L' EXCURSIONISTABOLLETÍ MENSUAL

A SSOCIA CIO CA TA LA N1STA Dl EXCURSIONS CIEN TÍFICAS

ANV Vn . BARCELONA 3 I DE Jm.ior. ne 18S4 NÚM. 69.

CONDICIONS DE LA PUBLICACIÓ

SUSCRIPCIÓ

SANT MIQUEL Á SANT I>EBK UETAIUIASSA.

Sumí anterior 70 pesscias.-J. P., 2 . - M . 1) , 2.—P. C . 1—Sur

» Robert Vogel.

» Josefih Kranquesa y (Jo

DKI.EOATS.

l>. Eduart Támaro, á Manrc

- l'au Gu;m y Riu, á Paiis.

D. MANEL MILA Y FONTANALS

Lo día ifi d'aquest mes la nostra 'Assor.iAció tingué la dis-sort de perdre á son soci honorari 1' Excm. Sr. D. Manel Miláy Fontanals, empartat a mellor vida p:r una penosa malaliía que'1 tenía fcya lemps aclaparat.

Tot is las publicacions periódicas que veuhcn la lkim en nos-tra ciuiat, s' han ocupat de la pérdua que la patria catalana hasofcri ab la mort d' yquest home, consíderat en toi lo mon líteraricom á una vera eminencia; y han fei 1' elogi de son mérii y de sasrellevants qualitats moráis.

Doiat <J' un esperit ingenuo, d' un carácter sumament bondados y d' un amor intím á las cosas de la térra, ali la clarctat dison judici comprengue, sens dupte, la trascendencia cjue entra-nyava pera 1* avens de la literatura, del art y de la ciencia ei

D'aquesta unitat d'aspiracións nasqué, sens dupte, la sevañva simpatía envers la CATALANISTA, afecció áque aquesta corres-pongué ab son gran respecte al patriarca de las nostras lletras.

Avuy 1* insigne mestre ha deixat entre nosaltres, ademes de lassevas obras, en que han nprcs los nostres millors literats, la inol-vidable memoria de son nom estimat, y ha anal á trobar en 11tranquila maysó deis justos lo lloch que li han guanyat sas virtub.

Servcíxi aixó de conhort á Ja seva estimable familia, y rebí lacxpressió de nostre condol peí irreparable biiyí que hi ha deixat la

értiua de tan venerable patria.

CONFERENCIAS

L ' A R T ROMÁNICH A CATALUNYA.

III Y IV—DÍ

Continúan! nostre consoci D. Joaquim Olivó la serie de sas in-teressants conferencias sobre '1 tema esmentat, manifestá en sn ter-cera disertado, donada en la vetlla u de Maig del any prop passat,la importancia del estudi de dit art y deis diferents monumentsalsatsen nostra patria fins á arribar ol sigle vm. Parla deis primiliusbisbes de Catalunya en lo sigle i; uegá la faisedaí deis que suposanfundacions carmelitanas per 1' abac Teodul en lo següent, donchsque fins al sigle xn no fon coneguda aquella ordre; s; ocupadeis temples de Gerona en lo sigle m y panicularment del de San-ta ^^ariü, Gtie tenia una iglesia subterránea de oue s fa mcncio enlos martiris de Si. Narcís y de St. Felíu. En lo sigle ív envers lometeix any en que Teodosi declara lo Cristianisme religió del Es-tul, menciona lo conferenciant la opínió d' alguns autors d' ha-berse fundat á Catalunya aJguns convenís per los deixebles deSt. Agusií, introduhits per St. Paulí; y senyalá una iglesia deisMártirs á Barcelona ab dos altars dedicáis á Sia. Creu y Sant Fc-liu y 1' altre á Si. Saldoni. Parla de la fundació del bisbat d'Egara per Nundinari, bisbe de Barcelona en lo siglo v, á causa dela massa exiensió de sa diócessis, qual bisbat dura fins el sigle vmcssent son primer pastor Treneu, y de la iglesia de St. Pere, senya-luda com á Seu. Enumera las fundadons que 's coneixen en losigle se^üent en los bisbats de Barcelona, Tarragona, Gerona,Lleyda, Vich, Urgell, Ampurias, Egara, Elna, Coplliure y Tor-io.su.de qual primer bisbc U.-so despres de St. Kuf se te novaen 516: y referinise IÍ )a propia centuria, s'ocupa de la íundaciódel

— 324 —

conveni de Validara, alpeu deis monis de Prades,ydel de Si. Fc-liu de Guixols, lo primer conegut de la ordre de St. Benet, qualsant fundador habia mort en 544; erigits un y altre per Joan deRielar (584), que desprds essent bisbe de Gerona funda en 5o3 lode Sta. María de Meya. Entre altres fundacions atribuidas al si-gle vii recordá la de St. Perede Roda. Enlosigle vm, senyalat perla invasió deis serrahins y sa dominado en varis punts de nosiratena; per la entrada deis excrcits franchs que á últims del siglc s'apoderaren de Gerona, Vich y Urgell; y per las conquestas d' Al-Hakcm y his deis meteixos franchs que recobran á Gerona, Vich,Solsona, Manresa y Berga; parla de la destriicdó que sufríren lasantigás construccions cristianas y esmentá la llarga Mista d' iglesiasquals fundacions atribuidas falsamente Carlemagne, proban quanno altre, que son origen se remonta á n' aquells temps; y terme-11 á la conferencia fent notar com la destrucció deis monumenisantcriors n \s invasio scrranina, fou causa de que 1 art cari o vingiiniroduhit per los exerdts del llegendari Emperador s' arrele's ennostra térra > no trobant a 1 tre cstil oue li tes cara 1 no debentseoblidar, empero, que si be sembla que poch es lo que aprengue-rem com se despren deis cscassos exemplars que d' aquells tempsnos restan, poch lambe es lo que 'ns podia ensenyar aquell poblé,puix es sabui que Carlemagne tingué d' enviar á cercar á Rávenalos malcriáis travallats, quan volguc bastir lo temple d' Aix laChapelle.

En la quarta conferencia donada en la veilla del 28 de Mars delany corrent, seguí lo conferenciant ocupanise del estudi deis mo-numerm religiosos catalans deis siglesix y x, Comensá dihentqueeran en gran nombre los monumenis fundáis en la primera de ¡asduas esmentadas centurias, que s'inaugurá ab la conquesta de Bar-celona per Ludovich lo Piados, qual reviscolament del art sem-bla deures á la constitució del país, no sens que entreiinguessinsovint sa marxa progressiva las lluvias ab los alarbs, 1' alsament d'Ayzó unit ab los filis de Bera y la terrible invasió de normansque arruná mollas poblacionsy monastírs en las costas del Rosselltiy de Catalunya (858-Sói). Entre altras fundacions enumera las deSt Joan de las Abadessas, konsag. 887]; abadiat de St, Aniol d'Agu-

jas: monastírs de Alaon, Banyolas, St. Quirse de Vallera, (fund.821); Cuxá, (fund. 878), abans d' Exalada; St. Genis de las Fonis,(reed. 8r4) ; Sta. María de Gerri. (recd. després de 807); Sta. Ceci-lia de Montserrat, (fund. 872}; St. Llorens del Mont, ( fund. vers814!; Sta. María de Ripoll, (consag. 888); las Seus d* Urge!!,(consag. 819) y de Vich, (rest. 886); y fent menció tambe de moltsaltresmonastirsé iglesias, y entre ellas las d'Amer, Ampurias, Bal-targa, Campmajor, Ntra. Sra deis Correchs de Perpinyá, Falgars,Fustenyá, Sta. María de Manresa, Marlés, iglesias de la monianyade Montserrat, Peraleda, Peralta, Prats de Llussanés, Si. Martí deProvensals, Requcsens, Ripoll (St. Pere ), Rídaura, St. Martí Sa-serra, Sous (Basílica de St. Llorens), Sureda, etc., etc. Després dedonar detingut compte deis anys en que 's memoran per primeravolia dits monastirs é iglesias, exposá com era poch conegut 1' estilempleat en las meteixas per haver desaparegut casi totas ellas, y noquédame cap descripció; constant per la memoria que s conservade Si. Feliu de Torelló, que tenía dit temple la planta en formade eren llatina ab tres ábsides, major lo central, y oposats los al-tres simulant la disposició deis crcuhers, que li servia de campa-nar una torra quadrada, y que s1 alsava un porxo davant de soningres.

Abans d' entrar en la considerado deis monuments del sigle x,Je que per los exemplars que 'n quedan se '11 pot fer ja un estu-d¡ íes complert, s'ocupa '1 conferenciant deis pochs fragmentsqu :ns han deixat los difercnis sigles que '1 precediren, entre !lsqtii ocupan lo lloch mes principa! ios de 1' antiga Seu d'Egaro;com son los CBpitells de la iglesia de St. Miquel de Tarrassa, laplanta del ábside de St. Pere de la propia poblado composta detres reunjts entre sj, deis que Jos se miran com la abans esmen*tada de Torelló; y lo mosaich de diferents colors que á n' aqucllpunt se troba. Descrigué los esmentats capitells que son en nom-bre de vuyt, dos deis quals se refereixen al jóních roma y 'Isdemes son derivación^ del corinti, no deixant d esser notables lasbases, formadas una d' ellas per tres daus superposuts sobre untoro. D.escrigué aixís meteix la notabilíssima finestreta conservadaen los claustres de la Seu de Tortosa, no descrita encara per caparqueólech y á la que no titubejá atribuhirli origen visigoth,

— 'Í2(i ~

Aquesta (inestreía, digué, está dividida per cluas columnetas demarbrc ven y vermell en sos fu sis y bases, degenerado aquestasde 1' ática, alternan! lo color d' aquestas y aquellas, essent detnarbre blandí lo dau que forma un verdader cubo. Los capitells,de degenerado corintia, teñen gran importancia en sentit de lalongítut, separarme ab prou feynas en son diámetre de la dtl t'ust;corresponent en la proporciú d1 un metre que mideix la columna,on37 lo capitell ab son abach, y o'a5 á la base y dau, essent sois deo o-i. lo rad i deis arquéis y QC O "7J la am piada de 1Q n nestra • h en™clona també entre ' ls objectes pertanyents ais monuments ante-riors ul sigle x, las picas d' aygua beneyta que 's conservan enSt. Jusí y Pastor d' aquesta ciutat, decorada una d1 ellas y trava-llada en marbre ab delicats entrellassos bisanlins.

[Acabará.)

EXCURSIONS(Extracte}

BARBAR; (particular) i3 de Juliol de 1884.Assistencia deis Srs. Verges, Mnsriera (A.) y ÍE.), Olivó, y Ferrcr

(Ll. G.¡Sortiren de Barcelona en lo tren que passa per Sabadell á un

ouart dfi uuas de Ja ta rde • Ivn aquesto ciutat deixaren lo fcrro~car~ril y seguint per curts instants la vía en sentit descendent girarená la esquerra pera comensar la baixada á las voreras del Ripollet,que mansament llísca entre boscos y canyars dessota la iglesia par-roquial dedicada á Sta. Bárbara, y de la tjual pren probablememlo nom lo reduitaplech de casas conegudas per Barbará.

Desde '1 riu pujaren peí dfet á trobar la iglesia per una cosíaplena d arbredas dT alzinas, roures y pins. La iglesia que es d1 es-lil románich, té sa planta en creu llatina. La porta d' ingrés, pro-bablement modificada en lo transcurs del temps res t¿ d ' ímpor-tant. Lo que si crida la atendó es la torre campanar y 1' ábside,¡iquest per son carácter purament románicb ab tot y las senyals deposteriors modificacíons c¡ue s 'bi notan. La torre companar teuns finestrals dobles, ab la circunstancia de que en lloch de lascolumnetas que generalment aguantan la dovella comuna y últimadeis dos arebs, n' hi ha tan sois una, qual capitell resulta en con-

secuencia d' una forma casi triangular. Aquest temple pot atri-buirse fundadament al sigle xi, ja persa construcció, ¡a perqué,segons manifesté lo Rni. Sr. Rector, consta sa existencia en do-cuments de! sigle xn.

Se conservan en dit poblé restos deis antíchs murs del vell cas-tcll de Barbará, A la caiguda de la tarde emprengueren lo retorn áSabadell, ahont pujaren al tren que 'Is ppná á Barcelona á unquart de dotze de la nit.

NOVAS.

los abres c:

Y lionables proposits, cal manifcsisr ouLk bai x lo Tito I de Lo l\6tiaixcn}&ftt*ha publicat ja lo número primer de son Bolletf men&ua), destinar á lapropaganda y defensa deis fins p:euliars de son instituí. Per él] veyémQue ia ínauBUració oncisl úc dtta societat Iin^tie lloch lo día prinner utiJ un y prop passat, re vest j n t 1 acte la dej¿uu£ solemoiíat. En ella, lo dignepresident D- Jaurne Scrra e Iclcsias pronuncia Jl dtscurs inaugural ru -

oe I encontrada, conreu de la Hen^ua rriafcrna y foment deis intere^^osloc^kls, sens oolid^r los ^ue con^iJera VITBIS pera la regió del Nova, comhj son i n i p t o b L t l ! t l d t C t bj inciLipobLen^ct l asncu! t urn y la industria. Con si fin a» t a ni be t

que á las gestions de dit Centre son deaut.i los acores presos per 1' Ajun-tament de la propia Ciuiat, rclerents á la colocado en la plassn de la Jple-

Memoria del Secretan Sr. Bas y Joriii V los segilents travalls poetichs.-Dos /tarasen lo Brueh, del Sr Bosch; ¿a B Juliana Abadesa, delfRe-

V J A l bll l dl S M í Fl A I

hermosament entrellassadas brotaren, fará aviat vuj-t anys, en no!

ciu181 cornial, y QU^IS fruys y general acep[3C:o no es del cas csrcentar,pepque están í la vista de [othora.

referents á una nova que ha arribat lambe fins á la CATALANISTA, y ablas Gu ls no pot menys la ASSOCIACIÓ Q estar cnterament conforme'

motiu de las actuáis circunstancias, se iractava de trasladar los penats delpresin de Tarragona al ei-rnonastir de Sanias Creus. Encara que enaouest país tot es possible no podém creure que arribi á adoptarse unflresolució semblant per parí d' auioritas que 's precien d' ilustradas. Des-

esas en totas las personas dotadas de sentí me nt artisticli" despres deis

exposes á novas y tal volts irreparables destruccioDs. Itecordis lo qu^

no poguéren evitarse sensibles danys en equell editici que es una üe las¡Aginas mes nrillants del art catalí,

sense interrupcions corn ho esperan tots los aniants del paisí y mal por

iuiA nostrj bil)Jioteca na si^ut aumentada en lo iranscurs d ñquest

sion's catalana, corresponent ni any 1882, obra que mcreii la nosira lie-yul simpada, per esser una nova manafeslac 10 deis tnvalls d aquella^ocictat, quinas aspiracions son las mcteix&s QUC donaren naixtnsü v tonprosperar á la CATALANISTA.

Vieslnick Hrvatskoga Arkeologickoga Druftva de Zagrcb. (Agram.

l ¡ X e e n t ° " * Cíltre ataanlSt 8 U B a a y