APUNTS SOBRE EL TALLER DE TITELLES TERAPEUTIQUES AMB KARIM DAKROUB

Vaig arribar al Poble Espanyol amb la la ilusi dun nen petit, mhabia apuntat al Taller de titelles terapeutiques amb Karim Dakroub era un mat solejat que amenaava pluja. Ell es va presentar, s libans per el seu francs i angls sn fluids i accesibles. Primer que ens va proposar dinamiques de relaci perque ens coneguessim els asistents, sentir i escoltar a laltre, observant la seva m, curios que una cosa aix no la fem ms sovints el que vaig pensar. Em va tocar el mateix Karim i vaig sentir una m amorosa i treballadora, dalg que estima la seva feina i treballa amb el cor. Desprs de presentarnos , vam comenar a fer el mico i la mosca. Tot seguit va comenar la proposta artterapetica ms potent que he conegut : una dinmica de projecci del propi odi, llenant un drap a terra i cridant una mica , desprs abraavem simbolicament all ms estimat ballant amb una tela ms bonica. Quin gran tema aquest dall que magrada i all que no magrada oi?. Desprs un petit treball plastic , la portada de la nostra llibreta dapunts representant aquesgta dualitat. En el grup haba aparegut una intensitat emocional tremenda notavem que iniviavem tres dies magics. Despr ens va repartir mascares de paper en blanc perque hi pintessim de colors, el nostre objecte dodi. Potser a la primera no hi penses per tots tenim algn tema odiat. El objecte dodi s ara un personatgue amb nom propi i amb caracteristiques personals clares, em de poder donar veu a aquest personatgue perque t alguna a cosa per dir. Que ens vol dir? Cal escriure all que ens vol dir perquer desprs li donarem veu i moviment a aquest objecte, un treball projectiu en podem anomenar, aix ho feia ell, davant nostre tenim una mena despantall amb el qual identifiquem el nostre odi. Karim ens adverta sobre aquest treball, aquest curs est orientat a terapeutes. El Karim, que s director duna compaa de titelles ha vingut convidat per Toni Rumbao a compartir experincies que ha elaborat per fer mediaci de conflictes . Treballa per la ONU en llocs en guerra o en perill de guerra per mirar delaborar una emoci tant primria que lodi all on aquest sentiment s a flor de pell. Ens va parlar dexperincies a Palestina, treballant amb membres dAl Kaeda. Deu meu quines situacin! El objecte dodio daquella gent era un soldat libans i ell era libans! Massa fcil que el vinculessin amb lenemic. Evidentment la situaci era violenta, per aquell mascara de soldat libans no va ser destruda, tot hi que els hi haba donar perms per fer-ho, ells sabien que agredir un soldat significa anar a apres, finalment van guardar la mascara en una caixa. En un contexte aix poden apareixer reaccions intenses i perilloses. Ens deia que haba portat un taller en un lloc on acababa dexplotar una bomba, lobjecte dodi va ser lautor daquella bomba, i en aquest cas no es van poder contenir, la van llenar a terra i la van trepitjar amb odi, llavors tot el grup va arrencar a plorar, ens va dir que per portar un taller daquestes caracterstiques calen com a minim dues persones que sencarreguin dacompanyar al grup sobretot si hi ha membres de grups en conflicte.