£l ¿Pare Hatural be Cap be Creus, Una gestió sosten ihle per al segle XXJ

Victoria uniera iAra^ó

LA PENÍNSULA DEL CAP PE CREUS i hi serní de Roda o de Verde-

ni, darrer cuncratort pirincnc dins la N4editerrania, es localitsen a l'extrem septentrional del litoral empordanés i son continiia-ció de la serra de l'Alliera. Formen part d'iin petír territori mun-tanyus, de pnip de 9.900 hcccaroes, envoltat per la Medicerra-nia en la major part del seu perímetre. Aquest espai esta delimi­tar a l'inrerinr per la línia de contacte entre les mtintanyes I la plana tlcl i olf Je Roses, a la part meridional, i per la riera de Valleta, a la part septentrional. Adminístrativament les seves terres están incluses dins e!s municipis de Cadaqués, Llanca, Palau-saverdera, Pau, el Port de la Selva, la Selva de Mar, Viia-juíga i Roses. ,

Un espai singular

El clima és n'picauíent mediterrani, caracterítzat per la nianca d'hiverns molt treils i l'existencia d'estius tortea eixuts, amh precipitacions poc previsibles que acostumcn a variar d'un aiiy a l'altre. La tramiintana, vent de component nord intens, constitLieix el tret cliiiiatic mes sinyular de la zona. Aquest vent, sec i tred, pot arribar a velocitats de mes de 120 km/ii, i pot biliar una mitjana de tres dies se^iiits sense interRipció. La seva activitat modela tant el relleu com la vegetació.

El relleu és molt abruj-'te. Com a pies mes elevats desta­quen el pui^ Peni (60S m), el pui^ Alt (490 m) i ci pui<i de TÁliga (462 m). Aquests turnns formen part d'un terreny molt accidentat, on noinbrosos torrents i rieres excaven el seu curs i orifíinen un paisatye de petites pero escarpades valls i barrancs amb pendents molt pronunciats.

Aquest perfil, que penetra 10 km al mar respecte de la línia general del litoral de la Costa Bra\'a, iliina lloc a una costa molt retallada, amb una successió de petites cales, penya-segats, puntes i ilíots.

La península del cap de Creus i la serra de Verdera son considerats espais de primer ordre, de notable diversitat bioló­gica i d'una singularitat tant geolL}gica com biológica. A Cata­lunya no crobem cap altra zona amb una extensió similar i tan poc humanitzada i explotada; té unes característiques incoin-parabies, representades pels seus ecosistemes marins i litorals terrestres, i una flora excepcional, tant per la seva tliversitat com per la seva raresa.

El destacar paisatge geolügic, de trets únics dins l'entorn de la Mediterránia, ens permet entendre Tevolució deis fencV mens metamort'ics, de plegament i de zonació d'estructures de cisallament. Des del punt de vista geologic el substrat és format per esquists, gresos i quarsites amb aflorament de pegmatites, que en les franges mes costaneres adopten, a conseqüencia de l'erosió cólica, una morfología ben peculiar.

El carácter mediterrani de la seva vegetació es deu a la forta influencia del mar i a l'escassa altura de la zona. La major part de la superficie está coberta per brolles silicícoles o bé per mosaics d'aquestes amb prats secs mediterranis. Es" considera que aquesta mena de vegetació prové de la degradado d'anti-gues formacions forestáis que ban estat repetidament assolades pels incendis. No cal dir que els focs son importantíssims a tota la zona. Només en el període 1968-1986 s'ban enregistrat a la península del cap de Creus un total de 21.041 bectárees cre-mai-lcs, una xifra superior a la superficie total del seu territori.

L'abandó m issiu deis conreus de la vinya i l'olivera en els últims anys ha donat pas a l'ocupació del terreny per brolles que sovint han arribar a formar unitats preforestals, les quals han donat lloc en alguns casos a petits hoscos. Aixó contrasta amb zones properes a la mar, on la nuesa del paisatge vegetal, per l'exposició al vent, a la salahror i la textura rocosa del sol, dificulta el publament. Trohem també vegetació a diversos sec-tors de la riera de Valleta, on prosperen els vems (Alniu ^uti-nom), i a les zones obagues de la serra de Roda, on hi ha forma­cions tl'avellanosa; així com en moltes zones de prats, on apa-reixen nomhrt)sissinies especies de petites herbes, amh la presencia li'un estrat berbaci alt constituVt per llistonars {Brachy¡)udium retxisum).

La diverytat d'hábitats i l'escassa presencia humana fora deis espais urbans i. en alguns casos, litorals, fa que la penínsu­la del cap de Creus sigui molt rica en població faunistica. L'aviiauna és la mes diversificada i interessant, i cal remarcar-ne especies niditicants com el corb marí emplomallat (P/iflia-avcurax arisíoielis) o el milá reial (Milvits mik'iís). Aixó ia que aquesta zona sigui un lloc privilegiar per al control i l'observa-ció d'occlls migratoris. Es de destacar també la presencia de la tortuga de rierol (Mtiurem 'S cospíca) i la tortuga mediterránia (ToiHííi) /iL'níuiniií). ambdues especies amena<¿ades de desapari-ció en ai[uesta zona.

Revista de Girona / ninii, l'-?^ ^..-ÍILT - tebrer 2000 5 9

La casa d^ Salvador Dalia Porúligai, Caduíjués.

Peí que ta ais dominis de rámbit subaquíitic, hi ha nom-broses especies que contijíuren un paisat^e submarí de gran riquesa natural, vimb una flora i una fauna excepcionals. Desta­quen, ais substrats tous, les biocemisis presents ais prats de fanerogames (Po.sidonia oceánica, Cymoducea s¡}.), que constí-tueixen en el cas de la Zostcra marina una de les escasses pobla-ciüns a la Mediterrania occidental. El sistema bionoinic sub­marí mes inreressant és el coral-ligen, ja que en aquesta zona se'n localitza un deis encla\-aments mes grans de tota la Medi­terrania. Els vertebráis els trobem representáis per tota la fauna piscícola característica del bentos mediterrani.

Cal destacar també dins aqucst ambir la importancia que ha assolit l'arqueolügia submarina. En el tons marf LIC les aigües que envolten la península del cap de Creus s'ha trobac un deis jaci-ments arqueologics submarins mes importants de ki Mediterra­nia. Nombroses excavacíons al fons marf de la cala Culip han posat de manífest l'existencia de restes arqueologiques d'emhar-cacions provinents de l'epoca romana i medieval. dV)n s'han extret diterents eicinents d'un induhtabíe valor patrimonial.

Un darrer aspecte d'innegable rellevancia és la presencia d'edificacions (.Pinterés historicoartístic, com estructures megalítiques, ermítes, masies, etc., disseminades per tot el territori i de les quals el monestir de Sant Pere de Rodes és el monument mes destacat.

La planificació deis aspáis naturals protegíts a Catalunya. Marc normatlu. El cas del cap de Creus

La protecció de l'espai natural no es ta d'un dia per Faltre, sino que és el resultar d'un seguit d'iniciarives i d'un treball cons-tant impulsar per tots aquells sectors implicats. Així va ser el cas del cap de Creus. L'any 1976, quan s'inicia l'epoca postfranquis-ta, el poblé cátala tenia ganes de participar en la vida política i d'expressar-se en tots el camps, inckV el naturalista. Aquesta voluntat ja va quedar reflectida en £í ilib)-e hkinc de ¡a ¡lestió de la natura ais Falsos Cauúans, coordinat per Ramón Folch, en qué es considerava el cap de Creus com una zona de protecció recuma-nable. Aquesta qualiticació va suposar l'inici deis moviments associacionistes, d'ámbit reduVt i influencia limitada, que varen comeni^ar a vetllar per la seva protecció. El boom turístic d'aquells anys va comentar a canviar la fa^ana del litoral cátala, encara que aleshores l'impacte sobre el cap de Creus va ser feble, probablement per les dificultat.s del terrcny i per Tactitud conser­vacionista de la seva pohlació, i.}ue tratlicionalment ha mostrat un cert esceptícisme vers les influencies foranes.

Avan(¿ant en el temps, l'any 1978 ICÓN A presenta ['Inven­tario Abierio de Es¡)acios Naturales de Protección Especial, en el Ljual estava indos el cap de Creus. L'espai que es proposava protegir anava des de la punta Falconera fins a la frontera francesa.

60 Revista de Girona / niiin. l9iS üciKr - Ici r r 1000

L'any 1980. e[ departament de Polftica Territorial i Obres Publiques de la Generalitat de Catalunya elabora un reconeixe-ment territorial de Catalunya, on es proposava la declaració de diverses iones com a espais naturals a prnre};;ir, entre les quals figuraven el cap Norfeu, la serta de Rndes i la vessant nord Je la península del cap de Creus, des de PortUigat fins a Llanca.

L'any 1981, la Generalitat va aprovar la Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s'establien normes addicionals de protecció deis espais d'especial interés natural afectats per acti-vitats extractives. Ates que el cap de Creus era una de les iones sotmeses a aqüestes activitats, necessitava una prtitecció especial, fet peí qual el departament de Política Territorial i Obres Publiques va incloure aquest espai en la proposta del catáleg de pares naturals de Catalunya.

Uns quants anys mes tard, concretament el 1985, la Generalitat va aprovar la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals. Aquesta llei proposa com a objectius prioritaris prute-gir, conservar, gestionar i, si escau, restaurar i millorar la diver-sitac genética, la riquesa i la productivirar deis espais natutals de Catalunya, els quals han de ser compatibles amb el desen-volupament i la urilització deis recursos naturals i ambientáis, en el marc de la prcitecció del medi i de IVirdenacin raciona! i equilibrada del territori. També la mateixa llei estableix quatre modalitats d'espais naturals de protecció especial, amb la tina-litat de proporcionar uns régims de protecció i de gestió ade-quats ais espais natutals. Aqüestes modalitats son les següents: pares nacionals, paratges naturals d'interés nacional, reserves naturals -que poden ser classificades com a integráis o par-ciáis- i pares naturals.

Amb la Llei d'espais naturals també es va crear i regular una nova figura de protecció, el Pía d'espais d'interés natural-(PEIN). El seu objectiu era la delimitació i l'establiment de les actuacions necessáries per a la protecció básica deis espais naturals la conservació deis quals cal assegurar, d'acord amb els valors científics, ecológics, paisatgístics, culturáis, sücials, didáctics i recreatius que posseeixen.

Tot i que la Llei d'espais naturals data de l'any 1985, no va ser fins a l'any 1992 que es publica el decret mitjangant el qual es va aprovar el Pía (Decret 328/1992, de 14 de desem­bre). Aleshores el PEIN ja considerava el cap de Creus com un espai a preser\'ar i protegir.

Altres disposicions han tingut un especial interés en la protecció del cap de Creus: la Llei 63/1988, de 28 de mar^, per la qual s'estableixen les normes de prevenció d'incendis fores­táis; o la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural. Ambdues han estat de cabdal importancia, ja que inciJeixen sobre dos deis principáis proble-mes que pateix actuaiment el cap de Creus.

Davant, dones, d'aquests antecedents i considerant el grau d'interés i la necessitat de preservar la península del cap de Creus com un espai natural de primer ordre, el mes de marg de 1996, els departaments d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient de la Genetaücac de Catalunya van redactar el primer avantprojecte de protecció del cap de Creus. A partir d'aquest document, les administracions i els diferents coMec-cius implicats van anar treballant per tal d'obtenir un ce.xc c|ue

fos ámpliament acceptat i consensuat per tots els coMectius, especialment pels habitants deis municipis de la zona. Aquest document finalment es va transformar en la Llei 4/1998, de 12 de mar(;, de protecció del cap de Creus.

La Llei de protecció del cap de Creus

El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 4/1998, de 12 de marg, mitjangant la qual es creava el Pare Natural de Cap de Creus i el seu entorn marí, el primer pare natural marí-tim i terrestre del país. La superficie total del Pare és de 13.886 hectarees, de les quals 10.813 corresponen a la part terrestre i 3.073 a la marina. Formen part del Pare Natural de Cap de Creus vuit municipis amb els seus territoris: Cadaqués, el Port de la Selva, la Selva de Mar, Llanca, Palau-saverdera, Pau, Roses i Vilajuíga, tots vuit de la ct>matca de l'Alt Emporda.

Tant en Pambit marítim com en el terrestre, i tPacord amb el que disposa la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, dins el Pare Natutal de Cap de Creus s'estableixen tres de les modalitats d'espais naturals de protecció especial. Així, tenim zones de pare natural, zones de paratges naturals d'interés nacional i reserves natutals, ja siguin parcials o inte­gráis, amb un grau de protecció que va de menys a mes inten-sitat. Si bé tota la península del cap de Creus i el seu entorn marí están declarats pare natural, els diferents nivells de pro­tecció del seu intetior i de les aigües que l'envulten queden definits de la manera següent:

A la zona terrestte s'estableixen tres paratges naturals d'interés nacional: el de cap Gros-cap de Creus al nord, el de punta Faiconera-cap Norfeu al sud, i el de la serta de Rodes a l'oest. A la zona marítima, teñen aquesta condició totes les illes i els illots situats dins l'entom marí del Pare Natural.

A l'interior deis paratges naturals d'interés nacional, teñen la condicití de tesetves natutals integtals la zona Je cap de Creus -la qual, a mes de i'ambit tettestte del cap i el seu entorn, inckíu també les illes i els illots Je l'espai marí aJja-cent i del que limita amb la cata extetna de Tilla EncallaJora-i la Je cap Norfeu, que compren I'ambit estricte Jel cap i els illots adjacents en el municipi de Roses.

Pei que fa a la zona marina, té la condició de pare natural l'entorn de la península del cap de Creus des de la punta del Bol Nou, a cala Tamariua (el Port de la Selva), fins a la punta Falconera (Roses), amb l'exclusió de la badia Je Cadaqués.

Dins d'aquesta mateixa zona, i en els espais marins adja­cents a les reserves natutals integráis terrestres, s'estableixen tres reserves natutals patciaLs: els Fatallons (entre la cala Prona i la punta deis Tres Erares), el cap de Creus (entre l'illa de Culleró i la cala Jugadora) i el cap Norfeu. Finalment, es crea la reserva integral marina de s'Encailadora, al nord de l'illa.

Moits son els valots que per si sois justifiquen la necessitat de protegir i conservar aquest espai tan singular. Es per aixó que la Llei de protecció del cap de Creus ha de garantir un régim jurídic i de gestió especial encamtnat a l'aplicació d'un conjunt de modalitats de ptotecció, i s'ha d'ocupar de la pRi-mulgació d'una serie Je normes generáis i d'insttuments J'ordenació dirigits a l'ús del territori i deis seus recursos.

Revistíi de Girona / niüii. l'-'S Li ncr - lei")rer 2000 61

Per tal d'estahlir eis organs i els mecanisines Je gesrió necessaris, es crea la Junta Rectora liel Pare Natural Je Cap de Creu.s, la qiial esta formada per representants de les adminis-tracions actuants, amb la missió de fixar les directrius de ges' tiü i controlar-ne el cumpliment. Es crea cambé el Consell de Cooperació, que té per objecte facilitar la participació efectiva en la pestló Je l'espai protegit Je tots aquells organismes representatius deis Jiterents sectors socials interessats. Final-ment, perqué tot aixo siguí possible, la Llei estableix una serie de mesures destinades a procegir la legalitat i a sancionar les persones infractores.

El Pare Natural. Normes de protecció

D'acord amh els diferents nivells de protecció existents dins el Pare Natural, s'estableixen una serie de normes destina­des a la protecció i preservació de tots els setis valors geologics, botanics, faunístics i ecologics, i deis diferents elements d'interés cultural que conté, com també Je cara a vetUar per la integritat Jel seu paisatge.

Ní'i'L'íí de p^-oiiicció: pare natural

AMBIT TERRESTRE

- T o t l'ámbic del Pare Natural té la condició de sol no urbanitzable objecte Je protecció especial.

- Son genericament admesos els aproíitaments agropecua-ris tradicionals. Cal teñir especial cura Je les zones afec-tades pels incendis forestáis.

-Queda probibiJa la iitipíancació J'obres i instal-lacions que no estiguin vinculades estrictament ais usos agrarls o els objectius de protecció. En cap suposit no es pennet la instaMacití d'elements artificiáis que ¡imitin el camp visual, trenquin l'barmonia tiel paisatge o en dcsfigurin les perspectives.

- Es regula l'accés motoritzat al medi natural. - Es prohibeix plantar i alliberar, respectivament, especies

silvestres vegetáis i animáis que no siguin els propis del medí natural de la zona. En cas que bo siguin, calJrá l'autorització de Porgan gestor. També es prohibeix abandonar o abocar tota mena de residus i deixalles, encendre foc fora deis indrets i períodes assenyalars per l'órgan gestor i l'acampada Iliure.

- La caga sera regulada per la reglamentació que establei' xin els instruments d'ordenació del Pare.

ÁMBIT MARÍ

- Peí que fa a l'activítat pesquera, únicament s'admeten el desenvolupament de la pesca arcesanal i esportiva i els usos i les activitats tradicionals del cap Je Creus. Queden prohibits la pesca d'arrossegament i d'encerclament i els concursos de pesca marítima Je superficie i submarina.

- E s prohibida la construcció d'installacions d'aqüicultU' ra, la immersió d'artefactes i similars i la construcció d'instaMacions náutiques en general, llevar d'aquelles

reduVJes i integrades a l'entorn, destinades exclusiva-ment a usos pesquers i de servéis del Pare.

-S'haura de limitar i protegit els herbassars de taneróga-mes marines.

Niveíi de protecció: paratge natural d'interés naciunal

En aqüestes arces el régim de prcitecció és mes elevat. A mes de rot alió Ljue regeix per al Pare Natural, no s'hi admetran alteracions de l'orografia natural deis rerrenys, trec d'aquelles que siguin couipatibjes amb els objectius de protecció. Tampoc está permesa la instal-lació de conduc-cions aparents J'energia, telefóniques i similars, ni la cons­trucció de cap obra o aparell de generado d'energia.

Niveü de punecció: reserves rtatmals

Reserves naiurah pareials

Aquest nivel! de protecció només e! trobem a l'ámhit man' del Pare Natural.

-Quan t a l'extracció Je recursos marins, únicament .s'hi permet la pesca artesanal o amb canya, la qual ¡laurá de ser objecte d'una reglamentació específica relativa a arts i métodes permesos, nombre d'embarcacions í períodes d'extracció, mes restrictiva que l'aplicable a la resta del Pare Natural.

-Les visites i les activitats recreatives, el fondeig, la circu-lació d'embarcacions i l'escafandrisme serán objecte J'una regulació específica i hauran de ser restringits Í con trola ts.

- Els trehalls científics de recerca o maneig han de ser pro-moguts o autoritiats per l'organ gestor.

Reserves naturah integráis

ÁMBIT TERRESTKR

A mes de les normes aplicables a les zones de pare natural i de paratge natural d'interés nacional, en aqüestes árecs regeix un gran de protecció mes estricte.

- Només poden efectuar-s'hi treballs científics de recerca i activitats destinades a la dívulgació deis seus vakirs. L'accés i la circulació pública s'han de desenvolupar exclusivament a través deis punts i ilels itineraris exprcs-sament assenyalats.

- N o esta perinesa l'extracció o recoMecció de mitrerais, roques, fóssiis, plantes i animáis. Tampoc h¡ és permesa l'acrivitat cinegética.

ÁMBIT MARÍ

A la reserva natural integral i.le Tilla Encalladora, només s'hi pot accedir per motiiis jusfiíicats de recerca científica, amb l'autorització previa i.le l'organ gestor.

Per tal que tot aquest seguit de normes, actuacions i limi-tacions que recull la Llei de protecció es puguin desplegar i aplicar correctament, el text legal preveu una serie d'instru-

62 Revista de Girona / miiu. I'XS yener - t'ehrer 1000

í-Cs feixcs han ¡ycnnés el amr^ii de la vinya i i'olivcra a ít'.s iji!í7i[ím>'t'.s de cap de Creus.

ments que hiuinin Je íaci!itar-ne la yestió. Ens referim al Pía Especial de procecció al medi natural i del paisatge, al Pía rec­tor J'ús i gestió i a toes aqueíls plans, normes i pn)í;rames espe-cífics el deseiivolupament deis quals queda reflectir en la nur-maciva que protefíeix el cap Je Creus.

Només amh un ctirrecte desplejíament de la Llei accinse-guirem una fíestió plenamenr inrcí^rada amh lentorn, tal com tís mereix un espai natural il'aquestes característiques.

Una gestió sostenible per al segle XXI

L'ús tun'stíc deis espais naturals és un fenomen que creix molf rapidament. Els motius pels quals es dona aquest fet sún molrs i diversos. Podríem dir que la tiiillora en el nivell de rentla de les persones n'és un; la creixent sensibilitiacíó meJiamhiental que s'esta produint sobretoc a les zones urhanes, on l'amhient cada vegada és mes artificial i estressant, en podria ser un altre. El fet és que tot aixo genera que els preus d'aquest tipus de ttirisme siguin prou economics i assequibles per a un ampli espectre social.

Si hé, pero, el npus J'oferta turística i recreativa que s'implanta en els espais naturals condiciona el tipus de curis-me que els visita, una oferta en qué es tingui en compte la sensibilitat ectilogica, paisat^ística i cultural sej 'ur que com­portará un turisme Je qualitat, En el cas contrari el que tin-drcm será un mojel de desenvolupament turístic espontani i incontrolat L[ue acabará devaluant i hipotecant els valors naturals que en el seu dia van fonamentar la declaració i la protecció de l'espai protegit.

Cal que el creixement econoniic que fins ara s'ha basar en la cransformació inconscient de capital natural en capital arti­ficial dcixi pas a una noció mes qualitativa i mes en la línia d'un desen\"olupament sostenible, terme ámpliament utilitzat en els nostres dies.

Si entenem com a desenvolupament sostenible l'assoli-menr d'un ei.|u¡libri entre la conscrvació i l'iis que es fa d'allo que es vol Jesenvülupar, ben segur que tindrem moít de gua-nyat. Aixo, que sembla tan senzill, implica un compromís important de totes aquelles persones i institucions implicades en la tasca comuna.

Hem de procurar que en els primers anys de creació d'un pare natural, com és el cas del cap Je Creus, es vagi treballant en aquesta línia. La declaració d'un espai natural com a zona protegiJa i que cal preservar ha de comportar un desenvolupa­ment racional i equilibrar deis seus recursos, amb el benentes que la gestió que se'n taci haurá de compatibilitzar la seva pre­servado amh el manteniment d'un important sector turístic i les activitats traJicionals Je les persones que hi viuen.

A les portes Jel tercer inildenni, podríem retlexionar sobre la necessitat Je complementar la filosofía i la Uei Je •<qui contamina, paga» amb la de «qui conserva, que cobri». En una societat on el nivell Je vida és fótica elevar, on cns poJem permetre molts luxes i elevaJes despeses per mantenir i endegar activitats no directanient productives, per que no SK^vencíonar, entenent aquest ccrme com una participació i implicació en la natura.

Si volem caminar cap a un desenvolupament sostenible, la protecció Jel mcJi hauria de ser parr integrant J'aquest prn-ccs, i no consiJerar-se Je manera aíllatla. CalJria, si mes no, que féssim aquesta reflexió, ja que tal vegaja poJria ser una Je les eines fonamentals que cns ajuJaria en el futur Jesenvolupa-ment Jeis espais naturals Je casa nostra.

Victoria Riera i Aragó és Jircccora tiel Paic Naiural de Cap Je Cieus.

Revista de Girona ;'nÚMi. l'-ÍS n ncr - lebrer 2000 63