LA COSTERA

La Costera està situada a l’interior i centre geogrà-fi c de la Comunitat Valenciana. La màgia que con-té esta comarca és la gastronomia, l’artesania i la bellesa del seu patrimoni. Estratègicament situada en el pas natural que comunica la Meseta sud amb el Mediterrani, la comarca de la Costera ha tingut una gran importància política i econòmica des de la Prehistòria.

Presenta dues zones clarament diferenciades. La primera, la sud-oest, poc poblada i muntanyenca, on s’estén la serra Grossa, que servix de límit amb la

Vall d’Albaida i Albacete. La segona zona és a l’est, un sector pla al nord de la serra de Vernisa, on es troben la major part dels municipis d’esta comarca. La part nord està limitada per la serra d’Énguera, on es forma, entre esta i la Grossa, la vall de Montesa, per la qual corre el riu Cànyoles.

Ens endinsem en una comarca oberta al futur i amb un important sediment cultural i històric.

Iniciem el recorregut de la comarca a Xàtiva, capi-tal cultural i enclavament històric i patrimonial de primer ordre. Xàtiva va ser una terra habitada des d’antic, com així ho testifi quen les importants troba-lles arqueològiques, entre les quals sobreïxen les de La Cova Negra, amb importants restes arqueològi-ques del Paleolític Mitjà. En època ibèrica ja era un municipi organitzat, que disposava d’un comerç ac-tiu i emetia moneda pròpia. La ciutat de Xàtiva, com també la seua àrea geogràfi ca, va ser romanitzada prompte, situada al costat de l’estratègica Via Au-gusta. En època musulmana va consolidar la seua importància i es va constituir en capital de Kora o districte administratiu. L’any 1347 el monarca Pere IV li atorga el títol de ciutat i, des d’aleshores i fi ns al segle XVIII, Xàtiva va ser la segona ciutat en població i importància política del Regne de València. Va ser bressol de dos papes que van nàixer en els segles XIV i XV, Calixt III i Alexandre VI, els Papes Borja, per-sonatges de reconeguda importància en la política

internacional del seu temps, i de fi gures de la pin-tura universal com Josep de Ribera Lo Spagnoleto. El 1707 Xàtiva, contrària a Felip V, va ser assetjada, saquejada i incendiada (per la qual cosa als Xativins se’ls denomina Socarrats). Com a venjança a la re-sistència obtinguda, el monarca va canviar fi ns i tot el nom de la ciutat, i fi ns al 1812 es va anomenar Nueva Colonia de San Felipe.

Quant al seu patrimoni monumental, el primer que el visitant observa, fi ns i tot molt abans d’arribar a la ciutat, és el seu Castell, que reunix arquitectura ibèrica, romana, islàmica i gòtica. En el seu nucli urbà gran quantitat d’edifi cis seran d’obligada aten-ció, com ara el Palau dels Mahiques Sanç, el del Marqués de Montortal, típic exemple de palau urbà medieval xativí, l’antic Hospital Reial del segle XV o el Palau d’Alarcó (segle XVIII).

Bastida de Les Alcusses / Moixent

Genovés

De l’arquitectura religiosa cal destacar la col·legiata basílica, anomenada La Seu, les obres de la qual van començar el 1596, les Esglésies de Sant Francesc i Sant Pere, ambdues del segle XIV, i l’Església de Sant Feliu, situada al centre de l’antiga ciutat roma-na reedifi cada el 1265. Finalment, hem de recordar una visita al Museu de l’Almodí, construït per Joan Ribera i Martí Xixalbo entre el 1545 i el 1548, on hi ha vestigis de totes les èpoques de Xàtiva, com també una important col·lecció de pintures, entre les quals es troba el famós retrat de Felip V en posició inver-tida.

Seguint la Ruta dels Borja, cal fer una parada en el camí per a visitar la població de Canals, La Torreta, emplaçada al barri de la Vila, on va nàixer el papa Calixt III. En este lloc pot contemplar-se la casa na-tal, l’església i la torre de l’antic palau de la família Borja.

La visita de la comarca de la Costera ha de prosse-guir per l’Acròpoli gòtica de Montesa. El seu impres-sionant castell, declarat monument historicoartístic, és el principal atractiu turístic. Les obres més im-portants d’este castell medieval es van dur a terme entre el 1327 i el 1347 per a atendre les obligacions monacals dels religiosos de l’Orde de Montesa; s’hi poden contemplar els escuts dels antics mestres d’este orde. Hui, la fortalesa és un indret amb his-tòries dels templers i els seus ordes militars, com l’orde de Montesa, que manté el seu encant a pesar del seu estat de ruïna a causa del terratrèmol que va patir Montesa el 1748. Montesa disposa actual-ment del Museu Parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció situat en un edifi ci del segle XVI. Una passejada pels carrers alterosos de Montesa mos-trarà edifi cacions de l’època com la Casa Abadia, l’Ajuntament i la mateixa església, que fan evocar èpoques passades.

Des de l’Edat Mitjana ens traslladem en el temps als voltants de Moixent, que destaca pels afl oraments ibers de la Bastida de les Alcusses, poblat iber em-murallat del segle IV aC, declarat monument histori-coartístic. Entre les nombroses troballes cal destacar El Guerrer de Moixent, una fi gura de bronze trobada al poblat i representada a l’entrada del municipi. Al

Foguera de Sant Antoni / Canals

Castell de Montesa

Àrea recreativa / Vallada

Castell de Xàtiva

poblat iber i acompanyat de guia, que es troba en l’alberg situat als peus del poblat, podrà contemplar una reproducció exacta d’un habitatge típic dels ha-bitants del poblat i estudiar com vivien els habitants de la zona en el segle IV aC. El paratge del Bosquet de Moixent, on hi ha un llac artifi cial construït en el segle XVIII amb fi ns agrícoles, li permetran fer una passejada tranquil·la envoltat de naturalesa.

L’ermita en honor de Sant Sebastià i del Santíssim Crist del Mont Calvari, a la veïna Vallada, permet al viatger conéixer la naturalesa de la ribera del riu Cànyoles. Paratges com La Saraella (riu d’aigua sa-lada), el Túnel dels Sumidors (que és la cavitat més important del món pel que fa a desnivells càrstics), El Penyó, La penya de l’Àguila o les senderes que recorren el terme municipal completen els atractius de Vallada. Els municipis de la vall de Montesa són rics en artesania de cistelleria i vímet, encara s’hi podran trobar artesans que oferixen productes molt interessants.

Per a acabar el recorregut, cal visitar la Font de la Figuera, on trobarem una de les peces claus del nostre renaixement, en el retaule major de l’esglé-sia, La Nativitat de Joan de Joanes, fi ll de la població. També serà visita obligada el recent Museu Històric Etnològic on s’arrepleguen i es conserven totes les activitats que tradicionalment s’han anat registrant a la localitat.

Estubeny, a mig camí de les comarques de la Costa-nera i la Canal de Navarrés, es mostra amb les seu-es cases que semblen estar penjades al costat del riu Sallent i en el seu entorn podrà contemplar el paratge de la Cambretá, un passeig entre vegetació autòctona i unes formes capritxoses de les roques.

la costerala costera

com

arqu

es d

e la

pro

vínc

ia d

e Va

lènc

ia

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

LA COSTERA

La Costera està situada a l’interior i centre geogrà-fi c de la Comunitat Valenciana. La màgia que con-té esta comarca és la gastronomia, l’artesania i la bellesa del seu patrimoni. Estratègicament situada en el pas natural que comunica la Meseta sud amb el Mediterrani, la comarca de la Costera ha tingut una gran importància política i econòmica des de la Prehistòria.

Presenta dues zones clarament diferenciades. La primera, la sud-oest, poc poblada i muntanyenca, on s’estén la serra Grossa, que servix de límit amb la

Vall d’Albaida i Albacete. La segona zona és a l’est, un sector pla al nord de la serra de Vernisa, on es troben la major part dels municipis d’esta comarca. La part nord està limitada per la serra d’Énguera, on es forma, entre esta i la Grossa, la vall de Montesa, per la qual corre el riu Cànyoles.

Ens endinsem en una comarca oberta al futur i amb un important sediment cultural i històric.

Iniciem el recorregut de la comarca a Xàtiva, capi-tal cultural i enclavament històric i patrimonial de primer ordre. Xàtiva va ser una terra habitada des d’antic, com així ho testifi quen les importants troba-lles arqueològiques, entre les quals sobreïxen les de La Cova Negra, amb importants restes arqueològi-ques del Paleolític Mitjà. En època ibèrica ja era un municipi organitzat, que disposava d’un comerç ac-tiu i emetia moneda pròpia. La ciutat de Xàtiva, com també la seua àrea geogràfi ca, va ser romanitzada prompte, situada al costat de l’estratègica Via Au-gusta. En època musulmana va consolidar la seua importància i es va constituir en capital de Kora o districte administratiu. L’any 1347 el monarca Pere IV li atorga el títol de ciutat i, des d’aleshores i fi ns al segle XVIII, Xàtiva va ser la segona ciutat en població i importància política del Regne de València. Va ser bressol de dos papes que van nàixer en els segles XIV i XV, Calixt III i Alexandre VI, els Papes Borja, per-sonatges de reconeguda importància en la política

internacional del seu temps, i de fi gures de la pin-tura universal com Josep de Ribera Lo Spagnoleto. El 1707 Xàtiva, contrària a Felip V, va ser assetjada, saquejada i incendiada (per la qual cosa als Xativins se’ls denomina Socarrats). Com a venjança a la re-sistència obtinguda, el monarca va canviar fi ns i tot el nom de la ciutat, i fi ns al 1812 es va anomenar Nueva Colonia de San Felipe.

Quant al seu patrimoni monumental, el primer que el visitant observa, fi ns i tot molt abans d’arribar a la ciutat, és el seu Castell, que reunix arquitectura ibèrica, romana, islàmica i gòtica. En el seu nucli urbà gran quantitat d’edifi cis seran d’obligada aten-ció, com ara el Palau dels Mahiques Sanç, el del Marqués de Montortal, típic exemple de palau urbà medieval xativí, l’antic Hospital Reial del segle XV o el Palau d’Alarcó (segle XVIII).

Bastida de Les Alcusses / Moixent

Genovés

De l’arquitectura religiosa cal destacar la col·legiata basílica, anomenada La Seu, les obres de la qual van començar el 1596, les Esglésies de Sant Francesc i Sant Pere, ambdues del segle XIV, i l’Església de Sant Feliu, situada al centre de l’antiga ciutat roma-na reedifi cada el 1265. Finalment, hem de recordar una visita al Museu de l’Almodí, construït per Joan Ribera i Martí Xixalbo entre el 1545 i el 1548, on hi ha vestigis de totes les èpoques de Xàtiva, com també una important col·lecció de pintures, entre les quals es troba el famós retrat de Felip V en posició inver-tida.

Seguint la Ruta dels Borja, cal fer una parada en el camí per a visitar la població de Canals, La Torreta, emplaçada al barri de la Vila, on va nàixer el papa Calixt III. En este lloc pot contemplar-se la casa na-tal, l’església i la torre de l’antic palau de la família Borja.

La visita de la comarca de la Costera ha de prosse-guir per l’Acròpoli gòtica de Montesa. El seu impres-sionant castell, declarat monument historicoartístic, és el principal atractiu turístic. Les obres més im-portants d’este castell medieval es van dur a terme entre el 1327 i el 1347 per a atendre les obligacions monacals dels religiosos de l’Orde de Montesa; s’hi poden contemplar els escuts dels antics mestres d’este orde. Hui, la fortalesa és un indret amb his-tòries dels templers i els seus ordes militars, com l’orde de Montesa, que manté el seu encant a pesar del seu estat de ruïna a causa del terratrèmol que va patir Montesa el 1748. Montesa disposa actual-ment del Museu Parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció situat en un edifi ci del segle XVI. Una passejada pels carrers alterosos de Montesa mos-trarà edifi cacions de l’època com la Casa Abadia, l’Ajuntament i la mateixa església, que fan evocar èpoques passades.

Des de l’Edat Mitjana ens traslladem en el temps als voltants de Moixent, que destaca pels afl oraments ibers de la Bastida de les Alcusses, poblat iber em-murallat del segle IV aC, declarat monument histori-coartístic. Entre les nombroses troballes cal destacar El Guerrer de Moixent, una fi gura de bronze trobada al poblat i representada a l’entrada del municipi. Al

Foguera de Sant Antoni / Canals

Castell de Montesa

Àrea recreativa / Vallada

Castell de Xàtiva

poblat iber i acompanyat de guia, que es troba en l’alberg situat als peus del poblat, podrà contemplar una reproducció exacta d’un habitatge típic dels ha-bitants del poblat i estudiar com vivien els habitants de la zona en el segle IV aC. El paratge del Bosquet de Moixent, on hi ha un llac artifi cial construït en el segle XVIII amb fi ns agrícoles, li permetran fer una passejada tranquil·la envoltat de naturalesa.

L’ermita en honor de Sant Sebastià i del Santíssim Crist del Mont Calvari, a la veïna Vallada, permet al viatger conéixer la naturalesa de la ribera del riu Cànyoles. Paratges com La Saraella (riu d’aigua sa-lada), el Túnel dels Sumidors (que és la cavitat més important del món pel que fa a desnivells càrstics), El Penyó, La penya de l’Àguila o les senderes que recorren el terme municipal completen els atractius de Vallada. Els municipis de la vall de Montesa són rics en artesania de cistelleria i vímet, encara s’hi podran trobar artesans que oferixen productes molt interessants.

Per a acabar el recorregut, cal visitar la Font de la Figuera, on trobarem una de les peces claus del nostre renaixement, en el retaule major de l’esglé-sia, La Nativitat de Joan de Joanes, fi ll de la població. També serà visita obligada el recent Museu Històric Etnològic on s’arrepleguen i es conserven totes les activitats que tradicionalment s’han anat registrant a la localitat.

Estubeny, a mig camí de les comarques de la Costa-nera i la Canal de Navarrés, es mostra amb les seu-es cases que semblen estar penjades al costat del riu Sallent i en el seu entorn podrà contemplar el paratge de la Cambretá, un passeig entre vegetació autòctona i unes formes capritxoses de les roques.

la costera la costera

comarques de la província de València

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

LA COSTERA

La Costera està situada a l’interior i centre geogrà-fi c de la Comunitat Valenciana. La màgia que con-té esta comarca és la gastronomia, l’artesania i la bellesa del seu patrimoni. Estratègicament situada en el pas natural que comunica la Meseta sud amb el Mediterrani, la comarca de la Costera ha tingut una gran importància política i econòmica des de la Prehistòria.

Presenta dues zones clarament diferenciades. La primera, la sud-oest, poc poblada i muntanyenca, on s’estén la serra Grossa, que servix de límit amb la

Vall d’Albaida i Albacete. La segona zona és a l’est, un sector pla al nord de la serra de Vernisa, on es troben la major part dels municipis d’esta comarca. La part nord està limitada per la serra d’Énguera, on es forma, entre esta i la Grossa, la vall de Montesa, per la qual corre el riu Cànyoles.

Ens endinsem en una comarca oberta al futur i amb un important sediment cultural i històric.

Iniciem el recorregut de la comarca a Xàtiva, capi-tal cultural i enclavament històric i patrimonial de primer ordre. Xàtiva va ser una terra habitada des d’antic, com així ho testifi quen les importants troba-lles arqueològiques, entre les quals sobreïxen les de La Cova Negra, amb importants restes arqueològi-ques del Paleolític Mitjà. En època ibèrica ja era un municipi organitzat, que disposava d’un comerç ac-tiu i emetia moneda pròpia. La ciutat de Xàtiva, com també la seua àrea geogràfi ca, va ser romanitzada prompte, situada al costat de l’estratègica Via Au-gusta. En època musulmana va consolidar la seua importància i es va constituir en capital de Kora o districte administratiu. L’any 1347 el monarca Pere IV li atorga el títol de ciutat i, des d’aleshores i fi ns al segle XVIII, Xàtiva va ser la segona ciutat en població i importància política del Regne de València. Va ser bressol de dos papes que van nàixer en els segles XIV i XV, Calixt III i Alexandre VI, els Papes Borja, per-sonatges de reconeguda importància en la política

internacional del seu temps, i de fi gures de la pin-tura universal com Josep de Ribera Lo Spagnoleto. El 1707 Xàtiva, contrària a Felip V, va ser assetjada, saquejada i incendiada (per la qual cosa als Xativins se’ls denomina Socarrats). Com a venjança a la re-sistència obtinguda, el monarca va canviar fi ns i tot el nom de la ciutat, i fi ns al 1812 es va anomenar Nueva Colonia de San Felipe.

Quant al seu patrimoni monumental, el primer que el visitant observa, fi ns i tot molt abans d’arribar a la ciutat, és el seu Castell, que reunix arquitectura ibèrica, romana, islàmica i gòtica. En el seu nucli urbà gran quantitat d’edifi cis seran d’obligada aten-ció, com ara el Palau dels Mahiques Sanç, el del Marqués de Montortal, típic exemple de palau urbà medieval xativí, l’antic Hospital Reial del segle XV o el Palau d’Alarcó (segle XVIII).

Bastida de Les Alcusses / Moixent

Genovés

De l’arquitectura religiosa cal destacar la col·legiata basílica, anomenada La Seu, les obres de la qual van començar el 1596, les Esglésies de Sant Francesc i Sant Pere, ambdues del segle XIV, i l’Església de Sant Feliu, situada al centre de l’antiga ciutat roma-na reedifi cada el 1265. Finalment, hem de recordar una visita al Museu de l’Almodí, construït per Joan Ribera i Martí Xixalbo entre el 1545 i el 1548, on hi ha vestigis de totes les èpoques de Xàtiva, com també una important col·lecció de pintures, entre les quals es troba el famós retrat de Felip V en posició inver-tida.

Seguint la Ruta dels Borja, cal fer una parada en el camí per a visitar la població de Canals, La Torreta, emplaçada al barri de la Vila, on va nàixer el papa Calixt III. En este lloc pot contemplar-se la casa na-tal, l’església i la torre de l’antic palau de la família Borja.

La visita de la comarca de la Costera ha de prosse-guir per l’Acròpoli gòtica de Montesa. El seu impres-sionant castell, declarat monument historicoartístic, és el principal atractiu turístic. Les obres més im-portants d’este castell medieval es van dur a terme entre el 1327 i el 1347 per a atendre les obligacions monacals dels religiosos de l’Orde de Montesa; s’hi poden contemplar els escuts dels antics mestres d’este orde. Hui, la fortalesa és un indret amb his-tòries dels templers i els seus ordes militars, com l’orde de Montesa, que manté el seu encant a pesar del seu estat de ruïna a causa del terratrèmol que va patir Montesa el 1748. Montesa disposa actual-ment del Museu Parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció situat en un edifi ci del segle XVI. Una passejada pels carrers alterosos de Montesa mos-trarà edifi cacions de l’època com la Casa Abadia, l’Ajuntament i la mateixa església, que fan evocar èpoques passades.

Des de l’Edat Mitjana ens traslladem en el temps als voltants de Moixent, que destaca pels afl oraments ibers de la Bastida de les Alcusses, poblat iber em-murallat del segle IV aC, declarat monument histori-coartístic. Entre les nombroses troballes cal destacar El Guerrer de Moixent, una fi gura de bronze trobada al poblat i representada a l’entrada del municipi. Al

Foguera de Sant Antoni / Canals

Castell de Montesa

Àrea recreativa / Vallada

Castell de Xàtiva

poblat iber i acompanyat de guia, que es troba en l’alberg situat als peus del poblat, podrà contemplar una reproducció exacta d’un habitatge típic dels ha-bitants del poblat i estudiar com vivien els habitants de la zona en el segle IV aC. El paratge del Bosquet de Moixent, on hi ha un llac artifi cial construït en el segle XVIII amb fi ns agrícoles, li permetran fer una passejada tranquil·la envoltat de naturalesa.

L’ermita en honor de Sant Sebastià i del Santíssim Crist del Mont Calvari, a la veïna Vallada, permet al viatger conéixer la naturalesa de la ribera del riu Cànyoles. Paratges com La Saraella (riu d’aigua sa-lada), el Túnel dels Sumidors (que és la cavitat més important del món pel que fa a desnivells càrstics), El Penyó, La penya de l’Àguila o les senderes que recorren el terme municipal completen els atractius de Vallada. Els municipis de la vall de Montesa són rics en artesania de cistelleria i vímet, encara s’hi podran trobar artesans que oferixen productes molt interessants.

Per a acabar el recorregut, cal visitar la Font de la Figuera, on trobarem una de les peces claus del nostre renaixement, en el retaule major de l’esglé-sia, La Nativitat de Joan de Joanes, fi ll de la població. També serà visita obligada el recent Museu Històric Etnològic on s’arrepleguen i es conserven totes les activitats que tradicionalment s’han anat registrant a la localitat.

Estubeny, a mig camí de les comarques de la Costa-nera i la Canal de Navarrés, es mostra amb les seu-es cases que semblen estar penjades al costat del riu Sallent i en el seu entorn podrà contemplar el paratge de la Cambretá, un passeig entre vegetació autòctona i unes formes capritxoses de les roques.

la costera la costera

comarques de la província de València

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

LA COSTERA

La Costera està situada a l’interior i centre geogrà-fi c de la Comunitat Valenciana. La màgia que con-té esta comarca és la gastronomia, l’artesania i la bellesa del seu patrimoni. Estratègicament situada en el pas natural que comunica la Meseta sud amb el Mediterrani, la comarca de la Costera ha tingut una gran importància política i econòmica des de la Prehistòria.

Presenta dues zones clarament diferenciades. La primera, la sud-oest, poc poblada i muntanyenca, on s’estén la serra Grossa, que servix de límit amb la

Vall d’Albaida i Albacete. La segona zona és a l’est, un sector pla al nord de la serra de Vernisa, on es troben la major part dels municipis d’esta comarca. La part nord està limitada per la serra d’Énguera, on es forma, entre esta i la Grossa, la vall de Montesa, per la qual corre el riu Cànyoles.

Ens endinsem en una comarca oberta al futur i amb un important sediment cultural i històric.

Iniciem el recorregut de la comarca a Xàtiva, capi-tal cultural i enclavament històric i patrimonial de primer ordre. Xàtiva va ser una terra habitada des d’antic, com així ho testifi quen les importants troba-lles arqueològiques, entre les quals sobreïxen les de La Cova Negra, amb importants restes arqueològi-ques del Paleolític Mitjà. En època ibèrica ja era un municipi organitzat, que disposava d’un comerç ac-tiu i emetia moneda pròpia. La ciutat de Xàtiva, com també la seua àrea geogràfi ca, va ser romanitzada prompte, situada al costat de l’estratègica Via Au-gusta. En època musulmana va consolidar la seua importància i es va constituir en capital de Kora o districte administratiu. L’any 1347 el monarca Pere IV li atorga el títol de ciutat i, des d’aleshores i fi ns al segle XVIII, Xàtiva va ser la segona ciutat en població i importància política del Regne de València. Va ser bressol de dos papes que van nàixer en els segles XIV i XV, Calixt III i Alexandre VI, els Papes Borja, per-sonatges de reconeguda importància en la política

internacional del seu temps, i de fi gures de la pin-tura universal com Josep de Ribera Lo Spagnoleto. El 1707 Xàtiva, contrària a Felip V, va ser assetjada, saquejada i incendiada (per la qual cosa als Xativins se’ls denomina Socarrats). Com a venjança a la re-sistència obtinguda, el monarca va canviar fi ns i tot el nom de la ciutat, i fi ns al 1812 es va anomenar Nueva Colonia de San Felipe.

Quant al seu patrimoni monumental, el primer que el visitant observa, fi ns i tot molt abans d’arribar a la ciutat, és el seu Castell, que reunix arquitectura ibèrica, romana, islàmica i gòtica. En el seu nucli urbà gran quantitat d’edifi cis seran d’obligada aten-ció, com ara el Palau dels Mahiques Sanç, el del Marqués de Montortal, típic exemple de palau urbà medieval xativí, l’antic Hospital Reial del segle XV o el Palau d’Alarcó (segle XVIII).

Bastida de Les Alcusses / Moixent

Genovés

De l’arquitectura religiosa cal destacar la col·legiata basílica, anomenada La Seu, les obres de la qual van començar el 1596, les Esglésies de Sant Francesc i Sant Pere, ambdues del segle XIV, i l’Església de Sant Feliu, situada al centre de l’antiga ciutat roma-na reedifi cada el 1265. Finalment, hem de recordar una visita al Museu de l’Almodí, construït per Joan Ribera i Martí Xixalbo entre el 1545 i el 1548, on hi ha vestigis de totes les èpoques de Xàtiva, com també una important col·lecció de pintures, entre les quals es troba el famós retrat de Felip V en posició inver-tida.

Seguint la Ruta dels Borja, cal fer una parada en el camí per a visitar la població de Canals, La Torreta, emplaçada al barri de la Vila, on va nàixer el papa Calixt III. En este lloc pot contemplar-se la casa na-tal, l’església i la torre de l’antic palau de la família Borja.

La visita de la comarca de la Costera ha de prosse-guir per l’Acròpoli gòtica de Montesa. El seu impres-sionant castell, declarat monument historicoartístic, és el principal atractiu turístic. Les obres més im-portants d’este castell medieval es van dur a terme entre el 1327 i el 1347 per a atendre les obligacions monacals dels religiosos de l’Orde de Montesa; s’hi poden contemplar els escuts dels antics mestres d’este orde. Hui, la fortalesa és un indret amb his-tòries dels templers i els seus ordes militars, com l’orde de Montesa, que manté el seu encant a pesar del seu estat de ruïna a causa del terratrèmol que va patir Montesa el 1748. Montesa disposa actual-ment del Museu Parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció situat en un edifi ci del segle XVI. Una passejada pels carrers alterosos de Montesa mos-trarà edifi cacions de l’època com la Casa Abadia, l’Ajuntament i la mateixa església, que fan evocar èpoques passades.

Des de l’Edat Mitjana ens traslladem en el temps als voltants de Moixent, que destaca pels afl oraments ibers de la Bastida de les Alcusses, poblat iber em-murallat del segle IV aC, declarat monument histori-coartístic. Entre les nombroses troballes cal destacar El Guerrer de Moixent, una fi gura de bronze trobada al poblat i representada a l’entrada del municipi. Al

Foguera de Sant Antoni / Canals

Castell de Montesa

Àrea recreativa / Vallada

Castell de Xàtiva

poblat iber i acompanyat de guia, que es troba en l’alberg situat als peus del poblat, podrà contemplar una reproducció exacta d’un habitatge típic dels ha-bitants del poblat i estudiar com vivien els habitants de la zona en el segle IV aC. El paratge del Bosquet de Moixent, on hi ha un llac artifi cial construït en el segle XVIII amb fi ns agrícoles, li permetran fer una passejada tranquil·la envoltat de naturalesa.

L’ermita en honor de Sant Sebastià i del Santíssim Crist del Mont Calvari, a la veïna Vallada, permet al viatger conéixer la naturalesa de la ribera del riu Cànyoles. Paratges com La Saraella (riu d’aigua sa-lada), el Túnel dels Sumidors (que és la cavitat més important del món pel que fa a desnivells càrstics), El Penyó, La penya de l’Àguila o les senderes que recorren el terme municipal completen els atractius de Vallada. Els municipis de la vall de Montesa són rics en artesania de cistelleria i vímet, encara s’hi podran trobar artesans que oferixen productes molt interessants.

Per a acabar el recorregut, cal visitar la Font de la Figuera, on trobarem una de les peces claus del nostre renaixement, en el retaule major de l’esglé-sia, La Nativitat de Joan de Joanes, fi ll de la població. També serà visita obligada el recent Museu Històric Etnològic on s’arrepleguen i es conserven totes les activitats que tradicionalment s’han anat registrant a la localitat.

Estubeny, a mig camí de les comarques de la Costa-nera i la Canal de Navarrés, es mostra amb les seu-es cases que semblen estar penjades al costat del riu Sallent i en el seu entorn podrà contemplar el paratge de la Cambretá, un passeig entre vegetació autòctona i unes formes capritxoses de les roques.

la costera la costeracom

arques de la província de València

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

LA COSTERA

La Costera està situada a l’interior i centre geogrà-fi c de la Comunitat Valenciana. La màgia que con-té esta comarca és la gastronomia, l’artesania i la bellesa del seu patrimoni. Estratègicament situada en el pas natural que comunica la Meseta sud amb el Mediterrani, la comarca de la Costera ha tingut una gran importància política i econòmica des de la Prehistòria.

Presenta dues zones clarament diferenciades. La primera, la sud-oest, poc poblada i muntanyenca, on s’estén la serra Grossa, que servix de límit amb la

Vall d’Albaida i Albacete. La segona zona és a l’est, un sector pla al nord de la serra de Vernisa, on es troben la major part dels municipis d’esta comarca. La part nord està limitada per la serra d’Énguera, on es forma, entre esta i la Grossa, la vall de Montesa, per la qual corre el riu Cànyoles.

Ens endinsem en una comarca oberta al futur i amb un important sediment cultural i històric.

Iniciem el recorregut de la comarca a Xàtiva, capi-tal cultural i enclavament històric i patrimonial de primer ordre. Xàtiva va ser una terra habitada des d’antic, com així ho testifi quen les importants troba-lles arqueològiques, entre les quals sobreïxen les de La Cova Negra, amb importants restes arqueològi-ques del Paleolític Mitjà. En època ibèrica ja era un municipi organitzat, que disposava d’un comerç ac-tiu i emetia moneda pròpia. La ciutat de Xàtiva, com també la seua àrea geogràfi ca, va ser romanitzada prompte, situada al costat de l’estratègica Via Au-gusta. En època musulmana va consolidar la seua importància i es va constituir en capital de Kora o districte administratiu. L’any 1347 el monarca Pere IV li atorga el títol de ciutat i, des d’aleshores i fi ns al segle XVIII, Xàtiva va ser la segona ciutat en població i importància política del Regne de València. Va ser bressol de dos papes que van nàixer en els segles XIV i XV, Calixt III i Alexandre VI, els Papes Borja, per-sonatges de reconeguda importància en la política

internacional del seu temps, i de fi gures de la pin-tura universal com Josep de Ribera Lo Spagnoleto. El 1707 Xàtiva, contrària a Felip V, va ser assetjada, saquejada i incendiada (per la qual cosa als Xativins se’ls denomina Socarrats). Com a venjança a la re-sistència obtinguda, el monarca va canviar fi ns i tot el nom de la ciutat, i fi ns al 1812 es va anomenar Nueva Colonia de San Felipe.

Quant al seu patrimoni monumental, el primer que el visitant observa, fi ns i tot molt abans d’arribar a la ciutat, és el seu Castell, que reunix arquitectura ibèrica, romana, islàmica i gòtica. En el seu nucli urbà gran quantitat d’edifi cis seran d’obligada aten-ció, com ara el Palau dels Mahiques Sanç, el del Marqués de Montortal, típic exemple de palau urbà medieval xativí, l’antic Hospital Reial del segle XV o el Palau d’Alarcó (segle XVIII).

Bastida de Les Alcusses / Moixent

Genovés

De l’arquitectura religiosa cal destacar la col·legiata basílica, anomenada La Seu, les obres de la qual van començar el 1596, les Esglésies de Sant Francesc i Sant Pere, ambdues del segle XIV, i l’Església de Sant Feliu, situada al centre de l’antiga ciutat roma-na reedifi cada el 1265. Finalment, hem de recordar una visita al Museu de l’Almodí, construït per Joan Ribera i Martí Xixalbo entre el 1545 i el 1548, on hi ha vestigis de totes les èpoques de Xàtiva, com també una important col·lecció de pintures, entre les quals es troba el famós retrat de Felip V en posició inver-tida.

Seguint la Ruta dels Borja, cal fer una parada en el camí per a visitar la població de Canals, La Torreta, emplaçada al barri de la Vila, on va nàixer el papa Calixt III. En este lloc pot contemplar-se la casa na-tal, l’església i la torre de l’antic palau de la família Borja.

La visita de la comarca de la Costera ha de prosse-guir per l’Acròpoli gòtica de Montesa. El seu impres-sionant castell, declarat monument historicoartístic, és el principal atractiu turístic. Les obres més im-portants d’este castell medieval es van dur a terme entre el 1327 i el 1347 per a atendre les obligacions monacals dels religiosos de l’Orde de Montesa; s’hi poden contemplar els escuts dels antics mestres d’este orde. Hui, la fortalesa és un indret amb his-tòries dels templers i els seus ordes militars, com l’orde de Montesa, que manté el seu encant a pesar del seu estat de ruïna a causa del terratrèmol que va patir Montesa el 1748. Montesa disposa actual-ment del Museu Parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció situat en un edifi ci del segle XVI. Una passejada pels carrers alterosos de Montesa mos-trarà edifi cacions de l’època com la Casa Abadia, l’Ajuntament i la mateixa església, que fan evocar èpoques passades.

Des de l’Edat Mitjana ens traslladem en el temps als voltants de Moixent, que destaca pels afl oraments ibers de la Bastida de les Alcusses, poblat iber em-murallat del segle IV aC, declarat monument histori-coartístic. Entre les nombroses troballes cal destacar El Guerrer de Moixent, una fi gura de bronze trobada al poblat i representada a l’entrada del municipi. Al

Foguera de Sant Antoni / Canals

Castell de Montesa

Àrea recreativa / Vallada

Castell de Xàtiva

poblat iber i acompanyat de guia, que es troba en l’alberg situat als peus del poblat, podrà contemplar una reproducció exacta d’un habitatge típic dels ha-bitants del poblat i estudiar com vivien els habitants de la zona en el segle IV aC. El paratge del Bosquet de Moixent, on hi ha un llac artifi cial construït en el segle XVIII amb fi ns agrícoles, li permetran fer una passejada tranquil·la envoltat de naturalesa.

L’ermita en honor de Sant Sebastià i del Santíssim Crist del Mont Calvari, a la veïna Vallada, permet al viatger conéixer la naturalesa de la ribera del riu Cànyoles. Paratges com La Saraella (riu d’aigua sa-lada), el Túnel dels Sumidors (que és la cavitat més important del món pel que fa a desnivells càrstics), El Penyó, La penya de l’Àguila o les senderes que recorren el terme municipal completen els atractius de Vallada. Els municipis de la vall de Montesa són rics en artesania de cistelleria i vímet, encara s’hi podran trobar artesans que oferixen productes molt interessants.

Per a acabar el recorregut, cal visitar la Font de la Figuera, on trobarem una de les peces claus del nostre renaixement, en el retaule major de l’esglé-sia, La Nativitat de Joan de Joanes, fi ll de la població. També serà visita obligada el recent Museu Històric Etnològic on s’arrepleguen i es conserven totes les activitats que tradicionalment s’han anat registrant a la localitat.

Estubeny, a mig camí de les comarques de la Costa-nera i la Canal de Navarrés, es mostra amb les seu-es cases que semblen estar penjades al costat del riu Sallent i en el seu entorn podrà contemplar el paratge de la Cambretá, un passeig entre vegetació autòctona i unes formes capritxoses de les roques.

la costera la costera

comarques de la província de València

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

LA COSTERA

La Costera està situada a l’interior i centre geogrà-fi c de la Comunitat Valenciana. La màgia que con-té esta comarca és la gastronomia, l’artesania i la bellesa del seu patrimoni. Estratègicament situada en el pas natural que comunica la Meseta sud amb el Mediterrani, la comarca de la Costera ha tingut una gran importància política i econòmica des de la Prehistòria.

Presenta dues zones clarament diferenciades. La primera, la sud-oest, poc poblada i muntanyenca, on s’estén la serra Grossa, que servix de límit amb la

Vall d’Albaida i Albacete. La segona zona és a l’est, un sector pla al nord de la serra de Vernisa, on es troben la major part dels municipis d’esta comarca. La part nord està limitada per la serra d’Énguera, on es forma, entre esta i la Grossa, la vall de Montesa, per la qual corre el riu Cànyoles.

Ens endinsem en una comarca oberta al futur i amb un important sediment cultural i històric.

Iniciem el recorregut de la comarca a Xàtiva, capi-tal cultural i enclavament històric i patrimonial de primer ordre. Xàtiva va ser una terra habitada des d’antic, com així ho testifi quen les importants troba-lles arqueològiques, entre les quals sobreïxen les de La Cova Negra, amb importants restes arqueològi-ques del Paleolític Mitjà. En època ibèrica ja era un municipi organitzat, que disposava d’un comerç ac-tiu i emetia moneda pròpia. La ciutat de Xàtiva, com també la seua àrea geogràfi ca, va ser romanitzada prompte, situada al costat de l’estratègica Via Au-gusta. En època musulmana va consolidar la seua importància i es va constituir en capital de Kora o districte administratiu. L’any 1347 el monarca Pere IV li atorga el títol de ciutat i, des d’aleshores i fi ns al segle XVIII, Xàtiva va ser la segona ciutat en població i importància política del Regne de València. Va ser bressol de dos papes que van nàixer en els segles XIV i XV, Calixt III i Alexandre VI, els Papes Borja, per-sonatges de reconeguda importància en la política

internacional del seu temps, i de fi gures de la pin-tura universal com Josep de Ribera Lo Spagnoleto. El 1707 Xàtiva, contrària a Felip V, va ser assetjada, saquejada i incendiada (per la qual cosa als Xativins se’ls denomina Socarrats). Com a venjança a la re-sistència obtinguda, el monarca va canviar fi ns i tot el nom de la ciutat, i fi ns al 1812 es va anomenar Nueva Colonia de San Felipe.

Quant al seu patrimoni monumental, el primer que el visitant observa, fi ns i tot molt abans d’arribar a la ciutat, és el seu Castell, que reunix arquitectura ibèrica, romana, islàmica i gòtica. En el seu nucli urbà gran quantitat d’edifi cis seran d’obligada aten-ció, com ara el Palau dels Mahiques Sanç, el del Marqués de Montortal, típic exemple de palau urbà medieval xativí, l’antic Hospital Reial del segle XV o el Palau d’Alarcó (segle XVIII).

Bastida de Les Alcusses / Moixent

Genovés

De l’arquitectura religiosa cal destacar la col·legiata basílica, anomenada La Seu, les obres de la qual van començar el 1596, les Esglésies de Sant Francesc i Sant Pere, ambdues del segle XIV, i l’Església de Sant Feliu, situada al centre de l’antiga ciutat roma-na reedifi cada el 1265. Finalment, hem de recordar una visita al Museu de l’Almodí, construït per Joan Ribera i Martí Xixalbo entre el 1545 i el 1548, on hi ha vestigis de totes les èpoques de Xàtiva, com també una important col·lecció de pintures, entre les quals es troba el famós retrat de Felip V en posició inver-tida.

Seguint la Ruta dels Borja, cal fer una parada en el camí per a visitar la població de Canals, La Torreta, emplaçada al barri de la Vila, on va nàixer el papa Calixt III. En este lloc pot contemplar-se la casa na-tal, l’església i la torre de l’antic palau de la família Borja.

La visita de la comarca de la Costera ha de prosse-guir per l’Acròpoli gòtica de Montesa. El seu impres-sionant castell, declarat monument historicoartístic, és el principal atractiu turístic. Les obres més im-portants d’este castell medieval es van dur a terme entre el 1327 i el 1347 per a atendre les obligacions monacals dels religiosos de l’Orde de Montesa; s’hi poden contemplar els escuts dels antics mestres d’este orde. Hui, la fortalesa és un indret amb his-tòries dels templers i els seus ordes militars, com l’orde de Montesa, que manté el seu encant a pesar del seu estat de ruïna a causa del terratrèmol que va patir Montesa el 1748. Montesa disposa actual-ment del Museu Parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció situat en un edifi ci del segle XVI. Una passejada pels carrers alterosos de Montesa mos-trarà edifi cacions de l’època com la Casa Abadia, l’Ajuntament i la mateixa església, que fan evocar èpoques passades.

Des de l’Edat Mitjana ens traslladem en el temps als voltants de Moixent, que destaca pels afl oraments ibers de la Bastida de les Alcusses, poblat iber em-murallat del segle IV aC, declarat monument histori-coartístic. Entre les nombroses troballes cal destacar El Guerrer de Moixent, una fi gura de bronze trobada al poblat i representada a l’entrada del municipi. Al

Foguera de Sant Antoni / Canals

Castell de Montesa

Àrea recreativa / Vallada

Castell de Xàtiva

poblat iber i acompanyat de guia, que es troba en l’alberg situat als peus del poblat, podrà contemplar una reproducció exacta d’un habitatge típic dels ha-bitants del poblat i estudiar com vivien els habitants de la zona en el segle IV aC. El paratge del Bosquet de Moixent, on hi ha un llac artifi cial construït en el segle XVIII amb fi ns agrícoles, li permetran fer una passejada tranquil·la envoltat de naturalesa.

L’ermita en honor de Sant Sebastià i del Santíssim Crist del Mont Calvari, a la veïna Vallada, permet al viatger conéixer la naturalesa de la ribera del riu Cànyoles. Paratges com La Saraella (riu d’aigua sa-lada), el Túnel dels Sumidors (que és la cavitat més important del món pel que fa a desnivells càrstics), El Penyó, La penya de l’Àguila o les senderes que recorren el terme municipal completen els atractius de Vallada. Els municipis de la vall de Montesa són rics en artesania de cistelleria i vímet, encara s’hi podran trobar artesans que oferixen productes molt interessants.

Per a acabar el recorregut, cal visitar la Font de la Figuera, on trobarem una de les peces claus del nostre renaixement, en el retaule major de l’esglé-sia, La Nativitat de Joan de Joanes, fi ll de la població. També serà visita obligada el recent Museu Històric Etnològic on s’arrepleguen i es conserven totes les activitats que tradicionalment s’han anat registrant a la localitat.

Estubeny, a mig camí de les comarques de la Costa-nera i la Canal de Navarrés, es mostra amb les seu-es cases que semblen estar penjades al costat del riu Sallent i en el seu entorn podrà contemplar el paratge de la Cambretá, un passeig entre vegetació autòctona i unes formes capritxoses de les roques.

la costerala costera

com

arqu

es d

e la

pro

vínc

ia d

e Va

lènc

ia

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

LA COSTERA

La Costera està situada a l’interior i centre geogrà-fi c de la Comunitat Valenciana. La màgia que con-té esta comarca és la gastronomia, l’artesania i la bellesa del seu patrimoni. Estratègicament situada en el pas natural que comunica la Meseta sud amb el Mediterrani, la comarca de la Costera ha tingut una gran importància política i econòmica des de la Prehistòria.

Presenta dues zones clarament diferenciades. La primera, la sud-oest, poc poblada i muntanyenca, on s’estén la serra Grossa, que servix de límit amb la

Vall d’Albaida i Albacete. La segona zona és a l’est, un sector pla al nord de la serra de Vernisa, on es troben la major part dels municipis d’esta comarca. La part nord està limitada per la serra d’Énguera, on es forma, entre esta i la Grossa, la vall de Montesa, per la qual corre el riu Cànyoles.

Ens endinsem en una comarca oberta al futur i amb un important sediment cultural i històric.

Iniciem el recorregut de la comarca a Xàtiva, capi-tal cultural i enclavament històric i patrimonial de primer ordre. Xàtiva va ser una terra habitada des d’antic, com així ho testifi quen les importants troba-lles arqueològiques, entre les quals sobreïxen les de La Cova Negra, amb importants restes arqueològi-ques del Paleolític Mitjà. En època ibèrica ja era un municipi organitzat, que disposava d’un comerç ac-tiu i emetia moneda pròpia. La ciutat de Xàtiva, com també la seua àrea geogràfi ca, va ser romanitzada prompte, situada al costat de l’estratègica Via Au-gusta. En època musulmana va consolidar la seua importància i es va constituir en capital de Kora o districte administratiu. L’any 1347 el monarca Pere IV li atorga el títol de ciutat i, des d’aleshores i fi ns al segle XVIII, Xàtiva va ser la segona ciutat en població i importància política del Regne de València. Va ser bressol de dos papes que van nàixer en els segles XIV i XV, Calixt III i Alexandre VI, els Papes Borja, per-sonatges de reconeguda importància en la política

internacional del seu temps, i de fi gures de la pin-tura universal com Josep de Ribera Lo Spagnoleto. El 1707 Xàtiva, contrària a Felip V, va ser assetjada, saquejada i incendiada (per la qual cosa als Xativins se’ls denomina Socarrats). Com a venjança a la re-sistència obtinguda, el monarca va canviar fi ns i tot el nom de la ciutat, i fi ns al 1812 es va anomenar Nueva Colonia de San Felipe.

Quant al seu patrimoni monumental, el primer que el visitant observa, fi ns i tot molt abans d’arribar a la ciutat, és el seu Castell, que reunix arquitectura ibèrica, romana, islàmica i gòtica. En el seu nucli urbà gran quantitat d’edifi cis seran d’obligada aten-ció, com ara el Palau dels Mahiques Sanç, el del Marqués de Montortal, típic exemple de palau urbà medieval xativí, l’antic Hospital Reial del segle XV o el Palau d’Alarcó (segle XVIII).

Bastida de Les Alcusses / Moixent

Genovés

De l’arquitectura religiosa cal destacar la col·legiata basílica, anomenada La Seu, les obres de la qual van començar el 1596, les Esglésies de Sant Francesc i Sant Pere, ambdues del segle XIV, i l’Església de Sant Feliu, situada al centre de l’antiga ciutat roma-na reedifi cada el 1265. Finalment, hem de recordar una visita al Museu de l’Almodí, construït per Joan Ribera i Martí Xixalbo entre el 1545 i el 1548, on hi ha vestigis de totes les èpoques de Xàtiva, com també una important col·lecció de pintures, entre les quals es troba el famós retrat de Felip V en posició inver-tida.

Seguint la Ruta dels Borja, cal fer una parada en el camí per a visitar la població de Canals, La Torreta, emplaçada al barri de la Vila, on va nàixer el papa Calixt III. En este lloc pot contemplar-se la casa na-tal, l’església i la torre de l’antic palau de la família Borja.

La visita de la comarca de la Costera ha de prosse-guir per l’Acròpoli gòtica de Montesa. El seu impres-sionant castell, declarat monument historicoartístic, és el principal atractiu turístic. Les obres més im-portants d’este castell medieval es van dur a terme entre el 1327 i el 1347 per a atendre les obligacions monacals dels religiosos de l’Orde de Montesa; s’hi poden contemplar els escuts dels antics mestres d’este orde. Hui, la fortalesa és un indret amb his-tòries dels templers i els seus ordes militars, com l’orde de Montesa, que manté el seu encant a pesar del seu estat de ruïna a causa del terratrèmol que va patir Montesa el 1748. Montesa disposa actual-ment del Museu Parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció situat en un edifi ci del segle XVI. Una passejada pels carrers alterosos de Montesa mos-trarà edifi cacions de l’època com la Casa Abadia, l’Ajuntament i la mateixa església, que fan evocar èpoques passades.

Des de l’Edat Mitjana ens traslladem en el temps als voltants de Moixent, que destaca pels afl oraments ibers de la Bastida de les Alcusses, poblat iber em-murallat del segle IV aC, declarat monument histori-coartístic. Entre les nombroses troballes cal destacar El Guerrer de Moixent, una fi gura de bronze trobada al poblat i representada a l’entrada del municipi. Al

Foguera de Sant Antoni / Canals

Castell de Montesa

Àrea recreativa / Vallada

Castell de Xàtiva

poblat iber i acompanyat de guia, que es troba en l’alberg situat als peus del poblat, podrà contemplar una reproducció exacta d’un habitatge típic dels ha-bitants del poblat i estudiar com vivien els habitants de la zona en el segle IV aC. El paratge del Bosquet de Moixent, on hi ha un llac artifi cial construït en el segle XVIII amb fi ns agrícoles, li permetran fer una passejada tranquil·la envoltat de naturalesa.

L’ermita en honor de Sant Sebastià i del Santíssim Crist del Mont Calvari, a la veïna Vallada, permet al viatger conéixer la naturalesa de la ribera del riu Cànyoles. Paratges com La Saraella (riu d’aigua sa-lada), el Túnel dels Sumidors (que és la cavitat més important del món pel que fa a desnivells càrstics), El Penyó, La penya de l’Àguila o les senderes que recorren el terme municipal completen els atractius de Vallada. Els municipis de la vall de Montesa són rics en artesania de cistelleria i vímet, encara s’hi podran trobar artesans que oferixen productes molt interessants.

Per a acabar el recorregut, cal visitar la Font de la Figuera, on trobarem una de les peces claus del nostre renaixement, en el retaule major de l’esglé-sia, La Nativitat de Joan de Joanes, fi ll de la població. També serà visita obligada el recent Museu Històric Etnològic on s’arrepleguen i es conserven totes les activitats que tradicionalment s’han anat registrant a la localitat.

Estubeny, a mig camí de les comarques de la Costa-nera i la Canal de Navarrés, es mostra amb les seu-es cases que semblen estar penjades al costat del riu Sallent i en el seu entorn podrà contemplar el paratge de la Cambretá, un passeig entre vegetació autòctona i unes formes capritxoses de les roques.

la costerala costera

com

arqu

es d

e la

pro

vínc

ia d

e Va

lènc

iaPatronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

LA COSTERA

La Costera està situada a l’interior i centre geogrà-fi c de la Comunitat Valenciana. La màgia que con-té esta comarca és la gastronomia, l’artesania i la bellesa del seu patrimoni. Estratègicament situada en el pas natural que comunica la Meseta sud amb el Mediterrani, la comarca de la Costera ha tingut una gran importància política i econòmica des de la Prehistòria.

Presenta dues zones clarament diferenciades. La primera, la sud-oest, poc poblada i muntanyenca, on s’estén la serra Grossa, que servix de límit amb la

Vall d’Albaida i Albacete. La segona zona és a l’est, un sector pla al nord de la serra de Vernisa, on es troben la major part dels municipis d’esta comarca. La part nord està limitada per la serra d’Énguera, on es forma, entre esta i la Grossa, la vall de Montesa, per la qual corre el riu Cànyoles.

Ens endinsem en una comarca oberta al futur i amb un important sediment cultural i històric.

Iniciem el recorregut de la comarca a Xàtiva, capi-tal cultural i enclavament històric i patrimonial de primer ordre. Xàtiva va ser una terra habitada des d’antic, com així ho testifi quen les importants troba-lles arqueològiques, entre les quals sobreïxen les de La Cova Negra, amb importants restes arqueològi-ques del Paleolític Mitjà. En època ibèrica ja era un municipi organitzat, que disposava d’un comerç ac-tiu i emetia moneda pròpia. La ciutat de Xàtiva, com també la seua àrea geogràfi ca, va ser romanitzada prompte, situada al costat de l’estratègica Via Au-gusta. En època musulmana va consolidar la seua importància i es va constituir en capital de Kora o districte administratiu. L’any 1347 el monarca Pere IV li atorga el títol de ciutat i, des d’aleshores i fi ns al segle XVIII, Xàtiva va ser la segona ciutat en població i importància política del Regne de València. Va ser bressol de dos papes que van nàixer en els segles XIV i XV, Calixt III i Alexandre VI, els Papes Borja, per-sonatges de reconeguda importància en la política

internacional del seu temps, i de fi gures de la pin-tura universal com Josep de Ribera Lo Spagnoleto. El 1707 Xàtiva, contrària a Felip V, va ser assetjada, saquejada i incendiada (per la qual cosa als Xativins se’ls denomina Socarrats). Com a venjança a la re-sistència obtinguda, el monarca va canviar fi ns i tot el nom de la ciutat, i fi ns al 1812 es va anomenar Nueva Colonia de San Felipe.

Quant al seu patrimoni monumental, el primer que el visitant observa, fi ns i tot molt abans d’arribar a la ciutat, és el seu Castell, que reunix arquitectura ibèrica, romana, islàmica i gòtica. En el seu nucli urbà gran quantitat d’edifi cis seran d’obligada aten-ció, com ara el Palau dels Mahiques Sanç, el del Marqués de Montortal, típic exemple de palau urbà medieval xativí, l’antic Hospital Reial del segle XV o el Palau d’Alarcó (segle XVIII).

Bastida de Les Alcusses / Moixent

Genovés

De l’arquitectura religiosa cal destacar la col·legiata basílica, anomenada La Seu, les obres de la qual van començar el 1596, les Esglésies de Sant Francesc i Sant Pere, ambdues del segle XIV, i l’Església de Sant Feliu, situada al centre de l’antiga ciutat roma-na reedifi cada el 1265. Finalment, hem de recordar una visita al Museu de l’Almodí, construït per Joan Ribera i Martí Xixalbo entre el 1545 i el 1548, on hi ha vestigis de totes les èpoques de Xàtiva, com també una important col·lecció de pintures, entre les quals es troba el famós retrat de Felip V en posició inver-tida.

Seguint la Ruta dels Borja, cal fer una parada en el camí per a visitar la població de Canals, La Torreta, emplaçada al barri de la Vila, on va nàixer el papa Calixt III. En este lloc pot contemplar-se la casa na-tal, l’església i la torre de l’antic palau de la família Borja.

La visita de la comarca de la Costera ha de prosse-guir per l’Acròpoli gòtica de Montesa. El seu impres-sionant castell, declarat monument historicoartístic, és el principal atractiu turístic. Les obres més im-portants d’este castell medieval es van dur a terme entre el 1327 i el 1347 per a atendre les obligacions monacals dels religiosos de l’Orde de Montesa; s’hi poden contemplar els escuts dels antics mestres d’este orde. Hui, la fortalesa és un indret amb his-tòries dels templers i els seus ordes militars, com l’orde de Montesa, que manté el seu encant a pesar del seu estat de ruïna a causa del terratrèmol que va patir Montesa el 1748. Montesa disposa actual-ment del Museu Parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció situat en un edifi ci del segle XVI. Una passejada pels carrers alterosos de Montesa mos-trarà edifi cacions de l’època com la Casa Abadia, l’Ajuntament i la mateixa església, que fan evocar èpoques passades.

Des de l’Edat Mitjana ens traslladem en el temps als voltants de Moixent, que destaca pels afl oraments ibers de la Bastida de les Alcusses, poblat iber em-murallat del segle IV aC, declarat monument histori-coartístic. Entre les nombroses troballes cal destacar El Guerrer de Moixent, una fi gura de bronze trobada al poblat i representada a l’entrada del municipi. Al

Foguera de Sant Antoni / Canals

Castell de Montesa

Àrea recreativa / Vallada

Castell de Xàtiva

poblat iber i acompanyat de guia, que es troba en l’alberg situat als peus del poblat, podrà contemplar una reproducció exacta d’un habitatge típic dels ha-bitants del poblat i estudiar com vivien els habitants de la zona en el segle IV aC. El paratge del Bosquet de Moixent, on hi ha un llac artifi cial construït en el segle XVIII amb fi ns agrícoles, li permetran fer una passejada tranquil·la envoltat de naturalesa.

L’ermita en honor de Sant Sebastià i del Santíssim Crist del Mont Calvari, a la veïna Vallada, permet al viatger conéixer la naturalesa de la ribera del riu Cànyoles. Paratges com La Saraella (riu d’aigua sa-lada), el Túnel dels Sumidors (que és la cavitat més important del món pel que fa a desnivells càrstics), El Penyó, La penya de l’Àguila o les senderes que recorren el terme municipal completen els atractius de Vallada. Els municipis de la vall de Montesa són rics en artesania de cistelleria i vímet, encara s’hi podran trobar artesans que oferixen productes molt interessants.

Per a acabar el recorregut, cal visitar la Font de la Figuera, on trobarem una de les peces claus del nostre renaixement, en el retaule major de l’esglé-sia, La Nativitat de Joan de Joanes, fi ll de la població. També serà visita obligada el recent Museu Històric Etnològic on s’arrepleguen i es conserven totes les activitats que tradicionalment s’han anat registrant a la localitat.

Estubeny, a mig camí de les comarques de la Costa-nera i la Canal de Navarrés, es mostra amb les seu-es cases que semblen estar penjades al costat del riu Sallent i en el seu entorn podrà contemplar el paratge de la Cambretá, un passeig entre vegetació autòctona i unes formes capritxoses de les roques.

la costerala costera

com

arqu

es d

e la

pro

vínc

ia d

e Va

lènc

ia

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

LA COSTERA

La Costera està situada a l’interior i centre geogrà-fi c de la Comunitat Valenciana. La màgia que con-té esta comarca és la gastronomia, l’artesania i la bellesa del seu patrimoni. Estratègicament situada en el pas natural que comunica la Meseta sud amb el Mediterrani, la comarca de la Costera ha tingut una gran importància política i econòmica des de la Prehistòria.

Presenta dues zones clarament diferenciades. La primera, la sud-oest, poc poblada i muntanyenca, on s’estén la serra Grossa, que servix de límit amb la

Vall d’Albaida i Albacete. La segona zona és a l’est, un sector pla al nord de la serra de Vernisa, on es troben la major part dels municipis d’esta comarca. La part nord està limitada per la serra d’Énguera, on es forma, entre esta i la Grossa, la vall de Montesa, per la qual corre el riu Cànyoles.

Ens endinsem en una comarca oberta al futur i amb un important sediment cultural i històric.

Iniciem el recorregut de la comarca a Xàtiva, capi-tal cultural i enclavament històric i patrimonial de primer ordre. Xàtiva va ser una terra habitada des d’antic, com així ho testifi quen les importants troba-lles arqueològiques, entre les quals sobreïxen les de La Cova Negra, amb importants restes arqueològi-ques del Paleolític Mitjà. En època ibèrica ja era un municipi organitzat, que disposava d’un comerç ac-tiu i emetia moneda pròpia. La ciutat de Xàtiva, com també la seua àrea geogràfi ca, va ser romanitzada prompte, situada al costat de l’estratègica Via Au-gusta. En època musulmana va consolidar la seua importància i es va constituir en capital de Kora o districte administratiu. L’any 1347 el monarca Pere IV li atorga el títol de ciutat i, des d’aleshores i fi ns al segle XVIII, Xàtiva va ser la segona ciutat en població i importància política del Regne de València. Va ser bressol de dos papes que van nàixer en els segles XIV i XV, Calixt III i Alexandre VI, els Papes Borja, per-sonatges de reconeguda importància en la política

internacional del seu temps, i de fi gures de la pin-tura universal com Josep de Ribera Lo Spagnoleto. El 1707 Xàtiva, contrària a Felip V, va ser assetjada, saquejada i incendiada (per la qual cosa als Xativins se’ls denomina Socarrats). Com a venjança a la re-sistència obtinguda, el monarca va canviar fi ns i tot el nom de la ciutat, i fi ns al 1812 es va anomenar Nueva Colonia de San Felipe.

Quant al seu patrimoni monumental, el primer que el visitant observa, fi ns i tot molt abans d’arribar a la ciutat, és el seu Castell, que reunix arquitectura ibèrica, romana, islàmica i gòtica. En el seu nucli urbà gran quantitat d’edifi cis seran d’obligada aten-ció, com ara el Palau dels Mahiques Sanç, el del Marqués de Montortal, típic exemple de palau urbà medieval xativí, l’antic Hospital Reial del segle XV o el Palau d’Alarcó (segle XVIII).

Bastida de Les Alcusses / Moixent

Genovés

De l’arquitectura religiosa cal destacar la col·legiata basílica, anomenada La Seu, les obres de la qual van començar el 1596, les Esglésies de Sant Francesc i Sant Pere, ambdues del segle XIV, i l’Església de Sant Feliu, situada al centre de l’antiga ciutat roma-na reedifi cada el 1265. Finalment, hem de recordar una visita al Museu de l’Almodí, construït per Joan Ribera i Martí Xixalbo entre el 1545 i el 1548, on hi ha vestigis de totes les èpoques de Xàtiva, com també una important col·lecció de pintures, entre les quals es troba el famós retrat de Felip V en posició inver-tida.

Seguint la Ruta dels Borja, cal fer una parada en el camí per a visitar la població de Canals, La Torreta, emplaçada al barri de la Vila, on va nàixer el papa Calixt III. En este lloc pot contemplar-se la casa na-tal, l’església i la torre de l’antic palau de la família Borja.

La visita de la comarca de la Costera ha de prosse-guir per l’Acròpoli gòtica de Montesa. El seu impres-sionant castell, declarat monument historicoartístic, és el principal atractiu turístic. Les obres més im-portants d’este castell medieval es van dur a terme entre el 1327 i el 1347 per a atendre les obligacions monacals dels religiosos de l’Orde de Montesa; s’hi poden contemplar els escuts dels antics mestres d’este orde. Hui, la fortalesa és un indret amb his-tòries dels templers i els seus ordes militars, com l’orde de Montesa, que manté el seu encant a pesar del seu estat de ruïna a causa del terratrèmol que va patir Montesa el 1748. Montesa disposa actual-ment del Museu Parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció situat en un edifi ci del segle XVI. Una passejada pels carrers alterosos de Montesa mos-trarà edifi cacions de l’època com la Casa Abadia, l’Ajuntament i la mateixa església, que fan evocar èpoques passades.

Des de l’Edat Mitjana ens traslladem en el temps als voltants de Moixent, que destaca pels afl oraments ibers de la Bastida de les Alcusses, poblat iber em-murallat del segle IV aC, declarat monument histori-coartístic. Entre les nombroses troballes cal destacar El Guerrer de Moixent, una fi gura de bronze trobada al poblat i representada a l’entrada del municipi. Al

Foguera de Sant Antoni / Canals

Castell de Montesa

Àrea recreativa / Vallada

Castell de Xàtiva

poblat iber i acompanyat de guia, que es troba en l’alberg situat als peus del poblat, podrà contemplar una reproducció exacta d’un habitatge típic dels ha-bitants del poblat i estudiar com vivien els habitants de la zona en el segle IV aC. El paratge del Bosquet de Moixent, on hi ha un llac artifi cial construït en el segle XVIII amb fi ns agrícoles, li permetran fer una passejada tranquil·la envoltat de naturalesa.

L’ermita en honor de Sant Sebastià i del Santíssim Crist del Mont Calvari, a la veïna Vallada, permet al viatger conéixer la naturalesa de la ribera del riu Cànyoles. Paratges com La Saraella (riu d’aigua sa-lada), el Túnel dels Sumidors (que és la cavitat més important del món pel que fa a desnivells càrstics), El Penyó, La penya de l’Àguila o les senderes que recorren el terme municipal completen els atractius de Vallada. Els municipis de la vall de Montesa són rics en artesania de cistelleria i vímet, encara s’hi podran trobar artesans que oferixen productes molt interessants.

Per a acabar el recorregut, cal visitar la Font de la Figuera, on trobarem una de les peces claus del nostre renaixement, en el retaule major de l’esglé-sia, La Nativitat de Joan de Joanes, fi ll de la població. També serà visita obligada el recent Museu Històric Etnològic on s’arrepleguen i es conserven totes les activitats que tradicionalment s’han anat registrant a la localitat.

Estubeny, a mig camí de les comarques de la Costa-nera i la Canal de Navarrés, es mostra amb les seu-es cases que semblen estar penjades al costat del riu Sallent i en el seu entorn podrà contemplar el paratge de la Cambretá, un passeig entre vegetació autòctona i unes formes capritxoses de les roques.

la costerala costera

com

arqu

es d

e la

pro

vínc

ia d

e Va

lènc

ia

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

LA COSTERA

La Costera està situada a l’interior i centre geogrà-fi c de la Comunitat Valenciana. La màgia que con-té esta comarca és la gastronomia, l’artesania i la bellesa del seu patrimoni. Estratègicament situada en el pas natural que comunica la Meseta sud amb el Mediterrani, la comarca de la Costera ha tingut una gran importància política i econòmica des de la Prehistòria.

Presenta dues zones clarament diferenciades. La primera, la sud-oest, poc poblada i muntanyenca, on s’estén la serra Grossa, que servix de límit amb la

Vall d’Albaida i Albacete. La segona zona és a l’est, un sector pla al nord de la serra de Vernisa, on es troben la major part dels municipis d’esta comarca. La part nord està limitada per la serra d’Énguera, on es forma, entre esta i la Grossa, la vall de Montesa, per la qual corre el riu Cànyoles.

Ens endinsem en una comarca oberta al futur i amb un important sediment cultural i històric.

Iniciem el recorregut de la comarca a Xàtiva, capi-tal cultural i enclavament històric i patrimonial de primer ordre. Xàtiva va ser una terra habitada des d’antic, com així ho testifi quen les importants troba-lles arqueològiques, entre les quals sobreïxen les de La Cova Negra, amb importants restes arqueològi-ques del Paleolític Mitjà. En època ibèrica ja era un municipi organitzat, que disposava d’un comerç ac-tiu i emetia moneda pròpia. La ciutat de Xàtiva, com també la seua àrea geogràfi ca, va ser romanitzada prompte, situada al costat de l’estratègica Via Au-gusta. En època musulmana va consolidar la seua importància i es va constituir en capital de Kora o districte administratiu. L’any 1347 el monarca Pere IV li atorga el títol de ciutat i, des d’aleshores i fi ns al segle XVIII, Xàtiva va ser la segona ciutat en població i importància política del Regne de València. Va ser bressol de dos papes que van nàixer en els segles XIV i XV, Calixt III i Alexandre VI, els Papes Borja, per-sonatges de reconeguda importància en la política

internacional del seu temps, i de fi gures de la pin-tura universal com Josep de Ribera Lo Spagnoleto. El 1707 Xàtiva, contrària a Felip V, va ser assetjada, saquejada i incendiada (per la qual cosa als Xativins se’ls denomina Socarrats). Com a venjança a la re-sistència obtinguda, el monarca va canviar fi ns i tot el nom de la ciutat, i fi ns al 1812 es va anomenar Nueva Colonia de San Felipe.

Quant al seu patrimoni monumental, el primer que el visitant observa, fi ns i tot molt abans d’arribar a la ciutat, és el seu Castell, que reunix arquitectura ibèrica, romana, islàmica i gòtica. En el seu nucli urbà gran quantitat d’edifi cis seran d’obligada aten-ció, com ara el Palau dels Mahiques Sanç, el del Marqués de Montortal, típic exemple de palau urbà medieval xativí, l’antic Hospital Reial del segle XV o el Palau d’Alarcó (segle XVIII).

Bastida de Les Alcusses / Moixent

Genovés

De l’arquitectura religiosa cal destacar la col·legiata basílica, anomenada La Seu, les obres de la qual van començar el 1596, les Esglésies de Sant Francesc i Sant Pere, ambdues del segle XIV, i l’Església de Sant Feliu, situada al centre de l’antiga ciutat roma-na reedifi cada el 1265. Finalment, hem de recordar una visita al Museu de l’Almodí, construït per Joan Ribera i Martí Xixalbo entre el 1545 i el 1548, on hi ha vestigis de totes les èpoques de Xàtiva, com també una important col·lecció de pintures, entre les quals es troba el famós retrat de Felip V en posició inver-tida.

Seguint la Ruta dels Borja, cal fer una parada en el camí per a visitar la població de Canals, La Torreta, emplaçada al barri de la Vila, on va nàixer el papa Calixt III. En este lloc pot contemplar-se la casa na-tal, l’església i la torre de l’antic palau de la família Borja.

La visita de la comarca de la Costera ha de prosse-guir per l’Acròpoli gòtica de Montesa. El seu impres-sionant castell, declarat monument historicoartístic, és el principal atractiu turístic. Les obres més im-portants d’este castell medieval es van dur a terme entre el 1327 i el 1347 per a atendre les obligacions monacals dels religiosos de l’Orde de Montesa; s’hi poden contemplar els escuts dels antics mestres d’este orde. Hui, la fortalesa és un indret amb his-tòries dels templers i els seus ordes militars, com l’orde de Montesa, que manté el seu encant a pesar del seu estat de ruïna a causa del terratrèmol que va patir Montesa el 1748. Montesa disposa actual-ment del Museu Parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció situat en un edifi ci del segle XVI. Una passejada pels carrers alterosos de Montesa mos-trarà edifi cacions de l’època com la Casa Abadia, l’Ajuntament i la mateixa església, que fan evocar èpoques passades.

Des de l’Edat Mitjana ens traslladem en el temps als voltants de Moixent, que destaca pels afl oraments ibers de la Bastida de les Alcusses, poblat iber em-murallat del segle IV aC, declarat monument histori-coartístic. Entre les nombroses troballes cal destacar El Guerrer de Moixent, una fi gura de bronze trobada al poblat i representada a l’entrada del municipi. Al

Foguera de Sant Antoni / Canals

Castell de Montesa

Àrea recreativa / Vallada

Castell de Xàtiva

poblat iber i acompanyat de guia, que es troba en l’alberg situat als peus del poblat, podrà contemplar una reproducció exacta d’un habitatge típic dels ha-bitants del poblat i estudiar com vivien els habitants de la zona en el segle IV aC. El paratge del Bosquet de Moixent, on hi ha un llac artifi cial construït en el segle XVIII amb fi ns agrícoles, li permetran fer una passejada tranquil·la envoltat de naturalesa.

L’ermita en honor de Sant Sebastià i del Santíssim Crist del Mont Calvari, a la veïna Vallada, permet al viatger conéixer la naturalesa de la ribera del riu Cànyoles. Paratges com La Saraella (riu d’aigua sa-lada), el Túnel dels Sumidors (que és la cavitat més important del món pel que fa a desnivells càrstics), El Penyó, La penya de l’Àguila o les senderes que recorren el terme municipal completen els atractius de Vallada. Els municipis de la vall de Montesa són rics en artesania de cistelleria i vímet, encara s’hi podran trobar artesans que oferixen productes molt interessants.

Per a acabar el recorregut, cal visitar la Font de la Figuera, on trobarem una de les peces claus del nostre renaixement, en el retaule major de l’esglé-sia, La Nativitat de Joan de Joanes, fi ll de la població. També serà visita obligada el recent Museu Històric Etnològic on s’arrepleguen i es conserven totes les activitats que tradicionalment s’han anat registrant a la localitat.

Estubeny, a mig camí de les comarques de la Costa-nera i la Canal de Navarrés, es mostra amb les seu-es cases que semblen estar penjades al costat del riu Sallent i en el seu entorn podrà contemplar el paratge de la Cambretá, un passeig entre vegetació autòctona i unes formes capritxoses de les roques.

la costera la costera

comarques de la província de València

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

LACOSTERA

GASTRONOMIA

Encara que la cassola d’arròs al forn és el plat més estés en esta zona, també la paella, l’arròs amb fesols i naps, l’arròs caldós amb bledes i cigrons, l’olla, el guisat valencià de Setmana Santa, molt apreciat a la Granja de la Costera, i la gachamiga de la Font de la Figuera, són plats destacats de la cui-na la Costera. La rebosteria té una gran acceptació als pobles de la comarca: a Xàtiva i a Llanera de Ra-nes s’elabora l’arnadí, unes postres d’origen àrab, a base de polpa de carabassa o de moniato amb amet-la mòlta i sucre bàsicament, que es cou al forn; l’al-moixàvena, elaborada amb farina escaldada, sagí, ous, sucre, oli i canyella, o les bones taronges de Xàtiva, preparades amb formatge sense sal, ous, fa-rina i llevat, són les postres més estimades. Des-taquen igualment el marqués, a base de bescuits, el pastís de Nevasa, amb ous, sucre i café, la coca en llanda amb les seues diferents varietats i maneres de preparar-la, els pastissets farcits de moniato i els sequillos. També podem trobar-hi un oli d’oliva extra verge excel·lent, de les varietats mançanilla, alfafara, blanqueta, a més dels vins de Moixent i La Font de la Figuera.

FESTES

Les festes de la comarca estan plenes d’actes reli-giosos i lúdics, on els balls, les desfilades, la música i la gastronomia tenen el seu protagonisme. Les Fa-lles concentren el seu protagonisme quasi exclusi-vament a la ciutat de Xàtiva, amb dèsset comissions i altres tants monuments grans i infantils i un bigarrat programa d’actes propis d’esta celebració. Canals celebra les seues festes patronals dedicades a Sant Antoni Abat, el 17 de gener, amb la seua famosa fo-guera (la més gran del món) i la seua Fira el segon cap de setmana de setembre. Del 15 al 20 d’agost, Xàtiva celebra la tradicional Fira d’Agost, amb una extensa oferta comercial i programació cultural, lú-dica i gastronòmica. Vallada, durant la segona set-mana de setembre, i la Font de la Figuera, del 4 al 9 de desembre, celebren Festes de Moros i Cristians. A la Llosa de Ranes se celebren romeries el primer diumenge de maig, amb ascensió i diversos actes a l’ermita de Santa Anna, i a Xàtiva se celebra la ro-meria a l’ermita de Sant Feliu, el primer dia d’agost.

Vallada i Moixent celebren les seues festes patronals del 18 al 30 d’agost, aproximadament, i Montesa la primera setmana de setembre.

Cal destacar que en la major part dels municipis se celebren diferents modalitats de Bous al carrer, amb corda, solts o embolats.

XÀTIVATOURIST INFO XÀTIVAPaseo Alameda Jaume I, 50Tel. 962 273 346 / Fax: 962 282 221xativa@touristinfo.net