L ’ A C T U A L I T A T E C O N Ò M I C A D E L P R I N C I P A T

N Ú M E R O 6 3

Divendres, 17 de novembre del 2017

Andorra i Hongria negociaran a partir de l’any que ve un conveni de doble imposició

El Moneyval avala els canvis d’Andorra

Nova emissió de deute públic per valor de 100 milions d’euros

Més dones que homes cobren el salari base o encara menys

El ministre d’afers exteriors i comerç Peter Szijártó ha estat aquesta setmana al Principat de visita oficial

L’organisme felicita el país però encara troba alguns punts a millorar en un nou informe

Es tracta de bons a 18 mesos amb interès fix i rendiment del 0’75% a l’any i s’emetran el 16 de novembre

Pàg 3 Pàg 4Pàg 4 Pàg 4

Un 19% més de dones que d’homes cobren un sou de menys de 991 euros

€

Campanya ObsequiAconsegueixi el seu obsequi invertint amb Andbank

A Andbank volem agrair la seva confiança

Per a noves aportacions i inversions en els nostres fons exclusius, li oferim una atractiva gamma d’obsequis.Informi’s a les nostres oficines de totes les opcions, les condicions i els avantatges d’invertir amb Andbank.

Passa a la pàgina següent

Consultori fiscalJaimeMesasPàg 2

Futur Incert

En les pel·lícules s’havia al-birat un futur ple de robots intel·ligents amb forma hu-mana, però res més lluny de la realitat. El micro-robot

havia estat desenvolupat per introduir-se en el torrent sanguini d’una persona, analitzar el funcionament dels organis-mes del cos humà des de l’interior, i re-soldre les malalties dels humans de for-ma eficient. Aturar el virus de la grip des de dins havia estat la primera prova de foc en organismes humans. A l’indivi-du seleccionat el van inocular amb el vi-rus de la grip estacional i van deixar que el virus actués. Quan l’home presenta-va tots els símptomes visibles de la ma-laltia li van introduir al seu torrent san-guini el micro-robot batejat amb el nom de MRF1, sigles de Micro- Robot, i «Flu», de la paraula «grip» en anglès. Poc més d’una hora desprès els símptomes de la grip havien desaparegut, ni fred, ni tre-molors, ni mal de cap, ni febre. El MRF1

punxar insulina als diabètics, els proble-mes visuals eren eliminats dels pacients amb malalties oculars, etc. Les màqui-nes analitzaven les dades i prenien de-cisions per millorar la salut dels paci-ents. Tot semblava perfecte a ulls dels científics, i no obstant, els micro-robots començaven a dominar el món fora del control dels humans.Intel·ligència Artificial (IA):Segons el diccionari, intel·ligència és la facultat de la ment que permet apren-dre, entendre, raonar, prendre decisi-ons i formar-se una idea determina-da de la realitat. Traslladat al mon de la computació, la IA s’aplica quan una mà-quina imita algunes d’aquestes funci-ons, com aprendre i resoldre proble-mes. Resoldre problemes es pot enten-dre en tant que, per realitzar les tasques pels que han estat programats els ordi-nadors o robots es limitin a interpretar una part de codi que els hi ha estat intro-duït en la seva memòria. Ara bé, si par-lem de «raonar», passem a una altra di-mensió. Hi ha articulistes que donen per fet de la capacitat de raonar de les mà-quines però, si ens tornem a ajudar del diccionari, trobem que raonar significa establir relació entre idees o conceptes distints per obtenir conclusions o for-mar un judici. Establir conclusions en base a la informació processada és on arriba la IA avui en dia, però crec que per formar un judici no sempre tot és blanc o negre, hi ha molts factors que inter-venen en el resultat i, a la fi, es necessi-ta d’una creativitat i lliure voluntat que, avui en dia, m’atreveixo a dir que les mà-quines no tenen.

Perquè, a partir de quina edat podem dir que una persona es capaç de «raonar»? Si em permeteu, podem establir aquest límit quan arribem a la majoria d’edat, atès que els ordenaments jurídics esta-bleixen aquest límit com el que determi-na el pas de la incapacitat general de la persona a la seva capacitat d’exercir per sí mateixa els drets i obligacions refe-rents a la seva integritat i els seus bens. Per tant, en aquest límit d’edat ja hem adquirit suficients coneixements per formar un judici sobre qualsevol tema. Podem decidir sobre el govern del nos-tre país, podem posar-nos al volant d’un cotxe, podem discernir entre el que es-tà bé i el que no ho està, etc. En conse-qüència, pot arribar un robot a la majo-ria d’edat i començar a raonar? I en cas afirmatiu, quan temps necessita per as-solir-la?. Ara com ara, només se m’acut contestar a l’anterior pregunta, amb la següent reflexió: una rentadora, imi-ta funcions humanes? Resol un proble-ma? Assoleix la majoria d’edat? Raona? I el mateix podríem preguntar-nos amb un joc d’escacs per ordinador, un repro-ductor mp3, el software de reconeixe-ment facial, els aparells auditius per a persones sordes, els sistemes de nave-gació GPS, els cotxes autoguiats...Avui en dia hi ha una llista llarga d’ar-ticles en diaris i revistes especialitza-des que inclouen en el seu títol «intel-ligència artificial». Particularment crec que el títol ven molt i això fa que en aquest sac s’hi fiquin texts de tot ti-pus, però si analitzem el rerefons de la

Passa a la pàgina següent

Víctor Buen

Auditoría interna d’Andbank

va fer una revisió complerta de tots els òrgans i va donar una allau de dades de l’estat de salut de l’individu. Cinc anys desprès del MRF1, s’havien implantat milers de micro-robots a to-ta la població. La quantitat ingent de da-

des que recollien aquests equips havien ajudat a desenvolupar millors màquines per curar les malalties més complexes. Els tumors de la majoria de càncers eren eliminats sense deixar rastre, el coles-terol es mantenia a ratlla, ja no feia falta

BUSINESS2 Divendres, 17 de novembre del 2017

Ve de la pàgina anterior

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la publicació al Butlletí Ofi-cial del Principat d’Andorra Núm. 73 any 2017, del 15 de novembre de 2017, de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de re-organització empresarial i de modifi-cació de la Llei 95/2010, del 29 de de-sembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de socie-tats anònimes i de responsabilitat limi-tada, i de la Llei 21/2006, del 14 de de-sembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials im-mobiliàries.Amb la introducció en els últims anys de l’Impost sobre Societats, l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i l’Im-post sobre la Renda dels no Residents determinades operacions societàries portaven associades un cost tributari significatiu en relació amb aquests im-postos que, fins i tot, arribava a desin-centivar-ne l’execució de les operaci-ons.Com a operacions de reorganització empresarial, aquesta Llei preveu les operacions de fusió, escissió, bescan-

Consultori Fiscal de reorganització empresarial no dei-xen de tributar de forma definitiva, sinó que la seva tributació es trasllada a un moment posterior. Més concretament, el recurs tècnic utilitzat per aconseguir aquest diferiment és la no integració a les bases de tributació de les rendes generades per les operacions de reor-ganització i el manteniment dels valors fiscals del transmissor en el patrimoni de l’adquirent.La utilització del mecanisme de dife-riment pot suposar que, en alguns ca-sos, la realització d’operacions acolli-des en aquest règim fiscal doni lloc a situacions de doble imposició. En con-seqüència, ha resultat necessari que la Llei reguli també els mecanismes re-querits per evitar la doble imposició i, així mateix, prevenir situacions de desimposició. Amb aquest últim ob-jectiu, l’àmbit d’aplicació de la Llei s’ha restringit a les operacions que, si no es poguessin acollir al règim fiscal re-gulat per aquesta Llei, generarien un cost fiscal a Andorra per a alguna de les parts intervinents i que, a la vega-da, un cop aplicat el mecanisme de di-feriment, segueixin garantint el man-teniment de la potestat de gravamen al Principat d’Andorra sobre les ren-des diferides.A la vegada que es preveu el diferiment de les rendes, per tal de garantir la de-sitjada neutralitat fiscal, el règim fiscal previst per aquesta Llei preveu tam-bé la subrogació, total o parcial, de les persones físiques o entitats adquirents en els drets i obligacions tributaris ge-nerats pels transmissors. Així mateix, es preveu l’obligació dels adquirents de garantir el compliment dels requi-sits previstos per la norma tributària que resultin exigibles als transmissors en relació amb els beneficis fiscals he-retats o aplicats prèviament.

Jaime Mesas

Partner | Tax & Corporate Services

vi de valors, aportació no dinerària de branques d’activitat o d’altres actius i devolució d’actius. Totes aquestes ope-racions estan definides al mateix cos de la Llei, amb l’objectiu de delimitar l’abast de la norma. Cal destacar la inclusió a la Llei de les operacions d’escissió no proporcional i de devolució d’actius, que tenen com a objectiu facilitar la resolució de con-flictes en el teixit empresarial andor-rà, amb especial incidència sobre l’àm-bit familiar, permetent la reestructura-ció del patrimoni de grups familiars de manera fiscalment neutra, per protegir d’aquesta manera un sector tan carac-terístic del Principat d’Andorra.La finalitat d’aquesta Llei és procurar que la fiscalitat no suposi un impedi-

cions de reorganització empresarial es produeix per defecte, sempre que les transaccions compleixin els requisits i les condicions previstos per aques-ta Llei. Malgrat l’anterior, la Llei preveu que, amb caràcter previ a l’atorgament de l’escriptura pública corresponent, les operacions hagin de ser objecte de notificació a l’Administració Tributària. L’objectiu de les obligacions de comuni-cació i informació previstes al capítol VI de la Llei és facilitar el control i el conei-xement de les operacions efectuades per part de l’Administració Tributària. Així mateix, la comunicació a presentar haurà d’incloure la renúncia al règim en els casos en què s’opti per no aplicar-lo.El règim fiscal que s’estableix en aques-ta Llei no té efectes exclusivament en el tractament de les operacions de reorga-nització empresarial en matèria dels tri-buts directes anteriorment esmentats, és a dir, l’Impost sobre Societats, l’Im-post sobre la Renda dels no Residents o l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, sinó que és comprensiu de tots els impostos andorrans que poden me-ritar-se en aquests tipus d’operacions. Amb aquesta intenció, els articles 12 a 14 de la Llei regulen el tractament de les re-estructuracions acollides al règim fiscal a l’efecte de l’Impost General Indirec-te, l’Impost sobre les Plusvàlues en les Transmissions Patrimonials Immobili-àries i l’Impost sobre Transmissions Pa-trimonials Immobiliàries, establint els mecanismes tècnics adequats per tal de garantir la neutralitat necessària també en l’àmbit d’aquests impostos.Des del punt de vista tècnic, el mecanis-me utilitzat en el marc dels impostos di-rectes per aconseguir la neutralitat fis-cal que busca assolir la Llei és el de dife-riment. És a dir, les rendes que puguin posar-se de manifest en les persones o entitats que intervenen en una operació

ment per a l’execució d’aquestes opera-cions de reorganització, amb l’objectiu de facilitar les operacions de reestruc-turació de grups i de patrimonis empre-sarials d’entitats i persones físiques. A la vegada, la Llei pretén evitar també que el règim fiscal que s’hi preveu generi un incentiu per a reestructuracions que no tenen una justificació sòlida des de l’òp-tica econòmica o de negoci sinó que es-tan basades en raons purament fiscals. Amb aquest propòsit, i per tal d’evitar crear oportunitats per a l’elusió fiscal, la Llei exigeix, perquè el règim fiscal sigui aplicable, que pugui provar-se l’existèn-cia de motius econòmics vàlids que jus-tifiquin la realització de les operacions de reorganització que s’hi acullen.L’aplicació del règim fiscal a les opera-

majoria d’articles, al darrera de la gran part de IA amb la que convivim, sem-pre hi ha una peça de software o pro-grama que analitzant grans quantitats de dades resolt un problema molt més ràpid que ho faria un humà. D’aquesta forma, amb els patrons de conducta da-vant el telèfon, ordinador o tauleta, ens poden fer les millors recomanacions i col•locar-nos anuncis d’acord als nos-tres interessos. Així també, en un futur immediat, en base a càlculs extensius d’estadística ens podran oferir coses que encara no sabem que necessita-rem, o suggerir al nostre metge la mi-llor medicació d’acord als antecedents d’altres pacients que tenen caracterís-tiques físiques i genètiques similars a la nostra. I, no cal oblidar que, fins a la da-ta l’exploració de la IA ha estat en àm-bits molt especialitzats, de manera que no hem obtingut una IA de tipus gene-ral amb capacitat per realitzar qualse-vol acció. Aquesta limitació es déu a la capacitat de procés dels equips exis-tents en l’actualitat, límit que suposa-dament quedarà àmpliament superat amb la tecnologia quàntica. La idea és que amb aquestes noves màquines la capacitat de procés avançarà fins ob-tenir uns resultats impossibles d’obte-nir amb els ordinadors clàssics.Una sèrie de científics i experts del món de les tecnologies, entre els que destaquen Stephen Hawking i Elon Musk, ens estan advertint sobre els pe-rills de la IA. En el rerefons d’aquest ad-vertiment es suposa que en algun mo-ment en el temps, els ordinadors seran més intel·ligents que nosaltres i podrí-em tenir comportaments no desitjats, i fins i tot situacions com les que hem vist en pel·lícules futuristes, o en el mi-cro-relat que acompanya l’article, de

manera que els ordinadors o robots prendran consciencia i seran capaços de decidir per si mateixos, del seu fu-tur i òbviament, del futur de la huma-nitat. Salvant les distàncies, això seria com dir que la teoria de les especies de Darwin es trasllada a un conjunt de xips i cables, permetent l’evolució dels més forts dins els ordinadors i robots. I de moment, com que preocupar-se és ocupar-se d’una cosa que encara no ha passat, en el present, es clar que la IA ha vingut per quedar-se i fer-nos una vida suposadament més fàcil, el que comportarà com tantes altres vegades una transformació en el món laboral. Així per exemple, un estudi recent de VMWare (fabricant especialitzat en la virtualització d’aplicacions) enfocat a professionals de la banca, indica que el 78% dels enquestats admet que la ban-ca per veu basada en IA podria trans-formar la banca personal en el propers anys. Igual que primer ens van derivar a l’ús del caixer automàtic, i desprès a la utilització de la banca electrònica que s’ha estès en els darrers anys de-penent de la edat i nivell educatiu de l’usuari; la utilització de la IA aplicada a la banca per veu, que disposarà de tots els nostres patrons de conducta en l’ús dels nostres diners, podrà oferir-nos les millors solucions a les nostres ne-cessitats. I no voldria tancar l’article sense par-lar dels ciborgs. Persones a les que se’ls hi ha implantat un aparell electrònic com una extensió més dels seus sen-tits i capacitats. Si aquests aparells són cada cop més complexos estarem cre-uant la IA als sentits i capacitats per-sonals. Probablement, un ciborg dels més famosos és en Neil Harbisson, qui ha estat la primera persona a la que li han implantat una antena al seu cap. Aquesta li permet percebre colors in-

visibles a la vista de tothom, així com rebre imatges, vídeos, música o tru-cades telefòniques directament al seu cap des d’aparells externs. La llista de ciborgs és llarga i cada cop n’hi ha més. A Jesse Sullivan, desprès de perdre els seus braços, n’hi varen implantar dos de robòtics que pot controlar amb la seva ment, i Jens Naumann es va con-vertir en la primera persona en rebre un sistema de visió artificial. Si fem ser-vir la imaginació, potser en uns anys portarem implantat al cervell una con-nexió sense fils que enregistrarà en un disc dur tots els records del dia a dia per no oblidar-los mai. Avui en dia, aquesta extensió es diu telèfon mòbil, i tot i no estar implantat al nostre cos, és pràc-ticament com si ho estigués perquè no només enregistra la nostra vida a ba-se d’anar emmagatzemant fotos i con-verses amb familiars i amics, sinó que a més pot esdevenir en el nostre assis-tent personal, recordant-nos esdeve-niments, fent de traductor, geolocalit-zant la nostra ubicació i indicant-nos el camí per arribar al destí marcat, etc. A més, poc a poc s’hi van afegint noves funcionalitats, com una de les darre-res, que permet utilitzar-lo com a mit-jà de pagament. Malgrat tothom fa us d’aquests dispositius (encara no im-plantats al cos), n’hi ha que quan l’obli-den a casa senten que els hi falta alguna cosa, mentre que altres es senten alli-berats. I és que es fa difícil dir si aquests ginys són complements que ens ajuden o si es mostren com unes manilles a les que estem encadenats. La controvèr-sia està servida.Per acabar, el futur amb la IA es plante-ja amb moltes possibilitats, però pro-bablement igual de incert que el futur que albiraven les pel•lícules futuristes dels anys 70. Veieu gaires cotxes volant a la vostra ciutat?

BUSINESS 3Divendres, 17 de novembre del 2017

El Moneyval avala els canvis que està introduint AndorraL’organisme contra el blanqueig va emetre un nou informe sobre el Principat en el que encara detecta algunes mancances

El grup de lluita contra el blanqueig de diners i con-tra el terrorisme del Con-sell d’Europa, Moneyval, va fer públic dimarts l’infor-

me corresponent a la cinquena avalua-ció, en la qual destaca que ha acollit de manera satisfactòria les reformes rea-litzades recentment per les autoritats andorranes per fer front als riscos iden-tificats, però ha exigit millores. Així, es destaca que les autoritats andorranes han adquirit una comprensió raonable-ment completa del risc de finançament del blanqueig de capitals i el terrorisme que afronta el país. Tanmateix, dema-na que es dugui a terme una supervisió política clara per controlar l’execució dels plans d’acció adoptats per mitigar aquests riscos. En aquest sentit, cal re-cordar que el Consell General ja va apro-var la llei per prevenir el blanqueig i la ti-pificació del delicte fiscal.Des del Moneyval se subratlla que és evident que el compromís polític a An-dorra ha estat el fet de fer canvis «radi-cals» en la legislació relativa tant al blan-queig de capitals com al finançament del terrorisme. Malgrat això, es remarca que mentre que les autoritats utilitzen sistemàticament la informació finance-ra proporcionada per la Unitat d’Intel·-ligència Financera (Uifand) per desen-

de blanqueig de capitals i de finan-çament del terrorisme, sembla que aquests riscos es poden minvar fins a cert punt. També s’assenyala que les institucions financeres més petites i les empreses i professions no finan-ceres designades (com ara advocats) semblen menys conscients dels riscos. L’informe també posa en relleu el fet que els recursos limitats disponibles

amb què compta a la Uifand han obs-taculitzat el seu paper de supervisió. A més, subratlla la necessitat de millorar el compromís estratègic i la coordina-ció d’activitats entre la unitat d’intel·-ligència financera i altres autoritats de supervisió.Finalment, des del Moneyval es lloa a Andorra per buscar i prestar assistèn-cia legal a les jurisdiccions estrange-res i recomana l’eliminació de la doble criminalitat com a requisit per prestar assistència judicial recíproca.

Saboya ‘ven’ Andorra a l’Smart City Expo World CongressEl ministre mostra les opcions que té Andorra per facilitar la innovació i la mobilitat sostenible

Les oportunitats que ofereix Andorra ar-ran del procés de transformació econò-mica, van centrar bona part de la inter-venció del ministre d’Economia, Com-petitivitat i Innovació, Gilbert Saboya, a l’auditori de l’Smart City Expo World

volupar investigacions sobre casos de blanqueig de diners, la relació entre les investigacions i els processos judicials i les posteriors resolucions obtingudes sembla ser “modesta”.

amb el perfil de risc del país.Al mateix temps, l’informe conclou que, tot i que les grans entitats finan-ceres d’Andorra avaluen i semblen te-nir en compte àmpliament els riscos

L’informe també afirma que Andorra ha promulgat un marc jurídic sòlid per a la delinqüència del finançament del ter-rorisme i que l’absència de processos per aquest delicte sembla estar d’acord

del Massachusets Institute of Technolo-gy (MIT), com el CityScope i el Persuasi-va Electric Vehicle (PEV), tots dos imple-mentats amb dades del país.Saboya va compartir taula rodona amb el director d’Innovació de la ciutat de Nova York, Jeff Merritt, la directora de Desenvolupament Urbà del Johanne-berg Science Park, Maria Ådahl, la de CEO de Facens, Regiane Relva Roma-no, i amb l’executiu de Mastercard, Sa-pan Shah.Pel que fa a l’activitat de l’estand d’Actua, en el segon dia de congrés va arribar el torn de les presentacions d’empreses establertes al país com Podoactiva, Fre-emindtronic, Naos, Electrichain, Tel-cap, E-Beat, E-Motion, i de centres de recerca com Actuatech, l’OBSA i l’MIT, que treballen projectes del país. Durant tot el dia es van fer demostracions de di-versos projectes que van centrar l’aten-ció del públic especialitzat. Ahir va ser el torn de les intervencions de represen-tants d’e-Motion, uSchuss!, i altres in-vestigadors de l’OBSA i l’MIT van fer pú-blics més estudis.L’Smart City Expo World Congress 2017 compta amb 675 expositors, 400 con-ferenciants i les companyies líders en la indústria de solucions urbanes intel-ligents. De fet és l’esdeveniment de re-ferència mundial. Entre les empreses que exhibiran destaquen Deutsche Te-lekom, Engie, Huawei, Mastercard, Mi-crosoft, Siemens, Suez i ZTE. Els països també mostren els seus projectes i ini-ciatives i dins de la llista d’expositors, a part d’Andorra, s’hi troben Dinamar-ca, Dubai, Suècia, Alemanya, Finlàn-dia, Holanda, Israel, Londres, Norue-ga, Espanya i els Estats Units. A l’edi-ció de l’any passat el congrés va reunir més de 16.000 visitants, professionals de 126 països, 420 oradors de renom i 591 expositors.

El Moneyval subratlla la voluntat d’Andorra de fer canvis «radicals» en legislació

Congress 2017, que s’ha celebrat durant aquesta setmana al recinte Gran Via de Fira de Barcelona.Saboya va explicar que la finalitat dels projectes d’innovació que s’estan treba-llant és convertir Andorra en un labora-

tori de proves (living lab) on les empre-ses tinguin les millors eines possibles per poder desenvolupar els seus productes. En aquest sentit va assenyalar que «no inventarem res però tenim la capacitat de ser bons implementant algunes de les

solucions existents, i això és el millor que podem fer des del nostre país».Saboya també va explicar que els prin-cipals reptes que hi ha sobre la taula són la mobilitat sostenible, «treballem per integrar una plataforma multimodal de transport i el projecte del vehicle autò-nom», potenciar el sector del comerç i la integració de diferents sistemes de pa-gament. A més, ha apostat per aprofitar el desenvolupament de projectes Big Da-

ta que permetin millorar la qualitat de vi-da dels ciutadans i l’experiència dels vi-sitants.Paral·lelament el ministre d’Economia, Competitivitat i Innovació va fer un repàs per les principals especificitats del Prin-cipat i va recordar el procés de negoci-ació obert amb la Unió Europea. També va mostrar alguns dels projectes que es treballen amb l’Observatori Andorrà de la Sostenibilitat (OBSA), com l’estudi so-bre el potencial d’aprofitament solar en cobertes d’edificis del país, i altres que s’estan efectuant amb els investigadors

El Moneyval subratlla la voluntat d’Andorra de fer canvis «radicals» en legislació

BUSINESS4 Divendres, 17 de novembre del 2017

L’oposició belga no vol el CDI perquè no veu prou transparent Andorra

L’Estat espanyol abarateix la declaració de béns dels no residents a Espanya

El Partit Socialista Belga (SPA, per les se-ves sigles en neerlandès), va demanar di-lluns al ministre de Finances de Bèlgica, Johan Van Overteldt, que no signi el con-veni de doble imposició (CDI) amb An-dorra perquè consideren que el país no és prou transparent encara. El conveni es troba actualment pendent de signatura.SPA es basa en la feina d’investigació fe-ta per la comissió d’investigació dels Pa-pers de Panamà al Parlament Europeu i, a través de la qual, l’esquerra nòrdica euro-pea va demanar que s’inclogués Andorra, entre d’altres països europeus, a una llista grisa de paradisos fiscals. En la votació el més passat de l’informe final, aquesta es-mena no va prosperar perquè la majoria de membres de la Comissió hi van votar en contra, al considerar que no hi ha motius suficients per incloure el país a la llista. L’eurodiputat de Podemos Miguel Urbán, que forma part del grup de l’esquerra nòr-dica, va explicar a El PERIÒDIC al respec-te: «La nostra proposta volia crear una llista europea de paradisos fiscals, inclo-ent-hi els de la Unió Europea, amb un se-guit de criteris que, sens dubte, haurien fet que Andorra hi aparegués». El ministre de Finances, Jordi Cinca, va comentar dimarts la situació amb aquest mitjà: «Es tracta d’una manifestació que l’SPA es pot permetre perquè no té res-ponsabilitats de govern però estic se-gur que el Govern belga els posarà al co-rrent de la situació actual d’Andorra i dels avenços que s’han fet en transparència fiscal des del 2009».

Els ciutadans espanyols no residents que tinguin comptes i béns no decla-rats al seu país podran regularitzar la seva situació amb només un recàrrec i estalviant-se pagar una multa tan ele-vada. D’aquesta manera, l’entrada en vigor de l’intercanvi d’informació fiscal automàtic amb els països de la Unió Eu-ropea no serà tan brusc i permetrà una sortida més econòmica als ciutadans espanyols no residents.Així, la població espanyola que es tro-bi en aquesta situació podrà regularit-zar els béns immobles i actius financers que tinguin al Principat sense ser san-cionats amb el 150% del que no s’ha-via declarat. Per tant, podran fer la de-claració corresponent a Espanya pa-gant molt menys del que es demanava fins ara. Aquesta possibilitat ha tranquil·litzat molt als espanyols que es troben en aquesta situació.

Nova emissió de deute públic per valor de 100 milions d’eurosL’operació dona continuïtat a l’aposta del Govern de diversificar les fonts de finançament

El consell de ministres va aprovar dime-cres, el Decret d’aprovació d’una nova emissió de deute públic a llarg termini per un import de 100 milions d’euros, en la modalitat de bons a l’empara del pro-grama d’emissió de deute públic del 20 de setembre del 2017. El ministre de Fi-nances, Jordi Cinca, va explicar que la nova emissió dona continuïtat a l’apos-ta del Govern per diversificar les fonts de finançament de l’Estat i de gestionar el deute públic, tenint en compte la bo-na acollida que han tingut les diferents emissions per part dels inversors. El Go-vern emetrà 100.000 títols, a 988,86 eu-ros la unitat, a partir del pròxim 1 de de-sembre.La tercera emissió de bons per al finançament del deute públic amb un no-minal de 100 milions d’euros es col·locarà en dos trams: un primer tram instituci-onal, de 50 milions d’euros de nominal, obert únicament a les entitats de dret públic i les societats públiques amb ex-cedent de tresoreria; i un altre tram de 50 milions d’euros de nominal, mitjançant l’emissió de 50.000 títols, obert a la resta d’inversors i que es comercialitzarà a tra-vés de les entitats bancàries.Les condicions de l’emissió especi-fiquen que la categoria de l’instru-ment és bo de cupó zero; les formalit-zacions del deute són bons a 18 mesos, amb un tipus d’interès fix, i els rendi-

gibles serà el 27 de novembre, abans de les deu del matí. La subhasta per part del Govern es farà efectiva el 29 de novem-bre, la liquidació de la subscripció serà l’1 de desembre i la data fixada com a ven-ciment final de l’emissió de bons és l’1 de juny del 2019.

Més dones que homes amb el salari base

La dona representa un 55,3% dels assa-lariats que perceben el salari base o infe-rior. Això suposa un 19% més del sexe fe-mení que del masculí que cobren un mà-xim de 991 euros (segons el sou mínim establert per al 2017); de cada deu, sis són dones i quatre són homes. En xifres ab-solutes, significa que hi ha 2.690 treba-lladores amb aquest sou mensual, davant de 2.176 homes, és a dir, 514 més. En total, a Andorra hi ha 4.866 persones en aques-ta franja de guanyis mensuals, segons les dades de la CASS de l’agost, sobre un to-tal de 36.684 assalariats donats d’alta a la seguretat social. Les dades les publica el Butlletí del Con-sell General d’ahir, en resposta a una pre-gunta de la consellera general indepen-dent, Sílvia Bonet, qui va requerir les da-des del salari base desglossades per rangs i per sexe «per conèixer l’impacte de la perspectiva de gènere en els sous», in-forma l’ANA.Pel que fa als rangs, en el tram salari-al base entre 991,47 euros i 1.200 euros

hi ha 5.140 treballadors –sempre segons les dades d’agost de la CASS, les últimes publicades–, dels quals 2.926 són dones i 2.214, homes; entre 1.200 i 1.500 euros, hi ha 7.113 assalariats, dels quals 3.984 són dones i 3.129, homes.En el tram entre 1.500 i 2.000 euros, dels 8.439 treballadors del país, 4.054 són do-nes i 4.385 són homes; entre 2.000 i 2.500 euros, hi ha 4.932 persones, 2.126 dones i 2.806 homes; que cobrin de 2.500 a 3.000 euros mensuals hi ha 2.593 assalariats, 1.117 dones i 1.476 homes i, finalment, en el rang de més de 3.000 euros, de les 3.601 persones del país amb aquest salari, 1.238 són dones i 2.363, homes.De l’anàlisi per rangs es constata que, com més baix és el tram de salari base, més do-nes hi ha; en canvi, com més puja el rang salarial, a partir dels 1.500 euros, més ho-mes hi ha en la franja. La diferència es no-ta, sobretot, a partir dels 3.000 euros, ja que hi ha 1.125 assalariats homes més que de dones, és a dir, gairebé el doble (47,8% més).La CASS ha facilitat al Consell General l’evolució de les dades des del novem-bre del 2015, quan hi havia 35.255 assala-riades (17.805 homes i 17.420 dones). Des d’aleshores, es constata que el nombre de persones que pertanyen al tram de 991,47 euros o menys ha anat disminuint pro-gressivament, tant en homes com en do-nes. També es desprèn que el rang sala-rial majoritari, també en els dos sexes, co-rrespon entre els 1.200 i els 2.000 euros. De fet, segons les dades d’Estadística, el sou mitjà actual és de 1.985,24 euros men-suals, segons les xifres desglossades del passat mes de juliol.

Andorra i Hongria negociaran un CDIEl ministre d’Afers Exteriors i Comerç d’Hongria, Peter Szijártó, de visita ofici-al a Andorra, i la ministra d’Afers Exteri-ors, Maria Ubach, van informar dimarts sobre l’inici de les negociacions per a un Conveni per evitar la Doble Imposició (CDI) que tindrà lloc a principis de 2018. Segons la ministra Ubach, el CDI «se-rà una eina per reforçar la coopera-ció econòmica entre els dos països». El 2018 també s’organitzarà una «mis-sió d’Hongria a Andorra», que dona-rà a conèixer les oportunitats andor-ranes a les empreses hongareses, se-gons va explicar la titular de la cartera d’Exteriors. El ministre hongarès va plantejar que «la Unió Europea només pot ser forta si els països són forts». Per aquest mo-

tiu pressionaran perquè «es respectin les especificitats andorranes i es man-tingui la seva economia forta». També donaran suport a l’acceleració de les negociacions i l’hongarès va as-segurar que s’ha de garantir que la lliure circulació de persones «no causi danys al país». Així mateix, Szijjártó va con-siderar que la defensa de les especifi-citats sobiranes és una posició unàni-me dins dels països de l’Europa central.Szijjártó va celebrar els esforços fets en matèria d’obertura econòmica per part d’Andorra i va defensar la política d’im-postos baixos per fomentar la competi-tivitat dels països, que ha de decidir ca-da Estat, va valorar. «L’harmonització de les taxes mata la competitivitat de la UE», va assegurar.

ments d’amortització seran d’un tipus del 0,75%/any.La data d’entrada en vigor del Decret de l’emissió és el 16 de novembre, i la data límit de formalització prop de les entitats bancàries de les sol·licituds de subscripció per part dels inversors ele-

Són bons a 18 mesos amb tipus d’interès fix i rendiments del 0’75% a l’any