juny 2009 forestal · embre de 2003 i de 8 de març de 2006, i per la del tribunal superior de...

97juny 2009

XXVI JTS Emili Garolera - La Declaració d’OlotFranges perimetrals - El nematode del pi El pi blanc - Les possibilitats del relascopiLes prediccions estacionals

planificacióLa

forestalplanificació

La

forestal

ISO 9001:Sistema de gestióde la qualitat

ISO 14001:Sistema de gestió i certificaciómediambiental

Elemental Chlorine-Freees refereix a papersfabricats amb cel·lulosa

que no ha estat blanquejada ambcloro gas. Garanteix uns mínimscontinguts de clor en el paper

Juny 2009núm. 97

Publicació bimestral d’àmbit forestal

EDITA:Consorci Forestal de Catalunya

C/ Jacint Verdaguer, 3, 2a. plantaSanta Coloma de Farners (La Selva)

DIRECCIÓ:Joan Rovira i Ciuró

Josep M. Tusell i Armengol

PRODUCCIÓ:Núria Torras i Planas.

CONSELL DE REDACCIÓ:Josep M. Vila d’Abadal, Rosendo Castelló,

Ramon Bosch, Jordi Boix,Nazari Alibés, Josep Maria de Ribot

i Joan Garolera.

COL·LABORADORS:Míriam Piqué, Pau Vericat, Eduard Plana,Agustí Busquets, Teresa Cervera, Josep M.

Tusell, Rut Sanchez-Garrido, Roser Mundet,Diego Almenar, Berta Obón, Santiago Saura i

David Montserrat.

ADMINISTRACIÓ, PUBLICITAT i SUBSCRIPCIONS:Margarita Rovira

C/ Jacint Verdaguer, 3, 2n17430 Santa Coloma de Farners.

Telèfon: 972 842 708 Fax: 972 843 094e-mail: [email protected]

web: www.forestal.cat

CatalunyaForestal no s’identifica necessàriament amb l’opinió dels autors

dels articles signats. La reproducció del contingutd’aquesta publicació és autoritzada

sempre que se n’indiqui la font.

IMPRESSIÓ:Litosplai SA. - DL: GI-1103-1997

Edició tancada el dia 18 de juny de 2009.......................................

Foto de portada:Fotografia realitzada a la finca Caselles,en el marc de la XXVI JTS Emili Garolera.

Autor: Josep M. Tusell.

Cartes dels lectorsEditorial: Pla de política forestal i prevenciód’incendis

Orientacions de gestió (ORGEST) per als boscosde CatalunyaImpacte de la planificació forestal estratègicai territorial del sectorEl pla marc com a instrument de planificacióper a les associacions de propietarisEl Pla Simple de Gestió ForestalLes XXVI Jornades Tècniques Silvícoles EmiliGarolera aposten, amb èxit, pel temes de futurEl Consorci Forestal de Catalunya celebral’assemblea anual i fa pública la Declaració d’OlotLa nova Llei 3/2009, de 10 de març, de regularitzaciói millora d'urbanitzacions amb dèficits urbanístics,i la seva relació amb la protecció d'incendis

Espècies forestals: el pi blancEl nematode del piL’ús del relascopi Bitterlich en els inventaris forestalsMeteorologia. Les prediccions estacionalsPublicacions

Entrevista: Ignasi Rodríguez Galindo, subdirectorgeneral de Boscos i Gestió de la Biodiversitat

45

6

12

15

1820

22

24

2629313436

37

tema de fons i activitat

ciència i tècnica

entrevista

opinió

3 sumari

Juny de 2009catalunyaforestal

Amb el suport de:

Addenda

He llegit l'article publicat en el núm. 95 defebrer de 2009 sobre terminis administratius,i crec que es oportú fer-hi la meva aportació.

En el paràgraf quart hi diu que quan elsterminis es fixen en mesos o anys aquests escomputen de data a data, cosa que es absolu-tament certa.

Ara bé, al paràgraf següent, hi afegeix queels terminis sempre es computen a partir del'endemà del dia que tingui lloc la notificacióo publicació de l'acte de què es tracti.

Aquesta conclusió relacionada amb el parà-graf anterior, pot donar lloc a confusió.

La Llei 4/1999 de 13 de gener de modifica-ció de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, enel còmput dels terminis estableix com a "diesa quo", el següent d'aquell que es faci la noti-ficació o publicació de l'acte. Ara bé, aquestaprecisió no implica que el numeral del dia devenciment hagi de coincidir amb el del "dies aquo", ja que aquesta interpretació suposariaampliar en un dia el termini que l'administratté per interposar el recurs, mentre que lavoluntat del legislador en promulgar aquestaLlei havia estat, únicament, desvetllar elsdubtes interpretatius de l'anterior article 48.2

de la Llei de règim jurídic de les administra-cions públiques i del procediment administra-tiu comú. En aquest sentit s'han pronunciatles interlocutòries del Tribunal Superior deJustícia de Catalunya de 27-02-03 i de 20-04-07, que estableixen que el còmput del ter-mini es de data a data, encara que el còmputs'iniciï l'endemà de la publicació o notificació.

Aquest criteri es l'adoptat, també, per lessentències del Tribunal Suprem de 2 de des-embre de 2003 i de 8 de març de 2006, i perla del Tribunal Superior de Justícia de Cata-lunya, de 12 de gener de 2007 i de 18 d'octu-bre de 2007.

Per aquest motiu, els terminis que es fixenen mesos o en anys, no es computen a partirde l'endemà del dia que tingui lloc la notifi-cació, sinó de data a data.

Aquesta precisió potser complementa eltext publicat.

Ignasi de Ribotadvocat Envieu la

vostra cartadel lector a:

Correu ordinari: Consorci Forestalde Catalunya,C/ Prat, 7. 17430 Santa Colomade Farners

Correu electrònic:[email protected]

cartes dels lectors


4

Pla de política forestali prevenció d’incendis

5 editorial


l darrer 4 de juny els consellers Baltasar i Saura van comparèixer davant de laComissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana per informar sobre les actua-cions del Govern en matèria de prevenció i extinció d'incendis. Una comparei-

xença que, donada la problemàtica especialment greu per l'acumulació de fusta afecta-da per les nevades i ventades d'aquest hivern, cal considerar com especialmentimportant, per l'augment del perill d'incendis catastròfics que les esmentades circums-tàncies comporten.

Del contingut de la compareixença, i deixant a part les millores i efectius que s'incor-poren enguany per reforçar els equips de vigilància i extinció, vull destacar dos aspec-tes sobre els quals crec que val la pena de fer una reflexió.

El primer és el fet que en tota la compareixença no s'exposés ni es debatis sobre laproblemàtica creixent a la que fa front la gestió sostenible del bosc a casa nostra. Sibé és veritat que aquest any s'estan esmerçant molts esforços en minimitzar els danysde les nevades i ventades, també ho és que els recursos dedicats a la gestió dels boscosprivats han disminuït i que la situació crítica que travessa el sector fa perillar la conti-nuïtat d'una activitat que, en gran extensions del nostre país, es troba ja sota mínims.Cal recordar altre cop que el foc s'apaga a l'hivern i la gestió forestal és la forma méseficaç i eficient de fer front als grans incendis forestals.

El segon és la presentació del projecte de Pla General de Política Forestal (PGPF). Unapresentació que s'ha avançat al debat i a l'assoliment d'un consens a nivell de sector.Certament, l'aprovació del Pla és una assignatura pendent des de fa cinc anys, però,justament la importància estratègica del mateix i la necessitat d'obrir noves vies detreball que generin oportunitats de futur i que donin un tomb a la situació de sector,obliga a un exercici de diàleg i debat que no es pot precipitar. El PGPF ha d'introduireines i canvis de fons que permetin aprofitar el potencial econòmic del bosc. Per fer-hocal clarificar i consensuar objectius i establir els mecanismes per donar una estabilitata empreses i explotacions cara als propers anys.

E

Text:Joan Rovira i Ciuró.

Secretari generaldel Consorci Forestalde Catalunya.

tema de fons 6Juny de 2009catalunyaforestal

Introducció

La preocupació per aconseguir una gestiósostenible és actualment un tret caracterís-tic del sector forestal arreu del món. A Cata-lunya, la gestió forestal ha esdevingut pro-gressivament més complexa, en un escenaride reduïda rendibilitat, l'amenaça dels gransincendis forestals, el canvi global i les varia-des demandes socials que es tradueixen enun ampli marc legal i en una visió necessà-riament multifuncional de la gestió.

En aquest sentit, les orientacions de gestióforestal i codis de bones pràctiques, són unaeina eficaç per avançar cap a una gestiómés sostenible i eficient quan proveeixen elgestor informació pràctica, aplicable iactualitzada.

Des de l'any 2004, per iniciativa del Cen-tre de la Pro-pietat Forestal(CPF) s'haendegat l'ela-boració d'unes"Orientacionsde gestió sos-tenible i mul-tifuncional perals boscos deC a t a l u n y a "(ORGEST).

Una de lesfuncions d'a-questes orien-tacions ésproveir decontingut tèc-

nic els Instruments de planificació forestal aescala de finca o forest (PTGMF/PSGF i POF),de manera que la planificació a escala de

forest i les eines de planificació a nivellssuperiors, com per exemple els plans d'orde-nació dels recursos forestals (PORF), vaginen la mateixa direcció.

Principals característiques de les orienta-cions de gestió (ORGEST)

A continuació es descriuen les principalscaracterístiques de les futures orientacionsde gestió i els productes en què es concreta-ran.

1. L'àmbit de treball: tipologies forestalsCom a primer pas per a l'establiment d'o-

rientacions de gestió s'ha identificat unasèrie de tipologies per a la gestió forestal ila reducció de la vulnerabilitat als gransincendis forestals. Una tipologia és una uni-tat de paisatge forestal amb característiqueshomogènies de cara a la seva gestió (Foto1). Cada rodal forestal, per tant, serà assig-nable a una tipologia determinada.

Les tipologies es determinen en base a lacomposició específica, la qualitat d'estació oel potencial productiu i la vulnerabilitat alsincendis forestals. Per caracteritzar aquestdarrer aspecte de les tipologies, s'estan defi-nint els tipus i la recurrència dels incendisque afecten Catalunya. Es podran identificaraixí les zones més vulnerables als gransincendis forestals i els elements que condi-cionen la seva propagació, que amb la ges-tió forestal podem modificar, com és l'es-tructura forestal.

2. Estructura de les orientacions de ges-tió: modulars per a integrar la multifun-cionalitat i actualitzables

Les orientacions segueixen una estructura

Text:

Míriam Piqué NicolauPau Vericat Grau

Àrea de GestióForestal Sostenible.Centre TecnològicForestal de Catalunya

Orientacions de gestió (ORGEST)per als boscos de CatalunyaManual de tipologies forestals com a eina

Foto 1: Formació de pi roigde qualitat mitjana (tipo-logia: Ps_M)

Treball promogut pel Centre dela Propietat Forestal del Depar-tament de Medi Ambient iHabitatge. Agraïments, per la sevacol·laboració, a Marc Castell-nou, de la Unitat Técnica GRAFdel Departament d'Interior dela Generalitat de Catalunya, iSantiago Saura, de la Universi-tat de Lleida.

modular d'acord amb les principals funcionsdel bosc i els possibles objectius de la gestióforestal a Catalunya. Actualment, s'està tre-ballant en els mòduls generals 1 i 2 i con-cretament en les tipologies forestals de piroig i pi blanc.

Un mòdul general 1: "Orientacions gene-rals de gestió sostenible", se centra en elsmodels de gestió silvícola i recull els objec-tius clàssics de persistència i producció.Incorpora també un grau suficient de consi-deració de la resta de funcions del bosc, quefacin les orientacions multifuncionals iambientalment òptimes.

Un mòdul general 2: "Orientacions de ges-tió per reduir la vulnerabilitat als gransincendis forestals", se centra en models degestió silvícola amb un objectiu prioritari dedefensa contra grans incendis forestals, totsubordinant-ne les consideracions producti-ves.

Quatre mòduls específics que proposenorientacions de gestió per a casos concretsen què un ús o funció prevalent ha de sermaximitzat. Com a mòduls específics s'handefinit: "Conservació de fauna, hàbitats ibiodiversitat", "Pastura en espais forestals","Altres produccions forestals no fusteres","Usos socials (paisatge)".

Aquesta estructura modular permet,simultàniament, abastar el màxim de fun-cions que presten els boscos i considerar ungrau variable de prevalença d'aquestes fun-cions. A més, permet realitzar actualitza-cions de manera independent en cadascundel mòduls d'acord als avenços tècnics icientífics i als canvis de context social.

Pla de treball general i productes finals

1. Pla de treballCom a pas previ per a l'elaboració de les

orientacions de gestió pròpiament dites,s'han identificat i caracteritzat les tipologiesforestals existents a Catalunya. La definicióde tipologies forestals té una gran impor-tància per a la proposta i elaboració d'orien-tacions de gestió, ja que cada tipologia seràel subjecte de determinats objectius i líniesde gestió, i per tant, d'una pràctica silvícoladiferenciada.

Posteriorment, s'aborda l'elaboració d'o-

rientacions de gestió, prioritàriament per aaquelles tipologies més importants enextensió, pes econòmic o amb major vulne-rabilitat als incendis forestals.

D'acord amb això, el 2007 s'inicia la pri-mera fase de treball de 5 anys que comprenels següents punts :

- Elaboració del Manual de tipologiesforestals a Catalunya (2007-2009)

- Orientacions de gestió sostenible per ala persistència i millora de la funció produc-tiva dels boscos i la conservació dels espaisforestals vulnerables als grans incendisforestals. Espècies: pi roig (2008-2009), piblanc (2009-2010), alzina (2010) i pinassa(2011).

2. Productes finalsLes orientacions de gestió estaran consti-

tuïdes per diversos documents, amb unavigència determinada en funció de lesactualitzacions. Tot seguit es presenten elsprincipals documents o productes finals aobtenir:

- Manual de tipologies forestals de Cata-lunya. Aquest manual caracteritza les prin-cipals tipologies forestals existents a Cata-lunya. El manual ha de permetre a l'usuariidentificar fàcilment les tipologies forestalsdel seu espai de planificació a partir deparàmetres silvícoles, dasomètrics i qualita-tius senzills.

- Col·lecció. Orientacions de gestió soste-nible per a la persistència i millora del crei-xement i funció productiva dels boscos(volums per espècies o conjunt d'espècies iles seves tipologies).

- Col·lecció. Orientacions de gestió soste-nible per a la conservació dels espais fores-tals d'alt risc d'incendi (volums per espècieso conjunt d'espècies i les seves tipologies).

Manual de tipologies forestals de Catalunya

1. Plantejament generalDurant el període 2007-2009 s'està elabo-

rant el Manual de tipologies forestals deCatalunya, per a la gestió forestal i risc d'in-cendi forestal. Aquest manual identifica icaracteritza les principals tipologies fores-tals existents a Catalunya, que en aquestaprimera fase es diferencien a partir de 3

7 tema de fons


atributs que condicionen la gestió a escalarodal (Figura 1).

- Les espècies forestals arbòries.


- Les característi-ques ecològiques i lacapacitat productivao qualitat d'estació enrelació als productesforestals fusters i nofusters (suro i pinya).

- La relació entreles tipologies fores-tals i els incendis, ésa dir la vulnerabilitatde les tipologiesforestals als incendisforestals.

Les tipologies esdescriuen amb criterissilvícoles senzills i defàcil mesura, variables

dasomètriques i qualitatives. Es preténque el planificador forestal pugui identi-ficar ràpidament i clarament a quinatipologia forestal pertany la seva unitatd'actuació o rodal, ja sigui en el marcd'un PTGMF, POF o d'una altra figura deplanificació superior, i en base a la infor-mació que aporta el manual per a aque-lla tipologia forestal (composició, capaci-tat productiva, vulnerabilitat al foc),definir uns objectius i orientar la gestióamb fonaments tècnic científics. El procés per establir les tipologies

forestals a Catalunya contempla dos gransblocs o temàtiques:

- Diferenciació de tipus forestals en base a

ReferènciesAUNÒS, Á., "La silvicultura ila planificació forestal aCatalunya en les albors dels. XXI" (ponència marc delbloc temàtic de planificacióforestal i silvicultura), Llibrede ponències i resums, IICongrés forestal català.2007, 424 pp.BOLÒS, O., La vegetaciódels Països Catalans, Aster,Terrassa, 2001, 228 pp.BRUCIAMACCHIE, M,"Typologie des peuple-ments", Revue ForestièreFrançaise, n. 6, 1989, pp.507-512.CRAM, D.S, BAKER, T.T.,BOREN, J.C., Wildland fireeffects in SilviculturallyTreated vs. UntreatedStands of New Mexico andArizona, USDA For. Serv.Res. Pap. RMRS-RP-55,2006, 28 pp.DELPECH, R., DUMÉ, G.,GALMICHE, P., 1985. Voca-bulaire. Typologie des sta-tions forestières. Ministèrede l'Agriculture, IDF, Paris,1985, 243 pp.DMAH, Manual dels hàbi-tats de Catalunya, Departa-ment de Medi Ambient iHabitatge, Generalitat deCatalunya, 2005, volums 1a 8.FOLCH, R., La vegetació delsPaïsos Catalans, Ketres,Barcelona, 19862, 541 pp.FORÊT, M., DUMÉ, G., Lesutils d'aide à la reconeis-sance des stations forestiè-res et au choix des essen-ces. Méthodes etrecommandations pratiquesou Guide-àne, InventaireForestier National, 2006,224 pp.GANDULLO, J. M., SERRA-DA, R., "Mapa de producti-vidad potencial forestal dela España peninsular", aRivas-Martínez, Memoriadel mapa de series de vege-tación de España. MAPA,ICONA, 1986.GRAHAM, R.T., McCAFFREY,S., JAIN, T.B., Science Basisfor Changing Forest Struc-ture to Modify WildfireBehavior anb Severity,USDA Forest Service Gen.Tech. Rep. RMRS-GTR-120.2004, 43 pp.PIQUÉ, M., VERICAT, P.,"Elaboració d'orientacionsde gestió (ORGEST) per alsboscos catalans: les tipolo-gies forestals com a eina",Llibre de ponències iresums, II Congrés forestalcatalà, 2007, p. 52, 424 pp.

Foto 2

Foto 3

Figura 1. Atributs que integren les tipologies forestals ORGEST

la composició específica (formacions fores-tals) i les característiques de l'estació fores-tal (capacitat de producció) en base a varia-bles ecològiques de fàcil mesura.

- Integració en les tipologies forestals delgrau de vulnerabilitat als incendis forestals(tenint en compte el règim i tipus d'incendiforestal i les característiques estructurals dela massa). Això permetrà, en aquells casosque es consideri necessari, orientar la gestióamb l'objectiu preferent de reduir la vul-nerabilitat de les masses forestals alsincendis.

Aquest procés dóna lloc a unaclassificació de les tipologies fores-tals mitjançant un sistema de clausde fàcil modificació i actualització.

2. Panell d'experts i col·laboradors.Per a la definició de les forma-

cions forestals i estudi de la qualitats'han constituït grups de treballd'experts en gestió forestal per a lesprincipals espècies arbòries de Cata-lunya. En total s'han reunit 14 grupsde treball en els quals han participatentre 4-6 experts i un total de 40experts diferents (Fotos 2 i 3, pàginaanterior).

Igualment, per a la integració delrisc incendi en les tipologies forestalss'ha comptat amb la col·laboraciód'experts en comportament del foc iincendis forestals. El treball referenta la caracterització dels incendis i elseu règim l'ha realitzat la unitat tèc-nica del Grup de recolzament a lesactuacions forestals (GRAF) delDepartament d´Interior (DI).

Paral·lelament al treball de gabineti reunions d'experts s'han analitzatles dades de les parcel·les de l'IFN3per estudiar l'efecte de variablesecològiques en la producció forestali s´han realitzat validacions en campde les claus generades.

9 tema de fons


Principals resultats en relació al Manual detipologies forestals

1. Tipologies forestals: formacions fores-tals i qualitat d'estació

A partir de l'anàlisi de quasi 10.500 par-cel·les arbrades a Catalunya de l'IFN3 s'obtéque el 46% de les parcel·les estan constituï-des per masses mixtes, i es constata, pertant, la gran diversitat de formacions fores-tals que hi apareixen. Finalment, es definei-

10tema de fons


xen, en el marc del projecte ORGEST, 36 for-macions pures i 120 formacions mixtes.Aquestes formacions obtingudes són compa-tibles amb altres classificacions, com la delManual d'hàbitats de Catalunya.

Es considera necessari identificar ambdetall les formacions mixtes, atesa llur granimportància actual, i desenvolupar models degestió d'acord amb les seves especificitats.

S'han identificat les classes de qualitatd'estació de les formacions pures de cadaespècie principal sota la premissa que dife-rents qualitats d'estació impliquen una defini-ció d'objectius i de gestió diferenciada, demanera que com a màxim els experts handiferenciat tres qualitats. El conjunt d'expertsha coincidit en l'elecció dels factors que con-dicionen la qualitat i l'ordre d'importància. Enla majoria dels casos el panell d'experts hadonat la major importància a les variablesecològiques relacionades amb la disponibilitatd'aigua (precipitació, profunditat del sòl, posi-ció fisiogràfica, orientació), i han destacatsobretot la importància de la profunditat delsòl. L'anàlisi paral·lel realitzat amb parcel·lesde l´IFN3 també mostra resultats similars.

2. Estudi de la vulnerabilitat als incendisforestals

A partir de l'anàlisi dels incendis històricssucceïts a Catalunya s'està realitzant unatipificació i estudi de la recurrència delsincendis forestals que afecten el nostre terri-tori que permetran identificar-ne les zones anivell de forest o finques forestals més vulne-rables i prioritzar-ne, si s'escau, l'objectiu deprevenció.

Paral·lelament, s'han tipificat les estructu-

res forestals que formen les principals espè-cies forestals de Catalunya i la seva relacióamb la vulnerabilitat als grans incendis fores-tals, entesa com la seva influència en el com-portament del foc i la possibilitat que un focpassi a ser de capçades actiu. De cara a l'úspràctic d'aquesta classificació, s'ha desenvo-lupat un sistema de claus que amb la identi-ficació de variables senzilles relatives a lacontinuïtat horitzontal i vertical dels estratsde vegetació permet classificar la vulnerabili-tat de l'estructura d'un rodal forestal (baixa,mitjana, alta vulnerabilitat).

Consideracions finals de les tipologies

La metodologia utilitzada, que combina anà-lisi de dades, coneixement expert i validacióen camp resulta molt útil per establir lestipologies forestals. Les tipologies forestalsgenerades permetran un classificació en qua-litats d'estació del rodal forestal de maneraràpida, independentment de la seva històriasilvícola. A més, ens permetran caracteritzarla vulnerabilitat als grans incendis d'un rodali decidir els tractaments silvícoles mésadients per reduir la vulnerabilitat. En defini-tiva, són un pas previ important a l'elaboracióde les orientacions de gestió, que permetran:

- Fixar objectius de gestió, productius od'altres.

- Integrar els incendis en la gestió forestal.- Orientar la gestió forestal i els tracta-

ments silvícoles més idonis.- Planificar tractaments i comparar-los

amb diferents estacions.- Preveure i comparar produccions futures

de les masses en diferents zones.

Informat iu cata là de l bosc i e l medi natura l

NOVETAT: El servei en temps real de titulars de premsa del sector forestalwww.diariforestal.com

Grup Nació Digital


impacte de la planificació forestalestratègica al sector només pot serpositiva. Des de fa anys i en un con-

text internacional es té assumida la necessi-tat del model jeràrquic de planificació i orde-nació forestal, segons el qual allò que afectaa les finques forestals es fa d'acord a unsobjectius i unes directrius establertes a unnivell territorial superior (Figura 1). No estracta tant de condicionar la gestió de lesforests a escala de finca com d'harmonitzar-ne la seva gestió d'acord amb la multifuncio-nalitat dels boscos a una escala de territori.

Amb la llei 43/2003 de Montes de Españasorgeix la figura dels Projectes d'Ordenaciódels Recursos Forestals o PORF, com unafigura d'ordenació a cavall dels instrumentsd'ordenació forestal a nivell de finca i la pla-nificació forestal a escala autonòmica, queen el nostre cas es recull a través del PlaGeneral de Política Forestal de Catalunya. Pertant, el que s'estableix en els PORF ha de sercoherent amb el que queda recollit al PGPF, ila gestió forestal sostenible promoguda anivell de finca ho ha de ser, així mateix, ambles directrius que marquen els PORF. Quedaconstituïda per tant l'eina de planificació

que mancava en la legislació estatal, que hade servir per a facilitar el desplegament delsobjectius i programes dels Plans de políticaforestal al territori. La legislació forestalcatalana de l'any 1988 en realitat ja s'haviaavançat a aquest plantejament amb la crea-

ció dels Plans de Producció Forestal, tot i queels PORF tenen una concepció més global iintegradora que els llavors PPF.

L’apartat següent recull els continguts delsPORF tal i com s'estableix a l'article 31 de laLey de Montes. En destaca, per damunt detot, que es tracta d'un document de planifi-cació forestal en el marc de l'ordenació delterritori, el seu caràcter obligatori i executiuen allò que estableix la legislació forestal iindicatiu respecte a altres figures sectorials, ique han de recollir la zonificació per usos ivocació del territori (objectius, compatibili-tats i prioritats) i establir les directrius per al'ordenació i aprofitaments dels boscos.

Continguts dels PORF segons l'article 31 dela Ley 43/2003 de Montes de España

1. Les comunitats autònomes podran ela-borar els plans d'ordenació de recursos fores-tals (PORF) com instruments de planificacióforestal, constituents en una eina en el marcde l'ordenació del territori.

2. El contingut d'aquests plans serà obliga-tori i executiu en les matèries regulades enaquesta llei. Així mateix, tindrà caràcter indi-

catiu respecte altresactuacions, plans o pro-grames sectorials.

3. Amb caràcter previ al'elaboració dels PORF, lescomunitats autònomesdefiniran els territorisque, d'acord amb aquestallei i amb la seva norma-tiva autonòmica, tenen laconsideració de forest.

4. L'àmbit territorialdels PORF seran els territoris forestals ambcaracterístiques geogràfiques, socioeconòmi-ques, ecològiques, culturals o paisatgístiqueshomogènies, d'extensió comarcal o equiva-lent. Es podran adaptar a aquelles divisionscomarcals i divisions d'àmbit subregional

L’

Impacte de la planificació forestalestratègica i territorial del sector

Text:Eduard Plana Bach

Cap de l’Àrea d’In-cendis Forestals iTerritori del CentreTecnològic Forestalde Catalunya (1)

Figura 1: Model jeràrquicde la planificació i ordena-ció forestal (Font: Adapta-ció d'Alcanda i Fabra2004):

(1) Alhora, fou membre de l'e-quip redactor i/o coordinadordel Referent tècnic regionalde Catalunya (2001), del nouPla general de política fores-tal (2006) i de la Metodologiaper al desplagament delsPORF (2007) per encàrrec delCentre de la Propietat Fores-tal, el primer, i de la DireccióGeneral de Medi Natural delDMAH, els dos últims.

plantejades per l'ordenació del territori oaltres específiques divisions administrativespròpies de les comunitats autònomes.

5. Les comunitats autònomes, a propostadel seu òrgan forestal, delimitaran els terri-toris forestals en els que s'hauran de dotardel seu corresponent PORF, quan les condi-cions de mercat dels productes forestals, elsserveis i beneficis generats per la forest oqualsevol altre aspecte d'índole forestal ques'estimi convenient siguin d'especial relle-vància socioeconòmica en dits territoris.

6. Les comunitats autònomes, a pro-posta del seu òrgan forestal, elaborarani aprovaran els PORF i determinaran ladocumentació i contingut d'aquestsque, amb independència de la sevadenominació, podran incloure elssegüents elements:

a) Delimitació de l'àmbit territorial icaracterització del medi físic i biològic.

b) Descripció i anàlisi de les forests iels paisatges existents en aquest terri-tori, els seus usos i aprofitamentsactuals, en particular els usos tradicio-nals, així como les figures de proteccióexistents, incloent els camins ramaders.

c) Aspectes juridicoadministratius:titularitat, forest catalogades, manco-munitats, agrupacions de propietaris,projectes d'ordenació o altres instru-ments de gestió o planificació vigents.

d) Característiques socioeconòmi-ques: demografia, disponibilitat de màd'obra especialitzada, taxes d'atur,industries forestals, incloses les dedica-des a l'aprofitament energètic de labiomassa forestal i les destinades aldesenvolupament del turisme rural.

e) Zonificació per usos i vocació delterritori. Objectius, compatibilitats iprioritats.

f) Planificació de les accions necessà-ries pel compliment dels objectiusfixats en el pla, incorporant les previ-sions de repoblació, restauració hidro-lògic-forestal, prevenció i extinció d'in-cendis, regulació d'usos recreatius i

ordenació de boscos, inclòs, quan procedeixi,l'ordenació cinegètica, piscícola i micològica.

g) Establiment del marc en el que podransubscriure's acords, convenis i contractesentre l'administració i els propietaris per lagestió dels boscos.

h) Establiment de les directrius per l'orde-nació i aprofitament dels boscos, garantintque no es posi en perill la persistència delsecosistemes i es mantingui la capacitat pro-ductiva de les forests.

i) Criteris bàsics pel control, seguiment,

article de fons13Juny de 2009catalunyaforestal


avaluació i terminis per a la revisió del pla.7. L'elaboració d'aquests plans inclourà

necessàriament la consulta a les entitatslocals i, a través dels seus òrgans de repre-sentació, als propietaris forestals privats, aaltres usuaris legítims afectats i als demésagents socials i institucions interessats, aixícom els tràmits d'informació pública.

8. Quan existeixi un pla d'ordenació derecursos naturals de conformitat amb la Ley4/1989, de 27 de marzo, de Conservación delos Espacios Naturales y de la Flora y FaunaSilvestres, o un altre pla equivalent d'acordamb la normativa autonòmica, que abraça elmateix territori forestal que el delimitatsegons l'apartat 5, aquests plans podran tenirel caràcter de PORF, sempre i quan tinguinl'informe favorable de l'òrgan forestal, quanaquest sigui diferent de l'òrgan que aprovi elPORN.

De l'adaptació al model català en destaca:- El seu àmbit territorial d'aplicació, la

vegueria- El fer coincidir el límit territorial dels

PORF amb el límit administratiu dels PlansTerritorials Parcials pot facilitar que les direc-trius dels primers siguin més fàcils d'adoptarper a la planificació territorial i urbanística,fins i tot amb caràcter vinculant si s'estableixel rang normatiu de Pla Sectorial al PGPF tal icom ja preveu la Llei 23/1983 de PolíticaTerritorial

- Preveu la concreció cartogràfica dels cri-teris d'aplicació als anomenats Espais fores-

tals de protecció especial, entre els que estroba la identificació dels terrenys forestalsde caràcter estratègic per a la prevenció d'in-cendis, els terrenys forestals d'interès pro-ductiu o els terrenys d'us social i recreatiuentre altres tipologies, que podran quedarsubjectes de forma preferent a les mesures defoment i inversió del DMAH.

- El model participatiu i de compliment dela normativa d'avaluació ambiental de plans iprogrames (amb la recent Llei 6/2009, del 28d'abril que serà d'aplicació), que en garanteixla visió integradora, global i ambientalmentsostenible, així com els mecanismes de revi-sió i seguiment adients.

D'aquesta manera, amb el desplegament deles eines previstes el model català de planifi-cació forestal guanyarà en consistència icoherència i millora la relació amb la resta depolítiques sectorials (urbanística, energètica,d'infraestructures, etc.) que afecten alsterrenys forestals.

En un temps on les afeccions als terrenysforestals ja no només poden analitzar-se úni-cament des de la perspectiva del sectorforestal, els PORF i la planificació forestalestratègica a escala territorial obren les por-tes a una millor gestió dels boscos i delsrecursos públics que s'hi aboquen, amb unaperspectiva temporal que complementi el diaa dia de les prioritats i necessitats de les fin-ques forestals, i afavorint la coordinació detotes les administracions i agents socialsrelacionades amb els terrenys forestals i laconservació, gestió i ús dels recursos fores-tals.

Referències

ALCANDA, P., FABRA, M.2004. La planificaciónforestal y la ordenacióndel territorio. En G.Domínguez, E. Plana, M.Pecurul, S. de Miguel(Eds.). Bosques y Socie-dad. Actas del V Forumde Política Forestal. Sol-sona 16-18 julio de2003. CTFC. Solsona,512pp.

tema de fons15Juny de 2009catalunyaforestal

La figura del pla marc

El pla marc és l'instrument de planificacióforestal de les associacions de propietaris ales quals dóna suport la Diputació de Barce-lona. Aquesta figura, que implica als propie-taris forestals, parteix d'un procés participa-tiu i de consens entre aquests i la resta departicipants en el projecte: ajuntaments del'àmbit territorial, Diputació de Barcelona ialtres entitats. El pla marc s'elabora i execu-ta analitzant les diferents realitats territo-rials, figures de planificació i legislació exis-tents, i requereix el compromís dels diferentsparticipants a mig o a llarg termini.

La redacció del pla marc s'inicia a partir dela signatura d'un conveni entre l'associacióde propietaris, els ajuntaments i la Diputació.Aquest document, defineix les diferentsactuacions potencials en l'àmbit forestal perun període de quinze anys.

Durant la redacció hi ha diferents fases detreball:

1. Estudi i anàlisi de l'àmbit territorial:analitza el context en el qual es troba lasuperfície forestal per poder tenir-lo encompte durant la redacció del pla marc(legislació, activitat socioeconòmica...). Enaquesta fase es determina, també, la superfí-cie sobre la qual es farà l'inventari forestal.

2. Inventari forestal: s'obtenen totes lesdades silvícoles i dasomètriques necessàriesper definir la planificació de la superfícieforestal.

3. Determinació dels models silvícoles: ésen aquesta fase en la qual, sobre la base del'inventari forestal realitzat, es discuteixen iconsensuen els models silvícoles per a lesespècies principals de l'àmbit territorial del'associació. Cal tenir en compte que aquestsmodels han d'ajustar-se a uns principisbàsics de minimització de les intervencions idels costos d'explotació.

4. Planificació de les actuacions forestals:combinant l'inventari forestal amb elsmodels silvícoles consensuats es determinen

les propostes d'actuació durant la vigènciadel pla marc i per a tot l'àmbit territorial.

5. Redacció i aprovació del pla marc. Exis-teix un model de document definit per totesles associacions i que contempla, entre d'al-tres, l'àmbit de planificació, tipus de tracta-ments, rendiments i costos de cada actuació,programació i finançament.

De manera sintètica, un pla marc és lamanera d'iniciar, per acord genèric, un procésde planificació estratègica. A la vegada, tam-bé, es comparteix una diagnosi i un pronòsticde la superfície forestal i s'estableix, conjun-tament, un pla forestal de futur. Aquest pla,aprova col·lectivament acords sobre elsobjectius i les accions a realitzar i orienta lesactuacions d'acord amb uns criteris o princi-pis tècnics. Finalment, impulsa aquests pro-jectes i n'avalua l'execució en funció delscriteris o dels principis establerts.

El pla marc s'executa mitjançant progra-mes anuals finançats principalment per laDiputació de Barcelona. Per tant, a l'inici decada any, l'associació de propietaris disposad'un pressupost per executar diferents tre-balls planificats a les finques dels associats iel programa d'actuació és estudiat per unacomissió de treball constituïda per represen-tants de l'associació i la resta de signants delconveni.

El propietari forestal pot participar d'a-quest pla marc mitjançant la signatura d'uncontracte privat amb l'associació de propie-taris; document on s'especifica els treballsque cal fer d'acord amb el pla marc, el seufinançament i els drets i obligacions d'amb-dues parts.

Un exemple a Barcelona

El suport de la Diputació a les associacionses va iniciar amb l'objectiu de recuperar orestaurar la superfície forestal cremadadurant els devastadors incendis forestals del'estiu de 1994 a les comarques del Bages idel Berguedà, i de 1998, al Solsonès. Poste-

El pla marc com a instrument de planificacióper a les associacions de propietaris

Text:Agustí Busquets

OTPMIF - Diputacióde Barcelona

riorment, i assumint la demanda creixent demolts propietaris forestals, tant de les asso-ciacions com d'altres àmbits de la demarca-ció de Barcelona, es va estendre el suport ales zones forestals de superfície arbrada nocremada.

Des de l'any 1999, la Diputació de Barcelo-na dóna suport, conjuntament amb els ajun-taments, a la redacció i execució dels plansmarc de restauració i millora forestal per ales diferents associacions de propietarisforestals constituïdes. Fins avui, s'han redac-tat 12 plans marc i s'ha planificat sobre137.829 hectàrees de superfície forestal dinsl'àmbit de 111 municipis, principalment de lademarcació de Barcelona. A més, s'hi hanassociat 610 propietaris forestals.

Entre els anys 1999 i 2008 s'han invertit10.329.333 euros, dels quals 8.636.266euross'han destinat a la restauració i milloraforestals, i la resta a altres projectes. En lasegüent taula es detallen els diferents tre-balls realitzats sobre un total de 18.384 hec-tàrees forestals (Veure Taula 1).

Tal com espot comprovar,els treballss'han desenvo-lupat bàsica-ment sobresuperfície enregeneració. Toti així, cada copsón més lesa c t u a c i o n ssobre superfíciede bosc adult.Per això, la ges-tió dels aprofi-taments de fus-

tes i llenyes es preveu que sigui creixent. I ésen aquest sentit que la Federació Catalanad'associacions de propietaris forestals podràdonar suport a les associacions de propietarisen la comercialització d'aquests productes iintentarà cercar les millors condicions perafavorir els interessos dels seus associats.

Conclusions

Un fet constatable és que una part conside-rable dels nostres boscos, bàsicament per lamanca de rendibilitat, no té cap mena deplanificació ni de gestió. Aquest fet, a bandad'afectar la propietat privada, també incideixsobre el conjunt de la societat; principal-ment, per la creixent acumulació de combus-tible i pel conseqüent augment del risc d'in-cendi forestal. Per tant, i sense desmerèixerles accions i esforços actuals, val la penaapuntar cap a altres figures de planificació ide gestió, podem dir-ne complementàries,per oferir una acció que arribi a la màximasuperfície forestal del nostre territori.

El plamarc podriatenir-se encompte comuna figurade planifica-ció genera-da arrel d'unprocés departicipaciói de consens

entre la propie-tat privada i les administracions públiques.En definitiva, és una opció de futur més querespon a les necessitats del sector; a causade la seva precarietat, la baixa productivitatdels nostres boscos, la manca de tradicióparticipativa i la restricció dels recursosactualment disponibles.

Perquè la propietat privada quedi repre-sentada en aquest procés, i per promouremillores en l'eficàcia i la rendibilitat a l'horad'executar el pla, les associacions de propie-taris poden ser una opció adequada per com-partir un projecte comú. I és en aquest sen-tit, i conjuntament amb els ajuntaments, quela Diputació de Barcelona dóna suport a lesassociacions de propietaris des de 1999.

Referències bibliogràfiques

CASTELLÓ I VIDAL, I., "Gestió associada dels boscos", GestióForestal, dossier 2, Agència Local de Desenvolupament Fores-tal-ALDF, Barcelona, 2001, pp. 11-16.

MAMARBACHI, A., "La gestió del bosc privat al Quebec(Canadà)", Quaderns d'Informació Tècnica, n. 8, Diputació deBarcelona, Barcelona, 2004, pp. 11-123.Agència Local de Desenvolupament Forestal-Diputació deBarcelona, "Organització i funcionament d'un projecte fores-tal associat, desenvolupat a través d'agrupacions de propie-taris", Gestió Forestal, dossier 2, Barcelona, 2001 pp. 17-26.

DDAA, Conclusions del I Congrés Forestal Català, Barcelona,8-11 de març de 1988.


Concepte Superfície Inversions (ha) (euros)

Selecció de tanys de roure i alzina 12.437 4.275.314Selecció de tanys i aclarida de pi blanc 1.613 1.222.723Aclarida de plançoneda de pi blanc 2.824 2.076.450Plantacions a zones sense regeneració 821 491.923Total treballs en zones afectades per incendis 17.695 8.066.410Total treballs silvícoles en bosc adult 689 569.856

Taula 1. Principals actuacions de restauració i millora forestal (període 1999-2008)

activitat 18Juny de 2009catalunyaforestal

mb la modificació de la Llei 7/1999,de 30 de juliol, del Centre de la Pro-pietat Forestal, mitjançant la Llei

31/2002, de 30 de desembre, de mesures fis-cals i administratives, es van crear el planssimples de gestió forestal com a nous instru-ments per a l'ordenació dels terrenys fores-tala amb una superfície inferior a 25 hectà-rees. A partir de l'aprovació de l'OrdreMAB/394/2003, de 18 de setembre, per l'a-

provació, la revisió i el seguiment dels planstècnics de gestió i millora forestal (PTGMF) idels plans simples de gestió forestal (PSGF),s'iniciava un procés per ordenar les finquesde dimensions més reduïdes.

Amb el conjunt dels dos instruments s'haaconseguit ordenar fins al moment el 27,5%de la superfície total privada, però tot iaquest increment significatiu -i que el con-junt del territori forestal està molt fragmen-

tat-, la superfície ordenada per mit-jà dels PSGF se situa en 2.619hectàrees.

Fins avui, s'han aprovat 223 PSGF,majoritàriament a la comarca de laSelva, amb un total de 54 plans, alVallès Oriental, amb 20 plans, a l'AltEmpordà, amb 19 plans, al BaixEmpordà, amb 18 plans, i a laGarrotxa, amb 15 plans (Figura 1).La superfície mitjana del conjuntdels plans se situa en 11,7 hectàreesi hi ha igual nombre d'instrumentsde superfície inferior a 10 hectàreesque de superfície superior a aques-tes.

Els plans són instruments d'orde-nació voluntaris que permetengarantir la sostenibilitat de la gestióforestal a partir de l'estudi i diagnosidel potencial de la forest i la planifi-cació de les actuacions més apro-piades per al compliment de l'objec-tiu establert per part de la propietat.Alhora, han de ser documents àgils ientenedors per part dels gestors

El Pla simple gestió forestalde

Proposta d’un nou model per a la gestió de lesfinques de menor superfície

AText:Teresa Cervera

Cap de l’Àrea deFoment a la GestióForestal Sostenibledel Centre de laPropietat Forestalde Catalunya.

Límit comarcal

Distribució comarcal dels PSGF

Superfície forestal privada

ració especificada en els diferents itineraris. - Valoració econòmica del conjunt de les

actuacions previstes, aprofitaments, treballsde millora, infraestructures, d'acord amb elsitineraris plantejats.

D'acord amb aquestes premisses, el noumodel contempla simplificacions en relacióal procediment i la normativa actual. El pla,constarà dels següents documents i apartats:

Apartat 1: Dades generals i administratives 1.1 Dades de propietat1.2 Dades de les finques1.3 Parcel·lació cadastral1.4 Qualificacions especials i afectacions

Apartat 2: Descripció de laforest2.1 Descripció general de lasuperfície ordenada2.2 Antecedents de gestió iobjectiu general de la finca2.3 Infraestructures 2.4 Descripció de les tipolo-gies forestals i itineraris sil-vícoles

Apartat 3: Valoració econò-mica

Apartat 4: Codi de bonespràctiques/ Requerimentstècnics i administratius

Amb aquests canvis espublicarà en breu la modifi-cació de l'ordre actual d'a-provació, revisió i seguimentdels PTGMF i PSGF, perincrementar el nombre definques ordenades i substi-tuir paulatinament la trami-tació de les autoritzacionspuntuals de cada una de lesactuacions silvícoles, perfer-ho de forma més soste-nible, amb l'anàlisi previ deles potencialitats de les fin-ques i de la millor opció degestió segons els objectiusestablerts a mig termini.

forestals, que facilitin la tasca administrativade la pròpia gestió a partir de la compatibi-lització d'usos i el compliment de la normati-va existent, i també han de ser documentssuficients per poder obtenir informació delsrecursos privats i públics de la forest i delconjunt de territori per a una millor presa dedecisions.

L'estructura actual dels PSGF parteix de lafigura i del procediment d'aprovació delsPTGMF. En aquest sentit, tot i que la infor-mació que contenen és més reduïda, la càrre-ga burocràtica que generen les dues figures,per part dels gestors i del Centre de la Pro-pietat Forestal, és molt similar. Per això, d'a-cord amb el principi d'eficiència i equitat, enla proporció d'actuacions planificades, i lacàrrega administrativa associada, el ConsellRector del Centre de la Propietat Forestal, elpassat mes d'abril va aprovar un canvi en lanormativa, model i procediment de tramita-ció dels plans simples.

En aquest sentit, els principals canvis quees proposen són:

- Ordenació en un sol pla de les finquesd'una mateixa propietat i establiment d'unavigència fixa del pla en un període de 15 anys

- Delimitació de la superfície ordenadasegons les tipologies forestals existents a lapropietat, establint com a unitat de gestió elconjunt de tota la finca.

Simplificació en la descripció de les dife-rents tipologies forestals a partir del tipus deformació forestal, la qualitat d'estació, l'es-tructura de la massa i un conjunt de paràme-tres forestals que defineixin aquell estrat dela finca.

Aquestes tipologies vindran definides en elmarc de l'estudi sobre les Orientacions degestió forestal multifuncional de Catalunya(ORGEST), encarregat al Centre TecnològicForestal de Catalunya.

- Canviar la normativa d'inventariació esta-dística passant a valorar els paràmetres fores-tals a partir d'un inventari per estimació peri-cial immediata. Aquesta estimació escorrespondrà amb l'establiment d'uns itinera-ris silvícoles per cada tipologia forestal d'acordamb l'objectiu definit: se substitueix el pro-grama d'actuacions per la previsió de les dife-rents actuacions segons el tractament i valo-

activitat19Juny de 2009catalunyaforestal

activitat


20

n un moment complicat per alsector, cal buscar alternatives isolucions amb l'objectiu princi-

pal d'avançar. I la resposta, per part delsector, ha estat molt bona: prop de migmiler de persones -entre silvicultors,propietaris, estudiants i professionals-,han participat en el total de les vuit jor-nades d'aquest any que, una vegadamés, han tornat a recórrer el territoriforestal català.

Les comarques de la Selva, l'AltEmpordà, el Solsonès, la Conca de Bar-berà, Osona, el Berguedà i el BaixEmpordà han estat escenari de les dife-rents propostes de formació d'enguany.Iniciatives que han tractat temes comles plantacions de curta rotació i altadensitat (SRF) per a la biomassa; elstractaments silvícoles i els aprofita-ments fustaners; els treballs silvícolesde millora de la regeneració natural deroure i alzina; la gestió forestal sosteni-ble dirigida a mitigar els efectes delcanvi climàtic; les aclarides en repobla-cions de caràcter protector; l'aprofita-ment ramader d'una finca; la gestióforestal i l'ús d'aplicacions informàti-ques com a suport en la planificació, aixícom la gestió del pi blanc i la prevenció d'in-cendis forestals. Tot plegat, un conjunt depropostes temàtiques que han presentatexperts forestals.

I és que les Jornades Tècniques SilvícolesEmili Garolera -que van començar l'any 1983

com unes trobades per satisfer la inquietudde diferents propietaris forestals i silvicultorsper intercanviar resultats i coneixementssobre experiències i pràctiques silvícoles-,han esdevingut un referent en formació idivulgació de les millors pràctiques del que al'actualitat es coneix per gestió forestal sos-

Les XXVI Jornades TècniquesSilvícoles Emili Garolera aposten,amb èxit, pels temes de futur

EText:Josep M. Tusell

Responsable de l’À-rea Tècnica del Con-sorci Forestal deCatalunya i coordi-nador de les XXVIJTS Emili Garolera,juntament amb PauVericat.

Les XXVI Jornades Tècniques Silvícoles Emili Garolera han fet una clara aposta pelstemes de futur en el sector forestal com són les plantacions de curta rotació i altadensitat per a la producció de biomassa, l'aprofitament ramader de les finquesforestals, així com els aprofitaments forestals i els treballs de selecció i millora peral manteniment i conservació dels beneficis econòmics, socials i ambientals delsboscos.

Foto 1: Visita a unes plantacionsde SRF (la Selva).

Foto 2:Visita als boscos de Poblet(La Conca de Barberà).

1

2

Amb l'objectiu de donar sortida a unes300.000 tones de fusta caiguda als boscoscatalans arran de les nevades que van tenirlloc a finals de 2008 i de les ventades deprincipis de 2009, el passat mes de maig esva aprovar un pla de dinamització de la fustaafectada per les ventades i nevades. El pla,que té una vigència d'un any, ha de permetremobilitzar i retirar la fusta dels boscos cata-lans durant el 2009 i obtenir el màxim valorde mercat d'aquesta fusta. Aquest pla contri-buirà, també, a la prevenció dels gransincendis forestals.

En el marc de la reunió de la Taula Inter-sectorial de la Fusta, celebrada el mes d'abrilpassat, on hi havia representants del Consor-ci Forestal de Catalunya, de les organitza-cions professionals agràries, de les indústries

de primera transformació, dels ajuntamentspropietaris de boscos i de l'Administracióforestal a través de la Direcció General deMedi Natural i el Centre de la PropietatForestal, es va acordar que el Departamentde Medi Ambient i Habitatge (DMAH), mit-jançant l'empresa pública Forestal Catalana,destinarà un total de 3 milions d'euros permobilitzar aquesta fusta.

Forestal Catalana, que farà d'operador-dinamitzador del mercat, vetllarà pel bonfuncionament de l'operació de transport dela fusta i el seu estoc en les indústries de pri-mera transformació.

Gràcies a aquest acord entre l'Administra-ció, la indústria i el sector productor, espodrà mobilitzar un total de 300.000 tonesde fusta procedents dels boscos afectats.

Pla de dinamització de la fusta afectadaper les ventades i les nevades

tenible. En aquest sentit, la Universitat deLleida homologa aquest curs amb 3 crèditsde lliure elecció i per primera vegada, aquestany, s'han emmarcat en el Pla anual detransferència tecnològica del Departamentd'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de laGeneralitat de Catalunya.

Unes experiències forestals que es van ini-ciar de la mà del mestre de l'àmbit forestalEmili Garolera. És per això que en reconeixe-ment i sentit homenatge a la seva personales Jornades Tècniques Silvícoles han incor-porat a partir d'enguany el seu nom.

Vuit experiències forestals que han quedatrecollides en el llibre de les Jornades

Des del 2002, els articles realitzats pels coor-dinadors de cada una de les trobades decamp que es porten a terme en el marc d'a-questes trobades queden recollides en el lli-bre de les Jornades Tècniques Silvícoles.Publicació que edita el Consorci Forestal deCatalunya.


Foto 3:Visita a treballsd’aclarida(Osona)

Foto 4:Visita a la gestiórealitzada alsboscos de lesSalines (AltEmpordà).

3

4


Declaració d'Olot

Enmig d'un moment de crisi que afecta moltintensament tant al sector productor com ala indústria de primera transformació de lafusta, des del Consorci Forestal de Catalunyavolem recordar al Govern, en primer lloc, lesprincipals conclusions del Congrés Forestalcelebrat a Tarragona el setembre de 2007.Entre els punts que van destacar dels debatsi del treball dut a terme per les 82 entitatsque impulsaven la iniciativa i pels 400 parti-cipants a l'esdeveniment volem assenyalar:

- El consens sobre la importància del bosccom a gran infraestructura verda que creatreball i riquesa a nivell de país.

- El perill que suposa l'abandonament de lagestió forestal sostenible a l'hora de garantirla preservació i millora dels espais forestals.

Abandonament vinculat, principalment, ala manca d'un mercat capaç d'absorbir laquantitat de fusta que creix i s'acumula alsnostres boscos, i a l'incompliment reiteratdels compromisos econòmics per fer possibletant els treballs com les inversions que donintambé una oportunitat al sector forestal.

- La necessitat de generalitzar la planifica-

ció i la gestió sostenible del bosc com acamí únic i obligat per respondre als reptes

ambientals i socials dels espais naturals -i lacàrrega que ha suposat la manca d'un pro-jecte i una política forestal compartida icapaç de donar la estabilitat necessària ainversions i treballs que tenen un retorn -quan hi és- a llarg termini.

Destaquem aquests punts precisament perla seva vigència i importància especial en unmoment que les restriccions pressupostàriesamenacen de deixar en segon terme elscompromisos de l'Administració forestal versun sector compromès amb la gestió i lamillora del nostre entorn.

Dit això, en primer lloc volem felicitar l'a-cord de col·laboració signat entre el Departa-ment de Medi Ambient i Habitatge amb lesorganitzacions del sector, per mobilitzar lafusta malmesa per les tempestes i ventadesd'aquest hivern. Malauradament, aquesta ésuna mesura important però no suficient. Perdonar compliment al compromís del conse-ller de Medi Ambient amb els afectats per les

nevades i les ventades i fer possible la rea-lització dels treballs de recuperació i netejade boscos, cal un augment de 3 meur. del

El Consorci Forestal de Catalunyacelebra l'assemblea anual i fa pública la

Declaració d'OlotEl Consorci Forestal de Catalunya va celebrar, el passat 16 de maig, la sevaassemblea general anual a Olot. I com ja és habitual, durant l'acte de clo-enda, l'entitat va presentar la seva declaració sobre els reptes i les princi-pals línies de treball del sector forestal, tot destacant l'aprofitament ener-gètic de la biomassa forestal com un nou mercat i una oportunitat de futur.

La cloenda va ser presidida per Núria Buenaventura, directora general delMedi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge, acompanyadaper Joan Albesa, primer tinent d’alcalde de l'Ajuntament d'Olot; Josep M.Vila d'Abadal, president del Consorci Forestal de Catalunya, i Joan Rovira,secretari general de l'associació.

pressupost de l'Ordre decatàstrofes naturals.

Aquesta mesura urgent perevitar l'empitjorament de lasituació i l'augment del riscd'incendis catastròfics, s'ha decomplementar amb 3 meur.addicionals per evitar unaretallada i aturada de les fei-nes vinculades a la gestió sos-tenible en boscos particulars.

També, en el marc del Con-grés, el Departament de MediAmbient i Habitatge va anun-ciar la voluntat de fer un pasimportant endavant proposantun projecte engrescador quehavia de dotar de més autono-mia i capacitat al Centre de laPropietat Forestal (CPF). Una eina que, tot ique no s'ha desenvolupat com cal, ha esde-vingut el puntal pel desenvolupament d'unagestió forestal moderna que permet combi-nar les millors tècniques en matèria forestal,amb la participació i compromís per part delspropietaris - silvicultors.

Des del Consorci considerem que l'avant-projecte que ha de modificar la Llei del CPF icrear el nou Centre Català de la GestióForestal ha de respectar i reforçar encaramés els principis que van inspirar aquestaLlei:

a) concentrar les competències vinculadesa la gestió forestal,

b) augmentar la capacitat i autonomia defuncionament,

c) millorar la flexibilitat i agilitat,d) i avançar en la participació i correspon-

sabilització de la propietat forestal (tantpública com privada)

La proposta actual no pot fer un pas enrereen aquest sentit sinó tot el contrari.

Per últim volem fer èmfasi també en elpaper estratègic i fonamental que ha dedesenvolupar el mercat de la biomassa fores-tal.

El foment de la biomassa com a font d'e-nergia implica l'aprofitament d'un recurslocal, natural i renovable que pot donar sor-tida tant a una gran quantitat de fusta queactualment queda al bosc com a subproduc-tes de la indústria de primera transformació i

que pot fer créixer un mercat cada vegadamés ensopit i estancat per la manca de com-petitivitat i de capacitat de valorar un pro-ducte que acaba quedant a bosc.

Tot i així l'aprofitament de la biomassaforestal tant per usos tèrmics com per usoselèctrics implica la creació d'un nou mercatque, tot i les directrius clares per impulsarlotant a àmbit estatal com a casa nostra, costad'arrencar tant per la manca d'un incentiueconòmic suficient, com per l'extrema com-plexitat dels tràmits administratius que s'e-xigeixen a aquest tipus de projectes.

Actualment preveiem que, pel que fa a labiomassa llenyosa, el compliment dels objec-tius previstos en el Pla de l'energia de Cata-lunya per l'any 2010 (180,9 milers de tonesequivalents de petroli) no arribi ni al 10%.Davant d'aquesta situació cal que tant elprocés de revisió actual del PEC com la revi-sió del Pla general de política forestal coor-dinin les mesures necessàries per donar untomb a la situació actual. Per facilitar la sevadiscussió i posada en funcionament, des delConsorci proposem l'elaboració d'un Plad'acció específic per a la dinamització de labiomassa forestal a Catalunya.

Lògicament, aquest pla d'acció ha decomptar amb la participació tant de les dife-rents Administracions implicades com de lesorganitzacions del sector.

Olot, a 16 de maig de 2009



l passat dia 19 de març es va publicarla nova Llei 3/2009, de 10 de març, deregularització i millora d'urbanitza-

cions amb dèficits urbanístics. D'acord ambaquesta Llei, la Generalitat de Catalunya pre-tén possibilitar i facilitar els processos deregularització de les urbanitzacions nascudesa Catalunya entre els anys seixanta i setantai que avui encara no s'han consolidat i lògi-cament, tampoc, no han adquirit l'estatutlegal adequat. La majoria d'aquestes urbanit-zacions, situades en sòl rústic van ser desti-nades inicialment a segona residència.Aquestes iniciatives responien a la majorcapacitat adquisitiva d'una bona part de lapoblació, que li permetia l'accés a un segonhabitatge, tot i que en moltes ocasions decaracterístiques estranyes o modestes, i queera possible gràcies a les taxes creixents demotorització en els desplaçaments familiars.

Si bé cal tenir en compte que, en cap cas,podran ser objecte de consolidació, en primerlloc, les urbanitzacions situades en sòl nourbanitzable de protecció especial de confor-mitat amb els planejaments territorial ourbanístic o amb la legislació sectorial, ambcaràcter general, atès que els instruments deplanejament urbanístic que regularitzenurbanitzacions emplaçades parcialment ensòls classificats, amb posterioritat a laimplantació de les urbanitzacions, com a sòlsno urbanitzables de protecció especial odeclarats espais naturals protegits, podenpermetre-hi la concentració de sòls de cessiódestinats a espais lliures i zones verdes, de

conformitat amb la normati-va vigent en matèria d'espaisnaturals protegits; en segonlloc, tampoc no poden serobjecte de consolidació lesurbanitzacions situades enaltres tipus o classes de sòl,si el planejament territorial oun pla director urbanístic hoimpedeixen.

Amb aquesta finalitat, laLlei estableix una sèrie demesures com l'elaboració

d'un programa d'adequació, la creació d'unacomissió municipal de seguiment i les mésimportants: la creació d'un fons amb càrrecals pressupostos de la Generalitat i la possibi-litat de crear una línia d'ajudes als parcel·lis-tes per finançar les quotes d'urbanització.

Aquesta normativa conté una Disposiciófinal primera interessant pel que fa a la pre-venció d'incendis: s'hi estableix el següent:"En els processos de consolidació de lesurbanitzacions objecte d'aquesta llei caltenir en compte les mesures de prevenciód'incendis forestals que estableix la normati-va vigent i les mesures que escaiguin en cadacas en matèria de protecció civil, i garantir-ne el compliment. En aquest sentit: a) Elsinstruments de planejament urbanístic quecalgui elaborar han de preveure la constitu-ció de les franges de protecció perimetralcontra incendis que estableix la normativavigent. b) Les urbanitzacions a les quals siguiaplicable el que estableix la Llei 5/2003, del22 d'abril, de mesures de prevenció delsincendis forestals en les urbanitzacions sensecontinuïtat immediata amb la trama urbana,han d'elaborar un pla d'autoprotecció contraincendis forestals que s'ha d'incorporar al Plad'actuació municipal, de conformitat amb elque estableix el Pla Infocat.

En conseqüència, la nova Llei amplia iinsisteix en la necessitat de preveure laconstitució de franges de protecció perime-tral contra incendis a tot tipus d'urbanitza-cions i aquelles que ja resultaven afectadesper la Llei 5/2003, relativa a la prevenciód'incendis forestals.

A partir d'aquest moment, els instrumentsde planejament que es redactin per a solu-cionar els dèficits urbanístics de les urbanit-zacions esmentades han de preveure l’obli-gació i tenir-la en compte com una càrregamés dels seus propietaris, sense que siguiadmissible, a partir de l'entrada en vigor dela nova normativa, al meu entendre, unaposteri afectació a propietaris forestals quequedin fora de la mateixa com actualmentens trobem, amb els problemes indenmitza-toris que l'afectació suposa.

La nova Llei 3/2009, de 10 de març, de regularització i millora d'urbanitzacionsamb dèficits urbanístics, i la seva relació amb la protecció d'incendis

E

Text:Rut Sánchez-GarridoMontejo.

AdvocadaAssessora legal delCFC.

Text:

Roser Mundet

Enginyer de forestsServeis Forestals.

l pi blanc (Pinus halepensis) és l'espè-cie forestal més abundant a Catalun-ya. De les espècies colonitzadores, és

de les que s'estableix més ràpidament encamps abandonats i zones amb pocs recursosedàfics, de manera que la seva superfície haanat augmentant en els últims anys. Actual-ment, i segons l'Inventari ecològic i forestalde Catalunya (CREAF, 2004), ocupa unasuperfície de 239.092 ha, el que representael 20% de la superfície forestal arbrada deCatalunya.

Sovint, es realitza una gestió inadequadad'aquesta espècie, la qual cosa fa que s'obtin-guin boscos força deteriorats i uns canonstorts i amb molts nusos. Una silvicultura benadaptada a l'espècie podria revaloritzar-ne lafusta, que actualment es destina principal-ment a la producció de palets i a la trituració.

Distribució

El pi blanc és l'espècie del gènere Pinus mésàmpliament repartida pel mediterrani. S'es-tén espontàniament des del centre de lapenínsula fins al sud de Turquia i fins a lesmuntanyes del Marroc central, amb majorpresència a l'orient peninsualr, Provença,Grècia, Marroc i Algèria.

A la península, hi ha pinedes naturals de piblanc a les Illes Balears i a totes les demar-cacions de la costa mediterrània, excepte aCadis. És present a la conca de l'Ebre, mentreque és espontani a Lleida, Osca, Terol, Sara-gossa i al sud de Navarra. Al centre avançafins a Guadalajara i a l'oest de Conca; ésabundant a Albacete i a Jaén.

Pel què fa a Catalunya, el pi blanc dominapel cap baix en el 40% dels boscos de 19comarques, i arriba a representar entre el90% i el 100% dels boscos del Garraf, elTarragonès, el Baix Penedès, les Garrigues, laRibera d'Ebre, el Segrià i l'Alt Penedès (Figura1). Quant a superfície total, però, les comar-ques que més hi destaquen són: el Bages

(25.933 ha), la Terra Alta (20.444 ha) i l'A-noia (18.117 ha).

Es distribueix principalment entre els 200 iels 600 m, si bé també es pot trobar des delnivell del mar fins a prop dels 1.000 m.

Figura 1. Distribució geogràfica de lesestacions on domina P. halepensis i de la res-ta d'estacions amb presència d'aquesta espè-cie. Entre parèntesis, el percentatge de l'es-pècie respecte a tot Catalunya (CREAF, 2004)

Morfologia

El pi blanc és una espècie de port mitjà (10-15 m) i tortuós per la posició marginal queocupa normalment, però sota condicionsecològiques favorables (sòl fresc i profund), isi creix en densitat, pot desenvolupar canonsrectes i cilíndrics fins arribar als 22 m d'alça-da. A la part superior del tronc i a les bran-ques l'escorça és blanquinosa o cendrosa i enel seu estat adult la copa tendeix a tornar-seirregularment globulosa. Les seves fulles, quepersisteixen poc més de dos anys sobre lesbranques, són fines i flexibles, de color verd

El pi blancPinus Halepensis

espècies forestals


26

E

espècies forestals27Juny de 2009catalunyaforestal

clar i de 6-15 cm de llarg. Les pinyes, en can-vi, romanen més temps sobre l'arbre, mesu-ren 5-12 cm de llarg per uns 3,5-4,5 cmd'amplada i es troben regirades sobre pedun-cles d'1-2 cm. Un element distintiu d'aquestaespècie és la capçada clara i lluminosa, ambles branques visibles i sobrecarregades depinyes. Floreix de març a maig i les pinyesmaduren a finals d'estiu del segon any, disse-minant les llavors a la primavera següent. Tépoca longevitat, pot viure fins a 250 anys, sibé no sol passar dels 150-180 anys.

En cas d'incendi forestal (sempre que no esrepeteixin en períodes molt curts de temps),acostuma a regenerar amb facilitat, i en pocsanys (uns 20-25) hi pot haver un nou bosc,fins i tot molt més dens que l'originari.

Ecologia

El pi blanc és una espècie de llum, termòfila ixeròfila, perfectament adaptada a la sequera,que arriba a suportar 250 mm de precipitacióanual i períodes secs estivals d'1 a 5 mesos.

Un dels factors climàtics principals quelimita l'àrea d'aquesta espècie és la tempera-tura i, més concretament, la mitjana de lesmínimes del mes més fred, que en aquestesmasses sol prendre valors per sobre dels -3ºC. Les mitjanes anuals estan compresesentre 12 i 16 ºC i les del mes més càlid entre18 i 26 ºC. El 90% de les masses de pi blances troba sobre sòls calcaris, però puntual-ment pot viure també sobre substrats siliciscom pissarres, quars i granits.

És capaç de colonitzar substrats margosos icalcari-margosos, en ocasions amb alt con-tingut en guix, gres i argiles. També pot esta-blir-se sobre els afloraments de peridotites idolomies del sud de la península, roques ambelevada concentració de magnesique originen sòls pobres ennutrients, així com sobre sòlsesquelètics i molt secs (condicionsextremes que poques espèciesforestals són capaces de suportar).Allà on té dificultats per viure és enels sòls salinitzats.

El pi blanc forma masses monoes-pecífiques quan colonitza sòlsincendiats, cultius abandonats oenclavaments on les condicionsedàfiques impedeixen la instal·lació

d'altres arbres més exigents. En aquesteszones, sota la seva pròpia ombra, aquest pies regenera molt bé. De tota manera, el méshabitual és que formi masses mixtes ambfrondoses (sobretot amb alzina), on té difi-cultats per regenerar o amb altres coníferes(destaca el pi pinyer).

Gestió silvícola

Atès el caràcter clarament heliòfil del piblanc, en general es recomana conduir lamassa com a bosc alt regular, establint untorn de 60-80 anys per aconseguir diàmetresd'entre 30 i 40 cm. Tot i així, sovint aquest pis'explota mitjançant tallades de selecciónegatives. És a dir, extraient els peus mésgruixuts i de millor qualitat, cosa que fa ques'obtinguin boscos cada vegada més decrè-pits.

L'elevada densitat de les regeneracionsnaturals, juntament amb el fet que el màximcreixement es doni a la fase juvenil, obliga adesenvolupar una silvicultura dinàmica ambaclarides precoces i fortes. Les aclarides tar-danes només poden ser justificables per aobjectius com la prevenció d'incendis (si espractiquen juntament amb altres interven-cions de millora) o el paisatge.

A la Taula 1 es presenta l'evolució de ladensitat al llarg del temps que s'ha agafat dereferència, tot i que varia segons els autors.Cal tenir en compte la qualitat d'estaciósobre la qual estigui instal·lada la massa jaque, segons taules de producció existents peraquesta espècie, com més bona qualitat tél'estació, més baixa és la densitat que es pro-posa. A la Taula 2 es mostren les actuacionssilvícoles necessàries per a la correcta gestiódel pi blanc. En cas de repoblació, els marcs

A les GuilleriesES VEN ESPLÈNDIDA

FINCA RÚSTICA

32 ha. Molt ben ubicada.A 12 km. de Vic.

Amb PTGMF en funcionament.Múltiples possibilitats d’ús.

Més detalls al telèfon 608 69 59 27

ES VEN FINCA FORESTALDE FAIG A LA ZONA

OLOT-VIDRÀ

Aproximadament 200 ha.

Es demana tracte directe amb el comprador.

Interessats, contactar amb Margaritaal 972 84 27 08

de plantació que s'apliquen poden anar desdels 2x2 m o els 3x3 m aplicats en planta-cions amb funcions protectores a uns 4x4 mper producció per fusta, que només es podranaplicar si es disposa de planta milloradagenèticament que ofereixi bones garanties.

En cas que la massa provingui de regene-ració natural la densitat inicial serà més ele-vada i es recomana fer una primera aclaridaals 10 anys, deixant com a màxim 1.100peus/ha. Pel que fa a l'esporga, és un tracta-

ment silvícola que es realitza en rares oca-sions, tenint en compte el poc valor de lafusta del pi blanc. De totes maneres, és certque la poda pot permetre una plusvàluaimportant a la fusta, i sobretot reduir elsdanys que poden produir-se en els arbres encas d'incendi.

El mètode de regeneració més aconsellatper al pi blanc és el d'aclarides successives,tant uniformes com per bosquets (de, pel cap

baix, 1 o 2 ha). També, es proposen tracta-ments per faixes.

Usos

La fusta de pi blanc és dura, molt resinosa,de gra mig-gruixut i color clar. Té una resis-tència notable a la compressió i a la flexió, iuna densitat en verd d'entre 1.000 i 1.200kg/m3. És poc apreciada per aquesta elevadadensitat i per la poca rectitud i la presènciade nusos (agreujat per l'actuació de l'homeque ha minvat el seu potencial fustaner).

A Catalunya, la indústria de primera trans-formació d'aquest pi està formada per 16empreses que es reparteixen uns aprofita-ments valorats en unes 60.000 t anuals. D'a-questes, només 3 l'utilitzen com espècieprincipal, suposant aproximadament el 33%del consum total (unes 20.000 t), i a la restad'indústries representa normalment menys

del 10% del total d'espècies queserren. Les aplicacions principalssón, a parts iguals, fusta de serra itrituració.

Pràcticament, el 80% de l'ús de lafusta de serra és per a la indústriadel palet, per a la qual es requereix,en general, una certa rectitud delcanó, un diàmetre a punta primaigual o superior a 14 cm i una lon-gitud de la trossa de 2,4 m pel capbaix. La resta es destina al desen-rotllament de llistons de caixes defruita o a la producció de bobinesde cables elèctrics, per als qualss'exigeix molta rectitud del tronc,poca presència de nusos, baixaconicitat, un diàmetre a punta pri-ma (en termes generals) igual osuperior a 20 cm i una longitud de2,4 m pel cap baix. La fusta que no

compleix cap dels requisits mencionats -ique per tant no es destina a serra- s'utilitzaper a trituració en la indústria dels taulersaglomerats. També, pot servir per elaborarpasta de cel·lulosa (papereres) fora de Cata-lunya.

A banda d'aquests usos, encara que no esvalori econòmicament, el pi blanc també téuna clara funció paisatgística i de proteccióde l'erosió.

Referències

Centre de Recerca Ecolò-gica i Aplicacions Fores-tals (CREAF). InventariEcològic i Forestal deCatalunya. Catalunya,2004.

Capó, J. i Mundet, R.Guia classificació de lafusta en peu. Aplicacionsi transformació de lafusta dels boscos cata-lans. Consorci Forestal deCatalunya, 2007.

Herranz, J.M. “Aspectosbotánicos y ecológicosdel pino carrasco (Pinushalepensis Mill.)”. Actasde la reunión sobre selvi-cultura del pino carrasco.Reunión del Grupo detrabajo SelviculturaMediterránea. Cuadernosde la Sociedad Españolade Ciencias Forestales.Albacete, 1999.

Lopez, G. Los árboles yarbustos de la PenínsulaIbérica e Islas Baleares.Ed. Mundi-Prensa, 2001.

Valero, J. “El pino carras-co (Pinus halepensisMill.) en Catalunya:estado actual de la espe-cie en el territorio cata-lán, propuestas selvícolasen los planes técnicos degestión y mejora forestaly usos industriales”.Actas de la reunión sobreselvicultura del pinocarrasco. Reunión delGrupo de trabajo Selvi-cultura Mediterránea.Cuadernos de la Socie-dad Española de CienciasForestales. Albacete,1999

espècies forestals


28

Edat (anys) Densitat0 ............... Plantació artificial (1.100 peus/ha.)

15-20 ..................................................... 800 peus/ha.30-40 ..................................................... 500 peus/ha.50-60 ............................................ 300-350 peus/ha.

75 ....................................................... Tallada final

Taula 1. Distribució ideal en repoblacions

Any Actuació Densitat (peus/ha)0 Plantació amb un marc de 3 x 3 m. 1.1001 Reposició de fallades i estassada2 Reposició de fallades i estassada3 Estassada de matoll

20 Estassada de matoll20 Aclarida 80020 Poda sobre el millors peus40 Estassada de matoll40 Aclarida 50055 Estassada de matoll55 Comencen les aclarides successives

(període de regeneració durant 20 anys):Aclarida preparatòria 300

60 Aclarida disseminatòria 20070 Tallada aclaratòria 10075 Tallada final 0

Taula 2. Actuacions silvícoles que se solen realitzar enuna repoblació de pi blanc.

l nematode de pi produeix una malal-tia que, de moment, a Europa nomésafecta Portugal, on es va detectar

l'any 1999. L'intent d'acabar amb ell, però, esva saldar amb fracàs, si bé es va aconseguircontenir durant uns anys a la regió de Setú-bal, mitjançant la tallada de fins a 1 miliód'arbres en un cinturó de 20 km al voltantdel focus d'infestació. A partir de 2007 es vaafegir un banda de 3 km d'ample i 300 km dellarg on es va aclarir l'arbrat. Aquestes mesu-res van donar resultat fins a l'any 2008,moment en el qual es van observar diferentsfocus d'infecció a zones del centre i del norddel país. Va ser al mes de novembre del 2008quan es va detectar la primera presèncialocalitzada a Espanya, prop de la fronteraamb Portugal.

Gran part del territori portuguès i de l'es-panyol es troba en zones on la isoterma d'es-tiu és superior als 20 ºC, condicions climàti-ques semblants a les del Japó, la Xina, Coreai Taiwan, on la plaga s'ha estès darrerament.Al nostre territori, quedarien fora de perill leszones de muntanya on al mes de juliol no sesuperin els 20 ºC.

Catalunya es pot considerar zona de baixrisc per la llunyania del focus, però el granperill es troba en el comerç amb fusta conta-minada per aquest invertebrat. S'ha compro-vat que el que certament permet lapropagació entre regions o païsosallunyats és el transport de fusta oderivats (per exemple palets o cai-xes) contaminats i no tractats. Elcuc té una capacitat d'expansióenorme i és potencialment devasta-dor. És per això que s'ha de vigilarestrictament que els derivats de fus-ta estiguin degudament tractats, jaque, en cas contrari, podem trobar-nos amb la malaltia en qualsevolmoment.

Mesures preventives preses per l'Adminis-tració

De moment la Unió Europea està consideradalliure del nematode, tret de Portugal. Comque en el comerç internacional s'utilitza lafusta per transportar tot tipus de mercade-ries, la pèrdua de l'estatus de lliure delnematode tindria greus conseqüències per alcomerç europeu.

Arran de la detecció del nematode fora dela regió de Setúbal, la Comisió Europea vainstaurar estrictes mesures per evitar la con-taminació a la resta d'Europa, tant per via defusta contaminada com per transmissiódirecta del nematode:

- Tots els moviments de material procedentde Portugal susceptibles d'estar contaminats(derivats de la fusta) han de ser tractats ihauran de passar controls estrictes. Es consi-deren susceptibles els gèneres Abies, Cedrus,Larix, Picea, Pinus, Pseudotsuga i Tsuga.

- Destrucció de tots els arbres en mal estatsanitari dels gèneres susceptibles. Durantl'estiu es destruirà immediatament el peudetectat; però si es detecta a l'hivern la des-trucció s'ha de fer abans de l'1 d'abril. Estallarà el peu afectat i tots aquells que siguinsusceptibles en un radi de 50 metres (focusd'infecció). En una banda de 50 metres al

Juny de 2009catalunyaforestalsanitat vegetal29

Bursaphelencus xylophilusEl nematode del pi

E

TextDiego Almenar

Enginyer de forestsServeis Forestals.

voltant del focus es faran inspeccions bimen-suals durant un any per detectar nous focusd'infestació.

- En una banda de 20 km d'ample en lafrontera amb Espanya, les mesures són lesmés restrictives: tallada immediata de qual-sevol peu en mal estat i tots els peus suscep-tibles en un radi de 50 m al voltant d'aquest,en el que es considera el focus de la malaltia.En un radi de 50 m al voltant del focus, esfaran inspeccions bimensuals durant un anydesprés de la tallada dels peus contaminats.

- En el cas de comerç amb plançons, totshan de tenir el corresponent passaport fitosa-nitari i han d'estar lliures de símptomes. Amés, al lloc d'origen dels plançons no s'hand'observar símptomes de presència del nema-tode. Els plançons procedents de zones con-taminades amb nematode han de ser cremats.

- Dintre del període de l'1 de novembre al'1 d'abril, si es detecta fusta de serra d'ori-gen portuguès afectada per la malaltia, esfarà alguna de les següents accions:

>> Destrucció amb foc sota control deles autoritats.

>> Trasllat a una planta de processa-ment, on podrà ser reduït a estelles i utilitzaten la mateixa planta, emprat com a combus-tible o tractat amb calor o fumigants.

>> En el cas de fusta de serra que hagidonat negatiu en el test del nematode o delcoleòpter Monochamus, es pot emprar per ala construcció a Portugal sense tractament.

- En el període del 2 d'abril al 31 d'octubre,la fusta de serra procedent d'arbres infestatsamb el nematode, o bé que mostrin símpto-mes de decaïment, hauran de ser destruïtsimmediatament per crema sota el control del'Administració; o bé escorçats fora de bosc itraslladats a un lloc on es puguin tractaramb fumigants amb vistes a traslladar-los aalguna planta de processament on es pugui

transformar en estelles, emprar com a com-bustible o tractat amb calor o fumigants.

- Tots els derivats de fusta (caixes, palets...)procedents de Portugal han d'haver estattractats amb calor o fumigació i han de por-tar el segell ISPM 15.

A causa de la gravetat de la malaltia, Suè-cia ha prohibit l'entrada de qualsevol fustaprocedent de Portugal sense el segell ISPM15. Arran de la detecció de partides de fustacontaminada amb destinació a Espanya es vafer palesa la necessitat d'adoptar mesuresmés estrictes.

Protocol fitosanitari (ISPM 15). La UnióEuropea va establir mètodes de tractamentde derivats de fusta, especialment caixes ipalets, ja que són molt utilitzats per alcomerç de tot tipus de mercaderies. El pro-tocol fitosanitari es coneix com ISPM 15 iconsisteix en el tractament per calor (s'had'arribar als 56 ºC al centre del troncdurant 30 minuts per eliminar tots elsnematodes vius) o per fumigació del derivatde la fusta.

Aquests derivats procedents de fora de laUnió Europea han d'acreditar el tractamentcontra el nematode i portar el corresponentsegell ISPM 15. Aquesta restricció, fins almoment, no s'aplica al comerç entre estatsmembres lliures del nematode, encara ques'està estudiant la possibilitat d'exigir-la.Tots els derivats portuguesos han de sertractats i han de portar el distintiu ISPM 15.

Fins ara la norma ISPM 15 no exigia l'es-corçament dels peus tallats, cosa que provo-cava polèmica en alguns estats membres.Des de l'1 de juliol de 2009, la fusta importa-da no podrà tenir escorça, tret d'algun petittros de fins a 50 cm2. Hi ha justificació tèc-nica de la idoneïtat d'aquesta mesura, ja ques'evita que els insectes transmissors puguincompletar el seu cicle vital.

sanitat vegetal 30Juny de 2009catalunyaforestal

Tractamentsdirectes contrael nematode

Una vegada tenim laplaga hi ha poques (sino nul·les) possibilitatsd'exterminar-la. D'aquíla gran importància deles mesures preventi-ves: tallada i elimina-ció de peus que mos-trin símptomes, per tald'acabar amb el vectorde transmissió Mono-chamus, especialmentabans de l'època enquè surten els adults aalimentar-se.

Al Japó, s'ha fettractaments aeris ambproductes fitosanitarisper actuar contraMonochamus, princi-palment en arbres degran valor, que hantingut èxit relatiu. Elcontrol biològic no ésuna alternativa peracabar amb la plagadefinitivament, peròpot resultar de granajuda.

Introducció

El relascopi de Bitterlich(Figura 1) és un dels apa-rells de mesura forestalmés utilitzat en el campforestal (Bitterlich, 1984).D'entre les principals apli-cacions que presenta des-taquen: mesura delterreny (pendent i distàn-cia), mesures dendromè-triques (alçada, diàmetre ivolum) i mesures dasomè-triques (àrea basal, densi-tat i distribució de peus per classes diamètri-ques). En cal ressaltar, com les mésàmpliament conegudes i utilitzades, la cubi-cació dels arbres en peu i l'estimació de l'à-rea basal del bosc.

Altres aplicacions són el replantejamentde parcel·les, l'estimació de fusta morta o lacubicació de fusta apilada. N'existeixendiversos models, tot i que els més emprats enles nostres contrades són els models MS i CP,i principalment el CP (Figura 2).

Estimació de variables dendrométriques:volum

Una de les aplicacions més populars delrelascopi és la cubicació d'arbres en peu,mitjançant el mètode de Pressler. Aquestmètode permet calcular el volum total d'unarbre d'un sol cop, de manera molt ràpida iprou precisa. La fórmula que s'utilitza és:

Secbase és la secció a la base de l'arbre,que es pot substituir, també, per la secciónormal, és a dir la secció a 1,30 m d'alçada.HD és l'alçada directriu, que correspon al'alçada en la qual el diàmetre de l'arbre ésla meitat del diàmetre a la base, i es calculadirectament combinant la banda dels uns iles bandes dels quarts del relascopi (Figura3).

Estimació de variables dasométriques: àreabasal i densitat per classes diamètriques

L'aplicació més coneguda i utilitzada delrelascopi és l'estimació de l'àrea basal(m2/ha). L'estimació de l'àrea basal mitjan-çant mostreig amb parcel·les relascòpiquess'obté de manera directa comptant el nom-bre d'arbres inclosos dins l'angle de mostreig,mentre que per estimar la densitat ambaquest tipus de parcel·les també cal mesurarels diàmetres dels arbres comptats en el

Juny de 2009catalunyaforestalsanitat vegetal31

Treball promogutpel Centre de la PropietatForestal del Departamentde Medi Ambient i Habi-tatge de la Generalitatde Catalunya.

Figura 1. Relascopi Bitter-lich.

Text:

Míriam Piqué Nicolau(1, 2)Berta Obón Lleonart(1)Santiago Saura Mar-tínez de Toda (1, 2)

1 Àrea de GestióForestal Sostenible.Centre TecnològicForestal de Catalunya. 2 Departament d'En-ginyeria Agroforestal.ETSEA. Universitat deLleida.

L’ùs del relascopiBitterlichBitterlich

en els inventaris forestals

Figura 1

mostreig. En un mostreig mitjançantparcel·les de radi fix passa tot el contrari: percalcular l'àrea basal cal mesurar els diàme-tres dels arbres, mentre que la densitat ésuna variable directa que s'obté comptant elnombre d'arbres inclosos al mostreig (Dié-guez et al., 2003).

1. Elecció de la banda

A l'hora d'estimar l'àrea basal, la densitat odistribució de peus per classes diamètriques,es recomana triar una amplada de banda quecompti entre quinze i vint arbres. A més, dinsun mateix estrat o unitat d'inventari cal uti-litzar la mateixa banda en tots els punts. Encas que dues amplades de banda diferentscompleixin el requisit de comptar entre 15 i20 arbres, les estimacions seran més precisessi es tria la banda més estreta. De manerageneral, l'error en l'estimació de variablesdasomètriques amb el relascopi augmentaamb l'increment de l'ample de la banda tria-da (Obon et al., 2006).

A la Taula 1 es presenten algunes referèn-cies d'amplada de banda que cal utilitzar perestimar l'àrea basal, densitat i distribuciódiamètrica segons l'estructura de la massa ila dimensió de l'arbrat (Obon et al., 2006).

2. Estimació de l'àrea basal

L'estimació de l'àrea basal amb el relascopiés ràpida i senzilla i més eficient que ambparcel·les de radi fix. Se n'obtenen precisionssimilars amb un cost d´inventari inferior, jaque es mesuren menys arbres, però sobretot

perquè només cal comptar aquests arbres ino cal mesurar-ne el diàmetre normal acadascun, com passa amb les parcel·les deradi fix.

Considerant les tipologies forestals méshabituals dels nostres boscos, es pot dir queen general en masses amb baixa densitat oamb arbres de diàmetre petit es recomanausar la banda dels uns (BAF=1), mentre queen masses molt denses o amb arbres de dià-metre gros és millor usar les bandes delsdosos o dels tresos (BAF=2, BAF=3) (Taula 1).

A més, l'estimació de l'àrea basal amb elrelascopi presenta moltes aplicacions en elsinventaris forestals com, per exemple, la rea-lització del mostreig pilot previ a l'inventaridefinitiu, la cubicació mitjançant tarifes demassa, en les quals s'utilitzen les variablesàrea basal i alçària mitjana (un exemple sónles cubicacions de pollancredes), o bé l'esti-mació de la producció de suro en suredes, onsovint s'utilitzen models de producció desuro per superfície del tipus PC =AB·IDM·PCM2 (on PC és el pes del suro enverd, AB és l'àrea basal, IDM és la intensitatmitjana de la pela i PCM és la densitat delsuro).

3. Estimació de la distribució diametral i dela densitat

La densitat de la massa o la seva distribu-ció segons la classe diametral es pot mesuraramb el relascopi Bitterlich (Taula 1), tot i queel procés no és tan ràpid i senzill com passaamb l'estimació de l'àrea basal. En aquestscasos s'ha de mesurar el diàmetre normal

maquinària 32Juny de 2009catalunyaforestal

Taula 1. Banda relascòpica recomanada per estimar l'àrea basal, densitat i distribució de peus perCD, per a les tipologies de massa més habituals dels nostres boscos.Dmax és el diàmetre màxim dela massa; Dmig és el diàmetre mitjà de la massa.

Bibliografia

Bitterlich, W., Therelascope Idea. Relati-ve Measurements inForestry, Commonwe-alth Agricultural Bure-au, Slough, 1984, 242pp.

Diéguez, U.; Barrio, M.;Castedo, F.; Ruíz, A. D.;Álvarez, M. F.; Álvarez,J. G. i Rojo, A., Dendro-metría. FundaciónConde del Valle deSalazar i EdicionesMundi-Prensa, Madrid,2003, 327 pp.

Obon, B.; Piqué, M.;Saura S., Manual d'úsdel relascopi Bitterlichper a l'inventari fores-tal, DMAH, Centre dela Propietat Forestal,Barcelona, 80 pp. (Enpremsa; disponible a:http://www.mediam-bient.gencat.net/Ima-ges/43_117552.pdf.

dels arbres que es comptabilitzen, i això faque el procediment sigui pràcticament igualde costós (en termes de rendiment i d'opera-ris necessaris) que si que es replantegen par-cel·les de radi fix.

Tot i això, el relascopi pot proporcionarestimacions de la distribució diametral i dela densitat similars a les parcel·les de radi fixconvencionals, en el cas que ambdues tipolo-gies de parcel·les presentin un nombre simi-lar de peus (15-20 peus), sobretot en boscosamb arbres de major dimensió (orientativa-ment Dm > 25 cm).

Consideracions finals

Per a l'estimació de l'àrea basal, ladensitat i la distribució diametral, esrecomana triar una banda de relas-copi que mesuri entre quinze i vintarbres. Mesurar-ne més augmentaels costos d'inventari i el risc decometre errors en les mesures, men-tre que mesurar-ne menys porta aobtenir un error massa gran.

Per a un nivell d'error similar, lesparcel·les relascòpiques són més efi-

cients a l'hora d'estimar l'àrea basal: esmesuren menys arbres, es duen a terme ambmenys temps i, en conseqüència, els costosd'inventari són menors. Es pot aprofitaraquesta rapidesa per augmentar la mida de lamostra i obtenir millors resultats d'inventari.

L'estimació amb el relascopi de l'àreabasal, la densitat i la distribució diametralpresenta més errors en els boscos amb eleva-da densitat de peus de diàmetres petits. Engeneral, però, l'eficàcia en l'estimació de lesvariables dasomètriques és molt similar a lesparcel·les de radi fix, si es realitza de maneracorrecta.

maquinària33Juny de 2009catalunyaforestal

Figura 2. Bandes del relas-copi CP.

Figura 3. Estimació de l'al-çada directriu amb elrelascopi Bitterlich.

Figura 2

Figura 3

començaments de juny se celebravenal Word Trade Center de Barcelonaunes jornades científiques sobre les

prediccions meteorològiques estacionals. Lapremsa en destacava, sobretot, l'experimentTFSP (Task Force on Seasonal Prediction) quepretén unir models i organismes responsablesper a conèixer els límits de les prediccions aescala estacional. I és que, darrerament, lapregunta de com serà la propera estació s'hafet quasi tant freqüent com la de quin tempsfarà demà.

En el nostre àmbit forestal, la qüestió sor-geix amb més força quan s'apropa l'estiu, pelrisc que comporta per als nostres boscosmediterranis. Com que enguany tenim unexcel·lent coixí de pluges prèvies, podemmirar aquestes prediccions amb la tran-quil·litat de pensar que, passi el que passi, nosembla que aquest hagi de ser un estiu de foc.

Les prediccions estacionals les hem desituar entre les prediccions meteorològiques acurt termini (diàries) i a molt llarg termini(climàtiques), totes les quals tenen punts encomú. En primer lloc, totes estan molt deter-minades per les condicions inicials, però men-tre que en les de curt termini domina l'estatde l'atmosfera, en les de llarg termini guanyapes l'estat dels oceans (temperatura, altura,salinitat). En segon lloc, totes intenten pro-nosticar escenaris futurs, però mentre que lesprimeres es basen en models més aviat dinà-mics i determinístics, amb l'obtenció de valorsreals previstos de temperatura o de precipita-ció, les de llarg termini són més aviat estadís-tiques i probabilístiques, tot oferint distànciesentre l'escenari previst i l'habitual (hivern méssec de l'habitual, tardor més càlida...). En ter-cer lloc, totes les prediccions sorgeixen des dediferents centres meteorològics oficials o derecerca d'arreu del món, però mentre que lesde curt termini estan en fase operativa des defa uns 30 anys i els millors resultats s'obtenenen latituds temperades, les segones estan enfase més aviat experimental i els millors

resultats s'obtenen als tròpics.Les prediccions estacionals funcionen a

partir de l'anàlisi de l'escenari mitjà delsdarrers dies. Els models recopilen dades del'estat de l'atmosfera i dels oceans, de lacoberta de gel sobre mars i continents, de lahumitat del sòl, de l'estat de la vegetació, delsprocessos estratosfèrics... Després, es dóna unformat homogeni a tota aquesta informació is'introdueix en un model tridimensional quesimula la circulació general atmosfèrica i oce-ànica de tot el planeta. Malgrat la naturalesacaòtica del sistema climàtic i el caràcter gro-ller del model global, el comportament del'atmosfera obeeix grans forces externes(anomenades condicions de contorn delmodel) de lenta evolució i, per tant, relativa-ment pronosticables. Per la mateixa raó, elmodel es fa córrer diverses vegades seguintles mateixes lleis de la física però variantlleugerament les condicions inicials. Simplifi-cant, com menor sigui la dispersió dels dife-rents resultats finals, major probabilitat d'en-cert de cada pronòstic. També, hi intervenentècniques de calibratge que serveixen per aresoldre algunes de les imperfeccions delmodel, com; per exemple, si es tendeix asobrevalorar la precipitació caldrà rectificar-la. Finalment, les tècniques estadístiques deregionalització s'encarreguen de donar laresolució espacial suficient per manera quetinguem el detall del pronòstic sobre el terri-tori tal com mostren els mapes de les figuresadjuntes. Totes aquestes actuacions vanreforçant el caràcter híbrid (dinàmic i estadís-tic) cap al qual tendeix actualment la predic-ció estacional.

Per acabar, tot i que nosaltres podem situarCatalunya, o qualsevol altre indret, perfecta-ment en un mapa de pronòstics estacionals,això no significa que la predicció sigui iguald'eficaç arreu. Ja hem dit que els modelsestacionals actuals es basen molt en l'acobla-ment oceà-atmosfera, el qual és especialmentfort en les latituds tropicals. És per això en

Les prediccions

Text:David Montserrat

A

estacionals

meteorologia 34Juny de 2009catalunyaforestal

Figures 1 i 2

Predicció mensual d'ano-malies de temperatures iprecipitacions pronostica-des a partir de dades definals de maig pels modelsdel Servei MeteorològicNacional dels EUA. Podeuanar seguint l'actualitza-ció setmanal d'aquest pro-ducte al webhttp://www.cpc.ncep.noaa.gov/products/people/wwang/cfs_fcst/. És importantfer aquest seguiment peranar confirmant tendèn-cies. De moment, aquestsmapes indiquen un estiu iuna tardor més plujosos ifrescos de l'habitual a totala conca Mediterràniaamb poques excepcions (eljuny el presenten càlid il'octubre sec). En el mateixweb, altres mapes usinformaran de les probabi-litats associades a cadasortida -recordeu queaquesta informació és uncomplement imprescindi-ble en prediccions estacio-nals. En tot cas, com entotes les prediccions, commés reiterada, àmplia icentrada sobre el teuàmbit geogràfic sigui lacaracterística pronostica-da, més possible és queens hi acostem.

totes les prediccions estacionals trobareureferències a l'evolució del Niño, fenomen deteleconnexió climàtica mundial i paradigmade l'acoblament oceà-atmosfera que mereixser tractat en alguna altra ocasió.

En qualsevol cas, les grans superfícies mari-nes, per la seva inèrcia tèrmica, sónexcel·lents indicadors i desencadenadors d'a-nomalies meteorològiques a gran escala, però

el seu senyal és dèbil en les nostres latituds.Aquest fet, juntament amb les limitacions dela resolució espacial per a àmbits pocs exten-sos i molt heterogenis, com el nostre país, fanque la incertesa pesi encara massa a l'hora deconsiderar les prediccions estacionals unaeina d'ús rutinari en àmbits com, per exemple,el de la planificació forestal al qual fa refe-rència la present publicació.

1 2

publicacions 36Juny de 2009catalunyaforestal

“La poda de los árbolesforestals”Autor: J. M. MontoyaOliver.Ediciones Mundi-Prensa.Col·lecció Agroguías.3a edició.92 pàgines.

Publicació de lacol·lecció "Agro-guías Mundi-Pren-sa", que recomanales tècniques a aplicar en les principals espè-cies arbòries (alzina, alzina surera, pi pinyer,pollancre...), després d'estudiar els aspectesgenerals de les podes forestals.

La col·lecció recull una selecció d'obresactuals d'autors de reconeguda solvència. Enaquest cas, José Miquel Montoya Oliver ésdoctor enginyer de monts i ha publicat llibresi articles forestals a set països diferents.

“XXVI Jornades TècniquesSilvícoles Emili Garolera”XXVI Jornades Tècni-ques Silvícoles EmiliGarolera.Coordinadors del lli-bre: Josep M. Tusell iPau Vericat.Edita Consorci Fores-tal de Catalunya.84 pàgines.

El CFC edita el llibrede les XXVI JTS, queen aquesta edició incorporen el nom d'EmiliGarolera en reconeixement i homenatge a lapersona que va iniciar, promoure i organitzardurant molts anys aquestes trobades. Recull elsarticles dels coordinadors de cada una de lesvuit trobades de camp d'aquestes jornades, quehan tingut lloc del 17 d'abril al 12 de juny de2009 a diferents punts del territori. La publica-ció està disponible en català i en castellà. El lli-bre és gratuït per als socis del CFC, i té un preude 15 euros per als no socis. En ambdós casosles despeses d’enviament van a part. Més infor-mació, al CFC, al 972 84 27 08.

“Cork Oak Woodlands onthe Edge”‘Cork Oak Woodlandson the Edge. Ecology,Adaptive Manage-ment, and Restoration’Sponsor: Society forEcological Restora-tion International.Autors: James Aron-son, João S. Pereira,Juli G. Pausas.Edita Island Press.322 pàgines.

Síntesi actualitzada, científica i pràctica dela gestió dels boscos d'alzina surera i de lacultura que es deriva de les suredes.

El llibre és escrit en llengua anglesa irecull informació sobre les alzines sureres iels boscos que configuren, les bases científi-ques per una bona gestió, exercicis pràcticsd'aforestació i reforestació, anàlisis econò-mics, així com dificultats i oportunitats decara al futur.

“Agricultura ecológica”Agricultura ecològicaAutor: J. Flórez Serrano.Ediciones Mundi-Prensa.Any 2009.404 pàgines.

Manual i guiadidàctica sobreagricultura ecològi-ca que tracta sobretot allò que hi té aveure, des de l'agroecologia en si mateixafins a la prevenció de riscos laborals al sectoragrari, passant per la fertilitat del sòl, laramaderia ecològica, la comercialització deproductes ecològics i els certificats de garan-tia entre d'altes. El contingut d'aquestmanual eminentment pràctic es complemen-ta amb referències, un glossari de termes i unextens apartat de bibliografia.

ns podria dir en quina fasedel procés del Pla general depolítica forestal ens trobem?

Quan es preveu aprovar?Entre els anys 2004 i 2006 es vandestinar molts esforços a la redacciódel document que va ser sotmès ainformació pública a mitjans 2006.Tot aquests procés previ d'elaboracióde la diagnosi i de la proposta de pro-grama d'actuacions es va desenvolu-par amb una metodologia que prima-va la participació de totes les entitatsvinculades al sector forestal, la qualcosa va permetre disposar d'un docu-ment molt consensuat. Podem dir queel que estem fent ara és reprendre elprocés en la mateixa fase en què vaquedar aturat en aquella data, perquèconsiderem que no podem malbarataraquest consens.

El passat dia 4 de juny, durant laseva compareixença davant la Comis-sió de Justícia, Dret i Seguretat Ciu-tadana l'honorable conseller de MediAmbient i Habitatge va anunciar alsrepresentants dels grups parlamenta-ris la represa de la tramitació, i valliurar-los el document de síntesi i elpla d'acció per als primers cinc anys.

Pel que fa al calendari, és difícil feruna previsió detallada, atès que elque des del Departament es vol prio-ritzar és el consens respecte de laceleritat, i és en aquesta línia en la

qual volem treballar. Tanmateix,creiem que és important tancar latramitació per tal de poder garantirestabilitat en l'aplicació de les políti-ques públiques en matèria forestal.

Quins són els grans objectius delPla?El Pla és realment mot ambiciós, iinclou tant objectius de caràcterestratègic, entre els quals podríemdestacar la voluntat d'incrementar larelació entre la planificació forestal ila planificació territorial, com d'altresde tipus operatiu, adreçats a l'aplica-ció de mesures de prevenció d'incen-dis o la restauració de zones afecta-des per catàstrofes naturals.

Però hi ha dos eixos estratègics quecrec que resumeixen molt bé quina ésl'orientació que es dóna a aquest noupla: la potenciació de la gestió fores-tal com a eina de conservació delmedi i fons d'equilibri territorial, i elrecolzament a la propietat com aprincipal actiu en la gestió del terri-tori.

Quines són les principals novetatsque introdueix el Pla? I pel que fa al'esforç econòmic destinat a lespolítiques forestals, es preveu uncanvi important respecte a la situa-ció dels darrers anys?

La primera novetat que ha introduït

E

"Hi ha dos eixos estratègics que resumeixen molt bél'orientació que es dóna a aquest nou Pla general depolítica forestal: la potenciació de la gestió forestalcom a eina de conservació del medi i fons d'equilibriterritorial, i el recolzament a la propietat com a princi-pal actiu en la gestió del territori"

Rodríguez GalindoIgnasi

Ignasi Rodríguez Galindoés enginyer de forests perla Universitat Politècnicade Madrid. Ha passat totala seva vida professionalvinculat a les Administra-cions públiques, principal-ment al Departament deMedi Ambient i Habitatge,on ha treballat en l'àmbitde la planificació i la ges-tió d'espais protegits, enl'avaluació de l'impacteambiental i, entre els anys2000 i 2002 com a capde l'Àrea Tècnica del Cen-tre de la Propietat Fores-tal. Des de l'any 2002 éssubdirector general deBoscos i Gestió de la Bio-diversitat, unitat des de laqual es coordina la gestiódels espais de proteccióespecial, la protecció de lafauna i la flora i la plani-ficació i la gestió delsterrenys forestals de pro-pietat pública.

Subdirector general de Boscos i Gestió de la Biodiversitat

e n t r e v i s t a

el Pla ha estat de caire metodològic, pel pro-cés participatiu en què es va basar la sevaredacció. Però no és aquesta l'única innova-ció. De fet, i relacionat amb aquesta voluntatd'obrir el document a la participació del sec-tor, hi ha tot un ventall de mesures que hande facilitar el seguiment i l'avaluació de laseva aplicació i els resultats de les accionsplantejades. Per poder-ho fer s'han inclòs totun seguit d'indicadors que permetran fer elseguiment de la despesa prevista i real i l'a-valuació del compliment dels objectius i lareformulació, si s'escau, de les actuacionsproposades.

Hi ha, també, novetats de caràcter norma-tiu, com l'adaptació de la figura dels plansd'ordenació dels recursos forestals a la reali-tat dels terrenys forestals de Catalunya i lainclusió de diversos mecanismes d'articulacióamb altres instruments de planejament terri-torial. Pel que fa, finalment, a l'apartat mésexecutiu del Pla, s'ha fet un gran esforç per-què tot el ventall d'actuacions que es plante-gen siguin molt operatives i realistes, i inclo-gui cadascuna d'elles un pressupost calculatd'acord amb la situació real del sector.

Quant a l'apartat econòmic, és evident queel Pla planteja millores en determinadesqüestions que suposen una previsió d'unamajor dotació econòmica, però jo crec que noha de ser aquest l'aspecte que hagi de centrarla nostra atenció.

Creiem que un dels principals objectiusdel Pla ha de ser dotar d'estabilitat lesmesures que s'apliquin i s'impulsin des de laGeneralitat de Catalunya i les altres admi-nistracions públiques que incideixen en elsector. Únicament amb una aplicació conti-nuada de mesures de planificació, gestió ifoment es poden aconseguir millores subs-tancials en la qualitat dels terrenys fores-tals. Amb l'aprovació del Pla disposaremd'un full de ruta consensuat, que ha de per-metre aplicar els recursos humans, materialsi econòmics de l'Administració d'una formamés eficient.

És important, també, destacar que, com jahe dit abans, el Pla inclou mesures que hande facilitar el seguiment de la despesa previs-ta, amb la qual cosa es pretén resoldre una deles mancances que va rebre un major nombrede reclamacions en el Pla de l'any 1994.

Quines millores implicarà el Pla per a lesfinques?De fet el Pla pretén consolidar el modelactual de relació amb la propietat forestal enaquelles qüestions en què aquesta ha resultatclarament positiva. L'impuls a la corresponsa-bilització en la gestió que s'ha efectuat elsdarrers anys no pot valorar-se més que comuna millora qualitativa en la gestió delsterrenys forestals. Catalunya ha estat capda-vantera en la planificació forestal a escala definca i en l'aplicació dels sistemes de certifi-cació de la gestió forestal sostenible. Són dueslínies de treball que no només no s'abandona-ran, sinó que seran potenciades amb el nouPla. Però no podem deixar de banda queaquest model presenta limitacions en la sevaaplicació en zones en què la propietat estàmolt fraccionada o on hi ha poca tradició degestió forestal. Per aquest motiu, també esdonarà un nou impuls a la creació d'associa-cions de propietaris i a la gestió de terrenysforestals mitjançant aquesta fórmula.

Finalment, ens podria dir com tracta el Plael desenvolupament del mercat de la bio-massa forestal?

El Pla general de política forestal no ha deser entès com un pla energètic, però no potdeixar de banda en cap moment aquest temaemergent. Per aquest motiu, es proposaaprofundir en les diferents línies de treballque ja s'han estat impulsant des del Departa-ment de Medi Ambient i Habitatge elsdarrers anys. No hem d'oblidar que el fomentde la utilització de la biomassa forestal coma font per a la producció d'energia ja estàinclosa des de fa dos anys a les mesuresordinàries de foment que convoca el Depar-tament anualment i que, per tant, no podemparlar en aquest cas d'intencions de futur,sinó de mesures que ja s'estan implementanten l'actualitat. Són moltes les mesures ques'apliquen en l'actualitat, que sortiran refor-çades en el nou Pla, i que van adreçades a lamobilització de la biomassa forestal. L'apli-cació coordinada de bona part d'aquestesmesures (treballs silvícoles, adquisició demaquinària, recerca i innovació) serà sensdubte una eina molt útil per donar compli-ment a les previsions que en aquesta matèriaes fan en el Pla de l'Energia de Catalunya.

38entrevista


juny 2009 forestal · embre de 2003 i de 8 de març de 2006, i per la del tribunal superior de...

Documents