jocs i a.f. recreatives per a l'animaciÓmserrabo/apunts web/apunts sobre el joc popular... ·...

IES ARAN JOCS I A.F. RECREATIVES PER A L'ANIMACIÓ Manel Serrabona Mas IES ARAN (Vall d’Aran)

CRÈDIT nº1:

JOCS I A.F. RECREATIVES PER A

L'ANIMACIÓ

(el joc popular tradicional )

1

IES ARAN JOCS I A.F. RECREATIVES PER A L'ANIMACIÓ Manel Serrabona Mas

NOTA ALS APUNTS DE LA WEB: Aquests documents són una guia resum del realitzat a classe. En qualsevol cas, es aconsellable i necessari que l'alumnat assisteixi a les classes per entendre i acabar de completar els apunts. Tota la informació present està extreta de llibres que estan referenciats en la programació del crèdit. Per qualsevol consulta podeu posar-vos en contacte al mail:

[email protected]

2


ÍNDEX:

1. Breu repàs a l'evolució sociohistòrica del joc........................................ pp: 3

2. Teories bàsiques sobre l’aparició del joc............................................... pp: 5

3. El concepte de joc i el concepte d’esport. Diferenciació........................ pp: 7

4. El joc popular tradicional com a eina educativa..................................... pp: 10

5. Criteris per a recopilar jocs.................................................................... pp: 11

6. Idees per l'elaboració de sessions lúdiques

relacionades amb diferents àrees............................................................... pp: 14

7. El joc popular tradicional com a medi d’integració del nen/a................. pp: 17

8. El joc motor (motriu?) en la societat actual............................................ pp: 18

9. Tendències socials i el seu vincle amb

la pràctica del joc popular tradicional.......................................................... pp: 19

3

IES ARAN JOCS I A.F. RECREATIVES PER A L'ANIMACIÓ Manel Serrabona Mas “Apropar-se al coneixement dels nostres jocs suposa apropar-se al

coneixement d'una de les expressions més genuïnes del nostre patrimoni cultural”. (Lavega, P. 1997)

1. BREU REPÀS A L'EVOLUCIÓ SOCIOHISTÒRICA DEL JOC.

El joc sempre ha format part de la vida de l’home. L’home des dels seus

orígens ha disposat d’estones per treballar i de temps per descansar. Dins d’aquest

quadre de l’oci i de la recreació el joc ha desenvolupat un espai transcendental.

A l’Egipte Antic, el joc ve determinat per un caràcter pràctic i religiós, en

general les pràctiques lúdiques tenen una influència religiosa. Els homes són uns

grans aficionats als jocs de sort, mentre que els joves realitzen tot tipus de jocs a

l’aire lliure utilitzant eines de treball (ganivets, piques,...). Les dones disposen d’una

inclinació a les danses i als jocs malabars.

El concepte de temps de lleure, com l’entenem avui en dia, apareix a la

cultura helènica. A Grècia es fomenta l’educació integral de la persona. L’educació

es desenvolupa en tres nivells bàsics: intel.lectual, moral i físic. El lleure helènic es

relaciona amb els homes lliures, assegura un estat de pau i de tranquil.litat, en

oposició al patiment dels esclaus.

A la cultura romana l’oci té sentit després del treball. Es produeix una inversió

de valors. Es presenta el divertiment per la massa, sempre organitzat per l’Estat. A

Roma el joc és un instrument polític. L’espectacle (lluites,..) i els jocs de sort estan

per sobre del joc religiós i cultural. Els adults realitzen jocs per a desenvolupar el

seu físic. Hi ha que dir, que la influència del poble etrusc es troba patent en la

creació del circ.

L’Edat Mitjana és una època plena de simbolismes i de supersticions. La

societat està molt estratificada en classes. El temps de descansar i d’oci es presenta

dividit en lleure per les masses, supeditat a la classe feudal i religiosa, i l’oci

4


cavalleresc, símbol d’una vida respectuosa, dedicada a l’abstinència del treball i

concentrada en la política. Per això, podem parlar d’oci cavalleresc i d’oci pagà.

L’exponent lúdic és el torneig, que és una manera d’exhibició del cavaller davant

dels altres homòlegs. Aquest ideal cavalleresc perdura fins al segle XVIII, moment

en què es produeix una sobrevaloració de les activitats laborals i es relaciona l’oci

amb el vici i la vida pecaminosa.

Durant el Renaixement s’intenta recuperar els valors helénics. Les activitats

lúdiques d’aquesta època van dirigides a la classe social alta. En aquesta època

l’església troba pecat el joc de sort i les activitats corporals, perquè s’oposen als

valors morals imperants.

Al segle XIX es produeix la Revolució Industrial que implica un augment del

temps dedicat al treball. La vida quotidiana es posa al servei de la producció, fins

que els diferents moviments socials aconsegueixen millores laborals. Neixen

esdeveniments com els Jocs Olímpics. La idea Olímpica intenta reunificar l’educació

intel.lectual amb l’educació física i moral.

El període Postindustrial representa l’arribada de la tecnologia i de la societat

de consum. Emergeix una altra concepció de la vida. En principi les classes

privilegiades mantenen les diferències respecte a la pràctica de les activitats

físiques: golf, hípica, esquí,... Però, amb el temps les diferents multinacionals

fomenten, dins d’un marc consumista, tot tipus d’esports de manera que són a la

disposició de tothom.

En l’actualitat emergeixen els esports anomenats de risc i/o esports a la

natura. Ens trobem en un moment on es comença a valorar de forma important el

temps de lleure. La societat de consum avança i genera l’oci massiu, i dins d’aquest

s’intenta introduir activitats i productes per a consumir. Avui podem arribar a parlar

d’una societat de consum estructurada, entre d’altres valors, al voltant de l’oci.

5


2. TEORIES BÀSIQUES SOBRE L’APARICIÓ DEL JOC.

El joc està present a les nostres vides. L’universalitat del joc és evident. Es

pot percebre des d’un punt de vista sociocultural i des d’un context individual i/o

psicològic. Molts autors han intentat definir el joc, trobant-se amb les conseqüents

limitacions de voler explicar una dimensió que està implícita a l’ésser humà. En

general direm “que el joc és una acció lliure, sentida com fora de la vida quotidiana

del jugador, que no té cap interès material en la seva participació” (Lavega, P.

1991).

Podem trobar diferents postures interpretatives respecte al joc: psicològiques,

pedagògiques, biològiques, antropològiques... En cadascuna trobem una visió

parcial. Les teories que a continuació anomenem intenten donar una explicació

parcial a l’origen i funció del joc als éssers vius.

Teories sobre l’aparició del joc. Amb l’intenció d’explicar el joc motor des de diferents perspectives han

aparegut diferents teories i punts de vista sobre els seus orígens i

desenvolupament:

• Teories de tipus fisiològic: Aquestes teories ens indiquen que el joc

s’origina a partir d’una sobreproducció d’energia en els éssers vius.

L’existència d’un excés d’energia provoca que els éssers vius cerquin

d’eliminar-la i canalitzar-la d’una manera equilibrada.

• Teories de caràcter biològic: Desenvolupen la visió que el joc s’origina com

un mitjà per a l’educació dels éssers vius. A partir del joc s’aprenen una sèrie

d’habilitats que ajuden a la supervivència.

• Teories de tipus antropològic: Descriuen com el joc és un generador de

cultura. A partir de l’utilització del joc es provoca una generalització de la

conducta en l’àmbit social.

6


• Teories amb connotacions psicològiques: Expliquen que la realització del

joc en l’ésser viu és l'origen del simbolisme. L’abstracció que suposa el fet de

jugar provoca que l’ésser viu es trobi en un espai i un temps particular. Es a

dir, el joc es converteix en una vivència singular per a cadascú dels éssers

vius. Cada persona viu el joc d’una manera subjectiva. La confrontació de la

persona davant del possible problema que planteja el joc l’ajuda a construir la

seva personalitat.

El joc és pot comprendre com un esdeveniment cultural. És una activitat

configurada per diferents elements que sempre es presenta d’acord amb el context

sociocultural en què es troba. Un joc fora de context ja no es compren com una

pràctica genuïna. La pràctica lúdica és un procés cultural fruit de les continues

interaccions que es produeixen entre les diferents persones que juguen, amb el

context i amb la tradició que comporta el joc. Així, tot joc motor es compren com una

pràctica cultural, social i motriu (Parlebas, P. 1989). (NOTA: veure esquemes anexes)

7


El joc popular, el joc tradicional i el joc autòcton.

És necessari diferenciar entre els diferents tipus de joc en funció del seu

origen. Així, el joc popular és simplement el que és practicat per un nombre

important de persones. Mentre, el joc tradicional és el que ha passat de generació

en generació i té un recorregut històric. En darrer lloc, el joc autòcton és el que s’ha

desenvolupat i s’identifica amb un territori concret. (Lavega, P. 1991).

Actualment, no podem parlar de jocs autòctons, perquè debut a factors com

la immigració, els canvis poblacionals, la informació generada pels diferents mitjans

de comunicació i la globalització socioeconómica qualsevol joc pot rebre influències

del seu entorn proper i llunyà (influències globalitzadores)

En referència al joc motor el nom correcte és joc popular tradicional, per que

és practicat per diferents persones i perquè transmet una sèrie de valors

socioculturals. Són tots aquells jocs que es mantenen en el temps, passant oralment

de generació en generació i que per tant salven la producció cultural d’un poble.

Dins dels jocs populars tradicionals trobem moltes pràctiques lúdiques: jocs

de sort, jocs motors, jocs ballats... Algunes característiques que pràcticament es

repeteixen en els jocs populars tradicionals són (Öfele, Mª. 1999):

• Es juguem pel plaer de jugar.

• Responen a les necessitats bàsiques dels nens/es

• Les normes són fàcils de comprendre i són sempre negociables

• No cal molt material

8


3. EL CONCEPTE DE JOC I EL CONCEPTE D’ESPORT. DIFERENCIACIÓ.

L’evolució lúdica comporta un procés que és necessari conèixer. Així, podrem

entendre diferents conceptes que molts cops es confonen com per exemple l’esport

i el joc popular tradicional. Si tenim present l’ordre d’aparició lògica podem parlar de

joc espontani, joc normativitzat, joc popular, esport, joc esportivitzat, esport olímpic i

joc popular tradicional.

• Joc espontani: Per joc espontani s’entén l’activitat individual o grupal per la qual es realitza

una acció amb la intenció de divertir-se en un període de temps de lleure sense que

en cap moment hi hagués previsió explícita de que anés a passar. Segurament, per

l’elaboració de qualsevol joc aquest és el primer pas que cal fer. Des d’una

perspectiva històrica l’aparició del joc espontani té lloc mitjançant la utilització

d’instruments propers a la persona que realitza l’acte lúdic: treball, casa... Aquest

primer moment au podem considerar com la divisió entre temps de lleure i temps de

treball. Les persones, grans i/o petites, homes i/o dones, només juguen durant el

temps de lleure1.

• Joc normativitzat: El joc normativitzat apareix com l’evolució del joc espontani. Quan una

persona o grup de persones controlen mitjançant una sèrie de normes i regles les

conductes que es poden tenir en el joc. Quan es prohibeixen i es respecten algunes

accions de manera predeterminada ens trobem davant d’un joc normativitzat.

• Joc popular: En aquesta evolució lúdica ens podem trobar que el joc és practicat per

moltes persones, que és jugat en diferents poblacions i fins en diferents països,

llavors podem dir que és un joc popular.

1 El temps de lleure, en aquest sentit, s’ha d’entendre des d’una perspectiva psicològica subjectiva.

9


• Esport: El joc popular pot convertir-se en esport. En el moment que el joc es torna

normativitzat, institucionalitzat i els paràmetres de competició estan predeterminats

participem d’un concepte nou que es diu esport.

El concepte d’esport només es pot entendre dins d’un territori espaial i

temporal molt concret. Si retrocedim en el temps observem com l’esport modern

apareix dins de les escoles angleses. A l’escola de Rugbi, Thomas Arnold (1795-

1842) director de l’institut, intenta normativitzar i consensuar les pràctiques populars

lúdiques que ha introduït la població escolar2. Des d’aquesta situació es formen les

estructures bàsiques del desenvolupament de l’esport en aquest segle i actualment.

El naixement de l’esport 3 pateix una evolució estructural important des dels

seus inicis, a finals del segle XVIII, fins al llarg del segle XIX. El principi de l’esport

modern institucionalitzat va marca un trencament històric amb els jocs tradicionals.

Aquest fet és conseqüència dels valors que representa la Revolució Industrial de la

que s’agafen categories com rendiment, competició, record, planificació...

• Joc esportivitzat: Pot passar que el joc normativitzat transformat en esport es continuí

practicant al carrer. Malgrat tot, en aquest cas no podem parlar d’aquests dos

conceptes, esport o joc normativitzat, tal qual ho hem fet anteriorment. Els

practicants tenen la possibilitat de canviar les regles sense que suposi una infracció,

però sempre deuen actuar dins dels paràmetres bàsics predeterminats. En aquest

sentit el jugador està condicionat per la institucionalització de l’esport i pels mitjans

de comunicació, que li recorden la reglamentació federativa.

2 Al procés d’apropriació de les pràctiques populars per part dels escolars en les escòles angleses ha estat anomenat “esportivització” (Elias, N. 1992). Els escolars van reglamentar i estructurar aquestes pràctiques, aconseguint la creació dels esports individuals i col.lectius en les diferents escoles en les que es desenvolupave aquest procés. (Olivera, J. 1995). 3 L’esport va neixer a Anglaterra i va acompanyar al procés de la Revolució Industrial així com les transformacions económiques, socials i culturals que es deriven d’ella. D’aquesta manera es pot considerar que el final del segle XVIII contempla el decreixement dels jocs tradicionals i el neixement dels moviments gimnàstics i l’esport d’origen anglés. (Olivera, J. 1995).

10


• Esport olímpic: Quan l’esport és practicat amb l’objectiu d’aconseguir el màxim rendiment a

nivell internacional i està dins del mon olímpic parlem d’un altre nivell “lúdic” que,

sovint, es confon amb el concepte de treball: l’esport olímpic.

• Joc popular tradicional: Com derivació del joc espontani i del joc normativitzat pot aparèixer el joc

popular tradicional. Com ja hem explicat, això passa quan el joc és practicat per

diferents persones, transmet uns valors socioculturals i perdura en el temps.

JOC ESPONTANI

JOC NORMATIVITZAT

JOC ESPORTIVITZAT

11

JOC POPULAR
ESPORT
ESPORT OLÍMPIC
JOC POPULAR TRADICIONAL


4. EL JOC POPULAR TRADICIONAL COM A EINA EDUCATIVA

A les conclusions celebrades al II congres sobre cultura popular tradicional

catalana es va constatar “la necessitat d’apropar la cultura tradicional als grups més

joves de la població. En aquest sentit, l’escola centra aquestes preocupacions. No

n’hi ha dubte que l’escola és un context bàsic per transmetre coneixement. És

important aprofitar les possibilitats que ens ofereix la reforma educativa” (VVAA.

1996).

La pedagogia veu en el joc un instrument per transmetre conceptes, valors i

coneixements variats4. Dins del sistema educatiu actual el joc és un mitjà bàsic per

la transmissió de valors culturals i socials de manera recreativa. Mitjançant el joc

l’home coneix el seu entorn i la seva cultura. Ja des de nen, l’home aprèn els

mitjans de comportament, les normes i les regles necessàries. Aquesta és una raó

per la qual hem d’incloure el joc en l’àmbit de l’educació formal (Offele, Mª.1999)

Al parlar dels jocs populars tradicionals, com ja hem dit, ens referim a aquells

jocs que pertanyen a una manera de vida concreta; surten en el medi rural i la seva

transmissió de generació en generació és oral. El joc popular tradicional manté els

sentiments i pensaments de la mentalitat del poble i es perpetua verbalment.

Profunditzar en l’essència dels jocs, implica analitzar la vida quotidiana de la

societat i també en les diverses formes de relacions humanes (Maestro, F. 1999).

El joc popular tradicional ens ofereix un gran marc de riquesa. Ens transmet

aspectes culturals de la regió, el moment en què és jugat, les persones que hi

juguen i el per què del joc. Aquestes característiques ens ajuden a entendre la

pròpia història i la cultura del poble. Per tant, mitjançant els jocs podem ensenyar als

nens/es els valors, conductes, formes de vida i tradicions del lloc i de les diverses

zones. Si també acompanyem al joc d´aspectes que li són colaterals: origen, motius

del joc, estacions en què es juga... podem donar a conèixer les diverses pràctiques

lúdiques segons la cultura i l’entorn on es jugava o es juga (Ofele,1999).

4 Al procés de transmisióde coneixeements i costums entre persones d’una mateixa cultura s’anomena enculturització o socialització. (Lavega, P. 2000)

12


El joc afavoreix l’educació i el desenvolupament maduratiu del nens/es.

Aquest tipus de jocs tenen una gran facilitat per integrar-se en l’àmbit educatiu, a

l’escola. Per un altre costat, sabem que generem una via d´accés a la cultura local i,

si volem a altres regions. Els nens/es coneixen i comprenen la vida quotidiana, els

costums i les actituds del poble estudiat. Per finalitzar, i no menys important,

realitzem un esforç per a promoure l’apropament intergeneracional.

5. CRITERIS PER A RECOPILAR JOCS. La gran quantitat de jocs i pràctiques físiques fa quasi bé impossible poder

introduir tots els àmbits de la recreació de manera específica. Malgrat tot, existeix la

possibilitat d'unificar a totes les activitats físicoesportives d’una manera flexible. En

la construcció d’aquesta classificació ens hem guiat pels paràmetres i components

inherents a tota activitat humana (VVAA, 2000):

1.- Cos i moviment: L’home juga sempre amb el cos i el moviment.

2.- Comunicació-relació: En tot acte humà existeix un sistema comunicatiu i

relacional.

3.- Element interactiu: Tota pràctica motriu disposa de la presència o

absència d’un element a partir del qual es dona una interacció amb l’entorn (res,

mòbil, utensili, complement, aparat o animal).

4.- Context: Tota activitat es realitza en un context espacial-temporal que

determina la pràctica en sí mateixa.

ELEMENT INTERACTIU

COS I MOVIMENT

CONTEXT ESPAIAL-TEMPORAL

COMUNICACIÓ - RELACIÓ

13


De la interacció permanent d’aquest quatre paràmetres en la pràctica

físicoesportiva sorgeix la següent classificació que hem d’entendre d’una manera

globalitzada. Sens dubte en tot component sociomotriu existeix un component

psicomotriu exteroceptiu i interoceptiu. Així, per exemple un noi que juga a la

“llauna” (activitat sociomotriu) es desenvolupa en un procés psicomotriu en relació al

context i en relació amb les seves própies sensacions:

CLASSIFICACIÓ DE LES PRÀCTIQUES LÚDIQUES RECREATIVES.

Activitats amb

mobilidad aparent

Activitats sense

mobilidad aparent

s s

Am

Sociomotrius

interoceptius

Móbil

La pilota

(M

Psicomotriu

exteroceptius

Utensili

El xiulet

Complement

L’aro

edi r

14

Psicomotriu

interoceptius

Aparell

La lubieta

Animal

Trineus

Res

agar-se
CONTEXT
ural) vs (Medi urbà)


En aquest cúmul d’activitats podem ubicar i entendre el joc popular

tradicional. Malgrat tot, deixem de costat un aspecte tan important com és la pròpia

significació que comporta el joc, que ve definida pel context on es realitza i la relació

dels participants. Dins d’aquest laberint ens podem trobar, entre d’altres, amb

diferents tipus de jocs populars tradicionals:

• Jocs populars tradicionals amb objectius individuals (APCMA i

APSMA)

• Jocs populars tradicionals amb objectius individuals i amb oposició5 existent (APCMA i APSMA)

• Jocs populars tradicionals amb objectius grupals i amb col.laboració existent (ASM)

• Jocs populars tradicionals amb objectius grupals i amb oposició existent (ASM)

A aquests tres grans grups hauríem d’afegir tipus de jocs com els següents:

• Jocs de pilota

• Jocs de punteria

• Jocs de colpeig

• Jocs de persecució

• Jocs on s’utilitzen utensilis i/o complements

• Jocs on s’utilitza un aparell específic

• Jocs de sort

• Jocs de taula

• Jocs bruscos i violents

• Jocs de fantasia i d’imaginació

• Jocs ritualitzats

• Altres

5 És important realitzar una diferenciació entre els conceptes d’oposició i de competició. La competició l’entenem íntimament lligada al concepte esport, a l’àmbit de pràctica reglada, estructurada i institucionalitzada. La competició sempre es dona en una situació estable, d’igualtat de condicions pels contrincants. Mentre, per oposició, entenem tota possibilitat de trobar una rivalitat, indeferentment de les condicions que disposi cada jugador. Podem afirmar que en el joc popular tradicional el concepte de competició no pot existir ja que el espai, el temps i la puntuació del joc poden modificar.se sense que suposi una alienació del mateix.

15


Índex d'alguns jocs populars tradicionals als que jugarem en aquest curs.

JOCS POPULARS TRADICIONALS 1, 2, 3 xocolata anglesa A matar Àngels i dimonis Arrancar cebes Casadors El capità El mocador La cachava La chicadera La clota La corretgeta Les cursa de xapes La llauna i els cotxes La lubieta La fornera La pilota casserola La pilota basca La polsereta La porra La trapadera La xarxa Les boles Les caniques Els cargols Les quilles

Les tres pedretes L’abejon L’aro El boli dali El brotomber El xiulet L’inque L’invite El palet El peix El quitxo El quiet El salt del cavall El sescle Hombritos, caderas, rodillas,... Jocs de cartes (Tute, Brisca) La gallineta cega La llauna La mare La cadira de la reina Les claus Mans damunt la taula Peix, animal, ocell Saltar la corda Tira la corda...

6. IDEES PER L'ELABORACIÓ DE SESSIONS LÚDIQUES RELACIONADES AMB DIFERENTS ÀREES (MÚSICA, LLENGUA,...)

Hi existeixen diferents propostes practiques per realitzar a l’escola. Aquestes

possibilitats les plantegem a continuació:

1.- Durant el cicle mitjà de Primària s´hauria de fomentar sobretot el gust

pel joc popular tradicional com pràctica no institucionalitzada i com

alternativa seriosa a d´altres jocs i esports enquadrats dins del marc de

16


l’Educació Física. L’objectiu principal hauria de residir en estimular la

creativitat motriu1.

2.- En el cicle Superior de Primària, en Secundària i/o al Batxillerat

podríem incidir específicament des d’àrees com l’Educació Física, la

Música o les Ciències Socials, de manera aïllada o interdisciplinar.

3.- Un suggeriment des de l’àrea de Ciències Socials podria ésser la

realització déntrevistes (veure fitxa model) per part dels nens/es a

persones grans (avis, oncles...). En aquestes converses els alumnes

haurien dóbservar la importància dínvestigar aspectes com: el nom

del joc, el moment de l’any en què es jugava, amb qui es jugava, on es

jugava, quin material sútilitzava,... En aquest sentit un fet tan simple

com el diàleg estructurat amb els seus grans promou la fomentació de

la relació intergeneracional (avis - pares – nens), la integració del nen

socialment i el coneixement de la vida quotidiana dún passat recent.

Si a més facilitem i/o trobem descripcions escrites o gràfiques sobre

els vestits tradicionals de l’època, l’estat dels carrers del poble o la

ciutat... provoquem un aprenentatge atractiu i didàcticament significatiu

pels nens i nenes.

4.- Des de l’àrea de Música el mateix plantejament de recerca també és

suggerent. Encara pot ser més atractiva si es realitza de manera

conjunta amb l’àrea dÉducació Física en una unitat didàctica referent

a balls i danses tradicionals i expressió corporal.

5.- També seria interessant relacionar el joc popular tradicional amb la

llengua pròpia del territori. Aquest punt és molt interessant en llocs que

tenen una llengua pròpia (patuès, català, aranès,...) per cercar les

variables lèxiques propies del joc, instruments de l’època,...

1 En un altre ordre, els jocs populars tradicionals, donada la seva gran varietat i creativitat ens poden oferir una màquina molt útil de treball amb nois/es amb una discapacitat. Existeixen estudis realitzats on es demostra la capacitat díntegració social dáquests jocs (Pugmire MC. - Stoy. 1996)

17


6.- En definitiva, una opció final podria ser la realització dún dossier comú

en el centre docent on es centralitzes totes les àrees. Sens dubte, la

correcta realització del projecte, amb el pas del temps, conformaria

una ampla recopilació del patrimoni cultural de la comunitat. Dáci, es

desprendria d’altres opcions, com per exemple l’intercanvi entre

diferents escoles, municipis, comarques...

Com veiem, es poden desenvolupar gran quantitat dáspectes que ens porten

cap a un coneixement i enriquiment cultural del territori. Però, especialment tots els

jocs respondran a necessitats vitals dels alumnes com la relació amb el seu cos en

moviment, la cooperació i la relació social.

Fitxa model de recopilació de Jocs Populars Tradicionals La següent fitxa que presentem és una guia per a l’entrevista i recopilació

dels jocs (Baroja, V. i Sebastiani, E. 1996; Maestro, F. 1996). Pot servir per a

recopilar informació de forma estructurada sobre el joc popular tradicional. Aquesta

fitxa va ser dissenyada per P. Lavega i S. Olaso (1999):

• Fitxa de realització de l’entrevista.

• Nom de la persona entrevistada.

• Nom del joc.

• Material que és necessari. Distingir si cal material específic.

• Descripció escrita del joc.

• Variants sobre el desenvolupament del joc.

• Dibuix explicant el joc.

• Comentaris anecdòtics. L’entrevistat pot oferir algun detall de tipus social

que ha passat amb la pràctica del joc.

• Localitat i temps en què es jugava (anys, dècada). Detallar l’existència

d’algun espai de joc (plaça, carrer,...) i si es jugava en una època de l’any

concreta.

• Participants del joc. Explicar si el joc era realitzat per nens o nenes, per

nens o per adults,...

18


• Explicar si existia alguna relació amb la festa patronal, o algun sant.

• Expressions o vocabulari del joc.

• Possibilitat d´aportació de fotografies, material,...

7. EL JOC POPULAR TRADICIONAL COM A MEDI D’INTEGRACIÓ DEL NEN/A.

El nen juga amb l’activitat normal i quotidiana. Nen/a i joc van íntimament

lligats. És comú l’associació del no joc amb un nen/a malalt o trist. Hem de tenir

present la importància del joc per al desenvolupament del nen/a, ja que l’ajuda a

adquirir habilitats físiques, psíquiques i socials.

Existeix una gran varietat de jocs de nens. La pràctica del tipus de joc varia a

mesura que el nen creix, però en tots podem apreciar unes constants fixes

(Maestro, F. 1996):

• Són jocs divertits.

• La recompensa és el propi joc, el fet de jugar.

• L’acte de cada dia, qualsevol moment i lloc és bo per jugar.

• És un element de comunicació entre els participants.

Podem veure com el desenvolupament maduratiu i l’evolució psicològica de

la persona comporten uns condicionants en la pràctica lúdica. Però, l’entorn social i

econòmic del nen/a determinen la composició i característiques del joc.

En el passat, cap als 8-10 anys es fa patent la separació de sexes. Nois i

noies, encara que es reuneixen en alguns jocs, difereixen en els gusts i ho

manifesten en les seves activitats. A partir dels 12-13 anys els nois/es ja participen

en els jocs dels grans. Els nois mesuren les seves forces i acompanyen als seus

19


grans a caçar i a pescar a la muntanya. Mentre, les noies filen, borden o comencen

a participar en les converses de casa2.

Mitjançant el joc popular tradicional veiem una societat rural, que parteix des

del nucli familiar. Mitjançant el joc nois i noies aprenen i es preparen per a l’etapa

adulta. El joc suposa una representació del mon dels adults (Maestro, F. 1999).

8. EL JOC MOTOR (MOTRIU?) EN LA SOCIETAT ACTUAL.

Existeixen diferents elements en la societat actual que dificulten el

desenvolupament del joc motor. Principalment dos: els mitjans audiovisuals6 (TV i

jocs audiovisuals) i la institucionalització (esportivització) del joc. Podríem veure

altres variables, com la manca d’espais per jugar i la típica manca de temps de la

població actual, que estan implícites en una societat on impera la tecnologia,

l’urbanisme i el consum.

La televisió ha perjudicat molt el joc motriu, el joc amb significació pròpia. A la

ciutat els nens passen moltes hores davant de la televisió i jocs de caràcter

audiovisual. La majoria de nens si juguen, ho fan a casa, clubs o associacions

socials (ludoteques, campaments...) que extrapolen valors postmoderns d'un territori

concret. En canvi en les zones rurals els jocs tenen un caràcter sociocolectiu. Es

juga al carrer, a les places.... Grans i petits es troben al mateix temps i espai, la qual

cosa provoca un intercanvi generacional important.

L'homogeneïtzació i institucionalització de les activitats fisicoesportives

(futbol, natació, esquí...) dificulten l’evolució de les pràctiques lúdiques tradicionals

de tipus minoritari (boli dali, corricolaris,...). L’evolució social ha creat una sèrie de

jocs que s’han esportivitzat7 creant per ells mateixos un moviment global. Amb la

2 Actualment amb els valors imperants, aquesta distinció lúdica nen - nena de caràcter clarament discriminatori (nois=jocs violents vs noies= filar), cal disposar d´un altre enfoc de manera que el neni la nena s´integrin en una societat igualitària i tolerant on els dos sexes puguin realitzar tot tipus de treballs. 6 Els mitjans audiovisuals empleats correctament poden ser un gran mitjà educatiu cultural. Malgrat tot, el seu poder d’abstracció provoca que, en molts casos, es converteixin en un element alienador de la personalitat dels nois/noies. 7 L’exemple més clar el tobem al futbol, el seu antecedent és un joc anomenat la Soule. Aquest joc consistia en una lluita entre dos pobles propers. L’objectiu del joc era col.locar la bufeta inflada d’un animal, normalment el

20


institucionalització dels jocs s’ha limitat la pràctica creativa dels mateixos. Des d’una

òptica portada al màxim extrem, podem afirmar que actualment els nens no juguen.

En tot cas, simulen la pràctica d’un esport, són usuaris d’una pràctica física que ja

està reglamentada. Ells no poden canviar aquestes normes. Bàsicament serà la

federació corresponent l’encarregada de realitzar aquestes modificacions. Tot això

ens porta a dir que a la societat del postmodernisme cal que apareguin i es

desenvolupin moviments socials que afavoreixin el joc pel joc, simplement jugar. Per

tant és necessari promoure jocs on el jugador sigui un participant que tingui la

possibilitat de canviar normes, on el nombre de jugadors no tingui que ser sempre el

mateix, o que el temps de joc pugui ser diferent. Realment important ha de ser el

cos en moviment, el moviment espontani, la recerca del plaer en el joc.

9. TENDÈNCIES SOCIALS I EL SEU VINCLE AMB LA PRÀCTICA DEL JOC POPULAR TRADICIONAL.

La societat del segle XXI neix amparada per una globalització consumista.

Les grans multinacionals proven de guanyar l’espai més gran possible de mercat. El

concepte d’aldea global ens invadeix en tots els territoris de la vida quotidiana

mitjançant un potent sistema de comunicacions (internet, telefonia mòbil, televisió,

televisió interactiva...) des d’on som bombardejats sistemàticament. Podem dir, que

ja hem entrat en una nova època, on els valors, les actituds i els costums de la

població han canviat.

L’activitat física, en totes les cultures de la història de la humanitat, ha estat

vinculada a una manera d’entendre la vida i, també, a un model d’Estat. Per això, la

pràctica física ha evolucionat en aquesta tendència de consum globalitzat i, en una

de les seves variants, s’ha convertit en un potent element generador de diners.

Aquesta variant “lúdica” la coneixem com “esport espectacle”. Hem de ser

conscients que els mitjans de comunicació promocionen la pràctica d’activitats

semblants a l’esport espectacle. El món de l’esport actual s’encamina cap al

porc, a sobre d’un pal situat a la plaça major del poble. Avui en dia l’evoloció d’aquest jòc mou milers de milions de diners en tot el món.

21


consumisme massiu, deixant de costat, l’aspecte més autèntic implícit en tota

activitat física: el plaer del cos en moviment.

L'exponent més gran d’aquest context dominant el trobem a les Olimpíades

modernes que, actualment, son un esdeveniment pensat al voltant del consum, els

diners i l’espectacle. De la mateixa manera trobem altres exemples com el futbol a

Europa o l’esport espectacle als EEUU (basquet, futbol americà, hoquei...).

Podem observar, malgrat tot, que existeixen tendències lúdiques que

impliquen uns valors implícits directament amb el concepte de persona, valors que

es reivindiquen en oposició al pensament únic i l’activitat única (l’esport). Així, el joc

popular tradicional pot convertir-se en un instrument per a combatre aquest procés

alienador de la persona i pot servir per a reivindicar la identitat pròpia d’un poble,

d’una cultura, de diferents maneres d’observar el món i d’entendre la vida. En

definitiva, una forma més rica, oberta i plural d’entendre el món...

El joc popular tradicional te unes característiques que per si mateix fa que

l’home evolucioni com a persona dins dels àmbits físics, psicològics i socials. Per

molts motius que a continuació s’exposen hem de potenciar el joc popular

tradicional. Aquesta apreciació, sens dubte, va vinculada a una ideologia, a una

manera de fer i de pensar determinada. Promou una societat més comunicativa,

més igualitària i més oberta a les idees dels altres, on el concepte de tolerància

agafa el seu màxim esplendor. Tot això, implica un procés complex on l’educació té

un paper prioritari.

En la societat del pensament únic i dominant, de la globalització, és necessari

que apareguin i es desenvolupin moviments socials que potenciïn el joc pel fet de

jugar en un entorn dialogant i tolerant. On es consensuen les normes dels altres i les

propies. És necessari la promoció de jocs on el jugador sigui un participant que

disposi de la possibilitat de canviar les normes si l’interessa, on el nombre de

jugadors no tingui sempre que ser el mateix. L’objectiu final i prioritari deu ser el cos

en moviment, el moviment espontani, la recerca del plaer en el joc.

22


23

Com a conclusió final hem de dir que cal entendre el Joc Popular Tradicional

com contingut de treball i com objectiu en ell mateix per que:

1. Promou el plaer del cos en moviment.

2. Respon a les necessitats bàsiques dels nens i completa les necessitats

dels adults. Ajuda a tenir una excel.lent qualitat de vida en relació al cos en

moviment, a la cooperació o a la relació social.

3. És un instrument revelador de cultura. De la pròpia i de la dels demés, això

significa que és un instrument d’integració social.

4. Provoca l’intercanvi d’idees a nivell intergeneracional i genera la relació

entre les persones de la mateixa comunitat.

5. La seva pràctica implica el patrimoni cultural de la comunitat. El joc popular

tradicional ens revela la vida quotidiana d’abans i possibles ensenyaments dels

més grans.

6. Promou valors que es perden en la societat del consum globalitzat, i que

també són vàlids en aquesta societat, com l’esforç per aconseguir un premi, el

plaer de realitzar les coses un mateix, la col.laboració per assolir un objectiu

comú,.....

7. És un exemple de llibertat. El joc popular tradicional ofereix un entorn més

dialogant i per tant més tolerant. Els practicants decideixen quan, on i com es

juga.

8. Ens ofereix un camp d’acció més creatiu, més ric i més profund on el propi

“jo” pot presentar-se sense dificultat.

9. El joc té una gran facilitat per a integrar-se en l’àmbit educatiu, l’escola.

10. Genera una via d’accés a la cultura local i, si volem a altres regions. Els

nens i nenes coneixeran i comprendran la vida quotidiana, els costums i les

actituds del seu entorn proper.

jocs i a.f. recreatives per a l'animaciÓmserrabo/apunts web/apunts sobre el joc popular... ·...

Documents