l'autobiografia · web viewnormes ortogràfiques: ch, ñ, y, g, j (ús progressiu). acabats...

L’AUTOBIOGRAFIA

Curs 2008-09

1

INDEX

1. Justificació de la proposta

2. Objectius

3. Continguts

4. Capacitats i habilitats implicades en aquesta unitat didàctica per al desenvolupament de les competències

5. Proposta metodològica

6. Criteris d’avaluació

7. Bibliografia

8. Annexes

8.1 Recull de biografies i d’autobiografies

8.2 Mètode de treball

8.3 Graelles d’avaluació del llenguatge oral

8.4 Graella d’avaluació de l’escriptura

8.5 Model d’autobiografies per alumnes nouvinguts

2

1. JUSTIFICACIÓ DE LA PROPOSTA

L’autobiografia és un tipus de text narratiu, amb una forma pròpia, una estructura fonamentada en la seqüència temporal, un contingut específic extret de la vida que explica un mateix, i unes formes lingüístiques que es diferencien d’altres textos narratius. La biografia seria la història de la vida d’alguna persona, explicada per una altra.

En el disseny d’aquesta unitat hem tingut especialment en compte l’adequació de la proposta als diferents nivells i ritmes de l’alumnat de les aules, el sentit de la seqüència d’activitats i l’articulació equilibrada de la lectura, l’escriptura i el llenguatge oral. La unitat inclou activitats que treballen directament l’autobiografia i altres que se centren en les biografies.

2. OBJECTIUS

1. Interessar-se per la lectura d’aquest tipus de text.

2. Capacitar-se per fer una producció escrita, vinculada al model que s’està treballant, atenent als aspectes formals, a l’estructura pertinent i al contingut propi del text, així com a l’ús de la normativa ortogràfica, de la puntuació i a la morfosintaxi.

3. Exposar oralment textos autobiogràfics, amb suport escrit i sense.

3. CONTINGUTS

1. Característiques de l'autobiografia

2. Exposició d'autobiografies

3. Lectura en veu alta

4. Escriptura d'autobiografies

3

ÀMBIT DE LLENGÜES. CONTINGUTS DE CICLE INICIAL

LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA

Dimensió comunicativa

Parlar i conversar

Conversa sobre l’estructura i forma de l’autobiografia.Exposició de l'autobiografia, seguint les normes d’interacció oral treballades a català.

Escoltar i comprendre

Lectura, per part del mestre, de la biografia d’un personatge d’interès per als alumnes.Interès per les exposicions dels altres.Comprensió del relat del companys.

Llegir i comprendre

Lectura en gran grup, petit grup i individual de diferents biografies.Audició de biografies llegides pel mestre.Ús de la biblioteca, d'internet i d'altres fonts d'informació per trobar biografies.


Dimensió comunicativa Escriure

Aspectes formals

Forma adequada de les grafies específiques: ñ, ch i y.

Interès per la bona presentació: enllaços entre lletres, marges.

Estructura i contingut

Introducció.

Organització cronològica dels fets.

Acabament.

ÀMBIT DE LLENGÜES. CONTINGUTS DE CICLE INICIAL4


Dimensió comunicativa Escriure

Fonètica iOrtografia

Correspondència so- grafia.Identificació de semblances i diferències entre els sons catalans i castellans. i les seves grafies: c/z, j/g, ix, ç, ch i ñ.Paraules usuals: había, hay, años, y.

Puntuació Interrogant i admiració com a diferència amb la llengua catalana.

LèxicConnectors: más tarde, después, al mismo tiempo, antes, etc.Diferenciació entre biografia i autobiografia.Vocabulari específic del tema.

GramàticaIntroducció a la terminologia gramatical treballada en català.Utilització de la primera persona.

5

ÀMBIT DE LLENGÜES. CONTINGUTS DE CICLE MITJÀ



Parlar i conversar

Parlar en grup: explicar vivències, explicar la seva autobiografia davant del grup classe o d’altres classes, sense llegir. Tenir en compte: to de veu, torns d’intervencions, ritme, gesticulació.


Comprendre l’exposició dels companys.Saber escoltar i respectar als companys.

Llegir i comprendre

Llegir models de biografies i d’autobiografies.Realitzar diferents tipus de lectures: silenciosa, en gran grup, per parelles, del mestre, individual en veu alta.



Escriure

Aspectes formals

Nom de la persona.Lloc.Data de naixement.Marges: superior, inferior, laterals.Imatge: composició de text amb imatge.Estructura cronològica: naixement, infantesa, adolescència...Ordinador: tipus de lletra, grandària...


Explicació en ordre cronològic i descripció dels aspectes més importants de la seva vida.

6

ÀMBIT DE LLENGÜES. CONTINGUTS DE CICLE MITJÀ



Escriure


Ús de l’ortografia bàsica amb paraules utilitzades en contextos molt treballats (exemple: números, y, ñ , yo, dates, mesos de l’any, dies de la setmana).Noms propis de persones i llocs en majúscules.Ús de les formes verbals: pretèrit imperfet acabat en –aba, pretèrit indefinit i pretèrit plusquamperfet.

Puntuació

Punt, punt i seguit, punt i a part i punt final.Parèntesi.Dos punts.La coma en enumeracions.

LèxicVocabulari específic de l’autobiografia.

GramàticaAdjectius, articles, verbs, masculí i femení, singular i plural.Connectors: un tiempo después, más adelante, después, actualmente, ahora...

7

ÀMBIT DE LLENGÜES. CONTINGUTS DE CICLE SUPERIOR



Parlar i conversar

Parlar en petit i gran grup: explicar fets, vivències, fer exposicions orals, intervenir.Torns d’intervenció.To de veu adequat.Ritme adequat.Interès per intervenir i expressar-se.Gesticulació adequada.Exposició de l’autobiografia en varietat de formats.


Comprensió i extracció d’informacions.Reelaboració i explicació resumida d’exposicions.Comprensió de textos per mitjans audiovisuals.Respecte i comprensió per les produccions dels companys.

Llegir i comprendre

Varietat de formats: en paper, internet.Anàlisi guiada del què s’ha llegit per localitzar informacions rellevants. Resposta de preguntes que demanin: raonament, organització i reelaboració del que s’ha llegit.Autoavaluació de la capacitat lectora.Conèixer les autobiografies del autors dels llibres llegits.



Escriure

Aspectes formals

Distribució d’espais en blanc i espais ocupats.Seqüència ordenada.Títol.Marges superiors, inferiors i laterals.


Introducció.Seguir un ordre cronològic.Seqüència de les idees.Acabament / tancament.

ÀMBIT DE LLENGÜES. CONTINGUTS DE CICLE SUPERIOR

8



Escriure


Normes ortogràfiques: ch, ñ, y, g, j (ús progressiu).Acabats amb –aba i verb “había”.Escriure en primera persona.Ús de recursos i estratègies per escriure millor.Ús de connectors.Accentuació.

Puntuació Ús de signes de puntuació: punt i a part, punt i seguit, coma, dos punts, punts suspensius i parèntesi.

LèxicVocabulari específic de l’autobiografia.No fer repeticions.Noms propis.

Gramàtica Utilització de temps passats (imperfecto y pluscuamperfecto) Acabament en temps presents.

4.CAPACITATS I HABILITATS IMPLICADES EN AQUESTA UNITAT DIDÀCTICA PER AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES9

ACTIVITATS COMPETÈNCIA CAPACITATS I HABILITATS A DESENVOLUPARAprofitar l’arribada d’un nen nou a l’escola i proposar-li que ens expliqui la seva biografia.

Comunicativa lingüística i audiovisual.

Autonomia i iniciativa personal.

Competència social i ciutadana.

1)Saber comunicar oralment: escoltar, interaccionar…

29) Competències emocionals adreçades als altres: assertivitat, empatia, diàleg, escolta…

40) Ser capaç de posar-se en el lloc de l’altre.

Cerca i tria de textos biogràfics i autobiogràfics.

Tractament informació/competència digital.

11) Utilitzar el raonament i l’esperit crític en la selecció de la informació: cerca i tria.

Convidar algun personatge significatiu en el municipi: artista, pintor...

Aprendre a aprendre.


23) Integrar la nova informació amb els coneixements previs.41) Aprendre a conviure: diàleg intergeneracional…

Anàlisi i estructura del text: L’autobiografia. Comunicativa lingüística i audiovisual.


Aprendre a aprendre.

4) Desenvolupar comprensió oral i escrita en altres llengües.

12) Utilitzar el raonament i l'esperit crític en el processament de la informació: organització, relació contrastació, inferències, síntesi... per extreure informació del text.23) Integrar la nova informació amb els coneixements previs.24) Adquirir coneixements interactuant amb els companys.

Construcció d’una biografia en gran grup, parelles o petit grup.

Comunicativa lingüística i audiovisual.




2) Saber comunicar per escrit (llegir i escriure, i tractament de la informació).

13) Transmetre la informació de manera creativa, utilitzant diferents recursos i tècniques: informàtica...

29) Desenvolupar competències emocionals adreçades als altres: assertivitat, empatia, diàleg i escolta.40) Ser capaç de posar-se en el lloc del altre.

10

ACTIVITATS COMPETÈNCIA CAPACITATS I HABILITATS A DESENVOLUPARConstrucció individual d’una autobiografia. Comunicativa lingüística i

audiovisual.

Tractament de la informació i competència digital.



2) Saber comunicar per escrit (llegir i escriure, tractament de la informació).

14) Potenciar actituds d'autonomia, responsabilitat, reflexió, rigor durant el procés de tractament de la informació.

38) Conèixer-se i valorar-se.

26) Afirmació dels propis valors i construcció de la identitat. Configurar la seva biografia.

Exposició oral de l’autobiografia. Comunicativa lingüística i audiovisual.Tractament de la informació i competència digital.

1) Saber comunicar oralment.

13) Transmetre la informació de manera creativa, utilitzant diferents recursos i tècniques informàtiques.

Difusió de les autobiografies: publicar-ne alguna a la revista de l’escola, llegir-ne alguna a la ràdio de l’escola…

Competència comunicativa lingüística i audiovisual.Competència social i ciutadana.

6) Coneixement d'altres llenguatges: TIC, TAC

39) Saber comunicar en diferents contextos.

Ús de les autobiografies: recull per a la biblioteca de classe, llegir-ne a altres classes…

Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Tractament de la informació i competència digital.

7) Ús de diferents textos per facilitar la comunicació del coneixement.

13) Transmetre la informació de manera creativa, utilitzant diferents recursos i tècniques.

11

5. PROPOSTA METODOLÒGICA

5.1. Introducció de la proposta i recerca de funcionalitat:

Per introduir la unitat de programació es pot preguntar al grup classe si els interessaria aprendre a escriure la vida de cadascú, per a compartir-la amb els altres companys de classe; o aprofitar l’arribada d’un alumne nou a l’escola i demanar-li que ens expliqui la seva autobiografia. A partir d’aquí es pot proposar als alumnes d’escriure la seva autobiografia amb la informació que els hi puguin proporcionar els seus pares, avis o amics.

Es pot proposar a l’alumnat d’aprendre com s’escriu aquest tipus de text. Entre tots decidiran quin ús es dóna al recull que en quedi fet. Per exemple:

Fer-ne un recull per a la biblioteca de classe. Fer-ne un recull perquè tots els alumnes el tinguin com a record dels seus companys. Publicar-ne alguna a la revista de l’escola. Llegir-ne a la ràdio de l’escola. Penjar-ne a al bloc de la pàgina web de l’escola. Llegir-ne a altres classes. Altres.

5.2. Accés a les fonts d’informació:

Ens sembla molt important que l’alumnat aprengui a accedir amb facilitat a les fonts on trobarà textos del model que treballa. Per això demanarem als alumnes on els sembla que poden trobar biografies de gent coneguda, que puguin recollir i portar a la classe per llegir-les i veure com estan escrites. Caldrà explicar la diferència entre biografia i autobiografia.

Podem iniciar aquesta cerca de fonts d’informació fent un llistat amb els diferents llocs possibles:

La biblioteca de l’escola. La biblioteca municipal. El bibliobús. Les llibreries. A casa. A internet. Als cromos dels jugadors de futbol. En alguns vídeos.

A continuació, en petits grups, poden organitzar un pla per accedir a les fonts esmentades i a altres que se’ls acudeixin. Concretaran com s’organitzaran per trobar biografies breus interessants per llegir, per portar a classe i per compartir entre tots. D’aquesta manera es pot fer un recull de textos entre els que més els interessin.

Paral·lelament, es pot pensar en alguna persona coneguda del poble, ve perquè fa algun ofici peculiar, o practica algun esport, o algun avi... i convidar-lo a l’escola perquè expliqui la seva autobiografia. Els equips docents poden treballar l’accés de l’alumnat a les fonts d’informació, per a facilitar-ho:

13

Pel que fa a la biblioteca del poble o de la ciutat, és possible haver-se posat en contacte amb els responsables i acordar una trobada a la biblioteca perquè se’ls mostri on poden trobar els textos esmentats i se’ls orienti sobre com demanar ajut als qui en tenen cura.

Les possibilitats de cerques a Internet es poden treballar des de l’escola, en col·laboració, sempre que calgui, amb l’especialista d’informàtica del centre.

La col·laboració de cada família en la recerca de fonts d’informació es pot haver treballat prèviament en les reunions de curs, o be demanar-la a través d’una nota a pares i mares.

Per afavorir l’accés a aquests textos pot ser escaient comprovar si tots els alumnes tenen carnet de la biblioteca, comprovar si saben com funciona i si s’han iniciat en l’ús dels seus serveis, i acompanyar-los en aquests passos si espontàniament o des de la família no els han fet.

En tot cas, és clar que cal posar els alumnes en contacte directe amb les fonts dels textos que treballarem. I capacitar-los per trobar textos que tinguin un interès autèntic per a ells. D’altra banda no es pot pretendre que s’habituïn a llegir-ne.

5.3. Lectura de textos:

Es poden dedicar algunes sessions a lectura i comentari de biografies:

Lectura en veu alta per part del docent. Lectura individual en silenci. Lectura en veu alta per part d’algun alumne.

5.4. Anàlisi del model textual:

Es pot dedicar una altra sessió a veure com estan fetes les biografies. Cada grup pot tenir dues biografies com a referència. S’analitzaran:

Els aspectes formals.La compaginació dels espais en blanc i els espais ocupats (marges, espais entre paràgrafs, tipus de lletra, grandària...), el títol que correspon al nom de la persona, la imatge o fotografia, en les biografies que apareix...

L’estructura i el contingut.

Títol. Les biografies porten el títol del personatge que es descriu. El text sol estar redactat en un ordre cronològic (naixement, infantesa, adolescència, la joventut, l’edat adulta i la mort).Es relaten temes importants o significatius de cadascuna d’aquestes etapes.

Llenguatge.Les autobiografies es redacten en primera persona i les biografies en tercera.S'escriuen habitualment en temps passat.Les dades més significatives (dia de naixement...) s’escriuen amb número.

A continuació els docents expliquen als alumnes que tot seguit escriuran biografies i autobiografies, i els passos que faran:

Han entès la funcionalitat, l’ús que en faran.

14

Han après on són les fonts d’informació i com cercar informació. Han portat biografies a classe, n’han llegit i n’han comentat algunes. Han fet l’anàlisi de les biografies: la forma, el contingut, l’estructura i el lèxic. Ara, un cop llegides i analitzades les biografies, entre tots elaboraran la biografia d’algun

personatge conegut, que prèviament hagin acordat (un esportista, un músic, un alumne de la classe, un avi, l'alcalde...)

S’organitzaran per grups de 2 ó 3 persones per escriure la biografia de la persona que ells acordin.

Cadascú escriurà la seva autobiografia. L’exposarà i se’n faran els altres usos que s’hagin decidit.

5. 5. Construcció d’una biografia en gran grup:

Entre tots, s’escollirà un personatge conegut, es recollirà informació sobre la seva vida i es farà la biografia a la pissarra o amb el canó.

5. 6. Construcció d’una biografia per parelles o en petits grups:

En petit grup decidiran un personatge, en buscaran informació, redactaran la biografia i la passaran en net.

5. 7. Construcció de l’autobiografia individual:

Cada alumne recollirà informació sobre la seva vida, es guiarà amb el mètode de treball (veure pauta), redactarà el text, el passarà en net, el prepararà per exposar-lo oralment a classe i l’exposarà.

5. 8. Lectura o exposició oral de l’autobiografia:

Cada alumne prepararà la lectura o l’exposició oral de la seva autobiografia. Disposarà d’una pauta amb els indicadors de tots aquells aspectes que ha de tenir en compte: to de veu, entonació, posició, mirada a l’auditori, pronunciació, dirigir-se a l’auditori, ritme en la lectura o en l’exposició. (Veure pauta exposició oral).

5. 9. Altres usos de les biografies o autobiografies:

Tant de les biografies com les autobiografies se’n farà l’ús acordat.

6. CRITERIS D’AVALUACIÓ

Ens referenciarem en:

El buidat del Nou Currículum La graella d’avaluació de l’autobiografia (annex) La graella d’avaluació de llenguatge (annex)

15

7. BIBLIOGRAFIA

http://www.xtec.net/~malons22/personal/biografies1833-1931.htm (biografies d'escriptors catalans).

http://intercentres.cult.gva.es/intercentres/46000997/autobiografies.htm (autobiografies de nens del CEIP Orba de València).

Recull de diferents biografies de personatges coneguts i il·lustrada per la Pilarin Bayés (ex. Petita història de Picasso, Ed. Mediterrània).

16

http://intercentres.cult.gva.es/intercentres/46000997/autobiografies.htm

http://www.xtec.net/~malons22/personal/biografies1833-1931.htm

8. ANNEXES

8.1. Recull de biografies i d’autobiografies:

VERDAGUER, JACINT (Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902)

Poeta i prosista romàntic. De família pagesa, ingressà als deu anys al Seminari. tot cursant la carrera eclesiàstica li sorgí la vocació literària. Participà en els Jocs Florals amb diversa fortuna i fundà l’Esbart de Vic. El 1870 fou ordenat sacerdot i destinat a la parròquia de Vinyoles d'Orís, on, ultra la seva tasca sacerdotal, treballà sobretot en L'Atlàntida, poema que feia temps que havia començat. Malalt de gravetat, buscà remei a Barcelona i acabà entrant com a capellà en la Companyia Transatlàntica, en els vaixells de la qual féu nou viatges a Cuba. Quan finalment recuperà la salut entrà al servei del marquès de Comillas, propietari de la companyia, al palau de Portaferrissa, on visqué divuit anys. Per diverses raons hagué de deixar el palau i es convertí en un personatge controvertit i perseguit per les autoritats polítiques i eclesiàstiques, fins al punt de ser-li suspeses les llicències sacerdotals. Fou rehabilitat el 1898 i fou destinat a l’església de Betlem de Barcelona de la qual fou capellà fins la seva mort.La seva obra més important i extensa és la poètica, en la qual destaquen les composicions èpiques L'Atlàntida (1877) i Canigó (1886). Escriví també poesia religiosa i, en menor mesura, patriòtica. Bona part dels seus poemes són de caire popular ; molts foren musicats i gaudiren de gran popularitat en la seva època. Alguns són ben coneguts encara, a nivell popular, com el "Virolai" o "L’emigrant". Conreà també la prosa en llibres de viatges o en articles com "En defensa pròpia" (1895-97). Fou, sense dubte, el poeta més destacat i conegut del segle XIX.

FABRA, POMPEU (Barcelona, 1868 - Prada, Conflent, 1948)

Enginyer industrial, gramàtic i lexicògraf. Fou professor de diverses acadèmies, fins que de 1902 a 1911 ocupà la càtedra de química a l’escola d’enginyers de Bilbao. De molt jovenet s’afermà en ell la decisió de dedicar-se a l'estudi del català i a la difusió de la correcció de la llengua. El 1891 publicà un Ensayo de gramática del catalán moderno, compost alguns anys abans. Formà part de "L'Avenç", on promogué (1890-91) una campanya important per a la reforma ortogràfica, amb Jaume Massó i Joaquim Casas i Carbó, que publicaren el seu Sil·labari català (1904) i un Tractat d’ortografia catalana. Tingué una participació destacada en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). Autodidacte, els anys que passà a Bilbao pogué dedicar-se intensament a les obres dels grans romanistes del moment que arribà a conèixer a la perfecció: en fou fruit la Gramática de la lengua catalana (1912). Cridat per Prat de la Riba, es traslladà a Barcelona, on fou nomenat professor a la càtedra de llengua catalana creada per la Diputació de Barcelona i membre de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, que presidia A.M. Alcover - més tard Fabra en fou el president -, on començà el treball de fixació de les Normes ortogràfiques (1913), basades principalment en les que ell mateix, juntament amb J. Casas, havia anat introduint a les publicacions del grup de "L'Avenç". Sota la seva direcció es publicà el Diccionari ortogràfic (1917), i la Gramàtica catalana (1918). Al diari "La Publicitat" anaven apareixent les seves Converses filològiques, aplegades posteriorment a la "Col·lecció popular Barcino" (1954-55). El 1932 publicà el Diccionari general de la llengua catalana, concebut com el canemàs del futur diccionari de l'IEC, que fa poc que s'ha fet. També l'any 1932 fou nomenat catedràtic de la Universitat de Barcelona, de manera directa, sense passar per les oposicions que eren obligatòries, gràcies al seu prestigi científic. Fabra esdevingué un dels homes més populars del país i entre 1931 i 1936 fou

17

http://www.xtec.es/~malons22/personal/canigo.htm

http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12582957998947951086624/index.htm

http://www.webpersonal.net/nova/verdaguer/

objecte de nombrosos homenatges. El 1939 sortí de Catalunya i a l’exili continuà treballant, sobretot en una nova Gramàtica catalana que fou publicada postumament el 1956. Després de la seva mort la seva obra ha estat reeditada i revisada en nombroses ocasions i s’han dedicat homenatges i records diversos al qui per tots ha estat considerat l’ordenador de la llengua catalana moderna.

NATÀLIA

Vaig nàixer el 12 de desembre del 1993 a les 14:30 del migdia, a les 6:00 ma mare va trencar aigües, varen anar a per la meua àvia, després varen anar a l’hospital. Quan vaig nàixer tenia el cordó umbilical nugat amb una volta al coll.

Quan vaig tindre un any: vaig aprendre a caminar, també amb un any em vaig fer un bon nyanyo quan anava pel corredor. Vaig donar molt pel sac per les dents, i no deixava dormir als meus pares.

Quan vaig tindre dos anys: amb dos anys ja parlava. Anava a la piscina i ja vaig aprendre a nedar.

Quan vaig tindre tres anys mon pare i un amic varen ficar el sòl de terra, jo vaig agarrar la cola i vaig embrutar tota la terrassa. I vaig beure un poquet de desengrasant. I vaig aprendre a llegir, perquè mon pare m’ensenya. I anava al rabi.

Amb sis vaig passar a l'Orba en primer teníem de professora a Rosana i en segon a Vicente, i des de tercer fins a sisè amb Emília.

Natàlia.

IVAN

Vaig nàixer el dia 17 de octubre del 93 eren les 7,25 ja començava a fer fred. Tinguérem que anar ràpidament al hospital la Fe . Als 6 mesos vaig començar a menjar farinetes. Als quatre mesos em va eixir la primera dent de llet. Als 3 anys vaig entrar al RABISANXO. Durant l’últim curs del RABISANXO em va caure la primera dent de llet i en aquell mateix any em vaig separar de tres dels meus millors amics per a pasar al C.P.ORBA els amics eren Imanól, Jonatan i Jose o com tots li cridàvem Josep. En segon no va passar res estrany però en 3er vàrem anar la primera vegada d'excursió de fi decurs i vaig conèixer a Emília . En cinquè Emília es posa malalta i vàrem conèixer a Sílvia i anàrem d’excursió de fi de curs al Delta de l'Ebre. Ara estem en 6è i espero que em passen moltes coses més divertides.

Ivan.

18

CARMEN

Jo, Carmen García Giménez vaig nàixer el dia 17 de desembre del 1993 a un poble anomenat Tabernes Blanques que està, a les afores de València (Horta Nord). La meua mare em conta que mon pare, el dia del meu naixement, va plorar molt perquè li feia molta il·lusió que jo vinguera al món.

A Tabernes Blanques jo jugava i m’ho passava molt bé amb una veïneta meua. A més a més aquest poble era molt tranquil.

La primera dent que em eixir va ser als 8 mesos i 7 dies. Em feia molt, molt de mal. Però, al cap i a la fi, era una bona senyal perquè, ja podia mastegar un poquet.

Als dos anys, va ser la primera vegada que em van portar al dentista. M'enrecorde molt bé perquè tenia moltíssima por. Al cap i a la fi només va ser una revisió bucal.

Als tres anys vaig començar a la guarderia del meu poble, va ser un poquet estrany perquè, no sabia que fer: si plorar, si riure, si callar-me… estava molt confusa. Però, quan ja vaig agafar el ritme m’agradava molt anar. M’ho passava de meravella.

Quant tenia tres anys va nèixer la meua germana Marta. Aquest va ser un fet molt important per a mi. Com que abans no tenia amb qui jugar, ara, m'ho passava molt bé jugant amb ella. Ens duien mot bé encara que, diu la meua mare, que jo tenia uns poquitius de cels. Quan va nèixar Marta, ens vam mudar a Alfafar per a estar més prop de la nostra família.

"En una altra etapa de la meva vida", als 6 anys 3 mesos i 12 dies em va caure la primera dent. Va ser molt emocionant. Com que la dent no se caia ni a la de tres, vaig decidir que me la llevaren. Jo tenia molta por però, no em va fer cap mal. Aquella nit el Ratolinet Pérez em va portar un joc del cos humà. Tota eixa setmana jugava al mateix joc.

També, als 6 anys, vaig dependre a anar en bicicleta. M'enrecorde molt bé: era agost de 1999. Estava tota la meua família i el meu pare i jo vam eixir a pegar una volta i…vam decidir agafar la bicicleta i aprendre. Vaig tardar més o menys 1 hora i mitja.

Als 8 anys acabadets de acomplir va ser la boda de un dels meus cosins. Com que mai no havia viscut una boda m'ho vaig passar molt bé: molta gent, molta festa, molt ambient, regals per a tothom… em va agradar moltíssim!!!!

Tampoc no se m'oblidarà un dia (no se quan exactament) que plovia molt a Alfafar. Jo, a les tres de la matinada estava en el llit dels meus pares cagadeta de por, escoltant la plutja i els trons. Al dia següent, tenia tanta son que no em podia ni mourem.

Ara, també estic en "una altra etapa de la vida". Ja tinc casi once anys i estic molt contenta de mi i de la gent del meu voltant. Carmen Garcia, autobiografia.


19


8.2. Mètode de treball

METODO DE TRABAJO Ciclo medio

AUTOBIOGRAFIA

1. Pienso lo que voy a decir y lo ordeno en el tiempo.

2. Escribo la autobiografía.

3. La leo y reviso si:- He puesto mi nombre.- He escrito todo lo que quería escribir.- He ordenado las ideas en el tiempo.- He escrito en primera persona.- He utilizado sobretodo verbos en pasado.- He escrito todas las palabras correctamente.- He usado de manera adecuada los signos de puntuación.

4. Paso la autobiografía en limpio:- A mano o con el ordenador.- Cuido la presentación: márgenes, letra clara, limpio.

5. Preparo la divulgación.

6. Divulgo la autobiografía, leyendo o exponiéndola sin leer.

7. Escucho la crítica.

8. Evaluo la escritura y la divulgación.

20

8.3 Graelles d’avaluació del llenguatge oral

VALORACIÓ DE L’EXPOSICIÓ ORAL DE L’AUTOBIOGRAFIA

ÍTEMS A VALORAR SI NO Altres comentarisHa parlat en veu alta i amb un to de

veu adequat.

Ha parlat amb una velocitat

adequada.

Ha mirat l’auditori.

Ha mantingut una posició correcta.

Ha fet l’explicació seguint un ordre

cronològic.

Ha dit el més important de la seva

Vida.

S’ha entès el què volia explicar.

Ha explicat sense llegir.

Ha explicat en primera persona.

Ha emprat els temps verbal en

passat.

Ha utilitzat alguns recursos per a fer

l’exposició.

21

VALORACIÓ DE LA LECTURA DE L’AUTOBIOGRAFIA

IITÍ ÍTEMS A VALORAR SI NO Altres comentarisHa Ha llegit amb entonació.

Ha llegit amb un to de veu adequat.

Ha llegit amb una velocitat adequada.

Ha llegit amb bona pronunciació.

Ha mirat l’auditor.

HH Ha mantingut una posició correcta.

Ha esperat començar que l’auditori

l’escoltés.

Ha Ha fet la lectura seguint un ordre

Cr cronològic.

HH Ha dit el més important de la seva vida.

S’ha entès el què ha llegit.

Ha utilitzat la primera persona.

Ha emprat el temps verbal en passat.

22

8.4 Graella d’avaluació de l’escriptura

AUTOBIOGRAFIA

Alumnes

COMPAGINACIÓ ESTRUCTURA I CONTINGUT ALTRES

Dis

tribu

ció

espa

is

en b

lanc

, esp

ais

ocup

ats

Seqü

ènci

a or

dena

da

Títo

l

Mar

ges s

uper

iors

i in

ferio

rs

Mar

ges l

ater

als

Orto

graf

ia

Punt

uaci

ó

Altr

es a

spec

tes

form

als

Estru

ctur

a si

ntàc

tica

Form

es v

erba

ls

Riq

uesa

voc

abul

ari

Intro

ducc

ió

Ate

nció

a la

cr

onol

ogia

Org

anitz

ació

de

la se

qüèn

cia

en

unita

ts

Aca

bam

ent

23

8.5 Models d'autobiografies per nouvinguts (elaborat pel grup de mestres d'aules d'acollida del Bages)

Em dic ...........................................................................................................................

i tinc ............................. anys

Vaig néixer a ..................................................................................................

( La teva fotografia)

24

Visc a .........................................................................................................................

( Fotografia de la ciutat on vius)

La meva adreça és:

Carrer ..........................................................................................................................

Ciutat ...........................................................................................................................

Codi postal .............................................................................

25

.............................

País .................................................................................................................................

Continent. ................................................................................................................

26

La meva família

( Fotografia de la teva família)

El meu pare es diu ..................................................... i té

...........anys

La meva mare es diu ............................................. i

té ...........anys

El meu germà es diu ................................................ i

té ...........anys

La meva germana es 27

diu ..................................... i té ...........anys

El meu ........................................................................................................ La meva ...................................................................................................

El país on vaig néixer(Fotografia o mapa del país on vas néixer)

28

Jo vaig néixer a .....................................................................

País ...............................................................................................................................

Continent. ...............................................................................................................

El viatge a Catalunya

(Mapa de Catalunya amb un senyal al lloc on vius)

29

Vaig a arribar Catalunya amb ...........................................

.........................................................................

.........................................................................

...

Vaig fer el viatge amb .............................................................................

Quan vaig arribar ....................................................................................

.........................................................................

.........................................................................

...

30

l'autobiografia · web viewnormes ortogràfiques: ch, ñ, y, g, j (ús progressiu). acabats...

Documents