JORDI LONGÁS I MAYAYO

«CHOPO», JAVIER GARCÍA-DIE SÁNCHEZ-GUARDAMINO

• Col·lecció Khroma - 14 •

Montseny50 indrets amb encant

01-17.indd 3 25/09/15 15:29

Primera edició: octubre del 2015

© Jordi Longás fotografies pàgines: 8, 10, 12, 13, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 31, 33, 35, 37, 39, 41, 52, 53, 61, 63, 67, 71, 80, 81, 82, 83, 84, 85, 87, 88, 89, 91, 93, 94, 95, 97, 98, 99, 104, 105, 113, 114, 115, 117.

© “Chopo” García-Die fotografies pàgines: 9, 11, 16, 17, 19, 21, 23, 43, 45, 47, 49, 51, 55, 57, 59, 64, 65, 69, 73, 74, 75, 77, 78, 79, 101, 102, 103, 107, 109, 110, 111.

Traducció: Sílvia Escrig Blanch

© de l’edició: 9 Grup Editorial

Cossetània EdicionsC/ de la Violeta, 6 • 43800 Valls

Tel. 977 60 25 91Fax 977 61 43 57

cossetania@cossetania.comwww.cossetania.com

Disseny i composició: Imatge-9, SL

Impressió: Anfigraf

ISBN: 978-84-9034-356-2

DL T 1223-2015

A la Mercè Colomer,a la Marta i la Roser,als monitors i monitores de Viladrau.Honrats per la seva amistat i companyia, amb el Montseny com a paisatge comú.

01-17.indd 4 08/10/15 11:02

5

Índex

1. Mines del Remei ............... 18

2. Vil·la romana de can Terrers .........20

3. Vallcàrquera i la mina del Socau....22

4. Pous de gel de l’Avencó i la riera del Pujol .................24

5. Sant Cebrià de la Móra ..............26

6. Tagamanent ........28

7. Pla de la Calma des de Collformic ...30

8. Cim del Sui i turó del Samon .......32

9. Matagalls des de Collformic .........34

10. Turó dels Esqueis i Sant Segimon des de Collformic .........36

11. Sant Cristòfol de la Castanya ........38

12. Matagalls pel Colell ................40

13. Santa Susanna ................... 42

14. Turó i ermita de Sant Elies ...........44

15. Castell de Montclús ................46

01-17.indd 5 25/09/15 15:29

6

30. Riera d’Arbúcies ...............76

16. Castanyer gros de la Baga d’en Cuch ...............48

17. Sant Salvador de Terrades .............50

18. Sot de l’Infern ....................52

19. Vallforners ........54

20. Pla de la Calma per la font de la Maçana ...............56

21. Roca Centella ..................58

22. Les Agudes des de Fontmartina .......60

23. Turó de l’Home ....................62

24. Sant Cristòfol de Fogars ................64

25. Gorg Negre de Gualba ...............66

26. Camí de les cascades del torrent de Torroella ............68

27. Turó de Morou des de Riells ............70

28. Castell de Montsoriu ...............72

29. Breda i el monestir benedictí .................74

31. Arbúcies ............78

32. Puig d’Ou..........80

33. Santa Maria de Lliors ..................82

01-17.indd 6 25/09/15 15:30

7

50. Les Agudes, ruta hivernal .........116

34. Viladrau i la ruta del Castanyer de les Nou Branques .........84

35. Matagalls per Rocs Cremats..........86

36. Ermita de l’Erola i Sant Segimon .......88

37. Turó del Pou d’en Sala..................90

38. Masia de la Sala .....................92

39. Muralla ibèrica del turó de Montgròs ................94

40. Dolmen de can Serra i serrat de la Peça ................96

41. Turó de l’Home des de Santa Fe .......98

42. Salt de Marianegre ...........100

43. Sant Marçal i la font Bona ..........102

44. Matagalls per coll Pregon ...........104

45. Embassament de Santa Fe ...........106

46. Sequoies i segones residències ............108

47. Font dels Quatre ...........110

48. Turó i esquei de Morou des de Santa Fe ...........112

49. Les Agudes per Castellets ........114

01-17.indd 7 25/09/15 15:30

8

Introducció

El massís del Montseny forma part de la serralada prelitoral catalana, una barrera muntanyosa que s’estén paral·lela al mar i que comprèn els massissos de Sant Llorenç del Munt, Montserrat, Pra-des, el Montsant i els Ports de Beseit. Emergeix, imponent, de les planúries del Vallès, d’Osona i de la Selva, alhora que mostra una silueta compacta i clarament recognoscible des de la major part de les muntanyes de Catalunya. La seva orografia, no obstant això, està configurada per un laberint inextricable de petits cims, valls i collades d’importància diversa. Els seus vessants s’escampen entre les províncies de Girona i Barcelona i inclouen els termes de di-vuit municipis: Aiguafreda, el Brull, Campins, Cànoves i Samalús, el Figueró-Montmany, Fogars del Montclús, la Garriga, Gualba, Montseny, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor, Seva, Breda, Arbúcies, Tagamanent, Riells i Viabrea, Sant Feliu de Buixalleu i Viladrau. Aquests pobles permeten actualment accedir al cor de la muntanya i són destinacions valuoses per al turisme d’interior, l’oci i el descans.

Una particularitat del massís és la seva varietat climàtica, in-usual si es té en compte la superfície que ocupa, i que rau en la diferència altimètrica de gairebé 1.500 metres que hi ha entre la base dels vessants de les muntanyes i les seves cotes més altes. Per aquest motiu, l’orientació i la cota del massís ofereixen una sorprenent combinació de paisatges mediterranis i centreeuropeus al Montseny. L’efecte dels vents i de les borrasques marines, la forta insolació que castiga especialment el vessant sud, la inversió tèrmica característica de la plana de Vic i la irregularitat de les nevades —tot i que, no per això, infreqüents— es tradueix en una vegetació rica i diversa. Alzines, sureres, roures, faigs, castanyers, pins i avets troben un hàbitat favorable en aquest espai natural i, tot i que en determinats llocs es barregen, conformen comunitats arbòries pròpies amb una fauna rica. La diversitat vegetal, que es fa evident en travessar el massís, explica clarament les diferències en la pluviometria i confirma per quina raó l’aigua és la protagonista indiscutible del massís: lliure o embotellada, en forma de boira o de generosa tempesta, surt a l’encontre del caminant en innombra-bles fonts o s’amaga en gorgs inaccessibles cisellats en la boscúria.

Des de fa molt de temps, l’ésser humà s’ha sentit atret pel Mont-seny. A tot arreu es troben vestigis de la seva presència, principal-ment masies, camps de cultiu treballats amb esforç en terrasses que guanyen terreny a la muntanya, i ermites entranyables que convi-den al silenci. També ens topem amb mostres de la cultura rural o muntanyenca, menys allunyada en el temps del que la nostra societat internauta ens fa pensar. Pous de gel, carboneres, forns de calç i molins, entre altres exemples, ens parlen de formes de vida

Una imatge del pla de la Calma des del cim del Sui.

01-17.indd 8 25/09/15 15:30

9

que només perviuen en la memòria dels nostres avis. Al voltant del massís s’alcen castells que delimiten terres i comtats, així com ma-sies fortificades del temps de les guerres carlines i el bandolerisme. Fins i tot, amb una recerca acurada, s’hi pot trobar l’empremta de civilitzacions primitives del neolític, que ja s’endinsaven a la mun-tanya cercant aliment i protecció.

No ha estat fins a l’època més recent —industrial, postindus-trial i, després, globalitzada— que la muntanya s’ha arribat a veu-re greument amenaçada. La proximitat del Montseny a les grans conurbacions metropolitanes, principalment Barcelona, sotmet aquest espai natural a una pressió important, amb la presència de ciment, contaminació i més d’un milió i mig de visites anuals. Una realitat que en condiciona l’ús i obliga a no deixar el seu destí sense control. Es reconeix, per tant, la necessitat d’harmonitzar la conservació d’aquest espai, per no deixar perdre el saludable cos-tum d’obrir aquest espai privilegiat a l’oci de la ciutadania. Mentre Josep Llorens firmava una memòria en defensa del Montseny que es va presentar al Consell Permanent de la Mancomunitat Cata-lana l’any 1922, va afirmar: «La ciutat serà bona i serà culta, o bé serà primitiva i imperfecta en funció de com sàpiga tractar la muntanya.» Amb aquestes i altres reflexions es va activar el primer

A dalt, la font dels Quatre. A la dreta, a la llera de la riera d’Arbúcies hi ha gravades en pedres la figura d’alguns animals, perfectament integrades en el paisatge.

01-17.indd 9 25/09/15 15:30

10

projecte de conservació del Montseny, que va cristal·litzar el 1928 amb la creació del Patronat de la Muntanya del Montseny mitjan-çant el reial decret signat per Alfons XIII. No va ser fins al 1977 que es va fer un nou pas endavant en la protecció de la muntanya amb l’aprovació del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny, i que comprèn una superfície total aproximada de 31.000 hectàrees. La causa de la conservació de la biodiversitat i dels valors culturals va rebre un nou impuls l’any següent quan la Unesco va declarar aquest espai reserva de la bi-osfera. Però va haver de passar gairebé una dècada més fins que, el 1987, la Generalitat el va declarar parc natural. La superfície actual de 17.126 hectàrees s’ampliarà l’any 2015 gràcies a l’acord subscrit entre el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i la Diputació de Barcelona, amb la finalitat d’aconseguir un apro-fitament equilibrat i sostenible del patrimoni natural i paisatgístic del parc actual i de les seves àrees d’influència.

Per aquest motiu ens sembla oportú que aquest llibre surti a la llum per aquestes dates perquè, tot i que el nombre de manus-crits publicats sobre el Montseny és força nombrós i de molt bona qualitat, pensem que actualitzar els recorreguts i les imatges pot ser interessant per a tots els qui estimen aquesta gran muntanya. Per a nosaltres, els autors, l’encàrrec d’aquest treball ha suposat un repte personal i alhora un regal dels bons amics de Cossetània. La nostra relació amb el Montseny, abans d’esdevenir fotògrafs, es va forjar en tant que excursionistes i educadors. De ben petits i de la mà dels nostres pares, vam fer les primeres escapades muntanyen-ques al Montseny per trepitjar per primer cop la neu o buscar la frescor reparadora de la fageda alguns diumenges d’estiu. Després van arribar les excursions i les travesses al Tagamanent, al Mata-galls, a Castellets… Al començament com a novells i després com a monitors del nostre club de muntanya de sempre, l’Agruecc. En aquells temps, en què hi havia més limitacions de transport que ara, les nostres destinacions eren principalment Montserrat, Sant Llorenç i el Montseny. Després van arribar molts anys de torns de colònies a Mas Molins de Viladrau que ens van permetre jugar, descobrir la natura i caminar amb centenars de nens i nenes grà-cies a un inoblidable projecte d’educació en el lleure. Pensem que

Una imatge hivernal del cim de les Agudes (1.703 m).

01-17.indd 10 25/09/15 15:30

11

tanta història personal de respecte i amor per aquesta muntanya aflora sens dubte d’alguna manera al llarg d’aquestes pàgines. Ha suposat tot un repte seleccionar cinquanta destinacions que com-binin visites culturals i paisatgístiques amb excursions, algunes de molt familiars i altres de caire més clàssic o, fins i tot, mitjanament exigents. El patrimoni natural, cultural i arquitectònic del Mont-seny és molt divers, com ho demostren gairebé la meitat de les propostes que ofereixen un nombre considerable d’excuses per vi-sitar el Montseny. No hi ha dubte que el plaer de les visites es pot completar si s’investiga també la rica gastronomia que ofereixen els nombrosos establiments de la zona. Com que sentim viva la crida de la muntanya ens fa especial il·lusió compartir en aquesta publicació les rutes excursionistes que cataloguem de «cinc estre-lles» i que constitueixen un programa exhaustiu de descobriment

dels paisatges més bells i emocionants del Montseny. A més, atès que el pas de les estacions convida a refer les antigues rutes perquè ens permeten redescobrir una altra muntanya, les excursions es poden arribar a multiplicar per quatre. De totes les excursions, en destaquem especialment les que pugen per qualsevol dels diferents vessants als tres cims principals: el Turó de l’Home, les Agudes i el Matagalls. Aquestes tres talaies, de més de 1.600 m totes, regalen unes magnífiques panoràmiques de 360° de la terra catalana i ens connecten, misteriosament, amb la tradició excursionista més pura del país. Montserrat, els Rasos, el Pedraforca i el Cadí, el Puigmal, el Canigó… Un poliedre de símbols i topònims, d’altures estima-des, amb el Montseny situat al centre com a bressol dels somnis que ens faran viatjar més lluny, però també dels records que ens faran tornar a casa.

La masia de Vallforners té un cert aire de fortalesa gràcies a les restes d’una torre de defensa i als murs que sustenten la gran esplanada principal. El 1610 va ser pràcticament reedificada i cap al 1915 es va construir un mur de pedra d’estil modernista amb dues portes d’accés grans. Actualment és un allotjament de turisme rural.

01-17.indd 11 25/09/15 15:30

1414

2

21

3 19

16

17 13

14

8

20

6

7

1

11

15

12

4

40

39 37

5

9

10

38

36

35

18 23

22 50

45

27

24

41

49

3243

44

34

01-17.indd 14 25/09/15 15:31

15

4546474827

26

25

42

49

32

33

31

30

29

28

1. Mines del Remei2. Vil·la romana de can Terrers3. Vallcàrquera i la mina del Socau4. Pou de gel de l’Avencó i la riera de Pujol5. Sant Cebrià de la Móra6. Tagamanent7. Pla de la Calma des de Collformic8. Cim del Sui i turó del Samon9. Matagalls des de Collformic10. Turó dels Esqueis i Sant Segimon des de Collformic11. Sant Cristòfol de la Castanya12. Matagalls pel Colell13. Santa Susanna14. Turó i ermita de Sant Elies15. Castell de Montclús16. Castanyer gros de la Baga d’en Cuch17. Sant Salvador de Terrades18. Sot de l’Infern19. Vallforners20. Pla de la Calma per la font de la Maçana21. Roca Centella22. Les Agudes des de Fontmartina23. Turó de l’Home24. Sant Cristòfol de Fogars25. Gorg negre de Gualba26. Camí de les cascades del torrent de Torroella27. Turó de Morou des de Riells28. Castell de Montsoriu29. Breda i el monestir benedictí

30. Riera d’Arbúcies31. Arbúcies32. Puig d’Ou33. Santa Maria de Lliors34. Viladrau i la ruta del Castanyer de les Nou Branques35. Matagalls per Rocs Cremats36. Ermita de l’Erola i Sant Segimon37. Turó del Pou d’en Sala38. Masia de la Sala39. Muralla ibèrica del turó de Montgròs40. Dolmen de can Serra i serrat de la Peça41. Turó de l’Home des de Santa Fe42. Salt de Marianegre43. Sant Marçal i la font Bona44. Matagalls per coll Pregon45. Embassament de Santa Fe46. Sequoies i segones residències47. Font dels Quatre48. Turó i esquei de Morou des de Santa Fe49. Les Agudes per Castellets50. Les Agudes, ruta hivernal

01-17.indd 15 25/09/15 15:31

17

50 indrets amb encant

01-17.indd 17 25/09/15 15:31

18

1 Mines del RemeiD

AD

ES P

RÀ

CT

IQU

ES

Situació i accés: sector occidental del massís. Per la carretera BV-5301 que comunica Santa Maria de Palautordera amb Seva. Punt de sortida i d’arribada: església de Sant Martí del Mont-seny (622 m), km 18 de la BV-5301.Desnivell: 298 m.Durada: 4 h – 5 h.Dificultat: mitjana-alta. L’accés final a les boques de les mines és delicat però assolible. S’hi arriba grimpant per les roques. Cal ser prudents a l’hora de visitar les mines, portar llanterna, casc i anar acompanyats.

Com molts altres massissos de muntanya, el Montseny ha pro-porcionat recursos minerals i tots els vessants presenten vestigis d’aquesta activitat minera, que amb el pas del temps ha minvat. Les més conegudes van ser les mines de Sant Marçal, de les quals s’extreia fluorita i que es van deixar d’explotar definitivament el 1994, i la mina de Xauxa (situada a Gualba), que con-tinua activa amb l’extracció de marbre i que ha estat reconeguda com a mina soste-nible per AENOR. Altres jaciments del massís abandonats van tenir la seva història amb més o menys fortuna. Una d’aquestes ex-plotacions són les mines del Remei, situades en un parat-ge recòndit i solitari, a 920 m d’altitud del vessant ori-ental del pla de la Calma. El jaciment penja pràcticament d’un barranc, en uns cingles encaixonats entre dos torrents que permeten accedir a les boques

de les mines. En total hi ha sis entrades, tot i que probablement la vegetació n’oculti alguna més. Ens podem imaginar fàcilment la vida extremament dura dels miners, que havien de transportar el mineral muntanya amunt fins al pla de la Calma i des d’allí fins a Aiguafreda. La duresa de l’ascens acabava on hi ha les ruïnes del Cafè, el lloc on els traginers, els transportistes i els miners s’atura-ven per descansar i recuperar forces. Des del 1890 fins al 1922 es va extreure de les mines calcopirita, un mineral de coure. Tot i que ara hi trobarem poc d’aquest mineral, sí que en veurem d’altres si fem la visita acompanyats d’un expert en mineralogia.

ITINERARI: la ruta recorre la vall solitària i tranquil·la de la Cas-tanya. A peu de carretera, en un revolt molt marcat, comença una pista per on passa el GR 5. A l’esquerra s’alça l’església de Sant Martí del Montseny. Seguim la pista que voreja els vessants del turó de la Pola i deixa a l’esquerra la riera de la Castanya al fons de la vall. Entrem a la finca del Vilar, propietat de la Generalitat, i baixem fins a la riera de Collformic. A la llera de la riera hi ha el molí de l’Adrobau. La pista creua la riera, torna a pujar i passa pel costat de la masia de l’Adrobau. En un retomb del camí hi trobem la font del Vilar i, una mica més endavant, la masia del Vilar. Dei-xem a la dreta la pista que puja fins a la Castanya i seguim el GR. A la primera bifurcació que trobem, deixem el GR que puja per

la dreta i baixem lleugerament per creuar el torrent del Sot del Cafè. Tot seguit pugem pel camí que voreja el vessant

dret de la vall, amb alguns trams estrets i plens de matolls. A poc a poc ens endinsem en el

sot de les Mines, per on baixa un torrent. Després de creuar-lo arribem a l’entrada

de la primera galeria. Per accedir a les boques haurem d’enfilar-nos per un senderó entre roques mirant de tro-bar els millors llocs per passar. Les galeries, alguna amb més 100 m de longitud, estan excavades una da-

munt de l’altra i es comuniquen per mitjà de pous; per tant, és important

anar amb molt de compte. La tornada fins al punt de sortida es fa pel mateix camí.

Galeria a les mines del Remei.

18-77.indd 18 25/09/15 15:34