la comunicació no verbal en contextos escolars -...
TRANSCRIPT
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
4
PORFOLIO
Índex
Introducció...........................................................................
I PART: La comunicació no verbal i la seva importància en el
treball a l‟aula.........................................................................
1. La comunicació no verbal......................................................
1.1. La comunicació: definició general......................................
1.2. La comunicació no verbal: definició....................................
1.3. Àmbits de la comunicació no verbal...................................
1.4. Factors culturals de la comunicació no verbal......................
2. Tipus de senyals no verbals i el seu significat..........................
2.1. Postura i ús de l‟espai.....................................................
2.2. Mirada..........................................................................
2.3. Expressió facial i posició del cap.......................................
2.4. Gestos i senyals de les mans...........................................
2.5. Diferències entre les senyals............................................
2.6. Interpretació del domini i/o amenaça................................
3. La comunicació no verbal del professorat a l‟aula.....................
3.1. La importància de la comunicació no verbal a l‟aula............
3.2. Formació del professorat.................................................
II PART: Pràctica de la comunicació no verbal a les aules............
1. Metodologia........................................................................
1.1. Hipòtesis de treball..........................................................
1.2. Objectius generals...........................................................
1.3. Objectius específics.........................................................
1.4. Fitxes d‟observació..........................................................
6
11
11
11
13
15
24
25
26
29
30
31
34
35
37
37
39
40
40
40
40
41
41
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
5
2. Resultats de les observacions i enquestes a les aules................
2.1. Observacions a les aules de 1r A i C.................................
2.2. Observacions a l‟aula de 1r B...........................................
2.3. Buidatge de les enquestes als alumnes.............................
2.4. Comparació dels resultats a les diferents aules..................
3. Conclusions........................................................................
4. Recomanacions o “guia de bones pràctiques”...........................
Bibliografia...........................................................................
Annexos
Annex 1: Recensió del llibre
Annex 2: Carta als professors
Annex 3: Enquestes
Annex 4: Entrevistes
Annex 5: Fitxes d‟observació
Annex 6: Noticies del diari
Annex 7: Conferència
Dietari
46
46
47
49
58
61
63
70
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
6
La comunicació no verbal en contextos
escolars
INTRODUCCIÓ
He decidit fer el treball de recerca d‟aquest tema perquè hi tinc un
especial interès, tant de cara al meu futur acadèmic com professional.
Quan vaig decidir fer aquest treball la meva intenció després de
cursar segon de batxillerat era estudiar magisteri per arribar a ser
mestra algun dia. Actualment tinc pensat uns altres estudis també
relacionats amb l‟educació.
Per aquesta raó vaig decidir que triar aquest tema m‟ajudaria a
entendre la professió. Perquè ser mestra o educador no es tracta només
d‟estar a una aula i explicar la lliçó tan bé com es sàpiga, tot i que sigui
una cosa molt important, sinó que també cal saber transmetre
entusiasme per allò que es vol que aprenguin els alumnes, i saber
captar l‟atenció d‟aquests amb recursos diversos i de manera que la
relació entre alumnes i professor/a sigui educativament i personalment
satisfactòria. Doncs, d‟alguna manera, el/la mestra/e, és un mirall per
als alumnes.
Realitzant-lo m‟he pogut adonar que ser mestre no és gens fàcil, però
al mateix temps m‟ha servit per afirmar que realment m‟agrada tot això
de l‟educació.
Amb aquest treball, tot i estar centrat en la comunicació no verbal
que hi ha en una aula, m‟he adonat que si la saps fer servir o si més no
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
7
la saps entendre mínimament, pots ser més àgil alhora de comunicar-
se.
Vaig començar el treball partint d‟una hipòtesi que he anat
remodelant fins aconseguir-ne la següent: La comunicació no verbal
del/a professor/a repercuteix en l‟atenció i la comprensió de l‟alumnat
en una classe?
El treball està organitzat en dues parts, clarament diferenciades.
La primera part exposa breument les bases teòriques de la
comunicació no verbal, prestant especial atenció en la caracterització de
les senyals o ítems següents: l‟expressió facial, la mirada, la postura del
cos i ús de l‟espai i el moviment de les mans. Aquestes senyals de la
comunicació no verbal són explicades des de la perspectiva de la seva
aplicació a les observacions realitzades a l‟aula i són la base de les
fitxes dissenyades per a recollir els resultats de les observacions i poder
elaborar conclusions posteriorment. Oferiré una justificació de la
importància de considerar la comunicació no verbal a l‟aula i de la
necessitat de que els mestres i professors rebin una formació mínima
sobre això.
He deixat de banda l‟entonació, tot i ser important. Perquè excedia
els límits del meu treball i dels mitjans disponibles, a més d‟exigir
coneixements previs, i més complexos que els que exigeix l‟observació
de la gestualitat.
He incidit en la rellevància de les senyals no verbals en la
comunicació a l‟aula, és a dir, en la seva repercussió en el
desenvolupament de les classes, atenent especialment a aquelles que
són recursos necessaris per captar l‟atenció i per transmetre
entusiasme.
Perquè una classe sigui dinàmica i es produeixi el feedback necessari
per a la relació educativa, el mestre o professor ha d‟aconseguir captar
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
8
l‟atenció dels alumnes. Sense aquesta atenció ni es pot ensenyar ni es
pot educar.
També és important transmetre entusiasme perquè no es pot forçar a
un alumne a que aprengui. Només se‟l pot persuadir de que tot allò que
li proposem fer és una alternativa més atractiva o més interessant que
altres formes de passar el temps i distreure‟s, com pot ser parlar sobre
la pel·lícula de l‟altre dia, estudiar el bolígraf, escriure notetes, etc.
Serà a partir de comprovar l‟ utilització dels recursos de comunicació
no verbal per captar l‟atenció i transmetre entusiasme, que podrem
parlar d‟una bona comunicació no verbal, o del contrari en el cas de que
aquests recursos no estiguin prou presents. En qualsevol cas,
disposarem de la informació sobre un aspecte rellevant per a valorar la
situació a l‟aula.
La segona part del treball és la part de recerca pràctica i recollirà els
resultats de les observacions i enquestes que he dut a terme a les aules
completament diferents de 1r d‟ESO durant aquest primer trimestre.
Així com uns qüestionaris als professors d‟aquestes aules per tal de
poder-me orientar a l‟hora de treure les conclusions. Prèviament a
l‟exposició dels resultats exposaré la metodologia utilitzada.
Les senyals seleccionades ho han estat per la possibilitat de ser
observables i objectivables a través d‟eines al meu abast. Les eines
utilitzades han estat unes fitxes d‟observacions (per als professors),
dissenyades per mi mateixa, per a poder recollir els resultats de les
observacions de cada un dels ítems seleccionats, els quals ja he explicat
a la part teòrica.
Es tracta de fer unes observacions objectives a les quals poder aplicar
posteriorment els patrons que ens permeten interpretar el seu significat
i que s‟exposen a la primera part del treball. A part de les facilitats
personals per desenvolupar les observacions a les aules de 1r d‟ESO, la
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
9
tria d‟ alumnats distants s‟ha fet pensant en que facilitaria l‟elaboració
de conclusions comparatives, útils tant per veure les relacions com les
diferències de la importància i l‟ús dels recursos de la comunicació no
verbal en els diferents casos.
Els resultats de les observacions són, per tant, comentats per separat
i comparativament.
Per acabar la part pràctica juntament amb la teòrica, he considerat
interessant fer un llistat de recomanacions útils i d‟actuacions evitables
per als professors i mestres. Es tracta d‟oferir un llistat de “bones
pràctiques” que, basats en les consideracions teòriques exposades i en
les observacions realitzades, puguin servir com a orientacions
pràctiques per a dinamitzar i fer més agradables les classes.
Aquestes recomanacions estan fetes des d‟un punt de vista general,
per això no és segur que funcioni amb tots els alumnes, ni molt menys.
Però poden considerar-se orientacions útils.
Tampoc es pot assegurar que, fent dues classes casi exactament
igual (exactament igual sembla impossible...), els grups d‟alumnes
donin la mateixa interpretació i es comportin igual, tot i que totes les
senyals utilitzades siguin d‟una bona comunicació no verbal. Però si que
ajuda, i molt.
Durant aquest temps d‟observacions, que ha estat breu però força
efectiu, m‟he trobat en problemes o més ben dit, imprevistos com veure
diferents metodologies a l‟hora de fer les classes als diferents grups
d‟alumnes. Aquests han estat per les diferències entre ells i tot i això
m‟ha pogut servir per adonar-me que realment és necessari utilitzar un
mètode molt diferent segons l‟alumnat a qui expliques.
Finalment, cal tenir en compte que en aquest treball no vull ensenyar
a interpretar la comunicació no verbal, sinó a tenir consciència de la
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
10
seva importància en la interacció comunicativa que es produeix entre
professor/a i alumne/a a l‟aula.
Durant tot aquest treball de recerca em referiré als professors i a les
professores amb el plural “professors”.
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
11
I. PART:
LA COMUNICACIÓ NO VERBAL I LA SEVA
IMPORTÀNCIA EN EL TREBALL A L’AULA
1. LA COMUNICACIÓ NO VERBAL
1.1. LA COMUNICACIÓ: DEFINICIÓ GENERAL
La comunicació és un fenomen lligat a les relacions dels éssers
vius. En el cas humà, és un acte propi del llenguatge i el pensament,
així com també permet conèixer més a un mateix, als altres i/o al medi,
mitjançant l‟intercanvi de missatges, principalment lingüístics. També
engloba la gestualitat, l‟expressió corporal, etc. Aquests són elements
que permeten influir i ser influïts per les persones que ens rodegen.
La comunicació és un procés que ha estat tema de debat per
teòrics i estudiosos de diverses disciplines, i generen el que avui es
coneix com “teories de la informació”. Les diferents perspectives
teòriques que coneixem actualment són els “models de comunicació”.
Aquest seguit d‟estudis coincideixen en els conceptes bàsics del procés
comunicatiu, que veurem seguidament.
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
12
ELEMENTS DE L’ACTE COMUNICATIU
Els elements de la comunicació humana són l‟emissor o codificador,
el símbol, el missatge, el codi, el receptor o descodificador i el canal.
Emissor o codificador: persona animal o cosa que codifica
i emet el missatge de la manera més entenedora per a l‟oient
(receptor). Amb l‟emissor s‟inicia el procés comunicatiu;
Codi: conjunt de signes, compartits per l‟emissor i el
receptor, que permet crear i interpretar el missatge;
Missatge: conjunt d‟informació expressada per l‟emissor i
que desitja transmetre al receptor. Si el missatge el rep el
receptor tal i com volia l‟emissor llavors estem parlant d‟un
feedback;
Receptor o decodificador: persona, animal o cosa que rep
el missatge i el descodifica i/o l‟interpreta. El receptor realitza un
procés invers al de l‟emissor. Hi ha dos tipus de receptor: el
passiu que és el que només rep el missatge; i l‟actiu que no
només rep el missatge sinó que també el guarda.
Canal: realitat (situació, persona, cosa...) a la qual fa
referència el missatge, és a dir, allò de què es parla.
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
13
E
1.2. LA COMUNICACIÓ NO VERBAL: DEFINICIÓ
La comunicació no verbal és la comunicació que es fa mitjançant
gestos, moviments de diverses parts del cos o diferents expressions del
rostre o dels ulls.
La comunicació no verbal és el vehicle de les emocions i és molt
més fiable, per a aquestes, que la comunicació verbal. Malgrat això, per
moltes persones és molt difícil atendre els moviments voluntaris i
involuntaris que fan els altres i al mateix temps escoltar el que tracten
de dir.
També, sovint resulta difícil diferenciar comunicació verbal de no
verbal, per exemple, entre els gestos i el codi que fem servir per
interpretar-los.
Tot i comunicar-se no verbalment, un individu no pot prescindir de
la comunicació verbal, fa que la comunicació no verbal és un
complement i un component de la verbal. Una de les característiques
dels missatges no verbals és que els solem fer de manera inconscient i
el més important és que, tot i no adonar-nos-en, poden transmetre
molta informació. Una cosa curiosa que demostra això, és que quasi
Codi
Missatge
Canal
Emissor Receptor
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
14
sempre ens recordem més de com ens han dit alguna cosa, que no pas
del contingut verbal del missatge.
Cada persona pot enfrontar-se a la comunicació no verbal de
maneres diferents. Per exemple, comunicar-se de manera que no es
noti que sap que hi ha una comunicació no verbal a part de la verbal.
Això suposaria que comencés sempre molt tens o de forma molt poc
expressiva. Una altre manera seria que se‟n despreocupés, perquè és
inevitable comunicar i que això que comunica es captés intuïtivament.
En realitat, ningú no està pendent de tota la comunicació no verbal
ni d‟analitzar el seu significat.
Per analitzar la comunicació no verbal s‟ha de tenir en compte que
la interpretació dels moviments no verbals s‟ha de fer en coherència
amb la comunicació verbal. Normalment la intenció emocional es deixa
reflectir pels moviments no verbals, i intuïtivament som capaços de
sentir la incoherència entre aquests i el que verbalment ens estan dient.
Un altre aspecte a tenir en compte és la necessitat de situar cada
comportament no verbal en el seu context comunicatiu. Tot i això, el
més important a l‟hora d‟analitzar la comunicació no verbal és que
aquesta necessita ser coherent amb la comunicació verbal i al contrari,
perquè la comunicació total resulti comprensible i sincera.
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
15
1.3. ÀMBITS DE LA COMUNICACIÓ NO VERBAL
Hi ha tres àmbits de la comunicació no verbal: la kinesia, la
paralingüística i la proxèmica. La kinesia s‟ocupa de la comunicació
no verbal expressada a través dels moviments del cos. La
paralingüística estudia el comportament no verbal expressat amb la
veu. La proxèmica és l‟encarregada d‟estudiar el comportament no
verbal relacionat amb l‟espai personal.
KINESIA
L‟estudi dels moviments kinèsics s‟ha realitzat separant cada un
dels possibles àmbits del comportament kinèsic, i estudiant les seves
expressions per separat.
Les principals fonts de comportament kinèsic estudiades són: la
postura corporal, la direcció corporal, els gestos, l‟expressió facial, la
mirada i el somriure.
La postura corporal: és un acte involuntari que pot comunicar
importants senyals socials. La posició del tronc i dels membres, la forma
com s‟asseu una persona, com està de peu, etc., expressa actituds i
sentiments, estats emocionals, així com la seva relació amb els altres.
Podem parlar de posicions obertes o tancades. Una posició oberta
implica que els braços i les cames no separen a una persona d‟una
altre, la posició tancada implica utilitzar les cames, els braços o les
mans en forma de protecció. Un bon exemple de posició tancada són els
braços creuats.
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
16
La posició del cos dóna senyals que indiquen com estem de
disposats a rebre o a interaccionar amb altres. En un altre sentit, un
excés de moviment pot produir impressió d‟inquietud o nerviosisme,
mentre que si no hi ha gairebé gens de moviment pot transmetre una
impressió d‟excessiva formalitat.
La direcció corporal: indica les actituds interpersonals. Dependrà
de sí l‟objectiu de l‟emissor és donar més sensació de domini i control
de la situació o si simplement vol passar desapercebut i d‟aquesta
manera la conversa serà més fluïda.
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
17
Gestos: moviments de les mans, dels peus, del cap o d‟altres
parts del cos. S‟han identificat cinc tipus de gestos:
Gestos emblemàtics: senyals amb un significat
específic i molt clar. Aquests gestos representen una paraula
o varies molt conegudes. Són emesos intencionalment. Un
exemple de gest emblemàtic seria aixecar el polze cap amunt
indicant OK.
Gestos il·lustratius: es produeixen durant la
comunicació verbal i serveixen per il·lustrar el que s‟està
dient. Són emesos conscientment, però varien molt depenent
de la cultura. Aquest tipus de gestos serveixen per
emfatitzar, per recalcar què es vol dir o per imposar un
moviment que la paraula per ella mateixa no té. Però no
serveix per a significar les paraules exactament.
Gestos reguladors de la interacció: són gestos
produïts o per l‟emissor o bé per el receptor. Serveixen,
simplement, per regular les intervencions en les
interaccions. Es poden fer servir per frenar o accelerar a
l‟emissor, donar-li a entendre que ha de cedir el torn de
paraula, etc. Els gestos reguladors de la interacció més
comuns són les indicacions amb el cap i la mirada fixa.
Gestos que expressen estats emocionals:
acompanyen a la paraula, molt similar als il·lustratius, però
aquests reflexen l‟estat anímic d‟una persona, mentre que els
il·lustratius són emocionalment neutres. Uns exemples serien
les expressions de victòria, alegria, pena, etc.
Gestos d’adaptació: s‟utilitzen quan el nostre estat
d‟ànim és incompatible amb una situació concreta, de forma
que ens fa por no poder expressar les nostres emocions reals
amb la intensitat que desitjaríem. Per entendre-ho millor, un
bon exemple seria passar-nos els dits pel coll de la camisa
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
18
quan ens sentim ofegats o pentinar-nos el cabell quan ens
sentim nerviosos.
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
19
Expressió facial: és el mitjà més ric i més important, juntament
amb la mirada, per expressar emocions i estats d‟ànim.
No tota la comunicació que es transmet, a través de l‟expressió
facial, es pot percebre pel receptor i/o emissor conscientment. Les
úniques emocions pràcticament que tenen alguna probabilitat de ser
reconegudes per la majoria de gent quan les veiem expressades en els
altres són l‟alegria, la tristesa, el fàstic, l‟enuig, la por i l‟interès.
La mirada: s‟estudia independentment de l‟expressió facial perquè
té una gran importància dins de la comunicació no verbal.
La dilatació de les pupil·les és un indicador d‟interès i
d‟atractiu. Les nostres pupil·les es dilaten quan veiem quelcom
interessant.
El nombre de vegades que es parpelleja per minut està
relacionat amb el fet d‟estar tranquil i el d‟estar nerviós. Com més
parpellegi una persona, més inquieta se sent, i viceversa.
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
20
El contacte ocular consisteix en la mirada que una persona
dirigeix a la mirada de l‟altre. El feedback és molt important quan
dues persones parlen. Perquè els que parlen necessiten tenir la
seguretat de que algú els escolta, i els que escolten necessiten
sentir que la seva atenció es té amb compte i que el que parla es
dirigeix directament a ells.
La freqüència amb la que mirem a l‟altre ens pot indicar:
interès, afecte o sinceritat. Las mirades prolongades sense
parpellejar es fan servir quan s‟intenta dominar, amenaçar,
intimidar o influir sobre d‟altres.
El somriure: normalment s‟utilitza per expressar simpatia, alegria
o felicitat. El somriure es pot utilitzar per fer que les situacions de tensió
siguin més relaxades. Un somriure atrau un somriure dels altres.
D‟una altra banda, el somriure te efectes terapèutics. S‟ha observat
que quan se li demana a persones que se senten deprimides, que imitin
el somriure d‟altres, declaren sentir-se millor.
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
21
PARALINGÜÍSTICA
El comportament lingüístic està determinat per dos factors: el codi
i el contingut que es pretén comunicar.
Existeixen variacions lingüístiques, entre les quals es poden citar
l‟elecció de l‟idioma, l’elecció dels temps verbals, etc. I existeixen, per
una altre banda, variacions no lingüístiques com el ritme, el to i el
volum de la veu. A l‟estudi de les variacions no lingüístiques s‟hi dedica
la paralingüística.
El to: és la qualitat de la veu produïda principalment com a
resultat de la forma de les cavitats orals. El to pot negar el contingut del
missatge o de les paraules que s‟està fent servir: s‟anomena to
sarcàstic o irònic. Tot i que una presentació uniforme i ben modulada
d‟una conversació és convincent i no intimida, és molt important per
generar interès al receptor canviar el to, però sense ser exagerats.
El volum: qui comença una conversa amb un estat de tensió mal
adaptat a la situació, parla amb un volum de veu inapropiat. El volum
baix pot donar a entendre a una persona que no vol ser escoltada, i
està relacionat, majoritàriament, amb persones introvertides. El volum
elevat, sol ser quan l‟emissor vol imposar-se a la conversa, i
normalment està relacionat amb mostrar autoritat i domini.
El ritme: es refereix a la fluïdesa verbal amb la que s‟expressa una
persona. Quan una persona parla amb un ritme càlid, viu, animat, etc.,
està lligat a la persona que es comunica amb facilitat. En canvi, un
ritme lent revela un rebuig al contacte, un desig de retirada, entre
d‟altres.
La claredat de les paraules: és important ser clars perquè el
missatge arribi directament al receptor, sense interpretacions errònies.
Uns exemples d‟aquestes interpretacions serien: parlar amb entrebancs,
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
22
amb molts períodes de temps sense omplir, fer servir masses paraules
per omplir (“bueno”, eh....., etc.), tartamudejar, dir paraules sense
sentit, etc.
Les pauses: ens permeten relaxar-nos i respirar d‟una manera
concreta, deixar pensar a l‟emissor què dir a continuació, etc. És
favorable que hi hagi una pausa al principi dels discursos, després de
cada idea principal i abans de la conclusió.
PROXÈMICA
Es tracta de l‟ampli conjunt de comportaments no verbals
relacionats amb la utilització i l‟estructuració de l‟espai més pròxim a la
persona.
Els principals àmbits d‟estudis de la proxèmica són els estudis
sobre l‟espai personal i els estudis sobre la conducta territorial humana.
Estudis sobre l’espai personal. L‟espai personal es defineix com
l‟espai que ens envolta, al qual no deixem que altres persones hi entrin,
a no ser que els convidem a fer-ho o es donin circumstàncies especials.
Normalment s‟estén més cap endavant que cap als costats, i un
mínim a la nostra esquena. L‟espai personal s‟estudia des de dos punts
de vista: la proximitat física en la interacció i el contacte personal.
Respecte a la proximitat física cada un de nosaltres disposa d‟un
espai personal que, si alguna persona trenca en la interacció, ens
produeix incomoditat, sensació d‟amenaça i/o tensió. Si no és que es
donen circumstàncies especials que justifiquen la major proximitat, o si
nosaltres mateixos l‟hem demanat. Els enamorats o les persones que
s‟agraden, accepten un major grau de proximitat entre ambdós.
El contacte físic és també més probable en unes situacions que
en altres. En general, solen iniciar-lo les persones que en la interacció
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
23
tenen més status o tenen posició de domini sobre l‟altre. Així és més
probable que comenci el contacte un cap respecte a un empleat, una
persona vella cap a una de jove, un metge cap el seu pacient, que no
pas al revés.
Un tipus molt corrent de contacte físic són les encaixades de mà.
Però per complir amb l‟objectiu d‟una encaixada de mans que és el de
saludar, acomiadar-se o consolidar un acord cal que sigui molt positiu,
afectuós i cordial.
Estudis sobre la conducta territorial humana: és l‟estudi sobre
el tipus d‟espai que necessita la gent per viure-hi. D‟aquests estudis ha
sorgit el concepte “espai defensable”. L‟espai defensable és el que cada
un de nosaltres necessitem per viure i que defensem contra intrusos o
persones no desitjades.
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
24
1.4. FACTORS CULTURALS DE LA COMUNICACIÓ NO
VERBAL
Els antropòlegs han observat els moviments corporals de gent de
diversos països i han pogut observar que no es mouen o reaccionen de
la mateixa manera, davant de la mateixa situació.
Per tant, podem arribar a la conclusió que la societat on viuen els
han ensenyat a moure‟s d‟una manera o d‟una altra.
Moltes antropòlogues feministes afirmen que les diferències entre
el comportament entre les persones del sexe femení i el masculí són
apreses. Altre gent afirma que les diferències de comportament entre
els dos sexes són purament biològiques. Els especialistes en cinesi han
aportat diverses dades que recolzen les teories feministes.
Des que són petits, als nens i a les nenes se‟ls ensenya com s‟han
de comportar. Normalment, els nens són tractats d‟una manera més
brusca, i les nenes de manera més afectiva. Quan un nen realitza un
acte “pròpiament” femení, l‟avisem que allò o s‟ha de fer o no l‟aproven
(amb l‟expressió del rostre, per exemple). Aleshores li ensenyem que
s‟ha de comportar, segons els usos socials, tal i com ho fan les persones
del sexe masculí (la típica frase “comportat com un home!”). En canvi,
quan les nenes mostren un caràcter “típicament” femení se les
recompensa, i això fa que continuïn actuant d‟aquesta manera. Als
nens, com que no se‟ls recompensa si actuen de forma femenina,
deixen d‟actuar d‟aquella manera. Però tots aquests aspectes depenen
de la societat.
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
25
2. TIPUS DE SENYALS NO VERBALS I EL SEU
SIGNIFICAT
Hi ha molts tipus de senyals no verbals, però en aquest treball
només em centraré en la postura i l’ús de l’espai, la mirada,
l’expressió facial, i el moviment de mans.
La postura i l’ús de l’espai estableixen l‟escena per a la
interacció entre les persones. Fer servir l‟espai, la distància personal, el
tacte i la postura en la interacció professora/a–alumne/a a l‟aula està
molt relacionat entre si. El missatge que transmeten els professors
depèn del context en què s‟estigui en aquells moments. A vegades, fins
i tot indiquen la intensitat amb què es vol enviar la senyal principal.
La mirada expressa implicació i atenció. El nivell apropiat de les
mirades varia segons les situacions. Normalment les persones no es
miren entre si contínuament.
L’expressió facial és la senyal més important quan es volen
transmetre sentiments.
El moviment de mans. Podem diferenciar tres grans grups:
Els moviments d‟agafar o moure coses de lloc que no tinguin un
objectiu de comunicació;
Els gestos relacionats amb el discurs, que transmeten missatges
sobre la qüestió que s‟està tractant.
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
26
2.1. POSTURA I ÚS DE L’ESPAI
En la realització d‟una classe es té sempre en compte quina és
l‟organització de l‟espai de l‟aula i quines possibilitats d‟ús permet.
És més fàcil comprendre-ho si en primer lloc ens fixem en la
distància i en el contacte personal amb què estan relacionats l‟espai
i la distribució.
La distància personal influeix en la intensitat d‟una relació o de la
comunicació dins d‟una relació. Si ens acostem més als alumnes, per
exemple, aquests se sentiran més a gust pels nostres elogis, o més
dolguts per les crítiques. Un lleuger avís des d‟aprop és tan amenaçador
com un crit des de l‟altre extrem de la classe.
Si reduïm la distància personal al mínim, ens toquem. Tot i que
quan definim contacte personal sigui el mateix que proximitat, el
contacte és una senyal especialment forta i potencialment
amenaçadora. El receptor d‟altres senyals -tan verbals com no verbals-
pot decidir no tenir-les en compte, però si toquem a algú podem forçar-
lo físicament a fer el que volem.
A mida que els alumnes es fan més grans, estan menys disposats a
rebre elogis, consols o crítiques dels adults, raó per la qual els
professors han de vigilar més amb el contacte. Tot i així, durant tot el
procés educatiu els alumnes consideren alguns usos del contacte com
una expressió amistosa i agradable, així que el consell que se‟ls hi dóna
als professors de que no han de tocar mai, sota cap circumstància, els
alumnes és excessiu.
Segons la postura realitzada, la intensitat del contacte personal
serà augmentada o reduïda. La inclinació cap a darrere és la senyal que
indica menys intensitat de comunicació. Inclinar-se per damunt d‟algun
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
27
alumne és un clar referent de domini i bastant amenaçador. En canvi,
estar assegut al mateix nivell, o per baix del seu nivell, no ho és. Estar
de peu és dominant, i està assegut en canvi no ho és. En el primer cas,
no hi ha llibertat per moure‟s i regular les distàncies.
Si es vol gestionar i organitzar bé la classe, s‟ha de fer una bona
distribució. A una classe formal, els alumnes que s‟asseuen davant o a
la fila del mig són, majoritàriament, els que estan més aplicats dins de
la classe, en canvi els que estan a la perifèria estan més allunyats del
docent. Normalment, els amics s‟asseuen junts, si el professor ho
permet. El millor en aquests casos, si xerren molt, és cada setmana o
cada dues fer servir 10 minuts d‟una classe per canviar als alumnes de
lloc.
Asseure‟s a la
cadira
Fent moviments
d‟intenció per aixecar-
se
Contraproduent, els
alumnes poden
interpretar el mal estar
del professor a l‟aula.
Distreu tant o més, als
alumnes, que passejar-
se per la classe
Sense moure‟s Sensació de bon estar a
la classe
SENYAL utilitzada pel professor Significat
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
28
SENYAL utilitzada pel professor Significat
Estar de peu
Anar endavant i
endarrere, i/o voltar
per la classe
Sensació de tenir ganes
de marxar de la classe,
perquè no si està
còmode
Parlant amb un
alumne, aquest
assegut, i inclinar-se
cap a ell
Comunica major
implicació
Repenjats o asseguts
a la vora de la taula
Dóna un nivell mínim
d‟amenaça
Recolzat cap a
darrere i amb la
mirada trista
Signe d‟avorriment i
poc interès
Quiet, sense moure‟s És dominant, perquè
dóna altura
Acostar-se molt a un alumne o fins i tot
tocar-li l‟esquena
Un gest molt positiu,
d‟ajut
Un gest agoviant o fins i
tot de malestar
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
29
2.2. MIRADA
Un dels aspectes més rellevants de la comunicació a l‟aula entre
alumne i professor són les mirades als ulls, al menys intermitentment.
Distribuir l‟atenció i la mirada entre tots els alumnes d‟una classe,
mentre el professor explica, és el millor mètode per fer que estiguin tots
atents i se sentin còmodes. En canvi, si un alumne veu que el professor
no el mira ni una sola vegada, o amb molt poca freqüència, durant una
hora de classe, és molt més fàcil que aquest perdi la concentració, i
d‟aquesta manera no prengui atenció amb el que s‟està explicant.
Distribuir la mirada per tots els alumnes de
la classe quan explica
El millor mètode per fer
que estiguin tots
atents, i se sentin tots
còmodes a la classe.
Aguanta la mirada a un alumne o a un grup
concret d‟alumnes quan explica
Els altres alumnes (els
que el professor no
mira) poden no estar
atents, i l‟alumne o
grup que reben la
mirada sentir-se
incòmodes
SENYAL utilitzada pel professor Significat
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
30
2.3. EXPRESSIÓ FACIAL I POSICIÓ DEL CAP
Els dos grups de senyals tenen a veure amb el cap, però són
diferents i poden combinar-se de diverses maneres. L‟expressió és el
més important.
Els efectes de la posició del cap, a vegades, són els mateixos, tot i
que en menor escala que els de la postura. Un exemple de la posició del
cap seria la barbeta aixecada, que és un clar indicador de voler
dominar. En canvi, el cap inclinat cap a un costat, significa un interès
simpàtic. Les expressions facials més destacades són el somriure,
arrugar el front i moure les celles. Aixecar les celles indica interès.
Arrugar el front indica concentració.
SENYAL utilitzada pel professor Significat
Barbeta
Aixecada Posició dominant
Inclinada cap avall Interès simpàtic
SENYAL utilitzada pel professor Significat
Moviment del Cap
Inclinat cap a un dels
dos costats Signe de no amenaça
Immòbil o poc Transmet un interès
simpàtic
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
31
Aixecar les celles
Signe d‟interès per allò
que està escoltant o
explicant
Arrugar el front
Signe de confusió per
allò que està escoltant
o explicant i de
concentració per allò
que està escoltant o
explicant
2.4. GESTOS I SENYALS DE LES MANS
Hi ha dues maneres d‟agrupar els gestos amb les mans. Els que
estan relacionats amb el discurs i els que estan relacionats amb les
emocions o les relacions.
Les senyals relacionades amb el discurs tenen dos propòsits. Poden
proporcionar concordança al discurs, senyalant la seva estructura i com
s‟han d‟interpretar o, si porten part del missatge, forcen a l‟audiència a
mirar l‟orador.
Hi ha un altre grup de senyals que va lligat a la relació entre
emissor i receptor, en el cas que treballem nosaltres, entre professor/a i
alumne/a. Per designar qui ha de parlar es pot assenyalar amb el dit, o
aixecar la mà per veure a qui li correspon el torn de paraula. Dins
d‟aquest grup també hi ha gestos més relacionats amb la confiança. Per
SENYAL utilitzada pel professor Significat
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
32
exemple, creuar els braços, posar-se les mans sobre les caderes, etc.,
són signes clars que s‟interpreten normalment com a signes de domini.
SENYAL utilitzada pel professor Significat
Senyalar amb el dit
Directament a un
alumne
Signe que dóna una
visió del professor/a
molt estricte/a
Cap al sostre Exigir atenció del que
s‟està dient
A la pissarra, o
alguna cosa amb
general, amb el
palmell de la mà
obert
Millor manera per
indicar una cosa amb
concret
No assenyalar
Els alumnes se senten
més incorporats a la
classe, i amb un aire de
bon ambient
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
33
SENYAL utilitzada pel professor Significat
Mans i/o braços
Aguantar alguna cosa
a l‟aire i al final obrir
els braços
Indica que les idees que
ha presentat ara
haurien de ser
clarament accessibles
per a tots els alumnes
d‟agafar un llibre,
durant tota l‟hora
com si fos una
barrera entre
professor – alumne
Signe clar de mal estar
a la classe o
nerviosisme o d‟estrès
Posar-se les mans a
les butxaques
(contraresta el jugar
amb les mans)
No donar sensació
d‟estar nerviós
Una mà a la cintura i
l‟altre repenjada a la
taula
mostrar relaxació (mà a
la taula) i amenaça (a
la cintura).
Creuar els braços
Indica negació a cedir.
Creuar els braços és
menys dominant.
Mans a la cadera Expressa una posició de
domini
No fa gestos ni
moviments (poc
expressiu)
Cansat, avorrit o signe
de poc interès
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
34
2.5. DIFERÈNCIES ENTRE LES SENYALS
DIFERÈNCIES GRUPALS
Fins ara hem suposat que tots els receptors rebien el mateix
missatge de les mateixes senyals no verbals. Però algunes d‟aquestes,
no totes, poden variar, i molt, depenent de l‟emissor que les realitzi.
Un cop estudiats els diferents tipus de senyals no verbals, podem
distingir entre senyals universals, per exemple el somriure, i les
culturalment variables, com per exemple comptar. Aquesta distinció és
bastant simplista, però és de gran servei per indicar els tipus de senyals
en què és més fàcil que alguna persona es confongui.
La majoria d‟expressions facials, mirada, la postura corporal, la
distància interpersonal i moviments realitzats amb les mans, com el
senyalar, formen part d‟un grup en el que el significat de la senyal es
igual en totes elles, però l‟ús acceptat per ella varia segons la cultura, o
inclòs dins de la mateixa cultura.
DIFERÈNCIES INDIVIDUALS
A una classe d‟alumnes i professor/a de la mateixa cultura, també
hi poden haver diferències a l‟hora d‟entendre el significat d‟una senyal
o gest. Als alumnes més tímids els produeix malestar haver de mirar
gaires vegades els ulls del professor.
Davant de la reacció de tocar (físicament) un professor a un
alumne, ho poden entendre de diverses maneres. Ho poden relacionar
amb un signe d‟ajut, però també hi haurà alumnes que s‟apartaran.
D‟altra banda, sembla ser que als alumnes conflictius els és més
difícil captar les senyals emeses pel professor i això pot provocar
confrontacions entre alumne/a i professor/a.
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
35
Tot això es reflecteix en què hi ha alumnes amb necessitats
especials per desenvolupar les habilitats no verbals més lentament que
la resta d‟alumnes. Per exemple, pot haver-hi un alumne adolescent
que es prengui al peu de la lletra els comentaris irònics, cosa que
només els més joves i sense aquestes necessitats especials farien.
DIFERÈNCIES ENTRE SEXES
Els dos sexes utilitzen la mateixa gamma de senyals. Per tant
aquest treball tractarà dels dos sexes, tan en alumnes com en
professors, sense fer cap diferència. L‟única diferència que podríem
trobar seria la diferent freqüència, però no en termes gaire rellevants.
2.6. INTERPRETACIÓ DEL DOMINI I/O AMENAÇA
S‟ha de distingir entre la dominació i l‟amenaça. La confusió entre
aquests dos conceptes es troba en la base de molts dels problemes amb
què es troben els professors sense experiència.
La dominació és l‟habilitat de controlar o influir en el comportament
dels altres. Amenaçador, en canvi, és el comportament que indica que
existeix un risc d‟atac físic o una sensació de que una confrontació va
en augment, sinó és que l‟altre cedeixi.
La dominació no implica una confrontació. De fet, si el domini està
ben establert, l‟alumne cedirà sense cap confrontació. L‟amenaça indica
que el domini no està completament establert, i quant més extrema és
l‟amenaça, més gran és el risc per a la dominació.
Tot això té dues implicacions per als professors. En primer lloc, els
professors s‟han de comportar com dominants: es tracta del
comportament per “captar l‟atenció”. En segon lloc, s‟ha de mantenir el
control de la interacció a l‟aula, de manera que les disputes girin en torn
de qüestions sense importància, de manera que cap de les parts vulgui
una confrontació seria.
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
36
Si és possible, s‟ha de mantenir una dominació de nivell baix, per
compensar tota disputa futura que no pugui ser evitada.
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
37
3. LA COMUNICACIÓ NO VERBAL DEL
PROFESSORAT A L’AULA
Els professors es comuniquen amb els seus alumnes per donar
informació tècnica o expressar idees, opinions, sentiments, etc. Tot això
s‟efectua gràcies a la utilització del cos, de les paraules, dels sons, de
les imatges, etc., que han de conèixer per poder fer-ne ús.
En l‟àrea del professor, és bastant important optimitzar el procés
comunicatiu, ja que és el pilar fonamental per poder aconseguir una
comunicació fluida entre professor - alumne i entre els propis alumnes, i
per millorar la dinàmica de les classes.
Per això és important que el professor conegui moltes de les idees
de la comunicació no verbal, quins elements la constitueixen i com es
pot millorar.
3.1 LA IMPORTÀNCIA DE LA COMUNICACIÓ NO
VERBAL A L’AULA
Quina importància té la comunicació no verbal del professorat a
l‟aula? Sembla que la comunicació verbal a una classe és força
important.
Seria fàcil saber, exactament, de què tracta una classe amb un
simple enregistrament de veu. En canvi, seria molt difícil a partir d‟un
enregistrament de vídeo sense so, sinó és que el professor és un
gesticulador expansiu que parlés sobre una qüestió amb orientació
visual. Només amb el que hi ha escrit a la pissarra, que no és que es
consideri cent per cent “no verbal”, seria més accessible que amb
l‟enregistrament de vídeo.
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
38
El que es pot afirmar és que un contingut verbal ben preparat, i
fins i tot ben verbalitzat, no garanteix l‟èxit. El dinamisme no verbal
transmet el missatge: però...en quin grau?
La resposta a aquesta pregunta és complicada perquè la
comunicació no verbal, com ja hem explicat anteriorment, és només
una part del que succeeix a l‟aula. Un mateix missatge es pot
transmetre a través de diferents combinacions de senyals no verbals.
A una classe, per tant, no podem esperar un enllaç rotund entre els
resultats i determinades senyals. Una senyal moderada emesa des
d‟una distància curta té el mateix efecte que una de més intensa emesa
des de lluny.
El més probable és que l‟acceptació per part dels alumnes, impliqui
que el professor hagi de superar una sèrie d‟obstacles. El primer repte
amb què es troba qualsevol professor és captar l‟atenció, i el segon és
transmetre interès per allò que explica.
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
39
3.2 FORMACIÓ DEL PROFESSORAT
Es pot distingir entre dos tipus de formació. El primer, que no es
gaire eficaç, és intentar entrenar les habilitats generals, com ara són
l‟entusiasme o l‟empatia. I la segona manera –que és la que he tingut
en compte durant tot el treball- és la formació de determinades
habilitats.
Per aconseguir resultats satisfactoris cal experiència i tenir en
compte els elements següents:
- Una explicació estructurada, normalment basada en la teoria.
- La il·lustració o demostració de les habilitats específiques que
s‟estiguin formant.
- L‟oportunitat de que els participants ho practiquin.
- I per finalitzar, una posada en comú sobre els continguts
treballats.
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
40
II PART:
PRÀCTICA DE LA COMUNICACIÓ
NO VERBAL A LES AULES
1. METODOLOGIA DE TREBALL
1.1. HIPÒTESI DE TREBALL
La comunicació no verbal del/a professor/a repercuteix en l’atenció i
la comprensió de l’alumnat en una classe?
1.2. OBJECTIUS GENERALS
- Caracteritzar què és una bona comunicació no verbal en un
context escolar.
- Destriar els elements favorables i desfavorables per a una
bona comunicació no verbal a l‟aula.
- Aplicar els coneixements teòrics a un context escolar real, per
tal d‟analitzar i avaluar la comunicació no verbal existent.
- Dissenyar un instrument propi per a la recollida d‟informació i
fer-lo servir, posant a prova la seva utilitat i adequació a la
finalitat.
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
41
1.3. OBJECTIUS ESPECÍFICS
- Treballar en contextos escolars diferenciats per tal de poder
establir conclusions diferenciades i comparatives, de ser
possible.
- Identificar els components bàsics d‟una comunicació no
verbal recomanable i evitable per al positiu desenvolupament
del treball a l‟aula.
1.4. FITXES D’OBSERVACIÓ
A continuació hi ha un exemple de fitxa en blanc, igual que les
utilitzades per a les observacions.
POSTURA I ÚS DE L’ESPAI
Assegut a la
cadira
Sense
moure‟s
si
no
Intenció
d‟aixecar-
se
si
no
Anar-se
aixecant i
assentant
si
no
Observacions:
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
42
Estar dret
Quiet si
no
Endavant i
endarrere
i/o voltar
per la classe
si
no
Repenjat a
la vora de la
taula
si
no
Recolzat
endarrere i
mirada
trista
(avorriment)
si
no
Inclinar-se
cap als
alumnes
si
no
Observacions:
Acostar-se a
l’alumne/a
S‟acosta i
el toca
si
no
S‟acosta i
no el toca
si
no
No
s‟acosta
si
no
Observacions:
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
43
MIRADA
Mirada
Es fixa en
un grup
d‟alumnes
si
no
Es fixa en
un únic
alumne
si
no
No mira:
llegeix,
mirada
perduda...
si
no
Observacions:
EXPRESSIÓ FACIAL I POSICIÓ DEL CAP
Barbeta
Normal si
no
Aixecada si
no
Abaixada /
inclinada
si
no
Observacions:
Cap
Inclinat si
no
Immòbil o
poc
moviment
si
no
Observacions:
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
44
Rostre
Aixecar les
celles
(interès)
si
no
Arrugar el
front
(confusió o
concentració)
si
no
Observacions:
GESTOS I SENYALS AMB LES MANS
Assenyalar
amb el dit
No
assenyalar
si
no
Directament
a l‟alumne
si
no
Cap al
sostre
si
no
A la
pissarra, o
alguna cosa
amb
general
si
no
Observacions:
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
45
Mans i/o
braços
Aguantar
alguna
cosa a
l‟aire i al
final obrir
els braços
si
no
Agafar un
llibre, de
barrera
si
no
Les mans
a les
butxaques
si
no
Una mà a
la cintura i
l‟altre
repenjada
a la taula
si
no
Creuar els
braços
si
no
Mans a la
cadera
si
no
No fa
gestos ni
moviments
(poc
expressiu)
si
no
Observacions:
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
46
2. RESULTATS DE LES OBSERVACIONS I
ENQUESTES A LES AULES
2.1. OBSERVACIONS A LES AULES DE 1R A I C
POSTURA I ÚS DE L’ESPAI
- No seuen a la cadira durant tota l‟estona de classe.
- En algunes ocasions s‟asseuen a la taula.
- Tota l‟estona està a davant de la classe exposant sense cap
problema.
- Van alternant la posició dreta amb l‟arreplegada a la taula.
- Normalment no s‟acosten als alumnes, només els que
creuen oportú.
MIRADA
- Reparteixen sempre la mirada en el grup d‟alumnes.
- Es fixen en un únic alumne/a quan els hi pregunten.
EXPRESSIÓ FACIAL I POSICIÓ DEL CAP
- Tenen tendència a inclinar el cap per fer-los alguna
pregunta.
- Són força expressius, aixequen les celles i arruguen el front
quan no els hi fan cas.
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
47
GESTOS I SENYALS AMB LES MANS
- Assenyalen directament a un alumne/a quan els hi ha de
demanar alguna cosa.
- Fan servir molt els gestos per indicar coses.
- Quan van parlant s‟expressen molt amb les mans.
- Quan criden l‟atenció a un alumne es posen una mà a la
cintura i l‟altre arreplegada a la taula.
- Són bastant expressius i comunicatius.
En general els professors de 1r A i C reparteixen la mirada. La gran
majoria realitzen les classes drets, i tendeixen a aixecar la barbeta.
Repartir la mirada sí que és un gest per aconseguir una bona
comunicació a l‟aula, però, en canvi, si aixequessin la barbeta, es
podria interpretar com una sensació de domini o amenaça, que no seria
bo per aconseguir un bon dinamisme a l‟aula.
2.2. OBSERVACIONS A L’AULA DE 1R B
POSTURA I ÚS DE L’ESPAI
- No seuen durant tota l‟estona de classe.
- Sempre estan actius i drets.
- No paren de moure‟s i passejar-se per tota la classe per tal
de poder atendre totes les necessitats i mirar de que tot estigui
en ordre.
- Van alternant la posició dreta amb l‟arreplegada a la taula.
- Normalment s‟acosten als alumnes i els toquen quan ho
creuen oportú.
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
48
MIRADA
- Normalment fixen la mirada en un únic alumne/a ja que
l‟explicació la fan més individualitzada.
- Quan intenten interactuar amb tot el grup la mirada està
bastant perduda i no aguanten gaire estona en un mateix punt.
EXPRESSIÓ FACIAL I POSICIÓ DEL CAP
- Tenen tendència a inclinar el cap per mostrar interès en el
treball de l‟alumne/a.
- Sovint van fent moviments de „„sí‟‟ amb el cap per donar
confiança i seguiment a l‟alumne/a.
- Fan cara de concentració i aixequen les celles com a signe
d‟interès per allò que està escoltant o explicant.
GESTOS I SENYALS AMB LES MANS
- Assenyalen directament a un alumne/a quan els hi ha de
demanar alguna cosa.
- Creuen els braços quan necessiten que els escoltin i
observin, només en alguns casos.
- Es mostren molt expressius amb els moviments de mans i
braços.
- Són molt expressius i comunicatius.
En general els professors de 1r B fixen més la mirada en un alumne/a
tot i que a vegades els hi és difícil estar per un d‟ells ja que els altres es
distreuen amb facilitat. Realitzen les classes drets i tendeixen a aixecar
la barbeta per donar una sensació de domini.
Són força expressius, tant facialment com gestualment amb el cos.
Fan ús del contacte físic, sobretot s‟acosten molt als alumnes.
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
49
Aquests senyals són molt bons per a una bona comunicació a l‟aula
entre professor i alumne/a i si es tracta d‟un grup difícil o amb
dificultats d‟aprenentatge encara més.
2.3. BUIDATGE DE LES ENQUESTES ALS ALUMNES
Respecte la postura i l’ús de l’espai
1. Quan entres a la classe on t‟agrada seure?
1r C
Davant
Darrera
Al mig
1r A
Davant
Darrera
Al mig
1r B
Davant
Darrera
Al mig
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
50
2. Com t‟agrada que el professor expliqui:
3. Si el professor està dret et va millor que:
1r AQue estiguiquiet
Que voltiper laclasse
Inclinant-se cap alsalumnes
1r BQue estiguiquiet
Que voltiper laclasse
Inclinant-se cap alsalumnes
1r CQue estiguiquiet
Que voltiper laclasse
Inclinant-se cap alsalumnes
1r A Assegut ala cadira
Ques'aixequi ipassegitotal'estonaNo m'hifixo
1r BAssegut ala cadira
Ques'aixequi ipassegitotal'estonaNo m'hifixo
1r C Assegut ala cadira
Ques'aixequi ipassegitotal'estonaNo m'hifixo
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
51
4. Prefereixes que el professor...
1r AS'acosti i ettoqui
S'acosti ino et toqui
No s'acosti
1r BS'acosti i ettoqui
S'acosti ino et toqui
No s'acosti
1r CS'acosti i ettoqui
S'acosti ino et toqui
No s'acosti
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
52
Respecte la mirada
5. Quan explica el professor, prefereixes que:
1r AEs fixi enun grupd'alumnes
Es fixi enun únicalumne
No miri
1r BEs fixi enun grupd'alumnes
Es fixi enun únicalumne
No miri
1r CEs fixi enun grupd'alumnes
Es fixi enun únicalumne
No miri
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
53
6. Si et mira el professor, què fas?
1r A
Li
aguantes
la mirada
Mires a un
altre lloc
1r B
Li
aguantes
la mirada
Mires a un
altre lloc
1r C
Li
aguantes
la mirada
Mires a un
altre lloc
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
54
Respecte l’expressió facial i la posició del cap
7. Mirant l‟expressió de la cara del professor sabries dir:
1r A
Està tranquil
Està nerviós
Està content
1r B
Està tranquil
Està nerviós
Està content
1r C
Està tranquil
Està nerviós
Està content
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
55
Respecte els gestos i senyals amb les mans
8. Un professor et sembla més entenedor:
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
Gestic
ula
molt
Sen
yala
dir
ecta
men
t a l'a
lum
ne
Sen
yala
la p
issarra
Man
ipu
la to
ta l'e
sto
na a
mb
les
man
s…
Es p
osa le
s m
an
s a
la b
utx
aca
Es p
osa la
mà a
la c
intu
ra…
Creu
a e
ls b
raços
No fa
gesto
s n
i movim
en
ts
1r A
SÍ
NO
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
56
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
Gestic
ula
molt
Sen
yala
dir
ecta
men
t a l'a
lum
ne
Sen
yala
la p
issarra
Man
ipu
la to
ta l'e
sto
na a
mb
les m
an
s…
Es p
osa le
s m
an
s a
la b
utx
aca
Es p
osa la
mà a
la c
intu
ra…
Creu
a e
ls b
raços
No fa
gesto
s n
i movim
en
ts
1r B
SÍ
NO
No contesta
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
57
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
20
Gestic
ula
molt
Sen
yala
dir
ecta
men
t a l'a
lum
ne
Sen
yala
la p
issarra
Man
ipu
la to
ta l'e
sto
na a
mb
les m
an
s…
Es p
osa le
s m
an
s a
la b
utx
aca
Es p
osa la
mà a
la c
intu
ra…
Creu
a e
ls b
raços
No fa
gesto
s n
i movim
en
ts
1r C
SÍ
NO
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
58
2.4. COMPARACIÓ DELS RESULTATS A LES DIFERENTS
AULES
Un cop ja exposades les observacions realitzades a les diferents aules
i mirant els resultats de les enquestes realitzades a diferents alumnes,
passaré a comparar-les, tenint en compte tant els aspectes comuns
com els diferenciats. Ho seguirem fent seguint l‟ordre dels ítems que ja
hem fet servir, perquè estigui més clar.
POSTURA I ÚS DE L’ESPAI
- A les aules de 1r A i C els professors no seuen gairebé durant
tota l‟estona de classe, però quan ho fan es nota un bon ambient, sense
dominacions ni amenaces directes. A 1r B els professors no seuen mai
ja que han d‟estar constantment per els alumnes.
- Els professors de 1r B estan drets, i ho fan amb aire de voler
tenir la classe dominada. M‟explicaré: tenir els alumnes callats i que
facin cas. Però moltes vegades això és contraproduent, perquè els
alumnes l‟únic que noten és estar dominats, i a la mínima que el
professor està a l‟altra banda de la classe aprofiten per parlar amb el
company o distreure‟s fent qualsevol cosa. En canvi els professors a les
aules de 1r A i C també estan drets però es mostren més distants ja
que no tenen la necessitat d‟apropar-se a ells per saber què fan. Pot ser
que per aquest motiu de sentir-se menys dominats no tinguin la
necessitat o l‟impuls de parlar tant o distreure‟s.
- Mentre estan drets, els professors de les diferents aules,
expliquen inclinant-se cap als alumnes. Però els professors de 1r B ho
fan molt més exagerat que no pas els altres.
- Els professors de 1r B s‟acosten als alumnes i si ho creuen
oportú els toquen. En canvi, els professors de 1r A i C, mai arriben a
tocar a l‟alumne. Perquè en pocs casos tenen la necessitat d‟apropar-
s‟hi, ja que segueixen la classe amb normalitat.
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
59
MIRADA
- Els professors de 1r B reparteixen la mirada sempre. I d‟aquesta
manera intenten que tots els alumnes estiguin atents al que estan
explicant. També s‟ajuden amb els gestos. A 1r A i C la gran majoria
reparteixen la mirada, però en els casos que el professor no reparteix la
mirada es veu influït el bon dinamisme de la classe. Els alumnes de 1r B
quan no reben cap mirada del professor opten per parlar amb el
company del costat i/o distreure‟s, en canvi els dels altres grups es
mostren normalment atents en tot moment.
EXPRESSIÓ FACIAL I POSICIÓ DEL CAP
- Quan un professor està a l‟aula de 1r B és molt més expressiu
que en les altres aules. Quant s‟enfaden ho marquen molt amb
l‟expressió facial, però també quant estan contents o satisfets d‟algun
acte dels alumnes.
- Tant en una aula com en les altres, els professors,
majoritàriament, tendeixen a inclinar el cap. Aquest és un gest de
simpatia, menys quan s‟han d‟enfadar o estan renyant a algun
alumne/a. Llavors arruguen el front amb més o menys intensitat.
GESTOS I SENYALS AMB LES MANS
- Hi ha molts pocs professors de 1r A i C que assenyalin
directament a un alumne/a, i els casos en què es fa són molt puntuals.
En canvi a 1r B s‟intenta assenyalar indirectament , per indicar o ajudar
a l‟alumne a entendre millor el què se li està dient o explicant.
- Els professors de 1r A i C fan molt ús de la pissarra, per això
l‟assenyalen indicant el què estan explicant en aquell moment. A 1r B a
causa d‟altres circumstàncies s‟utilitzen mètodes més individuals com
pot ser l‟ordinador.
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
60
En general, quan els professors estan a l‟aula de 1r B han de ser molt
més expressius, tant en l‟expressió facial com en els gestos de mans i
braços, per poder captar millor l‟atenció dels seus alumnes.
Un altre tret molt diferenciador, és l‟ajut, l‟apropament que hi ha
entre professor i alumne/a. En el cas de 1r B, és important mantenir un
contacte personal discret amb l‟alumne/a ja que això els hi podrà donar
més seguretat
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
61
3. CONCLUSIONS
Recordem la meva hipòtesi: La comunicació no verbal del/a
professor/a repercuteix en l’atenció i la comprensió de l’alumnat en una
classe?
Amb aquest treball he pogut arribar a la conclusió de que, quasi un
100 % de les vegades, si un professor realitza durant tota l‟ hora de
classe una bona comunicació no verbal, s‟aconsegueix un bon ambient
de treball a l‟aula.
He aconseguit arribar a aquesta conclusió mitjançant totes les
observacions realitzades a les diferents classes de 1r d‟ESO de l‟Institut
„„Baix Montseny‟‟, relacionant-les amb els ítems explicats de la
comunicació no verbal i veient-ne els bons o mals resultats en la relació
a l‟aula. Em vaig centrar principalment com els professors capten
l‟atenció i transmeten entusiasme.
Durant les observacions he pogut veure que normalment els
professors s‟adapten a l‟alumnat que tenen al davant. I
majoritàriament, tenint la comunicació no verbal present o no, la
utilitzen molt bé.
Un dels trets que m‟ha cridat més l‟atenció ha estat poder observar
les diferències de clima que es pot trobar un professor en una aula
d‟alumnes de la mateixa edat i com és capaç d‟adaptar-s‟hi, utilitzant
majoritàriament i inconscientment la comunicació no verbal.
Fent el buidatge de les enquestes passades als alumnes dels diferents
grups ja em vaig adonar que els que tenen més necessitats no
responien a totes les preguntes tot i que se‟ls expliqués. Penso que per
això són els que menys aguanten la mirada del professor/a, els que els
hi agrada asseure‟s al mig per passar més desapercebuts, els que no els
hi agrada el contacte físic i no es fixen massa en el professor/a.
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
62
A trets generals, crec que alguns professors tenen consciència de la
comunicació no verbal a l‟aula, però, també crec que sovint se‟n
obliden. A la que un dia estan cansats, tenen un dia dolent o els
alumnes no els fan cas, s‟obliden de la comunicació no verbal que hi ha.
Això és un error, perquè després és quan, per no fer servir bé la
comunicació no verbal, volen solucionar els problemes d‟atenció dels
alumnes cridant, renyant, etc. que no són mètodes tan efectius, i això
porta a que no hi hagi un bon ambient a l‟aula. En el moment que el
professor crida o renya als alumnes, sí que estan atents i fan cas, però
a la que tornen a notar que el professor no els implica dins la classe
tornen a distreure‟s i a parlar amb els companys.
Realitzant aquest treball m‟he adonat que, tot i que estigui tot centrat
a la comunicació no verbal que hi ha en una aula, hi ha una
comunicació no verbal a part de la verbal en el dia a dia, i que si la saps
fer servir o, si més no la saps entendre mínimament, pots ser més àgil
a l‟hora de comunicar-te.
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
63
4. RECOMANACIONS O “GUIA DE BONES
PRÀCTIQUES”
A través de tota la informació extreta d’aquest treball, i després de
dur a terme totes les observacions i conclusions, he arribat a la
conclusió que hi ha una sèrie d’elements de la comunicació no verbals
recomanats i d’altres que cal evitar quan es realitza una classe.
Els elements que destacaré seguidament són trets generals. És a
dir, que pot ser ni a totes les situacions a l’aula, ni a tots els alumnes
resultin igualment efectius.
Un dels elements més importants a tenir en compte és la mirada.
Una classe on el professor reparteixi la mirada, serà molt més dinàmica,
que no pas una on el professor només es fixi en un grup d‟alumnes, o
en un de sol. I , a més a més, és el mètode més senzill i efectiu perquè
els alumnes estiguin atents, i se sentin còmodes a la classe.
És un error no mirar als alumnes que sembla que no estan atents,
perquè l‟únic que s‟aconsegueix és que es distreguin més o destorbin a
la classe.
Alguns professors en llegir això es diran que ells sempre
reparteixen la mirada, però jo, després de realitzar les meves
observacions, puc confirmar que no és així, sinó que hi ha professors,
que adonant-se‟n o no, només es fixen en un grup d‟alumnes. Aquests
mateixos professors no s‟expliquen el perquè les seves classes, tot i
explicar bé i ser interessant el què s‟explica, no són dinàmiques. Doncs
sembla ser que s‟explica perquè no reparteixen la mirada i els alumnes
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
64
que no reben cap tipus de mirada durant tota una classe és molt fàcil
que es distreguin i no estiguin atents.
Seguim amb la mirada. Si un professor està parlant amb un
alumne/a però al mateix temps no el mira, és una demostració de falta
d‟interès. Un exemple d‟això que he pogut observar realitzant aquests
treball, és recolzar les dues mans a sobre de la taula amb els braços
semirectes, i la mirada directa a un llibre que hi hagi a la mateixa taula,
en lloc de mirar a l‟alumne/a amb que s‟està parlant.
Al mateix temps, els alumnes amb els quals s‟aguanta la mirada
massa estona, es poden arribar a sentir incòmodes.
Amb l‟expressió facial i la posició del cap el més aconsellable és
inclinar el cap, perquè dóna un interès simpàtic, i al mateix temps
resulta expressiu. Pel què fa a l‟expressió facial, una de les expressions
més recomanables és aixecar les celles, que és signe clar d‟interès per
allò que s‟està explicant. Un professor explicant la lliçó amb cara
d‟avorriment, de pomes agres o, simplement, de desinterès, no dóna
cap mena d‟implicació per els alumnes, i és molt difícil captar així la
seva atenció.
Aixecar la barbeta, que és el contrari d‟inclinar-la, és un senyal de
domini que no és gens aconsellable, tot i que s‟estigui renyat.
Realitzar una classe drets dóna sensació de domini, tant per la
diferència d‟altura, com perquè no dóna llibertat de moure‟s i regula la
distància dels alumnes.
Tot i això, a vegades ja interessa donar aquesta sensació de domini,
però no és recomanable fer-ho sempre així. Es pot compaginar amb
recolzar-se a la vora de la taula, que dóna un nivell mínim d‟amenaça.
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
65
Les vegades que es vol fer la classe dret, és aconsellable inclinar-se cap
als alumnes, donant sensació d‟implicació.
Dels professors que no s‟asseuen hi ha diferents maneres d‟estar.
La primera de totes és anar de davant a darrere de la classe i/o voltar
per la classe. Aquesta no és una bona manera d‟estar a l‟aula perquè
els alumnes poden interpretar que no se sent còmode i dóna a entendre
que vol marxar. Una altra manera que he pogut observar, és repenjant-
se o seient vora de la taula. Aquest gest no dóna cap interpretació de
domini, sinó tot el contrari, transmet un nivell mínim d‟amenaça. Un
últim gest, és inclinar-se cap als alumnes: la millor manera de mostrar
una major implicació en la comunicació professor – alumne/a.
Estar assegut a la classe, sense fer moviments d‟intenció d‟aixecar-
se, dóna una sensació de bon estar a la l‟aula. En canvi, fer aquests
moviments, és un clar signe de malestar i pot ser contraproduent per el
bon dinamisme de la classe.
Acostar-se molt o poc a un alumne/a, tocar-lo o no, és una cosa
molt particular i individual de cada alumne/a. A més a més, la reacció
de cada alumne/a pot ser diferent amb cada professor i en cada
moment.
Un altre gest no recomanat, és que mentre s‟explica no s‟ha de
tenir un llibre, un full, o qualsevol altre objecte que faci de “barrera”
entre el professor i l‟alumne/a. Això s‟interpreta com un signe de mal
estar a la classe, nerviosisme, o fins i tot d‟estrès del professor/a.
Quan es vol cridar l‟atenció a algun alumne/a de forma estricte es
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
66
pot assenyalar directament o fins i tot fer-li un crit, però el millor és
acostar-s‟hi una mica i dir-ho sense cridar, doncs dóna el mateix
resultat dir alguna cosa de prop que cridar-la de lluny.
Si un dia un professor nota que ja ve nerviós de casa, cal evitar
que els alumnes ho notin, o simplement, que aquest nerviosisme es
transmeti a la classe. El més recomanable és seure a la cadira, sense
fer moviments amb intenció d‟aixecar-se. A més a més, estant assegut
també s‟està evitant anar de dalt a baix de l‟aula, balancejar-nos o
qualsevol altre element que transmeti nerviosisme.
Si, tot i estar nerviosos, es vol fer la classe drets, és recomanable
posar-se les mans a les butxaques per impedir jugar amb les mans. Una
altra postura, de quan estem drets per evitar el nerviosisme o l‟estrès,
és creuar els braços de forma rígida, però mai agafar-se un braç, tocar-
se el clatell, etc. que són posicions clares d‟estrès que els alumnes
capten molt fàcilment.
A vegades, també es pot venir cansat de casa, pel cap de setmana
o per qualsevol altre raó. En aquests casos, abans de repenjar-se a la
pissarra, o repenjar-se amb un braç a la taula, o anar mirant cada cinc
minuts el rellotge, el millor és fer la classe asseguts, o si es vol estar
dret, recolzar-se a la vora de la taula.
Una altra cosa recomanada és utilitzar marcadors, que són senyals
que serveixen per atreure l‟atenció i que no transmeten informació per
si sols. Exemples de marcadors:
- instrucció verbal dient que deixin de parlar i que escoltin.
- si segueixen sense fer cas, amb algun objecte petit (regle,
bolígraf...) colpejar la taula.
Els alumnes han de veure que el professor mostra que pot actuar
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
67
amb decisió. Les accions s‟han de realitzar de manera ràpida i eficaç.
Les respostes del professor/a, tampoc poden de ser d‟ansietat; els
alumnes han de veure relaxació i bon estar a l‟aula.
Assenyalar amb el dit directament a un alumne/a pot comportar
que els alumnes considerin al professor “estricte”. En canvi, assenyalar
amb el dit cap a dalt, que serveix per exigir atenció del que s‟està dient,
la interpretació dels alumnes serà, majoritàriament, “simpàtica” i
“atenta”.
Si un alumne/a està mirant per la finestra, distraient-se o posant la
vista perduda a l‟espai, en principi s‟ha de deixar a l‟alumne/a que per
ell/a mateix/a s‟incorpori a la classe, però si això es repeteix, s‟ha
d‟intervenir, però sense renyar; anant, per exemple, al seu costat i
parlar sobre els deures i oferir-li ajuda.
Cal saber distingir els desafiaments realitzats per els alumnes, per
tal de poder reaccionar adequadament. N‟hi ha de dos tipus: tancats i
oberts. Aquests es poden prendre, simplement, com una falta d‟atenció.
Els desafiaments oberts, són una greu amenaça per a l‟ autoritat
del professor/a i s‟han de tractar. Aquests desafiaments s‟han de
distingir del desafiaments tancats, perquè aquests desapareixeran per si
sols si se‟ls deixa sols.
EXEMPLES DE DESAFIAMENTS OBERTS:
- mirades ràpides de control.
- variar la direcció de la mirada.
- canvis de postures per evitar de ser descoberts.
- no s‟impliquen, o no gaire, en la feina realitzada a classe.
- augment del soroll.
- voluntat de discutir amb el professor/a.
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
68
Majoritàriament, els desafiaments oberts són predeterminats, ja sigui
en contra del professor/a, o d‟un altre/a alumne/a, o infringint les
regles.
EXEMPLES DE DESAFIAMENTS TANCATS:
- direcció de la mirada limitada cap a l‟altre/a l‟alumne/a implicat,
sense afer de captar l‟atenció de la resta de la classe.
- conversa dirigida, només, a l‟altre/a alumne/a.
- postura relaxada.
- poques mirades de control, al professor/a.
- somriure obert.
- implicació esporàdica en el treball de l‟aula.
Respondre un desafiament tancat pot tenir un resultat contrari, i
provocar el seu creixement.
Hi ha tres diferències lleus en els patrons dels desafiaments oberts i
tancats: postura, direcció de la mirada i mirades de control.
A) Postura
La “postura” es refereix a la posició del cos i del cap en relació amb
la postura assegut normal.
Els desafiaments oberts Els desafiaments tancats
Moltes variacions Poques variacions
Intenten amagar les seves
accions davant del professor
No estan gaire preocupats per
amagar el que estan fent
S‟acostumen a asseure‟s més
baixos de lo normal
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
69
B) Direcció de la mirada
Els desafiaments oberts Els desafiaments tancats
Mirada més directe i dirigida
als companys
Mirada al no res o a fora de la
finestra
Miren als companys buscant-ne
un a qui donar-li la culpa o amb
qui compartir-la
C) La mirada de control
Els desafiaments oberts Els desafiaments tancats
Les mirades de control
acostumen a ser més curtes que
les normals, perquè només
serveixen per saber on està el
professor i els companys, o què
fan.
Normalment, quan un
professor enganxa a un alumne
desafiant (fent mirades ràpides),
aquest directament aparta la
vista, evitant d‟aquesta manera
trobar-se amb els ulls del
professor.
Les mirades a l‟entorn són més
lentes, tan si el professor mira
com si no.
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
70
BIBLIOGRAFIA
Cites d‟Internet:
http://www.catradio.cat/audio/126481/Ho-vull-ara-mateix-amb-
Sebastia-Serrano [consulta 6/09/2010]
http://www.monografias.com/trabajos42/inteligencias-
aula/inteligencias-aula2.shtml [consulta 21/07/2010]
http://www.nazaretti.org/cmontserrat/ [consulta 21/07/2010]
http://www.slideshare.net/nalart/intelligncies-mltiples-a-laula
[consulta 22/07/2010]
Llibres i material consultat:
DAVIS, Flora. La comunicación no verbal, 1971-1973. Madrid:
Alianza Editorial, 1982.
DEL POZO ROSELLÓ, Montserrat. Una experiencia a compartir. Las
Inteligencias Múltiples en el Colegio Montserrat, 2005. Hospitalet de
Llobregat, 2005.
FAST, Julius. El lenguaje del cuerpo, 1971. Barcelona: Editorial
Kairós, 1979.
HEINEMANN, Peter. Pedagogía de la comunicación no verbal, 1979.
Barcelona: Editorial Herder, 1980.
NEILL, Sean. i CASWELL, Chris. La expresión no verbal en el
profesorado, 2002. Barcelona: Octaedro, 2005.
Restrepo Sánchez, L.: Influencia de la comunicación no verbal en la
conducta no asertiva de los alumnos del CLEI 4ºB de Liceo integrado
para jóvenes y adultos " mesa y posada" del municipio de Envigado,
Universidad Anatonio Nariño, Medellín, 2000.
SERRANO, Sebastià. La festa dels sentits, 2009. Badalona: Ara
llibres. Grupcultura03, 2009.
La comunicació no verbal en contextos escolars _______________________________________________________
71
SERRANO, Sebastià. El regal de la comunicació, 2003. Barcelona:
Ara llibres, 2009.
SERRANO, Sebastià. L’instint de la seducció , 2004. Barcelona: Ara
llibres, 2008.