Hasta el 31 de julioestá abierto el periodode gracia para que lasempresas con empleossumergidos los den dealta sin exponerse asanciones.

Endurecimiento desanciones e implicaciónde las empresas en elcontrol sobre los infrac-tores. Son los dos prin-cipales aspectos del Re-al Decreto 5/2011 quepretende acabar, ominimizar, los alarman-tes niveles de empleosumergido que se esti-ma que hay en España.Antes de que el nuevomarco sancionador en-tre en juego, el ejecuti-

vo concede un periodode gracia: hasta el 31 dejulio los empresariosque tengan a un traba-jador sin contrato dadode alta en la SeguridadSocial podrán haceraflorar su situación sinexponerse a ningunasanción. Más allá de esafecha, sanciones másduras y tolerancia cero.El sector empresarialha recibido el plan conquejas. Están de acuer-do en sus objetivos,pero no quieren quelos trámites a los que lesobliga incrementen to-davía más la carga buro-crática que debenafrontar. Pàgs. 2-3

2a quinzena - JUNY 2011Núm. 129· Any 10 - II Etapa PRIMER DIARI ECONÒMIC DE LES COMARQUES DE TARRAGONAwww.indicadordeeconomia.com

ENTREVISTA Josep Andreu, president de l’Autoritat Portuària:‘Volem ser una porta a Europa pel mercat asiàtic’

Porta poc més de 4 mesos en el càrrec, peròha estat temps suficient perquè JosepAndreu identifiqués els objectius de la sevagestió al capdavant del Port de Tarragona.Enuna entrevista, Andreu assegura que ambunes millors connexions ferroviàries amb elcentre d’Europa, el Port de Tarragona seriauna de les portes d’Europa per a les merca-

deries que venen d’Àsia pel Mediterrani.Unaoportunitat que no es pot deixar passar i perla qual «no podem esperar 10 o 15 anys quearribi el Corredor del Mediterrani». Per això,Andreu demana un tercer rail de mercade-ries pel traçat ferroviari existent. Segons ell,«podria estar fet en un any i mig i s’aprofita-ria quan arribés el corredor». Pàg. 11

L’últim informe de les Cam-bres de Comerç revela que el47 per cent dels aturats sónjoves que encara no han acce-dit al mercat laboral.Un 20 percent de la població activa de laprovíncia no té feina. Pàg. 10

Els joves que busquen la primera feina són la meitatdels aturats de la província

El empleosumergido,en el punto

de miraLa crisi econòmica és

un filó per a les empreses de

detectius privatsPàg. 17

INFORME SOBRE EMPLEO SUMERGIDO

La multinacional estadouni-dense del sector químico pre-sentó en sociedad su nuevoCentro Global de Desarrllo deTecnología del Agua. La plantada trabajo a 35 técnicos y desa-rrollará técnicas de desaliniza-ción del agua marina. En el actoinaugural, empresa y institucio-nes del territorio escenificaronla una buena sintonía quepodría dar nuevos frutos a cortoplazo. Pàg. 14

Llaberia PlàsticsL’empresa de Montbrió aposta pelnord d’Àfrica

Aquesta empresa fundadal’any 1994 situa el secret delseu èxit en la diversificació enels seus productes i la innova-ció en diversos camps. Unarecepta que cada cop més estàfructificant també en el con-text internacional. Seguintaquesta línia d’obrir fronteresvolen incrementar les vendesun 20 per cent en els propersdos anys. Pàg. 5

Dow ChemicalInaugurado un centro de investigaciónen potabilización de agua

El recentment reescollit alcal-de del Morell, Pere Guinovart,passa revista a la situació delmunicipi per marcar les sevesprioritats en la legislatura queara comença.

Guinovart té clar que aramateix, des del consistori, hand’apostar per lluitar contra l’a-tur. En un municipi on dos decada tres habitants depeneneconòmicament de la indústria,

l’aposta és clara. Guinovart ésoptimista: «Les empreses quími-ques del territori estan recupe-rant nivells d’inversió, i això hohan d’aprofitar les empreses deserveis i els treballadors quetenim al municipi». En l’actualcontext de pèrdua d’ingressos,Guinovart aposta també permantenir el model de qualitatde vida assolit en els últims anysal municipi. Pàgs. 12-13

El Morell combatrà l’atur amb noves inversions i més formació

Pere Guinovart, alcalde del Morell.

El Gobierno impulsa un planpara erradicar el fraude laboral

DANI REVENGA /REUS-TARRAGONA

A grandes rasgos, en lo que serefiera a la regularización, lanueva normativa establece unperiodo de gracia para que lasempresas que tienen trabajadoresen activo sin estar dados de altaen la Seguridad Social puedanregularizarlos. Este periodo vadesde el 6 de mayo, fecha depublicación en el BOE del RealDecreto, al 31 de julio. Duranteeste plazo, las empresas que denun paso adelante para aflorar suempleo sumergido no serán san-cionadas.El proceso es el mismo que el delalta de un contrato normal, sóloque para evitar la sanción quedebería suponer esta situación encondiciones normales el nuevocontrato debe ir acompañado deun formulario que lo vincula aeste plan gubernamental. Las empresas tienen una ciertalibertad a la hora de decidir lamodalidad contractual que másles convenga: puede ser un con-trato indefinido o temporal, a jor-nada completa o a tiempo par-cial. Eso sí, por un plazo mínimode seis meses. Según el Gobierno,este periodo de tolerancia con lalas irregularidades no puede con-siderarse una amnistía, porqueno podrán acogerse a él lasempresas que tengan ya abiertoun proceso de inspección de laSeguridad Social. El otro gran aspecto de este RealDecreto 5/2011, el más polémi-co, es el que tiene como objetivoincrementar el control y la detec-ción de estas prácticas. Un ámbi-to en el que la gran novedad es laimplicación directa y obligatoriade las empresas, bajo la amenazade sanciones. La normativa obli-ga a cualquier empresa que con-trate de manera continuada un

determinado servicio a otra acomprobar, con carácter previo,que todos sus trabajadores estándebidamente dados de alta. Unaresponsabilidad, y una cargaburocrática, que ha levantadomuchas críticas entre el sectorempresarial.

Sanciones más severasMás allá del citado 31 de julio enque termina este periodo de gra-cia con el empleo sumergido, el

Gobierno anuncia toleranciacero con los infractores y la apli-cación inflexible de un nuevo sis-tema de sanciones, mucho másduro que el actual. La penaliza-ción mínima por trabajador noafiliado a la Seguridad Social semultiplica por 5: de 626 euros a3.126 euros. La penalizaciónmáxima pasa de 6.250 euros a10.000 euros. El endurecimientoes menos acentuado en los casosen que los trabajadores no decla-

rados perciben algún tipo de sub-sidio de desempleo: de 6.251euros a 10.001 euros como míni-mo, mientras que la penalizaciónmáxima queda en 187.515 eurosya vigentes. Por lo que respecta alincumplimiento de la nueva obli-gación de comprobar que lasempresas con las que se estableceuna relación tienen regularizadosa sus trabajadores, las empresas seenfrentan a una cuantía mínimade 626 euros y una máxima de

6.250 euros por cada trabajadoren situación irregular. La norma-tiva prevé también sancionesaccesorias para todas estas tipolo-gías, como son la pérdida de ayu-das, bonificaciones y beneficiosde los programas de empleo, laposibilidad de exclusión del acce-so a estos beneficios por uno odos años, la publicidad de las san-ciones y la prohibición de firmarcontratos con el sector público.

Tarragona, el índice más altoSegún las estimaciones delCuerpo Especial de Gestión de laHacienda Pública (GESTHA),Tarragona es la provincia catala-na con el índice más elevado deeconomía sumergida: un 29,1%de su PIB, un porcentaje casi 6puntos superior a la media espa-ñola (23,3%) y casi siete por enci-ma de la catalana (22,3%), y a laaltura de las ComunidadesAutónomas con el índice másalto: La Rioja (31,4%) y Canarias(28,7%). Esto se traduce enTarragona en un fraude laboralde 1.967 millones de euros. Estasestimaciones pertenecen al año2009 y se hacen a partir de conta-bilidad bancaria y estudios de lamasa monetaria en relación alPIB.

El Real Decreto 5/2011 de medi-das para la regularización y con-trol del empleo sumergido fueaproobado por el Consejo deMinistros el pasado 29 de abril.El texto de la nueva normativaargumenta la necesidad de abor-dar la lucha de esta lacra social«con carácter extraordinario» por-que estas prrácticas «distorsionanel mercado y dificultan el sistemade protección social» creandouna «competenncia desleal» sobrelas empresas que actúan dentrode la legalidad. Unos efectosespecialmente nocivoos «en unmomento de la economía espa-ñola en el que el repunte de laactividad y el crecimiento ecoonó-mico no alcanzan las cotas sufi-cientes para la creación deempleo neto».

2a quinzena - JUNY02 2011

INFORME

Economia submergida

Ultimátum al empleo sumergidoEl plan del gobierno abre un período de regularización después del cual se endurecerán las sanciones

El Cuerpo Especial de Gestión de la HaciendaPública (GESTHA) es un organismo que trabaja paramejorar la eficacia de la Administración Financiera,en particular de la inspección sobre la economíasumergida. GESTHA duda de los resultados de esteplan del gobierno. Según su Secretario General, JoséMaría Mollinedo, «los recursos para la inspecciónson muy bajos y ello crea una gran sensación deimpunidad por mucho que suban las sanciones».Además, si una empresa se acoge al plan y regulari-za a un trabajador no se la sancionará pero «delata-rá que tiene una contabilidad en B, cosa que podríaprovocar una inspección de hacienda». Según estecuerpo, España tiene varias asignaturas pendientesen la lucha contra el fraude fiscal que sí llevan a cabolos países más avanzados de Europa. Una de ellas

es la falta de estudios oficiales que permita conoceral detalle donde es más necesario actuar geográficay sectorialmente. También explican que los resulta-dos de las campañas son engañosos: siempre creceel fraude detectado respecto al año anterior, pero elfraude estimado lo hace a más velocidad, por lo queel porcentaje de impunidad es cada vez mayor. GEST-HA denuncia también que se prioriza la lucha contrael fraude en las pequeñas y medianas empresas enlugar de en las grandes corporaciones porque «esmás rentable: tienen menos servicios jurídicos y poreso es más fácil de detectar, pero las cantidades delfraude son mucho menores». Otra asignatura pen-diente es la falta de coordinación entre los diferentesorganismos y administraciones, a la hora de com-partir datos, por ejemplo.

Los inspectores dudan de la efectividad del plan

-¿En qué consiste el nuevo plancontra el empleo sumergido?

Establece un plazo del 6 demayo al 31 de julio para que losempresarios que tengan unarelación laboral irregular conalgún trabajador puedan regu-larizarla dándolo de alta en laseguridad social. Si se hace eneste plazo, la situación estáamparada por este plan y no sesancionará. El empresariopuede establecer un contratoindefinido o temporal, a jorna-da completa o a tiempo par-cial, con un periodo mínimode 6 meses. Además, hay boni-ficaciones según la modalidadde contratación. -¿Qué papel desempeñan lasempresas en la aplicación delplan?

Lo único que tienen quehacer es formalizar los contra-tos con el anexo en el quequeda constancia que la con-tratación se hace al amparo deeste plan. Son los mismos trá-mites que se hacen ante uncontrato normal.-Hay otro aspecto del plan queha provocado muchas quejasentre los empresarios. Se lespide que cuando contratan unservicio a otra empresa com-prueben que tenga regularizadosa sus trabajadores…

Es así. Pero ello supone untrámite mínimo. Hay muchasempresas que ya lo hacen.Consiste únicamente en apre-tar una tecla en el aplicativo dela tesorería de la SeguridadSocial en el que constan todoslos trabajadores dados de alta. -Los empresarios dicen que noquieren hacer de policías para

combatir este fraude…Del mismo modo que hay

normativas de riesgos laboralesque les piden unas determina-das condiciones de seguridad,aquí se les pide que se asegu-ren que las empresas con lasque se relacionan tengan enorden a sus trabajadores. -Desde las empresas se pidetambién flexibilidad y trámitesmás ágiles.

El operativo actual ya estásimplificado al máximo. -Según un estudio de GESTHA,Tarragona es la provincia catala-na que tiene el índice más altode economía sumergida. ¿A quécree que es debido?

No tengo conocimiento deestos datos, pero me extraña.La economía sumergida es

menor aquí que en las provin-cias limítrofes. -El mismo cuerpo se queja quelos actuales recursos humanosson insuficientes para llevar atérmino las inspecciones nece-sarias...

Estoy de acuerdo. La inspec-ción de trabajo tiene previstoampliarlos, y ya se ha venidohaciendo últimamente. Detodas maneras, la eficacia denuestros cuerpos en Tarragonaes muy alta. -A partir del 31 de julio, ¿toleran-cia cero con la ocupación sumer-gida?

Si. Y se aplicará el nuevomarco sancionador con incre-mentos importantes en losaspectos económicos y en lassanciones accesorias: pérdidade ayudas públicas, de la posi-bilidad de firmar contratos conla administración, etc. Estáespecialmente penalizado queel trabajador irregular percibaalgún subsidio de desempleo.Hay empresas que pagan suel-dos precarios porque el traba-jador ya cobra del paro, y estoes antisocial.

JUNY - 2a quinzena 032011

INFORME

Economia submergida

‘Los trámites del plan están simplificados al máximo’

Ramon InglésSubdelegado del Gobierno en Tarragona

CEDIDAInglés ha explicado a las empresas como se aplicará el plan.

‘A partir del 1 deagosto habrá tolerancia cero conlos infractores’

El Subdelegado del Gobierno enTarragona, Ramon Inglés, haefectuado en las últimas sema-nas una roonda de sesiones detrabajo en las sedes de las prin-cipales asociaciones empresa-riales para expliicar los aspec-tos de la nueva normativa.Inglés defiende que los trámi-tes para adaptarse a ella ssonmínimos, y avisa que más alládel 31 de julio termina el perio-do de gracia con los infractores..

Antoni Belmonte, presidente CEPTA

Las asociaciones empresariales coinciden en que elempleo sumergido es una lacra que hay que eliminaar,

pero son críticos con el plan del gobierno.

LA OPINIÓN DE LOS EMPRESARIOS

‘Cuando las empresas solicitan servicios, susnecesidades son urgentes y no hay tiempopara comprobaciones. El plan difícilmentetendrá éxito porque las empresas que tienentrabajadores sin contrato son mayoritaria-mente ilegales, y éstas no colaborarán, sinoque buscarán la manera de que no lasdetecten.’

Albert Abelló, presidente Cambra Comerç Tarragona

‘Perjudica a los empresarios ya que les adju-dica una responsabilidad que no les corres-ponde bajo la amenaza de sanciones. Elempresario ya tiene suficientes problemascomo para tener que hacer de policía. Lanorma tiene afán recaudatorio y veremos sise aplica con el mismo celo en todo elEstado.’

Isaac Sanromà, presidente Cambra Comerç Reus

‘No tiene que suponer una carga de obliga-ciones administrativas. Por eso pedimos a laadministración que tenga sensibilidad parasimplificar y agilizar todos estos procesospara no dificultar la actividad de las empre-sas en estos difíciles momentos, en que elempresario ya tiene muchos problemas paraaguantar su empresa a flote’.

Marcel·lí Morera. presidente Cambra Comerç Valls

‘Hace años que debería haberse tomadouna medida así. Pero la lucha contra esteproblema tendría que ir acompañada porotras medidas estratégicas que también sonnecesarias: bajar los costes de la SeguridadSocial así como otras medidas estratégicasque den confianza a los empresarios paraque aumenten sus plantillas.’

Josep-Joaquim Sendra, PIMEC Tarragona

‘Hay que modificar la normativa del subsi-dio de desempleo para que quien se benefi-cie de estas ayudas no pueda rechazar ofer-tas de trabajo sistemáticamente y tenga laobligación de mejorar su formación. Laspolíticas públicas de empleo activas y pasi-vas tienen que estar más vinculadas entreellas.’

‘Está especialmentepenalizado pagar aun trabajador queya cobra del paro’

José Luis Mora, presidente Cambra Comerç Tortosa

‘La economía sumergida es una competen-cia desleal para las empresas legales. Pero sihay tanta es porque no se han impulsadolas reformas que las empresas y los trabaja-dores necesitan. La obligación que recaesobre las empresas de comprobar que sussocios tienen a sus trabajadores dados dealta es una carga que debería asumir laadministración.’

2a quinzena - JUNY04 2011

OPINIÓ

Editora: ROSA JUSTE PARRILLADirector: DANI REVENGACoordinació: RAQUEL PALOMARESRedacció: ANNA POLO, XAVIER SOLÉ, NOEMÍ POLLS, ACNFotografia: XAVIER JURÍODisseny i Maquetació: DAVID JIMÉNEZCorrecció: MÒNICA LÓPEZ

Fundat per José Pedro Rueda Gallisà

Redacció i Dissenyredaccio@indicadordeeconomia.commaquetacio@indicadordeeconomia.comTel. 977 12 75 92 - Fax 977 12 70 30

Comercial i Administració:comercial@indicadordeeconomia.comTel. 977 12 72 17 - Fax 977 12 70 30

Carrer Illes Medes, 6-10 / 43206 REUS (Tarragona)

‘IE’ ÉS UNA PUBLICACIÓ INDEPENDENT.LA SEVA OPINIÓ NOMÉS CONSTA A L’EDITORIAL.

C/Illes Medes 6-10 / 43206 REUS

Tel. 977 12 72 17 Fax: 977 12 70 30

EDITA:

Director General: FELIP GUSPI BORIGerent: DAVID ARIAS GIMÉNEZ

IMPRIMEIX:INDUGRAF OFFSET S.A - D.L.: G-1183/2000

D’acord amb el que s’estableix a la Llei Orgánica 15/1999, de 13 dedesembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, li comuniquem queles dades, que ha tingut l’amabilitat de facilitar-nos, han estat incorporadesi seran tractades en un fitxer automatitzat «Subscriptors», per tal de gestio-nar adequadament la relació existent. Les dades són confidencials i d’úsexclusiu pel Responsable del Fitxer, Bonaimatge SL, amb domicili al carrerIlles Medes 6-10, 43206 Reus. Alhora, el fem sabedor del dret d’accés, rec-tificació, cancel·lació i oposició respecte de les dades que consten enaquest fitxer en els termes establerts per la legislació vigent.

NOTA

www.indicadordeeconomia.com

Editorial En veu alta

Es curioso que la esperada ofensiva del gobiernocontra la economía sumergida llegue precisamen-te ahora, con la que está cayendo. Se trata de unfenómeno muy arraigado culturalmente en nues-tro país y que, aunque no hay estudios oficiales, lasestimaciones de las que se dispone demuestranque no ha hecho más que crecer en los últimosaños, indiferente a si el ciclo económico era decrecimiento o de recesión. Aceptémoslo: la activi-dad económica "en B" o "en negro" está profun-damente enraizada en los hábitos económicos denuestra sociedad como un recurso para las empre-sas o los profesionales más frágiles. Y esto, poromisión, lleva tolerándose muchos años.

Entonces, ¿por qué ahora precisamente, cuandola precariedad y la fragilidad de unos y otros estáen cotas máximas? Está claro que las actuales cir-cunstancias pueden disparar las tentaciones deempresas y trabajadores de recurrir a esta fórmulapara soportar las embestidas de la crisis. Y, dehecho, la impresión es que la opción de precarie-dad compartida, es decir, la suma de un subsidiode desempleo precario y un trabajo en negro pre-cario, está cada vez más consolidada. La lucha con-tra la economía sumergida debería estar funda-mentada en la competencia desleal que suponepara las empresas y en la protección a los derechosde los trabajadores. Pero el panorama actual invi-ta a pensar que el gobierno la acomete más bienpara aumentar los ingresos públicos en unmomento en el que las entradas de fondos agoni-zan. Otra motivación oculta del gobierno podría

ser la de mejorar las alarmantes estadísticas delparo haciendo aflorar parte de esta lacra. En todocaso, sea bienvenida la apuesta. Más vale tardeque nunca.

Otra cosa es que el plan conlleve resultados. Paraempezar, los técnicos del Ministerio de Haciendaya han expresado sus dudas de que pueda ser lle-vado a término con los escasos recursos de los quedisponen, una situación bien conocida por losinfractores entre los que reina un arraigado senti-miento de impunidad. Por otro lado, las empresasconsideran que no les corresponde a ellos el papelde someter a examen a sus socios para ver si lo tie-nen todo en regla, tal como les pide el Real

Decreto. Es difícil saberhasta que punto este posi-cionamiento tiene que vercon un corporativismomal entendido (protegeral defraudador es precisa-

mente lo contrario que corporativismo), pero lasasociaciones empresariales lo argumentan con unaqueja evidente: su actividad ya está sometida amuchas cargas burocráticas como para crear nue-vas figuras, precisamente ahora.

Todas estas consideraciones nos hacen concluirque este plan era necesario, pero que los condi-cionantes del momento pueden hacer que nau-frague o que, en algunos casos, aporte más pro-blemas que soluciones. Al fin y al cabo, un empre-sario que quiera aflorar un puesto de trabajosumergido puede desarrollar su propio plan deamnistía extendiéndole un contrato al trabajadorafectado sin declarar que hasta ese momento lasituación era irregular. Así se ahorraría, de paso,la confesión pública de que tiene una contabili-dad "en B", cosa que más adelante puede traerleproblemas.

La lucha contra el empleo sumergido debería acometerse por la competencia desleal o los derechos de los trabajadores.Y no por afán recaudatorio o las estadísticas del paro.

Un plan necesario en un mal momento Més enllà de les urnes...

29,1% del PIB «en negro»Tarragona es la provincia de Catalunya con el mayoríndice estimado de economía sumergida, llegando asuperar el 29% de su PIB, según los datos de GESTHA.La cifra está muy por encima de las medias catalana yespañola: 22,3% y 23,3% respectivamente.

La dada

Hem acabat un nou cicleelectoral. Més enllà delsresultats, el més rellevantper al teixit econòmic deles nostres comarques ésque el mapa institucionalquedi un altre cop reconfi-gurat i que es tanqui defini-tivament la situació de tran-sició que es crea quan s’a-costen uns comicis. Ésnecessari que la classe polí-tica adopti, a tots els nivells,les reformes necessàries perpermetre que l’activitatempresarial lideri la recu-peració econòmica.

Moltes d’aquestes mesu-res són discutibles, des delmón de la política i des deldiàleg social, que aramateix no passa pel seumillor moment. Però segurque algunes no seran popu-lars, i, per això, els políticsno les consideren propíciesquan tenen urnes a la vista.Però si tot es regís peraquest criteri, mai no seriael moment d’adoptar deter-minades decisions, ja quesempre s’acosta la properarevàlida electoral. Senseanar més lluny, ara podrí-em caure en un nou inter-val de paràlisi si es confir-

men els rumors que lesEleccions Generals seran ala tardor. Però seria un nouerror, i greu. Els sectorseconòmics volen JA liderat-ge i determinació, que és elque uns societat ha d’espe-rar dels seus governants,especialment en aquestsmoments.

Al nostre territori, éshora també de fer-hi movi-ments decidits. Més enllàde reformes que es decidei-xen en instàncies més altes,l’oxigen ha de venir perlluitar sense fisures per unaassignatura pendent delterritori: les infraestructu-res. El tercer rail per a mer-caderies, com a aperitiu delCorredor del Mediterrani, il’autovia A-27 són les gransdemandes dels empresarisper donar un nou impuls aldinamisme de les nostrescomarques. Un impuls enquè els polítics del territorihan d’oblidar-se de lesurnes.

´

En temps de crisi, les empresesque surten endavant són les quesaben avançar-se als esdeveni-ments. Josep Lluís Llaberia, di-rector general de LlaberiaPlàstics, explica que «nosaltres jafa més de dos anys que ens vammoure per tal d’internacionalit-zar-nos». I amb el suport d’AC-C1Ó, han mantingut contactes ihan participat en fires al nordd’Àfrica, concretament a Algèria,Tunísia i el Marroc, tot i que «lesrevoltes que hi ha hagut han atu-rat el mercat una mica». «Engu-any hauríem incrementat un 15per cent les vendes, però ara hau-rem d’esperar un any o dos més»,assegura Llaberia. Però el mésimportant és que l’equip estiguiimplicat en la feina d’internacio-nalització perquè «no depènnomés d’un departament, sinó detots», afegeix.

Anàlisi dels mercats

Aquests mercats potencials, ex-plica el director general deLlaberia Plàstics, tenen necessitatde depuració i potabilització d’ai-gües, però també de subministra-ment, que és el primari, per a l’a-gricultura, obra civil i abastimentlocal. Argèlia i Tunísia, per lainfluència italiana, «coneixen elmercat del polietilè, ja està intro-duït i és més fàcil entrar-hi ambels nostres productes».

Pel que fa al Marroc, d’influèn-cia més italiana, «es basen més enPVC i obra pública, amb fosses, iestan interessats en el producte,però la logística, maquinària iconeixement del producte ésencara insuficient; és un mercatmés a llarg termini», asseguraLlaberia. Però no obliden el mer-cat europeu, més a curt termini,

gràcies a les seves noves certifica-cions. Llaberia diu que «a Europadel Est , hi tenim clients i està fun-cionant. El producte té qualitat iel preu del transport no incideixgaire en el preu de la peça». AFrança, on el polietilè no estàgaire desenvolupat, perquè tre-ballen amb fossa dúctil, «volemincorporar-hi una persona, ja quepot ser un bon client», afegeixLlaberia.

La força de la injecció

Una de les claus del GrupLlaberia és la diversificació, dinsde l’apartat de fabricació. L’a-partat que suposa més inversió idificultat per a Llaberia Plàstics ésla injecció (peces sense soldadu-ra, de polietilè), però també és elque els diferencia de la com-petència. Josep Lluís Llaberiaparla dels inicis; «a Espanya, quannosaltres vam començar-hi, no hi

havia empreses que fessin pecesinjectades, precisament perquèsuposa molta inversió en motllos imaquinària, i és arriscat, peròempreses com la nostra, familiars,amb ganes de tirar endavant hovam fer».

Però tot s’ha de mirar a llargtermini, assegura el director ge-neral de l’empresa, perquè «elconsum a Espanya és molt petit iper amortitzar els motllos necessi-tes mercat exterior i alhora feruna gamma molt àmplia».L’activitat d’injecció suposa un20-25 per cent de la facturaciótotal de l’empresa, i el 15 per centd’aquesta activitat està orientat al’estranger. «La peça base co-

mença en un diàmetre 50-63, itenim peces de fins a diàmetre200. Només ens queden tresmides més grans, que comple-mentem amb la gamma de mani-pulats», explica Llaberia.

De fet, al principi, es feia totamb manipulat, fins i tot els dià-metres més petits «soldant elstrossos de canonada per fer lafigura, però suposava uns costosde personal molt importants»,explica Josep Lluís Llaberia. «AEspanya no hi havia peces injecta-des, i les manipulades venien deNoruega», afegeix. Logísticamentera complicat; per això vam deci-dir incorporar una màquina, imés tard, amb la demanda, vanpassar a ficar-ne més.

A Espanya, actualment, la factu-ració amb tema de manipulats igrans diàmetres és alta, «perobres de dessaladores que utilit-zen canonades molt grans, persubmarins i per la química, unsector que, per sort, no deixa d’in-vertir-hi, i és molt important aTarragona», tal i com explica eldirector general de LlaberiaPlàstics. Són proveïdors de totesles químiques de la zona, per laqual cosa han decidit instal·lar uncentre d’immediatesa i de serveial Polígon Francolí de Tarragona,que obrirà a finals de juliol.

També estan estudiant la possi-bilitat d’instal·lar-se a Barcelona,en un termini d’un any o any imig, ja que «el 50 per cent de lafeina d’instal·lació i obra hidràuli-ca prové d’allà», diu Llaberia. Laseu central, situada a Montbriódel Camp, compta amb 8.500metres quadrats, dels quals 3.000pertanyen a la nau de producció;3.500 a la botiga; i la resta, 2.000metres quadrats, a oficines,magatzem i sales de reunions.

Quant a la innovació, l’empresaestà intentant introduir unamodalitat nova de soldadura, jun-tament amb una multinacionalSuïssa, que és la soldadura de plàs-tics tècnics. «Es tracta del plàsticPVDF per a aplicacions farmacèu-tiques, que resisteix qualsevoltipus d’àcids i temperatura, fins a140 graus, amb el qual no es notaon s’uneix una peça amb l’altra»,explica Josep Lluís Llaberia.Tenen la tecnologia i la gent for-mada per fer aquest tipus de sol-dadura sense rabades i està tenintmolt bona acceptació, i la idea ésque entrin en la medicina.

Reclamacions

Josep Lluís Llaberia reconeixque l’activitat productiva no ésfàcil en aquest país, en granmesura per les traves administrati-ves, i assegura que «les lleis gravenles activitats productives i no lesespeculatives -que tants malde-caps els han donat- impossibilitenel nostre desenvolupament fu-tur». I és que, a l’hora d’adquirirmaquinària, explica Llaberia,«hem de pagar un impost del’IAE de la suma de les potènciesd’aquesta maquinària, tot i queno l’estiguem utilitzant al cent percent».

JUNY - 2a quinzena 052011

TEMPS D’OPORTUNITATS

Casos d’èxit

Llaberiaaposta pelsmercats delnord d’ÀfricaL’empresa ha decidit internacionalitzar-seper tal d’aconseguir, en un termini de dosanys, un increment de vendes d’un 20%

Josep Lluís Llaberia, juntamentamb el seu germà, Pere Llaberia,porta l’empresa familiar que té elsseus orígens en unes primeresinstal·lacions de reg els anys 1978-1979, quan la família es dedicava al'agricultura i a la ramaderia.

PERFIL

L’empresa es va constituir l’any 1994 a Montbrió del Camp,una empresa familiar amb dues activitats diferenciades.D’una banda, es troba Llaberia Plàstics, dedicada a la fabri-cació i comercialitzaciió de peces de polietilè per a conduc-cions, subministres i instal·lacions de canonades. I, de l’al--tra, Llaberia Obra hidràulica, dedicada a la gestió integrald’instal·lacions hidràuliques, per alss sectors agrícoles,industrials i també obra civil. El seu radi d’acció comercial ésnacional (en unn 75 per cent) i internacional i, a aquest últim,hi estan dedicant cada vegada més esforços.

RAQUEL PALOMARES / MONTBRIÓ DEL CAMP

Any de fundació:

1994

Treballadors:

85

Infraestructures:

Nau de 5.500 m2 i 3.000 m2

de nau de producció

Facturació 2010:

11 milions d’euros

Inversió 2010:

400.000 euros

Activitat:

Fabricació i comercialització

de peces de polietilè i gestió

integral d’obra hidràulica.

FITXA TÈCNICA

La diversificacióen l’àmbit de la

fabricació, amb unagamma de productes

molt àmplia i de qualitat, així com la

innovació per al sectordel medi ambient i ara

també de la salut

El secret de l’èxit

Consolidar les marques de qualitat iels mercats exteriors

per incrementar les vendes

El repte

La cinquena edició delsPremis Gaudí-Gresol van tor-nar a repartir les estatuetesamb el bust de l’universalarquitecte reusenc a destaca-des personalitats del món del’empresa, la cultura, el conei-xement i els mitjans de comu-nicació, entre d’altres.

Els 10 premiats d’aquestaedició 2011 dels Premis Gaudí-Gresol van ser: AntonioGarrigues Walker, enHumanitats; Benedetta Taglia-bue, en Arquitectura; JoséManuel Lara, en LideratgeEmpresarial; Rafael Ansón, en

Gastronomia; Pilar de Borbón,en Esport; Bigas Luna, en ArtsEscèniques; Mònica Terribas,en Televisió; Anton Giró, enEducació; Eudald Carbonell,en Ciència; i Banesto, en AccióSocial.

La gala de lliurament delspremis va tornar a ser presen-tada per Núria Solé, periodistatarragonina de Televisió deCatalunya, que va treballar enl’àmbit informatiu reusenc enels seus inicis professionals.Més de 500 personalitats detots els sectors de la societatcivil de la capital del BaixCamp es van aplegar al’Auditori del Tecnoparc, onels Premis Gaudí-Gresol es vanlliurar per primer cop.

Van ser els últims presiditsper l’alcalde de Reus delsdarrers 12 anys, Lluís MiquelPérez, que encara com a batlleen funcions es va acomiadar

recordant els orígens d’aquestainiciativa de la FundacióGresol i el seu procés de con-solidació. També hi era el seusubstitut al capdavant del’Ajuntament de Reus, CarlesPellicer, que es va estrenar com

a virtual alcalde en un actesocial de gran participació.Pellicer va acaparar gran partde protagonisme, així com laque ja és la seva sòcia degovern, la líder del PP de ReusAlícia Alegret.

XAVI JURÍOFoto de família dels premiats als Gaudí-Gresol 2011.

2a quinzena - JUNY6 2011

ACTUALITAT

Empresa

RAQUEL PALOMARES / REUS

El passat 9 de juny, a la Fira-Reus, va tenir-hi lloc una novaedició de les Jornades d’Empre-nedoria a Reus. Unes jornadesque organitzen conjuntamentl’Ajuntament de Reus, la Uni-versitat Rovira i Virgili, la Cambrade Comerç de Reus, Secot, ReusCapital de Negocis SCR iRedessa.

La jornada va obrir amb unconferenciant de luxe, MarcosUrarte, president del GrupPharos, que, amb unes qualitatsde gran orador i una presentaciódel més entretinguda, va fer gau-dir el públic parlant de «Cignesnegres, efecte Llucifer i oceansblaus», o el que és el mateix, vaparlar de reptes i oportunitats,partint d’«En quin món vivim?».Urarte va convidar els directiusde la sala a conèixer el seu nego-ci, però no des del seu despatx, iva parlar de la importància delsdetalls a l’hora de gestionar. I vaargumentar algunes frases inte-

ressants com: «els directius de pri-mera es rodegen de gent de pri-mera, i els directius de segona, esrodegen de gent de tercera, persemblar de primera», perquè ésmés fàcil dirigir mediocres. I vaclassificar els treballadors en dife-rents grups i percentatges. Enqualsevol organització, explica, hiha un 18 per cent de «motiva-tors» (que s’han de cuidar); un60 per cent de «vegetators» (ques’han de motivar); un 22 percent d’«amargators» (que s’hand’aïllar) i dins d’aquests, un 6 percent de «saboteators».

D’altra banda, el president delGrup Pharos va parlar de les«patologies organitzatives», tanimportants de diagnosticar atemps, abans d’una «autòpsia»,que és, evidentment, el diagnòs-tic perfecte, assegura. També vaparlar de la necessitat d’innovar ienfrontar-se als problemes, d’a-daptar-se i de «ser únics», crearmercats, ara que el paradigma hacanviat.

I ara que està en boca de tots eltema de la internacionalitzaciócom a possible sortida davant lacrisi del mercat nacional, la jor-nada també va comptar amb una

taula rodona en la qual represen-tants de diferents empreses de lazona, de diferents sectors, expli-caven les seves experiènciesenvers aquest tema.

Els participants de la taularodona d’internacionalitzacióvan ser: Josep M. Boncompte,Ceo d’Orexport (alimentació);Gerard Casas, director general deSíndar (fusta); Margarida Colet,directora del departament d’ex-portació de Llaberia Plàstics(plàstics); i Albert Collado, advo-cat soci de Garrigues (assessoriajurídica i tributària).

Diferents àmbits, però unmateix objectiu: créixer i tenirnoves oportunitats de negoci.

L’acte va comptar també ambla presència d’Antonio Garri-gues, de la firma d’advocats iassessors tributaris Garrigues, dela Península ibèrica, que va parlarde «Noves realitats i noves opor-tunitats» en un escenari difícilcom l’actual.

El futur passa per la innovació i la tecnologia

Durant les IX Jornades d’Em-presaris de Reus es van lliurar elsguardons dels VIII Premis Reus ala Creació d’Empreses. L’em-presa guanyadora va ser la reu-senca Kirubs, ubicada a Tec-noredessa i dedicada al desenvo-lupament d’aplicacions per aIphone, Ipad, Android iBlackberry, així com per a xarxessocials com Facebook. Unaempresa de 15 treballadors, que

té al capdavant quatre jovesemprenedors disposats a revolu-cionar el món de les aplicacionsper a qualsevol sector: turisme,serveis i, fins i tot, salut, ambil·lusió, qualitat del servei i creati-vitat.

La societat Ànims ha estat guar-donada amb el segon premi, unainnovadora botiga en què elsmalalts oncològics poden trobartots els productes que necessitenal llarg del seu tractament. I el ter-cer premi ha sigut per a ZipOnline Services, que, a través dela seva web, ofereix a turistes,hotels, agències de viatges i aempreses en general, la possibili-tat de reservar serveis de trans-port de molt bona qualitat (taxis,minibusos, autobusos, etc.) a unspreus competitius.

El concurs estava obert aemprenedors de les comarquesde Tarragona que haguessin ini-ciat una activitat empresarial oprofessional durant 2010 i tin-guessin un projecte de creaciód’empresa per iniciar el 2011. Esvan inscriure un total de 55 per-sones per optar als premis, de lesquals 29 eren de Reus.

I no és per a menys, ja que elsguanyadors del primer premihan rebut 5.000 euros; el segonpremi ha obtingut 2.000 euros; iel tercer, 1.000 euros. A més amés, se’ls ha ofert la possibilitatd’ubicar-se en un viver d’empre-ses: a Tecnoredessa, a Con-cactiva de Montblanc o de la Ri-bera a Flix, amb una bonificaciódel 50 per cent del preu del llo-guer durant el primer any.

Reus, capital de l’emprenedoria

FiraReus va acollir les IX Jornades d’Emprenedoria i els VIII Premis Reus a la Creació d’Empreses

XAVI JURÍOLa conferència de Marcos Uriarte, durant les IX Jornadesd’Emprenedoria a la FiraReus.

La capital del Baix Camp ha cele-brat aquest mes les IX Jornadesd’Emprenedoria amb la voluntatde promoure l’esperit emprene-dor i entreveure un futur per a lesempreses, en què les oportuni-tats siguin el punt de partida.Empresaris d’èxit van compartirexperiències amb l’auditori, inous empreenedors van agafar elrelleu de la mà dels Premis Reusa la Creació d’Empreses.

Els Premis Gaudí-Gresol tornen areconèixer l’excel·lència

REDACCIÓ / REUS

Més de 500 personesvan assistir a l’actede lliurament dels premis al Tecnoparc de Reus

Kirubs, guanyadoradels VIII PremisReus a la Creaciód’Empreses

ANNA POLO / TARRAGONA

La Jove Cambra és una asso-ciació no governamental enquè joves, de 18 a 40 anys, detot el món aprenen a assumirresponsabilitats, desenvoluparhabilitats directives, compro-mís social i esperit emprene-dor mitjançant el desenvolupa-ment de projectes per a lacomunitat, ciutat o societat.L'associació fomenta les rela-cions arreu del món, s'inter-canvien idees de negoci i esrealitzen transaccions comer-cials amb membres d'altresJoves Cambres del país i delmón, cosa que els ha permès

assolir una xarxa en aquestsmoments de més de 40.000membres. Les Conferènciesanuals són la trobada de lesjoves cambres de tot Europaque es reuneixen per formar-sei escollir els projectes de futurde la Jove Cambra.

A Tarragona, el programa dela Conferència Europea haestat format per 200 activitats,amb 48 cursos, la majoria enanglès, i 16 visites turístiquespel nostre territori, com la rutadel Cister, visites a cellers delPriorat, al modernisme deReus, a la mateixa Tarragona,entre altres. Les 2.200 personesque van visitar Tarragona esvan allotjar a la ciutat i a diver-sos hotels de la Pineda, unmoviment de gent que va supo-sar uns ingressos importantsper a la zona. Amb aquesta pre-visió, l'organització ja havia sig-nat un conveni ambl'Associació d'Hostaleria deTarragona per facilitar ambtiquets els dinars dels delegatsen qualsevol dels 55 establi-ments de la ciutat i també es vasignar un acord ambl'Associació de Comerciants deTarragona perquè els partici-

pants gaudissin de descomptesen més de 80 comerços. Per alsotsdirector de la conferènciaeuropea, Gerard Monguió,l'objectiu de les jornades erafer una «conferència ciutadanaper donar a conèixerTarragona a l'exterior i tambétota Catalunya». En aquest sen-tit, s'han organitzat 16 toursturístics per donar a conèixerdiferents indrets de la ciutat idel territori català. Al Palau deCongressos també hi va haverlloc per organitzar-hi una fira

amb diversos estands que vanacollir activitats de tast de vins,degustacions d'olis i presenta-cions de productes locals ambtast.

Per Josep Plassa, director dela Conferència Europea haestat «un orgull poder organit-

zar a Catalunya la Conferènciad'aquest any, portant ponentsestrangers de primera línia iconferenciants nostres per talde promocionar-los a fora». LaConferència es va estructuraren tres dies, cadascun «dedicata un dels eixos que el joveemprenedor ha de conèixer ipoder treballar: el vessantempresarial i econòmic, el ves-sant sociopolític, i el vessantcultural i de valors», explicaPlassa.

El primer dia de laConferència es va dedicar alsnegocis i l'emprenedoria ambdiferents ponents de casa nos-tra. Albert Esplugas, director

general de Microsoft MICProductivity, va impartir laponència «El nou món del tre-ball: Els desafiaments de treba-lladors de la informació en unmón mòbil»; Xavier Espurz,cap corporatiu de la Bancad'Empreses de l'àrea d'Espanyadel Deutsche Bank, va donaruna visió global dels mercats ide l'economia mundial; JoanJubert, consultor de negocis, vaexplicar la innovació com unaactitud de vida; el vicepresi-dent del Futbol Club Barce-lona, Jordi Cardoner, fou con-vidat a realitzar la conferència«Futbol Club Barcelona (FCB),més que un club» i, finalment,Amadeu Roig, directord'Indumix i Millor JoveEmprenedor Creatiu del Mónde l'any 2006, va explicar compreparar-se per ser un líder.

La sociopolítica es va tractarduran el segon dia de la con-ferència i va comptar amb lapresència de Cecilia Attard-Pirotta, secretària generaladjunta de la Unió per laMediterrània; Pau Garcia-Milà,fundador d'EyeOs; T.K.Chalapathy, director deRecursos Humans i Desenvo-lupament de la FundacióVicente Ferrer i Jean ClaudeRodríguez-Ferrara, director deComunity Development(ACAF) i Millor Jove Empre-nedor Creatiu del Món de l'any2007.

La darrera jornada es vadedicar a la cultura i als valors,amb el president de laFundació per la Cultura de laPau i exdirector de la UNES-CO, Federico Mayor Zaragoza;el fundador del Teaming, Jilvan Eyle i Susan Moody, direc-tora de Comunicacions deWorldreader.org. La Confe-rència es va tancar el dissabte ala nit amb un acte de cloendamultitudinari que va tenir lloca la Plaça de braus deTarragona.

JUNY - 2a quinzena 072011

ACTUALITAT

Jove Cambra Internacional

La Conferència Europeadeixa 2 milions d’euros

Supera les expectatives amb 2.200 delegats de 70 països

XAVI JURÍOEl Palau de Congressos va acollir la Conferència Europea.

Dos milions d'euros han deixat aTarragona, i a la seva àrea d'in-fluència, els quatre dies de celee-bració de la Conferència Europeade la Jove Cambra Internacional,un acte anual i itinerant que, ddesde 1971, quan va tenir lloc aBarcelona, no se celebrava aCatalunya. La Conferència es vacelebrrar al Palau de Congressos deTarragona de l’1 al 4 de juny i vatenir una participació de 2.200jovees emprenedors de 70 naciona-litats diferents.

‘Els més de 2.000assistents van podergaudir de 16 toursturístics diferentspel nostre territori’

Joan Jubert, empresari i directiuamb vint anys d'experiència, és araconsultor per ajudar els empresa-ris, a «repensar la seva empresa»com resa el seu eslògan, per tal deposar en valor els seus punts fortsi qüestionar les claus del seu sec-tor per trobar línies de treball inno-vadores amb l'objectiu de créixer imillorar els resultats, aportant a lavegada l'experiència i la visió d'undirector general compromès real-ment amb el projecte. Jubert va serponent de la Conferència Europeaamb «Innovate is an attitude» pertal de potenciar el moment actualpel qual passen moltes empreses.Encara que sembli mentida, perJubert, ara és el moment de lesoportunitats: »nosaltres no podemcanviar l'eficiència del govern, nicanviarem els valors del PIB, peròsí que podem canviar moltes cosesde la nostra empresa i millorar-les»va destacar. Per aquest consultor,els punts febles de les nostrespimes són el baix nivell de formacióen alguns sectors i el nivell tanpobre d'idiomes que tenim. Per Jubert, és important veure icanviar la percepció que té el client

de l'empresa, «que moltes vega-des decideix la compra abans defer-ho només per la percepció queli transmet; per tant cal generarpercepcions d'excel·lència i liderat-ge», explica. Jubert advoca per repensar-se con-tínuament l'empresa i els seusvalors: «és important repensar-seel negoci quan no s'està malamentperquè, si no, ja és molt difícil d'ar-reglar. Repensar és tenir semprel'actitud de canvi, de mirar el món,de saber escoltar, d'aplicar els

lideratges... Si es fa en el dia a dia,sempre anirà bé». Hem de deixarde buscar culpables fora «pensemque és l'altre el culpable, ja sigui elgovern, els bancs, el mercat, elclient...i això és mentida; tot ha decomençar per un mateix i, partird'aquí, es podrà començar a can-viar» remarca el consultor. Cal instaurar el màrqueting a l'em-presa, «fer coses per al client i,habitualment, és el que menys esfa a les empreses, ja que moltessón especialistes a produir, però

no saben escoltar el client», ungran error per Jubert. També calsaber comunicar, vendre, transme-tre il·lusió a l'equip...

Un altre element clau per aquestconsultor és la conciliació laboral ipersonal que no ha de ser «la tra-dicional del treball i feina, sinó queha de ser una conciliació de vida,cal integrar-ho tot, no s'hi val a dirvuit hores aquí, tres allà... el reptede tots és viure la vida i, per tant,cadascú ha de tenir el seu plaestratègic per veure com i de quinamanera vol viure i gaudir-la tan desdel vessant professional com elpersonal».

Finalment, cal també eliminar elslladres de temps: el telèfon, lesreunions, no saber dir que no...«Cal ser més eficients i compactaren el temps les diferents tasques,no es poden contestar els correuselectrònics a mesura que es vanrebent i si les trucades em robenmassa temps, també les trasllada-ré a un altre espai del dia... Cal ferun canvi d'hàbits molt diferent peraconseguir que, en menys temps,puguem fer més...», sentencia l’ex-directiu i consultor Joan Jubert.

‘Repensar-nos el dia a dia de la nostra empresai la innovació com una actitud’

XAVI JURÍOjoan Jubert,consultor des de www.repensarlatevaempresa.com

2a quinzena - JUNY08 2011

ACTUALITAT

Aqüicultura

Els ajuntaments de Cambrils iTarragona s’han unit als deBarcelona, Besalú, el VendrellLleida, Roses, Solsona, amb pro-grames de regeneració integralde barris en marxa, per impulsarla primera iniciativa conjunta afavor del comerç de proximitaten els seus nuclis antics.

L’any 2007 es va constituir laXarxa Barris amb Projectes, unaplataforma amb tots els munici-pis que tenien en marxa progra-mes de regeneració integral,beneficiaris dels ajuts de la Lleide barris i amb l’objectiu decompartir experiències. En laxarxa, s’hi han integrat 470 pro-fessionals de municipis de convo-catòries posteriors.

Nova campanya

D’aquesta xarxa es van impul-sar una sèrie de subxarxes queagrupen característiques comu-nes. La primera que es va crear vaser la de nuclis antics que acabad’iniciar la campanya «Barrisantics, molt per descobrir, moltper oferir», la primera iniciativaimpulsada pels municipis que enformen part, amb lideratge del’Ajuntament del Vendrell.

La campanya, amb la col·labo-ració de les associacions decomerciants de cadascun delsmunicipis participants, consisteixen el sorteig de bosses de la com-pra amb rodes que duran el lemade l’acció. Els compradorsrebran números per participaren el sorteig de la bossa segons elsistema triat per cada municipi,bé siguin rasca-rasca o lliuramentde butlletes. Els ciutadans rebranparticipacions pel sorteig percada compra que realitzin entreel 15 de juny i el 15 de juliol. Entotal es repartiran 1.565 bosses alsvuits municipis participants: elVendrell, Cambrils, Tarragona,Barcelona (el barri de laBarceloneta), Besalú, Lleida,Roses i Solsona. A la campanya hiparticipen 694 establiments detota Catalunya.

La dinamització del comerç deproximitat és una de les prioritatsde tots els nuclis antics, per aixòs’ha creat aquesta campanya queté com a objectiu ajudar que elsnuclis antics recuperin la centra-litat comercial que sempre hantingut i tornin a ser un referentde la vida social dels municipis.

Unió delsajuntamentsper impulsarel comerç deproximitat

REDACCIÓ / TARRAGONA

Comerç

Aquests problemes són l'ele-vat preu del gasoil, l’estricta nor-mativa a la Unió Europea i lacompetència dels països de forala Unió amb una legislació moltmés permissiva. «Aquestes sónles seves grans preocupacions iimpediments perquè el sectoravanci», explica Puig.

L'altra cara de la moneda ésl'èxit amb què s'ha tancat lacampanya de pesca de la tonyi-na roja, de la qual a l'Ametlla hiha quatre de les sis llicències ique s'ha tancat aquest 15 dejuny, després de consumir latotalitat de la seva quota abansd'hora.

La Federació Nacional deConfraries de Pescadors agrupa225 Confraries de Pescadorsque representen aproximada-ment 13.000 embarcacions,principalment dedicades a lapesca de baixura. Els afiliats deles Confraries són petits arma-dors i pescadors, així com maris-cadors, que representen unaxifra superior als 45.000. LesConfraries de Pescadors i la Fe-deració Nacional estan recone-gudes per la Llei de PescaMarítima de l'Estat com les Or-ganitzacions amb més implanta-ció al litoral espanyol, per laseva tradició i importànciaactual.

Espanya es troba entre elscinc països de la Unió Europeajuntament amb França, Itàlia,Portugal i Grècia, amb majorlitoral de costa disponible imajor nombre de recursosdedicats a la indústria pesquera,fins fa poc. Però, amb l'actualcrisi, el sector també ha vist reta-llades les ajudes per part delMinisteri. De fet, des de 2004,s'ha reduït en un 15,4 per centla capacitat de pesca de la flotaespanyola i, des de 2008, larenda de la pesca ha disminuïtun 25 per cent.

Tot i que els preus del mateixpeix, segons Puig, no s'han vistgaire afectats, ni tampoc laquantitat de captures, sí que elpreu del gasoil, principal freeconòmic del sector, continuasent molt elevat. «Si el 2003 espagaven 20 cèntims de gasoilactualment s'ha gairebé tripli-cat», assegura el vicepresidentque, a més, recalca que, a unaconfraria com la de les Cases jahan plegat dues embarcacionsmés.

Per continuar plantant cara atots els problemes que es plante-gen al sector, aquest proper mesde febrer se celebrarà la XIXAssemblea Nacional deConfraries de Pescadors quereunirà prop de 250 patrons ivicepatrons amb dret a vot, que,sumats als secretaris de les con-

fraries arriben a més de 300 per-sones que es sumaran a les ses-sions plenàries per debatre elfutur de la pesca de baixura. Unfutur que passa per l'elecció delsnous representants «amb ganesde lluitar per les mateixes di-ficultats», segons explica l'actualvicepresident de la federació.

Futur per a la tonyina

Però davant la difícil situacióque viu el sector de la pesca,Ramon Puig es mostra satisfetdel sorprenent èxit de la pescade la tonyina roja i el bon futurque s'augura en aquest tipus depesca. Una captura que, al'Ametlla de Mar, centra lamajor part de llicències. El prin-cipal motiu d'aquest èxit decampanya és la crisi per l'acci-dent nuclear a Japó, ja queaquest país és un dels principalsproveïdors de tonyina i alhoraconsumidor. Ara s'han obert lesportes de l’exportació a païsoscom Espanya, en no poder-secomercialitzar la tonyina de l'i-lla.

A l'Ametlla de Mar es concen-tren les quatre llicències perpescar aquest tipus de peix, deles sis que hi ha a tot Catalunya.Això fa que el sud sigui un puntimportant de subministramentd'aquest peix, tant valorat alJapó. De fet, aquest 15 de juny esdóna per tancada la campanya

d'enguany. La SecretariaGeneral del Mar del Ministeride Medi Ambient, Rural i Maríva informar en un comunicatque donava per finalitzada lacampanya de pesca de tonyinavermella per la flota de tanca-ment del Mediterrani, desprésde consumir la totalitat de laseva quota.

Després del tancament de lacampanya de tonyina roja, elsvaixells de tancament només po-dran dur a terme operacions dedesembarcament, transferènciai «engabiament» corresponentsa la pesca afectada amb anterio-ritat a aquesta data. Segons allòacordat en l’àmbit internacio-nal, la Unió Europea comptaenguany amb una quota de5.756 tones --la meitat de lesquals són per les arts de tanca-ment-- a repartir entre les flotesd'Espanya, França, Itàlia, Gràcia,Portugal, Malta i Xipre. Espanyaté drets per a 2.411 tones, aixòés un cinc per cent menys quel'any anterior. La temporada vaarrencar el passat 15 de maig is’ha clausurat aquest 15 de juny.

Els vaixells de pesca de tonyi-na roja del Grup Balfegó hantornat a port després d'havercompletat la seva quota de pes-ca en «un temps rècord», cosaque la companyia, amb seu al'Ametlla de Mar considera «unclar indici de la recuperació del’espècie». Els quatre vaixells depesca que operen pel GrupBalfegó (La Frau Dos, Tío GelII, Leonardo Brull II i Gepus)han completat la quota de pescade tonyina roja que tenien assig-nada per a aquest any i hancomunicat al Ministeri de MediAmbient i Medi Rural Marí quehan finalitzat la seva activitatpesquera voluntàriament.

«L'abundància de tonyina hapermès pescar la quota en tansols 19 dies, dels 30 disponibles,tot i que la flota ha hagut deromandre amarrada al port isense treballar vuit dies pel maltemps amb què s'ha desenvolu-pat la campanya», ha informatel mateix Grup Balfegó. A més amés, es dóna la circumstànciaque l'esforç pesquer s'ha reduïtun 50 per cent, ja que «noméscinc vaixells (quatre d'ells del'Ametlla del Mar) han aconse-guit capturar enguany, enmenys temps, en la mateixazona -el calador balear- unaquantitat de tonyina similar a laque van pescar 11 vaixells latemporada 2011».

‘El preu del gasoil és el principal problema de la pesca’

Ramon PuigVicepresident de la Federació Nacional Espanyola de Pesca

NOEMÍ POLLS / LES CASESD’ALCANAR

Aquest mes de juliol i agost, elsdos últims ports de Catalunya,Sant Carles de la Ràpita i el delees Cases d'Alcanar, juntamentamb els de Castelló, comencenla veda. Durant els mesos demaig i juny començaran els deTarragona. Ramon Puig, vice-president de la Federació nacio-nal espanyola de pessca, és, amés, des de fa ja 12 anys pes-cador de les Cases d'Alcanar.Segons Puig, «després de 3annys dins la Federació, els pro-blemes de la pesca segueixensent els mateixos».

CEDIDARamon Puig explica que l’esforç pesquer s’ha reduït un 50%.

L’estricta normativade la Unió Europea ila competència defora de la Unió, lesaltres preocupacions

Tot i la complicadasituació, s’augura un bon futur per la tonyina roja

NOEMÍ POLLS / LA SÉNIA

Segons dades facilitades peldirector del Cenfim, JoaquimSolana, la crisi del sector es famés evident si veiem com lafacturació de les empresestambé ha davallat entre un 50 iun 60 per cent en els darrerstres anys, passant dels 1.700milions d’euros del 2000, i dels2.000 milions del 2007, alsmenys de 1.000 milions d’eu-ros del 2010. «Això és moltimportant si tenim en compteque la concentració d'empre-ses del moble es produeix enpunts molt concrets del país,com és el cas de la Sénia, i pertant, l'afectació és molt pitjor»,ha afegit.

És des de l'any 2009 que lesempreses del moble passen a

acumular pèrdues i a perdrellocs de treball a partir del2008. En el cas del Montsià,l'any 2008 es van presentar setEROs a empreses del sectoramb 270 treballadors afectats;l'any 2009 van passar a serquinze expedients amb 200treballadors afectats; i l'any2010, vint amb 550 treballa-dors afectats. A més, en els pri-mers quatre mesos del 2011, jahi ha sis expedients amb mésd'un centenar de treballadorsafectats.

Amb la intenció de promou-re la competitivitat del sectorde fabricació i distribució delmoble i potenciar la posada enmarxa d'activitats en beneficide les empreses s'ha constituïtla Plataforma del Moble, fun-dada pel Col·lectiud'Empresaris del Moble de laSénia i la Federació de

Comerciants del Moble de laSénia, i a la qual també estanadherides la ConfederacióCatalana de la Fusta i laFederació Catalana deComerciants de Mobles.Aquesta plataforma ha impul-sat una taula de treball «on hihagi representats tots els sec-tors que considerem quepoden aportar alguna cosa»,explicava el director delCenfim, Joaquim Solada, queapuntava que el que cal ara és«fomentar de debò a mitjà ter-mini el consum del moble».

El sector compara la situacióque viu ara el moble amb laque va patir el tèxtil quinze

anys enrere en altres zones deCatalunya, sobretot pel que faal tancament d'empreses i ladestrucció de llocs de treball.Els fabricants de moble de laSénia destaquen que, en tresanys, han perdut 800 llocs detreball i que «tot ha sigut molt

ràpid», precisava el presidentdel Cems, Juan José Royo.

Xifres pesimistes

Només pel que fa als llocs detreball directes del sector de lafabricació, en els darrers tresanys, se n'han perdut 800, laqual cosa suposa que s’hanquedat amb tan sols 900 treba-lladors. Segons ha explicatJuan José Royo, de 87 empre-ses associades, s'ha passat a les53 actuals. «Les comandes hanbaixat en un 60 per cent en

tres anys i, a molts, això els hacostat molt de pair perquè haestat molt ràpid», ha afegit.

Per primer cop, doncs, lagreu davallada de la producciói venda de mobiliari per a lallar a Catalunya té xifres con-tundents i documentades. LaPlataforma del Moble s’hacreat justament per fer frontcomú davant la nova situació.Una de les mesures per afron-tar la situació a la Sènia, on s’a-grupen les empreses del sec-tor, és obrir els diumenges.

JUNY - 2a quinzena 092011

ACTUALITAT

Mobiliari

El sector del moble fafront comú davant la crisiLa facturació baixa més d'un 50 per cent els últims 3 anys

X.J.La Plataforma del Moble agrupa a les empreses per fer front comù.

En deu anys (2000-2010), el sec-tor del moble de Catalunya havist com el nombre d'empresess'han rreduït pràcticament a lameitat. De fet, el sector comparala situació que viu amb la que vapatir el tèxtil quinze anys enrereen altres zones de Catalunya.Així, de les 2.500 empreses quees comptabiilitzaven a Catalunyal'any 2000, es passa a unes1.400 l'any 2010.

La situació del sectorés comparable a lacrisi del tèxtil de fa 15 anys

En els darrers tresanys s’han perdut800 llocs de treball

El 7è Fòrum d'EmpresarisPimec Baix Camp es va dedicarenguany a un tema vital pelfutur econòmic del Camp deTarragona: la construcció del'eix ferroviari del Mediterrani.La Fira de Reus va ser escenarid'una jornada en la que vanparticipar una cinquantenad'empresaris en la que es vanexplicar els beneficis queaquesta gran infraestructuraprovocaria en el dinamismeeconòmic de les nostres comar-ques.

El primer ponent va ser JoanAmorós, Secretari General deFerrmed, un organisme creatpels sectors empresarials del'arc mediterrani occidentalper defensar aquest corredorferroviari de mercaderies queintensificaria les relacionscomercials amb el centre

d'Europa. Amorós va assegurarque si finalment Espanya i laUnió Europea aposten per con-truir aquesta infraestructura,ports com el de Barcelona,Tarragona i València es conver-

tirien en la porta d'Europa pera les mercaderies que venend'Àsia. Actualment, la mancad'un transport ferroviari consis-tent a la nostra zona fa queaquestes mercaderies vagin a

parar, tot i que triguen més enarribar, als ports del nordd'Europa, que estan molt mésben connectats.

Després de la intervenció deJoan Amorós va ser el torn per

a Ramon Tremosa, diputat alParlament Europeu, que vaaproximar els assistents al pro-cés de presa de decisió sobreaquesta infraestructura. SegonsTremosa aquest procés està a larecta final i en els propersmesos es pendrà una decisiósobre quines són les xarxesferroviàries prioritàries aEuropa, però l'opinió dels sec-tors econòmics és molt favora-ble a que s'aposti pel corredordel mediterrani en detrimentdel trans-pirenaic que tambédefensa l'estat espanyol.

La jornada va comptar tambéamb un col·loqui sobre elsbeneficis locals que deixarial'eix del Mediterrani amb parti-cipació del president de l'Au-toritat Portuària de Tarragona,Josep Andreu, el president dePimec Baix Camp, JaumeTaulats, i Agustí Segarra, direc-tor del Pla Estratègic del Campde Tarragona.

El tancament va anar a càrrecde Ricard Font, director gene-ral de Transports i Mobilitat dela Generalitat, que va garantirel suport del govern català alcorredor del Mediterrani.

Una jornada de Pimec avaluaels beneficis del corredor del Mediterrani

D.R. / REDACCIÓ

XAVI JURÍOUna taula rodona ha plantejat les dinàmiques locals que generaria l’Eix Mediterrani.

2a quinzena - JUNY10 2011

ACTUALITAT

Laboral

XAVI SOLÉ / REUS

S’ha presentat l’informe deconjuntura corresponent al pri-mer trimestre de 2011. L’in-forme porta per nom «La loca-lització: un actiu que es defensa(o es perd) dia a dia» i ha estatelaborat pel Grup de Recercad’Indústria i Territori (Grit) dela Universitat Rovira i Virgiliamb la col·laboració de lesCambres de Comerç de Reus,Tarragona, Valls i Tortosa i sotala responsabilitat tècnica d’A-gustí Segarra.

Isaac Sanromà, president dela Cambra de Comerç de Reus,ha manifestat la preocupacióde les Cambres per la situacióde l’economia i la necessitatd’avançar la convocatòria d’e-leccions ja que «no podem pas-

sar un mesos en stand by». Laprimera valoració que es potfer de l’estudi és que l’activitateconòmica de la zona conti-nua plana, sense recuperarocupació. No augmenta lademanda interior; l’únic ele-ment que ha tingut un dina-misme significatiu en elsdarrers mesos ha estat l’expor-tació.

Des del primer trimestre de2008 fins ara s’han perdut propde 50.000 llocs de treball a lazona i d’un augment de l’ocu-pació fins al 2008 s’ha passat aunes fortes caigudes intera-nuals, encara que la disminuciós’ha estabilitzat el darrer anyper una creació neta d’ocupa-ció d’una mica més de 2.000persones cosa que es pot tra-duir en una significació relativadel 0,7 per cent. El principalmotiu de la pèrdua d’ocupaciódels darrers anys és el descensde la construcció que represen-ta més del 65 per cent de la cai-guda des de 2008, seguida de laindústria i els serveis. Tot i així,s’ha de destacar que en el pri-mer trimestre d’enguany haaugmentat l’ocupació a causade l’increment de la indústria ide l’agricultura.

Com assenyala AgustíSegarra, responsable tècnic del’estudi, «Podem ser optimistes

gràcies al 0,7 per cent d’aug-ment d’ocupació. L’agricul-tura i la indústria redueixen l’a-tur, una bona temporada turís-tica i l’auge de les exportacionsfa preveure que es pugui parlaren positiu passat l’estiu».

Respecte de l’exercici ante-rior i mirant les dades persexes, la pèrdua d’ocupaciós’ha donat essencialment en elshomes des de principi de 2009conseqüència del descens de laconstrucció però, el darrer any,incrementa l’ocupació masculi-na motivada per l’augment enels sectors de la indústria i agri-cultura. Contràriament, elnombre de dones ocupades,que augmentava en el darrerexercici, disminueix per culpade la pèrdua en el sector ser-veis.

La taxa d’atur ha continuataugmentant aquest primer tri-mestre de l’any en variació inte-ranual i se situa al voltant del

20 per cent: és a dir que una decada cinc persones que hi ha almercat de treball no trobenfeina.

Una valoració sectorial ensmostra que la taxa més alta esdóna a la construcció, on arribaal 27,88 per cent, seguida pelsector serveis on és d’un 10,13per cent. Són més moderadesen el sector industrial, on sesitua al 7,36, i a l’agricultura onés al 8,04 per cent. Si excloemde la taxa d’atur els aturats dellarga durada o que busquenuna primera ocupació, la xifrase situaria en el 10,58 per cent,és a dir, més de nou punts d’a-questa taxa global corresponena persones que volen entrar enel mercat de treball i en són

excloses. Es tracta d’un col·lec-tiu que representa el 47,04 percent del total d’aturats i, enparaules d’Agustí Segarra, «lasituació crítica del mercat labo-ral són els joves que busquenfeina per primer cop».

Segons el responsable de l’es-tudi, «el model logístic actualés obsolet i s’ha de reivindicarel pes del Camp de Tarragona iles Terres de l’Ebre». A més,Segarra afegeix que «aquest ésun territori privilegiat ja que estroba situat entre el Corredorde l’Ebre i l’arc de la Medi-terrània, hem de fer valdre lesnostres dues banderes, que sónla seva comunicació i situació ila qualitat de vida, per tal decapgirar la situació».

La taxa d’atur se situaal voltant del 20%

Segons l’informe de conjuntura del primer trimestre 2011

XAVI JURÍOAgustí Segarra amb els representants de les quatre cambres.

La taxa d’atur està ja pràctica-ment al 20 per cent. La situaciómés crítica és la que pateixen elssjoves que busquen la seva pri-mera feina: aquest col·lectiurepresenta el 47,04 per cent delnombrre d’aturats. Aquestesdades es desprenen de l’informe«La localització: un actiu que esdefensa (o ees perd) dia a dia»,realitzat pel Grup de Recercad’Indústria i Territori (Grit) de laUniversitat RRovira i Virgili sobre elprimer trimestre del 2011.

‘La situació críticadel mercat laboralsón els joves quebusquen feina perprimer cop’

Del 17 al 19 de juny se cele-bra una nova edició, la tercera,de la fira Reus Viu el Vi queorganitzen conjuntament laCambra de Comerç de Reus,l’Ajuntament i el ConsorciReus Vitalitat.

En l’edició d’enguany hiparticipen més de 50 cellers iun total de 12 estands gas-tronòmics. Aquestes xifres departicipants vénen marcadesper la limitació de l’espai i laconveniència de mantenir sotacontrol el creixement de la firaamb la intenció de mantenirl’excel·lent nivell de qualitat,la correcta atenció al client i lacomoditat de l’expositor quehan obligat a limitar la partici-pació de cellers malgrat l’altademanada enregistrada.

La Fira de les DO de l’àmbit

territorial de la Cambra deComerç de Reus està situada ala Plaça de la Llibertat i per-met al visitant descobrir elsmillors vins que produeixenles DO Catalunya, Conca deBarberà, Montsant, Tarragonai la DOQ Priorat. Una oferta

que es complementa, persegon any consecutiu, amb elreforç de la gastronomia ambla presència de diversesempreses i institucions queofereixen degustacions moltvinculades al territori. La nove-

tat de l’edició 2011 és la inicia-tiva Non Stop Shopping, quesuposa l’obertura de quarantacomerços dels carrers Llovera iMonterols fins a les dotze de lanit el dia 17, dia de la inaugu-ració del certamen.

Per participar de la fira elsvisitants han d’adquirir el packde tast de la Reus Viu el Vique, per un preu de 12 euros,inclou la copa (de la marcaRiedel, considerada la millorcopa del mercat per poder rea-litzar tastos de vi), el transportglass, el catàleg del certamen i5 tiquets per fer els tastos. Peròabans han d’aconseguir lamoneda de canvi de la fira: elvinxet (acrònim de vi i ganxet)que es pot bescanviar alsestands d’informació.

Novament, la música hi téuna presència força destacada.Al llarg del transcurs de la fira

hi actuen el reusenc JoanMasdéu, que presenta el seuprimer treball en solitari, ‘CasaMurada’; la banda vendrellen-ca Lax’n’Busto; i la formacióde jazz de les comarques tarra-gonines The Street SoulMachine.

En les dues edicions ante-riors de la Reus Viu el Vi, elsresultats han estat excel·lents ila fira ja està plenament conso-

lidada. El repte de l’organitza-ció és igualar les xifres de l’anyanterior que ja superaven lesde la primera edició del 2009.En la segona edició es van des-patxar 7.524 packs de tast, laqual cosa equival a més de37.620 tastos de vi servits, alsquals cal afegir 21.400 degusta-cions de menjar. L’any passatunes 45.000 persones van visi-tar la fira.

XAVI JURÍOEl president de la Cambra acompanyat dels comerciants.

La 3a Reus Viu el Vi estrena la‘Non Stop Shopping’

REDACCIÓ / REUS

Hi participen més de50 cellers i un totalde 12 estands gastronòmics

JULIOL - 2a quinzena 112011

ACTUALITAT

Actualitat Portuària

-Han demanat a Foment la cons-trucció d'un tercer rail provisio-nal per potenciar el transport demercaderies des del Port. Creuque és possible quan tothomparla del futur Corredor delMediterrani?

La provisionalitat és llarga iaixò fa que estigui justificada lainversió. Des del Ministeri deFoment es parla ja del 2020 coma data per a l'acabament delCorredor del Mediterrani, inosaltres pensem que no seràfins al 2025 o 2030. Per tant, par-lem d'una provisionalitat d'en-tre 10 i 15 anys. El Port deTarragona no pot estar tant detemps desconnectat de l'amplede via europeu, perquè ens que-daríem fora de joc. -Quins costos tindria aquestainfraestructura en temps i endiners?

Segons un estudi tècnic fet pelPort amb una consultoria espe-cialitzada costaria uns 150milions d'euros i podria estar feten un any i mig. A més, una partde la infraestructura s'aprofita-ria per al futur Corredor delMediterrani, és a dir, que haurí-em avançat feina. Es tracta deposar un rail més a una via queja existeix, i això tècnicament ésàgil: no calen expropiacions, nos'han de fer túnels, planimetriade terrenys... De moment, s'hancompromès a estudiar-ho i elCongrés va aprovar una mocióde CiU en aquest sentit. -Quines portes obriria aquestaconnexió ferroviària amb Europa?

Una de molt important. Lesmercaderies que venen d'Àsiacap al centre d'Europa ens pas-sen pel davant i van a descarre-gar als ports del nord d'Europa.Donen més volta i triguen més a

arribar, però ho compensenperquè, des d'allà, les conne-xions amb el centre d'Europasón molt bones. Si nosaltresmillorem en aquest camp, itambé en d’altres com el calat ola maquinària de càrrega idescàrrega, serem molt compe-titius en aquest mercat asiàtic, jaque estem més a prop d'ells perser la porta d'Europa. -Lamentablement encara quedatemps perquè es materialitzi elCorredor del Mediterrani, però laconnexió amb el Port està garan-tida?

No ens podem permetre queel corredor ens passi pel davanta 4 quilòmetres i que no hi esti-guem connectats. En l'estudi del

govern es parla d'una connexiód'aquesta infraestructura amb elPort de Tarragona, però no estàdefinida. Probablement està enfase d'estudi, no ho sé... Elsdonem un vot de confiança,però nosaltres farem tota lapressió que puguem perquèningú no s'oblidi d'una conne-xió que és vital per al Port deTarragona.-Per carretera tot passa per l'A-27...

La nostra àrea natural d'in-fluència cap a l'interior ésLleida, Aragó, el nord deMadrid i, fins i tot, les mercade-ries que venen d'Àsia cap al PaísBasc. I tot això depèn de l'A-27.Sembla que la primera fase finsal Morell podria desencallar-se.Nosaltres vam demanar poderarribar fins al polígon de Valls ides d'allí enllaçar amb l'A-2 pelPla de Santa Maria. Ja seria unprimer pas que ens obririaopcions.-En el cas de les empreses delnostre territori hi ha marge demillora?

Estem impulsant una novaestratègia comercial amb elterritori. Bona part del nostreteixit productiu no coneix lespossibilitats actuals del Port, ques'han multiplicat en els últimsdos anys. Gràcies a DP World, elPort de Tarragona entra en una

xarxa que ens permet estar con-nectats amb molts ports del mónamb els quals abans no havíemtingut relació.

-Parlem d'inversions. La mésimportant és el Moll de laQuímica?

Tarragona té el polígon quí-mic més important del sudd'Europa i és el nostre principalargument com a Port. A bandadel transport marítim, que espotenciarà amb un calat mésprofund que permetrà vaixellsmés grans, hem de ser la zonalogística del sector químic. Elseu terreny està acotat i si utilit-zen el nostre espai amb finalitatslogístiques en tindran més perproduir i créixer. La connexióamb l'estació intermodal tambémillorarà les sinergies amb elsector químic. -Alguna altra inversió destacada?

Estem projectant l'ampliaciódel contradic dels Prats, que ens

separa de les platges de Vila-seca. Això permetrà que qualse-vol incident que puguem tenirquedi dins l'àrea del Port i evi-tarà l'impacte fora. És una inver-sió de 25 milions d'euros que espodria començar a construirl'any que ve i que podria estaracabada l'any 2014. La idea seriafer-lo transitable per donar con-tinuïtat al passeig de la Pineda ique fos així un espai aprofitablepel territori.

-Com veu el sector dels creuers?Volem tenir un paper més

actiu en la tasca de projecció delnostre Port en els circuits delscreuers d'escala. Fins ara, aques-tes estratègies es portaven des del'Ajuntament. Hem esperat quees reconfigurés el panoramadesprés de les eleccions, peròvolem fer un pas endavant en ellideratge en aquest camp. Hemtingut resultats baixos, molt persota dels que obtenen ports comara Alacant, Cartagena,Almeria... I pensem que el nos-tre territori dóna per a més. Noes tracta de treure protagonismea ningú, però els interlocutorsdels creuers són empreses navalsamb les quals nosaltres podemfer una bona feina. -Un cop la justícia ha confirmatque la Marina Port Tarraco noanirà a terra, és l'hora de consu-mar l'operació de venda a un hol-ding qatarià que s'havia anun-ciat?

L'operació estava supeditadaque se solucionés el tema judi-cial. Ara sembla que ja està tan-cat. Per tant, és el moment dereactivar l'operació de venda aaquest grup de Qatar. Nosaltresdonem el vistiplau a l'operació iens posarem a disposició delsnous propietaris perquè, ambles seves idees, el complex siguiun èxit. -Com veu el futur de l'antiga seude l'Autoritat Portuària?

És un edifici singular iemblemàtic Però té 40 anys inecessita un nivell d'intervencióimportant. Cal estudiar quantcostaran les reformes, quepodrien estar al voltant de 9milions d'euros. Potser no calfer-ho tot de cop. Ho estem estu-diant i a la tardor volem tenir-neles conclusions. Llavors serà elmoment per decidir. A mi, coma president i ciutadà deTarragona, m'agradaria mante-nir-lo, però està per veure si lainversió és sostenible per anosaltres o perquè l'ocupi algu-na altra organització.

‘Necessitem el tercer rail ferroviari per serl’accés a Europa del mercat asiàtic’

Josep AndreuPresident de l’Autoritat Portuària de Tarragona

DANI REVENGA / TARRAGONA

Des que fa 4 mesos va prendrepossessió com a nou presidentde l’Autoritat Portuària, JosepAndreu ss’ha significat pública-ment en la lluita del territori perdesencallar les infraestructuresclaus per al futur del territori. ElCorredor del Mediterrani és,probablement, la més impor-tant. Però, ccom que la cosa vaper llarg, Andreu busca alterna-tives perquè el Port guanyi encompetitivitat i «lideri la recupe-ració econòmica a les nostrescomarques». L’última guerra,aconseguir que el Minissteri deFoment construeixi un tercer raila les actuals línies ferroviàriesper permetre el transporrt demercaderies des del Port cap aEuropa.

XAVI JURÍOJosep Andreu vol millorar les connexions del Port de Tarragona, però també les sinergies amb el territori.

‘El Port no es potpermetre esperar 10o 15 anys més perconnectar-se ambel centre d’Europa’

‘Volem tenir unpaper més actiu al’hora de situar elPort en els circuitsdels creuers’

‘Estarem atents que Foment defineixi l’accés delPort al Corredor delMediterrani’

2a quinzena - JUNY12 2011

ESPECIAL EL MORELL

Entrevista

-Com enceta aquesta nova legisla-tura? Amb quines prioritats?

Cada legislatura té un formatdiferent. Quan vam començarl'anterior el debat era al voltant del'especulació immobiliària. Elsmunicipis ens plantejàvem si volí-em créixer i fins a quin punt. Enaquests moments, desgraciada-ment, la primera preocupació ésl'atur. I per això serà la gran prio-ritat que regirà l’acció de governdel consistori en els propers anys,perquè com a administració méspropera al ciutadà hem de donarrespostes també en aquest camp.

-Com es pot combatre l'atur des del'ajuntament?

Està clar que les possibilitatsd'un ajuntament per crear ocupa-ció són limitades. I més ara que elspressupostos es ressenteixen de lacaiguda dels ingressos que hacomportat la crisi. Però es podenfer coses, com tenir sòl industrialpreparat per atreure indústriesque es puguin implantar al nostremunicipi i crear ocupació amb laseva activitat, tant directa comindirectament. L'altra possibilitatque tenim i on hem de potenciarla nostra aposta és la formació. Elsjoves que no tenen cap titulacióprofessional o els treballadors desectors com la construcció que notornaran a ser el que eren són lesprioritats.

-En quins àmbits cal buscar aques-tes noves oportunitats per la pobla-ció del Morell?

Gairebé dues terceres parts dela nostra població viu directa oindirectament de la indústria. i ésaquí on cal incidir. Per això estemtreballant en un nou polígon de 6hectàrees , el PP10 de la Granjadels Frares. -Quins punts forts té el Morell al'hora d'atreure inversions?

Nosaltres tenim la sort d'estar

ben ubicats en el triangleTarragona - Reus - Valls, o elTarragona - Reus - Cambrils, ipodem aportar dinamisme en elstres eixos: la indústria química, elPort i el turisme són tres sectorsamb gran capacitat de crear feinaestable. Hem d'afavorir el desen-volupament de totes les empresesque treballen de manera subcon-tractada per a aquests sectors. Itambé són els àmbits cap on had'anar la formació que abans

esmentava, perquè és allà on espot generar feina en aquest difícilmoment.-Fins a quin punt nota el Morelll'estat d'aquests sectors?

El Morell és un municipi que,per posar un exemple, ofereix500-600 menús diaris. Si el polí-gon funciona, els serveis que potoferir el municipi treballen. Totestà lligat. Jo crec que ara mateixhi ha indústries que ja s'estanreactivant. Dow, Bayer, Basf,

Repsol... estan plantejant ja novesinversions, quan l'any 2007 esta-ven perdent diners. Però ambl'exportació s'han reactivat. No espot caure en l'eufòria, però hi hamotius per a l'optimisme. Quanhi ha alguna gran inversió enaquestes plantes, la gent d'aquí iles empreses tenen feina perquèes mouen en el sector industrialde les nostres comarques. -Les infraestructures, les que exis-teixen i les que s’han de contruir,juguen un paper clau en aquestalluita per atreure noves inversionsal municipi i al territori?

Són bàsiques. Nosaltres estemen un punt estratègic. Tenim l'au-topista aquí a la vora i hauríem detenir l'autovia A-27, Tarragona -Montblanc, que, en aquestmoment, està aturada. I tambéesperem millorar les possibilitatsde transport ferroviari de merca-deries amb el corredor delMediterrani. Aquestes infraestruc-

tures s'haurien de potenciar almés ràpidament possible. En elcas de l'A-27 s'hauria d'obrir a l'eixtransversal Lleida - Cervera, per-què cal obrir la franja interior deCatalunya cap al Port deTarragona, per potenciar econò-micament totes aquestes zones,tant les interiors com les nostrescomarques. Catalunya peca deconcentració d'activitat a les àreesmetropolitanes; però jo pensoque la riquesa s'ha de repartir capa més comarques, per tal que laqualitat de vida dels ciutadans ensurti beneficiada. -Aquesta és l'aposta del Morellcom a municipi: l'equilibri?

Sí. Tenim uns serveis educatiuscomplets: des de la llar d'infants al'ensenyament secundari amb totun seguit d'activitats extraescolarsque cobreixen les necessitats deles famílies. Avui en dia, els matri-monis necessiten estructurar-seels horaris laborals amb aquestamena de serveis, que nosaltres elspodem oferir. -Quins són els grans projectes delmunicipi en aquesta legislatura?

No és la legislatura dels gransprojectes. El nostre repte és man-tenir l'estat del benestar per alsnostres habitants: l'educació, elsserveis per a la gent gran, les acti-vitats esportives i culturals, etc.Tot això ens dóna cohesió social iconvivència, que són els dos granseixos del nostre projecte que hemaconseguit i que no hem de per-dre. I, per sobre de tot, hem devetllar per generar ocupació, queés la millor garantia perquè lagent estigui bé.

‘Lluitarem contra l’atur amb formaciói captació de noves inversions’

Pere GuinovartAlcalde del Morell

DANI REVENGA / EL MORELL

Pere Guinovart va ser reesco-llit el 22 de maig com a alcal-de del Morell. En aquestaentrevista eexplica que la legis-latura 2011-2015 serà espe-cial, ja que la prioritat no seranels grans projecctes munici-pals. Sobre la seva taula, noté plànols d’equipaments, sinódiverses idees per combatre elprincipal problema que afron-ten molts ajuntaments: l’atur.Per això aposta per la captaciód’iinversions i la formació comles millors estratègies percombatre’l.

XAVI JURÍOPere Guinovart durant l’entrevista concedida a l’Indicador de Economía.

‘El sector químicestà recuperantinversió i lesempreses de serveiho han d’aprofitar’

‘No és la legislaturadels grans projectes,el repte és mantenirel benestar assolitels últims anys’

XAVI JURÍOL’ajuntament del Morell afronta una legislatura on la reactivació econòmica és la prioritat.

REDACCIÓ / EL MORELL

El Morell és un municipid'una marcada tradició indus-trial. Això es nota en el seu tei-xit econòmic, tant des d'unpunt de vista empresarial comlaboral. Segons les dades i lesestimacions de l'Ajuntament,un 60% de la seva poblacióactiva depèn directa o indirec-tament de l'activitat industrial.Des d'empreses subministrado-res, de serveis o de manteni-ment que treballen per a lesgrans indústries del Camp de

Tarragona, fins a sectors coml'hostaleria o la restauració,molt acostumats a donar serveia les puntes d'ocupació quegenera l'activitat industrial del'entorn del municipi.

Un polígon consolidat i unaltre en projecte

El polígon de la GranIndústria del Morell comptaamb 220 hectàrees. Plenamentconsolidades i en funciona-ment n'hi ha un centenar on hiha implantades la divisió de

química de Repsol que ocupael 90 per cent dels terrenys,Messer Carburos i CarburosMetálicos. De la resta de super-fície, 120 hectàrees, en unaquarantena s'està impulsant elprojecte d'urbanització.

En aquesta àrea hi disposenterrenys les empreses Euro-nergo, Acciona, el mateixAjuntament del Morell i la ja ins-tal·lada Messer que estan prepa-rats per a projectes de futur.

Les 80 hectàrees restantsestan catalogades com a sòlindustrial, però, de moment,estan pendents d'urbanització.El Morell, no obstant, volatraure noves empreses amb laintenció de diversificar la sevaactivitat.

En aquest sentit, hi jugarà unpaper important el nou polí-gon de 6 hectàrees que s'estàimpulsant a la zona de laGranja dels Frares, el PP10, elqual té pendent el projected'urbanització.

2a quinzena - JUNY 132011

ESPECIAL EL MORELL

Informe

Un municipi industrialEl 60% de la població activa en depèn directament o indirecta

La idiosincràsia econòmica d’ElMorell està fortament vinculadaal sector industrial. La proximitataals grans pols d’activitat de lesnostres comarques ha conferit aaquest municipi un paisatgehumà onn predominen els profes-sionals i les empreses especialit-zats en aquests camps. Aquestarealitat ssocio-econòmica aconse-lla reforçar l’aposta.

XAVI JURÍOLo proximitat de la química ha marcat la realitat del poble.

El PP10 de la Granjadels Frares disposade 6 hectàrees ques’urbanitzaranproperament

2a quinzena - JUNY14 2011

EMPRESES

Química

DANI REVENGA / LA CANONJA

Dow Water and ProcessSolutions, filial de The DowChemical Company, investiga-rá en la nueva planta de LaCanonja nuevas técnicas quepermitan limpiar y reutilizartanto el agua residual como,sobre todo, la salada. El CentroGlobal de Desarrollo deTecnología del Agua pretendeconseguir avances en técnicascomo la ultrafiltración, laósmosis inversa, las resinas deintercambio iónico, la electro-desionización y los bioreacto-res de membrana. Esta plantade investigación será punteraen estos campos y una referen-cia a nivel internacional.

Como objetivos concretos, la

nueva planta de Dow se marcamejorar la calidad del aguadesalinizada y reducir el consu-mo energético que actualmen-te es necesario para obtenerla,además de mejorar la eficien-cia de materiales, como, porejemplo, las membranas. Laempresa asegura que la provi-sión de agua potable a lapoblación que carece de ella,actualmente 1 de cada 7 perso-nas en el mundo, es uno de losgrandes retos de la humanidad

en este siglo XXI. Un hechoque abre un mercado impor-

tante para las empresas quepuedan aportar soluciones eneste campo.

Sintonía con el territorio

La importante apuesta queDow hace por Tarragona conla creación de este centro tuvosu reflejo en la lista de perso-nalidades que participaron ensu inauguración: la ministra deCiencias, Cristina Garmendia;el conseller de Territori de laGeneralitat, Lluís Recoder; y elembajador de los EstadosUnidos en España, Alan D.Solomont. Por parte de laempresa, presidieron el actoinaugural Geoffrey Merszei,vicepresidente ejecutivo deDow Chemiccal, y AntonValero, presidente de DowIbérica.

De las declaraciones de todosellos se desprende que la sinto-nía entre empresa y territorioes total, y que puede dar nue-vos frutos en el futuro. Merszei,por parte de la empresa, pusoeste centro como ejemplo «delcompromiso de Dow conEspaña después de 50 años, ytambién como ejemplo decolaboración que se traduce enéxito». Anton Valero, por suparte, destacaba «las condicio-nes óptimas» que reúne

Tarragona para la investiga-ción, por la proximidad al mar,las buenas relaciones con launiversidad y el apoyo de lasadministraciones. La ministraGarmendia señaló «las inmejo-rables opciones que ofreceEspaña para atraer inversio-nes». Por su parte, Roc Muñoz,alcalde de La Canonja, aprove-chó la ocasión para presentarla candidatura de su municipioa acoger una hipotética futurafábrica de las membranas queutilizan las plantas de trata-miento de aguas. Actualmente,Dow sólo tiene una de estasfábricas en Estados Unidos,pero la empresa se planteaconstruir una en Europa si lademanda crece en un plazo de

5 años.En los últimos 10 años, Dow

ha invertido 600 millones deeuros en Tarragona, y ya se estáproyectando un nuevo centrode investigación, en este casoen el sector de los films plásti-cos. Tanto la Generalitat deCatalunya como el Gobierno,que han aportado fondos paraeste proyecto, ratificaron suapoyo a las nuevas inversionesque pueda plantear la empresaen el futuro.

Dow inaugura su centro de I+D+ien potabilización de agua

Con una inversión de 10 millones de euros, será una referencia internacional

XAVI JURÍOLa inauguración reflejó la sintonía entre Dow i las instituciones.

La multinacional estadounidenseDow Chemichal inauguró en susinstalaciones de La Canonja sunuevo CCentro Global de Ded-sarrollo de Tecnología del Agua.Se trata de una planta de investi-gación, pioonera en el panoramainternacional, pensada para de-sarrollar nuevas tecnologías en elcampo de la ddesalinización y eltratamiento de aguas. Este cen-tro ha supuesto una inversión de10 millones de eeuros y emplea a35 técnicos.

La planta da trabajoa 35 técnicos y desarrollará técnicasde desalinización delagua marina

Este mes se hizo la entrega deun lote de 93 vehículos Toyotadel modelo Auris Híbrido HSD.En esta renovación de flota parti-cipa Toyota, como firma suminis-tradora de los coches, y la compa-ñía de gestión de flota de vehícu-los LeasePlan, encargada de laoperación de renting en la adqui-sición de los vehículos y del man-tenimiento integral de los mis-mos durante toda su vida opera-tiva.

Se estima que la nueva flotacomercial permitirá unos aho-rros medios de combustible deentre el 40 y el 60 por ciento, res-pecto a la flota actual, una reduc-ción de las emisiones de CO2,que alcanzarían una toneladaanual por vehículo y una dismi-nución del ruido prácticamentea la mitad de la de un coche con-vencional.

La zona de Catalunya cuentacon una flota de una veintena decoches, de los que ocho estaránen Alcanar. La fábrica Cemex deAlcanar, también conocida comoCementos del Mar, se construyóen 1968. La empresa producecemento gris y tiene una capaci-dad de producción de 1.800.000T de clinker año. La marca quecomercializa es De Oro. Susterrenos incluyen una canterapropia, una instalación portuariaen concesión con tres muelles decarga y descarga de barcos.

La fábrica de Alcanar fue la pri-mera cementera en España queobtuvo -en 2002- la AutorizaciónAmbiental Integrada (AAI) exi-gida por la Ley de Prevención yControl Integrados de la Con-taminación (IPPC). Se trata deun permiso en el que se fijan lascondiciones de funcionamientode las instalaciones, especifican-do los valores límite de emisión

de contaminantes y las caracterís-ticas técnicas de la instalación.

También ha sido la primerafábrica cementera de España queha obtenido la inscripción en elregistro EMAS, que reconoce yacredita que la gestión medioam-biental cumple con los estánda-res internacionales en cuanto alos requisitos de mejora conti-nua, participación de los emple-ados, cumplimiento de la legisla-ción y de comunicación externa.

Certificado ISO 14001

Cemex posee el Certificado deGestión Medioambiental ISO14001 en todas sus fábricas decemento españolas. Esta certifica-ción reconoce y acredita la ges-tión de los centros de produc-ción conforme a unos estándaresde calidad y respecto al medioambiente que superan los re-queridos por las normativas co-munitarias y españolas vigentes.

Desde el 2008 la fábrica dispo-ne de la certificación OHSAS18001 por su Sistema de Pre-vención de Riesgos Laborales.Este certificado reconoce ygarantiza que todos los centrosde trabajo del grupo superan, deforma voluntaria, los estándares yrequisitos del sistema de gestiónde la seguridad y la salud en eltrabajo. Asimismo, garantiza lasostenibilidad del modelo quepermite desarrollar, poner enpráctica, revisar y mantenerdicho sistema.

La cementera Cemex Españaha decidido ahora equipar a suscomerciales con vehículos híbri-dos, caracterizados por la combi-nación de motores eléctricos y decombustión. Estos nuevos cochesse distinguen por su bajo consu-mo energético, así como por unaconsiderable rebaja de las emisio-nes de CO2. La nueva adquisiciónforma parte del compromiso deCemex de reducir de forma drás-tica el impacto de todas las ope-raciones de su negocio en elmedio ambiente.

CEDIDALa fábrica de Cemex situada en el municipio de Alcanar.

Cemex sustituye su flota comercial en Alcanar

N.P. / ALCANAR

Dow prevé un centrode investigación ydesarrollo en el sector de los films plásticos

ANNA POLO/ TARRAGONA

Los filtros Biosmart son unproducto pionero y líder en elmercado mundial que llevancomercializándose desde hace14 años para hoteles, restauran-tes, floristerías, pescaderías, car-nicerías, fruterías… Estos filtrosregulan y controlan el nivel dehumedad en el interior del fri-gorífico gracias a su capacidadpara absorber automáticamen-te el exceso de humedad en elaire y, a continuación, despren-den esa misma humedad cuan-do el aire se encuentre dema-siado seco.

Este mecanismo hace que elfrigorífico siempre tenga «lahumedad perfecta para la pre-servación de alimentos perece-deros; de este modo, la vida deestas frutas y verduras puedeaumentar en un 50 o 100 porcien dependiendo del tipo deproducto», explica RubénSuárez, director de HumicoCataluña. El filtro Biosmartmantiene las cámaras frigorífi-cas más frías y más limpias yaque es capaz de absorber hastaun 60 por ciento de su propiopeso en humedad, además de«eliminar también los olores ylas bacterias que circulan por elaire», remarca Rubén Suárez.Estos filtros no tienen compo-nentes de ningún tipo, no nece-sitan pilas, no perjudican elmedio ambiente ni generanningún tipo de desecho.

Rubén Suárez destaca que losúltimos ensayos de laboratoriode Humico Biosmart han con-cluido que los filtros puedenahorrar hasta un 36 por cien delos costes de mantenimiento deenergía en ciertas condicionesde funcionamiento. A la vez,explica el director de HumicoCataluña, los filtros «ayudan amejorar el periodo de recupe-ración de la temperatura del fri-gorífico en un 50 por cien», deforma que contribuyen a redu-cir las facturas de mantenimien-to.

Diferenciación e innovación

Para que los potenciales clien-tes queden satisfechos, HumicoCataluña ofrece la instalacióndel filtro sin ningún coste paraque lo prueben durante unperiodo de 10 días. Si el clientecontrata el servicio, éste incluyemensualmente el desplaza-miento, la limpieza del equipo,el reciclaje del mineral, la tomade temperatura y humedad yuna certificación homologada.

Sus clientes permanecen fie-les a pesar de la crisis ya que «loque más valoran es la seguridadsanitaria que les dan nuestros

filtros y las mejoras ambientalesque notan en las cámaras oneveras: menos olores, más fríoy una mejor conservación de losalimentos», remarca RubénSuárez.

En breve, se incorporaránunos diseños nuevos que seránbactericidas, una tecnologíanueva japonesa que no sóloatrapará las bacterias, sino queeliminará los estafilococos, lasaerobias, mohos y hongos.

Para este 2011, HumicoCataluña tiene previsto expan-dir nuevas franquicias, abrir unnuevo canal de venta en la dis-tribución y otros colaboradoresde la restauración y ampliar eldepartamento comercial direc-to.

JUNY - 2a quinzena 152011

EMPRESES

Instal·ladors

JOSÉ DOMINGO

VALLS LLORET,NOU PRESIDENT

D’ACTIVA MÚTUAD’acord amb els acords

de fusió signats per les tresentitats integrades a ActivaMútua: ReddisMatt, Fimac iMupa, la junta directivad’Activa Mútua, Mútuad’Accidents de Treball iMalalties Professionals de laSeguretat Social, ha nome-nat José Domingo VallsLloret com a nou presidentde l’Entitat, el qual formapart de la junta directiva desdel 2008, any d’inicid’Activa Mútua.

D’altra banda el fins aradirector adjunt de l’entitat,Miquel Àngel Puig Tàrrec,ha estat nomenat directorgerent d’Activa Mútua.

ELECCIONS A LA JUNTA DE GOVERN

DEL COAATT DE TARRAGONAEl Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers

d'Edificació de Tarragona ha celebrat eleccions per escollirla Junta de Govern per als propers 4 anys i n’ha resultatguanyadora la llista encapçalada per l'actual president, l'a-parellador tarragoní Julio Baixauli Cullaré. Els altres mem-bres de la candidatura són: Adolf Quetcuti (president),Francesc Xavier Llorens (secretari), Romà Jordi Adam (tre-sorer), Maria Teresa Solé (comptadora) i, com a vocals,Montserrat Muñoz, Yolanda Fernández, José LuisHernández, Gemma Blanch i Agustí Sevil.

S'hi ha enregistrat una participació del 68,62 per cent. Lacandidatura guanyadora de Julio Baixauli va obtenir 179 vots(51,14 per cent), mentre que les altres, encapçalades perAlbert Clarasó i per Xavier Ribes, van obtenir 105 vots i 61vots respectivament.

CONVENI AEQT I APQUA-URVJoan Maria Garcia-Girona, president de la comissió decomunicació de l'Associació Empresarial Química deTarragona i Manel Sanromà per part d’APQUA-URV hansignat un conveni de col·laboració per a la difusió del pro-grama APQUA.APQUA és un projecte educatiu dirigit a tota la població,centrat en els productes i els processos químics, en el quall'AEQT col·labora des del seu inici.

L’EMPRESA ABSIS REP 58.964,22D’EUROS DE LA DIPUTACIÓLa Diputació de Tarragona ha adjudicat a l’empresa cata-lana Absis, que està especialitzada en solucions tec-nològiques per a l’Administració Pública, un concurs permillorar la seva gestió d’ingressos, taxes i preus públics, perun import de 58.964,22 euros. Absis és una empresa infor-màtica creada el 1982 especialitzada en el desenvolupamentd’aplicacions estàndards i en la realització de serveis en elsector de l’Administració Pública que, des de la seva creació,ha mantingut un creixement sostingut del 18 per cent. Lacompanyia compta amb un equip de 160 professionals ifacilita serveis a més de 120 ajuntaments i a més de 240organismes públics.L’objectiu de la Diputació és modernitzar la gestió de liq-uidacions tributàries i la seva recaptació, una millora de laintegració en els processos corporatius i disposar d’unaplataforma unificada dels processos de liquidació.

·BREUS·

El mejor aliado para lascámaras frigoríficas

Humico Cataluña abrirá nuevas franquicias y tiene previsto ampliar el departamento comercial

XAVI JURÍORubén Suárez, director de Humico Cataluña.

Humico Biosmart es una empre-sa americana de desarrollo am-biental especializada en la indus-tria frigorífica. Con una mezcla deminerales 100 por cien natural,fabrica y distribuye en exclusivaloss filtros biosmart. Rubén Suárezabrió Humico Cataluña en 2007,la primera franquicia que se abrióenn España e inició su negocio enTarragona y Lleida. Actualmente,también da servicio en Barcelona,el Baix Llobregat y el VallèsOccidental.

‘Los filtros Biosmartaumentan entre un50% y un 100% lavida de las frutas y verduras’

FUNDACIÓN:

2007PLANTILLA:

7 trabajadores

FACTURACIÓN:

100.000 euros

INVERSIÓN 2010:

65.000 euros

Las cifras

2a quinzena - JUNY16 2011

EMPRESES

Innovació

RAQUEL PALOMARES / REUS

Va néixer l'octubre del 2010 dela mà de quatre joves emprene-dors, que lideren les diferentsàrees de l'empresa: Óscar Carrió(product manager); David Juan-pere (finances i accounting); Ro-ger Estil·les (màrqueting); i JorgeEsteve (Area Sales). Fa un any imig aproximadament, es vanendinsar en aquesta oportunitatde negoci, i com que cadascú pro-venia d'àmbits totalment aliens,excepte Óscar Carrió, que té unperfil més tècnic, van aprofitar lesseves potencialitats per posar enmarxa un pla d'empresa que vadonar lloc a Kirubs. Es tracta d'unaempresa innovadora que dissenya

una estratègia per a cada client,oferint, no només qualitat als seusprojectes, sinó també creativitat,adequació, funcionalitat, disseny,etc. sense deixar de banda lacomunicació.

L'equip de Kirubs explica que vaser molt ràpid i que «fins i tot vamtenir clients abans de tenir pro-ductes», com és el cas del projecteper a l'Ajuntament de Calp, al qualvan fer una aplicació per a Iphone,Android i Blackberry anomenada«ilovemiciudad»; una guia turísticade la ciutat, del tot innovadora(amb QRcodes als llocs d'interès,

agenda cultural...). La segona apli-cació que van desenvolupar vatenir una repercussió mediàticaimportant; la carta del restaurantEtxanobe, de Bilbao, feta per aIpad. En l'actualitat, el tablet estàagafant força i tenen un projectemolt interessant, el «memolavia-jar»; una guia interactiva per alsmés petits amb jocs per conèixerles ciutats que visiten. També lesaplicacions per a Facebook estantenint èxit; un exemple de client ésRoom Mate Hotels, amb el qualvan fer un concurs que va tenirmolt d’èxit.

Des dels seus inicis van apostarper posicionar-se bé al mercat: «novolíem fer aplicacions senzilles,ajustàvem els preus i volíem acon-seguir empreses grans que ensdonessin l’oportunitat de teniruna cartera de clients potent»,expliquen els seus creadors. I hohan aconseguit: Campofrío,Grupo Prisa, Etxanobe, RoomMate Hotels, Eventid... Més de 12projectes nous, sorprenents, quemarquen tendència en sectorscom el del turisme, la restauració,els serveis i, fins i tot, ara s'atrevei-xen amb la medicina, camp enquè sorprèn que hi hagi moltademanda. I cada vegada en tenenmés. «Hi ha una aplicació per acada client», o així ho assegurenels creadors de Kirubs, i «cadascúté unes necessitats diferenciades inecessita unes plataformes oaltres».

Reus, la seva plataforma

Kirubs va ser la primera empresaa instal·lar-se a Tecnoredessa Reus,una decisió que van prendre perles oportunitats que els oferien, ique ara valoren com a «moltencertada». «Hi ha empreses jovescom nosaltres, tecnològiques, i ésuna manera de crear sinergies iajudar-nos els uns als altres», argu-menten els emprenedors. L'em-

presa va anar incorporant més tre-balladors a mesura que tenien pro-jectes, i en l'actualitat en són 15,però no descarten contractar-nemés.

El talent, el seu distintiu

Un equip format per enginyersde la Universitat Rovira i Virgili elscreadors del qual se senten moltorgullosos. «Hem invertit en talenti hem donat feina a gent d'aquí».Però no ha estat fàcil, ja que «no hiha especialistes a fer aplicacionsd'aquest tipus; és un tema moltnou, i hem ajudat la seva formació;per això, cada vegada són millors»,afegeixen. A més, l'empresa comp-ta amb una oficina virtual a Valèn-cia, i properament seran a Madridper una qüestió estratègica.

El radi d'acció comercial deKirubs és nacional, però també in-ternacional. Els directius de l'em-presa afirmen que estan co-mençant a moure's per AmèricaLlatina, ja que «donem a conèixerla nostra feina al món a través delsSocialMedia: webs, blogs, xarxessocials... Hi creiem molt, són indis-pensables».

I pel que fa a les previsions defacturació, Kirubs pretén arribarals 500.000 euros aquest 2011,però reconeixen que els principisvan ser difícils; capital propi per co-mençar, sis mesos sense cobrar,etc. Ara volen estabilitzar-se.D’aquí a un any? «Incertesa», i mésquan es tracta de noves tecnolo-gies. Els creadors de Kirubs pensenen l'empresa amb una vida de tresanys; «el futur serà html5», assegu-ren, «multiplataforma, per la qualcosa haurem de canviar de rumb,probablement».

El món de les aplicacions,a les seves mans

Kirubs inverteix en talent i posa la tecnologia al servei de les empreses

XAVI JURÍOEls creadors de Kirubs consideren els Social Media «indispensables».

Kirubs és una jove empresa reu-senca que desenvolupa aplicaci-ons en els nous entorns i disposi-tius mòbils: Iphone, Blackberry,Smartphone, Ipad, Tablets, aixícom en les xarxes socials, per a tottipus de clients, i en també creenles seves de pròpies. És un mercata l'alça: les empreses cada vegadahi creuen més, ja sigui per un temade branding, funcionalitat o diferen-ciació. En menys d'un any, Kirubsha guanyat els VIII Premis Reus a laCreació d'Empresa i el Premi Secota la millor empresa.

Ercros S.A. i l’empresa ale-manya Seeger EngineeringInternacional, GmbH han sig-nat un contracte de desenvolu-pament tecnològic i financerper a la implantació a Flix dedues noves activitats vinculadesa la bioenergia. Aquestes activi-tats consistiran en una plantade cogeneració amb biomassaforestal, d’una potència màxi-ma de 6 MW en electricitat, ien una planta de producció depèl·lets (biocombustible deri-vat de la fusta emprat en calde-res de producció de calor),amb una capacitat de produc-ció estimada de 100.000 tonesl’any. La principal matèria pri-mera utilitzada per a l’obten-ció d’aquest biocombustibleprové, prioritàriament, de l’a-profitament de la fusta resul-

tant de la neteja i regeneraciódels espais forestals de la concade l’Ebre, amb un consumanual estimat en 165.000tones.

Ambdues plantes es cons-truiran en el recinte de lafàbrica d’Ercros de Flix i ocu-paran una superfície aproxi-mada de 90.000 metres qua-drats i es preveu que les ins-tal·lacions es comencin a cons-truir al llarg de 2012. La inver-sió total necessària per a laposada en marxa d’aquest pro-jecte és de 52,6 milions d’eurosi suposa la consolidació de 23llocs de treball directes a lafàbrica, i un impacte total de350 llocs de treball en el con-junt de la cadena de fabrica-ció.

Les sinergies generades peraquestes activitats es concretenque la nova planta de cogene-

ració facilitarà vapor d’aiguaals processos productius de lafàbrica de Flix, la qual cosapermetrà estalviar el consumde fuel utilitzat fins ara, i lafàbrica de Flix, per la seva part,facilitarà serveis com ara aigua,logística, manteniment, pre-venció i laboratori, entre d’al-tres.

S’està estudiant la millorproposta tecnològica i finance-ra per dur a terme aquests pro-jectes. Tant Ercros com SeegerEngineering Interna-cionalhan valorat, especialment,entre d’altres aspectes, la voca-ció industrial del municipi, laconnexió directa amb la xarxade ferrocarril, la disponibilitatde biomassa agroforestal, l’ex-periència fabril d’Ercros i elsuport rebut per part delsagents econòmics i socials del’administració local.

Inversió de 52,6 milions d’euros en bioenergia a Flix

REDACCIÓ / FLIX

La Caixa ha signat un acordde col·laboració amb la Fede-ració Espanyola d’Indústriesde l’Alimentació i Begudes(Fiab) per emprendre un con-junt de mesures dirigides prin-cipalment a facilitar l’accés alfinançament de les empresesagroalimentàries, mitjançant lautilització de nous instrumentsfinancers i oferint noves alter-natives de finançament a l’acti-vitat empresarial, i a impulsarla internacionalització d’a-quest sector.

La col·laboració s’estendrà ad’altres àmbits relacionats ambl’anàlisi, la innovació, el mediambient i la nutrició.

El conveni inclou una líniade finançament de 300 milionsd’euros per a pimes agroali-mentàries.

La Caixa, entitat financeralíder en el sector agroalimenta-ri amb una quota de penetra-ció del 31 per cent, ha reservatper a les pimes una línia decrèdit especial dotada amb 300milions d’euros. D’aquests, 150provenen dels fons del BancEuropeu d’Inversions per aprojectes de pimes a lesregions de convergència, és adir, aquelles que es troben persota del 75 per cent de la rendaper càpita de la Unió Europea.Els altres 150 són aportats perLa Caixa i es destinaran alfinançament d’empreses agro-alimentàries de tot el país.

A més, La Caixa i el Fiab hanpactat l’organització conjuntad’una jornada monogràficasobre finançament en què esdetallarà l’accés a la línia decrèdit i s’informarà també deles altres opcions existents.

Acord entre La Caixa iFiab per facilitar el crèdit

REDACCIÓ / TARRAGONA

ANNA POLO / TARRAGONA

Per estrany que sembli en elstemps que corren, per a Affinisaquests últims anys han estat demolta feina i gens de crisi. Òbvia-ment, com explica Ana M.Macho, sòcia d'Affinis i adjuntade direcció, «la feina que veniadels particulars ha baixat un 15per cent, però aquesta disminu-ció s'ha vist compensada per unincrement molt important delsserveis que han contractat lesempreses».

D'aquesta manera, a partirdels anys 2007 i 2008, Ana M.Macho i Santiago FernándezPalafoll, els dos socis d'Affinis,van obrir un despatx a Múrcia ivan crear equips propis a Valèn-cia i a Barcelona amb expec-tatives també de convertir-se,properament, en noves delega-cions. Així, per a les empreses,Affinis investiga les baixes fingi-des, la competència deslleial, lesfuites d'informació... «Tenim unproducte molt exclusiu que és el

de la informàtica forense queserveix per discernir, amb lesproves necessàries, on es pro-dueix la fuita d'informació. Peraixò tenim detectius que tambésón tècnics d'informàtica».També investiguen els robatorisen establiments i col·loquencàmeres ocultes de vigilància,sempre d'acord amb la legalitatvigent per poder ser proves vàli-des i lícites en un judici. A més,Affinis és de les poques agènciesde detectius que realitzenvigilància no uniformada enesdeveniments o espais on hi haun volum important de gentcom en fires, congressos i hotels.

Macho explica que, segons elque calgui investigar «es pot ferun seguiment des de fora, o enspodem infiltrar com qualsevoltreballador més, amb contracte

laboral i tot, amb equips devigilància camuflats en els qualstot queda enregistrat, l'àudio i elvídeo». També resolen temes depatents i marques, robatoris decàrregues de material, falsifica-ció de productes i tot allò relatiuals treballs de qualitat que esduen a terme en centres comer-cials, agències i hotels «on els calcomprovar com és l'atenció alclient o el seu circuit de qualitat,ja que la crisi també ha convertitl'empresari en més exigentenvers els seus treballadors i volconèixer ara amb quina eficièn-cia treballen», destaca Ana M.Macho.

Altres clients importants són,des de fa molts anys, les compan-yies asseguradores i les entitatsfinanceres per temes de recobra-ment i per localització de clients

que han deixat de pagar el seucrèdit o hipoteca. I és que, en elmarc de la seguretat privada isegons el Reial decret2364/1994, els detectius privatssón els únics que poden obteniri aportar informació i provessobre conductes i fets privatsdavant un tribunal.

La realitat supera la ficció

Curiosament, de les 25 perso-nes de la seva plantilla, un 85 percent són dones, en un treballque, com explica Ana M. Macho,és complicat a l'hora de conciliaramb la vida personal i familiarperquè «es tracta d'una feinaque no té horaris, treballes 365dies l'any, de nit i de dia. Pots tro-bar-te a les sis del matí en unaadreça de Tarragona, agafar unavió a Barcelona i acabar duranttota la nit següent fent guàrdiaen un Casino de Madrid», expli-ca parlant d'un cas de fa unsmesos. I és que, per estrany quetambé sembli, els detectius noinvestiguen, en els casos dels par-ticulars, les infidelitats comreflecteixen moltes pel·lícules,sinó que un detectiu intervé enqüestions de custòdies, pensionsalimentàries, desaparicions, loca-lització de persones, herències...

Affinis té dues mencions hono-rífiques atorgades per laDirecció General de la Policia, el2005 i el 2007, una per descobriruns contenidors al Port quetenien droga i, l'altra, per trobarel cadàver d'una dona desapare-guda, ja que, òbviament, «com adetectius, tenim l’obligació dedenunciar qualsevol delicte queveiem o coneguem per algun cas

en el qual estiguem treballant».Així mateix, la conclusió final ala qual arriba l'informe final deldetectiu sobre el cas del particu-lar o de l'empresa «no es basa enimpressions subjectives o opi-nions, sinó en els fets o informa-cions degudament provats i

constatats», remarca Macho.Un treball, el del detectiu, que

dista molt del glamour de lessèries de televisió, tant per lesseves hores d’espera com elshoraris estrambòtics, tot i que caldestacar la millora en qualitat ieficiència del sector en les darre-res dècades, ja que «al principide la professió ens comunicàvema través de les cabines de telèfon;després vam usar el «busca»; mésendavant, els telèfons mòbils demaleta... per no parlar d'aquellesgrans càmeres de vídeo que aras’han convertit en micròfon i espoden dur en un penjoll».

Affinis és membre de l'Associa-ció Professional de Detectius Pri-vats d'Espanya, de l'Il·lustreCol·legi de Detectius Privats deCatalunya, de l'Associació de Do-nes Empresàries i Emprenedo-res de Tarragona i de Businessand Professional Women.

JUNY - 2a quinzena 172011

EMPRESES

Detectius

La distribuïdora de begudes,productes d’alimentació peribles ino peribles i productes de netejaSerhs, amb plataforma de distri-bució al Polígon IndustrialEntrevies de Tarragona, ha acabatles obres de remodelació de lesseves instal·lacions de fred, queconsistien a augmentar la sevacapacitat per donar un millor ser-vei a les nostres comarques. Serhsha invertit en la modernització iampliació de les seves ins-

tal·lacions 3,4 milions d’euros.Inversió que se suma als 10milions d’euros que el desembredel 2008 van destinar a la comprai adequació de la nau, en an-terioritat en règim de lloguer.

Durant l’acte d’inauguració, elpassat 10 de juny, Ramon Bagó,president del Grup Serhs, va des-tacar aquesta important inversió aTarragona, on «Serhs comptaamb unes instal·lacions i professi-onals de primer nivell, cosa queens referma com a líders del sec-tor».

La corporació catalana disposaa Tarragona d’una plataforma dedistribució integral en un terrenyde 20.000 metres quadrats ambun magatzem de 10.000, en quètreballen prop de 200 personesque ofereixen un servei integralals més de 4.000 clients del sectorturístic de la zona.

Bases de la remodelació

Pel que fa a l’ampliació de l’es-pai de fred, ha passat de 3.900metres cúbics a 12.500, fet que, enmetres quadrats de planta, suposa

passar dels 800 als 1.400. A més,s’ha dut a terme una combinaciód’espais amb tres temperatures, laqual cosa suposa una millora subs-tancial, ja que les cambres de con-gelació s’han adequat a -18/-20graus; les cambres de refrigeracióa 1/3 graus; i la zona de descàrre-

ga a 10/12 graus, per tal de notrencar la cadena de fred. Tambés’han adaptat cambres petites des-tinades al producte fresc (embo-tits). I, per últim, s’han construït11 molls de descàrrega climatitzatsper garantir una correcta manipu-lació de la mercaderia.

Serhs inverteix 3,4 milions en les seves instal·lacions de fred

R.P. / TARRAGONA

El negoci de la investigació privada creix durant la crisi

Affinis, amb 10 anys a Tarragona, obre a Múrcia i té equips a Barcelona i València

XAVI JURÍOAna M. Macho destaca la revolució tecnològica del sector.

Nascuda el 2001, l'agència dedetectius privats Affinis compleix,aquest any, els seus deu anys deserveis a la demarcació de Tarra-gona. Amb una plantilla de 25persones, disset de les quals sóninveestigadors privats, cobreixentot tipus de serveis per a particu-lars i empreses. Celebra els seusdeu anys amb un bon balanç: ladura crisi econòmica no els ha a-fectat, al contrari, han incremen-taat la feina i el 2009 van obrir unaoficina a Múrcia i també comptenamb un equip propi a València i aBarcelona.

El 85 per cent de la seva plantillasón dones, tot i ser una feina «sense horaris»

FUNDACIÓ:

2001PLANTILLA:

25 treballadors

FACTURACIÓ:

800.000 euros

Les xifres

XAVI JURÍORamon Bagó, president del Grup Serhs, durant la inauguració.

2a quinzena - JUNY18 2011

TERRITORI

ACORD DE LES

COOPERATIVES

AGRÀRIES AMB EL

CENTRE DE NUTRICIÓLa Federació de Cooperatives

Agràries de Catalunya (FCAC) iel Centre Tecnològic deNutrició i Salut (CTNS) han sig-nat un acord pel qual ambduesinstitucions col·laboraran enactivitats relacionades amb larecerca i la transferència deconeixement en l'àmbit agroali-mentari.

El conveni, signat pel presi-dent de la FCAC, Josep PereColat, i el director del CTNS,Lluís Arola, estipula unacol·laboració en projectesd'R+D+I en el sector agroalimen-tari, en el desenvolupament deserveis especialitzats per part delpersonal expert en activitatsd'R+D+I del CTNS, i en la difusiói promoció de l'oferta científica itecnològica del CTNS.

Aquest conveni obre la porta ala realització conjunta d'activitatsespecífiques, acordades en laComissió mixta de coordinacióformada per ambdues parts, queestablirà en cada cas l'objectiuque es persegueix i els treballs arealitzar, les aportacions de mit-jans i de personal, el finança-ment de l'actuació, els responsa-bles tècnics, el règim de la pro-pietat industrial i explotaciócomercial dels resultats i la parti-cipació d'entitats relacionadesdirectament amb la línia de tre-ball a estudiar i desenvolupar, escas que sigui necessari.

MESTRAL, EL NOU

OLI VERGE EXTRA DE

LA COOPERATIVA DE

CAMBRILSLa Cooperativa de Cambrils

ha presentat el seu nou oli vergeextra: Mestral. Una nova gammade productes que es completaamb patés d’olives arbequines ivinagres de vi negre de la varietat

garnatxa. L’acte va comptar ambla coneguda cuinera CarmeRuscalleda, usuària dels produc-tes de la Cooperativa. LaCooperativa amb aquesta novagamma ha volgut donar un valorafegit als seus productes. Enaquest cas, els clients podranconèixer les partides d’olivesd’on prové el seu oli i totes lesseves característiques a travésd’un procés de traçabilitat. Undels secrets, tal i com va explicarFerran Sarasa, director generalde la Cooperativa, «és que les oli-ves són molturades del mateixdia i, en aquest procés, s’hi utilit-zen exclusivament mitjans mecà-nics amb uns escrupolosos con-trols». La cooperativa de

Cambrils destina un 18 per centde la seva producció a l’exporta-ció. A banda d’a països de laUnió Europea, els olis deCambrils es poden trobar alsEstats Units i al Japó.

LES PENSIONS

DELS AUTÒNOMS A

TARRAGONA NO

ARRIBEN ALS 600EUROS

Segons Pablo Martín, directorprovincial de Tresoreria de laSeguretat Social a Tarragona,

prop del 85 per cent dels autò-noms de la demarcació deTarragona cotitzen per la basemínima.

Aquest fet provoca que lespensions d’aquest col·lectiu uncop arribada la jubilació siguitambé més baixa que a la restadel país. De manera més concre-ta, dels prop de 55.000 autò-noms afiliats, uns 46.000 ho fanamb aquestes condicions. Quanta les pensions, un cop arribada lajubilació, la mitjana a Catalunyadels autònoms supera els 630euros mentre que a Tarragonano arriba als 600. En termesgenerals. la pensió mitjana aTarragona ronda els 933 eurosmensuals.

Ramón Inglés, subdelegat delgovern de l’Estat a Tarragona, haassenyalat la necessitat que els autò-noms millorin les seves bases decotització per evitar tenir una pen-sió de jubilació baixa. El govern haintroduït un seguit de canvis nor-matius per corregir la situacióactual com ara la possibilitat per alsautònoms de 48 i 49 anys d’escollirla base de cotització.

El nombre d’autònoms en elsúltims tres mesos s’ha recuperat ala demarcació i especialment en elsector dels serveis coincidint ambl’inici de la temporada d’estiu.Però Inglés i Martín han detallatque el nombre d’autònoms éscíclic i que tornarà a disminuir apartir del setembre.

Dietari

A.P. / TARRAGONA

Des de fa quasi un mes,Tarragona ja disposa d'unCentre de Reempresa deCatalunya per donar el seusuport a les persones reempre-nedores o a les que han decedir la seva empresa. Aquestainiciativa és pionera a l'Estatespanyol i es va posar enmarxa el juny de l'any passatde la mà de la patronal catala-na Cecot, de la Fundació Cp'aci amb el suport delDepartament d'Economia iConeixement.

La Reempresa és un noumodel d'emprenedoria i decreixement empresarial, pelqual un nou emprenedor -reemprenedor- pren el testi-moni en la gestió d'unaempresa ja existent, comprant-la en la seva totalitat per conti-nuar l'activitat, salvaguardantd'aquesta manera el patrimoniempresarial individual icol·lectiu, per fer-la créixer,sense haver de passar per lafase de crear-la. El mecanismepossibilita la compra delsactius i passius d'una empresa

existent al seu anterior propie-tari o propietaris mantenintl'activitat, els llocs de treball i elritme de funcionament habi-tual sense entrebancs per al'entorn empresarial proper.

Aquesta iniciativa que té elseu origen a França, té moltsavantatges perquè «el reem-prenedor aporta a l'empresauna renovadora línia d'actua-ció i els mitjans necessaris pera la millora i reorientació delnegoci, que parteix d'unasituació millor objectivamentque la de la possible creació de

nou», explica la responsablede Reempresa a Tarragona,Natàlia Guinjoan. Aquestrelleu evita la pèrdua de capi-tal econòmic i de coneixementespecialitzat, «a més de tantsactius intangibles, com els con-tactes o la posició de mercat, oels hàbits de compra delsclients», remarca Guinjoan.

Per al Centre de Reempresa,nascut a Terrassa i Barcelona,aquest és l’any de la sevaexpansió per tal de crear unaimportant base de dades d’em-preses i d’emprenedors i facili-

tar així aquesta reemprenedo-ria. L’entitat ha obert aquestsdarrers mesos oficines tambéa Girona i a Lleida, tenint ararepresentació a totes les qua-tre capitals catalanes.

La metodologia de treballdela Reempresa es basa en l’a-

tenció presencial i part de lagestió online. En primer lloc,tant les empreses com elsemprenedors han d’omplir icontestar diversos qüestionarisper confeccionar bé el seu per-fil que servirà per «trobar pare-lla». Llavors, segons el sector,el perfil i les necessitats decadascú, el Centre els posaràen contacte per estudiar si «elmatrimoni és possible».Natàlia Guinjoan vol deixarclar que «en cap cas es tractad’un traspàs: es tracta d’unabona cessió, perquè durant unperíode de temps tant l’em-presa cedent com el reempre-nedor compartiran espai i tre-ball per facilitar el canvi de lesdues parts».

El Centre de la Reempresade Catalunya ha aconseguit enel seu primer any de vida aten-dre 56 empreses cedents i 81reemprenedors. En destaca lacorrelació entre el 30 per centde reemprenedors que voleniniciar activitat en el sectorindustrial i el 29 per cent d'em-presaris que cedeixen empresaen aquest mateix sector.

El Centre de Reempresa de Catalunya ja té delegació a Tarragona

REDACCIÓ / TARRAGONA

Després d'una primera jornadasobre les oportunitats que s'obrenper a les empreses tarragonines alBrasil, la Confederació Empre-sarial va acollir la jornada'Oportunitats a Guinea', destinadaa tots els empresaris del territoriinteressats a establir negocis enaquest país africà en els sectors dela construcció, del turisme i l’a-groindustrial. La trobada va comp-tar amb la presència del cònsol de

Guinea a Catalunya, ManuelTomey Alares, que va presentar larepública de Guinea a tots els assis-tents, i de l'assessor empresarialguineà Barry Sailou, que va expo-sar les oportunitats comercials id'inversió que ofereix el país, aixícom els objectius nacionals dedesenvolupament econòmic. TantTomey com Saikou van animar elsempresaris a obrir-se a aquest noumercat, que van considerar que és«la porta d'entrada al mercat africài que, en molts aspectes, és un terri-

tori verge per a les empreses euro-pees». Els dos ponents van defen-sar que, a causa de la crisi econò-mica, cada cop són més les empre-ses que en el futur canviaran eldestí de les seves exportacions capals mercats asiàtics o africans. En aquest sentit, Saikou va desta-car les oportunitats que s'obren enaquest país en l'àmbit de la cons-trucció, ja que la República deGuinea té un gran dèficit d'habi-tatges i d'obra pública al conjuntdel país.

‘Noves oportunitats a Guinea’

Reempresa, emprenedoria contrael tancament d'empreses

XAVI JURIOEl 30% dels reemprenedors volen iniciar-se en la indústria.

CEDIDAUn moment de la Jornada informativa sobre Guinea.

JUNY - 2a quinzena 192011

TIC

Audiovisuals

RAQUEL PALOMARES / REUS

Youtube i Vimeo són alguns delsespais en els que usuaris, empre-ses i institucions pugen i compar-teixen els seus vídeos autoeditats,la gran majoria domèstics, senseuna gran qualitat, però això no ésel més important, tenen unaforça comunicativa molt interes-sant. Els vídeos s'introdueixen alswebs, blogs, videoblogs, es linkena les xarxes socials (Facebook,Twitter, etc.) i tot està connectat. Les universitats estan utilitzantaquests espais per penjar con-ferències i classes; i les empresespugen els seus manuals d'instruc-cions, els seus productes, la sevafeina, tutorials de funcionamento simplement recomanacions. Ésuna manera de promocionar-se,però el que més interessa a laaudiència, és que els aporti algu-na cosa. També hi han hagutgrans campanyes publicitàriesque han triomfat a partir d'unvídeo: «Amo a Laura», o el spotde BMW del nen disfressat deDark Vader, per exemple, vanveure 37 milions de persones.S'ha convertit en tota una revolu-ció.Youtube és la eina més universal.El 2010, va ser la segona paraulamés buscada al nostre país a tra-vés de Google, dada molt signifi-cativa. I pel que fa a Vimeo, l'uti-litzen més els professionals, jaque els vídeos són en alta defini-ció. Després trobem altres serveiscom Blip.tv, que té l'avantatja deque garanteix la seva autoria, nocom passava fins ara ambYoutube.A les nostres comarques tenimalguns exemples de videoblog-gers molt interessants.Francesc Perez és un videoblog-ger de Tarragona que està con-vertint el seu espai a Internet enquasi un guia turística feta a par-tir de les experiències de viatged'una persona corrent. Al video-

blog www.elmaky.com, aquesttarragoní explica que d'entradatenia un blog, bàsicament perso-nal, però «fa dos anys vaig decidirintroduir vídeos com a comple-ment als textos que penjava, per-què la tendència de l'audiovisualés cada cop més important». Aixíva ser com va passar de blogger, avideoblogger.Les característiques que destacaPérez per parlar del vídeo com aelement clau són «la seva rapide-sa, la facilitat amb què es pot fil-mar imatges, la força comunicati-va, la personalització i la possibili-tat de pujar-los a plataformes gra-tuïtes i la integració». La seva ideano era la de fer un videoblog de

visites turístiques, però «el fet queaquest 2011 hagi viatjat força,han fet que els últims vídeossiguin d'aquest caire», explica.No pretén competir amb gransprofessionals ni grans equips,només fer una petita aportació ala societat, amb la seva càmera«que en cap cas supera els 500euros».

El valor del directe

I a les Terres de l'Ebre trobem aJesús Ferré, un videoblogger moltactiu, un dels pioners a la sevazona (jesusferre.blogspot.com).Ell parla de les coses de la vidadiària, i se sorprèn de que elsvídeos als que destina menysrecursos (un telèfon mòbil i unminut), domèstics, siguin els quetinguin més èxit i apareguin fins itot a la televisió. «A la gent li agra-da la immediatesa i la quotidiani-tat». Amb una aplicació com Qik,té la possibilitat de publicar casiinstantàniament des del mòbil. Ferré apunta que «abans eramolt innovador que algú es posésa filmar coses i les compartís, araja tothom ho fa», i «cada vegadamés, surten vídeos domèstics alstelenotícies per mostrar el queestà passant, i a ningú li sorprèn,i menys a la gent jove». Ferré ésfundador d'Atictes, des d'onorganitzen jornades, xerrades denoves tecnologies i lan party's, iacostumen a posar el vídeo decada xerrada en directe.

El vídeo, una eina quepren força a la xarxa

Els dispositius mòbils fan més fàcil i immediata la difusió

Les empreses aprofiten eines com Youtube per arribar als seus clients.

Internet és un espai multimèdia,on el text escrit és només unelement i on, cada vegada més,els auudiovisuals, les fotos i lesinfografies prenen major força.El vídeo es converteix en l'ele-ment més complet i potent, ipràcticament a l'abast de tot-hom, pel que empreses i perso-nes l'aprofiten per comunicar.Qualsevol té avui en dia unacàmera de vídeo, webcam o undispositiu mòbil amb el quee fil-mar, per després compartir, apartir d'eines que trobem a laxarxa de manera fàcil.

La segona paraulamés buscada aEspanya a través deGoogle és ‘Youtube’

ASom la generació de la tele,estem acostumats a les històriesen moviment. A més a més, enre-gistrar i editar vídeo ara és relati-vament senzill i molt econòmic.Segurament per això és habitualtrobar exemples d'empreses iprofessionals que s'atreveixen apublicar a la xarxa petits enregis-traments de vídeo per donar con-sells, per explicar de maneramolt més clara i àgil les instruc-cions d'ús d'un aparell o per mos-trar els seus productes.

Hi ha milers d'exemples: unsastre de Granada explica comfer el nus d'una corbata o ensen-ya la nova col·lecció de la tempo-rada. Un venedor de mòbilsenregistra sessions d'unboxin,una pràctica que consisteix adesembalar un producte davantla càmera i ensenyar com arribade fàbrica, quins complementsporta i quins no. D'altres profes-sionals ofereixen petits consellso, fins i tot, professors d'idiomesexpliquen petits trucs de pro-nuncia i tècniques per recordarla gramàtica.

El vídeo encaixa perfectamentamb aquesta pràctica cada copmés habitual de substituir la pro-paganda tradicional pel costumde compartir coneixements relle-

vants que la pròpia professió ensaporta.

És important, però, seguir trespremisses fonamentals: el vídeono ha de ser purament publicita-ri, cal que l'usuari en tregui algu-na informació útil i interessantper a ell; és així com seguirà pen-dent d'altres vídeos i com valo-rarà la vàlua professional de l'au-tor. Cal que siguin curts, sintèticsi clars: un vídeo d'un a tresminuts té una bona durada, si ésmés llarg ha de ser molt interes-sant per retenir l'atenció de l'u-suari. Cal ser polit, però l'obsessióper la perfecció no ens pot fercallar. Com més ben editat i mésprofessional millor, però és unallàstima no aprofitar la força d'unmitjà perquè prioritzem el for-mat i els recursos per davant delscontinguts.

T'agradaria veure'n algun e-xemple? Si busqueu a YouTube aBere Casillas, a Telefonino.net,Selva Inglès i Roca Salvatella, tro-baràs bons exemples de com el ví-deo ajuda a explicar un estil propide dur a terme una professió.

Tens una càmera de vídeo?Doncs, tens un tresor

La comunicació interpersonalha canviat totalment amb la proli-feració de les xarxes socials, quecada cop guanyen més adeptes alnostre país i no només per con-tactar amb amics i coneguts sinótambé per les relacions professio-nals, la creació de sinèrgies i larecerca de feina. Segons un estu-di realitzat per Viadeo amb unamostra de 2.134 espanyols i 55directors de recursos humans, un51 per cent dels espanyols afirmautilitzar les xarxes socials per tro-bar un lloc de treball, mentre queel 49 per cent restant nomésempra les vies tradicionals.

Segons els directius de recursoshumans entrevistats, els processosde selecció de personal s'han visttotalment afectats per la irrupcióde les xarxes socials i aquestscanals s'han convertit en una novafont d'informació sobre els seus

candidats. Sobre aquest procés,un 64 per cent del directius derecursos humans que participenen processos de selecció acostu-men a consultar els perfils delscandidats abans de realitzar lesentrevistes. És més, tres de cadadeu han arribat a descartar algu-nes persones per no tenir presèn-cia a les xarxes socials o bé pertenir un perfil pobre o poc actua-litzat. Els principals motius queporten als directius de recursoshumans a les xarxes socials sóndescobrir els contactes professio-nals del candidat i conèixer unamica més la seva personalitat.

La importància de les xarxessocials destaca també en un altreaspecte de l'estudi. A la preguntade quin són els aspectes impres-cindibles a l'hora de fer una selec-ció de personal, un 17 per centdels directius de RH assenyalencom a tret diferencial la bona pro-moció a través de la xarxa.

El 50% d’espanyols buscafeina a les xarxes socials

REDACCIÓ / TARRAGONA

Bernadette FarriolResponsable de comunicació digital a Enraona Internet SLblog.enraona.comtwitter.com/bfarriol

http://www.enraona.com

Enraona

Jukka Heinnonen és un tècnicen art floral finlandès que treba-lla a Tarragona i es considera un«artesà dels elements vegetals».En el seu blog: www.artesania-florae.com va trobar una formaútil de mostrar la seva feina, jaque no té un local físic, i a travésdels vídeos en els que ensenyala seva feina a la xarxa, acom-panyant els seus textos i fotos,ho ha aconseguit.

«Una imatge explica molt mésque mil paraules, com s'acostu-ma a dir, però el vídeo a més,les multiplica», diu Heinnonen.Sense ells, assegura, «no hauriapogut tenir tanta audiència a laxarxa, i en això m'han ajudatmolt plataformes com Youtube».Ara, es planteja comercialitzarles seves creacions florals envídeos. Tot un repte. Esperemque tingui sort.

En clauempresarial

REDACCIÓ / SALOU

El complex d’oci Lumine hainaugurat a Salou la nova zona deplatja artificial, piscines infinity izona chill out. El LumineMediterrània Beach and GolfComunity està format per un res-taurant, un club de golf i un com-plex d’oci de més de dues hectàre-es i 2.000 metres quadrats d’aiguadividits en set piscines d’àreestemàtiques. El Lumine Beach,

situat a la Platja Llarga de Salou ésel més gran que s’ha construït aEspanya. Aquest equipament d’altstanding i confort està format pelcomplex de golf, Lumine GolfClub; la zona de restauració (res-taurants Lumine i Hoyo 19); i elBeach Club, una exclusiva zonad’estança i descans. El LumineGolf Club compta amb 170 hectà-ries dedicades a tres camps de golfamb els 45 forats més nousd’Espanya. Entre els serveis que

ofereix destaca l’escola de golf i laPro Shop. Està gestionat per l’em-presa gestora Troon Golf, la com-panyia més important en gestió decamps de golf.

Lumine pertany al conjuntd’empreses de La Caixa i Criteriahi ha fet una inversió de 69 milionsd’euros. A la festa d’inauguració,hi van assistir uns 1.000 convidatsentre els quals hi havia polítics,esportistes d’elit i representants delmón empresarial.

2a quinzena - JUNY20 2011

ESTIL DE VIDA

Habitatge

REDACCIÓ / TARRAGONA

Un nou edifici amb 16 habitat-ges, d'entre 100 i 125 metres qua-drats s'aixeca a Tarragona. Estàmolt ben situat, a la RamblaNova. Però aquest, encara que hopugui semblar, no és el seu prin-cipal al·licient: es tracta d'un edi-fici equipat tot ell de la domòticanecessària per fer la vida dels quihi visquin més còmoda i segura.

Gràcies a la domòtica, un siste-ma tecnològic integrat, permetmillorar tots els aspectes funcio-nals d'un habitatge dotant-lo d'u-nes prestacions que van més enllàde poder encendre i apagar elsllums amb un sol botó o de pro-gramar les persianes perquè s'a-pugin o s'abaixin segons el graud'insolació. L'enginyer del projec-te Rambla 61, Ignacio Ros deViader, assegura que el futur de laconstrucció d'habitatges passanecessàriament per la domòtica,«igual que ara ja és impensablecomprar-se un cotxe sense alçavi-dres elèctric o tancament centra-litzat, ho serà adquirir un habitat-ge que no disposi de sistemes decontrol integrats».

Per a Ros de Viader els avantat-ges de la domòtica en són tres:confort, seguretat i estalvi energè-tic, els tres grans pilars de la cons-trucció del futur. Els habitatgesdomòtics són còmodes perquè

«tan sols cal aprendre a utilitzaruna interface (pantalla) per con-trolar totes les instal·lacions.Podem arribar a casa i disposarde la temperatura desitjada, delnivell d'il·luminació o controlarla televisió, la ràdio, les persianes,l'aspirador, des d'un sol coman-dament estirats al sofà», explicaRos de Viader. L'habitatge domò-tic protegeix també en cas d'in-cendi, d'inundació, de fuites de

gas i de robatori gràcies a les alar-mes tècniques i d'intrusió que

poden simular la nostra presèn-cia en cas d'absències prolonga-des.

També cal tenir en compte que«permeten una major autonomiade les persones amb mobilitatreduïda gràcies al fet que oferei-xen més accessibilitat i, fins i tot,ens poden avisar si algú de lafamília està malalt o necessitaajuda», afirma l'enginyer.

I al contrari del que podria

semblar, l'aplicació de criterisdomòtics garanteix un importantestalvi energètic: es pot reduir finsa un 12 per cent el consum d'e-nergia en relació amb els edificisecoeficients ja existents i fins a un60 per cent les emissions de CO

2a

l'atmosfera. Un estalvi energèticque és possible gràcies al màximaprofitament de la llum natural il'aïllament acústic i ambiental.

Cost d'un habitatge domòtic

Segons Ignacio Ros de Viader,la domòtica no ha d’encarir l'ha-bitatge, «tot depèn de la quantitatd'accessoris que s'hi incorporin ide la seva qualitat. Hi ha marquesque ofereixen aquests sistemes apreus molt raonables i que espoden instal·lar, fins i tot, enhabitatges de baix cost». En el cas

de Rambla 61, afirma, «s'han uti-litzat els elements més avançatsdel mercat per donar les màxi-mes prestacions que l'edifici ofe-reix. El nostre tret diferencial rauen el fet que construïm amb latecnologia més actual, amb mate-rials de primera qualitat i amb elsmillors professionals».

Rambla 61, un cop finalitzat,serà un edifici de 16 habitatges dedos o tres dormitoris, d'entre 100i 125 metres quadrats, a més d'undúplex de 130 metres quadratsamb terrassa d'ús privat de 79metres quadrats. A l'exterior s'hamantingut l'estructura original dela façana, de principis del segleXX.

És previst que el proper mesd'octubre, la promoció ja espugui visitar, la qual cosa per-metrà conèixer de primera màles prestacions d’aquests noushabitatges situats a l’antic edificide Banesto.

La domòtica integral arriba a la Rambla de TarragonaEl projecte Rambla 61 quedarà llest a finals del proper mes de setembre

Dues imatges virtuals, de la cuina i la terrassa, dels habitatges del projecte Rambla 61.

Ben aviat, Tarragona tindrà el pri-mer edifici de la ciutat equipat ínte-grament amb tecnologia doomòtica.Es tracta del número 61 de laRambla Nova, on actualment l'em-presa TR Corporación Inmobiliiariaestà realitzant els treballs de reha-bilitació que finalitzaran el propermes de setembre.

CEDIDA

CEDIDALa nova zona de piscines infinity i zona chill out de Lumine.

Criteria inverteix 69 milions alLumine Beach Club de Salou

Pisos d’entre 100 i125 metres quadrats, formaranpart del Rambla 61

La domòtica del’edifici ofereixconfort, seguretat iestalvi energètic

FÈLIX LLOVELL / TARRAGONA

Va ser el passat dia 18 demarç quan es va inaugurar,amb un gran èxit d'afluènciade públic, aquest nou local detapes (i molt més) al mateixcentre de la ciutat de Tar-ragona, concretament alcarrer Comte de Rius, 14, adues passes de la Rambla Novai de la plaça de la Font. Neixcom un nou bar, que mira d'o-ferir al client un productebasat en el format de tapes demolta exquisidesa a partird'una matèria primera de granqualitat.

L'establiment té l'objectiu deser una peça important per alturisme tarragoní i també pera tots els tarragonins. En unmoment en què estan molt demoda els canapès i les tapes,Villa Magdalena volia ser totauna referència, però, al mateixtemps, vol anar molt més enllài ocupar un lloc igualmentimportant oferint menús dequalitat a preus econòmics,casolans i de bona cuina.

Així, ara, per només onzeeuros, Villa Magdalena ofereixdiàriament un menú, en quèes pot escollir, per exemple,entre l’amanida de la casa, lapinya amb pernil, l’arròs ambllamàntol, el conill amb salsa,la daurada al forn o el jarret i,de postres, el pastís anglès o lamacedònia de fruita. Els platscanvien cada dia i en diadesespecials, com per Sant Jordi,Sant Joan, etc., s'hi inclou una

copa de cava. També s'hisumen els plats combinats, queamplean l'oferta gastronòmicaper a l’hora de dinar o desopar.

El local té dos petits i agra-dables menjadors, separats perun petit desnivell de cinc esca-les i una llarga barra on s'ex-posen els canapès, tapes imontaditos, protegits en unesvitrines transparents que elsclients poden obrir per servir-se. La capacitat total del localés de 48 persones.

El vi de la casa és elRocablanca criança 2007, deMontsant, però, en la carta devins, hi ha altres referències dediferents D.O. En l'apartat decerveses, n’hi ha quatre varie-tats i una singularitat de la casaés que existeix l'oferta de ferun tast de tres cerveses nacio-nals per apreciar els diferentssabors i varietats.

En les tapes de línia tradicio-nal, cal destacar que les calen-tes es preparen al moment,per la qual cosa no és reescal-fen. Les «reines» són les pata-tes braves, els calamars a l'an-dalusa, la sípia a la planxa, elpernil ibèric, el formatge man-xec, les gambes a la planxa i elsbunyols de bacallà, entre d’al-tres.

I també agraden molt la xis-torra i els xoricets a la sidra, els

«tigres» (musclos), les guatllesa la planxa, les sardines, els sei-tons, les anxoves, etc. Els preusde les tapes van de dos a deueuros.

Cal destacar-ne la tapa deldia. Per exemple, excel·lentpernil ibèric amb pa ambtomàquet, per 8 euros. Tambéhi ha entrepans variats i biqui-nis, que, de la mateixa maneraque les altres especialitats de lacuina, es poden emportar.

El servei és diligent i amable.El cor de Tarragona ja disposad'un agradable local per gau-dir de la bona cuina en formade tapes, pinxos, entrepans imenú diari de qualitat a preusmolt competitius.

JUNY - 2a quinzena 212011

ESTIL DE VIDA

Restauració

REDACCIÓ / TARRAGONA

L’any 2011 ha estat declaratper l’ONU «Any Internacionalde l’Afrodescendència». Peraquest motiu, la Fundació CaixaTarragona de CatalunyaCaixas’afegeix a aquesta celebracióamb la programació del Festivalde Música Iberoamericana encol·laboració amb l’AssociacióCultural Catalanoiberoamerica-na. D’aquesta manera, es volreconèixer la influència que elscompositors llatins de raça negrahan tingut en la música delssegles XIX i XX en l’àmbit inter-nacional.

Aquest festival, que té com adirectora artística a XiomaraSuárez, ha portat a Tarragonaartistes de primer nivell per ladifusió de la música llatinoameri-cana a Catalunya i és la conti-nuació del Festival de Boleros iHavaneres que se celebra anual-ment amb gran èxit de convo-catòria; en l’edició d’enguanys’obre el ventall d’interpretació aestils musicals ben diferents.

El recital «La influència afroa-

mericana a la música clàssica», acàrrec del reconegut pianistaCecilio Tieles, va inaugurar elcicle el passat 5 de juny.

El dia 12 va ser el torn de l’ar-tista Ignacio Villa, conegut popu-larment amb el sobrenom de«Bola de Nieve», al qual es varetre homenatge en l’any delcentenari del seu naixement.

El dia 19, també al CXAuditori Tarragona, l’especialis-ta en literatura pianística romàn-tica iberoamericana i reconegutintèrpret José Ruiz Elcoro clouràel festival amb un programa con-feccionat a través de composi-cions de petit format dels seglesXIX i XX i de fragments de sar-sueles conegudes, que s’agrupensota el títol «Els grans composi-tors afroamericans».

Villa Magdalena, menúsexquisits a Tarragona

Molt més que tapes, cuina casolana a un preu raonable

CEDIDAAlgunes de les propostes culinàries de Villa Magdalena.

Fa pocs dies, el Villa MagdalenaTapes va convocar els mitjansinformatius per donar a conèixer lanova trajectòria d'aquest establi-ment de tapes, que afegeix a laseva oferta culinària un menú diariide qualitat, al preu d’onze euros,tot inclòs, tant al migdia com al’hora de sopar.

Un local per gaudirde tapes, pinxos,entrepans i ara,d’un menú diari

José Ruiz Elcoro clou elVIII Festival de Música

IberoamericanaL’objectiu del cicle és l’apropament

cultural entre Catalunya i l’Amèrica Llatina

Villa Magdalena

Comte de Rius, 14

Tel. 977 22 58 45

Horari: de 8 a 23 h.

Tanca diumenge.

RESTAURANT

L’artista José Ruiz Elcoro. CEDIDA

Música

Ofereix l’opció defer un tast de trescerveses nacionals

El recital ‘Elsgrans compositors afroamericans’clourà el cicle

La sociedad se ha visto sacudi-da, aparte de las elecciones,por el súbito crecimiento degente acampada en las princi-pales plazas del país, e incluso,por reflejo, de las de Europa. Y, para colmo, por el cierre defronteras a numerosos produc-tos alimenticios de primeracalidad como son los que sededican a la exportación; ya nohay campesinos franceses tiran-do camiones, ahora es una des-graciada señora de Hamburgola que , con alevosía y precipi-tación, tira por el suelo millo-nes de mercancías.

Vayamos por partes, comodicen que decía Jack elDestripador.Los campamentos de los indig-nados tienen casi toda la razón.Y así lo demuestra, no sola-mente su presencia, sino lasdecenas de millares de firmas,a mano o electrónicas, que leshan llovido desde todos los sec-tores del país, de todas las eda-des y condiciones. Ahora, pasadas dos semanas, elmovimiento se debe demostrarandando, esto es, a la preguntade adonde nos lleva este pro-nunciamiento, se precisa una

respuesta concreta, clara, que,por el momento, no hay.Sí, es cierto, algunos papelescolgados en los tenderetes nosdicen algunas cosas, pero nonos señalan por dónde y cómovamos a ir a una mejora social,política y económica. Ni hayunos líderes que nos presentanesas propuestas concretas, niun conjunto de medidas a tra-vés de las cuales pueda llevarsea cabo.Por ello, mucha gente, quesimpatiza sin duda, con estaprotesta, cree que acabará porser un espectáculo más dentrode unos meses, si antes los «chi-cos de Puig» no los extermi-nan…Esta primavera debería germi-nar mejor, si no en pleno vera-

no, preparando las propuestasque a la gente le interesa paraque el nuevo curso 2011-2012comience con determinación.Lo que dudamos por parte dela clase política y de algunospoderes fácticos.En cuanto al pepinazo, senti-mos vergüenza ajena de quenuestra guía, la señora Merkel,tan angelical ella, se haya alia-

do con el demonio de la seño-ra de Hamburgo, de cuyo nom-bre ni quiero acordarme. Laconocida metodología germa-na ha fallado por los cimientos,dejándonos con la boca abier-ta. Porque como somos un país«de los del Sur» parece lógicoque nos ocurran estas cosas yque seamos unos guarros. Perolas aguas parecen volver a sucauce y las autoridades alema-nas ya ofrecen tímidas mues-tras de responsabilidad y dequerer indemnizar los daños yperjuicios causados. Sólo faltaque reconozcan que los gua-rros han sido ellos.Ojalá sea así, porque no nosgusta esa Europa prepotenteque cree que el club son ellossolos, y no todos los 27.

2a quinzena - JUNY22 2011

TRIBUNA

Del campamentoal pepinazo

Ángel Camacho opina que los campamentos de indignadostienen casi toda la razón. Así lo demuestra no sólo su presencia,sino las decenas de millares de firmas, a mano o electrónicas, queles han llovido desde todos los sectores del país, de todas lasedades y condiciones. En cuanto al ‘pepinazo’, Camacho asegu-ra que la conocida metodología germana ha fallado por loscimientos, dejándonos con la boca abierta.

INDIGNATS

Con frecuencia nos dicen quepara que las cosas nos vayanmejor debemos tener una acti-tud positiva, que debemos pen-sar en positivo. Pues no, no escierto.Esa es una idea cómoda, tran-quilizadora pero no por elloefectiva. Nos sirve como aneste-siante placebo, engañándonossobre un futuro mejor por elmero hecho de pensarlo conintensidad. Nos exime de res-ponsabilidad en nuestras accio-nes, delega en el supuestogobierno de nuestras emocio-nes el destino que sólo nuestrasacciones conoce.Algunas personas consiguenun alto desempeño en la mayo-ría de lo que se proponen yanalizando cómo lo consiguenlas conclusiones a las que pode-mos llegar son bastante claras:

objetivos profesionales biendefinidos, equilibrados con suscapacidades y habilidades yunidos a una alta capacidad deesfuerzo de forma persistente.Es decir, más que pensar deuna determinada maneraaquellas personas que marcanla diferencia en sus vidas actú-

an de una determinada mane-ra.Aquello que verdaderamenteimporta pues es actuar, poner-

se en marcha. Y más en unentorno económico tan com-plejo y difícil para muchos sec-tores como en el que nosencontramos ahora. No nos vaa sacar de donde estamos ni elpensamiento positivo ni el pen-samiento negativo. Lo que nos debe impulsar es laacción bien dirigida. Teneruna idea clara de hacia dóndedirigirnos y actuar en conse-cuencia. Aprender a pensar elfuturo, a diseñarlo en nuestrasmentes. Pero a continuacióndeberemos planificar las accio-nes concretas que nos acer-quen a nuestros objetivos. Yaprender a mejorar nuestraproductividad personal, aactuar de forma intensa y soste-nida con el foco puesto enaquello que queramos conse-guir.

Incluso actualmente siguensurgiendo oportunidades.Algunas porque la lógica evolu-ción de los mercados da lugar anuevas ocasiones donde antesno había nada. Otras por lairrupción de internet y las nue-vas tecnologías en sectores enlos que consiguen reducir drás-ticamente los costes de transac-ción. Fenómenos disruptivosque de la misma forma quedejan obsoleto al que no se

adapta da posiciones de domi-nio a aquellos que sabenmoverse con suficiente rapidezy habilidad.Hay personas que tienen unaidea y se ponen en marcha yotras que no. Lo que las dife-rencia no es su pensamientopositivo sino su comportamien-to positivo.Y de eso los emprendedoressaben un rato. Porque empren-der es actuar.

Agustí López reflexiona que más que pen-sar de una forma determinada, aquellas per-sonas que marcan la diferencia en sus vidasactúan de una forma determinada.

Así, pues, lo que nos debe impulsar es la acciónbien dirigida. Tener una idea clara de haciadónde dirigirnos y actuar en consecuencia.Diseñar el futuro en nuestra mente.

Emprender es actuar

EMPRENEDORS

Lo que importa es actuar, ponerse en marcha

Se precisa unarespuesta concreta yclara, que, por elmomento, no hay

Durant els últims 10 anys el sec-tor discogràfic ha viscut unatransformació deguda al desen-volupament d'Internet i d'altrestecnologies relacionades la qualha comportat canvis en la com-pra, venda, distribució i consumde la música. Comparat ambl'any 2000, el 2010 només que-daven un 25% de les botiguesde música al Regne Unit. Enaquest període es van tancarmés de 3000 botigues de músicaals Estats Units, el mercat mésimportant pel sector discogrà-fic, la qual cosa va suposar unadavallada de més del 50% de lesvendes de CDs. Cal destacar queaquesta és una crisi en el sectordiscogràfic, no en la popularitatde la música. Una prova d'aixòla trobem en els 40 bilionsanuals de descàrregues il·legalsde música d'Internet. En aquestcontext, les companyies dis-cogràfiques estan buscant unnou model de negoci que lesajudi a adaptar-se a les novescondicions del mercat i a lesnoves demandes dels consumi-dors.Entre els nous models que enca-ra han de demostrar la seva via-bilitat econòmica a mig termini,hi ha el d'Spotify, el qual hapogut entendre les exigènciesdel 'nou consumidor' de lamúsica, i la seva demanda peraccedir a molta més varietat demúsica comparat amb el modeltradicional. L'antic model denegoci es basava en la vendad'un producte físic (vinil, K7 i

CDs), i com a conseqüència elconsumidor tenia accés a lamúsica restringida a la sevacol·lecció de CDs o vinils.Itunes, actualment la botiga demúsica més gran del món, enca-ra funciona amb el model antic,en el sentit que ven un produc-te, encara que aquest productesigui en format digital, el mp3.En canvi, Spotify ven l'accés a la

música. Els clients d'Spotify noreben cap mp3, sinó que, a tra-vés d'Internet, tenen accés demanera quasi instantània, a labiblioteca de música més grande la història del sector, ambl'objectiu que aquesta bibliotecatingui tota la música de la histò-ria del sector disponible per alsseus usuaris. Però encara ésmolt d'hora per cantar victòria.Spotify té problemes importantsper a superar. Fa 5 anys quihagués imaginat que el 2011 jano hi hauria les tendes de músi-ca de tota la vida, i que amb unclic podríem escoltar qualsevolcançó en qualsevol moment i enqualsevol lloc? Com escoltaremla música d'aquí a cinc anys?

En un moment com l'actualresulta de vital importànciasaber reaccionar adequada-ment front les obligacions con-tretes anteriorment i quesabem no podrem cobrir senseperjudicar als altres. Per això,devem ser conseqüents ambels nostres propis actes i noprendre mesures precipitadesque podrien implicar greusperjudicis en la nostra pròpiacontra.El Dret privat (conegut públi-cament com a dret civil i mer-cantil) té moltes disposicionsque tracten de garantir elpagament dels deutes o l'assoli-ment d'una satisfacció equiva-lent respecte dels creditors,però no hem d'oblidar la figu-ra del Dret penal que romanlatent per actuar en contradels supòsits extrems, per tant,inevitablement les disposicionsdel Dret penal han d’adherir-se a les disposicions de Dretprivat amb l'objectiu de garan-tir els drets dels creditors. Totaixò sense oblidar el caràctersubsidiari i fragmentari delDret penal que a priori had'abstenir-se davant de situa-cions que podríem anomenarmers incompliments contrac-tuals (per exemple els impaga-ments).La insolvència bàsicament potésser definida com aquellasituació en la qual l'import deles obligacions exigibles (pas-siu) supera el dels béns i dretsrealitzables (actiu). Cert és que la "simple" dificul-tat econòmica no pot ser puni-ble com a delicte i que, pertant, com a regla general ni lafalta de liquiditat ni la insufi-ciència patrimonial podendonar lloc a un delicte d'alça-ment de béns. Diferent ésquan apareix la figura del dolen l'actitud del deutor que,mitjançant certes actituds,intentarà burlar els seus credi-tors.El delicte d'alçament de béns

amb caràcter general podriadefinir-se com una maneraparticular de tractar d'eludirels pagaments dels deutes mit-jançant l’ocultació dels bénsamb la finalitat que els credi-

tors no puguin satisfer amb ellsels seus drets de crèdit.L'actitud punible és que, ambl'alçament, se sostreuen elsbéns respecte de la responsabi-litat a què estan subjectes.Es pot afirmar que l'alçamentde béns és un delicte de natu-ralesa híbrida, ja que, d’unabanda, pot ésser concebut comun delicte d'enriquiment, a la

manera de les estafes, però,d’altra banda, pot tractar-setambé d'un delicte sense enri-quiment, similar als danys. Aquest delicte no es troba tipi-ficat en el Codi Penal amb lafinalitat d'impedir la facultatde disposició al deutor sobre elseu patrimoni, sinó per limitar-la, perquè el deutor podràseguir disposant del seu patri-moni però sense disminuir-neel seu saldo per sota del neces-sari i perquè, en un futur, segu-rament imminent, puguiafrontar el pagament dels seusdeutes, és a dir, no ha decol·locar-se en una situaciód'insolvència de manera inten-cionada amb la voluntat de

defraudar els creditors (doldirecte) així com tampoc noha d'acceptar o consentirvoluntàriament el perjudiciencara que s'hagi vist noméscom una mera possibilitat (doleventual). I el més important,no és necessari que el resultatarribi a produir-se, és a dir, eldelicte es consuma amb la sim-ple provocació de la insolvèn-cia sense necessitat que, acausa d'això, s'arribi a produirel perjudici als creditors. Així mateix, i finalitzant, nopodem oblidar que entre lesinfraccions relatives a l'impaga-ment de deutes o incompli-ment d'obligacions, hi existei-xen altres conductes tipifica-des en la nostra legislació,d’entre les quals es pot desta-car l'estafa, l'apropiació inde-guda, el delicte fiscal, la falsifi-cació de documents d'unasocietat, l'impagament de pen-sions, la desobediència a l'au-toritat i, fins i tot, l'anomenadaestafa de crèdit. Per tot això, i tornant a l'inicide la meva exposició, no emqueda mes remei que recoma-nar, en cas que prevegeu unasituació d'insolvència, i sempreabans d'emprendre qualsevoltipus d'acció, acudir a un asses-sor expert que us pugui asses-sorar respecte de les actua-cions que hauria de dur aterme amb la finalitat de nodefraudar a ningú i evitar per-judicis majors i il·lícits penalsinesperables.

JUNY -2a quinzena 232010

TRIBUNA

Tomàs Serra assenyala que l'alçament debéns és un delicte de naturalesa híbrida, jaque, d'una banda, pot ésser concebut com undelicte d'enriquiment, a la manera d'estafes,però, d'altra banda, pot tractar-se d'un delictesense enriquiment, similar als danys.

Aquest delicte no es troba tipificat en el codipenal i, el més important, no és necessari quearribi a produir-se, és a dir, el delicte es con-suma amb la simple provocació de lainsolvència sense que s'arribi a produir el per-judici al creditor.

El delicte d'alçament debéns (insolvència punible)

DRET

És recomanable abansd’emprendre qualsevoltipus d’acció acudir a unassessor expert

Gerard Ryan destaca que Spotify ha pogut entendre lesexigències del nou consumidor. Els seus clients, a través d'internet,tenen accés, de manera quasi instantània, a la biblioteca de músi-ca més gran de la història del sector, amb l'objectiu que aquestabiblioteca tingui tota la música de la història del sector disponibleper als seus usuaris.

En busca del noumodel de negoci peral sector discogràfic

MÚSICA

La crisi és del sectordiscogràfic, no en lapopularitat de la música

-¿Cuál es su fórmula para fomentar elcrecimiento de las empresas?

Nuestro programa tiene como objeti-vo dinamizar la cultura emprendedorapara ayudarlas a transformar ideas yconocimientos en bienes económicosde una forma sistemática. La idea estransformar la empresa en una máqui-na de convertir su patrimonio intelec-tual en una máquina de obtener bene-ficios.

-Los objetivos están claros, y seguroque los compartiría cualquier empresa-rio. Pero, ¿cómo se hace?

No hay fórmulas mágicas, pero lomás importante es que el líder estécomprometido con esta idea. Este espí-ritu no puede surgir de la base.Nosotros trabajamos con este target,para identificar los comportamientosque promueven la cultura emprende-dora en los líderes y las maneras decomunicarla a toda la empresa paraque estos valores se establezcan en suseno. El objetivo es el crecimiento, yéste tiene que llegar por la vía de nue-vos productos o la conquista de nuevosmercados. Ambos surgirán de las ganasde crecer de la empresa. -¿La solución es invertir más en I+D?No necesariamente es un tema de can-tidad de recursos, sino que tambiénimporta, y mucho, la calidad de los mis-mos. Está comprobado que innovar y

crecer van de la mano, pero la relaciónentre inversión en I+D y ventas no estan directa. Se necesita, obviamente,un mínimo de inversión, pero, a partirde aquí, lo importante será la habilidada la hora de seleccionar las ideas paradesarrollarse.-Empresario y ganas de crecer tendríanque ser sinónimos. ¿No siempre es así?El día a día absorbe a muchos de ellos.Muchos empresarios quedan atrapadosen una rutina de resolución de proble-mas cotidianos: proveedores, clien-tes… Y entonces no dedican el tiemponecesario a crecer. El rol número 1 dellíder de la empresano es éste, sino quees poner los objetivosde la empresa por-que toda la estrategiafluya desde ahí.Muchas veces losnegocios van haciendo sin tener unahoja de ruta para su crecimiento. -A la hora de fijar objetivos ¿es mejorser realista o utópico?

No tienes por qué ajustarte a la reali-dad. Los objetivos alcanzables te limi-tan a tu realidad de hoy. Si, en cambio,ponemos objetivos más ambiciosos,esto nos obligará a buscar caminos yfórmulas más imaginativas para llegar atender hacia él. Y son caminos que nose explorarían con objetivos más

modestos. No se hubiese llegado a laluna si Kennedy no hubiese dicho, encontra de lo que pensaban los científi-cos, que se tenía que llegar a la luna. -¿Cómo debe transmitir el líder la filoso-fía del crecimiento?El primer mensaje es que él lo vivaintensamente. Hay líderes carismáti-cos, pero otros que no lo son. Hay otrotipo de líder que es genuino y que sebasa en el hecho de que sus actitudesson coherentes con su discurso. Conesta continuidad entre hechos y pala-bras también se consigue arrastrar alresto de la empresa.

-¿El látigo está pasado de moda?Si eres irrespetuoso con el resto de laorganización no conseguirás que traba-jen más duro para ti. Con gritos antelos errores, los subordinados van adejarte de aportar ideas y también ten-drás una rotación de personal más altade lo normal. Y hoy en día, el líder nopuede permitirse el lujo de capitalizarlas ideas que llevan al crecimiento. Enuna estructura normal hay personasmás creativas que él mismo y especialis-

tas con grandes conocimientos sobrecampos específicos. Son activos que ellíder no aprovechará si no sabe gestio-nar sus relaciones, fomentando el reco-nocimiento al trabajo del equipo yhaciendo que todos se sientan a gustopara ofrecer su máximo potencial.-¿Este liderazgo empático se puedeaprender?Se puede aprender qué actitudes pro-mueven o inhiben la participación delos empleados en la organización. Ennuestros cursos intentamos que losalumnos evalúen qué comportamien-tos diarios son mejorables para mejorarsu estilo de liderazgo.-¿Uno de los grandes enemigos son lasrutinas?Definitivamente sí. Pero el gran enemi-go es perder el norte, la razón que teha hecho meterte en un negocio. Enese caso, la sostenibilidad de la empre-sa será muy baja. Porque, en un merca-do tan global como el que tenemos, decualquier lugar te puede salir un com-petidor.-¿La crisis es un buen escenario paracambiar algunas cosas?Sí. Ante una situación de crecimientogeneralizado, la gente tiende a relajar-se. Es lógico que así sea. En cambio, elpanorama actual es perfecto para reac-tivarse, porque, si no lo haces, tienesmuchos números de tener problemas.El 95% de nuestros alumnos buscanuevas formas de crecer: ahora onunca, por una simple cuestión desupervivencia.

� � � � � � � � �

����������� ����������������������������������

� � � � � � � � ����������

‘Los objetivos alcanzables te limitan’

«Kennedy pidió la luna cuando era científicamenteimposible y tuvo la luna en 10 años». Con esteejemplo ilustra Ignacio Schmidt la necesidad quetienen las empresas de que su líder pierda el con-tacto con la realidad, en un sentido no peyorativo

de la expresión. No se trata de pedir imposibles, nide arriesgar la viabilidad de una organización per-siguiendo el Santo Grial. Pero en el mundo de laempresa no se crece sin objetivos ambiciosos.Cómo fijarlos es lo que enseña este experto.

Texto: Dani Revenga / ReusFoto: Xavi Jurío

Redacció i publicitat: C/ Illes Medes 6-10 43206 Reus · Tel. 977 12 75 92 · Fax 977 12 70 30

http://www.totemprenedors.cat

Ignacio Schmidt ha trabajado durante más de 20años en varias multinacionales en países como GranBretaña, Bélgica, Méjico, Puerto Rico, Portugal oEspaña. Como consultor o gerente ha obtenido cre-cimientos destacados en mercados muy competiti-vos, y también en otros que estaban estancados oen situaciones poco favorables. Es un experto encrecimiento y liderazgo que resume sus métodos enun decálogo al que llama «las 10 palancas del cre-cimiento». A saber: la cultura emprendedora, lanecesidad de marcar estrategias, la innovación, lapenetración, la expansión geográfica, el portafoliode productos y clientes, los nuevos canales deventa, los modelos de éxito, las adquisiciones yfusiones y la financiación. Todos estos mandamien-tos se resumen en uno: la pasión por el crecimien-to. Una actitud que el líder de la empresa debe lle-var casi hasta la obsesión para marcar el ritmo detoda la estructura. Con empatía y habilidades comu-nicativas que puedan exprimir la creatividad delgrupo para obtener las mejores herramientas al ser-vicio del crecimiento. Estas herramientas no pasan,necesariamente, por inversiones elevadas. SegúnSchmidt, «es más importante la calidad de las ideasque el dinero que se invierte en I+D». Sus argumen-tos han sido muy bien valorados por los asistentesa las charlas que ha impartido en el Tecnoparc deReus, gracias al programa Genera, impulsado porRedessa y otros organismos empresariales deCatalunya. Un programa que tiene como objetivofomentar la cultura emprendedora entre las peque-ñas y medianas empresas.

Las 10 palancas del crecimiento

Ignacio Schmidt, experto en liderazgo y crecimiento.

‘El líder debe saber transmitir la cultura

de crecimiento a toda su estructura’