la diversitat cultural a l’ndia - fundación vicente ferrer ... semblen més o menys respectuosos?...

La diversitat cultural a l’ÍndiaCicle mitjà: 3r i 4t de primària (8-10 anys)

Programa School to School

ActivitatsActivitat 1 SAlutAcionS i geStoS

Durada: Una sessió d’1h.

objectius: • Aprendre que els gestos són elements propis de cada cultura i que, per tant, varien d’una a una altra. • Prendre consciència que bona part de l’acte comunicatiu es produeix en el plànol no verbal.

Material necessari: Folis o cartolines, llapis de colors o retoladors.

Desenvolupament de l’activitat:Hem vist alguns dels gestos que les persones de l’Índia fan per saludar-se. S’assemblen als nostres? Per què creieu que són tan diferents? Us semblen més o menys respectuosos? Més o menys formals?

Pensarem de quina manera ens saludem i, sobretot, en els gestos amb què acompanyem aquestes salutacions. Saludem a totes les persones de la mateixa manera? Als nostres pares, mares, avis, àvies, amics o amigues…? I a les persones que no coneixem? Farem una llista de tots aquests gestos i mo-viments que fem amb les mans, i també amb la resta del cos (petons, abraçades, moviments de cap, etc.), i amb tots ells realitzarem un primer mural on expliquem quina salutació és la més adequada per a cada situació.

Ara pensarem en un altre tipus de gestos reconeguts que sabem fer, i també que podem interpretar. El professor o professora demanarà que cada membre de la classe en pensi un. Quan se’ls ocorri algun, poden aixecar la mà (s’adonarà algun d’ells/as que això ja és de per si és un gest?). Per torns, se’ls demanarà que realitzin el gest sense dir el seu significat perquè la resta de la classe tracti d’endevinar-lo. Si l’encerten, s’anotarà en una llista de la pissarra. D’aquesta manera, podrem assegurar-nos que és veritablement comú. Alguns exemples de moviments poden ser: dir adéu, assentir, negar, demanar el compte al bar, “després”, “t’estimo”, “alto!”, “tinc gana”, “tinc son”, “victòria”, etc.

Una vegada que disposem d’una àmplia llista de gestos, farem un catàleg per enviar-lo als nens i nenes de l’Índia. Per fer-lo, el professor o professora organitzarà la classe per grups i dividirà la llista en quatre o cinc elements, de manera que cadascun s’encarregui de fer un petit mural on es dibuixin els gestos i al costat s’escriguin els seus significats, així com el context en què es realitzen.



ActivitatsActivitat 2 coM eS Diu en telugu…?


objectius: • Familiaritzar-nos amb l’idioma d’Andhra Pradesh i aprendre algunes expressions en telugu.

Material necessari: Folis o cartolines, llapis de colors o retoladors. També serà necessari fotocopiar la següent taula per repartir-les entre els i les alumnes

cAtAlÀ tRAnScRiPciÓn telugu

cAtAlÀ tRAnScRiPciÓn telugu

Hola em dic ____ Namasté na peru ____ Un okati

Com et dius? Ni peru emi? Dos rendu

Encantat/da de conèixer-te Kalissi nanduku Santosham Tres muudu

Quants anys tens? Ni vaya su yenta? Quatre naalugu

Tinc __ anys Naaku __ sambatsa ralu Cinc aydu

Bon dia Shuvodayam Sis aaru

Bona tarda Shuvasandiavela Set edu

Bona nit Shuvaratri Vuit enimidi

Molt bonic /Molt bé Chala bagundi Nou tommidi

Cap problema Parva ledu Deu pad

T’estimo Premistun nanu Hola Namasté

Molt car Chala caridu Com estàs Bagunara?

Quant costa? I di yenta redu? Estic bé Bagunanu

Adéu Tata Estic cansat/da Nenu alassi poyanu



Desenvolupament de l’activitat:El professor o professora dividirà la classe per parelles, i a cadascuna d’elles els lliurarà una taula. Totes es prendran uns minuts per llegir en veu baixa tota la llista d’expressions en català i en telugu. A més, cal explicar que aquesta només és la transcripció fonètica, ja que l’alfabet és molt diferent de l’occidental. L’objectiu de cada parella és que cadascun dels seus membres comenci memoritzant cinc expressions diferents de la llista i algunes més al final de la classe.

Un dels nens o nenes de cada parella pronunciarà en veu alta una frase en telugu de la seva llista, i l’acompanyarà d’un gest. L’altre membre de la parella haurà d’endevinar-ne el significat a partir de la mímica del seu company/a. Cada vegada que l’encerti, canviaran els papers i li tocarà fer mímica per comunicar una frase o paraula de la seva llista, de manera que es vagin alternant. Aquesta fase durarà fins que siguin capaços de recordar les expressions i reconèixer-les sense necessitat que vagin acom-panyades de cap gest o pista visual.

A continuació, el professor o la professora pronunciarà en veu alta totes les expressions. Per a cadascu-na d’elles, la classe es posarà d’acord en un mateix gest. Finalment, comença el joc pròpiament dit: el professor o professora anirà pronunciant de manera desordenada les diferents expressions, i els alum-nes i alumnes hauran d’interpretar el gest que els identifica sense consultar la taula. Cada vegada que algú s’equivoqui quedarà eliminat, i el joc continuarà cada vegada més ràpid fins que només quedi un nen o nena, que serà qui guanyi.



ActivitatsActivitat 3 Què PotS coMPRAR AMb…?


objectius: • Conèixer la moneda de l’Índia• Establir una comparació entre la rupia i l’euro, i fer-nos una idea del cost de la vida a Espanya i a An-

dhra Pradesh• Reflexionar sobre el valor dels diners, en funció del cost de vida de cada indret

Material necessari: Folis o cartolines, tisores, llapis de colors o retoladors. El professorat elaborarà una petita taula de preus en rupies de diferents aliments, béns o serveis. També pot comprovar el canvi de divisa a la data de l’activitat per fixar una quantitat (1 euro equival aproximadament a 65-70 rupies, però aquesta quantitat pot oscil·lar molt).

Aquesta taula de preus d’Andhra Pradesh ens servirà d’orientació:

cost de la vida i salaris Rupies Productes RupiesTrajecte en autorickshaw 30 1 kg d’arròs 25

Salari d’un camperol o camperola 80 al dia (dona)100 al dia (home)

1 kg de llenties 70

Salari Administratiu/a públic /a 20.000 Sandàlies 300

Salari obrer/a de fàbrica 120 al dia (dona)180 al dia (home)

Oli per cuinar Cacahuet: 120Gira-sol: 100Palma: 80

Salari de metge públic/a 40.000 1 kg farina de blat 20

Compra de cabana en zona rural 20.000-30.000 Sari 800

Lloguer de cabana en zona rural 500-700 al mes Litre de llet 30

Lloguer de casa en zona urbana 3.500-5.000 al mes Pastilla de sabó 20

Àpat senzill al restaurant 60 Xarop per la tos 35-80



Desenvolupament de l’activitat:Entre tota la classe, calcularem quin és el valor en euros de tots els elements que apareixen a la llista. Ens sembla molt car? O molt barat?

A continuació, amb l’ajuda del professorat, esbrinarem quants euros costen aquests elements aquí. Si convertim aquestes quantitats a rupies, quantes ens surten?

- Trajecte en taxi (de 10 minuts)- Sou d’un camperol/a- Sou d’una persona que treballi com a administrativa pública- Compra d’un habitatge en un poble- Lloguer d’un habitatge en un poble, etc.

Després de realitzar aquests càlculs, tractarem d’imaginar-nos el dia a dia a Andhra Pradesh: imaginem-nos una família en la qual la mare treballa com a obrera en una fàbrica i el pare és administratiu públic. Viuen de lloguer en una casa senzilla a la ciutat. Si descomptem dels seus sous el cost del lloguer, els queden suficients diners per viure? Podran comprar els aliments i la roba que necessitin? Imaginem un cas similar però a Espanya. Quines conclusions en podrem treure?



ActivitatsActivitat 4 Què MengeM DiÀRiAMent?


objectius: • Identificar elements propis de la nostra cultura.• Reflexionar sobre els nostres hàbits alimentaris.

Material necessari: Folis o cartolines, llapis de colors o retoladors. El professor o la professora demanarà a l’alumnat que el dia abans pregunti a casa seva com preparen el seu plat preferit. Poden portar una recepta escrita, o com a mínim, la llista dels ingredients.

Desenvolupament de l’activitat:Quins són els nostres plats preferits? Farem una llista entre tota la classe, i valorarem si la majoria dels i les alumnes repeteixen els mateixos o els agraden coses diferents. Per què creieu que passa això?

A continuació, cadascun dels nens i nenes escriurà la recepta del seu plat favorit, que prèviament haurà dut o preguntat a casa. Per fer-ho, plegaran un foli per la meitat, i en cadascuna de les quatre cares hi escriuran i hi dibuixaran el següent:

- A la portada (primera cara) anotaran el nom del plat, i faran una llista dels ingredients. Al costat de cadascun d’ells faran un dibuix perquè els nens i nenes de l’Índia sàpiguen de què es tracta.

- A les dues pàgines centrals escriuran com es prepara el plat, pas a pas. Poden incloure també dibuixos de les diferents fases del procés, així com una explicació de qui ho prepara a casa seva, quan i per què els agrada tant.

- Finalment, a la cara posterior farem un dibuix del plat acabat, a punt per a consumir-lo.

Al final de la classe, el professor o la professora demanarà a alguns/es alumnes que llegeixin en veu alta les seves receptes. Si alguns d’ells han triat el mateix plat, coincideixen les seves descripcions o la llista d’ingredients?

la diversitat cultural a l’ndia - fundación vicente ferrer ... semblen més o menys respectuosos?...

Documents