C M Y CM MY CY CMY K

Juny 2010 - Núm. 36

Arriben els 35 bombers ibomberes de nou ingrés

Quatre nous tancs ruralsja vetllen per Collserola

Bombers i SEM segellenun procediment conjunt

Foto

: Ant

onio

Cab

eza

www.bcn.cat/bombers

Bombers extremala prevenció pel riscde focs forestals

Bombers extremala prevenció pel riscde focs forestals

Editorial• Ens reforcem per seguir millorant

Formació i procediments• Curs de riscos psicosocials a la nova lleva• Procediment conjunt d’actuació amb el SEM

FAHRENHEIT•451Edita: Bombers de BarcelonaAjuntament de Barcelona

Consell Editorial: Joan Pedreny, Clara de Yzaguirre,Jordi Secall, Carme Pallarès,Sagrario Navas, Joan Palau,Vanessa Martínez i Àlex Palau

Director: Jordi Secall

Serveis editorials: Op-team SIC SL

Navas de Tolosa, 270, 5è 3a08027 - BarcelonaTel. 93 243 08 35 www.op-team.com(fahrenheit451@bcn.cat)Coordinació: Àlex Palau (alexpalau@op-team.com)

Redacció: Àlex Palau i Vanessa MartínezDisseny i maquetació: Joan Serra iLaura Urios

Fotografia: R. Cervantes, À. Palau, V. Martínez,D. Zapater, E. Planas, J. Asín, J. Canudas, P. Martínez, J. Andrés, A. Cabeza, J. Martín, J. Bolívar, TABASA, P. Rodríguez, V. Dobaño, R. Estela, P. Harts i Consorci de Collserola

Col·laboradors en aquest número: Xavier Garcia,Antoni Cabeza, Montse Radresa, Ricard Cervantes,Víctor Carrillo, Juan I. Paso, Pilar Moral, José Martín,Carlos Pérez, Víctor Dobaño, Verònica Pérez, AlíciaMontoro, Paula Pérez, Ferran Aguado, Carlos Luis,Núria González, Marc Ferrer i Lluís Cabañeros

Fotomecànica i impressió: Cevagraf SCCL

Dipòsit legal: B-33873-2001

Candent• Benvinguda oficial als nous bombers• Presentació dels tècnics de l’SPEIS

Som Barcelona• El Sistema d’Emergències Mèdiquess’incorpora a la Sala Conjunta• Campanya amb el Gremi d’Ascensoristes

Un apunt d’història• Un recorregut per la història del telèfon de Bombers (1a part)

Aprèn a cuidar-te• Els trastorns musculoesquelètics

Cos a cos• El Consorci del Parc de Collserola:vetllant pel pulmó de Barcelona

Materials i equipaments• Les noves autobombes mitjanes rurals

Activitats• Cursa de rècords i de records• Bombers triomfa a l’Europolyb• I Campionat d’Emergències de Catalunya

Serveis Destacats• Fuita química al Moll Sud• Crema una nau industrial a Sant Andreu• Un foc de pis causa la mort d’una dona

Calaix de sastre• L’armariet del bomber• Les millors fotos de bombers a la xarxa

• Revetlla en calma: la gestió de les emergències durant la nit de Sant Joan

La nostra gent• Jordi Asín: “Necessitava fer un llibre quefos útil per a tothom”

SUMARI

2

Notícies• Espectacular simulacre d’accident ambincendi als túnels de Vallvidrera• Arrenca l’Operació Estiu

• El Clínic comença a enderrocar el Central• El patrimoni històric supera les 900 peces• La digitalització dels informes estalviarà45.000 fulls de paper a l’any

3 22

26

28

30

32

36

38

7

10

13

15

16

20

34

• Pràctiques de rescat al telefèric • Millores al Mycellium• InfoBombers: el nou butlletí del Cos

4

FRH 36-p.02 a 03 ok 20/7/10 15:38 Página 2

Ens reforcem perseguir millorantUn cos de bombers és bo pera la seva ciutat en la mesuraen què respon a les necessi-tats dels seus ciutadans de laforma més eficaç. I és precisa-ment eficàcia i bon servei el queha demostrat l’SPEIS amb laseva contribució en el dispositiumunicipal per la Revetlla de SantJoan i durant l’arrencada de lacampanya d’estiu.

Un cos de bombers es mesu-ra també per la seva capacitat decréixer, d’adaptar-se i de millorarcontínuament. Amb el repte d’unestiu que es presenta especial-ment complicat per l’alt risc d’in-cendis forestals, els bombers deBarcelona ens reforcem més quemai. El passat dia 22 de juny, vamdonar la benvinguda a aquestacasa als 35 joves de la promoció2009. 33 bombers i dues bombe-res de nou ingrés que arriben al’SPEIS per ajudar-nos a seguirampliant i rejovenint cada dia lanostra plantilla operativa, per créi-xer i per fer-nos créixer amb ells._

Enguany, estrenem també nousvehicles. El dispositiu de prevenció iintervenció de l’SPEIS a Collserolaja disposa de quatre noves auto-bombes rurals pesants, camionsequipats amb els darrers avençostècnics i especialment preparats percombatre incendis tan complexoscom són els focs forestals. Alhoraens reforcem tecnològicament, ambnous sistemes que contribueixen amillorar la gestió del Servei. Und’ells és la digitalització total dels

3

EDITORIAL

informes d’intervenció, que ens per-metrà estalviar uns 45.000 fulls depaper cada any i fer més segura ieficaç la seva redacció. Un altre ésel nou aplicatiu amb què el CGEpot determinar de manera més pre-cisa els temps de resposta en elsavisos d’emergència.

En definitiva, sumem més pro-fessionals, més recursos i més tec-nologia per seguir fent d’aquestacasa el gran cos de bombers quees mereix Barcelona. �

FRH 36-p.02 a 03 ok 16/7/10 16:02 Página 3

CANDENT

4

Foto a les escales de Montjuïc iacte solemne d’entrega dels car-nets professionals a l’auditori delPalau de Congressos. El passat 22de juny, es va presentar oficialment lanova lleva de Bombers de Barcelona.Els seus 35 integrants –33 homes idues dones– ingressen al Cos ambuna mitjana d’edat de 30 anys i des-prés d’haver superat el curs bàsic deformació de set mesos a l’Institut deSeguretat Pública de Catalunya.La promoció 2009 de Bombers vacompartir l’acte de benvinguda ambels 225 nous agents de la GuàrdiaUrbana. El primer missatge per a tots

ells el van rebre del seu alcalde,Jordi Hereu: “Aquí he vist gent queho ha donat tot per als altres. El camíque heu escollit és magnífic i ambgrans perspectives professionals,però també implica una total entregai servei als altres”.

Estrena als parcsEl proper 22 de juliol, els 35 nousbombers i bomberes començaran unperíode de pràctiques de tres mesosals parcs. Durant aquest trimestre,adaptaran els coneixements adquiritsa Mollet a les especificitats de Barce-lona, alhora que comptaran amb l’ex-

periència i consell dels companysmés veterans. Una de les primerescoses que hauran de fer els nousserà conèixer pam a pam la ciutat.Només el 42% dels membres de lanova promoció resideix a Barcelona oa la seva àrea metropolitana, un fet jahabitual entre els bombers i bombe-res que han ingressat al Cos en elsúltims anys i que obliga a fer unesforç de formació extra a nivell deconeixement del territori.Passat l’estiu, els qui hagin superataquest darrer període de formaciós’incorporaran com a funcionaris decarrera a Bombers de Barcelona iseran assignats a un torn i parc.Els nous bombers reforçaran la planti-lla de l’SPEIS, que compta amb 755persones. Des del 2000, s’han incor-porat al Servei un total de 290 efec-tius, en un esforç sostingut que té perobjectiu renovar i rejovenir la plantillade Bombers de Barcelona. L’Ajunta-ment té previst convocar 30 noves pla-ces de bomber dins de l’oferta públicadel 2010, que es publicarà abans definal d’any. �

Arriba la nova llevaEls 33 bombers i dues bomberes que integren la promoció 2009 de l’SPEISvan rebre la benvinguda al Cos el passat 22 de juny a les Fonts de Montjuïc

Els 35 bombers ibomberes de nou ingréss’estrenaran en període depràctiques als parcs elproper 22 de juliol

La nova lleva de Bombers abandona les escales deMontjuïc després de la foto oficial conjunta amb elsnous guàrdies urbans, el passat 22 de juny

FRH 36-p.04 a 06 ok 16/7/10 16:37 Página 4

5

Ignacio Ballano25412

Ismael García27615

Jordi Rifà27820

Francesc Cuevas27821

Joan Capdevila27822

Alex Montón27823

Josep David Clapés27824

Jordi Granell27825

Albert Albacete27826

Marc Gasol27827

Rubén Carmona27828

Joan Montoro27829

Carlos García27830

Luis Martín27831

Ferran Campos27832

Enric Morera27833

Xavier Sánchez27834

Pablo Macián27835

Jordi Alsina27836

Joan Urbano27837

Albert Sarsanedas27838

Pau Albert27839

Sebastià Valle27840

Albert Mauri27841

Albert de Llanza27842

Alícia Montoro27843

Daniel Rodríguez27844

Marcos Perucha27845

Ernesto de Sanctis27846

Paula Pérez27848

Aitor Humbert27849

Jordi Medina27850

Antoni Gómez27851

Albert Valera27852

Enric Pinhas27847

FRH 36-p.04 a 06 ok 16/7/10 16:37 Página 5

CANDENT

6

AArraa qquuee ss’’hhaa aaccaabbaatt ll’’eessccoollaa

Aconseguir allò que tant desitges després de molt d’esforç és una satisfacció tan gran quees fa difícil plasmar-la en unes línies. Tots els qui ho heu viscut sabeu perfectament a quèens referim: un cúmul d’emocions que fan que encara ara, recent acabada la formació, seguimmirant l’uniforme, els vehicles, els estris... i pensem: “Ara sí que ho hem aconseguit!”

Aquests mesos a l’Institut els hem viscut molt intensament. A nivell personal, gràcies albon ambient que hi ha hagut sempre entre els companys i formadors i tots els que han estatal nostre costat, i a nivell d'aprenentatge, amb tota la formació que hem rebut i que ens faestar preparades per poder desenvolupar correctamentla feina de bomber. Durant aquest temps hem tingutl'oportunitat de conèixer gent nova, companys, amics,amb els que hem passat grans moments i amb elsque compartirem grans experiències d'aquí endavant.Han estat molts mesos de classes teòriques iestem desitjant arribar al torn per entrar en acció!

Cadascuna de nosaltres ha forjat un camí diferentper arribar on som, però un cop aquí ens hem sen-tit plenament integrades. Sovint ens pregunten comens sentim dues noies entre 33 nois i ens alegrapoder contestar que estem envoltades de companysdisposats a ajudar, sense importar que siguem noiso noies.

AAllíícciiaa MMoonnttoorroo ii PPaauullaa PPéérreezzBBoommbbeerreess ddee llaa pprroommoocciióó 22000099

S’incorporen els nous tècnics de l’SPEIS

El passat 11 de juny, es van presentar oficialment vuit nous tècnics de Bombers de Barcelona. Es tracta d’Iban Novo,Guillem Larrubia, Esteban Angelats, Pierre Álvarez, Francesc Serra, Albano Rabassa, Ramon Soler (qui havia treballatcom a bomber i com a tècnic de Prevenció) i Víctor Carrillo (també bomber i integrant de la promoció anterior de tècnics).Actualment, els tècnics estan en la seva etapa formativa, que tindrà una durada de 350 hores teorico-pràctiques a lesquals s’hi han de sumar unes altres 300 hores realitzant guàrdies d’acompanyament. Aquestes guàrdies les duran a ter-me en un primer moment a nivell operatiu bàsic i, cap al final del procés, exercint la funció de cap de guàrdia.

FRH 36-p.04 a 06 ok 16/7/10 16:37 Página 6

7

NOTÍCIES

Prop de 300 bombers,policies, personal sani-tari i figurants recreenuna col·lisió múltiple devehicles per posar a pro-va els plans d’actuació ila coordinació operativadavant d’una possible si-tuació d’emergència alstúnels de Vallvidrera.

Massiu simulacred’accident amb incendials túnels de Vallvidrera

El de Vallvidrera és l’únic túnelque té un protocol d’intervencióentre els cossos de bombers deBarcelona, que dóna cobertura desde la boca sud, i de la Generalitat,que actua des de la boca nord. Pertestar la seguretat del corredor, lamatinada del 16 de juny la DireccióGeneral de Protecció Civil, l’SPEIS iTabasa –empresa que gestiona lainfraestructura– van organitzar unsimulacre d’accident de trànsit a l’in-terior del túnel.L’exercici va recrear una col·lisiófrontal entre un turisme i un auto-car, causada per l’accident previd’un vehicle que obstaculitzava elpas, i el posterior incendi d’un delscotxes implicats. En la simulacióvan participar 285 persones entreefectius de Bombers i de la GuàrdiaUrbana de Barcelona, Bombers dela Generalitat, Mossos, SEM, Poli-cia Local de Sant Cugat, Creu Roja,Emergències Socials, associacionsde defensa forestal i figurants.

Contrastar els plansDurant les dues hores que va durarel simulacre (de les 2:00 a les 4:00de la matinada, per afectar el trànsital mínim) es van mantenir activats enfase d’alerta el Pla d’Autoprotecciódel túnel, el ProciCAT i el PAEM peraccidents en túnels de Barcelona.

“Un simulacre d’aquestes caracterís-tiques és molt útil per posar a provala capacitat operativa, de coordina-ció i de comandament de Bombersde Barcelona en una emergència ala ciutat”, va remarcar el director del’SPEIS, Joan Pedreny.L’exercici va servir també per verifi-car el bon funcionament dels siste-mes de detecció automàtica, provarla xarxa de comunicacions RESCAT,comprovar els procediments d’eva-cuació a través de les galeries imillorar la coordinació in situ i alscentres de control. Un equip de 37observadors va seguir l’exercici peravaluar-ne els resultats. El seu infor-me contribuirà a millorar la segure-tat de la infraestructura. �

L’exercici serveix perverificar els procedimentsd’actuació i d’evacuació altúnel i per millorar lacoordinació in situ i alscentres de control

Bombers de Barcelona i de la Generalitat col·laboren en l’extinció i rescat de víctimes durant el simulacre quevan dur a terme conjuntament el passat 16 de juny

FRH 36-p.07 ok 16/7/10 16:41 Página 7

NOTÍCIES

8

La dotació del Parc de Vallvidrera revisa l’entorn deCollserola com a part del dispositu especial de pre-venció durant els mesos d’estiu

Barcelona i els seus serveismunicipals van entrar de ple enl’Operació Estiu el 15 de juny,un mes més tard que l’any passat.Tanmateix, des de maig, Bombersde Barcelona manté activat el dispo-sitiu específic de prevenció de riscd’incendis a la serra de Collserola.L’operatiu es materialitza en doscanvis funcionals. D’una banda, s’haactivat la dotació del Parc de Vallvi-drera, la qual ens permet un accésràpid i una primera arribada àgil a lazona forestal en cas de produir-s’hiun incendi, i suposa mantenir un dis-positiu permanent de vigilància insitu a Collserola. De l’altra, es moni-toritzen els valors atmosfèrics perestablir reguardes preventives i reco-neixements o per mobilitzar recursosdels diferents parcs de Bombers capa la serra barcelonina en cas queaugmenti el risc d’incendi.

Factors de riscLa calor i les condicions climatològi-ques típiques de l’època estival hanrespectat enguany el calendari i nos’han deixat notar fins a principis del

mes de juny. Un fet que, juntamentamb les pluges i l’elevada humitatregistrada aquest any, juga en princi-pi a favor del bosc. A l’altre plat de labalança se situen els estralls de lagran nevada. El temporal de neu ivent de març va fer caure 100.000arbres a Collserola. El Dispositiu dePrevenció del Parc ha treballat in-tensament durant els darrers mesosper retirar aquesta massa forestal ievitar que es converteixi en combus-tible en cas d’incendi, però encaraqueden zones, en especial fora delsmarges dels camins i de les àreeshabitades, que es continuen netejant.

Vallvidrera, Vall d’Hebron,Sant Andreu i l’Eixamplemobilitzaran dotacions dereguarda quan les condicionsclimatològiques facinaugmentar el risc d'incendi

Barcelona extrema la vigilàncil’alt risc d’incendis forestalsBombers afronta la tem-porada d'estiu amb unoperatiu específic de vi-gilància per prevenir in-cendis a Collserola. Els100.000 arbres caigutsdurant el temporal deneu de març i l’arribadad’altes temperatures po-sen en guàrdia a tots elsserveis municipals.

FRH 36-p.08 a 09 ok 16/7/10 17:06 Página 8

9

Durant el 2009, Bombersde Barcelona va interveniren 17 incendis a Collserolai va efectuar-hi fins a 369serveis de reguarda forestal

ància perls

Cobertura a tota la serraL’any passat, l’SPEIS va interveniren 17 incendis forestals, una xifradràsticament inferior als 43 focsd’aquest tipus registrats durant el2008 o als 97 que es van declararel 2007. La crema de zones arbra-des i de matollars va afectar no-més 2,2 hectàrees de terreny, grà-cies en part a les 369 reguardesque van dur a terme els efectius deBombers de Barcelona.

Per mantenir i intentar millorar aques-tes estadístiques, durant els mesosde calor funcionarà un sistema dereguardes a tot el territori forestalde Barcelona. L’àmbit de prevenciós’ha establert a l’entorn de tres zo-nes bàsiques, que es cobreixen des

dels parcs de Vallvidrera, la Valld’Hebron i Sant Andreu: la zona

alta, que comprèn les carre-teres i camins que van pa-ral·lels al cim des del Foratdel Vent a Santa Creu d’O-lorda; la zona mitja occi-

dental, que abraça l’en-torn de les carrete-res de les Aigüesi de Vallvidrera, i lazona mitja oriental,

que cobreix la car-retera Alta de Ro-

quetes, Torre Baró,la carretera del Cementiri i

Ciutat Meridiana.Com a reforç del disposi-tiu, des del Parc de l’Eixam-ple es dóna suport a lazona nord-oest de Collse-

rola, on se situen les urba-nitzacions més poblades de la serracom Rectoret, Mas Guimbau, MasSauró o Les Planes. En totes lesfranges de prevenció, es realitzendiàriament recorreguts de reconei-xement d’accessos, identificació decamins i revisió dels hidrants.

Pendents del climaBombers compta amb un protocold’actuació que es nodreix de lainformació climatològica que pro-

porciona permanentment l’Observa-tori Fabra, i de les incidències i avi-sos que emet el Consorci del Parcde Collserola. Així, quan determi-nats factors com la velocitat delvent, la humitat relativa o la tempe-ratura mitjana superen uns valorslímit durant un temps determinat,s’activen successivament les fasesde pre-alerta meteorològica, pre-alerta crítica i alerta. L’activació decadascuna d’aquestes fases com-porta la mobilització de vehicles iefectius de Bombers a punts prees-tablerts a l’entorn de Collserola. �

PAU: protegint a les persones

Els criteris d’actuació de l’SPEIS en focsforestals prioritzen sempre la cobertura deles zones habitades, en ser les de majorrisc per a la població. En els últims anys,les urbanitzacions situades a la serra deCollserola s’han dotat de Plans d’Autopro-tecció (PAU). Aquests plans estableixenles accions que han d’organitzar els ciuta-dans fins a l’arribada dels bombers i la for-ma d’evitar els riscos afegits que tenenaquests barris pel fet d’estar inserits urba-nísticament al vessant de la muntanya.

Dos bombers revisen els itineraris de Collserola durantla ruta diària de reconeixement i vigilància de la serra

FRH 36-p.08 a 09 ok 16/7/10 17:06 Página 9

NOTÍCIES

10

Entre un núvol de periodistes,metges, sanitaris, personali-tats polítiques, veïns i curio-sos, començava a caure lafaçana del parc. Les pinces de lamàquina van convertir en pols elsmaons i van omplir de runa l’anticpoliesportiu en una mostra simbòli-ca del que seran les properes set-manes d’obres, fins que s’assoleixila total demolició de l’antic parc.Les tasques d’adequació delterreny van començar al març,quan les màquines van entrar a lasala d’útils i al pati per convertir-losen un espai diàfan i per començar

a preparar el solar. Un solar sobreel qual s’aixecarà l’edifici Clínic-Provença, que acollirà l’ampliacióde l’hospital i un nou i modern Parcde Bombers de l’Eixample.

L’Eixample: nou parc tipusL’inici de l’enderroc de la façana, elpassat 12 de maig, va estar presi-dit per la consellera de Salut,Marina Geli, qui va anunciar la

El Clínic comença la deconstruEl 12 de maig, es va ferl’enderrocament simbò-lic d’un tros de façanadel Parc de l’Eixample.L’acte va estar presiditper la consellera de Sa-lut, Marina Geli, qui vaanunciar la inauguraciódel nou edifici del Clínic-Provença per al 2013.

El patrimoni històric supera les 900 pecesBombers de Barcelonaultima la catalogació dela seva bicentenàriacol·lecció de material ivehicles. El catàlegdefinitiu estarà llest amitjans d’estiu

La responsable del projecte de catalogació revisa elmaterial que es guarda al dipòsit de l’Eixample

FRH 36-p.10 a 11 ok 16/7/10 17:13 Página 10

11

Les grues tiren a terra la paret del poliesportiu, elpassat 12 de maig

strucció del Central

A dia d’avui, ja han estat catalo-gades unes 900 peces aproxima-dament, que daten des dels ini-cis del Cos fins a l’actualitat. Elpatrimoni històric s’ha classificat endiverses categories com cascs, difu-sors i llances, radiotransmissions, vehi-cles (amb 22 models), eines o equippersonal. La col·lecció més nombrosaés la dedicada als extintors, tot i queentre el bagatge també abunden lespeces artístiques i els retrats. L’articlemés antic que s’ha localitzat és unporta-mànegues que ja es feia servirabans de l’any 1835. Per datar la mul-titud d’elements, l’empresa Cultural

Trasllat de les dependències centralsPer estalviar-se sorolls i molèsties, des del 12 de juliol i mentre durin les obres,la Direcció i les divisions d’Operacions i de Prevenció i Protecció Civil, que finsara es mantenien a les oficines del carrer Villarroel, s’han traslladat de formaprovisional a la 3a planta de l’edifici municipal situat al carrer Llacuna número161. Aquestes oficines, que acolliran temporalment les dependències centralsde Bombers de Barcelona, s’ubiquen a l’encreuament amb l’avinguda de la GranVia, just al davant de l’edifici de BCN Activa.

inauguració del nou edifici per al2013. Les noves instal·lacions del’SPEIS ocuparan dos nivells (plantabaixa per als vehicles operatius iprimera planta per als serveis interns)i tindran una superfície aproximadade 2.677 metres quadrats: 1.539 m2

edificats i uns altres 1.138 m2 de pati.

El futur Parc del’Eixample i les novesinstal·lacions de l’HospitalClínic conviuran a l’edificiClínic-Provença

Les mides s’ajusten al nou modelde parcs dimensionats segons lesnecessitats de servei que fixa el PlaDirector: sis parcs tipus que cobri-ran de forma autònoma totes lesemergències del seu territori. Pelque fa a l’Hospital Clínic, els nousequipaments inclouran el serveid’Urgències, amb 128 boxes, i lesunitats especialitzades d’Hematolo-gia, Nefrologia, Oncologia i Urologia.L’edifici Clínic-Provença millorarà elconfort de professionals i pacients,afegint 112 llits per a malalts aguts,32 punts d’hospitalització de dia i23 places per a diàlisi. I tot, amb elsdarrers avenços en tecnologia isostenibilitat. �

Sens, encarregada de la catalogació,es basa en la informació referida a lesetiquetes identificatives de cada peçao als documents que es conserven al’arxiu històric i fotogràfic de Bombers.

Primer pas per a un museuEl patrimoni relacionat amb Bombersestà repartit entre les instal·lacionsdel Triangle Ferroviari, el Parc de laVall d’Hebron i el dipòsit habilitat al’antic Parc de l’Eixample. Tenir per-fectament registrades i identificadestotes les peces de la col·lecció ésessencial per garantir que no es per-din durant el seu trasllat. Un trasllat

que és gairebé segur en el cas delmaterial que es guarda a l’Eixample.“Si algun dia es vol establir unacol·lecció fixa en algun museu, dispo-sar d’un catàleg presencial –com elque s’està elaborant– és el primer pasper fer-ho possible”, apunta VerònicaPérez, responsable del projecte. �

L’article més antic ques’ha localitzat és un porta-mànegues que ja es feiaservir abans de l’any 1835

FRH 36-p.10 a 11 ok 16/7/10 17:13 Página 11

NOTÍCIES

12

Prop de 45.000 fulls de paperdeixaran d’imprimir-se cadaany als parcs de Bombers deBarcelona. La digitalització totaldels informes d’intervencions ja ésuna realitat i, a banda de ser res-pectuós amb el medi ambient, és ungran pas endavant en la gestió delsdocuments. Fins ara, un cop redac-tat l’informe, el comandament l’ha-via d’imprimir, signar i emmagatze-mar en arxius físics. A més, si l’haviad’enviar a altres comandaments ocossos, ho havia de fer per fax. Totplegat, un seguit de tràmits quesumaven una gran despesa detemps i paper.

Ni un sol fullAmb el nou sistema digital, s’eliminala necessitat d’imprimir un sol foli jaque, un cop el comandament finalit-za i valida l’informe, aquest quedasignat virtualment i emmagatzemat auna base de dades digital. En cas de

voler-lo enviar, l’informe es transfor-ma en un arxiu pdf per poder ser ad-juntat en un correu electrònic. A més,el document es pot emmagatzemarsense tancar i reobrir-lo per introduir-hi modificacions abans de signar-lo idonar-lo per finalitzat. En cas que jas’hagués validat i s’hi haguessin d’a-fegir modificacions posteriors, el sis-tema informàtic permet reobrir-lo demanera històrica, de forma que espoden observar les variacions efec-tuades des del seu tancament.

Accés personalA banda de l’estalvi de paper, amb elsistema digital s’han afegit milloresper gestionar de forma més eficientels informes. Fins ara, tots els coman-daments podien accedir a la pestanyade redacció d’informes. El nou aplica-tiu, en canvi, únicament mostra aques-ta opció als comandaments presentsen el servei. Amb aquesta identificaciópersonal també s’evita que dues per-sones estiguin redactant alhora unmateix informe, situació que es podiadonar amb l’antic sistema. A partir d’ara,també serà obligatori especificar al’informe si el servei és cobrable o no,una informació que abans només s’hiafegia en cas afirmatiu. En cas de vo-ler fer constar alguna informació rela-tiva al servei succeïda a posteriori ique no afecta a la intervenció, el capde guàrdia tindrà al seu aplicatiu unespai on registrar aquestes dades. �

El nou sistema digitaltambé introdueix milloresper gestionar de formamés eficient i segura elsinformes d’intervenció

L’informe digital estalviarà45.000 fulls de paper a l’anyBombers de Barcelona elimina la impressió dels infor-mes d’intervencions i el seu emmagatzematge físic.Els documents seran exclusivament digitals, estaranarxivats en bases de dades i s’enviaran mitjançantcorreu electrònic enlloc de fax.

FRH 36-p.12 a 14 ok 16/7/10 17:18 Página 12

13

Un total de 90 efectius dels parcs de l’Eixample i deZona Franca han pres part en la formació pràcticade salvament al telefèric de Montjuïc. L’activitat s’hafet en horari de tarda-nit, aprofitant que la instal·la-ció tancava abans durant la primavera.

Pràctiques de nit al telefèric

Les pràctiques de rescat al tele-fèric de Montjuïc són una activi-tat formativa que realitza cadaany Bombers de Barcelona.Generalment, les pràctiques es fan alfebrer, quan la instal·lació resta atu-rada per tasques de manteniment.Enguany, però, gràcies a la predispo-sició del responsable d’explotació imanteniment del telefèric, CarlosSánchez, els efectius de l’Eixample ide Zona Franca han pogut realitzarpràctiques durant els mesos d’abril imaig. L’activitat s’ha dut a terme apartir de les 19h de la tarda, quan lainstal·lació es tancava al públic.Això ha permès formar al personaldels cinc torns, i no només a una part,

com en anys anteriors. Un total de 90professionals de l’SPEIS han partici-pat el 2010 en les pràctiques de res-cat al telefèric: 42 bombers i caporalsque han dut a terme la maniobra com-pleta, a més de mig centenar de co-mandaments, sanitaris, conductors devehicles i figurants.

Memoritzar la maniobraLa pràctica es basa en el PROCOPd’Intervenció per emergència al tele-fèric. Una sistemàtica que es treba-lla amb simulacions als parcs del’Eixample i de Zona Franca. “Lespràctiques al parc són necessàriesper aprendre la seqüència de movi-ments, però fer la pràctica in situ és

indispensable”, apunta el cap deparc Ferran Aguado, responsable decoordinar aquesta formació. Lamaniobra consisteix en ascendir finsal cable per una de les pilones quesostenen el telefèric; des d’allà, elbomber es desplaça penjat i asse-gurat del cable fins accedir a l’inte-rior de la cabina, on procedeix al res-cat dels passatgers. Per dur a termela maniobra, les instal·lacions deltelefèric disposen d’un equipamentespecífic de la màxima seguretatformat per cordes de 140 metres,grillons i descensors adaptats. Estàprevist que les pràctiques es repren-guin a la tardor, quan el telefèric tor-ni a funcionar en horari reduït. �

El darrer rescatL’últim cop que Bombers va efectuarun rescat al telefèric de Montjuïc va serel 2 de febrer del 1998, quan la ins-tal·lació encara no havia estat renova-da. Aquell dia, el fort vent, sumat a unseguit de fallades tècniques, va provo-car la caiguda de dues cabines que cir-culaven sense passatgers. 18 perso-nes van haver de ser rescatades de laresta de cabines en funcionament.

Dos bombers practiquen la maniobra de rescat altelefèric de Montjuïc durant una de les sessions deformació, el passat 29 d’abril

Les pràctiques esreprendran a la tardorgràcies a la col·laboracióamb els responsables dela instal·lació

FRH 36-p.12 a 14 ok 16/7/10 17:18 Página 13

Els serveis, segon a segon

Un nou butlletí informarà cada messobre l’actualitat interna de l’SPEISInfo Bombers és la nova einade comunicació interna del Cosde Bombers de Barcelona. Estracta d’un butlletí de dues pàginesi periodicitat mensual, que recolliràla informació d’interès immediatper a tot el personal del Cos. Elbutlletí s’enviarà en format digital–via correu electrònic– a tots elscomandaments i es penjarà alstaulers de tots els parcs i depen-dències perquè pugui ser consultatper tota la plantilla del Servei. Elscontinguts de l’Info Bombers se-ran necessària i voluntàriament deformat breu i resumit, per comple-mentar els altres canals de co-

NOTÍCIES

14

municació amb quèja compta aquestacasa, com són lescirculars informati-ves, la pàgina webde Bombers de Bar-celona o la revistaFahrenheit 451.La creació del noubutlletí s’emmarcaen el compromís detransparència infor-mativa i d’intercanvid’informació entre tots els nivellsque promou l’SPEIS, en el marc deldesenvolupament del Pla Director deBombers de Barcelona.

Les últimes millores introduïdesal programa amb què Bombersgestiona els serveis al CGE, elMycellium, permeten conèixer d’unamanera més precisa i per separat el

Les millores informàtiques permeten al CGE detallar amb major precisió i perseparat els temps des que entra una trucada fins que surten les dotacions

temps de conversa amb el ciutadà, larapidesa amb què l’operador aconse-gueix les dades per identificar tantl’interlocutor com l’emergència de laque està avisant, quan triga en traduir

Les successives millores en el sistema informàtic delCGE són un factor clau per millorar la coordinacióoperativa i l’eficiència en la gestió dels recursos

totes aquestes dades en informacióútil per transmetre-la a Bombers i eltemps que transcorre entre que lesdotacions surten del parc i arriben aldestí. A més, aquesta implementaciódel Mycellium permet associar lestrucades rebudes sobre un incidentque ja està sent atès per tal de conèi-xer quantes fonts diferents han aler-tat sobre una mateixa emergència.Amb el recull acurat de dades, l’SPEISpodrà analitzar els temps de respostasegon a segon per millorar-ne la gestiói treballar per la seva disminució. �

El primer número de l’Info Bomberses va distribuir per totes les depen-dències i els parcs del Servei a finalsd’aquest mes de juny. �

FRH 36-p.12 a 14 ok 16/7/10 17:18 Página 14

Autobombes ruralsEl parc mòbil de Bombers de Barcelona s’ha reforçat de cara a la campanyad’estiu amb quatre nous tancs per a l’extinció d’incendis forestals

15

MATERIALS I EQUIPAMENTS

Els nous tancs incorporenuna potent bomba depressió combinadacapaç de bombejar fins a2.500 litres per minut

Els parcs de Vall d’Hebron, SantAndreu, Vallvidrera i l’Eixample,compten des de juny amb nousvehicles per cobrir els serveis aCollserola. Són els B-209, B-210, B-211 i B-212; quatre autobombes mit-janes rurals que reforcen la capacitatoperativa de Bombers de Barcelonaen entorns forestals. Els nous vehiclesutilitzen el xassís del camió MAN TGMi han estat fabricats per Rosenbauer,la companyia líder al món en equipa-ment per a cossos d’extinció i rescat.

Els tancs equipen un motor dièsel dequatre temps, injecció directa i sis ci-lindres en sèrie, que cubica 6.900 cm3

i ofereix una potència de 290 cavalls.Com a vehicles rurals que són, incor-poren tracció 4x4 i canvi de vuit velo-citats. En línia amb els darrers vehiclesde l’SPEIS, les noves autobombestenen una cabina doble amb capacitatper a dues persones al davant i quatreal darrere, amb els equips respiratorisintegrats a les places posteriors.

Bomba de garantiesEnfrontar-se a un foc forestal reclamaun equipament excepcionalment po-tent. Per això, els nous tancs ruralscompten amb una bomba de pressiócombinada capaç de bombejar fins a2.500 litres per minut a 10 bars (400litres a 40 bars). El sistema disposa dequatre sortides de baixa pressió de70 mm equipades amb vàlvules auto-

encebades, i dues sortides d’alta pres-sió de 25 mm amb vàlvules de bola.L’equipament es completa amb unproporcionador d’escumogen i un sis-tema d’aspiració d’alta tecnologia, unrodet de primers auxilis de rebobinatelèctric i 40 metres de mànega d’altapressió, i una cisterna amb capacitatper a 2.000 litres. �

Autobomba mitjana rural CAFFabricant: RosenbauerModel: MAN TGM 13.290 4x4 BLMotor: Dièsel de 290 CV i 6.900 cm3

Pes: 12,5 TmElements del vehicle• Cabina 2+4 places amb EPR integrat• Bomba centrífuga Rosenbauer NH-25• Cisterna de 2.000 litres• Proporcionador d’escumogen• Rodet amb rebobinat elèctric

FRH 36-p.15 ok 20/7/10 14:34 Página 15

L’acetat de vinil és un producteidentificat amb el codi de peri-llositat 339 per ser molt inflama-ble i perquè pot produir espontània-ment una reacció violenta. El passat 1d’abril, Bombers va atendre una fuitaquímica produïda en un contenidoramb 25.000 litres d’aquesta substàn-cia al Moll Sud del Port de Barcelona.En arribar les dotacions, es va identi-ficar el vessament en la part inferiorde la cisterna, just en la connexió dela valvuleria amb el contenidor. La jun-ta del tancament havia perdut la sevaestanquitat, a causa d’un cop que ha-via rebut la cisterna quan els operarisfeien el seu trasllat, i s’observava una

fuita de 5 a 10 litres per minut. El con-tenidor estava situat sobre una cubetade contenció subterrània, on desem-bocava el producte vessat. L’SPEISva activar el PAEM per risc químic,alhora que les autoritat portuàriesactivaven el corresponent pla del Porti es donava l’alerta per activar el Plad’Emergència Exterior del Servei Quí-mic de Catalunya (PLASEQCAT), queva romandre actiu fins l’endemà.

Doble maniobraEn un primer moment, els comanda-ments van descartar elevar el conte-nidor i fer-ne un transvasament pergravetat, ja que la primera contencióque havien realitzat els companys feiaservir el terra per pressionar el tanca-ment. Si s’aixecava la cisterna, el vo-lum del producte vessat augmentavamolt i el sistema perdia la seva efecti-vitat. Descartada aquesta opció, es vadecidir realitzar el transvasament mit-jançant el bombeig del compost perpart d’una empresa especialitzada en

productes inflamables. Aquesta solu-ció, però, tampoc va resultar viable jaque en obrir la cisterna per extreurel’aire fent el buit, la fuita va reproduir-se. Finalment, es va decidir efectuar eltransvasament en dues fases. Primer,es va finalitzar la maniobra anterior,fent el buit al contenidor i traspassantmitja càrrega a una altra cisterna pelsistema de vasos comunicants. Ambla cisterna a la meitat de la seva capa-citat, i amb la reducció de pes queaixò suposava, es va poder elevar elcontenidor amb una grua i buidar laresta de la càrrega per gravetat. �

El transvasament es va efectuar en dues parts: primerbombejant mitja càrrega i després elevant la cisternaper buidar-ne la resta. La fuita estava localitzada a laconnexió entre la valvuleria i el contenidor

SERVEIS DESTACATS

16

Una fuita en un contenidorfa saltar l’alarma al Moll SudUna fuita en un contenidorfa saltar l’alarma al Moll Sud

Barcelona va activar elPla d’Emergència per riscquímic alhora que es feia elpropi amb el pla del Port iamb el PLASEQCAT

El passat 1 d’abril, Barcelona va activar el PAEM perrisc químic a causa d’una fuita d’acetat de vinil detec-tada en un contenidor al Moll Sud. Els efectius del’SPEIS van fer el transvasament elevant la cisterna iajudant-se d’un sistema de bombeig antideflagrant.

FRH 36-p.16 a 19 ok 16/7/10 17:24 Página 16

El primer foc forestal de la temporadacalcina una casa a prop de Sant Cugat

Encara no havia arribat la tempo-rada de focs forestals, quan unincendi va cremar una casa situa-da al carrer Júpiter, a tocar deSant Cugat. El passat 19 d’abril, elsveïns van alertar el 080 d’un núvol defum que sortia d’una casa propera ubi-cada en una finca amb molta vegetació.En arribar, les dotacions de l’SPEIS esvan trobar amb grans flames que de-voraven la vivenda i tot l’acumulat alseu voltant. El propietari tenia la casaenvoltada de plecs de diaris, revistes,plàstics i brossa en general. Un materialque va cremar amb gran facilitat i queva propagar el foc a l’interior de la vi-venda i a la vegetació de la vora.

Col·laboració amb l’ADFEls efectius van atacar les flames ambdues línies de 25 mm i equipats ambEPR, i van allargar l’extinció durantdues hores per acabar de remullar lesbrases més profundes. Les baixes

temperatures d’aquell moment, junta-ment amb les fortes pluges dels diesprevis a l’incendi, van afavorir que elfoc no s’estengués a la zona boscosa,així que únicament va resultar afecta-da la casa. Diversos membres del’Agrupació de Defensa Forestal de

17

El propietari vivia enmig d’una zona boscosa, plena de matollars i vegetació,i acumulava grans quantitats de brossa que van alimentar les flames

Sant Cugat van col·laborar en les tas-ques de revisió per evitar revifaments.Tot i que en un primer moment s’havienenviat reforços terrestres de Bombersde la Generalitat, en tenir controladal’extinció no va ser necessària la sevapresència i van tornar als parcs. �

EEffeeccttiiuuss ddee BBoommbbeerrss ii ddee ll’’AADDFF ddee SSaanntt CCuuggaattrreemmoouueenn lleess bbrraasseess ppeerr eevviittaarr qquuee rreevviiffii eell ffoocc

Una esllavissada de terra sepulta lameitat d’un carrer de Can Rectoret

El carrer Margalló va quedar par-cialment intransitable arran del’esllavissada de terra que s’hi vaproduir, el passat 3 de maig, a causade les pluges i de la poca consistènciadel sòl. Dues dotacions de Bombers esvan desplaçar fins a la urbanització deCan Rectoret, on van observar un tramde 10 metres de llarg i quatre d’alçadade terres de pissarra que s’havia des-près d’una finca i cobria mitja calçada._

Els companys van assegurar un pilard’obra que havia quedat inestable i vanfer servir un cable per fixar el pal del’escomesa elèctrica, que també haviaresultat afectat pel corriment. Davantel risc de caiguda de l’estesa elèctrica,es va sol·licitar a FECSA-Endesa el tallde la línia, de la mateixa manera que esva demanar a la Guàrdia Urbana untancat de protecció de la calçada perlimitar la circulació a un sol carril. �

FRH 36-p.16 a 19 ok 16/7/10 17:24 Página 17

Crema una nau queacumulava ferrallaCrema una nau queacumulava ferrallaEl 17 d’abril va produir-se un incendi en un locala tocar de La Maquinista. Les dotacions vanintervenir des de la nau annexa amb tres líniesde 25 mm i una d’escuma

El passat 4 d’abril, dues perso-nes d’edat avançada van ofegar-se al Moll de Barcelona desprésde precipitar-se a l’aigua el vehicle enquè viatjaven. Els companys del Parcde Drassanes van desplaçar-hi l’equipde bussejadors i la grua per recuperarel vehicle amb les víctimes, que roma-nien al seu interior. El turisme va serrescatat amb l’ajuda d’una corda ambganxos i de la ploma de la grua. Uncop a terra ferma, es van recuperarels cossos sense vida dels ocupants,els quals van quedar sota la custòdiade la Policia Judicial Portuària. �

SERVEIS DESTACATS

18

L’SPEIS va rebre l’avís d’un foc auna nau industrial al carrerCiutat d’Asunción, d’on sortia unagran quantitat de fum i es veien fla-mes en un extrem que estava parcial-ment descobert. El focus de l’incendiera una pila d’electrodomèstics que elpropietari acumulava per fer-ne ferra-lla i que havia pres a causa dels tre-balls que aquest estava realitzant al’interior del local. Les dotacions des-plaçades van atacar les flames desde la nau annexa, situant-hi un tanc alseu interior i fent servir tres línies de25 mm i una de 45 mm amb escuma.Els companys van extingir el foc en40 minuts i van retirar el material cre-mat amb l’ajuda d’una pala telescòpi-ca per poder remullar les brases i evi-tar-ne el revifament. �

El foc va alimentar-se d’una muntanya d’electrodomèsticsque el propietari guardava a l’interior de la nau

Moren duespersones encaure el seucotxe al Moll

Flames enla nit del Barça

La celebració per la victòria delBarça a la Lliga va passar del’ambient festiu i distès als alda-rulls en qüestió de dues hores. Vorales 12 de la nit del 16 de maig, uncentenar d’individus va desmarcar-sedels càntics i les banderes dels aficio-nats per començar a cremar mobiliariurbà a discreció. El balanç de la nit vaser de 27 contenidors calcinats, se-

màfors i papereres cremats, i fogue-res fetes amb brossa a la zona de LaRambla i Portaferrissa. Els vehiclesd’extinció també van ser atacats perpart dels esvalotadors. Els efectius deBombers van extingir els diferentsfocus amb el rodet de primers socors,sent escortats en algun moment pelsMossos d’Esquadra pel perill quecomportava la situació. �

FRH 36-p.16 a 19 ok 16/7/10 17:24 Página 18

19

Un foc de pis acaba amb lavida d’una dona a CongrésEl mal funcionament d’una estufa va propiciar l’incendi en què vamorir la resident d’un pis del carrer Cienfuegos, el passat 9 d’abril. Elsveïns van alertar a l’SPEIS que sortia fum del pis i que havien picat a la portaperò la propietària no responia, tot i que sabien que era a dins. Les dotacionsvan accedir a la vivenda utilitzant una radiografia i van trobar-se amb una granconcentració de fum però amb molt poca temperatura. Es va detectar un petitfoc al menjador provocat per una estufa de barres calcinada i es va identificarel cos sense vida de la dona, que havia patit greus cremades. Després d’extingirel foc, es va procedir a ventilar la vivenda i els companys van quedar a l’esperadel marit de la víctima, que havia sortit a passejar el gos. �

Les portes són els tallafocs essencials de les llars, per això ésimprescindible tancar-les quan es produeix un foc. El passat 30de juny, la totalitat d’un edifici del carrer Ermengarda va quedar afectatper l’incendi d’una de les seves vivendes, ja que el seu propietari va dei-xar les portes d’accés principal i de sortida al pati obertes quan va fugirdel foc. Bombers va desplaçar-hi quatre vehicles que van atacar les fla-mes des de la façana amb dues línies de 25 mm, per impedir que espropaguessin als pisos superiors, i des de l’interior per sufocar l’origende l’incendi. Després del primer atac amb aigua, es va fer servir una líniad’escuma per finalitzar l’extinció. L’efecte xemeneia va fer que les flamesi el fum pugessin pel l’escala i pel pati, afectant la instal·lació elèctrica del’edifici i la totalitat de les portes de la resta de vivendes. �

Rescatats delfoc dos noisa CanyellesFins a 10 vehicles de Bombers esvan traslladar al carrer de MiguelHernández, el passat 30 de maig.Una intensa columna de fum negresortia d’una de les finestres d’un vuitèpis, on dos germans de 17 i 7 anys ha-vien quedat atrapats en l’incendi originata la sala d’estar de la seva vivenda. Elsefectius van dividir-se en tres equipsper donar resposta simultània a lestasques de rescat dels nois, l’extinciódel foc i la verificació de l’estat de salutde la resta de veïns. Els dos joves vanser rescatats mitjançant l’autoescala itraslladats a l’Hospital de la Vall d’He-bron pel fum que havien respirat. Elsequips van fer servir una línia de 25 mmper apagar les flames i van haver detrencar una finestra per ventilar adequa-dament el pis, molt afectat pel fum. �

A mitjans d’abril, l’SPEIS va re-bre l’avís d’un vaixell parcialmentescorat al Moll del Rellotge. Al’embarcació, dedicada a la pesca, se lihavia trencat el tub de retorn de l’aiguade refrigeració i la sala de màquinesestava mig inundada. Els 12 efectiusde Bombers que van desplaçar-s’hivan muntar una turbobombona ali-mentada des del pesant i després vanfer el canvi a la bomba trifàsica finsacabar d’esgotar tota l’aigua. �

Vaixell escoratVaixell escoratBombers rep un avís diariper eixams d’abellesEl passat mes de juny, els serveisper retirar eixams d’abelles vandeixar de ser anecdòtics per con-vertir-se en habituals. Fins a unasortida diària van fer els companys,amb l’ajuda d’apicultors professionals,per retirar les comunitats d’aquestsinsectes instal·lades a la via pública enllocs de difícil accés. Habitualment, lesabelles fan la mudança entre abril i

maig, però les pluges primaverals i lesbaixes temperatures de juny les hanfet allargar l’estança i el que sol ser untrasllat esglaonat s’ha dut a terme deforma concentrada. La majoria delscasos detectats a Barcelona sóneixams nus: comunitats d’abelles quefa poc que han abandonat el rusc iestan en repòs a l’espera de trobar unlloc adequat on instal·lar-se. �

Un edifici sencer afectatper l’efecte xemeneia

FRH 36-p.16 a 19 ok 16/7/10 17:24 Página 19

Normalitat i tranquil·litat són elsadjectius més repetits a l’hora devalorar una Revetlla que, en opo-sició a la tragèdia viscuda a Cas-telldefels, es va saldar a Barcelonasense incidents remarcables. Un totalde 869 efectius de Bombers, GuàrdiaUrbana i Medi Ambient van treballardurant tota la nit de Sant Joan, en undispositiu municipal de prevenció, se-guretat i neteja que va comptar tambéamb la col·laboració d’un ampli des-

plegament dels Mossos d’Esquadra id’altres serveis com la Creu Roja i elSistema d’Emergències Mèdiques.

Pocs serveisLa Nit del Foc va tenir un perfil baixa l’SPEIS. Entre les 22:00 hores deldia 23 i les 8:00 hores del dia 24, esvan atendre 179 serveis, la majoriaper apagar incendis puntuals en ele-ments del mobiliari urbà –en especialun centenar de contenidors–, arbresi vehicles. Els equips d’emergènciatambé van atendre una desena derequeriments de la Guàrdia Urbanaper extingir fogueres no autoritza-des en places i platges, i es vandeclarar fins a set focs de pis senseconseqüències importants. L’incendimés remarcable va tenir lloc a la fal-da de Collserola, on un foc forestalva cremar 1.000 metres quadrats de

matolls. Les flames van començarvora la mitjanit a la carretera delCementiri amb el carrer EscolapiCàncer. Apagar-les va requerir lamobilització més gran d’efectius i devehicles de tota la nit.

Alcohol 0,0L’ampli desplegament policial i laconscienciació dels conductors –elscontrols d’alcoholèmia només vandetectar 13 positius– es van deixarnotar a l’asfalt. Durant la nit de SantJoan es van registrar 12 accidents detrànsit a Barcelona, amb un balanç de22 ferits i cap víctima mortal. El sinis-tre de major abast va tenir lloc, vora

Un equip de Bombers de Barcelona extingeix unafoguera no autoritzada a la plaça del Mar, durant lapassada nit de Sant Joan

SERVEIS DESTACATS

20

Revetlla en calma

Els equips de Bombersvan funcionar com a unitatsmòbils desplaçades peratendre més ràpid lesnombroses incidències

El bon funcionament del dispositiu municipal i una menor afluència de persones esconjuguen per una de les nits de Sant Joan amb menys incidents dels últims anys

FRH 36-p.20 a 21 ok 16/7/10 17:27 Página 20

21

El parc de Joan Miró va acollir una de les 14 fogueresi revetlles populars que Protecció Civil va autoritzarenguany a Barcelona

les 3:00 de la matinada, a la con-fluència dels carrers de Cartagena iSant Antoni Maria Claret. El xoc entreuna ambulància i un taxi a les imme-diacions de l’antic Hospital de SantPau va deixar atrapat al conductordel vehicle sanitari, qui va haver deser excarcerat entre la ferralla.

Unitats mòbilsBombers de Barcelona va repetir en-guany el dispositiu especial de SantJoan que ja havia funcionat amb èxiten les revetlles del 2008 i 2009. ElCGE es va reforçar amb més perso-nal per gestionar els serveis i es vamodificar el funcionament habitual deles dotacions. Les unitats es van dis-tribuir a la via pública en tres zones i,enlloc de tornar al parc després decada actuació, la majoria dels 120

efectius desplegats per la Revetllavan enllaçar una intervenció rere l’altradurant períodes de dues o tres hores.Gràcies a aquest sistema de patrulla,habitual en nits de molta activitat, lesdotacions funcionen com unitats mò-bils desplaçades, fet que els permetatendre de forma més ràpida i efectivales incidències que van sorgint.

Inspecció de fogueresL’èxit del dispositiu va tenir una granbasa en el treball de prevenció. Elsdies previs a la Revetlla, ProteccióCivil va inspeccionar els 73 punts devenda de petards de la ciutat i va su-pervisar les dimensions i la seguretatde les 14 fogueres autoritzades. Lacampanya de prevenció també vaarribar a les escoles, on es van oferirsessions informatives i es van repar-tir els fulletons amb consells sobrecom utilitzar els petards amb segure-tat entre els estudiants. �

La nit de Sant Joan esvan efectuar un total de179 intervencions, lamajoria per focs enelements del mobiliariurbà, arbres i vehicles

Així es va viure la nit al CGE

El Centre de Gestió d’Emergències va preparar a consciència una nit que es preveiacomplicada. Un reforç especial amb tres caps de sala, tres operadors i el capd’unitat del CGE va vetllar des de les 22:00 hores per atendre els avisos i coordinarla intervenció de les dotacions. “En nits com aquesta dividim Barcelona en tres zonesper repartir millor la gestió dels serveis”, explicava el cap de sala Feliu Vilella pocabans que comencés la marató de trucades. “Sant Joan és una nit molt complicada,més i tot que Cap d’Any. Sol haver-hi molts serveis, tot i què de poca importància”,constatava. Entre els més greus: els accidents de trànsit i els focs de pis pel malús dels petards. L’experiència, en nits com aquesta, és un grau: “El personal delCGE ens coneixem bé i funcionem molt ben organitzats”, explicava MontseSánchez, operadora d’Atento des de fa quatre anys i mig. Els moments de méstensió? “Quan s’acumulen diversos avisos alhora... però ja hi estem acostumats”.

FRH 36-p.20 a 21 ok 16/7/10 17:27 Página 21

FORMACIÓ I PROCEDIMENTS

22

Un vehicle ha atropellat unaciclista. La noia està estesa aterra, no es pot moure. El con-ductor no reacciona, no articula unasola paraula. “Com et dius? Sócbomber i estic aquí, amb tu. No empenso separar ni un moment, no etdeixaré sol”. Pocs minuts després,tots aplaudeixen. Aquesta és una deles situacions a què es van enfron-tar els bombers i bomberes de nouingrés en el curs de riscos psicoso-cials que va tenir lloc entre els dies25 i 26 de maig al Parc de la ZonaFranca. Durant els dos dies de for-mació a càrrec de l’equip de l’Institutd’Atenció Psiquiàtrica de l’Hospitaldel Mar, la nova lleva va rebre infor-mació sobre els principals trastornsmentals i les estratègies per preve-nir-ne l’aparició, nocions generalssobre trastorns addictius i instruc-cions per a una correcta comunica-ció i atenció a les víctimes d’acci-dents i d’altres emergències. La for-mació en riscos psicosocials va cul-minar amb un seguit de role-playingque els permetien aplicar els coneixe-ments teòrics a situacions realistesamb què es trobaran al carrer.

Situacions realsEn els role-playing o simulacionsreals, s’escenifica un accident osituació d’emergència amb actorsinterpretant el paper de víctimes,sempre sota la coordinació d’un psi-còleg. Durant els minuts que dura

l’escena, els bombers han d’atendrea les víctimes, prioritzar les sevesactuacions en funció de la gravetatque manifestin aquestes, recolzaremocionalment els implicats i ges-tionar a nivell psicològic i operatiules dificultats que es puguin presen-tar, tal i com passaria en un accidentreal. Un cop finalitza la representa-ció, es fa una posada en comú enquè els bombers participants, elsseus companys i, finalment, elsactors, expliquen i valoren la sevaexperiència personal en la situaciórepresentada.

Reaccions de la víctimaQuan es produeix un accident elnivell de funcionament normal de lavíctima s’altera. La quantitat de ten-sió a la qual es veu sotmesa provocaque els recursos d’afrontament habi-tuals es tornin ineficaços i es pot do-nar un estat de crisi que provoca elssímptomes següents:A nivell cognitiu: la persona potveure desbordada la seva capacitatde resoldre problemes i no sentir-secapaç d’afrontar la situació.A nivell psicològic: en els minuts ohores immediats a l’accident, la vícti-

Els bombers de la nova lleva durant una sessió pràcticadel curs de riscos psicosocials

“Sóc bomber i estic amb tu”Un gran percentatge de les intervencions que duema terme els bombers impliquen víctimes humanes.Tractar adequadament aquestes persones és bàsicper minimitzar l’efecte traumàtic de la situació queestan vivint, tal i com s’explica al curs de riscos psi-cosocials que s’imparteix a les noves promocions.

FRH 36-p.22 a 23 ok 16/7/10 17:31 Página 22

23

ma pot presentar diferents reaccionsemocionals. Les més freqüents sónel xoc emocional, caracteritzat per lasensació de negació o irrealitat delsucceït i, per tant, l’absència de reac-cions emocionals; i l’expressió inten-sa d’emocions, ja sigui ràbia (cridant,insultant, agredint), tristesa (plor in-controlable) i/o por (atac de pànic).A nivell fisiològic: poden produir-se reaccions d’estrès en la personacom ara el canvi de ritme cardíac, larespiració alterada, etc. �

Com actuar durant l’atenció a una víctima?

Què dir?a Evita jutjar les accions prèvies a l’accident o que l’han provocat. a No facis servir l’amenaça o el xantatge per aconseguir que la víctima faciquelcom.a Dóna missatges senzills, curts i concrets, sense fer servir terminologiatècnica.a Aporta la informació necessària al principi i deixa que la persona pregunti totel que vulgui saber.a Explica-li en tot moment què estem fent i per què ho fem.a No menteixis. És millor dir que no ho sabem, sobretot quan hi ha morts.a Transmet empatia, comprenent el que la persona està vivint, però evitant fra-ses com “entenc perfectament com et sents”.a Demostra seguretat i control de la situació. Manifesta la teva professionalitati coneixement del que estàs fent, però evita adoptar una actitud paternalista.a Compte amb el sentit de l’humor. Pot ser adequat però també es pot ma-linterpretar. a Afavoreix l’expressió emocional. Valida les emocions de la víctima, permetque plori i no treguis importància ni al problema ni a les seves reaccions.a Fes servir el silenci adequadament, respectant el ritme de la persona.

Proximitat, empatia iprofessionalitat. Aquestessón les claus per atendrecorrectament una víctima en qualsevol servei

Font: Associació Estatal de Víctimes d’Accidents

a Presenta’t: nom, funció i professió. La persona se sentirà més confiada i estranquil·litzarà.a Pregunta-li el nom: és important recordar-lo i fer-lo servir.a Mostra’t proper: cal expressar cordialitat, respecte, calidesa...a Fes servir adequadament la comunicació no verbal: la mirada, el somriure,el contacte físic (adaptat a la tolerància de la persona). És molt efectiu sostenirla mà de la víctima: facilita la comunicació i disminueix la seva por.a Mostra una postura oberta, evitant creuar braços i cames.a Mantingues el contacte visual amb la víctima. Si no és possible, mantinguescom a mínim el contacte verbal.a Utilitza un to de veu adequat: calmat i tranquil, sense titubejar ni cridar.a Situa’t a la mateixa alçada física de la víctima: assegut, estirat...a Utilitza l’escolta activa: cal que la persona se senti escoltada i amb llibertatper expressar les seves emocions sense ser interrompuda. S’ha de crear unentorn de confiança.

FRH 36-p.22 a 23 ok 16/7/10 17:31 Página 23

FORMACIÓ I PROCEDIMENTS

24

El personal de Bombers i el delSistema d’Emergències Mèdi-ques (SEM) coincideix a diarisobre el terreny durant l’atenció detotes aquelles emergències que pro-dueixen víctimes a Barcelona. Incen-dis, accidents viaris, precipitats, res-cats... Desenes de serveis requerei-xen cada dia la intervenció conjuntad’ambdós serveis. Per fixar de mane-ra clara i precisa el marc d’aquestacoordinació i per millorar-ne l’eficàciaoperativa, l’Ajuntament de Barcelonai el SEM han rubricat un conveni decol·laboració que estableix el Proce-diment d’Actuació Conjunta entre elsoperatius de Bombers i el personalmèdic i sanitari del SEM.

Coordinació a la SalaL’acord coincideix amb la incorpora-ció del SEM a la Sala Conjunta deComandament de Barcelona. En elnou procediment, es defineixen tresnivells de gestió d’emergències: lesdemandes ordinàries, que es coordi-naran a través de les plataformestelefòniques del 080 i del 061;aquelles incidències més específi-ques, que implicaran al cap de saladel CGE de Bombers i al coordina-dor del SEM; i les intervencions com-

plexes, que seran gestionades pelcap de guàrdia del CGE i pel cap desala del SEM.

Accés limitatEn les intervencions que impliquin ungreu risc (tals com incendis, esfon-draments, explosions, risc químic osalvaments complexes), el personaldel SEM limitarà la seva actuació a lazona freda (zona segura). Com aexcepció, els efectius del SEMpodran accedir a les zones tèbia icalenta (zona de risc) –sempre ambels equips de protecció individualadients– quan el comandament deBombers que dirigeixi la intervenció

doni per garantida la seva seguretat, isempre que l’atenció a les víctimes noimpliqui perill per als actuants.

Sobre el terrenyEl procediment determina quines sónles responsabilitats i les competènciespròpies de cada servei en el lloc de l’e-mergència. Així, s’estableix que el Cosde Bombers serà el responsable de ladirecció i control de les emergències–incloent la determinació de les zonesd’actuació i l’emplaçament dels vehi-cles d’auxili–, del rescat de les vícti-mes, de garantir la seguretat de tot elpersonal que participi en el servei i defacilitar l’accés i el treball del SEM.

La col·laboració dels bombers i sanitaris amb el SEMés constant en tot tipus d’emergències amb víctimes

Bombers i el SEM segellen laEl nou conveni de col·laboració entre l’Ajuntamentde Barcelona i el Sistema d’Emergències Mèdiques(SEM) posa negre sobre blanc les responsabilitatsi competències de cada servei en els escenarisd’actuació conjunta.

El Procediment d’ActuacióConjunta reforça la condiciód’agents de l’autoritat delsefectius de Bombers

FRH 36-p.24 a 25 ok 16/7/10 17:33 Página 24

25

Alhora, també s’especifica la condiciód’agents de l’autoritat que tenen elsefectius de l’SPEIS. Pel que fa al SEM,el procediment determina que és com-petència del seu personal l’atenció ales víctimes –un cop rescatades–, laubicació del Punt Mèdic Avançat dinsla zona freda i determinar l’atenció psi-cològica que requereixen les víctimes.També és criteri del SEM decidir a quinhospital s’han de derivar les víctimes igestionar-ne el seu trasllat, indepen-dentment del servei que les hagi atès.Tanmateix, el personal de Bombers quehagi resultat ferit podrà ser traslladatper les pròpies ambulàncies del Cos.

Qui arriba abans?El protocol també detalla com ha d’ac-tuar el SEM quan les seves dotacionssiguin les primeres en arribar. Si aixòsucceeix, fins a l’arribada de Bombersel SEM només realitzarà accions sen-se perill potencial per al seu personal.El responsable sanitari o comanda-ment del servei que arribi en segonlloc, es presentarà al del que ja estiguiactuant per coordinar els recursos.

Com actuar en els serveis conjunts

n la seva coordinacióL’SPEIS és responsable de

dirigir l’emergència, controlarles zones de risc, garantirla seguretat dels efectius irescatar a les víctimes

Quan coincideixin els serveis sanita-ris del SEM i de Bombers en unmateix escenari d’intervenció, la res-ponsabilitat de l’assistència sanitàriaanirà a càrrec del SEM, llevat queaquest només compti amb unaUnitat de Suport Vital Bàsic, doncsaquestes ambulàncies no duen entre

el seu personal ni metge ni infermer.Per supervisar el funcionament delProcediment d’Actuació Conjuntaentre Bombers i el SEM s’ha esta-blert una comissió de seguiment, ques’encarregarà d’analitzar la seva apli-cació i de resoldre les incidènciesque puguin aparèixer. �

Quan coincideixin els dosserveis la responsabilitat del’assistència serà del SEM,excepte que l’ambulància nodugui metge o infermer

FRH 36-p.24 a 25 ok 16/7/10 17:33 Página 25

SOM BARCELONA

26

Des del mes de juny, els opera-dors del Sistema d’EmergènciesMèdiques (SEM) treballen deforma presencial a la Sala Con-junta de Comandament. La incor-poració del SEM completa un modelen vigor des de fa cinc anys: el d’unesinstal·lacions que concentren totesles tasques de cervell operatiu i desd’on es gestiona la resposta conjuntaa tots els serveis d’emergència de

Barcelona. El SEM disposa d’unesinstal·lacions annexes a la sala prin-cipal, dins del recinte de l’antigacomissaria de la Policia Nacional delcarrer Lleida.La Sala Conjunta va ser inauguradaper la Guàrdia Urbana i els Mossosd’Esquadra al novembre del 2005, i almarç del 2006 s’hi va sumar el CGEde Bombers de Barcelona. Amb larecent incorporació del SEM, la ciutatdóna un nou pas endavant en la sevaaposta pel treball transversal i per lamàxima coordinació entre serveis.

Un 112 renovatFruit de la mateixa voluntat de coor-dinació, el passat 3 de maig es vapresentar a Barcelona la nova imat-ge del telèfon únic d’emergències.

De forma progressiva, tots els vehi-cles dels cossos de seguretat i emer-gències d’arreu de Catalunya lluiranel nou logotip del 112. La unificacióal nou número ja s’està en marxa: apartir de finals d’any està previst quedesaparegui el 061 de les ambu-làncies i vehicles d’assistència delSEM, mentre que en un futur properpassarà el mateix amb el 080 delparc mòbil de Bombers i amb el 092dels cotxes, furgons i motos de laGuàrdia Urbana. El canvi de númeroestarà reforçat per una importantcampanya de difusió per donar-lo aconèixer a tots els ciutadans. A més,tot i desaparèixer dels vehicles i dequalsevol imatge oficial, els anticstelèfons seguiran vigents durant unperíode de transició. �

Bombers de Barcelona, Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra treballarancolze amb colze amb el Sistema d’Emergències Mèdiques al carrer Lleida

El SEM s’incorporaa la Sala Conjunta

El trasllat dels operadorsdel SEM al costat del CGEreforça la coordinació en lesemergències compartidesamb Bombers de Barcelona

Un camió de l’SPEIS llueix provisionalment el logotipdel 112, durant la presentació de la nova imatge deltelèfon únic que es va fer el passat 3 de maig

FRH 36-p.26 a 27 ok 20/7/10 15:36 Página 26

27

Els consells per protegir-se del foc lluiranen cada escala i ascensor de BarcelonaL’Ajuntament signa un conveni de col·laboració ambel Gremi d’Ascensoristes, pel qual es col·locaran80.000 cartells amb indicacions sobre com actuaren cas d’incendi en totes les escales de veïns i elselevadors de Barcelona.

Que tots els veïns de Barcelonatinguin un recordatori permanentsobre què fer en cas que es pro-dueixi un incendi a casa seva.Aquest és l’objectiu del conveni decol·laboració que la regidora de Pre-venció, Seguretat i Mobilitat, Assump-ta Escarp, i el president del Gremid’Ascensoristes, Francesc Vicente, vanrubricar el passat 5 de maig. En virtutde l’acord, els professionals de la ins-tal·lació i reparació d’ascensors engan-xaran 50.000 cartells amb consellsd’autoprotecció davant del foc a l’in-terior dels elevadors de les escalesde veïns de tot Barcelona. El Gremid’Ascensoristes agrupa el 90% de lesempreses del sector, amb el que espreveu que la informació arribi a lamajoria d’habitatges. Per a les comu-nitats que no tinguin ascensor, la Di-recció de Prevenció repartirà 30.000pòsters amb aquesta informació.

bers. La campanya inclou també lareedició de 50.000 exemplars delfulletó Tanca la porta al foc en cincidiomes –català, castellà, xinès, àrab iurdú– per arribar als nouvinguts, ladistribució de 21.000 imants denevera que recorden els telèfons d’e-mergència de Barcelona, i l’emissiócontinuada a través del Canal Metrode continguts sobre prevenció i auto-protecció. A nivell presencial, al llargd’aquest any efectius de l’SPEIS i dela Guàrdia Urbana recorreran casalsd’avis, centres cívics i entitats juvenilsde la ciutat per oferir-hi sessionsinformatives conjuntes. �

50.000 cartells s’enganxaran als ascensors de Barce-lona. A sota, la regidora Assumpta Escarp i el presidentdels ascensoristes, Francesc Vicente, signen el convenien presència del cap de l’SPEIS, el passat 5 de maig

Campanya transversalEl conveni amb el Gremi d’Ascenso-ristes s’emmarca en la gran campanyaper reforçar la prevenció entre elscol·lectius més vulnerables que duena terme durant el 2010 l’Àrea i Bom-

FRH 36-p.26 a 27 ok 16/7/10 17:41 Página 27

UN APUNT D’HISTÒRIA

Del 3000 al 112: un recorreguthistòria del telèfon de BomberDel xiulet amb què els serenos avisaven de lesemergències al darrer model de telefonia mòbil hiha un salt de 133 anys. Bombers de Barcelona nova tenir el seu propi número de telèfon fins l’any1914. Aquesta n’és la seva història.

28

El Cos de Bombers de Barce-lona va ser el primer de tot Ca-talunya en disposar d’una líniatelefònica. Tot i que el primer telè-fon va arribar a Espanya l’any 1877,van haver de passar 11 anys perquèles casernes tinguessin telèfonspropis. El principal impulsor d’aques-ta nova tecnologia va ser el cap deBombers de l’època, Antoni Rovira iTrias, qui, aprofitant l’establiment d’u-na nova caserna al barri de la Barce-loneta, va demanar que s’unissin totsels parcs telefònicament. La propos-ta va passar pel Ple de l’Ajuntamentfins a tres vegades i, finalment, l’any1884 va aprovar-se la instal·lació dela xarxa telefònica entre les caser-nes de bombers i les tinences d’al-caldia. Però només uns mesos méstard, després d’haver anunciat quel’empresa Sociedad Anglo-Españolaseria l’encarregada dels treballs, elprojecte es va frenar en sec durantquatre anys.

Retards i confusionsL’any 1888, gràcies a l’ExposicióUniversal, la premsa barcelonina vapoder titular que el dia 8 de maigs’inauguraria una xarxa de telèfonque uniria els diferents parcs deBombers amb la guàrdia municipal iel domicili de l’alcalde amb les ca-ses consistorials. La nova línia es va

presentar com una mesura innova-dora de prevenció i organització deles emergències, tot i que en lapràctica el seu funcionament porta-va més maldecaps que avantatges.Al juny de 1890, les autoritats de laciutat es queixaven freqüentmentdel servei telefònic ja que la centra-leta trigava 15 minuts en establircomunicació amb els bombers, unretard inacceptable quan es tractavade sinistres urgents. A la demora enles comunicacions s’hi afegia el pro-blema de la descoordinació entreles centraletes i els parcs, com espublicava en un article de La Van-guardia del 18 de maig de 1891:

“Desde las primeras señales de alar-ma, a consecuencia del siniestro deayer, se armó un lío total en los telé-fonos de los cuartelillos, que nadiese entendía ni contestaban en lacentral, perdiéndose un tiempo pre-ciosísimo en tales momentos”.

Dos operadors atenen les trucades dels ciutadans enuna de les primeres imatges que existeixen del Centrede Comunicacions de Bombers (CECOB)

El 8 de maig de 1888,es va inaugurar la primeraxarxa telefònica que uniaels parcs de Bombers ambla guàrdia municipal

Per Marc Ferrer

FRH 36-p.28 a 29 ok 20/7/10 15:34 Página 28

29

egut per labers (I)

Marqui el 3000El gener de 1914, Bombers de Barce-lona va estrenar el seu primer númeropropi de telèfon: el 3000. A partir d’a-quell moment, l’ús intern que s’haviadonat a l’aparell durant dècades can-viava per ser utilitzat com a eina d’a-vís d’emergències per part de qualse-vol ciutadà. Així, des del Cos es vadonar l’ordre a serenos, policies i ciu-tadans que no fessin servir el tradi-cional xiulet per alertar als bombers,sinó que truquessin al número telefò-nic 3000. L’any 1918, coincidint ambun augment considerable del númerod’abonats, l’Ajuntament va fer instal·larplaques amb el número per tota laciutat, per tal de popularitzar-lo entreels barcelonins. Deu anys més tard, eltelèfon d’emergències 3000 va sersubstituït pel 12345, fet que va obli-gar a renovar les plaques informativesrepartides per Barcelona.

Fals avísL’any 1929 va tenir lloc una novaExposició Universal a la muntanya deMontjuïc i, com en l’anterior ocasió,els bombers van disposar d’una novacentral telefònica en la caserna del’Exposició, que s’unia d’aquestamanera als parcs del carrer Lleida iCentral. Amb el pas dels anys, el telè-fon es va popularitzar i amb ell tot unmite: el fals avís d’incendi. L’any 1928,Bombers va publicar un manual debones pràctiques en què s’introduïaun rudimentari sistema d’identificacióde trucades per evitar fer sortir lesdotacions per una falsa alarma. Lapersona que donava l’avís s’havia

d’identificar com a abonat i donar elnúmero del telèfon des del que par-lava. Tot seguit penjava i esperava aquè el bomber telefonista el retru-qués per verificar aquestes dades iprocedia a prendre nota de l’emer-gència. Segons el Consistori, aquest

sistema només suposava la pèrduade mig minut i servia per evitar que“por una broma de mal género, seencuentren innecesariamente granparte de los bomberos fuera de sucuartel al tiempo de un verdaderoincendio y no puedan acudir a éldurante varios minutos o aun algúncuarto de hora”. �

Les autoritats de 1890es queixaven de què lacentraleta trigava 15 minutsen establir comunicacióamb els bombers

Bombers va establir en1928 un rudimentarisistema de retrucada perevitar les falses alarmes

L’any 1928 es va substituirel 3000 pel 12345. Lesplaques amb el nou núme-ro es van penjar per tota laciutat per donar a conèixerel telèfon als ciutadans

El desembre de 1928, l’Ajuntament de Barcelona va publicar una nota als diaris explicantals ciutadans com havien d’utilitzar el telèfon de Bombers. Tot seguit recollim un extracted’aquest document:

¿Cómo deben hacerse las llamadas de auxilio a los cuarteles debomberos?

Primero: Evítese, en lo posible, llamar desde un aparato dónde tenga libreacceso y sin control, toda clase de público.Segundo: De verse precisado a emplear el teléfono de un local público, hágasetelefonear por el dueño o el encargado del local.Tercero: Establecida la comunicación con el cuartel de bomberos, exprésense albombero telefonista el número del aparato por el que se efectúa la llamada y elnombre del abonado al mismo que figura en la lista oficial, aguardándose a quedicho bombero telefonista le repita, con toda claridad y precisión, dichos nombresy número.Cuarto: Inmediatamente cuélguese el microteléfono del gancho u horquilla yespérese finalmente los escasos segundos que necesita el bombero telefonista parallamar, a su vez, al nombre y número antes dichos, preguntando por la certezadel aviso y por las señas del lugar del siniestro.

FRH 36-p.28 a 29 ok 20/7/10 15:34 Página 29

APRÈN A CUIDAR-TE

Els trastorns musculoesquelMal d’esquena, de coll,de canell... Els trastornsmusculoesquelètics sónuna constant dins i foradel parc. La sobrecàrre-ga física, els canvis detemperatura i els hàbitsnocius, entre altres, po-den accentuar la sevaaparició. Els següentsconsells t’ajudaran aprevenir-los.

30

A Catalunya, un de cada tresaccidents laborals, així com lamajoria de malalties professio-nals, tenen la seva causa en elstrastorns musculoesquelètics(TME). Aquestes afeccions són pro-blemes de salut que afecten l’aparelllocomotor: músculs, tendons, esque-let ossi, cartílags, lligaments i nervis.El 62% dels accidents que es vanregistrar entre el personal de l’SPEISdurant l’any passat estaven associatsa aquests trastorns i, entre ells, un25% afectaven l’esquena.Els símptomes dels trastorns podenser dolors lleus i puntuals, però tam-bé lesions amb temps de recupera-ció més llarg. Aquestes afeccions esmanifesten en forma de pèrdua deforça, formigueig, rampes, rigidesa,dolors posturals i dolor generalitzat.Tot i que tenen un origen multicau-sal, la majoria de TME són deguts ala sobrecàrrega física de treball, queapareix en superar la capacitat decàrrega que poden tolerar els com-ponents del nostre sistema muscu-loesquelètic, tot i que també podenaparèixer per inactivitat.

Per Pilar Moral, tècnica de prevenció de riscoslaborals. Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat

a

ELEMENTS FUNCIÓ LESIONS/ALTERACIONSOSSOS Donen estructura corporal i són part

fonamental del movimentFractures, fissures...Osteïtis (inflamació de l'os)

ARTICULACIONS Connecten els ossos entre si i els permetenla mobilitat

Artritis (inflamació de l'articulació)Artrosi (desgast articular)Luxació

LLIGAMENTS Mantenen la unió entre els ossos DistensióEsquinç (ruptura)

MÚSCULS Originen el moviment corporal DistensióRupturaFatiga muscular

TENDONS Transmeten la força muscular als ossos Tendinitis (inflamació tendons)Tenosinovitis (inflamació del tendó i la seva funda)

NERVIS Transmeten el senyal del cervell al múscul CompressióAtròfia

VASOS Permeten l'arribada de l'oxigen i elsnutrients als teixits

Compressió (provoca isquèmia o falta de regsanguini)Dilatacions (varius...)

CONEIX EL TEU COS

FRH 36-p.30 a 31 ok 16/7/10 17:48 Página 30

31

uelètics

MMaanniippuullaacciióó ddee ccààrrrreegguueess:: fes servirsempre que puguis equips de treballper transportar-la i elevar-la. Si hohas de fer manualment, aixeca el pesamb l’esquena recta, flexiona els ge-nolls i transporta’l ben a prop del cos.DDiisssseennyy ddee ll’’eessppaaii ddee ttrreebbaallll:: elsobjectes han d’estar al teu abast, al’alçada de la cintura. Evita elevar elsbraços per sobre de les espatlles,estirar els braços, ajupir-te, fer fle-xions de coll, girs de columna... VViiggiillàànncciiaa ddee llaa ssaalluutt:: informa’t sobreles revisions mèdiques que ofereixl’Ajuntament i que es basen en la vi-gilància de la salut en funció de lestasques específiques de la teva feina.

HHààbbiittss ssaalluuddaabblleess:: fes dieta equilibra-da, evita el tabac i la ingesta d’alcohol,i descansa les hores suficients.TTèèccnniiqquueess ddee ccoonnttrrooll ddee ll’’eessttrrèèss:: fesservir tècniques per reduir i controlarl’estrès associat a les intervencions,abans i després d’aquestes. �

Els TME més habitualsPrincipals causes dels TME• Manipulació de càrregues: activitatsd’aixecar, baixar, empènyer, trans-portar, etc.• Adopció de postures forçades entasques de salvament: braços persobre de les espatlles, torsions, fle-xions i extensions de la columna com-binades amb postures estàtiquesmantingudes en el temps, subjeccióde les eines i aplicació de força.• Realització de grans esforços sen-se la preparació física adequada.• Canvis tèrmics durant les tasquesd’extinció d’incendis: elevada tempe-ratura externa, forta càrrega tèrmicadel nostre cos, deshidratació, esforçper càrrega de pes i fort contrastamb el fred quan apaguem el foc. • Intervencions amb alt nivell d’estrèsi/o d’atenció.

Prevenir és curar!És important prendre consciència iadoptar una sèrie de senzilles pautesper minimitzar els riscos associats alsTME, tant durant la jornada laboralcom en les activitats no professio-nals. Els següents consells t’ajudarana millorar la teva qualitat de vida i amantenir-te en forma:PPrrààccttiiccaa dd’’eexxeerrcciiccii ffííssiicc:: mantinguesun to muscular òptim per prevenir elsTME. Es recomana realitzar exercicisd’enfortiment i estirament dels mús-culs abdominals, glutis, paravertebrals,columna i isquiotibials. Recorda queés necessari escalfar abans d’entre-nar i estirar després d’una sortida. ÚÚss ddeellss eeqquuiippss ddee ttrreebbaallll vviibbrraattoorriiss::evita que el treball efectiu (prementel gatell) sigui major a dues hores percada cicle de vuit hores.HHiiddrraattaacciióó:: Beu aigua i begudes iso-tòniques abans, durant i després d’unaactivitat física, sobretot en l’extinciód’incendis.

Fonts: Agència Europea de Salut, Manual delcondicionament físic del bomber, Departamentde Treball i Indústria, Institut Nacional de Segu-retat i Higiene en el Treball, Fundació Kovaks.

Amb la supervisió del Dr. Juan Ignacio Paso ide la tècnica sanitària Pilar Pulgar, cap delgrup sanitari de l’SPEIS

aZona afectada Lesions SímptomesEsquenaColl

Afectació dels discs intervertebrals(profusió, hèrnia...)

Dolor per contractura muscularDolor radicular per compressió nerviosa(ciàtica...)Paràlisi o parestèsiesAtròfia muscular

EspatllesColzes

TendinitisArtritis

DolorLimitació de la mobilitat

Canell TendinitisTenosinovitisCompressió nerviosa (síndrome de lacanal carpiana)

DolorParestèsiesAtròfia muscular

FRH 36-p.30 a 31 ok 16/7/10 17:48 Página 31

COS A COS

Vetllant per Collserola

32

8.000 hectàrees d’àrea verda alcor de l’àrea metropolitana. Aixòés –sintetitzant al màxim– el Parc deCollserola. Un pulmó verd entre elsrius Besòs i Llobregat que abraçafins a nou dels municipis més poblatsde Catalunya. En sòl barceloní, la partsud-est del parc s’estén de formamajoritària pels districtes de Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó i NouBarris, a més d’una petita part a lazona superior de Les Corts.Per gestionar tot el que té a veureamb aquesta àrea existeix el Con-sorci del Parc de Collserola, un orga-nisme depenent de la Mancomunitatde Municipis de l'Àrea Metropolitanade Barcelona i de la Diputació deBarcelona. Entre les principals fun-cions del Consorci està la de tenircura dels recursos del parc i del seuequilibri ecològic, així com regular-neels usos que aquest pot oferir a laciutadania.

Roig sobre verdCollserola és el major focus de riscd’incendis forestals que té la capitalcatalana. Al llarg del 2009, es vandeclarar 28 focs forestals dins lazona del parc que pertany aBarcelona –17 incendis accidentals

o provocats i 11 cremes controla-des–, amb un balanç de 4 hectàreescremades, la majoria matollars. Perminimitzar el risc d’incendi i pal·liar-ne la gravetat en el cas que aquestses produeixin, el Consorci del Parcduu a terme una intensa labor a tra-vés del Dispositiu de Prevenciód’Incendis Forestals (DPIF). “Els

El 2009 van cremar 4hectàrees de la zonabarcelonina de Collserola,entre focs controlats iincendis fortuïts

incendis no són només un problemade l’estiu, cal treballar durant tot l’anyper poder evitar-los, disminuint almàxim les causes que els provo-quen”, explica Lluís Cabañeros, capdel Servei de Medi Natural del parc.Així, per fer el territori menys vulnera-ble al foc, es treballa la prevenciópassiva a tres nivells: la redacció i

El Consorci del Parc de Collserola és el màxim interlocutor de Bombers deBarcelona en la principal àrea verda de la ciutat, i l’organisme que coordina laprevenció d’incendis i les alertes per emergències a l’entorn del parc.

FRH 36-p.32 a 33 ok 16/7/10 18:00 Página 32

33

actualització dels plans de preven-ció, la conscienciació i vigilància dela zona, i les actuacions sobre elterreny. En aquest darrer àmbit, elDPIF s’encarrega de millorar i man-tenir els camins i la distribució delspunts d’aigua, reduir la combustibili-

tat de la massa forestal (creantfranges de baixa combustibilitat iaplicant tractaments silvícoles) i decontrolar zones potencialment peri-lloses com les àrees de lleure, elsabocadors o els trams per oncreuen línies elèctriques.

Sempre a l’aguaitPer intensa que sigui la prevenció, elfoc sempre troba una escletxa peron escolar-se. Conscient d’això, elDPIF disposa també d’un sistemapropi de vigilància i de detecció d’in-cendis, format per guaites situats en13 torres de vigilància al llarg de total’àrea metropolitana, un equip desuport i intervenció immediata i unacentral de comunicacions. Els guai-tes estan connectats per ràdio ambBombers de Barcelona i de laGeneralitat, de manera que la detec-ció i localització de qualsevol colum-na de fum es comunica immediata-ment. “A la pràctica, aquesta rapidesaes tradueix en un temps inferior a 12minuts entre que es detecta el foc i

arriba el primer camió de bombers”,detalla Cabañeros.A més dels efectius del DPIF, a cadaterritori la vigilància del parc s’orga-nitza entorn d’un dispositiu on escoordinen la policia local, protecciócivil i agrupacions de defensa fores-tal del municipi, patrulles de la Gene-ralitat i del SEPRONA i agents rurals.A Barcelona, a més, durant la cam-panya d’estiu la dotació de l’SPEISdesplaçada a Vallvidrera realitza re-correguts de control diaris per Coll-serola, mentre que les unitats delsdistrictes de muntanya de la GuàrdiaUrbana reforcen la seva patrulla al’entorn del parc.Un altre element per controlar el risca Collserola és el sistema d'alertameteorològica. Gràcies a les dadesde temperatura, humitat relativa i for-ça del vent que envia l’ObservatoriFabra, es coneix en cada moment elrisc d’incendi a la serra i, en casnecessari, s’ubiquen dotacions dereguarda de Bombers a les proximi-tats del parc per reduir el seu tempsd’arribada en cas de foc.

Un estiu complicat54 incendis afecten de mitjana cadaany la serra de Collserola, la immensamajoria durant els mesos de méscalor. Tanmateix, enguany el parc haregistrat altres incidències que hanrequerit la intervenció de Bombers deBarcelona i que poden condicionar lacampanya d’estiu. El darrer temporalde neu ha estat la més notable.“Encara estàvem finalitzant les actua-cions per les últimes ventades quanla nevada del 8 de març va fer caureuns 100.000 arbres de totes lesespècies i mides”, recorda el cap delServei de Medi Natural del parc. Lacapacitat per retirar tota aquestamassa forestal que encara resta mal-mesa, serà una de les claus perreduir el risc d’incendi a Collserola igarantir una campanya tan seguracom la d’anteriors estius. �

El sistema de vigilànciadel DPIF està format per13 torres de guaita, unequip d’intervencióimmediata i una central decomunicacions

Planificar l’estiu a Collserola

Cada any, pels volts dels mesos d’abril o maig, la seu del Consorci del Parc deCollserola reuneix la Comissió d’Incendis. Un òrgan on participen tots els ser-veis de prevenció, seguretat i protecció forestal dels nou municipis que integrenel parc i que és l’encarregat de proposar les dates d’inici i finalització de la cam-panya d’estiu. El calendari varia en funció de factors com les previsions meteo-rològiques, la disponibilitat horària dels diferents cossos o el servei especial dela Revetlla de Sant Joan, i serveix per concretar els efectius reals que estarandisponibles a tot Collserola al llarg de l’any.

Pel terme municipal de Barcelona s’estén una cinquenapart de l’extensió total de la serralada de Collserola.Fotografia: Paul Harts

FRH 36-p.32 a 33 ok 16/7/10 18:00 Página 33

ACTIVITATS

34

Al mes de maig va tenir lloc el curs de bussejadorde dues estrelles (B2E) organitzat per la secciód’Activitats Subaquàtiques de l’ACE. Els participantsvan gaudir d’un cap de setmana de pràctiques en mar oberta Palamós (a la fotografia) i van obtenir la titulació B2E dela FECDAS, que els acredita per fer immersions de fins a30 metres de profunditat. I per a aquells que encara nos’havien iniciat en l’exploració de les profunditats marines,es va organitzar el curs de bussejador d’una estrella (B1E)durant la primera setmana de juliol, amb pràctiques aBlanes. Un cop finalitzades les activitats formatives, la sec-ció ja prepara immersions a paratges subaquàtics de pel-lícula per poder estrenar els carnets. Sigues el primer enassabentar-te’n a sasbombersbcn@hotmail.com. �

La Cursa de Bombers va tornar a batre rècords de participació amb més de18.000 inscripcions. Uns 200 companys van aprofitar la cita esportiva per home-natjar el desaparegut José Garrido, vestits amb la seva fotografia.

El passat 18 d’abril els amantsde l’esport van donar-se cita al’avinguda del Marquès de l’Ar-gentera per disputar la Cursa deBombers. En aquesta dotzena edi-ció, però, no hi va haver podi de bom-bers ni samarretes amb dorsal per alsmembres de l’SPEIS. Prop de doscentenars de companys van voler ho-menatjar l’amic José Garrido, qui vaperdre la vida el passat 27 de febrer,lluint samarretes negres amb la seva

EEllss ccoommppaannyyss vvaann eeffeeccttuuaarr llaa ssoorrttiiddaa aapplleeggaattss ssoottaa lleess ssaammaarrrreetteess nneeggrreess eenn rreeccoorrdd ddee JJoosséé GGaarrrriiddoo

Explorant el fons marí

fotografia. Sota el lema Sempre pre-sent, els bombers van oblidar-se delsrècords atlètics i van fer pinya enrecord del company Garrido. Aquestaparticular marea negra va avançar aritme pausat, per tal d’adaptar-se al rit-me de tots els integrants, i va arribar ala meta entre aplaudiments.

Podi per a Menjo A nivell esportiu, a banda del rècordabsolut de participants, amb 18.000

corredors, la Cursa de Bombers d’en-guany també ostenta altres fites: un25% de participació femenina, la méselevada de la història de la prova, i eltemps realitzat pel seu guanyador,Kiprono Menjo: 27’ 04”. Amb aquesttemps, el kenià repetia la victòria de lapassada edició de la Cursa i se situa-va a només tres segons del rècordmundial absolut. Menjo va estar acom-panyat al podi pels espanyols CarlesCastillejo i Chema Martínez. �

Rècords i records

FRH 36-p.34 a 35 ok 16/7/10 18:04 Página 34

35

Tres medalles d’or, cinc d’argent i dues de bronze. Ambaquesta bona mostra de metalls han tornat els companys del’Europolyb valencià. L’Stair Race, modalitat esportiva que s’in-cloïa per primera vegada en el campionat europeu, és la quemés alegries ha donat als participants del Cos.La prova va ser disputada a l’Hotel Hilton de la capital chè, de30 plantes d’alçada. En la modalitat per equips, Bombers deBarcelona va aconseguir dos ors en les proves de cursa ambequipació completa i de cursa sense equipació. En individualamb equip d’intervenció, Carlos Luis va aconseguir una medallad’argent en categoria Open, Víctor Dobaño va endur-se a casauna d’argent en categoria Senior B i Jaume Font va aconseguirla segona posició en la Senior A. En la cursa sense EPI, CarlosLuis va repetir podi i es va endur l’or, Víctor Dobaño va recollir elbronze i Raúl Montoro va ser argent en categoria Senior B. Unresultat que deixa clar que l’SPEIS regna escales amunt.En la resta de modalitats amb participació de la casa, el com-pany Sergio Souto va pujar al segon graó del podi en Press debanca i Carlos Luis va endur-se la seva tercera medalla, aquestcop en la prova de cronoescalada en BTT, assolint la terceraposició i convertint-se així en el màxim medallista de l’expedicióde Bombers de Barcelona. �

Les emergències salten a la sorra

Cinc tornejos per a cinc cossos d’emergències i unes 25 parellescompetint a la sorra de la platja de la Nova Icària pel pur plaer de feresport i compatir una bona estona amb col·legues d’altres cossos i serveis. Laprimera edició del Circuit d’Emergències de Catalunya de vòlei platja va arren-car el passat mes de maig amb la prova organitzada per la Guàrdia Urbana, enla qual van resultar vencedors els companys de l’SPEIS Alfons Quintana iCarlos Pérez. El circuit no té fases eliminatòries sinó que cada parella acumulapunts en funció de les seves victòries. A mitjans de juny, l’organització va córrera càrrec de Bombers de la Gene, torneig en què es va alçar amb la victòria laparella formada pel company Santi Gutiérrez i un agent de Mossos. Les duessegüents proves se celebraran al mes de juliol amb l’ACE i Mossos com a amfi-trions, i, passat l’estiu, el SEM organitzarà els darrers partits del campionat. �

Alfons Quintana i Carlos Pérez lluitant per la victòriaa la Nova Icària. Foto: Pablo Rodríguez

10 metalls a la maletaBombers va fer podi fins a 10 vegades en les disciplines Stair Race, BTT iPress de banca a l’Europolyb, celebrat a València el passat mes de juny

Els companys de la secció d’Stair Race celebrant l’èxit al podi. Els representantsde Bombers de Barcelona van sumar vuit medalles a les proves de cursa vertical

L’SPEIS coorganitza el I Circuit d’Emergències deCatalunya de vòlei platja juntament amb GuàrdiaUrbana, Mossos, SEM i Bombers de la Generalitat

FRH 36-p.34 a 35 ok 16/7/10 18:04 Página 35

L’instantDoble cortina. Dues pa-relles de bombers encor-tinen aigua alhora ambles mànegues durant elsimulacre que l’SPEIS varealitzar el 29 de maig ales instal·lacions de l’em-presa CLH (Campsa), si-tuades al Port.Foto: Ricard Cervantes

CALAIX DE SASTRE

36

L’armariet del bomberSolidaritat al parc de la Vall d’Hebron. Elsveïns de la Taxonera, Mas Falcó i Penitents hanfet arribar el seu agraïment a Bombers de

Barcelona i, en especial, al Parc de la Vall d’Hebron per la“tasca humanitària” que desenvolupa el seu personal. Elpassat 5 juny, representants de l’Associació de Festes d’a-quests tres barris van obsequiar l’SPEIS amb un trofeu,amb la forma de la xemeneia de l’antiga bòbila de maonsde la Vall d’Hebron, com a mostra de la seva gratitud.

Nota de condol El bomber i company nostreAlfons Carreras Martí ha mortrecentment mentre era fora deservei. Carreras havia entrat aBombers de Barcelona l’any1978 formant part de la Llevadels contractats. Des d’aques-tes pàgines volem sumar-nosal condol més sentit de tot elCos de Bombers per a la sevafamília i amics.

FECSA millora la xarxa elèctrica de Ma-ragall. La companyia elèctrica gastarà 17milions d’euros per renovar i reforçar la segure-tat de la infraestructura de mitja tensió de lasubestació de Maragall. Una instal·lació que esva fer tristament popular per l’incendi que vapatir el juliol del 2007 (a la foto) i que va deixarsense subministrament a 300.000 barcelonins.La millora comportarà la instal·lació de novescèl·lules d’última tecnologia per a les línies d’11 i25 kV a la sala de distribució de la subestació.

Fum de marihuana. Els bombers de Cadis van viure a principis d’a-quest any un dels seus serveis més curiosos, quan van haver d’extingirun foc en la vivenda que un jove feia servir de plantació de cànnabis. Elfoc es va originar en un dels focus amb què el jove simulava el climatropical que requerien per créixer les 22 plantes que cultivava. El fumde la crema de marihuana va afectar tot l’edifici i va obligar a desallot-jar a un centenar de veïns.

FRH 36-p.36 a 37 ok 16/7/10 18:09 Página 36

37

Participa! Vols recomanar un llibre, una pel·lícula o una pàginaweb sobre el món bomberil? Estàs muntant un equip esportiu oorganitzant un viatge i vols animar als companys a participar-hi?Tens alguna anècdota de servei curiosa? No ho dubtis: el Calaixde sastre és el teu espai.Escriu-nos un correu-e a: fahrenheit451@bcn.cat

A la memòria d’Assumpta SiscartYa no habrá más amanecerespara tus ojos bonitos y olvidados.Sólo tendrás el crepúsculo ante ellosque brillaran como estrellas olvidadas.

El silencio se hará grande,el silencio, tu compañero inseparable.Ya tu cara dibujará el adiós,el adiós eterno que te daba miedo saber cómo sería.

El temor de saber que ya no existes,que sólo serás un recuerdo.Unos te recordaran por lo que fuiste,otros por lo que fuiste te recordaran.

En el olvido quedará tu espejo y tu sombra en él.Será tirado o hecho pedazosy en una parte de él tu rostro,los años que le estuviste hablando.

Tu alma quizá siga en tu último lecho,en el que todos un día nos aferramos abandonar.La dama de la Muerte ha sido más fuerte que tú.La dejaste entrar / para conversar en su bosquede silencio, / en su horizonte donde te dijo quela luz te dejaría acariciar.

Ahora tus manos inertes siempre sentirán queacarician. / Ellas acariciaron y amaron,al igual que se sintieron queridas.Ya no irán a ninguna parte, no las necesitan.

Ellas, que dieron calor de niña,ahora tu frío cuerpo las necesita.La eterna rosa entre las manos,los pétalos en tus ojos,la boca que mil y una vez escupió espinas,el reguero que como la hiedra subió de tus pies.

Silenciosa entre tinieblasno ocupas lugar ni espacio.Sólo tú y tu misteriosa forma de quietudirás cumpliendo las edades amargas del olvido.

Pere Tortosa. Torn C de l’Eixample

Les millors fotos de bombers a Internet

Bancs d’imatges, blogs, webs, fotologs...Les imatges que retraten el món delsbombers en general i l’activitat del’SPEIS en particular són objecte decol·leccionisme per a molts aficionats ala fotografia, ja siguin professionals comamateurs. Tot seguit us recomanem al-gunes de les millors seleccions fotogrà-fiques que podeu trobar a la xarxa.

wwwwww..eemmeerrggeennccyypphhoottoo..ccoommCraig Allyn és un fotògraf i bomber nord-americà del Santa Clara Fire Department.Al seu web personal penja les fotogra-fies, algunes de realment espectaculars,que ha captat al llarg d’anys de servei.També podeu degustar les instantànies awww.flickr.com/photos/smokeshowing.

wwwwww..fflliicckkrr..ccoommEl popular banc d’imatges Flickr comptaamb diversos grups que compilen i per-meten descarregar i compartir fotos deserveis d’arreu del món. Alguns grupssón Firefighting, Fire Trucks, Bombers deBarcelona, Fire Bombers, Bomberos oBomberos de España.

Sabies que...?La Gran Via de les Corts Catalanes i el carrer de València, tots dos aBarcelona, són respectivament el primer i el segon carrers més llargsd’Espanya. No només això: 14 dels 20 carrers més llargs de l’Estat discorren per laCiutat Comtal, segons un estudi realitzat per la companyia d’informació telefònica11811. El tercer més llarg és el d’Alcalà, a Madrid, i el quart està a Alcobendas. Ladada s’explica pel perfil allargat de Barcelona i pel fet que molts carrers d’una ciutatmés gran com és Madrid, canvien successivament de nom segons el tram.

FRH 36-p.36 a 37 ok 16/7/10 18:09 Página 37

LA NOSTRA GENT

38

“Necessitava fer un llibreque fos útil per a tothom”Després de tres anys d’intens treball, el vademecumde l’excarceració ja és a les llibreries. Maniobras deRescate en Vehículos Accidentados, obra del cap deparc Jordi Asín, descriu minuciosament les dife-rents tècniques per alliberar víctimes d’accidentsemprades a Bombers.

“No sóc ni més ni menys experten excarceració que qualsevolaltra persona. Simplement m’hepres la molèstia de recollir enun llibre tot el coneixement quehe acumulat perquè pugui serútil a altres companys”, explica elcap de parc Jordi Asín, president del’Associació Professional de Rescaten Accidents de Trànsit (APRAT), im-pulsor del procediment d’excarceracióde Bombers i autor de Maniobras deRescate en Vehículos Accidentados.

El manual va ser presentat l’11 de junyen el sisè Encontre Nacional d’Excar-ceració celebrat a La Pineda, un bonescenari i una magnífica oportunitatper donar-lo a conèixer als companys.

Manual de capçaleraBombers de Barcelona és el gran re-ferent en excarceració de l’Estat: “Hemfet moltíssima feina fins arribar al nivellde professionalització actual i sentia lanecessitat de fer un llibre pràctic quepogués ser útil per a tots els cossos

de bombers”, explica Asín. Aquest vaser el motiu pel que va triar l’editorialTébar: “Editen obres a Amèrica Llatinai em va semblar bona idea que el llibrepogués arribar a aquest públic. Allà, lamajoria de bombers són voluntaris, itenir una eina pràctica amb què apren-dre a excarcerar els pot ajudar molt”.El manual il·lustra amb multitud de fo-tos les diferents tècniques empradesen el rescat de víctimes d’accidents detrànsit, així com els materials utilitzats iels coneixements sanitaris bàsics peratendre els sinistrats. Asín ha comptatamb la col·laboració dels companysdel torn D de l’Eixample, que han estatretratats durant les pràctiques d’excar-ceració al llarg dels tres anys de pro-ducció del llibre.

Excarceració solidària“El meu objectiu era que el llibre veiésla llum, no guanyar-m’hi la vida”, afirmaAsín. Per això, ha cedit els drets d’au-tor a l’Institut Guttman, centre de refe-rència en el tractament i rehabilitacióde persones amb lesions medul·lars.“En un rescat, els bombers treballemuna hora i marxem. Però a l’Institut hande treballar amb la víctima dies, mesosi inclús anys. Continuen la nostra feinai és una gran satisfacció poder aportarel meu granet de sorra”, afirma Asín. �

Asín ha cedit els dretsd’autor del llibre a l’InstitutGuttman, centre detractament de personesamb lesions medul·lars

FRH 36-p.38 a 40 ok 16/7/10 18:12 Página 38

39

Un grup de bombers realitza una pràctica de rescat al telefèric de Montjuïc amb les darreres llums del dia, el passat 29 d’abril, aprofitant leshores en què la instal·lació resta tancada. Fotografia: Enric Planas

FRH 36-p.38 a 40 ok 16/7/10 18:12 Página 39

FRH 36-p.38 a 40 ok 16/7/10 18:12 Página 40