la coeducaciÓ a · desigualdades, es, además, una grave carencia colectiva porque, al desconocer...
TRANSCRIPT
1. Motivació i trajectòria
2. Justificació teòrica
3. Diagnòstic
4. Resultats
5. Conclusions
Índex
Formació com agent d’igualtat.Investigació del D.E.A.: Empoderament a dones sòcies de cooperatives agrícoles a Castilla la ManchaParticipació projectes Europeus “Equal”Llei de 2007: Consultora d’empreses en la realització de Plans d’Igualtat2012: Beca d’investigació d’Alzira amb Perspectiva de gènere: La coeducació en elscentres educatius d’Alzira.Actualment imparteixc classes als Graus de Mestres d’Educació Infantil i PrimàriaImpartició de seminaris de coeducació en el Màster d’Educació Secundària i d’Educació social a la Universitat de ValènciaTutora de pràctiques de 1r, 3r i 4t cursDirectora de Treballs fi de GrauFormació a centres en Castelló en el disseny de Plans coeducatius de centre
1. Motivació i trajectòria
L’ experiència ens ha demostratque la realitat, quan se lainterroga adequadament, parlaa crits, i ens mostra el seufuncionament ràpidament.
Almenys en el cas del’observació d’un fenomen, tantprofund i universal com és elsexisme.
(Marina Subirats & Amparo Tomé, 2010)
Justificació teòrica
1. Motivació i trajectòria
Diferències sexe-gènereEstereotips i rols de gènereSexismeAndrocentrismeIgualtat i equitatTipologies d’escola: escola segregada, escola mixta i escolacoeducativa
2. Justificació teòrica
RESUMEN article ANDROCENTRISME
El objetivo de este artículo es presentar los resultados de un análisis llevado a cabo en
la Universitat de València sobre la presencia de mujeres y hombres en los libros de
texto de la ESO. El propósito del estudio es medir la presencia y la importancia que se
les concede a las mujeres en la visión de mundo que se transmite desde la enseñanza
y delimitar las carencias que presentan cada una de las asignaturas y sus
implicaciones. Para ello se analizaron 115 manuales de tres editoriales en todas las
asignaturas de los cuatro cursos de la ESO. Utilizamos indicadores de presencia y
recurrencia, junto a otros de modo, lugar y contenido que posibilitan un análisis
cuantitativo y cualitativo de la etapa.
Los resultados muestran una muy escasa presencia de mujeres: ______ %, que revela
la falta de consideración social de las mujeres y su práctica exclusión de la visión de
mundo que se traslada desde la enseñanza. Esto implica una considerable falta de rigor
en los contenidos académicos. Asimismo, esta exclusión, que para las mujeres supone
una ausencia de referentes que fragiliza su situación social y perpetúa las
desigualdades, es, además, una grave carencia colectiva porque, al desconocer la
memoria y el saber de las mujeres, toda la sociedad pierde parte de su acervo cultural y
cuenta con menos recursos para comprender el presente y proyectar el futuro. Para
subsanar esta carencia en la educación, mostrada por el análisis, en la segunda fase
del proyecto, estamos construyendo una base de datos que sirva de instrumento de
intervención didáctica al docente y permita incorporar a las mujeres ausentes y adecuar
el relato de los hechos en los contenidos académicos.
Ana López Navajas
Revista de Educación, 363. Enero-abril 2014
RESUMEN article ANDROCENTRISME
El objetivo de este artículo es presentar los resultados de un análisis llevado a cabo en
la Universitat de València sobre la presencia de mujeres y hombres en los libros de
texto de la ESO. El propósito del estudio es medir la presencia y la importancia que se
les concede a las mujeres en la visión de mundo que se transmite desde la enseñanza
y delimitar las carencias que presentan cada una de las asignaturas y sus
implicaciones. Para ello se analizaron 115 manuales de tres editoriales en todas las
asignaturas de los cuatro cursos de la ESO. Utilizamos indicadores de presencia y
recurrencia, junto a otros de modo, lugar y contenido que posibilitan un análisis
cuantitativo y cualitativo de la etapa.
Los resultados muestran una muy escasa presencia de mujeres: 12,8 %, que revela
la falta de consideración social de las mujeres y su práctica exclusión de la visión de
mundo que se traslada desde la enseñanza. Esto implica una considerable falta de rigor
en los contenidos académicos. Asimismo, esta exclusión, que para las mujeres supone
una ausencia de referentes que fragiliza su situación social y perpetúa las
desigualdades, es, además, una grave carencia colectiva porque, al desconocer la
memoria y el saber de las mujeres, toda la sociedad pierde parte de su acervo cultural y
cuenta con menos recursos para comprender el presente y proyectar el futuro. Para
subsanar esta carencia en la educación, mostrada por el análisis, en la segunda fase
del proyecto, estamos construyendo una base de datos que sirva de instrumento de
intervención didáctica al docente y permita incorporar a las mujeres ausentes y adecuar
el relato de los hechos en los contenidos académicos.
Ana López Navajas
Revista de Educación, 363. Enero-abril 2014
NOMBRE DE PROFESSORAT FORMAT
ALUMNAT DE PRIMÀRIA AFECTAT PER LA INTERVENCIÓ ALS PATIS I PER PODER
REBRE UNA FORMACIÓ COEDUCATIVA PER PART DEL SEU PROFESSORAT
NOMBRE DE PERSONES
ASSISTÈNCIA FAMÍLIES
HOMES DONES XIQUETS XIQUETES
CEIP BENADRESSA 2 11 63 58 6
CEIP SANCHIS YAGO 4 25 136 136 60
CEIP BISBE CLIMENT 2 20 149 108 5
CEIP LLUIS REVEST 6 21 153 160 63(També
assistiren les educadores de
menjador)
CEIP RIPOLLÉS 4 24 160 147 25
CEIP BLASCO IBÁÑEZ 4 29 194 131 2
RAMIRO IZQUIERDO (a) 4 6 185 172 30
CEIP SEBASTIÀ EL CANO 2 15 85 81 2
CEIP CARLES SALVADOR 5 24 167 125 10
TOTAL 31 (15,1%)
175 (84,9%) 1292(53,6%)
1118(46,4%)
203206 2410
DADES CASTELLÓ 2018
El 87,30% del professorat no tenia cap formació en coeducació
L’educació es diferencia de la socialització (incorporació de les persones a la cultura) perquè afegeix a aquesta duesdimensions:
Una dimensió críticaUna dimensió ètica
Santos Guerra (2010)
2. Justificació teòrica
Escola segregada
Escola mixta
Escola coeducativa
2. Justificació teòrica
ÀREES DE TREBALL D’UN PROJECTE COEDUCATIU
1. Àrea de formació del professorat2. Àrea d’intervenció dins de l’aula3. Àrea d’intervenció fora de l’aula (Pati escolar)
4. Àrea de revisió de materials5. Àrea de llenguatge6. Àrea d’acompanyament a la diversitat afectivo sexual i
d’expressió del gènere. Instrucció 15 desembre 2016
7. Àrea de treball amb les famílies
2. Justificació
Metodologia
Observació del pati: 11:15 min.
Enquesta dirigida a l’alumnat
Enquesta dirigida al professorat
3. Diagnòstic
Existeixendiferències en
l’ocupació de l’espai per part de xiquets i xiquetes
Aquestesdiferències estandeterminades per la tipologia de jocque desenvolupen
de manera diferenciada elles i
ells
La disposició del pati i la dotació de materials per part
del professorat sónuna de les variables
que condiciona l’elecció d’ una
tipologia de joc o altra
3. Diagnòstic
OBSERVACIÓ DEL PATI
Zones centrals
Zones perifèriques
3. Diagnòstic
Xiquets i xiquetes en cada zonaXiquetes i xiquets amb joc actiu i joc passiu físicamentXiquets i xiquetes i tipologia de jocComposició de les agrupacions en el jocAltres observacions
Observació del pati3. Diagnòstic
Annex nº 2
QÜESTIONARI A L’ALUMNAT:
EL JOC AL PATI
Classe i grup: Edat:Tutor/a: Data:
Marcar: xica ____ xic ____ No sé ___
1. Amb quins amics i amigues t’agrada jugar més al pati? Per
què?.…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………….
2. Quins són els teus jocs preferits al pati?……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………..
3. Escriu 3 jocs què no t’agraden per a ser jugats al pati de
l’escola.…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………4. Hi ha problemes al pati? quins?…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………
………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………........................
5. Si pogueres canviar el pati sense fer-lo més gran, cóm ho
faries?………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………........................
Moltes gràcies per la teua col·laboració
Annex nº 3
QÜESTIONARI DIRIGIT AL PROFESSORAT: PERCEPCIÓ DE LA SITUACIÓ DEL PATI ESCOLAREste qüestionari és anònim. No hi ha respostes correctes ni incorrectes, ja que només interessa la teua opinió.
Sexe: H..... D..... No sé…… Posseeixes formació en coeducació? SI ...... NO.....En cas afirmatiu, quin nombre d'hores aproximades tens de formació?: ............ hores.
DEFINICIÓ DE SEXISME:“Actitud dirigida a las personas o hacia sí mismas en virtud de su pertenencia a un determinado sexo biológico en función de la cual se asumen diferentes características y conductas”. (Maria Lameiras, 2003)
QÜESTIONS A RESPONDRE
- Consideres que el tipus de joc de l’alumnat de primària en el pati éssexista? SI …… NO ……. NO HO SE …….- Enumera les 3 principals raons que justifiquen aquesta resposta:1……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………2…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………3……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………- Consideres que hi ha diferències entre xiquets i xiquetes de primària respecte de l’ocupació dels espais al pati? SI …….NO ……. NO HO SE …….- Enumera les 3 principals raons que justifiquen aquesta resposta:1……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………2……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………3……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………
Moltes gràcies per la teua col·laboració
Existeixen diferències per sexe
en la preferència de jocs al pati
Existeixen diferències per sexe
en la preferència de la companyia per a jugar: xiquet
o xiqueta
Els principals problemes
percebuts al pati tenen una paraula
clau: Futbol
Les idees sobre nous patis estan molt empobrides
4. Resultats del DiagnòsticEnquesta dirigida a l’alumnat
HIPÒTESI de l’enquesta al professorat
El professorat opina que existeix sexisme respecte de la tipologia de jocs mostrats per part de xiquets i xiquetes
El professorat opina que existeix sexisme respecte de l’ ocupaciódels espais en el pati per part de les xiquetes i dels xiquets
4. Resultats
Resultats
Temps de pati molt rutinari.L’alumnat sol jugar amb les persones del seu mateix sexe i dela seua mateixa classe (encara que, en pràcticament totes lesagrupacions, s'observa una majoria d'alumnat d'un sexe i unaminoria d'alumnat de l'altre).El joc en la zona 1 (pista de futbol) és el més invasiu i el menysenvaït.En la zona 1 es juguen diferents partits de futbol de manerasimultània
4. Resultats qualitatius observació
La zona de joc amb major estabilitat és la zona 1Les xiques quantificades en la zona 1 solen ser sempre lesmateixesLa zona 1 està ocupada principalment per alumnat de 3r, 4t, 5é i6éLa resta de zones són ocupades per alumnat de tots els cursosEl principal element que dóna mobilitat en el joc és la pilotaS'observen diferències per sexe en el calçat de l’alumnat de lazona 1L'alumnat més difícil d'observar és el del grup de 1r de primària
4. Resultats qualitatius observació
4. Resultats: enquesta alumnatXICS XIQUES
• En tots els cursos prefereixen el jocdel futbol i amb companys del mateixsexe
• Presenten una major dispersió en les respostes i majors diferènciesindividuals en les preferències de joc
• No existeix cap joc amb el protagonisme del futbol masculí
XICS I XIQUES
• Perceben problemes al pati majorment relacionats amb la pilota i el futbol
SEXISME EN EL JOC
1. Estereotips de gènere
2. Igualtat aconseguida
3. Usos de llibertat
4. Diferències biològiques
5. Apropiació de l’espai
SEXISME EN EL ESPAI
1. Diferències en els jocs
2. Igualtat aconseguida
3. Condicions del futbol
4. Resultats professorat
Conclusions
Elles: moviment per zones mésxicotetes, que no molesten niinterrompen les partides que estan enmarxa, diàleg i escolta, retenció en elsmoviments del cos, el sedentarisme,imaginació, companyia, etc.
Ells: exercici i esforç físic, mobilitat, extensiódel cos en l'espai, habilitats de treball enequip, superació personal i grupal que generala competició, saber guanyar o perdre, èxit dejugar bé, marcar un gol o encistellar unapilota, etc.
Desenvolupament de competències
diferents.
5. Conclusions
5. Conclusions- Hi ha sexisme tant en la tipologia de joc com en
l’ocupació de l’espai per part de l’alumnat de sexe distint
- L’ alumnat d’un i d’altre sexe està desenvolupant competències distintes (les categoritzades com a masculines o femenines) en el pati . Aquest fet
“empobreix” el seu desenvolupament personal,
cognitiu, motor, emocional, etc.
- El pati actual, tal com està estructurat, presenta una
clara caracterització androcèntrica
- Actualment no hi ha cap intervenció al pati amb
l’objectiu de pal·liar aquest sexisme: ESCOLA MIXTA
5. Conclusions
El protagonisme del futbol redueix les possibilitats i limita lesopcions de jocs en tot l’alumnat
El futbol es presenta com al joc preferit de la gran majoria de xicsindependentment que no siga el seu joc habitual (bona imatge)
Gran part de l’alumnat de l’escola no interactua amb persones dedistint sexe en el seu temps d’oci
5. Conclusions
El professorat està afectat pel sexisme tot i que presenta una gransensibilitat cap al tema.
Proposta Marina Subirats.
Aquest treball pot suposarun MOTOR DE CANVI en elpati escolar
ELS LÍMITS IL·LIMITATS DE LA INVESTIGACIÓ COEDUCATIVA
MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ