L A C R Ú S M A T A I B È R I C A

Per Roger Benito Julià

2

LA CRÚSMATA IBÈRICA

PER ROGER BENITO JULIÀ

ELS IDIÒFONS

La música és una de les manifes-tacions culturals més antigues de la humanitat. Un dels instruments més antics que coneixen les diferents civi-litzacions és la crúsmata. Es tracta de dues peces que poden ser de diversos materials (fusta, ceràmica, ivori...), i que serveix sobretot per a marcar el ritme en un ball o d’una cerimònia. La crúsmata és un instrument idiòfon (del grec “idios”: propi i “fonos”: so), o sigui que sona per si mateix.

Ja a la prehistòria existien aquests instruments. Es tracten de braçalets fets de marfi l que en ballar emeten sons rítmics. Aquests varen ser estu-diats per arqueòlegs russos entre els anys 1952-1964, i trobats a Mezin, ac-tualment a la zona d’Ucraïna. (Fig. 1).

A les excavacions fetes a la zona d’Egipte s’han trobat àmfores del any 3000 a.C., en perfecte estat de con-servació, degut al buit de les tom-bes. Aquestes estan decorades amb escenes d’homes i dones que dan-sen, portant a la mà dos pals. Algu-nes de les que s’han trobat tenen formes de mans humanes (Fig. 2).

Tant a Grècia com a Roma també s’han documentat instruments idiòfons de diverses formes: en forma de con dividit en dos (Figs. 3 i 4). Altres eren llargs mànecs amb puntes arrodonides, molt semblants a les castanyoles. (Figs. 5 i 6). Aquests instruments idiòfons rebien el nom genèric de cròtals (del grec “krotos”: soroll). Aquests instru-

ments eren usats en les festes en ho-nor a Isis i Bacus. Molts autors llatins com Petroni, Virgili, Marcial, Juvenal en parlen. Explica Marcial als seus Epigra-mes, que hi havia una esclava gadita-na que amb els seus moviments i el toc dels castanyoles bètiques causava furor i excitació, inclòs als homes més vells (Epigrames, Llibre VI, Epigrama 71).

Aquesta infl uència intercultural no és només de la zona mediterrània. Hi han instruments semblants a Xina, Filipines...

EL CRÒTAL I LA CRÚSMATA IBÈRICA

Segons José Luis de Udaeta, l’origen del cròtal grec cal buscar-lo a la crúsma-ta ibèrica i que seria el punt de partida de les castanyoles actuals. La crúsmata estava formada per dues peces de fusta, dues petxines o per dues pedres planes (anomenades “tarreñas”), que els balla-rins i els músics feien sonar agafant-les entre els dits i el palmell de la mà (Fig. 7). Segons Udaeta el toc de les tarreñas encara està vigent a molts pobles de la Península Ibèrica, on són els nens prin-cipalment els que les saben fer sonar.

Segons Smith la crúsmata ibé-rica derivava del címbal grec, era molt popular per tota la mediterrà-nia i s’usava conjuntament amb el “krembala”, uns platerets metal•lics.

No se sap qui va rebre la infl uèn-cia de qui, si el cròtal de la crúsmata o viceversa. El que si que sabem és que els dos elements del cròtal grec esta-

3

ven units (segurament per un cordi-ll) i els de la crúsmata estaven solts.

Els intercanvis comercials tam-bé permetien el contacte entre les dues cultures i per tant l’intercanvi i infl uència entre cultures. El cròtal i les crúsmates són fruit d’aquests intercanvis entre ibers i grecs.

BIBLIOGRAFIA

Bibikoff, N. Excavaciones de Mezin. El correo de la UNESCO, juny 1975.

Smith, W., D. C. L., LL. D. A Dic-tionary of Greek and Roman Antiqui-ties. London. John Murray Editor. 1875.

De Udaeta, José La castañue-la española. Ediciones del Ser-bal, Ministerio de Cultura. 1989

ANNEX FOTOGRÀFIC

Fig. 1. Braçalets de l’època de Cromanyó. De Udaeta, J. La casta-ñuela española. Ed. del Serbal, Mi-nisterio de Cultura. 1989. P. 14

Fig. 2. Idiòfons de l’Antic Egipte. Longitud de 36 cm. (Museés Royaux d’Art et d’Historie, Brusel•les).De Uda-eta, J. La castañuela española. Ed. del Serbal, Ministerio de Cultura. 1989. P. 15

Fig. 3 Ballarina amb cròtals. Vas romà (500-100 a.C).De Udaeta, J. La castañuela española. Ed. del Ser-bal, Ministerio de Cultura. 1989. P. 16.

LA CRÚSMATA IBÈRICA

4

Figura 4: Ballarina etrusca amb cròtals. (500-400 a.C.). De Udaeta, J. La castañuela española. Ed. del Ser-bal, Ministerio de Cultura. 1989. P. 16

Figura 5: A la part de sota, faunes i ballarines amb cròtals (520-510 a.C.). De Udaeta, J. La castañuela española. Ed. del Serbal, Ministerio de Cultura. 1989. P. 17

Figura 6: Flautista i ballarina amb cròtals, pintats en un plat (600 a.C.). British Museum. Londres. De Udaeta, J. La castañuela española. Ed. del Ser-bal, Ministerio de Cultura. 1989. P. 18

Figura 7: Toc de “tarreñas”. De Uda-eta, J. La castañuela española. Ed. del Serbal, Ministerio de Cultura. 1989. P. 19

Per Roger Benito Julià

5

Figura 8: Toc de cròtals. Smi-th, W., D. C. L., LL. D. A Dictionary of Greek and Roman Antiquities. Lon-don. John Murray Editor. 1875. P. 381

Figura 9: Toc de cròtals. Smi-th, W., D. C. L., LL. D. A Dictionary of Greek and Roman Antiquities. Lon-don. John Murray Editor. 1875. P. 382

LA CRÚSMATA IBÈRICA