jordi longás mayayo - cossetania.compantà de boadella golf del lleó golf de roses golf de sant...

Jordi Longás Mayayo

Col·lecció Talaia • 1

ANEM A VEURE OCELLS!30 ESPAIS DE CATALUNYA

PER OBSERVAR-LOS EN FAMÍLIA

Anem a veure ocells!.indd 3 15/05/19 10:38

Primera edició: juny de 2019

© del text i de les fotografies: Jordi Longás Mayayo

© de l’edició:9 Grup Editorial

Cossetània Edicions C. de la Violeta, 6 • 43800 Valls

Tel. [email protected]

www.cossetania.com

Disseny i composició: 3 x Tres

Impressió: Anmán Gràfiques del Vallès

ISBN: 978-84-9034-845-1

DL T 641-2019

L’autor agraeix a Ignasi Ivern i Ignasi Oró la seva ajuda en la identificació d’alguns ocells.


A Roser, Xavier i Míriam, per tantes jornades gaudint plegats de la natura.

A totes les persones que, amb el seu esforç i il·lusió, vetllen pels espais naturals del nostre país.

Als infants que tinguin aquest llibre, perquè s’enamorin del nostre patrimoni natural.


1. Delta del Llobregat ........................................................................ 18

2. Riu i estanys de Tordera ................................................................. 30

3. Embassament i desembocadura del riu Foix .................................... 36

4. Meandre del Despujol i ribera del Ter ............................................. 44

5. Feixa dels Ocells a Collserola ......................................................... 50

6. La Corbatera i l’Estanyol de la Bòbila ............................................. 56

7. Cim d’Àligues ................................................................................ 62

8. Aiguamolls de l’Empordà ............................................................... 68

9. Estanys de Sils ............................................................................... 80

10. Basses d’en Coll .......................................................................... 88

11. Aiguamolls del Ter Vell ................................................................. 94

12. Estany de Banyoles .................................................................... 100

13. Parc dels Estanys de Platja d’Aro ................................................ 106

14. Estany d’Ivars i Vila-sana ........................................................... 112

15. Estanys de Basturs i Montcortès ................................................. 120

16. Pantà de Sant Llorenç de Montgai ............................................. 126

17. Pantà de Terradets i Arenys de la Noguera Pallaresa ................... 132

18. Mollera d’Escalarre i el Salencar de Barruera .............................. 140

19. Secans de Belianes-Preixana ...................................................... 146

20. Aiguabarreig Segre-Cinca i aiguamolls de Rufea ......................... 154

21. Secans d’Alfés i Melons ............................................................. 162

22. Pantà d’Utxesa .......................................................................... 170

23. Roc de Pessonada i Boumort ...................................................... 176

24. Serra de Sant Gervàs ................................................................. 182

25. Muntanya d’Alinyà .................................................................... 190

26. Delta de l’Ebre .......................................................................... 196

27. Els Salats i els Muntanyans ........................................................ 208

28. Desembocadura del riu Gaià ...................................................... 216

29. Reserva de Sebes i meandre de Flix ............................................ 222

30. Roques d’en Benet als Ports ....................................................... 230

LOCALITZACIÓ DELS 30 ESPAIS


la Muga

el Fluvià

el Llierca

Pantàde Susqueda

Estany de Banyoles

Pantàde la Baells

Pantàde Sau

la Tordera

el Congostel Tenes

el Besòs

Riu Ripollel Llobregat

l’Anoia

el Cardenerel Llobregat Rie

ra de

Merlè

s

el Ter

el Fre

ser

Riu de Foixel Francolí

Riera de Riudoms

Riu de Siurana

l’Ebre

l’Ebre

l’EncanyissadaRiu de la Sénia

el Ga

ià

el Ter

l’Onya

r

Pantà de Boadella

Golf del Lleó

Golf de Roses

Golf de Sant Jordi

Pantàde Riba-roja

Pantàd’Utxesa

Pantàde Rialb

el Llobregós

el Rialb

Pantàd’Oliana

Estany deCertascan

el Segre

Pantàde Camarasa

Pantà deSanta Anna

la No

guera

Riba

gorça

na

la No

guera

Pallar

esa

Arriu Garona

Pantà d’Escales

Pantà deCanelles

Riu de Set

el Segr

e

Riu CorbEstanyd’Ivars-

Vila-Sana

el Sió

M a r M e d i t e r r à n i a30

29

2827

26

25

2423

2221

20

19

18

17

16

15

14 13

12

1110

9

8

7

6

5

4

3

2

1


8 > Anem a veure ocells! 30 espais de Catalunya per observar-los en família

El llibre que tens a les mans no és prò-piament una guia d’ornitologia. El títol escollit així ho vol indicar. Com a amant de la naturalesa, però tam-bé excursionista i fotògraf, a més de

gaudir de la varietat d’aus que podem veure a Catalunya, m’interessen molt especialment els paisatges que recorren. La presència d’aus és sinònim de qualitat ambiental, per la qual cosa sortir a observar les diferents espècies d’aus als seus hàbitats salvatges ens assegu-ra l’oportunitat de conèixer entorns naturals ben conservats i, per això, bells i interessants. Haig de reconèixer que no soc ornitòleg, en-cara que amb el temps he après a identificar unes quantes espècies i tinc un interès relatiu a col·leccionar albiraments d’aus singulars. El que més m’atreu de fotografiar-les és l’expe-riència de viure els espais naturals. La quietud de l’aigua, els reflexos de les muntanyes, els colors de les estacions que recull la vegetació o l’aire pur, gèlid de vegades, omplen el meu esperit. En aquest marc, sens dubte, les aus són protagonistes, però moltes vegades són l’excusa per contemplar i admirar, per emo-cionar-se amb la naturalesa, amb els espais sagrats, grandiosos i alhora subtils.

Com a pare, el descobriment de les aus també ha estat un recurs meravellós per gau-dir en família. L’arribada dels fills va posar fre, durant un temps, a l’habitual pràctica del muntanyisme els dies lliures i aquesta activitat ens va permetre canalitzar la nostra passió per caminar a la naturalesa. Als nens, caminar sense motiu sol avorrir-los i convé estirar-los amb bones raons, com sempre ho són descobrir animals. Actualment, gairebé vint anys després d’iniciar aquestes petites

aventures, l’experiència està ben interioritza-da i m’alegra poder compartir-la.

Fruit de tot això neix aquesta guia, que presenta una selecció de 30 destinacions distribuïdes per tot el territori català. A més dels espais més representatius i destacats, se n’expliquen alguns de menor importàn-cia que permeten gaudir fugaçment d’unes poques hores amb les aus. Globalment desta-quem la gran varietat de zones d’observació arreu del país. Moltes d’elles són accessibles en un sol dia, compaginables amb les complica-des agendes de les activitats extraescolars de cap de setmana. I pràcticament totes ofereixen possibilitats per al turisme familiar, fins i tot per ocupar llargs ponts si es combinen amb més activitats. Observar aus, gaudir del paisatge i conèixer el ric patrimoni cultural, arquitectònic i gastronòmic de tants indrets de Catalunya omplirà els plans d’oci dels més exigents.

CATALUNYA, DESTINACIÓ ORNITOLÒGICA

L’anhel de viure de prop la naturalesa en estat salvatge i la recuperació i condiciona-ment de nombrosos espais naturals en tot el territori espanyol ha generat al nostre país una apreciable activitat de turisme intern i estranger. Concretament, l’observació d’aus està reclamant cada vegada més l’atenció de moltes persones que, sense ser biòlegs o experts naturalistes, s’aficionen progressiva-ment a l’ornitologia. Possiblement l’emergèn-cia del denominat «turisme ornitològic» sigui el resultat de la nostàlgia antropològica que desperta en les nostres entranyes els magní-fics reportatges de fauna que tots consumim. Per a les persones de la meva generació en-

INTRODUCCIÓ


9Jordi Longás Mayayo >

cara persisteixen en la memòria les imatges d’El hombre y la Tierra, de Rodríguez de la Fuente, i l’emoció d’aquelles trobades amb la fauna. Per a tots, el somni de viure de prop l’experiència de la naturalesa salvatge i, ni que sigui fugaçment, convertir-se en natu-ralista és una realitat possible, més enllà del confort del sofà i sense haver d’emprendre llargs viatges a destinacions exòtiques.

En la pràctica, la fauna més diversa i aparent que podem observar en el seu medi natural, amb certesa i sense mitjans sofis-ticats, són les aus. La nostra península, per la seva diversitat climàtica i paisatgística i, sobretot, per la seva situació estratègica, és un enclavament privilegiat per observar-les. Tenim la fortuna de ser destinació migratò-ria de moltes espècies, tant hivernants com nidificants, i això, unit a la riquesa d’espècies residents, assegura poder mantenir objectius d’observació durant tot l’any. En particular, Catalunya reuneix diverses característiques que la converteixen en una destinació pre-

ferent del turisme ornitològic. En primer lloc, es tracta d’una de les comunitats, juntament amb Cantàbria i Astúries, amb major diversi-tat d’ecosistemes atès que en una superfície relativament petita es passa del nivell del mar a l’alta muntanya. En aquesta varietat altimè-trica, dels 0 als 3.000 metres, trobem plat-ges i dunes, arrossars i aiguamolls, matolls, boscos, cultius, pasturatges, cingleres i alts cims. Tots aquests hàbitats permeten acollir de forma regular prop de 200 espècies d’aus d’interès destacable. Amb poca diferència de quilòmetres, es poden guaitar trencalossos i aufranys a les altures pirinenques, el sisó a les terres de l’interior lleidatà, nombroses espècies de gavines a la Costa Brava, cigonyes al Segre i l’Empordà, o elegants flamencs al Delta de l’Ebre. En segon lloc, juntament amb Doñana i l’Albufera valenciana, el Delta de l’Ebre conforma la trilogia de paradisos es-panyols de l’ornitologia. I, en tercer lloc, la gestió dels espais naturals desenvolupada a Catalunya des de fa com a mínim dues dè-

Oreneta vulgar, al Delta de l’Ebre.



cades està obrint magnífics espais que sem-blaven perduts per a la fauna i els aficionats. Amb aquesta finalitat s’han aliat iniciativa pública i privada: en ocasions per condicionar accessos, organitzar camins i construir punts d’observació; en altres, per recuperar espais d’una manera integral.

Entre els 30 llocs seleccionats hi ha parcs naturals, espais d’interès natural i zones d’es-pecial protecció per a les aus. Però és evident que no s’acaben aquí les possibilitats d’ob-servar aus a Catalunya en el seu hàbitat na-tural. En primer lloc hauríem d’incloure tots els espais naturals protegits de Catalunya. Però encara que la riquesa faunística de tots ells és important, cal advertir que en molts d’ells l’albirament d’aus en nombre d’indi-vidus i varietat d’espècies no és tasca fàcil. Com que són habitualment esquives a l’ésser humà, per als aficionats i neòfits és més se-gur anar a llocs amb alta concentració d’aus i instal·lacions adequades per a l’observació.

Però amb això no volem dir que, amb paciència i una mica d’atenció, a Catalu-nya no es pugui gaudir de l’ornitologia en infinitat de llocs a més dels 30 escollits. D’aquestes altres opcions, potser les més quotidianes per a la majoria de persones siguin el litoral marítim i les zones d’interior amb alternança de cultius. Ambdós hàbitats són ben propicis per trobar aus. D’entre els litorals marítims, recomanem les zones costaneres menys poblades, com els trams més agrestos de la Costa Brava, encara que també acudeixen tot tipus de gavines i corbs marins als ports marítims i a les platges en hores matineres. Hem de destacar les illes Medes per ser el principal nucli de nidifica-ció de gavines a la nostra costa. L’accés és difícil però irradia la seva influència sobre tot el territori, ja que actualment les gavines s’endinsen molts quilòmetres terra endins, atretes pel menjar fàcil que amb freqüèn-cia proporcionen els residus produïts per les aglomeracions humanes.

Els camps de cultiu, els seus marges d’ar-busts i l’alternança amb arbrat són propicis per a nombroses espècies autòctones. Perdius, guatlles, tords, estornells, tudons, tórtores, gran diversitat de moixons i, com és lògic, les corresponents rapinyaires com ara àguiles, ali-gots, esparvers, milans, xoriguers i falcons, pa-cients i sempre a l’aguait de trobar una presa.

Entre les àrees d’hàbitat pròpiament mediterrani, mereixen un especial esment el cap de Creus, la Serralada Litoral, els Ports de Tortosa-Beseit i Montserrat.

El conjunt dels Pirineus i Prepirineus també té especial interès per la població abundant de voltors i rapinyaires. A l’alta muntanya és possible sorprendre l’escassa perdiu blanca, sobretot en algunes zones de la Cerdanya, cap a Engorgs i Malniu, o pels pendents del Pirineu Oriental. Especialment interessant és la Vall d’Àneu, un dels últims espais pirinencs gairebé verges on viu el gall fer, també present en altres boscos del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà. El Prepirineu, des-poblat i de relleu turmentat, és també bon terreny per sorprendre àguiles, milans i car-ronyeres, a més d’espècies que nidifiquen als penya-segats, com falciots, roquerols o gra-lles. Malgrat la relativa abundància d’aques-tes aus, els hàbitats de muntanya són de tal amplitud que no és tasca fàcil observar de prop i amb continuïtat les aus que allí habi-ten. No obstant això, és just fer esment en aquests sectors dels Pirineus i Prepirineus els següents destins, a més dels que hem selecci-onat a la guia: el Parc Nacional d’Aigüestor-tes i Estany de Sant Maurici; les Valls d’Àneu; el Parc Natural del Cadí-Moixeró; l’espai d’interès natural de la serra de Boumort; el congost de Mont-rebei, el cap de la Gallina Pelada i Rasos de Peguera; la serra del Catlla-ràs, i les valls de Núria i Vallter.

Quan ens acostem a les zones humides l’experiència és molt diferent de la que tenim a l’amplitud de l’alta muntanya. En aquests hàbitats, força abundants a Catalunya, la



Consultant el plafó informatiu a l’embassament de Terradets.



concentració i incessant activitat de les aus gairebé garanteix l’èxit ornitològic de la sor-tida. En aquests espais de dimensions més abastables, les llums i els cels canviants, re-flectits de mil maneres sobre l’aigua, constru-eixen espais fantàstics i sempre fotogènics. Aquests destins ornitològics acostumen a estar equipats amb petites torres i cabanes d’observació —aguaits, en anglès hides— que permeten l’observació tranquil·la i dis-creta de les aus.

Entre els aiguamolls, el Delta de l’Ebre, els aiguamolls de l’Empordà i el delta del Llo-bregat, a la costa, i l’estany d’Ivars i Vila-sa-na, a l’interior, són els més destacats des del punt de vista ornitològic. A més dels citats, ofereixen bones jornades ornitològiques en terres pallareses les llacunes endorreiques de Montcortès i Basturs, i també l’embassament de Terradets, sempre en un paisatge sobri i

bell. Prop de la ciutat de Lleida podem passe-jar llargament pels canyissars del pantà d’Ut-xesa i la fusió del Cinca amb el Segre, primer, i del Segre amb l’Ebre, després. També podem explorar Flix, Sils o Foix, i un bon grapat de zones de menor rellevància però també in-teressants que hem recollit en aquest llibre. Generalment algunes torres i passarel·les de fusta ens permetran, en la majoria d’aquests llocs, ser còmplices de l’activitat incessant de tot tipus d’aus.

Val a dir que allà on hi hagi aigua aug-menten les possibilitats de trobar fauna i, concretament, ocells. Per això tots els embas-saments, estanys i llacunes poden ser bons in-drets per explorar amb prismàtics o la càmera fotogràfica. En molts d’ells, per efectes de la sedimentació, s’hi poden trobar zones d’ai-guamoll òptimes per a l’estada d’ocells aquà-tics. I, per descomptat, són també òptims els

Aguait a Cal Tet, al delta del Llobregat.



rius, artèries vitals que recorren el territori i serveixen de veritables corredors naturals per a moltes espècies. El Ter, la Muga, el Besòs, el Llobregat, el Segre, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i l’Ebre, a més d’altres rius de menor importància, asseguren alguna observació ornitològica interessant gairebé en qualsevol tram i no només en els escollits.

ÚS DE LA GUIAAmb major o menor entitat, però totes

amb interès paisatgístic i faunístic, Catalu-nya ofereix nombrosos llocs per observar una gran diversitat d’espècies d’aus en llibertat. Aquesta guia és una carta variada d’hàbitats accessibles i, en la seva majoria, ben equi-pats. Hem seleccionat 30 zones, per més que en el seu detall es podrà comprovar que proposem fins a 32 zones o destins diferents i un total de 42 itineraris. Possiblement ens deixem algun altre indret valuós, però estem segurs d’haver recollit tots els indrets de ma-jor interès ornitològic i que, entre tots, s’ofe-reix una panoràmica fidel i representativa de l’atractiu ornitològic de Catalunya.

Aquestes pàgines volen, abans que res, suscitar la curiositat i obrir les opcions d’aquelles persones que, interessades pels ocells de la nostra terra, vulguin gaudir-ne. En un bon nombre d’itineraris les caminades són curtes, per més que sempre que l’espai escollit ho permet ens ha interessat fer una proposta que demani estirar les cames. Ge-neralment els camins són fàcils de fer, senya-litzats i amb desnivells mínims. Per això són possibles de fer amb infants petits i persones no iniciades a l’excursionisme. Això no vol dir que no calgui prendre les mínimes mesures de precaució. Anar ben calçats i amb la roba adient sempre és un bon consell. Sobretot s’ha de pensar, quan es camina amb infants petits, que la seva percepció i regulació de la calor i el fred són diferents, i estan per aquest motiu més exposats a cops de calor o hipotèrmies. Ambdós es combaten sense

problemes sempre que es prenguin les opor-tunes prevencions. Sobretot quan es va amb infants, no hem d’oblidar-nos de dur aigua i alguna cosa per menjar.

Les indicacions que oferim són suficients per seguir els itineraris proposats. Però sem-pre és interessant, quan existeixen, tafanejar als punts d’informació o centres d’interpre-tació de les zones protegides que presen-tem, per confirmar la viabilitat dels nostres plans o per descobrir noves alternatives que es van generar des de la dinàmica de gestió dels parcs o llocs d’interès. No cal dir que a internet trobarem també tot tipus d’informa-ció, malgrat que sovint una bona part de la que es troba resulta poc útil o està repeti-da. En tots els casos, un mapa per situar-se sempre és una bona ajuda. La cartografia ofi-cial de l’Institut Cartogràfic de Catalunya és suficient; la seva escala 1:50.000 ajudarà a, com a mínim, encertar les vies d’accés al lloc escollit. Per a les persones menys acostuma-des a llegir descripcions d’itineraris, val a dir que quan es parla de marge dret i esquerre d’un riu o pantà sempre es fa referència a la situació natural dels marges caminant ai-gües avall, així com al parlar de la cua d’un embassament s’indica la seva part més alta, oposada a la presa.

Si bé per a moltes persones l’observació dels ocells no serà allò més important, prou satisfetes caminant per espais naturals i gau-dint dels paisatges, és recomanable que tot-hom dugui prismàtics. Veure amb detall els afers de les aus és captivador. I també us re-sultarà satisfactori fer-vos amb una guia per identificar algunes aus. En això, sens dubte, també val la dita de «conèixer és estimar». De fet, en la descripció dels llocs que propo-sem visitar recollim els noms catalans de les espècies més freqüents que hi podem trobar. No hi són totes, seria un esforç tan impossi-ble com absurd, que ens hauria portat a fer un inventari per al qual no estem capacitats, en comptes de fer una guia per a famílies.



La nostra guia només vol anticipar quines espècies es veuran amb més probabilitat i facilitar-ne un estudi previ. A la taula de les darreres pàgines es recullen totes les espè-cies referides en aquest llibre, que són força menys que totes les espècies observables a Catalunya. Hem posat els noms en català i castellà, i el nom científic en llatí per facilitar la seva identificació en guies especialitzades i per a tots els aficionats.

A més de la curiositat pels ocells, els itineraris que presentem poden complemen-tar-se amb altres visites i activitats. A més de veure ocells, a la fitxa tècnica de cada zona se suggereixen algunes possibilitats que, sense ser exhaustives, amplien l’interès tu-rístic de la sortida. Són altres atractius que, a més dels ocells i caminar, poden satisfer els interessos diversos de grans i petits. Per a tothom, la fotografia o el dibuix poden ser estímuls afegits. Per fotografiar paisat-ges, les òptiques normals i els grans angu-

lars us donaran millors resultats, i les hores de matinada i capvespre són les millors. Per fotografiar fauna és difícil tenir èxit si no es disposa d’un teleobjectiu. Actualment, sense considerar els costosos equips professionals, hi ha un ampli ventall de màquines relativa-ment senzilles amb potents zooms que po-den servir per fer les primeres passes. Si algú s’hi queda enganxat és segur que acabarà amb càmeres rèflex i teleobjectius de 500 o 600 mm, o bé practicant digiscoping. En qualsevol cas, també en el primer nivell d’afi-cionat, podem donar quatre bons consells: fer servir trípode o com a mínim recolzar la càmera, disparar amb ràfega, reenquadrar a casa les imatges i, sempre sempre, ser silen-ciosos i tenir molta paciència. Dibuixar amb precisió els ocells observats en una guia de camp és una opció més econòmica: amb una llibreta i llapis de colors pot ser suficient. Aquesta activitat acostuma a ser molt atrac-tiva per als infants. La clau és l’observació: de

Dibuixar a la llibreta de camp, bon recurs per aprendre a distingir els ocells.



Ànec cullerot, amb un bec inconfusible.

Capó reial, no gaire freqüent.



les formes, els colors, els detalls… I els di-buixos poden ser complementats amb petites notes de característiques, comportament, lloc i data de l’observació, etc.

En el cas de voler fer nit prop dels es-pais a visitar hem defugit de seleccionar, i encara menys d’aconsellar, on hostatjar-se. Vagis on vagis l’oferta és tan gran i diver-sa, i accessible des d’internet, que ens hem cenyit a assenyalar els municipis amb pos-sibilitats contrastades d’hotels, fondes o càmpings. Com es desprèn d’aquestes línies d’introducció que estem acabant, aquesta guia no pretén suplantar la il·lusió de pre-parar una sortida, sinó que cerca compartir algunes idees perquè cadascú iniciï la seva pròpia descoberta.

PER AMPLIAR INFORMACIÓDe guies d’ocells n’hi ha moltes i bones.

En destaco algunes que conec i que poden ser d’utilitat.

És excel·lent la guia editada per Lynx Edicions Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears, de l’autor Joan Estrada i il·lustrada per Francesc Jutglar, Toni Llobet, Martí Franch i Illian Velikov (tercera edició, 2018).

La mateixa editorial també ha publicat Aves de España, dels autors Eduardo de Jua-na i Juan M. Varela (tercera edició, 2016); i Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002, dels autors Joan Estrada, Vittorio Pedrocchi, Lluís Brotons i Sergi Herrando.

Un clàssic és la guia de l’editorial Omega titulada Guia dels ocells dels Països Catalans i d’Europa, de Roger T. Peterson, Guy Mount-fort i P. A. D. Hollom. I, de la mateixa edito-rial, Guía de aves: La guía de campo de las

aves de España y Europa más completa, en aquest cas de Lars Svensson i Peter J. Grant, amb il·lustracions de Killian Mullarney i Dan Zetterström.

També aporta informació rigorosa la guia Quan i on veure ocells a Catalunya, de Ricard Gutiérrez, publicada per l’editorial Tundra en la col·lecció Birding Series.

Altra informació d’alguns espais per ob-servar ocells a Catalunya la trobem a la Guia de turisme ornitològic de Catalunya, editada pel Consorci Turisme de Catalunya sota la co-ordinació de Xavier Ferrer, professor titular de Zoogeografia de la Universitat de Barcelona (2008).

Són molt pràctiques les guies de la col-lecció Miniguia de Camp, coeditades per Oryx i Cossetània, amb acabat plastificat, magnífi-cament il·lus tra des per Toni Llobet i de dife-rents autors, com per exemple: 125 ocells de Catalunya que cal conèixer o Ocells rapinyai-res de Catalunya, entre d’altres.

Les guies il·lustrades de Brau Edicions dedicades a diferents espais naturals són molt didàctiques i útils per introduir la cana-lla en el coneixement i estima de la natura, amb completa descripció de les espècies ve-getals i faunístiques, i amb bona informació ornitològica.

Destaquem també, de l’editorial Cossetà-nia (que abans del llibre que teniu entre mans n’ha editat uns quants més dedicats a divul-gar el coneixement ornitològic), Conèixer els ocells, de Jaume Sañé, i Guia d’ocells per a nois i noies, de Màrius Domingo i Coia Dols, perquè de forma planera permeten introduir els neòfits, inclosos els infants, en aquesta afició.



En molts indrets del territori podem veure ocells, com aquests corbs marins grossos a Santa Fe del Montseny.


18

DELTA DEL LLOBREGAT

Localització

Accés

Allotjament

Observacions

Més coses

Al sud-oest de la ciutat de Barcelona, comarca del Baix Llobregat.

Autovia de Castelldefels (C-31) i trencall cap al Prat de Llobregat per accedir als espais naturals del riu Llobregat; i trencall al sud de l’aeroport, a l’alçada de Viladecans i abans d’entrar al terme de Castelldefels, per accedir al Remolar-Filipines.

Oferta àmplia de tot tipus d’allotjaments a Barcelona i Castelldefels.

La proximitat amb nuclis urbans altament poblats fa que aquests espais es con-verteixin en «parcs urbans», molt especialment els caps de setmana. Atenció als horaris d’obertura, que varien segons l’època de l’any i que caldrà consultar a la web de l’espai natural. Als centres d’informació dels diferents espais natu-rals hi trobareu material per orientar-vos i fer adequadament la visita.

L’oferta turística a la ciutat de Barcelona és inesgotable. També resulta interes-sant el trànsit d’avions; moltes persones s’agrupen per identificar-los i fotogra-fiar-los a l’observatori que s’ha aixecat a aquest efecte a la circumval·lació nord de l’aeroport. Les platges del Prat de Llobregat i de Castelldefels són plaents i molt populars.

> Barcelona • Delta del Llobregat

1


19

Com ésLA RESERVA NATURAL DEL DELTA DEL LLOBREGAT és un petit oasi dins del minvat delta del Llobregat. Els dos espais naturals que millor s’hi conserven són el de l’estany del Remolar – Maresma de les Filipines i el de Cal Tet i Ca l’Arana. I és que el delta, a més del seu tradicional ús agrícola, s’ha vist progressivament envaït per l’aeroport de Bar-celona i les vies de comunicació, fins al punt que aquestes petites illes de natura a tots dos extrems de l’aeroport són els únics testimonis del paisatge d’aiguamolls que una vegada va ser el delta. Per això ens sembla gaire-bé miraculós que, malgrat el continu rumor dels avions que aterren i s’enlairen al Prat, el lloc sigui escollit per gran quantitat d’aus per niar o passar l’estació. Les aus semblen alienes a tant brogit i a tants senyals propers de civilització, i hom acaba absort en la seva contemplació.

La superfície que ocupa la reserva és re-duïda, però el paisatge és bonic i de màxim

interès naturalista perquè concentra gran diversitat d’espècies. Aquest fet s’explica per la seva situació estratègica, a mig camí dels aiguamolls costaners més importants del país: el Delta de l’Ebre i l’Alt Empordà. El fet d’estar a tocar d’una gran ciutat és una singularitat que encara el fa més en-tranyable.

La tardor i la primavera són bons mo-ments per anar-hi per l’abundància d’espè-cies: fins a 360 de detectades en la història del delta del Llobregat. Però l’hivern també és una estació interessant perquè, amb menys vegetació, les observacions es faciliten i la di-versitat ornitològica segueix sent alta: alguns censos realitzats en aquesta època compta-bilitzen, en el conjunt de la plana deltaica (98 km2), fins a 126 espècies d’ocells.

Als aiguamolls i zones costaneres hi tro-barem ànecs blancs, agrons rojos, arpelles, becadells, bernats pescaires, blauets, cabus-sons emplomallats, cabussets comuns, ca-

Bernat pescaire, poblador habitual del delta.


20

mes llargues, ànecs cullerot, ànecs collverds, corbs marins grossos, fotges, grisets, frede-lugues, martinets blancs, morells cap-rojos, xarxets comuns, xivites comunes, xivitones i, ocasionalment i destacada, flamencs i polles blaves, entre altres. I a la zona agrícola s’hi troben alàudids, com l’alosa i la cogullada, o emberízids, com el gratapalles i el repica-talons.

La diversitat faunística del delta del Llo-bregat també respon a la diversitat d’hàbi-tats, amb vegetació ben diferenciada i singu-lar. Els itineraris 1 i 3 que proposem discorren principalment per l’ecosistema fluvial (la llera del riu i el bosquet de ribera), la xarxa de ca-nals de reg, desguàs i laminació i les llacunes i basses. També, però, es travessen algunes jonqueres i prats. Quan ens acostem amb ve-hicle travessarem els camps de conreus (hor-tícoles i fruiters) i terrenys erms, a més de les pinedes si anem camí de les platges (itineraris 2 i 3). L’itinerari 2 és òptim per escorcollar els sorrals costaners i el mar.

> Barcelona • Delta del Llobregat

A més de l’interès mediambiental i orni-tològic, l’itinerari 2 afegeix l’atractiu d’algu-na curiositat del patrimoni històric del Baix Llobregat. Es tracta del Semàfor, un edifici construït a la fi del segle xix per regular el trànsit marítim per la costa i reduir el nombre d’accidents. Això s’aconseguia mitjançant la instal·lació d’uns semàfors dotats amb uns telègrafs òptics que, seguint un codi prees-tablert, permetien la comunicació amb els vaixells que navegaven per la costa. Els vigi-lants vivien al Semàfor amb les seves famílies i cap al 1910 van deixar d’utilitzar-lo, i passà a ser l’habitatge dels oficials dels carabiners. El gruix del destacament de guàrdies estava instal·lat amb les seves famílies en la propera caserna i van arribar a viure entre aquelles parets gairebé 150 persones. Fins al 1940, any de la dissolució del cos per la seva fide-litat a la República, els carabiners van vigilar la costa. A més d’auxiliar naufragis, sobretot combatien el contraban de productes gravats per tributs alts com l’alcohol i el tabac.

La gavina corsa cria a la platja de Ca l’Arana.


jordi longás mayayo - cossetania.compantà de boadella golf del lleó golf de roses golf de sant...

Documents