítez Jordi Berbegal Josep M. Bernabeu Claire Bobij Kostadin Bogdanoski Bettina Brandkamp Esther Braun Mercè Brotons Pablo Cadenas Josep Antón Casado Andrea Ceruti J. Carles Chordà Carles Chordà

Francesc Colomina Carme Comeche Charles CourantSavio de la Corte Birgit Euler Juan Pedro Fuentes Alejandro Garrido Juan González Moreno Ródica Mónica Harda Piotr Jeczmyk Christo Kasmetski Magdalena Kostrzewszka Émilie Langlais Francesc Lozano Jing Liu Kalina Macuta Sergii Maiboroda Enric Martínez Manuel MartínezJuanjo Mercadal Jordi Mestres Aleksandra MileticAlbert Mora David Morales Liviu Morna Mihai Morna Emili Pascual Mª Dolors Paya Enric Pellicer Raúl Pérez Cristoforo Pestalozzi Ionut Podgoreanu Alexandre Polonski Sergi Puente Annick Puig Ewa Pyrek Joan Renart Mª José Rielo Artur Sala Guillermo Salcedo Fulgencio Sandoval Cristian Sandu Birgit Schmidt Oleg Shport Oksana Solovieva Juan M. Stacey Raul Suárez Renata Tanellari Guillaume Terrail Peter Thiemann Franck Tollini Yana Tsanova Marie Vanier Bernardo Verde Jorge Vilalta Matthias Weinmann CorConxita GarciaAlejandra M. AguilarJosep M. BoschMargarita Buendía Alexandra Codina Xavier Comorera Rosa Maria Cristo Miguel Ángel Curras Dimitar Darlev Gabriel Antonio Diap Mariel Fontes

Ignasi Gomar Olatz Gorrotxategi Plamen G. Papazikov Ramon Grau Lucas Groppo Andrés Omar Jara M. Carmen Jiménez Sung Min Kang José L. Casanova Hortènsia Larrabeiti Yordanka León Graham Lister Glòria López Pérez M. Dolors Llonch Raquel Lucena Mónica Luezas Elisabet Maldonado Encarnació Martínez Xavier Martínez Isabel Mas Caballé José Antonio Medina Ivo Mischev Raquel Momblant José Luís Moreno Daniel Muñoz Mª Àngles Padró Eun Kyung Park Marta Polo Joan Prados Florenci Puig Joan Josep Ramos Miquel Rosales Emili Rosés Maria SuchOlga Szabo Llorenç Valero Ingrid Venter Elisabet Vilaplana Mariano Viñuales Helena Zaborowska Guisela Zannerini Servei educatiu i Liceu de totsIrene CalvísCarles GibertMercè NúñezJosep Maria SabenchPilar Villanueva

DEPT. COMUNICACIÓ I EDICIONSNora FarrésPremsaMartín Zaragüeta DigitalChristian Machío EdicionsSònia Cañas Arxiu Helena Escobar Producció d’audiovisuals Maria Basora DissenyLluís Palomar

Relació personal Gran Teatre del Liceu

DEPT. ECONOMICOFINANCERAna Serrano Cristina Esteve Control econòmic M. Jesús Fèlix Gemma Rodríguez Comptabilitat Jesús Arias M. José García Tresoreria i assegurances Jordi Cabrero Roser Pausas CompresM. Isabel Aguilar Javier Amorós Eva Grijalba Anna Zurdo

DEPT. DE MÀRQUETING I COMERCIALMireia MartínezMontse Cardona Jesús GarcíaTeresa LlealComercial i territori Aleix PratdepàduaPol Avinyó Gemma PujolVisitesYolanda Bonilla Abonaments i localitats Mª Carme Aguilar Emma Blancafort Diana DíazJosefa Padrós Ariadna PortaSònia Puig-Gros Marta Ribas Gemma Sánchez

DEPT. DE PATROCINI, MECENATGE I ESDEVENIMENTSHelena Roca Sandra Modrego Sandra Oliva Mireia Ventura Esdeveniments Isabel Ramón Marcos Romero Paulina Soucheiron

DEPT. DE RECURSOS HUMANS I SERVEIS GENERALSJordi Tarragó Administració de personalJordi Aymar Mercè Siles Formació i seguretat i salut laboral Rosa Barreda Recepció Cristina Ferraz Servei mèdic Mireia Gay Seguretat Ferran Torres Informàtica Pilar Foixench Raúl López

Xavier Massotti Albert Sust Instal·lació i manteniment Susana Expósito Domingo García Isaac Martín

DEPT. DE RELACIONS INSTITUCIONALSRelacions Públiques Estefania SortLaura Prat SalaMarian Casals

DEPT. TÈCNIC Xavier Sagrera Oficina tècnica Marc Comas Guillermo Fabra Natàlia Paradela Eduard Torrents Coordinació escènicaMaria de Frutos Miguel Ángel Garcia Txema Orriols Administració de personalCristina Viñas Logística i transportJosé Jorge González Blai Munuera Lluís Suárez Maquinaria Albert Anguera Ricard Anguera Joan A. Antich Natàlia Barot Albert Brignardelli Raúl Cabello Ricard Delgado Yolanda Escoda Sebastià Escutia Emili Fontanals Angel HidalgoRamon Llinàs Eduard López Begoña Marcos Aduino J. Martínez Manuel Martínez Roger Martínez Eduard Melich Albert Peña Esteban Quífer Carlos Rojo Salvador Pozo Esther Sanclemente Andrés Sánchez Jordi Segarra Bautista V. Molina Francesc X. LópezOficina tècnica luminotècnia Susana Abella José C. Pita Ferran Capella Sergi Escoda Jordi Gallues J Pere Gil Anna Junquera

Antonio Larios Joaquim Macià Francesc Macip Antoni Magriña Vicente Miguel Enric Miquel Alfonso Ochoa Carles A. PascuaRobert Pinies Ferran Pratdesaba Josué Sampere Tècnica d'audiovisuals Jordi Amate Antoni Arrufat Amadeo Pabó Carles Rabassa Josep Sala Antoni Ujeda Atrezzo Javier Andrés RodríguezStefano Armani José Luis Encinas Miguel Guillén Fernando Jiménez Antoni Lebrón Ana Pérez Lluís Rabassa Jaume Roig Josep Roses Mariano Sánchez Vicente Santos Regidoria Llorenç Ametller Laia Daniels Immaculada Faura Xesca Llabrés Jordi Soler Sastreria Rui Alves Alejandro Curcó Rafael Espada David Farré Cristina Fortuny Victòria Gallego Carme González Jamaine Kässler Esther LinuesaJaime Martínez Dolors Rodríguez Glòria Royo Javier Sanz Montserrat VergaraAna Sabina Vergara Alba ViaderPatrícia Viguer Eva VílchezCaracterització Susana Ben Hassan Monica Núñez Liliana Pereña Miriam Pintado Núria Valero

98 99

Amilcare Ponchielli

DireccióNora Farrés

Coordinació Sònia Cañas i Helena Escobar

Continguts Albert Galceran i Jaume Radigales

Col·laboradors en aquest programaMarcel Cervelló, Jordi Fernández, Pablo Meléndez-Haddad, Laura Mercader, Albert Galceran, Jaume Radigales i Jaume Tribó

DissenyBakoom Studio

MaquetacióBakoom Studio

FotògrafsAntoni Bofill i Christian Machío

ImpressióDilograf, S. L.Dipòsit Legal: B 15898-2018

Copyright 2018: Gran Teatre del Liceu sobre tots els articles d´aquest programa i fotografies pròpies

Informació sobre publicitat i Programa de Patrocini i mecenatgeliceubarcelona.cat / mecenes@liceubarcelona.cat / 934858631

Comentaris i suggerimentsedicions@liceubarcelona.cat

El Gran Teatre del Liceu ha obtingut les certificacionsEMAS (Ecomanagement and Audit Scheme)ISO 14001 (Sistema de gestió ambiental)ISO 50001 (Sistema de gestió energètica)Distintiu de garantia de qualitat ambiental